Anàlisi qualitatiu de l’espai públic en relació a les activitats al triangle de Sants-Hostafrancs estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2016
Projecte: Anàlisi qualitatiu de l’espai públic en relació a les activitats al triangle de Sants-Hostafrancs [Estudi tècnic complementari per la redacció del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs] Emplaçament: Districte de Sants, Barcelona (Barcelonès) Redacció: Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) Equip participant: Arnau Boix, disseny inclusiu (Pla estel*) Konstantina Chrysostomou, anàlisi urbà (Pla estel*) Jordi Quiñonero, sociologia (MonoD estudio) Gema Jover, sociologia (MonoD estudio) En col·laboració amb:
Client: Ajuntament de Barcelona
Desembre de 2016
Índex Introducció.............................................................4 Context urbà..........................................................6
ACTIVITATS I ESPAIS PÚBLICS............9
Llocs d'interès........................................................10 La xarxa d’espais públics..................................12 Mobilitat de vianants....................................12 Anomalies a la xarxa.....................................16 Activitats a l’aire lliure......................................18 Percepció de seguretat......................................22
COMPARACIÓ D’ESPAIS LLIURES PRINCIPALS.......................................................25
Plaça d’Osca .........................................................26 Plaça de Joan Pelegri..........................................30 Plaça d´Herenni...................................................34
CONCLUSIONS................................................39
Introducció El present document és un esborrany de l’estudi tècnic complementari a la redacció del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs amb el qual es pretén recolzar l’argumentari per la presa de decisions del document urbanístic del Pla d’Usos. Es tracta d’una investigació social qualitativa, complementaria i solidària amb el document del Procés Participatiu del Pla d’usos i dinamització comercial al triangle de Sants-Hostafrancs, que realitza MonoDestudio. L’esquema de la pàgina següent exposa el conjunt de les accions previstes en aquest estudi tècnic amb les del procés participatiu: el treball de camp i les seves conclusions, a desenvolupar en aquest document, junt amb les entrevistes realitzades a tècnics, polítics i teixit associatiu per MonoDestudio, serviran per al plantejament dels tallers participatius (pendents de realitzar).
4
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
El present estudi tècnic serà permeable a aquestos tallers participatius, doncs una bona part dels mapejos realitzats a partir de l’observació de l’espai públic seran exposats i completats en aquestes sessions. Les conclusions doncs, seran desenvolupades i vinculades a la presa de decisions del Pla d’Usos del triangle de Sants-Hostafrancs quan acabin aquests tallers participatius, en qualsevol cas, abans de la seva aprovació inicial.
Exposició Pública
Suspensió de llicències
Cens d’activitats Revisió i actualització Redacció Tècnica
Implicació Ciutadana
Anàlisi i diagnosi
Redacció inicial
Sessió informativa
Treball de camp
Aprovació definitiva Pla d’usos Informe al·legacions
Informes Parcials
Presentació inicial
Redacció definitiva
Aprovació inicial Pla d’usos
Estudi tècnic territorial i documental
Taller Diagnosi
Taller Propostes
Presentació conclusions
Taula de treball
Pla d’Usos
Codi de bones maneres
Entrevistes
5
Introducció
Context urbà L’estudi es limita a una àrea d’unes 33 hectàrees que inclou part dels barris de Sants i Hostafrancs de Barcelona. Dins d’aquesta àrea però, trobem llocs d’escala molt variable: des de petites places de barri fins a espais públics de ciutat. Tots ells donen cabuda tant a activitats previstes com imprevistes, completant tot el ventall d’esdeveniments de l’esfera pública urbana. Els tres principals carrers que envolten l’àrea de treball (carrer dels Sants, carrer Tarragona, i passeig de Sant Antoni), funcionen com un límit que constitueix alhora una barrera urbana i una protecció de la identitat local, del caràcter de barri. El límit amb el Passeig de Sant Antoni és significatiu, doncs suposa un canvi topogràfic sustancial, amb l’aparició de rampes, escales i discontinuïtats de mobilitat. Es tractarà de llegir aquestos dos nivells topogràfics com una debilitat, i en conseqüència un agreujant de problemes urbans o socials; però també com una fortalesa, una oportunitat de mantenir el caràcter de barri.
6
Aquest caràcter és una de les variables que afavoreix que l'espai urbà esdevingui una oportunitat de joc, socialització, estada i altres activitats que possibiliten l’apropiació de l’espai per part de veïns i veïnes no només dels barris propers, sinó de tota la ciutat de Barcelona.
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
F1. Els espais lliures principals (places d’Osca, de Joan Pelegrí i d’Herenni).
F2. Diferents usos de l’espai públic.
F3. Activitats espontànies no programades a l’espai públic.
0
TAXI
Ba
TAXI
P
rce
lon a
50
100m
TAXI
San t
P
R P
na go
de
P l'E
spa
nya
ria
l
eS ig d se Pa s
td
´H
os
ta
P
Me
MP au Fed e Coo rac Pla pera ió de ça tive d´O s d sca e Tre Col bal egi l oP Dis úbl tric ico TAXI te Miq de uel San Ble tsach Mo ntju ï c M
ust
an tA nto ni
EB
M
Ind
rca
Pa rc
M
Ce ntr e
M
a arr eT rd r re Ca
TAXI
Civ i Po c Ca lie sin sp et l'E or tiu d'Ho sp M st an un afr Ha ya ici an bit Ind pal cs atg E sc us de es Cen o tria la Tu tre Joa tel M l ats on nP tse e P leg Es er rr Igl rí es Pl pany A Ge at X ila a aç a n v t i E a d Ind G er Pl va aç ´H ust ran a d ngel er ria i ca en l e E Fil ni Na sco Joan a d l tac a J elf P ia e ió oa Joa n P leg n P ele rí ele grí gr í
s
M M
Carrer de la Creu
M
M
P
TAXI M
M
TAXI
7 D1. Context urbà al triangle Sants-Hostafrancs: mobilitat, equipaments i entitats d’espacial rellevància, i espais lliures principals.
