Pla estel* Olesa de Montserrat by estel*

Pla estel* Olesa de Montserrat

Estratègies per a la millora dels espais públics d’Olesa de Montserrat

estratègies socials per al territori i els espais lliures, 2015

Projecte: Pla estel* (estratègies socials per al territori i els espais lliures) per a Olesa de Montserrat Emplaçament: Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) Redacció: TESEU: Taller d’Estudis i Serveis Estratègics Urbans, SLP Equip participant: Mireia Peris, estratègies urbanes Arnau Boix, disseny inclusiu Claudia Villazón, producció i disseny gràfic Marta Ferrer, sociologia Tècnic de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat: Josep Contreras, arquitecte municipal Promotor: Ajuntament d’Olesa de Montserrat

Octubre de 2015

Doc 1

Pla estel* Olesa de Montserrat

Fitxes Diagnosi

Fitxes de diagnosi dels espais públics d’Olesa

Propostes

Desenvolupament de propostes seleccionades

Avantprojecte Barri de Sant Bernat

Avantprojecte Plaça Dr Fleming

Avantprojecte Rambla-Plaça de l’Estatut

Annex

Annex [Informació gràﬁca Avantprojectes ampliada]

FITXES DIAGNÒSI

Olesa de Montserrat Pla estel* Olesa de Montserrat. Proposta per a la revitalització de l’espai públic octubre 2015

El Pla estel* Olesa de Montserrat. Proposta per a la revitalització de l’espai públic estratègies socials per al territori i els espais lliures

Aquest document s’ha dissenyat per a la diagnosi de vuit espais públics d’Olesa de Montserrat amb l’objectiu de prioritzar la seva revitalització.

En acord amb les autoritats del municipi i darrera de una primera diagnosi El Pla estel* és un document de diagnosi urbana que visibilitza la situació tècnica, es van seleccionar tres espais prioritaris d’acció per a realitzar una en què es troba l’espai públic del municipi, mitjançant la mapificació d’un proposta d’avantprojecte: sistema d’indicadors dissenyat específicament per descriure’l i avaluar-lo. • Barri de Sant Bernat Aquest sistema d'indicadors tindrà en compte, principalment, l'ús que els • Plaça Dr. Fleming veïns i veïnes fan d'un espai públic municipal, per tal d'incorporar-lo a la • Connexió Rambla de Catalunya amb Plaça de l’Estatut diagnosi. Entre d'altres, comprén diagrames de flux peatonal, d'ocupació i ús de l'espai lliure, i de capacitats de l'entorn construït. Per aquests espais s’han aplicat fitxes de diagnosi amb un grau d’observació més detallada i amb la mapificació dels indicadors que s’expliquen El Pla estel* incorpora la diversitat experiencial com a fonament dels en- més endavant dins d’aquest mateix document. torns urbans inclusius, deixant enrere el concepte d’accessibilitat i del disseny universal restrictiu, per aconseguir que tothom pugui gaudir de ma- Per a la resta d’espais s’han aplicat fitxes de diagnosi bàsiques, que inclonera igualitària de la ciutat, amb independència de les seves capacitats. uen la descripció dels mateixos indicadors però a un nivell menys detallat i no mapificat. No obstant això, és possible una comparació qualitativa dels espais en funció de les seves prioritats d’intervenció, ja que tots els espais tenen una fitxa síntesis que els resumeix.

Contingut 1

Espais Observats

Indicadors

Fitxes de Diagnosi

Conclusions

2.1 Mapa Territorial • Sistema d’Espai Públic • Morfologia Vial 2.2 Mapa Social • Caracterització de la Població • Relació Cost-Benefciari 2.3 Capacitats. Esfera Natural • Vegetació • Ombres • Valor Paisatgístic • Límits Personals 2.4 Capacitats. Esfera Perceptiva • Sistema Hàptic • Sistema d’Orientació • Sistema Olfactiu • Sistema Auditiu • Sistema Visual 2.5 Capacitats Esfera Urbana • Percepció Vertical • Percepció Horitzontal 2.5 Mapes de Fluxos • Traces de Moviment • Esdeveniments

01 Sant Bernat 02 Plaça Doctor Fleming 03 Connexió Rambla de Catalunya- Plaça de l’Estatut 04 Connexió Rambla Catalunya- Plaça de l’Oli 05 Plaça de l’Oli 06 Plaça Santa Oliva 07 Les Rambletes 08 Parc Municipal

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Barri de Sant Bernat Plaça Dr. Fleming Connexió Rambla de Catalunya amb la Plaça de l’Estatut Connexió Rambla de Catalunya amb la Plaça de l’Oli Plaça de l’Oli Plaça de Santa Oliva Les Rambletes (fora de l’esquema) Parc Municipal

Espais observats 7

5 4 2

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

COR EQUIPAMENT

Carrer Industria. Concentració d’equipament escolar i esportiu.

Sistema d’espai públic A Olesa de Montserrat podem identificar espais de ciutat i de barri que per les seves característiques poden agrupar-se i formar cors o punts de trobada significatius per als habitants de la ciutat.

EIX VERTEBRAL

Carrer Anselm Clavé - Carrer de les Argelines. Via principal d’enllaç entre els diferents cors.

COR CIVIC-LÚDIC Integrat pel Parc Municipal i els equipaments públics de l’Ajuntament, el Centre de Salut i l’Escola d’Arts i Oficis.

COR HISTÒRIC

Conjunt de tots aquest espais de la traça històrica de la ciutat com són: la Plaça Nova, la Plaça de la Cendra, la Plaça de les Fonts, el Carrer i la Plaça de Santa Oliva, etc.

COR IDENTITÀRI PORTA Cors de la ciutat Principals itineraris de vianants de la ciutat Eix vertebral Espais observats

Principal accés de vianants a la ciutat, representat per la Plaça Dr. Fleming.

Integrat per la Plaça de l’Oli, Rambla Catalunya, la plaça de l’Estatut i la Plaça Catalunya. Tots espais relacionats amb valors d’identitat co·lectiva tant local (Olesa de Montserrat) com extra local (Catalunya).

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Indicadors

Mapa Territoriall

Mapa Social

Sistema d’espai públic Com a sistema d’espai públic ens referim a la relació física i social que existeix entre els diferents espais públics d’un entorn urbà construït. A cada fitxa s’explica la relació fisica-social de l’espai amb la resta del sistema d’acord amb la seva categoria: de barri o de ciutat.

Caracterització de la població Observació de la població que fa ús de l’espai amb l’objectiu de conèixer la xarxa social que el suporta. Aquest és un indicador important per a determinar la prioritat d’intervenció a l’espai públic.

Espais de barri

Espais de ciutat

Donen accés i estructura formal al barri i són el suport de la seva xarxa social, ja que són els punts de trobada dels seus habitants.

Donen estructura a la ciutat i generalment són l’accés als equipaments públics, per tant, són el suport de la seva xarxa social i punt de trobada per a tots els seus habitants.

Relació cost beneficiari Proporció entre el número i tipus de actors beneficiaris amb el cost d’una possible intervenció a l’espai. Indicador que també determina la prioritat d’intervenció.

Usuaris del tren habitants d’Olesa

Veïns de l’entorn de la plaça

Visitants a Olesa que arriben en tren Treballadors / serveis de la plaça

Morfologia Vial Relacionada amb la connectivitat formal que cada espai té amb la resta del sistema d’espai públic, respecte a la facilitat d’accés i d’arribada. Una bona o una difícil connectivitat normalment influeix en l’ús que fa la gent d’ell.

Nous actors

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Capacitatsl

Indicadors Esfera Natural

Vegetació Observació dels tipus i localització de la vegetació identificant els pros i contres respecte a la seva vinculació amb l’espai. Ombres Observació de l’ús de l’espai a partir de les ombres generades per l’edificació existent i/o altres elements.

Capacitatsl

perenne no perenne

estiu hivern

Valor Paisatgístic A Olesa de Montserrat el valor paisatgístic de l’entorn natural al voltant de la ciutat és particularment significatiu, per això s’han identificat els punts més rellevants amb aquest valor. Límits personals Observació de l’esfera personal dins de l’espai en relació a l’entorn construït i altres elements, principalment verticals.

Esfera Perceptiva

Sistema Hàptic Identificació d’elements a l’espai observat amb els quals els usuaris tenen una relació tàctil i són més petits que el seu cos, com podrien ser fonts per a beure, jocs infantils, bancs, etc, Aquesta interacció dóna a l’usuari dimensió dels seu cos i proporció amb l’entorn. Sistema d’Orientació Identificació d’elements a l’espai observat que ajuden a l’usuari a orientar-se dins d’ell. Rampes, escales o canvis de nivell són un exemple. Sistema Olfactiu Identificació d’elements relacionats a l’estimulació del sistema olfactiu.

Sistema Auditiu Identificació d’elements relacionats a l’estimulació del sistema auditiu. Sistema Visual Identificació d’elements relacionats a l’estimulació del sistema visual, principalment aquests que faciliten la lectura de l’espai: identificació d’accés, de camins, etc.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Indicadors

Capacitatsl

Mapa de Fluxos

Esfera Urbana

Traces de Moviment Observació de les traces que els usuaris, per rang d’edat i/o gènere, dibuixen sota la lògica dels seus recorreguts i moviments.

Percepció Material Vertical Observació dels tipus, percentatge i vinculació del materials verticals exisEl mapeig d’aquest criteri facilita la lectura de com funciona l’espai en motents a l’espai i amb als usuaris. viment. Percepció Material Horitzontal Observació dels tipus, percentatge i vinculació del materials horitzontals existents a l’espai i amb als usuaris.

Home adult Nen/adolescent

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Dona adulta Nena/adolescent

vinculats a variable x vinculats a variable y

material A material B material C material D material E

percentatge de material a l’espai

material A material B material C material D

Esdeveniments Observació dels esdeveniments quotidians d’estadia que els usuaris porten a terme en aquest espai. El mapeig d’aquest criteri facilita la lectura de com funciona l’espai en aquesta hora del dia. Assegut als bancs Llençar escombreries Comprar

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Indicadors FITXA SÍNTESI

Mapa Social

Mapa Territorial Capacitats fortes

barri Localització de l’espai al Sistema d’Espais Públics

ciutat

connectat aïllat

Llistat de les capacitats fortes de l’espai a les tres esferes:

Estat de connectivitat

Escala de l’espai

NATURAL €

Habitants del barri de Sant Bernat

beneficiaris

Planta de l’espai observat

PERCEPTIVA

URBANA

Capacitats febles Llistat de les capacitats febles de l’espai a les tres esferes:

cost Gràfic de relació cost beneficiari

actual potencial amb millores màxim Utilització l’espai públic: . Proporció comparativa entre el que es fa servir i el seu potencial. Habitatge Places Necessitat d’us de l’espai públic en relació amb la mida de l’habitatge.

NATURAL

Alta Mitja Baixa

mitja

alta

A curt termini A mitjà termini A llarg termini

URBANA

Mapa de Fluxos

Prioritat d’intervenció baixa

PERCEPTIVA

punts forts punts febles

Descripció dels punts forts o febles dels mapes de fluxos: - Traces de Moviment - Esdeveniments

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Conclusions

ESPAIS POTENCIALS

L’observació i diagnosi dels vuit espais públics seleccionats i la seva relació amb la resta dels espais de la ciutat, ens ha portat per una banda, a entendre la seva identitat i funcionament dins d’un sistema i per un altre, a identificar espais que per les seves característiques poden enfortir aquest sistema. Aquesta proposta d’espais potencials és tan sol una primera aproximació per a obrir una futura diagnosi més profunda i detallada sobre la seva gestió i possible integració al sistema d’espai públic d’Olesa de Montserrat. Per ara, aquests espais podrien millorar la continuïtat entre els espais observats, principalment per al Barri de Sant Bernat i la Plaça Dr. Fleming, tots dos espais amb un grau de prioritat alt d’acord amb les autoritats de l’Ajuntament.

SANT BERNAT

Enllaç de barris limítrofs de la ciutat Habilitar aquesta pendent natural enllaçaria els barris de les Planes i de Sant Bernat amb els equipaments del carrer Industria. A més a més que Sant Bernat seria un barri de nous recorreguts i per tant de més circulació de gent, millorant la seva integració socio-espaial.

COR 2 EQUIPAMENT Enllaç del Barri de Sant Bernat Aquest solar, actualment un espai públic subutilitzat, pot enllaçar de forma més directa Sant Bernat amb el seu nou equipament.

COR HISTÒRIC

COR CIVIC-LÚDIC Enllaç de la Placa Dr. Fleming amb el Cor Civic-Lúdic El carrer dels Ferrocarrils Catalans ja és un dels recorreguts amb més flux de vianants de la ciutat , però encara podria accentuar-se més donant prioritat al vianant.

COR IDENTITÀRI

PORTA 4

Enllaç de la Placa Dr. Fleming amb el Cor Identitari El carrer de Barcelona pot ser un recorregut d’enllaç de vianants entre aquests dos punts de la ciutat i enfortir l’accés a l’estació de transport.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Conclusions

Amb l’objectiu de fer una lectura sintetitzada però detallada de l’observació realitzada als espais seleccionats d’Olesa de Montserrat hem assignat sigles per a la seva l’identificació:

Connectivitat La majoria dels espais observat tenen una bona connexió amb la resta dels espais de la ciutat i amb els principals carrers de fluix de vianants.

SB Barri de Sant Bernat DF Plaça Dr. Fleming RE Connexió Rambla- Plaça de l’Estatut RO Connexió Rambla-Plaça de l’Oli PO Plaça de l’Oli SO Plaça de Santa Oliva RA Rambletes

Queden al marge el Barri de Sant Bernat i les Rambletes, tot dos espais de barri, ja que la seva connexió a la resta de la ciutat és limitada i per tant, millorable.

