Els potencials de promoció econòmica del Bages by Quaderna

Consell Comarcal del Bages

Estudi sobre els potencials de promoció econòmica del Bages. La sostenibilitat com a element d’identitat comarcal Febrer 2006

Estudi sobre els potencials de promoció econòmica del Bages. La sostenibilitat com a element d’identitat comarcal

Índex

1. Introducció

2. Breu diagnosi socioeconòmica de la comarca del Bages

3. El risc territorial: consideracions generals i per a la comarca del Bages

4. Valors de sostenibilitat de la comarca del Bages

5. Oportunitats de promoció econòmica en base als valors de sostenibilitat

6. Epíleg

7. Referències

8. Annex estadístic

1. Introducció El Consell Comarcal del Bages ha estat sempre interessat a desenvolupar instruments de planificació que serveixin per a definir millor els seus objectius i orientar les seves actuacions. En aquesta línia, es poden destacar el Pla d’actuació comarcal, el Pla d’estratègies comarcals, l’Agenda 21 i el Pla de gestió turística. A més d’aquestes previsions sorgides del propi territori, el Bages també està influït per la planificació impulsada des del Govern de la Generalitat, com són el futur Pla Territorial de les Comarques Centrals o el Pla Director Urbanístic del Pla de Bages. D’altra banda, a escala internacional, apareixen i es consoliden conceptes com turisme sostenible, desenvolupament endogen local o societat-xarxa, que esdevenen elements crítics de la visió estratègica de qualsevol comunitat o organització. Per tot plegat, existeix la justificada percepció que, sense incorporar aquestes noves idees, difícilment es poden fer plantejaments de futur que siguin vàlids. Davant aquest ventall d’iniciatives planificadores i l’aparició constant de noves expectatives, l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal ha cregut convenient d’aprofundir en alguns aspectes crítics d’especial interès per a la comarca. L’interès és disposar, finalment, d’una estratègia pròpia del Consell Comarcal, que, des d’una aproximació transversal i multidimensional, permeti abordar els reptes actuals traslladats a l’escala comarcal. Aquest treball s’inscriu en l’esmentat propòsit. Es tracta d’un document de reflexió estratègica sobre les possibles orientacions de promoció econòmica de la comarca, en el marc d’un desenvolupament sostenible i en la perspectiva més àmplia de la Catalunya Central. El document pretén aportar els elements introductoris i les bases conceptuals per a identificar un model de desenvolupament, que s’hauria de perfilar i concretar en posteriors treballs de més abast i major profunditat. Cal entendre, doncs, aquest primer document com una primera fase exploratòria, destinada a establir una sèrie d’elements que, complementats amb altres treballs d’anàlisi més detallada, haurien de nodrir el debat necessari per a l’elaboració d’una veritable estratègia de desenvolupament comarcal. Objectius generals de l’estudi L’objectiu general de l’estudi és explorar quines vies té el Consell Comarcal del Bages per a promoure econòmicament la comarca mitjançant línies d’actuació que, complementant les actuals, se centrin sobretot en aspectes vinculats a dues idees de fons:

La sostenibilitat, entesa des de totes les seves dimensions (econòmica, social, ambiental, cultural, institucional...), i percebuda com a equilibri, harmonia, evolució, adaptació... 1

La identitat, entesa com a síntesi de tots els intangibles que conformen un tret diferencial respecte d’altres territoris, productes o destinacions turístiques; identitat com a forma genuïna d’entendre el propi territori i la seva sostenibilitat.

Els objectius específics de l’estudi Aquests objectius generals es concreten en tres propòsits més específics:

Plantejar elements estratègics que aportin un valor afegit, complementari, a les polítiques actuals de la comarca i també a les que impulsa el Govern de Catalunya pel que fa a la promoció del territori i el seu desenvolupament sostenible.

Identificar i conceptualitzar els elements d’identitat del Bages que serveixin per a la seva promoció com a producte original i competitiu, en el marc del seu desenvolupament sostenible.

Proposar i justificar línies de promoció econòmica que, després d’estudis més detallats, podrien constituir els eixos de desenvolupament de la comarca, en especial d’aquelles àrees del territori necessitades avui de major atenció.

Apartats de l’estudi L’estudi s’estructura en els següents capítols:

Breu diagnosi de la comarca L’estudi incorpora una breu diagnosi de la comarca del Bages, centrant-se en els aspectes socioeconòmics, que ens permet visualitzar els contrastos de desenvolupament entre les diverses àrees de la comarca. Aquesta anàlisi ens ajuda a tractar els potencials de promoció econòmica del Bages en clau de sostenibilitat.

Risc territorial: introducció conceptual i elements de risc a la comarca del Bages S’analitzen aquells factors que introdueixen risc per al desenvolupament territorial i s’identifiquen les àrees de la comarca que en són més susceptibles en el moment actual.

Valors de sostenibilitat del Bages La comarca disposa d’elements físics i paisatgístics i d’activitats humanes i econòmiques que poden contemplar-se, amb una nova llum, des de la

perspectiva de la sostenibilitat i esdevenir el pilar de nous criteris de promoció econòmica. En aquest apartat, es presenten tant la tipologia com l’inventari dels principals elements que poden considerar-se valors de sostenibilitat i sobre els quals es construeix, a posteriori, la proposta de promoció econòmica.

Propostes de promoció econòmica del Bages en base al seu potencial en termes de sostenibilitat La promoció econòmica no consisteix en una sèrie d’accions més o menys ben dissenyades que s’agreguen les unes a les altres. La promoció econòmica necessita una orientació estratègica general, que marqui uns horitzons i defineixi un discurs coherent. Així doncs, sobre la base dels valors de sostenibilitat de la comarca es farà la proposta argumentada de les idees força que haurien d’impregnar aquest àmbit de la promoció econòmica, que pot ser complementari d’altres enfocaments ja existents. En aquest punt, es considerarà igualment la inclusió del Bages en àmbits geogràfics i econòmics més amplis i en les potencialitats d’inserció en línies de promoció econòmica que superin el seu espai propi. Encara que la proposta abraça tot el conjunt de l’activitat econòmica comarcal, es concentra principalment en la revitalització del sector primari, l’impuls del sector terciari i les sinèrgies entre tots dos.

La metodologia seguida El treball ha començat per l’anàlisi dels requeriments de l’estudi; és a dir, la determinació del seu abast, la realització d’entrevistes amb responsables del Consell Comarcal, la recerca de fons documental i de dades estadístiques, l’anàlisi d’altres models, l’elaboració de la proposta de paràmetres a analitzar i l’elaboració de l’índex definitiu. Posteriorment, s’han conceptualitzat i redactat els diversos apartats i s’han elaborat les respectives propostes. Durant el procés s’han realitzat consultes externes a persones i organismes vinculats al desenvolupament territorial, especialment pel que fa a la promoció econòmica i turística. En tot moment, s’ha tingut present el propòsit de l’estudi: disposar d’un document de reflexió estratègica que sigui útil al Consell Comarcal per a decidir nous passos a l’hora de definir una estratègia de desenvolupament territorial del Bages.

2. Diagnosi socioeconòmica de la comarca del Bages

La comarca del Bages, amb una superfície de 1.299,1 km2, és una comarca amb contrastos històrics a nivell econòmic, demogràfic i d’ocupació del territori. En aquest sentit, en el moment d’abordar la realització d’un estudi sobre els potencials de promoció econòmica del Bages en clau de sostenibilitat, l’equip redactor ha considerat la idoneïtat d’elaborar una breu diagnosi de la comarca, molt focalitzada en els aspectes socioeconòmics, per tal de detectar les àrees que presenten una major risc a nivell territorial1 i plantejar, en apartats posteriors, propostes marc d’actuació en l’àmbit de la promoció econòmica. No es tracta, per tant, d’una diagnosi aprofundida, atès que, com s’acaba d’apuntar, no és l’objectiu de l’informe. En qualsevol cas, es suggereix a les persones interessades a conèixer més detalls sobre la comarca, a nivell demogràfic, econòmic, social i, també, ambiental, la consulta de l’Anuari Estadístic del Bages 2004–20052, l’Anuari Econòmic Comarcal de la Caixa Catalunya corresponent al 20053 i els documents de l’Agenda 21 de la comarca del Bages4.

El risc territorial i la seva concreció a la comarca del Bages serà objecte d’estudi específic a l’apartat 2 d’aquest informe.

LEDESMA, Isabel (coordinadora) (2005): Anuari estadístic del Bages 2004/2005. Manresa: Consell Comarcal del Bages.

OLIVER, Josep (director) (2005): Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 2005. Barcelona: Caixa Catalunya.

L’Agenda 21 del Bages és una iniciativa impulsada l’any 1998 pel Consell Comarcal del Bages, amb el suport tècnic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Per a més informació, es pot accedir a la pàgina web específica creada i mantinguda pel Consell Comarcal del Bages: http://www.ccbages.org/agenda21/

2.1. Aspectes demogràfics La comarca del Bages tenia, l’any 2005, una població estimada en 169.114 habitants5, amb una densitat de població de 130,1 hab./km2. Si observem l’evolució demogràfica de la comarca al llarg dels últims anys, pot constatar-se un resultat positiu, amb taxes brutes de creixement total superiors a 20. Tanmateix, si allarguem el període a decennis, aquesta visió s’altera: aleshores, el creixement natural de la població ha estat, en termes generals, negatiu. Taula 2.1. Evolució de la població del Bages (període 1986-2004)

Any

Població (habitants)

Densitat de població (hab/km2)

1986 1991 1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

150.657 152.177 152.586 152.635 153.123 153.776 155.118 157.870 161.561 165.123

116 117 117 117 117 118 120 122 125 128

Pes relatiu sobre la població de Catalunya (%) 2,51 2,50 2,50 2,48 2,47 2,45 2,44 2,43 2,43 2,44

Font: elaboració propia a partir de les dades de l’IDESCAT (http://www.idescat.net)

De fet, si s’observa la taula 2.2, es pot comprovar com els últims increments reflecteixen, essencialment, el creixement dels fluxos migratoris cap a determinades poblacions de la comarca (tant de gent d’altres parts de Catalunya com de fora).

Font: Institut d’Estadistica de Catalunya (http://www.idescat.net). Les dades obtingudes a través de la pàgina web del Consell Comarcal del Bages, aportades pels municipis de la comarca i corresponents al dia 31 de desembre de 2004, són 169.869 habitants i 130,76 hab/km2 .

Nota metodològica Les principals variables d’evolució demogràfica que s’utilitzaran en aquest apartat són les següents:

Taxa bruta de creixement total: quocient entre la variació en els efectius d'una població, expressada com a diferència entre la xifra d'habitants inicial i final d'un període, i la població a meitat del període.

Taxa bruta de creixement natural: quocient entre el saldo natural, expressat com a diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions registrats, en un any determinat i la població a meitat del període.

Taxa bruta de creixement migratori: quocient entre el saldo migratori en un any determinat i la població a meitat del període. Per al període 19862001 el saldo migratori s'estima a partir de l'equació compensadora (creixement total = creixement natural + creixement migratori). Per a l'any 2002 i posteriors el saldo migratori es calcula sumant els saldos migratoris intern i extern.

Taula 2.2. Evolució de les principals taxes demogràfiques del Bages (període 1986-2004)

Any

1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Taxa bruta de creixement total 1,77 1,77 2,28 3,21 2,25 1,02 1,65 -0,07 0,11 0,37 -1,62 0,41 -0,79 -0,03 6,80 12,83 20,00 20,55 23,41

Taxa bruta de creixement natural 0,04 -0,24 -0,01 -0,65 -0,99 -1,29 -1,04 -1,85 -1,56 -1,26 -1,17 -0,89 -1,80 -1,49 -1,21 -1,05 -0,23 0,20 1,00

Taxa bruta de creixement migratori 1,73 2,00 2,29 3,86 3,24 2,30 2,68 1,79 1,67 1,63 -0,45 1,31 1,02 1,46 8,01 13,88 20,23 20,35 22,41

Font: elaboració propia a partir de les dades de l’IDESCAT (http://www.idescat.net)

Aquesta evolució no es pot deslligar de la que han experimentat la resta de comarques de la Catalunya Central ni, evidentment, de la situació demogràfica de Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea, totes tres caracterizades per un creixement natural reduït. No obstant això, sí que cal destacar la lleugera recuperació del creixement natural experimentada pel Bages, a diferència d’altres comarques de la Catalunya Central, com el Berguedà, que l’any 2003 presentava una taxa bruta de creixement natural clarament negativa. Taula 2.3. Evolució de la taxa bruta de creixement natural a les comarques de la Catalunya Central, Catalunya, Espanya i la Unió Europea (període 1986-2003)

Anoia Bages Berguedà Osona Solsonès Catalunya Estat espanyol Unió Europea

1986

1991

1996

1999

2001

2002

2003

3,16 0,04 -1,70 1,68 -0,65 2,32 3,30 1,50

1,63 -1,29 -5,24 1,71 -3,43 0,67 1,50 1,50

0,23 -1,17 -5,83 1,07 -0,98 0,19 0,20 0,80

0,58 -1,48 -6,53 1,55 -0,80 0,27 0,18 0,70

1,06 -1,04 -5,41 1,28 -0,34 1,40 1,12 1,00

2,23 -0,23 -6,17 1,84 -2,63 1,70 1,22 0,80

2,73 0,20 -6,39 1,99 0,08 1,96 1,34 n.d.

