T’estimo, Catalunya Lucía Arredondo
T’estimo, Catalunya Lucía Arredondo
© Lucía Arredondo
Edita:
I.S.B.N.: 978-84-16582-64-8
Impreso en España Reservados todos los derechos. Ninguna parte de esta publicación ni de su contenido puede ser reproducida, almacenada o transmitida en modo alguno sin permiso previo y por escrito de la autora.
Per totas les persones involucrades en el m贸n de l 'art
Fantasia, món real. (Més que en el qual vivim, on només existeix la llei dels diners.) Fantasia, món bell; sense ciutats ni humans traïdors. Fantasia, món en el qual estic i en el qual vull quedar-me. Fantasia, mai et vagis de la meva ment. Tu m´ajudes a viure encara que ja no hi hagi motius. Fantasia, desperta les seves ments, fes-los imaginar, i tal vegada aquest món no estigui tan perdut. Fantasia, fes-los també somiar amb un futur diferent perquè sigui així més fàcil aconseguir-ho.
~7~
A Benjamín Prado Mar format per transparents llàgrimes, però ets blau. Blau com el cor de l´enllumenat, blau com es posa la meva ànima quan et contemplo, blau com quan llegeixo la poesia de Benja.
~9~
Per un camí es pot arribar al final de tantes formes... Pots ser un au i sobrevolar-ho, però si ets humà ho tens complicat. Hauràs de saltar les pedres grans i les més petites et faran ensopegar. Quan t´hagis aixecat, s´interposaran persones en el camí, que retardaran el teu viatge. Quan ja gairebé vas a arribar al final l´au, que va arribar abans que tu, et retornarà al principi. Què trobaràs en el final?
~ 10 ~
~ 11 ~
No sé que dir. Simplement vull tornar a sentir-me petita contemplant des de baix la Torre Eiffel, córrer per una platja de Cadis, descobrir Barcelona. Com faig per ressuscitar la meva ànima? Per això hauria de ressuscitar persones i animals...
~ 12 ~
~ 13 ~