Pla estel* a la plaça Joan Miró by estel*

Pla estel* a la plaça Joan Miró

Doc 5: Relat del procés d’implicació ciutadana a la plaça Joan Miró de Montornès del Vallès

estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

Projecte: Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) per a la Plaça Joan Miró (Montornès Centre). Emplaçament: Montornès del Vallès (Vallès Oriental) Redacció: TESEU: Taller d’Estudis i Serveis Estratègics Urbans, SLP Equip participant: Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius Ara Muñío, sociologia i comunicació Esteve Boix, disseny gràfic Elena Guim, pedagogia urbana Tècnics de l’Ajuntament de Montornès del Vallès: Laura Porqueres, Marga Bernàrdez i Xavi Casanova Veïns i veïnes de Montornès Centre, implicació activa Promotor: Ajuntament de Montornès del Vallès

3 Maig de 2015

Doc 1

Pla estel* de Montornès del Vallés

Doc 2

Doc 5

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró

Pla estel* de Montornès Nord

Doc 3

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Doc 4

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Índex LA PLAÇA ...........................................................7

Evolució...................................................................8 Origen.................................................................8 Situació actual: interaccions.......................10 Capacitats...............................................................12 Esfera natural...................................................12 Esfera urbana...................................................14 Esfera perceptiva.............................................16

LES PERSONES ................................................19

ESTRATÈGIES I PROCESSOS...................45

Estratègies a la plaça Joan Miró....................46 Plafons informatius............................................48 el diàleg, al carrer!..........................................48 Gravació Dansa de la Batalla..........................50 la dimensió espacial......................................50 1a Assemblea de representants.....................52 Corresponsabilitat..........................................52 2a Assemblea de representants.....................54 Validació.............................................................54

PRIORITATS.......................................................57

Transformació de dinàmiques urbanes.....59 #1_Caràcter.......................................................60 #2_Grades.........................................................60 #3_Ombratge...................................................62 #4_Murs............................................................62 #5_Nivells..........................................................64 #6_Ambient.....................................................64 #7_Joc.................................................................66 #8_Eixos Cívics................................................66 Priorització d’accions.....................................68 Projecte d’urbanització ................................70

Mapa social............................................................20 Caracterització de la població....................20 Les veus de la plaça........................................26 Fluxos.......................................................................32 Els batecs de l’escola......................................32 La setmana tipus.............................................36 Esdeveniments.....................................................38 L’activitat quotidiana ..................................38 Les transformacions temporals ...............42

LA PLAÇA

Evolució Origen L’origen dels espais lliures (no edificats) a les ciutats és molt divers. En aquells casos en què ha estat concebut com una plaça, les seves dimensions i/o proporcions s’adiuen a la funció principal per a la qual han estat prevists, com ara les avantsales d’equipaments institucionals - ajuntament, esglésies, etc. -. En altres casos, els buits urbans provenen d’enderrocs d’edificacions existents, espais intersticials, etc. i el procés és a l’inrevés: son les funcions socials de les persones les que s’han d’adaptar a la seva morfologia. La Joan Miró és precisament una d’aquestes places que, inicialment, no va ser concebuda com un espai d’ús públic sinó que, en aquest cas, és conseqüència dels reclams veïnals dels anys 70 en relació a la manca d’espais públics al centre de la ciutat que, en aquells moments, es colmatava amb blocs de pisos que transformaven el caràcter rural del territori. És per això que és un espai semi-obert o semitancat, depèn com ens ho mirem; en qualsevol cas, contingut entre la mitgera del bloc de pisos del carrer Joan XXIII, la tanca del pati de l’escola, al nord, i les edificacions de Jacint Verdaguer a l’est.

Recorregut viàri Recorregut peatonal

Accés CEIP Espai edificable Espai públic

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Els espais lliures

El planejament urbanístic anterior a l’actual PGOU vigent preveia què aquest espai fos edificable segons les pautes de la resta d’edificis d’habitatges que l’envolten: blocs plurifamiliars d’unes quatre o cinc plantes. D’aquesta manera, es colmatava la cantonada sudest de l’illa de cases, que ja incloïa l’escola Sant Sadurní, donant front al carrer de Joan XXIII pel sud i el carrer de Jacint Verdaguer per l’est que, en aquell moment, encara mantenia el trànsit rodat.

Arran de la demanda veïnal de més espais públics dels 70s, es va aconseguir que aquesta cantonada es convertís en no edificable, entrant així a formar part del sistema de places i parcs urbans del municipi, segurament, amb la vocació de convertir-se en l’avantsala de l’escola. Val a dir que, l’edificació de l’escola pròpiament dita, en aquell moment, preveia l’accés a través de la plaça de la Font.

Als anys 90 es reurbanitza la plaça i el darrer tram del carrer Jacint Verdaguer es reserva per vianants, tot incorporant-lo a l’entorn funcional de la plaça. Aquest fet fou decisiu per modificar l’accés a l’escola que, d’ara endavant es produiria precisament per aquest carrer.

Recorre

Accés C

Espai e

Espai p

Pla estel Montornès del Vallès

Situació actual: interaccions La interacció potencial entre les persones i els espais lliures ve clarament condicionada per la configuració espaial de l’entorn - definida per les superfícies que l’embolcallen i els elements naturals o manufacturats que conté -, i per les accions humanes que hi tenen lloc; les quals, alhora, es produeixen o no en funció de les activitats residencials, comercials, etc. que bolquen a sobre dels espais lliures. La interacció potencial entre persones als espais lliures a la plaça Joan Miró - configurada actualment amb tres plataformes clarament diferenciades: una més petita a la part superior, la principal, més extensa, a la part baixa i la que forma el carrer en pendent de Jacint Verdaguer -, està clarament condicionada per dos aspectes: A nivell físic: • Les escales que salven els desnivells entre plataformes, els graons de les quals actuen a mode de seients.

• Els contenidors situats a la part alta de la plaça, els quals estan molt exposats a la visió dels usuaris de la plataforma de la part baixa i, a més a més, són

l’objectiu de nombrosos trajectes de vianants que pugen des de Balmes per llençar les escombraries. • La font, que en èpoques de més calor és punt focal del joc de molts nens i nenes. • I els bancs situats a la vora dels edificis d’habitatges de Jacint Verdaguer, que generen un espai-plaça secundari al voltant del qual es succeeixen les converses entre veïns al llarg del dia.

Malgrat tot allò exposat, dintre de l’àmbit estricte de la plaça, destaquen clarament les interaccions generades a partir de les activitats, les quals, en principi, són alienes a la pròpia configuració de la pròpia plaça - com ara la porta de sortida de l’escola i la terrassa del bar, front als espais de interacció generats pels elements físics. En aquest sentit, cal valorar molt rigorosament la influència de les plantes baixes i els equipaments, a l’hora de plantejar una millora de l’estat físic de la plaça.

I a nivell funcional: • Les activitats residencials dels blocs d’habitatges, pels portals dels quals entren persones constantment, així com les interrupcions de les interaccions en els guals per vehicles. • Les de l’escola Sant Sadurní, bàsicament en el punt d’entrada i sortida a hores molt concretes del dia. • I l’activitat comercial, directament, a la terrassa del bar Chucu Chucu i, indirectament, és fonamental l’influència que exerceixen les activitats comercials de les plantes baixes de l’entorn.

