Activació temporal d’espais buits: diagnosi i estratègies a Santa Margarida de Montbui by estel*

Activació temporal d’espais buits: diagnosi i estratègies a Santa Margarida de Montbui Anàlisi, diagnosi i protocols d’activació dels espais buits estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

Projecte: Activació temporal d’espais buits: diagnosi i estratègies de Santa Margarida de Montbui Emplaçament: Santa Margarida de Montbui (l’Anoia) Redacció: Equip del pla estel* Equip participant pla estel* Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Raimon Soler, assessorament jurídic Laia Llonch, delineació i elaboració de continguts Tècnics de l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui: Alfons Recio, Àngel Balaguer, Sílvia Torregrosa, Raquel Cervero, Pere Peñas, Luis Atienza, Toni Casellas, Montse Forn Tècnics de la Diputació de Barcelona Pilar Cervantes i Olga Coca Promotor: Ajuntament de Santa Margarida de Montbui Diputació de Barcelona

3 maig de 2016

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Introducció

Índex Introducció.............................................................6 Marc de l’encàrrec..........................................6 Enfocament......................................................7

el territori..........................................................9

Mapa territorial ..................................................10 Espais d’ús col·lectiu......................................10 Escala supramunicipal .................................10 Escala municipal - Barri de Sant Maure..12 Mapa técnico - administratiu.........................14 Estructura administrativa............................14 Mapa normatiu....................................................16 Marc jurídico - urbanístic general.............18 Aspectes jurídico-urbanístics a Santa Margarida de Montbui.................................20

els buits urbans.............................................25

Selecció d’espais...................................................26 Reflexió prèvia.................................................26 Espais buits escollits......................................26 1. Parcel·la a la vora del riu............................28 2. Grup de solars Vistalegre-riu..................30 3. Solar a la vora de Mercadona.................32 4. La fàbrica dels Tints...................................34 Regulació urbanística....................................35 5. Solar residencial barri del Pi....................36 6. Solar residencial barri del Pi...................38 7. Magatzem de calçat...................................40

les persones......................................................43

Mapa social............................................................44 Les persones.....................................................44 Agents al territori...........................................44 Beneficiaris........................................................46 Mapa d’activitats.................................................48 Descripció general..........................................48 Les activitats.....................................................48 Montbuistores.o..............................................49 Fira multicultura / Saló infància................50 Casal d’entitats................................................51 Cross - skate - rocòdrom...............................52 Futbol i bàsquet..............................................53 Halloween.........................................................54 Tallers d’ocupació...........................................55 Barbacoes..........................................................56 Horts urbans o periurbans...........................57 Art urbà..............................................................58 Esport gent gran.............................................59 Activitats i espais............................................60 Interaccions...........................................................60 Activitats, sectors i beneficiaris..................62

estratègies i processos.............................65

Entrevistes grupals.............................................66 Equip de govern: presa de decisions........66 Taller amb tècnics: diagnosi col·laborativa 68 Taller amb tècnics i polítics: propostes d’activació..........................................................70

Propostes d’activació................................73

Enfocament inicial..............................................74 Valoració recursos a activar.........................74 Valoració dels possibles resultats de l’activació...........................................................76 Potencial d’activació dels espais...................78 Estratègies generals.......................................78 Protocols d’activació dels espais buits........80 Projectes desenvolupats..............................80 Espais descartats............................................82 Valoracions prèvies en relació a la gestió dels espais buits temporals.........................84 “PROPIETAT PRIVADA. PERMÈS EL PAS”....87 ESPAI POLIESPORTIU......................................91 FÀBRICA DELS TINTS.......................................95 PROCÉS D’ACORD PER LA REUBICACIÓ D’USOS MUNICIPALS.....................................99 Valoració final.......................................................102

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Introducció Marc de l’encàrrec La planificació de la ciutat amb què treballem habitualment les qüestions urbanes (planejament territorial i urbanístic) estableix horitzons a llarg termini i és inmutable. És a dir, que l’estratègia que planteja és finalista, en el sentit que dibuixa un escenari últim de ciutat “ideal”, però no gosa a esbossar què ocorre mentrestant es desenvolupen els seus designis. El resultat és, doncs, un territori predestinat a transformar-se de manera unívoca, segons uns paràmetres de creixement establerts. Una de les disfuncions principals d’aquestes eines és la de tenir poca capacitat d’adaptar-se als canvis. D’una banda, els mecanismes per modificar els codis preestablerts són complexes i de llarga durada (modificacions de planejament) i, d’altra banda, fins que no es duguin a terme les seves determinacions, es preveuen pocs mecanismes per desenvolupar activitats diferents de les atribuïdes.

És per això que, una situació de crisi com la que hem patit darrerament -que ha provocat una aturada en el funcionament tradicional de “produir” ciutat-, genera un territori amb espais buits pendents de desenvolupar (en el sentit més ampli de la paraula, i no només urbanístic).

Davant aquestes circumstàncies, és necessari desenvolupar estratègies i tàctiques urbanes que permetin activar els recursos territorials de què disposa una ciutat, mentrestant el creixement de la ciutat no pot produir-se en els termes establerts per la planificació i el planejament urbanístic. D’espais en desús hi ha de molts tipus: des de solars, habitatges i locals buits, fins a equipaments sense programa. I, problablement, cadascun d’ells requereixi de plantejaments estratègics i models de gestió específics que atenguin a les seves necessitats. La posada en marxa de qualsevol procés d’activació d’aquest tipus requereix un compromís municipal ferm, però també necessita, en la gran majoria dels casos, una implicació i demanda veïnal important, en tant que seràn els propis ciutadans els principals beneficiats dels nous usos plantejats. Des d’aquesta perspectiva, la Diputació de Barcelona planteja un marc estable de col·laboració amb les entitats municipals per tal de recolzar-les amb estratègies, eines i propostes de gestió dels espais que han quedat buits als municipis de la província. I és precisament aquest, el marc en què s’insereix el present estudi.

Principals tipologies d’espais en desús [“Usos temporals per als espais buits. Guia d’actuació per a les entitats locals”. DiBa 2014]

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Introducció

Enfocament Davant l’existència d’un important nombre d’espais buits al municipi de Santa Margarida de Montbui pendents d’edificar, urbanitzar o reconvertir amb nous usos, i el neguit del consistori sobre com abordar aquest problema, el municipi sol·licita a la Diputació de Barcelona la seva col·laboració. Concretament, el projecte que es planteja persegueix un doble objectiu: • D’una banda, es pretèn millorar la imatge del municipi i evitar la degradació d’aquests espais. • Mentre que, d’altra banda, a l’hora de proposar nous usos provisionals i/o temporals, s’aposta per cobrir -en la mesura del possible-, les necessitats socials locals. Concretament, la d’aquelles activitats demandades per la població, que no troben resposta bé als equipaments municipals o bé als espais lliures existents. Des de l’equip de Pla estel*, i per tal d’abordar l’estudi de “Activació temporal d’espais buits: diagnosi i estratègies a Santa Margarida de Montbui”, proposem un document que es recolzi, principalment, en els grans focus d’interès de qualsevol qüestió urbana: el territori i les persones.

Concretament, s’estructura de la següent manera: o1 el territori: on s’analitza la xarxa d’espais d’ús col·lectiu on s’insereixen aquests buits urbans, el mapa tècnicoadministratiu amb què es gestiona el municipi, i el mapa normatiu, que estableix el context legal on actuar.

Estem convençuts que, mitjançant la col·laboració estreta d’administracions locals, tècnics i ciutadania, hi ha maneres molt interessants de que, temporalment o provisionalment, es donin alternatives reals d’ús d’aquests buits urbans.

o2 els buits: on es proposa una pre-sel·lecció d’espais buits, i es descriuen de manera exhaustiva. o3 les persones: on es realitza un mapa social de les persones que han intervingut, amb distints graus d’implicació, en el procés. Es descriuen també les principals activitats detectades amb potencial per ser implementades als buits urbans identificats. Per acabar, s’exposa la diagnosi que relaciona el mapa social i el mapa d’activitats: les interaccions potencials entre persones i activitats, en relació als espais buits identificats. o4 estratègies i processos: on es descriuen les accions que l’equip de Pla estel* ha dut a terme per tal de desenvolupar l’estudi. o5 propostes d’activació: s’exposen les conclusions i el seu abast, així com els protocols d’activació dels espais buits seleccionats.

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Introducció

el territori

Mapa territorial Espais d’ús col·lectiu

Escala supramunicipal

En general, que la xarxa d’espais lliures d’abast municipal estigui força vinculada amb altres espais d’ús públic que s’ofereixen (equipaments), és un factor positiu. Aquestos vincles col·laboren a que hi hagin uns espais públics més dinàmics, en tant que els equipaments funcionen com atractors d’un gran nombre d’usuaris diàriament: escoles, centres de salut, centres esportius, etc.

És precisament en aquesta xarxa on s’han de situar els espais buits de Santa Margarida de Montbui ja que, si es pretèn dotar-los d’activitats que necessàriament hauran de ser d’ús col·lectiu, les seves dinàmiques han de ser enteses i analitzades dintre d’aquest context.

Dintre d’aquesta xarxa d’espais d’ús col·lectiu, podem distingir, aquells que són de propietat pública: • Equipaments comunitaris • Zones verdes: esportius, urbans, de lleure local o d’abast territorial A més a més, també podríem incloure aquells espais de propietat privada que proposen un ús col·lectiu; els coneguts com “establiments de pública concurrència” com ara locals comercials, de serveis, etc. Tot plegat dibuixaria una teranyina d’espais per on es mouen les perones que habiten una ciutat.

Funcionalment, el municipi de Santa Margarida s’entèn en continuïtat directa amb Igualada, amb qui els ciutadans comparteixen quefers quotidians: compres, lleure, feina, etc. Pel que fa als espais lliures de caire territorial, cal destacar el paper del riu Anoia que funciona com a connector ambiental, cosint l’espai intersticial entre tots dos municipis; si bé és cert que cal un arranjament més profund de la seva llera per tal que pugui ser gaudit, vertaderament, com un espai d’ús públic. Igualment, els espais lliures que envolten el barri de Sant Maure (nucli situat més al nord del terme), constitueixen una important reserva de sòl agrícola (“de protecció preventiva” segons el PDU de la Conca d’Òdena) d’un valor ambiental important. Pel que fa als equipaments, al plànol de la pàgina següent s’observa una concentració dotacional al barri de Sant Maure, concretament a la zona central, tot vinculat a l’eix que discorre de nord a sud: la carretera de Valls.

Extracte del plànol d’equipaments i espais lliures del PDU Conca d’Òdena

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - El territori

11 Extracte del plànol d’ordenació dels espais oberts del PDU Conca d’Òdena

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliures -

Escala municipal - Barri de Sant Maure A nivell local, el municipi de Santa Margardia es divideix en dos nuclis: el barri de Sant Maure, situat més al nord i on es concentra la major part de la població total, i el nucli antic, situat més al sud. Aquesta separació de les dues àrees urbanes, amb una polaritat força escorada cap al nord, determina fortament les relacions entre tots dos nuclis, en tant que es perceben com espais pràcticament desconnexos, amb caràcters i identitats clarament diferenciats. Mentre que el nord ha crescut al recer de l’activitat industrial d’Igualada, a mesura que arribaven treballadors i treballadores provinents, principalment, del sud de l’estat espanyol, el sud preserva un caràcter més rural, amb un tipus de població més vinculada a la pagesia tradicional. Pel que fa a l’anàlisi de l’estructura d’espais lliures, ens centrarem en el barri de Sant Maure, en tant que és en aquest entorn on s’ha identificat els principals espais buits a tenir en compte a l’estudi.

La xarxa d’espais lliures en aquest barri està clarament estructurada pels cursos d’aigua; a nivell territorial, la llera del riu Anoia defineix el límit nord - oest del barri mentre que, a escala local, els torrents que aboquen al riu, han

estructurat clarament la xarxa d’espais lliures interna, tot actuan com a connectors ambientals que dibuixen la xarxa d’espais públics d’escala petita. També hi trobem d’altres tipus d’espais lliures, importantíssim per a les interrelacions diàries dels veïns i veïnes de Sant Maure, d’una mida i funció més modesta, que puntegen la trama urbana; si bé és cert que manquen d’una lògica clara d’estructura i de connexió entre tots ells. Només la carretera de Valls, arranjada a mode d’eix cívic, fa el paper de relligar una mica els recorreguts a peu dintre del nucli.

Imatge del barri de Sant Maure

Pel que fa als equipaments, cal destacar el paper que se li atorga al Mont-Àgora, tant pel que fa a l’agossarat programa d’usos (cinema d’estrena, biblioteca, etc.) com a la seva posició estratègica situat a la vora del Torrent d’en Torres, recentement arranjat, el qual ha esdevingut un espai de força èxit al municipi. Finalment, cal destacar que, actualment, s’està redactant el Pla de Mobilitat el qual, entre d’altres qüestions, proposa la reconversió del carrer del Pont en un eix cívic que travessi el municipi en sentit est-oest i el connecti eficientment amb el barri del Rec d’Igualada.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - El territori

Imatge del nucli antic de Santa Margarida de Montbui

CTRA ALLS DE V

Espais lliures d’escala territorial

DEL P

ONT

Espais lliures d’escala local

RER

Equipaments municipals

CAR

Espais lliures que actuen de connectors Eix cívic existent Eixi cívic proposat pel Pla de Mobilitat MONT-ÀGORA Esquema dels espais lliures municipals

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliures -

Mapa técnico - administratiu Estructura administrativa Pel desenvolupament d’un projecte d’aquestes característiques és bàsic tenir en compte el conjunt de persones que representen i gestionen l’administració local i reconèixer el seu paper dins l’estructura, que és el que es representa a l’esquema que hem elaborat. L’elaboració del present estudi i propostes no inclou la participació directa de la ciutadania. Així doncs, la participació es basa en la interlocució amb el personal de les diferents àrees de l’administració, que s’ha dut a terme en la mesura que es mostra també a l’esquema.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - El territori

TERRITORI I COMUNICACIÓ

ALCALDIA

EDUCACIÓ I ESPORTS

CULTURA I INFÀNCIA

OPTIMITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT

ADMIN., ECONOMIA I PARTICIPACIÓ

BENESTAR SOCIAL I CIUTADANIA

JOVENTUT

€ Teo Romero

Josep Lluís Gonzàlez

Josep Palacios

Montserrat Carricondo

Josep Lechuga

Àngel Balaguer

Luis Atienza

Toni Casellas

Sílvia Torregrossa

Alfons Recio

Montse Forn

Elisabeth Tamargo

Aurora Fernández

Abel Fanega

Raquel Cervero

Pere Peñas

direcció d’àrea entrevista realitzada entrevista pendent missatge entrevistat

missatge estel* Esquema adminsitratiu de l’ajuntament de Santa Margarida de Montbui

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliures -

Mapa normatiu D’acord amb el que es pot apreciar a l’esquema adjunt, la normativa que incideix sobre la regulació dels espais buits, principalment és aquella relativa a l’urbanisme, el patrimoni públic i la reguladora de la intervenció administrativa sobre les activitats. També cal tenir en compte aquella altra normativa sectorial aplicable en funció del cas concret, així com la normativa civil aplicable a les cessions d’ús dels espais i la formalització de les obligacions necessàries entre els privats (particulars i empreses, com propietaris i entitats interessades en l’explotació dels espais).

