2017. Referèndum i República

2017.

REFERÈNDUM I REPÚBLICA Poble Lliure és un partit revolucionari hereu de la tradició de lluita que ha anat forjant l’independentisme combatiu des dels anys 70 i que té com a objectiu la construcció d’una República Socialista i Confederal dels Països Catalans

PER QUÈ I COM PODEM GUANYAR REFERÈNDUM I REPÚBLICA Aquest escrit ha estat pensat i redactat només per a guanyar. El fet és que l’organització Poble Lliure, que hem elaborat i signem aquest escrit, ja va ser concebuda -i ha nascut i s’ha organitzat ella mateixa- amb aquest objectiu: la conquesta de la Independència en el període més breu possible, si més no en una part del país; i la construcció d’una República al servei del poble.

En aquestes ratlles volem exposar justament que aquest objectiu és del tot possible si tot el poble català ens posem a treballar amb fermesa i tenacitat per a reforçar uns acords fonamentals i per a portar a terme les tasques que són necessàries.

Comencem un any 2017 que ha de ser decisiu en el camí cap a la ruptura democràtica. Hem d’utilitzar les forces acumulades, ara o mai. I l’escenari ens és favorable: celebrar un referèndum només depèn de nosaltres, i sabem que és un marc nítidament democràtic: ho entenen tots els demòcrates tant els partidaris del sí com els del no, i tant als Països Catalans com a nivell internacional.

El principal obstacle per a exercir la nostra sobirania és l’Estat espanyol i els seus aliats. Aquest Estat ens nega com a poble, com a subjecte polític, alhora que ens amenaça cada cop que fem accions encaminades a exercir democràticament l’autodeterminació. La seva acció combina la repressió (que per ara es pot considerar encara de baixa intensitat) amb la guerra psicològica. Una repressió basada en la judicialització de qualsevol acció

per tal de demostrar qui és que mana en darrera instància; i també amb la intenció d’espantar els sectors més conservadors o indecisos de la nostra societat.

Pel que fa a la guerra psicològica, combina el discurs de la por amb el menysteniment. Infondre por sobre unes (mai demostrades) conseqüències desfavorables de la independència; i fer pressió sobretot a les persones que hem d’assumir responsabilitats en aquest repte: inhabilitacions, multes o presó. I, alhora, menystenir i intentar desprestigiar qui defensa la independència intrigant amb la intenció de restar credibilitat a la nostra capacitat d’exercir la sobirania.

No negarem que l’independentisme majoritari ha fet, a voltes, plantejaments ingenus sobre el que significa el repte immens de la ruptura democràtica en què estem compromesos com a poble.

No negarem que també hi ha hagut dilacions innecessàries, fruit d’uns lideratges sovint erràtics. Però n’hi ha que ho han volgut aprofitar, mirant-s’ho des de fora, per a atacar l’independentisme acusant-lo d’incapaç de dur a terme la revolució que proclama. Poques d’aquestes crítiques s’han fet des de la complicitat.

Moltes, des d’una intenció desmobilitzadora. És per això que els que ens proposem de guanyar la nostra independència ens hem de conjurar per ser més forts que l’Estat espanyol i transmetre aquesta credibilitat i seguretat en aquest objectiu tan engrescador per al conjunt del nostre poble. Aquesta empenta que necessitem

passa per fer un esforç molt important de mobilització i de presència al carrer durant aquest 2017.

Foto: aplecindependencia.cat

Segons les nostres valoracions hi ha quatre qüestions que són fonamentals i que hem de treballar amb la màxima energia: ORGANITZACIÓ, CONTINGUTS DE LA REPÚBLICA CATALANA, CONSCIÈNCIA I MOBILITZACIÓ.

Ho exposem en els capítols següents: I. LA MÀXIMA ORGANITZACIÓ II. UNA REPÚBLICA CATALANA AL SERVEI DEL POBLE III. LA MÀXIMA CONSCIÈNCIA POLÍTICA IV. UNA MOBILITZACIÓ PERMANENT, AMB FERMESA I EFECTIVITAT

I. LA MÀXIMA ORGANITZACIÓ Tothom ha d’estar organitzat, tothom ha d’estar connectat. L’organització i la mobilització populars han estat l’element clau del procés independentista. Sense la mobilització que venia de les manifestacions de la PDD del 2006 i de les consultes iniciades el 2009, la indignació per la sentència del Tribunal Constitucional no s’hauria manifestat amb una orientació independentista.

