Les cròniques catalanes

Taula de continguts

Taula de continguts Presentació Eugènia Serra Aranda Les cròniques en síntesi Tània Alaix i Gimbert Sobre fets rellevants de les cròniques Almudena Blasco Vallés Entrevistes als investigadors i selecció de passatges de les cròniques Les cròniques com a creació d’una identitat catalana Josep Maria Solé i Sabaté Catalunya en el context històric medieval José Enrique Ruiz-Domènec L’art i la creació a les cròniques Raül Sanchis Francés Les dones a les cròniques catalanes Núria Silleras Fernández Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya Almudena Blasco Vallés Manuscrits, edicions impreses i estudis Tània Alaix i Gimbert 2

CrĂ¨dits

Crèdits Escrits i memòria ; 1 Edició Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya  Biblioteca de Catalunya 4

Crèdits

Procedència de les fotografies Directora de la Biblioteca de Catalunya Eugènia Serra Aranda   Coordinació de l’obra Núria Altarriba Projecte original i coordinació de la col·lecció Escrits i memòria de la Biblioteca de Catalunya Antoni Rossell

Archivo del Centro de Ciencias Humanas y Sociales-CSIC (p. 177) Arxiu de la Corona d’Aragó (p. 39, 160, 166-167) Arxiu del Regne de Mallorca (p. 161) Arxiu de la Catedral de València (p. 176) Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (p. 159) Biblioteca apostolica vaticana (p. 167) Biblioteca de Montserrat (p. 164, 167) Biblioteca General Histórica de la Universidad de Salamanca (p. 175) Biblioteca Històrica de la Universitat de València (p. 170, 175, 177) Biblioteca Nacional (Espanya) (p. 160, 166-167, 170, 175-176)

Coordinació d’entrevistes i selecció de recursos Almudena Blasco Vallés Coordinació editorial EADOP Producció, muntatge i disseny ohDigital.cat

Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (p. 166, 171, 175, 177) Biblioteca Regionale Universitaria di Catania (p. 170) Bibliothèque nationale de France (p. 65, 176) CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona (p. 38, 160-161, 166, 170-171) Museu Nacional d’Art de Catalunya (p. 31, 40-41, 48-49, 58-59) Patrimonio Nacional (Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial: p. 57,

Reproduccions fotogràfiques ohDigital.cat Unitat de Digitalització de la Biblioteca de Catalunya. Ricard Marco, Oriol Miralles.

160, 166-167, 170-171, 175-176; Real Biblioteca del Palacio Real: p.

Imatge de la coberta Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot. Barcelona, BC, ms. 486, f. 15v

VERDI, Giuseppe. I vespri siciliani. San Sebastián: Columbia, [1930?].

160, 175) Real Academia de la Historia (p. 160, 166, 176-177)

Procedència de la música Arxiu Històric de Ràdio Barcelona (Biblioteca de Catalunya). Top.: RBPM-1895 5

Crèdits

Música dels audiovisuals per ordre d’aparició MILÀ, Lluís del. «Pavan VI» [en línia]. David Tayler, llaüt. En: San Bruno, CA: YouTube, cop. 2015-. <https://youtu.be/soTjO9WlsAs>. [Consulta: 24 set. 2015]. BOWMAN, Simon. «Knight time» [en línia]. En: Luxembourg: Jamendo, 2014-. <https://www.jamendo.com/es/track/1100192/knight-time? sid=album-131278>. [Consulta: 24 set. 2015]. WINCKLER, Adalbert. «Ein fernes Land» [en línia]. En: Luxembourg: Jamendo, 2013-. <https://www.jamendo.com/es/track/1085623/einfernes-land>. [Consulta: 24 set. 2015]. MILÀ, Lluís del. «Pavana-gallarda» [en línia]. En: San Bruno, CA: YouTube, cop. 2015-. <https://youtu.be/apQ7qVVKg6g>. [Consulta: 24 set. 2015].

Textos per a la selecció de passatges QUATRE. Les quatre grans cròniques. Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007-2014. 4 vol. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 73, 80, 86, 96).

Agraïments Institut d’Estudis Catalans Museu Marítim de Barcelona Museu Nacional d’Art de Catalunya MUHBA Museu d’Història de Barcelona Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Barcelona, 2015

Aquesta obra ha estat editada per la Biblioteca de Catalunya i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd) de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, distribució i comunicació pública sempre i quan no sigui per a usos lucratius i no es modifiqui el contingut de l’obra. Per veure una còpia de la llicència, visiteu http://creativecommons.org/ licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca. 6

Presentaci贸 Eug猫nia Serra Aranda Directora de la Biblioteca de Catalunya

Presentació Enguany se celebren els 750 anys del naixement de Ramon Muntaner, autor d’una de les grans cròniques de la literatura catalana, que narra els fets més rellevants de la història de Catalunya des del naixement de Jaume I, el 1207, fins a la coronació d’Alfons el Benigne, l’any 1328. 8

Presentació

La Biblioteca de Catalunya ha volgut sumar-se a aquesta commemoració amb la publicació del llibre electrònic que ara us fem a mans sobre les quatre grans cròniques: el Llibre dels fets del rei Jaume I, el Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós. L’objectiu és posar a l’abast de tothom de forma lliure i gratuïta —amb una llicència Creative Commons— una eina per conèixer les fonts de la història medieval de Catalunya, que sigui d’interès tant per als especialistes com per als profans. La Biblioteca nacional de Catalunya té entre les seves funcions, no només conservar el patrimoni cultural de Catalunya per al futur, sinó fer-ne la màxima difusió. Amb aquesta voluntat, hem optat, així, per editar un llibre en format electrònic i aprofitar els avantatges que això ens ofereix: una distribució fàcil a través de les xarxes i una aproximació dinàmica i interactiva als continguts gràcies a la combinació d’informació en diferents formats (entrevistes, arxius sonors, imatges digitalitzades i text). Aquest conjunt proporciona resultats més suggeridors que atrauen diversos segments d’audiència. La publicació que presentem ens trasllada a l’època medieval i tracta les cròniques a través de diferents focus temàtics: el context històric, l’art, la identitat i les dones. Recull el testimoni d’especialistes, informació de l’època, cronologies, imatges, passatges, bibliografia i els enllaços a la reproducció digital íntegra dels textos més rellevants que es conserven a la mateixa Biblioteca de Catalunya. 9

Presentació

Les cròniques són documents d’un valor històric i literari elevat. Les quatre grans cròniques van ser escrites des de finals del segle XIII i al llarg del segle XIV, i descriuen els fets esdevinguts a Catalunya entre el 1137 i el 1385. Iniciem amb les cròniques, Escrits i memòria, una col·lecció de llibres electrònics sobre els textos essencials de la història i la literatura catalanes, a partir de documents que es troben a la Biblioteca de Catalunya i que s’inclouen entre els tresors més preuats de la cultura catalana; una col·lecció de caràcter divulgatiu, però a la vegada rigorosa. La Biblioteca de Catalunya té la satisfacció d’haver comptat amb la col·laboració de diversos especialistes: Antoni Rossell, coordinador de la col·lecció; els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté, José Enrique Ruiz-Domènec, Raül Sanchis Francés i Núria Silleras Fernández; Almudena Blasco Vallés, que ha tingut cura dels continguts; Tània Alaix i Gimbert, bibliotecària de la BC, que ha elaborat la síntesi i la bibliografia de les cròniques, i Núria Altarriba, directora de la Unitat Bibliogràfica de la BC, que ha coordinat l’obra. Els fem arribar un agraïment sincer per les seves valuoses aportacions. Volem recordar, finalment, la complicitat de les institucions que han permès filmar a les seves seus de forma desinteressada: la Reial Acadèmia de Bones Lletres, l’Institut d’Estudis Catalans, la Capella de Santa Àgata i el Tinell del Museu d'Història de Barcelona, a més d'agrair al Museu Nacional d’Art de Catalunya i a la resta d’institucions que ens hagin facilitat fotografies dels fons que custodien.

Eugènia Serra Aranda Directora de la Biblioteca de Catalunya 10

Capítol 2 Les cròniques en síntesi Tània Alaix i Gimbert

Capítol 2

Les cròniques en síntesi Tània Alaix i Gimbert. Biblioteca de Catalunya 12

Les crĂ˛niques en sĂntesi

Manuscrits i impresos del Llibre del fets del rei Jaume I conservats a la Biblioteca de Catalunya

Les cròniques en síntesi

Llibre dels fets del rei Jaume I

El Llibre dels fets és la primera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. Aquesta obra narra la vida i el govern de Jaume I el Conqueridor, nascut a Montpeller l’1 de febrer de 1208 i mort a València el 27 de juliol de 1276. Escrita en plural majestàtic, s’ocupa especialment dels 63 anys del seu llarg regnat, a manera de testament espiritual, però també fa referència a fets històrics d’alguns avantpassats. Des del punt de vista literari no té paral·lel en cap altra tradició historiogràfica europea medieval. Independentment del fet que Jaume I el Conqueridor devia tenir una participació personal important en la redacció de l’obra, no es pot descartar tampoc la intervenció dels secretaris que tenia al seu servei i que segurament el devien ajudar a posar per escrit les pròpies idees. El Llibre dels fets consta de 566 capítols, els quals inclouen restes prosificades de cançons de gesta que devien circular de manera independent cantades per joglars. 14

Les cròniques en síntesi

Segons alguns estudiosos, el llibre podria haver estat escrit en una data propera als darrers anys de Jaume I. A inicis del segle XIV, el rei Jaume II el Just (1267-1327) va fer-lo traduir al llatí, traducció que va encarregar a fra Pere Marsili. La còpia de l’obra més antiga coneguda és precisament en llatí, de l’any 1314, i es conserva a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Amb l’arribada de la impremta va circular estampada la part relativa a la conquesta de València, que fou impresa en aquesta ciutat el 1515. La primera versió completa també fou realitzada a l’estampa a València el 1557. A més de la versió llatina, aquesta crònica ha estat traduïda al castellà, a l’anglès, al francès i al japonès. 15

Barcelona, BC, ms. 486, f. 15v

Les cròniques en síntesi

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere relata els episodis més destacats del regnat de Jaume I el Conqueridor, especialment la conquesta de Mallorca, i, més detalladament encara, els del seu fill Pere II. Aquest, nascut a València l’any 1240 i mort a Vilafranca del Penedès, l’11 de novembre de 1285, fou rei de Catalunya-Aragó del 1276 al 1285. I per a l’estudi d’aquest període la crònica esmentada és la millor de les fonts que es conserven; no sols per la confiança que mereix la informació que ens aporta, sinó també per la qualitat literària amb què s’expliquen els fets. La crònica, dividida en 168 capítols, on hom pot trobar nombroses traces de poemes narratius de caràcter popular, no és datada, però possiblement s’inicià a mitjan 1283, esperonats els seus promotors i autor per l’èxit de l’expedició de Pere II a Sicília. 17

Les cròniques en síntesi

Pel que fa a la seva autoria, només se sap el que es dedueix del mateix text, encapçalat per la frase “Ací comença lo llibre que en Bernat Desclot dictà o escriví”. Modernament s’ha volgut identificar aquest personatge amb la figura de Bernat Escrivà, tresorer de Pere el Gran i cambrer d’Alfons el Franc. La crònica de Bernat Desclot tingué una notable difusió a l’edat mitjana, fins al punt que no només en circularen còpies, sinó que també s’inclogué en compilacions i cròniques universals, i alhora inspirà extensos episodis de la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa. La còpia més antiga coneguda és d’inicis del segle XIV, en català, i es conserva a la Biblioteca de Catalunya. La traducció castellana de Cervera fou editada el 1616, però la primera edició catalana, duta a terme per J. A. C. Buchon, no aparegué fins al 1840. També ha estat editada en les traduccions a l’italià i a l’anglès. 18

Les cròniques en síntesi

Crònica de Ramon Muntaner

La Crònica de Ramon Muntaner és la més extensa i la més popular de les quatre grans cròniques catalanes. Els fets que s’hi narren abracen un segle llarg, que va des de l’engendrament de Jaume I el 1207 a la coronació d’Alfons el Benigne el 1328. El text té una gran vàlua com a font històrica, especialment pel que fa als anys posteriors a la mort de Pere II. Però és també remarcable la informació que dóna sobre el regnat d’Alfons el Franc, la de les lluites a Sicília i Calàbria de finals del segle XIII, i, sobretot, la de l’expedició de la Companyia Catalana a Orient, de la qual el mateix Muntaner fou canceller i mestre racional. En aquests capítols, la crònica és una font única d’entre les d’Occident i les poques orientals que s’hi refereixen. En contar la preparació de l’expedició a Sardenya Muntaner introduí un cèlebre poema en vers alexandrí, format per dotze tirades monorimes de vint versos cadascuna, en llenguatge aprovençalat, que titulà Sermó. Havia de ser cantat amb el mateix so o tonada de la cançó de gesta francesa Gui de Nanteuil, i fou enviada al rei Jaume II i a l’infant Alfons quan estaven organitzant aquella expedició el 1322. Aquest text és, doncs, anterior a la crònica, que fou començada, segons s’hi llegeix, el 15 de maig de 1325, i s’enllestí el 1328 o poc temps després. 20

Les cròniques en síntesi

< Barcelona, BC, ms. 4

La Crònica ha tingut una gran i ininterrompuda repercussió en la historiografia posterior; hom la troba en combinació amb la de Desclot i inclosa, com la d’aquest, en compilacions i cròniques universals. Com aquella, inspirà també una novel·la, en aquest cas, Tirant lo Blanc. La crònica de Muntaner fou impresa a València el 1558 i a Barcelona, el 1562. Francesc de Montcada en féu paràfrasis en castellà el 1623 i Gustave Schlumberger, en francès, el 1902. També ha estat objecte de diverses traduccions: tres de castellanes, dues de franceses, una d’alemanya, una d’italiana i una d’anglesa, sense comptar-hi les versions fragmentàries. 21

Les cròniques en síntesi

Manuscrits i impresos del Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós conservats a la Biblioteca de Catalunya

Les cròniques en síntesi

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

El Llibre o Crònica particular del rei Pere el Cerimoniós és la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes. El text, escrit en forma autobiogràfica, és una font de primer ordre per a l’estudi no sols del regnat de Pere III de Catalunya-Aragó (1319-1387), sinó també del seu pare, Alfons el Benigne (1299-1334). De l’obra se’n conserven dues versions: una que fou completada entre els anys 1375-1383, potser ja iniciada abans del 1349, i que sembla constituir una mena d’esborrany per ser sotmès a l’examen del rei, i una altra que amplia i retoca la primera i que devia ser escrita el 1385, llevat d’un apèndix, constituït per materials poc elaborats, redactat després del 1385 i abans del 1425. L’estudi de les variants introduïdes en la primera versió per a la composició de la segona resulta d’un gran interès per al coneixement de les motivacions i les reaccions del rei cronista. La conservació d’alguns documents que fan referència a la redacció d’aquesta crònica permet de conèixer-ne de forma excepcional el mecanisme de la composició i instrueix sobre com devia ser la redacció d’altres cròniques, especialment la del Llibre dels fets del rei Jaume I. 23

Les cròniques en síntesi

< Barcelona, BC, ms. 976

Per a la redacció del conjunt, les fonts utilitzades foren, ultra algun text historiogràfic anterior, nombrosos documents, processos, els llibres d’escrivà de ració i els records personals del rei i dels seus col·laboradors. La inclusió de la versió definitiva de la crònica dins la de Pere Miquel Carbonell, impresa el 1546-47, n’assegurà la difusió. Prèviament ja havia estat resumida dins alguna crònica universal. Antoni de Bofarull en publicà una traducció castellana el 1850. Rafael Tasis en féu una extensa paràfrasi, en català modern, el 1954. 24

Capítol 3 Sobre fets rellevants de les cròniques Almudena Blasco Vallés

Capítol 3

Sobre fets rellevants de les cròniques Almudena Blasco Vallés, historiadora Les quatre grans cròniques constitueixen un conjunt cabdal de la historiografia catalana de l’edat mitjana: el Llibre dels fets del rei Jaume I, el Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i el Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós. 26

Sobre fets rellevants de les crĂ˛niques

Cronologia dels reis d’Aragó. Barcelona, BC, ms. 246, f. 34r >

La unitat d’objectius i d’intencions d’aquestes peces clau va quedar clarament demostrada per l’eminent historiador català Ferran Soldevila en l’edició conjunta de l’any 1971 (revisada i ampliada el 2008). Es tracta de testimonis de gran valor històric i artístic, i formen part d’una poderosa narrativa destinada a enfortir un pacte entre els reis d’Aragó del casal dels comtes de Barcelona i la burgesia, els alts funcionaris i la noblesa de les seves principals ciutats començant, evidentment, per la capital catalana. Des de les gestes que emmarquen l’activitat de Jaume I el Conqueridor a Mallorca i València fins als dilemes entorn de les relacions internacionals que va tenir Pere el Cerimoniós, aquestes quatre grans cròniques evoquen amb precisió l’actitud dels grups dirigents catalans respecte a la política del país: un interès respectuós amb intenció d’emmarcar la seva política en la memòria d’una dinastia que arrenca en temps de Guifré el Pilós, seguint la tradició de les Gesta comitum Barcinonensium. 28

Sobre fets rellevants de les cròniques

Les cròniques són una manera d’articular en un mateix text antics relats dels temps de Ramon Berenguer IV, llegendes sobre l’origen de la família, empreses militars admirables, intrigues de palau, viatges a terres exòtiques convertides en referents d’un projecte imperial de l’expansió marítima que consolida la ruta de les espècies a través de l’itinerari de les illes de Mallorca, Sardenya i Sicília. Durant ben bé més d'un segle, entre el 1270 i el 1380, una complicitat entre literària i política aborda les idees del valor, el coratge, la dignitat d’un poble i l’avenir d’una nació, de manera que les descripcions cronístiques complementen perfectament les informacions recollides dins els registres de Cancelleria, on s’anotaven amb prosa burocràtica i austera els fets i els acords que convertiren un petit estat dinàstic al sud dels Pirineus en una potència comercial i marítima a la Mediterrània. 29

Sobre fets rellevants de les cròniques

Resulta interessant buscar un significat polític i doctrinal en uns textos analitzats diversament i durant diferents moments històrics. D’aquí la importància que se’ls ha concedit, com a font històrica des dels temps de Jerónimo Zurita a finals del segle XVI. Una lectura actual destaca sobretot la imatge del somni mediterrani de la cultura catalana, percebut des de Lluís Nicolau d’Olwer fins a Baltasar Porcel. 30

Sobre fets rellevants de les cròniques

Retrat dels reis de Catalunya-Aragó de Jaume Mateu i Gonçal Peris Sarrià, 1427. Pintura al tremp sobre fusta de pi.

