Informe resultats: Sessions de participació Pla d’ocupació juvenil i de qualitat (2016-2020) by estel*

Regidoria d’Infància, Joventut i Gent Gran Drets Socials Departament de joventut

INFORME RESULTATS Sessions de participació per l’elaboració del Pla d’ocupació juvenil i de qualitat (2016-2020) Juliol 2016

Propostes recollides a les sessions de participació 10 i 15 de juny de 2016 Fabra i Coats Espai Jove Les Basses

Índex INTRODUCCIÓ. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Temàtica 1 Condicions laborals dignes . . . . . . . . . . . . . . 6 Propostes sorgides. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Línies d'acció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Temàtica 2 Foment de l'Ocupació 16-29 anys. . . . . . . . . 10 Propostes sorgides. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Línies d'acció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Temàtica 3 Perspectiva de gènere i conciliació . . . . . . . . 14 Propostes sorgides. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Línies d'acció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Temàtica 4 Formació i capacitació professional. . . . . . . . 18 Propostes sorgides. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Línies d'acció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

CONCLUSIONS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

Realitzat per:

CONSTITUCIÓ I MANTENIMENT NODE DE JOVES// Pressupost 3/2016 Projecte: Pla Jove Barcelona Client: Ajuntament de Barcelona Equip: Pla Estel i Urbanins Data elaboració: 10/05/2016

ONTEXT DEL PROJECTE:

Ajuntament de Barcelona es troba a les portes de la redacció d’un nou Pla Jove. Dintre de la

etodologia de redacció es pretén conformar un node de joves que siga el grup de treball que

opose i valide les accions d’aquest nou pla. Donat que aquesta forma de treball en node ha

tat provant-se com a metodologia per al PAM de joventut d’aquest mateix ajuntament, es

emana que continuem i completem les aportacions que s’han fet al PAM i mantinguem i

illorem les possibilitats d’acció d’aquest node dintre de la redacció del Pla Jove 2017-2020.

BJECTIUS:

Generar una xarxa activa al voltant del nou Pla Jove 2017/2020. Conèixer i posar en valor el treball realitzat per aquesta xarxa.

Deﬁnir una forma de comunicació i representació oberta i horitzontal dels col·lectius de joves dintre de la redacció del pla. Ser un grup legitimat per a la realització de propostes i seguiment del document del pla.

CTIVITATS A DESENVOLUPAR:

Contactes amb informants clau de la xarxa per aconseguir un node més sòlid

Investigar les aportacions que aquesta xarxa ha treballat als seus contextos d’acció i posarles en valor. Constituir el node de joves com a grup de treball mitjançant un document marc basat en les seves aportacions prèvies i presentació de la primera proposta de document del pla. Proposar i validar una estructura de comunicació i seguiment. Fer devolucions dels documents del pla i proposar millores. Analitzar els resultats del procés i emetre un informe.

RONOGRAMA:

s activitats 1, 2, 3 i 4 es desenvoluparan entre els mesos de juny i setembre de 2016 .

s activitats 5 i 6 es desenvoluparan entre els mesos d’octubre a desembre.

INTRODUCCIÓ

Aquest acció participativa es desprèn de la finalització de la vigència del Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil i dintre dels treballs del nou Pla d’Ocupació Jove. Aquesta acció implica la realització d’unes sessions de treball col·laboratiu que validen i proposen millores en relació als diagnòstics existents sobre la situació dels joves al mercat laboral. El següent document és l’informe de resultats dels tallers realitzats els dies 10 i 15 de Juny. Com hem dit, aquestos tallers donen recolzament i són complementaris al treball realitzat dins del Pla d’Ocupació jove, els resultats aporten propostes i idees provinents dels participants que s’afegiran als diagnòstics i disseny d’accions realitzats prèviament al marc del nou Pla. Es van assolir 3 objectius: 1. Comunicar i validar les principals conclusions del diagnòstic realitzat. 2. Definir possibles millores del diagnòstic. 3. Realitzar propostes que es pogueren implementar al Pla d’Ocupació. Els assistents varen ser un total de 67 representants de col·lectius diferenciats: el col·lectiu de joves, el món econòmic empresarial i col·lectius socials. Els tres grups van tractar quatre temes al voltant de l’ocupació del joves, els temes van ser: condicions laborals dignes, perspectiva de gènere i conciliació, formació i capacitació professional i foment de l’ocupació 16-29 anys. A continuació es presenta l’anàlisis de cada eix de treball com a suma de totes les aportacions fetes per cada grup, unes línies de treball i conclusions sorgides d’aquest anàlisi.