Introducció
8
Anà lisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
ACTIVITATS I ESPAIS PÚBLICS
Llocs d'interès El triangle de Sants-Hostafrancs està configurat com un conjunt d’espais públics en una transició gradual d’escala d’usos i usuaris, de la metròpolis al barri. Hi han nodes de ciutat, com l’estació de Sants o Plaça Espanya. A escala de districte trobem espais com el parc de l’Espanya Industrial o el Mercat d’Hostafrancs, però també llocs més reduïts, com és la Plaça d’Osca. Aquests darrers funcionen com a espais públics col·lectius mediadors de la vida pública dels barris, la següent escala. Espais de barri són la plaça Joan Pelegrí o la plaça Herenni, i alhora són la referència dels espais de socialització de menor escala. Aquests darrers, els llocs informals de trobada, són les àrees de transició entre la vida pública i la privada: carrers Llobet, Torre d’en Damiàn, Masnou, Riego,... i conformen una estructura espacial orgànica, essencial per garantir la vitalitat social urbana.
10
Lligats a l’estructura orgànica dels llocs informals destaquem tres places: la plaça d’Herenni, que funciona com a extensió directa dels habitatges que hi aboquen; la plaça d’Osca, que constitueix una “anomalia” al salt gradual d’escala d’espais públics; i la plaça Joan Pelegrí, que fa de “buffer” (àrea de transició) entre els barris de Sants i Hostafrancs, i constitueix una oportunitat de connexió amb el parc de l’Espanya Industrial i de reequilibri sobre la pressió d’ús de la plaça d’Osca.
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
Escala de ciutat Escala de districte Escala de barri Escala de carrer D2. Xarxa d’espais públics actius, en funció de la seva escala d’ús.
D3. Plaça Joan Pelegrí com a “buffer” entre els altres 3 espais públics de referència (plaça d’Osca, plaça d’Herenni i parc de l’Espanya Industrial).
0
50
100m
a arr eT rd r re Ca
d'E nD
en
eg
Pe l
´H er
n
ad
rL r re ba
da
aç
ad
e
lob
et
Jo a
aç Pl
rí
ni
re aT or el r re rd Ca
go
Tr o de Pu
u
Rie
nt
sno
l
Pl
sca
Ma
ria
Ca
del
ust
an tA nto ni
d´O
Ind
eS
rer
de
nya
ig d
Car
ça
spa
se
Pla
rer
l'E
Pa s
Car
de
am ian s
na go
Pa rc
Carrer de la Creu
11 D4. Principals espais públics identificats al triangle de Sants-Hostafrancs.
Activitats i espais públics
D5. Esquemes de flux de vianants per espais identificats
La xarxa d’espais públics Els carrers suposen una oportunitat per la socialització, l’esbarjo, el joc,... en definitiva, el joc i l’estada a l’espai públic. Un ritme còmode de passejada permet als veïns i veïnes viure la ciutat, però el fet de caminar lentament o estar-s’hi més temps a determinats llocs depén, entre d’altres, de les qualitats espacials i les activitats que s’hi dónen a l’entorn. L’estudi d’observació de l’entorn realitzat s’ha dut a terme durant dos dies, un entre setmana (dimecres, 07/09/2016) i un altre el cap de setmana (dissabte, 10/09/2016), en 5 franges horàries distintes (matí: 9:00-11:00; migdia: 13:0015:00; tarda: 17:00-19:00; nit: 21:00-23:00; mitjanit: 0:002:00). Té l’objectiu de desvetllar els patrons d’activitats que s’hi dónen a l’àrea d’estudi per tal d’explicar i entendre la informació fonamental relativa a qui fa què, i on ho fa, dins d’uns paràmetres d’activitats establerts.
(proporció de vianants segons horari, entre setmana). Carrer del Consell de Cent
Carrer d´Ermengarda
100
20
80
15
60 10
40
5
20 0 Mati
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
0 Mati
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
Tarda
Nit
Mitjanit
Tarda
Nit
Mitjanit
Parc de l´Espanya Industrial
Carrer de Riego
10
80 70
8
60 50
6
40
4
30 20
2
10 0
Mati
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
Carrer Llobet
0 Mati
Migdia
Carrer d´Alcolea 15
60 50
12
40
9
30
Mobilitat de vianants
12
Entre setmana, el carrer que tendeix a tenir major volum de flux de vianants a l’àrea d’estudi és Consell de Cent, i de fet funciona com a eix de repartiment peatonal vers les diferents zones del triangle. El volum de gent que utilitza les parades de metro i bus que hi ha, fa què molts dels trajectes surtin o acabin a aquests nodes de transport.
6
20
3
10 0
Mati
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
Nit
Mitjanit
Carrer del Rector Triadó 50 40 30 20 10 0 Mati
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
Migdia
Tarda
0
Mati
Migdia
50
Rie
go
rT ria dó
el Re cto
eC en t
de
el Co ns ell d
rer
r re
rer
d’A lco lea
Ca
Car
rL
lob
et
Ca r re rd
Car
Ca r re rd
Ca r re rd
´E rm
en g
ard
a
Pa rc
de
l´E sp
an ya I
nd
us tr
ial
0
13 D6. Estructura primària de desplaçament de vianants entre setmana.
Activitats i espais públics
100m
D7. Esquemes de flux de vianants per espais identificats (proporció de vianants segons horari, cap de setmana).
Els carrers Llobet, Rector Triadó, Ermengarda i Alcolea tenen un intens ús de dia, són els canals de certes activitats necessàries de les rutines diàries; mentre que el Carrer Riego o el Parc de l’Espanya Industrial acullen molts més vianants a partir del vespre. Açò últim, a priori, juga a favor d’un entorn públic agradable i segur. La comparació dels distints flux de vianants durant els caps de setmana, donat que en general les persones es dirigeixen cap a activitats opcionals i no necessàries, serveix com a bon indicador per determinar quins carrers funcionen com a atractors positius per als habitants a l’hora de passar temps a les diferents zones de l’àmbit d’estudi.
