INCIDÈNCIA DEL PROGRAMA CONNECTEM by lópez monfort

programa d'animació a l'ús d'Internet en el món rural.

Albert López i Monfort, autor METODOLOGIA DE LES CIENCIES HUMANES I SOCIALS Consultor: Lluís Sáez Giol

Índex

1.- Pregunta analítica.

2.- Delimitació de l’objecte d’estudi..................................

3.- Mar teòric. .............................................................

3.1 Estratificació digital. ......................................................

3.2 Internet i desenvolupament. ..........................................

3.3 Noves identitats ...........................................................

3.4 Identificació i ruptura de les principals prenocions..............

4.- El model d’anàlisi.....................................................

4.1 Sistema d’hipòtesis. .........................................................

4.2 Explicitació de conceptes, dimensions i indicadors.....................

4.3 L’operativització: construcció de variables empíriques................

5.- Les tècniques d’observació. .......................................

6.- Bibliografia.............................................................

1.- Pregunta analítica. QUINA HA ESTAT LA INCIDÈNCIA DEL PROGRAMA CONNECTEM EN ELS USOS CIBERNÈTICS DELS USUARIS DELS TELECENTRES RURALS DE CASTELLÓ? 2.- Delimitació de l’objecte d’estudi. Desprès de 3 edicions del Connectem-programa d'animació a l'ús d'Internet en el món rural de la Universitat Jaume I, volem saber quina ha estat la incidència de les successives campanyes d’alfabetització en els usos dels usuaris meta del programa. El programa està adreçat a persones majors de 16 anys sense o amb pocs coneixements sobre les TIC. El àmbit geogràfic de la investigació serà el dels municipis de les comarques de Castelló amb telecentres i que estiguen adscrits al programa. Entre tots els municipis que formen la xarxa, distingirem entre els que han participar dels cursos d’iniciació i dels que sols s’han beneficiat de les activitats de dinamització de les aules. 3.- Mar teòric. Per a definir el marc teòric d’aquesta investigació, cal determinar els elements que defineixen l’escenari on té lloc el fenomen social que volem analitzar. Les comarques interiors de la província de Castelló, es reparteixen un territori històric, rural, abandonat fins i tot per aquells que estimen aquesta terra. Les polítiques territorials lluny de fixar població, han estat les aliades d’un èxode sense retorn. L’oblit endèmic que sofreixen aquestes terres també afecta i molt, a les infraestructures que han de garantir un accés de qualitat a les TIC en general. Però, malgrat tot, estem avançant cap a la societat xarxa, estructura social conformada per xarxes d’informació creades amb el suport de les TIC característiques del paradigma informacional1 Al igual que passava en el moment de transformació de la societat pre-industrial cap a la societat industrial, els canvis socials i tecnològics no es fan a la mateixa velocitat en tots els llocs. Les infraestructures, les necessitats, les demandes de la societat, les característiques socioculturals de la població, etc..., són variables que afecten a l’avanç d’aquesta nova revolució. 3.1 Estratificació digital. Tradicionalment s’ha utilitzat el concepte escletxa digital per a advertir del trencament que es podia produir entre els que estaven connectats i els que no. Actualment en el context global ja no podem parlar d’escletxa digital. La complexitat d’aquest fenomen social ha deixat en poc de temps obsoleta aquesta definició. Darrerament s’està utilitzat un nou concepte: estratificació digital, que ens fa vore la realitat com un conjunt de multituds d’escletxes que cal analitzar i situar-les conforme la seua realitat local. Es tracta del ámbito de investigaciones que se centra en el estudio de los discursos y prácticas asociadas con las desigualdades y diferencias en: el acceso a computadores, infraestructura de entrada a la red y adquisición de conocimientos e información, que se 1

