8 2016
Publicació del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària. Universitat Jaume I de Castelló
8
2016
Publicació del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària. Universitat Jaume I de Castelló
Memòria Viva. Publicació del projecte Patrimoni del Programa d’Extensió Universitària. Universitat Jaume I. Fotografia de portada: Exemples d’aportacions dels cibernautes mitjançant l’etiqueta #PostureoNolla. Fuente: ARAE Patrimonio y Restauración Servei d’Activitats Socioculturals Vicerectorat de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals. Universitat Jaume I Àgora. Universitat Jaume I 12071 Castelló de la Plana Telèfon: 964 72 88 73 patrimoni-peu@uji.es Edita: Servei de Comunicació i Publicacions Correcció lingüística: Servei de Llengües i Terminologia Imprime: Innovació Digital Castelló S.L.U. ISSN: 1889-6359 Depòsit Legal: CS 161-2009
4
8
2016
ÍNDEX
Pág. 7
Editorial Ángel Portolés Górriz. Coordinador de Patrimoni. Universitat Jaume I
Pág. 9
Presentació Wenceslao Rambla Zaragozá. Vicerector de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals.
Patrimoni. Laboratori d’Investigació del Patrimoni a les Àrees Rurals Pág. 11
01. Una pinzellada sobre l’Acompanyament en Patrimoni – PEU Ángel Portolés Górriz. Coordinador del projecte Patrimoni – PEU. Universitat Jaume I
Projectes en el territori Pág. 15
02. La història de les festes patronals a Cirat. Projecte 2015 A. C. Las Salinas de Cirat
Pág. 19
03. Indústria tèxtil a Cortes de Arenoso: recuperació dels processos de producció de la llana del S.XIX Asociación Baronía de Cortes
Pág. 25
04. La XVII Mostra Cultural del Alcalatén, a Costur, una oportunitat per a descobrir el patrimoni de l’aprofitament de l’aigua. Grup d’estudi del patrimoni de Costur
Pág. 35
05. Tres accions per a fer valer el patrimoni cultural i natural de Sot de Ferrer. Grupo de voluntariado de Sot de Ferrer
Pág. 41
06. Terres de Cruïlla: La força de la gent del territori Grup Terres de Cruïlla
Pág. 47
07. L’Arxiu Municipal de Vilanova d’Alcolea (AMVd’A) Josep Miquel Ribés Pallarés i Magí Espinach Briansó
Pág. 51
08. El patrimoni de Viver a l’escola: La festa del vi Grupo de recuperación de la cultura del vino de Viver i Ángel Portolés Górriz
... 5
... En profunditat Pág. 57
09. Si no vénen, hi aniré jo. Projectes d’educació patrimonial entre la il·lusió i la necessitat Pablo de Castro Martín
Pág. 66
10. La restauració i reutilització del patrimoni tradicional a Andilla. Una aposta de futur Javier Hidalgo Mora
Recerques Pág. 73
11. Amics de Camins de Ferradura de Llucena. Recuperació de camins Pablo Altaba Tena
Pág. 79
12. “Els camins del Penyagolosa”. Itineraris, arquitectura, catalogació i participació Pablo Altaba Tena i Juan Antonio García-Esparza
Pág. 87
13. Una cooperativa diferent amb llavor PEU Fernando Falomir Mor
Pág. 93
14. El patrimoni etnoarqueològic a la zona humida del Prado (El Pinós, Alacant): una valoració per al seu estudi i difusió Immaculada Garrigós i Albert
Pág. 99
15. La importància de les noves tecnologies en la difusió del patrimoni. L’exemple de la ceràmica Nolla Xavier Laumain i Ángela López Sabater
Pág. 107
16. Sant Cristòfol de Culla, un estudi que va més enllà de l’estètica Beatriz Sáez Riquelme i Àngel M. Pitarch Roig
Pág. 113
17. En la recuperació del patrimoni cultural, hi cabem tots: Dalt i baix de la via a Castelló Joan Josep Trilles Font
Pág. 121
18. El rescat ciutadà de l’antic Convent de San Guillén com a detonant de la recuperació cultural de Castielfabib. Álvaro Vázquez Esparza
6
8
2016
03. Indústria tèxtil a Cortes de Arenoso: recuperació dels processos de producció de la llana del segle xix Asociación Baronía de Cortes
Des de l’Asociación Baronía de Cortes, nascuda en 2015 amb la finalitat de recuperar el patrimoni cultural de Cortes de Arenoso, hem realitzat un treball de recopilació i recerca a partir d’una documentació rescatada a punt de ser destruïda, entre la qual hi havia uns quaderns del segle XIX amb anotacions dels últims treballadors artesans de la comarca en el sector tèxtil. Aquests quaderns, al costat d’articles de premsa, i altres anotacions històriques de diferents fonts ens han portat a reconstruir aquest tros de la història de Cortes de Arenoso, que ens fa descobrir un passat recent, ple de prosperitat entorn de la llana, un ofici completament desaparegut actualment, ja que l’última fàbrica tèxtil de la població va tancar en 1990. Avui en dia, al llarg del riu, podem veure-hi les restes de tres antigues fàbriques de llana, i finalment a l’entrada del poble una aixecada, que ha estat funcionant fins a finals dels anys 90. Gràcies a la recuperació d’aquesta documentació, a diferents entrevistes a persones majors per part dels socis de l’Associació Baronia, o bé a parents dels artesans llaners d’antany, que recorden com es treballava fa més d’un segle la llana, tenim accés a un trosset d’història que si no fóra així, s’oblidaria amb el pas del temps.