De la mateixa manera, sense l’organització de base de les consultes, no s’haurien creat els primers nuclis territorials de l’ANC que l’estiu del 2012 van anar preparant el terreny per a la gran manifestació de l’Onze de setembre d’aquell any. Sense aquella mobilització, CiU hauria mantingut la reivindicació del pacte fiscal com a únic objectiu. I sense la manifestació de l’11 de setembre l’any següent, 2013, el govern de Mas podria haver endarrerit al màxim la celebració de la consulta a la qual s’havia compromès. Aquella consulta, que el Govern va canviar a poques setmanes per un procés participatiu rebaixant-ne el contingut, va esdevenir igualment un desafiament gràcies al caràcter massiu que va assolir (ampliant centres de votació, fent arribar la campanya a totes les cases i tots els racons del país, proporcionant voluntaris...) un altre cop gràcies a la força de l’organització popular.

I així podríem anar donant més exemples de com l’empenta popular ha estat el factor que accelera els esdeveniments, que trenca el guió, que condiciona els actors polítics. Només amb aquests exemples n’hi hauria prou per

adonar-nos que, definitivament, el que passi aquest 2017 també dependrà d’aquest mateix element.

Però encara hi ha més raons. Hem de ser conscients que estem assumint un repte enorme com és exercir la nostra sobirania en oposició a un Estat que ens nega com a poble i com a nació.

I que ho estem fent, fonamentalment, amb les nostres forces. Una cosa és que puguem caure bé a altres societats, estats i personalitats internacionals, però ningú no ens ajudarà a saltar la paret. L’Estat espanyol forma part d’un sistema d’aliances que, inevitablement, intentarà activar. Tenint en compte això, hem de ser més conscients que mai de la nostra necessitat de reforçar la nostra organització.

L’organització i la mobilització tindran dues fases principals durant aquest 2017: en una primera fase, la promoció del referèndum i del SÍ; i en un segon moment, la defensa del resultat del referèndum. Sobre aquesta qüestió hi tornarem en el darrer apartat. És molt important mantenir la màxima vinculació organitzativa en aquest moment de grans reptes que haurem d’abordar. Cal que ens organitzem més i millor en tots els àmbits de lluita: des de l’àmbit més general de la ruptura democràtica per la independència, des de les assemblees territorials de l’ANC, com a agent essencial, passant per l’activació dels pactes locals pel dret a decidir com a espais dinamitzadors del referèndum, fins a les diferents expressions de la Unitat Popular (en les assemblees territorials de la CUP i les diferents expressions de lluita sindical, ecologista, feminista, etc.). L’organització ha de créixer i s’ha d’enfortir arreu. La confrontació

i la mobilització dels mesos vinents portarà a la necessitat d’obrir la possibilitat d’organitzar àmbits amplis en defensa de la República Catalana Independent, tal com ho exposarem a l’apartat IV.

paper polític (i econòmic) de l’Estat amb mecanismes que afavoreixin d’una manera efectiva la participació i el control popular de les polítiques públiques. Amb una ciutadania que posseeixi una plena igualtat de drets i una igualtat real davant la llei i l’Administració.

II. UNA REPÚBLICA a fer possible aquesta finalitat, CATALANA AL SERVEI DEL Per caldrà disposar d’un ordenament juPOBLE rídico-polític que permeti la particiLa proclamació de la República Catalana independent és una gran oportunitat per a la construcció d’una societat realment democràtica, participativa i justa socialment. Hi ha uns objectius fonamentals que cal tenir clars. Són objectius reivindicats per la majoria de la població, però que caldrà vetllar perquè es puguin aconseguir. És important agrupar esforços al voltant d’objectius que considerem assolibles perquè representen els interessos de sectors molt amplis de les classes populars. Segons com ho ha anat definint el moviment popular per la independència, i el conjunt de les mobilitzacions socials, la República Catalana Independent s’hauria de bastir sobre tres característiques bàsiques. Ha de ser Democràtica, Popular i Federativa.

Democràtica. Radicalitat Democràtica. La radicalitat democràtica ha de ser la base de la nova República: una radicalitat que ha de garantir els drets fonamentals d’expressió, de reunió, d’associació i de participació, tant en la presa de decisions sobre el futur col·lectiu com en el control de les polítiques públiques. La nova realitat política ha de representar revertir la tendència a l’allunyament progressiu dels centres de decisió. Al capdavall, ha de representar la recuperació del

pació popular en els afers públics, la revocació de càrrecs, que obligui a la transparència en la gestió administrativa i econòmica i sigui implacable amb la corrupció, que estableixi el referèndum com a forma democràtica per a dirimir les grans decisions col·lectives, que reconegui el paper de la societat civil i que articuli els mecanismes per a empoderar el poble organitzat, tot exercint un control del poder judicial.

