T
E
X
T
O
S
P
E
D
A
G
Ò
G
I
C
S
ROSA S E N SAT
VERS L’ESCOLA NOVA
ROSA S E N S AT
VERS L’ESCOLA NOVA
© Hereus de Rosa Sensat © d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Dr. Junyent, 1. 08500 Vic —Eumo és l’editorial de la UVic-UCC— www.eumoeditorial.com – eumoeditorial@eumoeditorial.com Edició en paper: 1996 Edició digital: juny de 2018 Disseny de la coberta: Ton Granero ISBN: 978-84-7602-274-0
VERS eESCOLA NOVA
I
UNES PARAULES
ci6
No es pas per un afany d'exhibici6, i exagerada del valor del treball propi
lar, ni tampoc per la na
PODEN SERVIR DE
QUE
cosa
que
no
pedagogics del
creenca que
s'hagi
menys per
en
una
estima
el camp de l'activitat
parlarem d'alguna
ja
tractat
encara en
PROLEG
cosa
esco
d'algu bibliografia
nova,
la molt estimable
temps, que ens decidim a exterioritzar el resultat experiencia a I' escola. Es rnes aviat pel convenciment que la comunicaci6 dels esperits sempre es fecunda, que el fet de pensar per de la
a
nostre
nostra
si mateix i per als altres beneficia
vi d'idees
entre tots
de l'educaci6 del
els
qui
poble,
es
tothom, que la difusi6 i l'intercan servidors d'una mateixa causa, la causa font perenne de suggesti6 i d'estlmul i
som
una
Es tambe per un impuls de girar els trobem enrere, qui ja avancats en el cami de les nostres acti i la necessitat de fer una revisi6 de valors, tot recorrent les vitats, per fases de I' evoluci6 d' aquestes activitats, tot recopilant treballs i records
esper6
viu de creaci6 renovadora.
ulls
els
i recollint
ens
aquelles
determinaci6 de la
reflexions i nostra
I' exposici6 senzilla, clara, encerts i tots els possibles tacte cosa
directe i
constant
estats
labor,
de consciencia que influiren en la fets vius,
persuadits que la narraci6 de
i sincera, sobretot sincera, amb
tots els d'una realitat escolar, sorgida del con amb I'escola iamb els infants, te un valor de recta
errors,
experimentada i viscuda, superior tal vegada per al mestre al especulatives sobre I' educaci6. I aixo no vol
coneixement de teories
del pas
3
L'esperit del mes la transcendencia de la de missio, penetrat en estat d'a li a les mans, ha de viure tasca la societat que posa sempre lerta i fer-se sensible a la vibraci6 rnes imperceptible que vingui del m6n dels pensadors que treballen en la resoluci6 de problemes filoso
dir que el
mestre no
tre, conscient de la
hagi d' estudiar-les
i coneixer-les.
seva
fics i educatius encaminats dir, simplement, que hi ha
a
la consecucio d'una humanitat millor. Vol
idealal qual tots hem d'adrecar les mira el qual han de tendir els nostres esforcos i una realitat que esta formada per les idees dominants en la societat, que es veu influ·i da per les inquietuds del present i per les concepeions de vida del nos tre poble, i que es veu eondieionada pels factors histories, politics, economics i socials, eoses que determinen la rnodalitat del nostre tre ball i assenyalen uns limits a l'ideal. En aquest sentit diem que pot tenir un valor tota actuacio eseolar viva portada a terme sobre aquesta reali
des i
tat,
vers
i per aixo l' oferim modestament
amies, els
4
un
mestres.
a
la eonsideraei6 dels
nostres
II
FENT
Era
l'any
1914. Els
la d'un fet memorable l'Escola de Bosc de
meus en
la
HISTORIA
records volaran cap a aquesta data, que es meva historia professional: la creaci6 de
Montjuic. viatge
Acabava d'arribar d'un
a
l'estranger,
becada per la
Junta
d'Ampliaci6 d'Estudis. Havia recorregut les escoles de Belgica, Suissa i Alemanya. En una altra ocasi6 ja les havia visitades, be que molt de pressa, com tambe les de Franca. Davant dels meus ulls s'havia estes el panorama d'un ensenyament primari perfectament estructurat. Havia vist feta realitat I'escola basica, amb molts dels seus problemes didac
tics i d' organitzaci6 resolts. La tota mena
amb
tota
meva
curiositat rn'havia portat
d'institucions, des de l'escola de parvuls fins
la serie d'obres
complementaries
i socials que
a
a
visitar
la universitat,
perfeccionaven
enriquien l'obra educativa, en les diverses modalitats. Tot em sern blava perfecte; pero no m' oferia cap sorpresa. Era tal com ho havia pre i
ja ho
coneixia per les
descripcions dels qui m'havien prece podia suposar, el que ni tan sols no podia era sospitar, que aquelles organitzacions tan superbes trontollessin fins als fonaments sota l'empenta d'un poder6s moviment renovador. Tot i que la conflagraci6 mundial no s'havia produit encara, ja des de l'ul tim quart del segle passat filosofs i pensadors d'avantguarda buscaven i preconitzaven noyes formes d' educaci6 del poble com condicio
vist i
dit
com
en
els estudis. El que
no
a
5
d'un
equilibri social
la ineficacia dels d'obtenir
un
mes estable i rnes
mitjans
perfecte,
posant de manifest l'escola actual per tal
tot
posats en practica a hurna i unes noyes formes de vida
perfeccionament
en
cornunitat que condu'issin a millorar les condicions de la nostra existencia i a establir el regnat de la justfcia i de I'amor entre els homes i nacions de la terra. Em vaig trobar, doncs, en el d'aquest moviment, en el perlode de rnes gran difusi6 i propaganda d'aquestes idees, i arreu, en conferencies i articles, sorgien
de
totes
les
races
crftic
moment
de critica i de protesta contra l'escola tradicional, que no te en compte la psicologia ni les necessitats de I'infant ni les profundes trans
veus
formacions que s'han I
de
produ'it
en
la vida de les societats.
ja superada aquesta primera fase de critica i d' oposici6, moviment renovador, aquf i alia sorgeixen com a fites
tot
el carnf de la reforma educativa escoles i instirucions
on
que es llei
fixades
en
cristal-litzen
formes de treball, que fan sortir per primera vegada del terreny especulatiu els principis moderns i demostren que poden tenir a la noyes
practica
un
contingut
formal i
una
realitat.
Llnstitur Rousseau s'acabava de fundar gran resso i
a
Ginebra. Des dels inicis
saber i entusiasme dels
professors, d'investigaci6 sobre I'infant en relaci6 amb els metodes educatius i les practiques esco lars i un punt de coincidencia dels pedagogs de tot el m6n. En aquell lloc vaig tenir ocasi6 d' assistir ales llicons del senyor Claparede i del senyor Bovet i de seguir amb interes els primers passos i assaigs de la «Maison des petits», creada amb la intenci6 de fer-ne un laboratori d'es tudis pedagogics experimentals. A Belgica assisteixo ales conferencies del doctor Decroly. Les seves idees sobre l'educaci6 nova es troben en plena difusi6. Les seves investigacions a I'escola de la rue de I'Ermitage s6n notabilissimes en aquest primer perfode i s' ofereixen amb generosi tat a la consideraci6 dels mestres estrangers. Les aules, arsenal d' objec adquireix que
es
un
proposen de fer
prestigi pel d'aquesta institucio
un
centre
pels alumnes, s6n una mostra evident que alii regna un esperit d'investigaci6 i d'esrudi i que I'ensenyament es viu i real. Lespecracle d'aquelles taules plenes de minerals, de petxines, de retails de diaris, de dibuixos i d'estampes; aquells prestatges plens d'aquariums i terraris; aquells infants que treballaven lliurement enmig d'aquell tes
6
aportats
material viu, que l'escola per les
descoberta,
la
era
seves
natura
i
pel profundarnent el
propies
influir
mateixa
mans
posada
seu
al
mateix
seu
abast,
afany
de
portada
recerca
a
i de
esperit i em van suggerir, sense mena de dubre, moltes de les cap inspiracions futures. tenir ocasio de visitar alcres escoles Vaig d'aquest ripus. La de Bier a fundada ges-lez-Wawrew, Belgica, pel portugues Faria de Vasconce llos, era tal vegada una de les que podia osten tar amb dtol mes just la denominaci6 d'Escola Nova, perque dels trenta punts 0 condicions que despres, I'any 1919, va fixar en nom de la Lliga d'Educaci6 Nova el
de
van
meu
professor Adolf Ferriere com a caracterlstics de les escoles noves, la Bierges-lez-Wawrew en reunia vint-i-nou i hi eren interpretats i po
sats en
practica
amb
rota
l'honradesa cientlfica iamb
tota
fidelirar,
A Suissa, la de Ginebra i la de la
Chataigneraie em van oferir exern pies d'una escola que no s'assernblava en res a les de tipus cornu i que representava una revoluci6 en el camp de la pedagogia. Amb tota aquesta quanti tat d'impressions, amb la reflexi6 que em van provocar durant mig any de recolliment i soledat i d'aillament de les ocupacions habiruals, em reintegro ales tasques de la professio en els moments que es convertira en realitat una iniciativa presa pel Consistori municipal de Barcelona I' any 1911. I.:Ajuntament, sempre atent ales noves empreses de millora social i conscient de l'estat de feblesa i de degeneraci6 ffsica dels infants de la ciutat, posat de manifest per I' examen medic dels escolars desti cada any a les colonies de vacances, va concebre el projecte i va proposar la creaci6 de les «Escoles de Bosc», en les quais una perllon gada estada a I'aire !liure, una alirnenracio sana i adequada i un nostra nats
ambient de serenitat i
alegria poguessin
retornar
als mes debils i malal
tissos les forces necessaries per tal de defensar-se en la !luita per la vida. La Cornissio consistorial que va portar a terrne els primers treballs tra'.?r les linies directrius d' aquesta obra, va voler associar als seus esforc;os i entusiasme la col-laboracio efusiva de la ciutat, i per aixo va i
va
fer entrar al seu si prestigioses representacions dels pares de familia, dels artistes, de l'Escola Normal, de la Junta local de Primer ensenya ment i de l'Associacio de la Premsa diaria, i va constituir una Cornissio
rnixta, que fou la que
va
sol-licirar el
meu concurs
per
a
aquesta obra i
7
tenir la bondat de
previes les autoritzacions sol-licita publica. Lescola havia d'actuar, dones, sota la tutela i l'empara d'aquesta Cornissio rectora, i aixo ens donava una llibertat d'accio per a allunyar-nos, si calia, del regirn escolar cornu i una possibilitat d'intentar tota mena d'assaigs educatius. LEscola de Bose, nom pres de l'alemany, perque el primer esbos s'inspirava en la Waldschule de Charlottemburg, es una escola a l'aire lliure. No cal expressar aqui la finalitat especial d'aquesta mena d'esco les ni ellioc que ocupen en el quadre de les institucions pedagogiques
va
nornenar-me,
des al ministeri d'Instruccio
actuals. N'hi haura prou de dir que el sentiment que els ha donat vida, l'amor i l'interes per la infantesa desvalguda i debil, moralment i mate
rial, que constitueix
una
de les
notes
rnes sobresortints de la
pedagogia
social, fou tambe el factor que va entrar, potser com a tin ie, en la gene si i concepcio d'aquesta obra. Pero les coses son sempre tal com pot donar-les la realirat, i el resultat de les condicions del medi i de les idees i
aspiracions dominants,
i per aixo, aquesta institucio, sense deixar d'a la modalitat social que l'havia inspirada, es va desviar de la pri mitiva rrajectoria, i va aixecar el vol cap ales finalitars d'una educacio
tendre
a
general. Es
que
questions uns
tots
no
podia
ser
altrament. El
mes elernenrals de l'escola
nostre
pais
comuna
no
tenia resoltes les
i, per aixo mateix, feia
quants anys que s'havia despertat una inquietud molt forta per els problemes de I' educacio. Ens haviem adonat de la nostra infe
rioritat i del
nostre
retard i buscavern solucions que ens posessin rapi pobles mes cultes. Conferencies, congressos i
dament al nivell dels
exposicions escolars; missions pedagogiques, cursets de perfecciona ment, viatges a l'estranger, van ser les manifestacions d'aquest rnovi ment immens en favor d'una nova organitzacio escolar. Els becaris que van a Londres per tal de fer l'estudi de l'Exposicio francobritanica de 1908 tornen enamorats de les Open Air Schools angleses, i pensant en el nostre pais, en tots sense excepcio sorgeix la mateixa idea: "No podria l'escola a l'aire lliure substituir l'escola ordinaria, teninr nosaltres, sobretot a l'Est i al Sud del pais, un clima dole i suau, que pot permetre un funcionament continuat d'aquesta mena
8
d'escoles?»
Els qui viatgem per Franca, Belgica i Suissa tenim ocasio, com he dir abans, d'adonar-nos no sols que existeix una organitzacio perfecra ment estructurada i definida de I' ensenyament en tots els graus, sino que s'entreveuen les albors de
l'horirzo de la pedagogia, belles realitats. concepcions que realitats s6n les Escoles on es desenrotlla una vida esco noyes, Aquestes lar normal en pie camp i s'aten tant a les d'una educacio Hsi exigencies ca, com ales d'una forta i acurada educaci6 moral i intel-lectual: esco les que responen a una concepci6 funcional de I' educacio, segons la quall'evoluci6 de I'infant no ha de ser el resultat d'una acci6 exterior de
noyes
noyes
llums
a
comencen a concretar-se en
del
mestre sobre el deixeble, sino que ha de ser promoguda per actes del mateix deixeble que siguin la consequencia del naixement de mobils interns; com a forma de treball, erigeixen el constructivisme en
procediment capital i estimulen l'activitat de l'alumne, tot procurant sigui ell qui busqui, descobreixi i refaci la ciencia en la mesura que sigui possible amb les propies experiencies i observacions; com a ideal, tendeixen a fer triomfar la individualitat contra el sentit igualitari de la massa, segons tipus adoptat com mes convenient a l' esdevenidor d'una nacio, Aixf es tracta de desvetllar l'esperit d'iniciativa, la forca de voluntat, la personalitat, el caracrer de I' alumne; s' estimula la confianca que
un
a
ell mateix donant un culte fervoros a totes les forces, tant d' ordre espiritual com material. I al mateix temps que es desenvolupa aquesta individualitar, es d6na una irnportancia extraordinaria a l'educaci6 social, tot fent comprendre a l'infant que hi ha altres personalitats amb els mateixos drets que ell i que formen part d'una col-lectivitat viva, amb el deure de col-laborar en una obra comuna. Tot aixo no podia deixar d'influir en el proces i creixement de 1'0bra de l'Escola de Bose en el sentit d'assajar i de posar en practica tot el que s'havia vist i sentit, de donar forma a una consciencia col-lecti en
va,
ofegad a i
realitat al
anys i panys pels convencionalismes de la vella per la falta de mirjans i esdmul oficial i de donar
oprimida
escola, descoratjada
contingut
del
nostre
propi esperit, desvetllat ales
orientacions, avid de trobar la llum i la veri tat cio, inflamat per
noyes
el camf de l'educa i al perfeccionament de en
un amor immens al progres I' Escola; mogut rnes que pels sentiments de beneficencia i de filantro pia, pels alts ideals d'una educacio general humana.
9
Per aquestes raons l'Escola de Bosc no va ser ni ha estat mai una obra especial, i quan en parlem no ens referim a cap establiment sani tari ni a cap reformatori, ni parlem d'una obra dedicada a infants rnalalts 0 anormals en un sentit 0 en un altre, Parlem purament i sim ple d' una escola, d'una institucio on s'ha desenvolupat una vida escolar normal. n'obren les portes
la
primavera de l'any 14, quan se'n primers passos i assaigs, hi cristal-lirzen de tal manera aquelles inquietuds i anhels reformadors i aquells estats d' opi nio de que parlavem abans, que malgrat la incertesa i la confusio dels primers judicis, sorgeix com a nota caracteristica dels llavis dels pro Quan
donen
a
fessionals
se
a
coneixer els
la Frase segiient: «No sera aquesta l'tinica, dir, l'escola en plena natura, plena d'ense nyaments i d'esrfrnuls, de llibertat i de vida, no podra ser derna l'esco 0 no
professionals
la veritable escola?». Es
a
la de tothom? tot el que dire pot ser aplicat a una escola rural 0 ciutada els meus procediments de treball poden ser posats en pracrica onsevulla i per qualsevol mestre que senti en l'esperit una inquietud de
Per aixo
na; tots
renovaci6, que tingui
una
vol un tat ferma de veneer obstacles i que
sapi
aprofitar els recursos que la natura Ii ofere ix, plenament en els medis rurals, d'una manera mes restringida en les ciutats; pero suficient si sap treure partir de tot: del tros de pati mes insignificant, des d'on es vegi el eel, de tora parcel-la de terreny on pugui florir una planta. ga
10
III MANS A COBRA
unes idees i unes orientacions; sabiern que la causa princi del moviment renovador de I' escola, a banda del canvi de concep
Tenfern
pal
cio de la vida i del rnon que determina una revisio de les finalitats edu catives, es el progres de les ciencies biologiques, que ens porta un coneixement rnes gran de la psicologia i de la vida sencera de I'infant
la seva rnanifestacio espontania. Per aixo mate ix, si haviem de tre ballar d'acord amb el que es l'infant, amb el que era el nucli escolar confiat a la nostra cura iamb els desigs de satister-li les necessitats i els en
interessos, no podiern portar cap pia definit ni cap programa perfecta ment desenrodlat sense tenir-ne un coneixement previ. Posseiern in mente unes
directrius que havien de
guiar
els
treballs que
primers
ens
havien de permetre de moure'ns dintre d'una organitzacio i de fer uns passos de tempteig en un rnon nou, que era el medi on haviem d'ac tuar;
pero havfem considerat impossible de
normes concretes
i
perfectament
marcar
i d' establir
determinades. Vollern
unes
reservar-nos un
temps d'observacio de coses ide persones, del medi i de l'ambient, un pedode de reflexio i d'estudi sobre els fets que s'anessin produint abans de fixar
de formular
principis i de pronunciar-nos en favor de deter Enmig d'aquests passos incerts, tenl em, no obstant aixo, un proposit ferm i profundament arrelat, i era el de bandejar des dels primers moments tota practica, tota disposicio minats
0
procediments
didactics.
11
escolar que tingues regust de la vella escola; el d'acabar per sempre amb tot el que signifiques un aprenentatge mecanic, sense relaci6 amb la
vida; el d'absrenir-se de
rota paraula 0 gest 0 moviment revelador de la vella tradici6 escolar que, malauradament, encara perdura en moltes de les nostres escoles. Si els mestres poguessin adonar-se de la ridiculesa i
absurditat de certs procediments que de manera inconscient posen en practica, si fossin sensibles al divorci establert entre mecanismes que l' escola ha
incorporant al seu practicisme i el m6n de la reali tat; si atentament les propies accions tot dernanant-se a que obeeixen i a quina finalitat s'encaminen i fessin el ferm proposit de des prendre's d'aquest sediment que les generacions professionals han anat dipositant progressivament, fins i tot a desgrat seu, sobre llurs esperits, haurlern fet la rneitat del cami. Perque seria ja una gran conquesta, de moment, el fet de desterrar de l'escola totes aquestes practiques velles, ja que aixo significaria un alliberament i un rejoveniment que deixaria els esperirs en disposici6 d'acceptar unes idees noves i, en consequen anat
observessin rnes
cia,
unes
S'han
modalitats de treball rnes racionals. aturat a
per que ci a crits,
en
els
a toes
alguns mestres (parlo de coses que existeixen) d'agitaci6 en una classe volen imposar el silen
pensar
moments
de campana
0
be donant forts cops
primer objecte, regie caixa que els ho, perque el nerviosisme i el soroll 0
ve a
la taula amb el
a
rna? A mes de
van en
progressi6
no
aconseguir
creixent i deter
minen cada pocs minuts una repeticio de la mateixa maniobra, no con sideren que constitueixen uns exemples dolents perque malmeten les taules, d'una banda, manifesten ira i irnpaciencia, de l'altra, i perden la
serenitat davant dels infants? La classe
gust te sempre
un
ambient
placid
en
que els infants treballen
i sere: quan cornenca
l'agitaci6
de
es que
l'interes s'ha esgotat 0 que ha sobrevingut el cansament i en tots dos casos, es a cops iamb crirs que es preten de restablir la calma? Un
tes
ha preparat minuciosament la llico. Ha triat be el mate esquema d' ordenacio, ha calculat fins i tot l' efecte de cer
mestre
rial, ha fet
un
frases sobre la delicada
moment
de
ment.
EI
enmig
del silenci
12
impressionabilitat dels infants. Arriba el llico, i es desplega normalment, perfecta escolta amb satisfacci6 les propies paraules, quan de la classe un infant interromp amb una pregunta.
desenvolupar
mestre
la
El mestre, inconscientment, com si hagues estat tocat per exclama: «Tu calla». Ell va a la seva, busca el lluunent
un
ressort,
personal, i no vol veure el fil del discurs ni I' desviat interromput objectiu de la lli<;:o. Pero que reflexioni i pensi que signifies aquella paraula, sortida tan impru dentrnent dels seus llavis, i aquell gest de prohibicio, Aquella paraula
de soca-rel la curiositat de l'infant, la santa curiositat que promou l'interes, aquell gest de prohibici6 fa dels infants uns mers mata
aparells
receptors que,
en
el
cas
rnes
favorable, retindran
certes
idees; pero que
no adquiriran pas l'habit de pensar ni s'acostumaran a la creacio per sonal. Hem d' observar-nos, doncs, els mestres; fiscalitzar tots els nos tres gestos i accions, saber contenir-nos i inhibir-nos, deixant pas ales manifestacions de l'infant i acollint amb satisfacci6 rota mostra que les seves capacitats naturals es troben en activitat. Hi ha escoles on encara avui es cantussegen les taules aritrneriques i les provlncies les lletres en car d'Espanya, moltes on encara
s'aprenen penjats a la parer, on no es passa !'infant a l' escriptura fins que no apres de Hegir, on s'assenyala a l'alumne fragments d'un lIibre que
tells ha ha
d'aprendre de memoria per tal de
nat
el
mestre
de la
tortura
recitar-los l'endema. No s'ha ado d'un infant de nou 0 deu anys que va a l'es
cola cada dia amb I' esperit deprirnir perque no sap fa ffifO, no per manca de voluntat en I' estudi, sino la per impossibilitat absoluta de retenir i assimilar allo que no enten, que no li interessa, que no te cap relaci6 amb la realitat que viu i que I' envolta? No cornpren que es exi de un l'infant inutil durant Ies hores gir interescoIars, que eI ren esforc deix i el cansa, tot impossibilitant-lo a tora activitat a l'escola? per
Per
que
poden
els infants
en algunes escoles nornes en eIs ho mani el mestre? Per no que que poden caminar rnes que formant una lIarga fila? Per que en algunes escoIes la disciplina arriba fins a ordenar al so d'una campana el precis moment de posar-se drets, de preparar-se per sortir, de cornencar a caminar, d'aturar-se 0 d'asseu
el
no es
moure
cas
re's
altra
vegada, 0 be l'instant precis d' obrir eI lIibre 0 el quadern, d'agafar plorna i de posar-se a escriure? L'infant actua com un auto mat i se Ii anul-la Ia personalitat, Tot aixo va desapareixent, afortunadament; es una vergonya, pero, que encara existeixi, i tothorn ho ha de cornbatre amb la mateixa for<;:a una
Ia
13
amb
combat l'analfabetisme. Deixen de
analfabets els infants que d'aquestes escoles, que ja sapiguen de llegir i d'es criure? Saben pensar, entenen el que llegeixen, saben desempallegar-se per la vida, ha penetrat en el seu esperit la rnes petita daror d'emoci6 i d' alegria?
que
surten
ser
encara
Per aquesta conviccio, el ferm proposit que va inspirar els nostres primers passos en el moment d'emprendre una obra de renovaci6 va
aquest: destruir tots aquells mecanismes, desprendre'ns nosaltres mateixos de tot elllast que podlern dur d'una actuacio anterior i exerÂ
ser
vigilancia estreta sobre els nostres propis qualsevol vestigi 0 senyal de la disciplina antiga. cir
14
una
actes
per esborrar-hi
N
MEDI I AMBIENT
EI medi sin6
afavorir. Tot i que en el meu pIa a I'hora d'escriure hi ha la intenci6 de fer coneixer l'Escola de Bosc en si,
ens va
aquesta obra
no
funci6 de les
activitats i de les meves observacions per del medi i de I'ambient, que s6n sern pre factors que condicionen el treball i que influeixen en les deterrni nacions. Medis iguals 0 semblants poden trobar-se en altres llocs, par en
sonals,
no
meves
puc deixar de
ticularment
parlar
poblacions rurals. EI que cal es dir i fer coneixer la d'aprofirar-los i adaptar-los ales necessitats dels infants, tot creant l' ambient mes favorable per a un regim de vida escolar natural i en
manera
activa. I aixo es el que farem. Mirem el medi. En Barcelona de la instal-lacio d'aquesta escola, ment,
rable,
en no
el
vessant
tractar va
I'Ajuntament de insospirada
trobar,
NE de la muntanya de Montjuic un lloc immillo a prou altura (82 metres) per tal d' evitar les
lluny de la ciutat,
emanacions malsanes que
tota
aglomeraci6
urbana
produeix,
iamb
frondosa arbreda extensa i ben cui dada. Encara va trobar rnes coses en aquesta muntanya de condicions de terreny i posici6 tan excepcio nals, ivan ser uns edificis de propietat seva que, rnitjancant unes obres una
donar un tipus de construcci6 escolar molt apro al caracter de l' escola que es volia fundar, perque, com que estaven
d'adaptacio, podien piat
separats per
espais plans, plantars d'arbres
i arbusts, aquests edificis
15
permetien de pari cobert
el
I aixi
tenir les
aules, els menjadors, la cuina, la sala de dutxes,
i les alrres
es va
dependencies
fer. Un xalet, ben
de I' escola
en
pavellons
i decorat
conservat
a
arllats.
linterior,
es va
menjadors, lavabos, infermeria, desparxos i gabinet Totes les estances eren espaioses, i hi entraven l'aire, el antropornetric,
habilitar per
a
sol i la claror per arnplies finestres i miradors als quatre vents des d'on s'atalaiava la ciutat, la muntanya i el mar amb els pobles de la costa i el Montseny a la llunyania. EI mobiliari, senzill i elegant, de fusta de pi, harmonitzava amb la decoraci6 de
hi havia taules
petites
de sis
0
les habitacions. Als
totes
vuit seients,
un
bufet i
un
menjadors
trinxant proÂ
tegits per tapets amb puntes fetes per les nenes i adornats amb gerros de flors; totes aquestes coses oferien un conjunt molt familiar de casa senzilla i ordenada. AI costar del xalet hi ha Ia cuina, que consta de dues peces amb grans obertures, uns soterranis frescos i airejats que serveixen de rebost. marquesina de vidre protegeix el pas de la cuina als menjadors en previsi6 de dies de pluja. Tarnbe hi ha un muntacarregues per al servei del menjador del primer pis. Forma part d'aquest grup de construe Una
cions
un
safareig sota un cobert i l'habiracio dels porters encarregats de
Ia conservaci6 i de Ia custodia de I' escola. Les aules, el pari cobert i Ia sala de rnusica constitueixen
uns
altres
grups d'edificacio, Un d'ells es un nou pavello, destinat als nens, que es va construir en ampliar I' escola. L'anric, destinat ales nenes, te dues divisions, cada una de les quals es un rectangle de 9,90 metres de llarg per 7,15
d'ample
que dona
una
superflcie
de 70 m2â&#x20AC;˘
Aquestes
aules
orientades al Sud i, per rant, s6n ben assolellades i, com que se'ls paret de la fas:ana, l'aire i la claror hi entren a doll, i donen la sensaci6 d'estar en un espai lliure, ja que no hi ha solucio de estan
ha
suprimit la
continuitat amb
un
gran
d'acacies que tenen al davant. Aixo no molt freds hi ha unes grans portes ple tancar. AI costat d'aquestes classes hi ha els
pari
obstant, per als dies plujosos
gades de vidre que es poden lavabos i els vaters amb aigua
0
abundant i els armaris robers.
Darrere de Ies aules, formant
dimensions destinada alhora serveix de
16
a
museu
i de
sala de grans gimnastica ritmica, que de material pedagogic. Esta ben
un cos
classes de
central, hi ha
cant
diposit
i de
una
decorada amb
unes
rmisica classica i te
al-legories un
piano
i
que representen la rnusica popular i la armaris per a desar les larnines i les
uns
col-leccions. Lala nord, unida a aquest cos central, es el pari cobert, s'albira tota la serra pec;:a molt gran arnb amplis finestrals des dels
quais
del Tibidabo i que esta destinada a gimnastica i a jocs en dies rufols i a sala de festes, es la rnes de la casa. En el nou pavello hi perque gran ha la instal-lacio de banys-dutxes i es escalfar i pot
l'aigua graduar-ne departament on hi ha quadre amb els terrno amb departaments permet despu
la temperatura per la qual cosa es disposa d'un la caldera i la canonada de distribucio i un petit
indicadors. Un petit vestidor llar-se i vestir-se amb el degut aillament. Tot aixo es el que s'ha de dir respecte dels edificis que, encara que donen testimoniatge de l'encert amb que van ser executades les obres d'adaptaci6, no son pas la part rnes notable en aquestes escoles. Realment, en una escola on es preten dur a terrne una obra d' edu caci6 natural activa, el menys important son els edificis i el que ho es metres
mes es el camp, i
aquf es superior a tota ponderaci6, sobretot des que internaeional ha ernbellir aquests Hoes on l' escola desenrot l'Exposici6 lla la vida i l'accio. Patis grans i espaiosos plens de flors, places de joc voltades d'arbres, bosquets de pins que embalsamen l'aire, eucaliptus esvelts que retallen el delicat brancatge sobre el blau del cel, cants de rossinyols, brolladors d'aigua cristal-lina i horirzo dilatat amb
extenses
vista
esplendorosa de la ciutat, de la serra i del mar, formen un conjunt de bellesa suprema i constitueixen un medi educatiu de primer ordre, que respon a la idea que I'escola ha de ser un llibre sempre obert de ciencia i moralitat.
Aquest es l' escenari, descrit a grans trets, en que ens yam veure transportats un dia determinat de la nostra vida professional, i aquest es el medi en que ens yam trobar submergits amb un grup de nenes que veiern per primera vegada i que es trobaven, elles tambe per pri mera vegada, sota la iniluencia, podrlern dir dominant, d'aquells grans espais, d'aquella claror intensa i d'aquella exuberancia de vida que es manifesta al camp Si
remuntem
en
el
ments, si repassem
plena primavera. relat a aquells
nostre
les
notes
dels
nostres
dies i evoquem aquells mo diaris, que no hem deixat d' es-
17
criure mai rnes des
d'aquella data,
recordarem l'enorme
quanti tat
de
problemes que se'ns presentaren en l'acomodaci6 de les nostres forces a l'ambient, en la coordinaci6 de les nostres idees i proposits amb la realitat i
normal
les
disposicions immediates per tal d'organitzar una vida aquell medi. Es podria dir que en passar d'un medi desfa
en
en
vorable a un altre que reunia les millors condicions per a la seva fina litat biologica, aquells infants s'expansionaven i adquirien un augment de potencia vital. Una reaccio natural s' operava a l'interior d' aquells essers que havien viscut fins llavors
condicions fisiques oposa desenvolupament de les energies funcionals. I la manera de desplegar l'activitat davant dels estimuls biologics i les ofertes del man en unes
des ailliure exterior
havien d'indicar el carnf que haviern de seguir en el seu cornencament de la vida hem d'adaptar-nos
ens
proces educatiu. Des del constantment
i per tal de
ales situacions que ens imposa el medi que ens envolta, partit de les coses que tenim a l'abast ens veiem obli
treure
gats a estudiar-ne les propietats i a saber quin us podrem fer-ne en benefici de la nostra vida i del desenvolupament de la nostra persona
litat. Eis medi i
a
traduien
esforcos s'adrecaven, doncs, principalment al coneixement del l'observacio de les reaccions provocades en els infants, que es en un
exces
d'activitat, d'una banda,
i
en una
actitud
con
de l'altra, com si la bellesa exterior els ernbolcalles els sen mena d'encantament. Aquests primers temps d'estada a l'es
templativa, tits
en una
cola
no ens
preocupavern de les disciplines d'una vida escolar ordina
ria. Observavern i
dernanavern si els infants
ens
no
patien
un cansa
fisic excessiu, si suportaven be la calor del sol, si no els perjudi la vista el fet de treballar sota una llum massa intensa, si des del
ment cava
punt de vista de la instruccio la contemplaci6 de la natura amb les belleses i els fenornens de vida, sempre diversos i plens d'interes, que
produeixen trar
en
ha considerat que la
dispersio d' esperit, no els impediria de concen obligats coneixements que l' escola de tots els temps indispensables per a la vida. I realment ens adonavern
un estat
l' atencio
nostra
de
els
actuacio
era
lenta, que la
nostra
feina tenia
un
rendiment
escas, que les dificultars i les moles ties de la intemperie eren sentides amb intensitat. Lespai era massa gran, els estlmuls massa vius, l'exerci ci i l'excitaci6 massa fortes, la bellesa de l'indret excessivament fascina-
18
dora. Amb prou feines yam poder fer res de profit en el sentit que usualment d6na I' escola actual a la frase «aprofitar el temps». Tanmateix tot consisteix a saber com prendre d que conve segons el moment i l'ocasi6. No era pas la lecrura d'un llibre qualsevol, iamb el
proposit d'ensenyar de lIegir allo que convenia, ja que el vol d'una papallona que passava destorbava la lectura; no era pas un exercici d' es criptura, ja que una simple fulla caiguda de l'arbre donava lloc a pre guntes i converses que tallaven el fil de les frases dictades; el que era de mes valor per ales nenes en aquell moment era el fet d'apoderar-se de la realirat, era el fet de prendre possessi6 tros de terra amb els d'aquell seus misteris de vida, era el fet d'impregnar-se d'aire pur i d'aromes reconfortants, era el fet d' endurir el cos contra els agents externs, era el fet de ser fdices tot gaudint de la contemplaci6 serena de la natura, era simplement el fet d'adaptar-se, Es l'adaptacio realment el que fa falta en to mar
al medi del
l'adaptaci6 la que primers dies de vida es
nenes,
es va
no s'hauria d'haver allunyat tanr, i reduint els obstacles que vam trobar els I'escola. Sempre que hi va haver un canvi de
quall'home va anar a
produir
el mateix fenomen.
Quan
venien per
primera
vegada, passaven temporada entretingudes amb les pedretes, els insectes, I'aigua de les fonts, les fulles de les plantes 0 el l'arbreda i eel. simplernenr conrernplant Despres, passat aquest pri mer pedode de possessio del medi, podien abstreure's i fixar l'atencio una
sense
voler fer
res,
altres interessos que tenien relaci6 amb el medi 0 no. em se estar de copiar algunes pagines del meu diari, que revelen la de del medi en l'activitat d'aquest nucli esco influencia predomini
en uns
No
un
lar durant aquest
apel-lar
sovint
primer perlode el
d' existencia. Es
un recurs
al
qual
penso
obra per tal com el considero la manera rnes viva de fer coneixer els fets tal com s' esdevin gueren i en el moment que tingueren 1I0c. Aixi, el relat d' aquesta actua ci6 escolar activa tindra una forca d' exactitud i de veri tat i un valor que tot
ja podem
anomenar
«Barcelona, »Avui i
en
8 de
desenvolupament d'aquesta
historic,
si
es
te
en
compte la data
d'aquestes
notes.
de 1914 funcionar les escoles. Tenim pluja abundant La pujada ofereix dificultars, pero no passa res, no s'ha
maig
comencen a
persistent.
