Psiquedelic

Page 1



PSIQUEDÈLIC ÀNGEL BLANC CEL


© Àngel Blanc Cel

Edita:

I.S.B.N.: 978-84-17068-02-8 Impreso en España Reservados todos los derechos. Ninguna parte de esta publicación ni de su contenido puede ser reproducida, almacenada o transmitida en modo alguno sin permiso previo y por escrito del autor.


Índex Pròleg............................................................................... 9 Qualsevol poeta del rock.......................................... 11 Un home sense amor.................................................. 12 Com eina útil.................................................................. 13 La calavera i jo.............................................................. 14 Allà on hi havia un cavall........................................... 15 Poema sobre la bogeria............................................ 16 Sons del carrer.............................................................. 17 Dos cadenats................................................................. 18 Oblidaré........................................................................... 19 Expressió......................................................................... 20 Per treure’m el cor....................................................... 21 Visions d’un Déu........................................................... 22 És una alegria estar trist............................................ 23 Amor, maledicció i fogueres.................................... 24 Sang de poemes........................................................... 25 Hereus del món............................................................. 26 La nit en què va esclatar la ciutat.......................... 27 Parla de l’amor.............................................................. 28 No siguis cruel amb mi.............................................. 29 La meva promesa......................................................... 30 Síndrome d’abstinència d’amor.............................. 31 Les ales negres.............................................................. 32 Allà on l’espiritualitat comença.............................. 33 Cançó d’amor i desamor (cent litres de poesia)................................................ 34


Paraula prohibida......................................................... 35 Sóc aquí bevent un refresc de cola....................... 36 La millor de les revoltes............................................. 37 Ben enmig del corral................................................... 38 Poema del meu crani.................................................. 39 Intentant despendre’m de l’amor.......................... 40 Ser poeta......................................................................... 41 Naixements..................................................................... 42 Bomba, foc i bales....................................................... 43 Amor armat.................................................................... 44 Avui és el final............................................................... 45 Flors a les orelles.......................................................... 46 Besar el món.................................................................. 47 El món ja és només un esquelet............................. 48 Tots els colors................................................................ 49 Massa jove....................................................................... 50 Hora punta...................................................................... 51 Seràs llunàtica............................................................... 52 Després de la bomba atòmica................................ 53 Paraules blaves del migdia....................................... 54 Cavalls i poesia.............................................................. 55 Escric mirades............................................................... 56 Ja no viuen vampirs sota el pont........................... 57 No en aquest món....................................................... 58 Europa.............................................................................. 59 Sota un cel ben trist i capcot.................................. 60 La nit era una rialla...................................................... 61


Dins el meu cargol de mar........................................ 62 Rere la muntanya......................................................... 63 Confusió........................................................................... 64 La llàgrima del món és un llac................................. 65 Pinta’m............................................................................. 66 Suc de llimona............................................................... 67 Esquizofrènia meva..................................................... 68 Samo................................................................................. 69 Perdent la teva nació.................................................. 70 Cançó de racó............................................................... 71 Hi ha un arbre que resisteix..................................... 72 Saltar la corda............................................................... 73 Deserts en l’ànima........................................................ 74 Paraules buides ............................................................ 75 Poesia, em mates......................................................... 76 De l’amargor a la dolçor en tan sols una vida... 77 Mentides en la fi del món.......................................... 78 De tanta velocitat........................................................ 79 Els nostres monstres................................................... 80 Martorell es desperta.................................................. 81 Mostra’m la mar............................................................ 82 És tard i vol ploure....................................................... 83 Sóc un oxímoron.......................................................... 84 Sóc un oxímoron ( 2ª part )..................................... 85 Cant salvatge de la humanitat................................ 86 Si l’univers desapareix................................................ 87 Càntic de joventut patètica...................................... 88