Manuel Castells. http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/01_art_castells.pdf

dan entre las distintas clases sociales, así como por género, edad, nivel educativo, etnia, idioma, zona en la cual se habita, convicciones políticas o religiosas, etc.2 Per a Negroponte existeix un altre factor que condiciona l’accés a les TIC: el factor temps. Les dades d’us de Internet als EEUU demostren que no hi ha cap jove de 13 anys que es puga considerar analfabet digital, però, també ens aporta un altra dada més significativa, els que més ràpidament s’estan incorporant-se al món digital són els majors de 60 anys. Amb dos col·lectius representes generacions antagòniques però, comparteixen el que a tots ens falta: el temps3. 3.2 Internet i desenvolupament. Parlar de Internet i desenvolupament és tan simple com parlar de desenvolupament i carreteres, col·legis, hospitals o qualsevol altre servei públic. Internet ofereix molts serveis en u i esdevé un escenari d’interacció social global: polític, educatiu, econòmic, cultural, etc. Per tot això si una societat sense serveis públics es considerada en vies de desenvolupament, sense la possibilitat d’accedir a Internet, no es perd sols un servei més, estem renunciant l’accés a un entorn multifacètic de cultura i desenvolupament. Les dificultats d’accés a les xarxes de telecomunicacions al món rural són una realitat inqüestionable. La problemàtica de les connexions de qualitat, suposa un handicap per ascendir pels esglaons de l’estratigrafia digital. S’estan perdent moltes utilitats d’interès social i una ferrament de comunicació i aprenentatge amb moltes possibilitats. Utilitzar Internet en escenaris de desenvolupament, suposa introduir un mitjà de comunicació molt eficaç i possiblement el més eficient i possibilitar l’accés a informació estratègica per a cada conjuntura. Es un servei que s’adapta a les necessitats de cada situació en particular. L’ús dels entorns virtuals està provocant la promoció d’activitats diverses que, amb el potencial comunicador del suport tecnològic, esta tenint fortes repercussions en la vida quotidiana. L’ús genera noves demandes i per tant nous productes per a satisfer aquestes. Tota aquesta espiral ha de generar un potencial de desenvolupament sociocultural i econòmic capaç de transformar en oportunitat el que al món rural ha estat sempre un amenaça. Estem immersos de ple en el fenomen de la globalització, que avança inseparablement de la mà de les TIC i que afecta tant a la reconceptualització teòrica de la ruralitat como per l’articulació dels processos de desenvolupament rural en un mon globalitzat4 En aquest nou context el fet de ser o no ser depèn directament de la possibilitat de tenir o no tenir presencia en la xarxa. Aquesta presencia no sols es planteja en un aspecte purament tècnic, també es una qüestió cultural, de comprensió d’aquest escenari de relació i intercanvi i el desenvolupament de la capacitat d’interactuar de forma plena amb ell. Internet es el corazón de un nuevo paradigma sociotécnico que constituye en realidad la base material de nuestras vidas y de nuestras formas de relación, de trabajo y de comunicación. Lo que hace Internet es procesar la virtualidad y transformarla en nuestra

José David Carracedo http://www.cibersociedad.net/congres2004/grups/fitxacom_publica2.php?grup=1&=es&id=612 Nicholas Negroponte http://www.um.es/gtiweb/fjmm/negropon.htm 4 Juan M. García Bartolomé y José Abellán Gómez http://www.upa.es/anuario_2005/pag_130-141_garcia.pdf 3

