Butlleti Almoster by polifemo77

L’informatiu d’Almoster

ALMOSTER

UN POBLE VIU

11 JULIOL 2008

L’informatiu d’Almoster ÍNDEX

ADRECES I TELÈFONS D’INTERÈS AJUNTAMENT Tel: 977 855 110 Fax: 977 885 702 C/ Pare Aymamí, 14 e-mail: aj.almoster@altanet.org web: http://www.almoster.org HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC de 7:30 a 14:00 de dilluns a divendres Vigilància nocturna: 687 579 450 Telèfons d’urgències: 667 775 442 - 637 826 153 FARMÀCIA Plaça Josep Roselló, 3 Tel: 977 762 052 ESCOLA PÚBLICA RAMON SUGRAÑES Carrer de Reus, 2 - Tel: 977 762 020

PISCINA DESCOBERTA De juny a setembre HORARI: de les 11:00 a 20:30 hores Per accedir cal renovar l’abonament de temporada o treure l’entrada diària. Cursos de natació dirigits de nens i adults

CAMP DE FUTBOL I PISTA POLIESPORTIVA

Pista poliesportiva: Disposa d’enllumenat i premet practicar-hi el futbol-sala Cal demanar-ne les condicions a l’Ajuntament.

CONSULTORI MÈDIC Matins: Dimarts i dimecres Tardes: dilluns, dijous i divendres* (*Pediatra) Tel. 977 855 646 Urgències: CAP de la Selva del Camp Tel. 977 845 717 Plaça de l’Esglèsia, 1 Baixos

ESCOLA BRESSOL ELS MUSTERETS Carrer Joan Bertràn, 6 -Tel: 977 761 010 CASA DE CULTURA - BIBLIOTECA Plaça Josep Roselló, 1, 1r Tel. 977 752 508 ESPAI JOVE C/ de la Font, 20

BIBLIOTECA

La biblioteca es troba a la plaça Josep Roselló, a la sala que hi ha a sobre de l’Ateneu Agrícola.

TEATRE C/ de la Font, 22

Actualment està en procés de restauració ja que va haver de servir d’escola durant el temps que en varen durar les obres d’ampliació. Tel. 977 752 508

CORREUS I TELÈGRAFS Camí de la Font, 2 - casa 4 Dilluns a divendres de 9:30 a 10:30 GUÀRDIA CIVIL: 977 844 009

ESCOLA BRESSOL ELS MUSTERETS

INFORMACIÓ: 012

Gestionada per el grup Sagesa. Amb 30 places per infants fins a 3 anys. Oberta de setembre a juliol amb horari de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 15h a 17h, servei d’acollida de 8h a 9h i menjador. Al mes de juliol, Nadal i Setmana Santa horari intensiu. e-mail: elsmusterets@hotmail.com

EMERGÈNCIES: 112 MOSSOS D’ESQUADRA Tel. emergències trànsit: 088 BOMBERS: 085 EMERGÈNCIES MÈDIQUES: 061 ESGLÈSIA SANT MIQUEL Plaça de l’Esglèsia, 4

CEIP - RAMON SUGRAÑES Escola d’educació infantil i primària d’una linia amb un tutor per nivell i mestres especialistes en llengües estrangeres (anglès/francès), educació musical, educació física, educació especial, religió i educació plàstica. Equip d’assessorament psicopedagògic (EAP), Servei de menjador, guarderia i activitats extraescolars gestionat per l’AMPA. e-mail: e3005327@centres.xtec.es

SOCIETAT DE CAÇADORS AGRÍCOLA: Plaça de l’Esglèsia, 1 Baixos ATENEU AGRÍCOLA D’ALMOSTER: Plaça Josep Roselló, 1 GRUP DE DONES STA. ÀGATA Carrer Abadia, 1 FUTBOL CLUB ALMOSTER Plaça Josep Roselló, 1 COOPERATIVA AGRÍCOLA C. Quarter del Sud, 10 ASSOCIACIÓ GENT GRAN Plaça Josep Roselló, 1 COLLA DE DIABLES D’ALMOSTER diablesdalmoster@gmail.com COLLA GEGANTERA D’ALMOSTER

TRANSPORT - HORARI AUTOBÚS ENTRE ALMOSTER I REUS AUTOCARS PLANA Tel. Informació 977 214 475 977 547 290 http://www.autocarsplana.com

Reus 7.20 8:20 9.20 10:30 11:30 12:30 13:30 14:30 15.30 16:30 17:30 18:30 19.30 20:30 21:30

Almoster Dissabtes feiners 7.50 8:50 Almoster Reus 9.50 11:00 8.45 12:30 8.15 12:00 12:00 13:00 14.15 16:00 13.45 15:30 14:00 15:00 20:00 19:30 16.00 17:00 18:00 19:00 Diumenges i festius 20.00 21:00 8:45 8:15 22.00 14:00 13:30

L’informatiu d’Almoster ÍNDEX

ÍNDEX

AJ U NT A M E N T ALCALDE I REGIDOR D’HISENDA Àngel Xifré i Arroyo Visites: dijous de 9:00 a 11:00 (Cal demanar cita prèvia a l’Ajuntament)

REGIDORS

L’informatiu d’Almoster és la revista municipal amb l’objectiu de ser el mitjà de comunicació entre l’Ajuntament i els vilatans, recollint també les opinions i activitats del habitant i de les entitats. Si voleu participar-hi envieu els vostres escrits a la nostra adreça electrònica: ajuntament@almoster.org o bé per escrit al mateix Ajuntament. I hi podeu incloure fotografies i il·lustracions. ALCALDIA: Un cap de setmana de primavera

Primer Tinent d’Alcalde i Regidor de Salut,

EDITORIAL: L’informatiu d’Almoster

i Promoció Econòmica

LES VEUS POLÍTIQUES:

Josep Maria Trabalón i Domínguez

Segona Tinent d’Alcalde i Regidora d’Ensenyament

- Progrés Municipal: La nova administració electrònica, nou edifici de l’Ajuntament - CIU: Reflexions - Identitat independent Musterenca

i Afers Socials

- ERC: Fem poble, fem país

Albert González i Sanz

REGIDORIA D’HISENDA: El pla d’inversions pel proper quadrienni

Tercer Tinent d’Alcalde i Regidor d’Urbanisme

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT, SALUT, VIA PÚBLICA:

Josep Canals i Anglès

Temps de sequera

Regidor de Medi Ambient i Via Pública

REGIDORIA D’URBANISME: Fent carrers

Pere Borràs i Obradó

REGIDORIA D’ENSENYAMENT I AFERS SOCIALS: Violència de gènere

Regidor de Cultura, Esports i Joventut

REGIDORIA DE CULTURA, ESPORTS I JOVENTUT: Espai jove

Elisa Canals Vilafranca

ENTITATS

LA NOSTRA GENT: Josep Maria Puigdomènech

SECRETÀRIA - INTERVENTORA

TERRITORI I MEDI AMBIENT: El barranc del Picarany

Gemma Dilla Martín

RECORDANT EL PASSAT:

Coia del Rio i Valls

Marc Frigola Capafons Manuel Poyato Poyato

Les Visites es concerten trucant a l’Ajuntament

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS Arquitecte: Albert Formatger García Arquitecte Tècnic: Josep Maria Descarrega Castellví Les visites es concerten trucant a l’Ajuntament EDITA: Ajuntament d’Almoster Carrer Pare Aymami, 14 - 43393 - ALMOSTER Telf: 977 855 110 - FAX 977 855 702 aj.almoster@altanet.org - www.almoster.org

- Grup de dones Santa Àgata. La veu - Els diables s’Almoster. Una realitat - Colla de joves. La inauguració de l’espai jove del poble - Colla gegantera. La colla s’estrena

- Els passavoltants, pobres i pidolaires - El poble des d’un altra perspectiva

ECONOMIA EN MINÚSCULES: Entrem en una granja de conills

TOTS FEM REVISTA

LA CUINA QUE TORNA

NOTÍCIES BREUS

- La nova ordenança d’equipaments i material municipal.................................................................................... .30 - Almoster té un nou terreny municipal....................................................................................................................... .31 - Una petita reflexió................................................................................................................................................................ 31 - Les puntaires...........................................................................................................................................................................31 - Consells per a cada dia....................................................................................................................................................... 32 - Xocolata desfeta.................................................................................................................................................................... 32 - El maridet................................................................................................................................................................................. 33 - Els meus records................................................................................................................................................................... 33 - Dits i refranys......................................................................................................................................................................... 33 - Records d’infantesa. Any 1942........................................................................................................................................ 34 - Per Sant Jordi un llibre per a cada infant................................................................................................................... 35

L’informatiu d’Almoster ALCALDIA

UN CAP DE SETMANA DE PRIMAVERA El poble està canviant, s’està transformant.. “Em sento satisfet de veure que les nostres associacions són més vives que mai, fan que el nostre poble tingui una gran activitat social.” Un d’aquests canvis es percep els caps de setmana. Fa goig sortir un dissabte al matí, anar a donar un tomb pel poble, passar prop del Teatre i sentir el so d’uns timbals i preguntar-te que està passant. Baixes les escales que donen a la sala i et trobes un grup de nenes i nens assajant amb tabals. El ritme que emeten et recorda una nit d’estiu, de Festa Major, de foc, de diables...

tennis taula. A prop trobo el Kiko, conegut per tots nosaltres, persona sempre disposada a ajudar amb el que faci falta i que coordina aquesta activitat. S’acaba el so dels instruments musicals de percussió i comencen a aparèixer pel teatre uns quants joves, i d’altra gent no tan jove però que segurament s’hi considera. Formen el grup de grans del Ball de Diables, el seu destí és també assajar els seus dots amb la percussió.

Són el grup de petits dels diables d’Almoster, que comencen a fer el repicar típic d’animació de la colla. Menció especial mereix el seu professor, el Ricard Sans, veí del nostre poble i que amb la seva paciència i saber fer aplica totes les seves coneixences perquè el so que surt de cada tabal sigui el més perfecte i coordinat possible.

Per un moment em ve a la ment un breu somni, la imatge del dia del pregó de la festa major d’aquest any amb els nostres propis elements festius: els diables, els nans, els nostres músics acompanyant tot el sarau i, per acabar el seguici, els nostre nous gegants, fets gràcies a l’enorme esforç de la Colla Gegantera.

Treus el cap a la sala i et trobes un parell de taules de ping-pong i unes altres criatures corrent per dins i entrenant en aquest cas l’esport del

Gràcies a la gent que ho fa possible en nom de tots els mosterencs, felicitats i llarga vida!

L’informatiu d’Almoster EDITORIAL

Tornem on érem i tot plegat es fan pràcticament les dues del migdia, pujo fins a la plaça i veig que surt un autobús cap a Reus. Com ha millorat la connexió amb la capital de la comarca! Hi ha autobús cada dia, fins i tot els dies festius, i entre setmana tenim expedicions cada hora. Per cert, aprofito per recomanar-vos que l’utilitzeu, i que gaudiu dels avantatges del transport públic: millora la qualitat de vida de molts dels nostres veïns i permet uns desplaçaments, que ajuden a la sostenibilitat medioambiental. Vaig a casa a dinar, em trobo pel camí la Paquita, la Fina i la Rosa. A pesar dels anys viscuts sempre tenen un peu fora de casa per ajudar a qui sigui i com sigui. El seu esperit és jove. En aquest cas van ajudar els joves que han tingut la iniciativa de fer una calçotada popular. Segur que es trobaran a gust entre ells. Es comença a fer fosc i em ve de gust tornar a tombar pel poble. Passo prop del Teatre, en aquesta ocasió hi ha unes quantes parelles assajant passos de ball. És el grup de les Àguedes que fa possible que les nits d’estiu llueixin més els nostres veïns a l’hora dels balls de les festes. Però durant l’hivern podem veure com cada dissabte a la tarda posen la música i a disfrutar d’una bona estona de ball. Em sento satisfet de veure que les nostres associacions són més vives que mai, fan que el nostre poble tingui una gran activitat social, fan que el nostre poble sigui diferent, actuen com a element d’integració, en definitiva, fan poble, fan Almoster. I als que encara no en participeu us animo a fer-ho!

EDITORIAL L’INFORMATIU D’ALMOSTER és la revista municipal que té l’objectiu de ser el mitjà de comunicació entre l’Ajuntament i els vilatans i, també, recollir aspectes socials d’actualitat i de memòria històrica del poble. La nostra voluntat en aquest temps ha estat fer que la revista estigués oberta a tothom, per tal que reflecteixi el millor possible la diversitat de formes de pensar que hi ha en el nostre poble. Per tal de fer possible aquesta vocació de pluralitat, l’editorial ha intentat impulsar durant tot aquest temps la participació de tothom a la revista, sigui de forma puntual o de forma periòdica. Per facilitar l’aportació de participacions a la revista vàrem crear una adreça de correu electrònic (informatiualmoster@gmail.com) com a alternativa a portar el material a l’Ajuntament. Bé, avui pensem que hem passat d’un desig a una realitat. També s’ha treballat tot aquest temps en la línia de crear un equip de redacció que sigui qui coordini la revista, integrat per vilatans que voluntàriament hi vulguin participar i aportin aquesta visió plural de la realitat del dia a dia. Aquesta revista ja és el primer fruit d’aquest nou equip, que és qui l’ha creat i coordinat. Cal dir però, que l’esmentat equip de redacció segueix obert a tothom que hi vulgui participar. En la revista anterior, la número 10, va aparèixer l’article del Grup de dones santa Àgata, titulat “Fi d’una etapa”, signat per la presidenta entrant Sra. Beatriu Bañeres quan realment era un escrit elaborat per la presidenta sortint Sra. Paquita Pàmies, preguem doncs que ens disculpeu l’errada.

Àngel Xifré Alcalde Grup Municipal ERC

L’informatiu d’Almoster LES VEUS POLÍTIQUES

Progrés Municipal

CIU

LA NOVA ADMINISTRACIÓ ELECTRONICA, NOU EDIFICI DE L’AJUNTAMENT

REFLEXIONS Després d’un any de legislatura, normalment no es pot fer una valoració acurada i crítica cap a un equip de govern, ja que sempre es diu que el primer any, serveix per programar el que es farà, en el que resta de mandat. Però no creiem que aquest sigui el cas, i pensem que hi ha una continuació del que ja estava començat. Es per això que des de CIU, creiem que s’han de repassar alguns aspectes. Ha passat un any, i seguim sense veure la llum d’un nou consultori. De moment, aquest,s’ha ubicat de forma provisional, a l’edifici de la Plaça de l’Església.