Popular. Un objectiu fonamental de la República Catalana ha de ser garantir els drets socials i laborals i unes condicions de vida dignes per al conjunt del nostre poble. Això tan sols és possible en una societat en què l’economia i el model productiu estiguin al servei dels interessos populars, expressats políticament a través de la participació democràtica. Cal trencar amb la situació actual, en què els interessos econòmics d’una minoria segresten la política i condicionen negativament les formes de vida de la majoria, per construir una democràcia popular que reverteixi la situació i garanteixi el control del poble sobre les polítiques econòmiques i socials.

Això es pot aconseguir mitjançant un sector públic que garanteixi els drets socials i el desenvolupament harmònic, amb la nacionalització de l’aigua,

l’energia, i de part de la banca i dels sectors estratègics; amb un sistema fiscal redistributiu i una lluita implacable contra l’evasió fiscal i la corrupció; amb uns sistemes totalment públics i eficients de sanitat, educació i atenció a les persones, que comptin amb una dotació pressupostària (garantida per principis constitucionals) equiparable a la dels estats socialment més avançats; amb l’expropiació dels pisos espoliats per la banca i la creació d’un mercat públic de lloguer social que garanteixi l’accés a l’habitatge. I avançant, en conjunt, cap a un sistema de renda mínima garantida que superi el sistema caritatiu i opac actual de subvencions, ajudes i adjudicacions.

Federativa. La República Catalana ha de tenir com a perspectiva possible la lliure federació de tots els territoris dels Països Catalans. Entenent el fet nacional com a dinàmic i en construcció constant, la República Catalana es proclamarà inicialment allà on les condicions de consciència i organització popular ho permetin, articulant des del primer dia els mecanismes per a la construcció federativa arreu de la nació quan la voluntat popular dels diferents territoris ho faci possible, i tot organitzant la diversitat nacional (com en el cas de la Vall d’Aran, en primer terme), de manera que permeti una organització interna de tipus federatiu, que des del primer moment estableixi d’una manera clara les bases per a l’equilibri territorial del nou Estat independent.

D’acord amb aquests principis, la República Catalana Independent:1

A-Garantirà els drets bàsics de la ciutadania B-Defensarà la igualtat social C-Defensarà dels recursos, territori i patrimoni nacionals D-Promourà la participació popular E-Defensarà i promourà la llengua catalana F-Promourà la defensa estratègica i unes noves relacions euromediterrànies A. DRETS BÀSICS CIUTADANIA

DE

LA

Es garantirà una vida digna, amb l’accés al treball d’acord amb les seves capacitats; i al patrimoni nacional i als serveis col·lectius d’acord amb les necessitats.

Es garantirà també la integritat física, la inviolabilitat del domicili, de la intimitat i la comunicació, llibertat d’expressió, opinió, creença, manifestació, associació, sindicació i organització..., i es prohibirà la intrusió porta a porta, telefònica, etc.

Amb l’objectiu de la plena ocupació, es fixaran retribucions i prestacions dignes, amb augments salarials en relació proporcional al cost de la vida, assumint un salari mínim d’uns 1.200€ i avançant cap a una jornada de 35 hores setmanals. La legislació laboral permetrà la defensa dels llocs i de les condicions justes de treball i de salut laboral de totes les persones treballadores, i afavorirà la negociació col·lectiva, la cogestió en tots els aspectes de l’activitat productiva i la

Fem una síntesi dels objectius més representatius dels interessos populars, segons les nostres anàlisis, valoracions i experiències de debat [remetem, així, al dossier “Debat C onstituent” – Col·lectiu Drassanes, febrer 2015, entre d’altres]. Exposem una simple enumeració de principis per tal de tenir un primera concreció sobre els criteris generals que considerem que han de regir la nova República Catalana Independent.

1

participació en els resultats derivats de l’increment de la productivitat.

tionats i impulsant polítiques que afavoreixin la lliure associació juvenil.

S’establirà una renda bàsica que garanteixi uns ingressos suficients i promourà alhora el repartiment del treball, la reducció del temps del treball assalariat (jornada laboral) i l’augment del temps lliure, mitjançant el foment d’una economia al servei de les persones i de la societat, una economia social i solidària.