realidad, constituyendo la sociedad red, que es la sociedad en que vivimos. (Castells.2004) 3.3 Noves identitats La construcció de la identitat s’entén com un procés en permanent evolució. Tant la identitat individual com la col·lectiva es construeixen a partir de la interacció entre les persones. La identitat es ser però també es esdevenir i més en el context social en el qual vivim on res és permanent, tot esdevé5. Internet està transformat les maneres tradicionals d’interactuar, apareixen noves relacions que superen les formes tradicionals: el cara a cara, la relació epistolar o la telefònica. En la taula següent es resumeix la comparació que es pot establir entre els trets definitoris de la interacció tradicional i les noves formes d’interacció: En alguns àmbits ja es parla del subjecte multifrènic, múltiple i fins i tot esquizofrènic. “Les experiències transgressores de la sincronia i la diacronia que proporcionen l’ús de les TIC trenca radicalment amb la narrativa lineal de la nostra experiència i impossibilita la coherència a l’hora d’entendre el nostre “jo””6 Aquesta visió de les noves identitats que provoca l’aparició de les TIC pot semblar apocalíptica i no ho és. El que vol és deixar constància que estem en un moment de canvis radicals que afecten a totes les parcel·les de la nostra vida. Personalment estic més alineat amb el model defensat per Vaclav Havel que parla d’esferes culturals. Aquest model reconeix i accepta les possibilitats de multipertanyença. Des de la nostra realitat més immediata, ens podem alinear i identificar amb centres d’interès, pols d’identificació, compromisos diferents i variables. Les noves tecnologies estan fomentant la configuració d’una cartografia cultural complexa en un món on les fronteres cada vegada importen menys. La globalització no té més condicionant per a la consolidació de zones productives, que l’avantatge competitiu de la zona en concret siga clara, i això, en el sector del coneixement sols depèn de la capacitat d’ubicar-se en concentracions “virtuals de coneixement i intercanvi d’informació.7 Ensenyar a escriure per a comprendre –i a la vegada expressar- idees complexes ha estat l’objectiu bàsic del sistema educatiu dels darrers segles. La generalització de l’ús de les TIC ens obliga a replantejar part de les accions formatives no reglades de la Universitat i assumir aquesta nova alfabetització del segle XXI. Aquest és un aspecte fonamental que no apareix de manera explicita en les fons consultades i considere que la formació d’usuaris per a que puguen utilitzar aquesta ferramenta amb la màxima capacitació, esdevé un dels pilars claus per a fer avançar aquesta plataforma comunicativa. Els altres dos pilars que ha de sustentar aquesta plataforma són: les infraestructures que faciliten l’accés de la població rural amb igualtat de condicions i una política activa que genere iniciatives de comunicació e informació en el medi que substancien realment una capacitat de comunicació local que millore les relacions socials i econòmiques existents. Si amb l’alfabetització digital no som capaços de generar entre els potencials usuaris 5

La transició a la Societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pdf/pic1.pdf Eva Patrícia Gil http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/gil0902/gil0902.html López, A; Querol,V; Sáez, E. Estrategias de comunicación local para el desarrollo. Connectem una red de comunicadores en el interior de Castellón. La comunicación local por Internet. Congreso de Comunicación Local (4º. 2004. Castelló de la Plana) 6 7

expectatives d’ús amb criteris socioculturals-, pensament crític i capacitat creativa i innovadora, la poderosa ferramenta no deixarà de ser un instrument més al servei de les polítiques de mercat. 3.4 Identificació i ruptura de les principals prenocions. Tradicionalment s’associa el concepte món rural a una imatge antagònica de la modernitat urbana, rural era sinònim de retard, de societat subdesenvolupada i els seus habitants se’ls considerava infraciutadans (Camarero, 2007). Per tant parlar de món rural i TIC esdevenia una incongruència. A les comarques de Castelló l’escletxa digital dividia el territori en dos zones marcades per la demografia. Estem per tant davant de la primera prenoció que els primers treballs d’aquest estudi han desmantellat. Ara és evident que ja no podem parlar d’escletxa, si no més be d’una estratificació digital que afecta a les persones en funció de les variables plantejades a l’estudi i no tant del lloc de residència. El medi no produeix societats diferents. Al temps que es planteja la ruptura amb aquesta prenoció, estem posant les bases per a acabar amb una altra prenoció associada a l’ús de les TIC. Ja no podem seguir mantenint l’idea que als pobles no passa res, que res és mou.. El món rural està sotmès a un continu procés de transformació social on les TIC juguen un paper cabdal. Estan afectant a la construcció de les noves identitats, són un dels pilars del desenvolupament, aporten possibilitats de formació impensables no fa massa temps, trenca amb l’aïllament endèmic de moltes zones, etc. El món rural ara més que mai és mou i les primeres dades així ho demostren. Existeix una altra prenoció que no podem compartir, la del determinisme tecnològic radical que afirma que el futur o és tecnològic o no serà. Aquesta prenoció cal matisarla, estem davant d’una situació de transformació de les relacions, però els models mai són purs, existirà la cohabitació entre la virtualitat i la presencialitat a l’hora d’engegar processos creatius.

