PIEL de FOTO #05 by PIEL de FOTO

Miguel Candela

REVISTA GRATUÏTA DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL

octubre 2010 #05

editorial PIEL de FOTO #05 revista de fotografia documental octubre 2010 any 2

Avís d’obvietats en el següent breviari sobre la indolència en la qual corren perill de caure alguns periodistes i fotògrafs. Tractarem per sobre un incident mediàtic en què un dels nostres membres va participar recentment per inexperiència, inconsciència, tebiesa o potser mesquinesa. Una d’aquestes bombes passatgeres que deixen víctimes i ressentiment al seu pas. Que serveixi en part de disculpa i advertència per a altres principiants. Els agents de la nostra crònica són el fotoperiodista novell que ven matusserament el seu innocu reportatge; l’avar redactor precari que veu a l’instant la carnassa; un parell de comunitats del barri del Raval de Barcelona; i, finalment, el gran diari que deforma grotescament la història, sense la més mínima responsabilitat. Viuen, aquests veïns, (pseudo-) denúncia el diari, en condicions indignes i “infrahumanes”. Per aquesta raó, després de la publicació, els veïns seran amenaçats de desnonament. En qualsevol cas, el problema era un altre; la malaltissa especulació immobiliària. La notícia hauria de millorar, no empitjorar la vida d’aquestes persones. El mitjà, per tant, ven l’ànima al diable, ven el fotògraf i ven els protagonistes del reportatge. La intenció del fotògraf quedarà descomposta en algun racó de la seva malparada consciència. Un peó, a la fi. Els propietaris que es lucren de la necessitat passen sense culpa. L’ajuntament, contundent (policial), actua de cara a la galeria. La comunitat acollonida i criminalitzada projecta la seva ira sobre el fotògraf que va trair la seva existència. El mitjà, displicent, continua estirant el fil per veure si pesca una mica més i finalment buscarà una altra anècdota per explotar. La lliçó té a veure amb la responsabilitat moral (contra la indiferència i el cinisme), l’autoaprenentatge i la presa de consciència. Podrem errar. Les conseqüències són difícilment mesurables i són molts els agents de la cadena. No obstant això, res no ens servirà de disculpa ni netejarà les nostres consciències si anem arruïnant vides amb el nostre treball.

envia el teu reportatge a reports@pieldefoto.org equip PIEL de FOTO revista de fotografia documental

Aviso de obviedades en el siguiente breviario sobre la indolencia en la que corren peligro de caer algunos periodistas y fotógrafos. Trataremos de soslayo un incidente mediático en el que uno de nuestros miembros participó recientemente por inexperiencia, inconsciencia, tibieza o quizá mezquindad. Una de esas bombas pasajeras que dejan víctimas y resentimiento a su paso. Que sirva en parte de disculpa y advertencia para otros principiantes. Los agentes de nuestra crónica son el fotoperiodista novato que vende torpemente su inocuo reportaje; el avaro redactor precario que ve al instante la carnaza; un par de comunidades del barrio del Raval de Barcelona; y, por último, el gran periódico que deforma grotescamente la historia, sin la más mínima responsabilidad. Viven, esos vecinos, (pseudo-) denuncia el diario, en condiciones indignas e “infrahumanas”. Por esta razón, tras la publicación, los vecinos serán amenazados de desahucio. En cualquier caso, el problema era otro; la enfermiza especulación inmobiliaria. La noticia debiera mejorar, no empeorar la vida de esas personas. El medio, por tanto, vende el alma al diablo, vende al fotógrafo y vende a los protagonistas del reportaje. La intención del fotógrafo quedará descompuesta en algún rincón de su maltrecha conciencia. Un peón, al fin. Los propietarios que se lucran de la necesidad pasan de rositas. El ayuntamiento, contundente (policial), actúa cara a la galería. La comunidad acojonada y criminalizada proyecta su ira sobre el fotógrafo que traicionó su existencia. El medio, displicente, sigue tirando del hilo para ver si pesca algo más y finalmente buscará otra anécdota que explotar. La moraleja es sobre responsabilidad moral (contra la indiferencia y el cinismo), autoaprendizaje y toma de conciencia. Podremos errar. Las consecuencias son difícilmente medibles y son muchos los agentes de la cadena. No obstante, nada de eso nos servirá de disculpa ni limpiará nuestras conciencias si vamos arruinando vidas con nuestro trabajo.

