EL FUTBOL A LA VILA DE PONTS: Crònica d’una passió popular
Ramona Gabriel i Batalla Manuel Gabriel i Forn Jordi Vidal i Sordé
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular Justificació: La present crònica vol ser un resum del Treball de Recerca de Batxillerat, elaborat per l’alumna Ramona Gabriel i Batalla, de l’IES-Ponts, el qual ha sigut tutoritzat pel professor Manuel Gabriel i Forn, en el present curs acadèmic 2001-2002. Portaveu l’ha volgut publicar perquè creiem que es tracta d’una magnífica aportació documental per al coneixement històric de l’esport que ha tingut més volada i acceptació per part de la societat pontsicana del segle XX: el futbol.
1 . Reproducció d'un carnet de soci del CF Ponts (1969) PROC.: Arxiu M. Gabriel
2 . Aspecte general del camp de "La Dàlia Pontsicana", al Poble Nou de Ponts
3 . Aspecte general del camp d'esports "Renaixement FS", situat a l'indret de la Sort del Batistó de Ponts. Anys 20
4 . Equip de futbol "Renaixement FS", format per Jou (“Jouet”), Miquel Llaudet, els germans Ricart (Peça), els germans Lluís i Simforià Ribé, en Casaca, Bernal, Tebé de la Tajada, en Canturri i Joan Calvet (1924)
2
Les dècades dels anys 1920 i 1930: una època mítica: La pràctica i l’apassionament per l’anomenat esport rei aparegué a la vila de Ponts a començaments del segle XX, però no fou fins a la dècada de 1920 que la població disposà del primer camp de futbol reglamentari, el qual es bastí per iniciativa de l’associació esportiva anomenada “La Unió Pontsicana”, integrada
pel jovent més actiu i inquiet d’aquell temps. Aquest primer terreny de joc, envoltat per una tanca d’encanyissada, era situat a la vinya d’en Casellas, en una extensa partida propietat del terratinent local Joaquim de Casellas, que la cedí gairebé gratuïtament. Com a esdeveniment i efemèride dignes de menció, cal destacar el dia 19 de març de 1923, quan va arribar a Ponts, convidat per “La Unió Pontsicana” —per tal de fer-hi una memorable exhibició de parades de pilota a porteria—, el mític porter del FC Barcelona Ricard Zamora, a qui els afeccionats anomenaven “l’home llagosta”, degut als seus extraordinaris salts davant l’àrea de gol. En anys subsegüents, la febre futbolística va propiciar l’aparició d’un segon camp de futbol local, anomenat del “Renaixement FS”, habilitat a la partida de la Sort del Batistó, en l’indret situat entre el carrer Verge de Montserrat i l’Avinguda Catalunya. Durant els anys vint i trenta, coexistiren, per tant, dos camps de futbol, amb dos equips titulars i, ben aviat, aquests dos conjunts locals ja aconseguiren ser força temuts pels seus rivals de la comarca més immediata. No cal dir que la coexistència d’aquests dos equips de futbol, tenia un rerafons polític, la qual cosa era conseqüència de la polarització de la societat pontsicana de l’època en les consabudes tendències polítiques elementals: les dretes, (vinculades a La Unió Pontsicana) i les esquerres, (identificades amb el club del Renaixement FS), però amb un vernís de sana esportivitat. Fou en aquesta època, que l’equip de “La Unió Pontsicana” assolí un gran nivell de joc i, per aquesta raó, ben aviat va córrer de boca en boca per la població la següent cançoneta al·lusiva: “Martí Sala, Solans i Serra, és el trio defensiu. Integrat també per en Vilalta i en Solans en sap un niu. Pintó, Serra, Ignasi del Gil, equipats de “postín”. I en Prat i en Codina són els únics combinant. Després tenim l’immillorable i molt temible Marotet fent un salts incomparables i marcant sempre el seu golet”.
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular L’any 1924 l’equip del “Renaixement FS” estava format per: Jou (“Jouet”), Miquel Llaudet, els germans Ricart (Peça), els germans Lluís i Simforià Ribé, en Casaca, Bernal, Tebé de la Tajada, en Canturri i en Joan Calvet, entre d’altres. Sis anys més tard, cap a 1930, hom explanà un nou camp, denominat de “La Dàlia Pontsicana”, situat no gaire lluny de l’indret on hi havia hagut el de “La Unió Pontsicana”, al qual suplí. La zona era coneguda aleshores com el Poble Nou. Cap a 1932, l’equip de “La Dàlia Pontsicana” era integrat, entre d’altres, per Vicenç Escolà, l’Alexandre del Tossal, Domènec Morera, Martí Sala, Joan Codina, Joan Pintó, Jaume Marot, Ramon Prat i Pere Solans. Des dels seus inicis i, com gairebé a totes les poblacions catalanes, la pràctica del futbol reglamentari va tenir el seu reflex entre la jovenalla dels diferents barris de la vila que, a tos temps, organitzava uns renyidíssims encontres a la plaça del Portalet i a d’altres indrets planers dels afores. Durant la fase final de la guerra civil espanyola (1938), quan la vila de Ponts esdevingué un dels sectors de la reraguarda del front de combat del Montsec, s’hi establiren els serveis d’Intendència de l’XIè Cos d’Exèrcit republicà. Entre els soldats de lleva enquadrats en aquests serveis n’hi havia alguns que eren jugadors internacionals d’equips de Primera Divisió, com, per exemple, el València CF; així, doncs, al camp del “Renaixement”, els pontsicans van poder gaudir d’uns partits de futbol d’una gran qualitat de joc, amb esportistes professionals. En finalitzar la maltempsada el futbol pontsicà reemprengué les seves activitats en condicions molt precàries. El 8 d'octubre de 1939, a la seu de la societat "La Dàlia Pontsicana", situada a l'actual Avinguda del Passeig, es constituí una junta provisional, la qual vetllaria per la reactivació de l'activitat futbolística local. Entre els seus joves integrants hi figuraven els germans Santiago i Ramon Bernaus, Francesc Vidal, Josep Clotet, Antoni Ros, Cebrià Montserrat, Josep Bernaus, Josep Castellà, Josep Farreny, Tugues, Mascó i Coll. Un any més tard, amb motiu de la Festa Major de Ponts de 1940, el club ja es trobava plenament reconstruït i adscrit a l'organització "Educación y Descanso", creada pel règim franquista. El 14 de setembre de 1940, per tant,
el Pons FC de E. i C. s'enfrontà amb l'Artesa de Segre FC i , el dia 15, el seu rival va ser el Torà FC. Cap a 1942, s’explanà un nou camp de futbol,
5 . Reproducció de l'acta de la reconstitució de l'entitat CF Ponts, després de la guerra (8 d'octubre de 1939)
6 . Els membres de la plantilla de "Reserva del Pontsicà FC", al camp de "La Unió", amb Cinto, Vicenç Escolà, Josep Llaudet, "Periquet", Pintó, Calvet i "Mingo" Morera. Anys 30.