PARTICIPANTS A LES SESSIONS ENTITATS

EMPRESES

INSTITUCIONS

ACTIVITATS DE VALOR AFEGIT

FUNDACIO TRINIJOVE

PIMEC

UGT / Avalot

Gremi hotels de Barcelona

CASAL DELS INFANTS

CECOT

Fundació BCN FP

Gremi d'empresaris de cinemes

FUNDACIO COMTAL

MERCABARNA

Servei d'Ocupació de Catalunya

FUNDACIO EXIT

Cooperatives de treball

Consorci d'educacio

FUNDACIO ELS TRES TURONS

FECETEC - Federacio de centres de treball especials de catalunya

Consorci per la formacio contiua

FUNDACIO AREDJOVE

Fundació BCN Comerç: eixosbcn

Consorci de Serveis Socials de Barcelona

FEMAREC

ASSOCIACIÓ CATALANA D'EMPRESES DE SEGURETAT

EAL: Equip d'assessorament laboral (discapacitat)

PROBENS

LA CONFEDERACIÓ

CJB

FUNDACIO INTERMEDIA CP'AC IMPULSEM SCCL FUNDACIO JOIA INSERCOOP CREU ROJA FUNDACIÓ ONCE Coordinadora Mentoria per l'inclusió (punt de referencia) FEPA (Joves extutelats) Fundacio Salut i comunitat ACCIÓ SOLIDARIA CONTRA L'ATUR CARITAS FUNDACIO ADSIS

Temàtica 1 Condicions laborals dignes

Els participants van estar parlant del canvi de model productiu que s'està duent a terme des de fa ja uns anys i que està afectant als joves que entren al mercat de treball, doncs esta ocorrent la paradoxa que entren amb una alta formació però les condicions laborals han retrocedit, incorporant-se a ocupacions amb contractes de curta durada, inestables i amb horaris laborals abusius, a això se li uneix que els joves entren al mercat de treball sense conèixer quins són els seus drets laborals i els convenis als quals està adscrit el seu lloc de treball. Davant aquesta situació es van assenyalar mesures concretes que anaven en dos sentits, d'una banda sensibilització amb campanyes i informació d'aquelles empreses que estan vulnerant les condicions laborals mínimes, d'altra banda dotar a l'administració de les eines necessàries per garantir que les empreses es responsabilitzin del compliment dels drets laborals així com d'unes condicions de treball dignes. Per a això l'administració podria premiar a les empreses que respecten les condicions laborals dignes facilitant tràmits burocràtics o eliminant processos administratius de les mateixes. El col·lectiu de joves va fer una especial èmfasi en l'aspecte de la precarietat dels contractes laborals i com l'última reforma laboral ha afectat concretament als joves. En aquest sentit van plantejar que per aconseguir unes condicions dignes de treball, el primer que es deuria canviar és la reforma laboral i dins d'aquesta, concretament els contractes i la jornada laboral, es per açò que van assenyalar que es deuria adaptar a la situació dels joves incorporant horaris més adaptats i flexibles. Els assistents van posar èmfasis en com l'administració subcontracta a empreses externes serveis públics i que aquestes rebaixen els contractes i per tant les condicions laborals; que si ben el problema no estava tant en la externalització del servei sinó en les clàusules de contractació de les empreses subcontractes i que l'administració no controlava. Es va destacar en aquest sentit que l'administració impulsés la creació d'un conveni marc per a les subcontractacions que garantís les condicions laborals existents en els convenis col·lectius de l'administració pública.