19
de larnentar cap incident: tot es fa enmig d'un ordre perfecte. EI mal temps irnpedeix que les nenes puguin gaudir del parc i s'han de
quedar
recloses ales aules. Encara
no
es
d' organitzar la
possible
feina.» de
«II
maig dies de
»Aquests
interessants; pen)
no
primeres impressions tine temps de
donen lloc
precisar-les
a
observacions
i de transcriure-les
en
aquest diari. Veritablement la tasca resulta cansada; pen) confio que poc a poc vindra la normalitat i tot es fara amb menys cansament.»
de
a
Aquests primers diaris son breus i revelen un estat de cansament i preocupaci6 segurament prodult per la necessitat d'atendre ales
multiples disposicions tacio, neteja, d'una
massa
previst,
«12 de
tot
ordre relatives
a
la vida material: ali men
exercici, etc., i ales dificultats de moviment i d'accio d'infants
tot es va
rebudes del
de
en
un
normalitzar i
contacte
medi yam
habitual. Pen), tal comen<;ar de referir les no
com estava
impressions
amb la realitat.
maig
parc, que la majoria de les nenes no coneixen. Cal que s'adonin del lloc on es tro ben. Davant de l'estatua de l'escultor Llimona queden admirades. De »Avui fa
seguida
un
temps
l'analitzen i
pen) diuen
que els
esplendid
en
i prenem
possessi6 del
comprenen el significat. No saben precisar; molt. Examinem les figures: la de la mare,
agrada
placida i serena; les de les filles, l'una que llegeix i l'altra que contern pia pensativa els jardins. Totes respiren bondat i gracia. Diuen que volen ser bones com aquelles nenes. La gran placa d'esbarjo les sorpren per I' extensio que teo La
dinariarnenr «14 de
recorren,
d'aquell espai
dilatat i
criden, salren,
d'aquella
tot
gaudint
extraor
llibertat.»
maig
podem anar de pressa. Hem d'aprendre a perdre el temps per tal de guanyar-Io despres, EI que es rnes important, de moment, es que recobrin forces i sapiguen desempallegar-se en aquest nou medi. No »No
20
hem de preocupar ni de les llicons ni dels llibres. La primera cosa aprendre a viure. Avui s'han orientat i han observat la posicio del sol,
ens
es
fent observacions cada
tot a
la
un
mirja hora. Han senyalat amb guix de colors de la classe la linia de separacio del sol i de I' ombra en cada d'aquests perlodes de temps. Va ser un veritable plaer per a elles el vorera
fet de comprovar el moviment aparent del sol. Aixo els ensenya citar els sentits i els desenvolupa l'esperit d'observacio..
«Dilluns,
18 de
»Despres
d'unes observacions i d'un
a exer
maig examen
superficial, perque
la
necessitat urgent de cornencar una ordenacio de treball de moment no permet de fer-Io rnes conscienciosament, hem dividit les noies en dos grups. Totes tenen de set a deu anys. Llevat d'algunes, gir, pero malament. Escriure, cap. Saben pintar lletres Avui
comencem a
normalitzar la feina
fet d'acord amb el metge, i cions que la
en
el
qual
seguint
un
totes
saben lle
en un
horari
cartipas,
provisional,
anirem introduint les modifica
aconselli. La que
podriem anomenar llico del mad els dos general ajuntant grups. Hi ha coses que totes com i s'han en cornu. de tractar prendre que poden Questions de i de drets de de de vida deures, moral, ciutadania, de bones practica, etc. Tot aixo es fer en sessio una formes, pot general sense tenir en es
practica
una conversa
compte les diferencies de desenrotllament mental i l'estat d'instruccio de les nenes. El tema de les nostres converses ha estat avui el segiient: "Cal
anar en compte amb totes les coses que fern si volem fer-les be." Ho hem escrit i ho hem comentat. Una nena havia caigut dissabte pas sat en baixar del tramvia sense que estigues completament aturat.
Aquest dar
ha
sense
sent.
estat
el fet viu de la
sentits i
Ella mateixa
l'hagueren conta
el
llico,
La
de dur
a
cas.
que de
moment va que troba be i hi es pre Totes l'escolten amb atencio. El seu
nena,
casa,
ja
es
es aquest: "Com que
en el tramvia rn'he fet mal, suprirnire peu." Despres d'una reflexi6, vam arribar a l'acord que es una teo ria que no es pot admetre. Seria com si suprimissim el ganivet perque ens podem tallar, no fer servir el tren perque pot des carrilar 0 xocar amb un alrre, no ernbarcar-se pel perill del naufragi i, en una paraula, prescindir de les conquestes admirables de la civilitza-
raonament
el tramvia i vindre
a
21
cio al servei de la millora i cura en
perill
i
les
coses,
sense
simplificacio de la vida. Si posem atencio i si dir, procurem de fer-les be, es pot fer tot sense Explicant i repetint diverses vegades com havien de
es
dany.
baixar del tramvia, Eilloc tantment
on ens
la
a
acabar la
es va
trobem,
nostra
en
llico..
el
atencio i es
conjunt i en els detalls, ocupa cons objecte d' observacions. Vegeu aquests
fragments: «20 de
maig
anat a llegir a la pineda. Els pins son alts, bellfssims i desprenen una olor agradable. Se sent el cant del rossinyol. Trobem caragols i vincapervinca. La portem a la classe i la dibuixem a la pissa rra. Totes van seguint atentamenr el mecanisme del meu dibuix i des i pres busquen aprecien les diferencies entre la flor i la represenracio,
»Avui hem
Resulta interessant el que diuen.» «22 de
maig
»Havent
esmorzat,
fern
Barcelona i els fern fixar
un
tomb
pel
parc per tal d' observar
tot
els punts culminants per tal de determinar direccions. Un cop ala classe, amb aquests punts de referencia inten ten de dibuixar el pia, tot fixant la posicio del mar, de la serra del
Tibidabo, del i
no
cree
en
Besos i del
Llobregat.
S6n
uns
primers assaigs
de dibuix
ha pas an at malament. Els llapis de colors, que les nenes adoren, que han fet el miracle. Despres hem fet diferents exercicis d'o
rientacio.» «27 de
maig
»El temps continua fred i pluj6s. Comencem la classe general. Parlem del temps. Com a conseqiiencia de la nostra conversa, compo nem juntes i escrivim les frases seglients: "Avui no podem veure el sol. Esra ennuvolat i
plovineja (se
subradla aquesta
paraula i s'explica).
Els
mivols cobreixen el cel i tapen el sol; pero la llum els travessa i arriba fins a nosaltres." Despres estudiem els bolets que yam trobar ahir. Tenen
22
un
color blanc groguenc per sobre i
un
blanc
rosat
les lamines.
Fan molt bona olor. El senyor Bertran (cap dels guardes del pare) ha dit que son comestibles. En Miquel (un guarda) els anomena rovellols. Els dibuixem i queden molt bonics.» «2 de
juny
»Despres de dos magnifies dies de Pasqua, avui s'ha aixecat el dia amb pluja. La tongada de dies dolents no para. No podem disposar de les
nostres
instal-lacions
les aules. Hem
llegit
un
a
l'aire lliure i hem de continuar treballant
fragment
d'un llibre i l'hem
de drets i de deures i deia "naixern deutors i mica abstracta per
los les
a nenes
no
pas
comentat.
creditors", idea
mentalitat. He
d'aquesta exemples
a
Parlava una
hagut d'explicar
vius i reals son els que poden fer penetrar rnes be el concepte de les coses, ens hem servit d'un fet senzill presenciat per mi i per les nenes. Una d'elles havia pagat 25 cen tims al conserge, que els hi havia deixats. Llavors, recordant el fet i
paraules
i,
com
que els
tenint present les persones, han
com pres perfectament qui era la deu el dels dos tenia el deure de pagar i quin el tora, qui creditor, quin dret de cobrar el que era seu. Ho hem concretat amb el resum segtient: era
"La
nena
G.R. devia 25 centirns al senyor P. Ella
era
la deutora i el
nyor P. el creditor. La Genoveva ja els hi ha pagats. Ha deure. El senyor P. els ha cobrats. Era el seu dret".»
complert
el
se seu
«3 de juny »Hern dibuixat
un ram de cedre amb els cons de color rogene. Que s6n, de bonics! Tenen sobre el color carmi fosc un lleuger vel de gris vellutat. Les fulletes disposades en poms son d'un color fosc. El bran en
quillo es gracios. Cal fer observar aquests detalls ales nenes per tal que sapiguen apreciar la bellesa natural i l'harmonia i la gracia de les for mes
i dels colors
«8 de
en
els essers de la
natura.»
juny
»Unes quantes
nenes i jo hem pujat abans a l'escola per anar a bus flors boscanes per a adornar la classe. No hem trobat res rnes que uns eards morats; despres, pen), una altra nena ha portat un bonie ram de roselles que donen a la classe una nota de color preciosa.» car
23
«9 de
juny
"Hem
tret
partir
de les roselles. En dibuixo
una a
la
Les
pissarra.
la vista, fern un exereiei d'ob servacio, Es vermella, te estams negres, el pistil verd. Tornem, com dies enrere, a I' estudi dels colors. [a no es recorden dels de l' arc de Sant distribueixo
entre
les
nenes.
Teninr-les
a
Mard. Eis els ensenyo i en des taco un: el vermeil, que estudiem espe cialment. Comeneem a buscar objeetes vermells: un llac de cinta, una
cirera,
un
una rosa.
tornaquet,
una
fulla
Tarnbe dibuixem
un
d'eucaliptus, cirerer, el que
fulles tendres dels rosers, al cami de l' escola,
es veu
tan carregat de fruita, que es I'admiracio de totes. de vermeIl, tan diferents, n'assenyalem dues les ronalitats Comparant eseales: vermeIl carmi i vermeil salmo, Les ensenyem. Unes troques de
bonic i
tan
seda
ens
serveixen
perfeetament,
col-locant-les per ordre de matisos,
que marquem amb numeros. Llavors se'ns aeut un exereici interessant: eomparar el color de cada objeete amb el mads eorresponent de l'esca la i dir "el tomaquer, per exemple, vermeil salrno nurnero 4; la cirera,
vermeil salmo mimero 2; la rosa, vermeIl carmi rnimero 5; les fulles tendres del roser, vermell carmi mimero 1; les de l'euealiptus, vermeIl carmi mimero 3; etc." Ve eI metge per tal de continuar les mesures. Avui ha pres les segiients: diarnerre anteroposterior del crani i diame tre transversal. Diamerres toracics anteroposterior i transversal tarnbe.
Tot amb eI mides de la
cornpas de gruixaria cama
0
de Bertillon. Divendres
i fara funcionar el
prendra
les
toracograf.»
<<12 de
juny »Aquest mad ha estat ben aprofitat. Se rn'ha acudit de realitzar el que havia projectat feia uns quants dies i que la pluja 0 un sol massa fort ho
impedia.
brisa. La calor es
Avui el sol s' amaga
a estones
suportable. Agafem el cami del
tinuar fins al cim de la muntanya. Les
i cornenca
a
bufar la
pare alt per tal de
nenes estaven
con
encantades. EI
materialment cobert de flors; les papallones, volant a eentenars. va sorprendre. Mai no haurien pens at que fos tan Van veure els fossats, els canons, les gran. garites dels sentinelles, la torre, les antenes de la telegrafia sense fils. El van vorejar cap a l'Oest. terra,
La vista del castell les
Des d' aquest punt
24
es
domina
tota
la
plana
del
Llobregat.
Van
veure
la
desembocadura i el far. Van observar elles mateixes la dirnensio dels objectes des de lluny. Des de l'anornenada Llengua de serp van veure la carretera
de
can
»Van recollir se
i altres per
bona
estona,
on
passaven
carros
i tramvies que sernbla
barques al mar, els homes, tot era mirniscul. ginesta, i en van fer grans rams per a adornar la clas
Les
joguines.
ven
Tunis, per
a
regalar
a
descansant
les
a
mares. En aquesta tasca, van passar una I'ombra de les acacies. A la tarda vam parlar
de l' excursio per tal de fixar idees. He quedat parada. Quina quanti tat d'observacions i quin munt d'idees adquirides en tan poc temps! Idees exactes, elares i, cosa que es rnes interessant encara, impressions, que els aixecaran l' esperit cap a Ies regions de la bellesa i de la grandiositat del mon.. «16 de
juny
»Estern observant les erugues de I'insectari. N'hi ha una que en pocs dies ha crescut molt. La nena que la va portar es l' encarregada de
portar-li col
fresca cada dia, i
no se
n'ha descuidat ni
un.
En tenim
una
altra des del dia 6 que ha sofert una gran transformaci6. Esta imrnobil, pero vaig dir ales nenes que no era morta. La nena que en te cura ha tret
la
consequencia
que,
com
que
era
viva, havia de menjar, iamb
compte ha va
desenganxat la crisalide de les parets de l'insecrari, on esta adherida, i l'ha dipositada amb rnolta cura sobre la fulla de col. En
adonar-se de l'error, ha
malmesa, ja que
totes
un disgust, perque tenia por que I'havia amb interes el resultat d'una nova trans esperen
tingut
formaci6.» «17 de
juny
»Abans de cornencar la elasse hem anat al camp amb I' objecte de trobar algunes flors per als gerros. Hem portat, a rnes a mes, una bran ca de nespres i una carxofa. La branca ens ha servit perfectament per a un
exercici d'observacio. Lhem dibuixada. Han
nespres i de
des. N'han maduresa
parlat
del nombre de
fulles, s'han fixat en el color:
apreciat la grandaria, pel color, I' olor, el gust
que cobreix la fruita i
en
groc les madures, verd les ver la forma i la manera de coneixer la i el
tacte,
S'han fixat
en
el borrissol
el vellutat de les fulles, sobretot
pel
dors.
25
han escrit fixant les idees; perc resulta encara molt dif{cil per molres el fet de comens:ar i d'acabar un full de quadern amb una certa netedat iamb un cert ordre.»
Despres
a
«22 de
juny
»En arribar, una nena s'adona que durant el insectari ha tingut lloc un esdeveniment. Una
diumenge papallona
en
el
nostre
d'ales blan
ques, immaculades, es mou lleugera, amb tota la frescor de la joventut. Les nenes ja sabien que la crisalide no era morta; perc com que l'ha vien tocada i canviada de Hoc, temien, i jo tarnbe, un exces de pres que si6 dels dits l'hagues morta. No ha estat aixf: al cap de quinze dies jus
ha
tos
amb la
tingut lloc l'ultima la
tota
papallona,
lide i
veuen
que nornes
ra, que es per
que
hagi
evoluci6 i l'insecte s'ha presentat, perfecte, bellesa. Com que no han sorpres el moment de sortir els nota en els ulls algun dubre: examinem, perc, la crisa
seva
on
pogut passar,
«I de
juliol a pie
»Sorn
pell transparent amb una obertu papallona. Eis estranya, de totes maneres,
en resta una
ha passat la tan
gran, per
un
forat
tan
petit.»
estiu i la calor
es deixa sentir aclaparadora. Les nenes arriben extenuades. La classe sembla un forn. Obrim les finestres que donen al mar i es deixen sentir els efectes de la brisa. Des de les fines
contempla l'espectacle superb de la ciutat. Aixo ens inspira a tots. diuen i repeteixen: que n'es, de bonica, de gran! Aprofitern aquests moments d' emoci6 sincera i les nenes escriuen en els quaderns i llegeixen d'una en una en veu alta aquest fragment: "Oh, Barcelona! Des de dalt de Montjulc et contemplem admirades. Ets gran, ets boni ca, tens com a marc el mar blau i la muntanya coberta de pins, farigo la, romanf i ginesta. Tarnbe ets bona perque penses a fer el be i a prote gir els teus fills petits i debils, que som nosaltres. Moltes coses et devem, pero procurarem pagar-t'ho amb el nostre treball i el nostre amor,"» tres es
Les
nenes
«3 de
juliol
»Ens preocupem de l'educaci6 dels sentits. Una nena amb els ulls ernbenats ha de reconeixer una companya que la crida a rnitja veu. Te
26
dades per
com a
ticular de cada en
»Anern
forca.
encerta
so i el timbre par Nemes te dues faltes. L.
Es una nena molt petita. la petita rotonda, sota el freixe. Entenen
llegir a d'explicar d'una en
a
se'ls han
»Ara
totes
prendre
les
nenes
la dada
ens
hem de
sossec
tan car
que sempre
silenci,
tot
les
una
bufaran, d'una
poques
paraules.
l' espirornerre per tal consignada ales firxes,
en
d"'espiracio fon;:ada"
»A la tarda el eel i
la direccio i la distancia del
G. R. ho
te cine i moltes vacil-lacions.
coses;
de
encertar,
nena.
una, en
s'ennuvola, retrunyen els trons, bufa un vent fort ales aules. Per tal de calmar l'excitacio i el desas
produeix
demanant que
es
la tempesta, invitern a fer uns minuts de fixin en els so rolls que sentin, Despres pre
guntem. Realment han sentit mes coses que jo. Els infants tenen l'oi da i la vista molt fines. Responen: la veu del senyor mestre, la dels nens,
les gotes de pluja en caure, el murmuri del vent, el motor del pare, la piuladissa dels pardals, els passos d'un jardiner en cruixir sobre la sorra, i fins i
tot
el
toe
llunya
de la sirena d'un vapor del port. Elles mateixes tantes coses en produir-se el silenci.»
s' estranyen d'haver senti t <<10 de j uliol
»Continuern el treball de l'herbari. El estat
de reconeixement de les
tenim 16
pi
i les coneixem
plantes
abutilon, rosella,
vern,
primer
recoil ides.
antes
exercici d'avui ha
Despres
escriuen:
Son les
segiients: tuia, malva, card, mimosa, auro, llengua de bou, acacia, totes.
rellotges, campanetes, plantatge i lletso. »El metge ve per ales mesures. Son llargues i demanen molt temps. Nosaltres ajudem. Les nenes, mentrestant, treballen al pari, cada una en el que vol: les unes llegeixen, les altres escriuen a la pissarra, unes sarriassa, cep america,
altres fan dibuixos cupa de l'herbari
«26 de
juliol
»En el
nostre
0
tot
construccions amb les
fixant les
pi
passeig d'avui
antes en
pedres del pari,
un
grup s' 0-
fulls de paper de barba.»
ens convencem
que les
nenes
reconei
les
plantes que tenirn col-leccionades. Troben un plaer a collir-les i a posar-les en premsa quan troben una nova planta i demanen de seguida com es diu. Avui ens adonem que en posseun rnoltes mes, que
xen
27
afegides ales primeres. Son: cugula, lleteresa, herba escurc,:onera hispana, corretjola, dent de lleo, bosses de pastor, gerani silvestre, mar garidoia, aquilegia, cabruna, escabiosa i borratja. D'aquesta manera son
procurarem coneixer
procedencia
de cada
tota
la flora de la muntanya. Prenem nota de la i de la data en que ha estat trobada.»
planta
Considerant aquests fragments, direu: nornes es treballava seguint inspiracio del moment? No es portava un pia preconcebut? No hi ha res rnes a fer en una escola sino observar la natura? Quina altra cosa
la
po diem
fer, si la
donava
tot el que necessitavem i rnes i tot, avid de curiositats davant de fenomens no per omplir esperir, si excercia sobre nosaltres una atraccio sospitats, profunda i ens pro els elements i materials de mes treball porcionava adequats a l'interes dels infants en aquells moments!
el
Porcavern
natura ens
nostre
pia
i
pia ambicios,
mes ames: el de fer una esco escola que no ho sernbles, que fos totalment diferent del que aquells dies era el cornu de les escoles; escola de vida natural i espontania ide coordinacio d'aquesta vida amb l'aprenentatge d'unes tecniques i d'uns mecanismes indispensables com a instruments per a fer entrar I'infant en l' esfera de la cultura. Abans, pero, de formular aquest pia voliem passar un perlode de reflexio i d'estudi davant dels fets i en contacte amb la realitat, que es el que queda escrit en aquestes notes.
la
28
en tot
un
un
el veritavle sentit i valor,
una
a
V
PRINCIPIS FONAMENTALS DE
Fixar amb claredat els
de
principis educatius
endavant, fou la segiients a aquests dos
norma, en
vacances
r.:ACTUACI6
tasca
que
mesos
que
ens yam
ens
DE r.:ESCOLA
havien de servir
imposar durant les
d'actuacio.
S6n aquests: Primer: EI coneixement de l'infant i el respecte de la seva persona litat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals ha de girar l' eÂ
ducaci6.
Segon:
L'infant ha de
Tercer: La vida
en
ser
plena
considerat el Natura es
del sistema educatiu. factor essencialfssirn d'una
centre
un
cultura
integral. Quart: La salut i les forces ffsiques son una condici6 indispensable i propia de tota adquisici6 de forces intel-lectuals. Cinque: S'ha de posar l'infant en contacte directe amb Ies formes de Ia vida, amb Ia natura iamb el treball huma, per tal que adquireixi nocions irnmediates dels essers i de [es
coses.
Sis):
Programa restringit, lirniracio d'hores d' estudi i metodologia apropiada per tal d'aconseguir un maximum de rendiment amb un minimum d'esforc;: intel-lectual. Sete: Preocupacio constant i preferent per la millora de l'infant com a
esser
moral, formant-li el caracter,
i els sentiments socials i
desenvolupant-li
Ia individualitat
patriotics, 29
Vuite: una
Disciplina
imatge
familiar de
manera
que la vida de l'escola
sigui
veritable de la liar dornestica.
Anirem veient
com
principis es van desenrotllant en la vida que, enmig dels canvis i vicissituds propis
aquests
escolar; volem, pero,
avancar sempre del decurs dels temps i de les restriccions que les realitats de la vida imposen sempre a l'ideal, ens hem mantingut fidels a aquests prin
aconseguit la consolidaci6 en el terreny de la practica. tinguin coneixement de la quanti tat d'il-lusio i d'espiritua va posar en aquesta obra i siguin capac;:os d'entendre que el rnes diffcil de tota empresa no es pas I'energia del primer impuls sin6 la persistencia en aquest mateix impuls, la conrinuitat i la consolidaci6 del treball, podrien apreciar el valor de I' optimisrne que comporta aquesta nota afirmativa d'uns resultars pracrics d'acord amb les nor
cipis
i n'hern
Els que litat que es
mes,
i d'una assiduitat
preocupada i constant per tal de mantenir a I' es
cola l'alta tonalitat dels ne
30
els
actes.
principis i l'escalfor
de l'ideal que
va
inspirar
VI
LA VIDA A I.:ESCOLA
El nostre interes fou sempre que l'escola no s'assernbles a l'eseola en l' aeeepei6 usual del mot, en el sentit del 110e on es reben i s' aprenen
llic;:ons. Voliem
que fos el Iloc on s'aprengues a viure i a gaudir de la consonancia amb el desenvolupament normal de Les forces i faeuLtats de l'infant. Considerem que eL judiei mes favorable que es pot fer d'una institucio educariva es dir que s'assernbla a una llar, Per aeon seguir-ho, l'acci6 del medi ffsic i social, sigui directa 0 indirecra, es
vida
en
d'una posar
forca i d'un poder cal que res no poc superar. Per �ixo vam dis tot l'ambient, La instal-lacio, el mobiliari, els detalIs d'ornarnen
taci6,
l'organitzaci6
manera
i
que La vida
tingues
La
del treball, les relacions i el en
plenitud
cornu
de
tracte
pogues desenvolupar-se que gaudeixen els infants en
personal
de
com en una easa
les liars nobles i
honrades. Cree que yam poder quedar satisfets en aquest respecte, ja que el fora va confirmar, en moltes ens judici oeasions, que la impressi6 rnes clara i definida que quedava despres de passar un dia sencer convivint
amb les
nenes a
veritable llar:
I' escola
nenes
que I' escola obrava i es conduia movien deleroses i contentes,
era es
com una
que parlaven i les companyes sense cap mena de cohibici6, que acomplien els encarrecs 0 les tasques que se'ls encomanava 0 que elles es proposaven per iniciativa propia, amb naturalicac i senzillesa, sense
amb les
que
mestres
31
barreja de
la
rigidesa
i uniformisme escolars.
Aquestes
nenes
cornenca
yen (algunes venien des dels punts rnes extrems de la ciutat) per tal d'agafar el tramvia que les havia de portar al punt de concentracio, Eren petites (algunes de set anys) anaven soles, i havien de pujar al tram via i baixar-ne, canviar de cotxe en deter
sortint molt aviat de
casa
,
minats punts i resoldre tots els incidents que la vida del carrer provo ca, de vegades per ignorancia de les regles de conducta, de vegades per
falta de respecte als petits en el public que els renya per habit i no els perdona faltes propies de l'edat, que amb tanta indulgencia dispensa
expliquessirn els episodis ocorreguts en els tramvies! Quantes vegades yam trobar que la rao es trobava de part seva! Pero que importa que passessin maldecaps? Aixi es familiaritzaven amb la incornprensio i la injusdcia, aixf se'ls temperava l' esperit al contacte dels xocs del rnon, aixi es tornaven llestos i desperts, aixi afinaven els sentits i se'ls estimulava l'enginy per tal d'evitar els perills, aixi adqui rien presencia d'esperit per reclamar els seus drets i aixf aprenien el la responsabilitat. En cir govern d' ells mateixos, que es la base de curnstancies anormals, yam poder comprovar els bons resultats d'a quest autogovern. Podem citar el cas, entre d'altres, que pel fet d'haver trobat interrompuda la circulacio amb motiu d'una vaga de tramvies, va plorar ni es va espantar, sino que cap infant dels barris extrems no convenia sobre el de reflexionar fer, amb tota calma i sere que despres destacar el cas d'una nena de cal el cami a van nirat, peu; emprendre set anys i mig que va fer rota sola elllarg trajecte de l' escola a una de les barriades rnes extremes, i va arribar a casa, ja de fosc, sense mani festar ni a la cara ni en el seu aspecte el mes lleuger indici d'haver pas sat por 0 inquietud. A l'escola continua el mateix regim de confianca i de responsabili tat. Tot es seu: poden disposar de tot mentre en facin un bon us. Els armaris i el que contenen estaven ala seva disposicio, sense que mai no s'hagues pensat en la necessitat de tancar-los. AiXQ va donar un bon resulrar pel que fa a la fidelitat dels infants, perque no hi ha res que pre servi tant d'una caiguda moral com el fet de sentir-se honrat amb la confianca dels altres. Pero no sols podien fer us lliurement de tot el als adults. Si
mobiliari i material, sino que tenien per
32
torn
l'encarrec d'ordenar-lo i
de conservar-lo. Individualment tenien
0
per grups, segons de
que
es tracta
i, per tant, assenyalada responsabilitat que en general complien molt be iamb plaer. Parar i desparar les taules, nete jar-les i desar les estovalles i tovallons, escombrar i ordenar els menja dors havent dinar, ajudar a la cuina a preparar el menjar i netejar la vai va,
una tasca
xella, tenir
cura
els armaris
respecrius
una
dels lavabos i dels vaters, i ales aules ordenar i desar en els llibres i el material de treball d'iis constant i a la biblioteca els llibres de prestec 0 que havien de consul tar en els exer
escolars; aquests i altres eren els encarrecs que per torn complien cooperant a una tasca comuna. Aquesta intervencio tan directa en la cura i la conservacio del material va donar un resultat excel-lent, Despres de molts anys de funcionament de I' escola, el material es pre sentava a la vista de tothom com si s' acabes d' estrenar. Les nenes esta cicis tots,
orgulloses d'aquest fet i feien tot el possible per manrenir-lo, com prenent els avantatges de la previsio en les qiiestions de neteja domes rica, en les quals el fet d' evitar la brutfcia i el desordre te mes valor i
ven
eficacia que la mateixa neteja. Totes aquestes exerceixen
I'infant,
una
una
inconscient i
ocupacions, enmig d'un ambient placid,
influencia sobre el
accio
desenvolupament
sere i
dole,
fisic i moral de
saludable, benefactora i esrimulant,
profunda,
que
disposa
l'infant per
a un
una intluencia treball ordenat i
util i, el que es mes important, Ii fa sentir el goig i I'alegria d'aquest tre ball realitzat en benefici propi i de la comunitat. Aixi, I'infant fa un
aprenentatge d'una vida realment social manifestada en la col-labora cio a una obra comuna, que es I' escola. Considera I' escola la seva obra la conserva amb cura i I' embelleix amb els petits treballs ma nuals. Per aixo l'estima tant, amb aquell amor que es professa ales coses quan ens han costat algun esforc, Les relacions entre mestres i alumnes son de companyonia, de sim
perque
paria sincera i cordial, perque pel carrer van juntes, sense diferencies de cap classe, juguen i treballen en cornu. L'escola, com es veu per tot aixo, es una viva imatge de la liar i de la vida que s'hi fa, una prolon gacio de la vida de familia. EI mestre no ha de buscar un prestigi i auto ritat en aquell aspecte series i auster que barra el pas a tota expansio de l'anirna de l'infant, sino, al contrari, ha d'adoptar en tota ocasio una
33
posici6 d'un company rnes proposits i Ii pot servir d'auxili per
actitud de senzillesa i de benevolencia i gran que
comparteix
els anhels i els
una
resoldre les dificultats que trobara en el seu cami. EI mestre ha de fer se petit i humil davant de I'infant, ja que nornes aixf podra penetrar en el regne de la pedagogia, escrutant a quines complicades lleis d'evolu ci6
biologics
responen els
esponraniament,
34
seus
impulsos
i els
seus
actes
manifestats
VII
LLIBERTAT I DISCIPLINA
Es
el de la llibertat a l' escola. A l' escola sol el dels Estats, que per als governants es molt passar govern senzill quan es fonamenta en un absolutisrne restrictiu que anul-la la iniciativa dels individus; perc' molt delicat i diffcil quan s' adopta un
problema dificil,
un
com
en
regim de llibertat en la regulaci6 de la vida comuna dels ciutadans. Admetent que l'evoluci6 de les forces de l'infant demana una llibertat d' obrar, sorgeix el greu problema de la disci pi ina en relacio amb aquesta llibertar, que preocupa tots els rnestres i que a la practica no esta definitivament resolt. A l'escola que funeiona a base d'autoritat, volem oposar l'escola de la llibertat. I.:escola tradicional, que es basa en l'autoritat externa, que imposa normes, que subministra coneixe足 obra de fora cap a dins, es vol substituir per I' eseola on el a l' esperit de l' alumne, s' acomodi a la seva voluntat,
merits, que mestre
s' emmotlli
deixi obrar la naturalesa humana
sense cohibir-la. Aixo suposa el res足 llibertat interna de a una formaci6 de dins cap a l'infanr, pecte fora. Es una edueaci6 segons el principi de la llibertat. No hi ha cap escola nova que no la proclami, no hi ha cap obra de renovaci6 esco足 a una
lar que
no
I' erigeixi
com
a
esseneiaL Estern
cansats
de sentir dir
a
educadors, de repetir nosaltres mateixos, que s'ha de res足 pectar la llibertat de l'infant, que se l'ha de deixar obrar segons els seus
pedagogs
i
a
impulsos
i
no
obstanr aixo
...
35
Es
que l'home es realment lliure? Es que tota la nostra vida no esta a una constant cohibici6? No pretenem pas entrar en consi
subjecta
deracions
filosofiques sobre el concepte de la llibertat i les derivacions el camp de l'educaci6. Pero situem-nos un moment a I'escola que pretengui haver portat rnes enlla aquest principi en el terreny de la practica, per dernanar-nos si fins i tot dintre d'una lliure elecci6 de tre en
ball, d'una llibertat de moviments fisics, d'una determinaci6 esponta nia en els infants per obrar, no es el mestre el qui encamina el treball, el qui aconsella, el qui auxilia, el qui reprimeix en un moment donat les extralimitacions dels
I'individu
0
constant.
EI
impulsos
la comunitat. La sola seu
esperit superior,
instintius que
presencia
encara
que
del
poden
mestre
es
contra
anar una
procuri inhibir-se,
coacci6 exerceix
influencia que assenyala un marge a la llibertat. Es suggesti6, el es fet mateix de l' educaci6 el que la condiciona i la limita, per que I' no es res mes educaci6 que que una reacci6 contra l' esclavitud dels una
una
capricis,
un
esforc
en
nosaltres per tal de convertir els
actes
de l'instint
de reflexi6, l' espontaneitat inconscient en moviment cons cient, I'impuls cec en acte de ra6. La llibertat es una conquesta a que l'home arriba per mitja de l'educaci6 i la cultura. Aixo es el que s'ha de actes
en
com
prendre.
No
fa lliure I'infant deixant-lo obrar conforme
es
naturalesa, sin6 al contrari, se'l fa esdau de les i
capricis.
No te llibertat
una
dasse si cada
u
propies
seves
a
la
seva
vel-leirats
parla quan li ve be i ningii
s' enten, sin6 quan una autoritat, la que sigui, posa un ordre en les deliberacions i en els treballs. Dic la que sigui perque aquesta autoritat no
emanar
pot
dels mateixos infants. Per graus successius I'infant pot
aprendre a sotmetre's a una llei que ell mateix es pot imposar en el con tacte tres. ta
amb la
natura
L'infant obeeix
iamb els homes: els companys, els pares, els rnes disciplina interna, que es l' obediencia a aques
una
llei, i s' emancipa dels instinrs, preparant-se el
cam I
de la
propia
lli
bertat.
Expliquem «Dissabte var
joia 36
un
va
cornencar
la direcci6 dels
de les
nenes
episodi, copiat
i
i la
a
literalment del
nostre
funcionar el brollador del del
raigs impermeabilitat I'alegria que van demostrar; perc
terra.
diari.
pati
Va
...
per
a
pro
ser enorme
quina
va ser
la la
Dones posar-se sota dels raigs, agafar l'aigua i sobre les llancar-la companyes, posar dues espardenyes a dintre i tirar les molles i brutes de fang sobre la cara de la primera nena que passa
primera pensada?
seva
pedres a I' estany mullant-se amb els esquirxos produus; en £1, espectacle d'una incultura lamentable. AiXD sera. molt natural, ja que els nois fan el mateix en els tolls d'aigua que resten de la pluja; cree, pero, que en aquest cas haig d'intervenir aprofiranr aquesta oca
va,
tirar
un
sio de donar
a l'infant la idea de la limitacio de la llibertat dels altres. EI fet de mullar i moles tar les companyes era un atemptat a lIur lliber tat. EI fet de fruir amb aquell espectacle era, a rnes, una prova d'una falta d'educacio de I'esperit. Les yam cridar, es va restablir l'ordre i no es va
dir
quan la
res
de
moment.
intel-ligencia
la consideracio de
Amb
totes
quin objectiu?
Pero avui, al mad, a la primera llico del dia, desperta i I' esperit rnes sere, s'ha posat a
esta mes
la
qiiestio segiient:
Totes volen
parlar.
Han fet
un
S'estableix
brollador al
un
admirada de les respostes.
quin
Que justes, que completes, que cornprensio revelen! Creiern que els saber sempre per que fan les coses i la finalitat que per
bon sentit i
infants han de
patio Quedo precises i
ordre.
quina
bona
segueixen en obrar d'una determinada manera. Havien vist fer un bro llador, ningu no els n'havia explicat encara la utili tat; pen'> una intui cio realment admirable els feia com prendre totes les nostres intencions en construir-lo, sense ni una els passes per alt. Quina diferen que cap cia hi ha sempre
el que fern i el que pensem i, encara mes, entre de serenitat i el que fern quan ens dorni nen excitacions i A ningu no se Ii va ocorrer, de instintius! impulsos dir el brollador servia cap manera, que per a cap dels fets que dissabte s'hi havien esdevingut. Eis els vaig recordar i es va produir una mani el que pensem
entre
en un moment
festacio de vergonya davant la consideracio de la prova d'incultura que havien donat. Un dels objectius d'aquest brollador, com elies compre nien molt be i havien assenyalat, era proporcionar-los un gaudi i una diversio meso Ara be, cal aprendre a gaudir noblement de les belleses de la vida i afinar
elevat i
no en
ornplir-se uns
de
l'esperit per trobar satisfaccio en els plaers d'un ordre actes grollers i incultes. I el fet de rnullar-se la roba, i fang, i escabellar-se i fer crits estridents i molestar-se els els
als altres es
un
joe
incivil i de mal gust. Llavors
es va
proposar que
37
elles mateixes fessin
un
"Reglarnent
per
a
l'us del brollador" arnb
aquestes indicacions: "EI que
es pot fer", "EI que no s'ha de fer"; es dir, preceptes positius i preceptes negatius que constiturssin una llei
a a
la
qual poguessin subjecrar-se, Es pren l'acord que totes ho faran i des pres es llegiran els treballs, es refondran en un, que s'ordenara i es fixara a l'aula per tal que totes elliegeixin. Cree que tindran interes a com plir i a fer complir allo que elles mateixes han considerat licit i han acordat
entre totes com una
Aixf es
com
llibertat: per
llei.»
creiem que poden autonomia que
una
anar
els infants
sigui
alhora
a
una
la conquesta d'una es
disciplina,
a
dir,
possessio d' ells mateixos, obtinguda arnb la rao, amb la rejlexio, amb la llum de la consciencia, amb la cultura. una
La
bertat
posicio adoptada en la nostra actuacio fou la d'acceptar una lli disciplinada en el sentit d'una vida reglada i ordenada, del tre
ball sormes
irnposicio
a una
externa,
ordenacio rnetodica i d'unes lleis acatades, no per sino perque han estat acceptades en la intimitat de
la consciencia, Cree que l'important es trobar en l'accio redproca de mestres i infants en cada moment i ocasio el punt dole, la llnia os cil-lant i imprecisa que exigeix una gran delicadesa de percepcio, entre
l'autorieat dels en
que
es
uns
i l'auronornia dels
poden resignar
els
veniencia, tenir sere i
dole
no
i que
assenyala
la
fet de considerar ben
poders pel
I' exercici de la llibertat. Manar poe,
cicis, sino
altres,
exigir
res.
