Pla estel* Montornès del Vallés by estel*

Pla estel* Montornès del Vallés Doc 1: Pla estel* Montornès del Vallés

estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

Projecte: Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) per a Montornès del Vallés Emplaçament: Montornès del Vallès (Vallès Oriental) Redacció: TESEU: Taller d’Estudis i Serveis Estratègics Urbans, SLP Equip participant: Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius Ara Muñío, sociologia i comunicació Esteve Boix, disseny gràfic Elena Guim, pedagogia urbana Tècnics de l’Ajuntament de Montornès del Vallès: Laura Porqueres, Marga Bernàrdez, Marta Fernández i Xavi Casanova Veïns i veïnes de Montornès del Vallès implicació activa Promotor: Ajuntament de Montornès del Vallès

3 Maig de 2015

Doc 1

Pla estel* de Montornès del Vallés

Doc 2

Doc 5

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Introducció

Pla estel* de Montornès Nord

Doc 3

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Doc 4

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Índex Introducció.............................................................6 Marc general....................................................6 El pla estel*.............................................................8 Estructura documental.................................8 Agraïments a les persones del pla estel*...10 Equip tècnic......................................................10 Els ciutadans.....................................................10 Equip municipal..............................................10

EL TERRITORI...................................................13

Sistema d’infraestructures..............................14 Amenaça o oportunitat?..............................14 Sistema d’espais lliures.....................................16 Escala supramunicipal..................................16 Escala municipal: espais d’ús públic........18 Montornès Centre..........................................20 Montornès Nord..............................................22 Estructura administrativa............................24 Àrea de territori: àmbit agregador............30

LES PERSONES.................................................33

Mapa social............................................................34 Caracterització de la població....................34

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA......................................................41

Estratègies municipals......................................42 Eines col·laboratives......................................42 Cinefòrum.........................................................44 Treball amb escoles........................................46 CEIP Sant Sadurní...........................................46 CEIP Marinada.................................................48 Presentació pública 18 Juny 2014 Pla estel* Montornès del Vallés.....................................50 Enregistrament del procés..........................52 Xarxes socials...................................................53 Mitjans de comunicació local.....................54 Coordinació plans i projectes municipals 55

Introducció Marc general Quan l'Ajuntament de *Montornès del Vallés va decidir millorar una de les seves places històricament més representatives, la plaça Joan Miró, va proposar a l’equip del pla estel* un projecte de reurbanització. Al seu torn, aquests, li van plantejar un repte: apostar per un procés de diagnòstic col·lectiu, incorporant als ciutadans com a objecte i subjecte de la recerca (Recerca Acció Participativa, o Investigació Acció Participació), per determinar les estratègies de millora de la plaça basant-les en una relació costbeneficiari: el Pla estel* = estratègies socials per al territori i els espais lliures.

L'equip tècnic-polític del consistori va decidir apostar per la metodologia plantejada acceptant que les propostes de canvi no suposessin necessàriament o exclusivament una transformació constructiva- i aplicar-la també, paral·lelament, a l'estudi dels espais públics del barri de Montornès Nord: un polígon residencial perifèric construït en els anys 60. Diferent escala i teixit social, però idèntica filosofia de treball.

L'objectiu d'aquest document estratègic és generar entorns inclusius; això és, espais urbans capacitats per acollir la màxima diversitat d'experiències possible. D'aquest manera, qualsevol ciutadà, amb independència de les seves capacitats sensorials o motores, gaudeix de les seves pròpies vivències en l'ecosistema urbà.

6 T1. Esquema del municipi de Montornès del Vallés amb la localització els àmbits de treball del pla estel*

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Introducció

Barri de Montornès Nord

Plaça Joan Miró

El pla estel* Estructura documental El treball que relata el procés engegat al municipi amb el pla estel* està estructurat en cinc documents que tracten amb detall els àmbits específics de millora.

• Doc 3: Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Alhora, tots cinc documents s’estructuren en quatre apartats:

Forma part del document anterior, i conté el relat complet del procés de millora dels espais públics referits al carrer Llibertat

• els territori / els espais lliures

• Doc 4: Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

• les estratègies d’implicació ciutadana

• les persones

• Doc 1: Pla estel* Montornès del Vallés Era important emmarcar el procés de Montornès Nord i Joan Miró sota un mateix paraigües que aportès una mirada global al territori on s’insereix el municipi i a la xarxa d’espais lliures on s’insereixen, alhora, els espais de treball.

• les propostes de millora

Tanmateix, forma part del document 2 i conté tot el treball desenvolupat en relació als espais situats al darrere dels blocs del Carrer Nou d’Abril.

• Doc 2: Pla estel* Montornès Nord • Doc 5: Pla estel* de la Plaça Joan Miró

Igualment, previ al treball de diagnosi del carrer Llibertat i dels Darreres del Nou D’Abril, era important contextualitzar-los en relació al barri com a espai físic amb un orige molt concret i determinant, i amb un teixit social particular. En aquest sentit, algunes de les estratègies d’implicació que es van plantejar, tenien un marc d’acció comuna referida a la unitat

Incorpora el relat del procés de millora engegat al voltant de la plaça Joan Miró situada al centre del municipi.

T2. Esquema documental del projecte del Pla estel* Montornès del Vallés

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Introducció

Doc 1

Pla estel* de Montornès del Vallés

Doc 2

Doc 5

Pla estel* de Montornès Nord

Doc 3

Diagnosi i propostes per al Carrer Llibertat al barri de Montornès Nord

Doc 4

Diagnosi i propostes per als darreres del Nou d’Abril al barri de Montornès Nord

Pla estel* de la plaça Joan Miró

Agraïments a les persones del pla estel* Equip tècnic

Els ciutadans

Equip municipal

El desenvolupament del procés engegat pel pla estel* ha comptat des d’un bon inici, amb un grup de tècnics multidisciplinar, que ha dissenyat les estratègies d’anàlisi, diagnosi i millores específiques en funció del tipus d’espai que s’estava treballant. Tots nosaltres hem treballat de valent en aquest projecte, convençuts que les noves maneres de fer ciutat passen per un major grau d’implicació en allò que és col·lectiu; tant per part de tècnics com de ciutadans:

Col·laborant estretament amb els membres de l’equip tècnic hem trobat a una ciutadania molt receptiva amb les iniciatives que s’han posat en marxa.

Finalment, volem posar de relleu que, sense la complicitat de l’equip municipal (tècnic i polític), no hagués estat possible el desenvolupament dels treballs duts a terme.

El mapa social del barri de Montornès Nord i el de la plaça Joan Miró eren bastant diferents però, tot i així, la implicació de les persones en el procés ha estat molt positiva.

La bona coordinació dels treballs per part de l’equip tècnic, la capacitat i qualitat del treball de tots ells, i la seva experiència i coneixement de la realitat físicia i social on treballàvem, ha permés que les iniciatives del pla estel* s’ajustessin al màxim a la realitat, alhora que fossin factibles i aconseguissin els seus objecitus.

• Arnau Boix, disseny inclusiu • Mireia Peris, estratègies urbanes • Itziar Gonzàlez Virós, espais d’interacció público-administratius

Volem agrair a tots els veïns i veïnes - tant de Montornès Nord com de Joan Miró - que, malgrat no formen part de cap entitat del municipi, han posat el seu temps a disposició del procés de millora de la ciutat, i l’han enriquit amb les seves aportacions en les entrevistes realitzades, les sessions de visibilització o les jornades de treball en assemblea.

• Ara Muñío, sociologia i comunicació • Esteve Boix, disseny gràfic

• Elena Guim, pedagogia urbana

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Introducció

Igualment, destaquem la tasca de les entitats i agrupacions locals que, amb les seves inquietuds construeixen la identitat cultural de Montornès, i han participat activament en el treball dut a terme els darrers mesos.