Es va assenyalar que existeix al món empresarial un desconeixement i prejudici davant el paper que els joves poden tenir al mercat de treball, no es valoren les seves capacitats com a col·lectiu concret i tampoc existeix responsabilitat per part dels agents que contracten de la situació complexa en la qual es troben actualment els joves al moment volen accedir al mercat de treball. És per això que es fa necessari que l'administració doti de facilitats a través de la creació d'un agent social que acompanyi al jove en el procés d'inserció laboral, i que garanteixi que la seva incorporació al mercat de treball sigui sota unes condicions laborals dignes. També es va detectar com a problema greu la cronificació de la precarietat laboral en el col·lectiu de joves, aquestos no només accedeixen a un mercat laboral que els ofereix contractes temporals, en pràctiques, estacionals, en alguns casos des-regulats, sinó que van enganxant durant un període llarg aquesta situació, la qual cosa porta al fet que cada vegada més joves s'estableixen i es queden dins d'un mercat de treball altament inestable i per tant sense condicions laborals dignes. Això unit a la manca de representants sindicals que intercedeixin davant aquesta situació i a causa del desconeixement per part dels joves de com afrontar aquesta problemàtica, deixa a aquest col·lectiu sense espais de mobilització social. És per això que els participants en els tallers van veure que la solució estaria més relacionada amb incorporar informació sobre drets laborals dins de les polítiques de formació per a l'ocupació, que els joves coneguessin els seus drets, com les eines per poder garantir-los. D'altra banda, es va assenyalar que les polítiques actives d'ocupació deurien afavorir la inserció laboral de qualitat, en llocs de treball que garanteixin condicions laborals dignes, i no tant la quantitat de joves que van incorporant al treball independentment de si és un lloc de treball segur i estable.

Temàtica 1 Propostes sorgides

1. Mobilitzar-se per protegir els drets laborals i comunicar aquests drets als àmbits educatius i formatius dels joves. 2. Traslladar competències a l’administració local per a realitzar més eficientment inspeccions laborals. Exemple de la guàrdia urbana que denuncie en cas de detectar situacions de vulneració dels drets laborals a l’àmbit local 3. Paper garant de l’administració pública en quant a assegurar que els programes d’inserció laboral compleixen amb unes condiciones laborals dignes. Afavorir la qualitat del treball en quant a formació i capacitació dels demandants d’ocupació i no tant en la quantitat d’inserció laboral que es realitza. Concursos públics per a serveis i programes amb clàusules socials als plecs de condicions, dotar-ho de més puntuacions i especificar escala salarial. 4. Garantir un salari mínim de ciutat 5. Crear un distintiu o marca per a aquelles empreses que respecten les condicions laborals, comunicar i difondre aquest distintiu. Incentivar per part de l’administració a aquelles empreses que compleixen amb les condicions laborals, l’incentiu deuria de ser facilitar tràmits burocràtics 6. Encara que ja existeix hi ha que fomentar l’ús d’un indicador que regule i mesure la qualitat del treball a les empreses 7. Creació d’un conveni marc en les subcontractacions de les empreses per a que no siguen una rebaixa de les condicions laborals. (administració impulsar-ho) 8. Major coordinació de l’administració per ordenar i organitzar els serveis i programes que existeixen, campanyes de comunicació als centres educatius 9. Acompanyament dels joves en la transició sistema educatiu-sistema laboral, com a “aprenents d’un treball”, exemple BCN Activa. 10. Adequació al món del treball i tutorització per dotar de competències i eines per a la contractació i l’inserció laboral i no només donar titulacions 11. Reforma laboral en quant a tipus de contractes i jornada laboral, enaquest sentit, incorporar l’horari intensiu i més flexibilitat al lloc de treball per poder adaptar situacions personals a l’ámbit laboral.

Temàtica 1 Línies d'acció

• Conveni marc que iguali i garanteixi les condicions laborals del l’empresa pública a les empreses de subcontractació de serveis • Creació d'un agent social mediador que acompanyi i capaciti als joves en el procés de cerca de treball i inserció laboral, dotant-li d'habilitats, informació quant a drets laborals i eines per conèixer la seva situació laboral. • Polítiques actives d'ocupació que incorporin formació i informació quant a drets laborals, convenis col·lectius, tipus de contractes; etc. • Distintiu per a aquelles empreses que compleixen amb les condicions laborals i motivar el seu compliment facilitant tràmits burocràtics als que compleixen. • Difondre i fer ús dels indicadors que mesuren i regulen la qualitat laboral de les empreses. • Campanyes de sensibilització sobre la situació laboral i de contractació dels joves • Paper més actiu de l'administració per garantir condicions laborals dignes, crear la figura d'un agent públic que detecti casos de vulneració de drets laborals i que sancioni en aquests casos.