MAPA SOCIAL Escala D’aquests vuits espais seleccionats , cinc són Espais de Ciutat i tres són Espais de Barri, d’acord amb els indicadors abans exposats. espais de ciutat espais de barri

DF SB RE RA RO SO PO 37% PM 63%

baixa alta

SB PO DF SO RE RA RO 37% PM

63%

bona connectivitat connectivitat millorable

DF SB RE RA RO 25% SO PO PM 75%

Relació Cost/Benefiiciari La relació entre el cost de la millora de l’espai i el numero i perfil de beneficiaris en la majoria dels casos s’ha considerat baixa, excepte a tres espais que s’ha considerat alta.

Utilització de l’espai A la meitat dels espais s’ha observat que portar a terme intervencions de millora augmentaria considerablement la seva utilització per part dels usuaris, ja que actualment es troben per sota del que es podria considerar una utilització òptima. subutilitzat bona utilització

SB DF SO RA 50%

RE RO PO PM 50%

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Conclusions

Necessitat d’us de l’espai públic en relació amb MAPA TERRITORIAL la mida de l’habitatge De forma general s’ha observat que els punts Sis dels vuit espais observats es troben en barforts de tots els espais estan relacionats amb inris on aquesta relació és equilibrada o podem dicadors de las esferes Natural i Perceptiva. dir que similar, és a dir, que hi ha una necessitat d’espai públic normal. Al Barri de Sant Bernat, en canvi, on els m2 d’habitatge per persona són mínims, la necessitat d’ús de l’espai públic és major.

100%

alta similar baixa

DF RA RE 12,5% 12,5% RO PO SO PM 62,5%

75%

RE RO PO PM

SB DF SO RA

50% 50%

El cas contrari és l’espai de les Rambletes, ubicat En canvi els punt febles són més variables i coral barri de Les Planes, on els m2 per habitant és responen a les tres esferes, principalment amb superior (habitatges amb patis i/o jardins pri- els indicadors de l’Esfera Urbana. vats) i per tant, la necessitat d’espai públic, és menor. 87,5%

positiva negativa

58%

MAPA DE FLUXOS Respecte a traces de moviment i esdeveniments, s’ha observat que tan sol la meitat dels espais tenen una valoració general positiva, la resta, corresponent a una valoració diguem que negativa ja que estan relacionades amb traces perilloses per al vianant i pocs esdeveniments respecte a l’ús potencial que l’espai pot tenir.

PRIORITAT D’INTERVENCIÓ El grau de prioritat d’intervenció en funció de millorar el present estat del espais seleccionats d’Olesa de Montserrat s’ha determinat a partir de la valoració de tots els indicadors abans explicats, sobre tot, s’ha considerat la relació cost/ benefici i aspectes que puguin representar un perill imminent per a les persones. Quatre dels vuits espais observats s’han considerat de prioritat alta, tres de prioritat mitjà i un de prioritat baixa. alta mitjà baixa

SB DF RE RO

50%

PO RA SO 13% PM 37%

Sant Bernat 1.0

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat MAPA TERRITORIAL

BARRI er

rr Ca

COR EQUIPAMENT

Jau

alm

B me

Carr e

r Sa

nt V

içen

Plaça Tercio Nostra Senyora

t de

Pau l

lm Carrer A eria

liu

ís Fe

eliu

in el

ís F r Llu

sA le

Plaça del Papa Pius XII

r Llu

re Car

rd rre Ca

Principals itineraris de vianants de la ciutat Itineraris de viantants al barri

Sistema d’Espai Public

COR IDENTITÀRI

Vies secundàries

Plaça Weingarten Baden

Cors de la ciutat

Principal via vehicular

r Ca

COR CIVIC-LÚDIC

COR HISTÒRIC

e Carr

Plaça García Lorca

Vies locals (barri) Carrer peatonal

PORTA

Morfologia Vial

El barri de Sant Bernat és un barri limítrof de la ciutat d’Olesa de Montserrat, connectat amb la resta de la xarxa urbana, principalment, amb el carrer de les Argelines, que és la continuïtat del carrer Anselm Clavé i un dels principals itineraris de vianants de la ciutat que enllaça al barri amb el que hem definit com el Cor CívicLúdic (Ajuntament i Equipament), el Cor Indentitàri (Plaça de l’Oli, Plaça del Mercat i Rambla Catalunya) i el Cor Històric (Casc Antic). L’agrupació i creació d’equipament nou (entre ells, l’Escola de Sant Bernat) definit com a Cor Equipament, queda directament connectat amb el barri. Els espais observats dins del barri són: • Plaça Tercio Nostra Senyora • Plaça Garcia Lorca • Plaça Papa Pius XII • Plaça Weingarten • Cruïla Carrer Almeria amb carrer Lluís Feliu • Plaça comercial a la cruïlla del carrer Jaume Balmes amb carrer Vicenç de Paul Al barri, aquests espais estan delimitats per la disposició dels blocs d’habitatge, és a dir, són espais interiors, aïllats, que no formen un sistema de recorregut entre ells per al vianant.

1.1

El barri està delimitat pel carrer de les Argelines, que és pot considerar l’accés principal vehicular i de vianants al barri i com accés secundari, el carrer Almeria. La resta de carrers interiors donen estructura i accés als blocs i es fan servir per la gent que hi habita. Tot i que el barri està connectat amb un dels carrers importants de la ciutat, queda poc enllaçat amb els barris limítrofs, sobre tot, amb el barri de les Planes a causa del desnivell topogràfic.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat MAPA SOCIAL

Caracterització de la població El barri de Sant Bernat és un barri aïllat socialment, amb poca connectivitat urbana amb la resta d’espais. Té una problemàtica pròpia de barri marginal amb població principalment immigrant amb escassos recursos econòmics. Habitatge espacialment mínim, alta densitat, espais d’accés i relacionals interiors de baixa qualitat i poc manteniment. Tot i així, hi ha poca apropiació de l’espai públic: s’utilitza, bàsicament, com a espai de pas.

Habitants del barri de Sant Bernat

Relació cost/beneficiari La millora de les places del barri de Sant Bernat té como a beneficiari principal els habitants del barri. Sant Bernat és un dels barris amb més densitat de població i amb més baixos recursos econòmics. Actuar sobre aquests espais representa una oportunitat per a equilibrar la qualitat de l’espai públic entre aquest barri limítrof i la resta de la ciutat.

1.2

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat CAPACITATS. ESFERA NATURAL

1 2 3 4

PAISATGE DE MONTANYA

Ombres Vegetació no perenne Vegetació perenne

Vegetació S’observa que les places i espais oberts del barri de Sant Bernat tenen una gran quantitat de vegetació, tant d’arbres com d’arbustos, que en aquest cas limiten la visibilitat i accentuen l’aspecte de laberint. La combinació de vegetació perenne i caduca fa que es mantenguin verds la majoria dels espais del barris. Les espècies vegetals són molt variades, vegetació local i forana moltes de les quals requereixen un manteniment constant que pot ser difícil d’assolir. La seva disposició crea ombres encertades tot i que s’ha observat llocs on es millorable la seva ubicació.

Ombra

cel obert

La majoria dels espais observats al barri són ombrívols a causa de l’alçada i densitat dels blocs que els limiten, amb excepció de la Plaça Tercio Nostra Senyora que toca el sol al matí a mig parc infantil, i de la Plaça Weingarten que té sol a la tarda pel costat lliure de blocs.

límits horitzontals

límits verticals

Valor paisatgístic El principal valor paisatgístic a la ciutat d’Olesa es la peculiar muntanya de Montserrat i el seu entorn muntanyenc. Des del barri de Sant Bernat, el paisatge de muntanya s’observa principalment des del carrer de les Argelines, on s’ubica la Plaça Weingarten, i pel carrer Almeria a la cruïlla amb el carrer Jaume Balmes. L’alçada i distribució dels blocs d’habitatge no permeten una visió del paisatge des de l’interior del barri.

1.3

1. 2. 3. 4

Limits La relació entre l’alçada del edificis que limiten els espais del barri amb l’amplada dels carrers estrets i els passadissos fan que l’esfera dels límits personals sigui molt tancada, és a dir, amb una proporció de cel obert limitada, el que genera una sensació de laberint dins del barri. La Plaça Weingarten té una esfera més ampla degut a l’absència de blocs a una banda.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat CAPACITATS. ESFERA PERCEPTIVA Sistema Hàptic Al barri de Sant Bernat s’han identificat alguns elements amb els quals els usuaris poden tenir una relació tàctil amb elements més petits que el seu cos. Aquests elements són: papereres, jocs infantils, bancs i contenidors. Sistema d’Orientació S’observen rampes, escales i esglaons que li donen a l’usuari sentit d’orientació dins de cada una de les plaçetes. Destaquem les escales del carrer Almeria que a mes a més, són un referent d’accés al barri.

SISTEMA HÀPTIC Àrea d’elements relacionats amb el sistema hàptic

SISTEMA D’ORIENTACIÓ Escales

Sistema Olfactiu Els olors identificats al barri estan relacionats principalment amb espècies vegetals aromàtiques disperses pels camins i placetes. Com a possibles olors molestos trobem als contenidors i papereres, més encara si hi ha una concentració d’ells com passa a l’Avinguda de les Argelines. SISTEMA AUDITIU

So de circulació de cotxes

Possible olor de la vegetació

Vistes des del barri cap a l’exterior Vistes de l’exterior cap al barri

SISTEMA OLFACTIU

SISTEMA VISUAL

Sistema Visual

La forma irregular (laberíntica) dels carrers del barri en combinació amb una vegetació abundant fan que la lectura La majoria dels espais observats són interiors, és a dir, que estan limitats pels habitatges o visual de fora del barri cap a dins sigui pels carrers estrets i irregulars del barri i per tant són espais més aviat poc sorollosos, tot i molt limitada i per tant poc clara a l’hora que hi hagi una presencia predominats de cotxes als carrers. de motivar al vianant a entrar-hi. Dins del D’acord amb el que ens van explicar un parell de veïnes, hi ha nits on els joves del barri es barri passa al mateix, no es fàcil identifireuneixen i generen sorolls molestos al veïns de les placetes. car els accés ni saber ubicar-se. Sistema Auditiu

1.4

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat CAPACITATS. ESFERA URBANA

Percepció Material Vertical

A. Arrebossat pintat (façanes d’edificis) amb vidre (finestres) B. Metall pintat varis colors (cotxes) C. Portes metàl·liques (comerços i garatges privats)

Altres materials observats són les portes metàl·liques dels comerços i dels magatzems localitzades en planta baixa, i la vegetació, tant de arbres com d’arbustos, que té una presencia rellevant dins del barri.

D. Vegetació (arbres i arbustos)

PAV A PAV B D’acord PAV C amb la observació el material vertical predominant PAVésD l’arrebossat pintat en diferents colors, que corresponen a les façanes dels blocs. El segon material és el PAV E metall pintat dels cotxes, ja que la seva presència a l’espai és PAV altaFi l’estretor de les voreres fan que el contacte del PAV vianantGamb aquest material sigui constant durant el seu PAV H dins del barri. recorregut PAV I PAV J

MUR A 55 MUR B 30 MUR C 8 MUR D 6 %

Respecte a la vinculació dels materials amb els espais i places del barri, s’observa que l’arrebossat pintat i les portes metàl·liques es vincula tant amb les places com amb els blocs d’habitatge, la vegetació directament a les places i les portes metàl·liques amb els blocs, ja que el seu ús es privat. vinculats amb les places del barri vinculats amb l’habitatge

A B C D

1.5

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat CAPACITATS. ESFERA URBANA

Percepció Material Horitzonal

A. Panot gris B. Graveta C. Panot vermellós estriat D. Llosa color sorra texturitzada pedretes E. Llosa rosada F. Llosa estriada G. Llosa vermella amb llosa gris H. Pedra I. Asfalt continu J. Gespa

Als espais del barri no s’observa un material predominant, de fet, hi ha una gran varietat de ells. La mescla de materials seria la constant en tots als espais.

La vinculació d’aquests materials es variable i excepte al materials ubicats dins dels límits de les places que no més es vincules amb elles, tots estan vinculats tant als blocs,voreres i passadissos, com a les places.

vinculats amb les places

PAV A PAV B PAV C PAV D PAV E PAV F PAV G PAV H PAV I PAV J

MURamb A 55 vinculats l’habitatge

A B C D E F G H I J

1.6

MUR B 30 MUR C 8 MUR D 6 %

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat MAPA DE FLUXOS Traces de Moviment Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Al barri de Sant Bernat s’ha observat que la majoria dels recorreguts es fan fora de les voreres, sobre la calçada i entre els cotxes aparcats i en moviment, el que pot representar un perill per al vianant tot i que els cotxes circulen a una velocitat moderada a causa de l’estretor dels carrers, els canvis de pendent i els passos elevats. No s’observen traces de moviment entre les places del barri, és a dir, que no s’identifiquen recorreguts de connexió entre elles. Les places comercials (voltant de la Plaça Weingarten i cantonada dels carrers Balmes amb Sant Vicenç de Paul) en canvi, són un punt generador de desplaçaments. Al moment de l’observació les dones adultes es desplaçaven majoritàriament per la part superior del barri, i els homes adults majoritàriament per la part baixa.