No
imposar
proposar-los quan cregui necessari, no obligar, sino aconsellar 0 suggerir. EI gran
mesura
garanrit els
tot raonant-ne
es
secret
la
de
exer
con man
les classes una espontanertat d'accio, una naturalitat i un treball ordenat, radica precisament en l'art de saber apreciar aquest punt
a
en
les relacions de convivencia amb els infants. No
de vista el valor de determinades virtues
com
podem perdre
l'obediencia, que rnoltes
es subrnissio, sin6 disposici6 afectiva i desig de complaure mes que no pas manar, d'una manera suau i insi demanar, sap nuant; com la constancia en el treball; l'austerirat i altres tan necessa
vegades
no
qui
ries per al benestar individual i la vida de les societats. Sovine deixem la feina i els exercicis a la iniciativa i lliure elecci6 dels alumnes; ara, una
38
vegada adoptats
per
proposit deliberat,
en
procurem l'execucio
fins
bon terme, perque cal evitar la versatilitat i la dispersio foren forces perdudes en l'educacio de la voluntat. Aixo d'esperit, que no vol pas dir que haguem considerat una falta el fet que una nena, per circurnstancies del moment, no hagi volgut executar un treball. arribar
a
a
Alguns
ha passat, aixo, EI que hem fet en aquest cas es renir-la en observacio i esbrinar les causes del fet. Quan I' estudi ha demostrat que, cops
ens
la majoria dels casos, les que s'han considerat maleses dels infants, manifestacions d'un esperit inclinat al mal, no ho son, sino que obeei xen a causes diverses i complicades, i fins i tot a impulsos nobles i bons, no tenen rao de ser els premis i els castigs utilitzats com a rnitjans de en
disciplina
i
com a
rnobils de bona actuacio. Les
sane ions a
la
meva
escola, si n'hi ha hagut en casos determinats, no han estat artificials, sino naturals, consequencia logica de les accions de l'infant. L'infant ha de fer
pel seu compte I' experiencia del be i del mal. Ha de mesurar les consequencies dels seus actes i ha de reparar-les quan causin un perju
dici. Si ha de
lliure, ha d'aprendre
a coneixer la responsabilitat dels l'ha de pagar, sempre que pugui; si ha dei xat objectes desordenats, els haura d'arreglar en una altra ocasio: si embruta una cosa, l'haura de netejar; si molesta les companyes i no les deixa treballar, haura de separar-se en un lloc aillar, 0 haura de menjar sola si no sap mantenir a taula el capteniment i la correccio necessaris per tal que totes, fins i tot ella mateixa, puguin menjar amb la tran quil-Iitat que la higiene i les conveniencies demanen. Si les nenes inter venen en les questions d'ordre interior fins al punt que la reglamenta
seus actes.
Si
ser
trenca una cosa
cio de l'us de
certes coses ha estat determinada per dies mateixes, es a i s'interessin les a fer-les complir i que cornpren que complir regles les questions de restabliment de I' ordre, quan hi ha hagut una infrac cio de la llei, es redueixin a fer una apel-lacio a la memoria per tal de recordar-los aquells principis que elles mateixes van decretar com a jus tos
i convenients.
39
VIII
EL TREBALL COM A ELEMENT DE DISCIPLINA I
D'EDUCACI6
La historia de la civilirzacio demostra que el treball, necessari
en
la
lluita per la vida, ha emancipat l'home del salvatgisme i ha estat el mitja educatiu rnes important per a la humanitat. AHa que ha donat un
resultat
aplicat
a
tractant-se
de la col-lectivitat humana, tambe l'ha de donar en tot el sentit ampli es consi
l'individu, i per aixo el treball
dera l' agent mes
eficac d'educaei6. eomprensi6 dolenta ha fet eonsiderar el treball i el joe eoses oposades i suposar l'infant refractari al treball, en veure el seu instint inclinat a jugar constantment, i tanmateix s'ha pogut eomprovar que estima el treball amb passi6 i que tot el secret de la seva felicitat i benes Una
tar
consisteix
a
saber donar
una
direccio als moviments desordenats i
eanalitzar
aqueHa energia sobrera que es manifesta en l'agitaci6 inces finalitat ni objecte, del seu joe. I es que el treball i el joe s6n aplicacions igualment naturals i eficaces de l'activitat de l'infant, indis pensables per a l' educacio, i per aixo el joc i el treball es poden fer ser sant,
sense
vir indistintament per
a exercir una accio educativa. Mai no he eregut el que perdre temps el fet de deixar que les alumnes es lliuressin al joc; pero tampoc no he considerat necessari disfressar el treball amb el era
joe, a la manera de certs sistemes educatius, per tal de fer-lo agradable, perque ja resulta forca atractiu per als infants quan respon a nom
de
41
lIurs interessos i quan esta ben triat i adequat a lIur capacitat i a I' estat de llur desenvolupament Hsic i mental. Hem observat, a rnes, els que
petits anhelen arribar que s'adonen arnb
adaptar
les
a ser
disgust la
coses a
seva
grans i
dels
aspiren
dipositius
inferioritat. S' estimen rnes fer
gran per veneer la dificultat, si aixi capas:os de produir obres utils, Una
practica
assernblar-se als adults, i utilitzats de vegades per a a
es veuen
un
esforc
tractats com a
mes
homes
se'ns va ocorrer inventar un joc per tal de facilitar la del mecanisme de la mulriplicacio, Les mateixes nenes van
vegada
preparar aquest joe, que va consistir a dibuixat dotze quadres apaisats de carto, Un cop dibuixats, van obtenir, un traucador, sis
rnitjancant
discs de cada lamina d'uns dos centimetres de diametre. Aquests discs es corresponien, naturalment, amb cada un dels buits deixats en el carte. Folrat el carte amb un paper blanc, a I' espai que deixava el buit es va escriure un producte, i al disc corresponent els dos factors d'a quest producte. El el carto de cada
a trobar rapidarnent el producte escrit la ° una mestra quan companya enunciava en veu alta els factors escrits en un disc. Quan ja s'havia col-Iocat el disc en el buit si el era el veritable, el dibuix del disc corresponent, producte en
joc
consistia
nena,
i de la lamina
es corresponien perfectament, i aixo servia per a com I' encert la nena. Dones be, mentre va tenir Hoc aquesta pre de provar no va decaure l'interes, Les nenes van treballar amb entusias paracio, me en
la confecci6 de les lamines, tot elegint els paisatges, folrant els amb compte les xifres, construint una capseta per a
cartons, escrivint
guardar-hi va
tenir
els discs;
acceptacio.
pero
un
cop acabat el treball i engegat el
En canvi,
rnultiplicacio hi ha hagut
joe,
no
els
practicant procediments usuals de la nenes hi han que posat la constancia, la tena
citat i l'obstinacio cega que de
vegades posen en el joc. EI que sempre hem procurat es fer la feina interessant, i aixi hem obtingut un resultat d'un valor moral positiu, ja que el fet d'ernpren dre la tasca en disposici6 agradable i efusiva quan s' es infant, es un i una adquisicio d'habits per a trobar en el feixuc treball del dia de derna no gaire llunya, imposat per la necessitat de guanyar se la vida, el plaer de I'actuaci6 i de la producci6 i la satisfaccio interior de la dignitat humana obtinguda pel treball. L'escola ha de ser un lloc entrenament
42
de treball; l'infant sempre ha d'estar ocupat i tot l'esforc del mestre ha d'anar encaminat a buscar motius d'activicar i a estimular aquells exer
cicis, anomenern-los joc
hagin
triat per satisfer
base de
rota
un
treball, que els infants espontaniament anhel, un interes de l' esperit. Aquesta es la
0
disciplina, perque
mentre
no es
molesten els altres ni
el
i l' esperit
cos
estan en
activi
d6na lloc al defalliment moral, crea dor d'habits dolents, que produeix la peresa. El treball, ordenat i regu lat discretament, es l'unic que pot produir a les classes una serenitat de tat,
moviments i
poder
i de
una
pau que
no tractar
es
perrnetin
l'infant
al
com un
mestre
sorrnes, sin6
cient que sap fer bon us de la llibertat. En la
cedit
d'afluixar els
nostra
com un
ressorts
esser
del
cons
actuaci6 hem
con
gran marge al trebaU individual, respectant, tant com hem la iniciariva i les aptituds de cada nena. Quan es proposa un pogut, exercici en una classe, es ben segur que no tots els infants acaben alho ra,
un
perque
no
sin6 que els
les
solament
no tenen tots
mitjans elegits de cada
per
a
la mateixa
dur-lo
a
terme,
prornptitud segons la
a
obrar,
inspiraci6
i
poden demanar temps diferents. I no conve que abandonin feines cornencades, ans al contrari, es bo que s'a costumin a persistir des del principi a la fi en un mateix treball, gau dint del plaer que sempre produeix un esforc totalment realitzat. Per aixo cal que se'ls concedeixi tot el temps necessari perque treballin sols, sense presses i el nerviosisme que produeix el fet de veure que els altres han acabat la tasca i que esperen amb irnpaciencia el final de la seva. Si considerem, pero, important el treball individual, no creiem que en ringui menys el treball en cornu, que avesa els infants a fer una renun cia de la seva personalirat en benefici d'una obra col-lectiva. Hem procurat portar a la practica aquesta actuaci6. El mobiliari de
disposicions
les aules consistia
cadi res de ment
taules individuals; pero ens yam preocupar d' ad adequat per fer realitat aquest anhel d'un treball en
en
material
quirir cooperaci6. un
un,
Unes taules fortes de fusta muntades sobre cavallets i
amb
unes
suficients.
boga respadler transportable, es podia col-locar van ser
en
Aquest material, facil qualsevol punt del camp i
triant el lloc mes convenient segons 1'hora del dia i l' estaci6, buscant el sol a l'hivern, les ombres i la fresca a l'estiu, i en tot temps l'indret mes convenient i que
oferis,
en
alguns
casos, un
material natural mes ade-
43
quat ales observacions 0 feines d'aquella ocasi6. Aquest material tenia, rnes a mes, un altre avantarge, i era que tot i que les dimensions de les taules eren perque hi treballessin cornodament sis alumnes, i aixf era
a
s'utilitzaven d'ordinari, se'n podien ajuntar dues 0 tres i formar taula mes gran on, assegudes al voltant, rnestra i nenes podien tre ballar en cornu, fer alguns experiments 0 conversar en una intirnitat
com una
agradable. Es
interessant de veure que les activitats de les nenes es fan ambient de contrarernitat, que es reparteixen els pinzells i els colors, l'argila i els escuradents, la goma 0 altres materials, segons l'In dole de l'exercici, en bona harmonia i no fixant-se rnes que en la per en
un
fecci6 del treball cornu. Encara es mes interessant quan una de les nenes, erigida en cap de taller, dirigeix el treball, distribueix les tasques i d6na disposicions que totes han d'acatar. Una vegada yam voler assa jar el procediment industrial de la divisi6 del treball. Es tractava de construir quatre-centes capsetes de carrolina que necessitavern per a desar en els armaris una col-Ieccio de minerals i petxines que algunes
alumnes i jo haviem anat portant. Les capsetes havien de tenir dues dimensions, la longitud i l'altura iguals; pero l'amplada havia de ser diferent perque s'adaptes a les dimensions diverses dels exemplars. Primer
manera de fer-les. Cada nena feia tot el treball: les dimensions donades, tallava, doblegava i engan segons i acabant la i en resolia totes les dificultats, El feina, comencant yam
ensenyar la
dibuixava, xava,
era lent i es van desanimar en considerar el gran nombre de capses que haviem de construir. Llavors yam organitzar una col-laboracio a base de grups i yam encarregar a cada una una part de
procediment
la
N'hi havia que tallaven, d'altres que dibuixaven, d'altres que enganxaven, i les capses passaven d' equip en equip fins a quedar aca tasca.
bades. En poe temps tar a mesura
que
es
en van
fer
una
porci6;
i la
producci6 va augmen produeix la repericio
realitzava l'entrenament que
d'un mateix treball. En la consrruccio de 1.000 cm3 de paper per a omplir un decfrne tre cublic: en la confecci6 de cortines de granets i cordill per ales por res de la cuina (sernpre la necessitat i l'interes del moment determina yen
les
aquest
44
nostres
activitats) i
en
altres moltes ocasions
procediment. Aixi, les nenes
van
yam
poder comprovar,
fer servir
per elles
rna-
teixes, i despres ho
van fer amb calculs exactes, els avantatges de temps la ha industria fent servir perfecci6 que obtingut aquests metodes de treball. Es aixf com creiem que l'escola pot contribuir a crear els habits d'una col-laboracio perfecta i fer obra positiva d'educaci6 social.
i de
45
IX
TREBALL MANUAL
Ja ningii no dubta que el treball manual es l' element poder6s d' e ducaci6 i que ha de contribuir, amb les altres activitats escolars, a una formaci6 integral de l'infant. L'estudi de l'infant dona aquesta reoria «Tot moviment conscient te
psicologica: les cel-lules
l'origen
en una
exciracio de
del cervell. El pensament sense l'accio pot desen rotllar la imaginaci6; pero deixa sense efecte la forI? de voluntat. La volunrat nornes es pot desenrotllar per l'accio. Tot moviment muscu lar repercuteix sobre les cel-lules del cervell per les sensacions, es fixa en els
centres
motores
de
projecci6 sota
la forma de
percepcions d'imatges, despres
provoca reaccions mentals; ve la invencio, la creaci6 personal.» Linfant ho vol tocar tot, ho vol fer tot, te necessitat de produir, re energia
sobranr, falta
energia doni
i la
d'aplicaci6. aplicaci6.
seva
El treball manual es la utilitzacio d'aquesta Com mes variat sigui, com rnes amplitud es
la naturalesa dels moviments, afecrara successivament un major nombre de grups cel-lulars, excirara rnes la sensibilitat i la perfeccio i fad brosrar fortament el pensament i la voluntat. Com es una a
que
necessitat seva
psicologica
un
l'infant,
naturalesa, ja s'accepta
sentit? Amb una
de
quina
a
manifesracio espontania de la l'escola sense vacil-lacions. Perc, en quin
finalirat i fins
questio fonamental que
article basic del credo
a
una
quins
limits? Per
a
l'escola
nova
es
del concepte mateix d'escola; es que regeix la seva actuacio. El cata-
arrenca
pedagogic
47
clisme del mon, del quan hem estat testimonis, ha remogut fins als fonaments els valors de l'escola. La societat es transforma i, a mesura
modificar les tenden
que sorgeixen nous ideals de vida, I'escola ha de cies per tal d'adaptar-se ales necessirats del present i a les que es dibui xen en els horirzons del futuro Una Hum s'ha fet en els esperits i prenen cos
i vida
dels
en
les
segles XVI!
noyes
i
XVII!
institucions escolars les que,
en tractar
ideologies dels pedagogs
de formular
una
teoria filosofica
de l'educacio, no van poder desconeixer la importancia del treball manual, i el que ells havien previst es formula amb tota claredat i es modern. Es veu i es porta a la practica amb l'accio fecunda de l'esperit una percepcio clara que els homes que conreen les terres, les cases, que fabriquen les teles i els objectes de pri construeixen que mera necessitat, no son menys utils ala societat que els qui es dediquen
pensa amb
ales lletres i ales ciencies i que i que I'home rnes cornpler, rnes
gues
un
equilibri perfecte
de
i intel-lectuals i sabes alhora
no
han de
ser
de tal
menys estima, podria ser el que tin
tinguts en
digne desenvolupament de nom,
raonar com un
les facultats
Hsiques
filosof i fer obra manual
desequilibri sobrevingut en el mon ha posat de mani produccio i el treball manual s'ha rehabilitat i ha una importancia extraordinaria. Vet aqui per que, a part del adquirit valor educatiu, entra a l'escola com a sobira i s'erigeix en eix al voltant del qual gira tota l'actuacio. Amb el treball manual es vol viralitzar l'es com un
artesa. EI
fest el valor de la
hi ha cap element motor tan dinamic com l'obra escolar unes noyes formes d'activi aquest per imprimir en l'intel-lecrualisme de tat, apartant-la que havia caigut i obrint les
cola, pretenent que
de la vida. Aquest principi fecund ha de l'escola que n'ha convertit alguna l'estructura a canviar massa Potser anat s'ha veritable taller. lluny en aquest cami; s'ha
pOrtes arribat en un
no
a tota
a
a totes
volgut fer
les
palpitacions
rant
una
comunitat de treballadors amb finalitats
econorniques
i
socials, tot oblidant excessivament que l'escola ha d'atendre a una uni versalitat d'idees, i no tancar a I'infant els horitzons arnplis d'una cul tura
general.
S'ha de recordar que hi ha dues esferes en l'educacio de l'home: la de la culrura general i la de l' especialitzacio. L'home s' educa perque arribi a ser home amb tota I' elevada significaci6 que amaga la paraula,
48
en
la
segons la naturalesa de
mesura maxima
potencia ffsica,
d'in
clara i
desperta, de moralitat elevada, de cabal d'idees i de sentiments, i s' educa tambe i es prepara per adquirir una cultura espe cialitzada segons les seves capacitats i aptiruds amb la qual es pugui bastar ell mate ix, contribuir al treball de la col-lectivitat i ser un mem bre uti! del conjunt social. Dones be, sempre s'ha considerat la prime ra esfera com a de l'escola propia prirnaria, creient que no havia de tel-ligencia
sobrepassar aquesta etapa d'una cultura general i, per tant, que en l'a dopcio del treball de taller no s'havia d' excedir el limit que imposa la necessitat d'atendre a la formaci6 general humana. Per no haver-he tingut en compte, alguns assaigs han fracassat lamentablement. El fracas tarnbe pot venir d'un altre canto, i es pel fet d'introduir el treball manual a I' escola com una assignatura mes, com un element de simple ensinistrament de la rna, sense cap relacio amb les multiples activitats intel-lectuals i de tot ordre que te l'escola. En alguns casos no s'ha arribat a la cornprensio del principi fonamental de I' educaci6 acti va
i s'ha conf6s amb la
practics.
Greu
rnera
activitat manual i els exercicis
aquest de
anomenats
que s6n suficients
alguns treballs de base manual 0 corporal realitzats en hores determinades per donar a I' escola el caracter d' escola activa. ser avorrits Aquests treballs error,
creure
poden
infecunds com molts altres, quan s6n imposats amb protesta interna de l'infant i quan no responen a una finalitat buscada per ell per a satisfer una necessitat 0 un entusiasme per un cert tipus de labor, i
tan
un
joe
0
mateixa i
una en
investigacio.
Es
creu
realirar nornes la te
sentida que l'individu A la nostra escola
es
en
que l'activitat te
una
virtut
relacio amb la finalirat
en
si
fortam�nt
proposa.
yam
donar
manual; pero sempre perque se'ns
general del treball
una va
gran
preponderancia al treball atesa l'organirzacic
fer necessari,
i de la vida a l'escola. Es va tenir en compte que l'es solament ha d'adquirir coneixements, ha de ser recep tiu, sino que ha de crear, ha de produir; que les facultats creadores han de ser tan cultivades com les facultats d'adquisicio: i que son els tre balls manuals els que transformen el pensament en accio i donen
perit huma
no
representaci6 material treballs manuals son
a
les idees i als senti men ts. A I' escola realista els exigencia i constantment s'hi ofereixen oca-
una
49
sions per ten,
a
posar al servei de la resolucio de
I'habilitat manual i la destresa i la
problemes for<;:a corporals.
que No
es
presen足
es van
pas
especials. Per als infants compresos en els limits d' edat de l'ensenyament primari creiem que no n'hi ha necessitat, i que poden bastar algunes eines d'us cornu, de facil maneig, i que no derna足 muntar
nen
tallers
cap insral-lacio
compte que eI material sempre adequats a la forca i a la els infants segons l'edat. Amb argila, lamina de
especial,
S'ha de tenir
i els instruments de treball han de
destresa que
tinguin
en
ser
fusta, filferro, carte, fils i teles i joncs, branquillons i escorces d'arbres, fruits i llavors, que ofereix eI camp abundantment, han pogut donar forma ales
seves
concepcions
relacionades sempre amb l'activitat
generaL Aixi, amb la Geografia, relleus en fang 0 mapes en carte: amb la Historia, habitacions de l'home prirnitiu, 0 vasos d'argila imitant cerarnica grega i
romana,
despres
d'una visita
Museu; amb les Ciencies, multitud
balances,
un
zootrop,
uns
vasos
a
d'aparells,
comunicants,
la sala com un
d'Empuries un
ludic,
del
unes
disc de Newton,
l'ensenyament 0 de la vida a l'escola els van portar a construir capses, estoigs, calendaris, lleixes, cistells de vimet de diferents formes i mides, petits telers per a fer rei足 xits, rellotges, cintes metriques, mesures de volum, material com col-leccions de cartons pinrats, de figures geomecriques per als primers graus de l'ensenyamenr i joguines diverses, tot aprofitanr elements del medi i materials de poc valor. La jardineria i el treball de la terra, no unes
cristal-Iitzacions,
etc.
Interessos de
pas d'una manera sistematica sino quan l'ocasio ho va reclamar, rarnbe tenir Hoc, ja que servien per a fer observacions sobre la vida de les
van
plantes, gerrninacio, creixement, efectes de l'aire, llum i humitar, ado足 baments, diferencies de creixement produides pel cultiu en plantes espontanies, etc. La vida domestica
va
donar sempre ocasio, tam be, de fomentar les fregar la vaixella, escombrar, endrecar les
activitats manuals: cuinar,
habitacions, cosir i fer punta i altres labors d'aplicacio. Pel que fa
a
costura, ames dels exercicis rnerodics per al domini de la recnica, van
positiva. Uns fragments del diari ens donaran a majoria de les vegades els treballs responien a una
fer obres d'urilitar
coneixer que la necessitat del moment
50
la es
0 a un
interes.
«3 de
maig de
1918
»S'ha
mort un
peix.
del dia
tenen massa
Fa
un
claror i
sol molt fort i creiem que a algunes hores calor. Com ho podriem evitar? Yam
massa
determinar de fer
unes cortines. Tenim tela de fil cru que anira de pri Es prenen les mides, es calculen les dimensions i ens posem a l' 0bra. Totes s' ofereixen a cosir. Ho tallen, ho preparen i ho prenen amb tant d'interes, molt Lenderna la tasca deixen que queda avancat.
mera.
ordinaria per tal d'acabar-ho, Es urgent de
protegir la vida dels peixos.»
«Dimarts, 11 de juny de 1918 »Avui l' escola vestits de
bany.
es
en un taller. Hem de confeccionar 80 troben encantades de poder emprendre aquest
converteix
Totes
es
l' escola. S6n molts; pero tam be s6n molres les nenes que s' 0fereixen a treballar i estan en disposici6 de fer-ho. D'altra banda, la tasca es faci!' A la porteria ens ofereixen una maquina que aprofitarern be. Tallem de moment dotze vestits per a nens i uns altres dotze a
treball
a
nenes.
Aquests darrers s6n
per
tirants. Hi xen
les
comencen a
costures
dels
si6 del rreball, Les
una
mica rnes
treballar,
costats.
complicats perque porten uns
ernbasrant-los. Unes altres unei primer moment establim la divi a fer traus, les altres a marcar. Totes
tot
Des del
dediquen seguint aquest treball amb afany. Les mou l'interes d'acabar aviat per tal de poder-se dutxar. Han d'interrornpre les tasques ordinaries; pero tant se val! A part de l'avantatge economic que ens reporta, no n' esperem obtenir fruits oprirns des del punt de vista educatiu?» unes es
van
«8 d'octubre de 1914 »Hern passat la tarda fent treballs manuals. La idea ha sortit de les nenes. Mentre passejavern, havent dinat, han trobat un fruit petit de pittosporum rodo, verd i tou. N'han fet gran provisi6. Han demanat
escuradents i han comencar a jugar?, a treballar? EI que en un principi era un joe s'ha convertit en un treball altarnent productiu i creador. Fan una bona quantitat d'objectes: taules, cadires, bressols, casetes, uns
cavallets, sos
un
automobil,
geometries,
en
fi
fantasia. EI material
un
no
un
vaixell,
arsenal de
pot
estar
garita, superficies planes, cos que revelen la riquesa de llur be de preu i aixo es el que impor-
una
coses
mes
51
tao
Es interessant d'aprofirar els
en
el carni del
que el medi ofereix tot con d'educacio. Els fruits s'assecaran i vertint-los en elements preciosos la bellesa i potser es desarticularan i s' arrugaran, els objectes perdran descompondran; la finalitar, pero, ja s'ha assolit. No son les coses per a desar en un museu les que ens interessen, sino el progres de l'infant recurs os
desenvolupament i perfeccio.»
«9 d'octubre de 1914 i
»No s'ha esgotat l'interes d'ahir i avui, en tornar a veure els treballs les qualitats i defectes, se'ns presenta aquest tema com 1'11-
apreciar-ne
nic
a
tractar.
I
en
fern
una
llis;o
de
llenguatge. Ensenyar-los
a
parlar,
a
expressar els pensaments amb rota llibertat, pero amb una il-lacio i un ordre, no es una tasca facil. En analitzar els cossos geometries del dia
abans, han tingut
moments
molt
felis;os.
Han observat
perfectament
les formes segiients: hexaedre 0 cub, tetraedre i octaedre. Se'ls ha expli cat el significat d'aquests noms. Despres han dibuixat les dues prime res
formes. Havia
notat
la dificultat que
les
arestes no
de
figures que no tenen i les han representades
tes
visibles dels
tenen
els infants de dibuixar
geometries. En aquest cas, tractant-se superficies, totes han vist perfectament les ares cossos
en
la veritable
posicio.
Aixo
ens
ha
suggerit
la idea que aquests cossos formats de palets i boles potser es podrien fer servir com a models de rransicio en el pas del dibuix de figures planes al de
cossos.
»Podrfern dels infants o
per
un
multiplicar els exemples per demostrar que les activitats dirigides pel pensament i inspirades per un inreres
van ser
ideal. Mai el treball manual sino
no va ser una
execucio de
coses
activitat fisica assistida per la intel-lectual i estre tota la vida general de l'escola. El treball manual no
imposades, tament enllacada a es una disci pi ina que s'ha de seguir ni un ensenyament que s'ha d' a prendre, sino un mitja d'exteriorirzar pensaments i idees i d'enllacar les activitats intel-lectuals i instructives amb objectius i realitzacions d'a plicaci6 que viralitzen l'escola iii donen un sentit de realisme i de natu ralitat. S'ha d'evitar que per manca de cornprensio d'aquesta idea fra cassi moltes vegades el treball manual, mitja tan poderos i fecund d' e ducacio.»
52
una
x
EDUCACI6 FfslCA
El fet de l'acruacio
l'aire lliure es
a
una
garantia perque quedi
ates
aquest aspecte de l'educacio, Molts mestres rurals tenen el camp ales portes de l'escola. Ales ciutats i als pobles d'irnportan足 cia cada dia son mes nombrosos els edificis escolars que es construei足
degudament
indrets
xen en
Tenen
espai,
espaiosos
i que
tenen
grans
paris
0
jardins
al voltanr,
l'abast de la rna, dones, l'accio beneficiosa dels agents externs sol, Bum i aire pur que asseguren la llibertat de moviments, a
base de
tot
desenvolupament ffsic.
exerceixen s'hi ha de
sumar
Pen>
la d'altres
a
l'accio tonica i
mitjans
vigorosa que
de cultura del
cos,
compte sobretot que la nostra poblacio escolar, per causes diverses, es de naturalesa empobrida i debil en la major part. Aquesrs rnitjans son: l'alimentaci6, el bany, el joe, la gimnastica, les excur足 tenint
en
sions i el trebaB
punt de vista. Creiem que
manual, del qual acabem de
no seran
superllues
unes notes
parlar
des d'un altre
sobre la cantina, avui
moltes escoles, responent a necessitats educati足 que yes i socials. Nosaltres la ten fern a base de tres apars per dia: esmorzar, es van
establint
dinar i berenar.
Bet
Bet i
a
Segons
el
i pa; el
reglament
havia de consistir: l'esrnorzar,
en
dinar, d'olla, principi i postres, sopa, o be un potatge 0 sopa i dos plats i postres 0 arros amb earn 0 peix i un principi i postres; i el berenar, en pa i xocolata 0 fruita seca 0 del 0
cacau
en
earn
53
etc. Eis comestibles, sempre de bona qualirat, i la acurada i sense fer us d' especies excitants. Pel que senzilla, preparaci6, fa ales quanti tats, els calculs fets pel facultatiu donaven per resultat 0
temps
unes
confitura,
1.500 calories que, si be
es
poden
considerar excessives tenint
compte els treballs de Gautier i Flugge, que fixen calories per a l'alimentaci6 total diaria d'infants ho s6n cat
en
el
cas,
que
de valor nutritiu
era
un
en
nombre de 1.634
d'aquestes edats,
no
el rnes
com
freqiient, d'un sopar molt escas i man el que generalment feien aquests infants a
casa.
Les llistes del dinar eren variades per a cada dia de la setmana i s'hi introduien les modificacions que aconsellaven el temps i l'aprofita ment de l'abundancia d'alguns articles al mercat, segons les estacions.
Vegeu
els menus d'una
setmana
cornpleta
de
juny de 1921,
del dia 14
al 19:
Dilluns: sopa, cam d'olla (cam, gallina, cansalada, patates i ci grons); bunyols de bacalla, galetes. Dimarts: potatge de llenties, ous ferrats amb salsa de tornaquer, lluc
fregit, pressecs, Dimecres: sopa de
dina rostida,
Dijous:
pages (de vegetals),
cam
de be amb patates,
sar-
galetes.
arras amb
earn
de porc i musclos, fricand6 de vedella, peres.
Divendres: sopa de pages, bacalla amb patates, lluc fregit, galetes. Dissabte: sopa, cam d' olla (cam, gallina, cansalada, patates i ci-
grons),
sardina arrebossada, peres. I.:aigua prove d'una font abundant d'immillorables
No beuen vi.
condicions de Fins
a
porabilitat
i puresa, segons el resultat de l'analisi,
I' any 1923 la cantina
va
funcionar per administraci6 directa.
I'escola
s'encarregava de fer les compres a I'engros per mesos i de dis les posar provisions diaries en el mercat de les viandes fresques com verdures, peix, fruites, etc. Aquesta administraci6 es va dur amb tota escrupolositat iamb exactitud extremada; al dia i al centimo Te l'avan tatge sobre una administraci6 per contracte no sols d'una rnes gran lli bertat en la combinaci6 dels menus, sempre dins de les normes higie
niques preestablertes, 54
sin6 que d6na rnotiu
a
acti�itats educatives
tan
interessants tancies
com
la intervenci6 de les
nenes en
pes i revisio de les
alimentaries,
el control de les subs
provisions diaries
i
en
details
d'administraci6 que estan perfectament al seu abast. Ames dels Ilibres, un de Caixa, un Major per als comptes corrents, un de despeses me i
un
dietari, s' omplien cada dia, i
gades
les
nenes,
nors
uns
fulls
duplicats
en
amb
aixo intervenien una
algunes ve quantitats
relaci6 de les
d'articles consumits, el preu, la suma de les despeses i la mitjana per persona; full interessant per a calculs higienics i economics i per a com provar en cada moment qualsevol detail d'administraci6. Despres, un
full mensual de rava un
les
resum
i
encasellat amb
novament
un
altre d'inventari del rebost, en el qual figu del romanent anterior de provisions, de
notes
adquirides,
de les consumides i de les sobrants consti
conjunt d'impresos en els quais les nenes podien exercitar-se en una comptabilitat practica sobre les coses de la vida real. Vegeu una nota de mitjanes per dia i persona de tot el temps que l'adrninistracio tufen
el
va recaure
sobre l' escola:
Anys
Mitjanes
Anys
Mitjanes
1915
0,66 ptes. 0,68 » 0,76 0,84
1919 1920
0,88 ptes. » 0,90
»
1921
0,83
»
»
1922
0,84
»
1916 1917 1918
Com es pot observar, la quanti tat de la mitjana va anar creixent. Son els anys de la guerra i de la postguerra, en que el preu de les sub sistencies va augmentar d'una manera considerable. Tenim una taula
de
comparaci6 dels
necessitat i,
preus als
com a nota
servir de calcul als
qui
quais
es van
pagar els articles de
primera
curiosa, la transcriurem i potser fins i tot podra es proposin de realitzar una obra escolar sem
blant, comparant-Ios amb els preus actuals:
55
Pa,1 Kg Cam de la, 1 Cam de z-. 1
Pore,
Kg Kg
1
Kg Bacalla, 1 Kg Peix, 1 Kg Ous, una dotzena Sucre, 1 Kg
Galetes, 1 Kg Xocolata, 1 Kg
Cigrons,
1
Kg Llenties, 1 Kg Patares, 1 Kg Arros.T Kg
Any
Any
Any
Any
Any
Any
1915
1916
1917
1918
1919
1920
0,48
0,48
0,50
0,58
3
3
3
4
0,63 4,75
0,73 5,50 4,50
2,25
2,25
2,25
3,25
3,75
2,75 1,90 1,25 2,25 0,90
2,75 1,90 1,50 2,25 1,25
3,25
4
2
3,25
5,50 3,25
1,75
2
2,50
3,30 1,30
3,50
4
2
2
2
2
1,80 2,70
2,24
3,15
3,15
3,15
1,40
1,40 0,85 0,20 0,80
1,40 0,85 0,18
3,35 1,50
3,85 1,90
1,70 0,82
1,90 0,95
0,85 0,20 0,80 1,70
on, 1 litre Llet, 1 pot
0,75
0,80
2,50 3,15
1,60 0,87 0,30 0,87 2,10
1,61
6
2,50 2,50 4,80 2,80
1
1
0,35 0,88
0,33 0,97 3
2,50 1,35
1,46
Potser
l'augment de les mitjanes es inferior al que hauria correspost puja dels preus; pen) no es perque s'hagues suprimit res necessari en quanti tat i qualirat, sino perque es va preseindir de eertes postres de pastls 0 de fruita en eonserva i es van combinar les llistes amb una eura a
la
totes les baixades de preus que l'abundancia d'al guns articles en certes temporades provoca en el mercat. Un altre rnirja d'educacio ffsica es el bany. Llevat d'una contraindi cacio del merge, l'escola el va establir obligatori per a tots els alumnes.
especial, aprofitant
Una gran sala de dutxes permetia de banyar en una hora la meitat dels alumnes. La dutxa en cornu ens va fer pensar en la conveniencia, segons la nostra opinio, de donar als infants un petit vestit senzill i faeil de posar. Aquests vestits, aixf com les tovalloles de bany individuals i
marcades,
es
robes iamb
56
col-loquen unes
en
un
aparell de ferro esmaltat amb penja poder-los portar a asseear al sol. AI
rodes per tal de
principi uns
van
prendre
exercicis de
la dutxa tebia, al sol els feien
curses
de resistencia per veritable horror sempre el bany amb entusiasme i
a
despres freda, entrar en
i
en
sortir del
bany
reaccio, Tret d'un sol
cas
els infants van acollir A rnes de la dutxa, ablucions
I' aigua,
tots
plaer, frequents parcials mantenen les mans i la cara perfecte estat de nete dar, i havent dinat, es obligatori rentar-se les dents. Aixl es crea l'habit en
de la
higiene dental, tan important per al manteniment en bon estat de digestives. Tornem-nos a ocupar del joc; pen) com un dels elements rnes pode rosos d'educacio flsica, Linfanr te necessitat de jugar. Mentre se'l vegi de es el seu de estat salut es perfecte. EI jugar gust, pot assegurar que Ii es una cosa natural com la mateixa necessitat de joc menjar. Respon a un impuls irnperios del seu esser i es potser l' estfrnul que posa en acti vitat un major nombre d'energies, tant Hsiques com intel-lectuals, tot donant-li ocasio de mesurar les forces i d' ensenyar-li a coneixe's ell mateix. En el joc l'infant apren a moure's amb rapidesa, a mantenir-se en calma en moments diflcils, a manar, a obeir, a adquirir sang freda i aplom. Tambe es desenvolupa en 1'infant, mitjancant el joe, l' esperit de jusdcia i de rectitud en apreciar les faltes 0 les regles establertes. Un mitja d'educacio tan poderos havia de tenir en la nostra escola un gran lloc en la distribucio de les activitats. Abans ja hem dit que mai no havlem cregut perdre el temps deixant que els infants es lliuressin al joe, sempre que aixo no signifiques un abando per part del mestre. AI contrari, el mestre l'ha de vigilat per tal de rreure'n el maxim de partit educatiu i intervenir-hi com un de rants jugadors, sempre que ho ere gui convenient, sense apoderar-se de la direccio, sino deixant-la sem pre, aixf com la responsabilitat de fer observar les regles amb una per fecta equitat, als infants. La majoria de vegades els infants no necessi ten material per a jugar; llur irnaginacio fecunda inventa una gran varietat de jocs de destresa, de curses, d'imitacio d' oficis, de represen tacions teatrals, etc. Es feien servir, aixo no obstanr, pilotes petites i les funcions
pilotes
de futbo!' raquetes de tennis, bitlles, cercols, cordes, baldufes, coses com els escacs, el joc de dames i el mah-jong per als
nines i altres
dies nifols que no permetien de sortir als grans dies d' excess iva calor en les hores de migdiada.
espais
lliures
0
per als
57
mes del joc, la gimnastica encarregada un professor espe practicada dues vegades la set mana. Els exercicis del sistema sense aparells i fers en conjunt a I' aire lliure. Sense cap mena de
A mes
cial
a
a
va ser
suec,
dubte, aquests exercicis, sobretot els respiratoris, son d'una gran efica cia; pen) permeteu-nos d' expressar la temenca que aquests exercicis re
glats esdevinguin i
per als infants
una
abstraccio diflcil de
conjunt de practiques arbitraries i artificials l'interes de I'infant, Ii determinen un avorriment i un
que,
comprendre
no
promovent
un cansament sense
profit. Tractant-se d'infants de set a catorze anys, creiem que no hi ha gimnastica que correr, saltar, enfilar-se, pujar els pendents, ca var la terra, regar les plantes i altres ocupacions manuals, ja que son millor
serie de moviments vius, concrets, espontanis, que superen en va lor i eficacia els del millor sistema de gimnastica, perque responen a la una
vida natural de l'infant i son manifestacio d'una activitat
elegida
lliu
rement.