PRÒLEG Si mirem la paraula psiquedèlic en el diccionari trobarem aquesta definició: adj 1 1 Dit de l’estat, objecte, fenomen, etc., que, provocat per certes drogues o configurat artísticament, ornamentalment, etc., comporta una particular exaltació de la consciència. 2 p ext Dit de qualsevol creació cultural, pensament o objecte d’imaginació que divergeixen radicalment del que és normal, racional, etc. Aquest poemari no s’ha escrit prenent cap tipus de drogues sinó que s’ha configurat artísticament per exaltar la consciència del lector i és una creació cultural que divergeix del que és racional doncs si no s’ha pres cap tòxic, sí que s’ha inspirat en la malaltia que pateixo, l’esquizofrènia. Crec que l’experiència de patir un brot psicòtic s’assembla molt a un viatge psiquedèlic, també dir que ara mateix, en el present del llibre no he patit cap deliri sinó que m’inspiro en el passat per escriure imatges irracionals. Aquest llibre és com mirar pel calidoscopi i trobar noves formes de colors, dibuixos abstractes i mons diferents als reals.

–9–


Psiquedèlic és un poemari que parla de la bogeria però també parla de temes com l’amor, la guerra o la poesia. Aquest llibre pretén apropar les malalties mentals a qui no les pateix i donar la meva experiència a qui ha passat per una fugida de la realitat com jo. Aquests poemes són un viatge pels meus sentiments i així mostrar com m’he sentit davant de la vida. És vida però també és imaginació, és un somni de poeta, és el surrealisme d’un home que ha patit els límits de la realitat i la fantasia. Aquest llibre està dedicat als meus pares, bé, a tota la família que m’han recolzat en moments no tan bons com els que visc ara, als amics, als amics que hem compartit viatges a terres com Uzbekistan, Índia, Indonèsia, Nepal, Sud-Àfrica, Botswana i Zimbabwe. A la Patrícia i en Poy que m’ajuden a entendre més la malaltia i a conviure amb ella, a la Sílvia Bel Fransi que sempre ha estat allà i és una poetessa a la que admiro. I també a Montserrat Zapata que va posar en mi la llavor de la poesia. A tots els que viuen amb una malaltia mental.

– 10 –


QUALSEVOL POETA DEL ROCK Visc per al meu primer poema, moro per aquells moments que m’he trobat sol, visc perquè vaig descobrir a Siouxsie, moro perquè m’autodestrueixo tan punk, visc com viu qualsevol poeta del rock, moro com mor qualsevol poeta del rock. Recordo el meu primer crit de ràbia, imagino que el món serà del poble, recordo encendre el meu primer cigarret verd, i imaginar com seria la cançó que em despertés, recordo com recorda qualsevol poeta del rock, imagino com imagina qualsevol poeta del rock. I tot és elèctric i fosc en mi, o de sobte de mil colors estridents, només vull donar un fort cop de puny, als esquemes del sistema. Sóc massa petit per combatre grans monstres, vells, arrugats, oxidats i rovellats, però em queda l’esperit, el que sóc, i la lluita de qualsevol poeta del rock.

– 11 –


UN HOME SENSE AMOR Potser sóc un home sense amor, però t’estimo. Buscant un més-enllà en vida, jo era un jove suïcida, creia que el món era per a nosaltres, i l’havíem de superar. Potser sóc un home sense amor, però t’estimo. El carrer va forjar la meva cuirassa, el temps m’ha donat perspectiva, i ara veig aquell noiet kamikaze, salvant-se d’una gran tempesta. El cor a l’esquerra del pit, ja no em molesta, potser sóc un home sense amor, però t’estimo.

– 12 –


COM EINA ÚTIL Que cadascú digui el que vulgui, que la poesia ens faci ser lliures, si t’estimo com estimo els cavalls, com estimo els rius i estimo les valls, m’agradaria que tu també m’estimessis, com estima el pagès, els dalls, tenint-me a la mà com eina útil, poesia, reflexa l’ànima en miralls. Que cadascú digui el que vulgui, que la poesia ens vesteixi de nit, d’aquella nit en què la mirada vola, cap a cels on els estels ens esperen, i les bruixes tant necessiten, per fer els seus encanteris, aquella nit en què la llibertat, no sigui l’ocult misteri. Que cadascú digui el que vulgui, amb banderes que no existeixen, que la poesia ens faci ser lliures, com tants poetes i cantants ho han cercat.

– 13 –


LA CALAVERA I JO A la matinada quan regna el silenci, quan tothom dorm o fa que dorm, jo li escric un poema a la calavera, que es diu mort. I fumem junts i bevem una infusió, per dormir, doncs pel matí, som una maledicció, aquell crani i jo ens preguntem. Quin verí prendrà demà la població? La calavera i jo, tenim tantes coses en comú, la calavera i jo, la calavera i tu.