Home adult Nen/adolescent Dona adulta Nena/adolescent

1.7

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat MAPA DE FLUXOS Esdeveniments Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Assegut als bancs Llençar escombreries Comprar

1.8

Al barri de Sant Bernat s’observen pocs esdeveniments a les places i carrers: comprar, llençar escombraries i seure als bancs. Aparcar és un altre esdeveniment que es fa en tots el carrers del barri.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sant Bernat SÍNTESI Mapa Territorial

Mapa Social

Capacitats fortes Varietat de vegetació Valor paisatgístic Pocs sorolls molestos Pocs olors molestos

BARRI

COR EQUIPAMENT

rr Ca

Plaça Tercio Nostra Senyora

connectivitat

espai de barri

lm Carrer A eria

liu

ís Fe

Capacitats febles Vegetació com barrera Límits personals tancats Lectura visual reduïda

eliu

ís F

r Llu

Plaça del Papa Pius XII

r Llu

re Car

PORTA

Plaça Weingarten Baden

relació cost beneficiari

r Ca

COR IDENTITÀRI

e Carr

Plaça García Lorca

COR CIVIC-LÚDIC

COR HISTÒRIC r Ca

Habitants del barri de Sant Bernat

€

alm

m Jau

actual potencial amb millores màxim utilització l’espai públic

Prioritat d’intervenció baixa

mitjà

alta

Habitatge Places necessitat d’us de l’espai públic en relació a a la mida de l’habitatge

1.5

Mapa de Fluxos Traces de moviment perilloses per al vianant Pocs esdeveniments

Plaรงa Dr. Fleming 2.0

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça Dr. Fleming MAPA TERRITORIAL

COR EQUIPAMENT

Carrer del Met

COR HISTÒRIC

Pla

ça

COR IDENTITÀRI

del

cto

r Fl

ing

Carrer del Ferro carrils Catalans

COR CIVIC-LÚDIC

Carrer del Pau Ca

sals

ge Carreres

PORTA Cors de la ciutat

Principal via vehicular a la Plaça

Principals itineraris de vianants de la ciutat Principals Itineraris de viantants amb la Plaça

Vies secundàries

Sistema d’Espai Públic

Morfologia Vial

Dins del sistema d’espai públic d’Olesa de Montserrat aquesta plaça és una porta important d’accés de vianants a la ciutat que hi arriben per tren a l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És, també, un punt modal de transport, ja que hi ha una parada d’autobusos urbans i interurbans. Aquesta plaça doncs, és un Espai de Ciutat, és a dir, dóna accés a un equipament públic i és un punt de trobada dels habitants de la ciutat.

La plaça és la continuïtat del Carrer de Barcelona amb una amplada de dos carrils de circulació vial d’una sola marxa i voreres a cada banda.

La Plaça Dr. Fleming enllaça de forma directa amb el Cor Cívic-Lúdic (Ajuntament i Equipament) de la ciutat pel carrer del Ferrocarrils Catalans, que és un dels carrers amb un flux de vianants rellevant de la ciutat, i pel carrer de Pau Casals. Amb el Cor Indentitari (Plaça de l’Oli, Plaça del Mercat i Rambla Catalunya), també enllaça amb un altre carrer amb flux de vianants rellevat, el carrer del Metge Carreres. Durant l’observació s’ha identificat l’arribada de vianants a la plaça des del Carrer de Barcelona, així com des de la seva continuïtat en sentit cap el Cementeri i el pas inferior.

2.2

L’accés vial es fa des del Carrer de Pau Casals, principalment, i pel carrer sense asfaltar des del Cementeri.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça Dr. Fleming MAPA SOCIAL Relació cost/beneficiari Intervenir en la millora de la Plaça Dr. Fleming, al ser un equipament de ciutat, beneficiaria a tota la població d’Olesa de Monsterrat, més de manera evident, als usuaris quotidians del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Caracterització de la població El perfil dels usuaris del a Plaça Dr. Fleming és molt divers, tant pel que fa al rang d’edat, origen, sexe, etc. ja que aquesta plaça és l’accés a un equipament de ciutat i els seus usuaris són tant d’Olesa com d’altres pobles del voltant, incloent la ciutat de Barcelona. Encara que la majoria dels usuaris són adults, hi ha una presència rellevant de gent gran i adolescents a la plaça. Respecte al perfil d’origen, s’evidencia marroquina i llatina i absència de l’ètnia gitana, tot i que aquesta és una observació parcial basada en un moment puntual. La densitat de població que envolta la plaça és fins i tot baixa, ja que els edificis mantenen entre 4 i 5 pisos d’alçada i la banda de les vies del tren no té construccions verticals rellevants.

D’acord amb el Pla de Mobilitat de Olesa de Montserrat 2013, el 71,4% dels recorreguts urbans es realitza “A Peu”, el 28,3% en transport “Privat” i el 0,3% en transport “Públic”. La dimensió i estructura de la ciutat permet que la majoria dels recorreguts es facin a peu, situació que emfatitza la importància d’una bona qualitat de l’espai públic a la ciutat.

Els treballadors de l’estació així com els propietaris i treballadors dels locals comercials de la plaça, també serien un perfil beneficiat de forma directa. Això com persones que utilitzin, treballin o inverteixin en nous serveis, activitats o espais que es puguin desenvolupar per a la millora d’aquest espai: cafeteria, comerços, etc. La resta d’habitants del Baix Llobregat que hagin de traslladar-se a Olesa en tren ja sigui per feina o serveis del municipi.

Respecte als recorreguts interurbans, el 85,1% es desplaça amb transport “Privat”, el 14,5% en transport “Públic” i el 0,4% “a Peu”. Dels recorreguts que fan els habitants d’Olesa en transport públic, el 46% fa servir els FGC (aproximadament el 7% del total de la població), seguit de l’Autobús Interurbá amb un 40%. En aquest sentit, s’ha de considerar que la gent que viu a Olesa i fa servir el tren quotidianament és un sector de la població que bé o no té cotxe privat o no el vol fer servir per a traslladar-se. En tots dos casos, agafar el tren és la seva opció més econòmica i segurament pertanyen a la classe mitjana o baixa de la població, és a dir, d’un sector socio-econòmic més vulnerable. Els veïns de la plaça Dr. Fleming també es veurien directament beneficiats ja que guanyarien un espai d’esplai al seu barri i amb això, qualitat de vida i revaloració del seu habitatge.

Usuaris del tren habitants d’Olesa

Veïns de l’entorn de la plaça

Visitants a Olesa que arriben en tren Treballadors / serveis de la plaça Nous actors

2.1

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça Dr. Fleming CAPACITATS. ESFERA NATURAL

PAISATGE DE MONTANYA

Ombres Vegetació no perenne Vegetació perenne

Vegetació A la Plaça Dr. Fleming hi ha vegetació tant perenne com no perenne, el que fa que tot l’any es mantengui vegetació a la plaça. La concentració de diferents tipus d’espècies, tant d’arbres com d’arbustos, es localitza als parterres de les cases privades (vorera nord-est) que donen a l’espai públic de la plaça. El escocell dels arbres existents sobre aquesta vorera deixen un espai per sota del mínim de pas i poden generar accidents per la falta de protecció. La vegetació dels parterres sense poda regular també disminueixen el pas del vianant.

Ombra

cel obert

La plaça Dr. Fleming és força assolellada, tot i que la vorera sud-oest és més ombrívola per l’alçada de l’estació del tren. S’observa un flux major de gent per la vorera nordest que pot estar vinculat a que hi ha més sol en aquesta banda de la plaça. A l’estiu, aquesta situació podria ser inversa.

límits horitzontals

límits verticals

Valor paisatgístic El principal valor paisatgístic a la ciutat d’Olesa és la peculiar muntanya de Montserrat i el seu entorn muntanyenc. Des de la Plaça Dr. Fleming es pot observar aquest paisatge, específicament des del seu centre i des del carrer del Ferrocarrils Catalans, tot i que la millor vista cap a la muntanya de Montserrat sigui des de dins de l’estació de tren.

La resta de vegetació té la funció de tanca verda que limita l’estació de tren amb la plaça, al que fa que la plaça es mantengui verda per les dues bandes.

2.3

Límits La relació entre l’alçada del edificis que limiten la plaça i l’amplada del carrer fan que l’esfera dels límits personals sigui oberta, de fet, més oberta que la d’un carrer típic de la ciutat, tot i que les vies del tren siguin un fort límit horitzontal. L’absència d’edificacions al darrera de l’estació i per tant, la vista lliure al paisatge, afavoreixen la percepció d’obertura a l’usuari.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça Dr. Fleming CAPACITATS. ESFERA PERCEPTIVA Sistema Hàptic A la plaça s’han identificat tan sol dos elements vinculats amb el sistema hàptic: l’estació de tren i els contenidors de les escombraries. En aquests dos punts els usuaris de la plaça tenen una relació tàctil amb elements més petits que el seu cos. No estan considerats, per tant, els accessos als edificis d’habitatge de la plaça, el restaurant i els cotxes, perquè són espais privats. Sistema d’orientació

SISTEMA HÀPTIC Àrea d’elements relacionats amb el sistema hàptic

SISTEMA D’ORIENTACIÓ

La morfologia de la plaça és la d’un carrer eixamplat amb voreres estretes. Més enllà d’aquests elements d’orientació, s’ha observat que es fa ús de les escales d’accés a les cases com a bancs per asseure’s. L’alçada del mur de les jardineres, també es fa servir pel mateix fi.

Escales

Sistema Auditiu Predominen dos tipus de sons a la plaça, el so del tren al passar i els sons de senyalització (obrir i tancar portes, via i destinació). La sonoritat dels trens de càrrega és superior i per tant , més molesta que la dels trens de passatgers. Sistema Olfactiu SISTEMA AUDITIU Sons d’avisos del tren So de circulació del tren Possible olor menjar

Possible olor a escombreries Vistes de lectura de l’espai

S’identifiquen dos tipus d’olor, un de menjar al voltant de la pizzeria (cantoSistema Visual nada amb C/ Ferrocarrils) i de Cal Felip (a l’altra banda de les vies del tren), i un L’absència d’edificació alta al costat i darrera de l’estació de tren, obren una perspectiva altre produït pels contenidors de les esvisual cap a aquesta àrea, enllaçada amb la vista cap a la Muntanya de Montserrat, donen combraries. una vista de descans a l’usuari de la plaça. SISTEMA OLFATIU

2.4

SISTEMA VISUAL

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça Dr. Fleming CAPACITATS. ESFERA URBANA

Percepció Material Vertical Respecte a la vinculació d’aquests materials verticals amb la plaça, s’observa que un percentatge molt baix està vinculat amb ella. Aquests són els materials durs amb vegetació (jardineres on la gent espera) i els metalls dels cotxes de la gent que viu al barri.

A. Metall pintat varis colors (cotxes) B. Jardineres amb envoltant formigó i pedra color gris i beige C. Planta enfiladissa sobre tanca metàl·lica cap a la plaça

G H I

El metall dels cotxes és el material predominat de vinculació amb l’Estació del Tren, ja que hi ha gent que deixa el cotxe per a agafar el tren.

L’existència d’elements durs, com són les tanques metàl· liques, formigó, etc, combinats amb els arbres i arbustos, tot i que no són predominats, els fan materials més amables i tous.

D. Tanca metà·lica amb planta enfiladissa cap a l’Estació E. Pintat PAV Ade68blanc (Estació)

PAV Bde 25colors gris, groc, verd, blau i beige (contenidors) F. Plàstic PAV C 5 PAV D 2beige, metall blanc i formigó rosa G. Màrmol %

H. Rajola marró, portes metàl·liques grises i formigó blau I. Formigó gris i envà vermell

D’acord amb l’observació el material vertical predominant és el metall de diferents colors dels cotxes aparcats a la plaça, material que també és el que més contacte físic té amb els usuaris de la plaça ja que la gent hi circula entre ells com a part del seu itinerari. La plaça es bàsicament un aparcament de cotxes.

vinculats a l’Estació de Ferrocarrils

MUR A 45 MUR B 16 MUR C 12 MUR D 10 MUR E 4 MUR F 3 MUR G 3 MUR H 3 MUR I 1 %

vinculats amb altres edificis de la Plaça o de la Vila no vinculats amb la Plaça

A B C D E F G H I

2.5

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça Dr. Fleming CAPACITATS. ESFERA URBANA

Percepció Material Horitzonal

A A. Asfalt gris fosc i pintura blanca senyalització B. Panot gris quadrat

La rajola gris és a les voreres i manté la continuïtat amb la resta de voreres de la ciutat.

En aquest cas, aquests dos materials estan vinculats tant a l’estació com a les activitats dels edificis de l’estació, principalment per l’aparcament de cotxes.

C. Rajola hidràulica gris D. Asfalt llis gris clar

El material predominant horitzontal és l’asfalt gris. Tot i que està destinat a la circulació de cotxes, a la pràctica, és el pas de circulació dels vianants cap o des de l’estació del tren. Aquesta situació és més evident des del carrer del Cementeri on l’absència de vorera obliga al vianant a circular pel carrer.

PAV A 68 PAV B 25 PAV C 5 PAV D 2 %

a l’Estació MUR vinculats A 45 MUR vinculats B 16 amb altres edificis de la Plaça o de la Vila MUR C 12 MUR D 10 MUR E 4 MUR F 3 A G 3 MUR MUR B H 3 MUR I 1 C %

D E

2.6

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça Dr. Fleming MAPA DE FLUXUS Traces de Moviment Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

El fluxos de la plaça Dr. Fleming es generen a partir de: • Entrada y sortida de l’estació de tren • Pas de un punt a un altre de la ciutat • Entrada i sortida del edificis de la plaça: habitatge, com erç i restaurant. • Aparcament de cotxes: per agafar el tren, veïns, serveis • Ús dels contenidors S’ha observat doncs, que un gran nombre del fluxos dels adults i adults amb cotxet de nens, creuen la plaça entre els cotxes i fora de les voreres. La resta de perfils, ho fan per les voreres, principalment per la vorera nord-est que tot i que sigui estreta, està assolellada amb ombres de la vegetació. A la vorera sud-oest també es fan recorreguts si la gent ve o va al Carrer de Barcelona cap a l’estació del tren, o si fan servir els contenidors d’escombraries i reciclatge.

Adult Adult amb nen Adult amb cotxet (nen/compra)

El fet que el pas zebra que connecta les voreres nord-est i sud-oest de la plaça estigui desplaçat i no al davant de la porta de l’estació del tren també fa que els moviments es facin fora d’aquest.

Gent gran Adolecent

Tot i que no és un “espai compartit” dissenyat amb aquesta finalitat, a la pràctica fa aquesta funció, amb el perill que representa per al vianant caminar entre els cotxes aparcats i en circulació.