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - El territori

Mapa normatiu Normativa més rellevant d’aplicació

Urbanística

Estatal TR de la llei del sòl i rehabilitació urbana (RDL 7/2015)

Autonòmica

Municipal Planejament general i derivat (NSP Santa Margarida de Montbui)

TR de la llei d’urbanisme DL 1/2010 Reglament d’urbanisme (D305/06) Reglament de protecció de la legalitat urb. (D64/2014)

Ordenances municipals

Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995)

Activitats sectorials

Llei d’hisendes locals (RDL 2/2004) Llei de prevenció i control integral de la contaminació (12/2002) Codi civil Llei d’arrendaments urbans

Civil i administratiu general

Llei de règim jurídic de les Administracions Públiques i de procediment administratiu comú (Llei 30/1992)

Llei de protecció i control ambiental d’activitats (LL 20/2009) Llei de regulació adm. d’espectacles públics i activitats recreatives (LL 11/2009)

Ordenances municipals reguladores Ordenances fiscals

Codi civil de Catalunya (Llibre 5é 6/2006) Reglament de patrimoni dels ens locals (D336/1988) Llei de règim jurídic i de procediment de les Administracions públiques de Catalunya (Llei 26/2010) Llei de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica (Llei 16/2015)

* Cal tenir en compte igualment la resta de normatives sectorials que poden ser d’aplicació en cadascun dels àmbits

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliures -

Marc jurídico - urbanístic general La possibilitat de que en la vida social, cultural i econòmica de les ciutats es puguin desenvolupar sobre el territori usos que, possiblement, no siguin aquells que quedin assentats amb caràcter definitiu sobre el territori, és una qüestió que s’ha demostrat com a necessària en els últims anys arran, especialment, de l’escassetat de moviment econòmic i immobiliari aparellat a la crisi, si bé, en línies generals, es pot dir que ha estat una qüestió amb poca aplicació pràctica. Diverses entitats i Administracions han procurat estudiar i desenvolupar les possibilitats vinculades a aquest tipus de necessitats (ens remetem en aquest sentit a l’espai web corresponent de la Diputació de Barcelona on es pot trobar àmplia informació al respecte: http://www.diba.cat/ espais-buits/?utm_source=TemaUrbanismeHabitatge&utm_ medium=BannerDestacat&utm_campaign=Destacat_ EspaisBuits). El desenvolupament d’usos temporals sobre el territori (allò conegut amb el terme anglès meanwhile) avui per avui pot solucionar problemes de desús o infrautilització d’espais i es pot aventurar que obre la porta a l’evolució del que es podria dir “l’urbanisme flexible o adaptatiu”.

Com a precisió terminològica important, cal destacar que, en termes generals, i especialment pel que fa al present estudi, ens referim a usos no definitius, amb caràcter general, com a usos temporals, reservant la denominació d’usos provisionals a aquells que es poden autoritzar en els

supòsits específicament previstos a l’article 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme, abans referits. Dins del marc jurídic - urbanístic general, cal puntualitzar en primer lloc que el que pretén aquest estudi és desenvolupar les possibilitats de realització d’usos no definitius sobre el territori. En aquest sentit, aquests usos es podran concretar sobre terrenys sense edificar (solars, terrenys urbanitzats o no urbanitzats, etc.), així com sobre edificacions ja existents sobre el terreny, però que es troben temporalment sense ús. Per tant, un dels elements principals a valorar és l’espai sobre el qual es pretenen projectar els usos temporals, que condiciona de forma clara quins són els diferents usos que s’hi poden desenvolupar (ens remetem a l’enumeració realitzada al paràgraf anterior). Així, en una primera diferenciació, cal tenir en compte que, amb caràcter general, aquells solars i edificacions en desús que formin part de la ciutat construïda (solars urbanitzats i integrats a la trama urbana, així com les edificacions que s’hi assenten) tindran un ventall d’usos més ampli (aquells inclosos en la clau urbanística de la zona corresponent, sempre i quan l’esmentada clau urbanística no tingui unes condicions especialment restrictives d’usos, com succeeix en determinades zones industrials, etc.) que no pas aquells terrenys inclosos en sectors o polígons d’actuació

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - El territori

urbanística pendents de desenvolupament urbanístic o aquells destinats a sistemes urbanístics (als quals els serà aplicable el règim d’usos provisionals previst a l’article 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme i que presenta restriccions considerables) i, per suposat, encara més restrictiu serà el règim aplicable als terrenys situats en sòl no urbanitzable (limitats a aquells que siguin propis d’aquest tipus de sòl i no en malmetin els seus valors naturals). Amb un primer anàlisi dels usos provisionals admesos al Text refós de la Llei d’urbanisme, (recollits a l’article 53 del mateix), no es pot deixar de destacar que les possibilitats que presenta són limitades a la llum de la diversitat d’idees, projectes i necessitats que provenen de la realitat posada de manifest per administració, tècnics i ciutadans. La lògica de la legislació vigent en relació a aquest tipus d’usos obeeix a una dinàmica de processos de desenvolupaments urbanístics ràpids, on es considerava que els usos provisionals eren una limitació a la implantació d’usos definitius sobre el territori. En qualsevol cas, aquesta limitació en el cas de Santa Margarida de Montbui afectaria bàsicament a aquells sòls qualificats d’equipament, ja que la resta d’espais es troben en solars o sòl no urbanitzable. Pel que fa als usos a desenvolupar sobre els edificis en desús, caldrà tenir en compte especialment si els mateixos

són conformes al planejament urbanístic vigent o si es troben en algun tipus de situació de disconformitat (volum disconforme o fora d’ordenació). En cas que es trobin en alguna situació de disconformitat, la possibilitat d’implantarhi determinats usos i de realitzar-hi obres, es veuria limitada, de conformitat amb el règim previst a l’article 108 del Text refós de la Llei d’urbanisme. Per altra banda, un altre aspecte amb incidència jurídica a tenir en compte també és la titularitat dels espais a utilitzar, per tal de concretar si és pública o privada. Aquest fet condicionarà la normativa aplicable i també podrà comportar majors o menors dificultats per a la implantació dels projectes, en funció de la voluntat del titular de l’espai. Respecte a aquest punt, en el present estudi s’ha partit de la informació facilitada per l’Ajuntament, que fonamentalment prové del cadastre (tal i com s’especifica a l’apartat “valoracions prèvies en relació a la gestió dels espais buits temporals”, dins les “Propostes d’activació”). Cal destacar que, en aquest apartat de l’estudi, a més de situar el marc normatiu i jurídic general dels espais buits, es realitza una primera aproximació a com s’acullen els tipus d’usos plantejats dins de la normativa i el planejament urbanístic vigents. Per altra banda, la concreció dels usos específics a implantar, la precisió de l’encaix urbanístic

dels usos a implantar i algunes orientacions en relació a l’aplicació de la resta de normatives sectorials que incideixen en l’aprofitament dels espais buits es tracta a l’apartat “Protocol d’activació dels espais buits” del present estudi.

restrictiu

SNU

A DESTACAR EN EL PROCÉS •

Clarificar conceptes: diferència entre usos TEMPORALS i usos PROVISIONALS

•

Objecte del treball: usos no definitius per edificacions i/o terrenys sense edificar

•

Gradació de la dificultat de la implantació de nous usos, en funció del tipus d’espais, de més a menys restrictiu: •

SNU - sòl no urbanitzable

•

SNC - sòls inclosos en polígons d’actuació urbanística o SUC 1 - qualificats de sistemes (usos provisionals) / edificacions en desús en fora d’ordenació o volumetria disconforme

•

SUC 2 - solars i edificacions en desús conformes amb el planejament, que formin part de la ciutat construïda (usos temporals)

SNC SUC 2 SUC 1 Esquema de gradació de la dificultat d’implantació de nous usos en funció de les característiques de l’espai

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliures -

Aspectes jurídico-urbanístics a Santa Margarida de Montbui Un cop analitzat, en l’apartat anterior, les potencialitats i limitacions per al desenvolupament d’usos temporals, que permet el marc normatiu urbanístic general (Text refós de la Llei d’urbanisme i reglaments que la desenvolupen), cal estudiar ara el marc normatiu que es deriva del planejament urbanístic vigent a Santa Margarida de Montbui.

A aquests efectes, en primer lloc cal destacar que la regulació municipal a tenir en compte a efectes urbanístics està centrada en el planejament general vigent al municipi (Normes Subsidiàries de planejament de Santa Margarida de Montbui, aprovades definitivament per la Comissió d’urbanisme de Barcelona el 23 de desembre de 1982). Malgrat que es tracta d’un instrument de planejament que ja acumula força anys des que es va aprovar, la regulació general d’usos que fa dona prou marge per a permetre tenir un marc que permeti el desenvolupament d’activitats, instal·lacions i usos en general de tipus temporal, ja que, en termes generals, la descripció d’usos es prou àmplia i genèrica (tenint en compte sempre les limitacions que es deriven, en cada cas, de la clau urbanística concreta) per acollir alguns usos que, en el moment de la redacció de les normes, no es podien ni arribar a preveure, però que actualment s’aprecia el seu ajust a les necessitats del municipi.

Pel que fa a les ordenances municipals, cal destacar que actualment no hi ha ordenances d’especial transcendència que afectin a la regulació urbanística dels usos temporals o l’ocupació de l’espai públic (més enllà d’aquelles relatives a l’ocupació del domini públic per a la restauració o a la venda no sedentària, a les quals es farà referència puntual en el seu moment, en cas de ser necessari). En aquest apartat de l’estudi es fa esment d’aquelles qüestions més generals a tenir en compte pel que fa especialment al marc d’usos genèric que es podria implantar en els diferents espais, a la vista de la regulació urbanística vigent (tant pel que fa a les possibilitats derivades del Text refós de la Llei d’urbanisme i els reglaments que la despleguen, com del planejament urbanístic d’aplicació), aspectes que es desenvolupen amb major detall a l’apartat “Protocol d’activació dels espais buits” del present estudi.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - El territori

NNSS SANTA MARGARIDA DE MONTBUI •

Normativa urbanística municipal genèrica i regulada de manera àmplia.

•

No hi ha ordenances municipals d’especial trascendència

A continuació es du a terme un exercici de previsió de les possibilitats d’encaix dels usos temporals dins del planejament urbanístic vigent, en funció del tipus d’espai sobre el que s’ubiquin i centrant-nos en aquella selecció d’espais ja realitzada en aquest estudi i alguns exemples del primer recull d’usos temporals que podrien ser d’interès per als mateixos. Usos en solars urbanitzats: D’acord amb l’exposat, en els solars urbanitzats es podran desenvolupar aquelles activitats aparellades al règim d’usos admès per a cada zona. Zona residencial urbana tipus II i III (claus urbanístiques 13 i 14, tipologia, en general, plurifamiliar). Usos admesos segons el planejament vigent: residencials, comercials, sanitaris, recreatius, esportius, religiosos, culturals i industrials limitats. La zona residencial urbana tipus I, clau 12, només admet ús residencial i el d’aparcament individual.

maquinària, material de transport i elements auxiliars de la indústria), sanitari (dispensaris i consultoris), cultural (aquells relacionats amb l’activitat de la zona). Per tant, mentre que les claus residencials 13 i 14 admetrien un ventall d’usos més amplis (incloent usos com mercats temporals i activitats comercials similars a l’aire lliure, saló de la infància, activitats culturals puntuals, com la celebració de Halloween, usos esportius de diferents tipus, etc.), la clau industrial 18, es limitaria més a aquells usos que estiguessin més relacionats amb l’activitat industrial, essent més restrictiu el seu règim d’ús. Malgrat això, en la clau industrial, si que es podrien admetre usos com el taller i reparació de bicicletes o altres de tipus similar que si que presentarien aquesta vinculació, així com activitats comercials relacionades amb l’esmentat ús industrial.

SOLARS URBANITZATS •

Claus residencials 13 i 14: ventall d’usos més amplis (incloent usos com mercats temporals i activitats comercials similars a l’aire lliure, saló de la infància, activitats culturals puntuals, com la celebració de Halloween, usos esportius de diferents tipus, etc.).

•

Clau industrial 18, es limitaria més a aquells usos que estiguessin més relacionats amb l’activitat industrial, essent més restrictiu el seu règim d’ús. Malgrat això, en aquesta clau sí que es podrien admetre usos com el taller i reparació de bicicletes o altres de tipus similar que si que presentarien aquesta vinculació, així com activitats comercials relacionades amb l’esmentat ús industrial.

Zona industrial (clau urbanística 18). Usos admesos segons el planejament vigent: residencials (un habitatge per indústria), industrial, comercial (únicament aquells establiments dedicats a la venta de maquinària, material de transport i elements auxiliars de la indústria), oficines (únicament aquells establiments dedicats a la venta de

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliures -

Terrenys qualificats com a sistema (equipaments, vialitat, etc):

EQUIPAMENTS

A continuació se centra la referència en terrenys destinats a equipaments i no a altres tipus de sistemes, ja que és aquesta la qualificació dels espais seleccionats per a l’estudi.

•

Caldrà analitzar la situació específica en la que es troben els espais qualificats d’equipaments per a la determinació dels usos que poden implantar-s’hi.

•

Valorar la voluntat del consistori de consolidar l’equipament.

•

Usos temporals molt amplis, en general.

•

Si l’equipament no ha estat adquirit per l’Administració, el ventall d’usos és més ampli que en el cas que si que ho hagi estat. La idea és que un cop el sistema ha estat adquirit es destini l’abans possible als usos propis de la seva naturalesa.

Sistema d’equipaments comunitaris i dotacions (clau urbanística 4). Usos admesos segons el planejament vigent: Cultural - religiós (biblioteques, centres socials i culturals, museus, cases de cultura, sales de reunions, edificis religiosos), educatiu (centres d’ensenyament amb possibilitat d’instal·lacions esportives i culturals annexes), sanitari-assistencial (centres sanitaris i assistencials destinats a llars d’infants, dispensaris, ambulatoris, residències col·lectives, clíniques i hospitals), administratius (centres destinats a serveis administratius), esportiu, abastaments (mercats, escorxadors, estacions d’autobusos i transports), cementiris.

Cal recordar que aquests tipus d’usos tenen un caràcter força restrictiu, ja que estan enfocats a la consolidació d’equipaments per al municipi (usos públics o col•lectius al servei dels ciutadans), no així per a la implantació dels usos de tipus cultural, sanitari, etc. amb caràcter ampli. Així mateix, a les normes es preveu que els usos s’especifiquin a través del corresponent planejament derivat, el qual, en el cas de l’espai núm. 3 (poliesportiu), han estat especificats a través del corresponent Pla parcial Sector II “La Mercè”, aprovat definitivament per acord de la Comissió d’urbanisme de 21 de març de 2001.

Fora d’aquests usos, caldria emmarcar-se dins de les possibilitats que ofereix l’article 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme per als usos provisionals. En funció de si el sistema en concret ha estat o no adquirit per l’Administració (en el cas que hagi de ser-ho) es poden preveure els següents usos: Equipaments no adquirits per l’Administració (via expropiació, permuta, etc.): Emmagatzematge o dipòsit simple i mer de mercaderies o béns immobles, prestació de serveis particulars als ciutadans, activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin relacionades, activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals, exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells. En les construccions preexistents en situació de fora d’ordenació (com és el cas d’aquells equipaments afectats per expropiació), queda subjecte a les limitacions del règim d’usos del fora d’ordenació. Equipaments ja adquirits per l’Administració: En aquest cas, poden ser ocupats temporalment per a l’execució d’obres o la prestació de serveis públics, així com ser utilitzats de forma esporàdica per a instal•lar-hi mercats ambulants o per desenvolupar-hi activitats de lleure, esportives, recreatives culturals, aparcaments públics i similars. La idea és que els sistemes ja adquirits es destinin l’abans possible als usos propis de la seva naturalesa i no a aquells de tipus provisional.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - El territori

Usos en terrenys inclosos en sectors de planejament derivat o en polígons d’actuació urbanística: En els casos d’aquests terrenys, caldria acollir-se al règim d’usos provisionals que ofereix l’article 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme (de la mateixa manera que en el cas dels sistemes no adquirits per l’Administració, abans esmentat) i que, recordem, inclouria: l’emmagatzematge o dipòsit simple i mer de mercaderies o béns immobles, prestació de serveis particulars als ciutadans, activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin relacionades, activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals, exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells. En les construccions preexistents, en situació de fora d’ordenació (com és el cas d’aquells equipaments afectats per expropiació), queda subjecte al règim d’usos del fora d’ordenació. Amb la selecció d’espais realitzada en el present estudi per al municipi de Santa Margarida de Montbui, no hi ha terrenys que responguin a aquestes característiques.

