DIAGNOSI
Diagnosi habitatges COMPOSICIÓ DEL PARC D’HABITATGES DE BARCELONA
70.000 edificis amb ús principal d’habitatge 811.000 habitatges en edificis residencials 684.000 d’aquests habitatges són principals (84%)
Diagnosi habitatges UN PARC D’HABITATGES NOTABLEMENT ENVELLIT Edificis: el 72% dels edificis van ser construïts abans de 1970 (50.800 edificis). Habitatges: més del 83% dels habitatges supera els 35 anys d’antiguitat, i el 62% té
més de 45 anys.
Diagnosi habitatges UNS HABITATGES ENERGÈTICAMENT INEFICIENTS L’edificació representa entre un 30% i un 40% del consum energètic total. Prop del 85% dels habitatges van ser construïts sota un marc normatiu que no considerava mesures d'aïllament tèrmic per garantir el confort , la salubritat i l'estalvi energètic. El parc d'habitatges presenta deficiències de condicionament tèrmic i unes instal·lacions generalment poc eficients i en molts casos obsoletes.
Diagnosi habitatges UNS HABITATGES AMB GREUS MANCANCES D’ACCESSIBILITAT 51.600 edificis tenen 3 o més plantes d'alçada. El 43 % d’aquests edificis no té ascensor. El 65% d’aquests edificis es considera no accessible.
Compromís amb l’accessibilitat: El 87% de les persones que tenen una discapacitat l'han adquirit al llarg de la seva vida, no és de naixement. Per tant, qualsevol de nosaltres pot adquirir una discapacitat i la nostra ciutat no ens ha d'expulsar per aquest motiu. Les persones amb discapacitat també han de tenir garantit el dret a la mobilitat. Hem de tenir en compte el que es coneix com a "disseny per a tothom" perquè si dissenyem un espai públic accessible, ho serà per a tothom i ningú en quedarà exclòs.
Diagnosi barris Distribució desigual de la renda familiar Rendes més baixes als barris del nord, entorn Besòs, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc
Diagnosi barris Mapa de vunerabilitat social (2011) Dimensió laboral: o Taxa d'atur alta o Baix nivell formatiu
Dimensió econòmica: o Habitatges amb tots els membres actius en atur Dimensió sociodemogràfica : o Habitatges amb tots els seus membres de 75 anys o més o Habitatges monoparentals o Immigració
Dimensió residencial: o habitatges en estat ruïnós o deficient
Diagnosi barris Àmbits desenvolupats a partir de la llei de barris de la Generalitat (2004-2011) Programes integrals en barris vulnerables: o Espai públic o Rehabilitació d’edificis o Equipaments
o Noves tecnologies o Sostenibilitat o Equitat de gènere o Plans socioeconòmics o Accessibilitat
Diagnosi barris A Barcelona hi ha importants diferències territorials, en termes socials, econòmics, d'activitats i de serveis, que han accentuat les desigualtats socials en els últims anys . Hi ha manca d'activitat econòmica als barris. Índex de llocs de treball baix o molt baix en determinades àrees residencials. Hi ha encara molts àmbits de la ciutat que tenen uns nivells d'accessibilitat
insuficients (barreres arquitectòniques, desnivells topogràfics ) Aquestes circumstàncies plantegen un repte de redistribució i de reequilibri.
Diagnosi ocupació laboral
empleats sector construcció 70.000
En el període 2007 - 2014 la població ocupada en el sector de la construcció ha passat de 62.032 a 29.533 persones (-52 %) S'han perdut 32.500 llocs de treball, que representen un 31 % del total de tots els sectors.
60.000
50.000
40.000
30.000
20.000
10.000
0
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
Diagnosi ocupació laboral Els aturats provinents del sector de la construcció, molts amb edats compreses entre 30 i 50 anys, en un percentatge significatiu difícilment es reconvertiran per treballar en sectors molt diferents del seu. Aquest col·lectiu requereix una oportunitat de retorn al món laboral, ja que l'atur de llarga durada pot deteriorar les persones que es troben en aquesta
situació.
Diagnosi ocupació laboral Hi ha una part de joves que estan en edats d'accedir al món laboral i que per formació o nivell d'estudis no ho podran fer en determinats àmbits. Hi ha un risc d'exclusió social d'una part d'aquests joves derivada en part per la manca d'oportunitats per accedir al mercat de treball.