2.7

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça Dr. Fleming MAPA DE FLUXUS Esdeveniments Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

El principal esdeveniment de la Plaça Dr. Fleming és l’espera. Com que és un punt d’intercanvi modal, és a dir, hi ha tren, autobús local urbà i interurbà i cotxe privat, l’espera es un ús que es fa a l’espai. L’espera es fa per a agafar el tren o l’autobús, o per a rebre algú familiar, parella, amic, que arriba amb un d’aquests transports. Durant l’observació, la gent que esperava dreta es quedava sobre la vorera sud-oest, al costat de l’estació. La gent que esperava assegut, feia servir com a banc les escales de les cases privades que donen a la plaça, així com el muret de formigó de les jardineres localitzades a la vorera nord-est, davant de l’estació. Des d’aquest punt, hi ha visibilitat per a veure l’arribada dels autobusos i es senten els avisos d’arribada del tren. Això els hi dóna temps de creuar la plaça i agafar el transport.

Espera dret Espera asegut Llençar escombreries

Les altres esdeveniments són aparcar el cotxe privat o recollir-lo, i llençar escombraries al contenidor. Temporalment, càrrega i descàrrega de serveis per a la pizzeria.

Aparcar

2.8

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

COR CIVIC-LÚDIC

Plaça Dr. Fleming

COR HISTÒRIC

SÍNTESI

Mapa Social

Mapa Territorial Capacitats fortes

COR IDENTITÀRI PORTA

Carreres

arrils Catalans Carrer del Ferroc

connectivitat

espai de ciutat

Carrer del Pau Ca sal

Carrer del Metge

Varietat de vegetació Plaça assolellada Valor paisatgístic Bona lectura visual Pocs olors molestos

Usuaris del tren habitants d’Olesa

Veïns de l’entorn de la plaça

€

Pla

ça

Visitants a Olesa que arriben en tren

del

cto

r Fl

ing

Treballadors / serveis de la plaça Nous actors

relació cost beneficiari

Capacitats febles Pocs elements del sistema hàptic Soroll esporàdic de trens de càrrega No hi ha elements d’orientació senyalètica El metall dels cotxes com material vertical predominant

actual potencial amb millores màxim utilització de l’espai públic

Prioritat d’intervenció baixa

mitjana

Habitatge Plaça necessitat d’us de l’espai públic en relació a a la mida de l’habitatge

2.9

alta

Mapa de Fluxos Traces de moviment perilloses per al vianant Pocs esdeveniments

Connexi贸 Rambla-Estatut 3.0

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla-Estatut MAPA TERRITORIAL etge

Carre re

de Ca talun ya

COR HISTÒRIC

Carre r

de Ba

Ramb la

COR CIVIC-LÚDIC

del M

rcelon

COR IDENTITÀRI

ENCREUAMENT

PORTA

Carre r

rxado Carrer de l’Esco

COR EQUIPAMENT

Plaça de l’Estatut

Cors de la ciutat

Vies vehiculars del creuement

Principals itineraris de vianants de la ciutat Principals Itineraris de viantants amb el creuement

Vies secundàries

Sistema d’Espai Públic

Morfologia Vial

Tant la Rambla Catalunya com la Plaça de l’Estatut són dos espais de ciutat per la seva importància dins el sistema d’espai públic d’Olesa de Montserrat. Els hem identificat com part del Cor Identitari de la ciutat per ésser espais on es porten a terme esdeveniments vinculats a la identitat cultural dels habitants.

El Carrer de Barcelona és un carrer secundari a la xarxa vial d’Olesa. Té un sol sentit amb un carril de circulació i enllaça amb la rambla la qual té pas de circulació vehicular restringit.

La connexió entre aquests dos espais és per tant, un espai de ciutat amb un ús de pas de vianants constant i amb una importància simbòlica a considerar. Actualment aquest espai és el Carrer de Barcelona resolt amb un pas a nivell de vianants amb senyalètica a l’asfalt i pilones de protecció. Tot i que el pas de vianants és continu i segur entre la rambla i la plaça, l’enllaç entre aquests dos espais podria enfortir la preferència d’ús del vianant sobre el cotxe i fer una transició més natural i continua.

3.2

El flux de cotxes per aquesta connexió, doncs, és baix i controlat gràcies al pas elevat.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla-Estatut MAPA SOCIAL Relació cost/beneficiari Intervenir en la millora d’aquest enllaç per les seves característiques, beneficiaria a tota la població d’Olesa de Montserrat, més directament als veïns del barri i a tots aquests que per raons econòmiques, socials o culturals fan un ús quotidià d’ell.

Caracterització de la població El perfil dels usuaris d’aquest enllaç és molt divers, tant pel que fa al rang d’edat, origen, sexe, etc. ja que aquest espai és un connector de dos espais de ciutat. No obstant això, als jocs infantils i a l’explanada a les hores punta, els nens són el rang de població que més ús en fan d’ells. La densitat de població que envolta aquest espai és alta, ja que els edificis limítrofs mantenen una alçada de 5 nivells més planta baixa comercial amb un nivell socioeconòmic més aviat mitjà.

Veïns del barri Vianats i usuaris quotidians

Habitants de la resta de la ciutat

3.1

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla-Estatut CAPACITATS. ESFERA NATURAL

PAISATGE DE MONTANYA

Ombres

Vegetació

Vegetació A la Rambla de Catalunya, la vegetació és alineada, abundant, regular i crea una ombra agradable a l’estiu tant per a la gent que hi camina com aquella que fa ús dels bancs, de las terrasses o realitza les compres als locals comercials.

Ombra

cel obert límits verticals

Al moment de l’observació, l’encreuament és assolellat per la banda de la Plaça de l’Estatut i amb ombreig per la banda de la rambla, tant per la copa dels arbres com per l’alçada dels edificis. En aquest sentit, hi ha una transició de dos espais oposats, un més predominantment assolellat i un predominantment ombreig, més aviat durant tot l’any.

límits horitzontals

Valor paisatgístic

Tant al final com al principi de la rambla hi ha una olivera, que en aquest cas, és la que marca el final i el límit amb el Carrer de Barcelona (encreuament).

Com a valor paisatgístic es destaca la perspectiva cap al paisatge de muntanya des de l’encreuament en sentit a la Plaça de l’Estatut.

A la Plaça de l’Estatut la vegetació està incorporada de forma menys ordenada, més escassa (poca ombra) i vinculada als altres elements: bancs, jocs infantils, etc. Per aquest banda del encreuament, no hi vegetació.

La perspectiva cap a la Rambla de Catalunya també es considera de valor paisatgístic però en aquest cas de paisatge urbà, ja que els arbres i la resta d’elements d’aquest espai creen un lloc visualment atractiu.

3.3

Límits L’esfera del que definim com a límits personals per una banda és més oberta, el que vol dir que hi ha més proporció de cel des de la banda de la Plaça de l’Estatut que des de la rambla, on l’alçada dels edificis i dels arbres la fan més estreta.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla-Estatut CAPACITATS. ESFERA PERCEPTIVA Sistema Hàptic Al voltant mediat d’aquest espai s’han identificat alguns elements vinculats amb el sistema hàptic: contenidors de reciclatge, una paperera, bancs i terrasses dels comerços de la planta baixa tant de la Plaça de l’Estatut com de la Rambla. En aquests punts els usuaris tenen una relació tàctil amb elements més petits que el seu cos. No estan considerats els accés al edificis d’habitatge per ser espais privats. Sistema d’orientació

SISTEMA HÀPTIC Àrea d’elements relacionats amb el sistema hàptic

SISTEMA D’ORIENTACIÓ Escales i rampa

Els elements d’orientació identificats en aquest espai són principalment, la rampa i els esglaons d’accés a la Plaça de l’Estaut. Tot i que són una solució per a resoldre la diferència de nivell entre aquests dos espais i donar límits a la plaça, la seva dimensió i col·locació pot ser millorable i fer més integral la transició entre ells. Sistema Auditiu D’acord amb l’hora i dia de l’observació els sorolls poden ser variats i més o menys intensos, no obstant això hi ha sorolls regulars com són el pas dels cotxes, la gent a les terrasses, gent que parla dreta o asseguda als bancs, nens jugant, etc Aquest últim és un dels sorolls que pot tenir una presència sonora predominant en hores punta.

SISTEMA AUDITIU Sons d’avisos del tren So de circulació del tren Possible olor menjar

Possible olor a escombreries

Sistema Olfactiu SISTEMA OLFATIU SISTEMA VISUAL S’identifiquen zones probables de generació d’olor com són els restaurants i Sistema Visual forns del voltant (olor a menjar) o els conLa lectura visual des d’aquest espai és clara i permet identificar els accés i conformació dels tenidors (olor a escombraries). elements tant de la rambla com de la plaça. Cap a la rambla encara més per la seva forma lineal.

Vistes de lectura de l’espai

3.4

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla-Estatut CAPACITATS. ESFERA URBANA

Percepció Material Vertical

A. Rajola gris (planta baixa) i totxo vermell (plantes altes) B. Vegetació C. Formigó D. Plàstic de colors gris, groc, verd, blau i beige (contenidors) E. Metall (escultures, passamans, llums)

PAV A 50 PAV B 20 D’acord PAV C 20 amb la observació el material vertical predominant és la combinació de rajola gris en planta baixa i el PAV D 10 totxo vermell en les plantes altes. És, en tot dos casos, el %

material dels comerços i dels accés a les habitatges, que amb combinació amb els vidres (portes i aparadors) generen una vinculació amb l’interior i fan més agradables les façanes.

Fora de la vegetació (arbres), la resta del materials són d’aspecte solid i es manté dins de la gama de grisos. Tot i que és un encreuament vial, el pas dels cotxes no és tant constat (com sí ho és a l’altre extrem de la rambla), de manera que el metall dels cotxes no és un material amb una presència rellevant.

Respecte a la vinculació d’aquests materials verticals s’observa que la majoria està vinculats tant a la rambla com a la plaça. Tots dos espais d’ús públic destinats principalment a l’oci i a la compra.

vinculats a la Rambla Catalunya vinculats vinculats a la Plaça de l’Estatut

MUR A 55 MUR B 15 MUR C 12 MUR D 10 MUR E 8 %

vinculats al creuement

A B C D E

3.5

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla-Estatut CAPACITATS. ESFERA URBANA

Percepció Material Horitzonal

A. Asfalt gris fosc i pintura blanca senyalització B. Panot gris quadrat C. Rajola hidràulica gris

El material predominant horitzontal és l’asfalt gris amb pintura de senyalització que en combinació amb la resta dels materials es manté el color gris, excepte pel formigó en color vermell de l’escocell de l’olivera.

L’asfalt gris amb pintura de senyalització està vinculat directament tant al pas de vianants (pas elevat) com a la circulació dels cotxes. La resta de materials estan més aviat vinculats a les activats d’oci i compra de la rambla i la plaça.

D. Formigó forma totxo vermell

PAV A 50 PAV B 20 PAV C 20 PAV D 10 %

A B C D

3.6

vinculats MUR A 55a la Rambla Catalunya MUR B 15vinculats a la Plaça de l’Estatut vinculats MUR C 12al creuement vinculats MUR D 10 MUR E 8 %

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla-Estatut MAPA DE FLUXOS Traces de Moviment Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Com s’observa al mapa, les traces de moviments identificades al encreuament uneixen quatre punts coincidents amb les possibilitats de moviment: • • • •

Rambla de Catalunya: cap als comerços, bancs, terrasses, etc. Plaça de l’Estatut: cap a les terrasses, jocs infantils, explanada. Cap a l’Escola infantil. Carrer Barcelona, cap als dos sentits

El punt de trobada amb més flux de gent s’ubica a la rambla i posteriorment a la plaça. Per una banda aquesta lògica és coincident amb les oportunitats d’esdeveniments que la gent té en aquests espais. A la rambla es troben comerços i terrasses obertes més hores durant el dia i més dies a la setmana, en cavi a la plaça, fora de les terrasses, té un ús més puntual: jocs infantils, explanada, etc. Traces Punts de trobada

Per una altra, també podria explicar-se per l’actual disseny de l’encreuament respecte a les traces vinculades a l’oci, és a dir, potser que si la transició entre aquests dos espais fos més integrada, la gent continuaria el seu recorregut fins la plaça, en lloc de fins la rambla com actualment passa. Destaquem la relació entre aquest encreuament i l’escola infantil, ja que és part del recorregut que molts adults i nens fan servir per a arribar-hi.

3.7

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Connexió Rambla-Estatut MAPA DE FLUXUS Esdeveniments

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Aquest enllaç es va observar en quatre moments diferents: • • • •

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Un dia de la setmana hora punta Un dia de la setmana hora baixa Un dia del cap de setmana hora punta Un dia del cap de setmana hora baixa

Com que, tant la rambla com la plaça són espais d’oci per al barri i per a la ciutat, la quantitat de gent que realitza esdeveniments en aquest llocs en hora punta és aproximadament la mateixa tant si és cap de setmana com si és un dia de la setmana. La sortida de l’escola és un factor determinant d’ús d’aquest espai durant la setmana, i dissabtes, per las seves oportunitats d’oci i de compra que ofereix.

Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg

Els esdeveniments estant vinculats de manera quotidiana amb jugar, reunir-se, xarrar, prendre alguna cosa a les terrasses, comprar, descansar, observar, etc. De manera puntual esta vinculats amb altres esdeveniments de caràcter efímer com seria la festa major o altres iniciatives socials i/o culturals tant del barri com de la ciutat.