L’Administració de l’Estat va aprovar la Llei 11/2007 d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, en la qual preveu que les administracions públiques durant el proper any 2009, hauran d’establir els mitjans electrònics en els diferents processos administratius per tal que els ciutadans puguin portar a terme actuacions administratives amb les noves tecnologies de la informació, de la mateixa manera preveu la interoperabilitat entre les diferents administracions públiques. Aquesta llei és una de les lleis més modernes de tot Europa, que emana de la Directiva Europea 2006/123/CE per recomanació del Consell d’Europa en la seva reunió de Lisboa, i que va donar lloc a la reunió del ministres a Manchester de 12 desembre de 2006 per tal de facilitar per mitjans electrònics l’accés als tràmits relacionats amb les activitats de serveis i a la informació d’interès, cosa que suposarà una millor eficiència i un estalvi en els costos de tramitació.

Des de Convergència, veníem apostant per aquest projecte, des de mitjans de la legislatura passada, i sempre se’ns deia per una raó o altra, que no era possible. Finalment, s’ha fet allò que era més coherent. Per altra banda, tenim un carrer al poble, “camí de la font”, que gairebé fa dos anysque el tenim intransitable. Aquesta, és una via, que a la gent del casc antic ens porta a la zona esportiva, al parc infantil, a les finques dels pagesos, etc. Treballarem perquè aquest carrer, es pugui obrir el més aviat possible. Un altre aspecte preocupant, és la contínua baixada d’aigües residuals o de clavegueram, que no paren de fluir per sota del camp de futbol, riera avall. Fa molts anys que es parla d’un projecte de decantació natural cap a Reus. Volem donar una empenta ràpida i eficaç a aquesta situació insalubre. Ah! L’aigua. Sembla que Almoster, no tingui problemes de subministrament. Doncs hem de saber, que la font principal d’aportació als dipòsits es el pou que tenim al carrer Pompeu Fabra. El cabal d’aquest està minvant any rere any. La població creix. De jardins i piscines, cada vegada n’hi ha més. Les infraestructures d’emmagatzematge (dipòsits) ja són gairebé insuficients. Per tan, tot i disposar de la reserva de l’aigua de l’Ebre, seria bo preparar un pla de futur i estudiar aquest tema a fons, per tal de que no ens passi el que ha succeït al territori català, amb el problema de la sequera. Des de CIU volem aportar, per tal de que tots aquests i d’altres aspectes que vagin sorgint, tot el que estigui al nostre abast per ajudar a Almoster a ser el poble que tots desitgem.

L’Administració de l’Estat i la Generalitat de Catalunya ja han previst un pla per a l’adaptació dels procediments i serveis als nous requisits de la llei. L’administració local, i en concret els Ajuntaments, no són aliens a l’esmentada llei. Els Ajuntaments es veuen obligats a realitzar les actuacions i inversions específiques necessàries per fer possible i efectiu que el ciutadà pugui realitzar per via telemàtica les actuacions amb l’Ajuntament. En aquest context, la construcció del nou edifici de l’Ajuntament coincidirà amb l’entrada en vigor d’aquesta nova concepció d’administració pública; un nou edifici que l’Ajuntament d’Almoster té previst per l’any 2010; un edifici que, a més de comportar una nova imatge del nostre municipi, haurà de possibilitar la prestació de serveis municipal amb la màxima eficàcia i eficiència. Es vol oferir al ciutadans , en definitiva, un edifici respectuós amb l’entorn i modern, accesible, tradicional, sostenible i que pugui esdevenir el motor per a la modernització de l’activitat social, cultural i econòmica d’Almoster, és a dir, es vol dotar a Almoster d’una administració del segle XXI.

Elisa Canals Vilafranca. Regidora-Portaveu del Grup de Progrés Municipal.

Grup Municipal de Convergència i Unió d’Almoster

L’informatiu d’Almoster LES VEUS POLÍTIQUES

ERC

Identitat Independent Musterenca

FEM POBLE, FEM PAÍS Després de gairebé tres dècades d’ajuntaments democràtics, és lògic que les dinàmiques dels ajuntaments i les necessitats dels municipis i de les polítiques locals d’avui siguin radicalment diferents de les de fa vint-i-vuit anys. No desvetllarem cap secret si diem que sovint un ajuntament s’assembla més a una empresa de serveis que a un fòrum ideològic, i això s’entén quan parlem de proximitat i de contacte permanent amb el vilatà. No pot ser d’altra manera.

ESPAI RESERVAT A IDENTITAT

Des d’Esquerra, el món local és el primer esglaó a l’hora de caminar cap a un nou model de política. Ara els reptes són uns altres, les comunicacions, l’habitatge, els canvis econòmics i laborals, les noves tecnologies, les noves formes familiars, i un llarg etcètera que només podem conciliar creant un model propi de municipi que s’ajusti als nous desafiaments.

INDEPENDENT MUSTERENCA

Per als homes i les dones d’Esquerra, que creiem en la proximitat i en el país és imprescindible impulsar des del món local polítiques per i amb les persones i posar l’accent en paràmetres de vital importància com són: la cohesió, les polítiques socials, el creixement sostenible, la convivència i sobretot la identitat municipal i de país. La gent d’Esquerra d’Almoster tenim ganes i hi estem treballant per avançar cap a una nova realitat que ens ha de vehicular cap a un futur millor i més just. Només fent poble podem assolir aquesta fita. I això vol dir disposar d’una nova escola per als nostres infants, una assistència sanitària moderna, un local per als joves, potenciar l’associacionisme, un creixement urbanístic ambientalment sostenible, incrementar l’activitat cultural ... en definitiva: fem poble, fem país. Esquerra Republicana de Catalunya d’Almoster

L’informatiu d’Almoster REGIDORIA D’HISENDA

El pla d’inversions del proper quadrienni Les principals eines que tenen els municipis petits com el nostre per poder invertir són els tan anomenats PUOSC i PAM, i que en més d’un article dels darrers anys us he anat anomenant. Recordem primerament què són cadascun d’aquests programes. El PUOSC és el Programa Únic d’Obres i Serveis del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. A través del PUOSC s’obtenen part dels fons necessaris per fer inversions substancials en infraestructures, serveis o obres. Fins ara aquesta planificació era a quatre anys, i la principal novetat de la convocatòria del 2007 és que s’estén a 5 anys. La quantitat de subvenció a rebre per tots aquests conceptes és limitada per a cada ajuntament, i depèn de factors com el nombre d’habitants o el nombre de nuclis que té el municipi. En tots els casos sempre hi ha una limitació de la quantitat a percebre. L’altra programa per obtenir fons per a noves inversions és el PAM, Programa d’Acció Municipal, gestionat a través de la Diputació de Tarragona. Els objectius d’aquest programa són els mateixos que en el cas del PUOSC. En aquest cas la quantitat total que obté cada municipi és determina única i exclusivament pel seu nombre d’habitants. En aquest cas a l’Ajuntament d’Almoster li corresponen 241.137,7 €. Fetes aquestes consideracions i tenint present que encara hi ha pendent l’execució del local social de la zona esportiva, que ja està adjudicada a l’empresa GULIMBES i que iniciarà les obres el proper més de setembre; i dels carrers Pompeu Fabra, Pau Casals i Jaume I que esperem adjudicar a finals d’any, podem establir el següent calendari d’actuacions de les inversions municipals dels proper quatre anys. Any 2008: Adquisició d’un local a la plaça de

l’Església per a consultori provisional i posteriorment per a dependències municipals. Cost de la inversió 95.000 €, la subvenció demanada a través del PAM és de 76.000 €

complexitat de l’obra i el seu pressupost, està previst fer-la en dues fases. La subvenció obtinguda amb els PUOSC és de 323.681,00 € per una primera fase. Any 2011: Renovació de carrers del nucli antic. Enguany començarem a renovar els carrers del nucli, una vegada finalitzats els de la xarxa viària bàsica i que encara estaven per urbanitzar. La subvenció obtinguda per aquesta 1a fase del nucli és de 180.000 € obtinguts dels PUOSC.

Any 2009: Instal·lació d’aire condicionat a la Sala Multifuncional. Cost de la inversió: 123.130,86 €, la subvenció demanada a través del PAM és de 40.000 €. Any 2009: Instal·lació condicionament acústic de la Sala Multifuncional. Cost de la inversió: 77.260,93 €, la subvenció demanada a través del PAM és de 25.137,70 €. Any 2010: Arranjament del Carrer Muralla. Aquest és dels últims carrers que quedarà en aquell moment per urbanitzar i que és necessari per a donar una sortida al trànsit del nucli. Cost de la inversió 233.101,50 €, la subvenció demanada a través del PAM és de 100.000 €. Any 2010: Renovació i ampliació de les dependències municipals. L’edifici municipal ha quedat absolutament desfasat per poder atendre correctament els ciutadans i oferir uns serveis de qualitat. Actualment hi ha espais i despatxos que són compartits per més d’un tècnic i pels regidors. El saló de plens s’ha quedat petit i és un lloc on no es pot fer cap acte, alhora que hi ha parts en estat ruïnós. Cal doncs una nova Casa de la Vila amb molt més espai que l’actual. El pressupost total és de 911.971,86 €, i donada la

En total doncs tenim 6 actuacions que entenem prioritàries i suposen una inversió important per al nostre municipi. No som un municipi amb grans ingressos, no tenim cap font de finançament com poden tenir d’altres municipis amb polígons industrials, o amb una activitat econòmica que repercuteixi en el finançament de l’Ajuntament. És important doncs informar i fer comprendre a la ciutadania que els recursos municipals són limitats i cal anar amb cura en les inversions que s’han de fer. A banda d’aquestes inversions pròpies de l’Ajuntament i sufragades amb fons propis també n’hi ha que les fan les administracions directament perquè en són els prestadors dels serveis. És el cas del nou consultori que finança en la seva totalitat el Departament de Salut, o la nova escola que finançarà el Departament d’Educació, una vegada posem a la seva disposició un terreny de propietat municipal per a la construcció, i que esperem que sigui realitat durant aquesta legislatura. Amb aquestes dues actuacions tindrem els serveis bàsics, com l’educació i l’atenció sanitària, coberts amb equipaments de qualitat com es mereixen els nostres ciutadans. Àngel Xifré i Arroyo Alcalde

L’informatiu d’Almoster

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT, Salut, Vía pública i promoció econòmica

TEMPS DE SEQUERA La sequera és un fenomen cíclic en els països mediterranis, que requereix polítiques específiques de prevenció per evitar-ne les conseqüències socials i econòmiques que comporta. Un dels elements de prevenció és establir una nova manera de relació amb la natura per evitar que el canvi climàtic agreugi les repercussions de la sequera. Ciutadans i administracions hem de ser conscients que la gestió sostenible de l’aigua, com la de l’energia, els aliments i els recursos naturals en general, tenen una repercussió global que hem d’afrontar amb seriositat per tal d’impedir que la sequera sigui un fenomen permanent. Tots som conscients que l’aigua és un bé escàs però, no obstant això, prioritzem el nostre nivell de vida per sobre de qualsevol altre criteri, oblidant-nos en molts casos si aquesta actitud és l’adequada. L’anàlisi que els ciutadans i les administracions hem de fer, passa per apostar per un canvi dels hàbits de consum i apostar per solucions tecnològiques que ens permetin estalviar el consum d’aigua. En aquest sentit, des dels governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya s’ha apostat per fórmules que parteixen de l’aprofitament dels nostres propis recursos hídrics, la dessalinització de l’aigua del mar i la potabilització de les aigües residuals; unes apostes que milloraran l’aprofitament dels recursos hídrics i que a curt termini ens permetran gestionar amb eficiència aquest recurs

La situació d’Almoster no és diferent de la que viuen molts altres pobles i ciutats de Catalunya, que es troben en situació d’excepcionalitat 1, per manca de pluja, una situació que comportarà l’adopció a curt termini de mesures de limitació de consum d’aigua prioritàriament en reg de jardins, ompliment de piscines o rentat de cotxes, entre altres usos. L’Ajuntament d’Almoster està portant a terme: campanyes de sensibilització, el passat més de març conjuntament amb la Diputació de Tarragona i el Consorci d’Aigües es va portar a terme la campanya gota a gota s’esgota per aconseguir un ús eficient de l’aigua a les llars. A més s’està treballant en una política de

planificació dels recursos hídrics que passa per la conservació i gestió eficient de l’aigua i l’estudi d’inversions futures en aquest àmbit que ens permetin garantir la suficiència, eficiència i economicitat de l’aigua i que garanteixin un desenvolupament sostenible del municipi. Es fa necessari que tots plegats siguem conscients que la gestió i consum racional d’aquest bé escàs, que és l’aigua, a més de comportar un estalvi dins la despesa mensual familiar suposi la col·locació d’un granet de sorra en la conservació del medi que ens envolta i per a les generacions futures. Elisa Canals Vilafranca

L’informatiu d’Almoster REGIDORIA D’URBANISME

FENT CARRERS Un dels principals problemes urbanístics d’Almoster són els carrers de terra. A algun visitant li poden semblar rústics i bucòlics, el poden transportar a altres èpoques i continents... de fet, un cop al bell mig del carrer, no els sorprendria creuar-s’hi amb vehicles de tracció animal. Però per als veïns que hi viuen resulten un problema important. Són carrers que generen molta pols, fang i clots. Per als que no hi vivim, però hi passem sovint, tampoc és una experiència agradable, els carrers sense asfaltar, especialment si tenen un cert pendent, esdevenen com escultures vives que van canviant de forma segons capricis inexplicables i mai no sabem si el clot encara és al mateix lloc o s’haurà desplaçat en una direcció o una altra. Des del canvi d’equip de govern municipal de l’any 2003, urbanitzar els carrers de terra ha estat una prioritat. Durant la legislatura anterior és va començar la urbanització dels carrers St. Miquel i Verge de Montserrat i es va projectar la urbanització dels carrers Pau Casals, Pompeu Fabra, Jaume I i Muralla. Els carrers St. Miquel i Verge de Montserrat ja estan acabats, tan sols falta treure els pals de Fecsa- Endesa i els de Telefónica. Probablement quan llegiu aquest article ja estarà funcionant la nova bateria de contenidors soterrats. El model de contenidors és el mateix que el de la plaça Josep Rosselló, de línia noble i elegant. Aquests contenidors s’han posat en línia paral·lela al vial per facilitar-ne l’ús, tant si s’hi va caminant o en cotxe, i també la recollida, dificultant-ne, al mateix temps, que algun vehicle obstaculitzi l’operació del camió de les escombraries. La situació dels contenidors també ens ha permès crear una zona d’aparcament que serà molt útil per a les visites dels veïns, per als usuaris de la zona esportiva o per als visitants d’esdeveniments com la festa de l’oli. Les voreres dels carrers St. Miquel i Verge de Montserrat s’han fet amb un model de panot que ja es va utilitzar fa poc temps en una part del carrer Joan Bertran. És un panot co-

lor teula, que crea una atmosfera càlida, un entorn alegre, contrastant amb el panot gris,

n Plaça en la que s’instalarà la futura taula de la mitja lluna. més clàssic i serè i amb el qual, probablement, conviurà en contrastada harmonia. La base

n Carrer Verge de Montserrat

n Contenidors soterrats i espai d’aparcament.