14
En línies generals, el volum de flux de vianants s’incrementa respecte dels dies entre setmana. Ho fa significativament als carrers Llobet, Rector Triadó i Ermengarda, tot i que Consell de Cent segueix sent el carrer principal per vianants (si excloem la carretera de Sants, que té unes dinàmiques pròpies). Aquest increment es dóna fonamentalment durant el dia, de nou com a facilitador de desplaçaments dels habitants de la zona, però també per l’aparició de diverses activitats a l’aire lliure, com els mercadets de carrer, o els espais d’esbarjo (especialment al Parc de l’Espanya Industrial). Al carrer Masnou, al seu rol de connector entre places, s’incrementa també el flux de vianants a partir del vespre fins al nivell del propi carrer Riego, un dels més concorreguts. Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
Carrer del Consell de Cent
Carrer d´Ermengarda 20
150 120
15
90
10 60
5
30 0
Mati
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
Carrer de Riego
0
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
Parc de l´Espanya Industrial
40
12
35
10
30 25
8
20
6
15
4
10
2
5 0
Mati
Mati
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
0
Carrer Llobet
Carrer de Premià
100
35 30
80 60
25 Mati 20
40
15
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
Tarda
Nit
Mitjanit
10
20
5
0 Mati
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
0 Mati
Carrer del Masnou
80 Carrer del Rector Triadó 70
20
60 15
50 40
10
30 20
5
10 0
Mati
Migdia
Tarda
Nit
Mitjanit
0
Mati
Migdia
0
Esquema vianants (cap de setmana)
del
dó Tri a en t ll d eC
rd el r re
Ma
Co ns e rd el
et
Pre
mià
lob
de
rL
rer
r re
go
r re
rer
Rie
Ca
Car
de
Ca
Car
rer
Ca
Car
Re c
Ca
tor
r re
rd ´E rm
en ga
rd a
Pa rc
de l´E sp an ya
Ind us tr
ial
Esquema vianants (entre setmana)
50
sno
u
15 D8. Estructura primària de desplaçament de vianants en cap de setmana.
Activitats i espais públics
100m
Anomalies a la xarxa Una xarxa de vianants fluïda i estructurada és un bon indicador de la vitalitat del conjunt de l’espai públic que vincula. En aquest sentit, la detecció dels punts febles d’aquesta xarxa facilita la correcció i el reequilibri de les seves dinàmiques. Una dels majors anomalies detectades a l’àrea de treball té a veure amb les limitacions d’accés. Per una banda, la diferència de cota entre el passeig de Sant Antoni i el propi barri, i per altra banda, la gran extensió de tanques i límits que separen el Parc de l’Espanya Industrial dels flux de vianants del barri. Aquestes característiques fan que els accessos al barri siguin puntuals i depenents d’elements de pas: escales i rampes per salvar el canvi de cota, i portes per entrar o eixir del Parc.
16
La qualitat dels elements de pas esmentats influeix en la tendència a triar un camí o un altre, així doncs, aquells que són accessibles a una major diversitat d’usuaris milloren la fluïdesa peatonal (enllaç amb carrer Riego per exemple), mentre que els que no ho són, funcionen més com a barrera que com a un enllaç (escales a l’hotel AC Sants o al carrer Autonomia). Amb condicionants addicionals com el deficient manteniment, les activitats incíviques o la percepció d’inseguretat encara pot ser més greu aquesta desconnexió (entrades nord del Parc de l’Espanya Industrial, o la del Casinet d’Hostafrancs). Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
Per altra banda, s’identifiquen alguns punts de discontinuïtat en la xarxa de vianants relacionades amb poca activitat a les plantes baixes combinada amb percepció d’inseguretat o creuaments poc atractius. F6. Entrada nord Parc Espanya Industrial (passeig Sant Antoni).
F4. Entrada AC Hotel Sants.
F7. Entrada Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs.
F5. Entrada nord Parc Espanya Industrial (c/ Rector Triadó).
F8. Passatge entre Casinet i Parc Espanya Industrial.
0
50
Rutes principals Rutes secundàries Enllaços convenients a la xarxa Accessos deficients a la xarxa Nodes interns deficients a la xarxa
F5
F7 F4
F8 F6
17 D9. Estructura general de desplaçament de vianants amb indicacions d’anomalies de funcionament.
Activitats i espais públics
100m
Activitats a l’aire lliure Mapejar i quantificar les activitats que tenen lloc a l’àrea d’estudi aporten coneixement i claredat sobre el caràcter dels seus espais públics. Es poden dividir en tres categories: les activitats necessàries (comprar, agafar el transport públic, caminar a la feina,...); les activitats opcionals (sortir a córrer, seure, llegir un llibre,...); i les activitats socials, més com a interaccions casuals que apareixen pel fet de trobarse al carrer amb més gent (fer petar la xerrada, infants jugant, salutacions,...). Al cas que ens ocupa s’han estudiat i comparat les diferents activitats que tenen lloc a la plaça d’Osca, plaça Joan Pelegrí, plaça Herenni i parc de l’Espanya Industrial. Cadascun d’aquestos espais té un caràcter i ofereix oportunitats diferents als seus usuaris. La plaça d’Osca és un lloc de trobada amb una gran activitat social al seu sí, vinculades a la mescla d’activitats necessàries (espai de pas cap a moltes destinacions) amb activitats opcionals (estada a les terrasses i als bancs). La gent que s’hi està decideix passar-hi temps i això dóna oportunitats de mirar i trobar a la gent que simplement hi passa.
18
La plaça Herenni també genera força activitats socials, però estan vinculades a la interacció entre membres d’una mateixa comunitat, estreten els lligams entre els
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
veïns i veïnes que la utilitzen amb activitats opcionals, de permanència: s’hi passa temps asseguts a bancs o xerrant mentre els infants juguen a la vora.