Dedicarà especial atenció als drets de la gent gran a gaudir d’una vida digna en tots els àmbits. Això suposarà garantir un sistema de pensions d’acord amb les necessitats de tothom i l’atenció adequada a les situacions de dependència.

Es desenvoluparà una fiscalitat justa, es promourà el repartiment de la riquesa, i es fomentarà el crèdit perquè pugui atendre les necessitats financeres dels sectors d’activitat econòmica més descapitalitzats no sotmesos al treball assalariat, com ara la pagesia i la petita empresa, que seran objecte d’una atenció específica per a la seva subsistència. Es fomentarà el cooperativisme social i es crearà una Banca Pública al servei de la societat.

La República Catalana tindrà cura d’una especial protecció al desenvolupament del camp i de la sobirania alimentària, fent que sigui una realitat poder viure de la terra.

Crearà i mantindrà un sistema educatiu públic, català, laic i de qualitat per a tothom.

Assumirà la lluita contra la situació de discriminació i opressió en què es troben en la nostra societat col·lectius en risc d’exclusió o marginació, bé sigui per raó de gènere, d’opció sexual, de procedència, de pertinença social o de qualsevol altre factor discriminatori.

Protegirà la joventut en la vida social i laboral, dotant pobles i ciutats dels centres juvenils adequats i autoges-

Derogarà de manera immediata totes les lleis que entrin en contradicció amb la seva Constitució, així com les legislacions repressives vigents en el moment de l’accés a la seva independència, derivades de la seva submissió a l’Estat espanyol, com ara la llei de partits, la llei mordassa, etc.

La República Catalana, amb tota la seva força jurídica i institucional, garantirà la plena aplicació i la defensa dels drets humans i prohibirà i tindrà una actitud activa en contra del racisme, la pena de mort, la tortura, l’abús de poder, el maltractament físic o psíquic i el tracte humiliant, vexatori o degradant envers les persones.

Es dotarà d’una policia al servei de la ciutadania, que actuarà amb responsabilitat i transparència en totes les seves accions i respectarà escrupolosament els drets i la dignitat de detinguts i presos.

D’acord amb els valors republicans, democràtics i laics que inspiraran la República Catalana, vetllarà pel respecte a la llibertat individual de creences socials, polítiques i religioses.

Vetllarà pel respecte als drets de ciutadania de la població immigrada, dotant-la dels recursos socials i culturals necessaris per a la seva integració amb plenitud de drets i deures.

Treballarà contra l’oblit i el silenci i aprovarà una llei de memòria històrica homologable amb els estàndards democràtics i la legislació internacional que condemni els crims de guerra i els dels règims dictatorials i restitueixi la dignitat i el ple reconeixement a les seves víctimes, així com la de totes aquelles que s’han produït per raons polítiques al llarg del període monàrquic espanyol.

B. IGUALTAT SOCIAL La República Catalana defensarà de manera general i permanent la igualtat entre totes les persones i treballarà per a aconseguir una societat que superi els condicionaments de l’estructura social dominant de tipus patriarcal que patim. Proposarà i defensarà, per tant, el desplegament de totes aquelles orientacions i lleis que tinguin com a finalitat l’eradicació de les discriminacions i desigualtats derivades dels prejudicis arrelats en aquesta societat (des dels estereotips sobre l’assignació de rols a les persones segons el seu gènere i la seva orientació sexual, fins a la negació del dret de decidir sobre el propi cos, sobre la maternitat i la natalitat, etc.). Afavorirà l’educació i els comportaments favorables al respecte mutu tot combatent la desigualtat i la violència que es pugui exercir a través del llenguatge, al si de la parella, dintre de la família, a la feina, als centres educatius i socials i, de manera general, en tots els àmbits de convivència.

que siguin contaminants o de caràcter agressiu per al medi ambient i l’equilibri ecològic. Així, vetllarà especialment contra tota instal·lació o explotació que pugui perjudicar les condicions de vida, degradar l’entorn o destruir la natura. Legislarà en defensa del medi ambient i del patrimoni col·lectiu i impulsarà un canvi en la política d’infraestructures que posi fi a les obres de destrucció massiva i les socialment i econòmicament insostenibles. Es nacionalitzaran tots els recursos naturals, tot fent de la nostra nació un país sense nuclears i amb un model energètic alternatiu i ecològic.