L’informatiu d’Almoster REGIDORIA D’URBANISME

de panot gris de la bateria dels contenidors fa que s’integrin millor els dos materials, i no es

produeixi un canvi brusc, ja que la part de carrer que es va urbanitzar anteriorment manté aquest material.

la plaça tingui entitat pròpia, que no sigui una ampliació de la vorera i que esdevingui un espai de repòs i no de pas.

Properament també es recuperarà, per a la plaça coneguda com “de la mitja lluna”, una nova versió de la taula que li ha donat nom. L’anterior estava bastant malmesa. Aquesta nova versió serà similar a l’original. Per al paviment d’aquesta plaça s’ha utilitzat un panot més rústic, irregular, que combina peces de diferents mides i que resulta acollidor i relaxant. És un panot que ressalta pels seus matisos de color, una gamma que va canviant d’ocres a vermellosos fins a algun punt de color cendra. Un panot diferent del de la vorera que fa que

El projecte d’urbanització dels carrers Pompeu Fabra, Pau Casals, Jaume I i Muralla es va començar l’any 2005. En aprovar inicialment les contribucions especials alguns del veïns afectats van presentar al·legacions. Un cop estudiades, i després de mantenir converses amb els veïns, vam acordar que era millor refer el projecte i millorar-ne alguns aspectes, així com mantenir-hi el clavegueram actual, que és relativament nou, i intentar abaratirne les despeses. En aquest procés de diàleg i replantejament van sorgir alguns problemes entorn el carrer Muralla. Els primers són de tipus tècnic: hi ha molta roca que és fonament d’algunes cases. Aquesta roca no es pot tocar per no posar en perill les construccions. La vorera, doncs, ha de tenir desnivells i petites escales adaptades al terreny, cosa que encareix el pressupost. I un altre problema, el fonamental: Cal expropiar part d’una parcel·la, afectada pel vial, i aquest és un procés relativament llarg. Com que entenem que és una prioritat urbanitzar els carrers de terra del poble i tenim 255.899 € en subvencions concedides amb unes dates límit, el carrer Muralla ha sortit del projecte inicial per esdevenir projecte independent. Properament s’obrirà el període d’exposició al públic del nou projecte dels carrers Jaume I, Pompeu Fabra i Pau Casals. Esperem poder adjudicar aquestes obres abans de fi d’any. La urbanització del carrer Muralla la inclourem en la sol·licitud de subvencions, que es fa enguany, del PAM de la diputació, i creiem que es pot adjudicar l’any vinent.

n Estat actual del carrer Pompeu Fabra.

n Recreació aproximada de la futura urbanització del carrer.

Albert González Regidor d’Urbanisme Grup Municipal d’ERC

L’informatiu d’Almoster

REGIDORIA D’ENSENYAMENT I AFERS SOCIALS

VIOLÈNCIA DE GÈNERE L’any 1993, l’ONU (Organització de les Nacions Unides) va reconèixer els drets de les dones com a drets humans i va declarar que la violència contra les dones suposa una violació dels drets humans. Segons les Nacions Unides, la violència contra les dones són els actes vers les dones que “poden tenir com a resultat un dany o sofriment físic,

sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada”. És a dir, és la necessitat que tenen els homes de controlar les dones en el sistema social anomenat patriarcat.

Històricament, la violència de gènere ha estat tan arrelada en la nostra societat, que, a hores d’ara, ens costa identificar-la. Quan finalment ens adonem passa a denominar-se problema social, entès com aquell que pateix de manera sistemàtica un tipus de col·lectiu. Tot i que la violència en les relacions de parella (abusos físics, psicològics, sexuals) és la més present a la nostra societat, no podem oblidar-ne d’altres com: l’assetjament sexual i moral a l’àmbit laboral, la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, així com totes aquelles pràctiques convencionals i tradicionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les nenes i les dones. La majoria d’aquestes pràctiques estan tipificades penalment, la qual cosa permet que qualsevol dona o nena que es trobi en aquesta situació pugui demanar emparament judicial, així com suport social. Més enllà de les accions legals que es puguin emprendre, també és important de saber que cap dona o nena es mereix patir o ser objecte d’aquestes violències. L’Institut Català de les Dones ofereix un servei presencial i gratuït d’atenció psicològica per tal d’orientar i assessorar les dones que ho necessitin i, de forma especial, les que passen per situacions de violència. Aquest servei s’ofereix com a resposta puntual, i d’orientació a d’altres recursos si és necessari. Les psicòlogues atenen a les oficines d’informació de l’Institut Català de les Dones a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre. Les cites es concerten prèviament, i per accedir a una visita amb la psicòloga s’ha de trucar a l’oficina d’informació que, en el nostre cas és el telèfon 977 24 13 04. Per altra banda també hi ha el servei d’informació i atenció a les dones (SIAD), aquest és un servei públic que ofereix a la població femenina la informació i l’atenció necessàries per tal de contribuir al fet que puguin gaudir dels seus drets civils i personals en llibertat i sense discriminacions. S’ofereix informació i assessorament, d’accés directe, en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar, i altres, fent especial atenció a la detecció de les violències contra les dones, i establint els mecanismes d’informació i derivació als serveis especialitzats.

Un altre dels serveis que s’ofereix és la línia d’atenció a les dones en situació de violència. Aquest és un servei gratuït i confidencial, i atén les demandes relacionades amb situacions de violència contra les dones, sigui quina sigui la seva forma d’expressió. Aquesta línia d’atenció telefònica compta amb professionals, advocades, psicòlogues, etc. que atenen els casos de forma especialitzada, i que poden contactar amb serveis d’emergència si és necessari. El telèfon 900 900 120 funciona tots els dies de l’any durant les 24 hores del dia, i s’hi atén, en diferents idiomes:

- Peticions d’informació efectuades per dones que viuen situacions de violència. - Peticions d’informació sobre els recursos existents a Catalunya en matèria d’assistència a la violència contra les dones. - Sol·licituds d’assessorament sobre possibles actuacions a realitzar davant una situació de violència contra les dones, procedents de particulars i/o professionals. El passat dia 16 d’abril el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista que regula les actuacions contra la violència masclista a Catalunya i permet actuar de manera integral contra totes les formes d’aquesta violència i els àmbits on aquesta es pot produir, amb l’objectiu últim de fer-la inviable. El nou text vol contribuir a fer inviable la violència masclista tot abordant de forma integral totes les formes en què s’exerceix i tots els àmbits en què es pot produir. Dóna molta importància a la prevenció i estableix noves mesures adreçades a la sensibilització, prevenció i detecció precoç per impulsar els canvis necessaris en l’imaginari social que permetin l’eradicació definitiva d’aquesta problemàtica.

Coia del Rio Valls Regidora d’Ensenyament i Afers Socials

L’informatiu d’Almoster

REGIDORIA DE CULTURA, ESPORTS I JOVENTUT

ESPAI JOVE Tot aquest conjunt de paperassa, dades, i estadístiques, no volem que esdevingui un tràmit que toca fer, i que és necessari per demanar les corresponents subvencions, volem assolir uns objectius en la seva major part possible, volem assessorar i informar els joves, generar dinàmiques saludables, promoure la convivència i el civisme, fomentar la interlocució amb els joves, donar suport a les entitats i grups no formals, fomentar la participació, promoure la seva integració,....

El passat dia 19 d’abril s’ha reinaugurat el local destinat als joves. S’ha remodelat el local, creant un espai diàfan que serà de gran utilitat per fer realitat les polítiques envers joventut que volem dur a terme. L’espai Jove ha de ser una realitat a Almoster no només dins les quatre parets de l’espai físic, sinó que també d’una manera metafòrica i més amplia hem de posar els elements necessaris per tal que el joves trobin el seu espai a Almoster, l’espai on relacionar-se entre ells, on practicar les seves aficions, on posar en comú les seves inquietuds i necessitats, l’espai on organitzar-se, associar-se, col•laborar amb el municipi, l’espai per fer poble. L’espai que en un futur els permetrà autogestionar-se.

manera que tenim de relacionar-nos tots els vilatans, relacions entre generacions, relacions entre diferents ubicacions del municipi... és evident que també incidiran positivament en la relació dels joves i el municipi, si aconseguim incrementar la seva participació. Actualment, estem elaborant conjuntament amb els tècnics mancomunats del Consell Comarcal del Baix Camp, un Pla Local de Joventut 2008-2011 que segueix la metodologia de treball i els principis rectors del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, paral•lelament també s’elaboren Projectes d’activitats i serveis.

Darrerament comencem a veure iniciatives que tots tenim presents, algunes força agosarades, que han sorgit des dels joves i d’altres on els joves també hi són presents de forma activa. Iniciatives que poden fer possible que els joves en la seva franja d’edat més àmplia participin a Almoster. Tots sabem que les activitats culturals, esportives, associatives, d’esbarjo,... són la millor

Estem en un moment d’oportunitats, des d’ara mateix els joves poden participar en la decoració del local, a crear les seves normes d’ús, en la programació d’activitats i tallers del seu gust, en definitiva a disposar del seu propi espai a Almoster. Tot això requereix d’uns actors indispensables, els joves, sense ells no és possible tirar-ho endavant, per això no vull perdre l’oportunitat de fer una crida a tots els joves del municipi: Participeu! Feu-vos el vostre espai jove a Almoster!

Pere Borràs Regidor de Cultura, Esports i Joventut

L’informatiu d’Almoster

ENTITATS - GRUP DE DONES SANTA ÀGATA

LA VEU

Passem un recull d’activitats més rellevants que L’Associació GRUP DE DONES SANTA ÀGATA han dut a terme. El novembre vàrem anar d’excursió a visitar la Cooperativa de Gandesa, d’estil Modernista. Es va construir el 1.919 per Cèsar Martinell

Per Nadal vàrem fer el primer CAGATIÓ. Iniciativa admirable i molt divertida, a la qual assistiren un nombre important de “nenes sòcies”. Es va començar amb un berenar i tot seguit: Pare nostre del tió….

Nadal 2007

Des d’aquí encoratjo la Junta perquè el proper any, TORNEM A FER EL “CAGATIÓ”

I per acabar cal esmentar l’anada al Teatre a Barcelona a veure l’obra musical MAMMA MIA, va ser una passada. Paquita Pàmies

L’informatiu d’Almoster

ENTITATS - ELS DIABLES D’ALMOSTER

COLLA DE DIABLES D’ALMOSTER UNA REALITAT L’espectacularitat del foc ha fet que al llarg del temps les colles de diables hagin estat un element tradicional de la cultura catalana. Les colles han aglutinat gent de diferents edats amb l’objectiu de gaudir de la festa i l’espectacle. Aquest va ser l’origen que va inspirar la creació de la nostra colla. En el darrer número de la revista d’Almoster explicàvem com havia sorgit la idea de formar una colla de diables a Almoster i que poc a poc aquesta anava prenent forma, tot i els nombrosos dubtes i entrebancs que anaven sortint. Aquest projecte avui ja és una realitat. Molts de vosaltres haureu sentit els dissabtes al matí els sons dels timbals dels nostres timbalers, dirigits pel seu professor Ricard Sans. També l’espectacularitat del foc i el so de la pirotècnia de les nostres carretilles us haurà cridat l’atenció alguns divendres o dissabtes. Haureu vist que hem fet diversos assaigs a la pista blanca i un pels carrers del poble. Les actuacions requereixen que tot surti bé, res no pot fallar: els que porten la pirotècnia (amb el carretó), els que posen les carretilles a les maces, els encenedors, els diables, i fins i tot els acompanyants. Totes les mesures de seguretat són poques, ja que hem de tenir present que en la nostra colla hi ha diables des dels 7 anys d’edat. Cal dir que malgrat el que alguns puguin pensar, respectar aquestes mesures de seguretat fa que gaudir del foc no sigui gens perillós. El dissabte 19 d’abril, a la inauguració del local jove vàreu poder veure

alguns dels nostres elements característics: els timbals, el nostre vestit de diable (disseny propi) i les maces. Actualment superem la cinquantena de socis, que en un poble petit representa un nivell de participació important en el projecte, fet que ens convenç que la idea de partida era engrescadora. El projecte segueix obert a tothom que hi vulgui participar i amb un sol requisit: voluntat de divertir-se i passar-s’ho bé. Voldríem agrair a totes aquelles persones que amb la seva col·laboració han fet possible que la colla sigui una realitat. La Colla de diables d’Almoster tornarà a actuar aquest estiu al seu poble en les activitats de la Festa Major, serà per a tots nosaltres, per tant, una nit emocionant en què ens agradaria comptar amb la vostra presència. Segur que serà una nit inoblidable. T’esperem, no hi pots faltar!