7 . Equip de futbol pontsicà dels anys trenta, on s'ha reconegut a Martí Sala i Jaume Marot
8 . Formació del Ponts en el partit d'homenatge a Josep Masip. S'ha identificat Joan Olivart, Cinto Bonet, Pere Serra, Carvajal, Enric Blanch, Cubells, Sos, Solans (Peret de la Pita), Josep Castellà, Santiago Bernaus, Parache, Agustí Carné, Joan Fontanet, Jaume Morera i Lluís Ribé Foto: Joan Calvet
9 . Un equip del Ponts on s'ha identificat Joan Olivart, Josep Castellà, Ricard Palou, "Caseta", Agustí Carné, "Periquet", Castells, Cubells, Rossend Cercós, J. Morera, J. Fontanet, J. Massip i Casagualda. Anys 40 Foto: Joan Calvet
10 . Components de la plantilla del Ponts i del seu cos tècnic i directiu, on s'ha reconegut el president, Jaume Estany, Joan Fontanet, Salud, Miquel Caubet, Lluís Ribé, Cases, Josep Castellà, Tarragó, Àngel Puigpiqué, Joan Morera, Navas, Utges, Cubas i Vilaprinyó. Anys 50.
3
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular amb tanca d’encanyissada, situat a la sortida de Ponts i al marge dret de la carretera de Lleida, en un terreny arrendat al propietari local Mariano Aleu i Oriach, de ca l’Apotecari. A principis dels
11 . Equip del Ponts amb el seu preparador, al camp de la carretera de Lleida, amb Tonet Closa, Josep Sala, Antoni Blanch, "Modest de ca l'Angeleta", Narcís Llordés, Josep M. Caubet, Enric de cal Caseta, Lluís Mases, Miquel Caubet, Joan Morera, Andreu Invernón i Àngel Puigpiqué. Any 1948
12 . Els components del Ponts, al camp de la carretera de Lleida en un partit que els enfrontava amb l'Oliola, amb Josep Torra, Josep Codina, Antoni Llaudet, Ismael de Denia, Ambrós Vila, Ramon Estany, Miquel Llaudet, Ramon Santamaria, Modest Areny, Andreu Invernon, Constantino Amores, Paco Mases i Manuel Abelló. Correspon al dia 02-V-50 i l'encontre finalitzà amb el resultat de 4 a 1 Proc.: Col·lecció M. Llaudet
13 . Integrants de l'equip del Ponts, al camp del Sanaüja, amb M. Llaudet, C. Amores, M. Caubet, E. Quesada, M. Areny, ?. L. Bertran, J. Vidal, J. Solsona, P. Mases, A. Invernón i A. Puigpiqué Proc.: Col·lecció M. Llaudet
14 . Imatge durant la presentació dels equips abans de la disputa del partit entre el CJ de F Pons i l'amateur del CF Barcelona, que finalitzà amb el resultat d'1-1. (16.09.56) Foto: Joan Viladot
15 . El tresorer del club, Ricard Palou, mostrant el banderí donat pel CF Barcelona al club local, amb motiu del partit celebrat el 16-IX1956 Foto: Joan Viladot
4
anys quaranta, l’equip del CF Ponts era format per Joan Olivart, Josep Castellà, Ricard Palou, Enric Blanch, Agustí Carné, Josep Sorribes“Periquet”, Juanito Castells, en Cubells, Rossend Cercós, els germans Jaume i Joan Morera, Joan Fontanet, Josep Massip, Josep Casagualda i Josep Vera. El 10 d’abril de 1943, es juga un partit d’homenatge a Josep Massip i l’equip contrincant va ser el CF Preixens. Dos mesos més tard, el 20 de juny de 1943, l’equip pontsicà juga un partit de gran rivalitat amb el CF Artesa de Segre, que acabà 1-1, amb l’equip següent: Joan Fontanet, Joan Darbra, Joan Morera, Josep Castellà, Josep Massip, Enric Blanch, Agustí Carné, en “Fernando”, Jacint Bonet, en Parache, Santiago Bernaus, Joan Sala, Joan Olivart i Pere Serra. La dècada de 1950: un període heroic: Cap a l’any 1950 i gràcies a l’interès i a l’entusiasme del sastre Ramon Santamaria i Solans, secundat més tard pel malaguanyat Jacint Fité i Comes, van ser concertades per al planter local una sèrie de confrontacions futbolístiques amb les poblacions veïnes del
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular Tossal, Oliola, Vilanova de l’Aguda, Cabanabona, localitats a les quals s’hi solia acudir a peu o bé en bicicleta. El mes de juliol de 1950 van debutar com a jugadors del CF Ponts, els que esdevindrien unes de les figures més destacades del futbol pontsicà: els germans Miquel i Antoni Llaudet Casado, que acabaven d'arribar de l'Argentina. Un dels seus primers partits fou contra l’Oliola on el CF Ponts guanyà 4-1. Miquel Llaudet hi debutà com a porter, ja que, inicialment, jugava de mig campista. Una anècdota: hores abans de començar aquest encontre, faltava un jugador per a defensar la porteria i, segons recorda amb amb nostàlgia: “Com que jo ja m’havia donat a conèixer com a esportista i, de molt jovenet, ja feia de porter i m’agradava, vaig proposar: jo jugaré de porter!, el que aleshores n’era l’entrenador i tresorer del club —en Ricard Palou i Moral— en escriure l’alineació a la pissarra em va dir:“Tu de porter? De què?”