Nens Adults Gent gran

3.8

COR HISTÒRIC

Pla estel* Olesa de Montserrat CORper la revitalització de l’espai públic Propostes FITXESCIVIC-LÚDIC DE DIAGNOSI

Connexió Rambla-Estatut SÍNTESI

COR IDENTITÀRI

Mapa Social

Mapa Territorial Capacitats fortes

PORTA

del M

etge

xador

Ramb l

Carrer de l’Escor

a de

connectivitat

espai de ciutat

Varietat de vegetació Espai assolellat Valor paisatgístic Bona lectura visual Pocs sorolls molestos

Carre re

Cata lunya

Carre r

Veïns del barri Vianats i usuaris quotidians

€

Habitants de la resta de la ciutat

Carre r

de Ba

rcelon

ENCREUAMENT

relació cost beneficiari Plaça de l’Estatut

Capacitats febles Poca ombra i vegetació a la banda de la Plaça de l’Estatut Espai límit més que espai integrador entre la rambla i la placa Rampes d’accés millorables a la plaça Material horitzontal millorable

actual potencial amb millores màxim utilització de l’espai públic

Prioritat d’intervenció baixa

mitjana

alta

Mapa de Fluxos Espais amb un alta quantitat i varietat de traces de moviment Esdeveniments variats i quotidians

Habitatge Plaça proporció entre espai públic i privat

3.9

Connexió Rambla amb Plaça de l’Oli 4.0

Pla estel* Olesa de Monterrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla amb Plaça de l’Oli MAPA TERRITORIAL I SOCIAL

COR EQUIPAMENT

COR CIVIC-LÚDIC

COR HISTÒRIC

COR IDENTITÀRI PORTA

Caracterització de la població

Cors de la ciutat Principals itineraris de vianants de la ciutat Itineraris de viantants al barri

Sistema d’Espai Públic L’encreuament de vianants entre la Plaça de l’Oli i les Rambles està situat sobre el carrer Francesc Macià, un dels carrers estructurals de la xarxa de mobilitat vial de la ciutat i per tant amb un pas constant de cotxes, autobusos i camions. És també un enllaç entre dos dels espais identificats com el Cor Identitari, per una banda el Teatre on es representa la Passió (esdeveniment lligat a la identitat d’Olesa de Montserrat) i per una altra la Rambla, forma urbanística relacionat amb la identitat catalana. Tant el carrer Francesc Macià com la Plaça de l’Oli i la Rambla són part dels principals itineraris de vianants de la ciutat el que fa que aquest encreuament tingui una fluïdesa de vianants densa i constant. Aquest encreuament més que un espai unificador és un límit entre la rambla i la plaça, ja que predomina la presencia del pas vehicular per sobre d’un possible espai de continuïtat per als vianants.

4.1

Com que és un espai de barri i primordialment de ciutat, el perfil dels usuaris és molt ampli i inclou a tots els sectors que integren la població d’Olesa de Montserrat, fins i tot els habitants de les poblacions limítrofs de la regió relacionats econòmica o socialment amb la ciutat. Cost Beneficiari Els beneficiaris de la millora d’aquest espai serien, en primera estància, els habitants dels edificis limítrofs que han de fer ús diari d’aquest encreuament, els treballadors i propietaris del comerços de la Rambla així com els veïns dels barris limítrofs que facin servir de manera quotidiana aquests espais ja sigui per comprar, passejar, dinar, jugar, etc. També es consideren beneficiaris els habitants de la resta de la ciutat que fan ús d’aquests espais com a part de la seva vida social i econòmica.

Pla estel* Olesa de Monterrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla amb Plaça de l’Oli CAPACITATS.

Capacitats de l’entorn natural

Sistema Hàptic.

Sistema Auditiu

Destaquem l’arbrat de la Rambla que genera un espai agradable d’ombra i confort a l’estiu, a més a més del seu valor paisatgístic d’arbrat alineat fins a l’encreuament.

S’observen al voltant de l’encreuament bancs, una font d’aigua i les terrasses de la Rambla com a elements del sistema hàptic.

La presencia constant del pas dels cotxes fa que predomini el seu soroll a l’encreuament.

Sistema d’Orientació

Sistema Olfactiu

Les pilones de protecció per al vianant són un element d’orientació en aquest espai.

No hi ha un olor predominat, però els cotxes i els comerços son els elements més olfactius.

Com a element identitari s’observa l’olivera al centre de la Rambla, la qual manté una continuïtat amb l’olivera de la Plaça de l’Oli.

4.2

Pla estel* Olesa de Monterrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla amb Plaça de l’Oli CAPACITATS

Sistema Visual L’alineació dels arbres i dels bancs a la Rambla donen una lectura clara de l’espai. Per la banda de la Plaça de L’Oli, la lectura és menys clara, per la disposició dels elements i el canvi de nivell de l’Avinguda Francesc Macià. La il·luminació nocturna encara que és correcta podria millorar-se.

Percepció Vertical

Els materials verticals predominants són el totxo tractat en vermell dels edificis de la Rambla que donen a l’encreuament i l’arrebossat amb pintura en grisos de la Plaça de L’Oli.

S’observen diversos tipus de materials en horitzontal: panots, asfalt, rajola hidràulica, principalment.

Les pilones de protecció metàl·liques en color negre, són el que més contacte físic tenen amb el vianant així com la fusta i el metall dels bancs limítrofs de la Rambla. El metall dels cotxes, tot i que estan en moviment, es pot considerar part de la percepció vertical per la seva presencia constant a l’espai.

4.3

L’encreuament és d’asfalt amb senyalètica de seguretat vial fet amb pintura de colors.

Carrer del Metge Ca

rreres

Pla estel* Olesa de Monterrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla amb Plaça de l’Oli TRACES I ESDEVENIMENTS Com s’observa al mapa, les traces del vianants es fan en tots als sentits i direccions possibles, ja que aquest punt és un dels enllaços importants de la ciutat.

Plaça de l’Oli

Els esdeveniments observats són puntuals a l’espai i són principalment: seure als bancs i a les terrasses limítrofs dels restaurants de la Rambla i de la plaça, i l’espera o arribada dels autobusos, tant locals com comarcals. Els divendres de mercat, ubicat a la Plaça de L’Oli, s’observen tots els esdeveniments relacionats amb aquesta activitat temporal i el pas de gent a l’encreuament és encara més dens.

Asseguts als bancs

Altres activitats menys puntuals a l’espai són: nens jugant, persones que xarren i passeig de gossos, principalment.

Rambla

Espera o arrivada de l’autobús Asseguts a les terrasses

4.4

Pla estel* Olesa de Montserrat COR Propostes per la revitalització de l’espai públic HISTÒRIC FITXES DE DIAGNOSI

Connexió Rambla amb Plaça de l’Oli

COR CIVIC-LÚDIC

Carrer del Metge Ca

SÍNTESI

rreres

Mapa Social

Mapa Territorial Capacitats fortes

COR IDENTITÀRI connectivitat

espai de ciutat

Plaça de l’Oli Aving

uda F

rance s

Espai amb ombres i assolellat Valor paisatgístic i urbà Bona lectura visual Amb elements del sistema hàptic

c Ma

cià

ENCREUAMENT Capacitats febles €

Rambla de Catalunya

relació cost beneficiari

Soroll constant de cotxes Voreres estretes Material horitzontal millorable Prioritat per al vianant millorable

actual potencial amb millores màxim utilització de l’espai públic

Prioritat d’intervenció baixa

mitjana

alta

Mapa de Fluxos Espais amb un alta quantitat i varietat de traces de moviment Esdeveniments variats i quotidians

Habitatge Plaça necessitat d’us de l’espai públic en relació a a la mida de l’habitatge

4.5

Plaça de l´Oli 5.0

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de l´Oli MAPA TERRITORIAL I SOCIAL

COR EQUIPAMENT

COR CIVIC-LÚDIC

COR HISTÒRIC

COR IDENTITÀRI Cors de la ciutat

Caracterització de la població

PORTA

Principals itineraris de vianants de la ciutat Itineraris de viantants al barri

Sistema d’Espai Public La Plaça de l’Oli és un espai central de la ciutat, ubicada al que hem identificat com Cor Identitari, junt amb la Rambla i la Plaça Catalunya, per la seva importància a la construcció identitaria dels habitants d’Olesa de Montserrat. Al Teatre de la plaça es celebra la Passió, esdeveniment de reconeixement dins i fora de Catalunya. S’observen també altres elements relacionats amb la identitat cultural local com són l’olivera i l’escultura a l’extracció de l’oli. Aquest espai esta enllaçat amb el carrer Josep Anselm Clav per la banda nord i amb l’avinguda Francesc Macià i la Rambla per la banda sud, totes tres vies de important flux de vianants que la connecten amb la resta de cors i serveis de la ciutat, encara que les connexions amb la Rambla i la Plaça Catalunya podrien ser millorables i crear desplaçaments més eficients i còmodes per al vianant.

5.1

Com que és un espai de barri i primordialment de ciutat, el perfil dels usuaris és molt ampla i inclou a tots als sectors que integren la població d’Olesa de Montserrat, fins i tot, els habitants de les poblacions limítrofs de la regió relacionats econòmica o socialment amb ella. Relació Cost/Beneficiari Els beneficiaris de la millora d’aquesta plaça serien principalment tots aquests habitants de la ciutat que per raons de mobilitat, oci, economia, socials, etc., la fan servir de manera quotidiana, que d’acord a l’observació, és un número important de població. També es consideren beneficiaris els habitants que hi realitzen activitats de forma més esporàdica o puntual com podria ser el dia del mercat, la temporada de la representació de la Passió, la Festa Major, entre altres.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de l´Oli CAPACITATS.

Capacitats de l’entorn natural

Límits

Capacitats de la Percepció

Vegetació

Els límits personals en aquest espai són oberts, és a dir, que la proporció de cel respecte a les dimensions dels elements de la plaça (escultura, olivera, arbres, escales, rampes, etc.) i a l’alçada i distància dels edificis limítrofs (teatre, habitatges), és ampla, tot i que l’enllaç amb la Plaça Catalunya des de l’avinguda Francesc Macià, per l’estretor de la vorera i el fluix constant dels cotxes queden tancats casi al mínim.

Sistema Hàptic

La vegetació es reparteix per arreu de la plaça combinant vegetació perenne i no perenne. De la primera trobem espècies del tipus olivera (el vell mig de la plaça, que juntament amb un molí d’oli donen nom a aquest espai), pins (al nord de la plaça i a la zona de jocs infantils que a l’estiu dóna un obratge agradable). De la no perenne trobem moreres, situades als parterres del sud oest de la plaça juntament amb una gespa amb poc manteniment. Una part del verd d’aquest espai pertany al habitatges ubicats a l’est de la plaça. Durant l’estona d’anàlisi la plaça és força assolellada, excepte la zona de jocs infantils ubicada a l’est del teatre.

Valors paisatgístics Des de la Plaça de l’Oli el valor paisatgístic esta representat per la perspectiva cap a la Rambla Catalunya (paisatge urbà) i pel paisatge de l’entorn de muntanya, no de Montserrat en aquest cas.

5.2

S’observen varis elements permanents relacionats al sistema hàptic a la plaça. Entre ells: Jocs infantils, bancs, font i contenidors d’escombraries. De forma temporal com seria el dia de mercat, també ho són tots aquests objectes més petis que el nostre cos relacionats amb aquest esdeveniment. Sistema d’Orientació. La diferencia de nivell topogràfic que hi ha entre el carrer Josep Anselm Clav i l’avinguda Francesc Macià s’ha resolt amb escales i rampes que donen orientació als seus usuaris dins de l’espai.

Pla estel* Olesa de Monterrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sistema Auditiu. Com que és una plaça amb flux constant de gent i està delimitada per l’avinguda Francesc Macià a la qual circulen de forma continuada cotxes, busos i camions de serveis, aquest espai manté un soroll constant que no molest, de moviment urbà. S’ha observat que puntualment quan la zona de jocs infantils està plena pot ser un soroll destacable a la plaça. Sistema Visual. La disposició dels elements a l’espai, en general, permeten fer una lectura clara de la plaça, és a dir, localitzar els accés o els seus límits. No obstant això, el seu enllaç amb la Plaça Catalunya no queda del tot clar per l’estretor de la vorera i la resta d’elements col·locats a la cantonada com són els contenidors, la rampa, la barana, entre altres. Sistema Olfactiu. No s’ha distingit cap olor particular a la plaça, excepte a les terrasses, que són olor relacionats aquesta activitat i no són molestos.

Plaça de l´Oli CAPACITATS

Percepció Vertical

Percepció Horitzontal

Els materials verticals observats a la plaça i el seu voltant construït, són variats i predominen l’arrebossat pintant (en tons grisos i marrons), totxo vermell, barrots i vidres (porta de to verd fosc que pertoca a la paret del teatre), fusta (jocs i bancs), plàstic de colors (jocs, contenidors, etc), ciment (escultura), arbres, principalment.

Els materials horitzontals observats també son molt variats, entre els més destacables trobem la combinació de ciment ens tons grisos i marrons amb totxanes vermelles fent una quadrícula ortogonal, rajoles hidràuliques en gris fosc i tons marrons, paviment per a nens en vermell, gespa i terra.

El metall dels cotxes, tot i que estan en moviment als límits de la plaça, es poden considerar part de la percepció vertical per la seva presencia amb la gent que fa servir aquest espai.

La distribució d’aquests materials a la plaça estan vinculats més als esdeveniments de la plaça que al flux de pas, és a dir, que hi ha una coincidència entre els tipus i formes dels materials amb les activitats que s’hi realitzen.

5.3

Tots aquests materials estan vinculats amb les esdeveniments i fluxos que hi fa la gent, tot i que fora de l’àrea de jocs infantils la seva disposició a la plaça no té cap relació directa amb aquestes activitats.

Pla estel* Olesa de Monterrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de l´Oli TRACES I ESDEVENIMENTS Traces Com s’observa al mapa, les traces del vianants es fan en tots els sentits i direccions possibles entre els diferents accés i àrees de la plaça, ja que aquest és un espai central dins de la dinàmica de fluxos dels habitants de la ciutat. Esdeveniments Els esdeveniments observats són puntuals a l’espai i són principalment: jugar a les àrees de jocs infantils, seure als bancs, l’escultura o a les terrasses, esperar el transport públic a la parada de l’autobús, passejar, conversar, esperar (punt de trobada); i de manera temporal , comprar i vendre al mercat, així com les activitats relacionades amb la festa major o a la representació de la Passió al Teatre.