E3. Interacció potencial entre persones als espais lliures.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Els espais lliures

Escola Sant Sadurní Bar Chucu-chucu amb terrassa

Tanca de l’escola

Àrea amb bancs

Local buit

11 Contenidors de reciclatge

Font

Pla estel Montornès del Vallès

Capacitats

Esfera natural L’esfera natural es superposa a l’urbana, en tant que ve donada per les condicions ambientals que determinen els elements vius: la llum, l’aigua, el vent, els arbres, etc., i la seva importància radica en el confort i les oportunitats experiencials que imprimeixen als espais. Part dels elements vius que conformen l’esfera natural tenen a veure amb factors intrínsecs als propis espais, com ara la seva ubicació i orientació. D’altres,com els arbres, evolucionen amb els temps creixent i modificant l’entorn amb la seva presència i amb els espais d’ombra que generen. ombres a l’estiu ombres a l’hivern

El tram del carrer Jacint Verdaguer, és ombrívol a l’estiu i a l’hivern, bé als matins (est), a la banda dels edificis d’habitatges, o bé de tarda (oest), pels arbres d’alineació d’aquest costat a la vora de l’escola. A la plaça en sí, l’ombra de la mitgera amb el grafit de Joan Miró es genera només a la tarda; precisament, el moment de més activitat de la plaça on es produeix el joc dels infants. A l’estiu, la situació és bastant similar, només que s’afegeixen les ombres dels arbres adossats pràcticament als límits de la plataforma més baixa de la plaça.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Els espais lliures

penombra llum (v. de sodi) llum (v. de mercuri)

A la nit, però, les activitats dels més joves busquen els espais en penombra de la plaça que queden a la banda sudoest, a la vora de la gran mitgera. El focus principal il·lumina amb llum blanca una franja de l’espai central. Al carrer Jacint Verdaguer, els fanals alineats a les vores il·luminen els bancs per seure i els seients de la terrassa del Chucu chucu. La llum groguenca de Joan XXIII contrasta amb la descrita anteriorment, tot generant una separació d’espais que, d’altra manera, quedarien en continuïtat física.

aigües

arbres de fulla perenne

cobert

arbres de fulla caduca

L’escorrentia natural de la plaça condueix l’aigua des del carrer Joan XXIII fins a Balmes per diferència de cota, a través de les superfícies impermeabilitzades que la transporten. Només els petits escocells dels arbres beuen d’aquestes curses d’aigua, la recullen i la fan servir per créixer. A les voreres, els vianants es poden anar refugiant només puntualment de la pluja.

cel celobert obert

límits límitsverticals verticals

límits horitzontals

Pel que fa a la tipologia d’arbrat, es diferencia clarament els de gran port de fulla caduca de la plaça i els d’alineació del carrer Jacint Verdaguer. Pel que fa als elements de la plaça, destaca la presència de plàtans, la plantació dels quals dibuixa els propis límits de la plaça deixant lliure l’espai central de la plataforma baixa.

13 3

Pla estel Montornès del Vallès

Esfera urbana Per esfera urbana entenem la manera en què ha estat materialitzat l’entorn que ens envolta; les superfícies - horitzontal i verticals - entre les quals ens movem. Paradoxalment, malgrat que totes dues són determinants en la percepció, només l’horitzontal es dissenya explícitament en els processos de transformació dels espais lliures, mentre que les verticals - que pertanyen a edificacions projectades de manera independent a l’espai públic sobre el qual s’aboquen -, no entren “en joc” a l’hora de ser reurbanitzats. En el cas de la plaça de Joan Miró, de nou, és interessant constatar com són, precisament, aquests límits verticals els que determinen més fortament la percepció de l’espai, en convertir-se en un fons escènic molt exposat a la vista, i situat molt a la vora dels propis usuaris.  El fet de tractar-se d’una plaça d’unes dimensions bastant reduïdes, i acotada per plans verticals, alts en proporció a l’espai que deixen entre elles, fa que adquireixin una importància que, en altres places més grans, on els límits es dilueixen a l’altra banda del carrer, fa que passin desapercebuts.

D’una banda, en aquest cas, o precisament per tractar-se d’aquest cas, les parets de la plaça parlen: no són neutres. Dominen, visualment, els colors i les formes de la mitgera de l’edifici i la tanca de l’escola pintades amb grafits, front a les textures donades per la materialitat de les façanes de les edificacions.

És l’acabat vertical més reconeixible de la Plaça, i li proporciona certa identitat.

Les rajoletes grogues estàn molt presents a una de les finques que dóna a la Plaça. És un element identitari en potència.

Mentre que d’altra banda, les superfícies horitzontal són bastant neutres, passen desapercebudes; ni el color, ni la textura, ni els diferents tipus de paviments que trobem a la plaça, determinen la percepció del vianant.

vinculats a la Plaça vinculats al carrer no vinculats amb claredat

A. Pintats (grafits) Pintats

B. Pintat marronós i rajoleta porcel·lànica groga C. Tanca metàl·lica D. Rajola groguenca E. Rajola vermellosa F. Pintat blanquinós

A B C D E F

14 A

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Els espais lliures

Aquest és el paviment que fa reconèixer l’àrea pròpiament de Plaça.

vinculats a la Plaça vinculats al carrer

A. Formigó (variat)

no vinculats amb claredat

Tous

B. Llosetes de terratzo clares (patró corb)

A B C D E F G H

C. Llosetes de terratzo clares (patró recte) D. Asfalt E. Panot tradicional

El terreny i la vegetació permetria naturalitzar la Plaça i té un elevat grau d’interacció.

F. Cautxú vermell (seguretat) G. Terreny compactat H. Granet obscur

15 A

Pla estel Montornès del Vallès

Sistema gust-olfactiu

Sistema d’orientació

Seguint un poc amb la metàfora de l’habitació, els mobles (arbres, escales - cadira, jocs infantils, etc.) s’arramben a les parets i, a l’espai central, és buit, bàsicament, per jugar.

En resum, de l’anàlisi de l’esfera perceptiva desenvolupada als diferents esquemes, es posa de nou l’accent en els següents activadors dels diferents sistemes perceptius:

El carrer Jacint Verdaguer, perceptivament, malgrat que està integrat a la pròpia plaça, funciona talment com un carrer de trànsit rodat. La distribució del mobiliari urbà en alineació (bancs, fanals, etc.) segreguen les vores - a mode de voreres -, de l’espai central - a mode de calçada -.

• La potencialitat dels límits - façanes, mitgeres i escales - que, amb els colors, les textures, els ressalts, etc., activen el sistema hàptic.

Esfera perceptiva Finalment, l’esfera perceptiva és a dins de les altres dues - natural i urbana - com a pont amb la percepció de les persones: el visual, l’auditiu, el gust - olfactiu, el de l’orientació i l’hàptic. La plaça Joan Miró és un espai petit, acotat per les façanes i mitgeres que actuen de fons escènic; vist des de la plataforma més baixa, es percep un espai mig soterrat, mentre que, des de la part alta de Joan XXIII l’horitzó s’obri molt més. Depenent de la posició de la plaça que ocupis, la sensació pot acabar sent la de trobar-te més aviat en un espai interior, que no pas exterior: parets (mitgeres i façanes), sostre (el fullam dels arbres a l’estiu), portes (trams d’escales i l’accés a diferent nivell de Jacint Verdaguer) i finestres (les del habitatges i les del mur del pati de l’escola).

• Les activitats que es generen al voltant del bar a nivell sonor i gust-olfactiu. • Els diferents nivells de la plaça determinen les perspectives i condicionen totalment el sistema d’orientació.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Els espais lliures

Sistema hàptic

Sistema auditiu

Sistema visual

Pla estel Montornès del Vallès

LES PERSONES

Mapa social Caracterització de la població La plaça Joan Miró es troba dins de la delimitació de la secció censal 2 del districte Montornès centre. És rellevant realitzar un anàlisi de les dades demogràfiques bàsiques d’aquesta secció per tenir una caracterització acurada de la població que per qüestions de proximitat esdevé usuària habitual o potencial de la plaça. La població actual, segons dades del padró del 2013, és de 1.644 habitants i és la quarta secció del municipi en nombre d’habitants. Aquesta població unida amb el fet de ser la secció censal amb la superfície més petita, tant sols 0,049km2, fa que sigui la secció amb més densitat de població del municipi.

100 Habitants

Densitat (hab/km2) 40000

0 P1. Població i densitat d’habitants per seccions censals al Districte Primer de Montornès del Vallès.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Secció 1

Secció 7

Secció 2 Secció 4

Secció 3 Secció 5 Secció 6

Pla estel Montornès del Vallès

La població amb dades del padró del 2013, presenta un equilibri entre sexes, al igual que hi ha aquest equilibri a nivell municipal i de districte,en aquesta secció ens trobem que està conformada per un 50,43% d’homes i un 49,57% de dones. La piràmide d’edats de la població de la secció en la que es troba la plaça, mostra que té una estructura d’edats similar a la del municipi, encara que presenta una població més envellida. El quinquenni amb més percentatge d’efectius, amb un 10,71%, és també el comprés entre els 30 i 34 anys, al igual que a nivell municipal. Dit això, al analitzar l’estructura per grans grups d’edats que presenta, ens trobem amb les diferencies existents de manera més clarificadora. La secció té un 15,03% de la població entre 0 i 14 anys. Aquest percentatge és inferior al del districte (18,17%) i el municipi (18,89%). Això, unit a que els percentatges de persones majors de 65 anys són superiors als percentatges del districte i el municipi (15,75% són majors de 65 anys i el 2,25% majors de 85 anys) fa que aquesta secció censal presenti una població més envellida que el municipi i el districte.