Temàtica 2 Foment de l'Ocupació 16-29 anys

Els assistents al taller van assenyalar que actualment els joves que entren al mercat laboral entren amb molta formació però en canvi aquest mercat ofereix precarietat i llocs de treball de baixa qualificació, en eixe sentit hi ha sentiment de frustració i incapacitat de poder millorar la situació a curt termini, degut sobretot a que existeixen elements vinculats a necessitats bàsiques que dificulten un procés d’inserció laboral amb condicions dignes. Hi ha en aquest sentit una manca d’expectatives d’èxit per part dels joves i també una manca de confiança dels joves cap a les institucions que dissenyen programes de foment de l’ocupació. És així com els participants van parlar de formar als joves per competències i projectes, fomentant l’adquisició d’habilitats extra-curriculars, així anar dissenyant un perfil curricular fora del sistema educatiu que faciliti el coneixement dels joves de les seues motivacions i preferències. També es va assenyalar que hi ha una manca de realització de diagnòstics i avaluacions al voltant de les necessitats dels joves en el procés de transició del sistema educatiu al món laboral. I que en aquest aspecte també es necessari major acompanyament per facilitar aquest pas i millorar el procés d’inserció laboral. Es per açò que en els grups de participants es va tractar aquesta problemàtica assenyalant la necessitat de donar suport i acompanyament als joves amb el procés d’incorporació al mercat laboral, no només donant assessorament si no també fent seguiment de proximitat entre els joves, la seua formació i les empreses a les que tenen possibilitat d’accedir. Es per açò que es veia com a important que els agents socials estigueren formats a nivell territorial, conèixer les necessitats del mercat laboral local i també la situació de vulnerabilitat dels joves que estan entrant al mercat laboral. Per altra part els serveis de foment de l’ocupació no estan portant a terme programes transformadors i amb impacte amb el procés d’ocupabilitat, hi ha una percepció general de que hi han poc recursos i poca eficàcia als serveis. Es va assenyalar que hi ha un fort desconeixement entre les empreses-institucions i organitzacions educatives i que tampoc hi ha coneixement dels models de contractació així com de la formació que ofereixen les empreses.

Es va indicar que hi ha dualitat de tipus de joves, per un costat joves molt preparats i formats i per altre lloc, joves amb problemàtiques i manca d’oportunitats per la seua major vulnerabilitat social, en aquest sentit es va parlar de crear referents entre iguals i programes de mentoring a les empreses i als serveis de formació per l’ocupació, fins i tot als IES, realitzar un seguiment més estable, de llarga durada en els casos més conflictius. També implementar la posada en marxa d’una xarxa entre formació i empresa a nivell local que faciliti els tràmits i l’incorporació laboral, aquesta xarxa estaria relacionada amb les necessitats reals de ocupació i la formació per l’ocupació per tal de no crear falses expectatives al llarg del procés de formació.

Temàtica 2 Propostes sorgides

1. Incorporar al sistema educatiu l’aprenentatge per competències i projectes per anar definint al llarg del currículum formal els àmbits d’estudi que agraden i els que no per tal d’evitar a llarg plaç el fracàs per manca de motivació. 2. Crear xarxa específica del territori de Barcelona de formació i empresa per donar proximitat dels serveis a l’ocupació i acompanyament en els tràmits per facilitar l’incorporació al mercat laboral. Fer especial suport als col·lectius més vulnerables. En aquest ámbit fomentar una xarxa de contactes entre joves i empreses (networking). 3. Programes de mentoring i aprenentatge a l’empresa i al sistema de formació per a l’ocupació. 4. Dissenyar programes i serveis per a l’ocupació amb perspectiva de joves (també població estrangera), incorporar-los i anar a buscar-los per tal de tindre una visió més propera de la seva situació. Treballar al territori per ser més eficients i fomentar l’emprendedurisme amb incentius fiscals per autònoms. 5. Fomentar al món de l’empresa i la formació per a l’ocupació el valor de l’esforç i la feina, que el mercat laboral assumisca el valor de l’experiència, de la co-responsabilitat i les habilitats que són fora del món estrictament laboral. 6. Formar als agents socials i serveis per conèixer l’estat del mercat laboral a nivell territorial i així oferir una informació i assessorament més proper. 7. Donar continuïtat a aquells programes que són més estables així com donar major acompanyament en els serveis i programes que siguen de llarg recorregut, flexibles i adaptats a la realitat dels joves. 8. Potenciar els programes de segona oportunitat.