Colla de Diables d’Almoster diablesdalmoster@gmail.com

L’informatiu d’Almoster ENTITATS - COLLA DE JOVES

LA INAUGURACIÓ DE L’ESPAI JOVE DEL POBLE Com molts de vosaltres ja sabeu, a Almoster s’ha inaugurat recentment un local destinat a finalitats d’oci per al sector jove d’Almoster. Cal esmentar, també, la creació d’una

nova entitat al poble, l’Associació de Joves d’Almoster. Bé, doncs quan ens van comunicar que s’havia de preparar alguna cosa per a la inauguració d’un lloc tant significant, vam pensar

en alguna festa que quedés marcada, que demostrés l’inici d’una nova etapa al poble per a nosaltres, els joves. I ho vam fer, separant la festa en dos dies, el 29 de març i el 19 d’abril. Comencem pel dia 29 de març. Aquí, a Almoster, celebrem la festa de l’oli cada any. La nostra intenció va ser recrear l’ambient que llavors s’aconsegueix, però amb un motiu protagonista una mica diferent: el calçot. I així ho vam fer. De cara al migdia vam organitzar una calçotada popular per a tothom qui volgués, als pins de l’Aubareda. Tots els joves ens vam trobar de bon matí, ens vam posar a preparar calçots, carxofes, graelles… i cap al migdia ja estava tot a punt per dinar. El bon gust i la satisfacció de tots els assistents a l’acte ens van encoratjar per repetir-ho l’any que bé! L’acte es va allargar fins gairebé mitja tarda, tot i que vam haver de recollir, amb temps, pel concert de la nit. I és que aquell mateix dia vam poder gaudir del so dels “MR’s”, un grup de joves que interpreten cançons amb un estil de pop-rock molt enèrgic, i que a més, assagen al poble. L’acte va ser al voltant de les onze, al teatre d’Almoster. La festa va anar perfecta, el teatre: ple, i va ser un molt bon acabament per a aquell primer dia. Anem ara al 19 d’abril. Aquest va ser el dia de l’ abans i el després del nostre local, el dia oficial de la inauguració. Vam pensar que a la festa encara no havien

L’informatiu d’Almoster ENTITATS - COLLA DE JOVES

pogut participar els més joves d’Almoster, així que vam ser nosaltres mateixos els qui vam organitzar una gimcana pels diferents llocs del poble, amb la intenció de recordar detalls històrics que a poc a poc es van perdent.

Els noms de les places, els patrons d’Almoster, l’església, els nans... I com és evident, la Gimcana no podia acabar a cap altre lloc que al mateix local.

Acte seguit vam proposar un concurs de begudes i còctels, amb la finalitat de trobar un refresc oficial, amb un gust i nom propi. I hi va haver guanyador: “el diablet”, una beguda creada per uns quants joves de la colla diablera d’Almoster. Llavors van tenir participació els nans del poble i uns quants timbalers de la colla diablera, fent una cercavila pels carrers d’Almoster, finalitzant el recorregut al lloc protagonista de la festa, el local. I finalment, el moment més esperat, l’obertura de portes de l’espai jove al poble. Després d’un aperitiu i de poder contemplar les exposicions de les entitats del poble: la colla gegantera i la colla diablera (amb les maquetes en guix dels futurs gegants d’Almoster, els vestits, els timbals, les fotografies de ambdues entitats...), van tenir lloc les paraules de l’alcalde, Àngel Xifré, i la presència i paraules del coordinador territorial de Joventut de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jean Marc Segarra. I així vam concloure el dia, la festa. En general estem molt satisfets que la inauguració anés com va anar, i a més a més, tenint en compte que vam aconseguir el que inicialment ens vam proposar: marcar l’inici d’aquesta nova etapa per als joves del poble, i que ara ens toca desenvolupar. Cal agrair també la col·laboració i el suport de l’Ajuntament, la constant ajuda dels tècnics de Joventut: Eduard i Marta, que ens van guiar aconsellar en tot moment, i evidentment a la participació de la gent del poble, ja que sense ells, aquesta festa no tindria sentit, gràcies. I a partir d’ara ens toca prosperar per aconseguir el màxim rendiment d’aquest nou espai, nosaltres i les generacions que arribaran després.

L’informatiu d’Almoster ENTITATS - COLLA GEGANTERA

LA COLLA S’ESTRENA

Coincidint amb els actes de Festa Major, Almoster estrenarà el dia 27 de juliol dos gegants. Es tracta d’una iniciativa de la Colla Gegantera, que ha encarregat a l’escultor Manel Llauradó el disseny i construcció d’aquests elements festius, tan arrelats a la cultura catalana. Aquest artista reusenc ja té una llarga trajectòria a endegar projectes d’aquest tipus. Ha estat el “pare” del gegant Carrasclet, del Basilisc, del Bou, tots ells integrants del seguici festiu reusenc; i dels Gegants de la Selva del Camp, entre d’altres. Miquel i Àgueda -així es diran els nous gegants almosterencs- seran dues figures de 3,30 i 3,20 metres, respectivament, que pesaran entre 45 i 50 quilograms cadascuna. Lluiran uns vestits inspirats en personatges aristocràtics del segle XIII. Per poder tirar endavant aquest projecte, la colla espera comptar amb ajuts institucionals i la col·laboració d’entitats de la vila. La Colla Gegantera d’Almoster, que es va crear ara fa sis mesos, respon a la inquietud de fer més lluïdes les festes del poble i de disposar de dos gegants que representin Almoster en les diferents trobades geganteres del Camp de

Tarragona en què participin. La primera activitat de la colla es va dur a terme el passat 2 de desembre, en el marc de la Festa de l’Oli, amb la celebració de la 1ª Trobada Gegantera, en què van participar les colles de Maspujols, Salou, l’Hospitalet i Alforja. Paral·lelament a la creació dels gegants, la colla està estudiant la possibilitat de crear un

grup de grallers i timbalers que acompanyin els gegants. Per tal de donar-se a conèixer, juntament amb l’Associació Juvenil d’Almoster, la colla ha promogut recentment la creació d’una beguda, que s’ha batejat com el Diablet, el consum de la qual s’emmarcarà durant la celebració de la Festa Major.

L’informatiu d’Almoster LA NOSTRA GENT

Josep Maria Puigdomènech, home de gran qualitat dialèctica que ens trasllada amb les seves experiències a una vida plena d’esdeveniments i anècdotes que fan que el temps de l’entrevista passi en un no res. Josep Maria està feliçment casat amb la Josefina, justament el dia d’aquesta entrevista van complir 60 anys d’aniversari de boda, i plenament satisfets perquè els acabaven de fer besavis, un preciosa besnéta de tan sols 3 dies. Li agrada la música i sap tocar una mica instruments com el piano, la guitarra, bandúrria o l’harmònica.

“Al Josep Maria li va tocar la República, la guerra i la postguerra” Josep Maria (J.M.) viu al Picarany des de fa quasi 35 anys, temps que ha dedicat al desenvolupament dels inicis de la pròpia urbanització i durant dues legislatures com a regidor de festes del poble. Com a veïna està la seva filla que té una casa tocant a la seva i que fa que puguin tenir una vida familiar a la vegada independent i compartida. A Josep Maria li va tocar la República, la guerra i la postguerra, aquesta experiència juntament amb el seu caràcter obert l’ha fet un gran orador, interessant pels que li agraden escoltar la història en primera mà.

JOSEP MARIA PUIGDOMÉNECH

“Una vida dedicada al poble” 19

La primera part de la seva infància va transcórrer en la vida acomodada de la Barcelona industrial del final dels anys 1920 on el seu pare, com a representat i soci d’una empresa amb 23 marques alemanyes de maquinària tèxtil de gènere de punt (Màquines de cosir MUNTLOS), viatjava i es relacionava amb persones importants en la societat barcelonina.

L’informatiu d’Almoster LA NOSTRA GENT

La crisi econòmica de principis dels anys 30 va fer que la família Puigdomènech es traslladés a Alcoi on el pare de Josep Maria, Don Jaume, va acceptar una oferta com a Director General d’una fàbrica de producció de gènere de punt. [J.M. ens explica que la seva família abans d’establir-se a Barcelona va estar a Mataró i inclou una anècdota històrica de per què als mataronenses els diuen Cap grossos: En una de les visites de la reina Isabel II a Barcelona i rodalies, es va aturar a Mataró . Com que anava acompanyada d’una comitiva de 100 genets, els amfitrions van construir un mur tocant a la platja per poder lligar els cavalls, i van col·locar 100 banyes de mascle cabró, 50 a cada costat del mur, on les banyes feien d’argolles com a invent per lligar els cavalls. La reina Isabel II al veure allò va preguntar a l’alcalde d’on havia sortit allò (referint-se als caps de bens) i l’alcalde pensant que es referia a l’invent va contestar que del seu cap. De aquí que els de Mataró siguin uns caps grossos]. A Alcoi, J. M. va rebre la seva formació que en un futur seria la seva vida professional. Primer va tenir una formació administrativa on el fort era la mecanografia i després, combinant la participació en la guerra en les fàbriques d’armament i la formació en l’Escola industrial com a fuster-mecànic, es va treure la formació d’estudis d’industrial mecànica. Però J. M. estava fora de Catalunya [ens explica una altra anècdota, a Alcoi hi havía un hospital de guerra on els soldats catalans ferits s’identificaven perquè pràcticament tots portaven la senyera al pit] i ja un jove format va decidir tornar a la seva terra natal amb la seva germana, i es van traslladar a l’Espluga de Francolí per la relació amb un dels ferits que va anar a l’Hospital d’Alcoi. A l’Espluga va muntar un botiga de roba inte-

rior de punt sota l’experiència del seu pare. A l’Espluga té quantitat de vivències, però la d’actor al teatre on va conèixer a cap de la Falange de l’Espluga li va servir per saber el destí de la mili, que en un principi estava destinat a Canàries però que finalment va acabar destinat a Mallorca a les oficines com a mecanògraf] i de Mallorca a Barcelona també a les oficines per la seva vàlua com a administratiu.

“A Alcoi, Josep Maria va rebre la seva formació que en un futur seria la seva vida professional” Abans la mili durava fins a tres anys, com va ser el cas del Josep Maria, però al tornar a l’Espluga de Fracolí va començar una nova etapa per ell, pot ser la més important, va conèixer a la Josefina, la seva esposa. Josefina, de Reus, estiuejava a l’Espluga amb una amiga. A partir d’aquest moment el Josep Maria comença a treballar a La Industrial Sedera de Reus, es casen i viuen a Reus, on tenen una filla. L’aprenentatge de fuster-mecànic Industrial, la seva iniciativa, l’experiència i l’aprofitament de les oportunitats va fer que desenvolupés una feina important dintre de l’empresa. [Encara guarda i ens ensenya el carnet de l’afiliació al Servicio Sindical de Previsión de Contramaestres, Ayudantes y Preparación en tejidos des dels anys 1951 al 1978] Ja al Picarany, a finals dels anys 70 quan a la urbanització no hi havia més de 5 cases, Josep Maria es va fer la casa i es va traslladar amb la seva família. Va formar i va ser l’impulsor de la Junta de Conservació per poder tirar endavant una urbanització que

començava. Durant quasi 18 anys va participar activament en el manteniment i conservació de la urbanització, fins i tot quan ja no formava part de la junta [amb orgull ens mostra les fotos de la festa d’encesa de l’enllumenat de la urbanització Picarany que es va fer quan J.M. era el president de la Junta de Conservació]. Es va donar una situació difícil a la urbanització on van intervenir l’alcalde existent, el president de la Junta de conservació, el delegat d’urbanisme de Tarragona i per descomptat el Josep Maria Puigdomenech, que va acabar amb la signatura de tots els presents d’un conveni de mínims per recepcionar la urbanització [També ens mostra fotos de quan es va asfaltar el carrer de connexió amb Castellmoster que J.M. com a President de la Junta i amb col·laboració amb el veí Antoni Murtró van gestionar] . La seva activitat i capacitat encara li donava com per ser regidor de festes durant les alcadies de Jordi Jara i de Joaquim Canals, temps en els quals la confiança amb Josep Maria eren molt importants per poder fer una feina totalment personalitzada (no existien els mitjans d’oferta ni comunicació que tenim ara). I finalment la constitució de l’ADF (Associació de Defensa Forestal) d’Almoster també ha estat gràcies a la participació durant anys de Josep Maria. [També te les fotos de quan es va condicionar la bassa amb una subvenció de la Generalitat en la qual van participar el veí Xavi Llorençs i J.M. com a president de la Junta de Conservació i president de l’ADF] Com es pot veure, l’experiència i la implicació de Josep Maria Puigdomènech en la seva vida particular i en el desenvolupament del poble i la urbanització Picarany són de ple reconeixement.