Jaume I, rei de Catalunya-Aragó, 1208-1276. MNAC/MAC 9774-000

Alfons II, rei de Catalunya-Aragó, 1265-1291. MNAC/MAC 9775-000

Pere III, rei de Catalunya-Aragó, 1319-1387. MNAC/MAC 9776-000

Alfons IV, rei de Catalunya-Aragó, 1396-1458. MNAC/MAC 9777-000

Sobre fets rellevants de les cròniques

Aquesta imatge expressa els complexos nivells del poder i de l’exhibició militar, la vida cortesana i els seus protocols meticulosos, que sovint són tan intricats com els de l’Espanya dels Àustria. Jesús-Ernesto MartínezFerrando (1891-1965), director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i eximi escriptor, va assenyalar les analogies entre Jaume II i Felip II; el primer tenia l’ideal de construir un estat, partint d’un patrimoni familiar, que pogués arribar a ser una gran potència marítima d’acord amb el que havien desitjat els Hohenstaufen des de Sicília (era fill de Constança, la darrera gran dama d’aquesta família de Suàbia); el segon, dedicat a consolidar un gran imperi, legitimava així l’ambició de la dinastia dels Habsburg. 32

Sobre fets rellevants de les cròniques

En ambdós casos es tractava de convertir les decisions d’una casa reial en motiu de recreació cronística i, per tant, de concedir a les gestes dels reis, o dels herois que actuaven en nom seu, una dimensió literària. Les quatre grans cròniques van ser el bastiment doctrinal d’una idea política que va situar el Mediterrani com a espai d’un imperi vinculat a una dinastia. Si Jaume I ho va intuir, va ser el seu nét, Jaume II, qui ho va dur a la pràctica gràcies a la contribució excel·lent de l’incomparable narrador Ramon Muntaner. Les particularitats de cadascuna d’aquestes quatre grans cròniques també marquen el camí de la concepció política d’una dinastia al servei d’un país. 33

Sobre fets rellevants de les cròniques

Corona Catalanoaragonesa (1137-1716)

Alfons II, rei de Catalunya-Aragó

Pere II, rei de Catalunya-Aragó

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona

Pere III, rei de Catalunya-Aragó Alfons III, rei de Catalunya-Aragó

Jaume I, rei de Catalunya-Aragó

1113 1137 1162 1174

1208

1240

1265

1276

1285 1291 1299 1319 1328

1336

1387

Llibre dels fets del rei Jaume I

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

Crònica de Ramon Muntaner

Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

CapĂtol 3 Sobre fets rellevants de les crĂ˛niques Llibre dels fets del rei Jaume I

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3

Capítol 3 Sobre fets rellevants de les cròniques

Llibre dels fets del rei Jaume I En aquest sentit és reveladora una anècdota del Llibre dels fets, escrit o manat escriure pel rei Jaume I cap al 1270, relativa a la seva decisió de reunir en un banquet els principals personatges de la societat civil de Barcelona per convidar-los a acompanyar-lo a la conquesta de la ciutat de Palma i, per extensió, de l’illa de Mallorca. 36

Llibre dels fets del rei Jaume I

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms.), f. 1r

Es tracta del sopar a casa de Pere Martell, la importĂ ncia del qual va quedar immortalitzada en una miniatura extraordinĂ ria. 37

Sopar a casa de Pere Martorell. Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, ms. 1, f. 27r

Llibre dels fets del rei Jaume I

Miniatura del Liber feudorum maior on hi ha representat el rei Alfons I de Catalunya-Aragó acompanyat de Bernat de Caldes, compilador, jurista i degà de la seu de Barcelona Barcelona, ACA, Cancelleria reial, Registres, núm. 1, f. 1 r >

Les deliberacions d’aquest sopar són clau per entendre aquesta crònica. Es tractava de ratificar un canvi d’orientació en la política dinàstica. Havia arribat l’hora de transformar el regne que havia heretat en circumstàncies crítiques després de la derrota del seu pare, Pere el Catòlic concretament, a la plana de Muret (Occitània), en un estat de diversos territoris amb un mateix objectiu. 39

Llibre dels fets del rei Jaume I

Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290 MNAC/MAC 071447-CJT >

Al mateix temps, les seves estratègies matrimonials el conduïren a apropar-se als seus parents de Castella, com havia fet el seu avi Alfons el Trobador, el primer rei d’Aragó del casal de Barcelona, casat amb Sança de Castella, responsable de la redacció del Liber feudorum maior, encarregada a Ramon de Caldes, degà de la catedral de Barcelona. 40

Llibre dels fets del rei Jaume I

Guerrers a les pintures murals del Tinell al Palau Reial Major de Barcelona. MUHBA Museu d’Història de Barcelona. Vicente Zambrano >

Quan Jaume I fa aquestes reflexions en primera persona, observem que es produeix un vincle poderós entre la implicació amb els fets esdevinguts i les expectatives que provoquen: com més proper hom es troba dels efectes d’aquesta política, més s’hi sent atret. Els nobles que segueixen el rei, com els Montcada, els Cabrera o els Luna, es plantegen la possibilitat d’acompanyarlo en la conquesta, tot i arriscar-hi la vida. 42

Llibre dels fets del rei Jaume I

Els guerrers professionals, en aquest cas concret amb els ballesters imprescindibles, sempre presents en qualsevol recreació pictòrica, aposten per un atac frontal, com es desprèn d’alguns comentaris posats en boca del rei. Quan tothom té el mateix objectiu (la conquesta de les riques taifes musulmanes, Mallorca, València, Dénia), la missió és compartida. 43

Llibre dels fets del rei Jaume I

Ubicaci贸 de les pintures murals del Tinell al Palau Reial Major de Barcelona

Llibre dels fets del rei Jaume I

La forma com es narra aquest fet té el seu encant, lluny d’algunes interpretacions modernes que la considerarien colonialista, fins i tot destructiva per al poble que es troba al davant. Així, tenim dues lectures d’un mateix fet. La primera, la del Llibre dels Fets, descriu l’empresa tant a Mallorca com a València embolcallada en un ideal religiós i militar propi de l’època. La segona lectura es desprèn dels estudis sobre l’ocupació del territori, que tracten de l’encontre de dues civilitzacions no necessàriament antagòniques, però sí diferents. Les empreses descrites al Llibre dels Fets estan per sobre de qualsevol individu, fins i tot del mateix rei que les narra. És, per tant, un exemple magnífic de representació d’un poble. 45

CapĂtol 3 Sobre fets rellevants de les crĂ˛niques Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

Capítol 3 Sobre fets rellevants de les cròniques

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII - 1288) en la seva crònica, redactada el 1288 en la forma definitiva, descriu els fets esdevinguts el capvespre del dilluns 30 de març de 1282, a la ciutat de Palerm, a Sicília: el millor lloc del món per a la fantasia política, que es posa de manifest en la grandesa del palau normand o de l’església de Monreale, dalt del turó. 47

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

Taula dâ&#x20AC;&#x2122;exteixinat amb cavallers, galeres i nau dâ&#x20AC;&#x2122;alta borda, segle XIV. MNAC/MAC 015839-000

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

D’aquell succés conegut com il Vespro, les Vespres Sicilianes— l'aixecament popular contra la dominació francesa que va propiciar la coronació del rei en Pere el Gran, i que va suposar l’expulsió dels francesos de l’illa—, a la crònica se’n fan molts comentaris. Els retrets històrics s’han abocat sobre els habitants de Palerm i cal explicar els motius de la seva decisió. 49

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

< Gesta comitum Barchinonensium Barcelona, BC, ms. 420, f. 3v

El rei Pere el Gran abans de sortir de Barcelona ha deixat un funcionari notable anomenat Bernat Desclot, perquè prengui bona nota dels fets que s’esdevindran. Fa temps que ordena els documents necessaris per redactar una crònica rigorosa, inspirada en el Llibre dels Fets, la Gesta comitum Barcinonensium, el Llibre dels reis i en altres cròniques castellanes, destinada a un públic majoritàriament del comtat de Barcelona i que situa les empreses marítimes com a estratègia comercial. 50

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

< Cobertes de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi

Barcelona, BC, ms. 241, f. 1r >

< Fragment d’un enregistrament de I vespri siciliani de Giuseppe Verdi dels anys trenta, de l’Arxiu Històric de Ràdio Barcelona (Biblioteca de Catalunya)

Per fer-la possible tot és a punt, les matèries primeres, els productes elaborats per la indústria tèxtil incipient; la ceràmica i la resta de mercaderies de l’artesania local. Els mercaders s’interessen de seguida per Palerm, la qual cosa ens fa pensar en la política dels angevins al Mediterrani, particularment en l’agosarat Carles d’Anjou, germà petit del poderós rei de França. Les Vespres Sicilianes han generat lectures diverses. La de la crònica de Desclot n’és una, i és de les més influents. Vist des de Barcelona, des de la cort i des dels cercles comercials, l’aixecament del poble de Palerm contra Carles d’Anjou és un somni anhelat des de sempre. 52

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

D’altra banda, ningú no dubta que ha arribat la gran oportunitat per als negocis, encara que no tothom està d’acord amb el fet que hagi de ser el rei qui els d i r i g e i x i . E l s m o v i m e n t s s o c i a l s o c o r re g u t s posteriorment, a la Barcelona del 1285, i dirigits per Berenguer Oller, adquireixen un to de protesta per la implicació de la Corona en els negocis. Aquesta revolta pretén convèncer el rei de la necessitat de fomentar una altra línia doctrinal. Aquesta idea es transmet a piemontesos, pisans i lucans establerts a la ciutat. Tothom comenta l’empresa siciliana de Pere el Gran. Es rumoreja que el rei de França ha creuat els Pirineus i ha assetjat la ciutat de Girona. La notícia no és gens ben rebuda. L’exèrcit catalanoaragonès és lluny, a Sicília. Hi ha una desconnexió entre els interessos del rei, que són els dels estaments dominants de la ciutat, i els dels menys influents, com els menestrals, que veuen perillar les seves llars a causa de la proximitat dels francesos a Barcelona. 53

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

< Barcelona, BC, ms. 486, f. 15v

Pel cronista Desclot és tot un repte haver d’explicar aquesta situació perquè resulta força estrany que els beneficiaris d’una política d’expansió marítima i comercial de Pere el Gran es trobin sense la seva protecció. La crònica també explica aquesta circumstància, mentre que la cort prepara una missió diplomàtica per redreçar la crisi. Aquesta és la conjuntura que viu Desclot i que descriu a la seva crònica, on presenta el rei com el millor cavaller del món, que fins i tot repta el rei de França a Bordeus. Tot al servei del país. Finalment, doncs, la revolta d’Oller va acabar diluint-se. 54

Capítol 3 Sobre fets rellevants de les cròniques Crònica de Ramon Muntaner

< Barcelona, BC, ms. 4

Capítol 3 Sobre fets rellevants de les cròniques

Crònica de Ramon Muntaner Els èxits militars a la Mediterrània oriental exigien un relat a l’altura dels esdeveniments, que va ser encarregat a Ramon Muntaner (1265-1336), nascut a Peralada. Entre 1325 i 1328 escriu una crònica seguint l’estil de les que s’escrivien al segle XIV, en què els escriptors creuen en els valors de la vita nuova: una crònica àmplia, elegantment desgranada i atenta a tots els detalls. 56

Crònica de Ramon Muntaner

San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca del Monasterio, ms. K. I. 6, f. 1r

Ramon Muntaner escrivint la Crònica

Crònica de Ramon Muntaner

Exemples de decoració dels palaus de l’època Permòdols en fusta policromada del primer quart del segle XIV MNAC/MAC 024047-000, MNAC/MAC 024050-000 >

Més enllà de la descripció dels fets, en el text predomina una doctrina providencialista que transmet una valoració directa i positiva de la casa dels comtes de Barcelona com a reis d’Aragó. Muntaner, en un relat apassionat, descriu amb minuciositat fins i tot el caràcter dels individus, que va des de l’anècdota fins al judici polític. Muntaner, testimoni directe de la història, insisteix en les observacions sobre els fets militars, de manera que els almogàvers adquireixen un paper protagonista. Tothom se sent identificat amb les empreses marítimes. El text és una descripció brillant de la conducta d’uns individus portats al límit. 58

CrĂ˛nica de Ramon Muntaner

Crònica de Ramon Muntaner

Barcelona, BC, ms. 4 >

D’entre ells, Roger de Flor despunta per donar un nom propi a l’epopeia cronística. Muntaner mostra un esforç literari singular per mantenir un estat de sorpresa permanent, que el fa exclamar reiteradament “E què us puc dir?”. Al cap i a la fi, els personatges de la crònica són individus de carn i ossos i en el relat de les seves gestes la seva naturalesa heroica es difumina. L’ambient recorda els relats de ficció d’aquell temps per dues raons. En primer lloc, perquè és un referent per si mateix. En segon lloc, perquè existeix un gran temor. Tots els personatges, inclosos els que hi surten per ser menyspreats, tenen cura del que diuen per evitar ser malvistos. 60

Crònica de Ramon Muntaner

Tot el que s'hi narra té valor. Per aquest motiu, els fets s’expliquen tal i com el mateix Muntaner creu que han succeït, i així personatges i públic s’aferren a una visió compartida del seu significat. El comentari més estès: “És així com va succeir” dóna credibilitat als fets que s’hi narren. Les anècdotes interessants o agosarades, sobretot quan fan referència a les dones, es neutralitzen simulant que formen part d’un context social que així ho exigeix. 61

Crònica de Ramon Muntaner

< Barcelona, BC, ms. 4

El rei, des de la seva posició es mostra amable, cordial, però mai frívol. És la màxima expressió d’una posada en escena del valor de la Corona i de la presència catalana al Mediterrani. 62

Capítol 3 Sobre fets rellevants de les cròniques Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

Capítol 3 Sobre fets rellevants de les cròniques

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós La culminació política del casal de Barcelona arriba a través de la crònica que duu a terme la controvertida figura del rei Pere el Cerimoniós, on és impossible no adonar-se de la intensitat del moment. 64

Consell presidit pel rei Pere III el Cerimoniós. París, Bibliothèque nationale de France, Département de Manuscrits, Espagnol 99, f. 1r.