Igualment, l’equip polític ha apostat amb força per implementar aquesta metodologia de treball a tres bandes: administració - tècnics - ciutadania, la qual cosa ha donat la llibertat a l’equip del pla estel* per ser agossarat en els plantejaments, alhora que compromés amb una estratègia de treball municipal arriscada.

És per això que volem agrair el recolzament de tots ells: • Pere Pasqual, Cap de l’àrea de Territori • Marta Pérez, directora del Pla de Barris de Montornès Nord • Marga Fernández, tècnica de participació ciutadana, • Xavi Casanova, aparellador municipal • Laura Porqueras, arquitecta municipal • Toni Cotes, enginyer municipal • Fernando Sánchez, cap de brigada d’obres del municipi

11 Imatge d’una reunió de membres de l’equip del pla estel* i part de l’equip de tècnics de l’Ajuntament que han col·laborat en el projecte.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Introducció

EL TERRITORI

Sistema d’infraestructures Amenaça o oportunitat? Els desenvolupaments urbans - teixits residencials i industrials- de Montornès del Vallés estan clarament determinats pels espais intersticials que han anat deixant els diferents tipus d’infraestructures que concorren en aquest territori. D’una banda, les infraestructures “toves” - les fluvials del riu Congost i el riu Mogent - i, d’altra banda, les infraestructures “dures”: viàries - A7 - i ferroviàries - línia de RENFE i AVE - que, malgrat haver-se implantat en els darrers 50 anys, han condicionat clarament el creixement del nucli. A més a més, aquesta configuració condiciona les dinàmiques del nucli en sí mateix i en relació amb la resta de municipis i espais lliures de l’entorn en tant que, tant el traçat de les infraestructures dures com de les toves es converteixen en barreres que segmenten el territori desconnectant les illes que generen als espais intersticials.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

Pel que fa a les àrees residencials, el municipi consta de dos nuclis aïllats entre sí: Montornès Centre, situat a la plana de la banda sud-est del Mogent, i Montornès Nord, situat a la banda nord, juntament amb el polígon industrial de Riera Marsà. La separació dels dos nuclis, però, no és només física sinó que acaba esdevenint una fragmentació social entre els veïns de tots dos indrets. Es tracta d’una de les fractures més importants del teixit residencial de Montornès ja que comporta la desvinculació social entre els dos nuclils. Tot això acaba perjudicant als interessos tant de Montornès Nord com del centre. En aquest sentit, cal fer menció de dos aspectes: • El Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal ja preveu una connexió viària entre tots dos nuclis, a través d’una Ronda. Aquestes operacions, sovint esdevenen una oportunitat per generar un apropament a través del desenvolupament de nous sòls residencials lligats per un nou eix viari. Caldrà vetllar perquè aquest eix viari esdevingui un eix cívic i no una nova barrera insfraestructual.

• I precisament a la banda sud del punt on hi ha prevista la connexió entre la futura ronda i el barri de Montornès Nord, s’ha inaugurat recentment una passarel·la peatonal per sobre del Mogent que enllaça amb la xarxa de camins del Pla de Can Vilaró per connectar, alhora, Montornès Centre amb Montornès Nord a través de recorreguts a peu. Aquesta passarel·la és, per tant, el primer pas per enllaçar físicament tots dos nuclis,. Així, en el moment en què s’hagi de realitzar el projecte de la Ronda, els enllaços socials ja s’hauran teixit i serà més fàcil reformular la relació entre ells.

T3. Esquemes del mosaic territorial del municipi i el seu entorn

“Illes” al territori

Montornès Nord

Montornès Centre

Passera peatonal prevista Ronda prevista

Pla estel Montornès del Vallès

Sistema d’espais lliures Escala supramunicipal Per tal que el sistema d’espais lliures d’un municipi funcioni adequadament i presti el servei d’espai de lleure a la ciutadania, cal que estigui teixit per una xarxa d’espais d’accés públic - municipals i supramunicipals - ben connectats entre ells i adequats a l’ús que se’n vulgui fer. En aquest sentit, les connexions amb els espais lliures, de menor entitat, dels propis nuclis urbans, són cabdals. En el cas de Montornès, cal destacar cinc grans espais lliures d’abast supramunicipal, els quals conformarien la xarxa primària amb la qual haurien de connectar els espais lliures d’abast municipal; són els següents: • La llera del riu Mogent: enllaça Montornès Nord amb el centre però no està adequat per a l’ús ni el trànsit públic; la qual cosa el converteix en una barrera només franquejada pel pont de l’Avinguda Llibertat. Igualment, cal apuntar que la vora oest està “taponada” per un conjunt de naus industrials, al seu pas per Montornès Nord, mentre que a la banda del Pla de Can Vilaró, discorre un camí rural que voreja el riu.

• El Parc del Torrent de les Vinyes Velles: Segueix la cursa del torrent que li dóna nom i ha estat adequada, al seu pas pel centre, en un parc urbà. Els punts d’enllaç amb el Mogent, pel Nord, i la serrada Litoral, pel sud, són cabdals per convertir-lo en un connector eficaç. • El Pla de Can Vilaró: es tracta d’uns camps de blat d’un alt valor paisatgístic, als quals s’accedeix per camins públics des del nord del municipi. L’accés, però, no està enllaçat amb cap espai públic rellevant de dins del nucli. La proximitat del parc del Torrent de les Vinyes Velles seria una oportunitat per donar-li continuïtat. • El Turó de les Tres Creus: és un lloc tradicional d’esplai del municipi on, actualment, s’ubica el Monsobservans. Les connexions principals es realitzen des de Montornès Nord i en aquest sentit, històricament, ha estat més vinculat al barri. • La Serralada Litoral: el sud del terme municipal el conformen les estribacions septentrionals de la serralada litoral, més boscoses, amb un interès natural i paisatgístic important.

1. Llera del riu Mogent 2. Parc del Torrent de les Vinyes Velles 3. Pla de Can Vilaró 4. Turó de les Tres Creus 5. Bosc de Can Coll T4. Espais lliures d’abast supramunicipal.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

1 2

3 3

5 2

Pla estel MontornĂ¨s del VallĂ¨s

Escala municipal: espais d’ús públic En general, que la xarxa d’espais lliures d’abast municipal estigui força vinculada amb altres espais d’ús públic (equipaments) que s’ofereixen és un factor positiu que ajuda a aconseguir uns espais públics més dinàmics, en tant que els equipaments funcionen com atractors d’un gran nombre d’usuaris diàriament: escoles, centres de salut, centres esportius, etc. Principalment, ens referim als serveis que ofereixen els equipaments municipals que han estat prevists al planejament urbanístic vigent, per tal de dotar al municipi d’un nivell de serveis adequat a la quantitat i tipus de la població que abasten.

La distribució dels equipaments al territori no és homogènia respecte al pes poblacional de tots dos indrets; gairebé tres quartes parts de la població es concentren a Montornès Centre (73,75%), i poc més d’un quart a Montornès Nord. És per això que la gran majoria d’equipaments de primer ordre (administratius i sanitaris) es concentren a Montornès Centre, mentre que a Montornès Nord els equipaments que s‘hi ubiquen, principalment, són els de proximitat com ara l’escola (CEIP Marinada i CEIF El Lledoner) o el mercat.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

• A Montornès Centre els equipaments amb més capacitat de mobilització d’usuaris són els escolars, i es distribueixen de manera uniforme entre els diferents barris, tret dels d’ensenyament secundari (IES) que es troben en una situació més perifèrica. Pel que fa als equipaments culturals més importants, com ara la biblioteca, el centre de salut, l’ajuntament i el CEIP Mogent, estan concentrats al nord del municipi i, per tant, no tenen una posició relativament equidistant a la majoria de la població, la qual cosa pot suposar una pèrdua d’atracció d’usuaris.