Font: IDESCAT.

En termes generals, les previsions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) per la comarca del Bages contemplen creixements clarament positius. La taula següent presenta la població prevista fins l’any 2015 en funció de quatre escenaris diferents: baix, mitjà baix, mitjà alt i alt. El primer d’ells ja ha quedat superat si tenim present que la població de l’any 2004 era de 165.123 habitants. Taula 2.4. Població projectada per la comarca del Bages (segons quatre escenaris) Any 2015 2011 2007

Baix 162.896 163.038 161.921

Mitjà baix 177.272 173.536 168.366

Mitjà alt 186.847 179.875 171.691

Alt 198.894 189.202 176.886

Font: IDESCAT - Banc d’estadístiques de municipis i comarques (http://www.idescat.net)

Nota metodològica

L'escenari mitjà alt (o tendencial) suposa una combinació de fecunditat mitjana, esperança de vida alta i migració alta (mitjana amb l'estranger i alta amb la resta d'Espanya). Aquest escenari pretén reflectir l'evolució que es considera més probable del creixement i l'estructura demogràfica a Catalunya, d'acord amb les dades recents.

L'escenari mitjà baix és molt semblant al mitjà alt (o tendencial), però suposa una esperança de vida baixa i un saldo migratori mitjà (baix amb la resta d'Espanya i mitjà amb l'estranger). Els resultats són un creixement menor que l'escenari mitjà alt (o tendencial) i una estructura demogràfica menys envellida.

En l'escenari alt (o jove) es combinen fecunditat alta i esperança de vida baixa amb migració molt alta (alta amb Espanya i alta amb l'estranger). Respecte al creixement es considera que és un escenari molt alt.

L'escenari baix (o vell) inclou una migració baixa (amb la resta d'Espanya i amb l'estranger), una fecunditat baixa i una esperança de vida alta. Aquest escenari és el de menys creixement.

Els escenaris alt (o jove) i baix (o vell) es consideren menys probables, però ofereixen la possibilitat d'avaluar els nivells d'envelliment màxim i mínim que la piràmide de Catalunya podria presentar en el futur.

Font: Idescat.

Després d’analitzar breument la situació demogràfica a escala comarcal, és important estudiar l’evolució i la realitat actual a escala local, ateses les diferències existents entre els diversos municipis de la comarca. Aquest apartat del treball pot aportar informació especialment rellevant per a aquest estudi, ja que permet detectar els municipis de la comarca que presenten fenòmens de pèrdua de població i/o d’envelliment de la mateixa, motius pels quals seria indicat que es preveiessin mesures de dinamització socioeconòmica d’aquests territoris per tal de fixar-hi la població i permetre el rejoveniment demogràfic. El Bages presenta grans diferències demogràfiques entre els seus municipis, tal i com ho il·lustra la taula següent. Mentre Manresa i els municipis de l’àrea central de la comarca –situats als eixos dels rius Llobregat i Cardenerpresenten volums de població més importants (amb densitats de població situades per sobre de la mitjana comarcal), la resta de municipis tenen menys de 1.000 habitants i, els més poblats no arriben als 1.500. Tal i com mostra el mapa que acompanya la taula, les densitats de població d’aquests municipis és molt inferior a la mitjana comarcal (amb densitats, en alguns casos, inferiors a 4 habitants per quilòmetre quadrat).

Taula 2.5. Població i densitat de població al Bages, per municipis (any 2004) Municipi Menys de 1.000 habitants

De 1.000 a 2.000 habitants

De 2.000 a 5.000 habitants

De 5.000 a 10.000 habitants

De 10.000 a 20.000 habitants De 20.000 a 100.000 habitants Total Bages

Aguilar de Segarra Calders Castellfollit del Boix Castellnou de Bages Estany, l' Gaià Marganell Monistrol de Calders Mura Rajadell St. Feliu Sasserra St. Mateu de Bages Talamanca Callús Castellgalí Fonollosa Santa Maria d'Oló Artés Avinyó Balsareny Castellbell i el Vilar Monistrol de Montserrat Pont de Vilomara i Rocafort, el St. Salvador de Guardiola Cardona Moià Navarcles Navàs Sallent St. Fruitós de Bages St. Vicenç de Castellet Santpedor Súria St. Joan de Vilatorrada Manresa

Població (habitants) 236 777 361 791 394 154 272 667 222 458 639 670 116 1.492 1.307 1.212 1.043 4.962 2.077 3.276 3.371 2.792 3.159

Densitat de població (hab/km2) 5,45 23,47 6,13 27,13 38,44 3,90 20,12 30,37 4,65 10,06 28,55 6,51 3,93 119,36 75,94 23,46 15,76 278,45 32,84 88,76 118,36 237,21 115,50

2.779

74,80

5.219 5.141 5.645 5.739 7.105 6.898 7.956 6.112 6.217 10.339

78,25 68,28 1.020,80 71,20 108,87 310,72 464,72 368,19 263,32 629,66

70.271

1.686,77

169.869

130,76

Font: Dades facilitades pels ajuntaments de la comarca, valors provisionals a 31 de desembre de 2004. Taula actualitzada a data 15/11/2005. Extret de http://www.ccbages.org/dades/index.htm

El mapa 2.1 mostra la densitat de població al Bages i reflecteix la realitat present a la comarca. No obstant això, cal que sigui completat amb l’anàlisi de cadascun dels municipis de la comarca per tal de poder estudiar les tendències demogràfiques que hi ha darrera de les dades actuals de població i de densitat de població. D’aquesta manera, també serà més fàcil identificar els municipis que requereixen una actuació més urgent. Com a element complementari a aquest mapa, la taula A.1 (de l’annex) mostra, precisament, l’evolució de la població al Bages, per municipis, en el període 1900-2004 i, més concretament, presenta les xifres relatives a la variació de la població entre els anys 1900 i 1950, 1900 i 2004, 1950 i 2004 i, finalment, entre els anys 2003 i 2004. Un dels punts d’especial interès que mostra la taula és l’evolució de la població entre els anys 1950 i 2004 i, també, entre l’any 2003 i 2004. Comparant ambdues columnes, s’observa com alguns dels municipis que durant el primer dels períodes analitzats havien experimentat una reducció en els seus efectius demogràfics (en alguns casos superiors al 50%) estan experimentant una recuperació de la seva població en el període 2003-2004. Es tracta, més concretament, d’Aguilar de Segarra, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat, Rajadell, Sallent, Santa Maria d’Oló i Talamanca. Encara que no és l’objecte d’aquest estudi analitzar les causes d’aquesta evolució demogràfica, l’obertura de l’Eix Transversal i l’extensió del fenomen metropolità poden explicar aquests increments poblacionals (tant els d’aquests municipis com dels restants municipis del Bages que experimenten un creixement de la població en el darrer període considerat). No obstant això, hi ha municipis que continuen perdent població entre 2003 i 2004 (malauradament no es disposa de dades relatives a l’any 2005, que serien útils per poder fer un seguiment d’aquestes tendències demogràfiques). Es tracta, concretament, de Cardona, Castellfollit del Boix, l’Estany, Gaià, Mura, Sant Feliu Sasserra i Sant Mateu de Bages. També cal destacar el cas de Calders, el qual perd habitants entre 2003 i 2004 mentre que el balanç de població entre els anys 1950 i 2004 és positiu. El mapa 2.2 il·lustra clarament aquestes tendències.

Mapa 2.1. Densitat de poblaci贸 al Bages (any 2004)

Font: Consell Comarcal del Bages (http://www.ccbages.org/dades/)

Mapa 2.2. Variació de la població al Bages (període 2003-2004)

Font: Consell Comarcal del Bages (http://www.ccbages.org/dades/)

Finalment, per cloure aquesta breu diagnosi demogràfica, s’ha considerat convenient introduir una nova taula, on es recullen alguns indicadors demogràfics que il·lustren el dinamisme demogràfic de la comarca i que, a través de l’evolució poblacional, permeten detectar els municipis amb dinàmiques socioeconòmiques que requereixen d’una actuació. Nota metodològica Índex d’envelliment: població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys. Índex de sobreenvelliment: població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més. Índex de població infantil: relació entre la població de menys de 15 anys i el total de la població. Índex de dependència global: població de 65 anys i més i de menys de 15 anys per cada 100 habitants de 15 a 64 anys.

Taula 2.6. Indicadors demogràfics al Bages, per municipis (període 2001-2004)

Municipi

Índex d’envelliment Any 2001

Aguilar de Segarra Artés Avinyó Balsareny Calders Callús Cardona Castellbell i el Vilar Castellfollit del Boix Castellgalí Castellnou de Bages Estany, l’ Fonollosa Gaià Manresa Marganell Moià Monistrol de Calders Monistrol de Montserrat Mura Navarcles Navàs Pont de Vilomara i Rocafort, el Rajadell Sallent St. Feliu Sasserra St. Fruitós de Bages St. Joan de Vilatorrada St. Mateu de Bages St. Salvador de Guardiola St. Vicenç de Castellet Santa Maria d’Oló Santpedor Súria Talamanca BAGES

Any 2004

Índex de sobreenvelliment Any 2001 Any 2004

240,74 130,62 149,83 179,60 108,33 198,18 228,36 169,15 141,54 148,12 65,12

210,34 128,22 140,58 174,25 125,00 159,59 224,87 142,14 142,11 105,53 52,90

7,69 10,05 9,21 11,92 4,90 13,76 11,24 11,89 13,04 8,63 1,79

9,84 12,96 10,45 12,05 5,81 12,99 12,62 14,26 12,35 17,14 5,48

327,03 116,88 95,65 172,33 272,00 113,60 146,43

268,29 100,55 104,17 149,06 171,43 98,47 138,71

11,57 12,22 9,09 11,26 14,71 11,21 8,13

10,00 15,22 12,00 12,36 11,67 12,53 10,85

184,12

177,88

10,64

13,51

294,12 139,43 159,92 109,90

176,92 130,38 155,64 97,33

16,00 12,54 10,94 7,11

23,91 13,18 13,26 9,09

219,44 210,18 167,05 90,14 108,36

193,48 203,09 191,78 78,35 97,08

5,06 11,56 6,80 7,65 9,82

12,36 12,65 13,57 11,07 10,16

360,66 101,99

352,54 78,22

10,91 10,42

12,50 8,52

177,35

154,84

11,25

13,50

269,32 102,91 172,37 225,00 157,89

208,33 95,81 179,73 180,00 140,32

8,86 11,08 8,65 0,00 10,83

9,78 12,22 10,80 11,11 12,24

Municipi

Índex de població infantil Any 2001 Any 2004

Índex de dependència global Any 2001 Any 2004

12,27 14,67 14,71 12,43 16,75 12,33 11,03 12,46 16,97 13,77 14,31

12,29 14,07 15,07 12,21 15,96 12,94 10,94 13,02 15,79 15,23 17,45

71,88 51,12 58,10 53,24 53,61 58,16 56,82 50,46 69,47 51,89 30,94

61,64 47,28 56,87 50,34 56,02 50,55 55,14 46,06 61,88 45,55 36,48

9,18 14,43 15,54 12,65 10,73 15,91 13,70

10,41 15,10 15,58 13,49 12,87 16,55 13,94

64,49 45,57 43,69 52,58 66,43 51,46 50,99

62,14 43,43 46,67 50,60 53,67 48,93 49,89

11,74

11,17

50,06

45,04

8,17 13,79 13,36 14,29

11,71 13,82 13,59 15,38

47,52 49,32 53,18 42,83

48,00 46,70 53,24 43,59

9,25 11,64 13,46 15,38 14,10

10,04 11,84 11,42 16,54 14,90

41,97 56,48 56,09 41,33 41,58

41,80 55,95 50,00 41,85 41,59

8,84 13,96

8,81 16,19

68,70 39,28

66,25 40,57

12,16

13,11

50,87

50,17

8,89 15,00 13,58 8,0 13,10

10,35 15,23 12,93 8,62 13,72

48,87 43,77 58,72 35,14 51,00

46,90 42,50 56,68 31,82 49,17

Font: Anuari estadístic del Bages 2004/2005.