www.pieldefoto.org Coordinació Adriana Nicosia

Disseny d’imatge Federica Sala

Comunicació Web 2.0 Edgar Melo

Producció Clara Saperas

Disseny i producció gràfica Celeste Arroquy

Màrqueting Barbara Beltramello

Taula d’edició Equip PIEL de FOTO Redacció Edgar Melo Anna Baeza Comunicació i Premsa Anna Baeza

Disseny web Carlos López de Pablo Comunicació fotògrafs Lluís Salvadó Multimedia Bernat Camps Davide Leggio

En aquest número Santi Palacios Andrew Rinkhy Eugenia Maximova Guillaume Darribau Miguel Candela Malocchio

Els articles firmats no expressen necessàriament l’opinió de PIEL de FOTO i els editors no assumeixen cap responsabilitat pel seu contingut i/o autoria.

Impressió Imprintsa. Impressions Intercomarcals, S.A.

Es permet la reproducció total o parcial del material d’aquesta publicació que no porti el signe © (copyright), sempre que es citi el nom de la font (revista PIEL de FOTO), el número del que ha estat extret i el nom de l’autor.

Tiratge 5.000 exemplars

c/Provença, 231 08008 Barcelona, Espanya info@pieldefoto.org www.pieldefoto.org

Imprès a Espanya Dipòsit legal B37253-2009.

EN RUTA Santi Palacios

De la Vega Baja, a Alacant, al Mercat Central de Munic. El César va començar un dilluns la seva ruta més habitual. Transportava un carregament de 36 tones de taronges i llimones en un viatge que sol durar sis dies entre anada i tornada. Quan va tornar a la seva casa de Torrevieja havien passat 12 dies, 6000 km, accidents, trobades inesperades, esperes infinites i una ruta serpentejant entre polígons i mercats d’Alacant, Barcelona, La Jonquera, Munic, Frankfurt, París, Lille i Marsella. Ni lleis, ni empreses, ni l’actual situació econòmica ajuden, i mentre, el conductor continua vivint i treballant en ruta. De la Vega Baja, en Alicante al Mercado Central de Munich. César comenzó un lunes su ruta más habitual. Transportaba un cargamento de 36 toneladas de naranjas y limones en un viaje que suele durar seis días entre ida y vuelta. Cuando regresó a su casa de Torrevieja habían pasado 12 días, 6000 km, accidentes, encuentros inesperados, esperas infinitas y una ruta serpenteante entre polígonos y mercados de Alicante, Barcelona, La Junquera, Múnich, Frankfurt, París, Lille y Marsella. Ni leyes, ni empresas, ni la actual situación económica ayudan, y mientras, el conductor sigue viviendo y trabajando en ruta. From Vega Baja, in Alacant, to the Central Market of Munich. Cesar started his usual route on Monday. He transported a load of 36 tons of oranges and lemons in a journey that usually lasts six days between going and return. When he came back to his home in Torrevieja he had been through 12 days, 6000 km, accidents, unexpected encounters, an infinite waiting and a creeping route among polygons and markets of Alacant, Barcelona, La Jonquiere, Munich, Frankfurt, Paris, Lille and Marseille. Nor laws, neither companies, not even the current economical situation help in any way. Meanwhile, the driver continues living and working en route.

www.santipalacios.com

Lethal: Punjabâ&#x20AC;&#x2122;s green revolution Andrew Rinkhy

L’ús de químics i la mecanització de l’agricultura al Punjab, una de les regions més riques de l’Índia, han reduït dràsticament la capa freàtica, contaminat l’aigua potable i creat un sistema pel qual els agricultors, antany autosuficients, depenen ara de llavors importades, fertilitzants, pesticides, combustible i maquinària pesada per obtenir resultats d’alta productivitat. El crèdit necessari per finançar aquesta modernització és proporcionat per prestadors locals sota condicions que sovint condueixen a la ruïna econòmica de l’agricultor, que corre el risc de perdre una terra que ha pertangut a la seva família durant generacions.