Plaça de l’Oli

Terraces Jugar Sentar-se Espera de transport públic Comprar al mercat temporal

5.4

Pla estel* Olesa de Montserrat COR Propostes per la revitalització de l’espai públic HISTÒRIC FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de l´Oli

COR CIVIC-LÚDIC

Mapa Social

Mapa Territorial Capacitats fortes Plaça amb ombres i assolellada Vegetació variada Valor paisatgístic i urbà Amb elements del sistema hàptic Pocs sorolls molestos

COR IDENTITÀRI Ca r

taluny a

connectivitat

Capacitats febles r ague t Ve rd

Av. Fr ance

sc M

acià

Voreres estretes als límits: Plaça Catalunya Lectura visual millorable Material horitzontal millorable Prioritat per al vianant millorable Sense senyalètica d’orientació

Carr er

actual potencial amb millores màxim utilització de l’espai públic

Cla

Jacin

relació cost beneficiari

Plaça de l’Oli

de Ca

€

Mon ssèn

espai de ciutat

Plaça

SÍNTESI

Prioritat d’intervenció baixa

mitjana

alta

Mapa de Fluxos Espais amb un alta quantitat i varietat de traces de moviment Esdeveniments variats i quotidians

Habitatge Plaça necessitat d’us de l’espai públic en relació a a la mida de l’habitatge

5.5

Plaรงa de Santa Oliva 6.0

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de Santa Oliva MAPA TERRITORIAL I SOCIAL

COR EQUIPAMENT

COR CIVIC-LÚDIC

Cors de la ciutat

COR HISTÒRIC

COR IDENTITÀRI

Caracterització de la població S’han observat nens amb mares joves a les àrees de gespa i alguns joves asseguts als bancs. S’intueix que els constants canvis de nivell en aquesta plaça són una barrera per a persones amb mobilitat reduïda.

Principals itineraris de vianants de la ciutat PORTA Itineraris de viantants al barri

Sistema d’Espai Public La Plaça de Santa Oliva és al Cor Històric de la ciutat. És localitza sobre el carrer de Santa Oliva, carrer antic i emblemàtic d’Olesa per donar accés a la placeta de Santa Oliva on encara es cel·lebra l’ofrena a la Santa cada 10 de juny. Tot i que aquesta plaça no enllaça de forma directa amb els principals fluxos de vianants de la ciutat, amb el petits carrers del casc antic queda connectada amb el carrer Josep Anselm Clav que és un eix important de distribució cap als altres cors i serveis de la ciutat. La forma i estretor dels carrers que delimiten aquesta plaça, típics de cascs antics de la regió, fan que l’accés caminant sigui molt més fàcil que en cotxe, el que propicia trasllats a peu entre els diferents espais dels casc antic.

6.1

Relació Cost/Beneficiari Els beneficiaris de la millora d’aquest espai serien, en primera instància, els habitants del casc antic que són els usuaris quotidians potencials, i en segona, la resta de la població d’Olesa ja que el propi espai és part de la memòria històrica i cultural de la ciutat.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de Santa Oliva CAPACITATS.

Capacitats de l’entorn natural

Sistema Hàptic

Sistema Auditiu

Vegetació La Plaça de Santa Oliva és més aviat assolellada. Els arbres estan col·locats de forma dispersa sense una clara relació amb la resta dels elements com els bancs, jocs o paviments.

Aquest espai compta amb elements de percepció hàptica com són: jocs per a nens, bancs, papereres i font d’aigua.

No s’han detectat sorolls particulars rellevants a l’espai.

Sistema d’Orientació

Sistema Olfactiu

Valor paisatgístic Com que aquesta plaça és a la part alta de la ciutat té vistes vers el paisatge de muntanya però també vers al casc antic de manera que ho fa un espai agradable per a visitar.

Les pendents i escales d’aquest espai són un indicador d’orientació per al vianant dins la plaça. Hi ha una coincidència de les àrees amb els canvis de nivell, el que fa més fàcil ubicar-se en ella.

A l’observació no s’identifiquen olors particulars encara que la secció amb gespa és la més olfactiva quan plou o ha sigut regada.

Límits L’esfera dels límits personals en aquest espai és oberta ja que la plaça és ampla i les edificacions que la limiten tenen màxim dos nivells d’alçada.

6.2

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de Santa Oliva CAPACITATS

Sistema Visual

Percepció Vertical

Percepció Horitzontal

La distribució de les àrees de la plaça (jocs infantils, sorral i bancs amb pèrgola) no té una lliga clara de recorregut entre elles, és a dir, la percepció és la d’un conjunt d’espais en lloc d’un espai integrat.

Els materials de percepció vertical es troben principalment als murs baixos de protecció, que són de pedra. La resta de materials són fusta, arrebossat i vegetació baixa.

S’observa una varietat de materials de percepció horitzontal coincident amb les àrees de la plaça: gespa, terra, rajola hidràulica vermella i gris, principalment.

La diferència de nivells fa difícil la lectura visual dels accessos a la plaça, sobretot la lectura del l’accés del nivell inferior.

6.3

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de Santa Oliva TRACES I ESDEVENIMENTS Traces S’observen poques traces a l’espai, les quals van dels accessos a la secció de gespa i de l’accés de cota baixa cap als bancs. Sembla que és una plaça on la gent hi arriba per a restar en un punt específic i després torna pel mateix accés, el que indica que no es fa servir com part d’un itinerari entre un punt i un altre de la ciutat.

Plaça Santa Oliva

Esdeveniments Carrer de Santa Oliva

l Ga

eal

rraf

eu R

r de

r Cr

re Car

Carr e

Nens jugant amb supervisió de dones adultes Adolescents asseguts als bancs

6.4

Els esdeveniments observats són nens jugant amb la vigilància de dones adultes i adolescents asseguts als bancs.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Plaça de Santa Oliva SÍNTESI

Mapa Social

Mapa Territorial Capacitats fortes

COR CIVIC-LÚDIC

connectivitat

espai de barri

€

Plaça Santa Oliva Capacitats febles

COR IDENTITÀRI r de

l Ga

Vegetació millorable Poca lectura visual Material vertical millorable Material horitzontal millorable

eu R

Carr e

r Cr

relació cost beneficiari

Carrer de Santa Oliva re Car

RTA

Plaça assolellada Valor paisatgístic i urbà Amb elements del sistema hàptic Sense sorolls molestos

COR HISTÒRIC

eal

rraf

actual potencial amb millores màxim utilització l’espai públic

Prioritat d’intervenció baixa

mitjana

alta

Mapa de Fluxos Poques traces de moviment Pocs esdeveniments

Habitatge Plaça necessitat d’us de l’espai públic en relació a a la mida de l’habitatge

6.5

Rambletes 7.0

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Rambletes MAPA TERRITORIAL I SOCIAL

Caracterització de la població Sistema d’Espai Public Les Rambletes és un espai ubicat al barri de Les Planes a la zona alta de la ciutat. Les Planes és un barri d’habitatges unifamiliars de baixa densitat amb aparcament, pati i/o jardí propi i moltes d’elles amb gossos. Aquest espai lineal en forma de rambla es configura com un element aïllat al barri i conseqüentment a la ciutat. És més aviat un espai residual d’una inacabada urbanització del barri, al qual no s’han observat més espais públics de trobada per als seus habitants. Aquesta rambla es fa servir principalment per al passeig de gossos dels veïns i per llençar les escombraries classificades. Com que no connecta amb altres espai púbics o equipaments queda fora dels itineraris del vianants de la resta de la ciutat.

7.1

Les Planes és un barri socialment homogeni, de gent amb un poder adquisitiu mitjà-alt on la immigració, principalment llatina, hi treballa en diferents serveis per als seus habitants. La mobilitat dels veïns es fa amb cotxe privat i la gent que hi treballa, en transport públic. Relació Cost/Beneficiari Els beneficiaris de la millora d’aquest espai serien, en primera instància, els habitants del barri de les Planes que són els usuaris quotidians potencials, així com els treballadors temporals que també fan ús d’aquest espai. Enllaçar aquesta rambla a la resta dels sistema d’espais de la ciutat li podria donar un caràcter especial i augmentar-ne la intensitat d’ús, incorporant la resta dels habitants de la ciutat o dels barris limítrofs.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Rambletes CAPACITATS.

Capacitats de l’entorn natural

Capacitats de la Percepció

Sistema Auditiu

Vegetació L’arbrat alineat, tot i que són arbres joves que no han arribat a l’alçada màxima de creixement, donen ombra i ritme a l’espai.

Sistema Hàptic

No s’observen sorolls particulars de rellevància a l’espai. El flux de cotxes que hi passen és molt baix i hi ha molt poca gent que hi faci ús d’ell.

Valor paisatgístic El valor paisatgístic al voltant d’aquesta rambleta és rellevant ja que té una perspectiva visual ampla cap a l’entorn de la muntanya. Límits Els límits de l’esfera personal en aquest espai són bastant oberts en el sentit de que hi ha poques edificacions que el delimitin, les que hi han són habitatges de fins dos nivells.

Aquest espai compta amb diversos contenidors per a escombraries seleccionades que els habitants del barri fan servir arribant-hi en cotxe. També s’observen papereres, bancs i un dispensador de plàstics per a recollir les defecacions dels gossos. Sistema d’Orientació La pendent natural de tot l’espai li dóna sentit d’orientació al vianant on està situat i pot percebre si es troba a la part alta o baixa de la rambla.

7.2

Sistema Olfactiu Els contenidors d’escombraries poden generar olors desagradables per als vianants encara que el principal mal olor són per les defecacions dels gossos que són passejats amb freqüència per la rambla.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Rambletes CAPACITATS

Sistema Visual

Percepció Vertical

Percepció horitzontal

L’alineació dels arbres i de la resta dels elements donen una lectura clara de l’espai tot i que al no tenir connexió ni continuïtat amb la resta del barri és un valor poc apreciat per l’usuari quotidià.

A l’espai mateix, els materials verticals es troben a l’estació d’electricitat que són principalment totxo i pedra. Els altres materials corresponen al plàstic dels contenidors, el metall dels cotxes aparcats i l’arbrat.

Aquest espai està sense pavimentar, excepte les àrees dels contenidors que és una planxa d’asfalt.

La percepció vertical de les construccions limítrofs a l’espai, com que mantenen una alçada màxima de dos nivells amb tanques baixes amb vegetació, no tenen una presència rellevant a l’espai.

7.3

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Rambletes TRACES I ESDEVENIMENTS Traces Carr er

del M

S’observen traces lineals pel mig de l’espai. L’arribada es fa en cotxe o caminant des de les voreres limítrofs.

ares

iora

Esdeveniments

Car re

Ram b

lete s

r de

l Pr

Els esdeveniments a aquest espai són puntuals i amb poca regularitat: passeig de gossos, llançament d’escombraries i seure als bancs.

Llençar escombreries als contenidors Asseguts als bancs

Carr er

del P

Agafar bosses per a recollir defecacions dels gossos

ened

ès

7.4

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Rambletes SÍNTESI

Mapa Social

Mapa Territorial Capacitats fortes

Carr er

del M

ares

Espai amb ombres vegetals i assolellat Alt valor paisatgístic Límits personals oberts Amb elements del sistema hàptic Pocs sorolls molestos

connectivitat

espai de barri

lete

€

Ram b

Capacitats febles

l Pr

iora

Olors molestos Lectura visual millorable Material vertical millorable Material horitzontal millorable Connexió formal discontinua amb la xarxa del barri Mínima connexió formal i social amb la ciutat

Car re

r de

relació cost beneficiari

Carr er

actual potencial amb millores màxim utilització de l’espai públic

del P

ened

ès

Prioritat d’intervenció baixa

mitjana

alta

Mapa de Fluxos Poques traces de moviment Pocs i puntuals esdeveniments

Habitatge Plaça necessitat d’us de l’espai públic en relació a a la mida de l’habitatge

7.5

Parc Municipal 8.0

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Parc Municipal MAPA TERRITORIAL I SOCIAL

COR EQUIPAMENT

COR CIVIC-LÚDIC

COR HISTÒRIC

COR IDENTITÀRI Cors de la ciutat

PORTA

Principals itineraris de vianants de la ciutat Itineraris de viantants al barri

Caracterització de la població

Sistema d’Espai Public El Parc Municipal és l’espai que defineix el Cor Lúdic d’Olesa de Montserrat. La seva extensió, majoritàriament verda, dedicada a esdeveniments lúdics i culturals així com la seva importància històrica fan d’aquest espai un lloc lúdic i simbòlic per als habitants de la ciutat. Aquest espai és a més a més la seu de l’Ajuntament, del Centre de Salut i de l’Escola d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat, de manera que és, en conjunt, l’equipament amb més usuaris de la ciutat. Com que s’ubica a la part central de la xarxa urbana esta delimita pels carrers amb més flux de vianants de la ciutat com són el Carrer Josep Anselm Clav, el Carrer del Priorat, el Carrer República d’Argentina, el Carrer Salvador Casas i el Carrer Vall d’Aran.

8.1

Com que el Parc Municipal és un equipament de ciutat el perfil dels usuaris és molt ample i inclou a tots els sectors que integren la població d’Olesa de Montserrat, fins i tot, els habitants de les poblacions limítrofs de la regió relacionats econòmica o socialment amb ella. Relació Cost/Beneficiari Els beneficiaris de la millora d’aquest espai té un espectre molt ample ja que inclou a tots els habitants de la ciutat i de manera directa, a tots aquests que per raons de mobilitat, oci, economia, socials, etc., el fan servir de manera més quotidiana. També es consideren beneficiaris els habitants que viuen fora d’Olesa de Montserrat i que raons laborals, personals o per servicis hagin de fer

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Parc Municipal CAPACITATS.

Capacitats de l’entorn natural

Límits

Sistema d’Orientació.

Vegetació

Els límits personals en aquest espai es mantenen bastant oberts tant per la disposició del arbres i altres elements com per l’alçada dels edificis limítrofs.