Restes de fàbriques.
1. Introducció La llana ha estat una de les matèries primeres més utilitzades per a la realització de vestimentes. Són diversos els testimoniatges que narren el xollat de les ovelles des de l’antiguitat. La cura de les ovelles i l’obtenció i tractament de la llana ha estat quelcom inherent de quasi tots els pobles del planeta.
19
Projectes en el territori
Els primers escrits trobats en què podem veure l’existència d’aquesta indústria a Cortes de Arenoso daten de 1343, Concepción Villanueva Morte, esmenta en la seua obra sobre la partió i amollonament entre els termes de Vilafermosa i Cortes de Arenoso en l’últim quart del segle XV el tràfec comercial en l’Edat Mitjana, lligat al transport de fusta i llana de Cortes de Arenoso. A partir d’ací són escasses les dades que han transcendit i difícils de trobar referències concretes que ens puguen fer imaginar com va ser aquest ofici i quin pes va tenir en la vida diària dels cortesans dels segles XV, XVI i XVII, si bé amb total seguretat d’entre tots els oficis antics, el més important a Cortes de Arenoso durant segles ha estat la fabricació de la llana i els seus derivats, que al costat del comerç de la mateixa, va estar present de manera més o menys intensa sempre.
A manera de contextualització històrica podem destacar que la llana va nàixer a la província de Castelló amb els àrabs amb la fabricació de tosques teles de llanes, mantes, haiks i faixes a les localitats de Morella, Castellfort, Cinctorres i Cortes de Arenoso i, en època posterior a la reconquesta, es van seguir muntant telers a la Mata, Vistabella i uns altres pobles. Al segle XVIII es podia parlar ja d’una producció anual de 25.000 vares de baietes (la vara era una mesura de longitud que variava d’una província a una altra equivalia a tres peus, atès que la longitud del peu variava, la longitud de la vara oscil·lava als diferents territoris d’Espanya; no obstant això, la més usada era la vara castellana que mesurava 0,840 m i la vara de Castelló 0,906 m, i la vara de Terol 0,78 m). En 1787 és significativa la dada del cens de Floridablanca que parla d’una ocupació del 57% de la població en aquest sector. Més de la meitat dels habitants de Cortes de Arenoso eren fabricadors i artesans. En diferent documentació oposada, en 1792 veiem que existien les fàbriques de draps i estamenyes a Cortes, i Cavanilles, en 1797 deia al seu pas per Cortes, que sense les fàbriques de llana en la comarca tal vegada aquest lloc s’hauria despoblat per falta d’ocupació dels seus habitants, la qual cosa ens mostra la importància del sector en el municipi. Trobem, igualment, informació dels anys 1833, 1834 i 1835 que ens explica que una bona part del veïnatge de Cortes de Arenoso s’emprava en els teixits preparant uns la matèria primera i reduint-la uns altres a baietes, draps i tela, i donant dades de l’existència de diversos telers. Les professions més nombroses eren les de cardadores de llana (paraires) i teixidors, encara que també hi havia sastres, abaixadors, bataners. Es fabricaven, a l’any, unes 20.000 vares de baieta i moltes peces de lli i de cànem. En 1848 veiem com creix el sector significativament i ens acostem a la producció de 86.000 vares de baieta. En 1868 ja no només es comercia amb baietes, els draps, mantes, faixes i altres teixits, al costat dels filats de llana, seda i cotó fan que la indústria es consolide i arribe al seu màxim apogeu. Les fàbriques es consoliden i transcendeixen a la fi del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, les de Bernardo Gómez i Ignacio Ibáñez.