A. CEIP Can Parera + Escola de Música + Biblioteca B. CAP C. Ajuntament D. Teatre E-F. CEIP Palau Ametlla G-H. CEIP Sant Sadurní I. Galeria Can Xerracan + Ràdio Montornès J. Can Coll K. Cementiri municipal L. Pla de transició al Treball M. Església Sant Sadurní N. Aula formació Pintor Mir +Antigues Escoles + Pistes de Petanca O. CEIP Mogent

• A Montornès Nord, en un intent de convidar a l’ús del barri a la població de Montornès Centre, a principis dels 90 s’hi ubiquen dos equipaments d’abast municipal: el Centre Infantil La Peixera i el Centre Juvenil Satèl·lit - vinculats amb el lleure dels més petits - , i, darrerament, s’ha construït darrerament el Centre cultural Montbarri. Tots dos han estat prevists per atendre el públic més jove del municipi, tot i que, la realitat és que només es compta amb usuaris del barri. A més a més, actualment, s’observen deficiències de servei en relació a la població més jove del centre, i s’està provant d’ubicar un espai de lleure per joves i infants al centre.

P. IES Marta Mata Q. Buit R. Casal de Cultura S. IES Vinyes Velles T. Centre Juvenil Satèl.lit U. Mercat V. CEIP Marinada W. Centre infatil la Peixera + Llar d’infants el Lledoner X. Església Nostra Senyora del Carme Y. Zona Esportiva Municipal

T5. Espais públics d’abast municipal

W Y

R B

C D E

G H M

19 O

J K

Pla estel MontornĂ¨s del VallĂ¨s

Montornès Centre L’espai públic de Montornès Centre funciona a través de la xarxa tradicional de carrers i places. Les places, en concret, són l’espai públic per excelència del centre de Montornès i difereixen unes d’altres en funció de la mida, l’ús o la proximitat als equipaments municipals que les doten d’activitats i usuaris:

• Mida S: les places més petites - fins a 1.000 m2 - són la de Joaquim Mir, Margarita Xirgu, la plaça Joan Miró i la de l’Enxaneta. Les tres primeres, estan associades a un equipament el qual determina fortament els ritmes de la plaça. La Joan Miró evoluciona diàriament amb l’horari de l’escola Sant Sadurní, la de Margarita Xirgu amb el de l’escola de Palau d’Ametlla i, puntualment, amb el Teatre. I la Joaquim Mir, malgrat ser l’avantsala de l’esglèsia del poble, resta buïda la major part del temps en tant que l’equipament religiós no compta amb unes dinàmiques importants d’usuaris. Tot i així, les antigues escoles, que també donen front a la plaça, poden constituir un potencial atractor d’activitat i usuaris en un futur. Finalment, cal fer menció de l’Enxaneta que, malgrat ser la més petita de totes,

concentra un gran nombre d’usuaris atès que compta amb un espai de joc per a nens petits tancat, a la vora d’una terrassa de bar on els pares i mares controlen el joc dels nens. • Mida M: les places d’un tamany mitjà - entre 1.000 i 5.000 m2 - , com la de les Lleixes i la de la Joventut, malgrat tractar-se d’espais més grans que les anteriors, funcionen gairebé de la mateixa manera en tant que, els espais on es concentra la gran majoria dels usuaris, és al voltant de les zones de jocs de nens. En aquest sentit, difereixen ben poc de les anteriors tant pel que fa al tipus d’usuaris com a les activitats que en elles es realitzen. A més a més, a la de les Lleixes, es dona la particularitat de tenir una topografia bastant complexa, amb la qual cosa part de la zona urbanitzada com a tova, no es pot fer un ús actiu. • Mida XL: Les més grans, de més de 10.000 m2 com ara la del Parc del Gegants o el del Torrent de les Vinyes Velles, tenen una posició més perifèrica i, atesa la seva gran dimensió, no necessiten en tanta mesura d’un equipament que dinamitzi les activitats i la

intensitat d’ús de la plaça, sinó que, el propi espai estableix els ritmes més adients. Així, el Parc dels Gegants és un espai d’estada, situat relativament a prop de l’IES Marta Mata i el CEIP Mogent. Mentre que el del Torrent de les Vinyes Velles és un parc lineal, caracteritzat per un recorregut molt clar i amb un caràcter menys urbà que atreu altre tipus d’activitats com el passeig. Igualment, la proximitat d’alguns trams amb equipaments com l’IES Vinyes Velles, també genera activitats estàtiques més puntuals de trobada del jovent. Accés a espai de lleure Connexió peatonal de 1r grau Connexió peatonal de 2n grau 1. Plaça Joan Miró 2. Plaça de Pau Picasso 3. Parc dels Gegants 4. Pl. de Joaquim Mir 5. Plaça de les Lleixes 6. Plaça de l’Enxaneta 7. Pl. Margarida Xirgu 8. Plaça de la Font 9. Parc Vinyes Velles

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

10. Plaça de la Joventut T6. Sistema d’espais lliures a Montornès Centre.

6 10

9 2

8 9

3 4

Pla estel MontornĂ¨s del VallĂ¨s

Montornès Nord L’espai públic de Montornès Nord no està estructurat segons les pautes tradicionals del model de plaça - carrer, sinó segons un sistema propi que organitza els espais intersticials que els blocs d’habitatges deixen entre sí. Els blocs tenen un número assignat i és aquesta la manera en què els veïns i veïnes del barri identifique n els espais lliures que els envolten. No es parla d’un carrer, sinó del davant o el darrera del bloc número “x”. Es generen així, d’una banda, espais interiors de més entitat, envoltats d’edificis d’habitatges que sí són reconeguts com a places: la Plaça del Poble, la del 1r de Maig, etc. Mentre que, d’altra banda, hi ha un munt de racons exteriors, més petits, que, malgrat no tenir la categoria de plaça, tenen la dimensió suficient per ser-ho. És a dir, en ser tractats com espais residuals entre blocs, han perdut la seva vocació d’espai públic, en molts casos, per esdevenir un espai al servei del vehicle privat.

• Mida M: de les places d’entre 1.000 i 5.000 m2, n’hi ha que estan situades en una posició més interior, com la Plaça de l’Autonomia i Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

la del Primer de Maig, i funcionen amb els usuaris procedents dels blocs de pisos que les envolten. Hi ha d’altres espais que, malgrat anomenar-se places, no tenen la consideració de tal, com és el cas de les tres situades més al sud: de la Pèrgola, del Sorral i la del Sud. Són espais tangencials al barri, situats entre els vials de trànsit i els espais interins d’estada; en aquest sentit, són utilitzats més com a espais de pas que com a llocs de trobada. • Mida L: les places entre 5.000 i 10.000 m2, són els espais de referència al barri. La plaça Lluís Companys, atesa la seva peculiar configuració definida amb suaus turons al voltant d’un creuament de camins, fa que, d’una banda, es converteixi en un espai de pas entre el carrer Federico García Lorca i el final del carrer Llibertat, a través dels espais entre els blocs 21-22-23-24. Igualment, combina els espais verds dels turons amb una zona específica adequada com a camp de futbol i una zona de jocs infantils, totes dues molt concorregudes i utilitzades per nens i nenes provinents d’arreu del barri i, principalment,

dels blocs de les vores. Així, la plaça del Poble és el centre referencial del barri com a espai públic, on s’organitzen tota mena d’activitats lúdiques. En tant que les seves dimensions generoses dibuixen un espai molt obert on hi tenen cabuda diversitat d’activitats, no té tanta d’activitat comercial a les Accésnecessitat a espai de lleure plantes baixes la qual s’ha desplaçat cap a Connexió peatonal de 1r grau espais de dimensions més controlades. Connexió peatonal de 2n grau 1. Espai de rebuda de la passera 2. Plaça de la Pèrgola 3. Plaça de la Sorra 4. Plaça del Sud 5. Darreres del carrer Nou d’Abril 6. Plaça del poble 7. Plaça del Primer de Maig 8. Plaça Lluís Companys 9. Plaça de l’Església 10. Plaça de l’Autonomia 11. Pl. de Federico García Lorca 12. Pl. Carrer Federico Garcia Lorca T7. Sistema d’espais lliures a Montornès Nord.