OBJECTIUS
Millorar els HABITATGES Assolir a mig termini un parc d’habitatges de qualitat, accessibles i eficients. Millora la qualitat de vida de les persones. Contribuir a l'estalvi energètic i la sostenibilitat. Objectiu mandat: rehabilitar un mínim de 80.000 habitatges
Millorar els BARRIS Consolidar un model urbà compacte, eficient i sostenible, basat en el reciclatge urbà. Augmentar nivells de qualitat urbana i d'activitat
per assolir un major equilibri en el conjunt de la ciutat. Fixar la població en el territori. Evitar el consum de nou sòl. Combinar actuacions al parc d'habitatges, l'espai públic, les dotacions i serveis, així com els programes socials. Objectiu mandat: impulsar la rehabilitació urbana integral de 10 conjunts.
Crear OCUPACIÓ Activar el sector productiu i de serveis vinculat a la construcció, que generi valor i llocs de treball, i que sigui estable i sostenible en el temps. Actualment un aturat del sector de la construcció representa un cost mig per a l'administració de 19.000 € anuals en prestacions. Invertint 13.000 € més es genera un lloc de treball, amb els beneficis socials i
econòmics que això suposa. Objectiu mandat: crear 10.000 llocs de treball nous en el sector de la construcció
ACTUACIONS
INVERSIONS econòmiques necessàries per a la transformació
física dels edificis i de les àrees urbanes. o Destinarem 50 M€ anuals a rehabilitació (50% Ajuntament i 50% Ministeri) i augmentarem fins a 15 M€
anuals els ajuts per a la instal·lació d’ascensors: - Inversió pública mandat: 260 M€ - Inversió privada associada: 740 M€
- Inversió total: 1.000 M€ mandat o Destinarem 60 M€ a la rehabilitació integral de conjunts urbans.
Mesures per millorar la GESTIÓ dels processos, bàsicament de tipus jurídic i tècnic-administratiu que tenen lloc abans de la
intervenció física.
Mesures relatives al CONEIXEMENT que cal produir per
afrontar les intervencions o que es produeix com a conseqüència de les mateixes (valor afegit en R + D)
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS Programació d'actuacions integrals de regeneració urbana en àmbits identificats on es maximitzi el rendiment econòmic i social de les intervencions (conjunts urbans d’entre 20.000 –
40.000 habitants) Urbanisme social: Identificació d’actuacions que reforcin la xarxa cívica del conjunt urbà. Millorar la identitat dels barris i el sentiment de pertinença. Inversió en espai públic. Reurbanització en base a serveis, tecnologia, equipament, accessibilitat. Supressió de barreres arquitectòniques. Assumir la gestió operativa de les actuacions declarades
d'interès públic, convertint-se l’Ajuntament en Administració actuant.
Reforç urbanístic dels eixos cívics dels barris. Projectació i construcció de nous nodes cívics (espais de relació cívica i laboral), aprofitant espais d’oportunitat com la cobertura de la Ronda de Dalt, les estacions de la línia 9, o les illes d’equipaments pendents: o Activitats de serveis orientades a la producció. o Activitats productives de proximitat compatibles amb l'habitatge. o Escoles taller per a joves. o Espais de coworking orientats a la recerca de feina per a grups de treballadors aturats que puguin compartir oportunitats i
experiències. Compra i adequació de locals per a la seva posterior cessió amb l'objectiu d'afavorir la implementació d'activitats econòmiques i serveis.
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS
10 conjunts prioritaris amb major índex de vulnerabilitat: o Nou Barris-Ronda (Canyelles – Roquetes –
Guineueta – Verdun – Prosperitat – Trinitat Nova – Trinitat Vella). Eixos: Via Júlia - c/ Aiguablava. Node cívic sobre la cobertura de la Ronda de Dalt.
o Nou Barris-Turons (Turó de la Peira – Vilapicina i Torre Llobeta – Congrès Indians). Eixos: Felip II i Pg. Fabra i Puig. Node cívic a Cotxeres Borbó.
o Sant Martí-Gran Via (La Verneda – La Pau – Sant Martí Provençals – Besòs – Maresme). Eixos: Rambla Prim i Guipúscoa. Node cívic a Pere IV.
o Sants-Gran Via (La Bordeta – Marina de Port) Eixos: Pg. Zona Franca i c/ Constitució-Gavà. Node cívic a l’estació L9 Foneria.
o Paral·lel-Rondes (Raval – Poble Sec – Sant Antoni).