El uso de químicos y la mecanización de la agricultura en el Punjab, una de las regiones más ricas de la India, han reducido drásticamente la capa freática, contaminado el agua potable y creado un sistema por el cual los agricultores, antaño autosuficientes, dependen ahora de semillas importadas, fertilizantes, pesticidas, combustible y maquinaria pesada para obtener resultados de alta productividad. El crédito necesario para financiar esta modernización es proporcionado por prestamistas locales bajo condiciones que a menudo conducen a la ruina económica del agricultor, que corre el riesgo de perder una tierra que ha pertenecido a su familia durante generaciones.

The chemicalisation and mechanisation of farming in Punjab, of the wealthiest states in India, has drastically lowered water-tables, polluted drinking water, and created a system whereby land-owning farmers, once selfsufficient, now rely on imported seeds, fertilizers, pesticides, fuel and heavy equipment in order to obtain high-yield results. The credit needed in order to finance this modernisation is provided by local money-lenders on terms that often lead to a catastrophic inability for borrowers to repay their loans, which may result in a farmer losing the land that his family has owned for generations.

www.dontblinkphotos.com

COEXISTENCE Eugenia Maximova

www.emaxphotography.com

Malgrat nombroses advertències per part de la UE, Sofia continua sent l’única capital de la Unió que no té un sistema de gestió de residus. Gairebé un cent per cent del residu domèstic produït es comprimeix en paques que són més tard transportades a abocadors de tot el país. A Kremikovzi, un dels suburbis més pobres a la regió, els residents de tres edificis d’apartaments miren de sobreviure envoltats per més de 100.000 paques d’escombraries. La pudor resulta insuportable, especialment a l’estiu, i el medi ambient local està tant contaminat que la majoria de les 100 persones que hi viuen pateix una o més malalties severes com ara càncer, diabetis o insuficiència cardíaca. A pesar de haber recibido numerosas advertencias por parte de la UE, Sofía continúa siendo la única capital de la Unión que no tiene un sistema de gestión de residuos. Casi un cien por cien del residuo doméstico producido se comprime en pacas que son transportadas a vertederos de todo el país. En Kremikovzi, uno de los suburbios más pobres de la región, los residentes de tres edificios de apartamentos tratan de sobrevivir rodeados por más de 100.000 pacas de basuras. El hedor resulta insoportable, especialmente en verano, y el medio ambiente local está tan contaminado que la mayor parte de las 100 personas que viven allí sufre una o más enfermedades severas como cáncer, diabetes o insuficiencia cardíaca. Despite numerous warnings and threats from the EU, Sofia continues to be the only capital in the Union that does not have a functioning waste disposal system. Almost 100 per cent of the household waste produced is compressed into bales that are later transported to dumps throughout the country. In Sofia’s suburb of Kremikovzi, one of the poorest in the region, the residents of three apartment buildings live surrounded by more than 100.000 garbage bales. The stench is often unbearable, especially in the summer, and the local environment is so polluted that almost every one of the approximately 100 people who live there is suffering from one or more severe diseases such as cancer, diabetes or heart failure.

CIUTAT MERIDIANA Guillaume Darribau

Ciutat Meridiana és el nucli més jove de la Zona Nord de Nou Barris a Barcelona i una clara mostra de l’urbanisme especulatiu de l’època franquista. En els anys 50, el financer Enrique Banús va comprar els terrenys de Font Magués que havien estat descartats per a la construcció d’un cementiri municipal pels alts índexs d’humitat de la zona. Ciutat Meridiana es posa en venda com una urbanització enjardinada i amb bona climatologia però aviat es va convertir en el barri de les humitats i les esquerdes. Deficiències que no eren fruit només de la climatologia del lloc, sinó de la deficitària construcció dels habitatges, la major part dels quals tenien una estructura externa incompleta i defectuosa.