8 11 3

12 9

6 4

3 4 2

1 5

Pla estel MontornĂ¨s del VallĂ¨s

Mapa adminsitratiu Estructura administrativa El Pla Estel és una proposta metodològica que situa l’ espai públic en el centre d’ atenció de l’ acció política i ciutadana d’ un municipi. La seva intenció prioritària és promoure que tothom pugui prendre consciència de la importància que té la qualitat del sistema d’ espais públics per al conjunt de la societat i com incideix en el bon o mal funcionament del municipi. En aquest procés de presa de consciència i identificació de responsabilitats compartides caldrà implicar tots els agents ciutadans, econòmics, culturals, administratius i polítics. Tothom podrà trobar així, el seu rol i descobrir quina és la seva aportació estratègica en la construció d’ una ciutat més col·laborativa i integrada.

Per aquest motiu, és molt important situar el conjunt de l’ Administració Municipal com una prolongació natural de l’ Espai Públic. En certa mida, és la seva expressió organitzativa i per tant ens caldrà reforçar i fer visible el seu vincle. En l’ Ajuntament de Montornés i de la mà de Xarxa Consultors, s’ha fet un programa de modernització organitzativa i una proposta d’ organigrama que apunta els reptes per poder “avançar cap a una organització eficient i eficaç que funcioni independentment de l’ equip de govern de cada Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

moment”. Aquesta voluntat d’ autonomia per part de l’ administració pública respon al lògic compromís dels seus treballadors i treballadores amb “implantar a l’Ajuntament un model organitzatiu que permeti definir els objectius estratègics i operatius”. És a dir, “incorporar un procediment de planificació estratègica i alinear a les persones amb els objectius generals de la corporació i disposar d’ una organització que permeti fer un seguiment i avaluació dels objectius”. En el següent organigrama es visualitza molt fàcilment l’ estructura organitzativa de l’ Ajuntament de Montornés i s’ indica quines han estat les àrees i departaments que s’han vinculat a través de les entrevistes.

direcció d’àrea entrevista realitzada entrevista pendent direcció d’àrea

T8. Estructura Administrativa de l’Ajuntament de Montornès.

missatge entrevistaentrevistat realitzada missatge entrevistaestel* pendent missatge entrevistat missatge estel*

T9. Fitxes d’entrevistes amb personal de l’Ajuntament de Montornès.

PRESIDÈNCIA

ACCIÓ SOCIAL

CIUTADANIA

GESTIÓ ECONÒMICA

TERRITORI

SEG. CIUTADANA i CONVIVÈNCIA

€

Gabinet d’alcaldia

Serveis socials

Participació ciutadana

Planif., Gest. i control pressupost

Urbanisme

Policia local

S. jurídics i administratius

Polítiques d’Igualtat

Cultura, Festes i Patrimoni

Comptabilitat

Habitatge

Protecció civil

OAC

Promoció econòmica

Esport

Gestió d’ingressos

Medi ambient i sostenibilitat

Convivència i civisme

Planif., Organitz. i processos

Educació

Cooperació internacional

Transferències i subvencions

Serveis municipals

Contractació i Compres

Joventut

Consum

Tresoreria

Obres públiques

Projectes estratègics

Promoció de la salut pública

Via pública

Arxiu Admin. i Invent. de Béns

Promoció del municipi

Disciplina Urbanística

Recursos Humans

S. jurídics i administratius

Mitjans de comunicació

Serveis tècnics

Noves tecnologies

Pla estel Montornès del Vallès

ÀREA DE PRESIDÈNCIA

Oficina d’Atenció Ciutadana Pilar Casilla

Departament de Mitjans de Comunicació Marga Gené

Departament de Projectes Estratègics Rafael Folch

L’OAC és un servei de l’Ajuntament que registra

Des d’aquest departament s’atenen els espais

Es treballa per implantar a l’Ajuntament un model

incidències en l’ espai públic. Les seves funcions són les

comunicatius municipals de Ràdio Montornés, el web i

organitzatiu que incorpori procediments de planificació

d’informar, les de registre, les del padró i cens electoral. Les

les xarxes socials, i la revista Montornés viu. També s’atén

estratègica i alinie a les persones amb els objectius

qüestions es realitzen a través d’ instàncies i escrits, per

premsa i altres mitjans de comunicació.

generals de la corporació.

Es veu necessari crear un protocol d’ informació dels

Es volen reforçar els elements transversals de la

processos urbanístics.

gestió com són la dels RRHH, la gestió econòmica, la

telèfon i a través de la pàgina web. Es treballa en la implementació dels procediments de queixa i reclamacions, mirant de fixar el temps màxim

de qualitat, la de planificació i organització del treball,

de resposta i el seguiment del recorregut i derivació a les

Es pot iniciar el relat d’una transformació o millora

així com els sistemes d’ informació i altres de polítiques

diferents àrees.

d’un espai públic amb la pròpia diagnosi col·laborativa.

generals.

D’aquesta manera es posa més èmfasi en la implicació Es vol substituir “reclamació” per “suggeriment” i

propositiva i participativa de la gent, en lloc de fer-ho

Al sistema d’espais públics i equipaments hi conflueixen

reconduir la rumorologia pel coneixement de les accions

només des de la queixa.

accions i objectius de totes les àrees. Això el converteix

correctores de l’administració pública.

en un element potencial de tranversalitat de procesos En matèria d’ obra pública, és important fer un

administratius.

El web de l’ajuntament pot incloure un espai dins

seguiment de l’espai en transformació i poder informar-ne

l’OAC per al seguiment i valoració de les accions i

amb continuitat. Cal tenir en compte però, la capacitat de

La unitat de sistemes d’informació es pot reforçar

transformacions que tinguin lloc als espais públics.

digestió informativa que la gent té.

amb eines i programari de georeferenciació de dades (GIS), i situar-se dins l’àrea de Territori.

L’àrea de territori pot fer, pel que fa a l’espai públic,

d’espai agregador de les diferents àrees administratives i les seves polítiques ciutadanes.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL

Departament de Polítiques d’Igualtat José Gómez

Departament de Serveis Socials i Ciutadania Maribel Pinza

Departament de Promoció econòmica Rosa Padilla i Àngels Puig

El Pla d’Igualtat marca 7 línies estratègiques d’accions a

Es posa ènfasi en la influència de situar els equipaments

Es centren amb aspectes relacionats amb la borsa de

implementar amb totes les àrees de l’ajuntament. Amb

municipals en la perifèria del nucli.

treball i els serveis a les empreses.