Estrangers 15%

País d’orige Argentina Marroc Romania Senegal Altres

P2. Percentatge de població estrangera a l’àmbit municipal, al Districte Primer, i a les Seccions Censals del Districte Primer. P3. Proporció de població estrangera per país d’orige a l’àmbit municipal, al Districte Primer, i a la Secció 2 del Districte Primer.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Municipi Districte Primer Secció 7

Secció 1

Secció 4

Secció 2

Montornès del Vallès

Secció 5 Secció 3

Montornès Centre

Secció 6

23 Montornès Centre - secció 2

Pla estel Montornès del Vallès

Segons dades del padró del 2013,el 13,26% de la població de la secció ha nascut a l’estranger. Aquest percentatge és similar a la mitja municipal (13,98%) i és superior al percentatge de població nascuda a l’estranger de Montornès Centre ( 8,78%). En quant país de naixement dels estrangers, encara que amb percentatges diferenciats, els tres països d’origen principal són els mateixos que a nivell municipal i de districte (29,36% població estrangera nascuda al Marroc, 15,60% a Romania i 4,59% a Argentina. Les diferències les trobem al analitzar la nacionalitat de la població estrangera, ja que en la secció, la tercera nacionalitat és la Xinesa, quan a nivell municipal és la romanesa i la uruguaiana en el cas de Montornès centre.

Homes

Dones

de 85 anys i més de 65 a 84 anys de 15 a 64 anys de 0 a 14 anys

P4. Piràmide poblacional per sexes a l’àmbit de la Seció 2 del Districte Primer. P5. Proporció de població per edats a l’àmbit municipal, al Districte Primer, i a la Secció 2 del Districte Primer.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Montornès Centre - secció 2

0 100

100

Montornès del Vallès Montornès Centre Montornès Centre - secció 2

Pla estel Montornès del Vallès

Les veus de la plaça A partir de les dades sociodemogràfiques analitzades, l’objectiu d’elaborar el mapa social de Joan Miró és el de recollir la veu de les persones que, poc o molt, tenen alguna interacció amb la plaça. En general, el sociograma vinculat a un espai públic s’ordeix a diferents escales: la de proximitat, la de barri i la de ciutat. En aquest sentit, les implicacions de cadascun dels personatges de la trama han de tenir un pes relatiu específic en relació al conjunt. I no només en funció de la proximitat a la plaça, sinó també en funció de la intensitat, freqüència o tipologia de l’acció que desenvolupen. La plaça Joan Miró és paradigmàtica en aquest sentit.

Si tenim en compte la freqüència d’ús, encapçalarien la llista d’usuaris destacats els veïns i veïnes de les vores de la plaça, atès que la Joan Miró no compta amb una capacitat d’atracció d’usuaris de fora del seu àmbit d’influència més directe. Per freqüència i intensitat, sobresurten els nens i nenes de l’escola Sant Sadurní, que la utilitzen diàriament. També hi acudeixen diàriament els usuaris del bar Chucu chucu, tot i que no amb la intensitat dels infants. Per contra, la colla gegantera només utilitza la plaça un cop l’any; tot i així, la vinculació emocional del municipi de Montornès amb aquesta representació, no pot deixar la seva veu en una transformació urbana d’aquest espai. Tampoc els membres de l’EGAM (grafiters) o Art Venus fan un ús ni intensiu ni

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

freqüent de la plaça. Tot i així, la seva “petjada” té una potència visual impossible d’obviar en una anàlisi rigorosa. Tots ells, caldrà que valorin consensuadament amb la resta tots aquells elements que configuren físicament l’espai. Hi ha d’altres actors, però, que juguen un paper força important a escala municipal, la veu dels quals ha de ser tinguda en compte a l’hora de definir, per exemple, el rol que juga la plaça Joan Miró en relació a la resta d’espais lliures de la ciutat. Finalment, hem incorporat també la veu d’altres associacions que, malgrat abastar temàtiques molt específiques - com ara el de la dona, el cinema o la fotografia -, poden aportar reflexions importants sobre aspectes més genèrics relatius a l’espai públic del propi municipi.

ciutadans no associats d’especial rellevància relació entre col·lectius

P6. Rellevància en la presa de decisions respecte a la Plaça Joan Miró de col·lectius associats i no associats.

Sadurní a St col s e

ants carrers erci J om

urní Sad St

a Joan Miró Plaç

AFM

XIII i Jaume nX Ba oa

es lm

AM P

Infan ts

V CM

otiguers de b ió

ucu ch

Centre del

AAV V

s nu

DIM

an Miró ça Jo Pla ns

Ve ï

Art Ve

Bar C huc u

Colla g ega nt

era

Pla estel Montornès del Vallès

GEGANTS DE MONTORNÈS DEL VALLÈS

VEÏNS PLAÇA JOAN MIRÓ

AAVV DEL CENTRE

Colla gegantera fundada en 1988 per veins del municipi.

Veïns de les finques que donen a la plaça Joan Miró.

Associació de veïnes i veïns que viuen a Montornès centre.

El tercer diumenge de setembre els gegants representen la

Són els veïns que es veuran més influenciats per qualsevol

L’associació té una vocalia d’urbanisme des de la qual fan

dansa de la Batalla a la plaça. L’acte s’ha convertit en senyera

acció que es realitzi a la plaça; els seus usuaris més directes

instàncies de millores envers l’espai públic. La seva veu és

del municipi, i per tant, l’espai ha d’acollir amb comoditat

en travessar-la diàriament, observar-la des de les finestres i

important, en tant que representen als veïns associats del

el ball que té lloc anualment. Per tant, està totalment

conviure amb les seves dinàmiques, tot i que no sempre les

centre. Tot i així, i com que l’àmbit dels seus reclams va més

condicionat a aquest fet, malgrat tractar-se d’una activitat

comparteixin a peu de carrer, sinò des de les seves cases. Ells

enllà de la Jona Miró, entenen l’oportunitat de fer que la plaça

puntual que es realitza un cop per any.

són els que ens poden aportar informació més rellevant sobre

es posicioni qualitativament en relació a altres espais de més

les dinàmiques i funcionament de la plaça en el seu dia a dia.

relleu, com la Pau Picasso, la qual valoren positivament.

Necessita reforma general Els arbres estorben els gegants L’espai central ha de quedar lliure

Els graffitis actuals fan desendraçada la plaça

Les escales fan de graderia

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Contaminació lumínica

Creuament perillós, infants jugant

Bancs incòmodes

Renovar mural

Els arbres dónen ombra però embruten el terra

Residus com a elements de joc

Escocells sense protegir

Desnivell usat per a jocs

Joc a pilota, impedeix altres usos

És necessari reformar la plaça

Dividits sobre la conveniència dels grafits

Disseny d’escalinates desencertat

INFANTS DE L’ESCOLA SANT SADURNÍ

AMPA SANT SADURNÍ

Infants que estudien a l’escola Sant Sadurní.

Associació de Mares i Pares d’Alumnes del CEIP Sant Sadurní.

Espai Grafit A Montornès + Associació Art Venus

El patí exterior limita amb la plaça, per on es produeix

Col·lectiu que fomenta la participació activa de mares, pares

Iniciatives de regulació dels grafits i del foment de les arts

l’entrada i sortida dels infants a l’escola. Ells són l’element

i tutors de la comunitat educativa del centre en la millora de

plàstiques al municipi. La plaça Joan Miró, degut a la seva

clau per entendre el funcionament i les dinàmiques de la

la qualitat de l’educació dels infants. Donada la relació dels

centralitat i les seves característiques materials, resulta molt

plaça. S’han realitzat activitats escolars per implicar els

infants amb la plaça, és molt rellevant que l’AMPA es sumi al

atractiva pels grafiters. A més, a una de les mitgeres que la

infants de tercer, quart i cinquè de l’escola en la diagnosi

procés.

delimita hi ha un gran mural dedicat a l’artista Joan Miró i

col·lectiva de la plaça Joan Miró. El joc i les complicitats entre

EGAM + ART VENUS

realitzat pels joves del municipi als anys 70.

companys són els protagonistes dels seus anhels.