D. PARTICIPACIÓ POPULAR La República Catalana desenvoluparà la participació democràtica en els diferents nivells. La ciutadania

C. DEFENSA DELS RECURSOS, TERRITORI I PATRIMONI NACIONALS La República Catalana legislarà contra les indústries i les activitats econòmiques de qualsevol mena Foto: Joan Aureli

decidirà el Govern i l’organització del país i es promouran òrgans de consulta i d’intervenció, de caràcter actiu, horitzontal, participatiu i directe, des de l’estructura municipal a la nacional, així com una llei electoral que garanteixi una màxima transparència en la participació pública (llistes electorals obertes, adscripció dels electes en circumscripcions territorials, capacitat de revocar càrrecs electes en casos d’incompliment, convocatòria de referèndums populars, etc.); i la transparència igualment en el funcionament i finançament dels partits polítics. S’establiran limitacions estrictes en la despesa d’aquestes organitzacions i es prohibiran les donacions d’empreses, de fundacions o de qualsevol entitat, que hauran de ser individuals i fer-se públiques, i limitades en quantitat i sotmeses a estricte

control i a severes sancions en cas que s’incompleixen les normes.

La República Catalana vetllarà per la separació de poders, garantirà la total independència del poder judicial i promourà una justícia propera, imparcial, gratuïta i eficient. Vetllarà per la transparència i promourà el control en la gestió de les finances públiques.

Tindrà especial cura en la finalitat última de servei públic de les seves institucions i no admetrà cap tipus d’abús, privilegi o aprofitament d’aquestes institucions per al lucre personal o el frau. Es perseguirà la corrupció exemplarment.

E. DEFENSA I PROMOCIÓ DE LA LLENGUA CATALANA La República Catalana proclamarà la llengua catalana com a llengua nacional i en garantirà la seva funció social com a llengua general vehicular de relació social. En promourà internacionalment la presència, la divulgació i el prestigi. Garantirà també l’ús social hegemònic de les llengües pròpies d’àmbits territorials en el seu territori (com la llengua occitana aranesa a l’Aran). I oferirà les condicions per a la gestió del plurilingüisme amb l’ús harmònic de les diferents llengües presents al territori, que seran considerades un patrimoni de la República Catalana en la mesura que són mitjans d’expressió d’una part de la població i de relació intercultural i internacional.

F. DEFENSA ESTRATÈGICA I NOVES RELACIONS EUROMEDITERRÀNIES La República Catalana farà un tractament estratègic de la mobilitat i les comunicacions terrestres, marí-

times, aèries, les telecomunicacions i l’energia, i intervindrà en la concreció d’un espai comunicatiu propi com a instrument estratègic per a l’economia, la indústria i la seguretat nacionals; i com a element imprescindible per a l’articulació del nou Estat.

En defensa de la seva independència nacional, la República Catalana revisarà i desenvoluparà un nou marc que superi les estructures de dominació política, econòmica i militar actual, com són la UE, l’FMI o l’OTAN. Fomentarà un marc de relacions euromediterrànies i internacionals de pobles lliures, i es comprometrà a potenciar la cultura de la pau, la cooperació, la solidaritat, la llibertat i la plena sobirania dels pobles.

En general, en un món multipolar com l’actual, el paper Internacional de la nova República s’haurà de fonamentar en la multilateralitat com a principi, tot considerant la Mediterrània com a àrea estratègica. La República Catalana desenvoluparà la cooperació política i econòmica basada en el rebuig a la guerra, al militarisme i a l’imperialisme. La seguretat del nou Estat independent es basarà en el principi d’autodefensa.

III. LA MÀXIMA CONSCIÈNCIA POLÍTICA Com a partit de la revolució catalana per la independència i la república socialista, l’organització política Poble Lliure considera que, com a poble català, hem d’aconseguir la màxima consciència política social i nacional perquè el moment polític ens

demanarà prendre, amb el màxim coneixement, decisions molt importants. Hem d’estar formats i informats permanentment perquè ni l’engany ni la intoxicació ens puguin desviar de la nostra acció.

Considerem que per a enfortir una consciència política màxima, cal aconseguir reforçar els fonaments següents: - Que tothom tingui clara la necessitat d’una total unitat d’acció estratègica.

- Que tothom tingui clara la necessitat d’unió i de resistència contra la repressió.

- Que tothom tingui capacitat de saber entendre les prioritats de cada moment, és a dir, que sàpiga tenir capacitat tàctica.

La consciència política social i nacional necessària per a enfortir aquests fonaments reclama de tothom una forta voluntat de formació i preparació adequades, és a dir, d’esforç per a conèixer d’una manera prou sòlida els principis teòrics i pràctics del que és un moviment d’alliberament nacional i social com el nostre. Hem de conèixer i entendre bé les experiències que han tingut lloc en diferents moments històrics i contextos geogràfics, per tal d’aprendre dels qui ens han precedit en la lluita i han aconseguit els seus objectius, o han lluitat de manera tenaç i conseqüent per a aconseguir-los.