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

El barri Gòtic de Barcelona >

Un mal any primer el 1331 anuncia que aquesta culminació s’assentarà en una paradoxa de la història, enmig d’una crisi econòmica general que desestabilitza el món rural i posa en dificultats serioses la societat urbana. La pesta negra del 1348 completa aquest panorama complex i difícil, i després del terrible impacte que suposa es fa necessari establir els mitjans d’una recuperació. 66

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

Barcelona, BC, ms. 176, f. 2v >

En aquest escenari, el rei decideix prendre el pols a la història i ordena escriure, en to autobiogràfic i introspectiu, una crònica del seu regnat, del seu pare i del rol de les reines a la cort. 67

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

La narració s’assembla a les que la precedeixen, sobretot per la sensació d’anticlímax. Són temps en què tothom està en tensió per la difícil època que els ha tocat viure; tothom menys el rei que continua endavant, convençut de l’encert de la seva política. Busca que el relat calmi la gent, confiat en els mecanismes que ha impulsat per treure el país de la crisi econòmica general. Mesures fiscals i monetàries, distribució de rendes i beneficis, recurs a la guerra contra Castella, Gènova o França, i si cal, atacs al papat, embrancat en un cisma que ha portat bona part dels prelats a la ciutat d’Avinyó convençuts de la seva legitimitat enfront dels apòstates de Roma; però evidentment també circulen les opinions contràries. 68

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

< Barcelona, BC, ms. 976, f. 1r

Un cop redactat el text, cap a finals del 1382 o principis del 1383, el Cerimoniós sembla que respira alleujat. L’opinió general és que el país no està tan malament. Els ambaixadors busquen aliances i acords comercials per totes les corts. El rei, per la seva banda, té temps d’elogiar l’acròpolis d’Atenes, que en aquells anys es troba sota la seva empara gràcies als almogàvers. 69

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

Naus principals alçades amb arcs de diafragma de les Drassanes de Barcelona. Museu Marítim de Barcelona

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

I, finalment, estableix les pautes de govern. El rei vol fer entendre els objectius d’una política que ha ampliat l’horitzó d’expectatives. En la reforma de les institucions, sobretot de la Generalitat, el rei hi fixa un dels seus principals interessos. El seu modus operandi és extremament meticulós, d’aquí li ve l’apel·latiu de Cerimoniós. La crònica vol oferir-nos una idea de la seva política i en el seu relat hi trobem una explicació rica en imatges i detalls. 71

Capítol 4 Les cròniques com a creació d’una identitat catalana Josep Maria Solé i Sabaté

Capítol 4 Les cròniques com a creació d’una identitat catalana

Josep Maria Solé i Sabaté Josep Maria Solé i Sabaté és catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha ocupat els càrrecs de director del Museu d’Història de Catalunya (1996-2000) i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des de 2011. 74

Les cròniques com a creació d’una identitat catalana

< Seu de l’Institut d’Estudis Catalans

Com a investigador s’ha especialitzat en la Guerra Civil espanyola i la postguerra. És autor i coautor de nombroses publicacions, i ha dirigit i presentat programes de ràdio i televisió amb tertúlies sobre la història recent i l'actualitat de Catalunya. Més informació

https://www.youtube.com/ watch? v=_AUAIFV465Y&feature=you tu.be

Capítol 4 Catalunya en el context històric medieval José Enrique Ruiz-Domènec

Capítol 4 Catalunya en el context històric medieval

José Enrique Ruiz-Domènec José Enrique Ruiz-Domènec és un historiador especialista en edat mitjana, cultura europea i llegat mediterrani. És catedràtic en història medieval d'Europa de la Universitat Autònoma de Barcelona, director de l'Institut d'Estudis Medievals i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. 77

Catalunya en el context histĂ˛ric medieval

Seu de la Reial AcadĂ¨mia de Bones Lletres de Barcelona

Catalunya en el context històric medieval

És autor de nombroses publicacions i també ha participat i col·laborat en diversos mitjans i programes de televisió. Més informació

https://www.youtube.com/ watch? v=7eNTbMrT5TI&feature=you tu.be

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

Selecció de passatges de les cròniques En la selecció dels passatges que segueixen, hi ha, naturalment, correlació entre el text manuscrit i l’edició escollida; en aquest cas la de Ferran Soldevila, revisada per Jordi Bruguera i M. Teresa Ferrer i Mallol, publicada recentment per l’Institut d’Estudis Catalans. Tot i així, en la mesura que les edicions de les cròniques no es basen exclusivament en el text que transmeten els manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, el text que presentem pot diferir lleument de la còpia conservada. 80

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms.), f. 4v >

Llibre del fets del rei Jaume I [Mort del rei En Pere a la batalla de Muret] 9. [...] E sobre açò, eixiren combatre ensems en una. E aquells de la part del rei no saberen rengar la batalla ni anar justats, e ferien cada un ric hom per si e ferien contra natura d’armes. E per lo mal ordonament e per lo pecat que era en ells, hac-se a vençre la batalla, e per la mercè que no hi trobaren aquells qui eren dedins. E aquí morí nostre pare. Car així ho ha usat nostre llinatge tots temps, que en les batalles que ells han feites ne nós farem, de vençre o morir. E nós romanguem en Carcassona en poder del comte, car ell nos nodria e tenia aquell lloc. 81

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms.), f. 32r >

Llibre del fets del rei Jaume I La conquesta de Mallorca [Combat de la serra de Portopí] 65. [...] E nós davallam pel puig enjós e mesclam-nos ab la mota de la senyera e pujam llassús tot en u. E els sarraïns fugien; E no hi podíem aconseguir: tant era ujat lo nostre cavall ni jo ni els altres cavallers! E quan fo la batalla vençuda, e fom sus, acostà’s a nós Don Nuno e dix:

-Bon dia és vengut a vós e a nós, que tot és nostre, pus

aquesta batalla havets vençuda. 82

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms.), f. 41r

Llibre del fets del rei Jaume I [Presa la ciutat, el rei s’apodera de la persona del rei de Mallorca i ocupa l’Almudaina] 87. [...] E nós tornam a la porta de l’Almudaina e dixem-los que ens dessen ostatge e que eixissin al mur vell e que parlassen ab nós. E tragueren-nos lo fill del rei de Mallorques, qui podia haver tro tretze anys, e dixeren que aquesta era la fiança que ens daven e que ens obririen la porta, e que guardàssem qui hi metríem. E metem-hi dos frares preïcadors que guardassem les cases del rei e el tresaur, e deu cavallers ab ells, bons e savis, tals, que ajudassen ab sos escuders a guardar e a vetllar l’Almudaina, car nós érem tots enutjats e volíem-nos reposar, e era ja lo sol post. 83

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms.), f. 81r

Llibre del fets del rei Jaume I [El rei s’assabenta de la batalla del Puig] 217. [...] -Les noves són tals, que a vós plauran, e que en serets alegre.

E dix:

-Veus aquí les cartes dels rics hòmens e dels cavallers que

vós lleixàs al Puig. E dien que Zaèn, ab tot lo poder de Xàtiva tro en Onda, e que eren bé sis-cents cavallers e bé onze mília hòmens de peu, vingueren aital dia al sol eixit, gran maití, per combatre al Puig; sí que deu hòmens a cavall, que eren anats per córrer València, eren tornats al Puig e faeren saber a Don Bernat Guillem d’Entença e a Don Berenguer que Zaèn venia ab tota sa host. Ab tant oïren llur missa e preseren lo cors de Jesucrist aquells qui pres no l’havien, e eixiren tots armats fora del Puig; e deïen que, si s’embarraven, que pejor los seria, e pus tost los pendrien, que si els trobaven defora, e que es comanaven a nostre Senyor e que volien haver batalla ab ells. 84

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms.), f. 81v

218 [...] E aquells qui eren en la rereguarda dels sarraïns, qui eren dessús los altres, començaren de fugir primers que aquells qui eren denant; e van ferir en la davantera los nostres als sarraïns e obriren-los. E aquí es començà de vençre la batalla, e durà la vençuda tro al riu Sec que és entre Foyos e València. E moriren-ne molts qui foren ferits de glai e altres que no havien negun colp. E moriren dels nostres Rui Xemenes de Lúsia, que tant entrà a les primeres ferides, que anc hom no el veé tro que el trobaren mort; e morí-hi son fill de Don Xemèn Peres de Terga, lo major, e un altre qui tenia la senyera de Don Bernat Guillem; e hac-hi cavallers ferits, mas no que en morissen. 85

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms.), f. 101r

Llibre del fets del rei Jaume I [Continuen els tractes. Rendició de Valencia] 282. E, quan l’altre dia, a hora de vespres, enviam a dir al rei e a Rais Abulfamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, e que negun mal no els faessen, que metéssem nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nós fom entre la rambla e el reial e la torre, e, quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e endreçam-nos vers orient e ploram de nostres ulls e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita. 86

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 152, f. 179v

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot Capítol CLXVI. Com en Roger de Llúria ab l’armada del rei d’Aragó desbaratà l’armada del rei de França Diu lo conte que, quan les onze galeres del rei d’Aragó hagueren desbaratades e vençudes aquelles vint-e-quatre galeres del rei de França, segons que damunt és dit, e foren tornades a la ciutat de Barcelona ab gran goig e ab gran alegria, que mantinent, per tal que els mariners no anassen deçà e dellà e no s’amagassen, En Ramon Marquet e En Berenguer Mallol, almiralls d’aquelles, feren recollir tots los mariners e armaren les deu galeres d’aquelles onze, car l’una hagueren a lleixar per tal car era règeament cascada, e així estaven-se sorgides en la platja sobre les àncores, denant la ciutat de Barcelona. 87

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 486, f. 67r

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot Capítol LXXIX. Com lo rei En Pere d’Aragó acordà d’anar a Constantina e es recollí ab totes ses gents per passar a Alcoll [...] Aquestes gents qui han nom “almogàvers” són unes gents qui no viuen sinó d’armes no estan en ciutats ne en viles, sinó en muntanyes e en boscs, e guerregen tots jorns ab sarraïns e entren dins la terra dels sarraïns una jornada o dues, en lladronyant e apresant, e en traen molts sarraïns preses e molt d’altre haver. E d’aquell gasany viuen e soferen de grans malanances que altre hom no podria sofrir; que ben estaran dos jorns sens menjar, si mester llur és, o menjaran de les herbes dels camps, que sol no s’ho preen res. E los adalils són cells qui els guien, qui saben les terres e els camins. E no porten mas una gonella o una camisa, sia estiu o hivern, molt curta, e en les cames unes calces ben estretes de cuir e en els peus bones avarques de cuir; e porten bon coltell e bona corretja e un foguer a la centura, e porta cascú una bona llança e dos dards e un sarró de cuir a l’esquena en què porta son pa a dos o tres jorns, e són molt forts gents e lleugers per fugir o per encalçar; e són catalans e aragonesos e serrans. 88

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 486, f. 69r

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot Capítol LXXX. Com les gents del regne de Sicília occiren tots els francesos qui estaven en Sicília per Carles. Açò fo a 14 de Maig, any 1282 Diu lo comde que quan lo noble rei d’Aragó ajustava ses hosts al port de Tortosa per anar a Alcoll, e d’Alcoll a Constantina (mas d’açò null hom del mon no en podia ésser privat del rei d’aquell feit, per què el faïa, ne on devia anar ne on no, ans era molt secreta cosa, que null hom no en sabia res, sinó sol lo rei), esdevenc-se que en la ciutat de Palerm, qui és la maestra ciutat del regne de Sicília, al terç jorn de Pasqua, ço és a saber lo dimarts de la festa de Pasqua, les gents de la ciutat anaven defora de la ciutat a una esgleia on havia gran perdó. E entre les altres gents anaven-hi una companya de gentils dones ab llurs marits e ab llurs frares e ab llurs amic, e anaven solaçant e cantant. Sobre açò encontraren-se ab una companya de ribauts francès, qui eren de la cort de Carles, qui estaven en Palerm per ell; e aquests malvats ribauts van-se acostar a les dones e metien llurs mans a les mamelles de les dones. 89

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 943, f. 114v

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot Capítol CII. Com lo rei En Pere d’Aragó e de Sicília, ab tota sa host pres Rígols, e occiren gran res de tots los francesos [...] Quan los almogàvers hagren oït lo manament del rei, anaren-se’n vers la vila, e les guaites, qui els sentiren venir, cridaren molt fortment e meseren so per la vila. E els cavallers e les gents, qui dormien en llurs llits, llevaren-se e preseren-se a les armes, e hac-n’hi molts qui muntaren en llurs cavalls e d’altres qui fugien fors de la vila; [...] e puis anaren per la vila e trobaren cavallers armats per cases e per carrers e per places, sí que n’alcieren tots quants n’atrobaren. 90

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 943, f. 105v

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot Capítol XCVI. De la gran honor que tota la gent de Messina feren al rei d’Aragó Quan les gents de Messina saberen que el rei era partit de Randàs e que venia a Messina, encortinaren tota la ciutat de Messina de rics draps de seda e d’aur e cobriren tots los carrers de jonc verd e d’herbes ben olents e faeren jocs de diverses maneres. E eixiren a carrera al rei cavallers e rics hòmens, e a peu molt honradament destraren-lo per les regnes del cavall e faïen-li portar un ric drap d’aur sobre el cap en quatre llançes. E dones e donzelles anaven-li danvant cantant e cridant:

-Ben sia vengut nostre senyor lo rei dels reis terrenals per

la gràcia de Déu, e qui ens ha salvats e delliurats de les mans del nostre enemic cruel, Carles!

E així menaren-lo al palau emperial ab molt gran alegria,

que semblant llur fo que Déus fos davallat en terra sobre ells. 91

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 4, f. 74r

Crònica de Ramon Muntaner [La jovenesa de Roger de Flor] 194. Veritat és que l’emperador Frederic hac un falconer qui era d’Alemanya, qui havia nom ser Ritxard de Flor, e fo molt assalt hom. E donà-li muller, en la ciutat de Brandis, una donzella filla d’un honrat hom de la ciutat, qui era ric hom; sí que entre ço que l’emperador li donà e ço que pres ab sa muller ell fo gran ric hom. E d’aquella dona hac dos fills: lo major hac per nom Jàcomo de Flor, e l’altre, menor, hac nom Roger de Flor. 92

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 4, f. 103v

Crònica de Ramon Muntaner [Roger de Flor, cèsar de l’Imperi] 212. E, tantost con açò hac fet, l’emperador, davant tuit, féu–se asseure de prop frare Roger e donà–li la verga e el capell e la senyera e el segell de l’emperi e el vestí de les robes qui tanyien a l’ofici e féu-lo cèsar de l’emperi. E cèsar és aital ofici que seu en una cadira qui és prop d’aquella de l’emperador, que no és mas mig palm pus baixa. E pot fer de l’emperi tot aitant con l’emperador: que ell pot donar dons perpetuals e pot metre la mà en el tresor e por fer questes e penjar e rossegar; e, finalment, tot quant l’emperador por fer, pot fer ell [...] E així fo creat frare Roger cèsar; e trobà’s que quatre-cents anys havia que cèsar no havia haüt en l’emperi de Contastinoble, per què fo l’honor molt major. E, con tot açò fo fet ab gran solemnitat e ab gran festa, d’aquí avant hac nom En Berenguer d’Entença “megaduc” e frare Roger, “cèsar”. 93

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 4, f. 223r

Crònica de Ramon Muntaner [Pau amb els pisans. Domini català a Sardenya] 278. [...] E, con tot açò fo fermat e jurat de cascuna de les parts, la senyera del senyor rey d’Aragon, ab cent cavallers del senyor infant, entrà en el castell de Càller e fo posada en la pus alta torre del castell de Càller. E així la pau fo cridada e fermada, e les portes estegeren obertes, de Càller, e hi poc entrar tothom; e els pisans e els pollins de Càller faïen atretal en la host e en el castell de Bonaire. 94

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

Barcelona, BC, ms. 976, f. 1r >

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós [La jovenesa de Roger de Flor] E aques llibre volem que sia intitulat: LLIBRE EN QUÈ ES CONTENEN TOTS LOS GRANS FETS QUI SÓN ENTREVENGUTS EN NOSTRA CASA, DINS LO TEMPS DE LA NOSTRA VIDA, COMEÇANT-LOS A NOSTRA NATIVITAT. Emperò volem que, ans que vingam a nostre tema, hic sia feta meció del senyor rei En Jacme, avi nostre, e dels fills que hac, e com l’infant En Jacme, primogènit seu, renuncià al regne, per la qual [cosa] lo senyor rei, nostre pare, hac la primogenitura e fon rei. Aprés hic serà feta menció com nostre pare, per sucessió de temps, pres per muller la senyora infanta Dona Teresa, mare nostra, per lo qual matrimoni hac lo comdat d’Urgell e vescomdat d’Àger, e com après, per lo renunciament del dit infant En Jacme, fon fet primogènit d’Aragó. 95