La zona roja de gronxadors i altres jocs

Troben a faltar el tobogan que hi havia S’asseuen per xerrar amb amics i amigues

*Informe detallat i extens a Estratègies i Processos.

Patinar i, sobretot, jugar a futbol

Pocs equipaments de jocs

Joc a pilota, impedeix altres usos

La font per beure i jugar amb aigua Residus com a elements de joc

Creuament perillós, infants jugant Desnivell usat per a jocs

Seguretat: proximitat de bar i d’escola

Cal ordre als grafits. Que “respirin”

És necessari reformar la plaça

Mural “Joan Miró” per renovar

Part de la plaça

Pla estel Montornès del Vallès

BAR CHUCU CHUCU

UNIÓ DE BOTIGUERS

Bar-cafeteria situat al carrer Jacint Verdaguer.

Associació municipal de comerciants de Montornès.

Associació de Dones per la Igualtat a Montornès.

La proximitat a la plaça fa que tingui una relació molt estreta

Dins de la Unió de Botiguers, es distingeix el grup de

Associació que fomenta la participació de les dones en

amb les dinàmiques de la Joan Miró. Concretament la seva

comerciants del centre els quals, periòdicament, organitzen

àmbits culturals, educatius i tota la resta d’àmbits dins

terrassa al carrer Jacint Verdaguer, esdevé el centre neuràlgic

activitats al carrer com a estratègia per atreure públic a

del municipi. La línea VI del Pla d’Igualtat del municipi ,

d’un grup de població adulta (25-45) que la gaudeix dmentre

l’entorn dels locals i visibilitzar els productes que ofereixen:

proposa d’incloure la perspectiva de gènere en el disseny de

els seus fills i filles més grans juguen a la plaça. Asseguts, no

FontTapa, FontNadal, etc. Esdevindran claus en generar

la ciutat. Es tracta d’un col·lectiu molt actiu en la programació

tenen una visió completa de la plaça, és per això que els més

estratègies municipals que, alhora que afavoreixin el consum

d’activitats als espais lliures de la ciutat per visibilitzar els

petits juguen al carrer de Jacint Verdaguer.

local, indirectament, afavoreixin la trobada de gent a la plaça.

temes que tracten.

Dificultat de ubicació/ampliacio de terrassa

Bar Chucu chucu

Reticències per col·locar terrassa a la plaça

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

La Plaça de la Font i el carrer Balmes és actualment l’escenari de molts actes de la Unió de Botiguers.

El comerç del carrer Joan XXIII no funciona: perquè? com es podria activar?

La plaça podria acollir actes que es programin, de manera complementària al C/ Balmes i Plaça de la Font

ADIM

Tenen dificultats per trobar espais a l’aire lliure per als esdeveniments que organitzen al centre. La plaça Joan Miró com a espai escènic compliria els requisits

CEMV

Centre d’Estudis de Montornès del Vallès.

Associació local que promou la divulgació del coneixement, la recerca vinculada al poble i la realització d’activitats culturals en l’àmbit de les arts, les ciències socials, les ciències pures i la tecnologia, entre d’altres. Aprofitant les dinàmiques pròpies de l’associació, es vol incorporar una reflexió sobre l’espai públic a través del cinema, alhora que valorar la presència de les projeccions de cinema a l’espai públic.

La plaça podria ser l’escenari del cinema a la Fresca

Pla estel Montornès del Vallès

Fluxos Els batecs de l’escola El flux de persones a la plaça Joan Miró està molt condicionada als horaris i calendari escolar de l’escola Sant Sadurní. Es pot dir que és el factor clau per entendre el funcionament de la plaça i el seu entorn. El patró general de mobilitat mostra que el flux de persones es concentra al carrer Jaume Balmes. Abans d’arribar a la plaça de la Font, a mà esquerra emboca el carrer Jacint Verdaguer; cap al sud, hi ha un tram de vianants del carrer Jacint Verdaguer que funciona més com a part de la plaça Joan Miró i menys com a via de pas. Poca gent utilitza la plaça i el seu entorn com a via de pas, tret dels propis veïns i veïnes dels blocs de pisos, els qui recullen els infants de l’escola i tornen cap a casa i dels veïnes i veïnes que llencen les escombraries als contenidors de reciclatge sel·lectiu siuats al carrer Joan XXIII. Curiosament, aquesta darrera activitat genera un flux relativament important de gent a la plaça.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

1 persona P7. Mapejat d’ocupació de persones a l’espai públic per dia de la setmana i franja horària, a l’entorn de la Plaça Joan Miró.

Pla estel Montornès del Vallès

En quant a la distribució espacial dins la plaça del flux i concentració de persones, es dóna, principalment, a les zones ombrejades de la plaça, als jocs infantils (en contacte amb el mur del pati de jocs), a les entrades del centre educatiu i als bancs del carrer Jacint Verdaguer que, juntament amb la terrassa del Bar Chucu-chucu, funcionen com una extensió de la plaça. Pel que fa als recorreguts a peu dins la plaça, es realitzen majoritàriament seguint el carrer de Jacint Verdaguer, en paral·lel a la façana dels blocs de pisos; els pocs vianants que la travessen en diagonal, ho fan entre el cantó esglaonat del costat de la porta de l’escola, i l’escala situada a sota del mur Joan Miró: el camí més curt.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

1 persona P7. Mapejat d’ocupació de persones a l’espai públic per dia de la setmana i franja horària, a l’entorn de la Plaça Joan Miró.

Pla estel Montornès del Vallès

La setmana tipus Entre setmana, l’escola Sant Sadurní, exerceix d’element clau de regulació del flux de persones i, consequentment, els fluxos són més intensos en les hores d’accés i sortida als centres. Els divendres hi ha Mercat setmanal a l’entorn de la Plaça Joan Miró. Aquest fet fa que augmenti el flux de persones als voltants, especialment al carrer Jaume Balmes i Palau d’Ametlla. Augment, però, que no té una traslació directa a la plaça Joan Miró, la qual sembla funcionar al marge i manté la mateixa dinàmica d’un dia qualsevol sense mercat. Sí bé és cert que augmenta lleument la ocupació de la terrassa del Bar Chucu chucu amb vianants del carrer Jaume Balmes, el funcionament de la plaça és essencialment el mateix. Els dissabtes i diumenges l’element regulador principal de la plaça, que és la influencia de l’escola, no opera. És llavors quan pren més importància l’horari d’obertura del Bar Chucu-chucu. Com que els veïns disposen de més temps d’oci els caps de setmana o en les èpoques de l’any en què allarga més el dia i la temperatura és més càlida, la plaça s’ocupa a intervals més llargs i amb l’horari ampliat fins a més enllà de mitjanit.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

1 persona P7. Mapejat d’ocupació de persones a l’espai públic per dia de la setmana i franja horària, a l’entorn de la Plaça Joan Miró.

Pla estel Montornès del Vallès

Esdeveniments L’activitat quotidiana L’espai públic és lloc d’acollida d’esdeveniments i accions quotidianes: ordinàries i extraordinàries, més tranquil·les estàtiques - o més mogudes - dinàmiques -. De l’observació feta a la plaça Joan Miró, podem assenyalar quins són aquests esdeveniments que configuren la quotidianitat de la plaça. Pel que fa a les activitats més dinàmiques que es produeixen diàriament a la plaça, el joc dels infants és el clar protagonista. Hi ha un tipus de joc més dirigit, que es concentra principalment en les dues cantonades adjacents al mur de l’escola - on es troben les zones amb jocs infantils -, principalment a la cantonada que dona al carrer Jacint Verdaguer on juguen al gronxador i a jocs de persecució, i al “fet i amagar” al voltant dels esglaons que hi ha.

Hi ha però, el joc de pilota, que ocupa l’espai central de la plaça en tant que un mur pintat amb una calavera que queda a la part baixa, fa de porteria. L’efecte de concentrar aquesta activitat allà, fa que s’expulsi de l’espai central - lliure i més planer - a la gent que està fent accions més tranquil·les, com per exemple parlar amb algun veí o asseure’s a l’ombra dels arbres a la zona de bancs del carrer Jacint Verdaguer. A la pràctica, una vegada més, la zona de bancs esdevé una veritable extensió de la plaça, sinó la plaça mateix, entesa com a espai de trobada.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

P7. Mapejat de la intensitat de l’activitat de les persones a l’espai públic per dia de la setmana i franja horària, a l’entorn de la Plaça Joan Miró.