4.- El model d’anàlisi. Els poders públics, preocupats per compensar els desequilibris territorials existents a les comarques de Castelló, pel que fa a la geometria variable de l’accés a Internet, han implementat alguns programes de inversions per a dotar a les zones rural més desfavorides d’accessos telemàtics de major qualitat. El programa Connectem actua en aquest nou escenari amb la convicció de que una societat sense possibilitats reals d’accedir a Internet, es perd,a més a més d’un servei, un entorn multifacétic de cultura y desenvolupament. El programa Connectem treballa per una nova alfabetització, ara digital, del món rural. D’aquesta primera investigació, obtindrem la primera sèrie històrica que ens servirà, amb les posteriors actualitzacions, per a determinar d’incidència real del programa connectem en els usos cibernètics dels usuaris dels telecentres.

4.1 Sistema d’hipòtesis. Amb aquest posicionament previ, les hipòtesis de treball que planteja el programa són les següents: H1. La població d’un municipi de menys de 5000 hab. tindrà més possibilitats d’accedir a Internet si es posa en funcionament un telecentre. H2. Les variables edat i nivell d’estudis estan relacionades amb els usos d’Internet H3. No existeix una relació de causa-efecte entre el nº de ordenadores instal·lats en un telecentre i el nivell d’ús d’Internet. Sols una acció que ofereixi formació i siga capaç de generar expectatives d’utilitat (dinamització), pot aconseguir incrementar l’ús de les TIC. H4 Facilitant l’accés i l’ús de les TIC al món rural, s’incrementarà el seu potencial de desenvolupament. La concreció de les hipòtesis ens determina la relació de variables que necessitem per poder establir els sistemes de mesura empírica de l’objecte d’estudi. H1. La variable independent seria el Telecentre, aquest condiciona l’accés de la població a Internet, per tant la variable dependent seria les possibilitats d’accés a Internet que té la població del municipi. Amb aquesta hipòtesis volem demostra que actualment les possibilitats d’accedir a Internet en un municipi de menys de 5000 hab, està per damunt de la mitja. H2. Les variables independents serien l’edat i el nivell d’estudis dels usuaris del telecentre i la variable dependent seria els usos d’Internet,. En principi volem demostra que a menys edat més ús d’Internet i a més estudis també més ús. H3. En aquesta hipòtesi el nivell d’ús d’Internet no depèn [sols] del número d’ordinadors del telecentre, però, es evident que sense ordinadors no podríem mesurar el nivell d’ús, per tant la variable independent seria el nº d’ordinadors i la dependent el nivell d’ús. El resultat de la relació que s’estableix entre ambdues variables ens donaria una nova variable que seria dependent de les dos primeres, nivell de dinamització local. H4. El potencial de desenvolupament(pdd) és una variable dependent de les possibilitats d’accés i d’ús d’Internet. Aquest indicador no tindria sentit si no mesurarem com varia el pdd al llarg del temps i com el potencial de desenvolupament es transforma en desenvolupament real. Per a poder mesurar La representació esquemàticament gràfica d’aquesta relació d’indicadors, ens dona les relacions entre les diferents variables establertes. En aquest esquema també queda reflectit que estem actuant a dos nivells que es complementen i retroalimenten entre si, amb la intenció de generar sinergies en el territori. El primer nivell seria el físic: Mes equipaments amb més accessibilitat pública. El segon nivell seria el social: Augmentar l’oferta formativa per a millorar la qualificació dels usuaris potencials i les possibilitats d’ús.