Taula 2.7. Indicadors demogràfics al Bages, comarques centrals, Catalunya, Estat espanyol i Unió Europea (anys 2003 i 2004)

Índex d’envelliment Any 2003 Any 2004 BAGES Anoia Berguedà Osona Solsonès CATALUNYA Estat espanyol Unió Europea (15) Unió Europea (25)

156,87 111,45 225,47 122,15 149,34 124,48 120,40 102,44 98,79

148,79 106,93 220,47 118,15 148,66 121,25 119,32 104,29 100,61

Índex de població infantil Any 2003 Any 2004

BAGES Anoia Berguedà Osona Solsonès CATALUNYA Estat espanyol Unió Europea (15) Unió Europea (25)

Índex de sobreenvelliment Any 2003 Any 2004 11,28 10,96 11,96 10,80 11,60 10,88 10,70 -

11,68 11,38 12,21 11,17 11,86 11,12 10,86 -

Índex de dependència global Any 2003 Any 2004

13,09 14,93 11,16 14,76 13,80 13,78 14,15 16,42

13,44 15,15 11,21 14,95 13,65 13,95 14,16 16,30

50,65 46,14 57,01 48,81 52,44 44,77 45,31 49,78

50,25 45,68 56,05 48,38 51,40 44,65 45,07 49,93

16,50

16,40

48,81

49,03

Font: Anuari estadístic del Bages 2004/2005.

2.2. Aspectes econòmics El Bages és una comarca amb una llarga tradició industrial, iniciada a mitjan segle XIX amb la construcció i posada en funcionament de diverses fàbriques tèxtils. Posteriorment, ja en la primera meitat del segle XX, l’explotació de la potassa va constituir un altre dels pilars fonamentals de l’activitat industrial en aquest territori. Més recentment, la indústria bagenca ha diversificat la seva activitat, destacant especialment el predomini que s’observa actualment del sector metal·lúrgic (bàsicament pel que fa a l’automoció). A part d’aquesta vocació industrial, manifestada clarament durant els segles XIX i XX, la comarca del Bages també té un perfil molt marcat de prestació de serveis. Així ho posen de manifest les dades proporcionades per l’Anuari Econòmic Comarcal Caixa Catalunya 20056, on s’observa com l'agricultura genera el 2,5% del valor afegit comarcal, la indústria produeix el 30,5% del valor afegit brut (VAB), el sector de construcció el 12,7% i, finalment, el sector serveis en genera el 54,4%. La taula 2.8 mostra les dades corresponents al Bages i a les seves comarques limítrofes, així com pel conjunt de Catalunya. Taula 2.8. Pes de cada sector en el PIB del Bages, comarques limítrofes i Catalunya l’any 2004 (% sobre el PIB comarcal) Comarca Anoia Bages Baix Llobregat Berguedà Osona Segarra Solsonès Vallès Occidental Vallès Oriental Catalunya

Primari 2,7 2,5 0,7 5,9 4,1 8,0 11,4 0,1

Indústria 37,2 30,5 34,3 31,1 34,9 47,3 21,3 35,8

Construcció 12,9 12,7 8,7 13,4 8,3 7,5 15,7 8,7

0,6 1,7

39,9 27,0

10,6 8,2

Serveis 47,2 54,4 56,4 49,6 52,6 37,2 51,6 55,4 48,8 63,1

Font: Caixa Catalunya (2005)

Pel que fa a l’evolució econòmica de la comarca, l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya destaca que durant l’any 2004 el VAB del Bages va créixer en un 2,84%, assolint els 2.405 milions d’euros. Aquest increment percentual és igual a l’experimentat pel conjunt de Catalunya en el mateix període, tot i que també es pot observar que és inferior al creixement del VAB experimentat pel Bages l’any 2003, que va ser del 2,97%.

Op. Cit.

Si es compara amb altres comarques de la Catalunya Central, tal i com es fa a la taula següent, es pot observar que l’increment del VAB és clarament superior en el cas del Bages, malgrat que el seu increment percentual respecte l’any 2003 és inferior en relació a comarques com l’Anoia, el Berguedà, la Segarra i el Solsonès. No obstant això, si s’amplia aquesta comparació al període 2001-2004 s’observa que el Bages és la segona comarca del seu entorn en termes de creixement del PIB (8,2%), només superada pel Solsonès (11,1%). Taula 2.9. Evolució del PIB durant el període 2001-2004 al Bages, comarques limítrofes i Catalunya (Milions d'euros constants del 2000) Comarca

Anoia Bages Baix Llobregat Berguedà Osona Segarra Solsonès Vallès Occident. Vallès Oriental Catalunya

2001

2002

2003

2004

1.230 2.223 10.542 488 1.856 373 198 12.118 5.321 110.704

1.246 2.271 10.725 509 1.886 382 203 12.330 5.422 113.242

1.264 2.339 10.984 506 1.903 381 207 12.586 5.539 116.039

1.301 2.405 11.180 526 1.951 396 220 12.926 5.705 119.336

Variació 20032004 (%) 2,98 2,84 1,78 4,02 2,54 3,92 6,25 2,70 3,03 2,84

Variació 20012004 (%) 5,8 8,2 6,0 7,8 5,1 6,1 11,1 6,7 7,2 7,8

Font: Caixa Catalunya (2005)

Mapa 2.3. Creixement del PIB comarcal a Catalunya l’any 2004 (taxes reals de variació interanual en %)

Font: Caixa Catalunya, 2005

La causa d’aquesta menor expansió del VAB de la comarca del Bages es pot explicar, bàsicament, pel retrocés experimentat en el creixement del sector de la construcció, que va mostrar un avenç del 2,30% (mentre l’any 2003 havia crescut un 10,88% respecte l’any anterior), i una reducció moderada en l’avenç del VAB dels serveis (3,27%, davant del 3,35% de l’any 2003). Aquesta evolució contrasta, però, amb les del sector primari i la indústria, que van contribuir de forma més intensa que el 2003 a l’expansió de l’activitat agregada de la comarca. En el primer cas -el primari-, l’increment del VAB va ser d’un 7,86%, creixement que cal comparar amb la caiguda del 2,21% experimentada pel mateix sector l’any 2003. Tot i que la participació del primari –agricultura, ramaderia i silvicultura- en el VAB comarcal va ser relativament reduït (2,5%), la seva contribució final al creixement agregat de l’economia bagenca fou modesta. Pel que fa a la indústria, que l’any 2004 va aportar el 30,5% del total del VAB comarcal, cal destacar un important canvi de tendència, des de la disminució del 0,22% experimentada l’any 2003 fins a un increment de l’1,93% el 2004. Aquest augment va contribuir de forma decisiva a compensar la davallada de la construcció i del sector serveis apundada anteriorment.

Taula 2.10. Creixement del VAB per sectors l’any 2004 al Bages, comarques limítrofes i Catalunya (taxes reals de variació interanual en %) Comarca Anoia Bages Baix Llobregat Berguedà Osona Segarra Solsonès Vallès Occidental Vallès Oriental CATALUNYA

Primari Indústria Construcció 8,86 0,99 5,84 7,86 1,93 2,30 -0,04 -2,45 7,23 4,66 4,40 5,65 5,10 -0,36 5,08 6,78 3,23 0,44 4,96 4,63 8,88 2,87 0,38 4,84 5,12 0,32 8,30 0,25 0,98 5,05

Serveis Total 3,51 2,98 3,27 2,84 3,73 1,78 3,28 4,02 3,95 2,54 4,95 3,92 6,44 6,25 3,92 2,70 4,20 3,03 3,45 2,84

Font: Caixa Catalunya (2005)

Amb aquests registres del 2004, el creixement acumulat de la comarca els darrers anys (període 2000-2004) ha avançat d’un 11,4%, molt similar a l’11,3% de Catalunya. La intensa crisi industrial, en especial del sector tèxtil, experimentada aquests darrers anys es reflecteix en aquests registres agregats. Sectorialment, la millora de l’activitat en el primari reflecteix els notables avenços de les hortalisses (9,7% el 2004), els cereals (8,0%) i el vi (15,8%). 20

Com ja s'ha indicat, la producció industrial del Bages va presentar un increment molt petit, resultat de l’efecte combinat d’un augment en el sector de la metal·lúrgia i els productes metàl·lics (que va créixer d'un 5,5%), juntament amb la caiguda del tèxtil, confecció i calçat (d'un 6,6%), tot i que es va moderar la intensa reducció de l’any anterior (del 10,2%), així com per l’alentiment de la branca del cautxú i el plàstic, que només va augmentar moderadament (0,7%). Tot i aquests registres, la moderada recuperació de la indústria va empentar el creixement de l’afiliació al règim general del sector, que va augmentar d'un 5,3%, força per sobre els registres del 2003 (2,1%). El menor ritme de creixement de la construcció (2,30%, davant del 10,9% el 2003) reflecteix la desacceleració de les taxes de creixement del sector residencial, amb un increment dels habitatges en construcció i els iniciats d'un 19,5 i un 1,0%, respectivament, molt per sota els espectaculars registres del 2003 (25,5 i 67,0%, respectivament). En sintonia amb aquest fet, el mercat de treball del sector va presentar una prou intensa expansió de l’afiliació al règim general, d'un 5,1%, tot i que per sota la intensa progressió del 2003 (8,1%).

El Bages és una comarca que, als últims anys, ha recuperat el creixement demogràfic –gràcies, bàsicament, a la immigració– i, també, ha mostrat una bona dinàmica econòmica, comparada amb altres comarques de Catalunya. Tanmateix, aquesta valoració positiva del conjunt es desdibuixa un tant quan s’analitza més detalladament. Ni el creixement demogràfic és uniforme a tota la comarca ni l’evolució econòmica és favorable a tots els sectors d’activitat. En conseqüència, hi ha el risc que determinades zones del Bages puguin quedar relegades de la prosperitat. Són aquests casos els que necessiten proactivament una política especifica de promoció econòmica.

3. El risc territorial: introducció conceptual i elements de risc a la comarca del Bages

3.1. Introducció conceptual: el risc territorial El territori és el substrat sobre el qual es desenvolupa la vida natural i l’activitat humana, així com també la disposició geogràfica dels diversos elements físics, biològics i antròpics, que conjuntament formen una matriu física de gran complexitat. El territori, però, és quelcom més que una matriu física. Es tracta, en definitiva, d’una estructura dinàmica configurada a partir de la distribució i la interacció dels condicionants físics, dels elements naturals i de l’estructura socioeconòmica, és a dir, els usos del sòl, la distribució de l’activitat i de la població, la xarxa d’infraestructures de comunicacions, etc. Generalment, quan es parla de risc territorial es tendeix a assimilar-lo a risc natural, és a dir, el risc que es deriva dels perills que pot comportar el medi físic per a les activitats humanes. S’ha observat, però, que hi ha altres riscos amb una dimensió territorial que no tenen relació amb el medi físic. En aquest sentit, per exemple, alguns condicionants de tipus socioeconòmic també tenen un component territorial i una distribució sobre l’espai que poden posar en risc el desenvolupament humà, tant individual com col·lectiu. Aquesta constatació permet formular una nova concepció de risc territorial (risc vinculat a l’ocupació i l’ús del territori, per tant), més àmplia, que inclouria el risc per al desenvolupament –sostenible– derivat de la vulnerabilitat dels recursos estratègics de la matriu territorial (aigua, sòl, biodiversitat, etc.) i de la mateixa estructura socioeconòmica del territori. Per l’objecte d’aquest estudi, és especialment important el darrer conjunt de riscos que s’acaben d’apuntar, és a dir, els perills socioeconòmics de matriu territorial. Entre ells, cal destacar7:

El despoblament, que comporta un risc territorial en la mesura en què posa en perill la gestió del territori i contribueix a l’envelliment de la població i a l’alentiment de l’activitat econòmica. També pot ser la causa que alguns municipis o àmbits supramunicipals no assoleixin la massa crítica suficient per a la prestació dels principals serveis públics (sanitat, educació, etc.).

TORRES, P., MIRALLES, F. i QUERALT, A. (2002): Risc i territori. A: MIR, N. i SOLÀ, C. (ed.): Observatori del Risc: informe 2002. Barcelona: Institut d’Estudis de la Seguretat i Beta Editorial

La congestió d’activitats en el territori, que tot i generar oportunitats per al desenvolupament social –equipaments, serveis, relacions socials, etc.–, també pot generar una disminució en la qualitat de vida que percep cadascun dels ciutadans i pèrdues econòmiques significatives (la disminució de la productivitat a causa del temps perdut en congestions viàries, etc.).

La segregació territorial per nivells de renda, que presenta un elevat risc per a l’estabilitat de l’estructura social d’un determinat territori.

La fragilitat econòmica del territori, bàsicament a causa d’una escassa diversificació de l’activitat econòmica (és a dir, per la dependència d’un únic sector d’activitat econòmica).

Una mala capacitat de comunicació. Encara que els recursos endògens d’un determinat territori i l’estratègia de desenvolupament que s’hagi adoptat són factors claus per la seva dinàmica econòmica i social, les infraestructures de comunicació (i els equipaments) són elements que condicionen de forma clara el futur desenvolupament d’un determinat territori.