Usos en edificacions preexistents:

USOS

Edificacions conformes amb el planejament vigent: S’admet el règim d’usos permès per a cada zona, d’acord amb les consideracions especificades anteriorment per als solars.

•

En terrenys inclosos en sectors de planejament derivat o en polígons d’actuació urbanística, usos provisionals de l’art. 53 del Text refós de la Llei d’urbanisme

•

En edificacions preexistents, els usos de la zona, tret de si és disconforme amb el planejament

•

En SNU, activitats agrícoles relacionades

Edificacions disconformes amb el planejament vigent: En funció de si es troben en situació de fora d’ordenació o volumetria disconforme i previ anàlisi de la situació cas per cas, caldrà aplicar-los el règim previst a l’article 108 del Text refós de la Llei d’urbanisme.

Usos en sòl no urbanitzable (SNU): En aquesta classe de sòl el règim d’usos és el més restrictiu, propi del seu caràcter no urbanitzat (limitat a aquells que siguin propis de la seva naturalesa i que no en malmetin els seus valors naturals, d’acord amb la seva qualificació urbanística i la resta de previsions del planejament aplicable).

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliures -

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - El territori

els buits urbans

Selecció d’espais Reflexió prèvia

Espais buits escollits

L’origen dels espais buits a les ciutats és molt divers, i en conseqüència les seves unitats constitutives són força diferents: solars, edificacions en desús (bé siguin públiques - equipaments -, com privades - indústries, edificis residencials sencers- ), locals buits i/o habitatges buits.

Respecte a la reflexió inicial que llançàvem sobre tipologies de buits urbans, i concretament en el cas de Santa Margarida de Montbui, es treballarà per analitzar la reactivació de dues tipologies: • 5 solars (o grups de solars)

Cadascun d’aquests tipus d’espais requereix de tècniques d’activació diferents i, és per això, que cal acotar l’abast del present estudi per centrar-se en una tipologia concreta i encertar amb l’estratègia. Tot i així, és interessant tenir una visió més àmplia en un bon inici perquè les sinèrgies sorgides d’un procés d’activació puguin repercutir molt positivament en futures estratègies de dinamització locals en el sentit que, si els agents socials (ciutadania i administració) ja han col·laborat prèviament en un procés similar que ha funcionat relativament bé, sempre resulta més fàcil de tornar-se a connectar, tot i que sigui amb un nou objectiu. Concretament, els espais buits que s’han pre-sel·leccionat per analitzar les seves capacitats d’activació són els identificats al mapa adjunt.

característiques, requereix de poques intervencions per ser posat en marxa. Mentre que, d’altra banda, la Fàbrica dels tints està situada en una posició més perifèrica, però estratègicament ubicada a la vora del riu i del pont que conecta amb les adoberies d’Igualada. Tot i així, el grau d’intervenció que es requeriria per posar-se en funcionament amb diferents tipus d’activitats és major que el del Magatzem de sabates.

• 2 edificacions industrials en desús De totes dues tipologies, a continuació es procedirà a la seva descripció a través d’una fitxa que conté les característiques bàsiques de l’espai referides, principalment, a la seva descripció física i del seu entorn: • l’ús (urbanístic i real) • l’anàlisi jurídic - administratiu Pel que fa als solars, val a dir que la heterogeneïtat de mides, usos i ubicacions respecte al conjunt del barri de Sant Maure, permetrà valorar casuístiques força diverses. I, pel que fa a les edificacions industrials, cal apuntar la principal diferència entre totes dues. D’una banda, el Magatzem de sabates és una edificació situada al bell mig del municipi, que roman buida però que, per les seves

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Els buits urbans

Identificació dels principals espais buits del municipi

1. Parcel·la vora riu

2. Solars residencials

3. Solar Mercadona 4. Fàbrica dels Tints 5. Solar residencial 6. Solar residencial

7. Magatzem de sabates Sel·lecció dels espais buits que es treballaran en el present document

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

1. Parcel·la a la vora del riu

Característiques bàsiques Parcel·la rústica

32.029

Superfície (m2)

125x230

Proporció aproximada

> 200ml

Façana a carrer

0 mL 30 anys

Vista des del carrer d’Almeria

Mitgeres Ocupats per horts informals SNU Ús actual com HORTS INFORMALS Bona connexió espais de lleure

Propietat privada

x,xx €

Cost de manteniment anual Ortofoto. Font: ICC / Coordenades UTM: 41.580694, 1.602994

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Els buits urbans

Vista des del carrer d’Igualada, que fa de límit amb el riu

Entorn

Regulació urbanística

Es tracta d’una parcel·la situada al nord del municipi, a l’anomenat meandre de Vistalegre, la qual s’assenta entre dues terrasses fluvials situades a diferents cotes, just al límit entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable.

Els terrenys es troben en SNU, concretament dintre de la clau 31 “Rústic Protegit de Valor Agrícola”. Segons la normativa urbanística en aquesta zona s’admeten exclusivament els usos següents: • Agrícola en les modalitats de granja, magatzems d’eines i utensilis agrícoles, instal·lacions destinades a la protecció i climatització de les plantacions (hivernacles), graners, coberts. • Indústries agropecuàries, no agropecuàries i extractives. • Habitatge rural i no rural • Esportiu

El fet d’estar ubicada al propi riu Anoia, en contacte directe amb el municipi i, concretament, en la zona fluvial arranjada recentment com espai de lleure, la situa en una posició estratègica.

Ús actual Gran part de la superfície de la parcel·la es destina al conreu de gran escala, i només la zona situada a cota inferior, hi trobem un àrea de petits horts conreats de manera informal per veïns de Montbui, principalment, del barri de Sant Maure. La feixa més baixa, més fàcilment inundable, és la que compta amb unes condicions de conreu més desfavorable; és per això que la feixa superior és ocupada per hortelans més antics, que compten amb unes “infraestructures” més adequades per usar-la regularment, i la inferior, per nouvinguts amb un ús més esporàdic.

Anàlisi jurídica-administrativa

Referència cadastral: 08250A009000880000WZ Dades de la propietat:

privada

Nombre de propietaris:

2 (50% de propietat)

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

2. Grup de solars Vistalegre-riu

Característiques bàsiques Grups de solars Ocupació meitat de l’illa de cases

2.116 m2

Superfície de solar

30 x 40

Proporció aprox.

<40mL

Façanes a carrer

140 mL

Mitgeres (80 ml +60 mL )

10 anys

Desocupat

Vista des del carrer d’Almeria

Zona residencial de mitja densitat Ús actual com espai de pas Bona connexió espais de lleure

Propietat privada

x,xx €

Cost de manteniment anual (Coordenades UTM: 41.579083, 1.605334)

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Els buits urbans

Vista des del carrer d’Igualada, que fa de límit amb el riu

Entorn

Regulació urbanística

Es tracta de dos grups de solars situats al nord del municipi, els quals han quedat pendents d’edificació i configuren un buit urbà tot envoltat d’un entorn força consolidat. És per això que les mitgeres de les edificacions de les vores queden totalment nues, tot definint els límits d’aquests solars.

Els solars estan inclosos dintre del sòl urbà, i la normativa urbanística els atorga una clau residencial (13) segons la qual, els usos previstos, a més a més de l’habitatge, són els següents:

La proximitat del riu i de la zona de jocs infantils de la plaça Vistalegre fa que el conjunt tingui una certa visibilitat des d’espais bastant freqüentats. I no solament per l’absència d’edificació, sinó també per la presència de les mitgeres que els delimiten.

• residencial, comercial, sanitari, recreatiu, esportiu, religiós i cultural • s’admeten: industrial en categories 1a i 2a, en les situacions de 1a, 2a 3a i 4a

Ús actual

Anàlisi jurídica-administrativa

Cap d’ells no està pas tancat i, per tant, són perfectament accessibles des de tots els carrers a què donen front. En aquest sentit, les traces deixades pel caminar dels vianants en travessar-los desvetllen trajectes freqüents que enllacen la zona d’esbarjo del riu Anoia - recentment arranjada - i la zona comercial del Mercadona i el DIA.

Ref. cadastrals:

05: 3841405CG8034S

21: 3842121CG8034S

04: 3841404CG8034S

22: 3842122CG8034S

03: 3841403CG8034S

23: 3842123CG8034S

02: 3841402CG8034S

24: 3842124CG8034S

01: 3841401CG8034S

25: 3842125CG8034S

19: 3841419CG8034S

27: 3842127CG8034S

17: 3841417CG8034S

01: 3842101CG8034S

16: 3841416CG8034S

02: 3842102CG8034S

15: 3841415CG8034S

03: 3842103CG8034S

14: 3841414CG8034S

A més a més del seu paper com a espai de pas improvisat, també s’utilitza esporàdicament com a zona d’aparcament.

Dades de la propietat: Nombre de propietaris:

privada 3

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

3. Solar a la vora de Mercadona

Característiques bàsiques Solar Ocupa un 80% de l’illa

8.406

Superfície (m2)

70 x 110

Proporció aproximada

<300mL

Façanes a carrer

0 mL

Mitgeres

10 anys

Desocupat

Vista des de l’accés peatonal de la zona del parking de Mercadona

Zona residencial de mitja densitat Ús actual com espai de pas Bona connexió espais de lleure

Propietat pública

x,xx €

Cost de manteniment anual Ortofoto. Font: ICC / Coordenades UTM: 41.577902, 1.604468

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Els buits urbans

Vista des de l’accés a Mercadona

Entorn

Regulació urbanística

Es tracta d’un gran espai buit situat entre l’edifici comercial de Mercadona i una zona residencial de mitja densitat, edificada recentment.

Els terrenys es troben en SU, concretament dintre de la clau 04 “Equipaments comunitaris i dotacions”. Segons la normativa urbanística del PPU02 Sector II La Mercè (AD 2001) en aquesta zona s’admeten els usos següents: • Cultural • Religiós • Escolar • Sanitari • Administratiu • Esportiu

La zona compta amb un nivell suficient d’espais lliures de proximitat, amb àmbits d’estada i jocs infantils, alhora que es situa a la vora de l’Anoia i, per tant, es connecta amb una zona de lleure de més ampli abast.

Ús actual Aquest espai no està pas tancat i, per tant, és perfectament accessible des de tots els carrers a què dona front. En aquest sentit, les traces deixades pel caminar dels vianants en travessar-lo desvetllen trajectes freqüents que enllacen l’accés peatonal del Mercadona (zona parking), amb el carrer Rasa.

Anàlisi jurídica-administrativa

Referència cadastral:

3740001CG8034S

Dades de la propietat:

pública (municipal)

Parking ocasional

Trajectes freqüents

A més a més del seu paper com a espai de pas improvisat, també s’utilitza esporàdicament com a zona d’aparcament al nord. Igualment, s’utilitza com a zona de passeig de gossos en tota la seva extensió.

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

4. La fàbrica dels Tints

Característiques bàsiques Recinte industrial amb edificacions Ocupació de 80% de l’illa de cases

7.250m2

Superfície

100x70

Proporció aproximada

>300mL

Façanes

70 mL

Façana a riu (mur)

? anys

Desocupat

Vista des del carrer del Pont, a Santa Margarida de Montbui

Zona residencial de baixa densitat En desús, recinte tancat Òptima connexió espais de lleure

Propietat privada

x,xx €

Cost de manteniment anual Ortofoto. Font: ICC / Coordenades UTM: 41.575827, 1.610731

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Els buits urbans

Vista des del pont que connecta amb Igualada

Entorn

Regulació urbanística

Les empreses adoberes es situaven a la vora dels rius per tal de poder canalitzar les aigües i utilitzar-les en els processos industrials de treball de la pell. En aquest cas, a la vora dreta de l’Anoia s’estén el barri de les adoberies d’Igualada, mentre que a la vora esquerra - enfrontada directament amb aquest barri i connectada a través d’un pont - només trobem la Fàbrica dels Tints. És per això que el recinte industrial de la Fàbrica dels Tints ocupa una posició estratègica a la ciutat, tant per la seva connexió directa amb Igualada, com pel contacte amb l’entorn natural del riu i el Torrent de les Bruixes

Els terrenys es troben en SU, parcialment, dintre de la clau 04 “Equipaments comunitaris i dotacions” (veure fitxa espai 3) i parcialment a la zona 18 “Zona industrial”. Segons la normativa urbanística d’aquesta útlima s’admeten els usos següents: • Habitatge: Es permet només un habitatge per indústria. • Industrial: en les categories 1era, 2ona, 3era i 4arta. • Comercial vinculat a la indústria • Oficines i despatxos de l’establiment comercial o industrial • Sanitari: dispensaris i consultoris. • Cultural: els relacionats amb l’activitat de la zona. • Ús de garatge-aparcament.

Ús actual

Anàlisi jurídica-administrativa

Al centre de la parcel·la i estenent-se de banda a banda, hi trobem les edificacions industrials de l’antiga fàbrica; mentre que a nord i sud d’aquestes edificacions es situen dos espais lliures d’edificacions de grans dimensions, que antigament foren els patis dels Tints.

Referència cadastral:

4238517CG8043N

Dades de la propietat:

privada

Nombre de propietaris:

Barri del Rec (Igualada)

Actualment el recinte està totalment tancat amb un mur de pedra i desocupat, a l’espera de una futura reconversió amb un objectiu incert.

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

5. Solar residencial barri del Pi

Característiques bàsiques Solar Ocupació: 20% de l’illa de cases

250 m2

Vista des del carrer Òdena que voreja el riu Anoia

Superfície

15x17

Proporció aproximada

50 mL

Façana

15 mL

Mitgera

? anys

Desocupat Vista des del carrer Òdena que voreja el riu Anoia

Zona residencial de mitja densitat Ús com a zona de pas Òptima connexió espais de lleure

Propietat pública

x,xx €

Cost de manteniment anual Ortofoto. Font: ICC / Coordenades UTM: 41.575486, 1.612094

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Els buits urbans

Vista de la zona verda a què dona front

Entorn

Regulació urbanística

Es tracta d’un solar cantoner, just a la vora del riu, i en el límit del barri del Pi. Forma part d’un bloc residencial recentment edificat, de 4 plantes i amb doble façana al riu i a la zona verda interior que resta entre els blocs de pisos de l’altra banda.

Els solars estarn inclosos dintre del sòl urbà, i la normativa urbanística els atorga una clau residencial (13*), segons la qual, els usos previstos, a més a més de l’habitatge, són els següents:

Les característiques tipològiques d’aquest conjunt difereixen força de les edificacions del barri del Pi, més antigues, on predominen les cases uni o bifamiliars, combinades molt puntualment amb blocs residencials en altura.

Ús actual La parcel·la no està vallada i, per tant, pot ser utilitzat indistintament com espai de pas i com aparcament, tot i que principalment s’utilitza com a zona de pas, tal com mostren les fotografies de l’esquerra amb les traces que els vianants deixen en creuar-la per accedir més directament a la zona verda.

• residencial, comercial, sanitari, recreatiu, esportiu, religiós i cultural • s’admeten: industrial en categories 1a i 2a, en les situacions de 1a, 2a 3a i 4a

Anàlisi jurídica-administrativa

Referència cadastral:

4337206CG8043N

Dades de la propietat:

pública (municipal)

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

6. Solar residencial barri del Pi

Característiques bàsiques Dos solars adjacents Ocupació 20% de l’illa de cases

300 m2

Vista des del carrer Òdena que voreja el riu Anoia

Superfície

15x17

Proporció aproximada

30 mL

Façana

15 mL

Mitgera

? anys

Desocupat Zona residencial de mitja densitat Ús d’aparcament Òptima connexió espais de lleure

Propietat privada

x,xx €

Cost de manteniment anual Ortofoto. Font: ICC / Coordenades UTM: 41.575486, 1.612094

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Els buits urbans

Vista de la zona verda a què dona front

Entorn

Regulació urbanística

Es tracta d’un solar cantoner, en el mateix carrer que l’anterior, igualment en el límit del barri del Pi. En aquest cas, però, es tracta d’un solar independent, en el sentit que no forma part d’una mateixa operació inmobiliària com l’anterior.