Eixos: c/ Hospital – Av. Mistral i Ronda Sant Antoni. Node cívic al Mercat de Sant Antoni.
o Nou Barris Nord (Ciutat Meridiana – Torre Baró – Vallbona) Eixos: Av. Rasos de Peguera – Av. Vallbona. Node cívic: pont de Vallbona.
o Sant Andreu-Besòs (Bon Pastor - Sant
Andreu casc antic). Eixos: Riera de Sant Andreu – c/ Sant Adrià i c/ Gran de Sant Andreu. Node cívic al pont de Santander.
o Glòries Nord (Sagrada Família – Camp de l’Arpa – Navas). Eixos: c/ Provença – Degà Bahí i c/ Rogent. Node cívic a TrinxantMeridiana.
o Ronda Guinardó (Baix Guinardó – Can Baró – Camp d’en Grassot i Gràcia Nova).
Eixos: Av. Mare de Déu de Montserrat i c/ Sardenya. Node cívic: Estació L9 Sanllehy i antics Talleres Muñoz. o Horta-Ronda (Sant Genís – Teixonera). Eixos: Av. Jordà – c/ Lisboa i Ronda de dalt. Node cívic sobre cobertura Ronda de Dalt.
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS
5 conjunts urbans no prioritaris o Eix Vallcarca (Vallcarca-Penitents, Putget-
Farró, La Salut). Eixos: Av. Vallcarca. Nodes cívics: Pont de Vallcarca i Plaça Lesseps. o Eix Ciutadella (Fort Pienc – Sant Pere, Santa
Caterina i la Ribera - Barceloneta). Eixos: Pg. Sant Joan – Pg. Picasso i Pere IV. Node cívic: antics jutjats Lluís Companys.
Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS
o Les Corts Universitat (Maternitat Sant Ramon – Sants Badal).
Eixos: c/ Keynes – c/ Martí i Franquès i c/ Carreras i Candi. Node cívic: estació L9 al campus universitari. o Sants Estació - Numància (Les Corts – Nova
Esquerra de l’Eixample - Hostafrancs). Eixos: c/ Provença i c/ Numàmcia. Nodes cívics: La Model.
o Entorns Sarrià (Sarrià – Les Tres Torres). Eixos: Major de Sarrià i Pg. Bonanova. Node cívic a l’estació L9 de Tres
Torres.
Actuacions d’inversió.
REHABILITACIÓ EDIFICIS
Programes i campanyes ordinàries de rehabilitació. o Avaluació i implementació de campanyes d'ajudes a la rehabilitació d'edificis i habitatges per a tota la ciutat. o Definició dels tipus d'actuacions subvencionables. o Establiment de percentatges d'ajudes i subvencions,
així com límits econòmics. Programes i campanyes extraordinàries de rehabilitació per a determinades patologies o àmbits concrets de la ciutat.
Reorientació del sistema i les quanties de les subvencions, seguint criteris com ara la renda, el retorn social, objectius específics (ambientals, accessibilitat, etc.) Implementació de mecanismes de control i seguiment de les actuacions de rehabilitació. o Registre d'intervencions. o Sistema de control i inspecció en les obres.
o Fiscalització del procés en cas de subvenció. o Millora de les condicions i la gestió dels treballs i la seguretat a la via pública afectada per les obres. Rehabilitació d'edificis públics. El motor del programa ha de començar per la rehabilitació dels diferents edificis públics (administratius, equipaments docents, sanitaris, culturals...)
Foment de la cultura del manteniment. Implementació de Serveis Tècnics de Manteniment. Tècnics independents (figura anàloga al tècnic projectista)
que analitzen, determinen, programen i realitzen el seguiment de les operacions de manteniment en els edificis. Implantació de la figura del responsable en consum
energètic dels edificis, inicialment en els edificis públics. Finançament del manteniment d'edificis. Ajuda anual corresponent a una part del cost de manteniment en els edificis que justifiquin aquestes operacions (contracte amb
tècnic, llibre de l'edifici, factures d'actuacions, etc.)
Actuacions de gestió. REHABILITACIÓ EDIFICIS Crearem una Taula de la rehabilitació amb tots els agents
implicats per alinear esforços, identificar oportunitats i fer més eficient la gestió jurídico-administrativa. Canalitzar i coordinar agents (propietaris, usuaris, tècnics, empreses de rehabilitació, empreses de serveis energètics,
cooperatives de rehabilitació). Qualificació empresarial. Impulsar mecanismes de certificació, homologació i / o acreditació per evitar el frau, l'intrusisme i l'economia submergida.