. Llavors vaig insistir tot assegurant-li que, de petit, a l’Argentina, ja hi havia jugat. Acte seguit, en Ricard Palou anotà a la pissarra: Llaudet ! I aquí va començar tot i ja no vaig parar en vint anys”. El 16 de setembre de 1956, essent president Domènec Estany, el CF Ponts va jugar un partit amistós que va fer història, amb un rival molt especial: el FC Barcelona “amateur”. El partit finalitzà en un empat d’1-1. Alguns dels jugadors que van tenir la sort de poder jugar com a rivals del Barcelona van ser Miquel Caubet, els germans Llaudet i Andreu Invernon, entre altres. Quan en aquells anys venien equips importants, moltes vegades ho feien a canvi d’un dinar, en un context ben diferent al d’avui en dia. L’any 1957, el periòdic Barcelona Deportiva informava que el CJ de F Pons portava a Josep Serra i Llordés a l’equip juvenil del Barça i que Josep Miserachs i Antoni i Miquel Llaudet firmaven pel CD Manresa. El mes de maig d’aquell any, coincidint amb el “Día del Deportista”, la “Sección de Deportes de la O. S. de Educación y Descanso” va rebre un banderí donat pel FC Barcelona com a record del partit jugat el 14 de setembre de l’any anterior. El llavors president del Ponts, Francesc Subarroca, el va rebre de mans del pontsicà Santiago Palou i Moral, aleshores comissionat de la directiva blau-grana. En acabar l’acte de lliurament, es va celebrar un partit entre el FC Torà i el titular “CF Pons de E. y D.”, corresponent a la primera jornada del Trofeu de Primavera, amb la victòria dels locals per 4-1. Com ja hem assenyalat, aquests Trofeus de Primavera els organitzava l’ens esportiu del règim franquista anomenat “Educación y Descanso”, el qual tenia incautats l’edifici i les instal·lacions de l’antic “Centre de les Esquerres” de Ponts. El CF Ponts, va fer servir aquestes instal·lacions com a estatge, oficina i vestidor durant més de vint-i-cinc anys. Al llarg de la seva història, el CF Ponts ha portat samarretes de diferents colors: de ratlles verticals
vermelles i blanques, durant els anys trenta i quaranta; camisa groga i blava o verda i blanca, durant els anys cinquanta i camisa o samarreta blanca i blava, des dels anys seixanta fins a l’actualitat. Durant gairebé trenta anys, una de les figures més entranyables i lleials als colors pontsicans va ser l’Àngel Puigpiqué i Cetó, el qual sempre era amatent per tal que el maletífarmaciola de l’equip estigués a l’abast dels jugadors locals. En aquells anys, el mitjà de
16 . Una formació del Ponts on s'ha identificat Miquel Llaudet, Àngel, González, Gascón, Andreu Invernón, Freixes, Cruz i del Sors Foto: Joan Salvia
17 . Components de la plantilla del Ponts on s'ha identificat a M. Llaudet, J. Solsona, Pubill, A. Invernón, M. Caubet, J. M. Tuca, J. Serra, A. Llaudet, J. Miserachs, J. Freixes i Bernaus
18 . Integrants de l'equip del Ponts on s'ha identificat a M. Llaudet, Josep Balagué, Montoliu, A. Invernón, Peries, Brunet, Tòfol Balagueró, A. Giribets, J. Freixes, J. Miserachs, A. Llaudet i del Barrio Proc.: Col·lecció M. Llaudet
19 . Un equip del Ponts de l'any 1958, amb Torres, Joan Torné, Josep Muntanyà, Roca Sinesio, mossèn Tella, Torra, Jové, M. Olivart, Llàtzer Gallego, Josep Prat, Tonet Giribet i D. Codina
5
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular
20 . Els components de l'equip del Ponts, amb Esteve Puigpinós, J. Torné, J. Balagué, Joan Roca, Jové, Tonet Giribet, Josep Gallego, Josep Montanyà, Quer i Tugues. També hi apareixen Miquel Llaudet, del cos tècnic (a la dreta) i Lluís de Casellas, com a entrenador-preparador (a l'extrem dret de la foto) Foto: Joan Viladot 21 . Components del Ponts l'any 1962, amb Figueras, Torné, Olivart, Marquilles, Baró, Jové, ?, Pijuan, Gallego, Santamaria i "Ràpit" Proc. Col·lecció M. Olivart 22 . Un equip del Ponts a finals dels anys seixanta, format per M. Llaudet, J. Balagué, R. Morera, J. Serra, Figueras, J. Torrades, A. Santamaria, N. Jové, A. Llaudet, J. Puigpinós, ? i Àngel Puigpiqué (massatgista). La instantània està presa dins una finca propietat de Joan Viladot, al Poble Nou, habilitada com a camp de futbol, a finals dels anys seixanta
transport que l’equip utilitzava per als seus desplaçaments era un camió de la marca “Mercedes”, propietat Cal Fitó, el qual encabia en la seva caixa a jugadors, directius i afeccionats. Un altre mitjà de transport era un vetust automòbil —el taxi del Lluís de l’Agustinet (l’ex jugador local Lluís Ribé)— que era capaç d’encabir vuit viatgers. Com en totes les temporades l’equip local aconseguia ressonants victòries, però també derrotes humiliants. Tal com ens recorda el diari Pons, en certa ocasió el conjunt local va perdre davant el Sant Guim per 5-1. El 25 de juliol de 1957, es jugà la final de l’anomenat “Torneo Relámpago” entre l’equip local i l’Artesa de Segre. Aquest partit va permetre a M. Llaudet lluir-se davant la porteria d’una manera extraordinària; el primer en marcar va ser l’equip local, amb un gran gol aplaudit pel nombrós públic que omplia el camp de la carretera de Lleida. Durant la segona part l’equip d’Artesa aconseguí remuntar el partit i s’imposà al Ponts per 2-1. L’Artesa s’endugué el trofeu de dit “Torneo Relámpago” de la “Delegación Local del F. de J.” i, l’equip local, la copa cedida pel Restaurant “El Oasis”, regentat aleshores per Joan Poch i Soler. En aquestes dates, segons ens informa el periòdic local Pons, el Barça ja havia fet les primeres proves al jugador pontsicà Josep Serra i Llordés per a l’onze blau-grana, i els afeccionats locals s’il.lusionaven amb la possibilitat que el Barça es fixés en un jugador natural de Ponts.