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

Barcelona, BC, ms. 976, f. 1v >

Item hic és feta menció de la conquesta de Cerdenya que el dit pare nostre, estant infant, e vivint lo dit senyor rei En Jacme, pare seu, féu, la qual cosa és digne de recontar, majorment com lo dit senyor rei, pare nostre, no visqué sinó vuit anys aprés que fon rei, car partida del temps que visqué fon malalt e finalment fon hidròpic, del qual mal morí, e no es curà de fer menció alguna dels grans afers qui foren en la sua casa del temps del seu regiment. Item hic és feta menció del fet de la coronació del dot senyor rei N’Anfós, com fos una de les notables festes qui es faessen en la casa d’Aragó, e no deu ésser mes en oblit, car solament hic és feta menció del dit senyor rei, nostre pare, en aquest dos fets qui foren fort notables, ço es, de la conquesta de Sardenya e de la sua coronació. 96

Catalunya en el context històric medieval i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 976, f. 15v

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós Capítol primer [Successió del rei Jaume II d’Aragó. Expedició a Sardenya del futur Alfons III. La seva coronació i el seu regnat] 43 E, aprés mort del dit senyor rei En Jacme, lo dit senyor rei, pare nostre, succeí en lo reialme d’Aragó e venc-se’n encontinent de Saragossa, on era, a Barcelona per ésser a la sepultura de son pare, qui fo soterrat en lo monestir de Santes Creus, on jau honorablement. E, de continent, feta la dita sepultura, tornà-se’n del dit monestir a Barcelona

féu als

catalans ço que fer-los devia, com a senyor novell, e pres d’ells sagrament de feeltat e homenatge de tots los feus de Catalunya. E, aprés pocs dies, anà-se’n en Aragó e féu així mateix als aragoneses ço que fer-los devia, així como a novell senyor. E fo coronat rei en la ciutat de Saragossa e en l’esglesia de Sent Salvador, així com és acostumat, pus honradament que algú de sos predecessors. 97

Capítol 4 L’art i la creació a les cròniques Raül Sanchis Francés

Capítol 4 L’art i la creació a les cròniques

Raül Sanchis Francés Raül Sanchis Francés actualment forma part dels grups de recerca internacional LAiREM (Literatura, Art i Representació a la llarga Edat Mitjana) i ICONODANSA (Iconografia de la dansa a l'edat mitjana), coordinats des de la Universitat Rovira i Virgili. 99

L’art i la creació a les cròniques

Sala Cervantina de la Biblioteca de Catalunya

100

L’art i la creació a les cròniques

Ha estat professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador col·laborador en grups de recerca de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València. És expert en antropologia cultural, música i literatura populars, musicologia, dansa i història cultural. Més informació

https://www.youtube.com/ watch? v=drf9D4SBFZ0&feature=you tu.be

101

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3, f 158v

Llibre dels fets del rei Jaume I 1271. Entrada a València d’Alfons X el Savi, rei de Castella [El rei de Castella visita el regne de València] 501 E puis venc-nos ardit que el rei de Castella se volia veer ab nós entre Requena e Bunyol: e nós responem-li que ens plaïa. E eixim a ell per reebre-lo, per cor que nós li mostràssem el regne de València; e eixim a ell a Bunyol e puis al camí de Requena e reebem-lo bé e gent, a ell e a la regina, car pus que nós l’havíem casada ab lo rei de Castella no era entrada en nostra terra. E, ans que ell vengués, ordonam com fos ben recollit del bisbe e dels cavallers e dels bons hòmens de la ciutat. E faeren fer jocs molts e de meravelloses e de diverses, e fo la vila bé encortinada, e llits per les places de la vila. E entrà en la ciutat, e fo acollit bé e alegrament, sí que mellor no poguera ésser acollit en vila neguna que fos poblada de cent anys a ençà con ell fo acollit e ben bastat de tot ço que havia mester. E tenguem-lo alegre e pagat de tot ço que hac mester mentre hi fos ab nós, e de casa e d’altres coses. 103

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 1, f. 62v

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot 1276. Coronació de Pere II el Gran a Saragossa Capítol LXXIII. Com lo rei En Jaume d’Aragó morí; açó fo lo darrer dia d’agost en lo any de Nostre Senyor 1279 E puis anà-se'n en Aragó, en la maestra ciutat de Saragossa, e aquí féu venir tots los barons d'Aragó e de Catalunya e els ricshòmens de les ciutats, e tenc molt gran cort e honrada, e donà grans dons a cavallers e a joglars. E coronà-se rei, e coronà madona la reina Constança sa muller, e mes-li lo pom de l'aur en la mà e la verga de l'aur en l'altra mà en l'esgleia major de Saragossa davant l'altar, mentre que el bisbe cantava la missa [...] e tenc corts bé vuit jorns, e els cavallers e les gents feeren molt gran festa per amor del rei e de la reina e demenaren molt gran alegre. 104

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 486, f. 69r

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot 1282. Romeria durant la Pasqua a l’ermita del Sant Esperit, prop de Palerm, a Sicília Capítol LXXXI. Com les gents del Regne de Sicília occieren tots los francesos qui estaven en Sicília per Carles. Açò fo a 14 de maig, any 1282 [...] al terç jorn de Pasqua, ço és saber lo dimarts de la festa de Pasqua, les gents de la ciutat anaven defora de la ciutat a una esgleia on havia gran perdó. E entre les altres gents, anaven-hi una companya de gentils dones, ab llurs marits, e ab llurs frares e ab llurs amics, e anaven solaçant e cantant. 105

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

Tauleta d’enteixinat amb escenes de galanteig i dansa, cap a 1300. MNAC/MAC 107875-000

106

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

Barcelona, BC, ms. 943, f. 44v >

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot 1228-1229. Celebracions nadalenques de la cort del rei Jaume I a Barcelona. Capítol XXX. Com lo rei En Jacme d’Aragó manà fer galeres e llenys e altres vaixells per a passar Mallorques [...] E quan venc a la nuit, ço fo a la vespra de Nadal, el rei anà vetllar, ab tota sa cavalleria e ab moltes d'altres gents, a l'esgleia de Sancta Crou de Barcelona, e ab molts brandons, e ab moltes tortes de cera e ab grans llums e ab gran alegre vetllaren aquí aquella nuit e oïren la missa [del Gall]. E puis anaren-se deportar e puis menjaren tuit ab lo rei de totes festes e boornaren e tragueren a postat [taulat] e menaren molt gran alegre. E puis cascú pres comiat del rei e tornaren-se'n en llurs terres per aparellar del feit de Mallorca. 107

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

Barcelona, BC, ms. 4, f. 248r >

Crònica de Ramon Muntaner 1328. Coronació d’Alfons III el Benigne a Saragossa [Personatges que assistiren a la coronació] 295. [...] E així mateix hi fom nosaltres sis qui hi fom trameses per la ciutat de València, que anam ab gran companya; que tots dies donàvem civada a bèsties nostres pròpries, a cinquantadues, e hi havíem bé cent quinze persones. E hi menam trompadors e tabaler e nafil e dolçaina, los quals vestim tots de senyal, ab los penons reals, e tots bé encavalcats. E cascuns de nós tots sis menàvem nostres fills e nostres nebots, ab arma de bornar. E tenguem casa oberta, del jorn que partim de València entrò hi fom tornats, e tothom qui menjar volgués ab nós, e donam en la cort vestedures de drap d’aur e d’altres, cascuns, a joglars. E hi portam cent cinquanta brandons de València, cascun de dotze lliures; e fém-los tots verds, ab escuts reials. 108

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 4, f. 250r

Crònica de Ramon Muntaner [La comitiva s’adreça a l’Alfageria] 296. [...] E tots aquests cavallers foren vestits de drap d’aur ab penes vaires; les quals vestedures donaren a jonglars, e puis vestiren-se altres vestedures, de presset vermell; que tots hagren mantells ab penes vaires o d’erminis, e de presset vermell cotes e gonelles e gramalles [...] Així, altre no gosava a cavall anar ab ells, ans cascun se n’anava així ab trompes e ab tabals e ab flaütes e ab cembes e ab molts d’altres estrurments; que en veritat vos dic que més de tres-cents parells de trompes hi havia. E hi havia d’altres joglars, qui cavallers salvatges, qui d’altres, més de dos-cents; qui tals crits feïen e tal brogit hi havia, que paria que cel e terra ne vengués. 109

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

Barcelona, BC, ms. 4, f. 257r >

Crònica de Ramon Muntaner [Convit solemne] 297. [...] E pus que us he parlat en general con tots foren servits, e tornar-vos he a dir en especial lo senyor rei con fo servit. Certa cosa és que el dit senyor infant En Pere volc ésser, aquell beneit jorn de Pasqua, majordom, e ordonà lo fet així com havets entès [...] E el senyor infant En Pere, ab dos nobles qui ab ell se tenien mà per mà e ell al mig, venc primer, cantant una dansa novella que hac feta; e tots aquells qui aportaven los menjars responien-li. E con fo a la taula del senyor rei, ell pres l’escudella e féu la creença e posà-la davant lo senyor rei; e puis féu atretal del tallador. E, con ell hac així posada la primera vianda al dit senyor rei, e acabada la dansa, ell se despullà les vestedures que vestia, que era mantell e cot ab penes d’erminis, de drap d’aur e ab moltes perles, e donà-les a un seu joglar; e tantost li’n foren aparellades unes altres riques vestedures, que es vestí. E tot aital orde tenc a totes les altres viandes que s’hi donaren a menjar; que en cascun menjar que aportà deïa una dansa novella que ell havia feta [...]. 110

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

Barcelona, BC, ms. 976, f. 116v >

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimonios 1344. Celebració de balls amb motiu de la visita del comte de Narbona a Perpinyà Tercer capítol [Actuacions contra Jaume III de Mallorca. Guerra i annexions de Mallorca, el Rosselló i la Cerdanya] 199. Dimercres, a vint-e-dos de deembre propdit, nós estant en Perpenyà, venc la reina dona Maria, muller nostra, ab les infantes Na Constança e Na Joana, filles nostres, de les parts de Barcelona, a nós, a Perpenyà, on fo rebuda ab molt gran e molt honrada festa e solemnitat que en feren los prohòmens de la vila, e tots los oficis e generalment tota la gent, de moltes vestidures que es feren de seda e moltes ballades e moltes alegries. E, aprés vespres, muntaren les ballades al pati del castell e mesclaren danses de moltes maneres, e nós haguemne gran plaer e davallam a ballar ab ells en la dansa mesclada, e hagren-ne molt gran goig e plaer. E, aprés que haguem dansat ab ells, fo vespre, e fem portar vi e confits, e beguem e menjam ab los balladors; dels confits donam a ells, e, puis, lleixam-los en lo pati, muntam-nos a la cambra, e tots anarense’n a llurs albergs. 111

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

Barcelona, BC, ms. 976, f. 135v >

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimonios 1348. Avalots amb motiu de la Guerra de la Unió a València. Episodi del barber Gonçalvo de Roda. Quart capítol [Les “Unios” sedicioses d’Aragó i de València] 42. [...] E entram-nos-en per lo dit pont dels Serrans e cercam tota la ciutat ensem ab lo dit infant, e era-hi tota la ciutat. E, com fom al reial, fon hora de sopar, e tothom tornà-se’n. E, com fon hora tarda, volguem-nos colgar, e, a cap d’una peça, venc, per lo pont del Temple, gran colp de gents, ço és, ben quatre-cents hòmens ballant ab trompes e tabals, e vengueren al reial e pujaren dessús, e, a la final, que nós e la reina haguem a ballar. E un barber, apellat Gonçalvo, qui es feïa capità dels dessús dits, mes-se enmig de la reina e de nós, e cantà una cançó qui deïa: «Mal haja qui se n’irà encara ni encara...» E nós llavors no hi responguem. 112

< Barcelona, BC, ms. 976, f. 143r

L’art i la creació a les cròniques i selecció de passatges

59. Segons que dessús és expressat, nós exceptam de la dita remissió certes persones nomenades, de les quals teníem preses vint. E, ans de la festa de Nadal cinc dies, donam-los sentència en lo nostre real, en la casa baixa, prés lo portal major. E, com foren menats denant, fallí’n un qui no es trobà, qui havia nom En Rull, un dels mellors mariners que nós havíem en València. E donam la sentència en aital manera que quatre d’aquells, qui eren generosos, foren escapçats, ço és, En Joan Roiç de Corella e En Ponç DesSoler e En Ramon Escorna e En Jacme de Romaní e lo adalill qui fo pres en la torre de Puçol. Dels altres hi havia tres juristes, e tots los altres eren gent del poble, mercaders e menestrals, entre los quals hi hac un barber qui havia nom Gonçalvo, lo qual, segons que damunt havem recitat, lo jorn que es mogué lo avalot en la ciutat, aquell vespre, lo dit Gonçalvo, ab quatre-cents hòmens de sos sequaces, venc ballar ab trompes e ab tabals al nostre reial, e, volguéssem o no, haguem a ballar ab ells nós e la reina. E lo dit Gonçalvo mes-se enmig de nós e de la reina, e dix aquesta cançó: Mal haja qui se n’irà encara ni encara... E nós diguem-li, com haguem donada la sentència: — Vós nos digués, l’altre jorn, com vingués ballar al nostre reial, tal cançó: Mal haja qui se n’irà encara ni encara... A la qual cançó no us volguem respondre. Mas ara responem-vos: E qui no us rossegarà susara, susara! 113

Capítol 4 Les dones a les cròniques catalanes Núria Silleras Fernández

114

Capítol 4 Les dones a les cròniques catalanes

Núria Silleras Fernández Núria Silleras Fernández, doctora en història medieval, és professora al Departament d'Espanyol i Portuguès de la Universitat de Colorado Boulder des del 2009. Prèviament havia ensenyat als departaments d’història i de literatura de la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz, i també a la Universitat Autònoma de Barcelona. 115

Les dones a les crĂ˛niques catalanes

Capella de Santa Ă&#x20AC;gata del Palau Reial Major

116

Les dones a les cròniques catalanes

La seva recerca i les seves nombroses publicacions se centren en la història cultural i el gènere a l’edat mitjana i el Renaixement a la península Ibèrica, Europa i el Mediterrani. Més informació

https://www.youtube.com/ watch? v=ssF5ZLzdaqI&feature=yout u.be

117

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms), f. 3r

Llibre dels fets del rei Jaume I [Concepció i naixement del rei Jaume] 5. Ara comptarem en qual manera nós fom engenrats e en qual manera fo lo nostre naixement. Primerament en qual manera fom engenrats nós. Nostre pare, lo rei En Pere, no volia veser nostra mare, la reina. E esdevenc-se que una vegada lo rei, nostre pare, fo en Llates, e la reina, nostra mare, fo en Miravalls. E venc al rei un ric hom, per nom En Guillem d’Alcalà, e pregà’l tant, que el féu venir a Miravalls, on era la reina, nostra mare. E aquella nuit que abdós foren a Miravalls vulc nostre Senyor que nós fossem engenrats. E quan la reina, nostra mare, se sentí prenys, entrà-se’n a Montpesller. 119

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms), f. 8r

Llibre dels fets del rei Jaume I [Casament del rei Jaume amb Elionor de Castella] 18. E nòs haguem per muller la reina Dona Lionor per consell de nostres hòmens, que ens consellaven que pus nostre pare no havia pus fill sinó nós, que prenguéssem muller estan jove, per ço car ells havien grand reguard de nostra vida per raó de malauties o de metzines que ens donassen, e que en totes guises volien que hereu romangués de nós per tal que el regne no eixís de la natura; per ço, quan lo comte Don Sanxo, fill del comte de Barchinona, e Don Ferrando, qui era nostre oncle e fo fill del rei Don Anfós, entenien cascú d’ells que fossen reis, que ja hi havien punyat en nostra ninea, quan nós érem en Montsó. E per aquella temor consellaren-nos que nós que prenguéssem per muller la filla del rei N’Alfós de Castella. 120

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 943, f. 66v

Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot Capítol LI. Com l’infant En Pere d’Aragó pres per muller la filla del rei de Sicília E sobre ço estegren aquí tant, tro que lo venc lo Pascor. E el rei aparellà moltes galeres e comenà la donzella a un comte qui havia nom comte Bonifaï e a En Ferran Sanxis; e meseren-se en les galeres e partiren de Principat e vengren a Montpesller, e aquí fo lo rei En Jacme d’Aragó ab gran cavalleria e l’infant En Pere e l’infant En Jacme e llur germana Dona Maria, qui era donzella e qui era una de les pus belles dones del mon. Les corts foren molts grans e riques, e el noble infant En Pere pres la filla del rei Manfrè per mulller a l’esglesia major de Montpesller, nostra Dona Santa Maria de les Taules. E puis lo rei en Jacme d’Aragó anà tro a Montferran e aquí hac vistes ab lo rei de França, que puis fo regina ab Felip, lo filll major del rei Lluis de França. E el comte Bonifaï tornà-se’n ab les galeres al rei Manfrè molt alegrement, e la dona muller del noble enfant En Pere anà-se’n en Catalunya. 121