-Unitat d’acció estratègica. És molt important la màxima cohesió de tots els agents polítics (institucionals i populars), en el sentit que hi hagi una veritable unitat d’acció estratègica, com hem apuntat. La divisió en qüestions fonamentals només crea confusió i neutralitza les nostres forces.

Què vol dir concretament aquest concepte d’unitat d’acció estratègica?

Som conscients que dins el conjunt dels sectors polítics i socials disposats a aconseguir, defensar i construir la República Catalana Independent hi ha una important diversitat de posicions ideològiques; però la nostra obligació és treballar perquè en la conquesta d’aquest objectiu (la República Catalana Independent) aconseguim articular una ferma unitat d’acció estratègica, és a dir, una unitat en els grans passos que hem de fer per assolir l’objectiu.

En primer lloc, hem d’anar a la una en la defensa del referèndum i a l’hora d’aconseguir la victòria del SÍ en aquesta consulta. I hem de portar a terme aquesta unitat d’acció estratègica en les diferents accions que ens portin a aquests objectius primordials, aconseguint els màxims acords, tant en els objectius concrets, com a l’hora de decidir les prioritats i saber copsar les oportunitats.

Es tracta de fet de saber abordar la ruptura democràtica, la independència, com a objectiu col·lectiu primordial del moment actual, i ferho amb la màxima força de la nostra banda. Això vol dir acumular el màxim suport a la independència i tenir ben abordada d’una manera sòlida l’actuació de tot el món de l’Administració i de la seguretat. No ens podem permetre, ni haurem de tolerar, ni traïcions ni desviacions sobre els acords democràtics del poble català.

-Unió i resistència a la repressió.

Aquesta unitat ha de ser especialment forta contra la repressió. En aquest aspecte no hi poden haver fissures.

Sobretot un cop establerta la desconnexió, l’actuació de l’administració de Catalunya ha de ser unànime en la defensa dels acords aprovats democràticament pel poble català, i en defensa dels seus representants polítics i socials.

L’independentisme té una llarga trajectòria de treball antirepressiu. És des d’aquesta perspectiva que definim l’enfocament que cal donar a aquest tipus de mobilitzacions: ha de prevaldre el component polític en la defensa de les persones represaliades, afirmant la legitimitat de les accions dutes a terme encara que puguin contravenir la legalitat espanyola; i s’ha de treballar amb visió unitària, incorporant el gruix de l’independentisme i sectors partidaris de l’autodeterminació.

-Les prioritats i la tàctica. Hem de crear la consciència adequada per a prendre les decisions tàctiques encertades. Per això convé tenir en compte els diferents aspectes de la nostra lluita, uns aspectes que hem d’anar reforçant al mateix temps. Són principalment tres: la nostra revolució democràtica per la independència té un objectiu polític institucional; es fonamenta en la seva força social i política arrelada al territori; i té un abast nacional.

L’objectiu polític institucional és l’Estat català independent, articulat per unes institucions democràtiques sobiranes. Això ho aconseguirem per mitjà de mesures establertes democràticament pel Parlament o per l’òrgan representatiu (Assemblea de Representants Electes) que construïm en cas d’inhabilitació, impediment o incapacitat d’aquest or-

Foto: Pere Tordera

ganisme representatiu autonòmic. El moment de desconnexió i de ruptura marcarà el camí concret que haurem de seguir en l’aspecte institucional.

També hem de ser conscients que la revolució democràtica catalana d’alliberament té la seva força en l’arrelament en el territori amb la defensa dels drets socials i polítics de les classes populars catalanes. Sense aquesta força de base, el nostre moviment seria tan sols una mena d’afer administratiu del món institucional.

El moviment popular revolucionari per la independència ha de saber agrupar totes les lluites i defensar-les en tant que totes porten el germen de la nova societat que hem de construir.

Aquesta unitat de base en els interessos populars és la força política real del nostre moviment. Per això defensem la creació de plataformes de base que puguin generar les dinàmiques positives d’eixamplament, connectant amb el teixit associatiu i els moviments so-

cials i populars. Aquestes plataformes han de ser l’embrió dels Grups de Defensa de la República dels quals parlarem en el quart i últim apartat d’aquest opuscle.