Les característiques tipològiques del seu entorn són les de les edificacions del barri del Pi; és a dir, dels anys 70, on predominies les cases uni o bifamiliars, combinades molt puntualment amb blocs residencials en altura.

Ús actual

• residencial, comercial, sanitari, recreatiu, esportiu, religiós i cultural • s’admeten: industrial en categories 1a i 2a, en les situacions de 1a, 2a 3a i 4a

Anàlisi jurídica-administrativa

La parcel·la no està vallada i, per tant, pot ser utilitzat indistintament com espai de pas i com aparcament. Principalment, però, s’utilitza com a zona d’aparcament (cantonada), tot i que també com a zona de pas cap a l’espai lliure situat al sud

Referència cadastral: 4337204CG8043N 4337210CG8043N Dades de la propietat:

privada

Nombre de propietaris:

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

7. Magatzem de calçat

Característiques bàsiques Edificació existent Ocupació: 80% de l’illa de cases

700 m2

Superfície

20x35

Proporció aproximada

55 mL

Façana

0 mL

Mitgera

? anys

Vista des de l’espai públic del Torrent de les Bruixes

Desocupat Zona residencial de baixa densitat Desús, buit Òptima connexió espais de lleure

Propietat privada

x,xx €

Cost de manteniment anual Ortofoto. Font: ICC / Coordenades UTM: 41.575486, 1.612094

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Els buits urbans

Vista des del carrer Primer de Maig

Entorn

Regulació urbanística

L’edificació limita directament (dues de les seves façanes) amb un espai públic recentment urbanitzat: el Torrent d’en Torres, el qual té unes dinàmiques d’ús molt positives i és força frequentat pel conjunt de la població.

Els solars estarn inclosos dintre del sòl urbà, i la normativa urbanística els atorga una clau residencial (14), segons la qual els usos previstos, a més a més de l’habitatge, són els següents: - Residencial - Comercial - Sanitari - Recreatiu - EsportiuReligiós i cultural - Oficines - Industrial - Aparcaments

A més a més, la proximitat de l’equipament de MontAgora, com a centre neuràlgic de l’activitat cultural del municipi, consolida un entorn d’una qualitat urbana important.

Ús actual

Anàlisi jurídica-administrativa

Actualment roman tancat i sense ús. Referència cadastral:

3837703CG8033N0001PH

Dades de la propietat: privada (segons cadastre desembre 2015)

*S’està tramitant la compra per part de l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

les persones

Mapa social Les persones

Agents al territori

L’objectiu de l’elaboració del mapa social de Santa Margarida de Montbui, en el context d’un estudi per a l’activació de buits urbans al municipi, és el de reconèixer el paper que juguen les persones que, diàriament amb els seus quefers, dinamitzen els espais d’ús col·lectiu de la ciutat.

En aquest cas, i a partir d’una primera presa de contacte amb una entrevista grupal amb els tècnics del consistori (veure apartat 04. Estratègies i processos / Entrevistes grupals) s’han identificat els col·lectius que, bé tenint en compte experiències prèvies de treball amb ells, o bé neguits detectats des del consistori, podrien tenir una certa capacitat de treballar activament per la dinamització d’alguns dels espais identificats.

I no ens referim només a aquelles persones vinculades d’alguna manera a col·lectius o entitats que desenvolupen activitats puntuals, sinò també a tots aquells ciutadans que amb les seves accions més quotidianes (anar a la feina, passejar, sortir a comprar, etc.) omplen de vida i activitat el poble.

En general, el sociograma d’un municipi s’ordeix a diferents escales i els seus actors interactuen amb diferents intensitats i intencionalitats. El repte del present estudi serà, doncs, el de saber atorgar el paper que li correspon a cadascun d’ells, tot tenint en compte els diferents perfils i voluntats o graus d’implicació desitjat. Concretament, agents al territori que podrien tenir un paper més actiu, i beneficiaris, que englobaria tota la població que potencialment podria gaudir de les noves activitats que es plantegen, tot i que no prenguin part en la seva planificació i/o gestió.

Principalment, trobem col·lectius de persones (formalitzats o no com a entitats) vinculats al sector del comerç, l’esport, les activitats de lleure o mediambientals, de la cultura o dels serveis (formació) Finalment, i amb caràcter molt general, es dibuixa una xarxa d’entitats poc estructurada en el sentit de que no tots els col·lectius identificats estan suficientment organitzats, la qual cosa genera una certa incapacitat tant a l’hora d’assenyalar clarament les activitats demandades per ells, com a l’hora d’identificar un espai de referència per a les seves activitats. Caldrà valorar en futures fases del treball, quin paper se li atorga o vol prendre cadascun d’ells.

ciutadans no associats d’especial rellevància relació entre col·lectius

la grandària dels cercles expressa el pes decisori estimat per cada col·lectiu ciutadà

Diagrama que representa el mapa social del municipi, en relació al tema a tractar.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

Nens i jov es IES de

s an

Avis

anta Margarida S a de ts M ui

s ort sp

Ciclistes

Clu b

Altr es e

i tbu on

esp ais b

Montbui de is

ó d’empresa Uni r

Hor tel

Rec.0 (I gu

s de CEIPs ant Inf

da) ala

nca peta de

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Beneficiaris És rellevant realitzar un petit anàlisi de les dades demogràfiques bàsiques del municipi per franges d’edat, per tenir una caracterització de la població que pugui ser interessant a l’hora de dirigir-se cap als beneficiaris potencials de les polítiques d’activació dels espais. Amb caràcter general, el cicle de vida de les persones determina el tipus d’activitats que poden desenvolupar, i permet apuntar certes tendències de lleure, cultura, etc.

En aquest sentit, les principals activitats a projectar en un futur al municipi, haurien d’atendre principalment les necessitats de la població adulta. Tot i així, si atenem a altres criteris socials, trombem que, dintre del col·lectiu dels joves - el segons més nombrós en població - es detecten alguns problemes que poden comportar riscos d’exclusió social en un futur, els quals cal que siguin tinguts en compte a l’hora de valorar quines alternatives poden afavorir una major vinculació.

Actualment, i segons dades del padró del 2014, Santa Margarida de Montbui compta amb 9.641 habitants. La seva piràmide poblacional, engreixada a la part mitja, dibuixa una comunitat amb tendència a l’envelliment, com la gran majoria de les societats desenvolupades. El grup de població més nombrós es situa entre els 25 anys i els 60 anys, tot i que s’observa un cert repunt de la població més jove, entre els 0 i els 10/12 anys.

46 Piràmide poblacional municipal (Santa Margarida de Montbui)

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

Pel que fa a una altra característica que defineix la societat de Santa Margarida, cal que ens referim al grau d’instrucció de la seva població. Mentre que a Catalunya i l’Anoia el percentatge de població sense titulació es situa al voltant del 10%, a Santa Margarida ens apropem al 20%. La principal diferència, si atenem als diferents graus de formació, la trobem en la població que compta amb estudis universitaris: menys de la meitat que a Catalunya, i la meitat en relació a la comarca. Aquest fet és força significatiu, en tant que dibuixa una societat amb un grau de qualificació mig - baix. Per tant, qualsevol política pública que s’adreci a la població en general, haurà de tenir en compte aquest fet, per reforçar el dèficit de persones que poden accedir a treballs força qualificats.

Santa Margarida

Població

de Montbui

Anoia

Catalunya

Sense titulació

1.404

10.594

623.324

Primer grau

1.335

13.702

837.313

Segon grau

4.545

58.316

3.498.064

533

13.179

1.264.747

7.816

95.790

6.223.448

Població de 16 anys i més. Per nivell d’instrucció. 2011 Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l’INE. Dades ampliades

Ensenyament universitari Total

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Horts Activitats artístiques

Mapa d’activitats

Esport Gent Gran

SECTORS

Descripció general

Les activitats

L’estratègia per abordar un procés d’activació d’espais en desús es basa, principalment, en detectar aquelles activitats demandades per la població que no troben cabuda bé en els propis equipaments municipals, o bé en els espais públics de l’entorn, i intentar encabir-les en els indrets més adequats a les seves circumstàncies.

Concretament, les activitats proposades són: • Montbuistores.0 • Fira de la multicultura / Saló de la infància • Casal d’entitats

El llistat d’activitats possibles podria ser molt més exhaustiu, però l’objectiu ha estat encertar amb la demanda i aportar realisme a les propostes que, potencialment, es poden dur a terme.

• Circuit cross / skate / rocòdrom

És per això que, a partir del coneixement del territori i dels agents amb què compten els tècnics municipals (veure apartat 04. estratègies i processos / entrevistes grupals / tècnics), s’han identificat un primer grup d’activitats amb una certa demanda al poble, tot relacionant-les amb sectors concrets de treball.

• Tallers d’ocupació

De cadascuna d’elles s’ha elaborat una fitxa que, posteriorment, serà creuada amb les fitxes de característiques bàsiques dels espais identificats (veure apartat 02. els espais en desús), per tal de valorar la idoneïtat de la implantació dels nous usos en els indrets més apropiats.

• Art urbà

• Pistes futbol / bàsquet • Halloween

• Reparació bicis • Bbq - trobades col·lectives

€

Comerç Ús mixt Esport Lleure / Socialització Cultura Ambiental Arts plàstiques

• Horts

• Esport gent gran Finalment, aquest apartat del treball posarà en relació les activitats detectades amb els agents del territori i els usuaris identificats al mapa social.

PERIODITZACIÓ Activitat puntual

Activitat temporal

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

Esport Gent Gran

Montbuistores.o

Requeriments

€

Les sinèrgies del Rec.0 d’Igualada

Preferiblement, parcel·la amb espai

L’activitat comercial vinculada a la indústria del tèxtil que es

lliure + edificació

desenvolupa a Igualada a l’entorn del barri del Rec des de fa uns anys (Rec.0), ha aconseguit un èxit important amb ressó

+800m2

Exterior

a nivell de país.

Superfície

Santa Margarida de Montbui, situada just al davant del barri de les adoberies d’Igualada, observa l’esdeveniment anual del Rec des de l’altra banda de l’Anoia, però no hi pren

Proporció

part, més enllà de convertir-se en un espai d’aparcament de important

Façanes

vehicles durant els dies d’activitat.

indiferent

Mitgeres

És per això que, enguany i amb voluntat de continuïtat, des del departament de promoció econòmica de l’Ajuntament

sí

s’ha volgut iniciar una estratègia comercial vinculada a

Desocupat

les botigues del municipi. Inicialment, ha consistit en unes poques parades i algunes activitats entre el carrer Òdena

Usos urbanístics compatibles: res + ind €

i el carrer Aragó, just a la vora de l’Anoia, simultànies

Bona connexió amb espais de lleure Propietat pública o privada

x,xx €

a les del Rec d’Igualada. És el que s’ha anomenat

Ús comercial / mercat ambulant (?)

Beneficis econòmics estimats

Rec.0 (2015) Igualada Montbuistores.0 (2015) Santa Margarida

Montbuistores.0. A nivell municipal, es considera que aquesta iniciativa podria tenir més recorregut en el temps, tot integrant-se a les pròpies dinàmiques del Rec que ja funcionen amb èxit; escollir una localització adient serà fonamental per garantir la seva posada en marxa i dinamització.

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Esport Gent Gran

€

Fira multicultura / Saló infància

Requeriments

Esdeveniments anuals d’abast comarcal

Preferiblement, parcel·la amb espai

Anualment s’rganitzen a Santa Margardia de Montbui

lliure + edificació

activitats de gran format i d’abast municipal, les quals tenen com a objectiu difondre els serveis, els productes o les activitats locals i/o comarcals. Ens referim a actes com

Exterior

la Fira de la Multicultura o el Saló de la Infància.

+800m2

Superfície Aquests esdeveniments impliquen trobades col·lectives que tenen lloc a diferents indrets del municipi en funció de les

Proporció

necessitat específiques de cadascuna, amb el denominador important

Façanes

comú de la important afluència de persones.

Mitgeres

Al igual com el Montbuistores.0 es tracta d’un tipus

sí

Desocupat

d’activitats que requereixen d’una important superfície d’exposició, ben ubicada i de fàcil accés.

Usos urbanístics compatibles: res + ind €

Ús comercial / mercat ambulant (?) Bona connexió amb espais de lleure

Propietat pública o privada

x,xx €

Beneficis econòmics estimats

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

Fira Multicultura (2015)

Esport Gent Gran

Casal d’entitats

Requeriments

€

Generar espais de trobada Actualment hi ha al municipi un grup d’entitats i/o associacions que organitzen activitats periòdicament, les

Parcel·la amb edificacions

quals tenen lloc, generalment, a l’espai cultural La Vinícola: 1 ACO ANOIA

Interior

+200m2

2 ATENEU DEL PI 3 AAVV C/ DE LA FONT

Superfície

4 ACAPS ANOIA/MONTBUI SOLIDARI 5 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS LA MARGARIDA 6 ASSOCIACIO VEÏNS LA MALLOLA

Proporció

Façanes

Mitgeres

sí

Desocupat

7 AE VISTA ALEGRE 8 AMPA GARCIA LORCA 9 AMPA MONTBOU 10 AMPA CEIP ANTONI GAUDÍ 11 AMPA INSTITUT MONTBUI 12 ASSOCIACIÓ BÀSQUET MARES MONTBOU 13 ATENEU CULTURAL I RECREATIU 14 AAVV ST. BARTOMEU 15 AGRUPACIÓ ESPORTIVA BAR GRANADA

Usos urbanístics compatibles: res + ind

16 AGRUPACIÓ DEFENSA FORESTAL (ADF) MONTBUI 17 ASOCIACIÓN GUINEANOS Y AMIGOS DE L’ANOIA 18 ASOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER DE MONTBUI

Ús cultural

19 ASSOCIACIÓ UNIÓ COLL DEL GUIX 20 ASSOCIACIÓ DE CANARICULTORS

Bona connexió amb espais de lleure

Tot i així, fora bo comptar amb un espai específic on Propietat pública o privada

x,xx €

Beneficis econòmics estimats

Espai cultural La Vinícola

poguessin tindre lloc reunions, etc. amb més assiduïtat. Tanmateix, hi tindrien cabuda altres col·lectius no associats formalment, que també funcionen de forma menys reglada.

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Esport Gent Gran

€

Cross - skate - rocòdrom

Requeriments

Esports minoritaris amb necessitats específiques Des del departament d’esports de l’Ajuntament, s’ha

Solar

detectat un interès per certs esports minoritaris, com ara el cross, skate o la pràctica de l’escalada als rocòdroms,

Exterior

que no sempre troben cabuda als equipaments esportius

+800m2

Superfície

disponibles.

Proporció

Si bé es cert que cadascuna d’aquestes activitats requereixen de característiques força específiques, caldrà

important

valorar quines són més idònies i més demandades, per tal

Façanes

de decidir on i quina implantar. important

Mitgeres (rocòdrom) Alguns d’elles, com ara els circuits de cross, ja s’organitzen

sí

anualment al solar situat al costat de Mercadona, i estan

Desocupat

adreçat als nens i nenes del CEIP Federico García Lorca. D’altres, com ara el rocòdrom, requeririen d’una superfície

Usos urbanístics compatibles: equip.

vertical - mitgeres? -, mentre que per a l’sport de l’skate caldria habilitar l’espai amb alguns elements especials -

Ús esportiu

rampes -. Bona connexió amb espais de lleure

Propietat pública o privada

x,xx €

Beneficis econòmics estimats

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

circuit Cross Escoles

Esport Gent Gran

Futbol i bàsquet

Requeriments

€

Esports majoritaris Hi ha també d’altres sports més populars, com ara el futbol i el bàsquet que, malgrat que els equipament esportius

Solar

municipals (MontAqua) compten amb algunes pistes per jugar-hi, no sempre són suficients per cobrir la demanda. A

Exterior

més a més, es tracta d’espais en què s’ha de fer una reserva

+800m2

prèvia i, per tant, no té cabuda un joc a pilota més informal,

Superfície

associat probablement als nens i/o joves del municipi. Proporció Actualment, val a dir que hi ha una pista de futbol al torrent

Façanes

Mitgeres

sí

Desocupat

situat darrere de l’Ajuntament, però es troba en bastant mal estat per vandalisme i falta de manteniment.