Pla estel Montornès del Vallès

Pel que fa precisament a les activitats estàtiques, cal fer notar com gran part dels que acudeixen a la plaça i el seu entorn es concentren diàriament al bar Chucu chucu. Al vespre, principalment, i al matí, quan els nens ja han accedit a l’escola, les taules del bar situades a banda i banda del carrer Jacint Verdaguer, s’omplen. Des d’aquest bar, les mares i pares, no poden veure directament als fills a la plaça. Tot i així, la seva proximitat els dona seguretat per deixar els més grans que juguin sols. Si ens referim als seients no prevists inicialment com a tals, és interessant assenyalar diferents aspectes. D’una banda, a sota el mural de Joan Miró, hi ha una mena de banc fet d’obra on, en les hores que hi ha ombra a l’estiu, o quan hi toca el sol a l’hivern, s’asseuen tant joves com gent gran a parlar i passar l’estona. Igualment, a les escales de la plaça, així com al propi mur de la part baixa - pautat amb petites columnes que deixen entre ells un petit ressalt d’obra com a seient - sovint hi trobem grups petits de nens i nenes que conversen de manera més sossegada, i adolescents al vespre que troben, en aquests “bancs” en penombra, el lloc idoni per amagar-se de la mirada dels vianants.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

P7. Mapejat de la intensitat de l’activitat de les persones a l’espai públic per dia de la setmana i franja horària, a l’entorn de la Plaça Joan Miró.

Pla estel Montornès del Vallès

Les transformacions temporals

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Independentment del que ocorre quotidianament als espais públics, hi ha esdeveniments que modifiquen temporalment les dinàmiques dels espais públics, les quals han de ser tingudes especialment en compte. El cas de la Joan Miró no és excepcional en aquest sentit. Concretament, hi ha tres transformacions temporals que, malgrat afectar puntualment la plaça, tenen la capacitat de modificar radicalment les seves dinàmiques. • Entre setmana, durant el curs escolar, és la porta del pati de l’escola Sant Sadurní, que serveix d’accés i sortida dels alumnes, qui atreu els infants i els familiars que els acompanyen. Aquest efecte triga un temps en esvaïr-se totalment, un cop ha tancat la porta, mentre els adults xerren entre ells o acompanyen amb la mirada el nen o nena a través del pati.

• Divendres, dia de mercat al carrer en Montornès centre, malgrat l’excepcionalitat de la fita que talla al trànsit rodat el carrer Balmes, no es modifiquen substancialment els esdeveniments o accions que es duen a terme a la plaça, tret que hi pugui haver més gent al matí asseguda a la terrassa del bar Chucu chucu. • Finalment, cal fer menció què el tercer diumenge

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Les persones

de setembre es celebra des de fa 25 anys la trobada gegantera i el Ball de la dansa de la Batalla a la plaça Joan Miró. Aquesta representació i ball de gegants junta als gegants de la vila, el pagès Bartomeu Sala i el veguer Pere Anton de Rocacrespa per commemorar les revoltes dels pagesos de remença catalans contra les lleis del feudalisme a les que vivien sotmesos. Aquest dia la plaça s’omple i es queda petita per acollir a tots els veïns del poble i gent vinguda de fora expressament per assistir a aquest esdeveniment.

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

P7. Mapejat de la intensitat de l’activitat de les persones a l’espai públic per dia de la setmana i franja horària, a l’entorn de la Plaça Joan Miró.

Pla estel Montornès del Vallès

Doc 5: Pla estel* de la pla莽a Joan Mir贸 - Les persones

ESTRATÈGIES I PROCESSOS

Estratègies a la plaça Joan Miró De la immersió social exposada en l’anterior capítol s’en desprenen algunes estratègies emmarcades en l’àmbit municipal i d’altres emmarcades específicament a la plaça Joan Miró. En aquest apartat ens referirem exclusivament als plantejaments estratègics que s’en deriven per a aquest darrer àmbit més específic.

Sembla clar que la plaça necessita un canvi important a nivell d’urbanització amb processos paral·lels què el recolzin de manera decisiva. El diàleg iniciat amb cadascun dels col·lectius ciutadans s’ha de fer transversal, de manera que tothom sigui capaç de reconèixer els punts de vista de la resta de gent i posar en valor les seves pròpies aportacions. A més a més, obrir un procés de corresponsabilitat - equip tècnico-polític i ciutadans del municipi - envers les propostes de reurbanització faràn conscients a tots els participants de les conseqüències que les seves pròpies aportacions tenen a l’espai. Cal també valorar l’esdeveniment extraordinari de la Dansa de la Batalla, no tant per donar una resposta específica a aquest fet anual, sinó sobretot per a què la intenció de donar-hi una millor cabuda no repercuteixi negativament durant la resta de l’any, independentment de si es tracta d’altres esdeveniments importants com si estem parlant de la pròpia quotidianitat de la plaça.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Estratègies i processos

Pla estel MontornĂ¨s del VallĂ¨s

Plafons informatius el diàleg, al carrer! Hi ha la voluntat d’arribar amb el procès al màxim nombre i diversitat ciutadana possible, i això inclou una clara estratègia de comunicació amb ells. Es va instal·lar un panell informatiu a la Plaça Joan Miró, a la zona d’entrada a l’escola Sant Sadurní, on s’exposaven dades rellevants del procés que es desenvolupava, i s’anava renovant periòdicament. L’objectiu era que els veïns i veïnes de tot el barri poguessin tenir un relat transparent del procés, independentment de si seguien o no les xarxes socials, on paral·lelament també es generava aquest diàleg amb la comunitat virtual.

• La pregunta del mes: aquest darrer espai del panell pretenia interpelar les persones que llegien el plafó, fent una pregunta relacionada amb el procés que pogués enriquir, amb l’opinió dels veïns i veïnes, la feina d’anàlisi i diagnosi o proposta que es duia a terme. Per recollir les propostes, es va habilitar una bústia al propi plafó per tal que la gent pogués deixar el seu missatge. La valoració de com d’útil va estar aquesta estratègia és difícil de fer, en tant que no es té un retorn de l’impacte que va tenir. Vam poder averiguar que va funcionar molt bé per fer el seguiment general del procés, no només per la gent que veia el cartell directament, sinó també pel boca-orella que generava.

Finalment, cal apuntar que l’estratègia de la pregunta del mes no va funcionar; probablement, perquè no era l’espai més idoni per llançar aquestes qüestions i les persones que el llegien, ho feien de passada, i no es prenien el temps de parar-se, escriure i deixar el missatge a la bústia. En general, però, l’estratègia es valora molt positivament, en tant que trasllada clarament el diàleg de l’equip tècnic a l’espai públic d’una manera subtil, sense escridassar, però llençant un missatge de transparència sobre el relat del procés del qual els veïns i veïnes n’eren interlocutor principal.

Concretament es donava la següent informació: • Informació bàsica de contacte amb l’equip tècnic Agenda: reunions de treball que, a mode d’entrevistes amb col·lectius, hi havia previstes aquell mes, amb dates concretes i una breu descripció de les persones amb qui ens reuniríem i el motiu de la trobada.

D’altra banda, el fàcil accés del plafó a l’abast de qualsevol persona, i el fet de no estar protegit amb cap vidre, etc., va fer que, de vegades, s’estripés el cartell i s’hagués de renovar al poc temps d’haver-se penjat. Probablement cal assegurar millor el propi cartell, tot protegint-lo de les inclemències del temps.

• En marxa: s’explicaven les tasques que l’equip tècnic realitzava en aquella fase del treball, o accions concretes que hi havia programades dintre de línies d’acció més transversals, com ara el Cinefòrum.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Estratègies i processos

Localització del plafó informatiu a la Plaça Joan Miró

49 Exemple de la informació mostrada als plafons informatius durant el procés de treball del Pla estel* a la plaça Joan Miró de Montornès del Vallès.