I finalment, tenir consciència que l’abast nacional de la nostra lluita ve marcat per la voluntat de construir una nova societat on la nació catalana pugui viure i desenvolupar-se amb plena llibertat. És per això que la nostra acció no ha de quedar reclosa en les quatre províncies de la Catalunya autonòmica, sinó que ha d’abastar tot el territori de la nació catalana, el conjunt dels Països Catalans. Tot tenint en compte els diferents ritmes de cada regió històrica, hem de saber establir i mantenir llaços estrets de col·laboració, de manera que cada avenç d’una de les parts repercuteixi en benefici del conjunt. En cadascun dels passos que fem cap al nostre alliberament col·lectiu cal aconseguir la implicació de sectors conscients d’arreu de la nació catalana.

Sobre la consciència per mitjà de la lluita. Poble Lliure, com a organització política revolucionària per la independència i la república socialista catalana, parteix de la convicció, assumida, a partir dels principis del materialisme històric que inspiren el seu pensament i la seva acció, que la consciència política de masses és sobretot el resultat de la reflexió sobre les experiències pròpies de lluita. Serà l’arrelament dins la societat arreu del territori i arreu de la nació el que ens portarà, doncs, a una consciència social i nacional més sòlida, una consciència que ens permetrà abordar els reptes que haurem de superar fins a aconseguir la conquesta dels nostres objectius.

Aquesta consciència política màxima s’aconseguirà per mitjà de la pràctica social i de l’esforç personal en la formació de cadascú, tal com hem comentat, tenint sempre present un coneixement cada dia més aprofundit de l’objectiu pel qual lluitem: la República catalana, democràtica, participativa i social. És amb aquesta perspectiva que des de Poble Lliure abordarem sense dilació les tasques immediates del debat constituent que ha de permetre que el poble català pugui participar en la definició de les bases constitucionals de la República Catalana i aconseguir així amb la màxima claredat i eficàcia una visió de quina és la societat que volem construir col·lectivament.

El debat constituent s’ha de desplegar al llarg de tot el procés de conquesta i defensa de la República catalana i tindrà la seva expressió plena un cop assolida la independència política; però de la mateixa manera que en aquest opuscle hem trobat imprescindible de

presentar unes bases generals de quin és el marc polític i social pel qual lluitem, des de Poble Lliure pensem que la defensa del referèndum i la divulgació massiva de la necessitat del SÍ en aquesta consulta s’han de fer al voltant d’aquests continguts. La defensa del SÍ al referèndum s’ha de desenvolupar de manera paral·lela a la difusió massiva, a través de la participació popular, de les bases polítiques de la República Catalana per la qual lluitem.

Per mitjà del que des de Poble Lliure anomenem debat pre-constituent treballarem per a difondre unes bases constitucionals de la nova República com a instrument per a l’aprofundiment democràtic de la nostra lluita. Perquè lluitem per una nova societat que volem per al conjunt del nostre poble; que volem deixar construïda i establerta per al futur del país de les nostres filles i els nostres fills.

IV. MOBILITZACIÓ PERMANENT AMB FERMESA I EFECTIVITAT L’objectiu de tots els esforços d’organització i de clarificació política és aconseguir una gran capacitat de mobilització, una gran capacitat d’acció contra la repressió i en la defensa de la República Catalana.

D’ara fins al referèndum. La tasca fonamental que tenim ara és desenvolupar un estat de consciència i de mobilització que arrossegui masses importants del poble català a la lluita per la República Catalana Independent. Es parla molt d’ampliar la base de l’independentisme i es proposen tota mena d’estratègies per a

aconseguir-ho. Considerem que la nostra proposta és més senzilla i, al capdavall, més efectiva que aquesta mena de maquinacions: es tracta de “fer bola de neu”, de desenvolupar una mobilització de masses imparable que arrossegui el conjunt de la societat catalana a l’objectiu col·lectiu d’aquest moment històric. Només així, per la força de l’engrescament col·lectiu, podrem arrossegar els sectors indecisos o encara influïts per posicions ambigües (com les pròpies de gran part dels anomenats Comuns).

Aquest abast massiu de la mobilització no es pot abordar des de simples tacticismes de caràcter mediàtic, sinó sobretot obrint de manera efectiva la participació popular. Per això, des de Poble Lliure som partidaris de combinar, des d’un primer moment, l’articulació de la majoria pro-referèndum amb l’obertura del debat constituent sobre la República Catalana Independent, perquè la base de tot plegat és que el conjunt del poble català conegui i faci seu el marc polític i social que hem de construir col·lectivament.