Ciutat Meridiana es el núcleo más joven de la Zona Norte de Nou Barris en Barcelona y una clara muestra del urbanismo especulativo de la época franquista. En los años 50, el financiero Enrique Banús compró los terrenos de Font Magués que habían sido descartados para la construcción de un cementerio municipal por los altos índices de humedad de la zona. Ciutat Meridiana se pone a la venta como una urbanización ajardinada y con buena climatología pero pronto se convirtió en el barrio de las humedades y las grietas. Deficiencias que no eran fruto sólo de la climatología del lugar, sino de la deficitaria construcción de las viviendas, la mayor parte de las cuales tenían una estructura externa incompleta y defectuosa.

Ciutat Meridiana is the youngest part of the North Zone from Nou Barris district, in Barcelona, and a clear example of the speculative urban planning of the Franco period. In the fifties, businessman Enrique Banús bought the lands of Font Magués, which had been ruled out for the construction of a municipal cemetery because of its high rates of humidity. Ciutat Meridiana is put up for sale as a landscaped and good climate suburbia but soon became a damp and cracked neighborhood. Deficiencies that were not only consequence of the climatology of the place, but of the poor construction of the buildings, which had in general, an incomplete and defective external structure.

www.guillaumedarribau.wordpress.com

Miguel Candela

I tu què hi veus?

Persones com tu interpreten una fotografia seleccionada d’un dels reportatges. I tu què hi veus?

Bernard Pigeyre, retratista (pintor) És una imatge violenta, forta, trista, sobre un mur d’un poble xinès. Sota la seva violenta presència s’oculta un missatge. Una denúncia, una crítica o la condemna d’una idea: sobre la dificultat de la vida o les diferències ètniques a la Xina actual.

Guerino G. Lobato, artesà de màscares venecianes Un cartell sanitari que avisa sobre la desratització d’un barri xinès europeu o de Barcelona. En el seu costat, un cartell de “es busca” de l’Ajuntament en el qual s’explica la biografia d’un personatge desaparegut.

Davide Merelli, dissenyador gràfic Com un cartell electoral, un programa polític. Veig un candidat polític al mur d’un carrer d’un petit poble perifèric japonès. L’altre cartell té algun tipus de vinculació amb el seu programa.

Marco Scarpa, carter. Ubicats en una presó o en la infermeria d’una presó, un dels cartells ens informa que un vell mestre de taixí, un dels presoners, ha estat assassinat.

Zane Eleonora, perruquera. És el nou Premi Nobel de la Pau. És un cartell de protesta a la seva pròpia casa. Que tristesa. Fa una setmana que es parla del tema a Tv. Què en el 2010 passin coses així...

Violette Maillard, artista visual El personatge em recorda a la rata sensei de les Tortugues Ninja. L’ajuntament intenta fer fora gent com ell del barri. És un avís. Ambdues imatges semblen la caràtula d’un llibre.

¿Y tú qué ves?

Personas como tú interpretan una fotografía seleccionada de uno de los reportajes. ¿Y tú que ves?

Bernard Pigeyre, retratista (pintor) Es una imagen violenta, fuerte, triste, sobre un muro de un pueblo chino. Bajo su violenta presencia se oculta un mensaje. Una denuncia, una crítica o la condenación de una idea: sobre la dificultad de la vida o las diferencias étnicas en la China actual.

Guerino G. Lobato, artesano de máscaras venecianas Un cartel sanitario que avisa sobre la desratización de un barrio chino europeo o de Barcelona. A su lado, un cartel de “se busca” del Ayuntamiento en el que explica la biografía de un personaje desaparecido.

Davide Merelli, diseñador gráfico Como un cartel electoral, un programa político. Veo un candidato político en el muro de una calle de un pequeño pueblo periférico japonés. El otro cartel tiene algún tipo de vinculación con su programa.