La incompatibilitat territorial de les activitats, que pot impedir el desenvolupament (actual i futur) d’altres possibles activitats econòmiques i socials.

3.2. El risc territorial a la comarca del Bages L’apartat anterior, de caràcter molt general, ha pretès presentar una aproximació al concepte de risc territorial. A partir del seu contingut, i després d’estudiar les tendències demogràfiques i econòmiques experimentades pel Bages en els darrers anys (vegeu la breu diagnosi continguda al punt 2 d’aquest treball), s’han identificat els municipis o conjunt de municipis de la comarca que podrien haver de fer front a algun dels riscos territorials que s’acaben de descriure a l’apartat anterior. Aquesta identificació s’ha produït a partir de l’estudi de la informació disponible sobre:

Evolució de la població (període 1900-2004) Indicadors demogràfics (període 2001-2004): Índex d’envelliment: població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys. Índex de sobreenvelliment: població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més. Índex de població infantil: relació entre la població de menys de 15 anys i el total de la població. Índex de dependència global: població de 65 anys i més i de menys de 15 anys per cada 100 habitants de 15 a 64 anys. Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001) Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001) Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001) Valor afegit brut per sectors (anys 1996 i 1991).

Aquesta informació, municipi per municipi, figura a l’annex del document. Com a resultat d’aquesta prospecció, s’han identificat 7 àrees amb major risc territorial i, per tant, susceptibles de centrar l’atenció dels programes de promoció econòmica. Aquestes àrees són:

Cardona Aquest municipi fou durament colpejat pel tancament de les mines de potassa. La pèrdua de població i el decaïment econòmic foren pronunciats. En els últims temps, l’aposta per una major diversificació econòmica i, en aquest marc, pel turisme li atorguen unes certes expectatives de futur, però continua estant necessitat d’una important política de promoció econòmica.

Bages occidental: Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages

Municipis d’altiplà, tenen unes precipitacions més baixes que la resta de la comarca, la qual cosa sempre ha marcat la seva activitat econòmica, essencialment agropecuària. Amb una població en regressió des de fa anys, aquesta part del Bages necessita plantejar-se noves formes de promoció econòmica, vetllant també per les oportunitats i riscos que implica la connexió d’alguns d’ells a l’Eix Transversal.

Bages miner: Balsareny, Sallent i Súria Aquests municipis presenten, encara avui, una excessiva dependència de l’activitat minera i, d’aquest fet, en deriva una certa vulnerabilitat econòmica, que fa recomanable buscar una major diversificació econòmica.

Bages est: Avinyó, Artés, Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló L’Eix Transversal ha estat un factor de dinamització econòmica de tots aquests municipis, fent-los més pròxims tan a Manresa –de la qual poden resultar-ne més subsidiaris– com a Vic. Les potencialitats, en aquest sentit, són tan àmplies que sembla oportú de reflexionar sobre el seu model de desenvolupament econòmic.

Les valls del Montcau: Mura i Talamanca Aquesta agrupació inclouria Rocafort. Es tracta d’un territori vinculat al paisatge de Sant Llorenç del Munt, amb abundància de bosc i proliferació de segones residències. El seu potencial, especialment turístic, hauria de ser analitzat i programat amb criteris coherents.

Gaià Situat a un extrem muntanyós de la comarca, el municipi queda massa perifèric respecte de les àrees de major desenvolupament.

Sant Feliu Sasserra Municipi agrícola, molt vinculat als municipis del Lluçanès, també queda en una posició perifèrica respecte de les polaritats centrals de la comarca.

A part d’aquestes àrees, hi ha altres municipis a la comarca que, tot i que les seves dades demogràfiques i socioeconòmiques són prou positives, la seva ubicació o el seu model de desenvolupament els fan susceptibles d’algun element de risc territorial. Per exemple, Marganell –en ple Parc Natural de Montserrat- també podria ser objecte de les mateixes actuacions. El mapa 3.1 mostra clarament com aquest conjunt de municipis que mereixen una atenció especial pel que fa a la seva promoció econòmica es troben als límits exteriors de la comarca, al voltant del Pla de Bages i del Bages sud, que són les zones més dinàmiques.

Mapa 3.1. Zones del Bages amb major risc territorial.

4. Valors de sostenibilitat de la comarca del Bages La sostenibilitat, malgrat les nombroses aproximacions conceptuals que s’hi refereixen, les quals han generat un volum important de literatura científica, encara continua essent un terme difícil de concretar. Prenent com a referent la definició de desenvolupament sostenible formulada l’any 1987 per la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament8, presidida per la Dra. Gro Harlem Brundtland, aleshores ministra noruega de medi ambient, aquest tipus de desenvolupament és aquell que permet satisfer les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pròpies necessitats9. Així com el desenvolupament sostenible cal entendre’l com un procés –el mateix procés de desenvolupament–, és possible assimilar la sostenibilitat com un estadi, sovint ideal, difícil d’assolir, en la qual es fan compatibles les dimensions econòmiques, socials i ambientals d’una determinada societat o d’un determinat territori. Es tracta, en si mateix, d’un estadi al qual s’aspira arribar integrant tot un conjunt de principis –els principis de sostenibilitat– en els processos de disseny de les polítiques públiques i d’elaboració de la planificació territorial, sectorial i urbanística. La sostenibilitat d’un territori, d’altra banda, es sustenta en tot un conjunt de valors patrimonials, naturals, simbòlics, etc., que configuren de forma intrínseca el caràcter d’aquest territori i condicionen el seu model de desenvolupament (posant límits a determinades actuacions o, per contra, potenciant-ne d’altres). Atès que aquest informe, encarregat pel Consell Comarcal del Bages, té per objectiu proposar mesures estratègiques de dinamització de l’economia comarcal en base a la sostenibilitat, proposem els següents valors que considerem d’especial rellevància per definir la sostenibilitat de la comarca: Sobre l’estructura bàsica de la comarca: 1) El patrimoni natural 2) El sistema hidrològic

En anglès, World Commission on Environment and Development (WCED).

World Commission on Environment and Development (1987): Our common future. Oxford: Oxford University Press.

Sobre el territori transformat: 3) El/s paisatge/s 4) Les activitats agropecuàries 5) La funció de cruïlla

Sobre el patrimoni “artificial”: 6) El patrimoni arquitectònic i monumental 7) El patrimoni espiritual 8) Els elements simbòlics A continuació es fa una breu descripció de cada un d’ells, exemplificant amb casos concrets els diversos valors de sostenibilitat.

4.1. El patrimoni natural El patrimoni natural, entès en un sentit ampli (és a dir, incloent-hi el patrimoni físic i biòtic), és un valor de sostenibilitat de la comarca, relacionat directament amb altres dos valors identificats en aquest informe: els paisatges i el sistema hidrològic. La contribució d’aquest patrimoni a la sostenibilitat de la comarca es deu tant a factors estètics, com culturals i identitaris (tant a nivell individual com col·lectiu) i econòmics (per exemple, per l’explotació d’aquests espais a nivell agrícola i/o forestal). Molts d’ells també actuen com a refugis de biodiversitat. Hi ha altres funcions, igualment importants, que potser no són tan evidents. A títol il·lustratiu, es pot prendre el cas dels boscos, que a més de constituir l’hàbitat de moltes espècies animals i vegetals, tenen un paper clau en la regulació del cicle de l’aigua, actuen com a embornals de diòxid de carboni (un dels gasos que contribueix a l’efecte d’hivernacle), regulen el clima local i, finalment, fixen el sòl a través del seu sistema radicular i, en casos de molta pendent, aquest fet esdevé un factor preventiu de certs riscos naturals (esllavissades, etc.). Finalment, i especialment en una societat com la catalana, els espais naturals juguen un paper molt important a nivell social, ja que esdevenen l’escenari de les activitats d’esbarjo de bona part de la població, que els utilitza per a la pràctica d’activitats esportives de més o menys intensitat (recol·lecció de bolets, de cargols, etc.). Encara que l’objecte d’aquest estudi no és fer un catàleg dels espais naturals del Bages, sinó identificar els principals valors de sostenibilitat de la comarca i proposar mesures de dinamització econòmica que es basin en aquests mateixos valors, l’equip redactor ha cregut oportú incloure una llista dels principals espais naturals de la comarca, la seva localització i superfície i els seus principals valors. Aquesta informació ha estat extreta de la publicació Guia d’espais d’interès natural del Bages, elaborada i editada pel Centre d’estudis del Bages i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)10.

VVAA (1997): Guia d’espais d’interès natural del Bages. Col·lecció “Guies”, núm. 1. Manresa: Centre d’Estudis del Bages i Institució Catalana d’Història Natural. S’hi pot accedir a través de l’enllaç següent: http://www.ccbages.org/espais/espais.htm

Taula 4.1. Principals espais naturals del Bages. Nom de l’espai

Riera de Sant Joan

300

Municipi

Valors principals

Monistrol de Calders

Faunístic i paisatgístic

Vall de Marfà

2.500

Moià, Castellcir i Castellterçol

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

Torrents del Gai, Riu Sec, serrat de la Llebre i el Toll

1.380

Moianès

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

Puig Rodó

1.500

Moià i l'Estany

Botànic, faunístic i paisatgístic

l'Estany

Geològic, botànic i faunístic

Pla de Santa Maria de l’Estany Serra del SolerBussanya i rieres d’Oló i de Malrubí Vall de la riera de Segalers Vall de la riera de Calders i les Tàpies

Superfície aproximada (ha)

9.000 l'Estany, Moià, Santa Maria d'Oló, Avinyó i Artés. 500

Santa Maria d'Oló

1.700 Calders, Monistrol de Calders i Navarcles

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic Botànic, faunístic i paisatgístic Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

Estratotipus de la formació Artés

800

Sallent i Avinyó

Geològic (estratigrafia)

La Corbatera

400

Sallent

Faunístic

Sallent

Botànic i geològic

Santpedor

Faunístic

Roureda de la Malesa i el Cogulló Estanyol de la Bòbila

Riera del Tordell, Migmón de Súria i riera de Coaner

Súria i Sant Mateu de Bages

Geològic (tectònic i geomorfològic)

Pla de Reguant

Súria

Geològic, botànic i faunístic

Cardona i Navàs

Botànic, faunístic i paisatgístic

Cardona

Geològic i botànic

Navàs, Súria

Botànic. paisatgístic i faunístic

Sant Mateu de Bages, Fonollosa

Botànic i paisatgístic

Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Rajadell, Fonollosa

Geològic i botànic

Rieres de Navel i Valldeperes Muntanya de sal de Cardona

1.500 100

Serra de Castelladral

3.800

Serra de Castelltallat

650

Collbaix

4.000

Serres de can Torra i valls de Grevalosa i Canyelles

1.900 Castellfollit del Boix, Rajadell, Aguilar de Segarra

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

Vall de la riera de Rajadell

2.250 Aguilar de Segarra, Rajadell i Manresa

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

Vall de la riera de Guardiola

3.300 S.Salvador de Guardiola, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Manresa

Geològic i botànic

Montserrat

Corredor natural del meandre de Castellbell Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac

Rieres de l’Obac, Talamanca, Mura, el Flequer i Santa Creu Muntanyes russes de Sant Vicenç de Castellet i de Castellgalí Tram del riu Llobregat entre Navàs i Balsareny Tram del riu Llobregat entre Sant Benet de Bages i Boades

El Mal Balç Sèquia i estany de l’Agulla

1.800 Monistrol de Montserrat i (superfície al Marganell Bages)

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

1.000 Castellbell i el Vilar, Marganell, Rellinars, Sant Vicenç de Castellet

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

13.694

Monistrol de Calders, Talamanca, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç C.

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

200

Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i R., Sant Vicenç de Castellet

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

9 Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí

Geològic i paisatgístic

5 km lineals 400

35 26 km lineals (Sèquia) i 67.000 m2 de l’estany

Navàs, Balsareny

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

Sant Fruitós de Bages, Manresa, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç Castellet, Castellgalí

Geològic, botànic, faunístic i paisatgístic

Manresa

Geològic

Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Manresa

Microbiològic i paisatgístic

Bosc d’Olzinelles i bosc i plans de la Sala

250

Sant Fruitós de Bages, Sallent

Botànic, faunístic i paisatgístic

Plans de Santa Anna i torrent de les Feixes

450

Sant Fruitós de Bages

Faunístic

Turons del pla de can Vila

100

Artés

Geològic (mineralògic i mineralogenètic)

Les Torres

850 Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor

Botànic, faunístic i paisatgístic

Font: Centre d’Estudis del Bages i Institució Catalana d’Història Natural (1997).