Proc. Col·lecció M. Llaudet 23 . Un equip de veterans del Ponts format per M. Llaudet, J. Solsona, J. Balagué, R. Jové, A. Llaudet, M. Caubet, M. Sin, J. Serra, A. Invernón, M. Areny i J. Escolà (finals dels anys seixanta) Proc. Col·lecció M. Llaudet
24 . Formació del Ponts integrada, entre altres, per A. Gimeno, M. Olivart, M. Sin, J. Serra, A. Santamaria i Campos. La foto està presa al camp del "Coto", als anys seixanta 25 . Reproducció d'un carnet de l'any 1964 de la "Sociedad Cultural Recreativa Ponsicana de E. y D., que també incloïa les activitats del CF Ponts Proc.: Arxiu M. Gabriel
6
Mentrestant, i, per segon any, es preparava el partit amistós de la Festa Major de 1957, amb FC Barcelona “amateur”. En un principi es va parlar d’aconseguir un encontre entre els segons equips del FC Barcelona i del RCD Espanyol, però, més tard aquest últim conjunt va comunicar la seva impossibilitat de desplaçar-se a Ponts. Uns altres equips de futbol convidats a venir a Ponts per a fer partits amistosos d’exhibició, van ser l’Oviedo i el Saragossa, els quals no van arribar mai a acceptar la invitació. El dia 22 de setembre de 1957, el CJ de F Pons havia de jugar al camp del Tornabous el partit corresponent a la Tercera Jornada del Campionat Provincial d’Afeccionats, però el nostre equip no es va presentar ni ho va comunicar a la directiva del Tornabous. Els socis demanaren el canvi immediat de la junta directiva. L’1 de gener de
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular 1958, es disputà un partit amistós de futbol entre CD Manresa i el CF Ponts amb el resultat 1-1. El curiós del cas fou que els germans Llaudet jugaven amb el Manresa i hi va haver afeccionats locals que es van indignar per aquest fet. Tot i que els esmentats germans havien demanat a la directiva del Manresa que els deixés jugar aquell encontre defensant els colors del CF Ponts, finalment no els hi ho van permetre. Aquell any mateix, se n’anaren del Manresa, on sempre van ser molt ben tractats i foren fitxats pel Balaguer CD. El 26 de maig de 1958 el CF Ponts quedà campió del Grup V del Torneig de Primavera, jugat a Guissona. En aquells moments l’entrenador era en Lluís de Casellas i Agell i el planter de jugadors el formaven Joan Torné, Josep Montanyà, Roca, Josep Torra, Rafael Jové, Miquel Olivart, Llàtzer Gallego, Quer, Antoni Giribet, Domènec Codina i Andreu Invernon Parra, el qual fou reconegut com a millor esportista de la temporada. La dècada de 1960: un temps de consolidament: Una anècdota de l’any 1962: s’havia de disputar un partit amb l’Andorra CF. Els de Ponts, abans de començar el partit, van demanar que l’àrbitre fos bo i just. Al cap d’una llarga estona, sortí l’Andreu Invernon i, dirigint-se als companys els digué: “Tranquils, aquest àrbitre anirà bé perquè es parent meu!”. Però, de fet, aquell individu anà totalment en contra dels pontsicans. Fins i tot, en Llaudet va anar-lo a trobar i li recomanà que fes un arbitratge correcte. L’àrbitre li respongué que si no se n’anava immediatament a la seva porteria l’expulsaria. Després d’uns instants de confusió, va sortir el coordinador de l’Andorra i parlà amb l’àrbitre i a partir d’aquell moment va arbitrar correctament. Cap a l’any 1964 el conjunt del CF Ponts estava format, entre altres, per Josep Serra i Llordés, Miquel Llaudet, Rafael Jové, Francesc Marot, Salvador Pijuan, Auberni, A. Llaudet; A. Santamaria i Andreu Invernon. En aquest mateix any es va acordar jugar un partit entre el Ponts i l’Organyà, sense reforços per part de cap dels dos equips, però quan els jugadors locals van arribar a Organyà, comprovaren sorpresos que molts dels jugadors d’aquell equip eren soldats de la caserna de la Seu que pertanyien a equips d’una categoria superior al Ponts. Aleshores l’equip pontsicà va demanar 3.000 pessetes d’honoraris per tal de jugar, ja que no disposava de reforços tan qualificats. El partit va finalitzar amb el resultat de 2-1, amb victòria de l’equip de l’Alt Urgell. La dècada de 1970: uns anys de renovació i d’èxits esportius Cinc anys més tard s’inaugurà el camp emplaçat a la vora del riu Segre a l’indret conegut com el “Coto”. El dia 18 de setembre de 1969 es disputà un partit de “velles glòries” del futbol
pontsicà, amb l’equip de veterans dirigit per José L. Aracil i Martí —que esdevindria president
26 . Un equip de veterans del Ponts, amb M. Llaudet, J. Solsona, Gallego, A. Invernon, M. Caubet, J. M. Tuca, J. Serra, A. Llaudet, J. Miserachs, J. Freixes i Bernaus (any 1969)
27 . Components de la plantilla del Ponts. formada per A. Gimeno, R. Morera, Cinca, Vila, R. L. Closa, Ignasi Baró, A. Santamaria, Figueras, Mallol, i Olivart (anys setanta) Foto: Joan Salvia
28 . Un equip del Ponts integrat, entre altres, per, Campos, Miquel Olivart, Josep Serra, Ramon L. Closa, Ignasi Baró, Pere Cercós, Miquel Serra, Ramon Mallol i Francesc Jou (any 1970) Foto: Joan Viladot
29 . Una formació de l'equip de futbol del Ponts dels anys setanta Foto: Joan Salvia
30 . Els components de la plantilla de l'equip de futbol del Ponts, amb Jaume Darbra, Josep M. Roc i Jaume Tebé (any 70) Foto: Francesc Pubill
7
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular del club, codirigint-lo amb Llorenç Massana— Miquel Llaudet, Bonaventura Alay, Rafael Morera, Josep M. Roc, Albert Santamaria,