Xarxa de telecentres de la zona rural de Castelló

Nivell d’estudis dels usuaris

Edat dels usuaris

Nivell d’ús de les TIC

Característiques dels telecentres

Possibilitats d’accés a Internet

H3 Alfabetització digital

Nivell de dinamització social

Potencial de Desenvolupament

Desenvolupament real

4.2 Explicitació de conceptes, dimensions i indicadors. Els principals conceptes que acompanyen el present estudi, ens aporten la informació necessària per a situar l’objecte d’estudi en el seu context geogràfic actual i per altra ens donen les claus per a entendre el marc d’acció d’aquest. Món rural: Intentar definir aquest concepte en sol dos línees, seria una temeritat per la meua part, que no em perdonarien els sociòlegs de veritat, però puc fer una aproximació al concepte, Les comarques interiors de la província de Castelló, es reparteixen un territori històric, rural, abandonat fins i tot per aquells que estimen aquesta terra. Les polítiques territorials lluny de fixar població, han estat les aliades d’un èxode sense retorn. L’oblit endèmic que sofreixen aquestes terres també afecta i molt, a les infraestructures que han de garantir un accés de qualitat a les TIC en general. Estem per tant davant d’un potenciador de la escletxa digital. Alfabetització digital. A diferència d’altres mitjans de comunicació d’ús simple i directe, com ara la ràdio, la tv, etc... Internet té una geometria variable en el seu ús, des d’allò més simple a les aplicacions més complicades i complexes, que necessiten d’un aprenentatge adaptat i progressiu. La necessitat de tenir una base de coneixements d’ús de l’ordinador i la multiplicitat de ferramentes comunicatives disponibles, esdevé al principal barrera per al seu us generalitzat. Necessitem una nova alfabetització, ara digital, per a garantir el dret a utilitzar les TIC.

Concepte

Dimensió Geografia Humana

Geografia física

Indicadors Habitants Organització social Altitud del nucli urbà Distancia a la capital

Nivell físic

Coeficient d’accessibilitat

Món rural

Alfabetització digital

Coeficient d’usabilitat Nivell social

Potencial de desenvolupament

4.3 L’operativització: construcció de variables empíriques. H1. Necessitaríem saber el número d’ordinadors que hi ha a cada telecentre(OT) i el nº d’habitants del municipi (HM). Estaríem per tant utilitzant una escala proporcional amb variables discretes. Amb els valors resultants calcularíem el “coeficient d’accessibilitat (Ca)” que seria una variable continua. - Ca=(OT/HM)*1000 H2. En aquest cas necessitaríem un perfil detallat dels usuaris habituals del telecentre, amb dades sobre sexe, edat i nivell d’estudis. Aquestes serien variables nominals. Amb la variable sexe establiríem una escala nominal i amb les variables edat i nivell d’estudis una escala ordinal. - Variable Sexe: 1.- Home 2.- Dona

- Variable edat: 1.- de 16 a 24 2.- de 25 a 34 3.- de 35 a 44 4.- de 45 a 54 5.- de 55 a 64 6.- de 65 a 74

- Variable nivell d’estudis: 1.- sense estudis. 2.- estudis primaris 3.- Batxillerat elemental/EGB 4.- FP 5.- Batxillerat Superior/BUP 6.- Estudis Universitaris

H3. Per a mesurar el número d’ordinadors per aula i municipi utilitzaríem una escala ordinal. • Variable ordinadors /aula 1.- (< 3 ordinadors) / 2.- (4-6) / 3.- (7-10) / 4.- (> 10) Per a poder mesurar el nivell d’us, transformarem aquest en un coeficient d’usabilitat. Aquesta variable seria la resultant de la relació dels diferents variables mesurades, com ara: horari del telecentre, ubicació, connectivitat, hores de formació, actitud de l’encarregat del telecentre, etc Les mesuraríem utilitzant una escala ordinal.