Temàtica 2 Línies d'acció

• Programes i serveis de “mentoring” i aprenentatge que siguin estables i de llarga durada des del procés de transició fins aconseguir un lloc de treball acord amb les capacitats del jove. • Creació d’una xarxa que connecte la formació per a l’ocupació amb l’empresa, de caràcter territorial i que representi el teixit de Barcelona, bàsicament PYMES. • Xarxa formació-empresa amb agents socials que diagnostiquen i analitzen la situació del mercat laboral a nivell territori així com avaluar l’oferta de formació per a l’ocupació per saber si és adient amb el teixit laboral local. Aquest procés d’aprenentatge es té que traslladar als serveis de formació per a l’ocupació per tal d’afinar els processos de selecció de joves als programes d’inserció laboral. • Definir i crear conjuntament amb els joves les vies de comunicació per tal d’implicar-los als programes de foment de l’ocupació. • Xarxa de joves i empreses per tindre contactes i conèixer possibilitats de treball (networking) així foment de l’associacionisme dels joves, el cooperativies i l’autogestió.

Temàtica 3 Perspectiva de gènere i conciliació

Els grups que van assistir als tallers van destacar que encara segueix sent palès i problemàtic la situació de les dones al mercat laboral, a causa que aquestes encara ocupen els llocs de treball pitjor remunerats i en pitjor condicions a més de que existeix el sostre de cristall quan es tracta de dones amb càrregues familiars, la qual cosa suposa una reducció del seu salari al moment es decideixen a formar un a família juntament amb reducció de la jornada laboral per atendre a la seva família, aquesta situació de desigualtat enfront del gènere masculí, suposa tenir en compte polítiques de conciliació en diversos àmbits, els grups van parlar que d'una banda es deu formar als homes en la co-responsabilitat al moment la dona ha de tornar a incorporar-se al treball, d'altra banda es deuria facilitar la conciliació a través de serveis de cura en la criança i seguir oferint formació i capacitació a aquelles dones que estan en moment de la baixa de maternitat. També relacionat amb l'anterior, la dona emprenedora té dificultats afegides per conciliar la seva vida personal amb la professional, al no tenir possibilitats de compatibilitzar la seva situació laboral com a autònoma amb les càrregues familiars, són invisibilitzades per les polítiques de conciliació familiar existents, per la qual cosa es va assenyalar que es deurien d'oferir ajudes a les emprenedors amb càrregues familiars per poder continuar amb la seva carrera professional. Juntament amb les ajudes i per a totes les famílies en general es deuria fomentar l'economia col·laborativa i solidària amb la qual tenir un major recolzament en el moment es té fills, crear xarxes de suport mutu on poder conciliar món laboral amb criança.

Es va assenyalar que encara existeix un mercat laboral amb certa mentalitat patriarcal en la qual existeixen prejudicis i estereotips de la posició de la dona en el lloc de treball, els càrrecs directius pertanyen al rol masculí així com les ofertes de treball vénen diferenciades per gènere. Per a això els grups van parlar que es devia dignificar la imatge pública dels sectors més estigmatitzats pel gènere i reforçar en el sistema educatiu, a través dels agents socials i formadors, la promoció dels àmbits de treball professionals que trenquen amb els estigmes d'aquesta dualitat de rols al món laboral. També es va veure fonamental que es treballarà des de la infància amb els conceptes d'igualtat i co-responsabilitat en les tasques, sensibilitzar tant a l'escola com a la comunitat educativa (AMPAS, professorat) en matèria de conciliació i repartiment de tasques. En l'àmbit de l'empresa els participants van veure que existeix poca flexibilitat per adaptar la jornada laboral a la situació de treballadores amb càrregues familiars i que les polítiques de conciliació i de gènere que es donen en les empreses és més per un compliment de la normativa i no tant per una presa de consciència de la situació laboral per la qual travessa la dona treballadora amb càrregues familiars. En aquest sentit es va apuntar que deuria haver-hi una reforma horària per compatibilitzar jornada laboral amb escola i criança, d'altra banda es va parlar que una mesura seria impulsar una renda social on les dones no perdessin ingressos en la seva jubilació per haver estat de baixa maternal, així com ampliar els salaris mínims (que afecten més al sector femení) i reprendre ajudes per a la dependència i que siguin efectives.