Marco Scarpa, cartero Ubicados en una cárcel o en la enfermería de una prisión, uno de los carteles nos informa de que un viejo maestro de taichí, uno de los prisioneros, ha sido asesinado.

Zane Eleonora, peluquera Es el nuevo Premio Nóbel de la Paz. Es un cartel de protesta en su propia casa. Que tristeza. Hace una semana que se habla del tema en Tv. Qué en el 2010 pasen cosas así…

Violette Maillard, artista visual El personaje me recuerda a la rata sensei de las tortugas ninja. El ayuntamiento intenta echar a gente como él del barrio. Es un aviso. Ambas imágenes parecen la carátula de un libro.

UNA POLÉMICA POR DERRIBAR Miguel Candela

Pròximament més de 7.000 persones entre ancians i famílies obreres seran obligades a marxar de Lower Ngau Tau Kok, el primer edifici comunitari que es va construir a Hong Kong ara fa quaranta anys. El bloc conforma un enclavament de comerços regentats per dos o més generacions de propietaris que representen una xarxa social de confiança i solidaritat. Es tracta d’un dels últims exemples de petita indústria tradicional que queden a Hong Kong.

Próximamente más de 7.000 personas entre ancianos y familias obreras serán obligadas a marcharse de Lower Ngau Tau Kok, el primer edificio comunitario que se construyó en Hong Kong hace cuarenta años. El bloque conforma un enclave de comercios regentados por dos o más generaciones de propietarios que desarrollan una red social de confianza y solidaridad. Se trata de uno de los últimos ejemplos de pequeña industria tradicional que quedan en Hong Kong.

Soon more than 7.000 people, mostly elders and working families will be forced to move out of Lower Ngau Tau Kok, the first community building that was constructed in Hong Kong forty years ago. The block shelters different stores managed by two or more generations of owners who represent a social network of trust and solidarity. It is one of the last examples of small traditional industry in Hong Kong.

www.mcandela.com

Dues senyores xerren a les portes de les seves cases. Durant anys han estat veïnes i amigues. S’apropa el moment de dir-se adéu: amb el trasllat forçat seran separades.

Dos señoras charlan en las puertas de sus casas. Durante años han sido vecinas y amigas. Se acerca el momento de decirse adiós: con el traslado forzado serán separadas.

Two women chat at the doors of their homes. For years they have been neighbors and friends. Farewell is coming: with the forced moving they will be separated.

col·lectius

Malocchio www.malocchio.org

PIEL de FOTO revista de fotografia documental

Malocchio és un col.lectiu de fotògrafs que neix a Barcelona l’abril del 2007. Els integrants (Mireia Bordonada, Ariadna Creus, Àngel García, Ana Belén Jarrín, Pere Masramon, Mara SánchezLabelle i Patricia Carrasco) mantenen una proposta heterogènia tant en les seves temàtiques com en la seva estètica, vinculats tant a projectes editorials com formatius.

Malocchio es un colectivo de fotógrafos que se forma en Barcelona en abril del 2007. Los integrantes (Mireia Bordonada, Ariadna Creus, Àngel García, Ana Belén Jarrín, Pere Masramon, Mara SánchezLabelle y Patricia Carrasco) mantienen una propuesta heterogénea tanto en sus temáticas como en su estética, vinculados tanto a proyectos editoriales como formativos.

Malocchio is a photographers’ group created in Barcelona in April 2007. Composed of Mireia Bordonada, Ariadna Creus, Àngel García, Ana Belén Jarrín, Pere Masramon, Mara Sánchez-Labelle and Patricia Carrasco, the members keep on having an heterogeneous proposal in both their themes and aesthetic, embodying themselves into both editorial and educational projects.