El sistema de places de Montornès centre està

Mapificar els espais de formació per a aturats i els

Línia 1 (impuls de polítiques de gènere). El disseny

connectat peatonalment de manera molt deficitària amb

locals comercials buits els posaria en relació amb l’espai

inclusiu aporta indicadors d’ús de l’espai públic, i inicia

els equipaments: baixa intensitat d’ús i d’ocupació de

públic i els equipaments. Usos específics d’aquestos locals

la formació en disseny des d’una perspectiva de gènere.

l’espai públic per part de determinats perfils ciutadans.

incrementarien la vitalitat social a l’espai públic.

dones). Es pot fomentar l’aparició d’espais físics d’atenció

No hi ha equipament de referència infantil/juvenil a

És positiu implicar les petites empreses del municipi

a infants i d’espais de trobada de la ciutadania. / Línia

Montornès Centre.

en la recuperació i dinamització econòmica de l’entorn de

una d’elles s’ha contractat l’agent d’Igualtat Jóse Gómez.

/ Línia 3 (foment de la participació sociopolítica de les

6 (inclusió de la perspectiva de gènere en el disseny de

l’espai públic .

la ciutat. Es pot elaborar un mapeig dels punts obscurs i

És important la creació i pacificació d’eixos cívics que

perillosos o zones de baixa seguretat.

interconectin equipaments públics amb el sistema de

Es poden preveure plans d’ ocupació específics

places. Fer-los inclusius de diferents edats i generacions

relacionats amb la custòdia de l’espai públic, amb

afavorirà la corresponsabilització i control ciutadans.

el manteniment i seguiment de les seves activitats

Montornès Nord i Montornès Centre tenen diferents dinàmiques de grups. A Montornès Nord les dones

i transformacions, i amb les valoracions i propostes

grans no tenen espais comuns amb les dones joves

ciutadanes.

immigrades. Possibles espais de trobada al voltant del tèxtil i la cuina.

Si Territori (habitatge i espai públic) comptés amb la implicació de dones, la nova “custòdia” ciutadana reforçaria l’associacionisme i la percepció de seguretat.

Pla estel Montornès del Vallès

ÀREA DE CIUTADANIA

ÀREA DE SEGURETAT CIUTADANA I CONVIVÈNCIA

Direcció d’Àrea de Ciutadania

Departament de Policia Local

Encarna Hervàs

Sergi Giménez

ÀREA DE TERRITORI

Departament de Seveis Jurídics i Administratius Eva Querol

L’ àrea de ciutadania consta de 7 departaments. Aquestos,

Aquest departament té una característica estratègica:

Té nombrosos departaments (9) i és important conèixer la

interaccionen amb 52 associacions i organitzacions

gestiona dades durant les 24 hores del dia de tots els

capacitat en recursos humans i gestió de què disposa.

ciutadanes, 7 de les quals són associacions veïnals.

espais públics del municipi i de la mobilitat general. Si Territori ha de ser l’espai transversal i agregador

Es detecta un cert esgotament de la ciutadania envers

Els conflictes que afronta es divideixen en els

de la resta d’àrees, cal valorar quines són les millores

la col·laboració en procesos de participació dirigits des de

deliqüencials, els de faltes administratives, i els d’espais

estratègiques a incorporar.

l’administració.

de convivència i activitats en l’ espai públic. Aquest darrer

Enlloc de ser l’ Ajuntament qui promogui la

grup és estacional (es concentra en els mesos que van de

La unitat de sistemes d’informació es pot reforçar

març a setembre).

amb eines i programari de georeferenciació de dades

participació de dalt a baix , s’ establirien mecanismes per

(GIS), i ha de funcionar com un sistema trans-àrea a

a la comunicació continuada dels veïns i veïnes a través de

La rellevància de les dades que des de la policia local

l’OAC i els equipaments públics.

es poden obtenir fa necessari que s’incorporin al grup de gestió i visualització del GIS corresponent.

Conjuntament amb les àrees de d’Acció social i

Es podria vincular als agents de via pública i als agents cívics amb el Departament de Serveis Municipals.

la de Ciutadania es podrien disposar ponts estables

Es diferencia clarament entre Montornès Centre i

S’optimitzarien recursos humans i s’incorporaria la

de visualització de necessitats per reforçar un canvi

Montornès Nord. Al primer, els conflictes són deguts a

ciutadania en tasques de custodia urbana.

estratègic en la situació i creació d’ equipaments públics.

l’ocupació i ús de l’ espai públic. Al segon, els conflictes que sorgeixen són de convivència i lligats a l’ horari nocturn.

La custodia de l’ espai públic pot ampliar-se a la

l’ajuntament.

gestió d’equipaments, a programacions culturals, i a la cooperació d’associacions i entitats en la recerca d’estratègies de millora i dinamització d’espais lliures.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

Pla estel MontornĂ¨s del VallĂ¨s

Àrea de territori: àmbit agregador En aquest context de renovació organitzativa, el Pla Estel preveu una sèrie d’ entrevistes amb persones de les diferents àrees organitzatives de l’ ajuntament. Es tracta que el Pla Estel pugui esdevenir també, un element transversal d’ interconexió entre les mateixes arèes i la ciutadania. L’ espai públic que és l’ objecte d’atenció del Pla Estel, és el motiu al voltant del qual les diferents àrees aporten el seu coneixement i experiència en la gestió i atenció de la ciutadania. A l’Àrea de Presidència, el departament de l ‘OAC , el Departament de Mitjans de Comunicació i el Departament de Projectes Estratègics, tenen continuament relació i estan implicats en aquelles coses que passen en l’ espai públic . Amb les àrees d’ Acció Social i de Ciutadania , s’ hi relacionen fins a 74 associacions ciutadanes de tot tipus ( socioculturals, esportives, comercials , veïnals, etc..).

Totes elles tenen un lloc o emplaçament que les situa en el territori i totes , per tant, queden estretament vinculades amb l’espai públic. L’ Àrea de seguretat ciutadana i de convivència , també Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - El territori

es relaciona d’ una manera especialment directa amb l’ espai públic i té un paper estratègic en la seva qualitat . Aquestes 4 àrees necesitarien doncs, del reconeixement per part de tota l’ estructura organitzativa, del seu paper estratègic en el disseny i en la “custòdia” de l’espai públic. Per això, la cinquena àrea, la de Territori , amb els seus 9 departaments , necessitària traçar un espai col.laboratiu permanent amb les altres 4 àrees que anès nodrint informació i propostes. El Pla Estel apunta a una metodologia de millora progresiva i sostenible del seu sistema d’ espais públics, que implicarà també, els seus equipaments i espais de participació ciutadana i per tant, la connectivitat entre àrees que hi tenen relació.

ICV

PSC

CiU

[Govern] [Oposició]

Responsable polític

Regidor

Ciutadans no associats involucrats Ciutadans no associats a involucrar T10. Resum: Àrea de Territori com a àmbit agregador.

Parc dels Gegants Pl. de Joaquim Mir

Jutjats Socials (6)

Plaça de les Lleixes Plaça de l’Enxaneta

Escolars (12)

Pl. Margarida Xirgu Plaça de la Font Parc Vinyes Velles

Veïnals (7)

CAC C. Satèl·lit Peixera

SEGURETAT I CONVIVÈNCIA

Llar d’infants Bòbila

Plaça de la Joventut altres

PRESIDÈNCIA

Pla salut pública

Plaça de Pau Picasso

Pla director societat de la informació

Ràdio

REPRESENTANTS POLÍTICS

PLANS SECTORIALS

Pla comerç

Religioses (3)

ÁREES ADMINISTRACIÓ

Pla mobilitat

EQUIPAMENTS PÚBLICS

Pla igualtat / Pla jove

ENTITATS I ASSOCIACIONS

Pla estel

Plaça Joan Miró

CIUTADANS NO ASSOCIATS

Pla estratègic

Montornès Centre

ESPAIS PÚBLICS

ACCIÓ SOCIAL

Comercial (1) Casal cultura

Plaça de la Pèrgola Plaça del sorral Carrer Llibertat

Juvenils lúdiques (3)

Escola música etc...