Germán Ordóñez

L’informatiu d’Almoster TERRITORI I MEDI AMBIENT

RECORREGUT PER L’ENTORN DEL POBLE PAISATGE I BIODIVERSITAT - El barranc del Picarany S’obre una nova secció a la revista on es pretén mostrar les possibilitat de gaudir de la natura mitjançant la descripció de recorreguts a l’entorn del poble i explicar les espècies d’animals salvatges més freqüents de la zona o enumerar les varietats d’arbres que es poden veure o explicar les vistes des d’un punt determinat o ensenyar fotografies del paisatge. En aquesta secció comptem amb la apassionant col·laboració dels membres de l’Associació de Caçadors d’Almoster i dels coneixements dels col·laboradors de l’Associació de Defensa Forestal d’Almoster. El recorregut proposat és un passeig pel Barranc del Picarany:  Dificultat: fàcil  Distància: aprox. 5 Km.  Temps de passeig: 1,5 hores  Diferència d’altitud: 50 m.  Material especial: calçat còmode

Descripció del recorregut: 1. Sortim del poble pel carrer Camí del Picarany en direcció a la urbanització Picarany. Tenim un traçat d’asfalt de 500 m. des de la Granja Margelí fins el camí del Mas d’en Victor, indicat amb un cartell de camí rural del Consell Comarcal on indica el camí cap a l’Aleixar. Aquest camí es troba just al començament de les primeres cases de la urbanització. 2. El camí del Mas d’en Victor, ascendeix de forma suau per la part esquerra del barranc del Picarany, fins arribar al Mas d’en Victor (Mas catalogat per la Generalitat)

L’informatiu d’Almoster TERRITORI I MEDI AMBIENT

3. Quan arribem al Mas girarem a la dreta per creuar el barranc. Si continuéssim recte pel cami arribaríem fins l’Aleixar o el Mas d’en Borbó. El Mas d’en Victor és un dels cims d’aquest passeig 4. Al creuar el barranc es poden veure rastres de pas d’animals (porcs senglars i gineus) que circulen de dalt a baix, ens trobem també amb esplèndides arrels d’arbres que busquen la forma de mantenir-se arrelats a la terra. Creuem diferents barrancades on es pot intuir la presència d’aigua superficial per l’exuberància de la vegetació, en aquest barranc hi ha moltes fonts i mines naturals. El final d’aquest camí acaba a la partida Rumagossa on es connecta amb el camí anomenat de Les Aixetones. Des del Mas d’en Víctor al començament del camí de les Aixetones podem gaudir d’unes magnífiques vistes del Baix Camp i Tarragonès. 5. El camí de les Aixetones comença en un indret on a la dreta hi ha dos magnífics eucaliptus i a l’esquerra un petit camp sembrat de cereal. Aquest punt es el segon cim del passeig i a partir de aquí comença la baixada de tornada al poble. 6. Baixant pel camí de les Aixetones tindrem de cara tot l’espai des de la muntanya al mar per relaxar-nos i en el recorregut passarem el mas del Tous (Partida Sol Senyor). Veurem restes calcinades com a recordatori del gran incendi de l’any 91 i una font clausurada (Font de les Aixetones) escoltada per tres enormes pollancres. El camí de baixada aboca al camí de Les Serres, en els Pins del Massot, que ve des del Puig d’en Cama i ens porta fins el Dipòsit nou d’aigua del poble. 7. Després de 1,5 hores de passeig relaxat arribem als dipòsits vells, una obra d’art de supervivència dels anys 50.

especialment durant els mesos d’octubre a febrer que es la època de caçera. Descripció de la varietat d’arbres i sotabosc de la zona

Descripció de la fauna salvatge més freqüent de la zona El barranc del Picarany és el que podem anomenar com a corredor biològic, ja que es donen les condicions de refugi, proveiment d’aigua i aliment dels animals salvatges. El barranc és l’hàbitat d’animals com el conill, el porc senglar, les perdius, la geneta, l’escurçó i petits rosegadors i infinitats d’ocells, però especialment del teixó o toixó (tejón en castellá). (En cada recorregut explicarem les característiques biològiques d’un animal) El teixó o toixó (Meles meles) és un animal prudent, nocturn, que passa el dia a la teixonera on viu normalment en grups familiars. Les teixoneres arriben a ser excavacions notables, constituïdes per un entramat de galeries amb una cambra principal. L’hàbitat del teixó és variat, amb preferència pels boscos amb conreus propers i un únic requisit: l’existència de talussos de terra en llocs amagats i tranquils on poder excavar el cau. No és gens freqüent veure un toixó, però en canvi sí que podem trobar amb una relativa facilitat les entrades o les piles de terra al voltant dels seus caus, les teixoneres, i sobretot les seves característiques petjades. El toixó diposita els excrements en un clotet que prèviament ha excavat amb les seves fortes urpes, però, a diferència del que fan els gats, després no els colga amb terra. Tot i que pertany a l’ordre dels carnívors, el toixó és un mamífer omnívor que té un paper important en la dispersió de llavors que formen part de fruits carnosos. Com a recomanació de l’entorn i de la fauna de la zona, es recomana no sortir del camí,

La part baixa del barranc del Picarany (el recorregut que hem fet) es va salvar de miracle de l’incendi de l’any 91 i conserva exemplars del bosc mediterrani on conviuen arbres com el Pi blanc, el majoritari de la zona, però també podem trobar Pins pinyoners a la part alta del barranc, alzines i roures també hi ha arbres aïllats d’Arç blanc i Arboç. Ara en primavera l’explosió de les noves fulles dels roures donen esplendor al paisatge que després a la tardor es converteix en tota una paleta de colors ( és recomanable tornar a fer el recorregut al novembre o desembre). En el camí per arribar al mas d’en Víctor es pot apreciar les diferències de formacions vegetals, a la esquerra i vall el bosc mediterrani i a la dreta la zona cremada que està rebrotant amb espècies com alzines joves, fenàs i especialment estepes (arbustos que formen el sotabosc de la zona cremada i que donen una tonalitat fosca al vessant de la muntanya). Aquesta zona en temps anteriors va estar molt conreada i es poden distingir ametllers, vinyes, oliveres i avellaners. Volem agrair a Paco Gil i als membres de l’Associació de Caçadors d’Almoster per la seva passió per la natura i com assessors en la diversitat de la fauna i a Joan Llos com a component de l’Associació de Defensa Forestal d’Almoster com a assessor de la diversitat de la flora.

L’informatiu d’Almoster RECORDANT EL PASSAT

ELS PASSAVOLANTS, POBRES I PIDOLAIRES Abans, als pobles, hi feia cap gent de fora que pretenia recaptar diners entretenint la població o oferint-li algun tipus de mercaderia. Pensant sobre aquest tema, m’he recordat de molts d’ells i els aniré relacionant perquè penso que és interessant que en quedi constància. També n’afegeixo algun que jo no recordava i que em va fer venir a la memòria el Josep Francisco, en una conversa que vam mantenir abans de la seva mort. - De vegades, arribaven al poble colles d’hongaresos, serbis o d’altres països que portaven un ós que feien ballar al so d’una cançoneta. Recordo que un d’ells deia “Baila, Nicolau de la Rossí, Nicolau de la Rossí” i nosaltres repetíem aquestes paraules sense saber-ne el sentit. Dèiem que “feien ballar l’alonso” En acabar, passaven el plateret. El Francisco Fort també se’n recorda i té present el detall que l’ós portava una anella enganxada al llavi, del qual penjava una corda, que estiraven per ferlo caure i l’atabalaven cridant-li “Baila, Mariano”. - Altres colles portaven mones ensinistrades que feien tota mena d’acrobàcies i “monades” o, fins i tot una cabreta, que anava pujant destrament per una escala. - La meva mare m’explicava que una vegada, quan ella encara era soltera, devia ser pel voltant de l’any 1880, va venir un home que portava un tocino ensinistrat. En una de les actuacions, li va manar a l’animal que assenyalés

la xica més maca del poble. I el tocino se’n va anar directe cap on hi havia una noia jove, que ja tenia fama per la comarca de ser molt guapa, la Tereseta Nogués1 , i es va quedar plantat davant d’ella, deixant a tots bocabadats i a la noia, una mica avergonyida. - El senyor cigró era un home que venia de tant en tant i entretenia la gent amb la seva paraula fàcil. Portava un barret de feltre ornat amb una gran quantitat de botons de tota mena. Era molt xistós i a tothom que veia li inventava un renom. Per exemple, al meu pare, que tenia els ulls molt clars, li deia ulls d’esparver. A la Carmeta pastissera, que era baixeta i grasseta, un dia que la va veure guaitar a la finestra, li va dir la mandonguilla del forat. En veure baixar al jaio Nogués que era gras, va dir: “Ara baixa el banc escorn2” . A l’onclo Verjo que tenia un bigoti gros i una mica pèl roig, li va dir bigoti d’espart. Aquest home es posava al mig del carrer i anunciava el sant del dia i feia un sermó com si fos un capellà. Donava la impressió que era instruït i que sabia força coses -deien que havia estat al seminari. De vegades, organitzava una fila amb tota la canalla del poble agafats de la mà. Ell es posava el primer i, fent un so vibrant amb els dits, els feia córrer i ballar. Al poble, com que no hi havia gaires entreteniments, feien festa major quan veien que arribava el senyor cigró. - L’Anton de la Gralla era un gitano cata-

1 Al poble n’hi va haver una altra de Teresa Nogués, que molts recordaran. Era una neboda d’aquesta. 2 Banc escorn en deien d’un banc gros de fusta que posaven a les cases davant de la llar de foc. 3 La Bomba era a la placeta que hi ha davant de les primeres cases del carrer Nou. 4 Eren histories populars versificades que venien soltes en aquella emblemàtica botiga de Reus, situada a la confluència dels carrers de Donotea i d’Aleus. N’hi havia d’aquestes històries que eren molt conegudes i qualsevol les podia recitar de memòria, com Lo Celdoni i la Margarita, La fiera malvada, el soldat i la criada, etc 5 Anar a captar: demanar almoina per les cases i carrers.

là que tocava amb una gralla les cançons de moda d’aquell temps. L’acompanyava la seva dona, que feia “el redoble” amb el timbal. Més endavant també portaven el seu fill, que feia la segona veu amb una altra gralla. Anys més tard, quan anava o tornava de la Festa Major de Vila-rodona, vaig llegir en un diari que l’Anton de la Gralla i la seva dona havien mort a causa d’un llamp, mentre es trobaven dormint prop d’una torre d’electricitat. També recordo que, en una festa major, van demanar al president de la Societat si els deixava fer un concert a la sala, però com que ell no els va autoritzar, l’Anton, empipat, va portar la seva família fins La Bomba3 on van fer el concert i va llançar una maledicció molt forta contra els responsables de la societat. - El senyor Salvador dels gossos era un home baixet que anava amb tres o quatre gossets petits i els feia ballar. També portava romanços de la Fleca4 i la lletra de les cançons de moda, que venia per 5 o 10 cèntims. Quan venia a Almoster, es quedava al poble dos o tres dies i dormia en una barraca feta en una timba del tros de la Coma de cal Nogués, vora on ara hi ha el camp de futbol. De vegades, els xiquets i les xiquetes del poble anàvem fins allí per comprar-li algun romanço. - També passaven colles de gitanes de la bonaventura que portaven un pal llarg dalt del qual hi havia una espècie de pinya llargaruda on subjectaven molinets de vent que fabricaven ells mateixos. Molts pares i padrins en compraven a la canalla i aquesta, aquell dia, feia festa major. El Francisco Fort m’ha fet recordar que també portaven cistells o paners i els venien a canvi de menjar. Comenta que venien una gentada, anaven en un carro i s’estaven al poble dos o tres dies

L’informatiu d’Almoster RECORDANT EL PASSAT

- Lo píxim. Li deien així a un home mut que anava a captar5 per les cases i, en voler dir “Ave Maria Puríssima” només s’entenia “píxim”. Tenia una mania curiosa: quan baixaven de les cases les dones i li volien donar pa o cèntims, no els volia a la mà, els ho feia deixar a terra i d’allí ho agafava. De vegades els nens se n’enreien i ell s’enfadava molt i els perseguia amb el garrot enlaire. - N’hi havia un altre que vestia un guardapolvos i que portava una gran capsa al davant subjectada amb una beta passada pel coll. Li deien lo margentissa5 perquè cantava una copleta que més o menys deia així: A la bona margentissa porto mitges i mitjons vetes, [cintes] i botons, [colonies i bons] sabons. - També passava un home refet però cec que portava un gos al que li havia posat un collar ple de punxes. El gos l’anava guiant fins a la porta de cada una de les cases que estaven obertes. Si una estava tancada, l’animal ja no s’hi aturava. La mare, que tenia carnisseria, sempre li guardava algun bocí de carn dels que tenien menys sortida. - Venia un home de Reus amb una tartana a la que, quan era aquí, obria les portes del darrere i quedava convertida en botiga. Venia de tot: sucre, arròs, xocolata, cafè... A més, donava cupons per l’import del que havien comprat i les dones els anaven arreplegant per intercanviar-los per regals, quan en tenien molts.7 En alguna època, la presència d’aquesta gent

pidolaire es feia amoïnosa perquè, de vegades, mentre dinàvem, havíem de sortir a l’escala més d’una vegada per respondre als “ave maria puríssima” o, simplement “A Maria...” reclamant alguna engruna per caritat. Es clar que, si hom en quedava tip, els responia des de dalt estant: “Que Déu us empari” i... un altre dia serà. - Sobre aquest tema, el Josep Francisco en recordava d’altres. Segons ell, hi havia un home francès que venia habitualment de la Selva8 a arreglar llaunes i, com que parlava un català enxampurrat, deia quelcom com “O ripaie pel·le”. Li deien lo francès. Arreglava paraigües, paelles, soldava, Tenia una maquineta, com un filaberquí automàtic per fer uns petits foradets vora els clivells de les gerres de ceràmica on introduïa unes grapes perquè aquell no es fes més gros. A casa del Josep gastaven llet condensada i quan tenien tres pots buits els donaven al francès, el qual, amb un d’ells feia dues anses i les soldava a sengles pots, que passaven a augmentar els estris de cuina que tenien.9 Comentem amb el Francisco Fort que abans, al poble, de pot no se’n trobava cap, amb tants com n’hem de llançar ara... - De la Selva venia una pidolaire que li deien l’Antònia Peixa, que resava una oració a Sant Antoni. Arribava a una casa i deia: “Ave Maria Puríssima. Vol que li resi l’oració de Sant Antoni?” i tant si els de la casa li deien que sí com que no, ella s’asseia al brancal de la porta i la resava. - Venia una pellaire a recollir pells de conill, que les dones assecaven, i un drapaire amb un carret carregat de fruita del temps o sabó

5 Anar a captar: demanar almoina per les cases i carrers. 6 Va venir durant bastants anys, recordo que pel 1928 o el 1930 encara venia. 7 La meva mare va aconseguir una fruitera de vidre tallat i una sucrera precioses. 8 Es va escapar de França durant la Primera Guerra Mundial i es va refugiar a la Selva a casa d’un llauner de qui va aprendre l’ofici. També es va casar amb la filla de l’amo.

fet a casa i ho canviava per draps, roba vella, retalls, etc. - El Francisco Fort encara en recorda quatre més: Parla de la Pepa Borratxa, que passava a captar. Com que les cases estaven obertes, ella entrava fins al celler i els prenia vi. Venia amb homes diferents i es quedaven a dormir en una barraca molt gran que hi havia al tros del Pep Botet, a l’estret de la Riera. - El Galindon i la Prudència -a qui també anomenàvem Galindona-, arribaven amb un carro ple de taronges i les canviaven per draps. Venien vetes i fils i agulles de cap. Una vegada, recorda el Francisco, van arreplegar un gat dels pocs que hi havia pel poble, el van posar en un sac i van començar a donar-li cops fins que el van deixar ben estabornit o mort. El devien voler per menjar-se’l. - En passava un altre, molt educat, a qui li faltava una cama, però caminava àgilment amb les crosses i anava ben vestit. - El senyor Andreu era un home que, segons deien, estava desterrat per qüestions polítiques i passava a demanar caritat. Quan arribava, la canalla se li posava al darrere i ell els cantava cançons. En recorda una que deia: Jo i el meu germà al camp se’n vam anar; per no tenir tabaco no vam poder fumar. Tres cigarros tinc. Tres i dos fan cinc, cinc i cinc fan deu i dei i deu fan vint. Aquest és el relat dels pidolaires que van anar desfilant pel nostre poble durant els anys de la nostra joventut. Si haguéssim parlat amb més gent, segur que encara n’hauríem pogut recuperar uns quants més, però per passar una estona entretinguda, ja n’hi ha prou, no?