La diferència de nivells topogràfics d’aquest espais s’ha resolt amb escales i rampes que donen orientació als seus usuaris dins de l’espai. Es destaca, per la seva extensió i pendent, la rampa-escala que enllaça la secció del llac amb la secció de l’Ajuntament, com a punt de referència pels usuaris.

La vegetació al parc és mot variada, abundant i en general, en molt bon estat. Hi ha tant espècies perennes com a no perennes ho que fa que l’espai es mantengui verd durant tot l’any. Es pot dir que la disposició de la vegetació defineix dos seccions al parc, una on la vegetació és contemplativa, crea un espai interior aïllat dels carrers (límits) i està més vinculada a activitats més passives com seria passejar o llegir (Secció del llac), i una altra, on la vegetació delimita els recorreguts i està més vinculada a les activitats relacionades amb els equipaments, els habitatges i els comerços limítrofs (Secció de l’Ajuntament). La varietat i disposició dels arbres al parc creen àrees d’ombres i llum que resulten agradables per als usuaris.

Valors paisatgístics L’extensió d’aquest espai així com la varietat d’espècies i del llac, li donen un valor paisatgístic important (perspectiva interior), al marge del paisatge de muntanya (perspectiva exterior) que es pot observar des de certs punt del parc. Capacitats de la Percepció Sistema Hàptic S’observen varis elements permanents relacionats al sistema hàptic al parc, entre ells: Jocs infantils, bancs, contenidors d’escombraries, terrasses, etc.

8.2

Sistema Auditiu S’observa que a la secció del llac on la vegetació fa d’aïllant hi ha menys sorolls (nens jugant, cotxes, gent a les terrasses) que a la secció de l’Ajuntament on els comerços i un flux més contents de gent té una major presència sonora.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Sistema Visual Tant la disposició de la vegetació com de la resta dels elements al espai permeten identificar els camins i accessos, tot i que s’observa que hi ha una carència d’elements de senyalética que indiquin els accessos als carrers limítrofs i/o als equipaments. L’alçada de la vegetació ubicada a la cantonada del carrer del Priorat amb el carrer de Miquel Coll i Alentorn obstrueix la visió d’aquest punt amb l’interior del parc, de manera que aquest punt queda sense comunicació visual i per tant sense diàleg amb els carrers i edificis limítrofs. El mateix s’observa a la rampa-escala que uneix la secció del llac amb la secció de l’Ajuntament on l’alçada dels murs tanca la comunicació visual entre les dues seccions. Sistema Olfactiu A l’observació no s’han identificat olors particulars o dominats a l’espai més enllà del olors relacionats amb la vegetació, les terrasses o comerços de menjar com seria la pastisseria davant de l’Ajuntament.

Parc Municipal CAPACITATS

Percepció Vertical

Percepció Horitzontal

Els materials vinculats amb la percepció vertical són variats i poden identificar-se aquells vinculats a les activitats d’oci del parc i aquells vinculats al edificis d’equipament, serveis o habitatges.

Els materials vinculats a la percepció horitzontal també són variats: gespa, asfalt, terra, aigua, paviment, principalment.

Dins dels primers trobem fusta, plàstic i arrebossat pintat o amb grafiti. Dins dels segons predomina el totxo i l’arrebossat en colors càlids.

8.3

S’observa que la disposició d’aquest elements a l’espai manté una vinculació amb les activitats: paviment i asfalt per a caminar o terra als jocs de nens, per eixample. L’aigua del llac, en aquest cas, és un element que dóna sensació de tranquil·litat a l’espai.

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Parc Municipal TRACES I ESDEVENIMENTS Traces La majoria de les traces dels vianants i usuaris observades dins d’aquest espai coincideixen amb els accés i sendes delimitades pels diferents elements i estan vinculades per una banda, amb les activitats que es realitzen al parc, i per una altra, amb els equipaments, serveis i habitatges que són dins i fora d’ell.

Escola Oficial d’Arts i Oficis

La resta de les traces observades són fora dels límits, és a dir, entre la gespa o al terra, i evidencien camins que són més còmodes per als usuaris a l’hora de desplaçar-se d’un lloc a un altre dins del parc.

Ajuntament

Centre de Salut

Esdeveniments Els esdeveniments observats són puntuals al espai i són principalment: jugar a les àrees de jocs infantils, seure als bancs, passejar, conversar i consumir a les terrasses, etc. TRAÇA HISTÒRICA

S’assumeix que en aquest espai també es porten a terme esdeveniments temporals com seria la Festa Major o altres de caràcter cultural, social o lúdic. Traça històrica (riera) Recorreguts ciutadans més habituals

1956

1994

2014

8.4

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalització de l’espai públic FITXES DE DIAGNOSI

Parc Municipal

COR EQUIPAMENT

SÍNTESI

Mapa Social

Mapa Territorial COR CIVIC-LÚDIC

connectivitat

espai de ciutat

€

COR HISTÒRIC

Capacitats fortes Gran varietat de vegetació i abundant Valor paisatgístic interior Amb elements del sistema hàptic Sense sorolls molestos

COR IDENTITÀRI Capacitats febles

PORTA

Punts amb lectura visual limitada per la vegetació Rampes i escales millorables Zones amb material horitzontal en mal estat Sense elements de senyalètica

relació cost beneficiari

actual potencial amb millores màxim utilització de l’espai públic

Prioritat d’intervenció baixa

mitjana

alta

Habitatge Plaça necessitat d’us de l’espai públic en relació a a la mida de l’habitatge

8.5

Mapa de Fluxos Traces de moviment fetes pels usuaris sobre gespa i terra. Camins i connexions entre els edificis millorables. Accés millorables Esdeveniments variats tant quotidians com temporals

AVANT PROJECTE

Sant Bernat Pla estel* Olesa de Montserrat. Proposta per a la revitalització de l’espai públic maig 2015

Index Receptari Urbà Referències Externes Adaptació a l’entorn natural Planta Proposta Justificació de la proposta Detalls Mobiliari Urbà Materials

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalizació de l’espai públic RECEPTÂRI URBÂ

Receptari urbà A 1

Sant Bernat

5 10 8

14 12

10 11

20 horts 15

10 10

7 12

21 8

16 8

3 4

4 16

ACCIONS Redisseny de l’espai

32%

4 10

QUADRE D’ACCIONS 1R

$&&,216

'HVSODoDPHQW GH EDQF L R MDUGLQHUHV

5H FROāORFDFLy GH FRQWHQLGRUV HVFRPEUDULHV

&ROāORFDFLy GH SDV GH YLDQDQWV L JXDOV

(OLPLQDFLy GH YRUHUD

(63$,

3817

&$55(5

3/$d$

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

SODoD FRPHUFLDO

5H GLVVHQ\ GH O¶HVSDL

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

1RX HVSDL G¶DSDUFDPHQW WHPSRUDO

(OLPLQDFLy G¶DUEXVWRV L JHVSD

&ROāORFDFLy GH UHL[HV SHU DOV DUEUHV

&ROāORFDFLy G¶HOHPHQWV DO SDYLPHQW G¶DGDSWDFLy D O¶HQWRUQ QDWXUDO YHJHWDFLy ORFDO L PDOHV KHUEHV 3LQWXUD DO SDYLPHQW

7UDYHVVHV GH IXVWD 9HXUH JDPPD GH FRORUV L YHJHWDFLy

(OLPLQDFLy GH URPDQHQWV YHUGV

(OLPLQDFLy GH SLVWD GH SDWLQDWJH L FHUFOH GH SDYLPHQW

&ROāORFDFLy GH EDQFV QRXV WDXOHV GH IXVWD SHU D SLF QLF IRQW

5H FROāORFDFLy GHOV MRFV LQIDQWLOV

&ROāORFDFLy GH YHJHWDFLy G DGDSWDFLy D O HQWRUQ

5H GLVVHQ\ GH O¶HVSDL

SODoD FRPHUFLDO

$UJHOLQHV

$OPHULD

(

$UJHOLQHV

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

FRVWDW HVFROD

SODoD )HGHULFR *DUFLD /RUFD

/OXLV )HOLX

SODoD :HLUJDUGHQ %DGHQ

6DQW -RUGL

SODoD GH OD IRQW

6DQW -RUGL

(VFDOD '

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

FRVWDW HVFROD

6DQW -RUGL

3ODoD GH OD IRQW

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

SODoD )HGHULFR *DUFLD /RUFD

6DQW %HUQDW

6DQW -RUGL

(VFDOD '

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

6DQW %HUQDW

$ %

/OXLV )HOLX

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

6DQW %HUQDW

$ %

SODoD :HLUJDUGHQ %DGHQ

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

6DQW %HUQDW

$ %

-DXPH 'XUDQ 'XUDQ

6DQW %HUQDW

6DQW 9LQHQo GH 3DXO $UJHOLQHV 6DQW 9LQHQo GH 3DXO

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

SODoD :HLUJDUGHQ %DGHQ

SODoD FRPHUFLDO

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

SODoD :HLUJDUGHQ %DGHQ

SODoD )HGHULFR *DUFLD /RUFD

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

SODoD )HGHULFR *DUFLD /RUFD

(VFDOD &

6DQW -RUGL

SODoD GH OD IRQW

6DQW %HUQDW

6DQW -RUGL

(VFDOD '

6DQW %HUQDW

)

$OPHULD

(VFDOD )

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

$ %

SODoD )HGHULFR *DUFLD /RUFD /OXLV )HOLX

&ROāORFDFLy G HOHPHQWV GH VHQ\DOLW]DFLy

(OLPLQDFLy G¶HOHPHQWV EDQFV SDYLPHQWV HVFDOHV UDPSHV

&ROāORFDFLy G¶HOHPHQW GH VHQ\DOLW]DFLy LGHQWLWDUL 9HXUH 3OD G¶DFFLRQV GH SDUWLFLSDFLy VRFLDO GLUHFWD

6DQW %HUQDW

$ %

3DYLPHQWDFLy

6DQW %HUQDW

0LOORUD G HOHPHQW DFWXDO $PSOLDFLy G HVFDOD DFWXDO

6DQW %HUQDW

)

$OPHULD

6DQW %HUQDW

$PHULD

(OLPLQDFLy GH SDV GH YLDQDQWV &ROāORFDFLy G¶XQ HOHPHQW GH FRQQH[Ly YHUWLFDO O~GLF L GH YDORU SDLVVDWJtVWLF (VFDOHV FDPLQV EDQFV HWF

6DQW %HUQDW

5HFROāORFDFLy GH EDQFV

6DQW %HUQDW

SODoD FRPHUFLDO

6DQW %HUQDW

$UJHOLQHV

6DQW %HUQDW

6DQW -RUGL

6DQW %HUQDW

$ %

6DQW %HUQDW

6DQW -RUGL

(VFDOD '

SODoD )HGHULFR *DUFLD /RUFD

SODoD GH OD IRQW

SODoD )HGHULFR *DUFLD /RUFD

(VFDOD &

(VFDOD ' (VFDOD )

5H GLVVHQ\ GH O¶HVSDL

3 1HWHMD G¶HOHPHQWV

Col·locació d’elements nous

12%

Col·locació d’elements de senyalització

10%

Adaptació al paisatge natural

20%

8 12

5H GLVVHQ\ GH O¶HVSDL 1HWHMD G¶HOHPHQWV 1RXV HOHPHQWV

4 12

$GDSWDFLy D O¶HQWRUQ QDWXUDO

$GDSWDFLy D O¶HQWRUQ QDWXUDO 1HWHMD G¶HOHPHQWV

3 2

1HWHMD G¶HOHPHQWV 1RXV HOHPHQWV

5H GLVVHQ\ GH O¶HVSDL

$GDSWDFLy D O¶HQWRUQ QDWXUDO

6HQ\DOLW]DFLy

1HWHMD G¶HOHPHQWV 6HQ\DOLW]DFLy 5H GLVVHQ\ GH O¶HVSDL 5H GLVVHQ\ GH O¶HVSDL

3HQGHQW YHUW $OPHULD

26%

Neteja d’elements

5(&(37$

SODoD :HLUJDUGHQ %DGHQ

6DQW %HUQDW

6DQW 9LQHQo GH 3DXO

35,25,7$7

1HWHMD G¶HOHPHQWV

5H GLVVHQ\ GH O¶HVSDL

18 15

19 14

X NE N L’A NT A E IAT CUM L MP DO A OL UEST N À PL D’AQ

Referències externes

La integració de la vegetació local y les males herbes és una estratègia que ha començat a tenir molta força en espais oberts i públics. Alleugeren la duresa del paviment i poden donar identitat i ordre al espai.

pintura i paviment

mobiliari urbà Crear límits i noves àrees per a generar espai compartit (cotxes i persones) utilitzant pintura i canvis de paviment.

Aprofitament dels elements existents amb la col·locació de mobiliari adaptat per a ampliar l’ús de beneficiaris.

pendents i escales Solucions lúdiques, accessibles i originals per a canvis de pendent pronunciada.

L’adaptació a l’entorn és una acció per a Olesa de Montserrat amb la finalitat de crear una línia de continuitat entre l’entorn construït i l’entorn natural.

Aquest fet genera propostes per a definir elements urbans de caràcter indetitàri en determinats punts de la vila, agafant el paisatge natural com a referent.

Les excepcionals característiques naturals d’aquest paisatge inspiren solucions més eficients per al manteniment i l’embelliment de l’entorn construït, com seria el cas de la valoració estètica de la vegetació local o les males herbes.

Per al barri de Sant Bernat s`ha fet la següent lectura del paisatge, amb l’objectiu de: - Trobar un element d’identitat/senyalització - Crear una relació de continuïtat amb l’entorn natural - Reduïr el cost per manteniment de les àrees verdes.

