Proposta del dia: 2 de maig
DEFENSA I SUPORT AL COMERÇ DE PROXIMITAT Defensarem i donarem suport al model de comerç divers i de de proximitat, com a garantia d’una ciutat compacta i equilibrada i com a un dels principals motors econòmics de la ciutat. D’acord amb aquest objectiu congelarem l’ampliació dels metres comercials de grans superfícies i treballarem per tenir eines i competències municipals directes en temes comercials estratègics Continuarem el procés de modernització i remodelació dels mercats municipals, finalitzant les obres del Mercat de Sant Antoni i les pendents dels mercats de Sant Andreu i L’ Abaceria Central i treballarem per la continua adequació dels Mercats, per fer-‐los comercialment competitius i al servei de les necessitats de la ciutadania.
Comerç i Mercats al servei de la ciutadania Defensem una ciutat compacta que contribueix a reduir la mobilitat i evitar desplaçaments innecessaris. Una ciutat equilibrada en què l’ús residencial es combina d’una manera harmònica, entre d’altres, amb les activitats comercials i de serveis. Una ciutat socialment cohesionada que garanteix que els ciutadans i ciutadanes, independentment que tinguin, o no, possibilitats de desplaçar-‐se, puguin satisfer llurs necessitats a partir de serveis públics accessibles. Per això defensarem i donarem suport al model de comerç divers i de de proximitat, com a garantia d’una ciutat compacta i equilibrada i com a un dels principals motors econòmics de la ciutat. D’acord amb aquest objectiu congelarem l’ampliació dels metres comercials de grans superfícies i treballarem per tenir eines i competències municipals directes en temes comercials estratègics. El govern de CiU ha impulsat dos gran ampliacions de grans superfícies comercials a la ciutat; la Maquinista i el projecte de la Sagrera Un estudi del mateix govern mostra que l’impacte d’aquests ampliacions de grans centres comercials en el comerç de proximitat es importantíssim: -‐ La Maquinista 23.000 m²un impacte del 37’5% en la facturació del comerç de proximitat. -‐ La Sagrera 22.000 m² un impacte del 42% en la facturació del comerç de proximitat 1
Proposta del dia: 2 de maig
Continuarem el procés de modernització i remodelació dels mercats municipals, finalitzant les obres del Mercat de Sant Antoni i les pendents dels mercats de Sant Andreu i L’Abaceria Central i treballarem per la continua adequació dels Mercats, per fer-‐los comercialment competitius i al servei de les necessitats de la ciutadania La congelació d’ampliació de grans superfícies i la modernització de Mercats, anirà a acompanyada d’altres mesures: • Impulsar i defensar la col•laboració en el món del comerç mitjançant la implementació d’ APEU’s (Àrees de promoció de l’economia urbana) Un nou model d’entitats associatives basades en l’esquema de col·∙laboració públic-‐ privada, amb la participació de l’Ajuntament, amb la finalitat de millorar la qualitat de serveis públics, promoure activitats dins del seu àmbit territorial i complementar a l’administració local amb la proposta de plans de desenvolupament local. • Donar suport als eixos i associacions de comerç • Impulsar tasques d’estudi de les estructures comercials i la seva localització, que permetin el disseny de polítiques municipals al respecte. • Afavorir plataformes de coordinació per la constitució de centrals de compra i de distribució ajudant a augmentar la capacitat competitiva a petits grups d’empresaris. • Trobar punts de recollida als eixos comercials, als mercats municipals i a grans intercanviadors de transports (metro) que evitin col·∙lapses de trànsit en el lliurament a domicili, cercant un acord amb els operadors de comerç electrònic i transportistes. • Introduir un marc més racional en matèria d’horaris comercials, que ni generi confusió ni signifiqui una desregulació total que deixi al petit comerç en situació de feblesa. • Proposar un pacte metropolità d’horaris comercials per tal de coordinar els festius de possible obertura. • Treballarem amb el sector per delimitar una Zona de gran afluència turística amb una normativa específica per a la regulació anual dels horaris comercials i festius. • Mantindrem i ampliarem la presència de Barcelona en fòrums internacionals del món del comerç (Emporium, Mercats, Vitrines d’Europe, comerç urbà, etc.). •
Treballarem per garantir la continuïtat del teixit de comerços històrics i emblemàtics
El comerç ha estat en el punt de mira i el centre del debat durant els darrers anys de mandat municipal. El sector, que l’actual govern havia dit que era un dels principals objectius de la seva actuació de revitalització, ha sofert els efectes de la continuïtat de la crisis sense que els efectes de les mesures de dinamització pròpies i institucionals hagin estat palpables. 2
Proposta del dia: 2 de maig
El comerç és un dels principals motors econòmics de la ciutat de Barcelona, tant en el seu impacte al PIB de la ciutat com en la generació de llocs de feina. • 134.000 ocupats i 15% dels afiliats i afiliades totals de la ciutat. • 16.000 empreses i 23% dels centres de cotització de la Seguretat Social. Remodelacions de mercats Una de les tasques primordials que porta a terme l'IMMB (Institut Municipal de Mercats de Barcelona) des de la seva creació és la que té a veure amb el procés de modernització i remodelació dels mercats, originat en la política municipal d'impuls al comerç de proximitat i suposa una de les partides de inversió més significativa de l’Ajuntament de Barcelona. La remodelació dels mercats de Barcelona ha estat una de les apostes estratègiques de la ciutat des de principis de la dècada dels 90, que s’aborda la modernització del model de mercats, pla que ha seguit fins a l’actualitat amb diverses revisions. Uns mercats que gràcies a l’esforç que s’ha realitzat en les dues ultimes dècades que ha contribuït a la seva modernització, millora d’infraestructures i han tingut un efecte positiu en el paper que juguen els mercats municipals en la oferta comercial alimentaria de la ciutat, una oferta de qualitat i que es molt ben valorada per els ciutadans, una oferta que s’ha vist incrementada en el nombre de ciutadans que compren als mercats municipals. Un model d’èxit de col·∙laboració amb els concessionaris i amb les associacions de venedors dels mercats. Cal destacar i recordar la figura del que va ser regidor d’urbanisme Josep Maria Serra Martí que va impulsar el paper i la importància dels mercats municipals en el que s’ha configurat com model comercial de la ciutat. Des de la seva creació al 1991, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona ha remodelat o a iniciat el procés de remodelació més de la meitat dels mercats. Per a aquestes actuacions s’ha aplicat el “model Barcelona de remodelacions”, que preveu diversos nivells d'intervenció́: • Recuperació́ del valor arquitectònic de l’edifici i els seus elements artístics. • Redefinició del “mix” comercial, adaptant-‐lo al que és sostenible comercialment i introduint nous operadors per completar la seva oferta. • Adaptació d’horaris i serveis a les necessitats dels clients, soterrament de la logística del mercat i creació́ de pàrquings i molls de descàrrega allà̀ on és possible. • Recollida selectiva de la brossa i compromís ambiental Aquest procés, que passa pel consens i la participació activa dels comerciants de cadascun dels mercats, té el seu punt de partida en l'anàlisi de l'evolució del comerç i com adequar-‐hi els mercats per fer-‐los comercialment competitius i donar resposta a les demandes de la ciutadania. 3