TERRITORI

Darreres 9 d’Abril Plaça del Poble

Socioculturals (10)

Pl. Primer de Maig

Montornès Nord

Pl. Lluís Companys Plaça de l’Esglèsia

Biblioteca Esportives (15)

Pl. de l’Autonomia Plaça del Sud altres

Oficina de barri

Culturals (16)

CIUTADANIA

Arxiu històric Eq. esportius

€

etc...

GESTIÓ ECONÒMICA

Pla estel Montornès del Vallès

LES PERSONES

Mapa social Caracterització de la població La població actual, segons dades del padró del 2013, és de 16.150 persones. Malgrat que és un municipi que presenta una estructura urbana dispersa, amb dos nuclis urbans principals (Montornès Nord i Montornès Centre) i una sèrie de nuclis residencials (Can Parera, Can Comas, Can Sala, el Castell, les Vinyes Velles-CasablancaCan Bosquerons de Dalt, El Telègraf, Manso Calders, Can Coll, Mas Coll, Can Xec i l’Ametller) té una densitat poblacional elevada, 1.583,33 hab/km2 , en relació a la de la comarca del Vallès oriental, 473,6 hab/km2, a la qual pertany. Tal i com podem observar en el mapa, la població es concentra principalment en el districte primer, Montornès centre, on viuen 12.496 habitants, front els 3.654 que viuen en el districte segon, Montornès Nord. El districte amb més població també és el que presenta major densitat, 1.690,83 hab/ km2 front Montornès Nord, que presenta una densitat de 1.230,57 hab/km2.

El creixement intercensal que ha tingut el municipi entre 2001 i 2011 ha estat de 3.287 persones. El creixement tota l(la mitjana anual) expressada en tasa per 1000 habitants és de 22,67. Aquest creixement total, podem senyalar que s’ha donat Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Les persones

principalment per creixement migratori, amb una mitjana anual de creixement del 13,65 x 1000 habitants, front un creixement natural de mitjana anual, del 9 x 1000 habitants. La piràmide d’edats de la població per grups d’edat quinquenals, amb dades de l’últim padró, mostra que Montornès del Vallès té una estructura d’edats jove. El quinquenni amb més percentatge d’efectius, amb un 10%, és el comprés entre els 30 i 34 anys. Entre els 30 i els 49 anys es troben els quinquennis amb més efectius, esdevenint el 36% de la població total. En quant a la piràmide d’edats de la població per cada districte, trobem algunes diferències entre Montornès Nord i Montornès centre. L’estructura per edats de Montornès centre es diferencia amb la municipal en el fet que encara que el gruix de la població es concentra també entre els 30 i els 49 anys, el quinqueni amb més percentatge de població en aquest cas, és el comprés entre els 35 i 39 anys, on es concentren el 10,20% dels efectius. D’altra banda, l’estructura d’edats de Montornès nord encara que manté moltes similituds amb la municipal, presenta un tret característic i és el nombre d’habitants entre 0 i 4 anys, que és situa en el 8,92% front al 7,33% a nivell municipal.

100 Habitants

Densitat (hab/km2) 40000

0 T11. Població i densitat d’habitants per seccions censals al municipi de Montornès del Vallès.

Secció 2

Secció 1

Districte Segon

Secció 3 Districte Primer

Secció 7

Secció 1

Secció 4

Secció 2 Secció 5 Secció 3 Secció 6

Pla estel Montornès del Vallès

Si passem a observar l’estructura per grans grups d’edats que presenta Montornès, aquesta és lleugerament més jove que l’estructura per edats del Vallès Oriental, encara que el grup d’edat predominant és igual en els dos casos,el que va dels 15 a 64 anys, amb un 68,01% en el municipi i un 67,75% en el cas de la comarca. A nivell districte, trobem diferències, ja que el districte de Montornès Nord presenta un percentatge de població menor de 14 anys superior a les dades municipals(21,32%) alhora que també presenta un percentatge superior en el nombre de població entre 65 i 84 anys(12,34%) i majors de 85 anys(1,45%). Pel contrari, el districte de Montornès Centre, té menys efectius de població menor de 14 anys (18,17%).

Segons dades del padró del 2013, el 13,98% de la població de Montornès ha nascut a l’estranger. La distribució d’aquesta població nascuda a l’estranger, no és homogènia per tot el territori. De fet, el tret característic és que a nivell districte, és concentra en el districte de Montornès nord, on un 28,55% de la població ha nascut a l’estranger, front un 8,78% en el districte de Montornès Centre.

És rellevant també el fet, que aquesta població és concentra principalment en les seccions 1 i 3 de Montornès nord, on arriba a suposar el 46,21% i el 32,08% de la població total de la secció, respectivament. La característica principal d’aquesta població nascuda a l’estranger resident al municipi és que a nivell municipal, el 45,53% és nascuda al Marroc. En ordre, la població estrangera restant, ha nascut el 9,92% en Romania i el 3,37% a Argentina. La resta de països, cap representa un percentatge superior al 3% com a país de naixement de la població estrangera de Montornès del Vallès. Si realitzem aquest mateix anàlisis per nacionalitats de la població extrangera resident al municipi, ens tornem a trobar que la nacionalitat dominant entre la població estrangera del municipi és la Marroquina, amb un 16,21%, seguida de molt lluny, per la senegalesa amb un 0,78% i la romanesa amb un 0,73%.

Estrangers 50%

País d’orige Argentina Marroc Romania Senegal Altres T12. Percentatge de població estrangera per Districtes i per Seccions Censals. T13. Proporció de població estrangera per país d’orige a l’àmbit municipal, al Districte Primer, i al Districte Segon.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Les persones

Secció 2

Secció 1

Districte Segon

Secció 3 Districte Primer

Secció 7

Secció 1

Secció 4

Secció 2

Montornès del Vallès

Secció 5 Secció 3

Montornès Nord

Secció 6

Montornès Centre

Pla estel Montornès del Vallès

Les diferències venen a l’hora de fer aquest mateix anàlisis a nivell districte. En el cas de Montornès centre, en l’ordre de percentatges, encara que diferents,es mantenen Marroc, Romania i Argentina com a països principals de naixement, amb un 19,69%, 16,73% i 6,50% respectivament. Al districte 1 per tant, és on es concentra principalment la població nascuda a Romania i Argentina. Per contra, a Montornès nord,a diferència del nivell municipal i de Montornès centre, els tres països de naixement principals són Marroc, Senegal i Romania, amb un 67,82%,4,13% i 4,04% respectivament. És en aquest districte on trobem el gran volum de població estrangera nascuda a Marroc i on viuen principalment la població nascuda al Senegal. Aquest mateix anàlisis fet per nacionalitat de la població estrangera resident, presenta els mateixos resultats en el cas de Montornès nord. En el cas de Montornès centre, marroquina i romanesa serien les nacionalitats principals seguides en aquest cas per la uruguaiana.

Homes

Dones

de 85 anys i més de 65 a 84 anys de 15 a 64 anys de 0 a 14 anys T14. Piràmide poblacional per sexes a l’àmbit municipal, Districte Primer i Districte Segon, i Secció 2 del Districte Primer. T15. Proporció de població per edats a l’àmbit municipal, al Districte Primer, i al Districte Segon.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Les persones

Montornès del Vallès

900

600

300

Montornès Centre

600

900

600

300

Montornès Nord

300

600

900

Montornès Centre - secció 2

Montornès del Vallès Montornès Centre Montornès Nord

300

Pla estel Montornès del Vallès

ESTRATÈGIES D’IMPLICACIÓ CIUTADANA

Estratègies municipals Eines col·laboratives L’objectiu general d’implementar el Pla estel* a Montornès del Vallés és el de millorar els espais d’ús públic del municipi a través de la col·laboració estreta entre tècnics, ciutadans i polítics.