Malocchio creu en la necessitat de construir un discurs visual exposat a constant revisió, donant cabuda a la fotografia com a document i mitjà d’expressió. Entre els seus objectius hi ha el de ser un espai de reflexió sobre la imatge. De tal manera que s’estableixi un diàleg visual amb altres col.lectius i professionals. En aquesta línia s’ha col.laborat amb diverses entitats (PSV, RUIDO Photo o Dr Nopo, etc.), emprenent iniciatives o produint esdeveniments, exposicions i publicacions.

Malocchio cree en la necesidad de construir un discurso visual expuesto a constante revisión, dando cabida a la fotografía como documento y medio de expresión. Entre sus objetivos está el de ser un espacio de reflexión sobre la imagen. De tal modo que se establezca un diálogo visual con otros colectivos y profesionales. En esa línea se ha colaborado con diversas entidades (PSV, RUIDO Photo o Dr. Nopo, entre otras), emprendiendo iniciativas o produciendo eventos, exposiciones y publicaciones.

Malocchio believes that it is necessary to build a ceaselessly revised visual discourse, enhancing photography in its documentary value and as a mean of expression. To be food for image thought is among its targets, according to their aim to establish a visual dialogue with other groups and professionals. In accordance with this line, it worked in partnership with entities (PSV, RUIDO Photo o Dr. Nopo, among others), carrying out enterprises or producing events, exhibitions and publications.

Durant aquests tres anys, han participat en els principals festivals i trobades fotogràfiques nacionals (i internacionals), com PhotoEspaña, Trafic, Sevilla Fotografia, Saragossa Photo, Emergent Lleida, Festival Photo Penh, Ojo de Pez Photo Meeting o el Seminari de Fotoperiodisme de Albarracín.

Durante estos tres años, han participado en los principales festivales y encuentros fotográficos nacionales (y algunos internacionales), como PhotoEspaña, Trafic, Sevilla Foto, Zaragoza Photo, Emergent Lleida, Festival Photo Penh, Ojo de Pez Photo Meeting o el Seminario de Fotoperiodismo de Albarracín.

In the last three years, they have participated in the main national and in some international photographic festivals and meetings, such as PhotoEspaña, Trafic, Sevilla Foto, Zaragoza Photo, Emergent Lleida, Penh Photo Festival, Ojo de Pez Photo Meeting or Albarracín Photojournalism Workshop.

información / informació / information

info@pieldefoto.org

publicitat / publicidad / advertising

marketing@pieldefoto.org

en vols més? / ¿quieres más? / want more?

www.pieldefoto.org

NICE TO MEET YOU 20, 21 i 22 D’OCTUBRE DE 2010 La Llotja de Lleida

Un espai per descobrir nous fotògrafs i aprendre dels més veterans. Conferències, exposicions, tertúlies, El Pati de la Llotja, premis... www.emergent-lleida.org

Jordi Bernadó, Chiristian Caujolle, Pedro Vicente Mullor, Rengim Mutevellioglu, Antonio Muñoz de Mesa, Ricardo Cases, Paula Ospina, Faustine Ferhmin, Rosell Meseguer, Isabel Brisón, Joana Hurtado, Meritxell Soler, Oriol Maspons... I més...

TALLERES Y CURSOS DE FOTOGRAFÍA escuela@ruidophotoformacion.com

c/ Dr. Giné i Partagás 38 L4 Barceloneta T.: 932 68 00 17

www.ruidophotoformacion.com

horario: lunes a viernes 10 a 14 hrs. 17 a 21 hrs.

INSCRIPCIONES ABIERTAS

[ fo to c ar tel Xev i Novo I Ex-a lu m no d e Fo to rep or ta je I RU IDO PH OTO ]

CURSOS 2010 *2011 FOTOGRAFÍA GENERAL I y II FOTOREPORTAJE FLUJO DIGITAL. CLASIFICA. CATALOGA. EDITA. RETOQUE PROFESIONAL EN FOTOGRAFIA DOCUMENTAL TALLERES ESPECIALIZADOS PERIODISMO PARA FOTÓGRAFOS

La FOTOGRAFÍA l a t n e m u c o d RECONQuista EL TABLOIDe.