En
un
altre lIoc
es
parlara dels passeigs
i excursions
sota
altres aspec
altres finalitats que les de la cultura fisica; pen) perrneteu-nos d'acabar aquest capfrol amb unes notes preses a l'atzar de moments vis cuts al costat dels infants, i la que ens diuen la frukio, tes
i per
a
l'alegria
titat
d'energia vital
que
poden
acumular
en
els
passeigs pel
quan
camp.
«21 d' octubre de 1914
»Fa
dia
esplendid, Ala tarda, veient la preciositat del temps, que magnffic, vam decidir de pujar al cim de la muntanya. No portem cap finalitar determinada. Anem simplement a passejar, a gau dir d'aquesta incomparable vista de la ciutat des d'una altura. No sern un
continua
pre el eel
dar ni l'arrnosfera
tan diafana com avui. A descobreix rnes terreny i el panorama es superb, sobretot per la part del Llobregat i del mar, que brilla en aques ta hora de la tarda com una brasa d' or. Les nenes han escalat el darrer tros de la muntanya, que es abrupte, i arriben al cim amb el pols acce mesura
es
que
presenta
ens
tan
enfilern,
es
lerat, enrojolades les galres, eixamplats els pulmons pel fet de respirar
profundament.
Se senten cansades; pero s'aixequen de seguida i es dretes de cara al vent i amb els ulls tancats posen algunes, per tal d' abs treure's millor en la delicia de rebre a la cara la carlcia del sol i de l'ai-
58
re
fresco Fa
goig de veure-les amb els semblants animats,
el cabell dei
al grat del vent, gaudint d'aquells instants de plaer, de satis facci6 ffsica produtda per l'acci6 dels agents naturals sobre els cossos en
xat anar
Despres comencen a fIxar l'atenci6. Espontaniament, contemplen el paisatge. No es distreuen jugant. Es que el moment es d'una gran bellesa, que fon;:osament ha de deixar impres si6: la Hum, els colors, les plantes i el terra nets i frescos per les pluges recents, la farigola que embalsama l'aire. S'ha de desvetllar I'anima dels
plena
evoluci6.
de bon grat,
infants com
a
aquestes sensacions, s'ha de fer-les estirnar, s'ha d' ensenyar a tot el poder de la natura i tot el plaer de la contemplaci6.
prendre
No se si les
hem
perdut
nenes
hauran
apres alguna
cosa
avui; pen) sf que se que
no
el temps.»
59
XI
EDUCACI6 INTEL·LECTUAL
I ENSENYAMENT
en un sol epfgraf el concepte d'educacio de la intel-ligencia desenvolupament natural de poders rnenrals i el d'ensenyament en el sentit d'instruccio, d'adquisicio de la cultura necessaria als in fants, perque en la nostra actuacio no hem establert mai cap divergen cia ni oposici6 entre aquests dos objectius que persegueix I' escola pri
Unim
com a
maria. Lescola terra,
a
com l'escola de tots els temps i indrets de la les evolucions i canvis que les diverses concep de l' educacio i els valors de la vida social en rnutacio deterrninar, te la missi6 d' ensenyar i l'infant hi va a
d'avui,
traves de
cions
totes
filosofiques li hagin aprendre. Tindra unes
constant
altres finalitats, cada
vegada
mes
arnplies, aspi
mirjancant l'educacio a realitzar un ideal de pau entre els homes, anira encaminada a la consecuci6 d'un equilibri social rnes perfecte, rara
transformara els
procediments de treball en harmonia amb els pro psicologia i, en general, de les ciencies biologiques; pero sempre quedara com propi i essencial de l'escola popular l'aprenen de les elementals, tatge tecniques llegir, escriure i comptar i procurar a les generacions que es formen l'adquisicio d'aquelles idees primaries necessaries per a desempallegar-se per la vida i integrar-se la cornuni tat. No podem prescindir d'aixo, Si l'escola oblidava la transmissi6 de la cultura, patrimoni de la humanitat, no tindria ra6 de ser. Hi ha hagut un temps que aquesta aspiracio s'ha fet absorbent, exclusiva en gressos de la
a
a
61
prirnaria. Una insrruccio superficial i de pura formula, una pre ocupaci6 per la quanti tat de coneixernents es va apropiar I' escola i la va desviar dels veri tables fins de I'educaci6. Per aquest afany de poblar la inrel-ligencia, es va oblidar la hincio del mateix coneixement; per aten dre a una erudicio verbalista, es van ofegar les energies mentals en el moment que comencen de manifestar-se. Aquell contingut de culrura I' escola
no
s' encarna
en
preds perque
les necessitats vitals,
s'ha
adquirit
no
pot
ser
utili tzat
en
el
artificial divorciada
com a cosa
moment
cornpleta
de l'acci6 i de la vida. D'aixo, n'ha resultat la falta d'iniciativa, la manca de personalitat, la incapacitat en alguns casos per a un treball
ment
producriu
i creador.
D'aixo, n'han
nascut
infecund. Ha
sorgit el
corrent
les
critiques acerbes d'aquest
aquest intel-lectualisme vitalista: escola de la vida i per a la vida.
sistema d'educacio i la reaccio escolar
contra
volgut prescindir de tot, bandejar-ho tot de l'escola: plans, programes, metodes, contingut. L'infant ha de desen volupar-se lliurement com una planta, ha de viure la propia vida. Pero aquest concepte de I' educacio procedent de la ciencia biologica no es suficient per a alguns. Obrem en medi social davant d'altres indivi dus que jutgen les nostres accions. Dewey no es dete en aquest vitalis me biologic, iamb un sentit profundament huma analitza aquesta
Alguns
extremistes han
un
questio.
"La
concepci6
que diu que la
natura
proporciona
el fi de la
veritable educaci6 i la societat el fi d'una educacio falsa es diflcil que no mereixi la nostra repulsa. La doctrina oposada pren una forma segons la
qualla
tasca
de l'educacio es
precisament
de
proporcionar
el
que pot donar la natura, 0 sigui l'adaptacio de I'individu al control social, la subordinaci6 dels poders naturals ales regles socials.» Pero considerant un error el fet d' oposar-se a la part que tingui de veritat la no
doctrina de I'educacio segons la natura, equilibra les dues concepcions tot reconeixent que I' eficacia social no s'obte amb la subordinacio coac
positiu de les capacitats naturals de cada individu en ocupacions que tinguin una significacio social. Leducacio per a ell no es entesa com a simple «desenvolupamenr», ni com a simple «adapta cio per subordinacio» a un estat social. Es una felis: integraci6 dels dos punts de vista que condueix a una cooperacio, aprofitant cada capaci tiva, sino amb l'us
tat en
62
el
seu
lloc.
La difusi6 d' aquestes idees transform a totalment I' escola. L' escola es en un taller 0 callers: es una aquesta es una
converteix
granja; aquella
comunitat lliure de treball. Es
Nosaltres coneixiem
pensara algun
dia que
es va massa
lluny?
aixo; haurlem trobat, potser, mitjans per a realitzar-ho: pero la nostra posicio i la nostra actitud van ser d'una gran prudencia i d'una exrrernada circumspeccio en els passos endavant cap ala renovacio de I'escola. Creiem que sempre s'ha d'actuar aixf. Tota cosa nova necessita, abans d'arrelar, un temps de tempteig i d'assaig, ha tot
de passar per un perfode de transit. Es necessita de tot el que existeix per a l'aprofirament
una apreciacio reflexi d'aquells valors que la
va
societat ha consagrat i que podran haver sofert desviaci6 del seu objec te 0 minvament en l'eficacia: pero que son dignes de tenir en compte
juxtaposant-los a altres valors 0 revaloritzant-los amb l'aportacio d'una saba extreta de I' experiencia i del progres huma, Havfern posat uns principis generals que ens assenyalaven unes nova
directrius i
ens
la
indicaven el nord
en
el cami que
ernprenlern,
i nornes
diaria amb aquells proposirs, ten fern feina mes que suficient en que exercitar el nostre afany innovador. Posar l'in fant en contacte arnb les formes de la vida, la natura i el treball huma, deixar que s'inforrnes dels fets i de les coses amb una observacio posant
a to
nostra tasca
esponrania, desvetllar l'interes i la curiositat per tal que aplicanr-hi una atencio mes gran aprengues a veure miller i a jutjar clarament; pro moure la col-laboracio activa en la dels coneixements que investigaci6 constitueixen el saber hurna: enllacar l'adquisicio dels mecanismes de les tecniques elementals amb la vida i les necessitats de l'infant en tota la complexitat, varietat i riquesa, van ser les normes que ens yam impo sar amb el d'obrenir la i de mental proposir capaciracio proporcionar li
instruccio i
cultura. I hem dit que era una tasca mes que perque sorgiren de seguida una infinitat de problemes refe rents al com, al que i al quant, al nornbre i a la proporcio, a la seleccio i a l'enllac;: dels coneixements, al temps i ala seva distribuci6, a les for mes i a la manera de treballar, a l'ordenacio i als metodes, a una
una
suficient
l'organit general; problemes que giren tots al voltant d'aquest: l'escola primaria, procedint amb la lentitud que els metodes d'adquisicio exi geixen, pot arribar a proporcionar aqueU minim de coneixements que zacio
63
es consideren indispensables per a la vida? Volem, d'una banda, adap 'tar \' ensenyament a l' evolucio natural de l'infant sense [orcar-la, tenint en compte els interessos i les necessitats, propugnem perque sigui
qui, prenent I'actitud d'observador i experimenta dor, busqui, indagui, actui i manipuli per ell rnateix, crei i redesco breixi les ciencies tot recorrent les etapes que ha seguit la humanitat, i obtingui els coneixements en un ordre natural i logic i d'una manera precisa i duradora. Passa, d'altra banda, que l'escola te una missi6 de cultura general i que cada dia, davant de la complicaci6 de la vida aquest, I'infant, el
moderna, s6n mes nombrosos els coneixements que marc
d' aquesta culrura
general
cauen
que l'home necessita per
dintre del a
viure
en
i els programes d' ensenyamenc comprenen una gran materies i de disciplines que es consideren necessaries sense que ningu no s'atrevixi a prescindir-ne de cap, i el temps de que l'escola pot disposar es molt [imitar, perque els infants en surten als societat. Els
plans
quantitat de
tretze 0
als
catorze
D'aquest tenen nar
fet
anys.
s'origina
un
veritable conflicte,
d' acord amb la vida,
pel qual
els
mestres
ha pensat a cami compte la formaci6 i sf
ra6 de sentir-se preocupats. Mentre I' escola
no
ha tingut en intel-Iigencia, el seu pas
mentre no
ha pogut ser rapid, va de pressa, no s' entreten a esbrinar si les coses verbalista Lensenyament que I'infant diu son veritablement assimilades i incorporades al contin gut de la seva cultura. Es res apoderar-se del signe i no de la idea? Deixen nornes el moblament de la
ser analfabets molts dels que surten d'aquestes escoles sabent llegir, escriure i comptar mecanicament? Resoldran la questio mes senzilla de la vida si reciten de memoria els rius 0 les muntanyes d'Europa 0 les
de
series dels reis
d' abandonar el
gots? Nosaltres haguerern
proposit
de
ordre d' estudis, dintre del llmit assenyalat a l'escola primaria, per tal d'obtenir-ne un altre de millor, que es el d'una capacitaci6 mental i dels instruments de la ins
donar
a
l'infant el domini del coneixement
en tot
trucci6, i aixi posar-lo en condicions d' adquirir el coneixement quan Ii calgui; es a dir, donar-li els rnitjans d'inlorrnacio, no la inforrnacio rnatei xa, i enfocar tots els treballs de I' escola cap a una formaci6 en l'infant que el faci apte per als problemes de la vida rnes que un contingut complet d'instrucci6
64
dogmatica de diflcil aplicaci6
ales necessitats
positives,
En el conflicte plantejat entre la finalitat d'una formaci6 espiritual d'una suma d'instrucci6 determinada, la nostra escola s'ha inclinat per la primera, guardant, pero, un respecte absolut als principis de la o
actuaci6. La tendencia va ser sempre harmonitzar els dos propo足 enllacant al maxim les activitats de la vida espontania de l'in足 fant i els treballs personals d'investigaci6 amb les disciplines purament
seva
sits,
tot
escolars; el punt de
articular aquests mecanismes i aquestes suggestions del medi ambient 0 de les relacions familiars 0 socials posaven de manera ocasional a la nostra consideraci6, i I'anhel 0 objecte rnes profundament sentit va ser de no
tecniques
amb els
mira
temes
va ser
que les
allunyar-nos mai d'aquella naturalitat i senzillesa totalment lliure de tot artifici dogmatic i de tota preocupaci6 rnetodologica en l'aprecia足 ci6 de les questions que havien de ser objecte d'estudi i en l'aplicacio d'un esforc i d'un treball cornu per tal de penetrar-ne l'essencia, les qualitats i les relacions. No volent fer una obra revolucionaria, sino d'adaptaci6 ide refor足 rna, havfem d' acceptar un pia i assenyalar un programa de materies 0 d' ocupacions relacio amb el temps. Aixo ens porta, perc, a abordar abans uns altres problemes. en
65
XII
GLOBALITZACI6
el doctor
Decroly, de Brussel-les, coincidint amb altres psicolegs, qui enriquit la Pedagogia concebent la teo ria de la glo足 balitzaci6 en ]a formaci6 del coneixement, idea fecunda que, portada a la practica, ha destruit un dels dogmes que es tenien per mes solids i rnes arrelats. Segons fa notar el mateix pedagog, els rnerodes per a arri足 bar al coneixement eren la inducci6 i la deduccio, i es partia sempre del que es particular per arribar al rnes general; del que es concret per arri足 Ha
estat
el
ha
bar al que es abstracte. La formula que es admesa era passar del que es facil al que es mes dificil, del que es simple al que es complex. Aixo
sembla axiomatic i probablement es exacte, sempre que ens entenguem be sobre el que hem de considerar rnes simple 0 mes complex. Fins ara el que
era
simple
aquest
tot
amb les
els elements d'un
tot; el que era complex era i qualitats parts components, per les quais s'havia de per etapes, abans d'arribar al coneixement complet. ADd, eren
passar, com els rnerodes de lectura el que era facil era I'element representativa d'un so, i per fases successives de dos, en
s'arribava
a
la
paraula i a la frase,
i
no es
passava
a un
simple, tres 0
element
la lletra,
mes
sons
nou sense
donar per suposat el coneixement dels elements anteriors. En ]' escrip足 tura encara s'anava mes lluny. Ja no es la lletra l'element rnes simple. La lletra per
on
de diversos traces rectes, corbs i es per aquests traces comenc;:a a escriure. Tots recordern el llarg aprenentatge i
consta
es
67
i ganxos tracats en les pautes de les mostres d'escriptura, Dels traces es passa a la lletra, ales combinacions de lletres en sll-labes, ales paraules i ales frases. Aixf mateix en el dibuix es
aquells pals
comens;a per
linies, rracats geornerrics, corbes
des abans d'arribar
a
les formes vives, i
en
IDeS
0
menys
elllenguatge
cornplica
s'arriba
a
l'ab
surditat de cornencar per definir-lo, aixi com totes les categories gra maticals, i de passar despres a la classificacio i als exemples, que es la
paraula concreta
i la
cosa
coneguda
que te per
a
I'infant
un
valor real.
S'ha de convenir que no es aixi, L'infant coneix les coses sense una analisi previa de les qualirars 0 dels components, que nornes poden ser
apreciats
per
un
fenomen d'abstraccio, que
no
es
rnes tard. La nocio de les persones que I' envoi ten
pot presentar fins de les joguines 0
0
dels aliments que pren 0 del seu propi cos es forma en bloc, sense dis sociacio, com un tot organic i sense detail. Multitud d' experiments de psicolegs proven aquest fet. Claparede esrnenta el cas d'un fillet seu de quatre anys que recordava una pagina d'un quadern de rruisica on hi havia un tros que Ii agradava, sense saber llegir el text ni la musica, La i la reconeixia per I'estructura i la fesomia general, amb algu diferencies respecte de les altres. Nosaltres recordem tarnbe el cas
distingia nes
d'una
minyona
que,
distribu"ia
despres
d'esrar
algun
vacil-lacio les
temps i
a
la
casa, sense
saber
la
cartes correspondencia guianr-se per l'aspecte dels sobres, grandaria, color, trets cal-ligrafics, escriptura a rnaquina, etc., apreciats en conjunt com un tot. Aquest fenomen, Claparede I'anomena «percepcio sincretica», i admet que l'esperit hurna passa per aquesta fase del sincretisme abans d'arribar a l'analisi i despres a la sintesi. Decroly I'anomena globalitza ci6 i la comprova amb nombrosos experiments personals que el porten
llegir, entre
a
sense
els membres de la familia
basar-hi el
seu
son capacos de
tota
tot
metode de lectura ideovisual. Infants de cine conservar
a
sis anys
frases, paraules, imatges, formes geornerri
Pero segons els resultats, les imatges es rete d'una manera mes be que les formes geometriques; les frases rnes be que les paraules i encara rnes que les sil-labes i les lletres, I aixo porta a pensar
ques
global.
nen
que hi ha un factor poder6s que interve en aquests resultats de memo ritzacio superior per ales frases i per ales imatges. Aquest factor es l'in-
68
Decroly crea els «centres d'interes», basats alhora en fenomen de globalitzaci6 i en la necessitat de tenir en compte aquest l'element afectiu primordial, que es l'interes de l'infant. Responen a la teres. Per aixo
idea de considerar I'infant un home primitiu que veu les coses en estat natural organic i viu, i no es troba en els origens la distinci6 ni l'abs tracci6. En les Ciencies
naturals, per exernple, un camp tan extens (biologia, fisiologia, zoologia, botanica, mineralogia, ffsica, quimica amb aplicacions a la higiene, a I' agricultura, a la industria, a I' econo mia dornestica, etc.) no pot ser recorregut a I' escola tenint en compte aquestes divisions sisrematiques ni I' ordre cientific que hi ha establert en cada una, perque el fenomen natural es presenta a l'infant en con
els aspectes diferents que ofereix (ffsic, quimic, biologic) i ha apreciat sense distincio d'aquests elements que no han estat aillats rnes que per un producte d'abstracci6 que ha estat obra de molts segles. I aixi en totes les altres coses. No hi ha rnateries, no hi ha com partirnents, no hi ha assignatures arllades, tot esta unit i enllacat al vol rant d'una idea eix on poden convergir els desigs i les aspiracions infan tils i des de la qual es poden assolir els objectius d'adquisici6 promo
junt de
sota
ser
guts per l'interes. Tot aixo i dels nostres programes.
va
influir
en
la determinaci6 del
nostre
pia
69
XIII
PLA I PRO GRAMES
Tenint present aquesta concepcio globalitzadora, vam tracar un pia basat en una agrupaci6 de les materies que tenen connexio i una dis足 tribuci6
en
cicles corresponents ales
capacitats
mentals dels diversos
graus que l' organitzaci6 de I' escola va permetre d' establir. centracio es va fer d'aquesta manera: Primer: Relaeions de l'home amb
l'Esser
Aquesta con足
suprem i els
seus sern足
(Religi6, Moral, Dret i Civisme). Segon: Llengua: catala i castella, incloent-hi pronunciaci6, recita足 cio, lectura, eseriptura, conversa, composici6 i nocions gramaticals.
blants
Tercer: Formes i nombres: incloent-hi el calcui i el sistema metric,
les formes i dibuixos
geometries, apreciaci6
terreny; treballs manuals que hi
Quart: Relaeions de la terra el temps (Historia). Cinque: Estudis de la de
coses,
observaei6 i
tenen
amb l'home:
natura:
de
magnituds
sobre el
relacio, en
l'espai (Geografia);
en
inclouen exercicis d'innucio,
experirnentacio
sobre l'home, les
llicons plantes i els
minerals, la vida i els costums dels animals (Ciencies naturals), serveis que ens fan i la utilitzacio industrial (Qulmica), estudi dels fenomens naturals
(Flsica), etc. Aquesta distribucio
d'aquelles branques
nornes representa
del saber que
una
tenen entre
ordenaci6 i agrupament si una relacio mes estre-
71
pero no vol pas significar una separaci6 entre I'una i l'altra d'a questes agrupacions. A la practica hem establert sempre la uni6 entre elles i els llacos d'interdependencia que les aproximen d'una manera Totes les ciencies es logica. complementen, s'enriqueixen amb la pres ta;
redproca dels fets i dels fenomens, dels principis i fins i tot dels metodes; cal, dones, que no quedin aillades, estranyes les unes ales altres, sino que es donin la rna i que es coordinin tot oferint conjunrs rnes rics i plens de vida i, sobretot, mes f'acilment assequibles a l'apre hensi6 de I'infant en aquesta primera fase, global i no analltica, del taci6
coneixement.
Aquest pIa es va distribuir primerament en dos cicles, atenent al restringit d'alumnes que es va creure prudent d'admetre per a un primer assaig; en ser ampliada, pero, I'escola posteriorment, es van poder formar quatre grups 0 classes de trenta nenes com a maxim. Eis programes, dels quaIs parlarem despres, es van poder dividir en quatre graus; pero hi va persistir la concepci6 dels dos cicles primitius impo sats per l'apreciaci6 de la capacitat i de les necessitats dels escolars en cada edar, que exigeixen uns rnetodes de treball diferents i una forma diversa d' orientar les questions. Aixi, en el primer i en el segon grau, formats per nenes de set (poques), vuit, nou i deu anys, es va treballar nombre
sensiblement de la mateixa mouen
rnes aviat per
un
interessos materials. S6n
manera.
En aquestes edars els infants
es
egoista, l'acrivirat es impulsada per egocentrics, es a dir, I'infant es considera el instint
del m6n que l'envolta i creu que tot en aquest m6n, coses i per existeix per al seu us i servei. No s'interessa per temps ni indrets llunyans, sin6 pel que es immediat, el que esta en contacte amb ell i li
centre
sones,
satisfa les necessitats. Aixo de man a una orientaci6 del treball en har monia amb aquest estat psicologic, EI centre d'interes es ell i totes les activitats giren al voltant de la seva persona i de les seves necessitats. Despres del coneixement de si mate ix, el del rnedi: pero no d'una manera amplia, sin6 en la mesura que tingui relaci6 amb la seva vida i en la mesura del ell es que capac;: de comprendre i sempre procedint d'una manera molt objectiva. Tot el que la natura i la societat realitzen per rnantenir-li la vida pot ser objecte de coneixement enfocant-ho,
naturalment,
72
en
el sentit de la
utilitat,
que es el criteri de valoraci6 per
ell en aquest perfode de desenvolupament. D'altra banda, s'ha de considerar que aquest es el moment de l'adquisicio deillenguatge i del a
calcul. Gran part de l'activitat de I'infant s'ha
I'aprenentatge d'aquestes tecniques seu
progres
en
com a
d'adrecar a procurar-li mitjans indispensables del
el camf de la cultura. Comenius ha dit: «Les
coses
abans
Es que potser vivim arllats en el Que m6n? No depenem biologicament del medi, es a dir, de I'aire que ens envolta, del sol que ens d6na vida, de I'aigua en continua acci6 i reac ci6 amb I'economia, dels animals i de les plantes que ens mantenen,
que els simbols.»
s6n les coses?
que satisfan les nostres necessitats? Aquestes son les coses, temes sempre d'inreres viu per a I'infant, perque representen les relacions irnrnedia tes entre
lectura i
ell i el m6n que l'envolta. I amb totes elles s'exerciten en la l' escriptura, que son els mitjans d' expressio, uns dels pode
en
mitjans d'adquir el coneixement, no la finalitat de l'escola. Son els simbols de Comenius, que realment han d'anar precedits del conei xement de les coses, ja que no es res apoderar-se del signe i no de la rosos
idea; pero simultanis
que es convenient, al nostre entendre, fer-los coexistents i mes aviat rnillor en la ment de I'infant, tot enllacant les
com
representacions corresponents en un sol moment conscient l'esperit, unica manera que l'adquisicio deillenguatge sigui una cosa viva funcional i que I'aprenentatge de les tecniques fins arribar a l'au tomatisme, es a dir, fins a fer-se habituals, es realirzi sense esforc;: i sense dolor mitjancant la intervencio de l'interes promogut per Ia presencia de les coses que tenen per a I'infant un sentit i una significacio. Podrlem concretar el contingut i la forma de treball de I'infant en aquest primer cicle en aquests punts: coses
i les
de
a) Adonar-se de I'ambient: la natura i I'home amb els factors rnon animal, mon vegetal, mon mineral i cosmic, familia, escola i societat
mirjancanr l' observaci6. b) Tendencia
a
Educaci6 sensorial.
ampliar
el cercle dels interessos imrnediats, elevant
I' ordre de l' espai i del temps fins on es pugui: fets histories i geografics purament anecdotics i per cornparacio amb els fets actuals.
se en
c) Adquisicio de mitjans d'expressi6: lectura, escriptura, calcul i dibuix, tot amb un perfecte enllac i correlacio amb els aspectes ante riors. Activitat
espiritual:
contes, narracions.
73
d) Activitat manual com
expressio relativa a I' ensenyament i enfo practica per al propi servei i el dels altres. Exercicis ffsics: jocs, tlexibilitat de moviments, gracia. EI tercer i el quart graus tarnbe van treba11ar de manera analoga, i poden ser inclosos en un sol cicle d'evolucio, amb una tendencia en el cada
a
la utili tat. Exercicis de vida
a
quart
a
nenes
i
elevar-se sense un
sos concrets
a
interessos abstractes, pero nornes en determinades concret d' edat. Aquest perfode es el dels interes
limit
especialitzats.
Linfanr
surt
dels limits de la
seva
personali
i es capas: d'interessar-se per altres persones, encara que hagin vis cut en 110cs i en remotes. T un e mes allunyats epoques poder gran de i de raonament a ha els dominat Ia lee fets, cornprensio per apreciar tura i l' en les escriptura com a instruments i, per tant, pot tat
aprofundir
materies
d'estudi; pero sempre
el camp de les coses concretes. Aixi, no elevar-se a com podra prendre les caracreristiques d'un perfode historic; pero s'interessara enormement per Ia vida i la historia d'un home que va viure en aquell perfode. Per a entrar en relacio amb el que en
passar en un altre temps, cal encarnar-ho en l'aventura i en els fets meravellosos dels hero is d'aquell moment, fent sobresortir de cada
va
epoca la FIgura
gran
0
Ia idea de l'ambient de
les
figures rnes representatives que poden donar l'epoca, dels costums, de la vida material, de les
institucions socials, de l'art i de la cultura
desenvolupament
de l'iniant li ho
en
Ia
mesura
perrneti d'assimilar.
que li interessa. Per corroborar el que acabem de
consign at
en
el
nostre
Tria el quart grau i entaula acre
de
dir, acudirem
a un
fet
diari:
«Dilluns 27 de novembre de 1922 »Un alumne dels Estudis Normals ve
curant
que el grau de
Lhome es allo
una conversa
a
realitzar
amb [es
un
nenes.
exercici
Jo
practic. faig
nornes hi
presencia i observo el que passa. Fa servir la forma socratica, pro conduir les nenes per tal que vagin trobant la veri tat. Primer
esbrina que saben de la qiiestio que volen estudiar. Es tracta de I"'atrac cio de la terra". En tenen alguna idea; pero no gaire clara, ja que creuen que el pes dels
Una
nena
sobre
74
tots
cossos
es
ho
raona
de la
els
cossos,
per
una cosa
que
independent
de la
forca
d'atraccio.
segiient: "Si l'atraccio obra igualment el ferro pesa mes que Ia fusta? Deu ser per-
manera
que
a
rnes de la
cada cos te
logic
per
un
forca d'arraccio cap avail que la terra exerceix sobre ells, pes especial." S'ha de convenir que es un raonament molt
a una nena
de dotze anys. Llavors el
mestre veu
la necessitat
de
precisar que aquesta atraccio es proporcional a la massa 0 quanti tat de materia i que esta en ra6 inversa a la distancia, Tambe es parla de la
forc;:a centrifuga, fent-Ios imaginar que passaria si l'atracci6 no ens man tingues units a terra. Aixo les avalota; ja es veuen amb la imaginaci6 pels aires, Ileugeres i sense pes. Els parla de Newton. Aqui es redobla l'in teres! Veuen en un llibre la casa on vivia, com anava vestit i pentinat. Els conta la vida que feia d'estudiant i com d'un fet molt vulgar, la caiguda d'una poma de l'arbre, pensant i reflexionant intensament, Ileis de la gravitaci6 universal. Aixo els interessa molt, com
va
induir les el que es
tot
anecdotic; de tal
manera, que a I'hora de fer el resum per escrit que el encarregar, I' encapcalen gairebe totes amb el ritol segiient: "Historia de Newton", i descriuen la vida de I'home mes que no pas els rnestre
els
va
fets i les lleis que se'ls havia volgut fer cornprendre.» En aquest cicle hem seguit el procediment de les referides
a coses
cia mes gran de
bar el
cies,
a
de la
perque enriquir les
cies iamb
i de
raonament
de les
coses,
a
nocions
de
logica
comparar
en
tot
monografies,
de la hurnanitat. Una
natura com a coses
les
nenes
les conduira
a tro
buscant semblances i diferen
amb el resultat de
primeres
tant
poten
noyes
experien
dades que els permetran de fer un estu de cada cosa concreta agrupant i fent-hi
l'aportaci6 di rnes ampli i mes complet convergir altres relacions que no van noyes
ser
apreciades
en
la
primera etapa
d'informaci6.
ball
Com hem fet abans, resumirem en aquest cicle:
en uns
punts les directrius del
a) Observaci6 mes profunda en I' estudi del medi xer-Io, no en funci6 de les necessitats de I'infant, sino
tre
per tal de conei
essencia, cada manifestacions. Aqui s'imposa el metode experimental: experiments sobre la vida d'animals i de plantes, sobre els agents atrnosferics, sempre senzills iamb material, si pot ser, fabri cat pels mateixos infants. Monografies. b) Elevaci6 per mitja de vi des dels homes celebres 0 biografies a la element
en
si amb les
en
seves
comprensi6 del desenvolupament de la civilitzaci6
en
el temps i
en
l' es-
75
pai. Progres material
i
progres espiritual. Treball de 1'home. Drets
i
deures que teo
c) Expressi6. Afirmaci6 delllenguatge en totes les rnanifesracions, Escriptura clara i regular. Quaderns de resum. Diaris. Llibrets. Expres correcta oral i esc rita, relacionada sempre amb les activitats gene rals. Gra.fics de temperatura i de pressi6. Croquis i esquemes. Lectures com a mitja d'informaci6. Calcul mental: aplicaci6 de les operacions a
si6
problemes practics i vitals, d) Treball manual a
expressi6
concreta
en
etc.
relaci6 sempre amb les rnateries d' estudi i
de nocions
adquirides
que necessiten
una
com
mani
festaci6 materia!' Realitzacions encaminades a viralitzar l' escola i a con vertir-la en una llar familiar, i tarnbe a donar satisraccio a I' esperit d'ini ciativa i potencia creadora de les alumnes i a fomentar-Ios el bon gust i I'amor al trebal!.
e) Alguna sisternatitzacio de coneixements en el quart grau per a alumnes de tretze i catorze anys, que siguin capaces d'enlairar-se a la idea abstracta. Revisi6 de coneixements adquirits i agrupacions logi ques. Classificacions. Col-leccions, Sfntesi,
S'ha discutit molt, en aquests ultims temps, sobre els programes d'ensenyament. Des que 1'escola existeix, hi ha hagut d'haver un pro grama perque tota escola s'ha proposat d'ensenyar alguna cosa i aques cosa, poca 0 rnolta, es la materia, el el programa escolar. De programes forma que ta
alguna
passat
a
programes
cercle de les
civilitzaci6.
arts,
ampliars
i
extensos a
contingut d'instrucci6 pobres i mesquins s'ha mesura que s'ha eixamplat el
de les lletres i de les ciencies que constitueixen la programes aviat
la
preocupaci6 dels rnes inassequibles a I'infant i que la gran diversitat de materies que comprenien constituia una tasca carregosa capa<; d'esgotar, sense profit per a l'educaci6, les energies de tres,
Aquests
perque s'adonaren
mestres
que
i alumnes. D'altra
cions educatives
I' escola
eren
van ser
francament
banda, la penetraci6 de les
noyes
concep
provocar el conflicte per al mestre d' a tendre als interessos vitals de l'infant, al seu desenvolupament i capa
citacio
0 a un
coneixements,
clopedica 76
a
va
moblament de la com
sense una
rnes
intel-ligencia
amb
millor, que li donessin
base solida de formaci6 i
una
una
sense
quantitat
de
cultura enci
arrelament
a
la
vida. que
D'aquf provenen
no ten en en
les
censures severes
compte l'infant, que
dels programes tradicionals al seu desenvolupa
no atenen
natural i li imposen un saber, sense preocupar-se de si pot 0 no pot assirnilar-lo. Estan basats en una falsa concepci6 inrel-lecrualista, estan sobrecarregats de materia sense relaci6 ni enllac, orientats a un ment
exit de prornocio Aquestes critiques
favorable
d'opini6 d'acord
rnes que
s'han fet a una
a
una
generals
capacitacio real i han determinat
per un
a
la vida.
moviment
revisi6 i reforma dels programes. Tothorn
aixo, s'ha arribat a formular aquesta pregunta: hi ha d'ha hi ha d'haver programes d' ensenyament? Els extremistes es pronuncien per la negativa, tot defensant la idea de l'abolicio de qual sevol pla 0 programa format abans del moment de l'activitat comuna en
ver 0 no
d'infants i
mestres a l' escola. El seu raonament es logic, si tenim en la de determinada les l'infant, compte posicio per premisses d'una educaci6 funcional. Si s'ha de tenir cura de l'evoluci6 natural de les
forces de 1'infant, si
li ha de respectar
l'esperit d'iniciativa i la per endavant la materia que ha d'apren pot precisar per dre. La materia ha de ser consequencia del seu interes i de la seva acti vitat i s'ha de determinar segons els estimuls ocasionals de 1'ambient i les inspiracions creadores de les seves realitzacions. L'infant es l' eix central de tot el sistema educatiu i es ell el qui ha de donar la mesura de la quanti tat i qualitat de 1'ensenyament. Davant de la forrnacio del sonalirar,
caracter que son errors
se
no es
no
representa
coses mortes
res
el
contingut d'un programa 0 d'un horari, inspirades en convencionalismes i
i artificials
seculars. Encara diuen mes
cristal-litzacio,
un
estacionament
coses:
en coses
el programa representa
una
que canvien incessantment,
la mateixa materia i la
manera de ser de les promocions escolars. Aixo exigiria una renovaci6 constant. Finalment fonamenten rambe la seva negativa en el fet de considerar que l'eficacia dels programes no esta en el contingut, sino en 1'orientaci6 i en la manera d'aplicar-los per
part del Pero
mestre.
totes aquestes raons es basen exclusivament a considerar l' e ducacio des del punt de vista biologic, no pas un fenomen d'adaptacio social. La qiiestio del programa no sols te un aspecte tecnic, sino en
gran part
politic.