31 . La plantilla del Ponts a l'any 1974 Foto: Joan Viladot
32 . Els integrants d'un equip del Ponts, on s'ha reconegut Josep Serra, Figueras, Majadas, Josep M. Vidal, Vila i Rogeli Pedró
33 . Un equip de juvenils del Ponts, amb Navarro, com entrenador, Cluet, Josep Boix, Antoni Travesset, Josep i Miquel Calvet, Comabella, Domínguez, Massana, Gregori, Pujol i Sebastià Tribó. També hi apareix Jaume Sala
34 . Lliurament de trofeus després d'un partit al camp del Segre (any 1974) Foto: Joan Viladot
8
Antoni Llaudet, Francesc Balagué, Josep Serra, Jaume Bea, Francesc Subarroca, Jesús Alonso, Juan Lupiáñez, Victor Ullate, Josep M. Vidal, Pere Cercòs, Joan Fusté i Josep M.Pallarès ”Ràpid”. El 2 de juny de 1974 el CF Ponts s’erigí com a Campió del 9è Grup de Segona Regional i, automàticament, va aconseguir l’ascens a la categoria de Primera Regional. La cantarella que resonava aleshores al camp de la carretera de Lleida era: “¡Alirón, alirón, el Ponts és campeón!”. Aquesta categoria de Primera Regional no era igual que hi ha actualment, ja que abastava totes les comarques de Catalunya i era més important que la d’avui en dia. Per tal de classificar-se per al títol, el CF Ponts s’havia hagut d’enfrontar a Barcelona amb la UE Sants i amb el Prat de Llobregat CF. És a dir, s’havia d’enfrontar amb equips que avui estan situats a la Primera Catalana i, fins i tot, a Tercera Divisió. Actualment, romandre a la categoria de Primera Regional seria molt més difícil, perquè les despeses de fitxes i d’assegurances s’han multiplicat. Aquest mateix any 1974, durant la Festa Major, es jugà un partit contra el Tàrrega amb victòria pontsicana per 2-0. El 20 d’octubre hi hagué una important victòria de l’equip de Primera Regional al camp del Rayo-Esplugues per 3-5. La il·lusió havia de durar poc, però. La temporada 1975-76, el CF Ponts va baixar a Segona Regional i va haver de jugar contra equips més modestos, com el Guissona, el Montoliu o el Térmens, tot i que continuava guanyant la majoria dels partits. El dimarts de Carnaval de 1976, es va jugar un partit entre La Gramanet UD i UE Lleida. El més de gener de 1977, finalitzà la I a Volta del Campio-
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular nat de Segona Regional, Grup 9è i l’equip local ho feia tot classificant-se en segon lloc. L’1 de juny de 1977, un empat per la mínima amb el Guissona donava l’opció de tornar a ascendir a Primera Regional; en aquests moments el club ja disposava d’una base social de 264 socis. Malgrat això, les dificultats econòmiques de l’entitat eren cada vegada més difícils de remuntar. A partir del dia 24 de juliol, s’iniciaren una sèrie d’assemblees generals amb la finalitat de decidir la continuïtat del CF Ponts com a entitat esportiva. A empentes i rodolons, i amb uns problemes econòmics que no deixarien d’agreujar-se a llarg termini, durant la temporada 1978-79 la pràctica del futbol federat de competició encara va poder subsistir a Ponts, gràcies a la gestió de la directiva presidida per Modest Areny. Però, per a mantenir cert tipus de futbol semi professional calien més diners, perquè els jugadors eren forans en la seva majoria i calia pagar-los-hi puntualment els honoraris. Al jovent de la localitat se li donava alguna oportunitat de jugar quan mancava algun jugador del planter. Era urgent, per tant, formar un nou equip juvenil que, amb el temps, pogués donar oportunitat al CF Ponts de retornar a la categoria de 1a Regional. Un any més tard —el 1980— ja es constatava que el pressupost del club era molt elevat i desproporcionat en referència al nombre d’habitants de la població i al nombre de socis i afeccionats que hi havia. De fet, eren ben escassos els directius que passaven al capdavant per a administrar i organitzar el club i per a acompanyar l’equip en els seus desplaçaments dels diumenges i, encara molt més pocs els que s’arriscaven a fer-se càrrec de les despeses que sobrepassaven el pressupost ordinari de l’entitat. En aquest sentit, l’equip local es diferenciava dels d’Oliana o de Guissona, perquè no disposava d’empreses com “Taurus” o CAG que patrocinessin l’entitat i ajudessin a sufragar un pressupost que s’incrementava un any rera l’altre. Però, malgrat tot, la vila de Ponts es podia enorgullir de tenir un club que havia sabut mantenir el seu lloc en una categoria esportiva superior a les seves possibilitats reals i que havia lluitat per un joc digne. L’afeccionat local podia estar prou satisfet de veure el seu equip a Segona Regional i enmig d’un grup d’equips de la Terra Ferma, la qual cosa també suposava que els desplaçaments fossin més curts i amb un al·licient de rivalitat més gran, donada la proximitat entre les localitats. A les acaballes de l’any 1979 hi va haver una bona època per al CF Ponts amb la participació del seu primer equip al Campionat de Segona Regional, amb una acceptable classificació i l’equip juvenil, al campionat de 2a Divisió Provincial on hi eren enquadrats els equips de l’Artesa de Segre, Balaguer, Bellcaire, Bellpuig, Cervera, Escaldes d’Andorra, Gerp, Guissona, Mollerussa, Oliana, Penya Blau-grana de la Seu d’Urgell, Tàrrega i Tremp.