Pla estel Montornès del Vallès

Gravació Dansa de la Batalla La dimensió espacial Un dels condicionants espacials més importants de la plaça Miró és la Dansa de la Batalla, el ball de gegants que es celebra a Festa Major. Es va realitzar una filmació a intervals (time-lapse) per enregistrar tot el que ocorria a la plaça durant 4 hores i poder aconseguir un metratge de només uns minuts. Els objectius d’aquest enregistrament fóren: • Estudiar el procés d’ocupació de la plaça per un gran nombre de gent, abans, durant i després de l’esdeveniment.

l’espectacle, el canvi més important radicaria a la millora de la seguretat de l’arribada i sortida de la gent, a la comoditat dels llocs de seure, i a l’optimització dels punts de vista de la dansa. A les xarxes socials es varen compartir dos fragments de la gravació: un fragment de la Dansa de la Batalla, i un fragment de la guerra de globus d’aigua posterior. Ambdues publicacions van superar un alcanç de 1000 persones, compartint-se diverses vegades entre usuaris de Facebook. El més positiu d’aquestes publicacions va ser l’augment de confiança en el Pla estel* de Joan Miró, doncs posar en valor un dels esdeveniments més populars del municipi va suposar un grau de reconeixement i empatía major del que s’havia aconseguit fins al moment.

• Estimar l’aforament màxim actual i evaluar possibilitats de millora. • Compartir amb els veïns i veïnes de Montornès aquest material audiovisual a les xarxes socials per generar complicitats

• L’impacte d’aquesta estratègia va ser molt més gran del previst, especialement a les xarxes socials. L’anàlisi de l’ocupació espacial i l’aforament va dur a la conclusió què més que un augment de places per gaudir de

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Estratègies i processos

+2000

Cartell per l’enregistrament del “time-lapse”

51 Fotograma del vídeo enregistrat durant la Dansa de la Batalla, Festa Major de Montornès del Vallès de 2014.

Pla estel Montornès del Vallès

1a Assemblea de representants Corresponsabilitat L’assemblea de representants es crea arran de la diagnosi col·laborativa realitzada amb els grups de ciutadans associats i no associats identificats a la plaça Joan Miró. La conclusió principal de la diagnosi col·laborativa es centrava en la necessitat d’un canvi integral a la plaça, des del punt de vista de les dinàmiques existents i des del punt de vista material. Els objectius d’aquesta primera assemblea de representants fóren: • Exposar clarament la diagnosi realitzada fins el moment. • Enumerar els temes relacionats amb la plaça Joan Miró sobre els què es proposaven actuacions específiques. • Consensuar les propostes formulades per a cadascun dels temes enumerats.

Els acords alcançats al final de la sessió fóren els següents: #1_Caràcter Donar a la plaça el nou caràcter d’espai escènic, de manera que aculli la dansa de la Batalla a Festa Major, però que també suposi una localització on desenvolupar esdeveniments i espectacles durant la resta de l’any. Fer

atenció especial a l’accessibilitat. #2_Grades Materialitzar l’espai escènic amb graderíes perimetrals sense que això permeti l’escalada del mur de l’escola. Addicionalment cal protegir també el mur adjacent amb una tanca addicional per la mateixa raó. #3_Ombratge Afegir ombratge a la plaça, preferentment vegetal, per compensar les pèrdues d’arbrat derivades del canvi de caràcter. Coordinar les podes amb les necessitats ambientals o escèniques. #4_Murs Repintar el mural de Joan Miró, doncs dóna caràcter a la plaça. Possibilitat d’ampliar el mural per la paret inferior. El mur de l’escola pot utilitzar-se pels grafiters del poble amb una temàtica homogènia. Incorporar vegetació enfiladissa per combinar amb les zones de mural o grafit. #5_Nivells Disposició de grades en semicercle, ampliant l’àmbit de la plaça vers el carrer Jacint Verdaguer com a un únic nivell. No ampliar l’àmbit de la plaça vers el carrer Joan XXIII. #6_Ambients Necessari millorar la il·luminació artificial, mantenir elements naturals, i garantir que el nou paviment serà antilliscant.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Estratègies i processos

#7_Joc S’instal·laran elements dissuasoris del joc extensiu a futbol, alhora que es regularà l’obertura del pati de l’escola per permetre-hi jugar a pilota allà. Es mantindran alguns elements de joc, però es fomentarà el joc en la nova topografia plantejada. #8_Eixos cívics Es fomentarà la connexió com a eix cívic de la plaça Joan Miró amb la plaça Pau Picasso, en continuïtat amb el carrer Jacint Verdaguer, sempre que es solventen els temes d’aparcament. Els acords alcançats en la sessió varen servir per elaborar els criteris de redacció de l’avantprojecte arquitectònic posterior, així com les accions estratègiques a la renovació del mural de Joan Miró, l’obertura dels patis de l’escola Sant Sadurní, i el plantejament de continuïtat de l’eix cívic cap a la plaça Pau Picasso.

Assistents a l’Assemblea per decidir el futur de la Plaça Joan Miró

53 Extracte de la presentació mostrada a l’assemblea de representants on s’exposen els temes en els quals s’agrupen les propostes de canvi.

Pla estel Montornès del Vallès

2a Assemblea de representants Validació La segona assemblea de representants es convoca per validar el treball desenvolupat pels tècnics arran de les conclusions de la primera assemblea. Segons els 8 punts tractats a la sessió anterior, es van confirmar les estratègies precises que s’aplicaran a la plaça Joan Miró, moltes de les quals incorporades a un avantprojecte de reurbanització que s’exposava i desgranava durant la sessió.

Les accions validades per l’assemblea de representants fóren: #1_Caràcter El nou caràcter de la plaça serà el d’Espai Escènic a l’aire lliure, és a dir, que a més de la Dansa de la Batalla podrà acollir activitats diverses durant la resta de l’any: petits concerts, teatre, dansa,... Es canviarà la ubicació de contenidors evitant que afecti habitatges propers. S’estudiarà la viabilitat tècnica i econòmica d’instal·lar WI-FI a la plaça. #2_Grades En el lloc on ara hi ha les escales i la paret del mural de Joan Miró, el projecte preveu grades per a gaudir de les activitats que es programin, però també per seure i estar-s’hi els dies de cada dia.

#3_Ombratges Alguns dels arbres actuals es treuen per permetre els nous usos, reduïnt ombra a l’estiu. El nou projecte preveu pèrgoles triangulars per donar ombra a la zona de les grades. #4_Murs El mural de Joan Miró es renovarà amb un nou disseny que haurà de ser aprovat pels veïns i veïnes de la plaça (Carrer Joan XXIII i Carrer Jacint Verdaguer). Els grafits del mur de l’escola es limitaran a tres parts específiques del mur, i tindràn un eix temàtic consensuat, per a que puguin ser renovats regularment. #5_Nivells La plaça s’eixampla, agafant part del carrer Jacint Verdaguer com a part de l’espai escènic. Aquest tram de carrer quedarà al mateix nivell que el centre de la Plaça. #6_Ambient La nova vegetació de la plaça tindrà un baix manteniment, i es basa en jardineres amb vegetació baixa, i en plantes enfiladisses sobre les pèrgoles, per fer ombra. Algunes parts de la paret del mural i del mur de l’escola tindràn també plantes enfiladisses. Hi han diversos exemplars de l’arbrat actual que es trauran. S’evitarà la contaminació lumínica als habitatges de la plaça i s’haurà d’il·luminar bé el nou mural de la mitgera.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Estratègies i processos

#7_Joc El disseny facilitarà el joc espontani per a nens i nenes de diverses edats, evitant que el futbol monopolitzi la Plaça. Es promourà l’obertura del pati de l’escola per poder acollir jocs de pilota fóra de l’horari escolar. Es colocaran unes peces quadrades al centre de la plaça, però podran ser enretirades quan s’hagi de celebrar la Dansa de la Batalla o alguna altra activitat que ho requereixi. S’ubicarà una font a la plaça, però s’estudiarà la viabilitat tècnica i econòmica per determinar com serà. #8_EixCívic Les places Joan Miró i Pau Picasso es connectaràn amb l’eix cívic peatonal existent, per tal què els vianants puguin passejar entre elles còmodament. #9_Altres Petició dels veïns d’assegurar la continuïtat del projecte. Les obres no han de perjudicar el Bar Chucu-chucu. Les obres no han d’afectar la propera Dansa de la Batalla.

Exposició de l’avantprojecte per la reurbanització de la plaça.

3% d’aforament amb seients afegits (amb respatller i recolzabraços)

Ombratge amb enfiladisses. Il·luminació integrada.

Escocells per protegir arbres

Substitució de bancs

Brolladors d’aigua Possibilitat de joc (temporalitzar, APPs,...)