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

< Barcelona, BC, ms. 943, f. 116v

Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot Capítol CIII. Com la regina se’n venc a Messina, e com los hòmens de la terra la reeberen ab gran honor Açò fo en el mes d’abril que el rei d’Aragó hac conquest lo regne de Sicilia e hac menades a fi totes les coses, segons que és contingut en aquest libre. E madona la reina Constança, qui fo filla del rei Manfrè, muller del rei d’Aragò venc en Sicilia, a Tràpena, ab dos fills del rei d’Aragó e ab una filla, dels quals fills havia nom lo major Jacme, e l’altre menor, Frederic; e lleixà’n altres dos fills en Catalunya e en Aragó, ço és a saber lo major de tots, qui havia nom N’Anfós, e l’altre, qui era menor de tots, En Pedro. Quan madona la reina fo venguda a Tràpena ab son navili, davallà en terra, e les gents receberen-la ab gran honor, així com cella qui era llur dona natural, néta de l’emperador Frederic; e d’aquí cavalà tant per jornades tro que fo a Messina. Ço fo a l’eixida d’abril que el rei era en la ciutat de Messina, e fo molt alegre de la venguda de la reina e de sos fils e fóu molt gran festa per ella. 122

< Barcelona, BC, ms. 943, f. 125r

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot Capítol CX. Com lo rei Carles féu armar vint galeres a Marsella e madona la reina d’Aragó vint a Messina. [...] Quan madona la reina Constança, qui era en la ciutat de Messina, sabé aquest ardit, féu aitantost armat un lleny de quaranta rems e trameseren-lo en Malta a les gents que ella hi havia trameses, qui tenien assetjat lo castell de Malta e el combatien ab trabuquets, que s’en llevassen e que se n’anassen a la ciutat de Malta e que es guaitassen molt bé, que les galees del rei Carles hi devien anar. E aitantost com aquelles gents qui eren per la reina en Malta hagren haüt lo missatge, llevaren-se d’aquí e anaren-se’n a la ciutat de Malta e pensaren de guaitar e de guardar la ciutat. E madona la reina féu armar vint-e-dues galees de catalans e d’almogàvers qui eren romases en Messina; sí que les galees foren molt probrament armades de bones gents e de bon arnès, que la major partida dels bons hòmens d’armes e dels bons mariners se n’eren tornats en Catalunya ab lo rei. De les quals galees fo almirall un cavaller de la casa de la Reina qui havia nom Roger de Lòria. Quan les galees foren armades a aparellades, madona la reina se féu venir l’almirall e els còmits de les galees e féu-llur manament que costejassen tota la Sicilia per trobar les galees dels proençals e, si no les trobaven aquí, que les cercassen en Malta. 123

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

Barcelona, BC, ms. 943, f. 133v >

Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot Capítol CXX. Com madona la reina d’Aragó féu armar trentatres galeres e d’altres llenys a Messina [...] E, quan venc lo darrer divendres de maig, totes les galees foren recollides e aparellades molt ricament; e madona la reina tramès missatge a son almirall, qui havia nom En Roger, cavaller de casa de la reina e a tots los còmits e als notxer, que venguessen davant ella; e aitantost davallaren en terra e vengren-li davant. E madona la reina dix a l’almirall tot en plorant: 124

< Barcelona, BC, ms. 943, f. 134r

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

-Amic Roger, ben saps tu como jo t’he nodrit, petit enfant, e mon senyor lo rei d’Aragó t’ha nodrit e molt amat e t’ha fet gran bé e gran honrament e t’ha fet almirall de la sua host, per ço cor ha gran fe en tu e sap que es lleiall e valent e prous; e ara és mester que ho sies, que jo e mos enfants e tota ma companya estam en fe de Déu e de tu.

Quan madona la reina hac dit açò, e l’almirall s’agenollà als

seus peus e besà-li la mà e puis, es-li les mans entre les sues e féu-li homenatge e dix-li:

-Madona, no us temats de res, que anc lo senyal del rei

d’Aragó no fo vençut ne tornà atràs; ans ha vençut e vencerà tots temps sos enemics. E jo he fe en Déu que ho faré en tal guisa, que mon senyor lo rei e vos ne serets pagats.

Ab tant, tots los còmits e les notxers faeren homenatge a

madona la reina e preseren comiat d’ella; e la reina, plorant molt tendrament, comanà’ls a Déu e a la sua beneita mare. [...] Quan totes les gents de galees foren armades e aparellades, molt los féu bell veer; que anc no en foren altres tan bé armades, ne anc no fo més vist tan bell armament de belles cuirasses de samits e de draps d’aur e de bells capells de ferre febrits e de bells escuts e de bones ballestes e de bones llances ab fers febrits, que cascuna valia mitja onça d’aur. 125

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

Crònica de Ramon Muntaner [Naixença de Jaume I] 5. Així que el dicmenge a nit, quan tothom fo colgat al palau, los dits vint-e-quatre hòmens bons e abats e priors e l’oficial del bisbe e hòmens d’ordre e les dotze dones e les dotze donzelles ab los ciris en la mà entraren en lo palau, e els dos notaris; e vengren entrò a la cambra de senyor rei a la porta. E aquí entrà la madona la reina. E ells estegren defora agenollats en oracions tots ensems. E lo rei e la reina foren en llur deport, que lo senyor rei cuidava tenir de prop la dona de què era enamorat. E ixí estegren aquella nit mateixa totes les esgleies de Montpesller obertes, e tot lo poble que hi estava pregant Déu, així como davant és dit que era ordonat. E con fo alba los prohòmens tots e prelats e hòmens d’ordre e dones, cascun ab son ciri encès en la mà, entraren en la cambra on lo rei era en son llit ab la reina, e meravellà’s e saltà tantost sobre el llit et pres l’espaa en la mà. E tots agenollaren-se e digueren en plorant: -Senyor, mercè sia de gràcia e de mercè vostra, que vejats qui us jau de prop. E la reina dreçà’s, e el rei la conec. E sí li contaren tot ço que havien tractat. E lo rei dix que, pus així era, que plagués a Déu que fos complit llur enteniment. E sí cavalcá aquell dia e es partí de Montpesller. 126

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

< Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Iaume Primer ... e de molts de sos descendents. En Valencia: en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558. f. Vv. (p. 125) < Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Iaume Primer ... e de molts de sos descendents. En Valencia: en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558. f. CLIr

Crònica de Ramon Muntaner [Noces de Jaume II amb Blanca d’Anjou] 182. E, com la cort la cort fo ajustada, lo senyor rei hac son consell ab sos barons, prelats e cavallers, ciutadans e hòmens de viles; e a la fin la pau fo atorgada en aital manera con davant havets entès. E los missatges tornaren-se’n al rei Carles e al cardenal, que atrobaren a Montpesler, e faeren llur fermetat de totes les paus. E tantost tots ensems, ab l’infanta madona Blanca, que amenarem molt honradament e bé acompanyada, vengren a Perpinyà; e, con foren a Perpinyà, lo senyor rei d’Aragó, e l’infant En Pere ab ell, e molt honrat cabdal de Catalunya e d’Aragó, ab ell foren a Gerona. [...] E el solaç e el deport se moc entre ells, que el senyor rei d’Aragón anà veure lo rei Carles e la infanta, muller sua; e li posà lo senyor rei la corona al cap , la pus rica e la pus bella que de les unes parts a les altres; e fo ordonat que, ab la gràcia de Déu, que la missa oïssen al monestir de Vilabertran e que faessen llurs noces; e lo senyor rei féu-hi fer una casa de fusta, la pus bella que anc fos feta de fusta. E lo monestir és honrat lloc e bell e bon. 127

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

< Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Iaume Primer ... e de molts de sos descendents. En Valencia: en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558. f. CLIv

E així con ho hagren ordonat, així es complí; que al dit monestir de Vilabertran foren tuit, e quí hac gran alegre e gran festa per moltes raons. La una raó per lo matrimoni qui a la bona hora se féu, que ben pot hom dir que anc tan bell parell de marit e de muller no s’acostaren null temps; que del senyor rei vos pusc dir que és lo pus graciós senyor e lo pus cortès e el pus ensenyat e el pus savi e millor d’armes qui anc fos e dels bons cristians del món; e de madona la reina Blanca pot hom dir, així mateix, que fo la pus bella dona e la pus savia e la pus graciosa a Déu e a sos pobles que anc fos regina neguna e la millor crestiana; que ella era fontana de gràcia de totes bonees. Per què Déus hi tramès la sua gràcia, que anc no fo marit ne muller de neguna condició qui tant s’amassen; per què a ella pot hom dir lo mot que les gents de Catalunya e d’Aragó e del regne de València li dixeren: que l’apellarien “la santa reina Dona Blanca, de santa pau”; que pau santa e bona ventura venc per ella a tota la terra. E segons que per avant oirets, eixiren-ne molts fills e filles, qui tots foren bons a Déu e al mon. 128

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

< Chronique catalane de Pierre IV d’Aragon III de Catalogne, dit le Cérémonieux ou del Punyalet. Editée par Amédée Pagès. Toulouse: Édouard Privat; Paris: Henri Didier, 1941. p. [401]. (Bibliothèque méridionale; 2. Série; 31).

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós Apèndix 1. [...] Item, en lo temps mateix, morí nostra filla, la reina Constança, muller del dit rei Frederic de Sicilia, romanent-ne una filla apellada Maria, la qual creixent, los barons del regne se llevaren e exhortaren lo dit rei llur, dient-li en qual manera la casa d’Aragó havia presa la senyoria del dit regne de Sicília sens voluntat e consentiment del papa per qui es tenia, per què los reis, predecessors seus, no l’havien posseït ab lo títol que el devien posseir. E eixií li consellaven que ell lo’s faés con129

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

fermar per lo papa, E aquest fo un punt. L’altre punt era, de què l’assabentaren, que, como lo rei Frederic, son avi, hagués ordonat en son testament que, en lo regne de Sicília, no pogués hereter sinó mascle, e que, per defalliment de mascle, tornàs a la casa d’Aragó, e ell no hagués progenia masculina, mas femenina, li daven de consell que més valia que la sua filla, qui era la sua carn, hi heretàs que no mascle llunyedà, al qual consell lo dit rei de Siciília donà orella; per la qual raó tramès en Roma e, ab gran suma de moneda que en donà lo dit rei, obtenc la confirmació e concessió del papa, que era apellat Gregori, e per ço fon imposat nom a la dita concessió Gregoriana, així que, llavors, lo vincle de la casa d’Aragó, segons opinió d’alguns, fo extint. 130

Les dones a les cròniques catalanes i selecció de passatges

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós 3. [...] E, morta la dita reina, lo rei Don Enric de Castella nos requerí que la dita nostra filla donàssem a son fill, e, si no ho volíem, que ens desafiava. [...] En aquest temps morí lo papa Gregori, per mort del qual los cardenals elegiren papa apellat Urbà, e per ço com no es trobaren bé ab ell sinó tres, totos los altres lo desempararen e anaren-se’n a Fundis, on elegiren altre papa apellat Climent, lo qual se’n venc a Avinyó, així que dos papes foren ensems en l’Esglesia. E nós, veent la barataria o malvestat en aquells, volguem ésser indiferents, la qual indiferència nos durà mentre visquem, car no volguem obeir a la u ne a l’altre, llevant-los les temporalitats, ans nos daven los beneficis, per ço com no soferíem que bulles d’aquells fossen obeïdes en nostra terra. 131

Capítol 5 Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya Almudena Blasco Vallés, historiadora

< Naus de llevant de la Biblioteca de Catalunya

Capítol 5

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya Almudena Blasco Vallés, historiadora La Biblioteca de Catalunya recull, conserva i difon el patrimoni escrit, gràfic, musical, sonor, audiovisual i editorial de Catalunya, tant en format analògic com digital, i el posa a disposició dels investigadors. Té un paper molt rellevant en la labor de preservació del patrimoni bibliogràfic de Catalunya. Es troba a l’edifici de l’antic Hospital de la Santa Creu i les naus gòtiques de les velles estances de l’Hospital constitueixen un marc únic per a l’estudi i la investigació. 133

Les crĂ˛niques a la Biblioteca de Catalunya

Sala Prat de la Riba

134

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

Fou fundada l’any 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de recollir i difondre els elements relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. D’entre les primeres peces fundacionals, destaquen dos manuscrits, un de la crònica de Bernat Desclot i un altre de la de Ramon Muntaner. Seguidament hi ingressaven –i hi continuen ingressant– més fons que afegien nous testimonis tant manuscrits com impresos per a l’estudi de la historiografia catalana i, en definitiva, de la cultura del país. Així, els fons de la Biblioteca de Catalunya ofereixen als especialistes un conjunt ric tant en cròniques manuscrites i impreses com en fonts historiogràfiques que són de consulta obligada per als investigadors; autors com Narcís Feliu de la Penya amb l’obra Anales de Cataluña, publicada a Barcelona en tres volums el 1709 per la impremta de Josep Llopis, o Jaume Finestres i Monsalvo, amb la Historia de el Real Monasterio de Poblet, impresa en cinc volums a Cervera entre els anys 1753 i 1765 per Josep Barber, són només una mostra de la riquesa del fons. 135

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

La nau de llevant, Sala d’Humanitats des de l’any 1964, actualment és una sala de consulta general, on es troben les obres de filologia, literatura, història i geografia.

136

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya custodia dotze manuscrits, dels cinquanta-vuit conservats, de les cròniques catalanes que es poden consultar a través de la Memòria Digital de Catalunya, un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb el patrimoni català. A aquest conjunt cal afegir altres manuscrits d’època més moderna, que presenten l’obra en altres llengües, per exemple, la versió llatina de Pere Marsili del Llibre dels fets del rei Jaume I (ms. 1018), una versió fragmentària en castellà (ms. 307), o altres manuscrits que reprodueixen passatges de les diferents cròniques. Es tracta d’un conjunt de referència per al patrimoni català, al qual cal sumar les primeres edicions impreses fetes durant els segles XVI i XVII, així com gairebé la majoria de les edicions posteriors, impreses essencialment a partir del segle XIX, la centúria de la Renaixença. 137

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Nau de ponent

La Biblioteca de Catalunya reuneix gairebé totes les obres dels historiadors catalans. Així, tota mena d’estudis, anàlisis, seleccions, adaptacions o recreacions s’hi apleguen per constituir un fons ampli i sòlid que es posa a l’abast dels investigadors i del públic en general que vulguin iniciar, novament, un estudi aprofundit i complet de les cròniques catalanes. Dels manuscrits i primeres edicions, en són especialment rellevants les peces següents: 138

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Barcelona, BC, Bon. 10-VI-3 (ms.) (olim ms. 1734), f. 33v

Llibre dels fets del rei Jaume I Bon. 10-VI-3 (olim ms. 1734) Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest manuscrit fou copiat per Joan de Barbastre, curial de la Cancelleria de Pere el Cerimoniós, qui probablement va seguir com a model un manuscrit diferent del de Poblet. A l’inici de l’obra s’afirma l’autoria del rei. És el segon manuscrit més antic conegut, datat el 1380, ja que el primer, l’esmentat manuscrit de Poblet, que es troba a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 1, és de l’any 1343. El manuscrit conservat a la BC està escrit sobre pergamí en lletra gòtica cancelleresca, està ornamentat amb caplletres il·luminades i dos dibuixos, l'un al marge inferior del f. 33v, on hi ha representat un dominic, i l’altre, al marge dret del f. 41v, on es poden veure altres dos dominics davant d'una ciutat. Va ingressar a la Biblioteca de Catalunya l’any 1948, a través del llegat de la senyora Mercedes Chacón, vídua d’Isidre Bonsoms. 139

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Barcelona, BC, ms. 1018, f. 14v

Ms. 1018 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest manuscrit transmet la versió llatina i és una còpia tardana del Llibre dels fets del rei Jaume I. L’obra fou encarregada a Pere Marsili per Joan II a principis del segle XIV. Data del segle XVI i conté notes marginals de l’historiador Jerónimo Zurita en castellà i llatí. La BC conserva un altre manuscrit en versió castellana, fragmentari i encara més tardà, del segle XVIII (ms. 307). 140

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

Chronica, o, Commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme per la gracia de Deus Rey de Aragó, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Urgell e de Muntpeller. En Valencia: en casa de la biuda de Ioan Mey Flandro, 1557.