D’altra banda, l’any 1992 la Generalitat de Catalunya va elaborar i aprovar el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), amb l’objectiu d’establir una xarxa amb les zones que contenien valors naturals d’interès a escala catalana i dotar-lo d’un règim jurídic que permetés la seva conservació davant de processos de degradació que poguessin experimentar (per efecte de construcció d’urbanitzacions, pedreres, infraestructures, però també abandonament). A nivell del Bages, aquests espais, que sumen 11.947,93 ha, són els següents: Taula 4.2. Espais del Bages inclosos al PEIN. Espai Moianès, el

Municipi Avinyó Estany, l’ Moià

9,11 155,50 1.122,67

Santa Maria d'Oló

341,82

Marganell

808,98

Monistrol de Montserrat

571,98

Muntanya de Sal de Cardona

Cardona

130,33

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Mura

Montserrat

Superfície (ha)

Serra de Castelltallat

3.620,32

Pont de Vilomara i Rocafort

181,93

Sant Vicenç de Castellet

175,48

Sant Mateu de Bages

4.829,81

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge (http://mediambient.gencat.net/)11

Entre ells, hi ha dos espais naturals de protecció especial: Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac i Montserrat tenen un rang de protecció superior, sota la figura de Parc Natural en tots dos casos. El patrimoni natural constitueix un valor de sostenibilitat del Bages en la mesura que la comarca disposa d’uns espais que ofereixen els anomenats serveis de suport vital: a més de protegir la biodiversitat, aquests espais exerceixen funcions vinculades al cicle de l’aigua o a la regeneració de l’atmosfera, per posar dos exemples, que contribueixen a la qualitat de vida de la gent d’una manera encara no prou percebuda. 11

Aquesta informació ha estat extreta de la pàgina web del Departament de Medi Ambient. Hi manca, però, la superfície de Monistrol de Calders, i de Talamanca que forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac (i, per tant, hauria de ser zona PEIN).

4.2. El sistema hidrològic El territori bagenc està estructurat, tant per la seva orografia com pel poblament humà, a partir de la xarxa hidrològica, constituïda principalment pel riu Llobregat, el riu Cardener, la riera Gavarresa, la riera de Rajadell i el riu Calders12. En aquest sentit, i tal i com es veurà en aquest apartat, el sistema hidrològic ha actuat i actua encara com a motor econòmic, ecològic i patrimonial, és a dir, com a eix –eixos si es tenen en compte els diversos cursos fluvials– vertebrador del desenvolupament sostenible de la comarca. Mapa 4.1. Xarxa hidrològica del Bages.

Font: Consell Comarcal del Bages (http://www.ccbages.org/dades/) 12

A l’apartat 1 (Patrimoni natural) hi ha una relació de les rieres i torrents del Bages.

Els rius, les rieres, els torrents i la resta de peces que constitueixen el sistema hidrològic de la comarca tenen una importància cabdal des d’un punt de vista natural, tant per la seva fauna com per la vegetació que està associada als cursos d’aigua. En el cas de la fauna cal destacar l’existència d’algunes espècies autòctones de la comarca, com ara la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus). D’altra banda, els boscos de ribera han esdevingut l’hàbitat de nombroses espècies de vertebrats (principalment aus) i contribueixen, amb el sistema radicular d’arbres i arbustos, a l’estabilització del llit del riu (reduint el risc d’erosió). Al mateix temps, desenvolupen la funció de connectors biològics, cada cop més important en un medi circumdant de caràcter agrícola (on els animals no tenen tants amagatalls i passos segurs), urbà i/o industrial (és a dir, amb més fragmentació dels passos de fauna). D’altra banda, els trams de riu o rieres on hi ha bosc de ribera aquest constitueix un element vertebrador del paisatge, tant pel seu caràcter vertical (amb arbres generalment amb alçades superiors a la de les espècies dels boscos mediterranis circumdants) i per la seva linealitat. El Consell Comarcal desenvolupa des del 2003 el projecte “Riu Verd”, l’objectiu del qual és restaurar el bosc de ribera al Llobregat i el Cardener, recuperant-lo en trams on ha desaparegut, protegint-lo i millorant-lo on encara es conserva, retirant abocaments incontrolats, esbrossant vegetació i adequant itineraris.13

Un altre punt d’especial interès són les zones humides, de la qual la comarca del Bages presenta un bon nombre d’exemples14, entre els quals es pot destacar, a títol il·lustratiu, la zona humida situada al meandre del riu Llobregat a Castellbell i el Vilar, la resclosa de la Sèquia (a Balsareny) o l’embassament d'Argençola (a Castellnou de Bages). Aquests ecosistemes presenten un nivell de diversitat biològica molt elevat (tant en fauna com flora). A part del seu interès en termes de patrimoni natural, les zones humides són una reserva natural d’aigua i contribueixen a estabilitzar el llit, protegint les ribes del riu davant dels processos d’erosió impulsats pel corrent. També tenen una funció depuradora de l’aigua que presenta continguts elevats de matèria orgànica o de nutrients minerals. Al llarg de la història les zones humides han experimentat una regressió molt important (especialment durant els segles XIX i XX). En gran part es van drenar per transformar els espais que ocupaven en pastures i camps de conreu, però també en zones d’expansió dels nuclis urbans. En aquest procés de destrucció de les zones humides també van jugar-hi un paper molt important les qüestions sanitàries, ja que eren l’hàbitat del mosquit Anopheles maculipennis, conegut per ser un vehicle de transmissió del paludisme. 13

En una primera fase s’han restaurat diferents trams del Cardener i el Llobregat al seu pas pels municipis de Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí, Pont de Vilomara i Rocafort, Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Súria, Sant Mateu de Bages i Cardona. En una segona fase, en procés de redacció dels projectes executius, es recuperaran nous trams de Súria, Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, Sant Fruitós de Bages, Sallent, Artés, Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de C. i Castellgalí. 14 http://www.gencat.net/mediamb/noticies/inventarizh.pdf

Durant la dècada dels anys 1990, diverses institucions van iniciar una tasca de restauració de diverses zones humides de la comarca (entre les més destacables es podria apuntar l’aiguamoll de la Bòbila, a Santpedor, i el meandre del Castell, a Castellbell i el Vilar). Aquesta tasca de recuperació de zones humides és especialment important de destacar, ja que pot contribuir a millorar la percepció de la població local sobre aquest tipus d’ecosistema i, per tant, ajudar a incrementar i enfortir la identificació de la població amb el seu entorn natural. Aquest vincle entre els habitants d’un determinat territori amb les zones humides és especialment rellevant en el cas de l’Estany, al Moianès, que pren el seu nom d’un antic estany drenat al segle XVI15. Com s’ha vist fins ara, el sistema hidrològic és essencial pel pilar ambiental del desenvolupament sostenible, però també ha estat bàsic per als pilars social i econòmic, ja que ha permès el desenvolupament des de temps immemorials (inicialment a través de l’agricultura i, a partir del segle XIX, d’una indústria tèxtil cada vegada més important). El conjunt de recs i canals –com la Sèquia de Manresa16– que eren utilitzats per portar aigua a les poblacions i/o pel reg, així com tot el conjunt de rescloses que van ser construïdes per recollir aigua i fer-la arribar a minicentrals hidroelèctriques o fàbriques (l’aigua va ser la força motriu que va permetre el creixement de la indústria tèxtil al Bages durant el segle XIX) constitueixen actualment un patrimoni d’alt valor per a la comarca. Cal destacar, en aquest aspecte, el projecte “Via Verda” -o “Parc de la Sèquia”– impulsat per institucions públiques i privades, l’objectiu del qual és la recuperació de l’entorn de la Sèquia amb la realització de replantacions, condicionament i senyalització de camins i àrees de descans ( amb un centre de visitants al Parc de l’Agulla). La Via Verda pretén cohesionar i estructurar el patrimoni que conté, tot donant sentit i projecte territorial a l'espai obert del Bages central, reforçant el seu espai productiu, reprojectant-lo com un espai social i reinterpretant la pròpia història al voltant del canal de la Sèquia.

El sistema hidrològic constitueix un valor de sostenibilitat del Bages en la mesura que ha actuat alhora d’element vertebrador de l’espai ecològic i de l’espai econòmic. La sostenibilitat es juga, precisament, en la interacció harmoniosa entre aquests dos espais. D’altra banda, l’aigua esdevé un dels factors clau del desenvolupament futur arreu del món, a causa de la seva creixent escassetat. En conseqüència, les pràctiques sobre l’ús de l’aigua són determinants per a assolir la sostenibilitat.

Cal fer referència, a més, a la possible relació del topònim Bages amb les zones humides, esdevenint un punt més de foment de la identitat local i comarcal a partir dels espais naturals. Concretament, s’ha formulat la hipòtesi que “Bages”, topònim que ja es troba documentat al segle X, procedeix del mot llatí baiae, que literalment vol dir “estació balneària” però que també es feia servir per anomenar antics estanys.

CASES, Adrià (2004): Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge. Col·lecció Guies, nº5. Manresa: Centre d’Estudis del Bages i Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

4.3. El/s paisatge/s La comarca del Bages presenta una diversitat de paisatges elevada. En aquest sentit, la pàgina web del Consell Comarcal concentra, en un sol paràgraf –que es reprodueix íntegrament a continuació–, l’essència del paisatge bagenc i la seva diversitat: “Des de les àrees rurals i de secà properes a la Segarra fins als paisatges alts i humits del Moianès, des de les salines i industrioses conques del Llobregat i Cardener fins a l’emblemàtica i conegudíssima muntanya de Montserrat, des de la històrica vila de Cardona fins al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. I tot sense oblidar l'esplèndid paisatge de la serra de Castelltallat, les productives àrees vitivinícoles d'Artés i Avinyó, els espessos boscos i les magnífiques vistes del Lluçanès, la monumental ciutat de Manresa, i el pla de Bages, motor econòmic de la comarca”. Aquesta diversitat paisatgística sintetitzada en el paràgraf anterior, es pot explicar per diversos factors, principalment la diversitat del substrat geològic i edàfic, el relleu, el clima, l’acció dels cursos fluvials i de la vegetació. Cal tenir present, també, que el paisatge d’un determinat territori –en aquest cas el Bages– és el resultat de l’acció de l’home al llarg del temps. D’aquesta manera, l’agricultura, la gestió del bosc, la ramaderia, la indústria i, en el cas d’aquesta comarca, la mineria són factors d’origen antròpic que han contribuït a la creació del paisatge bagenc. És evident que el model d’ocupació del territori i el foc són altres factors que no es poden deixar de considerar a l’hora d’explicar els tipus de paisatge de la comarca. Com s’acaba d’apuntar, el paisatge és el resultat de l’acció i la interacció d’uns factors de caràcter natural i uns factors de tipus antròpic. Tal i com apunten Rodó, Queralt i Torres (2004), al mateix temps que l’home ha anat configurant nous paisatges, aquests paisatges han anat forjant la seva identitat col·lectiva. Aquest valor identitari, especialment important en el cas de la comarca del Bages, té una importància cabdal i es troba recollit explícitament al Conveni Europeu del Paisatge17, impulsat i aprovat per part del Consell d’Europa. El Conveni Europeu del Paisatge, aprovat l’any 2000 a Florència, reconeix, en el seu preàmbul, que el paisatge contribueix a la formació de cultures locals i que constitueix una component bàsica del patrimoni natural i cultural europeu que contribueix al benestar humà i a la consolidació de la identitat europea. De la mateixa manera, i anant una mica més enllà, totes les parts signatàries del conveni assumeixen el seu compromís de reconèixer legalment els paisatges, en la mesura que “són components essencials de 17

CONSELL D’EUROPA. Conveni Europeu del Paisatge. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya i Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya [Documents internacionals, 9], 2001.

l’entorn de la gent, una expressió de la diversitat del seu patrimoni cultural i natural compartit, i un fonament de la seva identitat”. El paisatge, doncs, és un element essencial per a la configuració del marc de referència de la població a nivell individual i col·lectiu (a escala local, comarcal i nacional), tant des del punt de vista estètic com sociològic). No obstant, és molt més que això, ja que també és patrimoni comarcal, un indicador de la qualitat ambiental del Bages i un instrument per a l’ordenació territorial i la planificació urbanística de la comarca. Finalment, no es pot deixar de considerar el fet que també pot esdevenir un element de dinamització econòmica, entre d’altres, a través del seu aprofitament en clau turística. D’altra banda, la llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, estableix la necessitat d’elaborar una política de paisatge basada en la identificació de les diferents unitats paisatgístiques i l’establiment d’objectius de qualitat. Aquesta podria ser una de les comeses del Consell Comarcal. En aquest sentit, a banda del medi natural –tant biològic com geològic–, convindria destacar:

el paisatge miner, el paisatge industrial (especialment, l’associat a les colònies fluvials), el paisatge agroforestal18, i el paisatge urbà (sobretot, el vinculat a nuclis històrics de gran valor patrimonial19).