Temàtica 3 Propostes sorgides

1. Reducció dels preus als serveis de conciliació familiar com guarderies, escoles bressol gratuïtes; etc. Juntament amb foment de les economies col·laboratives i solidaries relacionades amb el suport a la conciliació: crear xarxa de suport. 2. Incorporar ajudes per a la dona emprenedora amb càrregues familiars, tindre en compte a les treballadores autònomes en les polítiques de conciliació familiar-laboral. 3. Fer campanyes de difusió i comunicació per tal de modificar la jornada laboral i els horaris escolars. 4. Canvi als horaris laborals i foment més de la productivitat que de fer hores, jornada laboral més adaptada a la situació de dones amb càrregues familiars, en aquest sentit aprendre d’experiències europees. 5. Promocionar des dels agents socials i formadors els llocs de treball que trenquen amb la dualitat i els estigmes de rols. Donar formació en aquesta línia des de l’escola i a les AMPES. 6. Flexibilitzar els cursos de formació i afavorir formació a distància i/o propera al domicili (centres cívics), subvencionar la contractació de joves en formació (garantia juvenil). Mentoring per a dones i incorporar oferta de formació durant la baixa de maternitat. 7. Reprendre ajudes per a la dependència, ampliar el salari mínim i crear la renda social garantida en la que totes les dones tinguen un sou donat la reducció d’ingressos que afecta a la seva jubilació(baixa computi per a la jubilació). 8. -Obligació d’agafar baixa per part dels hòmens, fer a l’home corresponsable del procés d’inserció de la dona (els homes prenguen consciència de la seva responsabilitat davant la conciliació familiarlaboral)

Temàtica 3 Línies d'acció

• Obrir programes d’ajudes a la dona emprenedora en matèria de conciliació familiar. • Ampliar els serveis de criança que facilitin la conciliació com les escoles bressol i les guarderies. Així com agafar exemples de bones pràctiques europees en quant a conciliació familiar i treball. • Sensibilitzar i formar dins el sistema educatiu en matèria de igualtat d’oportunitats, co-responsabilitat, repartiment de les tasques i trencar amb els rols de gènere a les escoles. • Incorporar al sistema de la seguretat socials una renda social que comptabilitzi la baixa maternal i així garantir que es mantinguin els ingressos en el moment la jubilació.

Temàtica 4 Formació i capacitació professional

En aquest àmbit els participants van assenyalar que existeix una forta desconnexió entre la formació acadèmica i les necessitats actuals al mercat laboral. El sistema educatiu té una oferta molt elevada quant a formació però aquesta no és l'adequada a una realitat laboral que ha canviat en els últims anys. En aquest sentit es va dir que es deuria incorporar en el sistema educatiu les eines necessàries per dotar d'habilitats i competències a l'alumnat que és a punt d'incorporar-se al món laboral. Unit a això també es va assenyalar que deuria existir una figura administrativa que realitzarà les tasques d'acompanyament als joves que estan acabant els cicles formatius i han d'entrar al món laboral, però diferenciant molt bé aquesta figura dels punts d'informació i assessorament, s'estaria parlant de la figura de “mentor” com un agent social que fes el pas juntament amb l'alumnat en aquesta transició des del sistema educatiu cap a la inserció laboral. D'altra banda també es deurien detectar prèviament les necessitats territorials actuals i adequar l'oferta formativa dels centres a aquestes necessitats existents al territori, aquesta adequació serviria per dissenyar perfils curriculars dirigits a la demanda de noves professions locals i no tant a massificar l'oferta de llocs de treball que finalment saturen el mercat laboral. En aquest sentit, oferir una formació que doni valor al territori, noves ocupacions per a noves necessitats locals (sostenibilitat, eficiència energètica, rehabilitació d’edificis; etc) Es va destacar també la necessitat de flexibilitzar el sistema educatiu perquè la formació es pogués compaginar amb el treball i així dotar de valor a l'aprenentatge durant tota la vida, és a dir, no formar-nos en un període de temps concret i d'aquí passar al mercat laboral sinó que la formació fos més a llarg termini i s'alternés amb la incorporació al treball i la seva futura continuïtat. Així l'aprenentatge es combinaria amb l'experiència laboral que es va adquirint. En aquest sentit es va veure rellevant que es donés valor a les habilitats i aptituds que no s'adquireixen dins del sistema educatiu i que són igual de necessàries dins del mercat laboral.

Es va assenyalar que el programa de FP dual és molt necessari però que aquest deuria incorporar-se dins de les empreses de caràcter públic, en aquest cas que es tingués la possibilitat d'alternar formació professional amb l'accés al mercat laboral de l'àmbit del públic. Finalment és necessari unificar administrativament criteris de competències educatives així com que només existeixi un únic punt de contractació i que funcioni com Barcelona Activa, amb acompanyament i seguiment tant del jove com de l'empresa que va a contractar.