– 14 –


ALLÀ ON HI HAVIA UN CAVALL El televisor s’adorm, perquè s’avorreix de què el miris, hi havia un cavall que era roig, i galopava prop dels límits. Calaveres de plata o alumini, no dormirà l’estel que ens vigila, hi havia un cavall que era lila, i galopava prop dels límits. Despertarem en la foscor, d’uns llavis que ens besaran dolçament, i recordarem aquells animals que vam veure, bevent del llac de les pors. Roses, clavells i lliris, ens coneixerem poc a poc, allà on hi havia un cavall groc, que galopava prop dels límits.

– 15 –


POEMA SOBRE LA BOGERIA “De sobte m’agafa una urgent esquizofrènia” Sílvia Bel Fransi.

Existeix un poema sobre la bogeria, i potser és aquest, en cada pas de vianants hi ha una zebra, i en cada fanal hi ha un sol artificial, que il·lumina les nits més animals, en què s’escriuen els poemes més tristos, i se’m taquen de tinta les mans. L’esquizofrènia és del meu color, i cau un llamp a la teulada, plou agulles sense ferir a ningú, i en cada poema d’amor cursi o desamor tràgic, hi ha un vers escrit per a tu. Existeix un poema sobre la bogeria, i potser és aquest, que balla amb els àngels i balla com el dimoni, i no sap per què els ulls de l’enemic, són plens de petroli i odi, si mai ha volgut rival ni batalla, i llegeix el final entre la deixalla. Un crit que mai calla, un absurd manifest, existeix un poema sobre la bogeria, i potser és aquest.

– 16 –


SONS DEL CARRER Sento el blues dels ocells, sento el rock de la rentadora, i tots els sons del carrer per on camino, em recorden la teva mirada encisadora. Ara canten els arbres, o reciten els murs els seus grafits, tota la ciutat és poeta, i el tren que marxa s’enduu amb ell, les teves paraules. Tots els televisors funcionant alhora, a les cases de finestres obertes, fan un murmuri que no arribo a entendre, i conspiren contra aquest poema. Només el sol calla, perquè sap què amaga la terra.

– 17 –


DOS CADENATS I jo que plorava tan blau, i tu que també ploraves i ploraves resina, i tots dos somriem com esclaus, que han perdut l’amo. I jo que escrivia tan negre, i tu que movies el ventall, intentant fer onades a la platja, i tots dos desafiant el sexe, cavalcant en un cavall salvatge. Si plores recorda el meu nas, si ploro recordo el teu penjoll, els dos som com dos cadenats, que s’obren amb la clau de l’altre. I jo que plorava tan blau, i tu que també ploraves i ploraves resina, i no eres pas cap arbre.

– 18 –


OBLIDARÉ La lluna esclata i em sento oblidat. Qui vindrà a recollir la meva memòria? Sóc presoner de la meva victòria, contra verins perillosos. Oblidaré el 2005, i l’espetec dels meus ossos. Avui el sol s’ha tornat gris. Què serà de la meva poesia? Sóc poeta de maledicció profunda, perquè se’m van esquerdar les ninetes. Oblidaré el meu nom, i el de tots els grans poetes.

– 19 –


EXPRESSIÓ Condemnat a somiar criatures estranyes, i a ser bruixot en dies grisos, a oblidar amors com aranyes que atrapen mosquits, o amors com l’home a la seva deixalla, condemnat a viure en països, on l’expressió es ridiculitza o es calla. I aquella noia rapada al zero, trenca la tele amb un bat de beisbol.

– 20 –


PER TREURE’M EL COR Tornaré a cridar colors primaris. Blau, groc, vermell! Tornaré pel pont fins a casa, veient estels que no cauen, i em tatuaré poesia a la pell. No cal matar-me, per treure’m el cor. Somiaré rostres extraterrestres, i roses a l’hort dels moribunds, tornaré a sentir-me viu de nit, quan senti la música que ve del riu, amb peixos que moren a la tardor. No cal matar-me, per treure’m el cor.

– 21 –


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.