El programa
engloba
el
tema
de les relacions
entre
77
I'infant i el medi social. Precisament el
determinat,
entre
altres
causes,
pels
nou
canvis
tipus d'escoles ha estat produits en la societat
aquests darrers temps. Washburne ha dit que «hi ha coses que els infants tenen dret d'aprendre», es a dir, que per tal d'integrar-se a la
vida de la societat els son
aprenentatges i certs compte aquest aspecte politic del programa, ha renunciat a establir-lo ales escoles. Han considerat que
coneixements. Tenint
indispensables
certs
en
cap nacio no si el programa autoritari i
rigid, enciclopedic i detallat, es un mal, el fet pia i d'unes normes didactiques potser prescindir fora un mal pitjor, EI mateix doctor Decroly ha desenvolupat el pia d'escola nova preocupat per la questio del programa, a la qual conce de
totalment d'un
deix
una
llista
0 una
gran importancia: nornes que procura posar d'acord aquest programa amb els interessos i les necessitats de I'infant i el basa en el coneixement de la psicologia de I'infant. Aquest programa no es una
relacio de
llicons referents a cada una de les materies siste temes globalitzats corresponents a motius d'interes que es consideren propis de l'infant en determinades fases de l'evolucio, Aquest es el carni que s'ha de seguir: posar d'acord els dos termes del proces evolutiu: la mateixa experiencia de I'infant i la neces sitat del coneixement organitzat. EI que s'ha de fer es penetrar I' escola d'una atmosfera de vida i llavors l'adaptacio sera l'esperir normal del treball de les classes, de tal manera que les mateixes tecniques escolars, lectura, escriptura i calcul, que semblen les rnes allunyades d'una acti vitat espontania, es poden fer tan vives, en relacionar-les amb necessi matitzades, sino
sentides,
tats
Tenint
una
serie de
que arribin
a
convertir-se
en una
necessitat meso
compte aquestes opinions i reflexionant-hi, ens decidir rarnbe per adoptar un programa. Fins i tot en el cas de no seguir-Io, no en yam voler prescindir; pero un programa concebut com en
totes
yam
a
index
0 norma
dels punts cabdals d'una
tasca a
realitzar,
un
progra
minim, rnes per al mestre que no pas per als alumnes, que servfs per a portar-lo a I'ordre quan s' extralirnites, per a recordar-li les coses fonamentals que en tota escola no s'han d' oblidar, per a exercir un con trol de la propia labor; un programa d' orientacions i suggeriments, sense imposicions de detail, que deixes al mestre un ampli marge per a rna
tota mena
78
d' exercicis de Iliure activitat creadora i d' especialitzacio,
un
programa que, seguint en l' estructura I' ordre de la concentraci6 de rnateries indicades en el pia d'una manera serial, perrnetes la global it centres d'interes 0 per projectes que no yam voler formular endavant tal de tenir la llibertat d'adaptar-los als esrimuls de per per l' ensenyament ocasional. Va ser aquest:
zacio per
Pia de treball.
Programes
Primer grau
Llengua Pronunciaci6 i elocucio! Pronunciacio clara i correcta de les frases i de les elements fonerics deillenguatge. b) Converses ordenades entre la mestra i les nenes 0
a)
entre
paraules
i dels
les
nenes
entre
si.
c) Repetir petits
contes
explicats
abans per la
mestra 0
d'invenci6
propia. d)
Narracio dels fets reals
e) Recitaci6 de petits
esdevinguts
contes 0
poesies
a
I' escola i
curtes
a casa seva.
i facils.
Escriptura i lectura a) Interpretacio d'imatges i preparaci6 per a I' escriptura del dibuix i la presenracio d'imatges 0 objectes amb b)
corresponents. Lectura de frases i vacions actuals
0
per
rnirja
els
noms
paraules escrites sobre llicons de coses i obserÂ
anteriors.
c) Lectura en un primer llibre adequat. d) Copia de paraules i frases conegudes.
1. Hem d'adverrir que,
vuic
a
nou,
I' escripcura.
ingressanc les nenes des dels sec anys i veninc la majoria de primeres dificultats de la leccura rnecanica, pero no de
havien vencut les
79
e) Composici6 de frases amb paraules retallades i noms amb lletres. f) Dictat de paraules i petites frases relacionades amb coses coneÂ
gudes. g) Escriptura espontania
de
petites frases
amb il-lustracio.
Vocabulari
a) Investigaci6 de les paraules conegudes de les nenes. b) Donar paraules noves. c) Agrupaci6 de paraules per relacions naturals 0 convencionals apreses
en
els exercicis d'observaci6
0
llicons
de
coses.
Nocions gramaticals
a) Noms de persones, animals 0 coses. b) Noms que expressen la qualitat i l'acci6. c) Distincio del genere i del nombre. Os de I'article.
d)
La lletra
majuscula.
El punt i l'accent. Moral i civisme
a) Amor als pares, als germans i a la familia en general. b) Com s'han de tractar els companys d'escola: ajuda mutua, fra ternitat i
generositat.
c) Converses sobre la neteja personal Amor i respecte
a
i dels vestits. Lordre
en tot.
l' escola.
Nombres i formes. Mesura
Comptar a) Coneixement intuitiu dels nombres fins
la
Cornposi descomposici6 d'aquests nombres. b) Calcul mental i les quatre operacions fins a aquest lfrnir, Petits problemes amb nombres concrets. Coneixement de les xifres, de I'escriptura dels nombres i de les c) quatre operacions escrites amb mirneros que no passin de cent. ci6 i
80
a
centena.
Mesurar
a} Coneixement del rnes i del menys i comparacions de rnirneros, formes, grandaries, gruixaries, pesos, colors, gustos, temps, tem足 peratures,
b} EI
etc.
decimetre, centimetre. Apreciar a ull longituds i distancies. EI dir, el pam, la braca, el pas. Mesurar cintes, objec足 tes de la classe 0 del camp amb una cinta metrica construida per les nenes.
c)
d}
metre:
EI
quilogram i altres pesos. Sospesar. Exercicis de pesar amb les balances. Vendre i comprar. Preu dels articles rnes corrents de menjar, vestir i usos domestics. Moneda: pagar, cobrar, canviar.
e) Mesurar aigua 0 grans. Omplir ampolles, galledes, regadores amb un got. Ellitre, el mig litre, el decilitre.
f)
Mesura del temps: observacions del sol. EI rellotge. Llegir les hores, mitges hores i quarts en un quadrant. Els dies de la set足 mana, els mesos de I' any, les estacions.
g)
La calor i el fred.
Comparar aigua freda i aigua calenta. Tempe足 de I'ambient al sol, a l'ombra, al menjador, ala cuina, a l' aire lliure, ales aules. EI termometre. ratura
Formes
a} Formes dels objectes que ens envolten: canonades, pilotes, baldufes, capses, peixeres, etc. h} Comparar I'esfera, el cilindre i el cub. c) Cares dels cossos: superficies corbes i planes. d} Distingir les formes de les superficies planes: quadrat, rectangle, triangle, cercle, etc. e) Limits de les cares: linies rectes i corbes. Dihuixar i comparar. Idees
despai i de temps
a} Situacio de l'infant etc.).
com a
a
base de fa geog;rafia i de fa histbria
la classe (davant, darrere, dreta, esquerra,
b} Planol de la dasse i interpretacio d'irineraris dibuixats en aquest
plano I
per tal d' aprendre
a
llegir un
mapa.
81
c) Planol del pari 0 d'altres dependencies. Itineraris. d) Camf de casa a I'escola. Coneixement del barri: carrers, places, I' esglesia, el mercat, principals botigues de comestibles, de saba tes, de robes, d' objectes artistics, etc. e) La ciutat. Idea de conjunt. Les grans vies, el mar, les muntanyes que I' envolten, els rius que la limiten. Bellesa de la ciutat. f) Idea dels accidents geografics, observant en un dia de pluja el
aigiies que s'obren carnf, que soscaven el reny, que es filtren i originen les fonts, les rieres, etc. Orientaci6 per l' observaci6 del sol: Nord, Sud, Est i Oest.
dinamisme de les
g)
h) Relacionar les hores del dia amb les ocupacions de la
terÂ
nena.
Classes del mad, classes de la tarda. Les hores que passen: mad, tarda, nit, el dia abans, la setmana passada, el mes, etc. a la natura i als les estacions. la vida actual de la nena amb la vida de quan tenia dos
i) Comparar la tardor amb l' estiu anterior. Canvis costums, segons
j) Comparar anys,
un
any, dos
mesos, etc.
k) Vida dels germans rnes grans, pares, avis, etc. La moda i els turns d'ara i de temps passats. Comparar. Les necessitats de fa
nena
cosÂ
i estudi del medi
a) Converses sobre els aliments, begudes, vestits,
son
i
descans,
jocs. b) Exercicis d' observaci6 i estudi dels fruits a la tardor, de la llenya i carbo a I'hivern, de les plantes i animals a la primavera. Cria de
peixos,
de capgrossos, d'insectes i
conreu
de
plantes.
Treballs manuals i exercicis de vida practica
a) Escombrar, treure la pols, collir papers, ordenar els objectes de la classe, el material d' ensenyament, parar i desparar les taules, la cuina, regar les plantes, etc. b) Labors: punts de ganxet i de mitja amb llana 0 co to gruixut. Primers punts de costura en roba clara (canernas) iamb co to de
arreglar
82
els
menjadors, ajudar
a
color.
Aplicacions
a
bufandes, bosses
des, tapers, cobresafates,
per
a
la labor, portamone
etc.
c) Realitzacions: retallar
papers de colors briHants a base de formes elements naturals (fulles, Hors), tot aplicanr-los sabre fons blancs 0 de color per tal d' obtenir composicions deco ratives. Brodats esquematics sabre paper 0 roba a base de dibui xos lliures de la seva invenci6. Treballs amb escuradents i fruits silvestres. Realitzacions lliures aprofitant elements del camp:
geometriques
0
fruits, branquillons, escorces, llavors, fulles, etc. Treballs amb granets. Escales de colors. Pintar composicions decoratives; es trelles retallades i aplicades. Dibuix lliure, Dibuixos amb pedres o llavors. Modelatge de formes de lliure concepci6 0 imitant un model de forma senzilla: pilota, fruits, casso la, olla, etc.
Pta de treball.
Segon
Programes grau
Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio El mateix que s'ha dit en el primer grau, augmentant, pen), les difi cui tats. (ja hem dit que el primer i el segon grau formaven un sol cicle
evolutiu.) Lectura
a) Exercicis
la
pissarra de sll-labes i paraules dificils per tal de pro pronunciaci6 correcta. b) Lectura impresa i manuscrita en lIibres senzills i variats al seu abast. Interpretacio i comentari del que s'ha Hegit. a
curar una
Escriptura a) Escriptura vertical, amb llapis,
tot procurant obtenir una segure de i Neredat correcci6. regularitat trac. Dictat de fragments facils. Exercicis visuals per a l'ortografia.
tat
b)
i
83
c) Composicio sobre coses i fets observats en la vida diaria de l' es cola, de casa 0 del carrer, Frases curtes espontanies, amb il-lus tracio. Resum de
petits
contes
i histories.
Vocabulari Els exercicis mer
senyalats amb
les lletres
a,
b,
c, en
el programa de
pri
any.
Nocions gramaticals Ampliacio dels exercicis de primer grau. a) Idea general del nom. De qui 0 de que diem una cosa? Que diem d'una persona 0 cosa? Subjecte i predicat. ara, que han passat 0 que han de venir. Present, passat i futuro La persona que paria, la que escol
b) Idea del verb. Coses que passen ta 0
aquella
de
c) Com son les
qui
coses.
es
parla, qui son
De
0
per
a
qui
son.
d) Article definit i indefinir. Moral i ciutsme
a) El treball i l'ordre. El treball i
una
com un
deure i
com una
sarisfaccio
alegria.
b) Tots per a un; un per a tots. La cooperacio i la solidaritat. c) Respecte als altres, tant si son els nostres iguals com si son els nostres
inferiors. Atencions que mereixen els vells i els
pobres.
d) Arnor a la veri tat. e) Donar a cada u el que es seu. Justicia. f) Complir la llei i obeir les autoritats. Tot
mitjancant
la vida escolar
0
les
converses
i els
exemples
iamb
suggeriments
de
ciutadana. Nombres i formes
Comptar a) Coneixement dels nombres fins al miler. Cornposicio i descorn
posicio. b) Exercicis de calcul mental sobre aquests nombres.
84
c) Valor dels diferents ordres d'unitats, d) Valor absolut i relatiu de les xifres. Escriptura. Col-locacio les
per
a
de mimeros de mes d'una xifra. Trobar el e) doble, el triple, el quadruple i la meitat, terc, quart, etc., d'un nombre.
operacions
f) Comptar i descomptar de dos cicis de
sumar
ci6 de la taula
g) h)
amb sumands
en
dos, de
iguals
tres en
tres, etc., i
per tal d' arribar
a
exerÂ
la formaÂ
pitagorica.
Exercicis d'automatisme per tal d'obtenir seguretat i Idea de les fraccions.
rapidesa.
Mesurar a) El mateix programa de primer grau, consolidant les idees
amplianr-les, b} Coneixement complet del metre, del litre i del c) Coneixement del rellotge i del terrnometre.
gram.
Formes
a) Idea del cos geometric i de les seves dimensions. b} Esfera i cub (comparaci6). Con i pirarnide (comparaci6). Cilin dre i
prisma {comparaci6}. i planes. d) Quadrats, triangles, cercles, figures diverses. c) Superficies corbes
Idees
d'espai
i de
temps
com a
base de fa
geografia
i de fa bistaria
EI mateix programa de l'any anterior, amb els punts segiients: a) Lectura de planols de la ciutat, itineraris de passeigs i excursions. b) Oriencacions pel sol i per la bniixola, Fets geografics
a) Observacions sobre el relleu de la localitat. Vessant de les aigiies. Estudi del port i de la
costa.
b) Pluges, vents, temperatura i clima en general de la localitat. c) La vida i les ocupacions dels homes en relacio amb les condicions naturals de la localitat.
85
d) Consideracio d'aquestes idees muntanyes, rius, clima, vida dels habitants.
que es refereixen a la regio: costa, produccions, poblacions importants i
e) Generalitzacio dels fets geografics relerint-se
global.
Esrudi de
conjunt
i ciutats
a
Espanya. Aspecte
principals.
Pets humans
a) Progres material
i
espiritual
dels
nostres
temps: comoditat de la
vida.
Cornerc, industria, mitjans de locornocio, diaris, llibres, telegraf telefon, radiodifusio, diversions, invents, ensenyament, museus, exposicions, etc. b) Comparar la vida de l'home en els pobles salvatges actuals i en els temps primitius, remarcant l'esforc hurna per tal d'arribar a la civilitzacio.
c) Consideracio d'aquests fets localitzant-los en personatges cele bres, les biografies dels quaIs en revelin la influencia en la his to ria de la civilitzacio, Les necessitats de fa
nena
i estudi del medi
a) Revisi6 del programa de primer grau. b) Exercicis d' observacio i llicons de coses sobre els punts segiients: Eis fruits de la tardor. Aspecte del camp. Aliments i necessitat dels aliments per a la vida. Les festes de Nadal. Reis. Costums populars. La vida familiar. La calor i el fred. Estudi del vestit. EI foc. Lenllurnenat. Laigua, element de vida i de purificacio. Laire. Com viuen les plantes. Els arb res i llur bellesa. EI sol, ori gen de Hum i de calor.
Treballs manuals i exercicis de vida practica EI mateix programa de l'any anterior, i treballs en rafia i en carto.
afegint-hi
treballs de
costura,
modelatge
Dibuix
a) Del natural: objectes senzills i plans i de estris de cuina,
86
etc.
poe
relleu, fulles, fruits,
b) Croquis d'objectes, plantes, animals
en
relaci6 amb els exercicis
d' observaci6.
c) Dibuix lliure i d'imaginaci6. d) Petites composicions decoratives amb elements donats
ple
elecci6. Decorar
fa.
Aplicaci6
a
un
quadrat,
un
cercle, compondre
0
de simÂ
una saneÂ
les robes. Combinacions de colors.
Gimnastica, ritmica,
Pia de treball.
cants, danses
Programes
Tercer grau
Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio
a) Exercicis de pronunciaci6 clara i correcta de paraules i frases. b) Converses ordenades entre la mestra i les nenes 0 entre les nenes entre
si sobre la realitat actual.
c) Analisi i comentaris de lectures al seu abast: contes, noticies de diaris, biografies senzilles, etc. d) Assaigs de petits resums orals sobre temes coneguts de les nenes: llicons de classe, ocupacions 0 oficis dels pares, pobles visitats, etc. e) Recitaci6 de fragments ben triats en prosa i en vers. Lectura
a) Lectura en veu alta, pausada i clara, adaptada a la distancia de I'auditori, en llibres impresos 0 manuscrits, procurant la variaci6 dels
textos.
b) Lectura de diaris i revistes. c) Exercicis a la pissarra de lectura de frases i paraules dificils. d) Lectura silenciosa i interpretaci6 del que s'ha llegit. e) Lectures a casa de llibres presos en prestec per uns dies determinats. 87
Vocabulari
a) Investigaci6 de les paraules conegudes de les
nenes
ide les d'us
significat de les quais sigui dubt6s per a elles. b) Lectura de fragments tot destacant paraules noyes. c) Agrupaci6 de paraules per relacions naturals 0 convencionals. Families de paraules. corrent,
el
d) Maneig del diccionari.
Escriptura a) Copia lenta
i acurada d'exercicis en quaderns de paper ratllat fins a obtenir una lletra vertical 0 lleugerament inclina da, clara i correcta. b) Treballs de recopilacio de llicons de classe, amb il-lustracions, per tal d'atendre a la bellesa de I' escriptura i al bon gust. Exercicis de dictat, graduant les dificultats ortografiques. c) Redacci6 de cartes, postals, resums d'historietes i contes curts; d) de lectures al seu abast, descripci6 d'imatges 0 coses vistes, fets corrent
realirzats,
etc.
Gramatica
a) Descomposici6 de frases
i oracions fent com prendre el paper del I'adjectiu, de l'article i del verb. b) EI pronom i la conjugaci6 del verb en frases completes i de manera que I'us del temps quedi indicat pel sentit de la Frase. Exercicis c) practics sobre el genere, el nombre, les classes de noms, adjectius i pronoms, sobre l'accentuacio de les paraules i pun nom,
de
tuaci6 de la Frase.
Moral i civisme. Dret
a) Pracrica de petits deures a I' escola i a la familia. b) Relaci6 de dependencia d'uns homes amb alrres
per tal de
deduir-ne la idea de drers i de deures.
personals: conversa, higiene, treball, instrucci6, econo mia, bones formes, cortesia. d) Deures envers els altres: la famflia i els altres homes. Idea de la c)
Deures
propietat i manera d'adquirir-la, La llibertat Respecte a la llibertat dels altres homes. 88
i els
seus
llmits,
e) Deures i drets civics: respecte
a la jusricia, ales autoritats i ales lleis. Obligaci6 de contribuir ales despeses generals de la ciutat i de la nacio, Amor a la ciutat i f) respecte als monuments, carrers, passeigs i jar dins. Amor a la Patria. Deures i drets com a espanyols, segons la
Constitucio.
Nombres i formes
Comptar i lectura de nombres
a) Escriptura
sencers
i decimals. Valors abso-
lues i relatius de les xifres.
b) Numeracio romana. Exercicis. c) Exercicis de calcul mental i resolucio mental de problemes. d) Formaci6 de la taula pitagorica. Mecanisme fins a obtenir auto matisme i
rapidesa en l' operacio de multiplicar enters i decimals. termes de la divisio i pracrica
e) Factors d'un producte. Estudi dels de l' operacio.
f) Abreviacions de rnultiplicar i dividir i el
g)
Fraccions ordinaries i la conversio
a
seu
us.
decimals.
h) Problemes de la vida practica. Mesurar
a) Apreciar longituds i distancies. Os del metre. Multiples i divisors. b) Pes dels cossos. Exercicis de sospesar. Pesar amb les balances. El gram: multiples i divisors. Pracrica del bles i meitat.
maneig
c) Comprar, vendre. Pagar, canviar. Monedes de
dels pesos. Do coure,
de
plata.
Bitllets de Banc.
d) Apreciar el contingut de recipients usuals. El litre. Multiples
i
divisors. Mesurar
liquids i grans. e) Mesures de superficies planes: sales de classe, paris, parets, esto valles, mocadors, etc. El metre quadrat. Decimetre i centimetre quadrats. f) Apreciacio del temps: minut, segon, etc. Les hores, dies, setma nes, mesos,
estacions, anys. Calendari. Lectura de les hores
en
el
rellotge. 89
g) h)
Mesura de la temperatura: termornetre. Mesura de la pressi6: barometre. Grafics de temperatura i de
pressi6. Formes
a) El cub i el prisma: comparaci6. b) EI quadrat i el rectangle: intuicio, comparaci6, construcci6. c) Apreciar i dibuixar superficies diverses d'altres cossos geometries:
pirarnides i poliedres regulars. Comparar i distingir. d) El triangle i classes de triangles. Propietats fonamentals. e) Estudi dels angles. Linies. Classes i posicions. f)
EI cilindre i el
con.
La circumferencia i el cercle.
Geografia Fets
i historia
geografies
a) Generalitzaci6 dels fets observats a la localitat i als pobles pro xims a paisos mes llunyans. b) Idea de la terra en general: continents i mars, grans relleus, rius cabalosos, planes, deserts, etc. Distribuci6 de terres i aigiies. Es tudi
a
I'esfera.
en els diferents indrets del globus. Zones geografiques: clima, vegetaci6, fauna, recurs os del sol en general. Temperament i caracrer dels homes, segons el clima i les condiÂ
c) La vida de l'home
cions de la
terra.
d'aquests fets tot referint-se primer a la regi6 i despres a Espanya. Relleu del sol, hidrografia, divisi6 politica, centres poblaci6, produccions, vies de comunicaci6, etc.
d) Estudi tot
de
Fets histories
a) Progres material i espiritual dels pobles civilitzats
en
comparaci6
actuals. 0 i dibuixos Lectures b) que donin idea de la fotografies, gravats vida de l'horne en altres perlodes i altres epoques, c) Vida de I'home primitiu: edat de la pedra tallada i de la pedra de la vida de l'home
en
els
pobles salvatges
edat del bronze i del ferro. Civilitzacions al Museu.
polida,
90
antigues. Visites
d) Civilitzaci6 mediterrania: els fenicis, els Lectures,
converses,
grecs i els
romans.
biografies. Visites al Museu d'Art i al Centre
Excursionista per tal d'estudiar les manifestacions i documents
de la civilitzaci6.
e) Fixar les diferencies entre els fets actuals, passats, mes antics 0 remots per donar noci6 del temps historic, localitzant els fets coneguts en grans epoques 0 moments d'una manera perc donant idea de la successi6 dels periodes histories,
general;
Estudis de fa naturalesa Coneixement de nosaltres mateixos
a) El cos hurna: parts dures i parts toves. b) Organs diversos per ales distintes funcions: divisi6 del treball. c) Com es manre la vida: nocions sobre la respiraci6, la circulaci6 i la digesti6 per tal de donar idea de conjunt de tot el proces nutri足 tiu.
d)
Nocions
d'higiene
relacionades amb aquests coneixements:
netedat, exercici, aire pur, alimentaci6,
etc.
Coneixement del medi
a) El sol: calor i Hum com a fonts de vida. b) Acci6 de la calor sobre els cossos: dilataci6, canvi d' estat, con足 ductibilitat. Cossos bons i mals conductors (observacions, expe足 riments). Aplicacions a la vida dornestica. c) Laigua a la natura: boira, mivols, pluja, neu, filtracio, pous, fonts, Cicle natural de les
aigiies. Aigiies potables i no potables. d) composici6, propietats de l'oxigen, del nitrogen i del gas carbonic. Experiments. e) La Hum. Descomposici6. Estudi dels colors. f) Lelectricirat: elHamp. La pila electrica, I..:imant. g) Les pedres i els rnetalls. Aplicacions que tenen en la construcci6 de les cases i aparells domestics. Col-leccionar minerals i estu足 etc.
Aire:
diar-los
cornparanr-los entre si. h) plantes: vida de la planta (experimentaci6). Herboritzacions. Observaci6 de plantes silvestres en els medis naturals on viuen, tot
Les
91
segons les estacions. Cridar l' atenci6 sobre la bellesa de formes i colors de les plantes. Utili tat que tenen: alimentaci6, vestits (lli,
cot6), medicaments, tints,
etc.
Cultius,
i) Els animals: vida dels animals. Cria d'alguns. Historia interessant d'insectes, d' ocells, de mamffers, etc. Utili tat: alimentaci6, vestits (llana, seda, pells), productes industrials. Cridar l'atenci6 sobre la
j)
bellesa que tenen de formes i de colors i la gracia dels moviments. Visites als Museus biologic i d'Historia natural, a l'Aquarium i
col-leccio
zoologica del
parc. Excursions i
passeigs.
Treballs manuals i exercicis de vida practice Treballs domestics
Escombrar,
treure
la
pols,
ordenar els mobles,
i material d' ensenyament, regar les
ajudar
a
la cuina,
objectes de la classe plantes, endrecar els menjadors,
etc.
Labors
Costura, punt de treballs
rafia,
en
marca
i brodats senzills
en
color, punta al coixl,
etc.
Treballs manuals capses petites, carte res, cobertes de quadern, jogui足 objectes d'aplicacio als diferents ensenyaments (rellotges, cossos geometries, metres, balances). b) Aplicaci6 del retallament a la decoraci6 de frisos, capsetes, motius per a labors, carpetes de quaderns, etc. c) Modelatge: petites formes com fruits, baldufes, ampolles, em足 but, cassola, canrir, etc. Relleus geografics senzills. Formes geo足 metriques. Baixos relleus prenent per models flors, fulles, fruits,
a) Cartonatge: nes
i
rosacies
0
formes convencionals diverses.
Dibuix
a) Del natural: objectes senzills. b) Il-lusrracio dels treballs de classe. c) Dibuix lliure i d'imaginaci6. Composici6 decorativa amb ele足 ments
92
donats
0
de lliure elecci6.
Aplicacio
a
les labors.
PIa de treball.
Quart
Programes grau
Llenguatge Pronunciaci6 i elocucio Els mateixos exercicis de
tercer
grau, augmentant-ne les
dificultats,
segons I' estat de [es alumnes. Lectura
a)
La lectura
com a
mitja d'augmentar
fant. La bellesa literaria, Lectura
la
riquesa
corrent
i
del lexic de l'in
expressiva
de
frag
literaris de generes diferents. b) Exercicis de tercer grau senyalats amb les lletres b, die. c) Procurar l'interes envers elllibre, no com un instrument d'exer cicis de lectura, sin6 com un mitja d'informaci6 i d' esbarjo de l'esperit. Maneig de la biblioteca de dasse. ments
Vocabulari Els mateixos exercicis del tercer grau adapcacs al desenvolupament intel-lectual de les alumnes. Les paraules tecniques. Llenguatge de les coses abstractes i iniciaci6 alllenguatge de la cultura.
Escriptura a) Escriptura
corrent, amb preocupaci6 per la daredat i la netedat de la lletra. Us de la ploma escilografica.
b) Recopilaci6 de treballs de dasse,
en paper blanc, amb il-lustra obtenir un adequades, procurant conjunt artistic. c) Els mateixos exercicis de redacci6 de tercer any, augmentant-ne les dificultats. d) Resums de lectures i de llicons de dasse.
cions
tot
e) Descripci6 de passeigs sions
personals,
temes
0
excursions, visites
d'imaginaci6,
a
museus,
impres
etc.
Gramdtica
a) Conceptes
i lleis
gramaticals
induits del coneixement del Ilen
guatge.
93
b) Expressio del pensament. Elements de l'oracio i valor del verb. c) Descomposici6 de paragrafs en oracions. d) Estudiar I'ofici que fan les paraules en ellienguatge: anomenar, classificar, unir 0 relacionar, constituint els diferents grups que e)
s'anornenen parts de l'oraci6. Continuar els exercicis b i c del programa de
tercer
grau.
Moral i civisme. Dret
a) Ampliaci6 del programa de tercer grau a l'abast de les alumnes. b) El Municipi. Administraci6 de la ciurat. Ajuntament. c) El Govern. Poder legislatiu, poder executiu, poder judicial. El
Congres. Diputats. Eleccions. Monarquia i Republica.
Els ministres. Poder moderador.
d) Infracci6 del dret: delictes i penes. Administracio de justfcia. Tribunals. El jurat. i persones. La propietat. Coses e) famflia La com a fonament de la societat. f)
g)
El canvi de tria.
productes: Legislacio social.
oferta i demanda. El comerc i la indusÂ
Nombres i formes
Comptar a)
Nurneracio
parlada
i escrita
completament
de nombres
enters
i
fraccionaris.
b)
Exercicis rnecanics de les rnatisme
rapid
i
operacions
per tal d'arribar
a un auto-
exacte.
c) Les quatre operacions amb nombres enters i decimals. d) Exercicis amb nombres metrics. e) Calcul mental en relacio amb el calcul escrit, f) Fraccions ordinaries. Operacions.
g)
Problemes d' aplicaci6: domestics,
Mesurar
a) EI 94
metre
cubic. Divisors.
professionals, comercials,
etc.
b)
Mesures de ments
i de volum
superficies geometries.
en
relacio amb els coneixe-
c) Volums de sales de classe, capacitat de diposits, etc. d) Sistema metric complet i relacio de les diferents mesures. e) Pes i densitat dels cossos. La mesura. Areometres, f) Serie de pesos. Pesar amb les balances i la bascula.
g) h)
Moneda de diferents paisos, EI canvi. Mesura de distancies. Velocitar de la marxa a peu velocitat dels trens, etc. Calcul d'itineraris de
en
viatges
excursions, amb la
guia
de ferrocarrils. Mesura del temps. Estudi del calendari. Hores de sortida i posta i) del sol, duracio de les fuses de la liuna, anys de traspas: calculs basats en els coneixements geografics, Formes
a) Cossos gcornerrics. Estudi per cornparacio. b) Idea de les superficies i estudi de les superficies en els cossos. Arees. Problemes grafics, c) Limit de les superficies: linies. Estudi de les lInies. Llnies comÂ
parades
entre
si.
Angles:
el
seu
valor.
Propietats.
d) Poligons: triangles, quadrilaters, pentagons, hexagons. Trac;:at.
Propietats.
Exercicis i
problemes.
Estrelles
poligonals. AplicaÂ
cions,
e) Cercle. Radis, diametres,
etc. Valor de pi. Problemes aritmetics i relacio amb la circumterencia i el cercle. Volums dels cossos. Problemes.
grafics
f)
en
Geografia
i bistoria
Fets geografics
a) Revisi6 del programa de localitar.
Passeigs,
visites
tercer
grau.
Ampliacio
de l'estudi de la
etc. Tracat d'i Civilitzacio, Homes celebres. planols, Estats. Pobles Europa. Orografia. Hidrografia. que els habiten. La seva vida en relacio amb els recursos naturals i fets geogratics. Relacions d'aquests paisos amb el nostre. a
monuments, museus,
tineraris. Lectura dels
b)
95
c) Les
grans descobertes
geografiques. Viatges
dels navegants. Ex
l'Africa. Expedicions polars. Les descobertes
cientf ploracions a la navegaci6. fiques aplicades d) Idea general d'Asia, d'Africa, d'Arnerica i d'Oceania. e) Les grans rutes a traves dels continents. Navegaci6 aeria, Comu nicacions: cables, telegraf releion, radio. Importaci6 i exporta a
les grans potencies. els paisos. Ordre de l'univers. El sol, els planetes i les estrelles. La
cia. Lluita econornica
f) Relacions culturals
g)
entre
entre
terra en
l'espai, Fets histories
a) Revisi6 del programa de tercer grau. b) Estudi dels fets histories culrninanrs en les diferents edats. e) Edat antiga (fenicis, grecs, cartaginesos, romans a Espanya). Fets i civilitzaci6. Edat d) mitjana: gots, arabs, la reconquesta. Fets histories. Mani festaeions de la civilitzacio, Epoca eomtal a Catalunya. Casrells, eatedrals, monestirs. Institucions i organitzaci6 de la societat.
principals
Els gremis. Lexpansio mediterrania, moderna: els grans invents, el deseobriment d'Arnerica, El Edat e) Renaixement. La unitat nacional. Casa d'Austria. Grandesa
d'Espanya.
Civilitzacio.
f) Edat conternporania. Els Borb6. La Guerra del Frances. La Re
publica.
Restauraci6 dels Borb6. La gran guerra i les
seves
deri
vacions. La Societat de Naeions.
Estudis de fa naturalesa Coneixement de nosaltres matetxos
l'esquelet, els Mecanisme de la respiraci6 i de la cir
a) Ampliaci6 de coneixernents sobre el
cos
huma:
rmisculs i les articulacions. culaci6. La digesti6 i l'assimilaci6. Funcions de la tits. El cervell i el sistema nervi6s.
b)
96
pell.
Els
sen
relaei6 amb aquests coneixements. Ventila cio, calefacci6, alimentaci6, begudes, vestits, banys, exercici, etc. Nocions
d'higiene
en
Coneixement del medi
a) EI sol Els
com a centre
del sistema solar. La
terra com a cos
celeste.
I' espai. Fases de la lluna, eclipsis i altres fenomens celestes. Moviments dels astres. Grans lleis de la gravitaci6 uni mons en
versal. Gravetat i caiguda dels cossos. La calor (programa de tercer). Calor espedfica. Calories. c) La llum. Colors. Fotografia. d) Revisi6 del program a de tercer sobre 1'aigua. Composici6 de l'ai gua. Experiments. Vasos comunicants. Distribuci6 de I'aigua a les ciurats. Pressi6 dels liquids. Principi d'Arquimedes. Bombes.
b)
e) Aire. Revisi6 del programa de metre.
f) EI El
so.
tercer.
Pressi6 atrnosferica. Baro
Laire i el vapor com una forca. Les vibracions. La intensitat i el
Aplicacions. to.
Instruments musicals.
fonograf
g) Experiments sobre l' electricitat: piles, imants, electroimants. Grans aplicacions modernes de l'electricitat. Telegrafia sense fils. h) Les pedres i els metalls, Excursions per la muntanya per tal d' ob servar els talIs del terreny. Idea de les formacions geologiques. Pedreres. Fossils. Pedres calcaries, pedres silfcies, Cossos simples. Meral-loides i metalls d'us rnes frequent. Acids, bases i sals. Aplicacions a l' economia dornestica. i) Les plantes. Vida de la planta (revisi6 del programa de tercer). Germinaci6, respiracio, nutricio, funci6 clorofll-lica (observa cions i experiments). Herborirzacions, Despres de 1'observaci6 de les plantes en el seu medi natural, establir un principi de classifi caci6 segons els caracters rnes comuns. Principals families: crud feres, ranunculacies, papilionacies, labiades, rosacies, [iliacies, compostes, graminies, etc. Distincio dels arb res comuns al pais: pins, acacies, eucaliptus, aurons, cedres, platans, salzes, casran yers d'Indies, til-lers, etc. Coneixement dels bacteris. Manera de combatre els microbis en cas de malalties contagioses. j) Els animals. Observacions i estudi d'animals, comparant-los i agrupant-los segons els trets rnes sobresortints. Mirada de con junt
0
grans
sinterica dels animals
tipus. Concepte dels
estudiats, establint els
caracters
dels
essers vius i atributs essencials de la
97
vida. Diferencia
animals i
plantes. Adaptacio Associacions d'anirnals. Mitjans
entre
al medi. de delen
Lluita per l'existencia. Bellesa en el regne animal. Animals que s'utilitzen per a l'ali rnentacio de l'home i que proporcionen primeres rnateries per a
sa.
la industria.