Exemplars a la BC Text complet a la Memòria Digital de Catalunya La primera de les cròniques no s’estampà fins al 1557 i fou per encàrrec dels jurats de la ciutat de València. D’aquesta primera edició del Llibre dels fets del rei Jaume I, la BC en conserva dos exemplars. Es tracta d’una edició que van imprimir a València els hereus de Joan Mey —una nissaga d’impressors destacada en aquella ciutat durant els segles XVI i XVII— amb una tipografia acurada i bella, produïda amb un interès de potenciar la història del regne. Aquesta edició, basada en el manuscrit fragmentari conservat a El Escorial, comptà amb dos tiratges que presenten lleugers canvis a la portada i al verso; un inclou l’escut de la corona espanyola i l’altre el del regne de València, amb l’objectiu d’adreçar-los a públics diferents. 141

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Barcelona, BC, ms. 486, f. 15v

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot La Biblioteca de Catalunya custodia vuit còpies en català d’aquesta crònica, de les vint-i-una conservades arreu. Les còpies de la BC abracen quatre segles, del XIV al XVII. Les més rellevants són les següents. Ms. 486 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquesta és una de les còpies més rellevants d’aquesta crònica, ja que és la més antiga que es conserva, datada entre 1300 i 1350. Es tracta d’un exemplar gairebé coetani a la segona redacció de Bernat Desclot. És en pergamí, en una lletra gòtica pròpia del final del segle XIII o la primera meitat del segle XIV. Conté dues miniatures de temàtica cavalleresca (f. 15v). Va ingressar a la BC l’any 1916 procedent del fons de la Biblioteca Dalmases. 142

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Barcelona, BC, ms. 943, f. 14r

Ms. 943 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Aquest còdex miscel·lani recull la crònica de Bernat Desclot i és datat entre 1325 i 1375. Fou copiat en paper i porta anotacions marginals de l’historiador Jerónimo Zurita. El text de Desclot s’inicia al foli 14r. 143

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Barcelona, BC, ms. 152, f. 1r

Ms. 152 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Es tracta d’un manuscrit també en paper datat entre 1350 i 1400, escrit en lletra gòtica librària, i sembla contenir la primera versió del text de la crònica de Desclot. La peça intercala altres textos historiogràfics, en particular uns fragments de la versió catalana de les Gesta comitum Barcinonensium. Ingressà a la Biblioteca de Catalunya a través de la compra de la biblioteca de Pròsper de Bofarull. 144

Les crĂ˛niques a la Biblioteca de Catalunya

Barcelona, BC, ms. 1, f. 8r

145

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

Ms. 1 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Datat entre 1350 i 1450, escrit igualment en paper i en lletra gòtica librària a dues tintes. En el primer foli s’observa una caplletra A bellament ornamentada. Aquesta peça va ser adquirida al setembre de 1907 per l’Institut d’Estudis Catalans i fou una de les primeres peces del fons de la Biblioteca de Catalunya. 146

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Barcelona, BC, ms. 1, f. 8r

Ms. 241 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Manuscrit incomplet datat entre 1350 i 1450. Tot i que avui dia encara no s’ha establert un stemma que relacioni tots els manuscrits conservats, aquest es podria incloure entre els que transmeten la segona redacció de Desclot, formada pels capítols 1-130, tal i com succeeix amb els ms. 486, ms. 1, ms. 241 i ms. 306 de la Biblioteca de Catalunya, i els conservats a Saragossa i a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. 147

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Portada de l’edició de 1616, escut de L. Fernández de Córdoba

Exemplars a la BC Text complet a Google Llibres Es tracta de la primera edició impresa de la crònica de Bernat Desclot, la darrera de les quatre grans cròniques que s’estampà. Sortí l’any 1616 del taller de Sebastià de Cormellas, un dels impressors més importants de Barcelona. L’obra fou traduïda al castellà pel polític i historiador Rafael Cervera, amb una clara intenció propagandística de la grandesa de la història de Catalunya, en un context històric de tensió entre els diferents regnes. L’edició fou dedicada a Luis II Fernández de Córdoba, duc de Sessa. 148

Les crĂ˛niques a la Biblioteca de Catalunya

Barcelona, BC, ms. 4

149

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

Crònica de Ramon Muntaner Ms. 4 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya És el segon manuscrit més antic conservat de les vuit còpies que existeixen; el primer es troba a la Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial. Tot i que està incompleta és una peça rellevant, datada el 20 de juliol de 1353, en paper, escrita a tres tintes i en lletra gòtica catalana tardana. El manuscrit contenia la crònica de Desclot abans de la de Muntaner. Va ser adquirit per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1908. La Biblioteca de Catalunya conserva, també, altres peces on es troben passatges de la Crònica de Muntaner. Es tracta de fonts indirectes, tals com el ms. 241, ms. 152 o ms. 487, tots del segle XV. 150

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

< Portada de l’edició de 1558, escut xilogràfic de València

Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Iaume Primer ... e de molts de sos descendents. En Valencia: en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558.

Exemplars a la BC Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Primera edició impresa de la Crònica de Ramon Muntaner, estampada a València per la vídua de Joan Mey, seguint el projecte d’edició de les cròniques iniciat amb el Llibre dels fets. 151

Les crĂ˛niques a la Biblioteca de Catalunya

Sala Prat de la Riba

152

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

Crònica general del rei Pere III el Cerimoniós o Crònica de Sant Joan de la Penya Aquesta crònica i la de Jaume I el Conqueridor tenen l’honor de ser les úniques que sabem que van ser escrites en tres llengües: llatí, aragonès i català. D’aquesta obra, la Biblioteca de Catalunya no en conserva cap manuscrit, sí que disposa d’edicions impreses. De la versió en català d’aquesta obra, cal destacar l’aportació d’Amadeu-J. Soberanas, conservador en cap de la Secció de Manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, en el llibre: Crònica general de Pere III el Cerimoniós: dita comunament Crònica de Sant Joan de la Penya. Barcelona: Alpha, 1961. Exemplars a la BC 153

Les crĂ˛niques a la Biblioteca de Catalunya

Pintures monocromĂ tiques a la nau de tramuntana

154

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya

Barcelona, BC, ms. 976, f. 1r >

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós Ms. 976 Text complet a la Memòria Digital de Catalunya Es tracta d’una còpia tardana, del segle XVI. La primera, però, es conserva a la Real Academia de la Historia i data de principis del segle XV. El títol consta a l’inici del manuscrit: “Coronica feta por lo rey en Pere Terçé”. I continua amb la confessió que conté tots els grans fets que li han sobrevingut al rei durant “lo temps de la nostra vida: començant los a nostra nativitat”. És un manuscrit en paper, i conté algunes lletres capitals ornamentades. Va ingressar a la Biblioteca de Catalunya l’any 1928. 155

Les cròniques a la Biblioteca de Catalunya < Portada de l’edició de 1547 on s’hi pot observar la marca de l’impressor

Chroniques de Espanya fins aci no diuulgades: que tracta dels nobles e inuictissims reys dels Gots y gestes de aquells y dels co[m]tes de Barcelona e reys de Arago: ab moltes coses dignes de perpetua memoria. Compilada per lo honorable y discret mossen Pere Miquel Carbonell ... Nouament imprimida en lany MDxlvij. Y estampat en la insigne ciutat de Barcelona: per Carles Amoros y ha despesas de mossen Jaume Manescal y mossen Raphael Deuder Major y mossen Jonot Gordiola y mossen Jonot Trinxer ..., a XV de noembre 1546 [i.e. 1547].

Exemplars a la BC Text complet a Google Llibres La primera edició impresa del Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós (folis 101-199), duta a terme per l’arxiver reial i notari Pere Miquel Carbonell, recopila una història de la Corona d’Aragó des dels orígens fins a la seva època, seguint diverses fonts, en resposta a l’edició de Pere Tomic d’Històries e conquestes (1495). La Biblioteca de Catalunya conserva tres exemplars d’aquesta edició. Aguiló ja va observar discrepàncies entre la data de la portada i la del colofó. Aquest error va fer pensar en dues edicions. Altres autors i fonts consideren que la data d’edició és el 1547. 156

CapĂtol 6 Manuscrits, edicions impreses i estudis TĂ nia Alaix i Gimbert, Biblioteca de Catalunya

CapĂtol 6

Manuscrits, edicions impreses i estudis TĂ nia Alaix i Gimbert, Biblioteca de Catalunya 158

Els manuscrits de les quatre grans cròniques i la seva bibliografia Aquesta bibliografia vol presentar un breu estat de la qüestió sobre els diversos manuscrits que transmeten les quatre grans cròniques, ja sigui de forma completa o fragmentària; ja sigui en la versió original, o en alguna de les diverses llengües a què es van traduir. Acompanya aquestes referències manuscrites un repertori de les distintes edicions que se n’han fet. També aquí considerem les edicions en la llengua original, les traduccions i les versions primitives o adaptades. Fins i tot no ens ha semblat improcedent d’indicar les antologies i les versions adreçades al públic infantil i juvenil. Sense pretendre en cap moment l’exhaustivitat hem intentat de ser força complets en allò que és essencial. Per a altres detalls, com, per exemple la paginació i les característiques formals dels llibres, remetem a la descripció dels catàlegs de la Biblioteca de Catalunya. Al capdavall, el nostre propòsit no és altre que el d’oferir als estudiosos i als interessats les primeres eines perquè ells mateixos s'apropin a un estudi més aprofundit d’aquests monuments de la historiografia catalana. 159

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre dels fets del rei Jaume I Còpies manuscrites conservades: Text original:

Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 1, any 1343, en pergamí. Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ms. B-109, darrer quart del s. XIV, un foli en pergamí. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Bon. 10-VI-3 (ms.) (olim ms. 1734), any 1380, en pergamí. San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial, ms. Y.III.5, mitjan s. XV, en paper. Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/10121, primera meitat del s. XVI, en pergamí. Madrid, Palacio Real, Real Biblioteca, ms. II-475 (olim 2.F.I.), s. XV-XVI, en paper.

Llibre dels fets del rei Jaume I

Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 69, any 1619, en paper, codex descriptus del 07 ms. 1 conservat en aquesta mateixa biblioteca. Madrid, Real Academia de la Historia, ms. 9-4769, primera meitat del s. XVI, en pergamí. Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/893 (olim F. 67), s. XVII, en paper, codex descriptus de Bon. 10-VI-3 (ms.) (olim ms. 1734) conservat a la Biblioteca de Catalunya. Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Col·leccions, Manuscrits, Miscel·lània, Vària, núm. 41 [abans Mercè, ms. 90], còpia del P. Ribera (1652-1738), en paper, codex descriptus de 07 ms. 1 conservat al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 225 (olim ms. 2256), s. XVIII, en paper. Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/13208, s. XVIII, en paper, codex descriptus de Y.III.5 conservat a la Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial. 160

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre dels fets del rei Jaume I

Edicions impreses: Text original:

Passatges en fonts indirectes:

Palma, Arxiu del Regne de Mallorca, Fons especials, Col·leccions factícies, còdex 40, s. XIV, en pergamí, versió en llatí de Pere Marsili i en català a partir del capítol de la conquesta de Mallorca.

Traduccions:

Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 64, any 1314, en paper, versió llatina de Pere Marsili. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 1018, s. XVI, en paper, versió llatina de Pere Marsili, amb notes marginals de Jerónimo Zurita. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 307, s. XVIII, en paper, versió fragmentària en castellà.

Libre dels feyts: esdeuenguts en la uida del molt alt senyor rey en Jacme lo Conqueridor. Tret del M.S. que lonrat en Ponç de Copons ... feu escriure de la ma den Celesti Destorrents. Barcelona: Estampa de C. Verdaguer y Ca., 1872. Chronica o comentaris del gloriosssim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler: dictada per aquell en sa llengua natural. De nou feyta estampar per Marian Aguiló y Fuster. Barcelona: Llibrería d’Alvar Verdaguer, 1873. Libre dels feyts: esdeuenguts en la uida del molt alt senyor rey, en Jacme lo Conqueridor. [Barcelona: Aguiló, 1904]. Cronica o comentaris del gloriosíssim y invictísim Rey En Jaume Primer, Rey d'Aragó, de Mallorca y de Valencia, Comte de Barcelona, d’Urgell y de Montpeller, feta y escrita per aquell en sa llengua natural. Barcelona: Tipografia Catalana, 1905. (Biblioteca clàssica catalana; 1-2). Reimpressió amb grafia modernitzada, a càrrec de Ferrer i Vidal. 161

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre dels fets del rei Jaume I

Crònica. Pere Antoni Beuter; introducció i edició d’Enric Iborra. València: Diputació Provincial de València, 1982. (Biblioteca d'autors valencians; 4). Crònica del rei en Jaume I, el Conqueridor. Adaptació del text antic al català modern per Manuel de Montoliu. Valls: L’Enxeneta, 1926. Crònica. Text per Josep Ma. de Casacuberta; traducció per E.B.. Barcelona: Barcino, 1926-1962. (Col·lecció popular Barcino). Edició encarada amb una versió al català modern a càrrec de Marçal Olivar i Josep Ma. Casacuberta amb la col·laboració de Ramona Violant.

Chronica del glorios rey en Iacme, per la gracia de Deus rey Darago, de Mallorques e de Valencia, comte de Barcelona e de Urgell e de Montpesller, de tots los feyts e de les gracies que nostre Senyor li feu en la sua vida. Barcelona: [s.n.], 1932. A cura de Ramon d’Alòs-Moner, edició fragmentària de la de 1557.

Les quatre grans cròniques. Jaume I ... [et al.]; revisió del text, pròlegs i notes per: Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971. (Biblioteca perenne; 26). Chrònica o commentari del gloriosissim e invictíssim rey en Iacme. Pròleg de Manuel Sanchis Guarner. València: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València, 1978. Facsímil a partir de l’edició de 1557

Crònica, o, Llibre dels feits. A cura de Ferran Soldevila. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Les millors obres de la literatura catalana; 86). Llibre dels fets del rei En Jaume. [Edició a cura de] Jordi Bruguera. Barcelona: Barcino, 1991. (Els nostres clàssics. Col·lecció B; 10-11). Chronica, o, Commentari del gloriosissim, e invictissim Rey en Iacme. València: Ajuntament de València, 1994. Facsímil de l’edició de 1557.

Llibre dels fets. Introducció, transcripció i actualització a cura d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí; índex toponomàstic a cura de José Manuel Carrillo i Jordi Xavier Escartí. Catarroja; Barcelona: Afers, 1995. (Textos clàssics; 1). La memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. [Estudi a cura de] Stefano Maria Cingolani. Barcelona: Base, 2006. (Apographa historica Cathaloniae. Series historica; 12). Llibre dels feits del rei En Jaume. [A cura de] Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 73). (Les quatre grans cròniques; 1). 162

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre dels fets del rei Jaume I

Traduccions:

Llibre dels feits. [A cura de] Jordi Bruguera. Barcelona: Proa, 2008. (A tot vent; 479). El Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor. [estudi i edició:] Agnès i Robert Vinas; versió en català modern: Josep Maria Pujol; [traducció del text francès: Lluís M. Todó i Montserrat Reblagiato]. Mallorca: Moll, 2008. Libre que feu lo glorios rey En Jaume ... de tots los fets e les graties que vostre senyor li feu en la sua vida. Vida del glorios martir monsenyor sant Jordi. València: Generalitat Valenciana, Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques; Madrid: Patrimonio Nacional, 2009. Edició facsímil a partir de la còpia conservada a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid.

Llibre dels feits del rei En Jaume. Estudis i edició a cura de: Antoni Ferrando i Francés, Vicent Josep Escartí i Soriano; pròleg de Pere Maria Orts i Bosch. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010. (Col·lecció facsímils; 5). Edició facsímil a partir de la còpia de 1380 conservada a la Biblioteca de Catalunya.

Historia del rey de Aragón, don Jaime I, el Conquistador. Escrita en lemosín por el mismo monarca; traducida al castellano y anotada por Mariano Flotats y Antonio de Bofarull. Barcelona: Imprenta y Lib. de la Sra. Viuda e Hijos de Mayol, 1848. Historia del rey de Aragón, don Jaime I, el Conquistador. Escrita en lemosín por el mismo monarca; traducida al castellano y anotada por Mariano Flotats y Antonio de Bofarull. Madrid: Librería de los Sres. Gaspar y Roig, 1848. Historia del rey de Aragón, don Jaime I, el Conquistador. Escrita en lemosín por el mismo monarca; traducida al castellano y anotada por Mariano Flotats y Antonio de Bofarull. Valencia: Librería de Rosa Lopez, 1848. The chronicle of James I, King of Aragon, surnamed The Conqueror (written by himself). Translated from the Catalan by the late John Forster; with an historical introduction, notes, appendix, glossary and general index by Pascual de Gayangos. London: Chapman and Hall, 1883 Gestas del rey don Jayme de Aragon. Madrid: Sociedad de Bibliófilos Madrileños, 1909. (Sociedad de Bibliófilos Madrileños; 1). 163

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre dels fets del rei Jaume I

Crónica histórica o Llibre dels fets. Traducción del catalán, prólogo y notas por Enrique Palau. Barcelona: Iberia, 1958. (Obras maestras). The chronicle of James I, King of Aragon, surnamed The Conqueror (written by himself). Translated from the Catalan by the late John Forster; with an historical introduction, notes, appendix, glossary and general index by Pascual de Gayangos. Farnborough: Gregg Int. Publ., 1968. Reimpressió de l’edició de 1883.