Paisatge natural: Montanya de Montserrat

Interpretació en materials: Materials durs

PANOTS

BLOCS FORMIGÖ

FUSTA

Materials suaus: Vegetació mediterrània i local de baix manteniment

2 Material suau VEGETACIO

Material dur PEDRA

ROMANÍ

Proporció de materials:

6 4

Interacció formal:

LAVANDA

NERLUM OLEANDER

MALES HERBES

Proposta de interacció formal:

Materials suaus Materials durs

La vegetació dins de la pedra

8 5

REQUEREIXPROJECTE EXECUTIU

4 REQUEREIXPROJECTE EXECUTIU

Planta Proposta 9

2 X NE N L’A NT A E IAT CUM L P AM T DO L O ES ÀN AQU L P D’

Justificació de la Proposta

Conectivitat interna i externa del barri Amb l’objectiu de millorar els fluxs de vianants entre els diferents espais del barri i, el barri de Sant Bernat amb els barris limítrofs, es proposa enfortir els creuaments actuals, tant interns com externs, fent ús del cercle i la línia com a elements geomètrics d’identificació i de lectura dels recorreguts. Cercle canvi de paviment

Línies pintades

Línies vegetals

Senyalització i Identitat del barri Millorar la orientació dins del barri, és un altre objectiu d’aquest avantprojecte. Es proposen, doncs, fites de senyalització, que al ser dissenyades especialment per aquest barri, li donen un caràcter singular d’identitat. També s’han dissenyat bancs i taules de pic nic, sota la mateixa lògica. Fites

1 Escala aproximada: 1/150

2 Escala aproximada: 1/150

3 Escala aproximada: 1/150

4 Escala aproximada: 1/150

5 Escala aproximada: 1/150

6 Escala aproximada: 1/150

7 Escala aproximada: 1/150

8 Escala aproximada: 1/150

9 Escala aproximada: 1/200

Sant Bernat BANCS

PLANTA

BANC A

BANC B

MATERIALS: Bloc de formig贸 + Banc de fusta + Cobre murs + Vegetaci贸 local

Sant Bernat TAULA PIC NIC

PLANTA

BANC A

BANC B

MATERIALS: Bloc de formig贸 + Cobre murs + Travesses de tren (recuperades/ ecol貌giques)

Sant Bernat FITA

FITA

PLANTA

CARRER ARGELINES

CARRER ALMERIA

MATERIALS: Bloc de formigó + Cobre murs + Vegetació local

PLAÇA F. GARCIA LORCA

Sant Bernat MATERIALS 1

Paviment de panot (quatre anelles) 20x20x3cm

Paviment de panot (quatre pastilles) 20x20x3cm

ROMANÍ

LAVANDA

NERLUM OLEANDER

MALES HERBES

Blocs de formigó buits blancs 20x40x20cm

Cobremurs de formigó blancs 20x40x3cm

Travesses de tren (mides estàndard de proveïdor designat) 260x25x15cm/240x22x12cm

Pintura per senyalització vial. Blanc Pintura per senyalització vial. Verd

AVANT PROJECTE

Plaça Dr. Fleming Pla estel* Olesa de Montserrat. Proposta per a la revitalització de l’espai públic juliol 2015

Index Receptari UrbĂ ReferĂ¨ncies Externes Proposta funcional Planta proposta

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalizació de l’espai públic RECEPTÂRI URBÂ

Receptari urbà Dr. Fleming

ACCIONS Redisseny de l’espai

50%

10%

Neteja d’elements

Col·locació d’elements nous

10%

Col·locació d’elements de senyalització

20%

Adaptació al paisatge natural

10%

23 5

14 12

14 4 4

12 24

17 4

QUADRE D’ACCIONS No.

ACCIONS

ESPAI

PRIORITAT

RECEPTA

Re-col·locació de contenidors escombraries

Dr. Fleming

Eliminació de vorera

Dr. Fleming

Re-disseny de l’espai Neteja d’elements

Dr. Fleming

Re-disseny de l’espai

Nou espai d’aparcament temporal

Col·locació de bancs nous, taules de fusta per a picnic, font.

Dr. Fleming

Col·locació de vegetació d'adaptació a l'entorn

Dr. Fleming

Adaptació a l’entorn natural

Col·locació d´elements de senyalització Col·locació d’element de senyalització/ identitari. (Veure Pla d’accions de participació social directa)

Dr. Fleming

Senyalització

Dr. Fleming

Col·locació de vorera

Dr. Fleming

Re-disseny de l’espai

Nivelació de paviment. Plataforma única

Dr. Fleming

Re-disseny de l’espai

Recol·locació de parada d'autobus

Dr. Fleming

Re-disseny de l’espai

Nous elements

Senyalització

S 2

Referències externes pintura i paviment

nous elements Crear límits i noves àrees per a generar espai compartit (cotxes i persones) utilitzant pintura i canvis de paviment.

mobiliari urbà

vegetació Aprofitament dels elements existents amb la col·locació de mobiliari adaptat per ampliar l’ús de beneficiaris.

senyalètica

Fusta, metall o pintura aplicats d’una forma original i fins i tot lúdica, poden enfortir el sentit simbòlic de l’espai públic i, a més a méss ser una bona estratègia de senyalètica per a l’accès a una estació de tren.

La integració de la vegetació local i les males herbes és una estratègia que ha començat a tenir molta força en espais oberts i públics. Alleugeren la duresa del paviment i poden donar identitat i ordre al espai.

Incorporar elements relacionats amb la dinàmica de l’espai, amplia el rang d’activitats que els usuaris hi poden desenvolupar. Una cafetería i aparcament per a bicicletes, són elements complementaris per a una estació del tren.

Proposta funcional Espai compartit Es proposa una plataforma única amb diferència de paviment entre la circul·lació del vianant i la circul·lació dels cotxes.

BANCS

Àrea de senyalètica i espera BANCS

Àrea d’espera i noves activitats Dotada de bancs, vegetació local baixa, que pot ser a nivell de paviment, i vegetació local alta, arbres, a mode de fites.

CAFETERIA APARCA,MENT BICICLETES

Dotada de vegetació local baixa i alta, bancs i elements de senyalètica que donen informació i identitat a la plaça. Podria , també, acollir algunes places d’aparcament de durada curta.

ELEMENT IDENTITARI MAPA INFORMATIU ROMANÍ

LAVANDA

NERLUM OLEANDER MALES HERBES

Aquesta àrea podria acollir elements nou relacionats amb l’estació de tren, com seria una cafeteria o aparcament de bicicletes, el que augmentaria els esdeveniments de la plaça, fent-la més atractiva.

Àrea d’espera autobús Àrea vinculada a la parada dels autobusos. Inclou bancs, vegetació local baixa i alta, senyalètica i espai d’aparcament per l’autobús.

BANCS

BUS

Planta proposta

AVANT PROJECTE

Connexió Rambla - Estatut Pla estel* Olesa de Montserrat. Proposta per a la revitalització de l’espai públic setembre 2015

Index Receptari UrbĂ ReferĂ¨ncies Externes Proposta Funcional Planta Proposta

Pla estel* Olesa de Montserrat Propostes per la revitalizació de l’espai públic RECEPTÂRI URBÂ

Receptari urbà Rambla Estatut

ACCIONS Redisseny de l’espai

33%

Neteja d’elements 26

17%

Col·locació d’elements nous

Col·locació d’elements de senyalització

Adaptació al paisatge natural

14 26

17%

QUADRE D’ACCIONS

14 No.

ESPAI

PRIORITAT

Re-col·locació de contenidors escombraries

Rambla-Estatut

Col·locació de vegetació d'adaptació a l'entorn

Rambla-Estatut

Re-disseny de l’espai Adaptació a l’entorn natural

Col·locació de paviment nou

Rambla-Estatut

Re-disseny de l’espai

Eliminació de rampa, esgraons i part de murs Col·locació de nous elements

Rambla-Estatut

Neteja d’elements Nous elements

ACCIONS

RECEPTA

Referències externes paviment, vegetació i mobiliari urbà proposta de millora

estat actual

Pla estel Montornès del Vallès

Doc 3 : Carrer Llibertat - Propostes de Millora

paviment aplicats a encreuaments

Emfatitzar la prioritat del vianant sobre el pas del cotxe aplicant, a més a més del pas a nivell, paviment pre-existent amb l’objectiu de mantenir una continuïtat més natural sense perdre seguretat.

mobiliari urbà

vegetació

Aprofitament dels elements existents amb la col· locació de mobiliari adaptat per ampliar l’ús de beneficiaris.

Alleugeren la duresa del paviment i poden ser un element d’ordre i de continuïtat a l’encreuament.

Proposta funcional Continuitat material La pavimentació característica de la Rambla continua per executar un creuament a nivell amb el Carrer de Barcelona. L’entrada a la plaça s’amplia, i s’evita la segregació de ciutadans fent una única rampa d’enllaç.

Continuitat dels vianants Els vehicles que creuen aquest espai compartit amb vianants han de percebre clarament què no ténen prioritat, més enllà de les senyalitzacions viàries que ho indiquin.

PAVIMENT A NIVELL

Continuitat vegetal L’arbrat ha d’enllaçar paisatgísticament els dos espais públics per a què el parc sigui percebut com un dels extrems de la Rambla.

ENLLAÇ AMB PLÀNOLS INCLINATS

Planta Proposta LLEGENDA ARBRAT EXISTENT

NOU ARBRAT

PAVIMENT VINCULAT A L’ESPECEJAMENT EXISTENT A LA RAMBLA PAVIMENT VINCULAT A L’ESPECEJAMENT EXISTENT A VORERES PAVIMENT DE LA PLAÇA

ELEMENTS A ENDERROCAR

Escala aproximada: 1/200

Planta Proposta LLEGENDA ARBRAT EXISTENT

NOU ARBRAT

PAVIMENT VINCULAT A L’ESPECEJAMENT EXISTENT A LA RAMBLA PAVIMENT VINCULAT A L’ESPECEJAMENT EXISTENT A VORERES PAVIMENT DE LA PLAÇA

ELEMENTS A ENDERROCAR

Escala aproximada: 1/150

Annex INVENTARI DE PROJECTES DE REFERÈNCIA

INFORMACIÓ GRÀFICA (FORMAT AMPLIAT): RECEPTARI URBÀ SANT BERNAT PLANTA GENERAL PROPOSTA SANT BERNAT RECEPTARI URBÀ DR FLEMING PLANTA PROPOSTA DR FLEMING

Pla estel* Olesa de Montserrat

Inventari projectes de referĂ¨ncia

Pla estel* Olesa de Montserrat

Recuperar El Parc Municipal d’Olesa encara conté molts elements urbans que són part de la història del poble. Dignificar i reforçar aquestos vincles fa que els veïns prenguin consciència i tinguin cura dels espais públics vinculats a la memòria colectiva.

A la plaza de los juegos a Santa Cruz, Chile (Xile) la proposta d’una simple pèrgola a l’eix d’accés va dignificar un camí que havia deixat de ser usat, tot i trobar-se en una de les àrees socialment més actives del barri.

Revitalitzar La plaça de l’oli d’Olesa és una plaça dura, amb poc ombratge però amb força capacitat per acollir ciutadans i activitats diverses.

Stortoget, a Hamar (Noruega) ha multiplicat la seva activitat arran d’una intervenció cromàtica molt senzilla i del reforç d’activitats comercials a l’aire lliure.

Pla estel* Olesa de Montserrat

Activar Al carrer Vall d’Aran d’Olesa hi ha verd urbà, la vora de la ciutat i el camp esdevé un lloc provilegiat. Els marges són sempre una oportunitat de passeig i exploració.

Atêlier Le balto proposen intervencions molt senzilles que animen a descobrir un nou espai natural a la ciutat. El simple fet d’elevar-se sobre el nivell del terreny natural dónen seguretat als ciutadans.

Nivells Al Parc Municipal d’Olesa hi ha un canvi de nivell important, ressolt amb una escalinata i amb una rampa per a les persones amb mobilitat reduïda.

La place du Chapître, a Nîmes (França) alterna trams d’itinerari inclinat amb basses d’aigua descendent que converteix un trajecte en un lloc d’alta experiència sensorial.

Pla estel* Olesa de Montserrat

Marges El Parc Municipal d’Olesa té un tram pavimentat que voreja l’estany. S’hi pot passejar contemplant el paratge.

El Moses Bridge a Halsteren (Holanda) amplifica la percepció del passeig vora l’estany en aproximar el vianant a tocar de l’aigua.

Creuaments El carrer Barcelona a Olesa, separa la Plaça de l’Estatut de la Rambla Catalunya. Els veïns el creuen amb compte per anar de la plaça a la Rambla i viceversa.

A la New Road de Brighton (Anglaterra) vehicles i vianants comparteixen el carrer (shared space) contemplant-se i respectant-se mentre la vida de barri hi guanya protagonisme.

Pla estel* Olesa de Montserrat

Espais verds urbans La Riera de Canyamassos té àrees amb un gran potencial paisagístic. L’espai públic que els envolta però, no els integra degudament a la ciutat, i per tant perden la percepció de qualitat de què podrien gaudir.

A Oliana, a l’Alt Urgell, posar en valor racons abandonats o descuidats del poble va donar un nou aire al seu espai públic. Intervencions mínimes però pensades amb delicadesa combinant vegetació i materials naturals.

Els carrers Al nucli antic d’Olesa hi han molts carrers amb la secció tradicional, regulats per senyals de trànsit i semàfors. Els vianants no ho perceben com un espai per estar sinó per passar, com si fossin un vehicle més.

L’Exhibition Road de Londres (Anglaterra) aposta per demostrar al vianant que el carrer també és seu: paviments de plaça, eliminació de regulacions per fluidificar el trànsit i elements de reducció de velocitat per a fer compatible el gaudir del passeig i els automòvils.

Pla estel* Olesa de Montserrat

Les rambles La Rambleta de les Planes d’Olesa té potencial per convertirse en un espai vitalista i actiu, combinant usos compatibles com l’esport, el joc o senzillament el lleure.

Espais urbans linials com una rambla s’activen intervenint en punts concrets i no en tota la seva longitud. Quan l’activitat de les plantes baixes properes no és l’element que dóna vitalitat, una intervenció senzilla que faciliti l’aparició d’activitats socials és fonamental.

Pla estel* Olesa de Montserrat

Informació gràfica (format ampliat)