Treballs manuals i exercicis de vida practica Treballs domestics
a) El mateix programa de tercer b) Curs de cuina: coneixement dels aliments i de les propietats nutritives que tenen. Provisio al mercat i ales botigues dels ali ments necessaris. Preparacio de plats representant els principals
ripus de coccio: sopes, escudella i cam d'011 a, rostit, estofat, fre gits, salses, plats dolcos, conserves, etc. c) Calcul de quantitats, ingredients i preus d'un plat per a sis per sones. Mit janes, receptes, menus. Parar la taula, servir per torn. Fregar la vaixella. d) Bugada i conservacio de la roba. Estudi de les fibres textils i de les propietats que tenen. Reconeixement d'aquestes fibres mit jancant el microscopi i mirjancant subsrancies quimiques. Esru di del teixit. Color dels vestits. Rentar i fer la bugada de la roba blanca. Substancies que es fan servir. Sabons, lIeixiu, descolo rants. Bugades amb lleixivadora autornatica. Bugada de roba de color. Treure taques. Productes que es fan servir. Retenyir. Exer cicis practics de tintura amb colors substantius. e) Planxar. Material necessari. Planxada d' estovalles, tovallons, mocadors, tapets, fundes, camises de senyora, combinacions, etc. Labors
a) Punts de
costura
i
aplicacions
diverses: vestits de nines, confec-
cions de roba per a l' escola, etc. b) Apedacar, Peces i pedacos. c) Teixir. Execuci6 de reixits fonamentals. Sargir. d) Brodar: realirzacio de dibuixos estilirzats, buscant belles combi nacions de colors i de formes.
tines i
98
a
altres
objectes
d'us
a
Aplicacions a tapets, l'escola.
coixins,
cor
Trebafls manuals
a) Programa de
b)
tercer
any.
Cistelleria.
c) Treballs de laboratori. Construccio de material senzill d'ense nyament.
d) Enquadernaci6,
si es
possible.
Dibuix
a) Il-lusrracio de treballs. b) Estilitzacions i cornposicio decorativa. Aplicaci6 c) Del natural (a carrec d'un professor especial). Gimnastica, rltmica,
Aquest forma,
programa,
cants,
com es
conte el rnes essencial
danses,
a
les labors.
etc.
pot observar, es
restringit.
Ciclic
en
la
cada grau, i es pot considerar un pro grama minim de coneixements que l'infant ha d'adquirir. Cornpren particularrnent la questio de les tecniques fonamentals. Es, a rnes a rnes, organic i general, sense gaires detalls, cosa que dona un gran marge de llibertat al mestre perque pugui atendre ales oportunitats que es presentin, tot enllacant-hi les materies del programa i procurant la globalitzaci6 que reclami la fase d' evolucio mental en que es trobi !'infant. D6na tambe un marge ampli a l'activitat creadora i als exerci cis lliures. D'aquesta manera es concilien els principis d'una educacio funcional amb les necessitats d'una organitzaci6 graduada, que suposa una mesura de l' ensenyament en cada classe 0 en cada grau. Volem tor nar a repetir, perque aquesta es la nostra creenca, que tot i concedir un valor al programa com a ordenacio del treball, l' eficacia en l' educaci6 no depen del programa, sino dels metodes d' ensenyament, de la pre paraci6 recnica del mestre, de la manera d'aplicar-lo i d'entendre'l ide l'esperit que informa tota l'obra de l'escola, Estretament unida al programa tenim la qiiesti6 dels horaris. AiXQ suposa una divisi6 del treball, tenint en compte el factor temps. La materia d'estudi s'ha de fraccionar en parts per a cada any, cada set mana, cada dia. S'han de distribuir les ocupacions en les hores del dia. S'han arribat a formar horaris on es troben especificades d'una manea
99
taxativa les rnareries d'estudi per a cada quinze 0 vint minuts. Es passa d'una dasse de calcul a una altra de lectura, d'una de Geografia ra
altra de Geometria 0 Dibuix, sense enllac entre si i en periodes de temps molt curts. Aixo s'ha pretes justificar i fonamentar en la manca d'arencio sostinguda dels infants per als temes i en el can i Historia
a una
que pot sobrevenir quan se'ls fa estar treballant massa temps en mateixa cosa. Aquesta questio esta mal enfocada. El cansament no
sament una
depen de l'exces de temps en el tractament d'una mateixa materia, sino del sistema d' ensenyament. Aquest problema esta enllacat amb altres com el de la intervencio de factors afectius en la produccio del cansa ment en els infants. S'han fet comprovacions ales escoles que han demostrat que quan l'interes es el promotor d'una activitat, quan l'en tusiasme impulsa i inspira el treball d'una dasse, el cansament queda reduft a la minima expressio. Tots hem pogut observar el fet que els infants han passat una hora i mitja 0 dues ocupats sense descans en un joc 0 un treball de la seva predileccio, sense la intervencio del mestre. Per aixo aquests horaris tan dividits per minuts no es poden justificar davant dels nous coneixements de la psicologia. D'altra banda, no s'a
dapten a la globalitzacio
i a l'enllac de les materies que preconitzen tots els renovadors de l'escola. Davant del fet de l'evolucio natural de les forces mentals de I'infant, no te cap valor seguir un contingut de mate ria assenyalat en un horari, que es una cosa artificial i morta, inspirada en convencionalismes que han de desapareixer, Nosalrres tarnbe yam tenir aquests quadres de distribucio, pero hem de confessar que ens va caldre de fer una contravencio continua per tal d'atendre als estimuls
del medi i ales iniciatives
aportades pels
alumnes
en
cada
moment
de
la realitat escolar. Lhorari, com el programa, poden servir de guia; pero davant del fet viu de I' educacio, son coses que no tenen cap sentit i que s'han de relegar a un segon terme, i deixar pas a aquell moment, que no sempre es presenta, d'una vibracio a l'unison per a un treball col-lectiu, fecundat per l'entusiasme d'una accio creadora. En una escola on es treballa a base de respectar l'interes i la bona disposicio dels infants envers un tema, no es pot deterrninar l'hora exacta de la 0 del joc, ni el temps que s'hi ha de dedicar, ja de hi ha exercicis que demanen escriure tot el mad 0 tre que vegades balls en els quals els infants han posat tant d'interes i d' entusiasrne, que
lectura, de l'escriptura
100
f6ra
un
Per
psicologic la interrupci6 d'aquell estat minuts d' esbarjo, marcats en l'horari.
crim
concedir
uns
totes
aquestes
mental per tal de
experiencies i consideracions, nosaltres,
rnes que
la indicaci6 d' assignatures per a determinades hores, i aixo fins i tot dins d'un marge de llibertat, el que vam fer va ser distribuir el temps en cine parts corresponents ales seguents activitats: observaci6 dels fets i de les coses; fixacio de les idees per la conversa, lectura, escriptura, calcul, dibuix i altres mitjans que es van creure necessaris; vida domestics: joe
fisics; realitzacions 0 treball manual. Aquest darrer, junt amb l'educaci6 musical, el joe i els exercicis fisics, van ser reservats en gene ral per ales hores de la tarda; les altres activitats al mad de la forma i exercicis
seguent: la primera hora de dasse, quan les cansat
ci6 i en
el
del
aprehensi6 seu
Hoc,
i obert
sat
nenes
han
i des
esmorzat
del cami, es la que es dedica a exercicis d' observa de la realitat. Nenes i mestres, assegudes comodament
cansament
en
aquella hora del
a tota
daror i
a tota
que l'esperit es troba descan excitacio, que la serenitat i la calma mad
en
en
dominen l'ambient, s'entaula la conversa, que resulta sempre agradable i atractiva per a tothom. El tema es portat per les mateixes nenes 0 per les mestres; es el fet
quotidia explicat
en
els diaris
0
vist al
carrer,
es
un
incident ocorregut pel cami, es el temps que fa, vent, pluja, calor 0 fred, es la visita d'un personatge, es l'observaci6 de flors, fruits, animals 0
pedres,
ben sovint es
un examen
de consciencia sobre la conducta.
Les alumnes sempre van fer de gust aquesta que podriem anorne nar llico, i que reunint en un sentiment efusiu mestres i alumnes ens
feia
gaudir d'uns moments de recolliment i de satisfacci6 interior. De vegades el tema es feia interessant i, a pericio seva, durava uns quants dies, i es constituia en centre d'interes, al voltant del qual girava la vida de l'escola. Escriptura, lectura, treballs manuals, tot feia referencia al problema 0 qtiesti6 que s'estudiava i tot es posava en joe per tal d'aco blar-hi
naves
dades, que l'havien d'il-lustrar i adarir, fent-lo del domi
ni de les alumnes. I
tot
aixo
decaigues l'inreres, perque
la
sense
cap
mena
presentaci6
de
cansament
de cada dia
no
es
i
sense
una
que
repeti
ci6 del tema, sin6
hi
tenen
un nou aspecte i una aportacio de nous elements que relaci6. Mes endavant insistirem en aquest punt.
101
cio, tot a
Diguem, ara, que el segon perfode d'acrivirat tenia 1I0c a continua Aquest primer moment de treball constiruia de vegades el pIa de el dia i el tema tractat inspirava i orientava rota la labor. Les nenes,
l'aire lIiure
0
ales aules, segons l'(ndole dels exercicis, hi treballaven
llegint, escrivint, comptant, prenent mides, dibuixant, fent croquis i explicant el que n'havien assimilat. EI metode de treball sempre era el mateix. Primer fer apel-lacio als sentits, fent-los veure, tocar i observar les coses, despres procurar l'expressi6 parlada escrita per tal que i revelessin tot el sabien coses; diguessin que d'aquestes despres fer que i trobessin elles seu mateixes, busquessin per pel propi esforc, tot el que de tot saber, n'haguessin ajudant-Ies, pero, proporcionar-se els mit 0
a
jans d'informaci6. Hem de dir,
tambe, respecte del pIa de treball, que per tal d'evitar de l'atencio sobre un gran nombre de branques de l'en dispersio es volen tirar endavant totes alhora, a mes de les tee senyament quan una
niques fonamentals, lectura, escriptura de l'activitat
i
calcul, que,
com
a
instru
escolar, poden abandonar mai, ens ha donat bon resultat l'adopcio de l'alternanca de les materies, no per dies, sino per setmanes, i la concentraci6 d'un nombre restringit de disciplines en ments
no es
de dos 0 tres mesos, deixant les altres per a alrres perfodes de amb temps I'objecte de poder aprofundir rnes les coses i d'obtenir una formaci6 superior del seu esperit i del seu caracter amb la paciencia, la
perlodes
tenacitat i la continuuat
en I'esforc que aquesta manera de procedir el dibuix del natural alternavern per setmanes i
comporta. Aixi, n' obtenlern una eficacia rnes gran a causa de I' entrenament aconsegit en un perfode de sis dies seguits en el mateix exercici. De la mateixa en
manera, en el calcul podem esmentar el cas d'haver dedicat quinze dies seguits a exercicis d'autornatisrne aprofitant l'ocasio d'un interes i d'un estat d' ernulacio produit espontaniament sense que poguessim expli car-nos-en la causa. Aixo permet d'adaptar l'ensenyament ales condi cions del medi ambient, estudiant, per exemple, a la primavera i a l' es tiu la Botanica i la Zoologia i concentrant altres estudis com la Historia i la Geografia en altres perf odes de I' any. Els cursets de cuina van ser fets, tam be, en dies seguits durant perfodes de tardor i de primavera.
Amb aixo s' obte
102
un
estalvi de temps per la facilitat mes gran que deter-
mina I' entre name nt, i el treball guanya
perdre l'interes, perque ja
es
en
unitat i
procura que els
en
temes
profunditat sense
siguin
tractats sota
aspectes molt variats i que donin lIoc ales activitars rnes diverses, com lectures, composicions, experiments i manipulacions de tota mena.
103
XIV
ELS FETS OCASIONALS I ELS CENTRES
En el
curs
d'aquesta exposicio
s'ha pogut
veure
D'INTEREs
la
irnporrancia
que
el que es ocasional, es a dir, a l'aprofitament, en l'ensen yament, del fet que sorgeix i es fa viu en la consciencia d'infants i mes tres. Es una consequencia de la doctrina de l'interes en l'educaci6. Si donem
a tot
nornes alia que interessa
profitosa,
a
s'han de tenir
l'infant es capa<;: de determinar una activitat compte, ames dels excitants naturals que
en
l'interes, uns altres excitants externs que determinen una base de tot aprenentatge. Es el que condueix interessada, impulsio promouen
tambe ment.
l'adopci6 dels anomenats «centres d'interes» en l'ensenya Decroly es l'iniciador d'aquest rnetode. Voll'ensenyament per i a
per a la vida i per aixo te en compte l'evoluci6 dels interessos naturals de l'infant i les condicions locals per a formar un programa d'idees
associades, el desenvolupament didactic del qual te lIoc prenent idea central centre
com a
eix i fent
convergir tots els treballs escolars en aquest compleix aixi el principi de la globa funci6 total; se satisfan els desigs i les aspira
inductor d'un interes. Es
litzacio, de l'educaci6 cions dels infants i
liment d'uns
infants
una
en
tota
la vida activa de l'escola s'orienta cap
objectius definits, proposats
i
desitjats pels
a
l'asso
mateixos
col-lectivitat, Pen) el que es mes values del sistema es que les materies d' ensenyament deixen de ser tals i s' enllacen i relacionen tan en
estretarnent, que
arriben
a
adquirir
la mateixa connexi6 que
tenen
105
entre
si els
problemes
reals de la vida. Ens hem de
prevenir, pen), con Iorcat, artificial, defecte en subjectat a la lletra, no pas sigui tan perillos com una imi
encadenament d'activitats que sigui han caigut alguns imitadors que s'han
tra un
que a I' esperit
del sistema. No hi ha
tacio servil
de les coses. d' ensenyament
reclama,
res
que
haver penetrat, per un estudi pro fund, en l'essencia Entossudir-se a buscar relacions entre totes les materies
sense
en
un
d'interes que per la seva Indole no les tan artificials com ara comptar 148 flors a rao de 8 estams per flor, com he vist
centre
inventant exercicis de calcul
els
estams
fer
en un centre
que hi ha
en
d'interes sobre les
plantes, es treure les coses de lloc i metode excel-lent que te uns resulrats fecunds. Es el mateix que ha passat amb les anomenades llicons de coses, que actual ment s'han refusat i han caigut en desus: pero es perque s'han anqui mecanitzar
un
losat, s'han convertit
en una rutina i en series de preguntes i respostes les han reduides a un formulisme esteril. Llico de estereotipades, que coses en si no vol dir res rnes una de I' que aplicacio ensenyament intui
tiu, l'acte de posar I'infant en presencia de les coses per tal que les miri, les observi i en parli. Pero per certs fenornens de mecanitzaci6 0 ruti na que malauradament s'ensenyoreixen de I'escola, han degenerat en uns exercicis d'analisi que condueixen a dir: la neu es blanca, freda, tova, etc.; el carbo es negre, solid, por6s, combustible, util.i., i sempre
igual per a tots els casos i totes les coses. Si quan es tracta d'un animal, per exemple, se segueix aquest formulisme, la llic;:6 es dolenta; pero tam be pot anornenar-se llico de coses fer posar l'atenci6 de I'infant en les parts de I'animal que ens porten ala concepci6 de la seva vida i al coneixement de les seves funcions per un procediment racional i inte
ressant.
En les nostres activitats ens hem inspirat en Decroly i hem treba lIat per centres d'interes sempre que se n'ha presentat l'oportunirat 0 ho hem cregut necessari; pen) no hem establert ni adoptat el seu pia de trehall d'idees associades perque enteniem que no havfem de lligar-nos uns punts determinats. I es que el nostre esperit s'ha sen tit sempre refractari a copiar i a seguir d'una manera estricta els meto des dels alrres, Potser ens equivoquem; pero entenem que aquesta posi
previarnent a
ci6
en
106
el
mestre
es
un
be si I' ensenyament ha de
ser
vivificat per
un
esperit fecund i creador. Decroly mateix ho ha manifestat aixi; vol que el seu sistema sigui prou flexible per fer reflexionar els mestres i conduir los a agafar-ne el que considerin adaptable ales condicions de temps i d'ambient en que treballen, que s6n sempre diverses i mutables. Considera la seva concepci6 educativa en evoluci6 i no ha volgut escriu re cap obra per por que, una vegada fixades unes tecniques, el seu siste ma cristal-lirzi en procediments que, tot i que s6n bons en si, es tornin l'estabilitzaci6 i el formulisme. Copiar f6rmules no es ineficacos per un sistema. Mes aviat el seguir segueix el qui s'inspira en els principis. el els nostres diaris sobre l'ensenyament oca Vegem que exposen sional i
centres
d'interes:
«29 de novembre de 1919
plou; perc) de quina manera! Arribem a dalt molles. Havent plou meso Les nenes es queden quietes, assegudes a classe, embadalides, contemplant la pluja, que cau abundosa i que arrossega les poques fulles que quedaven ales acacies i produeix grans bombolles a terra. Covenim que fa goig de veure ploure quan l'aigua cau acompassadament, ritmicamenr, amb suavitat i mesura, i de sentir el so roll que fa en caure. Tambe es agradable de veure els arbres i totes les plantes molles, teses i brillants i el cel gris i la Hum difusa i les coses i tot el paisatge ernboirat, sense contorns definirs, Hem de convenir »Avui
esmorzat encara
que la
notar aquesta belles a dels dies la sol grisos plujosos que gent oposar, amb un concepte contrari a la als de sol i bellesa, esplendid cel sere. I realment no es aixi! Pero cal un esperit mes afinat i mes educacio per tal de percebre aquesta bellesa. natura
sempre es bella. S'ha de fer
i
Parlem de
pluja:
bens es molt tant
i
a
els
bens i
extensa.
perjudicis que ens pot produir. La relacio de Totes saben els grans beneficis de la pluja. No
perjudicis. Despres llegim
uns versos
que
es
retereixen
a
la
pluja
la tempesta." <<3 de
maig de
"Primavera.
1930
Flors, flors arreu! Les acacies del carni, ataperdes de
penjolls blancs, perfumen deliciosament l'aire matinal. Les nenes cap a l'escola. Una lleugera brisa despren multitud de flors
sen
pas que
107
al peu de l' arbre com floes de neu i les noies les cullen amb el lliure afany de posseir i admirar. Material precios que ens ve a rna avui cauen
la
primera llico, moment d'interes que podem aprofitar plantes i encara rnes per a iniciar l'infant en el sim ple plaer de la seva intima bellesa. La corol-la d'aquesta flor te una forma rara; recorda una mica la de la papallona. Cada nena va arren cant amb compte els petals i els va estenent sobre la taula. En troben un de gros l' estendard:, dos als costats, rnes petits, iguals, son les ales i uns altres dos al mig corbats i soldats per la vora inferior formant com un vaixell, que constitueix el que s'anomena quilla. Separada petit per
a
per
a
nostra
l'estudi de les
aquesta, resten al descobert els estams en nombre de deu, nou d'units i un de lliure. El pistil, rnes llarg, surt del tub dels estams. Les nenes el
dibuixen. Moltissimes
plantes tenen aquesta classe de corol-la. Totes formen part d'una mateixa familia, que s'ha anomenat de les papi lionacies, nom pres de la forma de la flor. La que examinem es d'una acacia falsa. Es convida
recordar i apuntern noms: ginesta, pesol, llen Agafem uns cavecs, un cabas, unes tisores i sortim al buscar-ne meso I en la lluminositat del dia, brillant al sol, des
tia, mongeta,
a
etc.
camp a cob rim amb
profusio melilots, argelagues, trevols, veces, pesols d' olor, floretes campestres delicioses i humils, que llueixen la gracia de les corol-les en forma de papallona de tons groguencs, rosats, mora dencs
...
»
«6 de novembre de 1922 »Avui tenim un esdeveniment de
llico el
moment
sores
important:
la
vinguda d'un bon grup
pot deixar passar aquesta oportunitat de fer una de civilitat. Les nenes no es coneixen i es miren amb curiositat. Es
nenes noyes.
i
No
es
de fer les
nenes.
presentacions.
Ens trobem
Hi assisteixen tarnbe
Normals. La classe es
algunes
totes
reunides:
profes
alumnes dels Estudis
plena. Crido les noyes i en faig la presentacio, d'una en una, tot pronunciant-ne els noms i adrecant-Ios una frase amable. Es rnes dificil presentar les altres perque son rnes: pero ho fern passant llista lentament, demanant que s'aixequin i saludin. Parlem de la necessitat de coneixer-se rmituament les persones que han de fer una vida comuna i intima. Assagem una presentaci6 individual, segons la 108
establerta a Ia societat; pero sense advertir-les per endavant del han de fer. De seguida que he pronunciat els noms, espontania que ment una fa una lleugera inclinacio de cap; vacil-lant, pero, Lalrra diu: "M'alegro de coneixe'c." No es donen les mans. Parlem d'aquest cos tum i dels casos en que conve seguir-lo 0 no. Qui ha de prendre Ia ini manera
eiativa dels dos presentatsj quan son persones de diferent eategoria social? Quan son de sexe diferent? Elies mateixes ho van determinant. Parlem de Ia vida a l' escola. Eis dic que es casa seva i em miren sorpre
Eis faig saber que tot el que hi ha es seu, amb Ia condici6 que en facin un bon us. Convenim que han d' estimar J' eseola. Com ho faran per demostrar que I'estimen? "Estant molt quietes", diu una nena, al mateix temps que plega els braces sobre el pit. Oh, no es precisament aixol, die rectificant, perque el qui esta quiet no trebalia i nosaltres venim aquf a treballar molt i a aprendre moltes coses i a jugar i a sal ses.
i
tar
a
fruir de
tots
aquests
jardins
i de I'aire i del sol i de l' espai
comissi6 de
lliure.
que les acompanyi a pren de l' escoia i els doni alhora
Despres possessio de totes les dependencies explicacions de l'us de cada cosa i del que cal fer per a rnantenir-ho en perfecte estat d'ordre i de pulcrirud. Ha set interessant.» nomenem una
nenes
dre
tot
«12 de novembre de 1918
"Barcelona esta commoguda per Ia nodcia de Ia firma de l'armisti ei i de la victoria dels aliats. Perrot arreu es veuen banderes i domassos. Els
d'aquest gran esdeveniment mundial arriben a l'escola. Totes parlen del mateix tema pel carni. S'apassionen. Visca Franca! Visca Alemanya! Ja tenim els dos bandols, Una mica mes i s'esbatussen, 5'ha d' encarrilar la questio. A classe es llegeix la noticia de I' armistici. Es emocionant de pensar que des d'aquest moment acaben els sofriments enormes de la humanitat durant quatre anys. En parlem: de Ia fam, de les privacions, de la perdua dels bens i de Ies fortunes, dels horrors del camp de batalla ple de cadavers, dels ais dels ferits, de Ia tristesa i de Ia humiliaci6 dels presoners, de Ia pena i de les llagrimes de Ies mares i de les
eeos
mullers,
que
ja
no
recobraran els essers estimats
»Tot aixo s'ha aeabat. uns
Alegrem-nos-en: pero
ni de Ia desfeta i tristesa dels
altres,
...
no
de Ia victoria dels
sino de la pau. Tots han
sofert, 109
han
tots
es
una
en
el sacrifici per I'ideal. Resumim
en unes
fra
la gran pissarra: "EI dia d'ahir, 11 de novembre de 1918, data historica. Aquest dia s'ha firmat l'armistici entre els pobles a
guerra. Aixo vol dir que han cess at els atacs i que ja no home, aixo significa la pau. Bella paraula! Recordeu-vos
estaven en
que es
sublims
estat
escrites
ses
matara cap
d'aquest
dia.
Quan sereu grans, comprendreu que heu viscut un dels importants de la vida dels pobles." Volien posar ban
moments
rnes
deres, tal
com
havien vist als balcons i als tramvies. No
yam
poder
improvisar-ho. Posarem el simbol de la pau. Hem tallat una gran branca d' olivera i I'hem lligada amb un llac blanc ala vora superior de la
Ha
pissarra.
nuarem.
dir
un
Per
sessi6 vibrant i
estat una
que
una
plena
d'emoci6. Derna conti
branca d' olivera es el simbol de la
pau? Que
vol
simbol?»
«21 d'octubre de 1915
»No se com ha estat que una nena ha parlat d'una bonica estrella, molt brillant, que es veu cada nit. Probablement es JUpiter. Han que dat admirades quan he dit que era rnes gran que la Terra. D'aquest fet
ha
arrencat
la
conversa
d'avui sobre les estrelles. He observat que els
agrada molt parlar d'aquestes coses meravelloses que no poden com prendre. M'han interrornput i han estat tantes les preguntes, que hem anat
d'una
cosa a
I'altra
sense
saber
com.
Hauria pogut encarrilar la
de vista I' objecte
perdre principal; pero m'he deixat por si era capdavall, preguntaven que sentien desig de saber, i llavors
conversa
i
no
tar.
AI
era
l' oportunitat de satisfer-Io. Una resposta a una pregunta feta amb ser la millor llico. No se com, pero hem fet cap als metges
interes pot
al cloroform, a la insensibilitat al dolor, etc. Com ha estat? parlanr de les estrelles aillades a I'espai ens hem ocupat de la Terra. D'aixo hem passat a parlar del fred als pols i de la calor a I'Equador.
cirurgians, Tot
D'aixo als
viatges al pol i dels perills que ofereixen i de la trista fi d'al guns intrepids exploradors. D'aixo a la necessitar d'amputar el dir 0 la rna ales persones a qui se'ls han gelat aquests membres, i d'aixo ala necessitat d'insensibilitzar I'individu en certes operacions quinirgiques. Divagacions! Pero cal saber tambe cap on porta el fil del pensament intanril.»
110
«23 d' octubre de 1915 »Avui Ve
es
rep
una carta
acompanyada d'un
iamb vida
un
barret. Viu
d'una companya que se'n
retrat
a casa
va anar a America. vestida amb un vestir vapor6s d'uns oneles rics i la nena explica la seva
de la
nena
que es la Republica Argentina, i diu que va a I' es la elasse quarta. Pero es gaire lluny? On cau aixo? Veiem la
aquell pais,
en
cola i esta
a
necessitat de
padar
d'Arnerica. Davant de
interes manifestat per
totes,
no
te cap
l'oportunitat d'aquell
irnportancia
viu
l' ordre de successi6
haguessim establert per tal de dur les nenes a la comprensi6 dels fets geografics. Sense vacil-lacio traiem l'esfera, un magnific globus muntat obliquament sobre un peu. L'aparelI els ha cridat l'atenci6. que
Aqui hi ha tot el m6n. Idees primordials que hem fixat: la Terra es esfe rica; gira sobre el seu eix com aquesta eslera; i triga vinr-i-quatre hores a fer aquest moviment. A la superflcie hi ha mes aigua que terra. Les terres nou
cap al Nord. Hi ha tres grups de terres. El continent descobrir Colom. Les Ameriques estaven un ides per una llengua de terra i avui es troben separades. Es el canal de
s'agrupen
el
estreta
va
Panama.
Avantatges d'aquest canal. S6n rnoltes idees? No es pas culpa es consequencia de les preguntes de les nenes suggerides per l'observaci6 del globus. Busquem a l'America del Sud el lloc on resi deix la companya ides d'aquest lIoc, tracant una llnia imaginaria, arri bern a Espanya, a traves de l'Arlantic, i busquem Barcelona. Es queden saristetes d'haver establert, mitjancant aquest irinerari, una comunica ci6 entre elles i l'amiga. Arriba el professor de gimnastica i els diu que ell tambe es america i que el seu pais es el Peru. El volen buscar. meva; tot
Linteres
s'ha esgotat. Deixo l' esfera al seu abast i durant el dia totes, passar, la miren, la mouen, hi busquen Espanya, Franca, Italia i altres parses coneguts. Una nena exelama: "Com rn' de tenir no
en
agradaria
globus
casal" Aixo m'aferma
la conveniencia de continuar mes dies aquesta qiiestio. Cree que, presa des de diferents punts de vista i amb alguna varietat, podra donar materia interessant per a una setma un
a
na i segurament idees.»
ens
donara
un
en
bon resultat per
a
fixar i
aprofundir
les
III
«18 de
maig de 1916 vingut en Miquel (el guardia
»Avui ha
oeell
s'hi interessen i
nenes
del
pare)
l'ha trobat al fons d'un barrane. Es
mort;
morir, perque
eneara
eomeneem a
i ha portat
una
un
gros
oliba. Totes les
examinar-la, Es veu que aeaba de a dissecar a casa del natu
es ealenta. La portem
ralista.
«25 de maig de 1916 »Avui porten l'oliba que vam fer preparar. Ha quedat molt be. La presentem ales nenes i en parlem. Previamenr, per tal d'interessar-Ies
rnes, hem fet a la pissarra, pres d'un gran quadre de Sehmeil, un dibuix de dues olibes amb els ous en un graner amb dues obertures mig ender rocat.
"Primer
ca.
expliquern
les entranyes i han
tret
Plomes, potes, bee,
conservar
la
preparacio que ha sofert: l'han oberta, li han impregnat l'interior d'una substancia antisepti tot
i els posen de
natural, llevat dels ulls, que no es poden vidre, imitant els naturals. Despres ha
es
cornencat un exereiei d' observacio, Com tenen els ulls? Grossos i mirant endavant. Com tenen el bec? Esmolat i corb, I la ploma? Fina, Hi enfonsem el dit i queda cobert fins a la falange. Lanimal es mes petit que no sembla, ja que la ploma l' engrandeix. T e un cercle de plomes especials molt fines al voltant dels
suau,
esponjosa, £Ionja.
segona
ulls i del bee. Estan col-locades ventre
blanc amb
clapetes
en
forma de
negres. Les pores
cor.
Es de color
tenen
ungles
terros i el
eorbes i afila
des. Un dit es mobil, eosa que li permet de posar-ne dos al davant i dos al darrere per tal d' agafar-se be. De la seva manera de ser, en deduim el de vida que porta, alimentaci6 i costums. Escrivim els punts principals: oliba, oliba vulgar, potes i bee forts, ulls grossos, mirada
genere
endavant, li molesta la llum del dia, s'hi veu de fose, vol silenci6s; ali mentaci6: ratolins i altres petits animals; es amiga de rhome. Combatre supersticions. Hi insistim. La gent calumnia aquest animal, tot suposant que es de mal averany, que erida els rnalalrs i en precipita la mort. La mirada trista i fixa, el fet de sortir de nit, el vol silencios, la vida en els
eampanars i llocs solitaris l'ha feta semblar misteriosa; pero no hi ha de tot aixo, AI eontrari, es inofensiva i fa servei als hornes.»
112
res
Cada
una
0
a
d'interes per a tot el puguin esrablir amb el tema principal i els suggeriments a que pugui donar Hoc, sempre d'a cord amb el manteniment de l'interes de l'infant. Aixl, per exernple, en parlar de la civilitzacio grega, les lectures sobre els usos i els costums dels grecs, les afeccions i vestits: la conternplacio de bones lamines que en representen l' art: estatues, vasos, temples; el dibuix del Parteno i del seu fris; els calculs sobre les dimensions dels temples; els itineraris dels dia
per
d'aquestes llicons
pot
ser un centre
rnes temps segons les relacions que
es
viatges a Espanya i l' emplacarnenr de les colonies; la visita a la sala d'Empuries del Museu d'Art; l'intent d'imirar amb fang les formes dels vasos
i la
pintura de colors
ocre i negre; el dibuix de greques i altres constituir les variacions sobre el rnateix terna, expectacio i va ornplir les activitats dels infants durant
motius de decoracio, va
que
tenir
en
van
El tema no cansa, perque cada dia te un aspecte nou exercicis diversos que donen variacio al treball dels alum i els mantenen viu l'enrusiasme i I'afany de creacio,
tota una setmana.
i dona Hoc nes
a
Tornern als
molts
centres
nostres
diaris,
on
podrem trobar el desenvoluparnent de
d'interes.
19 de novembre de 1921 "Hem tornat a dibuixar a la «
jat de
les
terres
ocupades
per
pissarra el
pobles
mapa del Medirerrani, rode a I'antigor. Ens hem flXat
famosos
els fenicis, tot fent consideracions sobre la seva vida, encongida en faixa de terra entre la serralada i el mar, en contrast amb l' esperir expansiu, desirjosos d' estendre els seus productes i de portar al
en
una estreta
pals primeres materies i no us elements d'industria, cosa que els va fer treballar l' enginy per travessar el mar i deixar l' ernpremta a poc a poe en altres terres: Crecia, Cartago, Espanya. Despres van fer un seu
resum
seguint
un
petit qiiestionari
d' orientacio..
«21 de novembre
"EI professor de dibuix ha pintat a la pissarra unes naus fenkies amb les proes en forma d' espiral i les veles esteses, inflades pel vent, tot de colors vius, brillants de sol. AI costat hem escrit: els fenicis van ser a
l'antigor uns comerciants per excel-lencia i els primers
aixo
crea
navegants. Tot
l'ambient i rnante l'inreres.»
113
«22 de novembre
»Avui
parlem de la bruixola. Dissabte,
arran
de la
conversa
sobre els
viatges dels fenicis, a una nena se li va acudir de demanar com es guia yen pel mar i una altra li va contestar que amb la bruixola i es van que dar amb les ganes de parlar d'aquest instrument, que no es va inventar fins molts anys rnes tard. Plantejo la questio i procuro d'esbrinar pri
que
mer
en
saben. Poca
L'unic que
pletes.
el Nord;
pen)
en
sense
cosa: les idees no es presenten dares ni com saben es l'us per la propietat que te d'assenyalar explicar el perque d'aquesta propietat. Provem si
son capaces de trobar-lo
totes
soles. Procedim per
experimentacio.
Ens
material senzill, a l'abast de tothorn: uns irnants, unes lli procurem madures de ferro, agulles de cosir i de fer rnitja, taps de suro, una un
Les alumnes, amb
palangana d'aigua.
experiments successius, col-loca
des al voltant d'una taula, troben: a) Que I'imant te pols i lfnia neutra.
b) Que els pols efectes sobre
una
c) Que els
son
no
agulla
que
iguals, ja
que
no
produeixen
els mateixos
d' acer.
tenen un
mateix
nom es
repel. len
i els de
nom con-
,
.
tran s atreuen.
d) Que deixada
en
moviment lliure,
una
agulla
imantada s' orienta
el Nord.
vers
El
interessant va ser quan posant una agulla llarga, iman pel fregament d'un altre imant, sobre un tap de suro que flota a l'aigua de la palangana, despres d'algunes oscil-lacions, que van ser observades amb expectacio, I'agulla es va parar orientada al Nord. moment
tada abans
Amb els ulls brillants d' emocio,
dues
es: ren
0 tres
en
essencia
d'altra. De
particular, manejable que tenim quen
no
fa falta
seguida
a a
un
res
els
i de buscar
us
com
exdamen: "Llavors aixo es meso
sorgeix altre
si fessin
una
una
gran descoberta,
bruixola?" Efectivament, ho
Alguns pobles
antics
no en
l'interes de consrruir-se'n
per
a
de sustentacio rnes facil i rnes
rnitja recipient amb aigua. Volen fer-la semblant un
tingue
una
a
la que
l'armari. A la tarda el temps dedicat al treball manual, el dedi aixo. Preparen els materials. Construeixen una petita capsa i
despres busquen alguna cosa que els permeti de fer l'agulla d'acer. Una nena tenia una molla de rellotge i pensen que, com que es d'acer tern114
prat, s'imantara molt be. En rallen un tros com de tres centfmetres i amb una Ilima comencen a donar-li forma d'agulla, acabada en punta
d'una banda i rodona de l'altra. La imanten. Tot aixo va molt be. Pero s'ha de resoldre el problema de rnantenir-la en equilibri i horitzontal sobre un eix 0 aguila perpendicular, de manera que tinguin el minim
possible. Aixo ja no va tan be. En voler-hi fer un forat en el punt central, la pe<ra imantada es trenca. Ja han fet la rosa dels vents, han preparat un tap que serveixi de suport al fons de la capsa; el pro blema, pero, de fer aguantar I'agulla no s'ha resole i I'han de deixar per contacte
a un
altre dia.»
«24 de novembre »Avui ara
tan
encara tornem a
insistir sobre la bniixola i els imants;
pero
es per fixar les idees per escrit: dues nenes, A. i M., ho fan tan be i extensament, que no s' obliden de res del que es essencial. A rnes a
mes, ho exposen amb ordre i precisi6. Les altres demostren un coneixement dar del tema. En una
aprofita
mestra
encara
l'interes del dia per
a
fer
una
no
tant;
pero
conversa,
totes
altra Parlen
una
comparaci6.
de la consciencia, i despres de comentaris extensos, els dicta aquestes frases curtes: "La teva consciencia et parla i et guia." "EI mariner, per orientar-se
enmig de I' ocea, posseeix
una aguila imantada que Ii asse el Nord. Nosaltres tarnbe tenim una bniixola que ens nyala sempre el carnf no es la nostra consciencia, Procurem ensenya per perdre'ns:
que l'oida i sobretot la
nostra
consciencia sempre sentin dir que
som
persones honrades.".