Temàtica 4 Propostes sorgides

1. Crear una xarxa de recursos entre entitats en la que compartir informació. 2. Donar participació als joves en el disseny de noves propostes per a la formació i capacitació professional. 3. Elaborar eines per saber gestionar la incertesa laboral, en aquest sentit canalitzar al sistema educatiu per a que es dote de més eines en matèria de habilitats i competències per al món laboral. 4. Donar suport i acompanyament en la transició de l’educació al món laboral, incloure la FP dual a les empreses públiques. 5. Flexibilitzar l’horari lectiu per adaptar-ho a les necessitats actuals i a “l’aprenentatge per a tota la vida”. 6. Detectar prèviament els oficis que són necessaris en el mercat laboral. Adequar i relacionar l'oferta formativa al context del territori i les seves necessitats. No només turisme, si no ocupació que afegeix valor, per exemple: Sostenibilitat, eficiència energètica, rehabilitació edificis…) 7. Unificar administrativament criteris de competències educatives, hi ha un excés de burocràcia. 8. Un únic punt de contracte, intermediació d’agents en tot el procés de contractació (cas de BCN Activa). 9. Formar i sensibilitzar als orientadors i formadors en relació a temes laborals.

Temàtica 4 Línies d'acció

• Dins de les polítiques actives d'ocupació existents crear la figura de el “mentor” amb les següents funcions: detectar les necessitats locals quant a demanda de noves ocupacions i garantir als joves la seva incorporació a un lloc de treball adequat a les seves capacitats, aquestes capacitats es poden anar adquirint i desenvolupant durant el procés de transició del sistema educatiu fins als primers anys de treball. • Introduir al llarg del sistema educatiu i en els últims anys competències i habilitats relacionades amb el món laboral, que sigui formació a llarg termini, no estanca i que doti d'aptituds i eines per desembolicar-se fos del sistema educatiu (que es valori el treball amb la comunitat, amb el tercer sector, associacionisme, emprenedoria social…). • Els centres de formació professional i els postgraus detectin les necessitats i els nous reptes existents a nivell territorial, per posteriorment incorporar als seus currículum formatius aquestes noves demandes relacionades a nivell local i que es tradueixen en nous llocs de treball especialitzats i que donen valor al territori. • Incorporar el sistema formatiu de la Formació Professional dual en l'empresa pública. • L'exemple de Barcelona Activa podria servir com a model per traslladar als centres de formació professional i capacitació i unificar així administrativament tant els processos de contractació com la transició del món educatiu al laboral.

CONCLUSIONS

L’ocupació dels joves conté diverses problemàtiques pròpies de l'actual societat i de les transformacions ocorregudes dins del sistema laboral i que afecten al col·lectiu de joves al moment han d'incorporar-se al mercat laboral, aquestes problemàtiques han estat reflexionades i deliberades, sobre la base dels quatre temes tractats en les taules, pels diferents grups que van participar en els tallers donant com resultat una sèrie d'accions i propostes. Les problemàtiques quant a ocupació de joves que van ser tractades pels diferents grups se centraven en tres àmbits rellevants:

Problemàtica 1

1. Situació de forta vulnerabilitat i inestabilitat del jove al moment entra al mercat de treball: l'ocupació jove esta altament precaritzada a causa de diverses circumstàncies provinents d'un sistema laboral que ha rebaixat a nivell general i per a tots els sectors de població, les condicions de treball. En aquest sentit, el jove entra en un mercat laboral que d'una banda ha reduït els drets i condicions de treball i per un altre, aquest mercat ha situat al jove com el col·lectiu que en iniciar la seva vida laboral ho ha de fer acceptant treballs amb unes característiques concretes: curta durada de contracte, jornada laboral extensa i no flexible, salaris baixos i sense conveni col·lectiu. Aquesta situació provoca que la precarietat laboral estiga cronificada dins del sector de joves i que fins i tot els programes d'inserció laboral per a joves també es vegin impregnats per aquesta situació de forta vulnerabilitat.