A continuació es detallen les accions concretes que es van derivar, i que afectaven a la globalitat del municipi; les que afecten individualment als espais concrets de millora es detallaran als documents específics de cadascun d’ells.

Per aconseguir-ho, es van engegar tot un seguit d’estratègies d’implicació ciutadana dissenyades a dues escales diferents: a escala municipal, i específics per cadascun dels àmbits de treball proposats: montornès nord i joan miró. Totes dues, es poden englobar en tres grans línies de treball: • Implicació ciutadana • Comunicació fluïda i transparent • Transversalitat amb les polítiques municipals. A partir d’aquestes línies de treball es varen plantejar estratègies i accions que aconseguissin l’objectiu principal.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

OBJECTIUS GENERALS o1 Implicació ciutadana

ESTRATÈGIES e1 Engrescar en el debat a les entitats associades

e3 Incorporar la mirada dels nens i nenes

o2 Comunicació fluïda i transparent

ACCIONS plaestel* a1 Cinefòrum a2 Estratègies d'implicació específiques amb entitats vinculades a cada espai de treball: Joan Miró i Montornès Nord a3 Treball amb CEIP Sant Sadurní a4 Treball amb CEIP Marinada

e5 Engrescar als ciutadans no a5 Presentació Pla estel* Montornès del Vallés del 18/06/2014 associats e6 Presentacions en obert de les fites més importants del procés e7 Relat del procés a6 Enregistrament del plaestel* e8 Presència a les xarxes socials a7 Dipity a8 Facebook a9 Twitter a10 Blog e12 Presència als mitjans de comunicació local

a11 Ràdio Montornès a12 Entrevista a Vallés Visió a13 Reportatges a Montornès Viu

e15 Presència al carrer o3 Transversalitat de les polítiques municipals

e16 Coordinació de plans i projectes en marxa al municipi

a14 Panells informatius i bústia als espais de treball a15 Pla de Mobilitat a16 Projecte de la passarel·∙la sobre el riu Mogent a17 Dinamització comercial a Montornès Nord: "Aixequem persianes"

Pla estel Montornès del Vallès

Cinefòrum (a1) El Centre d’Estudis de Montornès del Vallés organitza, mensualment, sessions de Cinefòrum en obert. Tot aprofitant aquesta iniciativa d’una entitat municipal, es va proposar realitzar un cicle de cinema amb el lema “La ciutat com escenari”. L’objectiu era abordar les tres dimensions de la ciutat: • urbs: espai físic urbà, la ciutat com a fet físic, material, morfològica, com a paisatge oposat a l’entorn rural. • civitas: comunitat humana, complexe orgànic de grups socials i institucions, ciutat com producció social i cultural • polis , sentit polític, ciutat com àmbit de les relacions de poder i l’exercici dels drets ciutadans i llibertats públiques.

En conseqüència, es proposaren tres sessions (una a l’octubre i dues al novembre), que tractessin, precisament, aquestes dimensions de la ciutat:

• The human scale: documental elaborat per l’oficina d’arquitectura de Jan Gehl (Dinamarca), on es descriuen noves maneres de treballar i millorar els espais públics de grans ciutats d’arreu del mòn, a partir de l’estudi del comportament i les interaccions de les persones amb el seu entorn. Tot plegat, a partir d’una crítica de les grans transformacions urbanístiques dels darrers anys, amb grans inversions econòmiques, que no tenen en compte els seus usuaris principals: la gent. • Tapas: película ambientada a un polígon residencial de l’extraradi de Barcelona (L’Hospitalet de Llobregat), d’unes característiques tipològiques similars a Montornès Nord, on es narra la vida de veïns i veïnes del barri, prenent com a epicentre un petit bar: espai de trobada per excelència de l’entorn. A partir d’aquest exemple, es volia fer una reflexió sobre els lligams que les comunitats veïnals construeixen, si disposen d’espais col·lectius d’encontre: bé siguin espais públics, o bé espais d’ús públic com ara bars, botigues, etc.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

• El efecto Iguazú: el documental, realitzat arran de l’acomiadament de 1.800 treballadors de l’empresa Sintel quan va ser privatitzada l’any 2.001. Relata com es va construir el “Campamento de la Esperanza”, que els treballadors van aixecar al Passeig de la Castellana de Madrid, com a mesura de protesta davant la inacció del govern d’aquell moment, fins que fou desmantellada 4 mesos més tard. Per tal de distribuir de manera equilibrada la presència de veïns i veïnes del municipi, i tot tenint en compte la desconnexió entre la zona centre i el barri de Montornès Nord, la primera i la tercera van tindre lloc al Teatre Municipal (centre), i la segona a l’Espai Montbarri (montornès nord).

Pla estel MontornĂ¨s del VallĂ¨s

Treball amb escoles

CEIP Sant Sadurní

(a2-a3) Per tal d’incorporar la visió i expectatives dels infants del municipi, es va proposar treballar amb l’Escola Sant Sadurní, situada a la vora de la plaça Joan Miró, i els de l’Escola Marinada, de Montornès Nord. L’objectiu general era el d’incorporar la seva visió i expectatives en el procés de transformació dels espais públics del municipi i, de manera més específica:

En el cas de la plaça Joan Miró, es va treballar amb els nens i nenes de 3r, 4t i 5é i se’ls va demanar que construïssin un estel on se’ns explicava què els agradava fer a la plaça, què hi feien i quin indret escollien per realitzar les seves activitats. Tanmateix, se’ls va demanar que la dibuixessin i, els estels de cada nen que contenien tota aquesta informació, es van penjar a la plaça el dia de la presentació pública del pla estel*.

• Sensibilitzar els infants i la comunitat educativa sobre la importància de la participació ciutadana.

• Fomentar la seva participació en la presa de decisions que els afecten directament

A partir de les dades recollides, es van extreure conclusions relatives a l’ús i la percepció dels infants. D’una banda, els nens i nenes valoraven elements específics de la plaça com la font per jugar, alguns dels gronxadors, o d’altres que han desaparegut com el tobogan. I, d’altra banda, amb el joc a pilota posaven en evidència un conflicte latent a la plaça amb la resta d’usuaris.

• Reforçar el sentit de pertinença dels infants al municipi

El resultat complet del procés es pot consultar als documents annexes.

• Promoure el dret dels infants a participar en la seva escola i el seu poble.

• Reforçar el protagonisme respecte al disseny del poble.

74 Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

Nenes de l’escola Sant Sadurní muntant l’estel

! A"mode"de"síntesi"es"presenten"a"continuació"quatre"núvols"de"paraules"d’aquests"quatre"eixos"temàtics," on"destaquen"els"aspectes"més"emprats"pels"infants." "

Activitats

Relacions

Desitjos Llocs

Desitjos

" "

47 Resum per núvols de paraules del treball amb nens i nenes de l’Escola Sant Sadurní

Relacions

10"

Pla estel Montornès del Vallès 10"

ue s

CEIP Marinada

di b

uix

ae l ll oc on j

El treball amb l’Escola Marinada fou una mica més exhaustiu i dil·latat en el temps i es van treballar els espais públics del barri a diferents escales: • Es va realitzar el mateix joc d’estels que a l’escola Sant Sadurní i, igualment, es van exposar a la plaça del Poble el dia de la presentació pública del 18 de juny 2014. • Posteriorment, es va organitzar una passejada amb els infants pel barri, que resseguia els diferents espais de treball que el pla estel* tenia l’encàrrec de millorar: carrer Lliberat i darreres del Nou d’Abril, on van poder fer les seves aportacions pel que fa a l’anàlisi dels espais. • Es va elaborar una enquesta que va ser treballada, des de casa, amb les famílies dels infants, per tal d’involucrar les valoracions dels adults al procés. • I, finalment, es va treballar a les aules sobre propostes concretes de millora a partir de les reflexions fetes amb els exercicis anteriors.