La tasca realitzada pel futbol local ja havia donat fruits, tal com es podia observar al planter del club de futbol de la localitat veïna de Vilanova de l’Aguda, on hi havia nombrosos jugadors que havien passat per l’equip juvenil del CF Ponts. Una de freda i una de calenta: aquesta era la trajectòria que mostrava el primer equip de futbol del Ponts, durant la temporada 1980-1981. En primer lloc, una gran victòria contra l’Agramunt i, posteriorment, una estrepitosa derrota davant del Guissona. Uns resultats inexplicables i desconcertants, malgrat la bona tasca duta a terme per la junta directiva d’aquells anys. Tots aquests contratemps van tenir com a conseqüència el relleu del fins aleshores entrenador, el capità de l’exèrcit Vicenç Piqué, que deixa el càrrec per raó de la seva professió de militar a la guarnició de Lleida. Cal reconèixer que la tasca duta a terme per Piqué no va ser tan fàcil com semblava aparentment, tot i que dotà el 35 . Integrants de l'equip juvenil del Ponts, amb M. Junyent, J. Capell, J. Bosch, J. Sala, A. Sorribes, Ceriola, Quildo Armengol, F. Pijuan, P. Martínez, A. Camats, Freixes i Bernaus (01.06.81) Foto: Miquel Poves 36 . Components d'una agrupació de veterans, amb José L. Aracil (president del club), M. Llaudet, B. Alay, R. Morera, Josep. M. Roc, A. Santamaria, A. Llaudet, F. Balagué, J. Serra, J. Bea, F. Subarroca, J. Alonso, J. Lupiáñez, V. Ullate, Josep M. Vidal, P. Cercós, J. Fusté i J. M. Pallarés. (anys setanta) Proc.: Col·lecció J. Alonso 37 . Un equip de les categories inferiors del CF Ponts format per J. A. Llaudet, M. Caubet, B. Sánchez, R. Prat, Balagué, Ll. Bertran, J. Gallego, ?, J. Basomba, Parejo, Darbra, Balaguer, R. Gaspà, M. Llaudet, X. Serra, Tugues, J. Aracil, X. Balagué, Balagué i Lluís Salvadó. (01.06.81) Foto.: Miquel Poves 38. Equip de les categories inferiors del CF Ponts integrat per Batalla, J. Artigues, A. Caubet, J. Solans, Freixes, J. Balagué, V. Marsal, M. Llaudet, C. Jou, J. Junyent, X. Serra, S. Sánchez, J. Vilalta, M. Llaudet i R. Gaspà Foto.: Miquel Poves
9
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular conjunt pontsicà de magnífics jugadors, que complien el servei militar a les casernes de Gardeny. Acte seguit, va ser Belmonte —que aleshores era un jugador professional en actiu— qui és feu càrrec de la direcció tècnica de l’equip. Amb aquest nou entrenador i, comptant amb la incorporació de nous elements del planter, s’esdevingueren els triomfs més esperats per l’afecció. Una nova junta va recolzar fermament la integració de joves al planter i, gràcies a la tasca dels mestres Jesús Alonso Valiente i Jaume Darbra i Solanes, del Grup Escolar d’Educació Primària de Ponts, que també 39. L'equip i cos tècnic del Ponts, format per J. Bosch, A. Villarte, J. Artigues, R. Torrent, F. Pijuan, J. García, S. Vilalta, Batalla, M. Llaudet, J. Malé, J. Vilalta, M. Bosch, J. M. Caubet, J. Solans, R. Ortigosa, J. Sala, G. Jou, Sorribes i M. Llaudet
40. Els components d'un dels equips de categories inferiors del Ponts PROC.: Col·lecció Miquel Llaudet
41. Integrants d'un equip de categories inferiors del Ponts, al camp de Guissona
42. Els components de la plantilla del Ponts, en una de les categories inferiors, amb Miquel Llaudet
10
s’esmerçaren en aquest sentit, s’aconseguí el factor que li mancava al primer equip: uns jugadors naturals o residents a la vila. Els resultats que aconseguia l’equip juvenil van fer millorar la situació dins la classificació general, així en aquests moments es veia un fet que un jugador juvenil pogués debutar al primer equip per la seva motivació i pel seu excel·lent rendiment al segon equip. La dècada de 1980: una ensulsiada imprevista El dia 16 d’agost de 1980 es va jugar un interessant partit de futbol a Vilanova de l’Aguda on es celebrava la Festa Major. L’equip local jugava amb el de Ponts, aquest va perdre per 52. S’hi registrà una nombrosa assistència de públic i el terreny de joc estava en bones condicions. Si bé es diu que els jugadors del Vilanova de l’Aguda demostraren un gran coratge i capacitat, els components del nostre equip demostraren ser un gran equip que començava a donar fruit gràcies a la tasca feta per Miquel Llaudet i Josep Serra amb el jovent de la vila. Tot i que als jugadors els hi manqués certa capacitat de reacció, no els hi faltaven les ganes de jugar. En acabar el partit, el trofeu es lliurà a l’equip de Vilanova, que en aquells moments era un club de futbol amb més socis que no pas residents tenia la població. Disposava també d’un himne propi i enquadrava un equip infantil on hi jugaven dos oriünds. Durant la Festa Major de 1980 es van celebrar tres confrontacions futbolístiques: un partit de futbol infantil, un enfrontament amistós entre solters i casats locals i un partit amistós entre l’equip titular i la UE Lleida. Pel que fa als dos primers, jugats el dissabte 13, els infantils s’enfrontaren amb el CF Oliana, als quals venceren per 4-3. El tradicional partit entre solters i casats, jugat aquella mateixa tarda, tingué moments