És així com ho ha fet el moviment independentista en episodis recents com les vigílies del 9N. Va ser la mobilització massiva, continuada i arrelada a les diferents viles i ciutats, la que va permetre que es mantingués la data i el seu caràcter massiu i pràcticament desobedient, tot i les diferències polítiques que van sorgir al si del complex bloc que hi donava suport (de CiU a la CUP, passant per ERC i ICV). Avui sabem que el referèndum i la independència tenen punts forts i febles en diferents sectors socials i diferents punts del territori. Convé especialment, per tant, que en aquells municipis on no es compti amb la complicitat institucional, l’organització de base i la mobilització siguin més intenses i es facin tenaçment, per tal de fer del tot impossible un hipotètic boicot. És així, per la força de la mobilització massiva i engrescadora, com podrem també fer front amb eficàcia i vèncer el discurs de la por. I això s’ha fet i es fa parlant el llenguatge que ens és comú: dels fets, de les realitats i de les esperances que són possibles; de la solidaritat, la constància, la llibertat i la confiança en el poble. L’empenta de la mobilització ha de convertir el compromís en irreversible.

Amb la força de la mobilització aconseguirem guanyar el referèndum: assolir una participació massiva i una victòria clara del SÍ a la independència.

L’endemà del SÍ. La mobilització prèvia, el suport institucional explícit, l’expectativa internacional i, sobretot, el caràcter vinculant, seran els principals factors que diferenciaran el referèndum de l’acció simbòlica i mobilitzadora del 9N. A partir de la nova realitat resultant, cal comptar amb el fet que es produirà una situació de dualitat de poders, entre el nou poder català autoproclamat i l’estructura de poder de l’Estat espanyol. L’única via serà aleshores afirmar, per mitjà de la mobilització, l’autoritat i la legitimitat del poder sorgit dels organismes representatius del poble català. Caldrà donar suport a la tasca institucional de controlar el que són les bases per al funcionament de la nova República Independent: la recaptació dels tributs, les cotitzacions de la Seguretat Social, l’obediència de les forces de seguretat, etc. El nivell de consciència, d’organització i de mobilització arreu del territori que haurem aconseguit, seran les claus de la nostra victòria, se-

ran els instruments que ens permetran el manteniment i el reforçament de la nostra sobirania.

Aquesta situació només serà possible si comptem amb instruments adequats per a estendre i reforçar la mobilització i l’arrelament territorial. És per això que des de Poble Lliure hem proposat el desplegament arreu del territori de Grups de Defensa de la República Catalana, organitzacions territorials àmplies, que vagin més enllà de les organitzacions avui existents. Sense posar en qüestió cap de les estructures organitzatives que s’han considerat vàlides per al desplegament de l’independentisme, cal ara que totes les organitzacions amb implantació territorial ofereixin al poble català instruments d’organització i de lluita més i més amplis amb l’únic objectiu de lluitar per la República Catalana que ha de néixer i caldrà defensar.

Foto: Galdric Peñarroja

Aquest desplegament territorial en defensa de la República Catalana Independent ha de permetre donar pas a una nova ampliació de la base popular del nostre moviment i ha de servir alhora com a marc idoni per a plantar cara al creixement previsible de la repressió, constituint-se en àmbits unitaris de solidaritat i també en àmbits

afavoridors de la participació popular en el debat polític. La conquesta d’una nova base ampliada i reforçada del moviment independentista ens portarà a aconseguir la màxima mobilització, de tal manera que el moviment ja no es podrà aturar.

----Com hem apuntat al començament d’aquest opuscle, aquest escrit té l’objectiu de mostrar amb la màxima claredat possible que hem d’estar tots plegats disposats a encarar, amb la màxima preparació, consciència, organització i mobilització, aquest any 2017, que sabem que serà decisiu.

Sabem que comptem amb la solidesa i la força de tot un poble en moviment.

Amb unitat, força, mobilització i idees clares, hem de preparar unes bases sòlides per a la conquesta de la nostra República al servei del poble. Com a partit nascut de la lluita i per a la lluita del poble català, Poble Lliure parteix d’una confiança insubornable en la força del poble organitzat. Sabem què volem i el poble català en conjunt està esdevenint més i més conscient del moment històric. Si volem, i treballem amb força i amb constància, ho aconseguirem.

C/ del Túria, 58 - 46008 València C/ Elisi, 20 - 08014 Barcelona

@Poble_Lliure www.poblelliure.cat Foto: Jordi Ventura i Plans