Usos urbanístics compatibles: res + ind Ús esportiu Bona connexió amb espais de lleure Propietat pública o privada

x,xx €

Pista de futbol

Beneficis econòmics estimats

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Esport Gent Gran

€

Halloween

Requeriments

Celebració juvenil La festa de Halloween que organitza l’associació juvenil del municipi s’ha convertit en un esdeveniment amb ressò a

Edificació

nivell comarcal. Interior Actualment, s’utilitzen les instal·lacions de l’espai cultural

+800m2

Superfície

Proporció

Façanes

preparatòries necessàries.

Mitgeres

En aquest sentit, hi ha un reclam per part de l’associació

sí

Desocupat

La Vinícola. Tot i així, a mesura que l’esdeveniment s’ha anat fent gran en els darrers anys, ha augmentat la complexitat de la seva gestió tant pel que fa al nombre d’assistents a la convocatòria, com pel que fa a les feines

juvenil de trobar un espai més ampli on es pugui desenvolupar la mateixa activitat de manera més còmoda i folgada. Usos urbanístics compatibles: residenc. Des dels diferents departaments de l’ajuntament es considera fonamental donar recolzament a aquesta

Ús lleure / socialització

iniciativa, tot posant en valora la capacitat d’organització del col·lectiu de joves, en tant que inclou algunes persones

Bona connexió amb espais de lleure

amb vertader risc d’exclusió social que, en aquest cas,

Propietat pública o privada

La Vinícola

prenen un paper actiu tant en l’organització com en el gaudi de l’activitat.

x,xx €

Beneficis econòmics estimats

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

Esport Gent Gran

Tallers d’ocupació

Requeriments

€

La formació i el jovent Ens tornem a referir específicament al col·lectiu de joves, en tant que des del departament de promoció econòmica

Parcel·la lliure amb/sense edificacions

es considera que és el principal grup poblacional al que cal adreçar les polítiques públiques de formació. En aquest

Exterior / Interior

sentit, són necessaris espais adients per aquestes activitats

+200m2

(a l’interior i/o exterior) i per això es valoren diferents

Superfície

alternatives; una de les més comentades pels tècnics, fa referència a formació per adquirir habilitats en la reparació

Proporció

de diferents elements com ara:

Façanes

Mitgeres

sí

Desocupat

•

Deixalles (electrodomèstics): aviat entrarà en vigor una normativa europea segons la qual caldrà reparar tots aquells aparells que es portin a una deixalleria, si és possible. En aquest sentit, caldrà formar persones que adquireixin aquests coneixements per tal de posar-los en pràctica. A més a més, cal valorar la vinculació

Usos urbanístics compatibles: res + ind

territorial al sector del metall o el tèxtil, en el qual també hi ha programes específics en marxa (Re-Intex).

Ús cultural: formació •

No cal connexió amb espais de lleure

Bicicletes: es constata un interès especial en el municipi pel món de la bicicleta, i s’identifiquen grups

Propietat pública o privada

Pista de futbol

concrets de persones dedicades. És per això que es valora positivament plantejar tallers de reparació de

x,xx €

Beneficis econòmics estimats

bicicletes on poder formar joves, que alhora puguin funcionar a mode de parking en un espai exterior.

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Esport Gent Gran

€

Barbacoes

Requeriments

Trobades col·lectives Es detecta una demanda específica en el municipi per realitzar trobades col·lectives on, habitualment, es produeix

Sense edificacions

un àpat (barbacoes). Donat el caràcter restrictiu de les activitats en que s’ha de fer foc, els espais on ubicar-s’hi no

Exterior

són sempre fàcils de trobar.

+800m2

Superfície A més a més, la necessitat de demanar llicència per fer barbacoes en espais que, inicialment, no estan

Proporció

acondicionats per a tal fi, dificulta la gestió de permisos

Façanes

adminsitratius.

Mitgeres

És per això que es considera adient l’habilitació d’un espai,

sí

Desocupat

dintre de làmbit més urbà, on el risc d’incendi sigui baix, i on sigui fàcilment ubicable racons amb graelles, bancs, etc. que facilitin el desenvolupament d’aquesta activitat. Usos urbanístics compatibles: residenc. Ús de lleure / socialització Bona connexió amb espais de lleure

Propietat pública o privada

x,xx €

Beneficis econòmics estimats

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

Zona de barbacoes o àpats col·lectius

Esport Gent Gran

Horts urbans o periurbans

Requeriments

€

El medi ambient i la socialització Darrerament han aparegut a les ciutats pràctiques associades al conreu, amb la particularitat d’estar ubicades

Parcel·la lliure amb/sense edificacions

al seu bell mig. En la gran majoria dels casos, s’han Exterior

convertit en espais de trobada rics i dinàmics.

+200m2

Superfície

En el cas de Santa Margarida, aquesta pràctica ja es dona

Proporció

Façanes

Mitgeres

sí

Desocupat

de manera informal a algunes parcel·les situades a la mateixa llera del riu Anoia. Els principals usuaris d’aquestes parcel·les són bé persones jubilades amb coneixements en la matèria, o bé persones amb disponibilitat de temps - com ara en situació d’atur i generalment homes-. En aquest sentit, i en tant que es tracta d’una iniciativa que ja funciona actualment, es planteja la possibilitat de abordar aquesta qüestió d’una manera més regulada, tenint en compte que, actualment, l’ocupació de la parcel·la es

SNU

produeix sense el consentiment explícit de la propietat dels terrenys. Inicialment, sembla que l’alternativa més viable

Ús vinculat al medi ambient

sigui la d’ubicar l’activitat en una parcel·la periurbana, a prop d’on es produeix actualment. Tot i així, caldrà valorar

Important connexió amb espais de lleure

la possibilitat de trobar alguna parcel·la més cèntrica, en sòl Propietat pública o privada

Zona d’horts

urbà, on potser seria atractiu per altres grups de població, com ara escolars o joves que vulguin adquirir coneixements.

x,xx €

Beneficis econòmics estimats

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Esport Gent Gran

€

Art urbà

Requeriments

Creativitat i educació La presència de mitgeres als espais buits urbans (solars) podria suggerir una activitat artística vinculada a la

Solar

pintura mural. Inicialment, es podria tractar d’una activitat vinculada a un moment concret - esdeveniment anual - o bé

Exterior

a un col·lectiu concret, com ara els nens i els joves.

Superfície

Proporció

Façanes

important

Mitgeres

Es coneixen iniciatives interessants que poden servir de referent on, la implicació dels centres educatius del municipi en el disseny d’aquests murs, ho ha convertit en una activtat on es treballa la creativitat dels més petits, envers una transformació urbana. Concretament a Santa Margarida, ja hi trobem espais

sí

que, de manera informal, han estat treballats amb

Desocupat

grafits, donant uns resultats força interessants, com ara l’assenyalat al plànol i il·lustrat a la fotografia de sota.

Usos urbanístics compatibles: residenc. Ús cutltural, vinculat a la producció art. Bona connexió amb espais de lleure

Propietat pública o privada

x,xx €

Beneficis econòmics estimats

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

Espais amb grafits als murs

Esport Gent Gran

Esport gent gran

Requeriments

€

L’autonomia i el lleure dels més grans L’envelliment actiu és un concepte que s’està començant a treballar a l’hora de dissenyar els espais públics dels

Solar

municipis, la qual cosa comporta tenir en compte les necessitats d’aquest col·lectiu de persones, tot valorant

Exterior

que les millores introduïdes per afavorir aquest col·lectiu,

+200m2

Superfície

Proporció

Façanes

Mitgeres

sí

Desocupat

reverteixin positivament en qualsevol de la resta dels seus usuaris. En el cas de Santa Margarida de Montbui, s’ha considerat interessant valorar la possibilitat d’incorporar aquest ús dintre de les possibilitat d’activació dels espais buits escollits, en tant que tots ells es troben en un entorn urbà i, per tant, fàcilment accessibles per aquest col·lectiu.

Usos urbanístics compatibles: res + ind Ús esportiu Bona connexió amb espais de lleure Propietat pública o privada

x,xx €

Zona d’horts

Beneficis econòmics estimats

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Rocòdrom Pistes de futbol / bàsquet Halloween

Interaccions Activitats i espais Per tal de valorar la idoneïtat de l’activació de nous usos, és imprescindible creuar informació bàsica que les posi en relació amb les capacitats dels espais escollits. I no només per les característiques pròpies dels espais buits, sinó també per valorar l’entorn en què es situen i, conseqüentment, els residents de la zona que, de ben segur, seran un dels principals usuaris. En el cas de Santa Margarida, i per tractar-se d’un municipi relativament petit, l’abast de les actuacions s’espera arribin a tot el conjunt de la població; si més no, al barri de Sant Maure, on es localitzen els espais en desús que es pretén dinamitzar.

Tallers d’ocupació

Pel que fa a les activitats a l’aire lliure, estan vinculades principalment bé a activitats esportives o de lleure – que podríem encabir edintre del sector o àmbit de la socialització-.

Barbacoes - Trobades col·lectives Horts

Al diagrama de la pàgina següent hem identificat quins sectors són els més adients a treballar en cada espai. Posteriorment, caldrà una reflexió conjunta entre administració (tècnics i polítics) i la ciutadania - tot tenint en compte el marc jurídico - administratiu -, a partir de la qual valorar quines activitats de les llistades tindrien una millor correspondència amb quins dels espais sel·leccionats.

La principal característica que estableix una diferència clara entre els espais escollits, és la de si es tracta de solars o d’edificacions en desús. Aquest fet condiciona clarament la seva capacitat per acollir distintes activitats, en funció si s’han de desenvolupar a l’aire lliure, o si bé requereixen d’un espai tancat, com ara la Fàbrica dels Tints o el Magatzem de sabates per desenvolupar-se.

Reparació de bicis

En aquest sentit, cal valorar el potencial d’aquests dos últims espais, en tant que tenen la possibilitat d’encabir quasi qualsevol tipus d’activitats interiors; si bé Els Tints compta amb un espai exterior amb força possibilitats per podria acollir activitats de lleure, vinculades (o no) a l’entorn natural del riu Anoia. Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

Activitats artístiques Esport Gent Gran

SECTORS

€

Comerç Mixt Esport Lleure / Socialització Cultura /Formació Ambiental Arts plàstiques

M € 1

4 5

€

61 Diagrama que relaciona els espais buits amb els sectors d’activitat

€

€ Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Activitat

Halloween Gestor

Sector

ACTIVITATS POTENCIALS

Beneficiaris

Tallers d’ocupació

MontbuiStores.0

Activitat

Fira de la Multicultura

Sector

Reparació de bicis Beneficiaris

Gestor

Barbacoes - Trobades col·lectives MontbuiStores.0

Activitats, sectors i beneficiaris

Saló de la infància Horts

Un cop associades les activitats als espais, cal posar de relleu la vinculació amb els que són o podrien ser els seus possibles futurs gestors, així com en els beneficiaris últims de les accions d’activació. *Al capítol o5. propostes d’activació, dintre de l’apartat de recomanacions, es valora aquest diagrama per tal d’establir els criteris de sel·lecció de les accions.

Fira de la Multicultura Casal d’Entitats Activitats artístiques Saló de la infànciaCircuit de Cross / Skate Esport Gent Gran Casal d’Entitats

Rocòdrom

Circuit de Cross / Skate Pistes de futbol / bàsquet Rocòdrom

Halloween

Pistes de futbol / bàsquetTallers d’ocupació Halloween

€

Reparació de bicis

SECTORS Comerç Ús mixt Esport

Tallers d’ocupació Barbacoes - Trobades col·lectives

Lleure / Socialització

Reparació de bicis

Cultura

Horts

Barbacoes - Trobades col·lectives Activitats artístiques Horts

Esport Gent Gran

Ambiental Arts plàstiques

Activitats artístiques

€ Gran Esport Gent

€

M Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Les persones

GESTORS Ciutadans / Entitats / Administració BENEFICIARIS Nens / Joves / Adults / Gent Gran

ACTIVITATS POTENCIALS Activitat

Sector

Gestor

Beneficiaris

MontbuiStores.0 Fira de la Multicultura Saló de la infància Casal d’Entitats Circuit de Cross / Skate Rocòdrom Pistes de futbol / bàsquet Halloween Tallers d’ocupació Reparació de bicis Barbacoes - Trobades col·lectives Horts Activitats artístiques Esport Gent Gran

Diagrama que relaciona les activitats, amb els sectors de treball (codi de color de les boles), els gestors i els beneficiaris

€

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Estratègies i processos

estratĂ¨gies i processos

Entrevistes grupals Equip de govern: presa de decisions L’activació d’espais urbans en desús amb usos provisionals i/o temporals és una estratègia relativament novedosa, en el sentit que, en molts casos, és el resultat d’una planificació urbanística a l’engròs que ha deixat buits a la ciutat sense programa, com a mínim, a curt termini. En aquest sentit, les iniciatives que fins al moment s’han dut a terme, són molt puntuals i poc conegudes; és allò que s’anomena “l’urbanisme del mentrestant”. És a dir, aquell que aposta per activar la ciutat amb propostes que vagin més enllà d’allò que el planejament urbanístic preveu a llarg termini. És per això que la manera en què es va voler abordar la qüestió amb l’equip de govern va ser la de presentar accions similars que ja s’havien dut a terme amb èxit, en altres municipis, per tal d’activar espais en desús.

L’anàlisi comparat es va realitzar classificant les iniciatives més reeixides i posant en valor diferents aspectes que, en el desenvolupament dels treballs, serien importants a tenir en compte:

• De qui havia sorgit la iniciativa d’activació d’espais buits, tot diferenciant entre administració pública, ciutadans no associats o entitats. • Com s’havia dissenyat el procés de dinamització de la iniciativa • Quins resultats (finalistes) s’havien volgut aconseguir

• Pel que fa a espais amb potencial, es va identificar la Fàbrica dels Tints, i es comentà la possibilitat de que les propostes que sortissin, fossin incorporades al futur POUM en redacció. • Pel que fa a necessitats no cobertes a què s’havia de donar resposta, es mencionava una llar d’avis.