de màxima rivalitat. El resultat fou de 3-0 favorable als solters; segons ens informa la revista local Portaveu. Al partit jugat contra la UE Lleida, el resultat fou d’empat a dos gols, motiu pel qual s’hagué de recórrer a la tanda de penaltis, que fou favorable a l’equip del Segrià. La temporada de 1981 va ser molt fructífera per al futbol pontsicà, que va estrenar un nou equip: l’equip infantil de Ponts que pertanyia a la Federació Catalana de Futbol, ascendí a la categoria preferent infantil. L’entrenador que ho tornà a donar tot pel seu equip va ser en Miquel Llaudet, secundat altra vegada per Josep Serra i pels mestres Jesús Alonso i Jaume Darbra. Entre els jugadors es pot dir que existia una companyonia i una amistat molt poc freqüents dins la societat local i molts afeccionats van ajudar el nou planter de jugadors del Ponts de forma desinteressada. El 3 juliol de l’any següent es va celebrar la jornada de vuitens de final del “Mundialet” entre un Infantil del Sevilla i el Saint
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular -Etién, de França. L’encontre finalitzà amb la victòria del Sevilla per 3 –1. La tràgica riuada del 8 de novembre de 1982, va causar uns danys tan irreparables al camp de futbol del “Coto”, que aquest terreny de joc va ser clausurat definitivament. Aquest trist esdeveniment va obligar els esportistes pontsicans del primer equip a desplaçar-se a Oliana per tal de jugar els corresponents partits, mentre els juvenils ho feien a Vilanova de l'Aguda, gràcies a la cessió d’ambdós camps pels seus respectius clubs. Degut a la manca d’un camp propi, i en tant es gestionava la construcció d’un nou camp d’esports a la vinya de l’Apotecari, els jugadors locals es veieren empesos a marxar fora de casa, circumstància que va beneficiar precisament als dos clubs de futbol esmentats, el de Vilanova i el d’Oliana. Malgrat aquestes circumstàncies adverses, segons constata el llibret titulat “Recull de coses referències i dades de les viles, pobles i parròquies de l’arxiprestat de l’Urgell Mitjà”, de l’any 1984, l’esperit futbolístic pontsicà prosseguia gràcies a la gestió de la següent directiva: President- Jaume Sala i Forn Vice-president 1r. – Josep Bernaus i Balasch Vice-president 2on – Agustí Junyent i Padullés Secretari – Llorenç Massana i Monistirol Tresorer – Francesc Subarroca i Blanch Delegat Juvenil – Josep Serra i Llordès Delegat Infantils – Miquel Llaudet i Casado Delegats Alevins – Jaume Darbra Solanes i Jesús Alonso i Valiente El planter del primer equip el formaven divuit jugadors, l’entrenador dels quals era Josep M. Muntada i Camps. La manca de camp i les dificultats econòmiques del club provocaren la dimissió de Jaume Sala, a qui succeí Joan Aubarell, durant un any. En aquesta conjuntura s’esdevingué el que ja pressentien molts afeccionats locals i el futbol deixava d’existir a Ponts en un moment en què el primer equip competia a Primera Regional. Aquesta llastimosa decisió es va haver de prendre en acabar l’últim partit de la temporada 1984-1985, que fou contra l’Almacelles. De cop i volta, els directius del Ponts travessaren el camp de futbol tot dient: ”Pleguem..., pleguem !!”, tal com explica l’actual
president Jordi Bernaus. Aparentment, l’època gloriosa del futbol a Ponts semblava que havia passat a la història. La dècada de 1990: la represa del joc La construcció del nou camp d'esports no s'acabava de fer realitat, donada l’exasperant lentitud en la resolució d'un pleit entre l'Ajuntament i un propietari d'una parcel·la dins els terrenys on el camp s'havia d'emplaçar. Finalment però, i després de quasi deu anys sense futbol a la vila, la seva pràctica federada es reprengué amb la creació d’una nova entitat esportiva anomenada “Joventut Pontsicana”. La necessitat de dotar-se d’una altra denominació era motivada pel fet que l’entitat CF Ponts havia contret un deute considerable amb la Federació Catalana de Futbol i la nova entitat no hi podia fer front. Es retornà a la idea de començar des de baix, és a dir, comptant amb la quitxalla, tot fent equips de cadets, infantils, alevins, benjamins i pre-benjamins. A partir de l’any 1995, la sala de trofeus del club, s’instal·lava als baixos contrets del Bar Canari. La Joventut Pontsicana ha estat, d’aleshores ençà, una temporada a Tercera Regional, dues a Segona i dues més a Tercera, fins a l’actualitat. Després de quasi vint anys, cap a 1996, l’entitat tornava a tenir 264 socis. L’any 1997 entra en competició el primer equip de la Joventut Pontsicana, amb jugadors que pujaven 43. La plantilla, el cos tècnic i el President de Joventut Pontsicana, en una imatge corresponent als anys noranta
44. Integrants de la plantilla d'un equip del Ponts dels anys noranta
43. Presentació dels equips de Joventut Pontsicana de la temporada 1999-2000 Foto: Miquel Poves
11