9 Ho feia amb un soldador que escalfava amb un fogó. Quan el tenia roent, posava una mica d’estany a dalt i a baix,

Enric Llevat i Sànchez

on havia fixat l’ansa i, d’aquesta manera, quedava soldada al pot.

L’informatiu d’Almoster RECORDANT EL PASSAT

EL POBLE DES D’UNA ALTRA PERSPECTIVA (1º PART) L’estiu passat, revisant documents antics de l’Ajuntament, em va caure a les mans un manuscrit de cinc fulls en paper ratllat i una portada on posa, amb bona cal•ligrafia: “Notas Estadísticas e Históricas del pueblo de Almoster. Año 1917” De seguida vaig pensar que el seu contingut s’havia de transcriure a la revista per deixar constància de com era el poble fa quasi cent anys i com el veia una persona aliena. Per tant, aquí el teniu 1: Copia exacta de las notas Estadísticas e Históricas que lleva consigo sobre este pueblo de Almoster, el excursionista Instructor de tropa de Exploradores de España, Dn. José Ruy Fernández. “Llegada a esta población el dia 16 de marzo de 1917 a las dos de la tarde procedente de la ciudad de Reus.El trayecto es por buena carretera departamental en construcción pero solamente terminada hasta el pueblo de Castellvell, distante de Reus unos dos kilómetros, quedando otro tanto de trayecto de ese último pueblo hasta Almoster, de bien acondicionado camino de carro. La campiña, por este lado, no puede ser más deliciosa, como todas las que forman parte del hermoso Campo de Tarragona, con sus producciones de avellanas, olivos, algarrobos y otros árboles frutales, viñedo y terreno de labranza grandemente aprovechado; tenien-

do siempre a la vista una porción de cerrúleos montes por la parte de N.E., que forman un panorama grandemente agradable. La población está sentada sobre la meseta de una colina, por lo cual, sus calles tienen la mayoría un declive bastante acentuado. Ésta tiene en la actualidad 380 habitantes y linda al N. con el término de la Selva y por la montaña de Puigdencama; al S., con el término de Reus; al E., con la Riera que separa el término de la Selva, y al O., con término de Aleixar y Castellvell. Su riqueza principal es, en la actualidad, el avellano, vino, aceite y algarroba; almendra, cereales, legumbres y hortalizas para el consumo del vecindario, con una extensión de terreno cultivable de 865 jornales estadísticos. La hidrografía está representada por algunos manantiales y minas de agua de su mismo término, tales son: el manantial de muy saludable agua que brota en el barranco denominado de “Aiguasana”, el cual no deja de brotar en todo el año. Dicho barranco comienza en el sitio denominado de “las Fontetas”, corriendo sus saludables aguas hacia Maspujols. El manantial titulado “de la Fuente”, el cual nace en el mismo pueblo y el que con el nombre de “Mina” abastece de sus aguas la fuente pública y el lavadero de ropa, y el barranco de “Picarany”, la mayoria del tiempo a seco; con otras minas de agua de bastante caudal, las cuales están en otros términos municipales y de las cuales se sirven también los vecinos de ésta para fertilizar sus campos.

1 Per raons d’espai, n’hem extret la descripció de l’església, que sortirà en el pròxim número. 2 L’actual plaça de l’Església.

Los montes de su término municipal son: el denominado “Puigdencama” con otra especie de cerrúleos montes que forman cordillera menos elevada, denominados “Romagosa”, del cual parte un brazo que le denominan “Solseñó” y “Serra” y cuyo brazo de cordilleras llega hasta el emplazamiento del pueblo, y la “Sierra del Picarany”, la que saliendo de la “Cordillera de Romagosa”, llega hasta Castellvell, por cuyo punto pasa un camino llamado “Carretera de Prades” a causa de que, en la antigüedad, ese camino era la única carretera que, partiendo de Tarragona, iba directamente a Prades. Las calles que forman la población, a causa de estar, como llevo expuesto, sobre una colina, son bastante pendientes y de no muy buen piso, habiendo algunas poco espaciosas; sin embargo, lo que forma la meseta de la mencionada colina, las calles son llanas y algo anchurosas; éstas son en número de once, denominadas: Calle Mayor, de la Fuente, Nueva, Carnecería, Carrerás, Cementerio, Portal, Abadía, Horno, Amargura, Arrabal, con una sola plaza denominada “Plaza de la Constitución”2 y dos plazoletas denominadas “Plaza de la Abadía” y “Plazuela del Oli”, ésa última plazuela estaba destinada antiguamente a mercado del aceite, la que formaba un recinto cerrado con su puerta practicada en la muralla y cuya llave guardaba el encargado de la custodia de la Plaza. Las casas de la población son de sólida construcción, algunas de edificación moderna y varias que declaran la época de su antigüedad, entre las cuales hay una que fue la primitiva Iglesia y cuya construcción data de 1611.

L’informatiu d’Almoster RECORDANT EL PASSAT

Como edificios públicos municipales, está la Casa Consistorial, con secretaría y archivo municipal muy bien ordenado; juzgado municipal y matadero de reses, todo en el mismo edificio; una escuela (mixta) en local alquilado por cuenta del Municipio; bien provista de todo el material necesario concerniente al ramo de la instrucción y, sobre todo, bien dirigida por inteligente y activo maestro nacional. Son también edificios municipales la fuente pública y el lavadero de ropa. En cuanto a industrias, recreos y sociedades, en Almoster, en la actualidad, no hay más que la industria agrícola y una sociedad de recreo con café, denominada “Los Amigos”, con algún comercio de telas, comestibles y otras industrias en pequeña escala. Como vías de comunicación, hay carretera en construcción que, partiendo desde Reus, debe llegar hasta esta población, pero que en la actualidad no llega más que hasta el pueblo de Castellvell, con buen camino de carro a ese pueblo y a la Selva, y de herradura a los demás pueblos circunvecinos. La estación ferroviaria más cercana, que es Reus, dista cuatro kilómetros, y Tarragona, capital de la provincia, doce kilómetros. [***] Con respeto a la parte histórica de esta población, siguiendo los datos históricos de los pueblos y villas que pertenecen al Campo de Tarragona y ateniéndose a la escritura de

algunas de sus carta -población, está bien comprendido que en la época de los Romanos este país hubo de ser frecuentado por éstos, construyendo en él algunas quintas o casas de recreo, según ciertos vestigios de ánforas, monedas y sepulturas que se han encontrado en el término de varios pueblos de este Campo de Tarragona. Al invadir este territorio la secta Mahometana, no fundaron en él poblado fortificado, sino alquerías, las mismas que fueron conquistadas por Berenguer IV, conde de Barcelona, o sea, por los Caballeros que ayudaban en la empresa, los cuales eran Dn. Hugo de Cervellón, que fue quien conquistó Riudoms y su castillo; Roberto de Aquiló; Ramón de Ganagot, el conde de Prades y algunos otros. Y es probable que el Conde Berenguer IV cediera este terreno a Dn. Ramón de Ganagot que fue el que le acompañó a expulsar a los moros de Ciurana y de su Castillo, haciéndoles pasar al otro lado del Ebro, por Pradells i Falset, como le cedió también la vallada de Alforja. De todos modos, esto ha sido repoblado por cristianos, habiéndoselo arrebatado a los moros en el año 1153 a 1155; lo indica bien el nombre que ha tenido antes de “Cuadra de Musté”. La palabra “Cuadra”, significando antiguamente reunión de masías, o sea, nombre que se le daba a un corto territorio circundado de masías. Luego se le dio carta-población, quedando con el nombre de “Pueblo de Mus-

ter”, segregado ya de Reus, lo que confirma la escritura de pacto que se encuentra en la Secretaría de la Casa Ayuntamiento, con fecha 22 de septiembre del año 1680, en la que acordó el Ayuntamiento de Reus, que, no obstante los muchos gastos que hace para acueductar el agua que nace a orillas del pueblo de Musté, hacen de ellas siete partes: cinco para Reus y las restantes para el pueblo de Musté, construyendo entonces el lavadero y abrevadero. Luego ya en 1680 estaba este pueblo segregado de Reus y regido por su Ayuntamiento constitucional, sin poder precisar la fecha de la segregación, por no encontrarse la cartapoblación. Con respeto al clima y posición tipográfica de esta población, se puede afirmar que no hay clima más saludable ni aguas más puras que las de este término municipal, añadiendo a eso el bello panorama que ofrece la vista; por una parte, el extenso y fértil Campo de Tarragona; en sentido opuesto, las numerosas cúspides de cerrúleos montes, con tanta variación de plantaciones de arboricultura y terreno de labranza, mezclado entre abruptos matorrales, pinos y jarales; luego al Sur, el extenso mar Mediterráneo. Unido todo ese hermoso panorama al carácter bondadoso y hospitalario de los habitantes del país, invita a pasar en estos lugares una buena temporada, olvidando los muchos desvelos que causa una vida demasiado sedentaria.” Almoster a 18 de marzo de 1917. José Ruy Fernández Malgrat algun error ortogràfic i de puntuació, hem d’admirar el rigor amb què José Ruy presenta les dades del poble, i la precisió de les descripcions d’allò que va observant. Desitjo que hàgiu passat una estona entretinguda i agradable. Antonieta Prats

L’informatiu d’Almoster ECONOMIA EN MINÚSCULES

ENTREM EN UNA GRANJA DE CONILLS La familia Pagés ens acull a casa seva i ens introdueix en un món ple de coneixements tècnics, pràctics i , a la vegada, curull d’humanitat i sentiments. La part tècnica ens aclapara però, al mateix temps, ens omple de satisfacció el fet que, en aquesta explotació cunícula, hi ha un complement de coneixements juntament amb un sentiment que conjunta la part tècnica i humana amb la part pràctica i la realitat quotidiana del mercat. La part tècnica ens aclapara però, al mateix temps, ens omple de satisfacció el fet que, en aquesta explotació cunícula, hi ha un complement de coneixements juntament amb un sentiment que conjunta la part tècnica i humana amb la part pràctica i la realitat quotidiana del mercat. Xarrem en el laboratori, on es fan les analítiques, on s’estableixen les diferents dietes i tractaments, cas de detectar alguna anomalía. Aquí es valora la qualitat de l’ eyaculació, provocada als mascles, fent un recompte d’espermatozoos, a fi d’aconseguir la millor inseminació, que es realitza de manera artificial. Tot això, que sembla tan fàcil, no deix de ser complexe i exigent, degut a la delicadesa i sensibilitat de l’animal en sí mateix.

Exigeixen un ambient sec i ventilat, el que comporta haver instal.lat uns fossos de dejeccció, amb evacuació directe a l’exterior ( en el cas d’aquesta granja, el sistema, está completament mecanitzat). Exigeixen una sanitat exquisida. Protecció del sol directe i, també, de la pluja. Són sensibles tant al calor com al fred. S’han d’evitar els corrents d’aire, i han d’estar perfectament oxigenats (ventilats). S’han d’evitar sorolls, visites, treballs imprevistos, l’amuntagament (elevada densitat), per tal d’evitar l’stress, donat que tots aquets factors influencien en el desenvolupament i per tant en la productivitat. Tant l’administració del pinso (tenint en compte que en cada etapa evolutiva: concepció, gestació, allatament, desllatament, engreixament i en referència als mascles, millorar la seva

qualitat reproductiva), com l’administració d’aigua o de qualsevol medicació manada per el veterinari, junt amb altres necessitats que s’observin, es fan de manera totalment automatitzada. Això ens garanteix l’administraciò de quantitats exactes, i a la vegada un estalvi económic. MONTATGE DE LA GRANJA Tot té un motiu i un origen, i la familia Pagés no n’es una excepció. Per allá l’any 1976 començaren per l’explotació d’un escorxador de conills. Al llarg dels anys, les irregularitats dels proveïdors, tant pel que fa a la qualitat com a la quantitat, estabilitat de provisió d`stocks, a fi de garantir un bon servei al client, els condiciona perquè, al voltant del any 2000 , prenguin una determinació, i després de mol-

L’informatiu d’Almoster ECONOMIA EN MINÚSCULES

tes visites a altres explotacions, consultes a técnics, estudis de rendibilitats, d’explotació i de mercat, posin en marxa la granja. Amb l’empenta que tenen els joves i amb l’experiència i valentia dels més grans , buscàren permisos, dictàmens, etc. I amb un “savoir faire”, per a mí, digne d’elogi, procediren a la construcció de la granja de manera totalment autodidacta i personal, sometense a totes les normes estrictes, per tal de dur a terme el programa legal i sanitari. El día 11-11-2006, entraren a la granja les primeres conilles El día 26-01-2007 inseminen les primeres conilles. El día 23-04-2007 es van sacrificar els primers conills, nascuts i criats a la granja. EXPLOTACIO Es una explotacio familiar amb supervisió veterinària. La selecció de raça (no genètica) s’ha fet buscant qualitat i quantitat mitjançant línies de selecció per els mascles ( + qualitat i + quantitat d’esperma i carn i – malaltíes i - mortaldat) i per les famelles( + bona ovulació, +bon comportament en la concepció, -abortaments, + bon comportament en l’allatament).

En aquesta selecció s’evita la consenguinitat fent un seguiment tant per els pares com per les mares, des-dels bes-avis. No venen al detall ni a les grans superficies, d’aquesta manera tenen més control sobre el consum diari i poden fer un càlcul gairabé exhaustiu de la demanda i, consequenment, de la quantitat d’animals a sacrificar; així eviten

l’acumul d’stocks, ya que tenen una garantía de consum, de l’animal sacrificat, entre un máxim de 1 o 2 díes. CONTROL VETERINARI La granja és supervisada per un equip tècnic d’inginyers agrónams i veterinaris especialistes, que controlen:

UNA RECEPTA DE CONILL: Conill amb prunes Per si us ha vingut desig de menjar conill us pasem una recepta que ens ha recomanat l’Adelina

INGREDIENTS: 1 conill 1 rama de canyella cebetes petites pinyons prunes oli i llard de porc Per la picada: 1 galeta María, ametlles torrades, 2 grans d’all, 1 pastilla de caldo.