Les conclusions d’aquest treball es recullen als annexes

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

121

Nenes de l’escola Marinada muntant l’estel

49 Resum per núvols de paraules del treball amb nens i nenes de l’Escola Matrinada

Pla estel Montornès del Vallès

Presentació pública 18 Juny 2014 Pla estel* Montornès del Vallés (a4) Amb l’objectiu de emmarcar els treballs del pla estel* com a nova estratègia municipal per treballar els espais públics de Montornès tenint en compte la veu dels veïns i veïnes, es va decidir realitzar una presentació pública que tingués com a escenari els espais públics que anaven a ser objecte de treball. En aquest sentit, es va realitzar una passejada fotogràfica que s’iniciava a la plaça del Poble de Montornès Nord, on es van exposar els estels dels infants de Marinada, i finalitzava a la plaça de Joan Miró, on hi trobàvem els estels de l’escola Sant Sadurní. A tots dos indrets es van explicar els objectius del projecte i

L’objectiu era posar en evidència la desconnexió existent entre el centre del municipi i el barri de Montornès Nord, a través d’un recorregut que enllacés tots dos espais, amb el pretext del pla estel*, com a nova manera de treballar l’espai públic basat en les experiències de les persones.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

Cartell - convocatòria de la presentació pública del pla estel*

51 Imatges de la presentació del pla estel* a la Plaça Joan Miró.

Pla estel Montornès del Vallès

Enregistrament del procés (a5) Tenint en compte que, a nivell municipal, es valorava positivament apostar per noves maneres de treballar projectes d’espai públic juntament amb la ciutadania, es va considerar interessant enregistrar el procés dut a terme per l’equip del pla estel*. Es va fer l’encàrrec a un tècnic especialista en audiovisuals per tal que fés un seguiment de les diferents accions que l’equip del pla estel* realitzava amb els veïns i veïnes del municipi. El resultat es recollirà en un petit documental de curta durada que, a mode de relat, exposarà la nova experiència de treball.

52 Imatge de Raül Fernàndez, tècnic que ha realitzat l’enregistrament del pla estel* montornès del vallés.

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

Xarxes socials (a6-7-8-9) Com a estratègia de comunicació fluïda i continuada amb la ciutadania, es van crear perfils socials en diferents xarxes, a través de les quals estar en contacte amb els veïns i veïnes, informar sobre les accions que s’anaven programant a mesura que els projectes avançaven en el seu desenvolupament i establir un canal de comunicació amb ells per tal que poguessin exposar les seves opinions, comentaris, apreciacions, etc.

Des de l’equip del pla estel* valorem molt positivament la utilització d’aquestes xarxes, pel poder de difussió que possibiliten. Tot i així, és important destacar que funcionen, principalment, ben combinades amb altres maneres de tenir presència als espais públics, com ar

En concret, es van fer servir tres xarxes: • Diptiy: es tracta d’una línia del temps on es relataven, puntualment, les accions de l’equip del pla estel* amb veïns i tècnics municipals. Cada entrada contenia una petita descripció de l’activitat i una imatge, i permetia tener una seqüència de les passes que anaven donant-se amb una presència continuada a internet. • Facebook i Twitter: es va fer servir, principalment, per informar dels esdeveniments relacionats amb el pla estel*. En aquest sentit, va funcionar força bé, principalment en relació a aquelles accions plantejades més en obert o amb una major assistència de públic.

53 Imatges de les xarxes socials: Dipituy a l’esquerra, facebook Pla Estel Montornès del Vallés, a dalt, i Twitter del Pla estel*, a baix.

Pla estel Montornès del Vallès

Mitjans de comunicació local (a10-11-12)Des d’un bon inici del procés s’ha treballat les diferents accions de caire més públic, col·laborant estretament amb el departament de premsa de l’Ajuntament de Montornès del Vallés. D’aquesta manera, el projecte ha estat present als mitjans de comunicació local (Ràdio Montornès, Vallés Visió i Montornés Viu - revista municipal -), i la informació sobre el projecte i els seus objectius s’han pogut divulgar de manera més àmplia.

Imatge de l’entrevista de Vallés Visió a Arnau Boix, co-director del pla estel*

54 Extracte de la revista “Montornès Viu”

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

nt oge aM

En aquest sentit, es van plantejar reunions específiques amb els diferents departaments municipals per conéixer els plans i/o projectes que estaven en marxa i els aspectes que poden afectar els espais de treball, tal com s’ha exposat a l’apartat de “el territori” del present document.

Plaça de la Pèrgola

gud

(a14-15-16) Una de les principals estratègies de la implantació del pla estel* era la de donar transversalitat a les polítiques municipals que, directament o indirectament, tinguessin a veure amb l’espai públic.

• Projecte de passarel·la sobre el riu Mogent: l’arrencada de la passarel·la prevista, estava situada a la mateixa rotonda on comença el carrer Llibertat. En aquest sentit, d’una banda, es va analitzar amb els serveis tècnics de l’ajuntament, la reorganització completa de l’espai de la rotonda, des de la passerel·la fins a la pròpia plaça, per tal de garantir la continuïtat dels recorreguts a peu, sota uns mateixos criteris de dissen.

Avi n

Coordinació plans i projectes municipals

Igualment, la col·laboració estreta amb els tècnics municipals que gestionaven directament el projecte, feia que el pla estel* s’entrecreués amb altres estratègies municipals amb les quals calia que estigués ben coordinat. Concretament, és important remarcar tres plans en els que es va col·laborar, puntualment:

espai d’arribada de

in Av

la passarel·la

g Mo

are

l·la

55 Plan i projectes municipals en què pla estel* ha col·laborat puntualment

Pla estel Montornès del Vallès

• Pla de Mobilitat: aquest pla té un abast municipal, però tracta de manera específica el barri de Montornès Nord. En relació a aquest entorn, des de l’equip del pla estel* es va considerar necessari transmetre moltes de les conclusions obtingudes del treball amb veïns i veïnes per tal que fossin recollides al nou model de mobilitat del barri, per tal de poder programar actuacions estratègiques de cada als propers anys. Concretament:

• Coordinar els trajectes de les línies de bus que arriben a montornès nord, amb la reurbanització del carrer Llibertat, concretament en l’espai de la cruïlla central. • Preveure el possible augment de trajectes amb bicileta pel carrer Llibertat i integrarho al propi traçat del carrer.

• Restructuració del carrer Nou d’Abril i Avinguda Mogen: necessitat de continuïtat dels recorreguts per a vianants i replanteig dels espais d’aparcament

Doc 1: Pla estel* de Montornès del Vallés - Estratègies d’implicació ciutadana

• Aixequem Persianes: es tracta d’un programa de dinamització del comerç del barri que pretèn d’una banda, visibilitzar el gran nombre de locals tancats i, d’altra banda, oferir incentius econòmics tant pels propietaris dels loclas que vulguin acollirse al programa, com pels emprenedors que volen obrir un negoci. En aquest sentit, la filosofia del pla estel* sempre ha estat la d’entendre l’espai públic en tota la seva complexitat, principalment per fer valdre la gran incidència de l’activitat de les plantes baixes en l’activitats de l’espai públic. És per això que l’equip del pla estel* ha col·laborat directament en la implantació d’aquest programa al barri, bàsicament, a través de l’elaboraciód del cens de locals buits.