Le livre des faits de Jaume le Conquérant. [Traductions et synthèses:] Agnès et Robert Vinas. Perpignan: Societé Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, 2007. (Société agricole, scientifique et littéraire des PyrénéesOrientales; 114).

Libre dels feyts del rey en Jacme: edición facsímil del manuscrito de Poblet (1343) conservado en la Biblioteca Universitaria de Barcelona. Introducción de Martín de Riquer. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1972.

Livro dos feitos. Tradutores: Luciano José Vianna, Ricardo da Costa. São Paulo: Instituto Brasileiro de Filosofia e Ciência “Raimundo Lúlio” (Ramon Llull), 2010. (História; 5).

El Llibre dels feyts: crónica de Jaime I. Adaptación de la traducción castellana por Flotats y Bofarull; estudio preliminar, regesta y transcripción del códice de Poblet realizada por Vicente García Edo. [Valencia]: Vicent García, DL 1989. The Book of deeds of James I of Aragon: a translation of the medieval Catalan Llibre dels fets. Damian Smith, Helena Buffery. Aldershot: Ashgate, cop. 2003. Libro de los hechos. Introducción, traducción y notas: Julia Butiñá Jiménez. Madrid: Gredos, cop. 2003. (Biblioteca universal Gredos; 13).

Seifukuō Jaume issei kunkōroku: rekonkisuta gunki o yomu = Llibre dels fets del rei En Jaume. Ozaki Akio & Baydal Vicent. Kyōto: Kyōtodaigakugakujutsushuppankai, cop. 2010.

Seleccions:

Aureum opus regalium priuilegiorum ciuitatis et regni Valentie: cum historia cristianissimi Regis Jacobi ipsius primi [con]quistatoris. Valencie: arte et industria Didaci de Gumiel, 20 octubre 1515. Edició fragmentària de la part corresponent a la conquesta de València. 164

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre dels fets del rei Jaume I

Adaptacions:

Primera part d[e] la historia de Vale[n]cia q[ue] tracta de les Antiquitats de Spanya, y fundacio de Vale[n]cia, ab tot lo discurs, fins al te[m]ps q[ue] lo inclit rey do[n] Jaume primer la co[n]quista. Co[m]pilada p[er] lo reuere[n]t maestre Pere Antoni Beuter. València: [Francisco Díaz Romano], 1538. Conquesta p[er] lo serenissim Rey en Jacme de Aragó de la Ciutat e Regne de Valencia. [Barcelona: L’Avenç], 1908. Facsímil d’un fragment corresponent a l’edició de 1515.

La conquesta de Mallorca: extret de la Crònica de Jaume I. reducció de L. Nicolau d’Olwer. Barcelona: Ricard Duran i Alsina, 1920. (Minerva. Segona sèrie: Col·lecció de literatures modernes; 7). La conquesta de Mallorca. Reducció de: Lluis Nicolau d’Olwer. Mèxic, D.F.: Edicions de la “Biblioteca Catalana”, 1946. (Biblioteca Catalana; 1).

BAULENAS, Lluís-Anton. La conquesta de Mallorca del Libre dels feyts. [Il·lustracions: Joana Cera i Bernad, Sílvia Oliveras i Canals]. Barcelona : GEA, 1986. (Torsimany: clàssics catalans actualitzats; 2). La conquesta de Mallorca: (fragments del Llibre dels fets). Dibuixos de Tàssies. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: Caixa de Barcelona, Obra Social, 1987. (El Tinter dels clàssics; 14). PLANAS, Montserrat; PUJOL, Josep M. Llibre dels fets del rei en Jaume el Conqueridor. Il·lustracions de Joma. Barcelona: Proa, 1989. (Fanal de Proa; 9). PUJOL, Josep M. Llibre dels fets. Barcelona: Teide, 1991. (Tria de clàssics; 3). BAULENAS, Lluís-Anton. La conquesta de Mallorca, del Llibre dels fets. Introducció i propostes de treball de Romi Porredon. Barcelona: La Magrana, 1997. (L’Esparver. Llegir; 84). Text en català antic i català modern en pàgines encarades.

Extrets del Llibre dels feits de Jaume el Conqueridor. Introducció de Joan B. Cendrós. [Barcelona: Joan B. Cendrós], 1976.

MACHIRANT, Francesc. Llibre dels fets. Alzira: Bromera, 2008. (Els nostres autors; 54). 165

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot Còpies manuscrites conservades: Text original:

Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 486, fi del s. XIII o principis del s. XIV, en pergamí.

Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 152, fi del s. XIV, en paper.

San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial, ms. M-I-29, s. XIV, en pergamí i paper.

Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 1, fi del s. XIV o principis del s. XV, en paper.

Barcelona, Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, ms. 150, segles XIV i XVIII, en pergamí i paper.

Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 241, fi del s. XIV o principis del s. XV, en paper.

Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 759 (olim 21-1-17), s. XIV, en paper.

Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Col·leccions, Manuscrits, Vària, núm. 4 (olim Mercè, ms. 115), s. XV, en paper.

Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/647, s. XIV, en paper. Saragossa, Biblioteca del Real Seminario de San Carlos, ms. 9513, mitjan segle XIV, en paper. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 943, mitjan s. XIV, en paper. Madrid, Real Academia de la Historia, Biblioteca, 9/481 (olim G-34; olim 12-3-5; olim 9-36), segona meitat del s. XIV, en paper.

Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 487, mitjan s. XV, en paper. París, Bibliothèque nationale de France, Département des Manuscrits, Espagnol 328, mitjan s. XV, en paper. Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 67 (olim 21-1-10), segona meitat del s. XV, en paper. 166

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

Vaticà, Biblioteca apostolica vaticana, Urb. lat. 894, s. XVI, en paper. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 1621, any 1600, en paper. Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, Col·leccions, Manuscrits, Miscel·lània, núm. 41 (olim Mercè, ms. 90), còpia del P. Ribera (1652-1738), en paper. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 306, fi del s. XVII, en paper.

Traduccions:

Montserrat, Biblioteca del Monestir de Montserrat, ms. 1397, s. XVIII, en paper.

Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/1814, segona meitat del s. XV, en paper, versió fragmentària escrita per un català.

Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/5939 i MSS/5940, any 1732, en paper.

San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial, ms. N-I-13, final del s. XV, en paper, versió aragonesa fragmentària. 167

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Edicions impreses: Text original:

Chroniques étrangères relatives aux expéditions françaises pendant le XIIIe siècle. Publiées pour la première fois ... et traduites par J.-A.-C. Buchon. Paris: A. Desrez, 1840. (Panthéon littéraire. Littérature française. Histoire). Chroniques étrangères relatives aux expéditions françaises pendant le XIIIe siècle. Publiées pour la première fois ... et traduites par J.-A.-C. Buchon. Orléans: H. Herluison, 1875.

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

La memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. [Estudi a cura de] Stefano Maria Cingolani. Barcelona: Base, 2006. (Apographa historica Cathaloniae. Series historica; 12). Crònica de Bernat Desclot. [A cura de] Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 80). (Les quatre grans cròniques; 2). Llibre del rei En Pere. A cura de Stefano M. Cingolani. Barcelona: Barcino, 2010. (Biblioteca Barcino; 6).

És la mateixa edició que l’anterior però amb una altra portada.

Crónica del rey en Pere e dels seus antecessors passats. Amb un prefaci sobre’ls cronistas catalans per Joseph Coroleu. Barcelona: Impr. La Renaixensa, 1885. Còpia de l’edició de Buchon.

Crònica. A cura de M. Coll i Alentorn. Barcelona: Barcino, 1949. (Els nostres clàssics. Col·lecció A 64-66). Les quatre grans cròniques. Jaume I ... [et al.]; revisió del text, pròlegs i notes per: Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971. (Biblioteca perenne; 26). Crònica. A cura de Miquel Coll i Alentorn. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Les millors obres de la literatura catalana; 76).

Traduccions:

Historia de Cataluña, compuesta por Bernardo Desclot ... : de las empresas hechas en sus tiempos por los Reyes de Aragon hasta la muerte de do[n] Pedro el Grande tercero deste nombre ... Traduzida de su antigua lengua catalana en romance castellano por Raphael Ceruera. En Barcelona: en casa Sebastian de Cormellas ..., y a su costa, 1616. Relacion historica de la famosa invasion del exercito y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes, aragoneses y valencianos con su rey don Pedro hicieron á los enemigos en el Rosellón y el Ampurdán por tierra y por mar. Trasladada literalmente de la Historia de sus tiempos que escribió Bernardo Desclot ... [por Rafael Cervera]. Madrid: en la Imprenta de Sancha, 1793. 168

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

Cronache catalane del secolo XIII e XIV. Una di Raimondo Muntaner, l'altra di Bernardo D’Esclot; prima traduzione italiana di Filippo Moisè, con note, studj e documenti. Florència: coi Tip. della Galileiana, a spese del traduttore, 1844.

Manuscrits, edicions impreses i estudis

En base a l’edició de Buchon.

La croada contra Catalunya. Versió moderna i anotació de R. Aramon i Serra. Barcelona: Barcino, 1935. (Col·lecció popular Barcino; 122) (Els clàssics catalans modernitzats; 3).

Chronicle of the reign of King Pedro III of Aragon. Translated from the original Catalan text by F.L. Critchlow. Princeton: Princeton University Press, 1928-1934.

L’alliberament de Catalunya. Versió moderna i anotació de R. Aramon i Serra. Barcelona: Barcino, 1935. (Col·lecció popular Barcino; 123) (Els clàssics catalans modernitzats; 4).

Feta també sobre l’edició de Buchon.

Seleccions:

Los franceses en Cataluña en 1285. Nota preliminar por Joaquín Rodríguez Arzúa. Madrid: [Atlas], 1944. (Cisneros; 82).

Historia de la conquista de Mallorca: crónicas inéditas de Marsilio y de Desclot, en su testo lemosín. Vertida la primera al castellano y adicionada con numerosas notas y documentos por José María Quadrado. Palma: Imp. y Librería de D. Estevan Trías, 1850.

La leyenda del buen conde de Barcelona y la emperatriz de Alemania: fragmento de la Crónica de Bernat Desclot ilustrado con reproducciones de miniaturas y facsímiles de manuscritos medievales. Barcelona: I.G. Seix y Barral Hnos., 1953.

Edició de la conquesta de Mallorca segons la de Buchon.

Felicitació de Nadal de l'Editorial Seix Barral.

Autors catalans antics. 1, Historiografia. A cura de R. d’Alòs- Moner. Barcelona: Barcino, 1932. (Crestomaties Barcino; 1). Edició fragmentària a partir del ms. 486 conservat a la Biblioteca de Catalunya.

El desafiament de Bordeus. Versió moderna i anotació de: A. Serra-Baldó. Barcelona: Barcino, 1935. (Col·lecció popular Barcino; 118) (Els clàssics catalans modernitzats; 2).

La conquête de Majorque: textes et documents. [Traductions et synthèses:] Agnès et Robert Vinas. Perpignan: Societé Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, 2004. (Société agricole, scientifique et littéraire des PyrénéesOrientales; 111). Crònica: l’imperi català de l'almirall Roger de Llúria. Badalona: Sàpiens, 2005. 169

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot

Crònica de Ramon Muntaner Còpies manuscrites conservades: Text original:

San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial, ms. K.I.6, s. XIV, en paper. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 4, 20 de juliol de 1353, en paper. Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/1803, s. XIV-XV, en paper. La invasió francesa de l’Empordà el 1285: la Relación histórica de Rafael Cervera, una traducció castellana de la Crònica de Bernat Desclot. A cura de Daniel Genís i Mas. Castelló d’Empúries: Ajuntament de Castelló d'Empúries, DL 2006.

Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 759 (olim 21-7-17), s. XIV-XV, en paper. Catània, Biblioteca Regionale Universitaria di Catania, ms. Vent. 06 (olim Vent. 1/94), primera dècada del s. XV, en pergamí.

Adaptacions:

CORTADELLAS, Anna. Crònica. Bernat Desclot. Barcelona, Teide, 1993. (Tria de clàssics; 4).

València, Biblioteca Històrica de la Universitat de València, BH ms. 0212, mitjan s. XV, en paper.

DESCLOT, Miquel. Bernat Desclot: crònica de la croada contra Catalunya, l’any 1285. Barcelona: Barcino, 2015. (Tast de clàssics; 8).

Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 67 (olim L. 359; olim X-2-8; olim x-3-7; olim 21.1.10), fi del s. XV, en paper. 170

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Crònica de Ramon Muntaner

Barcelona, Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, ms. 74, fi del s. XV, en paper.

Passatges en fonts indirectes:

Barcelona, CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, 07 ms. 82, s. XV, en paper. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 241, principis del s. XV, en paper. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 152, primera meitat del s. XV, en paper. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 487, mitjan s. XV, en paper. Traduccions:

San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial, ms. J.III.25, s. XVI, en paper, versió castellana de Miguel Monterde feta sobre l’edició de 1558. Palerm, Biblioteca comunale, ms. Qq.E.65, fi del s. XVII o inici del s. XVII, en paper. Palerm, Biblioteca comunale, ms. Qq.F.146, fi del s. XVII o inici del s. XVII, en paper.

Edicions impreses: Text original:

Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Iaume Primer ... e de molts de sos descendents. En Valencia: en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558. Chronica, o Descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, rey Darago, de Mallorques, e de Valencia, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents. En Barcelona: en casa de Iaume Cortey ..., 1562. A partir del ms. 487 conservat a la Biblioteca de Catalunya.

Chronik des edlen En Ramon Muntaner. Herausgegeben von Karl Lanz. Stuttgart: Gedruckt auf Kosten des literarischen Vereins, 1844. (Bibliothek des literarischen Vereins in Stuttgart; 8). Text en català, portada i introducció en alemany a partir del ms. 487 conservat a la Biblioteca de Catalunya.

Crónica catalana. Texto original y traducción castellana, acompañada de numerosas notas por Antonio de Bofarull. Barcelona: Imprenta de Jaime Jepús, 1860. Crónica d’en Ramón Muntaner. Ab un prefaci per Joseph Coroleu. Barcelona: Imprenta La Renaixensa, 1886. (Arxiu històrich). A partir del ms. 487 conservat a la Biblioteca de Catalunya. 171

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Crònica. Text per Josep Ma. de Casacuberta; traducció per E.B. Barcelona: Barcino, 1926-1962. (Col·lecció popular Barcino). Edició a partir del ms. 1803 conservat a Madrid, a la Biblioteca Nacional, encarada amb una versió al català modern a càrrec de Josep Ma. Casacuberta amb la col·laboració de Miquel Coll i Alentorn.

Les quatre grans cròniques. Jaume I ... [et al.]; revisió del text, pròlegs i notes per: Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971. (Biblioteca perenne; 26).

Crònica de Ramon Muntaner

Chronica, o Descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt rey don Javme Primer. Estudio introductorio de Francisco Almarche Vázquez. València: Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, [2008]. Edició facsímil de la de 1558.

Crònica de Ramon Muntaner. [A cura de] Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2011. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 86). (Les quatre grans cròniques; 3).

Crònica. Versió íntegra al català actual per J.F. Vidal-Jové; revisió del llenguatge per Bartomeu Bardagí. Barcelona: Selecta, 1973. (Biblioteca Selecta; 467-468).

La Crònica de Ramon Muntaner: edició i estudi (pròlegcapítol 146). Josep Antoni Aguilar Ávila. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Secció Filològica, 2015. (Biblioteca filològica; 75). Premi R. Aramon i Serra 2011.

Crònica. A cura de Marina Gustà; pròleg de Joan Fuster. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Les millors obres de la literatura catalana; 19-20).

Traduccions:

Crònica. A cura de Vicent Josep Escartí. [València]: Institució Alfons el Magnànim, 1999. (Biblioteca d’autors valencians; 41). La memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. [Estudi a cura de] Stefano Maria Cingolani. Barcelona: Base, 2006. (Apographa historica Cathaloniae. Series historica; 12).

Espedicion delos catalanes y aragoneses contra turcos y griegos... Por Francisco de Moncada ... En Barcelona: em la enprenta de Lorenço Deu ..., 1623. Paràfrasi castellana, reeditada a Barcelona per J. Tió el 1842.