“El parc de l’Espanya Industrial és 23 vegades més gran que la plaça d’Osca; atreu el mateix nombre de gent” ·9m2 d´espai public/capita, segons l’OMS
El parc de l’Espanya Industrial, amb un paisatge molt més natural i vinculat a equipaments esportius, maximitza les possibilitats d’activitats opcionals i d’esbarjo, amb un grau elevat d’interacció i socialització entre usuaris. Gent de tota la ciutat en fa ús, especialment en cap de setmana, seient o jeient relaxats a tot arreu, o fent activitats físiques de tota mena, especialment quan el bon temps acompanya.
Seients de terrasses (hostaleria) Seients públics
p. Espanya Industrial
Seients secundaris Seients domèstics
p. Herenni p. Osca
p. J.Pelegrí
Activitats comercials Jeient
Nens jugant Activitats necessàries
Activitats socials
D10. Activitats per tipologia als espais públics seleccionats.
Activitats opcionals
Activitats físiques De peu (esperant, observant)
413 0
50
361
arr eT
rd
r re
Ca
Pa s
se
59
ció
36
ig d
eS
Co
nc
en
an tA nto ni
tra
118
Ca pa cit at
Pl
aç
ad
´H er
en
ni 2 Ad 297 Àrea Mà e : Pl m2/p Capa m xim 2 qua 2 aç er cita a( 55 da a d son t C Dm : o a e rre 6 /nit pp > Jo 9 sp 4 ): an m2 one pp Co nc Pe (op nt: en Ca tra pa le t.) cit ció at 28 Àr grí 93 Mà 0 A de 1 ea: m2 Ca xim qu m2 /p pac a( a 3 er ita D 1 m/ 1 da: so t tar pp na Co > rre 3 da) 9 spo 0 p : m2 n p (o ent: pt. )
a on ag
Pa rc
de Àre l'E 43 a: sp 3 7 Cap 4 an ya 48 acita m2 1 Ind Con 9 p t Ade us p q c uad 96 entr tri a: al Cap pp ació Mà 45 acita xim 1m tC a(D 2/p or re m/m er s spo atí) ona nen : > t: 9 Pla m2 ç ( opt Àre a d .) ´O 18 a: sca Cap 52 m 20 acita 2 Con 5 pp t Ade qua 18 cent da: Cap 8 pp ració M àxi 9,8 acita ma 4 m t Co (Dm 2/p r res /nit er s pon ): ona ent : > 9m 2( opt .)
Carrer de la Creu
19 D11. Proporció d’activitats que s’hi donen als espais públics estudiats (període d’observació entre setmana).
Activitats i espais públics
100m
En contrast amb tots aquests espais, l’auster disseny de la plaça Joan Pelegrí amb prou feines és suport d’activitats, majorment les necessàries, de pas cap a altres destinacions (parc de l’Espanya Industrial, escola Joan Pelegrí, estació de Sants), i no proporciona unes bones condicions per a la interacció social. Els espais públics de qualitat faciliten l’existència d’entorns urbans inclusius i actius que funcionen com un pol d’atracció per a la gent què els coneix o s’hi acosta. D’altra banda, la pròpia sobreutilització d’un lloc provoca percepcions negatives del mateix per a veïns i visitants.
20
Al cas del triangle de Sants-Hostafrancs, hi ha uns forts desequilibris entre el nombre d’usuaris dels distints espais públics. Destinacions com la plaça d’Osca als caps de setmana es converteixen en un pol d’atracció per a molta més gent de la que és capaç d’acollir mentre que el parc de l’Espanya Industrial, a pesar del gran nombre d’usuaris que acull, encara està molt per sota del seu aforament estimat. Aquests punts atractors també funcionen en detriment dels llocs de menor qualitat urbana, com la plaça Joan Pelegrí, entrant-hi en competència per proximitat i neutralitzant algunes de les activitats que s’hi podrien donar. Per altra banda, la plaça Herenni, amb una comunitat molt cohesionada, és més refractària a la variació de dinàmiques del seu entorn, i respon a lògiques derivades de la seva pròpia cotidianitat, amb una certa estabilitat en quant a nombre d’usuaris i activitats.
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
Pràcticament a qualsevol dia de la setmana, la plaça d’Osca i el parc de l’Espanya Industrial són els llocs més visitats. No obstant, com es pot observar als mapes, el parc i la plaça d’Herenni tendeixen a utilitzar-se lleugerament menys als caps de setmana, mentre que la plaça Joan Pelegrí i especialment la plaça d’Osca, incrementen més els seus usuaris. La plaça d’Osca, en termes absoluts, ha sigut més visitada que qualsevol altre espai públic de la zona. Cal notar però, que la plaça Joan Pelegrí (de grandària similar a la plaça d’Osca) segueix acollint activitats i usuaris molt per sota del seu aforament estimat. Plaça d´Osca
“La plaça d’Osca (1852m2) té un +13% de sobrecàrrega d’ús, mentre el parc de l’Espanya Industrial (43374m2) la càrrega d’ús està lluny del seu màxim (-98%).” ·9m2 d´espai public/capita, segons l’OMS.
Parc de l´Espanya Plaça de Joan Pelegri Plaça d´Herenni Industrial
Seients de terrasses (hostaleria) Seients públics Seients secundaris Seients domèstics Activitats comercials Jeient
+ 13%
-98%
Concentració màxima
-89%
-87% Capacitat òptima
D12. Concentració d’usuaris i capacitats en cap de setmana.