Representar Projecte a la Plaça Implicar EGAM Cal Dinamitzador d’Acció

Elements desplaçables per formar grades addicionals

Nivell actual Iniciar estudi peatonalització C/ Jacint Verdaguer Validació Veïnal Cal Dinamitzador d’Acció

Obrir pati per jugar a futbol Gestor/conserge del pati Campanya de difusió: pati St Sadurní / llocs alternatius

Plànol de la proposta d’avantprojecte per a la plaça Joan Miró amb les anotacions de les estratègies addicionals a la reurbanització.

Pla estel Montornès del Vallès

PRIORITATS

Doc 5: Pla estel* de la pla莽a Joan Mir贸 - Prioritats

Transformació de dinàmiques urbanes La diagnosi col·laborativa de la plaça, fruït de l’anàlisi tècnic, l’observació directa de l’espai públic i la implicació dels ciutadans (associats i no associats), agrupava les línies de propostes en 8 aspectes de transformació de dinàmiques urbanes: el caràcter, les grades, l’ombratge, els murs, els nivells, l’ambient, el joc, i l’eix cívic. Cadascun dels aspectes té un valor de prioritat funció del cost estimat d’implantació i del nombre de ciutadans que se’n beneficiarien. Aquest valor està expressat diagramàticament amb un esquema de dues variables: la prioritat augmenta proporcionalment amb el nombre de beneficiaris i inversament proporcional amb el cost d’execució.

100%

L’alt grau de coincidència en la diagnosi per part dels col·lectius involucrats al procés ha facilitat la constitució i el funcionament de l’assemblea de representants, que va escoltar, treballar i decidir les claus fonamentals de transformació de les dinàmiques de la plaça. A continuació exposem el relat d’aquestes claus de transformació a cadascun dels aspectes llistats; relat que haurà de ser la base del plantejament dels canvis i reurbanització de la plaça Joan Miró.

Indicador que estima el percentatge de ciutadans que han identificat una

Coincidència col·lectiva

mateixa problemàtica.

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 Indicador que posa en relació Cost i Beneficiaris en una intervenció. Quan més longitud tingui la barra fucsia,

Beneficiaris Cost Prioritat

major la prioritat per aplicar-la.

Pla estel Montornès del Vallès

#1_Caràcter Si bé la tradició de la Dansa de la Batalla es beneficiarà claríssimament en aquest aspecte, la plaça com a nou espai escènic a l’aire lliure és una aposta per ampliar el ventall d’esdeveniments que hi tenen lloc durant la resta de l’any. Aquestos esdeveniments ajudaràn a recuperar la seva importància com a referent veïnal, retornant-li el pes relatiu que la plaça Pau Picasso havia modificat. Al mateix temps, tenir un caràcter propi sense entrar a competir amb allò què ofereixen altres espais públics del municipi, reforça la vitalitat de la xarxa d’espai públic de Montornès. Hi va haver una unanimitat considerable en aquest aspecte concret.

100%

#2_Grades La proposta de creació de les graderíes cassa molt bé amb allò exposat a l’apartat anterior, i la topografia actual fa que aquestes grades hi encaixin quasi de manera natural. A l’assemblea es va decidir limitar l’extensió d’aquestes grades a dos dels límits de la plaça, i es va apuntar la necessitat de què l’espai pogués ser usat per tothom, tant per l’accés als distints nivells com per la comoditat i conveniència dels espais de seure. Aquesta transformació espacial té un gran nombre de beneficiaris, però també és un dels canvis que suposen un major cost econòmic.

60 #1_Caràcter: exemples per il·lustrar el caràcter d’un espai escènic urbà

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Prioritats

Coincidència col·lectiva

100%

Coincidència col·lectiva

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

#2_Grades: diferents alternatives d’incorporació de grades a l’espai de la plaça

Beneficiaris Cost Prioritat

Pla estel Montornès del Vallès

#3_Ombratge La necessitat d’ombratge i la realització d’espectacles a la plaça (particularment la Dansa de la Batalla) requereix una solució amb més complexitat de l’habitual. Els elements verticals de l’ombratge (siguin troncs d’arbres o suports d’ombratges artificials) no han d’interferir ni en l’execució ni en la visió dels espectacles que es donin a l’espai escènic. La proposta apunta cap a la construcció d’una pèrgola contínua sobre l’espai de graderíes, que es cobriria amb plantes enfiladisses de fulla caduca, per proporcionar un bon volum d’ombratge a l’estiu, i permetre l’arribada de radiació a l’hivern, quan ja no quedin fulles a les branques.

100%

Coincidència col·lectiva

#4_Murs

Els murs són definitoris de l’espai i la identitat de la plaça. En aquest sentit, la renovació del mural inspirat en la obra de Joan Miró l’assemblea l’ha assumit amb consens, apostant per mantenir eixa identitat front a algunes propostes alternatives, com per exemple la temàtica gegantera (Dansa de la Batalla). S’accepta també explorar la via d’un disseny renovat per al mural, mantenin-ne la identitat, a partir d’una proposta del col·lectiu d’art local Venus. La voluntat principal és que els murs puguin seguir sent un lloc d’expressió, però amb un ordre i una homogeneïtat estètica. L’alternança entre grafits i vegetació mural, especialment al mur llindant amb l’escola Sant Sadurní, influirà positivament a la percepció d’ordre i netedat, independentment del model de dinamització i renovació dels grafits que es consensui.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Prioritats

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

#3_Ombratge: fotomuntatge per il·lustrar la necessitat d’afegir elements d’ombratge addicional

Beneficiaris Cost Prioritat

100%

Coincidència col·lectiva

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

#4_Murs: fotomuntatge proposta per a la renovació del mural de Joan Miró, i exemples de temàtiques alternatives

Beneficiaris Cost Prioritat

Pla estel Montornès del Vallès

#5_Nivells L’enclau i topografia de la plaça condiciona molt la superfície utilitzable, especialment en l’esdeveniment anual de referència, moment en que la plaça s’ompli de gom a gom de gent, ocupant tot l’espai que tingui visibilitat sobre la dansa gegantera. Les propostes d’ampliar la superfície de plaça solapant-la amb els carrers adjacents van tenir diferent acollida a l’assemblea. Així, hi va haver consens sobre integrar el carrer Jacint Verdaguer, però no sobre la integració del carrer joan XXIII. Així la plaça Joan Miró s’ampliarà, amb continuïtat de nivell topogràfic, amb el carrer principal d’accés peatonal, percebent per tant la plaça com un inici o final de trajecte, guanyant pes com a espai reconeixible dins la xarxa d’espais públics del barri.

100%

Coincidència col·lectiva

#6_Ambient

En aquest apartat s’han englobat les característiques de l’espai que afecten més a la percepció global, com són el paviment, la il·luminació o la relació amb l’aigua. Sobre el paviment, l’assemblea va incidir en les característiques de seguretat (antilliscant, sense ressalts), i és es va acordar la utilització diferenciada de color i textures per reforçar la percepció dimensional de la plaça al nivell inferior. Sobre la il·luminació calia corregir enlluernaments del focus existent i dotar la plaça, en general, d’una il·luminació més baixa i ambiental. Es planteja la integració de les noves luminàries als elements arquitectònics que s’utilitzin al disseny final (murs i pèrgoles). Per últim, s’acorda mantenir la relació de la plaça amb l’aigua, acceptant l’estudi de la viabilitat d’instalar brolladors d’aigua integrats al paviment.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Prioritats

7 6 5 4 3 2 1 0

#5_Nivells: fotomuntatges per il·lustrar l’ampliació de l’àmbit de la plaça cap als carrrers adjacents

Beneficiaris Cost Prioritat

100%

Coincidència col·lectiva

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

#6_Ambient: fotomuntatge per il·lustrar els elements que condicionen l’ambient a la plaça Joan Miró, i exemples d’altres espais públics

Beneficiaris Cost Prioritat

Pla estel Montornès del Vallès

#7_Joc El joc que els nens practiquen a la plaça té dos vessants clares: el futbol extensiu, que provoca interferències clares amb els ciutadans més vulnerables (nens petits, gent gran) excloent-los de l’espai on s’hi practica; i el joc espontani, que té a veure amb l’alta interacció entre nens, que apareix sobretot als moments d’entrada o sortida de l’escola Sant Sadurní. Els infants llavors juguen entre ells en la topografia que la pròpia plaça ofereix, tendint a deixar de banda els aparells de joc instal·lats. El consens a l’assemblea defensa la instal·lació d’elements dissuassoris del joc a futbol alhora que dona l’alternativa d’obrir el pati de l’escola a aquesta activitat fora de l’horari escolar i de forma regulada; en base al joc espontani i tenint en compte la localització pròxima d’altres espais amb aparells de joc es consensua també utilitzar el nou disseny de la plaça en favor del joc espontani i menys dirigit que amb els aparells tradicionals.