Passem al
desenvolupament d'un altre centre d'interes: Barcelona. Algunes vegades els centres d'interes es veuen interromputs pel fet d'ha ver-s'hi passar
interposat
en
aquest
un
cas.
esdeveniment d'un interes Hi
va
haver
una
superior. Es
nevada, que
es
un
el que
va
fenomen poc
freqi.ient a Barcelona,
i va originar una serie de converses i activitats que desviar de l'esrudi cornencat. En aquests casos hem procurat d'intercalar entre el treball del nou interes alguns exercicis del primer ens van
per tal de
oblidar-lo completament. Aixf, evitern la perdua de temps que produeix el desentrenament a l'hora de reprendre'l. no
115
«4 de febrer de 1924 »Voldrfern fer
una
monografia sobre
documentar. Les mateixes
Barcelona. Primer
ens
hem de
pensen que necessitem. Tenim una Una nena diu que el seu pare en te molts
nenes
guia de la ciutat i nou planols. i ens en portara meso Una altra s' ofereix a anar a la biblioteca per tal de mirar si entre les obres de Jacint Verdaguer hi ha la famosa poesia "Oda a Barcelona". Ens procurem tambe una Geografia de la localitat i uns molt extensa que paden dels orfgens de d'una Hisroria quaderns Barcelona» «9 de febrer
»Distribueixen els
planols,
Cada
nena
te el
seu.
Busquen
el
carrer
han de passar per tal d'arribar al punt de con aquells per centraci6 on es reuneixen amb les professores. Fan un munt d'assaigs on
viuen i
on
infructuosos per dibuixar l'itinerari de
casa seva a
l' escola,
tot
deixant
interessen i que veuen en el planol. Finalment les mes que troben i ho les altres, una mica rnes animades, tambe ho proven. grans No obstant aixo, com que el punt de partida, que es la casa on viuen,
els
carrers
no
obligada a resoldre els seus problemes. Una nena que viu a Sants ha hagut de fer un itinerari llargufssim: pero ha trobat la soluci6. Un carrer llarg, que es la carretera de Sants, li ocupa tot el paper de dale a baix i a dreta i a esquerra ha tingut la paciencia de senyalar tots els caps de carrer amb els noms respectius, sense dei xar-se'n cap. No re res de bonic, el planol; pero resulta una interpreta ci6 molt personal de la qual li faig elogis per tal d'animar-la a conti es
diferent, cada
nuar
una es veu
el treball. Surten de I'escola amb el dibuix
varan
si
tot
esta be
en
rec6rrer l'itinerari fins
a
la rna i aixf compro Derna el recti fica
a casa.
si cal.
ran,
16 de febrer »Continuem els treballs sobre Barcelona. Es
tracta
de fer-ne
una
repetir-los amb molt de compte en paper de color crema filet negre que forma un marc d'uns tres centimetres. Creiem
seleccio i amb
un
que cal en net
116
acostumar
les
els itineraris de
fer les coses amb netedat i gust. Passen l' escola. Eis n' ensenyem la tecnica. Amb
nenes a casa a
tinta verrnella marquen el cami. Els noms dels carrers, clars i correc tes i sense trepitjar les ratlles. Unes altres dibuixen el pia de Barcelona;
altres itineraris de diversos
unes
passeigs
per la muntanya des de I' es
cola.» «
18 de febrer
»Ens posem
a
treballar
en
la
monografia.
Tenim molts
opuscles
sobre Barcelona, que hem demanat a l'''Atracci6 de forasters" i que ens proporcionen un material abundant per a la tasca d'avui. Eis mirem i
examinem, i
gravats que ens serviran per a il-lus retallar i a enganxar sobre el paper tenim Els en dos distribuim groc que preparat. grups: vistes i monu ments i edificis notables. Amb llerres d'impremta, grosses, posen trar
n'elegim uns quants monografia. Comencen a
la
aquests eplgrafs a dalt; amb lletres rnes petites, i a sota, el que cada gra representa. Queda molt be. Unes altres nenes acaben uns alrres tre balls. Una, la silueta del castell amb el mar poblat de llanxes de pesca al fons. Una altra, el planol dels pobles agregats amb indicaci6 de les
vat
dates
en
que ho
coberta, i i buscar
en
una
van ser a Barcelona. Comencem a preocupar-nos de la discutim la decoraci6. Els deixem temps per a reflexionar
soluci6 encertada.
»A la tarda continuem la feina. Pensem que f6ra interessant fer serie d' excursions per tal de veure be tota la ciutat i planifiquem la Es
mera.
tracta
Parlem dels
d'alguns
de rec6rrer la
planta
de
l'antiga
Barcino
una
pri
romana.
origens de la ciutat, obscurs i imprecisos, exposant l'opinio
sobre l'existencia de dos nudis de
poblaci6
anomenats
Laia i
de sol
despres, EI que ja es segur es l'existencia de la colonia rornana anomenada Julia, Faventia, Augusta, Pia, Barcino, voltada de muralles iamb dos carrers que es creuaven al Forum, on Barcino, units
en un
s'aixecava el temple d'Hercules, Despres donem instruccions sobre l'hora i el punt de reuni6. No demana grans preparatius, perque sirn
plement
es tracta
els
de rec6rrer els
carrers
i fixar-se
vestigis de les portes antigues. din els planols.» tenen
i
en
en
la
disposicio
Se'ls encarrega que
no
que
obi i
117
«
19 de febrer
»A nenes
quarts de nou som al Paral-lel, Ens acomiadem de les air res agafem el tram via de les Drassanes, que per 10 cenrims ens
tres
i
porta a la Rambla. Pel cami comencem a desfer els planols per tal d' a mirant per on passem. Alguna petita encara no ho enten i no ho sap trobar, Unes alrres l'ajuden. Arribem al carrer de Ferran i abans de nar
a recorrer-lo, els fern notar el pendent que te fins ala placa de Sant jaume, proxima ailloc on es va trobar el cim del Mont Taber. El pugem Ileugeres i a tres quarts de deu ja hi som. Fa fresca i triem per
comen<;:ar
a
estacionar-nos la
En aquesta hora nar-nos a
no
del palau de la Diputacio, on hi toea el sol. hi ha gaire gent; pero sempre n'hi ha prou per ado
vorera
del grup, que en fern
escoltar, No
es va cas
engrandint
a mesura
i continuem la
que alguns s'acosten Avui tenim alguns
conversa.
deixebles rnes i
tot aixo que hi sortim guanyant. El moment es inte Comencen bus cant els quatre punts cardinals i assenyalem els
ressant.
que aproximadament van en la direcci6 d'aquests punts i que constituir les dues vies principals de la ciutat romana, que es creua
carrers van
el punt
trobem. Ens diposem a rec6rrer-la tot bus de les vestigis portes que tancaven la ciutat. Comencem pel carrer del Call. AI mirnero 5 unes pedres enormes sobresurten de la de la casa. S'hi recolzava la fa<;:ana porta oberta a la muralla. Tornant la recorrem fins a la Baixada de la Pres6, on hi enrere, part oposada yen en
cant
on ara ens
els
havia la segona porta. Pel carnf explicavern que aquelles cases ocupaven ellloc de l'antic temple rorna i que dintre s'hi havien trobat columnes i capitells destrossats per la ignorancia de la gent. Retrocedim una altra vegada i enfilern el carrer del Paradis fins a trobar la gran pedra rodo que indica el cim del Mont Taber, tur6 on es trobava edificada la ciutat romana. Entrem al Centre Excursionista i veiem les columnes na
d'Hercules, Quina
sorpresa!
Les troben meravelloses i s'admiren de les
de les de
l'arquitrau. Tarnbe veuen un gravat que representa el temple reconstruit i s'imaginen l'efecte d'aquella mola d' onze columnes en aquella cruilla de carrers estrets. Anem a la placa del Rei a veure l'alrra columna, mes mal conservada perque es troba a proporcions,
la
aixf
com
De pas, van observant que tots els carrers baixen, cosa confirma la situacio de la Barcelona antiga sobre un turo. Recorque
internperie.
118
la via Nord-Sud. A l'entrada de la Piaca Nova, les dues torres de basament rorna son les restes mes importants de la ciutat antiga. A la part oposada, al career del Regomir, al costat de la capella de Sant rem ara
Cristofor,
unes
grans
pedres indiquen
la quarta porta
...
»
«20 de febrer
»Arnb les dades recollides durant I' excursio tenim feina per a uns quants dies. Ens hi posem. S'han de fixar idees, posar en ordre les coses,
rectificar
possibles
errors.
Entaulem
una conversa
per tal d' es
com s'han assimilat els conceptes. Escrivim noms poc recordats, dibuixem els careers i l'emplacamenr dels edificis principals: Ajun tament, Dipuracio, Centre Excursionisra, Santa Agata de la placa del
brinar
ales rnes grans un treball de resum i de recopi el que hem vist i apres, Un altre grup, amb l'ajut del pla nol, traca l'itinerari. Finalment, un altre equip s' encarrega de dibuixar el recinte emmurallat amb els quatre careers, el Forum i les quatre por
Rei,
etc.
lacio de
tes
Encarreguem
tot
d'entrada. Tothom treballa i estic molt contenta del viu interes que nenes i de la perfecci6 de la tasca.»
demostren les
119
xv
METODES
De es
tot
deixa
pirat
en
DE TREBALL
el que hem exposat, mes que no pas pel que s'hi diu pel que es dedueix el nostre metode general de treball, ins
entreveure,
el
proposit
de col-locar l'infant
en un
primer pla,
de deixar-lo
obrar, d' ensenyar-li a observar, de posar-lo en el cami de l' experirnen taci6, de proporcionar-li materials de treball i d' establir sempre la rela ci6
ci6
qualsevol activitat i la vida. No exigim de l'infant una aten passiva, una mobilitat fixa i muda, no Ii donem nocions completa entre
ment
fetes, sin6 que Ii excitem la curiositat, l'interes i la col-laboracio
activa, tot ajudant-lo a descobrir veri tats que tinguin per a ell el valor d'una adquisici6 personal. EI rnetode te una irnportancia fonamental en l'educaci6 i juga un gran paper en la vida, perque el que importa no es
precisament l'adquisici6
de coneixements, sin6 el fet de saber-los a obrar i desempallegar-se en el con
utilirzar, de saber servir-se'n per
social. S'ha pogut veure el que entenem per una llico, En primer lloc, la llico es d6na a tot arreu. Tant es la dasse, el recinte tancat, com l'ornbra d'un arbre, segons la frase de Rousseau; l'escola va realitzar un
junt
fi educatiu
tant en una
d'un vaixell. ha
calgut
amb
Sempre
placa
que ha
per tal de posar la
del
estat nena
centre
al
de la ciutat
nostre
abast,
ens
com a
la coberta
hem traslladat
davant de la realitat. La
on
llico comenca
seguint un ordre: primer es fa una crida als senrits, procurant que vegin, toquin i observin les coses; despres s' esbrina, mituna conversa,
121
jancant preguntes ben dirigides, que es el que en saben, despres fent los trobar pel seu propi esforc i suggeriments indirectes el que n'han de saber. Una lli<;:6 moltes vegades es un projecte, una preparacio a classe d'un pia de treball que s'ha d'executar. Hi ha inrerrogaci6, hi ha dia leg, de vegades s'entaula una discussi6 sobre eleccio de mitjans 0 sobre maneres de procedir, i de tot aixo en sorgeix un programa ben definit d'activitats intel-lectuals
122
0
manuals.
XVI EXEMPLES DE LA NOSTRA REALITAT ESCOLAR
Ens referirem
especialment
a certs
ensenyaments.
Llenguatge Despres dels
exercicis d'observaci6,
tivitat que es la fixaci6 de les idees
sobretot amb el forma i
a
llenguatge. Aquesta
expressi6
a tot
el
contingut
segueix sempre una forma d'ac足 traves de divers os mitjans; pero materia basica que d6na l'esperit i que es fa servir cons足
es
de
una
Eillenguatge es el nexe fonamental totes les altres materies d'ensenyament; per aixo ha d'adquirir a l'es足 cola una irnportancia dominant i ha de ser l' ocupaci6 de cada moment. No vull parlar aqui, perque es un assumpte molt complex i que neces足 sitaria un estudi especial, de la questio del bilinguisme. Parlare nornes de les maneres generals d' aplicar a I' ensenyament del llenguatge els mateixos procediments d' observaci6 i de treball personal que per a la tantment en rota
l'activirar escolar.
de
de materies, Per la lectura del programa es pot veure l'orientaci6 seguida. La lectura i l' escriptura van sempre juntes. Ja yam dir que, en resta
general,
les
nenes
que
ingressaven
a
l'escola havien vencut les
dificultats de la lectura. En els pocs casos adoptar el metode de lectura ideovisual i mateixes amb les
nenes
en
vam
primeres
aixi, vam confeccionar nosaltres
que
no va ser
el material necessari.
123
Vam esrablir
Objecte
una
associaci6 intima
imatge, lectura i escriptura,
0
formaci6 de la frase corresponent,
entre
tot
les idees i les
paraules.
alhora. Executar l'acci6 i la
parlada
i escrita. Mostrar
objectes
que tinguin qualitat per tal de trobar la noci6 del qualifi catiu, Hem donat una gran importancia a l' elocucio. Fer parlar 1'infant es un dels mitjans de fer-lo obrar. En els primers temps de la vida esco lar nornes pot expressar les idees i els sentiments a traves de la paraula una
parlada. be,
a
com una
1'infant, li agrada de parlar, pero se l'ha d'ensenyar a parlar a les idees, a expressar-se clarament i a donar al seu
A
posar ordre
pensament una forma facil i, si pot ser, bella. Les descripcions 0 narra cions orals espontanies sobre fets passats, coses de la vida personal 0 de
la vida escolar, noricies, contes 0 llegendes contribueixen a fer que l'in fant adquireixi facilitat de llenguatge i una dicci6 correcta i estableixen comunicaci6 d'idees
els infants de la classe que, segons observacions, escolten moltes vegades amb mes gran inreres, segurament perque entenen mes el company que el mestre. una
les
entre tots
nostres
Amb prou feines vencudes les primeres dificulrars, s'aborda la com posicid. Tambe aqul s'ha de deixar pas lliure a l'espontaneitat, tot dei xant
que l'infant
cohibir-lo amb
es
llanci
a
expressar el que fa i el que pensa,
sense
de correcci6 i lireraries, que anira adquirint rnes endavant. Els temes han de ser sempre senzills i trets de la vida i normes
de la realitat que l'envolta. Vegeu-ne alguns d'alumnes de primer grau. Vocabularis: noms de flors, de fruits, d'objectes de cuina, de peces de vestir, etc.: «Les fruites que conec s6n: peres, pomes, castanyes, rairns, sindries i melons. EI que m'agrada mes es el mel6 i tambe les castanyes i tambe totes.-
]. G.»
Families de cart eta,
cartilla,
Composici6 <<A casa es
baix, la
paraules:
roseta, rosers, roserar, etc.
rosa:
sobre el
tema:
els
meus
meva som
meva mare
es molt
La
meva
pares, la
a
familia.
meva
blanca, la
ni grassa i jo vaig a l'escola.- R. A.» Un altre tema: Cam! de casa meva
124
Carta: carter,
etc.
germana i
meva
l'escola.
germana
jo. no
EI
meu
es ni
pare
prima
«]o vise al carrer de Robador i per anar a l'escola passo pels carrers de Sant Rafael i de Sant Pau i arribo al Paral-lel. Alii ens reunim totes les nenes i pugem pel carrer de Margarit fins a l'escola.- A. T.» Tema de conversa: Bellesa del mar. Les idees
pensades i exposades per les nenes es rectifiquen de forma paraules noyes i es van escrivint a la pissarra a mesura
per tal de donar
es componen les frases, falses, inexactes i absurdes, El mar es bell, per que?
que
i s'admeten
totes
les idees que
no
siguin
«Perque es molt gran. Perque es blau. Perque te molts colors, de vegades. Perque forma ones i escuma. Perque brilla il-lurninat pel sol. Perque hi ha peixos. Perque damunt d'ell volen les gavines. Perque el travessen els vaixe11s de tota mena. Perque al mar baixen els avions.. Realment la grandiositat, el color, el moviment i tots els detalls s6n elements
esrnentats
de bellesa
en
el
mar.
En els graus rnes avancats els temes de composici6 s6n molt variats i de molt diversa Indole: resums de converses de classe sobre
questio
nari
d'imaginaci6,
exercicis de
definicions, vocabularis, ordenaci6 de clausules, formaci6 de frases amb paraules donades; exer 0
sense, temes
cicis d'ideaci6 i mouen
d'expressi6 a base d'unes paraules inductores que pro descripcio de coses i de fets, interpretaci6 de lami
la invenci6;
estampes; ternes ocasionals, etc. Formaci6 de frases amb les paraules
nes 0
la Nit, 2a
mar,
segilents:
soroll.
Treball, felicitat, honrat.
3a Dona, llar, educaci6. Treballs de les nenes: 1 a En
una
nit de tempesta el
mar
feia molt de soroll.
2a EI treball es la felicitat d' un esser honrat.
3a La dona ala llar ha la La nit era molt
d'ocupar-se de donar educaci» als fi11s.- J.S.
fosca, el
marestava
molt esvalotat i feia
un
soroll
espant6s. 2a L'home bonrat,
en
el treball troba la felicitat.
3a La dona que te educacio pot arribar
a
fer
una
llar feliC;.- I. M.
125
Descripcio d'una lamina Representa un interior modest, on petits descansa de les tasques del dia.
un
matrimoni Jove amb els
Es presenta aquesta estampa a tots els grups de nenes per separat. Respostes d'alumnes de primer grau (un cop corregida l'orrografia):
«Veiern a terra
la
i
juga
ploma i
senyora que te un nen petit a la faIda i un altre assegut amb capses petites i quadrades. El seu pare escriu i es veu
una
i el paper i
es veu
finestra i
el Hum ences i
es veu
la taula
on
hi ha les
porta.- R. A.» «Un senyor esta escrivint amb la plorna i un nen jugant aI seu joc. La mare esta asseguda en una cad ira i te un nen petite i hi ha una taula coses
i
un
es veu una
i
quadre
una
es veu una
porta.- D. M.»
Alumnes de segon grau: senyora esta asseguda en una cadira i fa dormir el seu fill rnarit esta escrivint mentre fuma i un altre fill esta fent una
«Aquesta i el
seu
casa.-
M. M.»
«Aquest jugant amb
matrimoni te dos fills; un
un
joc d'arquirectura i fa
escrivint i mirant la
seva
de
bolquers
casetes
i
un
i castells. El
altre que esta seu
pare esta
dona.- A. M. R.»
Alumnes de tercer grau: «Aquesta lamina representa la mare d'un nen de bolquers que el te ala falda i un alrre nen mes grandet que esta jugant a terra. El pare esta assegut en una cadira amb una ploma a la rna i la mare te els peus en una
Damunt d'una taula, de forma circular, hi ha algunes cistellet de cosir, etc. Tarnbe representa que es de nit i ales veuen quadres i altres coses.- M. C»
banqueta.
pomes i
un
parets es «En una lamina molt bonica hi ha
una jove amb un nen petit, un home que esta fumant i un altre nen que juga molt content. Ales parets hi ha quadres, la dona te als peus un tamboret per recolzar-se i per cosir millor i damunt la taula hi ha un cistell amb robeta, Tarnbe el terra el tenen molt brillant, que sembla un miraIl.- C. G.» Alumnes de quart grau:
«Aquesta estampa representa una casa de trebaIladors iamb la tran quil-litat que es troben sembi a ser que el pare ja ha acabat la feina del 126
dia. La
mare, com
que
ja
es de nit, esta adormint
altre, ja grandet, s'entreten jugant amb arnb
pipa a la
rna
un
un nen
xicarro, Un
trencaclosques.
EI pare esta
contemplant I' escena.
Damunt de la taula hi ha diversos objectes: un quinque, una panereta de labor i unes quantes fruites. Que felic que es, aquesta famflia!- P. M.» «Aquesta estampa 0 lamina significa una liar modesta habitada per una fa.mflia humil que descansa del trebal!. En el silenci de la nit aques una
familia
tot
troba reunida aI
menjador, havent sopat. La mare, com ha desparat la taula i fa dormir el fillet de bolquers per tal de poder fer despres la labor de costura que te pre parada. EI pare esta contemplant la seva familia, molt satisfet de veure ta
una
bona
es
mestressa
de
casa,
ja
la reunida i, finalment, l'altre fillet mes gran esta
caclosques.-
jugant amb
un tren
R. E.»
En aquests treballs s'aprecia perfectament la gradacio en la manera en la precisio de la dicci6, passant de la simple enumera
d'observar i
sense ordre a la percepci6 del conjunt i condueixen a notes subjectives.
ci6
apreciaci6
de details que
Lectura
Importa molt que les nenes llegeixin be i correctament en veu alta, sapiguen donar a la lectura l'expressi6 deguda i una entonaci6
que
natural, sense afectaci6, tant en fragments de prosa com de verso Han d'aprendre a gaudir de les belleses de la bona literatura. Pen'> la lectura es principalment un mitja d'informaci6, d'adquisici6 de coneixements. en gran manera fomentar l'afecci6 i el gust per la lee I per aixo cal que llegeixin molt. Per a la lectura corrent yam for
Interessa, dones, tura,
col-leccions de diversos llibres escollirs, a fi d'aprofitar els avantatges de la diversitat. Tambe llegiem diaris, revistes, opuscles, quan ho sol-licitava un interes determinat. Disposavern d'una bibliote ca ambulant. Els llibres presos en pres tee es podien llegir a casa. Pero, mar unes
ames d'aixo, yam voler tenir mes directament al nostre abast una col-leccio de llibres molt seleccionats, que van formar una petira biblioteca de classe. Hi acudien sovint i lliurement les nenes per con-
127
sultar-los quan
0
buscar-hi dades,
es tractava
d' obres
0
noyes
be per
llegir-los en les estones d' esbarjo adquirides, que es llegien i comentaven
grup, tot fent-ne penetrar be el sentit i assaborint-ne les belleses. Aixi es com s'hi interessaven i continuaven la lectura individualment. en
Algunes vegades demanavern quin el concepte que respostes: nar
es
era elllibre preterit, per tal d' esbri formaven de les lectures. Vet aqui algunes de les
Alumnes de quart grau. <<£1 meu llibre preferit. Son molts els llibres que rn'agraden, pero l'ultim que he llegit, titular "Lluna nova", es el meu preterit. L'autor es Rabindranath Tagore, poeta indi; pero esta traduit al castella per Juan Ramon Jimenez. "Lluna nova" es
un
poem a
dirigit
a nens.
EI perso
natge principal que frueix amb totes les belleses de la natu amb els ralesa; parla mivols, amb les flors, amb l'aigua cristal-lina de les fonts i fins i tot amb les fades. Tot es imaginatiu; pen) m'agrada prin es
un nen
cipalment perque esta molt ben escrit. Rabindranath Tagore va voler significar en les seves poesies que la innocencia infantil es molt deli ciosa i que els nens s6n feli<;:os per ella.- A. C.» «EI meu llibre preferit. Entre els llibres que he llegit, els uns d'a ventures,
els altres de
interessant ni
tan
rnes ben fet de
contes, etc., cap
graci6s tots
Lautor
com
no
m'ha semblat
tan
bonie,
tan
"Don
els que han
Quijote de la Mancha", elllibre escrit els escriptors mes notables
D. Miguel de Cervantes Saavedra, que va assolir per tot el m6n una gloria immortal. Aquest llibre tracta d'un cavaller anomenat D. Quijote de la Mancha, que va llegir tantes novel-les de cavallers errants que va voler arrnar-se cavaller i anar pel mon a satisfer torts i a ajudar els necessitats i desvalguts. Anava acorn
d'Espanya.
panyat
pel
seu
va ser
escuder,
un
pobre home,
un tros
de pa, que el
seguia,
deia Sancho Panza. Tots dos junts passen molres aventures, entre que elles les dels molins de vent, en la qual D. Quixot, portat per la irna es
creu que son gegants. Hi ha moltes altres histories i aventures molt divertides que no podria arribar a explicar perque elllibre es molt llarg; pero el que el cornenca a llegir no es cansa mai.- I. M.»
ginacio,
128
La seleccio d'exercicis de llenguatge i grafics en general de les nenes individualment 0 en grup porta a la formaci6 de llibrets que es col-lee cionen i que constitueixen una documentacio de valor indiscurible per a l'historial de I'escola i dels alumnes. Eillibre de l'alumne: Col-leccionavern tots els treballs de cada nena per ordre de
durant el
dates,
curs.
en
els
EI cosit de
quals es podia apreciar el progres realitzar l'enquadernaci6 i la decoracio de les cober
els feien en finalitzar les classes les rnateixes nenes. Eillibre de les estampes consistia en col-leccions de retalls de diaris il-lusrrars 0 d'opuscles, que col-locaven en grans pagines. Sota de cada tes,
lamina I'alumna escrivia una breu llegenda d'interpretacio, Eillibre dels poemes: col-leccio de poesies orlades i enquadernades.
Treball col-lectiu de
tota una dasse. Llibre dels grafics: Els grafics de temperatura, de pressi6 i estat del cel eren ordenats per mesos, amb unes cobertes decorades amb paisat
de I' estacio, nevats a I'hivern, d' arbres florits a la primavera, daurades a I' estiu, etc. Llibre de biografies: Vides d'homes i dones celebres dels quals s'ha gues parlat a dasse.
propis
ges
de
messes
Monografies: concret
veri tables llibres de rnes a manera
de
centre
0
menys
gruixaria sobre
un
d'interes, havia mantingut l'a
que, punt tencio i estimulat l'activitat de tota la c1asse. Hi col-laboraven totes les alumnes del mateix grau i es procurava que tinguessin una bona pre
sentacio per les mides i el color del paper
elegit, la pulcritud de la lle les il-Iustracions, la distribucio, els epfgrafs i les cobertes. Recordarem entre moltes altres les que tenien per tlrol: «EI Mar». «Festa de la Raca». <<EIs nostres vestits», «Tarragona». «Nadal». «Ernpo rion». «Curser de cuina». «LExposicio». «Visita al Museu d'Art», etc. tra,
Nombres i formes Procedint com en tot per I' observaci6 i I' experiencia, podem fer adquirir als infants les nocions aritmetiques i geornetriques, idees d' ex
tensio, de
mesura, de grandaria, de moviment. Nosaltres procurem fer I' sempre ensenyament viu i tacil, intuitiu i practic, tan concret com
129
artifici i de tot raonament maquinal. Mes que regles fetes, voliem que les dedufs de la mateixa realitat i dels fets de la vida quotidiana. Tota classe d' objectes, pedres, fulles de plantes, fruits, caragols, etc., ens van servir al principi per a
podern, fugint donar
a
de
l'infant
tot
unes
ensenyar a calcular i feiern intervenir no sols els sentits de la vista i de I' oida, sin6 tam be el del tacte i el muscular. Els exercicis manuals en
paper, en
els
meres
carte, en fang, els treballs de jardineria, els tracats lliures que jocs realitzaven al pari, van donar peu a l'adquisici6 de les pri en
nocions sobre la
rnesura,
de
la
partici6 de
de volums de
coses,
l'avaluacio de Ion
de combinacions gituds, superficies, d'angles, d'aixecarnent de i determinaci6 d'altures sobre el planols geornecriques, terreny. Les operacions fonamentals
amb nombres molt
rant
practica
petits
cossos,
ensenyades sirnultaniament ope principi i partint de casos de la vida
van ser
al
presos de dins de l'esfera dels interessos de la
nena.
Les matei
donaven forma als
problemes. Quan, per assegurar-nos que cornprenien l'us de les operacions de sumar i de res tar, les invitavem a inventar problemes d'aquesta classe, en sortien alguns que, si be ens donaven la certesa que I'alumna comprenia I' aplicacio de les operacions, ens revelaven amb dades inversemblants que eren de pura imaginaci6,
xes
nenes
«Quina
base real. Una dona compra 60us i fa uenedora li'n regala 16. sortl»; Un pastor tenia 40 bens i se li'n uaren escapar 32; quants
li'n
quedar? «Quin
sense una
van
iva comprar 12 nou;
ous
pastor
i l'endema
tan
quants li'n restaren? «Quin
tanoca!»: Una dona
al
mercat
molt dolent se Ii n'havia
menjat
rellogat rellogat tan fresc!»,
un
va anar
comentaven.
problemes purament artificials, com els que ben sovint es tro llibres d'aritmetica que es posen a les mans dels infants. AI prin
S6n ben
en
cipi, rnes val no allunyar-se de la realitat. Mes endavant, quan l'edat i el desenvolupament intel-lectual ho perrnetin, es podra i sera conve nient eixamplar el cercle de l'ambient, tot buscant problemes en rela ci6 amb altres generes de vida i d'ocupaci6 dels homes, i fins i tot sor tir del camp del que es concret per tal d'elevar-se a la comprensi6 de les veri tats abstractes.
importancia al calcul mental mulriplicant els procediments rapids i fent explicar a la nena el proces
Vam donar exercicis per
130
una
gran
mental seguit per tal d'arribar al resulrat, Per ales operacions escrites, la vida diaria de l'escola sempre ens va oferir un ampli camp d'apliea cio i
a dir, problemes que tenien per base l'alirnenta dels comestibles, quantitars corresponents a cada alumna, calcul de la mitjana diaria: altres problemes sobre el consum d'aigua 0 de combustible, cabuda dels diposits, etc.
d'investigaei6,
cio, el preu de
es
cost
Pel que fa al sistema metric, la nena s'ha de familiaritzar amb les i pesos per tal que els conegui sense confusio i n'aprengui el Tambe s'ha d'apel-lar al sentir muscular i al de la vista, procu maneig. mesures
distancies separant les mans 0 caminant d'una banda que aprecii el pes de certs objectes, teninr-los simplement a la rna i eomprovant despres els resultats, mesurant en el primer cas i rant
a
que
l'altra
indiqui
0
pesant amb les balances en el segon. Les nenes van fer metres de einta de paper fort, decimetres dobles de fusta per al seu us particular, deca metres i hectomerres de cordill per fer-los servir en la mesura de
o
avingudes i places en el camp, decimetres i centimetres cubics de paper fort 0 de fang de modelar ivan dibuixar en el terra metres qua drats i fins i tot decametres quadrats, frxant fires i estenent un cordill. camins,
Vegem alguns nostres
fets
d'aquesta
mena
dels molts que
eonsignen
els
diaris.
«19 de setembre de 1918 »Moltes vegades ens fern la il-lusio que els infants saben una cos a quan la diuen fins i tot amb una seguretat i una conviccio que revela que l' entenen
i, aixo
interessava de saber
obsta nt,
no
en
alguns
casos no
es aixL Avui
ens
d'una cinta, i una nena, amb el metre a la rna, no ha sabut dir exactament els centfmetres i els rnil-llmetres que feia. Dir que el metre te 10 decimetres 0 100 centimetres 0 1.000 mil-lirnetres, no es pas coneixer-lo, Aixo ens ha suggerit la idea d'apro fitar una pe<;a de cinta que teniern i fer-ne un metre per a eada nena. Primer hem tallat
l'amplada
metres
rimetres
el
poder fer vores als extrems ha dibuixat les divisions en cadascu Despres altre metre de fusta amb els decimetres i cen
llargs,
per tal de
s' esfilagarsessin.
perque el seu, posant-lo sobre no
marcats.
qual podran
un
Estan contentissimes de tenir cada
mesurar
el que els
convingui.
una un metre
amb
Comencem els exercieis.
131
De
moment mesuren
han
mesurat
la taula
circurnferencia del
el
seu
les
en
tronc
pam, la
passa, la
seva
seva
cintura. Tarnbe
dimensions, l' amplada de la pissarra, la
tres
d'un arbre. Se'ns
acut
de preparar per
a
la tarda
material perque facin molts exercicis de mesura. Tallem d'una altra pec;:a de cinta vermella diversos trossos de longituds diferents, des dels dos centimetres a 1,85 metres. En fan les vores i hi enganxen, a cada un, un
una
de
amb
etiqueta
un
mirnero diferent. Aixi
podran fer
molts exercicis
prenent la mida de cada cinta i escrivint en el quadern, al costat del rnimero de la cinta, la mida corresponent. Per exernple, cinta mimero 4, 23 centimetres; cinta rnimero 2, 1,30 metres, etc.» mesura,
«9 de novembre es
»Continuern amb el sistema metric. Coneixen els pesos; saben que quilo i que es un gram; pero avui porten una tona de carbo i totes
un
el gran volum que ocupa. No els haviem parlat mai de quintars metriques, En parlar-los d'un milio de grams no ho ente Mil es la quantirar maxima que Bur intel-ligencia pot abracar,
veuen
ni de nen.
tones
Pero me'n vull assegurar. Eis die que vagin al pati i que comptin pedres fins a mil. Moltes, per un mal rnetode de treball, s' equivoquen i han de cornencar de bell nou. Unes altres troben el procediment. Fan munts de 10 i, despres, ajuntant-ne 10 tenen el centenar. Ara fan piles de 100
i
n'ajunten
gran de
10.
Quina sorpresa!
«12 de marc de
»Ahir,
llarga.
tot
un
pilot
tan
1924
jugant, se'ls
Van posar
una
va
ocorrer d'esbrinar
qui
tenia la passa rnes
ratlla de limit i des de la sortida de la classe
comptaven les passes de cada se
No sabien que 1.000 fos
coses.»
una
fins a arribar-hi. Parlant d'aixo
a
clas
exposar el projecte de comptar les passes des del Paral-lel l' escola. Avui rnoltes se n'han recordat. Algunes ho han fet col
alguna va
fins
a
lectivament, rambe les he
en
grups de
comptades
tres 0
amb
quatre. Unes altres individualment. Jo nena, A., que he trobat pel camL
una
M'he adonat que no les sabia comptar. No feia coincidir la paraula amb la passa. Quan va arribar a 45, 46, per exemple, trigava mes a dir
les dues
132
paraules
que
a
fer la passa i
no se
n'adonava.
Tampoc,
en
arri-
bar
recordava dels
que havia comptat i ales deu vegades cent tampoc no va saber que eren mil. Una altra nena que hem rrobat comptava molt millor. Vam arribar i tothorn donava els resultats a
100,
no
es
i els discutia. La
havien
pissarra
era
cents
plena
de dades. Unes altres
nenes
les
apuntades paper. Hi ha diferencies: d' on poden venir? De la longitud de les passes segons les persones. Es dar, un home no fa la en un
mateixa pass a que ra
de comptar.
ment
bre
un
infant. Tambe
poden procedir
d'un
error a
l'ho
eliminem les dades que ens semblen franca erronies iamb totes les alrres els dic que podern obtenir un nom
Despres
forca aproximat
a
la veritat, si
busquem
la
i ho fem. No s'ha esgotat l'inreres. Parlern de metres i escrivim:
Ho
expliquem l'equivalencia de passes a mitjana.
15 passes ordinaries un decarnetre. 150 passes un hectornetre. =
=
1.500 passes
=
un
quilornetre.
»Aixi dedueixen que de l'escola al Paral-lel no hi ha encara quilometre, ja que la mitjana trobada ha estat de 1.425 passes. EI
un
joe
d'ahir s'ha repetit avui amb un inreres rnes gran; pero assenyalanc abans la distancia de 100 metres i mirant si podien cobrir-Ia amb 150 passes.»
Podrfem multiplicar els exemples i demostrar que sempre treballem sobre la realitar. Les aplicacions a l'apreciacio de superficies, volums i capacitats es van basar en coses viscudes i en necessitats reals de I' esco la. Van
prendre, quan va caldre, les dimensions de les sales de dasse, pati cobert i les altres dependencies, calculant superficies i vol urns. Van fer exercicis de compra-venda, no solament simulats com un joe, sino reals, que
son els que donen rnes bon resultar, Com que
l'escola dis
posa de balances i bascules, de moneda i de queviures per al consum, les nenes tenien elements en que exercitar-se, i intervenien en la com
provacio de les pesades de les provisions, en I' anotacio del cost, en les pesades parcials diaries, en les operacions de comptabilitat. Totes aquestes coses constitueixen un coneixement segur i positiu del siste ma metric alhora que un ensenyament viu de vida practica. 133
Estudis de La En
natura
escola instal-lada al camp, on l'infant viu enmig de la natu impressionat pels fencmens fisics que es produeixen
una
ra, constantment
al
seu davant i meravellat per les manifestacions de la vida dels essers, es natural que els estudis de la natura ocupin en el quadre de les acti vitats un paper principal i fins podriem dir que predominant. Si s'han
de tenir en compte els mobils interns i l'interes de l'infant, no es pot dub tar que no hi ha res que li desvedli una curiositat mes viva que els
animals, les plantes,
el que viu i
tot
varietats de forma i de
es
presenta davant
seu
amb mil
set als dotze anys es precisament la d'aquests interessos intel-lectuals en els infants, la majoria dels quais son instintivament naturalistes. Per aixo
les Ciencies Naturals en
color, de bellesa i de gracia, r.: edat dels
poden
ser
l'eix i la base de l'educacio intel-lectual
primer periode de preparaci6 i de formaci6 en l'infant, no perque satistan aquests impulsos espontanis, sin6 perque per la
aquest
sols seva
Indole
critic i
especial es presten a fer-li adquirir habits de treball, sentit esperit d'investigacio, aixf com a donar-li motius d' obrar, de
construir, d' exercitar,
en
suma,
la
activitat
seva
en tots
els camps.