La conservació i l’ús sostenible dels paisatges del Bages han de tenir en compte aquesta rica diversitat. D’altra banda, no es pot ignorar les directrius que, en aquest àmbit, puguin acabar definint el Pla Territorial de les Comarques Centrals i el Pla Director Urbanístic del Pla de Bages, tots dos en elaboració per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Finalment, cal tenir present que el Consell Comarcal del Bages ha elaborat el Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Bages. En una primera fase es va produir la cartografia dels hàbitats del Bages (escala 1:5000) i es van recopilar els treballs preexistents sobre els espais naturals de la comarca. En una segona fase, que finalitzà el 2003, el Pla incorporà una proposta de xarxa d’espais naturals d’interès i corredors, una delimitació de les unitats de paisatge i una diagnosi de la pressió urbana sobre el medi natural i el paisatge. En la xarxa d’espais naturals d’interès, el Pla inclou una relació dels espais d’interès natural nuclears; dels espais d’interès natural singulars; i, dels connectors.

18 19

Es tracta a l’apartat 4.4. Es tracta a l’apartat 4.6.

El paisatge com a concepte i els paisatges com a unitats concretes de territori constitueixen un valor de sostenibilitat del Bages en la mesura que representen el resultat de la interacció entre l’activitat humana i el medi que la suporta. Uns paisatges d’elevada qualitat indiquen una ocupació més sostenible de l’espai físic.

Serra de Castelltallat Font: Consell Comarcal del Bages (http://www.ccbages.org) 41

4.4. Activitats agropecuàries El Bages ha estat, des del segle XIX, una comarca amb un fort impuls industrial. Actualment –tot i la crisi experimentada pel sector tèxtil, un dels sectors industrials tradicionals–, la indústria continua essent un dels principals responsables del PIB comarcal, juntament amb el sector de serveis. No obstant això, no es pot perdre de referència el pes de l’agricultura i la ramaderia. Un pes no tant econòmic (si es té en compte el percentatge que aporta al PIB comarcal20), sinó sobretot per la superfície que gestiona, la vertebració del territori i del paisatge que aporta i la singularitat d’una part molt concreta de la seva producció: la vinya. Si ens fixem en el primer aspecte, és a dir, la superfície del Bages que actualment es destina a l’activitat agrícola, s’observa com aquesta representa el 20,25% del territori comarcal, que es reparteix entre el secà (19,27%) i, en una proporció molt petita, el regadiu (0,98%). També cal destacar que hi ha un 46% de la superfície comarcal ocupada per boscos, una part dels quals és o pot ser objecte d’explotació silvícola. Per tant, es podria plantejar que un 67,27% de la comarca és, o potencialment pot ser, objecte d’explotació per part del sector primari. Taula 4.3. Usos del sòl al Bages (any 2000)

Usos del sòl

Hectàrees

Superfície forestal

% Total

Bosc

59.806

46,02

Bosquines

20.676

15,91

Altra vegetació

11.462

8,82

4.021

3,09

25.038

19,27

Regadiu

1.272

0,98

Sòl urbà, urbanitzable i infraestructures

7.685

5,91

129.960

100,00

Àrees sense vegetació Superfície agrícola

Secà

TOTAL

Font: Anuari Estadístic del Bages 2004/2005.

Es pot trobar aquesta informació a l’apartat de diagnosi contingut en aquest mateix estudi.

Nota metodològica La superfície forestal s’ha classificat segons tres categories:

Bosc: tot terreny poblat per arbres. Bosquines: màquies, garrigues, brolles, landes, matollars i situacions de trànsit entrebosc i matollar. Altra vegetació: prats, pastures, herbassars, vegetació de zones humides i erms.

Àrees sense vegetació: sòls, nus, roquissars, escarpaments, tarteres, xaragalls, sorral i platges, rius, llacs i embassaments. Superfície agrícola: terrenys sembrats, plantacions d’espècies anuals i plurianuals (herbacis i llenyosos, de regadiu i de secà, inclou també guarets) Sòl urbà, urbanitzable i infraestructures: nuclis urbans i urbanitzables, zones urbanes de baixa densitat, zones industrials i comercials i infraestructura viària.

Al Bages abunda el sòl d’alt valor agrícola. En concret, s’han identificat 84 unitats de sòl d’aquesta categoria, amb una superfície total de 14.319,9 ha, és a dir, més de la meitat de la superfície agrària total (Martorell i Albertí, 2003).

Pel que fa a la vinya, segons les dades proporcionades per l’Anuari Estadístic del Bages 2004/2005, la superfície agrícola utilitzada (SAU) que actualment es dedica a aquest conreu és de 344 hectàrees (207 explotacions)21. No obstant això, la vinya ha estat un dels puntals de l’economia del Bages en el període comprès entre l'Edat Mitjana i finals del segle XIX (en el moment d’arribar la fil·loxera), arribant a ser una de les comarques amb una producció de vi més elevada de tot Catalunya. Aquesta vocació vitivinícola queda palesa, entre altres coses, amb la constitució de la vinya del monestir de Sant Benet de Bages (segle X), els privilegis que al segle XVI es va concedir a Manresa en relació al vi i a la verema, i també tot el patrimoni que hi ha distribuït arreu de la comarca i que mostra aquesta passat: antics cellers, tines, barraques de vinya, etc. Des dels anys vuitanta, el conreu de la vinya i la producció de vi han tornat a viure un moment de creixement (tal i com posa de manifest la creació de la Denominació d’Origen Pla de Bages), generant nova riquesa i vetllant per la gestió del territori. L’agricultura ha generat, històricament, un model d’ocupació suau del territori, amb l’aparició tant d’edificacions aïllades –com els masos o les cabanes de vinya– a la constitució de petits agregats i sagreres i la configuració d’una xarxa de camins de connexió entre ells. 21

Les dades proporcionades per l’anuari estadístic corresponen a l’any 1999.

Aquest model d’ocupació, juntament amb les característiques pròpies dels cultius cerealístics i de vinya, configuren el paisatge agrari del Bages, un dels seus valors més destacats, per bé que limitat a determinades àrees de la comarca. D’altra banda, l’activitat agrària tradicional també ha llegat un patrimoni arquitectònic d’innegable interès, integrat per un volum destacable d’elements que, a part de tenir el seu valor històric, permetrien un desenvolupament turístic integrat al territori i respectuós amb els seus valors ambientals A efectes pràctics, s’ha pres com a principals elements d’aquest patrimoni les barraques de vinya, les tines que es troben distribuïdes per les zones on hi ha o hi havia hagut vinya, els pous de glaç i els molins fariners (encara que aquests darrers es podrien incloure a l’apartat de sistema hidrològic, plantejat amb un concepte integrador).

Cabana de vinya Font: http://es.geocities.com/elsplans

En bona part –almenys en el cas de les barraques, les tines i els pous– es tracta de patrimoni que comparteix un fet característic: la seva construcció amb la tècnica de la pedra seca. Una tècnica utilitzada, igualment, per la construcció de les nombroses feixes que actualment encara són presents en algunes vessants muntanyoses de la comarca. Les barraques de vinya, presents a diversos indrets de la geografia bagenca (com Sant Fruitós de Bages, per posar només l’exemple d’una localitat on es poden visualitzar aquest tipus de construccions), tenien com a funció principal servir d’aixopluc als pagesos i de magatzem per les eines de camp més pesades (atès que moltes vegades les vinyes estaven ubicades lluny dels habitatges). Amb el temps, i a mesura que han anat perdent la seva funció original, les barraques de vinya han esdevingut elements molt importants del paisatge agrícola de la comarca i testimonis d’un passat que, sense cap mena de dubte, cal intentar conservar.

Les tines, al seu torn, constitueixen un patrimoni de singular interès pel seu valor arquitectònic, però també pel fet que testimonien la pràctica d’iniciar el procés d’elaboració del vi a peu mateix de la vinya (una tradició que actualment no existeix). Entre les diverses tines que actualment es poden trobar distribuïdes per les terres que antigament estaven conreades amb vinya (per exemple, al Pont de Vilomara i Rocafort), és especialment destacable el conjunt de set tines del segle XIX que hi ha ubicades al terme de Talamanca. Els pous de glaç, que servien per emmagatzemar el gel que després seria utilitzat per conservar aliments en els nuclis urbans –en un moment on no es disposava de neveres ni congeladors que poguessin fer aquesta funció de conservació– són elements d’especial interès per la seves dimensions i estil constructiu. Són presents a diverses localitats del Bages, podent-se destacar els del Moianès (alguns d’ells ubicats geogràficament als termes de Castellterçol, ja a la comarca del Vallès Oriental) i el pou de la Riera de Rajadell i el de la riera de Guardiola. Finalment, només queda per destacar en aquest apartat els molins fariners, que eren aquells en els quals es molia el gra per obtenir farina i que utilitzaven el corrent d’aigua per generar l’energia necessària per moldre. La comarca del Bages disposa d’alguns d’aquests equipaments o es té coneixement de la seva existència passada (al Moianès, a Sant Joan de Vilatorrada, etc.). 46

Les activitats agropecuàries constitueixen un valor de sostenibilitat del Bages en la mesura que sigui una forma harmoniosa d’ocupació i d’interacció amb el territori. Certament, l’agricultura intensiva s’ha allunyat d’aquesta aproximació. Ara bé, ateses les reformes a què s’ha de sotmetre l’agricultura davant la liberalització del comerç, és presumible que es puguin generar formes més vàlides –en el sentit que aquí es planteja– i que, així, esdevingui un valor de sostenibilitat.

4.5. La funció de cruïlla Per la seva posició geogràfica, el Bages ha esdevingut un gran centre de comunicacions a Catalunya, la cruïlla entre l’eix del Llobregat (la via de comunicació entre Barcelona i Tolosa) i l’eix transversal (que uneix Girona i Lleida i comunica algunes de les principals ciutats mitjanes del nostre país, com Vic, Igualada i Cervera). També desenvolupa una funció molt important pel que fa a l’accés des de la regió metropolitana de Barcelona, on viu la major part de la població catalana, a les comarques del Pirineu i del Prepirineu, així com amb Andorra. Es tracta, en definitiva, d’una comarca clau en la vertebració de les comunicacions entre Barcelona i les comarques pirinenques i el sud de França, entre les comarques de la Catalunya Central i entre aquestes i la resta de la península Ibèrica i els eixos de comunicació que configuren la xarxa viària de caràcter transeuropeu. Igualment, el Bages canalitza els fluxos de viatgers que es dirigeixen, a través de l’Eix Transversal, a l’aeroport de Girona-Costa Brava. Aquest valor de cruïlla és especialment important en termes de sostenibilitat, ja que permet millores importants en els diversos pilars que constitueixen l’essència del desenvolupament sostenible. En primer lloc, i centrant-se en l’àmbit econòmic, s’observa la contribució de la comarca al desenvolupament econòmic català, estatal i europeu, a través dels fluxos de mercaderies i treballadors que es canalitzen a través dels eixos de comunicació existents al Bages. D’altra banda, i en clau estrictament interna, el fet de ser una cruïlla de vies de comunicació és, en si mateix, un motor de creixement econòmic per la comarca. L’accessibilitat privilegiada que el Bages té, per aquesta condició de cruïlla, a les principals ciutats del país –Barcelona, les ciutats de la segona i tercera corona metropolitanes, Girona, les ciutats de la Catalunya Central, Lleida, etc.– i als principals eixos de comunicació transeuropeus és una font d’atracció de noves activitats (industrials i logístiques) que contribueixen a la millora de l’economia comarcal. En segon lloc, també cal destacar la importància del caràcter de cruïlla en l’àmbit o pilar social de la sostenibilitat. Tal i com es pot apreciar en l’apartat 2 d’aquest estudi, que fa una breu diagnosi de la realitat demogràfica i econòmica de la comarca, els municipis situats a l’entorn dels 2 principals eixos de comunicació (Eix del Llobregat i Eix transversal) han experimentat una evolució positiva des del punt de vista demogràfic. Això es veu de forma especial en el cas dels municipis per on transcorre l’Eix Transversal, de construcció més recent, on s’observen clars símptomes de recuperació demogràfica pel fet que han vist incrementada la seva accessibilitat a nuclis urbans com Manresa, Vic, Girona, etc., i això ha permès la fixació de moltes persones en el territori, ja que han pogut accedir a nous 47

mercats de treball, d’estudi, d’oci, etc., sense deixar el seu lloc de residència. Aquesta accessibilitat també ha permès, en sentit contrari, l’arribada de nous habitants a aquests municipis, produint-se un increment en el nombre d’habitants i, en molts casos, un rejoveniment de la població. Sense deixar aquest àmbit social, no es pot deixar de valorar la possible contribució del factor cruïlla a la millora del capital social del Bages i les comarques limítrofes. En aquest sentit, cal considerar la importància de les cruïlles com a focus d’intercanvi personal i cultural i el potencial d’atracció de persones interessades en rebre formació reglada i no reglada, universitària i no universitària. Aquesta condició de cruïlla, així com tots els valors que porta implícits des del punt de vista de sostenibilitat, depèn que es continuï mantenint el paper estratègic de les vies de comunicació que conflueixen en aquest territori (tant pel que fa a la magnitud dels fluxos de persones i mercaderies que poden canalitzar com els seus punts d’origen i destinació). En els darrers anys s’han produït millores importants, com ara les realitzades en l’Eix del Cardener (que permet millor la comunicació cap al Solsonès), i s’ha acabat l’Eix Transversal (permetent definitivament la comunicació entre Girona i Lleida a través de Vic i Manresa), el qual a més a més es desdoblarà. També està en fase de desdoblament l’Eix del Llobregat en diversos trams. 48

A nivell ferroviari, la situació és clarament deficitària, ja que només es disposa d’una línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que arriba fins a Manresa i la línia ferroviària de RENFE que comunica Barcelona i Lleida a través de la capital del Bages només disposa d’una via única que ofereix un servei de viatgers molt baix i no presta servei de transport de mercaderies. A l’hora de valorar el futur del Bages com a cruïlla, és especialment important tenir present el contingut del Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026, que té caràcter de Pla Territorial Sectorial22, que ha estat elaborat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) de la Generalitat de Catalunya23. Aquest pla (a partir d’ara PITC), té per objectiu definir de forma integrada la xarxa d’infraestructures de transport –tant viàries com ferroviàries- que són necessàries per a Catalunya en l’horitzó de l’any 2026. El pla conté les següents previsions per la comarca del Bages:

D’acord amb el que estableixen la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. D’acord amb la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, el PITC té caràcter de Pla específic.