Posar el conill trocejat i amanit amb sal i pebre a la cassola amb bastant d’oli, llard i la canyella. Quan esta roset s’hi tiren els pinyons i les cebetes; pasats 5 minuts s’hi tiren els vins. El conill te que quedar quasi cobert. El deixarem coure a foc lent. Una vegada estigui tou hi tirarem la picada i les prunes i ho deixarem coure uns 5 minuts. BON PROFIT !!!

L’informatiu d’Almoster ECONOMIA EN MINÚSCULES

-programa de vacunacions -enfermetats -parasitosis externes i internes -enfermetats micótiques (de la pell) -neteja, desinfeccció, desinsectació, desratització. -programa d’eliminació higiénica dels cadàvers i altres sub-productes animals , no destinats al consum humá. -formació del operaris per el confort dels animals -control del amoníac (pipis), ja que l’elevació del mateix pot comportar problemes respiratoris. -mitjans per el control d’animals en quarentena COM ÉS I COM CRIA EL CONILL El conill és un ánimal actiu. Sempre atent, tímid, no agressiu, sociable amb la seva espècie, desconfiat cap a les altres, extraordinariament sensible als estímuls externs. Extremadament exigent pel que fa a la qualitat de l’alimentació i de la ingesta d’aigua. Els mascles maduren sexualment al voltant de les 32 setmanes. Cada femella te dos ovaris i dues matrius, per aquest motiu són tan prolífiques. Avui, tècnicament, els científics, recomanen la inseminació artificial. Als 5 mesos s’indueix l’ovulació de la femella A 1ª hora del matí es procedéix a la inseminació artificial. Als 15 díes, després de la inseminació, es fa un diagnòstic de gestació (palpació abdominal per detectar la presència d’embrions). Queden prenyades el 90% de les femelles. A fi de fer la selecció de raça a que abans féiem esment, amb el 10% de femelles que no queden prenyades, es fan tres nous intents, cas de no quedar prenyades, se les desestima definitivament. Pareixen als 30 díes Els llodrigons estan 37 díes amb la mare. Els 18 primers díes només mamen.

A partir del día 19, mamen i mengen. A partir del día 35 se’ls desmame. Les mares estan 6 i 10 díes sense llodrigons. Els 11 díes després del part es procedèix a una nova inseminació. Els llodrigons passen a la fase d’engreix. ALIMENTACIÓ Es confeccionen dietes per els mascles, per les femelles, per les famelles gestants , per les famelles alletant. Per els llodrigons quan mamen i a partir del desllatament quan estan en fase d’engreixament. El pinso que se’ls proporciona és a base de diferents percentatges d’aufals, moresc, blat, ordi , cibada, girasol, soja; aquests percentatges s’estableixen automàticament. Donat que és un animal extremadament sensible i exquisit o “sibarita” amb l’alimentació, si no el troba correcte, no se’l menja; també es te un control rigurós sobre la qualitat de l’aigua (filtres, desinfectació sense clor, etc.), si no la troba perfecte no se la beu. CARN DE CONILL És una carn blanca, apte per a qualsevol edat. Degut a les característiques del seu aparell digestiu, no admet ni hormones ni drogues de

creixement. És una carn de baix contingut en greixos i colesterol per el que es pot indicar en dietes d’aprimament, excés de pes, tractament i prevenció d’enfermetats del cor i fetge, malalts d’arteriosclerosi, colesterol elevat. En tenir menys greix fa que el gust de la carn no sigui tant fort, el que ens permet múltiples presentacions culinàries. Te un baix contingut en sodi (sal) inferior a qualsevol altre carn, el qual ens permet recomanar-la per les dietes d’hipertensió i en enfermetats del ronyó. És una carn sucosa, sense nervis i es la que te un contingut més elevat en proteína i ferro (creixement, convalescència). I si no sabeu on comprar-ne us podeu adreçar als mercats i botigues de Reus o a la tenda de la Rosario que, directament o per encàrrec us en proporcionará la quantitat que en volgueu. Tenint en compte que els dissabtes i festius també us el farán a l’ast.

Aquest article ha estat possible gràcies a la gentilesa de la familia Pagés : Joan Pagés, Adelina Pino, Guillem Pagés i Isaac Pagés

L’informatiu d’Almoster TOTS FEM REVISTA

LA NOVA ORDENANÇA D’EQUIPAMENTS I MATERIAL MUNICIPALS

Des del mes de maig ja es pot llogar el Teatre i les taules i cadires per a ús particular

El passat més d’abril va entrar en vigor la nova ordenança que estableix el preu públic per utilitzar els espais municipals i les taules i cadires de l’Ajuntament, i que servirà perquè qualsevol ciutadà d’Almoster pugui accedir a utilitzar els equipaments. Fins ara la legislació d’aquest fet estava en diferents ordenances i ara tot està regulat en una mateixa ordenança. Per al’ús de les instal·lacions esportives els preus són: En tots els casos la neteja va a càrrec de l’usuari ical dipositar una quantitat en concepte de fiança a l’Ajuntament que serà retornada una vegada revisada la instal·lació, i que ha de cobrir les despeses en cas de desperfectes. Per l’ús de Material Municipal també s’han establert preus públics per la seva utilització de forma privada, el preu de lloguer d’una taula és de 1 € per dia, i el d’una cadira és de 0,25 € per dia. En ambdós casos cal dipositar una fiança de 5 € per taula i 1 € per cadira. En tots els casos l’ordenança estableix una bonificació del 100% en el cas que l’ús dels espais municipals o material el sol·licitin els centres escolars, les associacions i entitats locals sense ànim de lucre.

PISTA POLIESPORTIVA Per la utilització de la pista esportiva amb llum artificial Per la utilització de la pista esportiva amb llum natural

30 € per hora 20 € per hora

CAMP DE FUTBOL Per utilització del camp de futbol per partit o entrenament amb llum artificial 200 €/sessió Per utilització del camp de futbol per partit o entrenament amb llum natural 100 €/sessió PISCINA Entrades individuals (a partir de 3 anys) Majors de 14 anys Menors de 14 i majors de 65 Abonaments (a partir de 3 anys) Majors de 14 anys Menors 14 i majors 65 De família Per l’ús d’altres equipaments

6€ 3€ 60 €/temp 34 €/mes 10 €/quinzena 30 €/temp 17 €/mes 10 €/quizena 120 €/temp

CASA DE CULTURA Preu per acte ja sigui de matí o tarda

30 €

TEATRE Preu per acte ja sigui de matí o tarda

300 €

La ordenança pretén ser un nou servei a les entitats ja que poden accedir a utilitzar els espais públics i el material de què disposa l’Ajuntament per a fer festes, celebracions... i també als vilatans per a un ús particular a

canvi d’un preu raonable i per sota del de mercat. Àngel Xifré i Arroyo Alcalde i Regidor d’Hisenda

L’informatiu d’Almoster TOTS FEM REVISTA

Almoster té un nou terreny municipal Les gestions iniciades fa més d’un any per adquirir un terreny contigu al cementiri s’han concretat el passat més de febrer, ja que han finalitzat els tràmits que donen la propietat d’aquest terreny al municipi. Aquest terreny té aproximadament uns 7.500 m2, està qualificat de rústec i en unfutur pot prestar diferents funcions.

Actualment serveix de forma provisional de deixalleria municipal, però en un futur es podrà ampliar el cementiri, ubicar de forma definitiva la deixalleria municipal i inclús pot ser el lloc que ocupi la brigada municipal, per això caldria la construcció d’un magatzem amb aquesta utilitat. Àngel Xifré i Arroyo

Una petita reflexió Aprofitant l’avinentesa que em dóna la revista l’Informatiu d’Almoster voldria fer una reflexió sobre l’home i la dona madurs, el vellet o la velleta que, carregats d’anys i amb el cos corbat pel tracte rebut de la vida, es mereix aquesta reflexió, o simplement que sàpiguen que no estan sols, que hi ha molta gent que els estimen, sobre tot transmetre’ls una mica d’escalfor, de respecte i enaltir les virtuts que tenen i recordar-nos a la vegada que d’ells hem heretat la nostra manera d’ésser, que dels arbres que ells plantaren en recollim els fruits, que dels seus passos per la vida rebem una experiència adquirida entre fracassos i esforços, fem que entre tots, grans, no tan grans i joves, aquestes cares plenes d’arrugues, enfortides pel llarg caminar, facin una rialla càlida i serena, que comprenguin i comprenguem que no estem sols, i que el neguit del viure present, comprovin que els fills o els que tenen més a prop, trobin un petit espai per dedicar-lo completament a ells.

Jo des que estic jubilat, he estat algunes vegades a les trobades de la gent gran i he visitat algun esplai i em sembla que tothom s’ho passi molt bé, i s’ho passen bé! Però m’agradaria saber com se senten alguns quan la festa s’acaba. Per això que la meva reflexió és que tothom senti una mica més d’escalfor dels que l’estimen.

Les Puntaires Puntaires de Catalunya que de l’Ebre al Pirineu teixiu amb tal zel les puntes que feu del dolç treball un cel. El coixí és vostra terra, les agulles les arrels, els boixets en són les branques i les puntes els conreus. Quan la feina és acabada tot el món l’admirarà; és el tresor de la mare que pensava en català. Els boixets en fan la música, marca l’agulla el compàs, és com si fos la sardana... primer curts i després llargs. Mares que en teniu filles no les deixeu mai d’ensenyar perquè si es perden les puntes es perd part del català.

El que escriu aquestes ratlles així ho desitja. Josep Mª Altés President de la Gent Gran d’Almoster

Claveu ben bé les agulles, que no es perdin les arrels perquè no mirin les rames tal com ho fan els conreus. El món veurà la grandesa d’aquest treball tan sagrat Que sols l’igualen en bellesa tots els cims de Montserrat. Josep Llevat Almoster, (17-8-2005)

L’informatiu d’Almoster TOTS FEM REVISTA

Consells per a cada dia Hi ha moltes persones que no treballen còmodament amb guants quan fan treballs de jardineria amb terra. Una solució consisteix que abans de començar la feina, esgarrapem una pastilla de sabó seca. D’aquesta manera no entrarà terra entre les ungles i després es podran rentar fàcilment. La memòria és quelcom que si no es fa treballar, es perd. Per això podem reforçar-la fent coses senzilles: Jugant a buscar paraules que comencin per una lletra, buscant derivats d’una paraula, etc.

Intentant memoritzar lletres de cançons, poesies, etc. Escriure una llista de les coses que cal fer l’endemà. Si has de memoritzar alguna cosa, fixa’t en algun detall que et cridi l’atenció d’allò que vulguis recordar o que hi estableixi una relació que et faci recordar-la.

Rosa Jardí.

Xocolata desfeta Aquesta és la història de la tradició de la xocolata desfeta a les festes del poble d’Almoster Fa moles anys que el dia del gos (o sia el tercer dia de la Festa Major) s’aprofitava la festa que es feia per a la mainada per a acabar amb xocolata i coca. Cal dir que va tenir bastant d’èxit. Tant que es va arribar a fer per a un total de 500 persones. Ens atreviríem a dir que tothom l’esperava. Actualment ja no es fa únicament aquest dia, es comença per carnaval, el segueix el final de

curs a l’escola, la festa de sant Abdon, la festa de sant Miquel, el dia en què els nens fan cagar el tió i ..., realment sembla que sempre és benvinguda. A nivell personal, podríem dir que fins i tot els nostres néts ens varen demanar que els féssim la xocolata desfeta per tal d’organitzar un esmorzar a benefici de la Marató de TV3 a l’Institut Puig Ferreter de la Selva del Camp; va tenir tant d’èxit, que diuen que encara en parlen a vegades.

Ara us parlarem d’allò que necessitem per a preparar-la: els fogons, les olles (nosaltres n’utilitzem una de 15 litres i una de 12) i unes pales de fusta per a poder remenar. Les nostres pales de fusta que utilitzem per a remenar les va fer el fuster Paco Jara, que en pau descansi. La recepta pròpiament dita: Un litre de llet per cada paquet de xocolata en pols. Es posa la llet al foc i se’n deixa una mica de freda per desfer la xocolata en pols. Quan la llet comença a bullir, hi tirem la pols de xocolata que abans haurem desfet en la llet freda. Molt important, no es pot deixar de remenar fins que comenci a espessir. Per cada litre de llet, en surten aproximadament cinc gots. Bon profit. Catalina Paquita Rosa Fina

L’informatiu d’Almoster TOTS FEM REVISTA

El maridet

Maridet: Petit braser que s’utilitzava per a escalfar els peus o el llit. El de la fotografia, propietat de la Rosa Jardí, l’utilitzava quan de petita anava a l’escola per tal d’escalfar-se els peus a classe, quan les aules no tenien calefacció.

Dites i refranys

Els meus records Quan feia poc que la guerra s’acabà i la gana tenia presència a aquest mont vaig arribar omplint la mare de paciència.

A la pàtria tingué que servir doncs això no es perdonava però el temps que vaig estar allí, valguem deu, si m’enyorava!

De petit poc temps vaig tenir per jugar com tots el que arribaren com jo doncs a casa tots teníem que treballar i sempre estar a les ordres del patró.

Quan de la mili vaig arribar l’idili continuava endavant i com que em volia casar la casa vaig començar a treballar.

Quan jo era encara infant em recordo d’aquells carrers pedregosos i empinats que semblaven can costers.

I com la dita diu ... El casar-se no és res Si al cap d’un any no fossin tres. I així va ser!

Ara són carrers encimentats i racons tots fets jardins on s’hi assenten alguns avis i també bastants fadrins.

La dona i jo, gelosos d’aquell infant que per nosaltres era el millor del món. Te’n dónes compte que estimant penses amb els que ja no hi són.

Jo aviat em vaig enamorar d’una nena bonica i primeta que jo volia adorar però em feia bastant la punyeta.