Chronique de Ramon Muntaner. Traduite pour la première fois du catalan, avec notes et éclaircissements, par J. A. Buchon. Paris: Verdière, 1827. (Collection des chroniques nationales françaises; 5-6). 172

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Crònica de Ramon Muntaner

Chroniques étrangères relatives aux expéditions françaises pendant le XIIIe siècle. Publiées pour la première fois ... et traduites par J.-A.-C. Buchon. Paris: A. Desrez, 1840. (Panthéon littéraire. Littérature française. Histoire). Chronik: des edlen aus dem Catalanischen des vierzehnlen Jahrhunderts. Überfest von K. Fr. W. Leipzig: Wilhelm Engelrmann, 1842. Chroniques étrangères relatives aux expéditions françaises pendant le XIIIe siècle. Publiées pour la première fois ... et traduites par J.-A.-C. Buchon. Orléans: H. Herluison, 1875. És la mateixa edició que l’anterior però amb una altra portada.

Cronache catalane del secolo XIII e XIV. Una di Raimondo Muntaner, l'altra di Bernardo D’Esclot ; prima traduzione italiana di Filippo Moisè, con note, studj e documenti. Florència: coi Tip. della Galileiana, a spese del traduttore, 1844. Feta sobre l’edició de Buchon.

Crónica catalana. Texto original y traducción castellana, acompañada de numerosas notas por Antonio de Bofarull. Barcelona: Imprenta de Jaime Jepús, 1860. Cronache siciliane dei secoli XIII, XIV, XV. Pubblicata per cura di Vincenzo di Giovanni. Bologna: G. Romagnoli, 1865. (Collezione di opere inedite o rare dei primi tre secoli della lingua; 10).

The chronicle of Muntaner. Translated from the Catalan by Lady Goodenough. London: Hakluyt Society, 1920-1921. (Works issued by the Hakluyt Society, 2nd series; 47- 50). Crónica. Introducción de Joan Fuster; traducción, notas e índices de J.F. Vidal Jové. Barcelona: Alianza Editorial, 1970. (El libro de bolsillo; 232. Clásicos). Crónica. Anotada y comentada por: José Manuel Gironés Guillem, Guillem de Joan-Centelles; [traducción de los textos: María Jesús Plasencia Diago]. Valencia: Generalitat Valenciana: Fundació Jaume II el Just, DL 2005. Crónica catalana de Ramón Muntaner. Texto original y traducción castellana acompañada de numerosas notas por Antonio de Bofarull. A Coruña: Órbigo, 2010. Reproducció de l’edició de 1860. 173

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Crònica de Ramon Muntaner

Seleccions:

Dell’antica letteratura catalana. Studii di Enrico Cardona, seguiti dal testo e dalla traduzione della vita di Giacomo I, tolta dalla Cronaca catalana di Ramon Muntaner. Napoli: tipografia di Luigi Gargiulo, 1878. Fragmentària, a partir del ms. 487 conservat a la Biblioteca de Catalunya.

Lo Sermó d’en Muntaner. Per M. Milá y Fontanals. Montpeller: Estampa Central del Mitjdia, 1880. (Publicat a: Revue des Langues romanes.Vol. XVI (1880), p. 218-231). Edició del poema que es troba dins el capítol CCLXXII de la Crònica a partir del ms. 1803 conservat a Madrid, a la Biblioteca Nacional, i del ms. 4 de la Biblioteca de Catalunya.

MILÀ I FONTANALS, Manuel. «Lo Sermó d’en Muntaner». Revue des langues romanes. Vol. XIX (1881), p. 5-12. Edició fragmentària millorada de l’anterior.

L’expedició dels catalans a Orient: extret de la Crònica. Text, introducció, notes i glossari per Lluís Nicolau d’Olwer. Barcelona: Barcino, 1926. (Els nostres clàssics; 7). Fragmentària a partir del ms. 1803 conservat a Madrid, a la Biblioteca Nacional.

Autors catalans antics. 1, Historiografia. A cura de R. d’Alòs- Moner. Barcelona: Barcino, 1932. (Crestomaties Barcino; 1). Fragmentària a partir del ms. 1803 conservat a Madrid, a la Biblioteca Nacional.

Pàgines escollides de Ramon Muntaner. Selecció i anotació de R. D’Alòs-Moner. Barcelona: Barcino, 1936. (Col·lecció popular Barcino; 130). La spedizione dei catalani in Oriente. A cura di Cesare Giardini. Milano: Feltrinelli, cop. 1958. (Universale economica; 253. Storia e filosofia; 72). La croada de França contra els catalans. A cura de Ramon Sumoy. Barcelona: Edicions 62, [1966]. (Antologia catalana; 17). El Castillo de Santa Barbara de Alicante: Crónica, fragmentos. Alicante: Suc. de Such Sarra y Ca., 1968. (Papeles de oro; 6). Text en català.

Il Sermo di Ramon Muntaner: la versificazione romanza dalle origini. Maurizio Perugi. Firenze: Leo S. Olschki, 1975. (Studi; 37). Khronika: ekspeditsiata na katalontsite na Iztok. Prevod ot srednovekoven katalonski Rossitsa Panova. Sofia: Nauka i Izkustvo, 1994. (Svetovno istoritxesco nasledstvo). Les almogavres: l’expédition des catalans en Orient. Texte établi et traduit du catalan par Jean-Marie Barberà; postface de Charles-Henri Lavielle. Toulouse: Anacharsis, cop. 2002. 174

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Crònica de Ramon Muntaner

The Catalan expedition to the East: from the Chronicle of Ramon Muntaner. Translated by Robert Hughes; with an introduction by J. N. Hillgarth. Barcelona: Barcino; Woolbridge: Tamesis, 2006. I ekstrateia ton katalanon stin anatoli: apóspasma apó to xronixó. Metafrase apó ta katalanika Nixos Pratsines. Atènes: Stochastis; Barcelona: Barcino, 2014. (Tazidia-Anakalupsies).

Crònica general del rei Pere III el Cerimoniós o Crònica de Sant Joan de la Penya Còpies manuscrites conservades

Fragmentària de l’expedició dels catalans a l’Orient.

Text original:

Adaptacions:

Salamanca, Universidad de Salamanca, Biblioteca General Histórica, ms. 2664, mitjan s. XIV, en pergamí.

ESCRIVÀ, Vicent. Crònica. Il·lustracions M. Boix. Alzira: Bromera, 1986. (Els nostres autors; 3). CABRÉ, Coia. Crònica. Ramon Muntaner. Barcelona: Teide, 1992. (Tria de clàssics; 5). Recreacions:

SENDER, Ramón J. Bizancio: novela. Barcelona: Andorra, 1968. (Colección Andorra; 2). Paràfrasi novel·lada de l’expedició a l’Orient.

SCHLUMBERGER, Gustave. Expédition des almugavares ou routiers catalans en Orient, de l'an 1302 à l’an 1311. Paris: Librairie Plon,1902.

Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/1811, fi del s. XIV, en pergamí. Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/1814, s. XV, en paper, escrit en castellà fins al f. CLXXX. Madrid, Palacio Real, Real Biblioteca, ms. II/3066, s. XV, en paper, traducció del llatí feta per Gaspar Talamanca. Barcelona, Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, ms. 74, fi del s. XV, en paper. València, Biblioteca Històrica de la Universitat de València, ms. BH Ms. 0212, fi del s. XV, en paper. 175

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Crònica general del rei Pere III el Cerimoniós

Madrid, Biblioteca Nacional, ms. MSS/2639, s. XVI, en paper. Madrid, Biblioteca Nacional, ms. MSS/1609, any 1600, en paper, còpia amb algunes diferències del que es conserva a Salamanca, inclou fragments de la versió llatina. Madrid, Biblioteca Nacional, ms. MSS/2013, any 1600, en paper, també té fragments llatins. Madrid, Real Academia de la Historia, Biblioteca, Colección de Manuscritos del Marqués de Valdeflores, ms. 9/4119, s. XVIII, en paper.

Traduccions:

València, Arxiu de la Catedral, ms. 198, s. XIV, en pergamí, versió llatina. Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/18060, fi del s. XIV, en paper, versió llatina.

San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial, ms. N-I-13, s. XVI, en paper, versió aragonesa. Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/2078, s. XVII, en paper, text en llatí i castellà.

Edicions impreses Text original:

Crònica general de Pere III el Cerimoniós: dita comunament Crònica de Sant Joan de la Penya. Transcripció, prefaci i notes per Amadeu-J. Soberanas Lleó. Barcelona: Alpha, 1961.

Traduccions:

San Lorenzo de El Escorial, Real Biblioteca del Monasterio de El Escorial, ms. L-II-13, fi del s. XIV, en paper, versió aragonesa incompleta.

Historia de la Corona de Aragón: (la más antigua de que se tiene noticia) conocida generalmente con el nombre de Crónica de San Juan de la Peña. [Tomás Ximénez de Embún]. Zaragoza: Imprenta del Hospicio, 1876. (Biblioteca de escritores aragoneses).

París, Bibliothèque nationale de France, Latin, ms. 1684, fi del s. XIV, en paper, versió llatina.

Versions llatina i aragonesa de la Crònica general.

Madrid, Biblioteca Nacional, MSS/2078, s. XVI-XVII, en paper, versió aragonesa.

Crónica de San Juan de la Peña. Versión latina e índices preparados por Antonio Ubieto Arteta. Valencia: Anubar, 1961. (Textos medievales; 4). 176

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Crònica general del rei Pere III el Cerimoniós

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós Còpies manuscrites conservades: Text original:

Madrid, Real Academia de la Historia, Biblioteca, Colección Salazar y Castro, ms. 9/482 (olim G-35), inici del s. XV, en paper. València, Biblioteca Històrica de la Universitat de València, ms. BH Ms. 0212, mitjan s. XV, en paper. Crónica de San Juan de la Peña. [Edición de] Carmen Orcástegui Gros. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, DL 1986. (Publicación de la Institución Fernando el Católico; 1039. Nueva colección monográfica; 54-M). Versió aragonesa.

The chronicle of San Juan de la Peña: a fourteenth-century official history of the crown of Aragon. Translated and with an introduction and notes by Lynn H. Nelson. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1991. Traducció anglesa de la versió llatina.

Barcelona, Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, ms. 74, fi del s. XV, en paper. Madrid, Archivo del Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CSIC), ms. ABGHms000/001/002/000 (olim Centro de Estudios Históricos, núm. 11), fi del segle XV, en paper. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 976, s. XVI, en paper. Madrid, Real Academia de la Historia, Biblioteca, Colección Salazar y Castro, ms. 9/483 (olim G-36), s. XVI, en paper. 177

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

Edicions impreses Text original:

Crónica del rey de Aragón D. Pedro IV el Ceremonioso ó del Punyalet. Escrita en lemosín por el mismo monarca; traducida al castellano y anotada por Antonio de Bofarull. Barcelona: Imprenta de Alberto Frexas, 1850. Crónica del Rey d’Aragó en Pere IV lo Ceremoniós, ó del Punyalet. Ab un prólech de Joseph Coroleu. Barcelona: Imprenta La Renaixensa, 1885. Chronique catalane de Pierre IV d’Aragon III de Catalogne, dit le Cérémonieux ou del Punyalet. Editée par Amédée Pagès. Toulouse: Édouard Privat; Paris: Henri Didier, 1941. (Bibliothèque méridionale; 2. Série; 31). Text en català, portada i preliminars en francès.

Les quatre grans cròniques. Jaume I ... [et al.]; revisió del text, pròlegs i notes per: Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971. (Biblioteca Perenne; 26). Crònica. Edició a cura de Ferran Soldevila; notes y [sic] glossari de Ramon Pinyol i Torrents. Barcelona: Edicions 62: Orbis, cop.1984. (Història de la literatura catalana; 28). Crónica del Rey d’Aragó en Pere IV el Ceremoniós, ó del Punyalet. Escrita per lo mateix monarca; ab un prólech de Joseph Coroleu. València: Librerías Paris-Valencia, DL 1993. Edició facsímil de la de 1885.

Crònica. A cura d’Anna Cortadellas; pròleg de J. N. Hillgarth. Barcelona: Edicions 62, 1995. (Les millors obres de la literatura catalana; 113). La memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. [Estudi a cura de] Stefano Maria Cingolani. Barcelona: Base, 2006. (Apographa historica Cathaloniae. Series historica; 12). Crònica de Pere III el Cerimoniós. [A cura de] Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera ; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2014. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 96). (Les Quatre Grans Cròniques; 4). 178

Llibre o Crònica particular del rei Pere III el Cerimoniós

Traduccions:

Crónica del rey de Aragón D. Pedro IV el Ceremonioso ó del Punyalet. Escrita en lemosín por el mismo monarca; traducida al castellano y anotada por Antonio de Bofarull. Barcelona: Imprenta de Alberto Frexas, 1850. Chronicle. Translated by Mary Hillgarth; with introduction and notes by J. N. Hillgarth. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1980. (Mediaeval sources in translation; Seleccions:

Autors catalans antics. 1, Historiografia. A cura de R. d’Alòs- Moner. Barcelona: Barcino, 1932. (Crestomaties Barcino; 1). Fragmentària basada en el ms. BH Ms. 0212, conservat a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

Adaptacions:

CORTADELLAS, Anna. Crònica. Pere III el Cerimoniós. Barcelona: Teide, 1993. (Tria de clàssics; 10).

Recreacions:

TASSIS, Rafael. La vida del rei en Pere III. Pròleg de Ferran Soldevila. Barcelona: Aedos, 1954. (Biblioteca biogràfica catalana; 5). Accèsit al Premi Pròsper de Bofarull 1949 de l’Institut d'Estudis Catalans. Paràfrasi ampliada en català modern. 179

Manuscrits, edicions impreses i estudis

Bibliografia bàsica ABADAL, Ramon d’. Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1972. 299 p. (Llibres a l’abast; 95). AGUILAR ÀVILA, Josep Antoni. Introducció a les quatre grans cròniques. Barcelona: Dalmau, 2011. 254 p. (Col·lecció Bofarull; 16). ALTURO i PERUCHO, Jesús. «Un altre manuscrit del Libre dels fets del rei En Jaume». Arxiu de textos catalans antics. Vol. 17 (1998), p. 490-506. Disponible també en línia a: <http://www.raco.cat/ index.php/ArxiuTextos/article/view/235650>. [Consulta: 24 set. 2015]. ASPERTI, Stefano. «El rei i la història: propostes per a una nova lectura del Libre dels Feyts de Jaume I». Randa. Vol. 18 (1985), p. 5-24. CINGOLANI, Stefano M. Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2006. 788 p. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 68). COLL I ALENTORN, Miquel. Historiografia. Barcelona: Curial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991. 527 p. (Obres de Miquel Coll i Alentorn; 527). GIMENO BLAY, Francisco M. Escribir, reinar: la experiencia gráficotextual de Pedro IV el Ceremonioso (1336-1387). Madrid: Abada, 2006. 238 p. 180

Bibliografia bàsica

Manuscrits, edicions impreses i estudis

HILLGART, Jocelyn Nigel. «La personalitat política i cultural de Pere III a través de la seva crònica». Llengua & Literatura. Vol. 5 (1992-1993), p. 7-102. Disponible també en línia a: <http://raco.cat/ index.php/LlenguaLiteratura/article/view/220388> [Consulta: 24 set. LITERATURA. Literatura medieval (I) : dels orígens al segle XIV. Direcció: Lola Badia. Barcelona: Enciclopedia Catalana: Editorial Barcino: Ajuntament de Barcelona, 2013. “Les cròniques i els cronistes”, p. [85]-217. (Història de la literatura catalana; 1). LLIBRE. Llibre dels feits: aproximació crítica. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, DL 2012. 299 p. (Actes; 10). MEMÒRIA. Memòria Digital de Catalunya [en línia]: MDC. Barcelona: Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, 2015-. <http:// mdc1.cbuc.cat/index.php>. [Consulta: 24 set. 2015]. NICOLAU D’OLWER, Lluís. «La Crònica de Ramon Muntaner: filiació dels seus textos». En: Homenatge a Antoni Rubió i Lluch: miscel·lània d’estudis literaris, històrics i lingüístics. Barcelona: [s.n.], 1936. Vol. 1, p. [69]-76. PHILLOBIBLON. PhilloBiblon [en línia]. Berkeley, CA: The Bancroft Library, 2015-. “Biteca: Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears”. <http://bancroft.berkeley.edu/philobiblon/ biteca_ca.html>. [Consulta: 24 set. 2015]. RUBIÓ I BALAGUER, Jordi. Història i historiografia. [Barcelona]: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Abadia de Montserrat, 1987. 455 p. (Obres de Jordi Rubió i Balaguer; 6). (Biblioteca Abat Oliba; 58). 181

htt htt htt

htt

Biblioteca de Catalunya Carrer de l'Hospital, 56 08001 Barcelona Tel. 93 270 23 00 bnc.cat |Â bustia@bnc.cat

182