Les principals conclusions extretes de la reunió foren: • L’equip de govern va mostrar la seva preocupació en relació a la viabilitat de les propostes, en tant que els preocupava l’encaix legal que podia tenir la implantació de noves activitats no previstes pel planejament. • En relació a les possibles noves activitats, es va apuntar a una iniciativa que s’havia considerat prèviament: els horts urbans a una parcel·la situada al nord del municipi

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Estratègies i processos

Exemples d’iniciacitves d’activació: EGIAMAPA (Donosti) i SOLARS VIUS (Lleida)

Iniciativa Administració: Pla de buits (Bcn) Entitats: Solar Corona (València) Ciutadans: Campo de la Cebada (Madrid) Tècnics: Vapor Cusidó (Sabadell)

Procés Mapeig conjunt: EGIAMAPA (Donosti) Implicació centres educatius: SOLARS VIUS (Lleida) Convocatòria pública: COBOI (Sant Boi de Llobregat) Programa europeu: TUTUR

Resultat Art urbà: Milestone (Girona) Productiu: Bicipark (Bcn) Espai públic: ElCasc (Alacant) Programa mixte: La Fàbrica de Toda la Vida Mapa visual amb les inciatives identificades segons els tres aspectes clau del procés: iniciativa, procés i resultats

Pla estel* - estratègies socials per al territori i els espais lliuries -

Taller amb tècnics: diagnosi col·laborativa L’entrevista grupal amb els tècnics municipals es va dissenyar tenint en compte que no es pretenia iniciar un procés d’implicació ciutadana. Per tant, el nivell d’informació a què es volia arribar era, no tant el de conèixer quines estratègies tenien engegades que poguessin tenir relació amb allò que estàvem treballant, sinó més aviat que ens descobrissin les necessitats ciutadanes que havien detectat, així com els agents del territori – principalment entitats - les quals podrien entrar en joc bé com a agents actius o bé com a beneficiaris directes. L’estratègia de treball amb ells va consistir en dues dinàmiques:

• La primera, es tractava d’una conversa en què se’ls interpel·lava en relació a aquestes dues qüestions esmentades anteriorment. El resultat fou el panell de la imatge de la pàgina següent, on es va aconseguir dibuixar un mapa relacional que va anar més enllà del llistat que inicialment es pretenia aconseguir. Igualment, malgrat no estava previst,

espontàniament van identificar els espais que consideraven més adients en relació a les necessitats que proposaven i del tipus d’agent territorial a què es referien. Aquesta informació ens ha permès, doncs, connectar activitats – espais en desús – agents, a través de les interaccions potencials que ells havien detectat (veure aparat 03 les persones / Interaccions). • En segon lloc, es va dissenyar una fitxa on es demanava que valoressin quin espai és el que consideren que té més potencial per ser activat i el que menys. El millor valorat fou el de la Fàbrica dels Tints, seguit del Magatzem de Sabates. I, pel que fa als solars, el d’equipaments de la vora de Mercadona també es valorava positivament per la seva extensió i capacitat d’acollir activitats de lleure.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Estratègies i processos

Imatges de la sessió de treball

69 Diagrama sorgit de lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista grupal

Pla estel* - estratĂ¨gies socials per al territori i els espais lliuries -

Taller amb tècnics i polítics: propostes d’activació La sessió de treball amb els tècnics municipals i polítics tenia com a primer objectiu, l’exposició dels resultats de la primera fase del treball, de detecció i estudi dels espais buits d’oportunitat i les activitats potencials a implantar-hi de manera temporal. En base aquest primer treball presentat, se’ls va plantejar formar part també de la fase de proposta amb dues variables: l’ordre de priorització d’espais i activitats, d’una banda; i, de l’altra, la ubicació temporal de les activitats als buits detectats. La voluntat d’implicar-los en aquesta fase propositiva cerca una certa representativitat dels habitants del municipi i garanties de continuitat de les propostes. L’estratègia de la part de sessió propositiva va consistir en dues dinàmiques:

• En primer lloc, van omplir individualment una fitxa de priorització de cada un dels espais i de les activitats sota tres conceptes: demanda social, facilitat de gestió i adequació de

l’espai. Els espais considerats amb un grau de priorització general més elevat van ser el Magatzem de Sabates, la Fàbrica dels Tints i el Solar de Mercadona; pel que fa les activitats, destacaren el Montbuistores.0, la Fira de la multicultura, el Casal d’entitats, els Tallers d’ocupació, les Barbacoes, els Horts i l’Esport per gent gran. • En segon lloc, es va fer un treball per consensuar la relació dels espais amb les activitats a través d’un mapa i les fitxes de les activitats. El resultat va ser el que es pot veure a la imatge de la pàgina següent i el debat sobre les possibilitats o dificultats de cada cas. Va sorgir, per exemple, la dificultat d’acord per assignar un ús determinat al Magatzem de Sabates, la necessitat d’estudi de l’estat de l’edificació de la Fàbrica dels Tints o l’oportunitat que representen els solars residencials per possibilitar la connectivitat amb l’espai fluvial.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Estratègies i processos

Imatges de la sessió de treball

71 Diagrama sorgit de lâ&#x20AC;&#x2122;entrevista grupal

Pla estel* - estratĂ¨gies socials per al territori i els espais lliuries -

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Estratègies i processos

Propostes d’activació

Enfocament inicial Valoració recursos a activar La primera reflexió que cal fer abans d’abordar les propostes d’activació de buits urbans, és plantejar quins són els recursos que es volen utilitzar, a nivell municipal, per posar en marxa el procés. I no només ens referim a recursos econòmics sinó, i fonamentalment, als recursos humans dels quals es disposa i com es volen gestionar. D’una banda, de manera general, identifiquem dos agents amb capacitat de dinamitzar i/o liderar les diferents etapes del treball d’activació de nous usos: • Ciutadania • Administració local (ajuntament) I, d’altra banda, quatre fases del procés en què s’ha de decidir qui porta la iniciativa: • Planificació

Per tal facilitar la presa de decisions, hem volgut construir una matriu on s’estableixen els diferents graus d’implicació d’ambdós agents. Entenem que, al punt on ens trobem actualment - escenari 0 -, és la pròpia administració local qui lidera la planificació, disseny i gestió. Pel que fa l’ús, tractant-se d’espais oberts - en el sentit de que no tenen el pas restringit -, sense una activitat determinada, no es pot considerar que la seva utilització correspongui a la ciutadania, sinó que la iniciativa és també assumida per l’ajuntament. A l’altra extrem de la matriu - escenari 7 -, trobem una situació en què la pròpia ciutadania és l’encarregada i garant de totes les fases del treball, i l’administració delega en ella les seves funcions. Això sí, sempre mantenint un marc estable de cooperació liderat i/o supervistat per l’ens local. Entre totes dues situacions, hi ha diferents estadis on la implicació d’ambdós agents és modulable.

• Disseny

• Gestió • Utilització / Ús

En aquest sentit, és desitjable que, d’una banda, l’administració local decideixi quin és el punt d’equilibri amb què se sent còmode per gestionar el procés. I, consequentment, tenint en compte

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

que la iniciativa de posar en marxa aquest procés ha estat de l’ajuntament, a partir de l’escenari que es pretengui assolir, el procés d’activació es dissenyarà de manera que sigui adient als recursos que s’hi vol destinar. D’altra banda, caldrà valorar adequadament els neguits de la ciutadania - associada en entitats i/o col·lectius o de manera individualitzada - i la seva capacitat de donar resposta a processos de co-responsabilització. És important destacar que, qualsevol que sigui l’estratègia, la fase última que consisteix en la utilització de l’espai segons els nous paràmetres, SEMPRE ve de la mà de la ciutadania. Per tant, no és baladí valorar la possibilitat d’incorporar-los en les fases prèvies de treball.

Planificar

Dissenyar

Gestionar

Utilitzar

Administraciรณ

75 Ciutadans

ACTIVITATS POTENCIALS Valoració dels possibles Activitat resultats de l’activació

Sector

Gestor

Beneficiaris

MontbuiStores.0

Per tal de plantejar les propostes d’activació de buits s’han valorat els diferents aspectes que es Fira de la Multicultura deriven de l’anàlisi realitzada (sobretot a la pàgina 60, Interaccions, del capítol les persones) Saló de la infància

• En primer lloc, valorar quins sóns els Casal d’Entitats beneficiaris a què es vol atendre amb major prioritat. Circuit de Cross / Skate

• En segon lloc, identificar els agents del Rocòdrom territori amb què es vol comptar, tenint en compte les seves capacitats Pistes de futbol / bàsquet

• I, en tercer lloc, apostar per sectors de treball amb més carències pel queHalloween fa a la situació socio-econòmica de la zona. Tallers d’ocupació

Tot i així, és important no utilitzar aquests tres Reparació de bicis criteris per seleccionar les actuacions de manera aïllada, sinó valorar-los conjuntament. Barbacoes - Trobades col·lectives

A continuació, en base a l’anàlisi i la pròpia Horts experiència, s’apunten algunes recomanacions a tenir en compte, a nivell d’administració local, artístiques dels a l’hora d’establir prioritatsActivitats per l’activació projectes i de desenvolupar-los. Esport Gent Gran

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

€

BENEFICIARIS • Prioritzar activitats a implantar en funció del nombre i el tipus de beneficiaris, però també apostant per aquells processos que empoderin grups de població amb problemàtiques associades, com ara socials, econòmics, de manca de formació, etc. • Establir vies de comunicació amb la ciutadania per tal d’informar, de manera transparent, del desenvolupament del procés; independentment del grau en el que se’ls vulgui implicar • Segons l’anàlisi realitzada, l’aposta per treballar amb el sector més jove és fonamental. Per tant, la interlocució amb centres educatius o de lleure vinculats, han de ser clau.

TATS POTENCIALS Sector

Gestor

ACTIVITATS POTENCIALS Beneficiaris

Activitat

AGENTS DEL TERRITORI / GESTORS

MontbuiStores.0

• Avaluar amb realisme els recursos amb què es Fira de la Multicultura vol comptar, destinar i/o posar en joc: recursos humans i econòmics. Saló de la infància

• Programar diferents processos d’activació Casal d’Entitats de nous usos en diferents terminis: a curt, mig o llarg. L’aposta decidida per actuacions Circuit de Cross / Skate a curt termini, pot comportar possibilitats de créixer cap a actuacions a mig-llarg Rocòdrom termini estratègiques de ciutat. D’aquesta manera es pot aconseguir engrescar grups de Pistes de futbol / bàsquet població a través d’actuacions senzilles, que serveixin “d’excusa” per informar-los de futurs Halloween processos en què es pugui implicar. Tallers d’ocupació

• Definir estratègies de cooperació amb els agents del territori amb més capacitat Reparació de bicis d’arrossegar noves iniciatives, tot valorant la possibilitat d’incorporar contrapartides Barbacoes - Trobades col·lectives que beneficien tant l’administració, que es desprén de part de la seva tasca de gestió i per tant podria reduir costos, com a les Horts entitats o ciutadans que s’impliquin. Activitats artístiques Esport Gent Gran

€

Sector

Gestor

Beneficiaris

SECTORS • Identificar objectius ambiciosos, en el sentit de valorar l’activació de nous usos com una oportunitat per treballar transversalment millores urbanes; i no només de caire físic, sinó també funcional, social i/o econòmic. • Elaborar una anàlisi acurada dels sectors que es poden veure afectats per les mesures d’activació, tant de manera directa com indirecta, per tal de donar transversalitat a la proposta. • En la presa de decisions, encertar amb el pes específic corresponent a cada agent del territori, en funció del sector que es pretèn afavorir, tot tenint present si el que es persegueixen són interesos propis o de la comunitat; tant un com l’altre són legítims, tot i que potser aquells que benficiïn a la comunitat han d’agafar més pes en la presa de decisions.

Potencial d’activació dels espais Estratègies generals

L’estudi dels diferents espais buits i activitats potencials de Santa Margarida de Montbui, permet relacionar-los i plantejar estratègies d’activació per cada cas tal com s’apunta a continuació, malgrat el present document no desenvolupa el protocol de tots els projectes.

• Espai poliesportiu -espai 3- El solar ja acull de manera puntual, les activitats esportives de circuit de cross. Les seves característiques topogràfiques, emplaçament i situació urbanística, el fan un lloc idoni per habilitar-lo per fer pràctiques esportives.

• Ordenació de les activitats a la parcel·la vora riu -espai 1- L’espai té potencial per acollir la demanda d’horts, que ja hi té lloc, però també àrees d’esbarjo per activitats col·lectives, com les barbacoes, o d’exercici físic per la gent gran. Caldria estudiar les possibilitats que ofereix el lloc, tenint en compte les limitacions per inundabilitat i els interessos de la propietat.

• Fàbrica dels tints -espai 4- El conjunt representa una gran oportunitat per acollir activitats puntuals que ja es desenvolupen en d’altres espais del municipi, no del tot adequats; la seva conformació, amb edificacions i espais oberts, fa idònia la implantació de tallers d’ocupació i, relacionats amb aquests, determinades activitats a l’aire lliure com cross, skate, o aparells d’exercicis per gent gran. Val a dir que, en aquest cas, caldrà avaluar l’estat de l’edificació per conèixer les possibilitats reals de l’espai.

• “Propietat privada. Permès el pas” -espai 2, 5 i 6- Els diferents solars residencials objecte d’estudi ofereixen l’oportunitat de connexió de l’espai urbà amb el riu. Es proposa engegar una campanya per visibilitzar l’acció d’obertura d’aquests espais a les persones i promoure el seu arranjament mínim, combinat amb intervencions artístiques i horts urbans.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

• Procés d’acord per la reubicació d’usos municipals -espai 7- Obrint el debat dels possibles usos a implantar al Magatzem de sabates, es detecta la dificultat d’acord entre els tècnics de l’administració. És convenient iniciar un procés participatiu intern que permeti arribar a un acord de distribució dels usos en el qual poden entrar en joc d’altres espais municipals edificats. Mentrestant, es planteja assajar la implantació del casal d’entitats a una part del Magatzem de sabates.

Activitat puntual. S’habilitarà l’espai i es tramitaran els permisos ad hoc. Activitat temporal en xarxa. S’estableix en diferents punts estratègics. Activitat temporal. S’habilita un espai per determinada activitat.

PROJECTES

ESPAIS

Ordenació de les activitats a la parcel·la vora riu

Espai 1. Parcel·la vora riu

“Propietat privada. Permès el pas”

Espais 2, 5 i 6. Solars residencials

Espai poliesportiu

Espai 3. Solar Mercadona

Fàbrica dels tints

Procés d’acord per la reubicació d’usos municipals

Espai 4. Fàbrica dels tints

Espai 7. Magatzem de sabates

ACTIVITATS

esport gent gran - horts - barbacoes i trobades col·lectives

horts urbans - activitats artístiques - circulació vianants

pràctiques esportives diverses

esdeveniments - tallers ocupació cross / skate / esport gent gran

casal d’entitats - altres usos municipals

Barbacoes - Trobades col·lectives Horts

Protocols d’activació dels espais buits

Activitats artístiques

Projectes desenvolupats

SECTORS

Plantejats els projectes que poden resultar de relacionar els espais amb les activitats, se’n seleccionen quatre per desenvolupar-ne el protocol d’activació. El criteri per fer aquesta selecció es basa en el fet que els projectes suposin realment l’activació temporal d’espais buits, que siguin viables i que les activitats implantades, els col·lectius beneficiaris i els gestors, siguin diversos. El factor comú dels projectes dels quals es desenvolupa el protocol d’activació és que resulten interessants des del punt de vista urbanístic. Es preveu que no només activaran determinats espais, sinó que també suposaran un impacte al seu entorn; incidiran en les dinàmiques urbanes, potenciant els valors del lloc i enfortint el teixit social.

Els quatre projectes seleccionats segons els criteris exposats, són els que es situen a la imatge de la pàgina següent. Per la seva selecció també s’ha tingut en compte que hi hagi un benefici equilibrat de tots els col·lectius d’usuaris, i que, en conjunt, es puguin implantar activitats del màxim de sectors diferents (esportives, culturals, ambientals, artístiques, etc). Un dels projectes, el de “Propietat privada. Permès el pas”, es plantejava com un sistema de tres espais, dels quals un (espai 6. solar residencial) ha estat descartat.

D’altra banda, en tots els casos, es tracta d’iniciatives que es preveuen amb un caràcter temporal, amb la possibilitat de crear un precedent o consolidar activitats gairebé com a noves necessitats municipals.

Esport Gent Gran

€

Comerç Mixt Esport Lleure / Socialització Cultura /Formació Ambiental Arts plàstiques

Espais inclosos

Espais descartats

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

“Propietat privada. Permès el pas” espai 2

Espai poliesportiu espai 3

Fàbrica dels tints espai 4

€

“Propietat privada. Permès el pas” espai 5 Procés d’acord per la reubicació d’usos municipals espai 7

Barbacoes - Trobades col·lectives Horts Activitats artístiques

Espais descartats Esport Gent Gran

Partint dels criteris plantejats als apartats anteriors, els dos espais que queden en la fase de plantejament ja exposada són els que es senyalen a la imatge de la pàgina següent. L’espai 1 correspon al projecte d’”Ordenació de les activitats a la parcel·la vora riu”, que queda descartat; l’espai 6 estava inclòs al projecte “Propietat privada. Permès el pas” que es desenvolupa únicament pels espais 2 i 5.