Impulsar mesures àgils i eficients per aconseguir un sector equilibrat i de qualitat en benefici del ciutadà.
Aprovació d’una Ordenança de la Rehabilitació que estableixi criteris homogenis i faciliti les actuacions. Simplificació en la tramitació dels expedients i
homogeneïtzació de la gestió. Acompanyament i assessorament efectiu de la gestió per part de l’Ajuntament amb nivell d'implicació i àmbits temàtics específics per a cada cas. Impuls per fer que l’Ajuntament pugui avançar els recursos que formen part del percentatge subvencionable per part de l’Administració, de forma que els propietaris no hagin de finançar-ho abans d’iniciar les obres.
Actuacions de gestió. FINANÇAMENT I CAPTACIÓ DE FONS Impulsar l'atorgament de crèdits tous a privats. Identificar i gestionar activament campanyes i programes autonòmics, estatals i europeus per alinear la programació i les vies de finançament disponibles. o Pla Juncker o Línies ICO per a la “Rehabilitació d’habitatges i edificis” o Programa PAREER (IDAE) o Fons JESSICA-FIDAE (FEDER+IDAE) o Projecte Clima (MAGRAMA)
Estudi i impuls, juntament amb la resta d’administracions del finançament dels costos de la rehabilitació energètica amb càrrec a l'estalvi energètic, mitjançant
crèdits titulitzats i mutualitzats. Titulització per paquets de veïns o comunitats de propietaris. Col·laboració público-privada (partenariat) en les operacions de rehabilitació i regeneració urbana.
Captació de fons d'empreses a través de la inversió en equips (instal·lació i manteniment), i en serveis energètics (subministrament i gestió i optimització energètica).
Participació d'empreses en processos integrals de rehabilitació (obra i manteniment) per ser implementats en el futur.
Actuacions de coneixement. INFORMACIÓ Crear un Mapa de l'habitatge de Barcelona (SIG). Generar i actualitzar una base de dades implementada sobre el territori. Informació sobre antiguitat, usos, ocupació, estat de conservació, règim de propietat, règim de tinença, prestacions / instal·lacions, etc. Crear un Mapa d’accessibilitat urbana (SIG). Identificació dels nivells d'accessibilitat urbana de la ciutat, i combinació de la informació amb les condicions l'accessibilitat dels edificis.
Identificació precisa d'àmbits d'actuació en regeneració urbana. Localització i qualificació d'àmbits potencials, atenent a criteris d'espai públic (accessibilitat, estàndard de qualitat), socials (densitat de població, renda per càpita, ocupació, índexs d'activitat econòmica) i d'habitatge (densitat d'habitatges, estat de conservació, ocupació, règim de propietat i tinença). Creació d’una base de dades municipal sobre pressupostos, ràtios i retorns impositius. Informació útil per al disseny, l'assessorament i la gestió d'operacions complexes. Informació estructurada per tipus / grau d'intervenció, tipologies d'edificació, tipologies
constructives, nombre d'habitatges.
Actuacions de coneixement. FORMACIÓ Línies de formació específiques en funció dels perfils necessaris per al desenvolupament del sector. o Operaris. Formació i especialització.
o Empreses. Assessorament per a reconversió i professionalització. o Gestors Administratius. Aprofitament del potencial. o Especialització. o Tècnics. Formació i Especialització.
o Administració Local. Formació i especialització. Formació de joves operaris. Aquesta formació pot ser una formació en pràctiques i es pot fer a prop d'on es treballa. Recuperar la idea de les escoles-taller i les cases
d'ofici.
Actuacions de coneixement. COMUNICACIÓ Sensibilització ciutadana. Conscienciació de l'estat actual de conservació dels edificis i habitatges i dels avantatges i
beneficis derivats de la rehabilitació i el manteniment. Educació i divulgació de la necessitat d'un comportament col·lectiu més estalviador en consum. Millorar la comunicació dels programes d'ajudes i dels processos de rehabilitació i mecanismes de gestió. Assolir nivells d'eficiència en les polítiques de rehabilitació. Ús dels mitjans (canal i missatge) més efectius per arribar a la ciutadania (televisió, ràdio, xarxes socials). Informació
general i d'operacions exemplars.