El futbol a la vila de Ponts: Crònica d'una passió popular del planter juvenil i amb jugadors repescats de l’equip de 1985, quan es dissolgué el CF Ponts com a entitat. També es va viatjar a França amb els equips base per tal de jugar un torneig. En arribar a la població de Balma, els pontsicans van tenir una rebuda com si fossin l’equip de la UE Lleida: els francesos estaven convençuts que aquells equips eren del Segrià. Actualment el número de socis es troba a la ratlla dels 100 i escaig i s’espera un creixement per a la propera temporada i, últimament, amb el futbol base, s’ha muntat una escola esportiva intercomarcal, ja que el club es trobava amb el problema de la disminució de la natalitat a la vila, i no hi havia prou infants per a formar equips. Donat que aquesta situació és similar a la de localitats com Artesa de Segre, es va optar per tirar endavant un projecte que ja portava temps en tràmits: la creació d’una escola intercomarcal de futbol que aplegués les agrupacions esportives d’Artesa de Segre, Ponts i Oliana, tot i que aquesta última localitat se n’ha mantingut al marge de moment. Des de l’estiu de 2001, aquesta nova entitat duu les sigles EFAP (Escola de Futbol Artesa-Ponts), i només funciona amb les categories que van de Pre-benjamins a Cadets. Els juvenils del Ponts estan agrupats amb el Guissona, perquè també existeix un acord de filials entre ambdues entitats. Això s’ha fet per tal de no fraccionar les bases dels equips, donat que no es poden pagar fitxatges.Tots aquests equips coexisteixen de manera independent al primer equip, que és qui representa els colors locals. Actualment el consistori municipal no subvenciona la pràctica del futbol, tot i que, de tant en tant, hi destina algun ajut. Els ingressos de l’entitat de futbol local provenen de les quotes dels socis, dels anuncis publicitaris del camp, de les entrades dels partits dels diumenges i dels recàrrecs de la loteria. Els jugadors del primer equip no cobren cap emolument en metàl·lic, però se’ls hi paguen les despeses de les fitxes, els desplaçaments, una assegurança d’accidents i un sopar després de l’entrenament dels divendres. La junta actual està formada per:
12
President: Jordi Bernaus i Virgili. Vocals: Ramon Esteve, J. Eroles, Joan Estany, Jaume Torra, David Serra, Duró, Antoni Huguet, (Paupaulo). L’entrenador del primer equip és Fidel, d’Oliana, i a l’igual que els de les altres categories tots tenen títol. El primer equip es troba classificat a Tercera Regional i es lluita per pujar a Segona i poder recuperar aquella categoria de Primera Regional de fa vint anys. L’equip està format per: Miquel Olivart, Noel Martínez, D. Temprano, Xavier Codina, Manuel Ortega i Eduard Lapeña, entre altres. A banda del futbol, el club també té al seu càrrec la secció de futbol-sala. L’encarregat és en Jaume Torra i Solanes, l’entrenador, en David Serra i Llavall. Aquest conjunt es troba classificat a Segona
Categoria Provincial, i estan sent esponsoritzats pel Club de Bàsquet Aracena - Ponts, el qual n’abona les fitxes a la Federació. En un futur no gaire llunyà es preveu la instal·lació d’una seu social dotada d’oficines i bar, situada al recinte del camp d’esports, on també s’hi instal·laria la sala de trofeus de la “Joventut Pontsicana” per tal que el soci els pogués veure. També és prevista la instal·lació d’un sistema provisional de rec del camp per mitjà de mànegues, ja que fins ara ho fan el servei de bombers. Aquest camp d’esports és un dels pocs terrenys de la contrada que no té un sistema automàtic de regatge, tot i que cal recordar que disposa d’un drenatge immillorable que absorbeix l’aigua de la pluja ràpidament. També s’hi podria plantar gespa, però el problema és que, en aquests cas, s’hauria de disposar d’un camp annex i reservar el de gespa per als entrenament i els partits del primer equip. Des de fa uns quants anys existeix un projecte de condicionament definitiu del camp d’esports. La primera actuació consistirà en tancar-lo del tot,i en un futur s’hi hauria de construir una tribuna coberta, la qual ja té assenyalada la zona d’ubicació. D’altra banda, a l’Arxiu Municipal de Ponts es conserva un projecte de fa vint anys, en el qual es pot veure com hauria pogut ser aquesta tribuna coberta. Actualment, però, s’ha aprovat un altre projecte de remodelació d’aquesta instal·lació esportiva. Pel que fa a la zona de vestidors, que ara es comparteixen amb els de les piscines municipals, anirien situats entre la porteria sud i sota la grada, amb un recinte tancat per als jugadors i per a l’àrbitre. Això comportaria una remodelació considerable del camp de futbol, ja que les porteries s’haurien de canviar de costat, perquè la tribuna que s’hi hauria de construir, n’impediria una visió adequada del terreny de joc. Aquest últim any, s’ha celebrat la quarta edició del Torneig Internacional de Futbol Base. Els clubs participants han vingut de la localitat francesa de Balma, de Torredembarra, de Portugal, etc. La iniciativa de convidar un equip de categoria es reserva per a celebrar un esdeveniment remarcable o bé un ascens, que és la fita que el que els afeccionats de la vila de Ponts esperen amb il·lusió. Ramona Gabriel i Batalla - Manuel Gabriel i Forn - Jordi Vidal i Sordé.