EI camp d'aquests estudis es molt extens; pero ja vam dir, en ocu par-nos de la globalitzaci6, que es impossible en aquest periode inicial de seguir les classificacions i l'ordre cientific que cada una de les bran ques te establert. La condici6 essencial d'un ensenyament viu de les Ciencies Naturals es fer-lo concret, col-locant l'infant en presencia de
les
coses
i dels fets i fent que els abraci
conjunt sota els
aspectes Hsic, a la realitat. El fet units biologic, que presenten sempre mes senzill no pot ser explicat sense el fenomen fisic i el qui
quimic, biologic mic, perque
en
es
els processos Intims de la vida dels essers i la constitucio
de la materia vivent son la Fisica i la Quimica, les ciencies que els expli quen i els determinen. Amb la denominaci6, dones, d'Estudis de la
arnpliarnent totes les branques de les Ciencies fisico qufmiques biologiques sense distinci6. Sempre hem tingut en compte els fets ocasionals, estudiant el feno Natura, abracem i
men
en
el
posant-les a
que es presenta i promou l'interes de les nenes, acritud d'observadores i d'investigadores i ensenyant-los
moment en
penetrar les evolucions de la vida
134
en
els essers i
en
els elements al si
dels
i per la influencia dels quals es desenvolupa aqueixa vida en aquesta incessant transformaci6 de la materia i de la forca Lobjecre d' aquesta ciencia, segons la manera de pensar actual, es la vida i I' evo
quais
la sistematica; els metodes d'avui van encaminats a la succes la casualitat, no a la classificacio dels organismes. Les preguntes dels infants van d'acord amb aquestes orientacions. Van encaminades a coneixer el dinamisme dels essers, no a quina agrupaci6 biologica pertanyen; volen saber com s'alimenten, com fan el niu, com tenen cura dels petits, quins enemies tenen i com es defensen d' ells els ani
lucie, si6 i
no
a
mals que troben i que s6n objecte d'observacio, Les formes de treball en aquests estudis, sabem que s6n l'observa ci6 i l'experimenracio. Lexamen dels fets, dels essers naturals tal com se'ns presenten directament, tot prenent bona nota de totes les cir cumstancies i
particularitats que ofereixen, aixo es l' observaci6. Repetir el fenomen, provocar-lo per dispositius especials, presentar-lo en con dicions favorables, aixo es I' experimentaci6. A la nostra escola sempre hem procedit d'aquesta manera, es a dir, l'infanr ha d'estar en contac amb la natura, sense la interposicio de cap llibre, de col-Ieccions ja fetes, de cap lamina, que ben sovint, per les seves dimensions, pot donar idees equivocades, ni de cap explicaci6 del mestre, si no n'hi ha te
necessitat. EI a
mestre
s'ha de limitar
ordenar-li les observacions
gaci6. Aquesta observacio,
tot
a ser un
evitant la
guia intel-ligenr de I'infanr, dispersio d' esperit i la diva
s'ha de fer al camp
la
quietud i repos de I'escola? Com treballen els homes en la vida? En contacte amb la natura, en les obres dels homes, en I' ambient social, el naturalista, I' escriptor, el socioleg troben i obtenen els materials de treball, penetren en viu els fets que despres, allaboratori 0 al gabinet d'estudi, analitzaran, disse caran, classificaran, ordenaran, alhora que n'indueixen lie is generals i principis dre
a
cienrffics, Linfant, dinrre de les
treballar de la mateixa
man era.
0 en
seves
limitacions, pot apren
No Ii diria
res un tros
de
granit 0
de mineral si no els hagues vistos a la cap a de terreny 0 en el fil6 de la pedrera que els contenia i que Ii donaven idea de la historia de les for macions
geologiques. Tampoc
aquests insectes ben
arrenglerats
en
les
135
caixes de vidre
0
les
plantes seques d'un herbari
prendre
el dinamisme dels essers
natural,
en
l'ambient fisic i
en tota
biologic,
no
podrien
la Ilibertat d' obrar,
en
el
conjunt de
fer-Ii
com
en
el medi
totes
les cir
cumstancies que l'influeixen i el determinen. Pero l'infant
tam
poe
no
podria esbrossar aquest complex natural, en I'intrincat enllac, si no fos pel treball de detail i fina observaci6 a l'escola, per la petita experien cia feta per ell i seguida pas a pas mitjancant els aparells senzills que el seu inventar. les dues maneres d'ob Pensem, dones, enginy pugui que 0 fases de treball s6n necessaries i aixl hem orientat sempre I'actuacio de I' escola.
servaci6
Lexcursio va esdevenir necessaria. S'ha d'anar al camp, al bose, al riu, al panta, a la costa per tal de percebre clarament els grans conjunts, les relacions entre les plantes i els animals i les associacions naturals tot seguint el ciele anual de les estacions. Les variacions de elima, els feno mens
ffsics que el camp ofereix s6n i
dirigir
temes
suggestius.
Ens lirnitavern
a
veure, ja que moltes vegades els fenomens mes ensenyar interessants haurien passat inadvertits ala nena. Lexcursio tenia sern pre per objecte recollir materials de trebal!. A I' escola es parlava de tot el que s'havia vist, s'examinava i s' analitzava el material recollit amb a
a
calma i
precisi6. Aquest material, a rnes de ser el record viu que podia perllongar l'efecte de les impressions rebudes, consrituia una nota d'a
legria i de color a la elasse tancada. Omplir l'aula de flors, d'aquariums arnb aigues transparents, pi antes i peixos irisats, d'insectes evolucio, en
de
trossos
tat
del eel, les variacions de temperatura i de
de roques i fOssils dels estrats veins, es fer-hi entrar una llum insospitada i una vibraci6 de vida. Aixl, yam fer observacions i nom brosos estudis dintre i fora de l'escola, La sortida i la posta del sol, l'es
vents,
la
pluja
i la neu, el carnf aparent del
pressi6,
les direccions dels
sol, I' aspecte diferent del
camp, segons les estacions: tots aquests fenornens van ser presos en consideraci6. Pero les plantes i els animals tarnbe van donar lloc a observacions d'un interes rnes gran per ales nenes. Una vegada una granota, revelant el seu instint, va deixar un ralm d' ous en una peixe ra; pero retinguts per una tela rnetal-Iica no van poder arribar a l'aigua, ivan patir una bona estona els efectes de I' aire sec i del sol, Les nenes se'n van adonar i els van tirar en un petit aquarium de vidre. Gairebe
136
instantaniament els
petits essers,
en
sentir-se
en un
medi favorable
a
la
evolucio, van trencar la closca de 1'0u i l'aigua es va omplir de petits capgrossos que corrien amb gracia i mobilitat extraordinaries, Quina llico mes atraient i suggestiva la de sorprendre aquest primer
seva
moment
de la vida!
La cria de
cues
de seda, que
es va
fer al
principi
amb la finalitat
d'observacio del proces evolutiu, es va assajar durant uns quants anys amb un proposit industrial, i es van criar en uns canyissos a proposit deu grams de llavor, amb un bon resulrat, Va donar ocasio a experi ments sobre les lleis de Mendel, seguint durant tres anys success ius el resultat d'un els
les papallones de dues races diferents, dos caracters, forma i color.
encreuament entre
capells
de les
En els
aquariums
quals
diferien
en
vam sorprendre el naixement de granotes i gri les evolucions d'insectes paus; aquatics com ditiscs i hidrofils, el crei xement de limnees i planorbes, la vida dels peixos petits dels nostres com
el
les
garnbusies i l'espinos, amb els nius observades les plantes aquati proteccio petits. com l' elodea, entre altres, i la vallisneria ques spiralis, amb els pedun cles de les flors en espiral i les curioses disposicions per tal d' assegurar rius
i la
ciprinodontiforme, dels
Tarnbe
van ser
la fecundaci6. AI camp tarnbe es van trobar sovint mimetisme i d'adaptacio al medi en els animals i,
l'observacio diaria
plantes, manera
de viure i de les
petuacio
especies.
notables de
tractant-se
de les
de la
idea
seva completa la disposicions que adopten per assegurar per
Va
va
ser
una
estudiada la flora
espontania,
i
vam
for
herbari de les
plantes de Monrjurc, que pot tenir interes a causa possible desaparici6 d'algunes especies a mesura que avancin les
mar un
de la
de les
donar
casos
obres d'urbanirzacio de la muntanya, Pero mes que seguir aquesta enu rneracio escarida de fets realitzats, potser sigui preferible acabar amb
de llicons 0 practiques que puguin servir de suggeri siguin reflex de l' orientacio exposada. El poe espai de que disposem ja ens obligara a cenyir-nos a una limitacio rigorosa. una
cornpilacio
ment
I.
i que
Seguim el
ritme de les estacions. «Sam
dels fruits. En tenim la classe una:
pomes, peres, magranes,
Les
a
la tardor, que es el temps n'han portat un cada
plena. algun platan, }o
nenes
tambe compro
casta-
137
nyes, amerlles, avellanes, nous, etc. Les posem en fruiteres i cistellets de vi met fets per les nenes. Eis carrolls de ralrn blancs i negres fan molt
bonic, i
vessen
de les fruiteres. Les
nenes
els observen amb atencio i
comparen. Dic a una nena que vagi a buscar altres fruits al pari i queda perplexa. Una altra rnes antiga a I'escola diu que ella en trobara i, efec tivament, porta un cinarrodon del roser i una boleta de pittosporum. La
primera diu: pero aixo es bo per a menjar? Llavors es el moment de fer entendre el concepte de fruit i la distincio entre els que son comesti bles i els que no ho son. Organitzem un passeig per anar a buscar fruits i
en
del
trobem molts: de la malva, de l' acacia, de la coronilla, del vernfs japo, de datura, de l'auro, Aprofitem l'ocasio per dir que mai no
se'ls
posin
a
la boca
sense
coneixer-los, perque alguns
son verinosos
el de datura i les mores de roldo, que fins i tot poden produir la mort. Eis col-loquem tarnbe en altres recipients. Aixo constitueix un centre d'interes, que durara uns quants dies. Eis estudiern cada un per com
separat. Eis dibuixen, els modelen. »Avui porto sucre i ens proposem de fer una compota de les peres i de les pomes. Totes les nenes, mentre pelen les fruites, n' aprenen l' es les peces coriacies que emboliquen les llavors, les restes dels damunt de la fruita, el galet 0 peduncle de la flor. Pesem el la fruita, fern l'almivar, el clarifiquern, es fa la compota i se la
tructura:
estams sucre,
mengen per berenar. »Amb un altre grup fern vi del rafrn. Aixo els
pular, poder
treballar.
Esgranen
el raun
tot
poder rnani de la barrusca.
encanta:
separant-lo
EI posen en un morter de marbre, l'aixafen amb la rna de morter, tal com al camp ho practiquen encara alguns pagesos amb els peus.
Recollim el
sue i part de la pellofa en un gran pot de vidre de boca ampla, que fa de cup. EI tapem i el posem en un lloc arrecerat i tebi, i s'encarrega a algu que el miri cada dia sense tocar-lo i que apunti les
observacions. AI cap de tres dies noten que s'han format unes bornbo lles de gas. Les bornbolles van augmentant en dies successius. AI cap de sis dies fern
una prova interessant. Obrim el pot i hi posem un Hum ences. Eillum s' apaga. Llavors parlem de la transformaci6 del sucre del rairn en anhfdric carbonic i en esperit de vi. Del pot, ja es despren una
olor alcoholics. El fenomen s' anomena fermentaci6 i es
138
produit
per
uns
es
essers vius que s'alimenten del liquid ensucrat Es el microscopi i de fer-Ies entrar en el m6n de tot el que
petits fongs,
hora de
petit,
muntar tot
.
examinant diversos llevats i altres microbis.
la fermentaci6 i el
most surt
10, i ensenyem
fer
a
un
Quan ja
cessa
dar i transparent I'embotellem tot filtrantfiltre amb plecs, que filtra mes rapidament,
Omplint l'ampolla completament i rapant-la be, sempre se'ns va con servar el vi durant anys. Les ampolles s'han de guardar etiquetades, i amb la data consignada.» II. Un altre centre d'interes molt propi de la tardor es l'esrudi dels bolets. Anar-los a buscar, cornparar-los, dibuixar-los, observar-ne les diferents formes i colors. Plantes sense clorofil-Ia, d' estructura senzilla com parades amb les altres, S6n comestibles? S6n verinosos? Aixo les
apassiona i
conten
la cullera de
anell,
plata
les proves que llurs pares fan per tal de distingir-los: coure'ls, un gra d'all, si tenen latex 0 no, si tenen
en
Examinem aquestes proves i es convencen que no poden Nemes pot donar la seguretat el coneixement de I' especie. segures. etc.
III.
Experiments en
condicions
posem Unes altres llavors
se
sobre en
un
germinaci6. germinador
sembren
en
ser
Examinem les Havors. Les
de vidre: dibuixos i
registre.
condicions diferents:
torratxes en
sense aigua, amb lIum, sense Hum, etc. Comprovar el geo de el Prendre mides ales arrels i ala tija I'arrel, fototropisme. tropisme veure'n el tal de de la clorofil-la, creixement, etc. Funci6 per sense
aire,
IV. La lluita per I' existencia: espines i aguHons, associacions de que formen marolls fragosos, metzines com les de I' ortiga; pro
plantes curar
elevar-se
a
la conquesta del sol i de la 1Ium
(circe1ls
en
les
llegu
la
vinya, arrels en l'heura, que s'agafa a1s arb res i ales parers). Disposicions que adopten les plantes per a la disseminaci6: minoses i
a
observacions de la balsamina, la cardarnine, el cogombre del diable, forca per tal d' abracar una area rnes exten sa; els fruits en barrina com els rellotges de I' Erodium, els fruits amb vil-lans com la dent de lleo 0 amb ales com les samares de l'om, que eI que llancen les llavors amb
vent
escampa, i els fruits amb ganxos i
espines,
que els animals
trans-
139
parten, i les samares dobles de l'aur6, que volen poder veure i estudiar totes aquestes cases. V. Sabre animals, hem fet molts
forma de treball l'infant
no
sigui
sempre la
veu
Un bon dia d'abril
apareixen
mirem d'on venen,
on tenen
autogiro
tipus de llicons. Es millor
mateixa, perque
rnes be els diferents aspectes que col-laboracio mental es rnes activa.
nota,
com un
les
paden
d'aquesta tenir les
Vam
que la
manera
cases
i la
primeres orenetes. En prenem que es fet, com volen, etc.
el niu, de
Despres d'aixo, una conversa a classe amb una oreneta a la vista que ha caigut del niu. A la pissarra un dibuix d'un rafec amb els nius. Forma: cos estret i llarg, cua llarga i partida en dues puntes, ales molt llargues i punxegudes, cap petit, bee prim i fi, boca grossa, ulls i vista i debils fern i no pot; caminar fina, potes petites (la penetrants amb prau feines s'aguanta). Color: negre blav6s, ventre blanc gris. Genere de vida:
a) Vola amb rapidesa i agilitat per la forma de les ales i de la cua, perque ofereix poca resistencia, «Es l'ocell de l'aire.» b) S'alimenta d'insectes. En necessita molts. Amb la vista els veu de s'hi abalanca rapida tot seguint-ne el vol iamb la boca sempre oberta se'ls empassa. Vola baix quan fa mal temps, perque a la zona proxima a la terra es on volen els insectes. «Ocell anunciador del
lluny,
temps.»
c) fa
un niu de fang pastat amb saliva, fent files com un paleta. Ho les teulades de les cases. «Ocell amic de l'horne.. El tipus d'ali
Fa
sota
mentaci6 que te I'obliga a dirigir-se a un pals mes calid a la recerca de l' aliment quan ve I'hivern. Te instint d' orientaci6. Pot fer-se un altre tipus de llic;:6 en forma de Syllabus 0 qiiestionari com a
guia de l'infant en
una
observaci6 individual. En tenim
VI. Observaci6 de la mosca. Material molt abundant i tothom. Facil d' observar. La llic;:6 te tres parts: 1. Exploraci6 del que saben. Conversa. 2. Observaci6
140
personal,
segons indicacions del
a
nota:
l' abast de
questionari.
3. Examen dels resultats i consideracions. Ho provem amb dos grups d'alumnes; les unes de a deu. La conversa es interessant. Ens
les altres de vuit
hi ordre. Hi ha desacord
el que diuen. Les
set a
vuit anys,
costa
de posar
diuen dues ales, les alrres quatre. Unes creuen que te quatre potes, unes altres sis. No ho rectifiquem pas. Elles mateixes s'adonaran de l'error, A
donem el
totes
Observeu la
en
unes
questionari segiient:
mosca.
a) Forma: cos, cap, ales, potes. b) Color. c) Vida de la mosca: la mosca camina. Com? Per on? La mosca vola. Com? Per on? La
neteja.
La
mosca
pon
d) Enemies de la Fixem
un
ous.
mosca
dorm. La
mosca es
On?
mosca.
termini de
tres
dies per
es interessantfssim. Ens falta
tats
La
menja. Que?
mosca
a contestar.
espai
per
a
eexamen dels resul
detallar-lo: pen) podem
dir: 1. Totes les
nenes
han fet les observacions.
observacions,
2. Les
general,
en
s6n ben fetes i
algunes
amb
una
gran precisi6. El nombre de potes i d'ales es el correcte (ja hem vist que abans hi havia divergencies de parers). Ens ha sorpres la finesa d'ob servaci6 d' algunes que paden dels pels del cos i de les ales tot anome nant cabells els primers i plomes els segons. Unes altres han vist les
culleretes, atrofiades)
que
anomenen
«ales molt
petites» (efectivament
s6n ales
...
VII. Un dia d'abrll
arribar
yam anar a
pescar al
rec
Comtal. Els pots amb
de
peixos, sangoneres, capgrossos, crustacis i un girlnid, insecte aquatic petit i brillant. El yam col-locar, de moment, en un petit aquarium. Quina cosa mes suggestiva! I bonica al mateix temps! Una mica de sorra al fons, plantes aquatiques que adqui reixen aquells colors tan nets i lluminosos enmig de l'aigua transparent i els peixos plarejars, d'un blau irisat, amb la gola vermella els mascles,
aigua petits
van
amb
aquella facilitat que ha donat lloc ala Frase «es troba peix l'aigua», i per la superflcie el girlnid, amb les espirals rapi-
rnovent-se com
plens
a
141
des i
vertiginoses,
moment
que fan la sensaci6 de moviment continuo Era el d'aquests essers, Que mengen? Se'ls ha de
d'estudiar la vida
canviar
l'aigua? Conve posar-los plantes? Provem de tirar-los una gidnid s'hi llanca com una petita fera i la parteix en dos. de donar-los musclos torrats i en pols. Ho mengen be. Com Assagem es mouen, els peixos? Com pugen i baixen per I'aigua? Conve fer una dissecci6 en un peix mes gros per tal de poder veure' la bufeta natatoria. Cal parlar delludi6. En construfrn un. Tot s'enllaca i s'en cadena completant-se larva. EI
n
...
Aplicaci6 de les ciencies als ensenyaments de la
liar
]a hem parlat de com intervenien les nenes en totes les acrivitats de I'escola com a llar. Pero no n'hi ha prou de fer les coses. S'han de fer be i d'una manera conscient, i per aixo creiem que les nenes han de saber la ra6 de les coses que practiquen, el perque d'aquells fets senzills de la vida de cada dia. No hi ha res rnes eficac que procurar l' enllac de les llicons de ciencies amb les practiques de la vida a cas a, tot establint una correlacio estreta entre elles per tal que la nena es faci carrec alho ra del principi cientific i la seva aplicaci6 en unir-se en un sol moment conscient de I' esperit la llei i el
hem fet
gelats,
hem
parlat
de les
fet, el
raonament
i I'activitat.
barreges frigorffiques;
ADd, si
si hem fet
con
hem ocupat de les causes de putrefacci6 de les substancies, dels microorganismes i, per rant, dels principis de la conservaci6 de substancies alimenticies, etc. ens
serves,
Aquest punt es
molt
important i ha mogut sempre el nostre interes, la dona a casa te una missi6 perque pensem que importantissima des del punt de vista de la familia i de la societat, i que de la seva prepara ci6
depen
pugui 0 no complir-Ia. La lirnitacio d' espai no ens per tip us de llicons i de treballs; pen) per donar una idea proposits indicarem les tres direccions vers les quals orien
que
met
de detallar els
dels
nostres
tern
els 1.
curs
142
centres
de l'activirat:
Aplicacio de les ciencies a l'alimentacio, llicons practiques de cuina.
de les
que
segueixen
el
2.
Aplicacio
de les ciencies al coneixement de les materies de vestir i
llur conseruacui,
en
relaci6 amb els ensenyaments
practics
de
rentar
i
planxar. 3. Aplicacio de les ciencies al coneixement de l'individu i fa seva vida a casa, hi queden compreses la Fisiologia, la Higiene, la Puericultura i l'Economia domestica.
Vegeu
el
pia
de treball del
curset
de cuina establert per al
curs
de
1926-27: I. Necessitat de l'alimentacio. II. Estudi dels aliments. Elements
simples
i
principis
immediats.
Alburnines. Hidrats de carboni. Greixos. Aliments animals. Aliments
vegetals. Quantitats d'aliments simples
III. ta
dedicada
a un
treball
que necessita
una
persona adulÂ
regular.
IV. Taules dels aliments mes
corrents
amb els percentatges d'albu-
mines, hidrats de carboni i greixos. Calories. V. Calculs d'una raci6 VI. De la VII.
preparaci6
tipus.
dels aliments.
Tipus diferents de cocci6: coure i rostir, Tipus derivats: fregir, brou curt, estofat
VIII.
i salses.
IX. Presentaci6 dels aliments. Manera de parar la taula. Urbani tat en
els
apats,
X.
Preparaci6 dels plats segiients: 1. Sopa de peix. 2. Sopa de flam.
etc ..
3. Canelons.
4. Cam rostida amb verdures. 5. 6.
Croquetes de gallina. Bunyols de patata.
7. Faves estofades 8.
Potatge
de
a
la catalana.
cigrons.
9. Besuc al forn. 10. Paella valenciana. 11. Ous al niu. 12.
Foie-gras. 143
13. Plats
14.
dolcos: compota, crema, mantegades, Preparacio de te, xocolata, infusions, etc.
pa de
pessic,
etc.
Tots aquests treballs:
resums de converses, experiments de labora tori, fulls d'ingredients i quanti tats, mitjanes per plat i per persona, receptes redactades despres de la preparacio de cada plat, etc., eren
recopilats,
ivan constituir
altra ocasio,
una
monografia
de
que
hem
parlat
en una
En tenim una altra al davant que porta per titol: «Els nostres ves tits», i compren els treballs segiients: Objecte dels vestits, Estudi de les fibres rextils d' origen animal. La lIana. La seda. Dibuixos de l' evolucio del cue de seda i mostres de seda. Fibres d' origen vegetal. El coto, Dibuix de la planta. Mostres de coto. El IIi. Evolucio de la planta en torratxes. Dibuix d'aquesta planta. Obtencio de la f1bra despres de la maduraci6. Visi6 al microscopi de les diferents fibres i dibuix de la projeccio. Reconeixement de les fibres textils mitjancant les substancies quimiques: primera prova, per 1'acci6 de la Rama. Segona prova, per l'acid nitric. Tercera prova, per una solu ci6 de potassa caustica. Quarta de zinc. solucio de dorur prova, per Conductibilirat de les materies de vestir: pells, seda, llana, coto, fil. Estudi del teixit, Teixits fonamentals: rafeta, sarja, serf. Dibuix de les cartes. Mostres de teixits fets en petits relers.
144
XVII SOBRE
VEDUCACI6
MORAL I
ESTETICA
Pensem que I' educaci6 moral es l' obra rnes noble i mes important que pot fer l' escola, Per aixo hi dediquem totes les atencions i tots els esforcos perque considerem que la inrel-ligencia, tot i tenir un gran
valor per
a
orientar-se
sense errors
i
sense
desviarnents,
no
es pas la
pri
la vida, i ni tan sols no serviria de res si no fecundava I' ac cia cap a la jusricia, el be i la veri tat, si no condu'ia a una vida espiri tual noble i digna. mera cosa a
No yam fer cap curs de moral didactica, perque ja sabem que els consells i els preceptes son lletra morta si no s' encarnen en la realitat de les practiques de la vida; aixo sl, yam aprotitar totes les ocasions per tal d'il-lustrar la consciencia de les nenes, i procurar posar d'acord el pensament amb I' accio. En questions de moral no ho hem d' esperar tot del poder de les idees ni de l' eficacia de les doctrines, sino de I'arrela ment dels habits i de I'energia de la voluntat. Aixo mateix yam fer amb la religio. No la yam ensenyar per procediments rnemorfstics que con
sisteixen
en
la
repeticio de frases que no presentant-la com
de I'infant, sino
diuen
res a
l'intel-lecte ni al d'amor
entre els principi llei fonamental d' ernanacio divina, base i norma de qualsevol acte moral hurna, Les veri tats de la religio van ser posades a la consideraci6 de les nenes amb tota senzillesa i veneraci6, procurant cor
homes i
com a
rnes que
no
a
pas fer entendre fer sentir, mes que
no
pas demostrar
una
145
serie de veritats
el
commoure
l' esperit de I' escola
es va
cor
i informar la conducta
encaminar
a
en la vida. Tot formar al voltant de la nena una
atmosfera d' elevacio moral per la dignitat de les accions i del!lenguat ge, l'austeritat dels actes, el respecte i l'arnor a la justfcia i a la veritat. Les
practiques d'higiene, aixi com maneres, van ser objecte de
bones
manera es va
ment, i
com a
cada victoria
com una
aspiraci6
litat etica i lleials
establir
a
l'atenci6 mes acurada.
ideal de cada alumna el
era com una
com una
la formaci6 d'habirs de cortesia i
de
I'escola, de la qual
fita
mestres
tots
en
D'aquesta
propi perfecciona
el camf de I'elevacio moral i
i deixebles
havien de
alta
rona
ser en tot moment
fidels
a crear una
guardians.
Pel que fa al conreu del sentiment de la bellesa, no es una tasca facil tractant-se de nenes que venen injluides per una absoluta falta de bon gust en les persones que les envoi ten i en el medi en que viuen; pero s6n
molts els
recursos
que
es van
que anessin afinant
l'esperit,
les belleses naturals
0
posar
en
practica
per tal
d'aconseguir
fent-hi florir l'emoci6 estetica davant de
de les obres d'art. La situacio de l'escola
en
mig
d'un pare la be!lesa del qual hem descrit, l'harmonia i la senzillesa de les construccions, les pintures de tons clars i suaus, les obres d'art com el grup escultoric de Llimona, els frisos, els quadres, els vasos i les torratxes de flors que adornen sobriarnent les aules, van contribuir a crear un ambient favorable al desenvolupament del sentit artistic i del bon gust. A part d'aixo, el dibuix, el cant, els exercicis rftmics i la poesia s6n altres mitjans d'educaci6 estetica que l' escola va posar en joe constant ment. Les composicions dels nostres grans poetes i literats s6n llegides
amb
cura
i atenci6 i
explicades
per fer-ne
com
belleses, i despres s6n recitades amb frurci6 de
prendre
el sentit i les
i sentida afectaci6 iamb el gest natural i sabri. EI cant i la rmisica van exercir tarnbe una gran inlluencia, Vam esta blir una educaci6 musical, que comprenia cants i danses populars, ron des i cancons amb gestos, fragments d' obres classiques i altres compo sicions que, junt amb audicions frequents de bona musica, desvedlen el sentit musical i sembren en l'esperit de l'infant la primera !lavor de cosa entesa
sense
l' entusiasme per aquest
146
art
elevat i noble.
Enllacades
amb
tot
aquest
pia, les classes de gimnastica rftmica van donar un resultat excel-lent, ja que els exercicis seleccionats, tenint en compte l' edat dels diferents grups, van determinar alhora la forc;:a i la lleugeresa dels rmisculs, una flexibilitat en els moviments i una gracia en les actituds veritablernent extraordinaries, No vam menystenir tampoc el partit que es pot treure dels petits detalls de la vida diaria en la formaci6 del gust, com ara posar les flors en els gerros, fent que harmonitzin be de color, de forma, de propor cions
elles i els
entre
merit, la selecci6 de
que es col-Ioquen. EI judici critic dels composici6 propia, fent-los ordenar segons el
vasos en
dibuixos decoratius de
postals de diferents valors artistics s6n
recursos
que
bon resultat, perque la comparaci6, que determina es el veritable cami per afinar el sentiment artistic fent diferencies, valors nous en la consciencia, apareixer ens van
donar
un
Les visites i les excursions, ames d'altres moltes finalitats, han anat a la formaci6 del sentit estecic. Per aixo s'han
encaminades ben sovint
realitzat diverses visites al Museu d'Art, als temples i monuments de la ciutat, a diverses exposicions, a Sant Cugat del Valles, a Girona, a Tarragona i a Empuries, on van poder admirar totes les belleses artisti ques que contenen ivan aprendre a venerar-les tot considerant el valor de la intel-ligencia i del treball huma en el progres i en la civilitzaci6 dels
pobles.
majestu6s camps, xar en
La vista de
l'aqiieducte
va ser una
impressi6
I' esperit de les
nenes
exemple, enmig de la
rorna, per
i daurat per la llum de la tarda
que s'aixeca
soledat dels
de bellesa suprema que segurament va dei un sole profund i un record inesborrable.
147
XVIII
CONSIDERACIONS FINALS
Han passat vint anys. Son molts anys per a una vida; son poes per canvi profund en una institucio social. Hem mirat enrere; hem
a un
considerat el cam! recorregut, ple d'inquietuds i de dubtes; pen) rarnbe d'anhels i d'esperances. Hem descrit Ia nostra actuacio a l'escola per tal de contribuir
I'augment dels valors que es van concretant amb I'a portacio d'experiencies reals i positives de vida escolar, No ho hem dit tot, perque no es possible de resumir en poques pagines Ia cornplexitat a
i Ia
riquesa de fets que s'esdevenen en Ia convivencia amb els infants; pero, el que es suficient per a poder destacar el sentit i 1'0rientacio del nostre treball. Si haguessim de resumir-ho en unes notes caracterfsriques, foren aquestes: Obra de renovacio, inspirada en els principis de l'escola nova i, per tant, demolidora de tota practica 0 disposicio escolar que tingues hem die,
regustos de l'antiga escola autoritaria i opressora. Obra d'assimilacio i de juxtaposicio, tot conservant
aquells
valors
que sempre seran patrimoni de l' escola en tots els temps i indrets del mon i adaptanr-los a Ies noyes idees; per tant, obra evolutiva i no pas
de revolucio, Obra de respecte a I'infant i als seus interessos naturals, que condi tot el treball i son l'essencia d'una concepcio fonamental de l'eÂ
cionen
ducacio.
149
Obra vitalista per la
no
penetracio
a
solament
en
el sentit de l'evolucio de l'infant, sin6 en totes les formes i manifesta
l'escola de la vida
cions,
Obra
sense
preocupacions didactiques, no cenyida a rnetodes deter una gran llibertat d'accio, inspirant-se en els princi
minats, sino amb
pis
mes que
Obra rnena
no
pas
en
en contacte
de
les formules.
Intim amb la
suggeriments
natura
i arnb el medi rebent-ne
i estimuls ocasionals
en
el
tota
desenvolupament
normal.
Obra, sobretot, inspirada en prob1emes de la vida diaria, en
professionals,
sense
un
complicacions
saber fabricar-nos sempre d'una dels infants. Una escola aixi,
una
es
trobi
en
gran naturalitat i senzillesa, en els bon sentit exempt de tecnicismes
de material que vam trobar i vam suficient amb 1a col-laboracio
manera
el rnedi
en
que
es
trobi, rural
0
ciutada,
pot estar a I' abast de tothorn que senti els anhels de renovaci6 i tingui 1a for<;:a de vo1untat necessaria per a remoure els obstacles que trobi en
el cami. Per aixo l'hem feta coneixer, Potser tambe per recordar aqui que aquesta institucio ha estat la primera, amb caracter oficial a que ha treballat sota el signe de les idees renovadores i ha reunir mes dels quinze punts que l'Oficina Internacional de
Barcelona, arribat
a
les Escoles Noves de Ginebra
exigeix per a 1a seva inscripcio, Aquesta escola ja no es la meva. Pero cada dia ens porta un nou afany. Ara treballem amb un altre interes, amb uns altres proposits i anhels, pero amb els rnateixos fervors i ideals. El problema escolar ha passat a una segona fase: la de transformaci6 de totes les escoles. Tots els Estats del rnon s'ho plantegen en aquests moments: com renovar l' escola
publica?
Com hi farem penetrar el
nou
esperit
i les
noves nor
rnes? Nosaltres portern, rnalauradament, un retard considerable. La nostra posici6 no pot ser la d'aquells Estats que se senten conservadors
davant de
l'empenra de 1es noves idees, perque temen destruir aquells perfectament estructurada i definida. Nosaltres ens en ple periode constructiu, en els moments de crear el que
valors d'una esco1a
trobern
encara no
tot,
150
tenim. S'han de fer escoles per
bones escoles. Potser
irnporta
a
tothorn i s'han de fer, sobre
menys el nombre que la
qualitat.
Ens trobem davant d'un fet optimista. Es I'acolliment i la difusio que les idees de I' educaci6 nova han tingut entre els mestres. Una colla en
propugna la
xement
implantaci6 irnmediata. Alguns, potser sense un conei profund de rnetodes i tecniques determinades, ja ho han fet.
Aquesta impaciencia nos unes paraules de Hem dit que
espanyola
encara
es molt natural i molt laudable. Pero permeteu reserva.
ens
es
trobavern
en
el que volem que sigui resultats. No pot contribuir
a uns
ple perfode
constructiu. L'escola
Hem d'estructurar-ho tot, hem de definir I'escola segons un ideal nacional; hem d'aspirar
un caos.
un
esnobisme
precipitat
a accentuar
la confusio i a pertorbar la marxa normal del magne perfode organit zador que cornenca? Veig una distancia tan gran entre la reforma radi cal que implica l'adopci6 dels nous principis i I'estat evolutiu de la nos
escola, que crec que no es pot salvar d'un salt. El Natura non facit saltus de la Biologia es la llei que es dona tarnbe amb constancia en l' or dre de les transformacions socials. Levolucio hi determina unes fases, i l'actual per a nosaltres no es la de destruir una escola estabilitzada, que no tenim, sin6 la de construir per arribar a un moment de plenitud l' entrada franca i que prepari segura ales nostres escoles dels principis tra
d'una educaci6 nova adaptats al que la nostra realitat pugui donar de Aquestes reflexions ens porten a pensar que s'han d'assenyalar unes
si.
etapes nir
el
cami i una prelaci6 en els esforcos, aixi com preve de desviar-se en aquests moments tan plens d' espe perill al futur de la nostra escola publica. per
en
contra
ranees
nostre
el
151
TAUIA DE CONTINGUTS
I. Unes
paraules
II. Fent historia III. Mans
a
.
.
.
.
.
Principis
VI. La vida
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
proleg .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
l'obra .
..
..
..
..
..
.
..
.
..
..
.
..
..
.
..
..
..
.
.
.
.
.
..
.
.
..
.
.
l'escola
VII. Llibertat i VIII. EI treball
..
fonamentals de l'actuacio de I'escola
a
element de disci pi ina i d'educaci6
com a
47 53
XI. Educaci6 intel-lectual i ensenyament ....
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..
.
.
.
.
.
.
.
.
xv. Merodes de treball
de la
61
.
XIV. Eis fets ocasionals i els
Exemples
29
41
X. Educaci6 ffsica
XIII. Pia i programes
15
35
IX. Treball manual
XVI.
5
31
disciplina
XII. Globalitzaci6
3
11
IV. Medi i ambient. V.
servir de
poden
que
.
.
.
nostra
d'interes
centres .
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
realirat escolar
XVII. Sobre l'educaci6 moral i estetica...................... XVIII. Consideracions finals
67 71
105 121
123
145 149
153
El fet mateix de l’educació condiciona i limita la llibertat perquè l’educació no és res més que una reacció contra l’esclavitud dels capricis, un esforç en nosaltres per tal de convertir els actes de l’instint en actes de reflexió, l’espontaneïtat inconscient en moviment conscient, l’impuls cec en acte de raó. La llibertat és una conquesta a què l’home arriba per mitjà de l’educació i la cultura. Això és el que s’ha de comprendre.