Es pot accedir als documents que integren el pla a través de l’enllaç següent: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pitc.jsp

Taula 4.4. Previsions del PITC per a la comarca del Bages. Transport ferroviari

Transport viari

Creació de l’Eix Transversal Ferroviari. Aquesta nova línia de tren estarà destinada a trànsit mixt, tant de passatgers com de mercaderies, i unirà Lleida amb Girona passant per les principals ciutats de la Catalunya Central: Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. També es preveu un ramal que enllaci aquest nou eix ferroviari amb la regió metropolitana de Barcelona a través de la vall del Llobregat (és a dir, passant pel sud de la comarca del Bages). Millora de la línia ferroviària Lleida–Manresa– Barcelona. Adaptació a passatgers de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Manresa-Súria i Manresa-Sallent, actualment pensades per mercaderies. Desdoblament de la C-25 (eix transversal entre les Oluges i Riudellots de la Selva) Millores en l’eix del Llobregat (E-09) a la comarca del Berguedà i del túnel del Cadí, com a eix de caràcter transeuropeu (entre Barcelona i Tolosa de Llenguadoc). Millores en l’eix Bages-Solsonès (Manresa Solsona - Bassella). Font: DPTOP, Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, el Bages pot acollir un aeroport amb una funció de complement de l’aeroport del Prat. No és una decisió que, a l’hora de redactar aquest estudi estigui prou definida ni compti amb un consens prou ampli. L’impacte ambiental, econòmic i social són tan amplis i múltiples que la decisió hauria de contemplar-se amb la participació de la població de la comarca. Al capdavall, representaria implicar-se més directament en l’estructura metropolitana de Barcelona, a la qual serviria principalment. Al llarg d’aquest apartat s’han donat arguments sobre la importància del Bages com a cruïlla de comunicacions a efectes de dos dels pilars del desenvolupament sostenible (l’econòmic i el social). No obstant això, també cal donar una alerta sobre els potencials impactes sobre el medi ambient –el tercer àmbit o pilar restant– que poden tenir aquestes infraestructures de transport i l’expansió urbanística i de polígons industrials, comercials i logístics de diferent escala que poden anar associats a la millora en l’accessibilitat que comporta el caràcter de cruïlla d’un determinat territori. Es tracta d’impactes derivats, sobretot, de l’ocupació física del territori i de la seva fragmentació. 49

Per aquest motiu –i atesos els valors paisatgístics i el patrimoni natural de la comarca– és especialment important que es vetllin aquests potencials impactes ambientals. L’aplicació de l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes d’infraestructures i l’avaluació ambiental dels plans i programes esdevenen, en aquest sentit, crucials. La funció de cruïlla constitueix un valor de sostenibilitat del Bages en la mesura que afavoreix les interrelacions, la comunicació i la interdependència, factors essencials per a construir unes societats capaces de fer un ús sostenible del medi. Ara bé, com gairebé tots els elements que incideixen en la sostenibilitat, també la funció de cruïlla comporta un risc en tant que pugui suscitar actuacions més depredadores del medi.

4.6. El patrimoni arquitectònic i monumental El Bages és una comarca rica en patrimoni arquitectònic i monumental24. Més enllà del seu valor d’ús, en cas que siguin edificis en els quals actualment s’estigui desenvolupant una determinada activitat (per exemple, el culte religiós en les esglésies i monestirs), es tracta d’elements patrimonials amb un elevat valor històric, artístic i, en alguns casos, simbòlic. El primer d’aquests valors –l’històric– es deu al paper que aquests edificis i, sobretot, els seus ocupants, han jugat en el passat i present de la història del Bages i de Catalunya, actuant com a centre de poder polític, religiós i econòmic. El valor cultural és atribuïble a la presència d’elements arquitectònics i decoratius (pintura, etc.) de reconegut valor des d’un punt de vista artístic. D’altra banda, i encara que sigui un aspecte no tan lligat als elements patrimonials en si sinó al seu ús, cal destacar el valor cultural de molts d’aquests edificis i monuments en tant que en molts casos acullen manifestacions artístiques de rellevància (concerts, etc.). Finalment, i com ja s’ha apuntat, en alguns casos el patrimoni arquitectònic i monumental també té un valor de tipus simbòlic, sovint molt lligat al valor històric, pel paper que alguns elements patrimonials han jugat en determinats moments de la història, que en alguns casos han entrat a formar part de l’imaginari individual i col·lectiu de determinats municipis, de la comarca del Bages i/o de Catalunya. Només cal pensar en la referència obligada que tenen per explicar la nostra història el conjunt monumental de Cardona o el monestir de Sant Benet de Bages. Tots aquests valors comporten, però, un valor afegit que també trobem, entre altres, en el cas dels espais naturals i el paisatge (vegeu els apartats corresponents en aquest mateix document). Es tracta, és clar, del valor identitari, el qual es pot entendre com la configuració d’aquest patrimoni com a referent personal de les persones que viuen en un determinat territori. Finalment, és evident que es tracta d uns elements amb un valor econòmic, tant pel seu valor patrimonial (edificis) com per la capacitat de generació d ingressos que pot comportar la seva explotació turística i/o com a equipaments museístics i centres d activitats culturals (concerts, etc.). Tot i que no és objectiu d’aquest informe fer una llista exhaustiva del patrimoni arquitectònic i monumental de la comarca, a continuació es fa un breu recull d’alguns dels principals elements patrimonials que constitueixen, cadascun en la seva mesura, elements de sostenibilitat de la comarca del Bages.

DD.AA. (2003): Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. Col·lecció «Guies» núm. 4. Manresa: Centre d’Estudis de Bages.

Taula 4.5. Patrimoni monumental del Bages. Municipi Balsareny Cardona L’Estany Fonollosa Manresa

Marganell Moià Monistrol de Montserrat Mura Navàs Sallent Sant Fruitós de Bages Sant Mateu de Bages Santpedor

Súria Talamanca

Element patrimonial Castell-palau gòtic (s. XIV) Castell fortificat amb elements romànics (torre de la Minyona), gòtics i posteriors, i església-col·legiata de Sant Vicenç, peça mestra del romànic català. Monestir benedictí de Santa Maria de l’Estany, església i claustre romànics, museu. Església i castell de Fals La Seu (basílica gòtica), pont vell sobre el riu Cardener, església barroca de Sant Ignasi, Casa de la Ciutat, edificis modernistes, museus. Agregat de Viladordis (església romànica) Església romànica de Santa Cecília Església barroca i antics casals Santuari, monestir Església romànica i església preromànica del Marquet (o Matadars). Església romànica de Sant Cugat del Racó Ruïnes castell i església romànica, Casa Gran gòtica Monestir benedictí de Sant Benet de Bages Agregats de Castelltallat i Coaner (castell i església romànica Església del gòtic tardà amb portal romànic, portals de l'antiga muralla Castell i església d’origen romànic. Castell-palau i església romànica

Taula 4.6. Arquitectura industrial del Bages Municipi Balsareny Callús Castellbell i el Vilar Manresa Navàs Sant Joan de Vilatorrada

Element patrimonial (colònies i fàbriques) Soldevila; La Rabeia Antius; Cortès Burés; El Borràs; La Bauma Els Panyos; Els Comdals; Balcells; Albareda; Favorita Palà de Torroella; Colònia Valls Gallifa; Borràs

Tot i que no es pot qualificar pròpiament com a patrimoni arquitectònic i monumental, la comarca del Bages també presenta elements destacats del patrimoni arqueològic. Aquest patrimoni constitueix el vestigi més antic del poblament en aquest territori, motiu pel qual és especialment destacable el seu valor històric i identitari (es tracta, en definitiva, dels primers pobladors de l’actual comarca del Bages). Al mateix temps, tenen un potencial valor econòmic des del punt de vista de la seva explotació com a recurs turístic.

Taula 4.7. Patrimoni arqueològic del Bages Municipi Moià Sallent Castellgalí

Element patrimonial Jaciment paleolític de les coves del Toll Jaciment paleolític de les Toixoneres Dolmen de Puig-rodó Poblat ibèric del Cogulló Torre del Breny Vil·la romana de Boades

El patrimoni arquitectònic i monumental constitueix un valor de sostenibilitat del Bages en la mesura que connecta el present amb la història de poblament i de transformació de la comarca. Tots aquests elements patrimonials representen un missatge de les generacions precedents sobre com interpretaven la seva relació amb el medi, el seu concepte de desenvolupament i la seva visió de la cohesió social. No es pot construir la sostenibilitat futura sense comprendre i tenir present la història.

Castell de Cardona Font: Ajuntament de Cardona

4.7. El patrimoni espiritual La comarca del Bages presenta dos elements de gran importància des del punt de vista espiritual: el monestir de Montserrat i la figura de Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. El seu interès no es circumscriu a l’àmbit comarcal, sinó que han esdevingut un patrimoni espiritual de referència a escala catalana, estatal i, fins i tot, internacional. Aquest apartat descriu breument cadascun d’aquests dos elements, tot i que la comarca del Bages també conté un conjunt ampli d’esglésies, monestirs i altres edificis religiosos, que malgrat que en alguns d’ells es practica el culte religiós, no constitueixen, per ells mateixos, un element de referència espiritual en el marc de la comarca del Bages. En canvi, alguns d’ells sí que han esdevingut elements destacables a nivell monumental i arquitectònic i, per aquest mateix motiu, són objecte de tractament en l’apartat corresponent d’aquest estudi (Sant Benet de Bages, Sant Vicenç de Cardona, la Seu de Manresa, etc). Montserrat és un massís d’interès des de molts punts de vista: geològic, natural (bona part de la seva superfície està protegida per la figura legal de Parc Natural), històric, cultural, simbòlic (la Mare de Déu és la patrona de Catalunya) i, també, espiritual. Amb el temps, ha esdevingut un punt de referència a escala catalana i internacional, especialment per la seva dimensió religiosa, i ha esdevingut un punt de referència per moltes de les persones que anualment visiten el nostre país. Des del punt de vista espiritual, Montserrat acull el santuari de la Mare de Déu de Montserrat i la comunitat de monjos que es fa càrrec del monestir. Actualment, aquesta comunitat està integrada per una vuitantena de monjos que segueixen la regla de Sant Benet, basada en la pregària, l’acolliment als pelegrins i el treball. Altres comunitats benedictines són les que es fan càrrec dels monestirs del Miracle, al Solsonès, i de Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya Nord. Montserrat és, sense cap mena de dubte, un gran centre de pelegrinatge, on la vida de la comunitat religiosa i dels fidels que hi acudeixen per motivacions espirituals està centrada en la pregària. En aquest sentit, el santuari de Montserrat acull pelegrinatges tant individuals com col·lectius, procedents de parròquies o grups de catequesi i de joves d’arreu de Catalunya. Finalment, cal destacar la importància que té per Montserrat la seva Escolania, una institució de caràcter religiós i musical documentada ja al segle XIV, motiu pel qual es pot considerar com un dels cors de veus blanques més antics d’Europa. Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús, constitueix un altre dels elements de valor de la comarca del Bages en termes d’espiritualitat. Un valor que es concreta en la mateixa figura del sant com en

l’anomenada “ruta ignasiana”, integrada per tots els emplaçaments de Manresa vinculats de forma més o menys directa amb Sant Ignasi. L’estada de Sant Ignasi a Manresa va esdevenir un fet molt important en la seva vida i obra. Ell mateix la va considerar com un noviciat espiritual. És per aquest motiu que els jesuïtes fan servir l’expressió “anar a Manresa” per referir-se a una peregrinació a les fonts de la seva història, vocació religiosa i espiritualitat. Aquesta importància de la capital bagenca com a referent dels jesuïtes a escala internacional es veu reflectida en el fet que hi ha 21 cases d’aquest ordre que porten el nom “Manresa” (principalment a l’Índia i en països anglosaxons). Tal i com ja s’ha apuntat, Manresa va ser un punt de referència en la trajectòria vital i espiritual de Sant Ignasi de Loiola. La vinculació de la seva figura amb la capital bagenca, precisament, ha donat lloc a l’anomenada “ruta ignasiana”, integrada pels indrets més rellevants de la seva estada a la ciutat, entre els que es podria destacar: la Cova (amb l’església i la casa d’exercicis); l’antic Hospital de Santa Llúcia; el Pont Vell; el Pou de la Gallina; la plaça de Sant Ignasi malalt; la creu del Tort i la creu de la Culla, el monestir de Santa Clara, etc.