Problemàtica 2

2. La formació de joves no ofereix les competències i habilitats necessàries així com existeix una forta desconnexió entre mercat de treball i formació: el sistema educatiu post-obligatori i la formació per a l'ocupació esta desconnectat de la realitat del mercat laboral i de les necessitats quant a competències i habilitats que vagin més enllà del currículum formal implantat a les aules. Els joves tenen una alta formació en diverses disciplines i matèries però existeix una manca quant a altres tipus de competències que es necessiten dins del mercat de treball com pot ser el treballar per projectes, en equips multidisciplinaris, en xarxa; etc. D'altra banda les empreses desconeixen i no tenen relació directa amb els espais de formació i per tant no es vincula l'oferta de treball al tipus de demanda existent en un territori. No existeix un canal formació i ocupació que connecti les necessitats territorials quant a ocupació amb la formació i capacitació que se'ls pot oferir als joves en aquest mateix territori, és així com es detecta que moltes de les vegades s'ofereixen llocs de treball que no compleixen les expectatives ni del jove ni de l'ocupador.

Els serveis i programes d'inserció laboral si donen un acompanyament però fora d'aquests programes no existeix cap figura administrativa que diagnostiqui el mercat laboral a escala local i acompanyi en la formació per a l'ocupació al jove en aquest mercat.

Problemàtica 3

3. Forta manca de polítiques de conciliació laboral així com l'existència d'un mercat de treball amb una forta desigualtat de gènere: El col·lectiu de dones joves és un dels col·lectius que esta sofrint una forta desigualtat dins el mercat de treball, encara existeix una vinculació molt forta (dins d'aquelles ocupacions que estan destinats en la seva majoria a ser ocupats per joves, sector serveis) entre càrrecs i rols de gènere, deixant a la dona en els llocs de treball amb pitjors condicions i malament pagats. D'altra banda existeix un sostre de cristall per a la dona dins del mercat de treball quan es decideix a tenir fills, degut sobretot al fet que no existeix una política de conciliació laboral que s'apliqui per part de les empreses, així és com les dones veuen rebaixades les seves condicions laborals i expectatives professionals una vegada té fills. No existeix coresponsabilitat entre gèneres però tampoc s'afavoreixen les polítiques necessàries perquè es pugui conciliar vida laboral amb criança i cura dels fills. Aquestes tres grans problemàtiques van ser les que pivotaren sobre el tema d'ocupació en joves dividit en els quatre grans eixos treballats en l'informe, i també són sobre les quals descansen moltes de les propostes que es van tractar pels participants, a continuació extraiem una sèrie de conclusions quant a línies de propostes que no són més que una suma de l'expressat pels grups dins dels quatre grans eixos i sobre la base de les problemàtiques anteriorment indicades.

Possibles línies d’acció per a la Problemàtica 1: -Creació d'un agent social mediador que acompanyi i capaciti als joves en el procés de cerca de treball i inserció laboral, dotant-li d'habilitats, informació quant a drets laborals i eines per conèixer la seva situació laboral. -Paper més actiu de l'administració per garantir condicions laborals dignes, crear la figura d'un agent públic que detecti casos de vulneració de drets laborals i que sancioni en aquests casos -Programes i serveis de “mentoring” i aprenentatge que siguin estables i de llarga durada des del procés de transició fins aconseguir un lloc de treball acord amb les capacitats del jove. Possibles línies d’acció per a la Problemàtica 2: -Dins de les polítiques actives d'ocupació existents crear la figura del “mentor” amb les següents funcions: detectar les necessitats locals quant a demanda de noves ocupacions i garantir als joves la seva incorporació a un lloc de treball adequat a les seves capacitats, aquestes capacitats es poden anar adquirint i desenvolupant durant el procés de transició del sistema educatiu fins als primers anys de treball. -Xarxa formació-empresa amb agents socials que diagnostiquen i analitzen la situació del mercat laboral a nivell territori així com avaluar l’oferta de formació per a l’ocupació per saber si és adient amb el teixit laboral local. Aquest procés d’aprenentatge es té que traslladar als serveis de formació per a l’ocupació per tal d’afinar els processos de selecció de joves als programes d’inserció laboral. Possibles línies d’acció per a la Problemàtica 3: -Obrir programes d’ajudes a la dona emprenedora en matèria de conciliació familiar. -Ampliar els serveis de criança que facilitin la conciliació com les escoles bressol i les guarderies. Així com agafar exemples de bones pràctiques europees en quant a conciliació familiar i treball. -Sensibilitzar i formar dins el sistema educatiu en matèria de igualtat d’oportunitats, co-responsabilitat, repartiment de les tasques i trencar amb els rols de gènere a les escoles.