• Horari del Telecentre (HT): 1- No segueix cap horari / 2- Horari Ajuntament / 3- A disposició de l’usuari / 4- Dies solts entre setmana / 5- Dies solts setmanalment i cap de setmana / • Connectivitat(C): 1.- >128 K / 2.- ADSL / 3.- Satèl·lit / 4.- Cable. • Hores de formació(HF): 1.- 0 / 2.- de 5 a 14 / 3.- de 15 a 24 / 4.- de 25 a 34 / 5.- >35 El coeficient d’usabilitat(Cu) el calcularíem de la següent manera: Cu= [HT+C+HF / N(3)] Per a demostrar que no sols amb ordinadors s’incrementa l’ús d’Internet i que ordinadors sense dinamització no porten enlloc, tindrem que fer un estudi comparatiu entre municipis amb ordinadors però sense dinamització i municipis amb ordinadors i dinamització. Per a verificar aquesta hipòtesis necessitem una seqüència històrica d’indicadors que ens donen valors d’ús d’Internet als municipis seleccionats. H4. El potencial de desenvolupament(pdd) és la variable resultant de la relació entre el coeficient d’accessibilitat i el coeficient d’usabilitat. Pdd = (Ca / Cu) * 1000 5.- Les tècniques d’observació: Per a poder dur endavant el treball de camp utilitzarem tant tècniques quantitatives com tècniques qualitatives. En primer lloc utilitzarem les fonts documentals al nostre abast. L’anàlisi de la “Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación en los Hogares (TIC-H. 2008) del INE ens aportarà informació mot valuosa a l’hora d’establir les series històriques que necessitem per a validar aquest estudi. Una altra font d’informació que utilitzarem serà la de les memòries de cada telecentre. D’aquesta font podrem aconseguir dades sobre perfils d’usuaris, instal·lacions, Horaris,.. També considerem necessari estudiar els anàlisis estadístics de cada municipi per a conèixer dades objectives sobre el municipi, com ara, piràmide poblacional, equipaments, empreses, connexions adsl per hab, etc... Realitzarem entrevistes als responsable del telecentres per a conèixer les dinàmiques internes de funcionament del telecentre, la política de dinamització, les relacions amb la resta del municipi i determinar el nivell d’implicació d’aquest en el bon funcionament de l’equipament.

A partir de les entrevistes que seran practicades als telecentres, podrem observar l’estat real de les instal·lacions, l’accessibilitat, la visibilitat dintre del municipi, etc. També organitzarem grups de discussió amb usuaris dels telecenters per a sondejar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de l’ús de les TIC al municipi i del mateix programa Connectem. 6.- Bibliografia CASTELLS, M “La interacció entre les tecnologies de la informació i la comunicació i la societat xarxa: un procés de canvi històric” [en línea] Coneixement i societat 01 / articles 2003. <http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/01_art_castells.pdf

>[Consulta: novembre 2008]. CARACEDO, J.D. “La Fractura Digital: ¿Hacia una Cibersociedad Dual?” [en línea] Grupos de trabajo. II Congreso Online OCS. 2004 <http://www.cibersociedad.net/congres2004/grups/fitxacom_publica2.php?grup=1&=es&id=612>

[consulta novenbre 2008] NEGROPONTE, N. “Hoy, el mundo está bajo el control de ignorantes digitales” [en línea] X Congreso Mundial de Tecnologías de la Información. 2001 <http://www.um.es/gtiweb/fjmm/negropon.htm> [Consulta: novembre 2008] GARCÍA, J. i ABELLÁN, J. “Sociedad de la información y desarrollo rural” [en línia] <http://www.upa.es/anuario_2005/pag_130-141_garcia.pdf> Anuario 2005-UPA [consulta:novembre 2008] CASTELLS, M i TUBELLA, I “La transició a la Societat xarxa a Catalunya. Informe de recerca I “ [en línea] Projecte Intermet Catalunya. FUOC 2002. <http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pdf/pic1.pdf> [consulta:novembre 2008] GIL, E. “Identitat i noves tecnologies: repensar les possibilitats d'intervenció per a la transformació social” [en linea] UOC-FUOC 2002 < http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/gil0902/gil0902.html> [consulta: novembre 2008] CAMARERO, L. “La construcción postmoderna de la ruralidad:Tendencias y cambios sociales”.[en línea] I Encuentro sobre Desarrollo Rural: Perspectivas de Futuro. <http://www.uned.es/dpto-sociologia-I/departamento_sociologia/luis_camarero/07_00.pdf>

[consulta: Gener 2009]

LÓPEZ, A; QUEROL, V; SORO, E. ”Estrategias de comunicación local para el desarrollo. Connectem una red de comunicadores en el interior de Castellón. La comunicación local por Internet. Congreso de Comunicación Local (4º. 2004. Castelló de la Plana). Castelló de la Plana Universitat Jaume I cop. 2005. E-learning “Marco conceptual Europeo sobre la Alfabetización digital para personas mayores De 50 años en zonas Rurales” http://www.livingmemory.net/docsBiblioteca/carpeta270/20071004Informe1_MEVA_CAST_rev.pdf

Instituto Nacional de Estadística. “Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y Comunicación en los hogares 2008” [en línea] http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t25/p450/a2008/&file=pcaxis&L=0