Nens jugant Activitats físiques De peu (esperant, observant)
0
50
732 373 arr eT
rd
r re
Ca
Pa s
se
98
65
85
ig d
eS
Co
nc
en
tra
an tA nto ni
ció
Mà
Ca p
Pl aç ad ´H er
en ac ni ita 2 À 2 t r Ad 97 ea xim m2 Ca eq m : a p /p ac (D 2 ua 2 er ita s/m 5 da so t itj 5 p : na Co r > re 2 anit) p 9 spo 7 p : m2 n p Co nc (o ent: Ca en pt. pa tra ) c c i tat 28 À ió 74 r M 0 A e à de 1 a: m2 Ca xim /p pac a( 3 quad m2 er ita Ds 11 a so t / ta p : na Co > rre 3 rda) p 9 spo 8 p : m2 n p (o ent: pt. )
a on ag
Pa rc
de Àre l'E 43 a: sp 3 Cap 74 an m a ya 48 cita 2 1 Ind t A 9 Con d p e us qua 10 centr p tri d a 0 : al Cap pp ació Mà 43 acita x i ma 4m tC (Ds 2/p or re /ta er s spo rda ona nen ): > t: 9m Pla 2 (op Àre ça d t.) ´O 18 a: s 5 c a Cap 2 m 20 acita 2 Con 5 pp t Ade qua 23 cent da: Cap 3 pp ració M a àxi 7,9 cita ma 4 m t Co (Ds 2/p r res /mi er s pon tjan ona ent it): : < 9m 2( opt .) Carrer de la Creu
21 D13. Proporció d’activitats que s’hi donen als espais públics estudiats (període d’observació cap de setmana).
Activitats i espais públics
100m
Percepció de seguretat La percepció de seguretat als espais públics està molt vinculada a la seva il·luminació. Els trajectes i els llocs de trobada haurien de convidar a l’estada, la netedat i el manteniment són fonamentals. Així mateix, un mobiliari urbà adequat (bancs, fonts, WCs públics,...) facilita i dirigeix els usos apropiats de l’espai públic on s’instal·len. El mapeig realitzat identifica les àrees que reuneixen condicions per una percepció de seguretat positiva, amb variables com la il·luminació i la vitalitat de l’entorn (ambdues variables també estan indirectament relacionades amb les activitats que s’hi donen a les plantes baixes dels edificis). Les àrees potencialment més insegures estan vinculades a una il·luminació insuficient o a problemes de visibilitat. Com es pot observar, el carrer Riego és un dels què acompleix més condicions per una major percepció de seguretat, constituint un trajecte segur per travessar el barri a la nit en perjudici d’altres carrers propers, que són evitats sistemàticament en part per una mancança de visibilitat però també perquè s’hi produeixen activitats inapropiades.
Respecte a les activitats inapropiades, ens referim quasi exclusivament a orinar als espais públics. Aquesta activitat incívica provoca no solament la incomoditat de travessar aquestos llocs mentre això ocorre, sinó també per les males olors i la manca d’higiene que suposa. Els voltants del Parc de l’Espanya Industrial, així com la seva entrada principal, són els principals focus d’aquest problema, agreujat per la manca de WCs públics. Hi han dues àrees en específic a les quals la percepció d’inseguretat s’intueix elevada, especialment quan es fa de nit. Una d’elles es troba prop de l’entrada del Parc i del carrer Rector Triadó, és una zona amb una il·luminació pobre, i frequentment es veuen homes ocupant bancs de manera permanent o orinant. Durant els dies d’observació, només 7 persones van creuar caminant l’àrea. L’altra àrea de percepció d’inseguretat és propera al Poliesportiu Municipal del Parc (el passatge entre el Casinet i el Parc). L’existència d’una profussa vegetació afavoreix la poca visibilitat des dels habitatges propers, propiciant de nou l’ús com a urinari masculí. S’han observat només 6 persones creuant aquest passatge entre setmana, els caps de setmana resta tancat al pas.
F11. Olors desagradables (Parc de l’Espanya Industrial).
F10. Carrerons foscos (Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial).
F9. Urinaris públics (Parc de l’Espanya Industrial)
22 F12. Visibilitat limitada (Hotel AC Sants).
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
0
50
Carrers foscos Il·luminació privada Desplaçaments de vianants nocturns Activitats inapropiades
23 D14. Estructura de desplaçament de vianants i percepció de seguretat.
Activitats i espais públics
100m
24
AnĂ lisi dâ&#x20AC;&#x2122;activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
COMPARACIÓ D’ESPAIS LLIURES PRINCIPALS
Plaça d’Osca La plaça d’Osca ha sigut un dels centres neuràlgics de la zona des de principis del segle XIX. Després de la industrialització de l’àrea, aquesta plaça fou mercat i epicientre de la vida social del barri de Sants. Avui en dia, l’entorn construït manté en certa manera la identitat del passat, tot i que els usos responen més a les necessitats del segle XXI: Cafeteries, bars i restaurants o petits supermercats són el motor de les activitats al voltant de la plaça, tot creant una atmosfera animada i vitalista. Les vores de la plaça són edificis amb poca altitud (3 plantes), cosa què manté l’escala humana, reforça la sensació de familiaritat, i facilita l’apropiació de l’espai per part dels ciutadans durant tot el dia. Tot i què de diferents formes i a diferents horaris, la plaça és usada per nens, joves, adults i gent gran.
26
El fet que la plaça d’Osca es troba enretirada del principal eix viari de la zona, i que als carrers que l’envolten la prioritat la tenen els vianants front als vehicles de motor, fa que els seus usuaris es sentin protegits i arrecerats. La vitalitat d’aquest espai públic, la contínua activitat dels locals i la bona il·luminació evita conflictes i reforça la percepció de seguretat.
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
entre setmana
1
vs
Passant per
11 Passant temps
vs
Passant per
activitats culturals i de lleure
25,8%
activitats de comunicació
cap de setmana
1
0,9%
16 Passant temps
73,3%
activitats d’aliments i begudes
D14. Proporció de persones que passen per la plaça front a les que hi
D15. Proporció d’activitats que tenen lloc a la plaça (estimació a partir de
romanen (entre setmana i en cap de setmana).
les dades extretes entre setmana i en cap de setmana).