2. Com funcionaven les fàbriques de Bernardo Gómez i Ignacio Ibáñez? Article d’una revista dels anys 50-60.
20
8
2016
Trobem dades de 1914 sobre el funcionament de les fàbriques de baietes de Bernardo Gómez i d’Ignacio Ibáñez, molt antigues i que van adquirir gran desenvolupament. Va
03. Cortes de Arenoso
Carta de Bernardo Gómez.
influir en l’establiment d’aquestes, a Cortes de Arenoso, el gran cabal d’aigües que portava el riu Millars, la qual cosa permetia ser competitius en preu. Bernardo Gómez va dur a terme una de les més importants millores per la seua transcendència per a la salut pública; portar i canalitzar les aigües al poble. Un gran nombre de xiques joves es posaven a treballar teixint baietes a la part alta del poble, on les persones majors no podien treballar per ser una operació pesada la de pujar les filoses. Una vegada acabat el producte, les teixidores havien de caminar a mitja hora de Cortes, on existia un local a l’efecte, amb la mercaderia a l’esquena per a dur a terme les operacions de tint i d’aparell. Els salaris eren escassos, els homes guanyaven de quatre a cinc rals, les dones de dues o tres, i els xiquets i xiquetes de poca edat que s’empraven en l’ofici guanyaven un ral. Les jornades de treball podien ser de dotze a catorze hores. Els amos de les fàbriques solien pagar els jornals amb blat, panís o creïlles, gèneres que adquirien a l’engròs en l’època de la collita a un preu baix, aconseguien així un marge ampli de benefici.
3. Processos de producció És curiós el procés de producció que ens mostra l’encarregat del batan de Bernardo Gómez, en un vast quadern datat en 1916, rescatat per l’Associació Baronia de Cortes, i que ve a explicar-lo amb tot detall. Tant el tractament de la llana
Quadern de l’últim encarregat de les fàbriques de Bernardo Gómez.
Projectes en el territori
com el procés de tintat de la mateixa, queda reflectit en ell aportant gran luxe de detalls, fins i tot detalla les fórmules per a fer els tints amb mesures incloses. Podem veure-hi quina és la Manera de rentar la llana bé: «antigament es rentava la llana al riu en una canastra i ara es renta en rentadores que estan fetes expressament per a açò. Per a rentar la llana bé primer es calfa l’aigua i es toca amb la mà l’aigua per a veure si està calenta, i si ja comença a picar o siga que quasi no es pot tenir la mà en l’aigua per calenta; llavors ja valia aqueixa aigua per a escaldar la llana, però si cal rentar molta llana es trau l’aigua calenta a un “bassi” o a un punt on no se’n vaja l’aigua i llavors es tira la llana en aquesta aigua calenta i en cosa d’uns xx minuts ja es pot anar traient la llana.» Explica que, segons es renta la llana en la rentadora moderna, una vegada l’aigua ix ben clara estant encara la llana en la mateixa, ja estaria llista per al seu ús. Encara que d’altra banda ens diu que si es deixa unes voltes més una vegada ix ben clara, encara obtindrem una llana amb més lluentor i més blanca. No obstant això, si no tinguérem rentadora moderna, usaríem el mètode antic, consistent a escaldar la llana primer, i després cercar un bon doll al riu on l’aigua córrega bé, per a rentar-la-hi directament. Com a alternativa podem usar una canastra i movent-la enèrgicament amb les mans dins de la canastra es renta bé. Adverteix, en aquest cas, la cura que cal tenir, i la gran quantitat de llana que corria riu avall seguint aquest mètode. Blanqueig de la llana: en les seues anotacions podem trobar la solució de sabó i sal de sosa, les quantitats de sabó que calia utilitzar i com fer-ho, donant fins i tot consells de quina és la millor manera d’usar-lo per a economitzar, i com la llana es queda perfectament blanca després de l’ensofrada. Una vegada acabada aquesta fase, la llana es tinta amb l’àcid sulfurós, si bé per a la llana i les peces en brut es fa abans del blavejat, i per als filats l’operació de donar-li el blavejat s’executarà abans de l’ensofrada. No obstant això, no trobem en les seues notes els detalls de com seria el procés d’ensofrar.
4. Bateria de colors i fórmula per a fer-los:
Interior del quadern de l’últim encarregat fàbriques de Bernardo Gómez.