• Espai 1: Ordenació de les activitats a la parcel·la vora riu. L’ordenació de les activitats en aquest espai és una necessitat real; no obstant, la parcel·la no es troba actualment en desús i el resultat de la seva ordenació podria plantajar-se com una situació a mantenir, i no temporal. És per això que es descarta plantejar el protocol d’activació en el marc del present document. • Espai 6: dins el projecte “Propietat privada. Permès el pas”. La iniciativa “Propietat privada. Permès el pas” té per objectiu generar una xarxa de solars oberts amb el riu Anoia com a eix vertebrador. L’espai 6 encaixaria amb el projecte de campanya, però es posa en dubte l’interès d’incloure’l, per la seva situació, més allunyada del riu, la seva titularitat, privada, i la proximitat del solar amb un espai lliure públic ja urbanitzat.

SECTORS

€

Comerç Mixt Esport Lleure / Socialització Cultura /Formació Ambiental Arts plàstiques

Espais inclosos

Espais descartats

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

ESPAI 1

ESPAI 6

Valoracions prèvies en relació a la gestió dels espais buits temporals Pel que fa a l’aplicació de la normativa reguladora de la intervenció administrativa en les activitats amb incidència ambiental (Llei 20/2009, de 4 de desembre, de Prevenció i control ambiental de les activitats), cal tenir en compte que, malgrat que les activitats que es desenvolupen puguin tenir un caràcter marcadament temporal (es desenvolupin durant un termini de temps molt curt), aquest fet no eximeix de l’obligació d’obtenir els corresponents permisos, d’acord amb l’esmentada normativa. Cal assenyalar que rarament s’instal·laran activitats amb incidència ambiental (les activitats incloses als annexos de la llei) en aquests espais buits, per la qual cosa no s’hauria de tramitar cap autorització, llicència o comunicació ambiental. En canvi, en aquests espais seria més probable la realització d’activitats subjectes a la normativa d’espectacles i activitats recreatives, la qual sí que estableix règims d’intervenció específics per a les activitats esporàdiques o extraordinàries.

Així mateix, cal recordar que en el projecte tècnic caldrà contemplar totes aquelles qüestions vinculades amb la normativa sectorial (incendis, seguretat, enllumenat, etc.) que requereixi cada

cas, en funció de tipus concret d’activitat a desenvolupar en cada cas. D’altra banda, partint del fet que, en general, les activitats proposades no tindran unes dimensions excessives ni un elevat potencial generador d’impacte sobre el medi ambient i la seguretat en la salut de les persones, es parteix de la base general que la majoria estaran sotmeses al règim de comunicació prèvia o declaració responsable. Fins i tot és possible que les actuacions a desenvolupar no estiguin subjectes a cap règim d’intervenció d’activitats. En el cas que els usos es desenvolupin pel mateix Ajuntament, serà necessari que l’esmentada Administració disposi del projecte i la documentació requerida per al desenvolupament de l’activitat. Pel que fa a les obres, caldrà disposar del corresponent projecte d’obres municipal, a desenvolupar d’acord amb el ROAS. Respecte a la titularitat dels espais sobre els quals s’intervé, s’ha redactat l’estudi sobre la base de la informació facilitada al respecte per l’Ajuntament, la qual, bàsicament, parteix de dades cadastrals. En el cas que es procedeixi

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

a l’execució dels diversos projectes esmentats caldrà realitzar les verificacions de titularitat corresponents (Dades registrals en mans del municipi o Registre de la Propietat). En l’apartat d’observacions de cadascuna de les fitxes dels espais es realitzen els advertiments generals que es consideren més rellevants en cada cas, sense perjudici de les particularitats de cada projecte en concret i de la normativa sectorial que els sigui d’aplicació específica. Pel que fa a la forma de gestió dels diferents espais, caldrà que l’Ajuntament, en funció del projecte que definitivament s’executi i prèvia ponderació i valoració dels objectius i interessos implicats, estableixi quin és el grau d’implicació que poden tenir en els diferents espais la ciutadania, entitats i tercers actors. Al respecte, des de la vessant jurídica, serà aconsellable tenir en compte que, si existeixen entitats o persones gestores de l’espai, caldrà delimitar clarament el caràcter temporal dels drets sobre aquests espais o el seu caràcter precari, per a evitar generar danys o expectatives d’indemnització quan els usos temporals finalitzin.

A continuació s’estableixen uns frisos o gràfics temporals en relació a l’activació de cada espai en els que, amb caràcter orientatiu, s’estableixen els punts bàsics de les diferents fases del protocol d’activació, sense perjudici de la seva necessària adaptació i concreció en funció del projecte concret a desenvolupar.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

“PROPIETAT PRIVADA. PERMÈS EL PAS” Objectius estratègics L’activació d’aquests espais, a la qual es podrien sumar d’altres solars propers al riu, connecta l’espai urbà amb el fluvial. El conjunt d’espais, potencia l’ús de la llera de l’Anoia al seu pas pel municipi, oferint un atractiu visual a la seva façana i convertint-lo en l’espina dorsal de diverses activitats.

Espais 2 i 6 Activitats

La campanya “Propietat privada. Permès el pas” permet clarificar la situació de l’espai als usuaris, i garantir la tranquil·litat de la propietat.

Actuacions per l’activació 1. Contactar amb la propietat per acordar la cessió de l’espai 2. Redactar el projecte amb la participació de la ciutadania i, en paral·lel, inciar la campanya i les intervencions artístiques en base al model consensuat 3. Executar les obres d’urbanització de l’espai i adjudicar els horts urbans 4. Implantació dels horts i manteniment continuat dels espais en general; custòdia ciutadana

Mecanismes d’avaluació • Horts urbans • Activitats artístiques

•

* Urbanització mínima dels espais

• •

Campanya - Enquesta de reconeixement del grau de transmissió del missatge a la població Art urbà - Valoració del procediment amb els artistes i ajust dels períodes d’intervenció Ús de l’espai lliure - Observació de l’impacte en l’ús de la llera del riu com a eix vertebrador d’activitat Propietat - Percepció en relació a l’ús públic de l’espai Horts urbans - Demanda d’espais i ús real

87 Vista de l’activació de l’espai 2, des del carrer Almeria

“PROPIETAT PRIVADA. PERMÈS EL PAS”

2a1. REDACCIÓ PO 1. CONTACTE Adjudicació 2b1. CONCURS 2b2. REDACCIÓ I TRAMITACIÓ 3. URBANITZACIÓ 2b2. 1. CAMPANYA REDACCIÓ I

2. INT. ARTÍSTIQUES

4. MANTENIMENT 5. IMPLANTACIÓ HORTS

3. CUSTÒDIA CIUTADANA

1. MODEL ART URBÀ 2. LÍNIES PROJECTE URB.

Tramitació

Transformacions espacials

Implicació ciutadana

1. Contacte amb els propietaris

1. Generar una imatge de la campanya i fer-ne difusió. Col·locar panells als espais.

1. Preveure el nombre d’intervencions d’art urbà que es faran, el sistema i criteris de selecció dels artistes, la durada prevista de les obres fins a nova intervenció.

2a1. Elaboració i redacció projecte d’obres municipal per a la realització d’obres de condicionament i urbanització mínima de l’espai

PA 3. ADJUD. HORTS I MURALS

2. Creació i pintura de les parets mitgeres que donen façana als solars.

2b1. Preparació i tramitació del concurs per a l’adjudicació del projecte d’urbanització, si s’escau

3. Execució de les obres d’urbanització mínima de l’espai lliure per permetre el pas, fer-lo amable, i habilitar àrees d’hort urbà.

2b2. Preparació del projecte per a la realització de les obres de condicionament i urbanització mínima de l’espai i tramitació davant l’Ajuntament

4. Manteniment de l’espai 5. Implantació i treball dels horts urbans per part dels adjudicataris.

3. Preparació i tramitació dels mecanismes per a l’adjudicació dels horts urbans i la gestió dels murals i les manifestacions artístiques.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

2. Definició de les línies bàsiques del projecte urbanització, centrades en les necessitats i neguits de la ciutadania. 3. Custòdia dels horts urbans, per part dels ciutadans adjudicataris.

Observacions de tramitació

Desenvolupament del projecte d’obres per part d’un tercer

Es pot estudiar, paral·lelament a la signatura de l’acord amb la propietat per a la cessió de l’ús de l’espai, la previsió de subvencions per al pagament d’impostos com l’Impost de béns immobles (IBI), tenint en compte l’interés públic i social de les mesures.

Signatura d’acord de cessió de l’espai a favor de l’Ajuntament

El projecte està definit

L’obra està executada

L’espai entra en funcionament

En el cas del desenvolupament de l’activitat de pàrquing en alguna zona de l’espai, caldrà atendre a les necessitats específiques d’aquest tipus de projecte (com per exemple, senyalització, distàncies mínimes i altres condicionaments de seguretat necessaris) i a les especificitats de la normativa sectorial al respecte.

Tramitació del projecte d’obres

PA En funció del tipus d’activitat, tramitació del projecte de l’activitat (comunicació ambiental)

Paral·lelament al desenvolupament de l’activitat, es preveu el desenvolupament del programa “propietat privada, permès el pas”, que es basa en reforçar la idea de que els espais en els que es desenvolupen les actuacions obertes al públic respecten la propietat privada i és precisament aquesta propietat la que les possibilita.

“PROPIETAT PRIVADA. PERMÈS EL PAS”

Desenvolupament del projecte d’obres per part de l’Ajuntament

Gestors i beneficiaris

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

ESPAI POLIESPORTIU Objectius estratègics

Actuacions per l’activació

Convertir aquest solar municipal de grans dimensions i amb una situació privilegiada al municipi, en un espai poliesportiu temporal, és una gran oportunitat.

1. Consolidar la necessitat d’un espai esportiu 2. Redactar el projecte amb la participació de la ciutadania 3. Executar les obres d’urbanització de l’espai i implantació d’una edificació efímera, si s’escau; en paral·lel, interpel·lar els usuaris interessats per programar les activitats 4. Manteniment i gestió continuada de l’espai i l’activitat

La proposta és habilitar l’espai de manera que el disseny ofereixi certa flexibilitat per adaptar-se a la pràctica de diferents esports i faciliti la seva adequació per els esdeveniments esportius puntuals que ja hi tenen lloc, i d’altres que s’hi podrien fer.

Espai 3 Activitats

Mecanismes d’avaluació Pràctica esportiva

Esdeveniments esportius puntuals

• Pràctica de noves modalitats esportives al municipi • Grau d’apropiació de l’espai per part de les persones no associades • Demanda d’ús de l’espai per part d’entitats, i valoració que en fan • Valoració de l’espai per part dels agents organitzadors dels esdeveniments esportius

91 Vista de l’activació de l’espai 3, des del parking de Mercadona

2a1. REDACCIÓ PO

Adjudicació 2b1. CONCURS 2b2. REDACCIÓ I TRAMITACIÓ

ESPAI POLIESPORTIU

1a. SENSE ESPAI COBERT 2. MANTENIMENT 1b. AMB ESPAI COBERT

1. CONSOLIDAR NECESSITATS

2. REQUERIMENTS PROJECTE

3. PROGRAMACIÓ

4. GESTIÓ

Tramitació

Transformacions espacials

Implicació ciutadana

2a1. Elaboració i redacció projecte d’obres municipal per a la realització d’obres de condicionament de l’espai

1a. En cas que no es consideri necessari un espai cobert, execució de les obres de reurbanització.

2b1. Preparació i tramitació del concurs per a l’adjudicació del projecte d’urbanització

1b. En cas que es consideri necessari un espai cobert per emmagatzematge esportiu, execució de les obres de reurbanització i implantació de l’edificació efímera.

1. Consolidar i consensuar les necessitats reals d’espais per a la pràctica esportiva amb entitats i habitants del municipi per concretar el programa.

2b2. Preparació del projecte per a la realització de les obres de condicionament i tramitació davant l’Ajuntament

2. Neteja i obres de manteniment de l’espai necessàries per part de l’administració local.

2. Definició dels requeriments de l’espai, centrats en les necessitats i neguits de la ciutadania. 3. Organitzar el calendari d’activitats a l’espai, fent difusió de la intervenció i interpel·lant tots els usuaris interessats. 4. Gestió continuada de les activitats esportives per part de les entitats o particulars, i organització dels esdeveniments esportius puntuals periòdics.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

Observacions de tramitació

Desenvolupament del projecte d’obres per part d’un tercer

En funció de l’aforament de les activitats de caràcter esportiu, caldrà tenir en compte la necessitat de preveure un pla d’autoprotecció (en cas que es prevegi un aforament molt important), d’acord amb el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el Catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

Signatura d’acord de cessió de l’espai a favor de l’Ajuntament

El projecte està definit

L’obra està executada

L’espai entra en funcionament

PO Tramitació del projecte d’obres

PA En funció del tipus d’activitat, tramitació del projecte de l’activitat (comunicació ambiental)

Gestors i beneficiaris

Tenir en compte normativa sectorial oportuna en el cas que es duguin a terme activitats amb menors i/o activitats en horari lectiu, fora dels centres d’ensenyament corresponents. Atès que es tracta d’un terreny qualificat com a equipament i que és titularitat de l’Administració, la previsió d’usos esportius temporals (de caràcter públic i col·lectiu), s’emmarca dins de la compatibilitat d’aquests usos amb les previsions del planejament respecte a la clau 4 d’equipaments (la clau ja admet usos esportius específicament) i, especialment, del Pla parcial del Sector II de la Mercè (esmentat en l’apartat d’aspectes jurídico-urbanístics), on es concreten els usos d’aquest equipament, establint entre d’altres, l’ús esportiu i les seves condicions d’ordenació, amb les quals és conforme la proposta aquí plantejada.

ESPAI POLIESPORTIU

Desenvolupament del projecte d’obres per part de l’Ajuntament

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

FÀBRICA DELS TINTS Objectius estratègics

Actuacions per l’activació

Activar aquest espai icònic del municipi posaria més en valor el llegat industrial de Montbui, contribuint a la preservació i difusió de la història i patrimoni locals.

1. Contactar amb la propietat per acordar la cessió de l’espai i avaluar l’estat de l’edificació. 2. Redactar el projecte amb la participació de la ciutadania. 3. Únicament en el cas de la zona qualificada d’equipament: sotmetre el projecte a exposició pública, sol·licitar l’informe vinculant a la CTUB i inscriure-ho a registre de la propietat. 4. Executar les obres d’urbanització, implantació d’edificacions efímeres i, si s’escau, rehabilitar part de l’espai edificat; en paral·lel, interpel·lar els usuaris interessats en planificar les activitats. 5. Manteniment i gestió continuada de l’espai i activitats.

Algun dels volums edificats acolliria usos temporals de tallers d’ocupació relacionats amb la reparació d’electrodomèstics i bicicletes, que es vincularia amb la pràctica esportiva de cross/skate i de gent gran a l’exterior. Les característiques de l’espai també el fan idoni per acollir els grans esdeveniments puntuals del municipi.