0
Bar Teta De Monja
terrassa
amb terrassa
Bar HomoSibaris
Bar La Noria
amb terrassa
amb terrassa
20m
Entrada habitatge unifamiliar
amb terrassa Bar Fo Bar amb El Passadís Bar
10m
Entrada habitatge plurifamiliar Activitat planta baixa (envidrament)
Bar Bar Riego amb terrassa Restaurant Racó d’en Àrea amb bancs
Bauti amb terrassa
Activitat planta baixa (portes obertes) Activitat planta baixa (interacció exterior) Local buit (activitat potencial) Finestra a planta baixa (interacció baixa)
Àrea amb bancs Àrea amb bancs
Finestra a planta baixa (interacció alta) Altres elements d’interacció
Bar Vermut i a la Gàbia amb terrassa
Bar La Mestressa Bar SOM.Y amb amb terrassa
terrassa
27 D16. Mapa d’interacció potencial de la plaça (a partir d’elements temporals o permanents existents a l’espai públic).
Comparació d’espais lliures principals
Tot i que és usada intensiva i extensivament durant l’estiu, a l’hivern hi ha menys activitat, primàriament perquè la climatologia no és tan favorable a l’ús de terrasses de bars. L’excessiva concentració del sector hostaler, amb especial incidència a l’espai públic, fa què hi hagi poca varietat d’activitats i per tant poca capacitat d’adaptació en segons quines condicions. A grans trets, la Plaça d’Osca constitueix un entorn agradable per a la gent que hi va. Està envoltada d’arbres, les plantes baixes actives funcionen com una ampliació visual del propi espai públic, hi han espais de pas amplis i les seves façanes estan relativament ben conservades. El conjunt constitueix un cert atractiu per a les persones que s’hi estan o simplement hi passen.
28
Materialment, la plaça és un espai homogeni, sense gaires obstacles arquitectònics, totalment pavimentada i sense canvis de nivell. Les façanes ténen una àmplia proporció d’obertures als murs, però el fet que gairebè tots aquestos locals pertanyin a un mateix sector, produeix un paisatge extremadament polaritzat: o bé es veuen tots els interiors dels bars i restaurants, o bé les plantes baixes són un continuu de persianes metàl·liques abaixades en funció dels horaris de l’activitat d’hostaleria.
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
Les terrasses dels bars són les que marquen les activitats de l’entorn: ocupen el centre de la plaça, aprofitant la privilegiada localització, constituïnt la seva escena principal. Al seu voltant hi han bancs públics disgregats, i el perímetre (en contacte amb la façana, s’utilitza fonamentalment com a zones de pas. La plaça convida a seure i estar-s’hi, a mirar, a xerrar,... cal fer notar però, que la major part d’aquestos llocs per seure són els de les pròpies terrasses, i són per tant d’ús privatiu.
36%
D17. Proporció paret-obertures a l’àmbit de la plaça d’Osca 56,8m de paret per 102,6m d’obertures (total 159,4m)
72,8%
de les persones que passen temps a la plaça estan asseguts a les terrasses
64%
D18. Proporció paviments a l’àmbit de la plaça d’Osca: 446m2 de llosetes de
D19. Proporció seients públics i privats a l’àmbit de la plaça d’Osca:
formigó, 1655m de lloses de granit (total 2111m ).
23 seients públics i 192 privats (total 215).
2
2
22%
78%
13%
de sobrecàrrega d’ús dissabtes a mitjanit.
11%
1
89%
vs
Seient Públics
8 Seients Privats
29
Comparació d’espais lliures principals
Plaça de Joan Pelegri Aquesta plaça va allotjar un edifici industrial actiu fins gairebé el final del segle XX. Aquest edifici va mantenir una certa activitat arran del moviment “okupa” que s’hi instal·là, però recentment va ser demolit i el lloc transformat en l’actual plaça Joan Pelegrí. Aquesta plaça urbana facilita els trajectes dels veïns i veïnes entre Sants i Hostafrancs, però fonamentalment és creuada per accedir al supermercat (Mercadona) o a l’aparcament de vehicles, ambdós al soterrani de la mateixa. entre setmana
La plaça està tan protegida del trànsit de cotxes com aïllada de les poques plantes baixes actives del seu perímetre. La poca continuïtat d’activitat que s’hi dóna, junt a la pobra il·luminació nocturna provoca una percepció de seguretat més baixa que a altres llocs del barri. Hi han molt pocs elements de mobiliari, ombratge o vegetació, especialment tenint en compte la gran extensió pavimentada de què disposa.
30
Una plaça així no genera oportunitats d’estada sinó més aviat de pas. Es pot creuar però no facilita la reunió, la observació o la xerrada, doncs té pocs més seients que les pròpies escalinates d’una de les cantonades. Tot i que l’espai donaria per allotjar una gran varietat d’activitats, la vitalitat és força reduïda, principalment perquè es percep com un buit urbà
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
1
vs
Passant Per
1 Passant Temps
1
cap de setmana
2
Passant Per
vs
Passant Temps
39,2%
activitats culturals i de lleure
34,8%
activitats de comunicació
25,9%
activitats d’aliments i begudes
D20. Proporció de persones que passen per la plaça front a les que hi
D21. Proporció d’activitats que tenen lloc a la plaça (estimació a partir de
romanen (entre setmana i en cap de setmana).
les dades extretes entre setmana i en cap de setmana).
0
10m
20m
Entrada de l’aparcament
Entrada habitatge unifamiliar Entrada habitatge plurifamiliar Activitat planta baixa (envidrament)
Entrada de Mercadona Bar Llobet amb terrassa
Activitat planta baixa (portes obertes) Activitat planta baixa (interacció exterior)
Àrea amb bancs
Local buit (activitat potencial)
Planta baixa buida
Finestra a planta baixa (interacció baixa) Finestra a planta baixa (interacció alta) Altres elements d’interacció
Planta baixa buida
Entrada de parcament
Col·legi Público
31
Miquel Bleach Bar Las Termas de Ruham amb terrassa
D22. Mapa d’interacció potencial de la plaça (a partir d’elements temporals o permanents existents a l’espai públic).