100%

Coincidència col·lectiva

10 9 8 7

#8_Eixos Cívics

Amb el caràcter renovat de la plaça Joan Miró, i la seva configuració com a principi i final de trajecte, es traça de manera natural la seva connexió amb la del carrer Major (exclusiu de vianants), i per extensió amb la plaça Pau Picasso. La connexió suposaria la creació d’un eix cívic que uniria les dues places. La puntualització a l’assemblea va consistir en la no vinculació del concepte d’eix cívic necessàriament a un carrer exclusiu de vianants, però sí a un espai amb prioritat per a ells. Només caldria actuar en un dels trams del carrer Jacint Verdaguer, i la mesura beneficiaria també al parvulari Sant Sadurní, doncs la sortida i arribada d’infants es faria de forma més segura.

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Prioritats

4 3 2 1 0

#7_Joc: mapeig de zones de joc al barri, i fotomuntatge per il·lustrar l’estratègia de jocs per Joan Miró

Beneficiaris Cost Prioritat

100%

Coincidència col·lectiva

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0

#8_EixCívic: esquemes per exposar la conveniència de donar continuïtat al carrer Jacint Verdaguer

Beneficiaris Cost Prioritat

Pla estel Montornès del Vallès

Priorització d’accions El criteri essencial que ha regit la definició de la plaça és la decisió veïnal de renovar-la i transformar-la en un espai escènic. Les accions proposades recullen tot allò consensuat a l’assemblea de representants, i no es limiten exclusivament a una transformació física; les classifiquem i n’ordenem les prioritats optimitzant cost econòmic i nombre de beneficiaris.

Col·loccar elements de joc temporals a la plaça

Gestió de grafits: mural Joan Miró i mur de l’escola

Ubicació de tanca addicional

Estudiar viabilitat d’eix cívic

Protecció d’escocells d’arbres

Obertura de patis per joc fóra d’hores de classe

68 Manteniment d’arbrat i substitució de bancs

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Prioritats

IMMEDIATES

CURT TERMINI

En aquest sentit les accions immediates proposades són les que poden ser dutes a terme per la Brigada Municipal: substituïr bancs existents en mal estat per altres accessibles, a partir de l’estoc disponible al propi municipi; manteniment i adequació de l’ombratge existent, podant els arbres planificadament segons necessitats de la plaça o netedat dels paviments; assajar la col·locació d’elements de joc mòbils per revertir la tendència del joc a pilota al centre de la plaça; instal·lar una tanca addicional a la coronació del mur adjacent al de l’escola; protecció d’escocells d’arbres existents.

MIG-LLARG TERMINI

Les accions a curt termini tenen que veure amb la gestió, i no tant amb mobiliari o materials: iniciar el procés per la renovació del mural de Joan Miró; proposar el model de gestió dels grafits al mur de l’escola; estudiar la continuació del carrer Jacint Verdaguer com a eix cívic amb prioritat per a vianants; iniciar el procés per regular l’obertura del pati de l’escola per a promoure la relocalització del joc a futbol.

Les accions a mig-llarg termini són les que tenen que veure amb el projecte d’urbanització de la plaça Joan Miró, i que ha de contenir tot allò recollit a la sessió de validació de l’assemblea de representants, tal i com s’exposa en les pàgines següents.

Beneficiaris Cost Prioritat

Pla estel Montornès del Vallès

Projecte d’urbanització A grans trets, aquest projecte incorpora la construcció d'unes graderies envoltant part del centre de la plaça, tot canviant la direccionalitat de l'espai, que ara pot extendre's conceptualment i materialment cap al tram adjacent del carrer Jacint Verdaguer. La nova disposició varia l'escenari de la Dansa de la Batalla, que es dignifica amb la renovació de l'espai, i organitza l'assistència massiva d'espectadors per augmentar-ne la comoditat i la seguretat de l'esdeveniment. El repte d'acollir amb comoditat aquest esdeveniment anual no ha de minvar l'ús quotidià dels veïns de la plaça en particular, ni dels ciutadans i visitants de Montornès en general, es pretén per tant que aquest espai públic que funciona encara com una plaça urbana. La proposta modularà la intensitat del seu ús com a espai de joc per permetre que la gaudeixin un ventall més ampli de grups d'edat. La nova plaça reforçarà la seva identitat amb un mural inspirat en Joan Miró que renova l'existent (amb disseny proposat pel col·lectiu local d'artistes Venus), i reivindicarà també el protagonisme històric perdut consolidant-se com a extrem de l'eix cívic que la unirà amb la plaça Pau Picasso.

Materialment, el projecte proposa la renovació de tot el paviment, diferenciant l’àrea escenogràfica (mosaic modular de colors terrossos) de la zona de graderies (lloses de formigó prefabricat). La incorporació parcial del carrer Jacint Verdaguer a l'àmbit de la plaça Joan Miró fa que s'hagi de reduir significativament l'arbrat. El projecte proposa la recuperació de l'ombratge i la vegetació perduda amb una nova estratègia: una pèrgola situada en l'àmbit de les grades serà el suport de plantes enfiladisses (Bignonia Tarantella) que augmentaran el comfort de les persones a la plaça, de manera què s'allibera el màxim d'espai escènic per als esdeveniments que hi tinguin lloc. Les jardineres necessàries per encabir la proposta, incorporen també una vegetació entapissant de grames (Cynodon dactilon) vegetació arbustiva (Calamagrostis acutiflora) i plantes enfiladisses (Madreselva trepadora) per donar verd també a part dels murs que defineixen la plaça. Aquestes jardineres es rematen amb planxa d'acer galvanitzat.

70 Nova planta de distribució proposada a l’avantprojecte per la plaça Joan Miró

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Prioritats

3% d’aforament amb seients afegits (amb respatller i recolzabraços)

Ombratge amb enfiladisses. Il·luminació integrada.

Escocells per protegir arbres

Substitució de bancs

Brolladors d’aigua Possibilitat de joc (temporalitzar, APPs,...)

Representar Projecte a la Plaça Implicar EGAM Cal Dinamitzador d’Acció

Elements desplaçables per formar grades addicionals

Nivell actual Iniciar estudi peatonalització C/ Jacint Verdaguer Validació Veïnal Cal Dinamitzador d’Acció

Obrir pati per jugar a futbol Gestor/conserge del pati Campanya de difusió: pati St Sadurní / llocs alternatius

Pla estel Montornès del Vallès

Les pèrgoles també integren les luminàries de la plaça a la seva estructura per il·luminar les grades, l'espai escènic i el mural inspirat en Joan Miró. El carrer Jacint Verdaguer incorpora el caràcter material de la plaça. Manté però un vincle lineal amb la continuïtat del seu traçat utilitzant elements verticals, que poden extendre's per repetició més enllà de l'àmbit de la plaça: les columnes d'il·luminació i l'arbrat d'aliniació (Bedoll Fastigiata). El seu enllaç amb el carrer Joan XXIII es realitza a nivell, garantint una connexió entre els dos nivells amb una pendent mínima i una amplitud de pas que permeti l'entrada a vehicles d'emergència.

2 1

El projecte incorpora la sensorialitat com a premissa i no com característica zonificada: l'aigua com a element de joc, els nivells que conformen les grades, el tobogan integrat al pendent del projecte, els elements de so, l'olor del jardí, i les diferents textures del paviment, completen un ventall molt ampli d'experiències perceptives.

72 Vista cap al carrer Joan XXIII (1)

Doc 5: Pla estel* de la plaça Joan Miró - Prioritats

Vista cap al mur de l’escola Sant Sadurní (2)

Il·luminació per posar en valor el mural

Proposta d’Art Venus Incorporació propietaris de mitgera Validació Veïnal Cal Dinamitzador d’Acció

Tanca addicional no escalable

73 Vista cap al mural de Joan Miró (3)

Pla estel Montornès del Vallès