Espai 4 Activitats

Mecanismes d’avaluació Tallers

MontbuiStores.0

d’ocupació Cross

Fira multicultura

/ skate

/ Saló infància

Esport

Halloween

gent gran

• Observació de l’impacte en l’ús real de l’espai lliure, en continuitat amb la llera del riu i reconeixement públic com a patrimoni • Demanda i funcionament dels tallers d’ocupació • Valoració de l’espai per part dels agents organitzadors dels esdeveniments puntuals • Percepció en relació a l’ús públic de l’espai per part de la propietat

95 Vista del’activació de la fàbrica dels Tints des del pont que connecta amb Igualada

[Per l’espai qualificat d’equipament] 2a2. INFO PÚBLICA

2a1. REDACCIÓ PO*

2a3. INFORME

2a4. REGISTRE PA

1. CONTACTE Adjudicació 2b1. CONCURS 2b2. REDACCIÓ I TRAMITACIÓ

2b3. INFO PÚBLICA 2b4. INFORME

2b5. REGISTRE 1a. NO REHABILITACIÓ

FÀBRICA DELS TINTS

2b2. 1. ESTUDI REDACCIÓ EDIF. I

2. MANTENIMENT 1b. SÍ REHABILITACIÓ

1. PROGRAMACIÓ

3. ADAPTACIÓ

4. ESDEVENIMENTS

Tramitació

Transformacions espacials

Implicació ciutadana

Nota: En allò que no s’especifiqui res, serà un tràmit comú per a la zona industrial i aquella qualificada d’equipament. Allà on l’equipament requereixi un règim de tramitació diferenciat, s’especificarà degudament (2a2 a 2a4 i 2b3 a 2b5).

1. Fer un estudi previ de les edificacions existents i valorar la possibilitat d’ús públic d’algun dels volums, en funció de l’estat i l’estabilitat de l’edificació (cas negatiu, descartar l’ús de l’edificació).

1. Consensuar els requeriments de l’espai amb els futurs gestors dels tallers d’ocupació i amb els agents organitzadors dels esdeveniments puntuals.

1a. En cas que es consideri viable l’ús d’una part del conjunt edificat, execució de la reurbanització, la rehabilitació de l’espai edificat i implantació d’edificacions efímeres.

2. Planificar el funcionament dels tallers d’ocupació: formadors, usuaris, horaris, espais, serveis, etc. en base a la demanda.

1. Contacte amb la propietat. 2a1. Elaboració i redacció del projecte d’obres municipal per a la realització d’obres de condicionament de l’espai exterior, reforma parcial de l’edificació o realització de meres instal·lacions desmuntables efímeres.

2. PLANIFICACIÓ

2b1. Preparació i tramitació del concurs per a l’adjudicació del projecte d’obres municipal.

1b. Si no es considera viable l’ús d’una part del conjunt edificat, execució de la reurbanització i implantació d’edificacions efímeres. 2. Neteja i obres de manteniment de l’espai necessàries per part de l’administració local.

2b2. Elaboració i redacció del projecte d’obres municipal per a la realització d’obres de condicionament de l’espai exterior, reforma parcial de l’edificació o realització de meres instal·lacions desmuntables efímeres i tramitació davant l’Ajuntament.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

3. Adaptar els esdeveniments puntuals que ja es celebren al municipi, a les característiques de l’espai. 4. Organització dels esdeveniments puntuals.

Saló de la infància Casal d’Entitats Desenvolupament del projecte d’obres per part de l’Ajuntament

Circuit de Cross / Skate

Observacions de tramitació

Desenvolupament del projecte d’obres per part d’un tercer

Rocòdrom

Usos zona industrial (taller bicicletes i rec)

Pistes de futbol / bàsquet

D’antics usos industrials actualment té un ús comercial, de petita indústria i d’estudis de disseny durant l’any, amb molts recintes buits. Durant la celebració del Rec.0 els usos són comercials, culturals, zones de lleure i bars. (Espais comercials efímers)

El projecte està definit

Halloween

L’obra està executada

Tallers d’ocupació

L’espai entra en funcionament

Reparació de bicis PO *

Tramitació del projecte d’obres. Tramitació de la llicència d’usos i obres

Barbacoesprovisionals - Trobades col·lectives (espai qualificat d’equipament). PA

Horts En funció del tipus d’activitat, tramitació del projecte de l’activitat (comunicació ambiental)

Activitats artístiques [Per l’espai qualificat d’equipament] 2a2. Informació pública del projecte durant un termini mínim de 20 dies.

Esport Gent Gran

2a3. Sol·licitud d’informe vinculant de la Comissió territorial d’urbanisme (termini d’emissió de 2 mesos). 2a4. Inscripció al Registre de la Propietat de les condicions de l’ús provisional.

€2b3. Informació pública del projecte durant un termini mínim de 20 dies. 2b4. Sol·licitud d’informe vinculant de la Comissió territorial d’urbanisme (termini d’emissió de 2 mesos).

2b5. Inscripció en el Registre de la Propietat de les condicions de la llicència i dipòsit de la garantia necessària per a la restitució de l’estat original un cop cessin els usos.

Gestors i beneficiaris

En el cas de les activitats del Rec, tenir en compte que es tracta d’una activitat puntual, vinculada al caràcter industrial/tèxtil de la zona. Resulta important justificar i remarcar el caràcter vinculat a l’activitat industrial de l’activitat comercial, ja que des de la vessant urbanística, és important que existeixi aquesta vinculació per a que sigui urbanísticament compatible. En funció de l’aforament de l’activitat del Rec, caldrà tenir en compte la necessitat de preveure un pla d’autoprotecció, d’acord amb el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el Catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures i disposar de les corresponents assegurances de responsabilitat civil per part dels titulars de l’activitat.

FÀBRICA DELS TINTS

Signatura d’acord de cessió de l’espai a favor de l’Ajuntament

FÀBRICA DELS TINTS

En funció de si es desenvolupen activitats de caràcter recreatiu, caldrà tenir en compte la necessitat de sol·licitar l’autorització sectorial corresponent (llicència o comunicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i activitats recreatives)

Es pot estudiar, paral•lelament a la signatura de l’acord amb la propietat per a la cessió de l’ús de l’espai, la previsió de subvencions per al pagament d’impostos com l’Impost de béns immobles (IBI), tenint en compte l’interès públic i social de les mesures.

(llicència o comunicació de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i activitats recreatives). Es pot estudiar, paral•lelament a la signatura de l’acord amb la propietat per a la cessió de l’ús de l’espai, la previsió de subvencions per al pagament d’impostos com l’Impost de béns immobles (IBI), tenint en compte l’interès públic i social de les mesures.

Usos esportius i recreatius zona equipament En funció de l’aforament de les activitats esportives, caldrà tenir en compte la necessitat de preveure un pla d’autoprotecció, d’acord amb el d’acord amb el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el Catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures i disposar de les corresponents assegurances de responsabilitat civil per part dels titulars de l’activitat. En funció de si es desenvolupen activitats de caràcter recreatiu, caldrà tenir en compte la necessitat de sol·licitar l’autorització sectorial corresponent

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

PROCÉS D’ACORD PER LA REUBICACIÓ D’USOS MUNICIPALS Objectius estratègics Més enllà dels usos temporals que es puguin implantar a aquest espai, l’estratègia per a acordar el seu ús va mén enllà, es tracta d’encetar un procés participatiu (intern o obert), en el qual entrin en joc d’altres dependències que s’estiguin utilitzant, per consensuar l’assignació d’usos als diferents espais disponibles. A mode d’assaig, es proposa implantar-hi el Casal d’entitats, per donar resposta a la necessitat d’un espai per acollir aquesta activitat.

Espai 7 Activitat

Actuacions per l’activació 1. Iniciar un procés participatiu per acordar els usos definitius de l’espai; consolidar la necessitat d’un Casal d’entitats 2. Redactar el projecte del casal d’entitats amb la participació de la ciutadania 3. Executar les obres per l’adequació de l’espai de casal d’entitats a la nau industrial; en paral·lel, definició del model de casal amb els agents implicats 4. Manteniment i gestió continuada de l’espai i activitats 5. Fi del procés participatiu i inici del protocol de reubicació definitiva d’usos

Mecanismes d’avaluació Casal d’entitats

* Procés participatiu (intern o obert), per la reubicació d’usos que depenen de l’administració local.

• Demanda i funcionament del Casal d’entitats • Valoració de l’espai per part de les entitats • Valoració de la implantació del Casal d’entitats, per part dels altres usuaris de l’espai • Grau de consens per a la reubicació d’usos municipals al conjunt d’espais disponibles per l’administració local

99 Vista de l’activació del Magatzem de sabates des de l’espai públic del Torrent de les Bruixes

PROCÉS REUBICACIÓ D’USOS MUNICIPALS

2a1. REDACCIÓ PO

Adjudicació 2b1. CONCURS 2b2. REDACCIÓ I TRAMITACIÓ

1. ADEQUACIÓ

4. MANTENIMENT Consens

1. PROCÉS PARTICIPATIU 2. CONSOLIDAR NECESSITATS

3. REQUERIMENTS PROJECTE

4. MODEL CASAL

5. GESTIÓ

Tramitació

Transformacions espacials

Implicació ciutadana

2a1. Elaboració i redacció projecte d’obres municipal per a la realització d’obres de condicionament de l’edificació i adequació per a l’ús previst

1. Execució de les obres d’adequació d’una part de l’espai edificat per l’ús de Casal d’entitats.

2b1. Preparació i tramitació del concurs per a l’adjudicació del projecte d’obres municipal.

2. Neteja i obres de manteniment de l’espai necessàries per part de l’administració local o les entitats, en funció del grau d’autogestió acordat.

1. Iniciar un procés participatiu intern, amb tècnics de l’administració, o obert a la població, per consensuar una reubicació de diversos usos que depenen de l’administració local, tenint en compte el conjunt dels espais disponibles. Les propostes que resultin del procés ja poden ser de caràcter definitiu.

2b2. Elaboració i redacció projecte d’obres municipal per a la realització d’obres de condicionament de l’edificació i adequació per a l’ús previst.

2. Consolidar la necessitat del casal d’entitats. 3. Definició dels requeriments de l’espai del casal d’entitats, amb els futurs usuaris i gestors. 4. Organització del model de funcionament i gestió diària del casal, per part de tots els agents implicats.

100

5. Gestió i organització continuada de l’activitat del casal d’entitats.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

Observacions de tramitació

Desenvolupament del projecte d’obres per part d’un tercer

En funció de la dimensió i aforament de les activitats que s’hi desenvolupin, caldrà tenir en compte la necessitat de preveure un pla d’autoprotecció (o, en el seu defecte, justificar especialment el compliment de la normativa de protecció de la seguretat i salut en el treball), d’acord amb el Decret 30/2015, de 3 de març, pel qual s’aprova el Catàleg d’activitats que han de presentar el Pla d’autoprotecció, mesures especials contra incendis i disposar de les corresponents assegurances de responsabilitat civil per part dels titulars de l’activitat.

TATS POTENCIALS Sector

Gestor

Beneficiaris

Signatura d’acord de cessió de l’espai a favor de l’Ajuntament

El projecte està definit

L’obra està executada

L’espai entra en funcionament

PO Tramitació del projecte d’obres

PA En funció del tipus d’activitat, tramitació del projecte de l’activitat (comunicació ambiental)

PROCÉS REUBICACIÓ D’USOS MUNICIPALS

Desenvolupament del projecte d’obres per part de l’Ajuntament

Gestors i beneficiaris

101

Valoració final Cada un dels protocols proposats per tirar endavant els projectes presenta una sèrie de facilitats i dificultats que caldrà tenir en compte per endegar-lo. Des de diferents punts de vista, a continuació es comparen els quatre projectes desenvolupats: Hi ha algunes variables transversals a considerar en tots els casos, com és el temps, la possible consolidació de l’activitat implantada, i els recursos municipals que es poden vincular a cada una de les iniciatives. El cas del projecte “Propietat privada. Permès el pas” presenta moltes facilitats per la implantació immediata, però pel seu èxit cal invertir recursos en fer una bona campanya de comunicació i en plantejar actuacions de mínim cost econòmic i màxim benefici. D’altra banda, la iniciativa té un important potencial a escala urbana, pot ser replicable fàcilment, incorporant més espais i enfortint la xarxa.

102

El projecte de la fàbrica dels tints és el que té més opcions d’arribar a consolidar-se. Cal avaluar prèviament la seva viabilitat i invertir molts recursos per fer-lo possible, valorant especialment els termes en els que es pugui acordar la cessió de l’espai amb la propietat i l’estat de l’edificació industrial preexistent, però si la iniciativa plantejada amb caràcter temporal té èxit, l’espai es pot convertir amb un important pol d’activitat al municipi. En previsió del possible abast de la iniciativa, caldria que el document de planejament general, en redacció, considerés el potencial d’aquest espai i el valor de les preexistències, per tal que no es vegi limitat a futur. A més, pot plantejar-se la implantació progressiva, activant en primer lloc els espais exteriors, i afegint després la consolidació paulatina de l’espai construït.

Una situació molt diferent és la que es dóna amb l’espai poliesportiu. Presenta facilitats d’implantació i els recursos econòmics i humans a invertir són reduïts, però la seva projecció de futur és força limitada, ja que es preveu que properament l’espai aculli nous usos definitius.

Estudi per l’activació temporal d’espais buits a Santa Margarida de Montbui - Propostes d’activació

Finalment, el procés d’acord per la reubicació d’usos municipals (la proposta per l’espai del magatzem de sabates) es planteja amb dos ritmes diferenciats. Els recursos per habilitar-hi un espai de Casal d’entitats són mínims i pot estar en funcionament amb relativa rapidesa. D’altra banda hi ha el procés per l’acord de reubicació dels usos municipals, que requereix de més temps i la implicació del màxim dels recursos humans municipals; el resultat d’aquest procés participatiu ja es planteja com a definitiu. Els processos paral·lels que es plantegen en aquest protocol es podrien arribar a desvincular; tindria sentit endegar el procés participatiu sense habilitar l’espai del Casal d’entitats, però no al revés, ja que hi ha la necessitat de planificar i reorganitzar els usos i espais municipals.

Projectes

Qüestions tècniques

Propietat privada. Permès el pas

Espai poliesportiu

Qüestions jurídiques

Qüestions econòmiques

Qüestions socials

- Màxima facilitat de transformació - Complexitat inicial per establir dels espais. Distribució i els termes del conveni de cessió urbanització mínima. amb els propietaris. Incrementarà complexitat en funció del volum d’usos que es vulguin implantar

- Cost reduït de la intervenció. La urbanització de l’espai és mínima.

- Benefici social popular considerable. Qualitat del paisatge urbà i connectivitat, no repercussió CURT TERMINI directa.

- Facilitat de transformació de l’espai. Distribució, urbanització mínima i possible implantació d’edificació efímera.

- Cost variable de l’habilitació de l’espai esportiu, en funció del projecte.

- Elevat benefici social, vinculat a la cultura de l’esport.

- Facilitat de gestió per la situació urbanística i de titularitat de l’espai.

Previsió implantació

MIG TERMINI

Fàbrica dels tints

- Complexitat de transformació de - Complexitat per conveniar la - Cost elevat d’intervenció, l’espai. Molt condicionada a l’estat cessió amb la propietat, a l’inici, sobretot si és possible la de les edificacions existents. i per implantar usos provisionals rehabilitació dels espais edificats. a l’espai qualificat d’equipament. Necessitat de tenir en compte el seu futur en l’ordenació del POUM.

- Destacat benefici social popular i iniciativa bàsica per posar en valor el patrimoni històric fabril del IMPLANTACIÓ GRADUAL municipi.

Procés d’acord per la reubicació d’usos municipals

- Facilitat d’habilitació d’una part del magatzem de sabates en Casal d’entitats, per a ús temporal.

- Benefici social del Casal d’entitats, reduït a les persones associades. - Benefici col·lectiu intern (administració local) de la reubicació dels usos municipals

- Facilitat de gestió de la implantació de l’ús temporal. - Cal valorar la necessitat i urgència dels usos definitius per al municipi.

- Cost reduït de l’habilitació temporal de l’espai de Casal d’entitats - Cost reduït del procés participatiu per la reubicació d’usos municipals

CURT TERMINI

MIG/LLARG TERMINI

estratĂ¨gies socials per al territori i els espais lliures, 2015