Comparació d’espais lliures principals
poc hospitalari, i també per la competència que pot suposar la proximitat al parc de l’Espanya Industrial. Els moments diaris més actius estan relacionats amb la sortida dels infants de l’escola Joan Pelegrí, a partir de les 17:00, que passen una estona jugant abans d’anar a casa, o puntualment amb joc de futbol entre joves.
La proximitat del parc de l’Espanya Industrial a la zona nord de la plaça no li suposa tampoc un efecte positiu sobre les activitats que podrien tenir lloc, ja sigui pel pobre enllaç urbà amb la porta d’entrada d’aquest parc, o per l’efecte de competència qualitativa que juga de manera clarament desfavorable per a la plaça Joan Pelegrí, fent que es converteixi en una zona fronterera més que d’unió entre barris.
A grans trets, allò que fa que la plaça Joan Pelegrí sigui poc utilitzada és la maca d’elements de petita escala. Hi ha una gran superfície plana, pavimentada i homogènia sense arbres, plantes, aigua, bancs, elements de joc, recorreguts,... que a més està envoltada d’elements de baixa interacció com són les entrades al pàrquing (rampes de baixada de vehicles i nuclis d’accés peatonal); els envidraments de planta baixa amb només anuncis comercials; i la franja ajardinada que actua quasi exclusivament com a barrera de separació.
32
Es podria dir que la plaça és impermeable a la vitalitat dels carrers que ella mateixa té al seu voltant. Al carrer Llobet, per exemple, acull en moments puntuals entre setmana fins a 200 persones, i 300 al mercadet de dissabte. El carrer de Miquel Bleach pot considerarse com el connector principal de vianants entre Sants i Hostafrancs a la zona d’estudi. A pesar de la proximitat a aquestos carrers, la plaça no atreu gaires vianants per a activitats opcionals o socials.
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
Forta presència d’envidraments amb anuncis
41%
59%
D23. Proporció paret-obertures a l’àmbit de la plaça Joan Pelegrí 104,3m de paret per 72,7m d’obertures (total 177,4m)
41%
D24. Proporció paviments a l’àmbit de la plaça Joan Pelegrí: 753m2 de
D25. A la plaça Joan Pelegrí (2801m2) hi han només 16 seients públics (3m2.
llosetes de formigó, 2801m2 de lloses de granit (total 3554m2).
No hi ha cap seient privat.
79%
21%
“El mobiliari urbà legitima activitats per reforçar les dinàmiques socials de l’espai públic, afavorint que els ciutadans hi romanguin.”
33,1%
-89%
de les persones que passen temps a la plaça són infants que estan jugant
infrautilitzat els dissabtes a la tarda.
33
Comparació d’espais lliures principals
Plaça d´Herenni La plaça d’Herenni ha sigut per més de 150 anys referència de la comunitat gitana a Hostafrancs. No només perquè molts veïns i veïnes dels voltants de la plaça pertanyen a aquesta comunitat, sinó perquè ténen lloc un gran nombre d’activitats i celebracions gitanes, moltes d’elles vinculades a l’esglèsia evangèlica que hi aboca. Popularment s’havia conegut sota el nom de Plaça del Sol, fins i tot un dels edificis de la plaça manté la denominació, també popular, de Rockefeller o Torre de Pisa per la seva alçada respecte de la resta de construccions. Avui en dia, l’entorn de la plaça Herenni recorda més a escenes d’una plaça de poble on la gent s’hi troba, xerren, discuteixen animadament sobre tots els temes de la vida quotidiana,... mentre a banda i banda els nens i nenes juguen desordenadament a dintre i a fóra del parc infantil. La sensació de desconnexió respecte a la realitat metropolitana de només uns carrers més enllà és palesa.
34
Per als veïns i veïnes de la plaça, aquesta funciona com una extensió de la quotidianitat de les seves pròpies llars, l’espai exterior del propi habitatge: l’apropiació temporal de l’espai públic es fa fins i tot traient taules i cadires pròpies per compartir àpats, mirar un partit de futbol o fer petar la xerrada. Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
entre setmana
1
vs
Passant Per
4
29,5%
Passant Temps
activitats culturals i de lleure
5
70,5%
Passant Temps
activitats de comunicació
cap de setmana
1
vs
Passant Per
D26. Proporció de persones que passen per la plaça front a les que hi
D27. Proporció d’activitats que tenen lloc a la plaça (estimació a partir de
romanen (entre setmana i en cap de setmana).
les dades extretes entre setmana i en cap de setmana).
0
10m
20m
Local buit
Entrada habitatge unifamiliar Entrada habitatge plurifamiliar Activitat planta baixa (envidrament) Activitat planta baixa (portes obertes)
Local buit Àrea amb bancs Esglèsia Evangelica Àrea amb bancs
Filadelfia
Activitat planta baixa (interacció exterior) Local buit (activitat potencial) Finestra a planta baixa (interacció baixa)
Contenidors de reciclatge
Jocs d’infants
Local buit
Finestra a planta baixa (interacció alta) Altres elements d’interacció
Local buit Local buit Local buit
35 D28. Mapa d’interacció potencial de la plaça (a partir d’elements temporals o permanents existents a l’espai públic).
Comparació d’espais lliures principals
Les activitats que tenen lloc a aquesta plaça tenen una proporció equilibrada entre les necessàries (anar i venir a casa); les opcionals (espais de joc, de compartir àpats o de reunió); i les socials (trobades espontànies i converses informals). L’empoderament per apropiar-se de l’espai públic està vinculat a una sèrie de característiques que ho faciliten: la percepció de seguretat per part dels veïns i veïnes (sobretot els vinculats a la comunitat gitana); els carrers que limiten la plaça són amb prioritat per a vianants; hi ha bona il·luminació; la permanent activitat social al carrer (que en aquest sentit, compensa la poca diversitat d’activitats a planta baixa, quasi exclusivament residencial).