Josep Mª Altés

La millor paraula és la no dita. Si dubtes, calla. Secret entre dos és perillós, entre tres no val res. Home petit, carregat de punyetes. Com canta el rector, respon l’escolà. Mira’t a tu i no diràs mal de ningú. Qui amb ximples es fa, si no ho és s’hi tornarà. La paciència és una pasta, que qui més en té més en gasta. El temps aclareix les coses. El teu meu, i el meu teu. És millor ser un home pobre, que un pobre

home. A la colla de sant Andreu, cadascú paga lo seu. Dona finestrera, o puta o xafardera. Meló i casament, és qüestió d’encertament. Tot bon cavall ensopega. No és més ric el que més té, sinó el que menys necessita.

Josep Mª Altés

L’informatiu d’Almoster TOTS FEM REVISTA

RECORDS D’INFANTESA Any 1942 Diumenge de Rams La mare m’ha despertat a les nou del matí per emprovar-me el vestit i acabar de cosir-lo. Les galetes ja estan llestes. La Paquita i jo les hem penjades a les rames de llorer. A l’església, totes les amigues estrenàvem vestits i sabates noves. La Rosa ens ha explicat que s’ha passat el matí rentant la porta, ja que estava plena de la sal que havia tirat el mossèn per beneir-la el dia anterior. Dijous Sant Tot el matí he estat a casa amb la Paquita. La mare no m’ha deixat sortir al carrer perquè deia que faria massa soroll. Al matí han anat a posar el Sant Crist estirat al terra de l’altar major com si estigués mort. Les campanes no han tocat en tot el dia. Aquest dia mai no m’ha agradat. Al carrer no hi ha ningú, no s’escolta la ràdio, ni la gent cantant, parlant. Tot l’ambient és molt fosc, com si estigués solitari. A les cinc hem anat al fasos a “matar els jueus”. A en Francesc, de tant de picar amb els peus al banc se li ha trencat el taló de la sabata. Anàvem apagant els ciris i una vegada tots apagats hem començat a fer soroll amb els carraus1 i les matraques2. Els nadons s’han fet un fart de plorar. A les deu s’ha fet la processó del Sant enterrament. Anàvem tots vestits de vesta3 i cada nen i nena portava un objecte recordant la vida de Jesús.

Jo he portat de Ca la Gargoria un martell. Altres portaven el pilar de la casa Jardí, la mà de Ca la Moixona, el gall de Cal Vile, el gerro de Cal Falç o el calze de Cal Mian. He disfrutat com mai! La mare m’ha deixat desfer-me les trenes i tothom em deia que estava molt maca. Espero que demà, la de la Selva sigui igual com aquesta. Divendres Sant Quin martiri! A les set del matí hem anat al calvari. Estava morta! I a sobre no he pogut esmorzar! Per dinar la mare no ha pogut fer res de carn i hem dinat empanades d’espinacs amb panses i pinyons. A la tarda hem anat a fer farigola. Dissabte Sant M’han despertat les campanes tocant a Glòria.

Com m’agrada despertar-me i veure tot el poble tan content! La Rosa, la Paquita, la Dolors i jo hem sortit al carrer a plegar les nou pedretes per protegirnos dels dies de tempesta. Després, a l’església hi havia el ribell amb l’aigua beneïda per a fer marxar els mals esperits, i n’hem anat a omplir-ne uns quants pots. Demà ens espera un dia molt atrafegat! Encara m’he de preparar el vestit de catalana per a anar a cantar les caramelles4. Diumenge de Glòria Quina emoció! Ja estic vestideta de catalana i a punt d’anar a cantar caramelles! És el que més m’agrada de Setmana Santa! Faig tard, a la tarda continuaré escrivint...

Anna Moragas Llevat

1 Estri de fusta amb una lamineta i una roda dentada que produeix un seguit de sons secs i estridents. 2 Instrument de fusta que produeix un so, generalment, fent rodar el cos de l’instrument a l’entorn d’un eix. 3 Túnica llarga utilitzada per laics en alguns actes religiosos. 4 Una colla de cantaires visitaven les cases davant les quals cantaven cançons anomenades caramelles, i rebien com a gratificació una barreja de queviures i llaminadures.

L’informatiu d’Almoster TOTS FEM REVISTA

Per Sant Jordi, un llibre per a cada infant Finalment, vaig anar a l’escola bressol, per als més menuts també hi ha conte. Estaven esperant-me tots al pati, impacients perquè ells també havien d’anar “d’excursió” a la parada de llibres i roses de la plaça. Amb l’ajut de les educadores i de la Directora, vaig anar repartint els contes. Tots es van posar molt contents, feia goig de veure’ls tan petitons asseguts al pati tot anant fullejant el seu conte nou observant els dibuixos de colors vius i formes atractives. El que cada any veig és que els nostres nens i nenes agraeixen molt aquest detall que l’Ajuntament té amb ells i amb els seus respectius centres, donat que el llibre, un cop l’han llegit i l’han intercanviat amb els companys de classe, a final de curs l’han de tornar a l’escola perquè passi a formar part de la biblioteca d’aula de cadascun dels centres educatius.

n Escola Bressol Municipal Els Musterets Com ja ve sent una tradició, també aquest any per Sant Jordi, des de la Regidoria d’Educació i Afers Socials s’ha fet el lliurament d’un llibre per a cadascun dels nens i nenes de l’escola Bressol Municipal Els Musterets i del CEIP. Ramon Sugrañes.

Coia del Rio Valls Regidora d’Educació i Afers Socials

Des de fa 5 anys, com a regidora d’Ensenyament, cada matí de Sant Jordi, vaig a l’escola i en els darrers 3 anys també a l’escola bressol per regalar un llibre a tots els alumnes, des dels més petits de P-0 fins als més grans de 6è de primària. Començo per les classes dels més grans, des de 3r fins a 6è. Estan tots a les seves respectives aules fent classe com qualsevol dia normal. Intento no destorbar-los massa per no trencar el ritme de la classe, els lliuro un llibre diferent a cadascun d’ells juntament amb un punt de llibre. Amb els nens i nenes de P-3 fins a 2n de primària, la dinàmica va ser del tot diferent. Aprofitant que, com cada any, van a la parada que munten l’associació de dones Santa Àgata a la Plaça Josep Rosselló, els faig pujar a recollir el seu llibre a la biblioteca municipal. Aprofito l’avinentesa per explicar-los què és una biblioteca, què és el que hi poden trobar i que, com tots els Musterencs, la poden utilitzar. Alguns d’ells ja en són usuaris, però d’altres no sabien que a sobre del Bar de l’Ateneu hi ha un espai on pots anar a les tardes a llegir, connectar-te a internet en els ordinadors del telecentre que hi tenim instal·lats, fer els deures amb els companys de classe, agafar de préstec un llibre per a endur-te’l a casa uns quants dies i el millor de tot, sense haver de pagar ni cinc!, això és el que més els va sorprendre.

n Classe 2on

n Classe P3

L’informatiu d’Almoster LA CUINA QUE TORNA

CUINA

En aquest Informatiu estrenem nova secció Us passem la primera recepta. Com podeu comprovar, no és gens complicada.

GALERES AMB PATATES Ingredients: 3 o 4 galeres per persona 1 patata mitjana / grossa per persona oli d’oliva 6 grans d’all 1 gotet de vi blanc fumet (entre 1/4 i 1/5 litre) sal Peleu i trossegeu les patates, guardeu-les amb aigua per, després, escórrer-les. Peleu i trossegeu els alls i rossegeu-los amb oli; quan trenquin el color ajunteu-hi les patates i la sal(no estalviem l’oli), el foc no gaire fort; quan les patates comencin a rossejar hi aboquem el vi blanc i quan hagi reduït, amb una espàtula, retirem i guardem els alls i les patates. A la cassola o estri que presentarem a taula, hi posarem 2 o 3 cullerades soperes de l’oli de

les patates i quan estigui calent hi tirarem les galeres (tapeu deseguida perque esquitxen), volta i volta. Hi aboquem les patates escorregudes, que tenim guardades, junt amb el caldo de peix, que tindrem calent (tan sols la quantitat suficient per amorosir tot el conjunt) . Si es vol, es fa un allioli negat ( 1 o 2 grans

d’all, aixafats amb 2 cullerades d’oli i ½ gotet de caldo de peix) i el tirem pel damunt deixant que arrenqui el bull. Servi-ho calent. Ramon Sotorra

PEUS DE PORC AMB CARAGOLS Recepta seleccionada de la Paquita Llussà de la cuina de Josep Lladonosa Ingredients per a cinc persones: Peus de porc Caragols Pernil Llorer All Cebes Tomàquets madurs Pastanaga Bitxo Ametlles torrades 50 g Carquinyolis Julivert Oli Sal Pebre negre en gra

Preparació 5 0,5 kg 100g 1 fulla 1 cabeça 2 250 g 1 0,5

Renteu a part els caragols, feu que coguin i els escorreu. Tot seguit, retireu els peus cuits de la cassola, els escorreu també, els eixugueu bé amb un drap, els enfarineu i els sofregiu amb oli roent; després els passeu a una cassola de terrissa. Sofregiu a part la ceba i el tomàquet, tireu-ho al damunt dels peus i cobriu-los amb el brou que teniu d’haver-los cuinat abans. Afegiu-hi els caragols, el pernil tallat a daus i el bitxo. Deixeu-ho que bulli uns vint minuts. Piqueu al morter dos grans d’all, les ametlles, el julivert i els carquinyolis; afegiu-ho a la cassola, que estarà al foc suau, i feu-ho bullir uns cinc minuts més. Comproveu el punt de sal i serviu-ho ben calent en la mateixa cassola.

2 1 ramet 0,25 l

L’informatiu d’Almoster NOTÍCIES BREUS

Tennis taula a Almoster

es del passat mes de novembre es realitzen setmanalment entrenaments de tennis taula al Teatre, tots els dissabtes pel matí. El tennis taula, és un esport individual, que combina a la perfecció l’esforç físic i la tècnica, un esport ideal per Almoster, no es necessita un gran nombre de jugadors per poder crear equips o simplement practicar-lo, i es pot practicar amb facilitat al Teatre. És un esport noble a on no existeixen ni el contacte, ni les faltes, ni el joc brut, per tant un esport ideal per a nens i nenes que volen iniciar-se en un esport i ho vulguin fer a Almoster.

1er TORNEIG DE NADAL DE TENNIS TAULA D’ALMOSTER El 29 de desembre de 2007, es va realitzar el 1er Torneig al Teatre d’Almoster. El torneig va incloure una exhibició de Tennis Taula per part dels jugadors del Reus Deportiu.

Esperem que en breu pugui esdevenir una realitat formalitzant-se com a nova entitat esportiva o com a secció d’un altre entitat. El passat mes de desembre es va realitzar el 1er Torneig de Nadal, amb una participació de 32 jugadors, i a on es va poder veure que gaudim d’un bon nivell. Les persones implicades en aquesta activitat estan pensant en nous tornejos, un obert a l’estiu com de costum, i un altre per tal que els nens i nenes que practiquen aquest esport habitualment competeixin amb altres poblacions. També s’està plantejant fer un dia setmanal de portes obertes per tal que tothom que vulgui pugui practicar el tennis taula, i s’iniciaran també converses amb l’AMPA per que aprofitant l’estructura actual, es pugui oferir aquesta activitat com activitat esportiva a l’escola. Pere Borràs Regidor de Cultura, Esport i Joventut

RESULTATS: Categoria de 8 a 10 anys: • Primer classificat : Paula Borràs • Segon classificat : Pere Perelló • Tercer classificat : Paula Navarrete Categoria d’11 a 13 anys: • Primer classificat : Manel Padilla • Segon classificat : Guillem Pont • Tercer classificat : Xavier Armengol

Categoria absoluta: • Primer classificat : Andreu Pont • Segon classificat : Pep Canals • Tercer classificat : Jaume Armengol

L’informatiu d’Almoster XXXX NOTÍCIES BREUS

Carnaval

l passat dia 9 de febrer es celebrà la tradicional festa del carnaval amb molta participació. Joves i no tan joves, colles i disfresses individuals, tots varen desfilar pels nostre carrers, per acabar finalment gaudint de festa, ball i xocolata el teatre.

El Patge dels Reis

l passat dia 30 de desembre els nens d’Almoster varen rebre la visita del patge dels Reis d’orient, per tal de recollir les cartes amb els desigs del nostres infants.

Concert de Sant Jordi

l dia 20 d’abril al Teatre es celebrà la festivitat de sant Jordi amb un concert a càrrec de la Coral Verge del Camí de Cambrils. Durant el descans, com ja és tradició, alguns dels nostres infants ens varen oferir a tots la interpretació de diferents composicions amb els seus instruments musicals.

L’informatiu d’Almoster NOTÍCIES BREUS

La Marató de TV3

El tió de l’Ateneu El dia 23 de desembre l’Ateneu organitzà el Tió per als nens. Tradicional festa en la qual els infants fan de la màgia d’un tronc el centre de la seva il·lusió.

El passat dia 16 de desembre un any més Almoster va participar en la Marató de TV3.

Els Reis d’Orient La nit del 5 de gener, nit màgica per a tots els infants, els Reis d’orient arribaren a Almoster. Aquest any el mitjà de transport escollit varen ser els cotxes antics. Després d’una desfilada en la que endolciren a nens i grans amb el llançament d’una gran quantitat de caramels, varen arribar a l’ajuntament on els va rebre l’alcalde, que els va lliurar les claus del poble. A l’església oferiren la seva ofrena a l’infant Jesús. Ja en el teatre repartiren als petits un aperitiu de les joguines que havien portat. Un cop dormits els nens, acabaren de lliurar casa a casa la resta dels regals.

La Festa de l’oli El ja llunyà dia 2 de desembre es celebrà una nova edició de la nostra festa de l’oli, festa que d’entre totes les que celebrem, és la que més gent de fora atrau cada any al nostre poble. Aquest any, i amb l’ajut d’una meteorologia favorable, novament va ser un gran èxit d’assistència. Cal destacar que als elements centrals i tradicionals de la festa, la venda de l’oli nou i l’esmorzar popular, cada any s’hi van afegint noves entitats, aquest any les recent creades colles de gegants i diables hi varen posar les seves paradetes, acompanyant a les ja tradicionals del club de futbol i l’AMPA. També aquest any, per iniciativa de la comissió de festes, es va muntar una parada per a recollir diners per a la Marató de TV3, en la que es veneren tiquets per al sorteig de diferents lots donats per entitats i particulars del poble. Cal remarcar l’èxit de la recaptació obtinguda en aquesta activitat.