22
8
2016
L’extensió que en el quadern utilitza per a descriure els colors que habitualment s’usaven i les mesures dels ingredients per a fer cadascun d’ells, ens dóna a entendre que la raó principal d’aquest quadern era deixar constància dels processos de tintat i de controlar bé les quantitats i elements necessaris per a això.
03. Cortes de Arenoso
Quadern on anotaven el consum llenya de la fàbrica de Bernardo Gómez.
Després d’haver tenyit la llana, es deixa escórrer el bany, alliberant les xarxes o les canastres, i es deixen penjades damunt del bany. També poden ventilar-se en el ventilador.
Els tints que feien eren sobretot els següents: gris mitjà, gris blau, groc, ataronjat, violat, roig de cotxinilla, rosa clar, roig, bordeus color sòlid, ataronjat color sòlid, blau alcalí, blau marí, verd clar, verd, bismarck color sòlid, negre de crom, oliva primera, oliva segona, rosat blavós, rosat groguenc, rosat color sòlid.
Els filats es col·loquen amb bastons i es tracten en estufes o calderes escalfades amb el vapor. La tintura en estufes és preferible i és la que generalment s’empra. La tintura en calderes solament s’emprava per als filats. Els matisos més fins, explica l’encarregat del batan, difícilment es poden obtenir sense l’ocupació d’un ventilador. Per a treure els filats es posen en bastons i per a col·locar-los en un assecador.
Tots els procediments que hem indicat es regeixen de la mateixa manera per a les peces, els filats i la llana en brut, solament han de tractar-se d’una altra manera segons la naturalesa de la mercaderia. Les peces de llana es tracten millor amb una estufa o amb calderes de coure. Damunt de les calderes o estufes es col·loca un torn de fusta en el qual s’enrotllen les peces. Per a tenyir les peces de llana, el bany contingut en les estufes que s’empra naturalment és més ample que els banys que s’empren per als filats. Per aquesta raó, en la tintura de les peces s’empren, en proporció, més colorants. Cada tintorer ha de saber en quina quantitat, però per regla general per a 9 kg de llana filada cal un bany de 20 litres i per a cada 9 quilos de peces de llana, de 200 a 300 litres.
En aquests últims temps (es refereix a 1916) s’hi han emprat assecadores construïdes especialment amb aquest fi. L’assecat de les peces es fa en calent en estances, no obstant això, també s’empren amb aquest objecte, assecadors construïts d’una manera especial.
Per a tractar la llana en brut es tanca en xarxes o es posa en canastres, i es tenyeix en una caldera o en una estufa. En els grans establiments i en les tintoreries de llana en brut encara s’empren moltes calderes d’una grandària gegantina.
També podem veure una completa taula de la fabricació de baietes de llana, i ell mateix explica, al final de la taula, que serveix perquè la baieta isca bé, i els preus de venda de les mateixes, reflectint l’elevat benefici que s’obtenia amb les
Per a assecar la llana en brut s’estén damunt de canyissos i es col·loquen als assecadors en prestatgeria. En el quadern podem llegir els últims procediments utilitzats en els tints, més sofisticats i específicament per a cada teixit, per exemple trobem les fórmules per a fer el groc d’or en llana cardada, verd blavós en llana filada, blau fosc en llana cardada, entre uns altres.
23
Projectes en el territori
mateixes, en tenir un bon preu de venda i amb mà d’obra barata. Al centre, engrapada, podem veure-hi una llibreteta amb l’explicació de tots els colors que es tinten a les fàbriques de Bernardo i la manera de tintar-los, amb una mostra d’alguns. Finalment, és interessant el quadern de la llenya que calia per al funcionament del batan i d’on procedia la mateixa. Ens expliquen fonts consultades en el poble que di havia una pràctica anomenada «dula», interessant de recordar, consistia en què una persona recollia el bestiar de diversos
24
8
2016
amos, i els portava a pastar tots junts i a la nit els tornava a portar al poble, cada ramat finalment es dirigia sol al seu corral. Cada amo pagava per ovella a la persona encarregada de la dula. Bernardo Gómez va acabar per muntar a València grans magatzems i va tindre-hi molt d’èxit, d’igual manera podem veure anuncis de cortesans que van emigrar a les ciutats de Barcelona, Castelló de la Plana i València, i que van muntar-hi negocis pròspers relacionats amb el sector tèxtil. A Cortes de Arenoso fins a 1990 va funcionar una fàbrica, data en la qual podem afirmar va desaparèixer el pròsper negoci de la llana en Cortes.