36
Allò que fa aquesta plaça atractiva té a veure de nou amb l’escala humana, el mobiliari de carrer i de plaça, els edificis de poca alçada i la major presència d’elements naturals (sauló, gespa, arbres,...). Aquesta diversitat de materials naturals i artificials contribueix a una rica diversitat sensorial que afavoreix la percepció d’espai urbà de qualitat.
El disseny de la plaça, tot i que minva la seva capacitat d’aforament a causa dels parterres inaccessibles, permet tenir visuals a tot arreu, caminar tranquilament a la resta d’elements. Té una importantíssima presència de bancs que conviden a la permanència: són llargs, ben localitzats respecte a l’assoleiament, i amb elements de recer que permeten estades prolongades en grup i de manera còmoda. Aquesta permanència reforça els lligams comunitaris entre els veïns i veïnes que s’hi estan. D29. Proporció paret-obertures a l’àmbit de la plaça d’Herenni 82,2m de paret per 100,8m d’obertures (total 183m)
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
D30. Proporció paviments a l’àmbit de la plaça Herenni: 1570m2 de llosetes
D31. A la plaça d’Herenni hi ha una varietat gran de mobiliari urbà.
de formigó, 550m2 de terra, 220m2 de gespa (total 2340m2).
67%
23,5%
9,4%
64,5%
-75% infrautilitzat les nits d’entre setmana.
de les persones que passen temps a la plaça són els veïns que estan utilitzant la plaça com una extensió de casa seva. Ús intensiu d’habitatge a planta baixa
37
Comparació d’espais lliures principals
CONCLUSIONS ESTUDI ESPAI PÚBLIC
CONCLUSIONS La lectura que es fa de l’estructura de moviment peatonal sobre l’àmbit d’estudi (el triangle de SantsHostafrancs) marca els punts més rellevants de les conclusions del treball d’anàlisi i observació de l’espai públic que ens ocupa. Identifiquem els quatre espais de referència (places d’Osca, de Joan Pelegrí i d’Herenni, i parc de l’Espanya industrial) com a determinants del flux de vianants i de la distribució d’activitats actual. La plaça d’Osca i de Joan Pelegrí són els espais urbans que estructuren l’eix longitudinal de vianants (amb el carrer Masnou de referència) i els eixos transversals (d’Estació de Sants al carrer de Sants/Creu Coberta). La plaça d’Herenni i el Parc de l’Espanya Industrial funcionen com una bombolla dins de l’àmbit (tot i que per raons diferents), caracteritzant-se amb les activitats pròpies que s’hi dónen a cada espai, però interaccionant poc amb l’entorn urbà més immediat.
40
Anàlisi d’activitats al triangle de Sants-Hostafrancs
La plaça d’Osca suposa una anomalia dintre de la xarxa d’espais públics i equipaments dels barris. Té una problemàtica pròpia molt específica que ha de ser resolta actuant de manera multifront, tant de manera directa sobre el propi espai físic i la seva activitat predominant, la restauració, com de manera indirecta, estimulant un trasvassament de flux de vianants i activitats a altres àrees o nodes existents: cap a la plaça de Joan Pelegrí i cap al Parc de l’Espanya Industrial. Caldria però, prendre les mesures estratègiques necessàries per garantir la diversificació d’activitats, i que no es traslladen els problemes de la plaça d’Osca a altres àrees de l’àmbit. La plaça Joan Pelegrí constitueix la centralitat reconeguda pels habitants dels barris de l’àmbit, i s’hi estan realitzant i planificant transformacions que li atorguen una major rellevància social activa de la que actualment té. Té la potencialitat de facilitar la continuitat de recorreguts i d’activitats amb la plaça Herenni.
La plaça Herenni, es veu com un espai ben valorat i el seu funcionament té un grau d’intensitat que encaixa en les dinàmiques del seu entorn més immediat. Tindria la capacitat d’absorbir més activitats, però caldria utilitzar de nou estratègies de diversificació d’activitats i de restricció de la monotemàtica de la restauració. Respecte al flux de vianants global, l’efecte bombolla del Parc de l’Espanya Industrial (tanca límit a quasi tot el perímetre) i el fet que existeix un desnivell important entre el Passeig de Sant Antoni i l’àmbit de treball, genera una concentració de flux de vianants en els límits del Parc i en els elements de comunicaició vertical (escales i rampes). Podriem dir que generen “portes d’entrada a l’àmbit”, que a més coincideixen amb punts de certa degradació en la qualitat de l’espai públic i una il·luminació deficient, que els caracteritza com a punts de percepció d’inseguretat bastant marcats. Caldria actuar sobre aquestos punts límit, fent més permeable el Parc de l’Espanya Industrial (en la zona de contacte amb l’àmbit) i també millorant els espais de connexió de nivells, tot reequilibrant els llocs de pas cap als barris. A més, la permeabilitat cap al Parc podria descongestionar parcialment punts d’ús més intensiu de l’àmbit (com ara la Plaça d’Osca).
Punt amb actuacions directes i indirectes per millorar-lo (projecte específic) Punts amb estratègies de prevenció d’activitats de restauració intensiva Sentit de trasvassament de flux de persones i activitats Facilitar relacions i connexions de persones i activitats a arr eT rd r re Ca
Promoure la permeabilitat entre els àmbits de les dues bandes
d'E nD
en
eg
Pe l
´H er
n
ad
rL r re ba
da
aç
ad
e
lob
et
Jo a
aç Pl
rí
ni
re aT or el r re rd Ca
go
Tr o de nt
u
Rie
Pu
sno
l
Pl
sca
Ma
ria
Ca
del
ust
an tA nto ni
d´O
Ind
eS
rer
de
nya
ig d
Car
ça
spa
se
Pla
rer
l'E
Pa s
Car
de
am ian s
na go
Pa rc
Carrer de la Creu
41
Comparació d’espais lliures principals