Finalment, aquest apartat fa una breu referència al Santuari del Miracle –que es troba a la comarca del Solsonès. Tot i queda fora de l’àmbit estricte del Bages, per la seva proximitat a la comarca (està situat a uns 13 quilòmetres de Cardona), el Santuari del Miracle és un altre element a tenir en compte en el seu patrimoni espiritual, complementari al monestir de Montserrat i a la ruta ignasiana. És un santuari de devoció mariana construït en motiu de l’aparició de la Mare de Déu a dos pastors (any 1458). Es tracta d’un conjunt d’edificis integrat per l’església (l’edifici actual data del segle XVII), la Casa Gran (antic alberg per acollir els pelegrins), la casa d’espiritualitat, les cel·les i el monestir benedictí (fundat el 1899), el qual és atès per monjos procedents de Montserrat. Actualment és un centre de referència a nivell espiritual d’àmbit català, on acudeixen sacerdots, religiosos/ses i creients de confessió catòlica per a fer recessos espirituals, exercicis espirituals i sessions de reflexió i pregària.

El patrimoni espiritual constitueix un valor de sostenibilitat del Bages en la mesura que la sostenibilitat no queda circumscrita als aspectes materials del desenvolupament sinó que també relliga amb la possibilitat de generar un paradigma social que integri l’activitat humana dins els límits del planeta. Per això, és cabdal aquell patrimoni que ens recorda la capacitat de transcendència humana. Els reptes presents de la humanitat la necessiten. El patrimoni espiritual, més enllà de la seva vinculació a sentiments religiosos particulars, esdevé, en aquest context, un valor generalitzable.

4.8. Els elements simbòlics En la major part de territoris hi ha elements naturals, patrimonials i històrics, i també pràctiques i manifestacions culturals que han adquirit un valor simbòlic per la població (tant a escala local com supramunicipal i nacional), contribuint a reforçar la seva identitat individual i col·lectiva. Aquest punt és especialment rellevant des del punt de vista de sostenibilitat, ja que la sostenibilitat no només té la dimensió econòmica i ambiental, sinó que també incorpora una tercera dimensió, de caràcter ampli, que reflecteix la pluralitat de realitats polítiques, socials, culturals i filosòfiques25. El reforçament de la identitat, doncs, contribueix de forma significativa a la sostenibilitat d’un determinat territori –en aquest cas el Bages–, en la mesura que un dels components del sentit de comunitat és transmetre a les generacions futures una forma de vida, un marc d’inclusió i una concepció de la realitat que garanteixin el progrés de la societat. De fet, pot resultar evident que es transmeten el patrimoni natural, el paisatge, el patrimoni arquitectònic i monumental, etc., però també es transmet un conjunt de béns i valors, molt sovint intangibles, amb un contingut altament simbòlic. En el cas del Bages, són diversos els elements que podrien integrar aquest patrimoni o valor simbòlic. Pensem, per exemple, que la comarca ha estat popularment vista com el “cor” de Catalunya, no només en el sentit de la centralitat geogràfica sinó en ser una comarca on es manifesten clarament les tradicions, els costums i el tarannà del país i que ha participat en gairebé tots els processos històrics –socials, econòmics…– que han determinat el que és Catalunya com a comunitat nacional. Així, el Bages explica sobre el terrreny el naixement de Catalunya i d’Europa en temps de fronteres a partir de la conformació de la Marca Hispànica (la petja de Guifré el Pilós, la carta de poblament de Cardona (986) o la fundació de Sant Benet de Bages (960) en són bon testimoni). I també es pot interpretar la comarca des de la conformació de la Catalunya moderna amb pols tan significatius com són la pèrdua dels drets nacionals, la formulació del catalanisme polític o els moviments obreristes, com passa en els casos de:

La fortalesa de Cardona, com a símbol de la Guerra de Successió, essent el darrer baluard de la resistència catalana.

RODÓ, Jordi; QUERALT, Arnau.; TORRES, Pere (2004): La dimensión identitaria de la sostenibilidad. Instituciones y Desarrollo, 16:335-352. Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya (IIG).

La figura de Rafael de Casanova, conseller en cap durant la Guerra de Successió, que tenia la seva casa pairal a Moià.

L’aprovació, l’any 1892, de les Bases per a la Constitució Regional Catalana (conegudes com a Bases de Manresa), document de referència en la configuració del nacionalisme català.

La importància del moviment sindical i la lluita obrera en la indústria tèxtil i en el sector de la mineria durant els primers anys del segle XX.

Tots aquests elements contribueixen a crear el sentiment de comunitat nacional i aquesta és la que reuneix les millors condicions per a satisfer els requeriments perquè una estratègia de desenvolupament sostenible sigui factible.26 Els elements simbòlics constitueixen un valor de sostenibilitat del Bages en la mesura que conformen la identitat de la comarca i la vinculen amb la seva comunitat nacional. Encara que el repte del desenvolupament sostenible conté molts components de caràcter global, només pot assolir-se des de l’acció local i aquesta és més sòlida si està suportada per una comunitat identitària.

TORRES, Pere (2003): Requirements for the feasibility of sustainable development strategies. A: Lupe MORENO & Arnau QUERALT (ed.) Strategies for sustainable development. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Pàg. 55-73.

5. Oportunitats de promoció econòmica en base als valors de sostenibilitat

L’objectiu d’aquest estudi és fer una proposta d’oportunitats de promoció econòmica de la comarca del Bages –de fet, de les àrees de la comarca amb major necessitat d’un impuls proactiu– en base als valors propis de sostenibilitat que s’han detectat. Aquesta aproximació és clau per a promoure un model de desenvolupament econòmic i social harmònic amb el territori. Així, a partir dels valors descrits i tenint present els riscos territorials que s’observen en alguns indrets de la comarca, es proposen diverses vies de promoció econòmica –més enllà de les estructures i sistemes productius tradicionals- des la confluència d’elements sustentats en la sostenibilitat i la identitat de la comarca. En la perspectiva del treball, es considera que les oportunitats de promoció de l’economia bagenca en clau de sostenibilitat podrien passar bàsicament pels següents sectors:

Sector turístic

Sector agropecuari i forestal

Sector creatiu

A continuació es fa una breu introducció de cadascun d’ells i es presenta una primera relació de possibles actuacions a desenvolupar-hi en el context comarcal. Convé recordar, en aquest punt, que el present document és una reflexió estratègica i, en conseqüència, el seu propòsit no és elaborar un pla de promoció econòmica sinó apuntar línies de promoció econòmica que tenen un interès potencial des del punt de vista estratègic i que convindria estudiar en detall. En qualsevol cas, l’equip redactor d’aquest informe recomana que el Consell Econòmic i Social del Bages (CESB), com a òrgan consultiu i de participació de la comarca, s’impliqui en la discussió sobre aquestes propostes i, en cas que es consideri convenient, aprofundeixi en les que consideri de més interès i impulsi i/o vetlli el seu procés d’implantació, conjuntament amb els òrgans tècnics i polítics del Consell Comarcal del Bages.

5.1. El turisme El turisme és una de les vies que més clarament pot fer convergir la sostenibilitat i la identitat des del vessant de la promoció econòmica. En primer lloc, perquè no es tracta de res estrany en el nostre context atès que el turisme és una activitat econòmica que trobem arreu del món i perquè Catalunya és una destinació turística de primer ordre. I, en segon lloc, perquè justament aquesta comarca, que no ha tingut mai una vocació turística clara ni li ha representat una font de recursos consistent, té l’oportunitat d’aprofitar el seu potencial en aquest camp. Si tot això ho fem des del prisma de la sostenibilitat és quan estem concebent una nova via de dinamització econòmica –de desenvolupament sostenible– de la comarca; dit d’una altra manera, un turisme sostenible. No parlarem en aquest capítol en detall del potencial turístic de la comarca del Bages ni del model que li escau ni de la planificació i gestió estratègiques que se n’ha fet o se’n pot fer, atès que el mateix Consell ja disposa d’estudis i propostes adequades en aquest sentit. Per això ens hauríem de remetre a estudis com el Pla de gestió del Turisme al Bages27 o el Pla de participació en l’àmbit del turisme del Consell Comarcal del Bages28. Seguint, doncs, les principals premisses que sembla que el Consell adopta per a la seva actuació en el camp del turisme, abordarem la seva dimensió més “sostenibilista” a partir de la nostra visió i dels valors que hi associem. 60

A continuació farem una breu descripció del pes que té el turisme a Catalunya i a les comarques centrals i el contextualitzarem en la dinàmica turística del Bages i del Consell Comarcal. Seguidament farem un apunt sobre la dimensió sostenible del turisme i finalment una sèrie de propostes obertes per a la promoció de la comarca en aquest sector.

5.1.1. El turisme com a potencial de promoció econòmica a Catalunya i al Bages El turisme ha esdevingut, els darrers anys, un dels motors de l’economia catalana. Encara que els sectors turístics dominants continuen essent el turisme de sol i platja i el turisme de neu, el turisme rural, més integrat en el territori, continua creixent i, per tant, continua configurant-se com una font de desenvolupament econòmic i social a tenir especialment en compte en el cas, per exemple, de la Catalunya Central. El mateix Consell Econòmic i Social del Bages acaba de fer públic, el mes de febrer de 2006, un Dictamen sobre el Pla de Gestió Turística del Consell 27

Transversal, Produccions Culturals (2003): Pla de gestió turística del Consell Comarcal del Bages (document no publicat). 28 Transversal, Produccions Culturals (2005): Pla de participació en l’àmbit del turisme del Consell Comarcal del Bages (document no publicat).

Comarcal del Bages29, on reconeix la importància creixent del turisme d’interior com a motor econòmic d’aquestes terres. També reconeix que es tracta d’un turisme de qualitat, “per a un públic familiar de nivell mitjà, que es desplaça els caps de setmana i els ponts, que busca tradicions i gastronomia, i que fuig de les massificacions”. Segons les dades proporcionades per l’Observatori de Turisme de Catalunya30, la marca turística Catalunya Central va rebre, entre gener i agost de 2005, 210.000 turistes procedents de Catalunya, quantitat que significa un increment del 3,3% respecte l’any 2004. No obstant això, queda lluny d’altres comarques turístiques, tant en nombre de visitants com en ritme de creixement. En el cas de les pernoctacions, l’evolució és negativa respecte el mateix període, tal i com es pot veure a la taula següent: Taula 5.1. Turistes31 i pernoctacions de catalans a Catalunya (gener–agost 2005) segons marca turística de destinació.

Marca turística Costa Brava Costa Daurada Pirineus-Prepirineus Catalunya Central Costa de Garraf Costa del Maresme Terres de Lleida Barcelona Total

Turistes Milers 1.034 802 792 210 146 195 164 128 3.470

Var.05/04 % 1,6 7,6 16,3 3,3 10,5 40,9 39,8 27,4 10,7

Pernoctacions Var.05/04 Milers % 5.328 -1,9 3.588 -1,9 3.290 11,2 665 -4,7 694 -1,0 759 19,1 488 8,0 391 43,1 15.205 2,7

Font: Direcció General de Turisme i Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

També segons les fonts de l’Observatori del Turisme de Catalunya32, durant l’any 2005 els establiments de turisme rural de Catalunya van rebre 229.500 visitants, fet que representa un increment del 10,5% respecte l’any 2004. Pel que fa a pernoctacions, durant aquest mateix període se’n van generar 718.400, un 5,8% més que l’any anterior (tot i que l’estada mitjana, de 3,1 pernoctacions per viatger va experimentar una variació del -4,2%). Aquestes 29

http://www.ccbages.org/dictamen_turisme.pdf.

L’Observatori de Turisme de Catalunya és un sistema integrat d’informació, estudi, recerca i seguiment del turisme a Catalunya. Està adscrit a la Direcció General de Turisme del Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya i té com a objectius principals posar a l’abast dels sectors públic i privat una eina adreçada a potenciar la competitivitat del turisme a Catalunya, i col·laborar en el posicionament de la Marca Catalunya, els seus productes i territoris. Es pot obtenir més informació de l’Observatori a través de l’enllaç http://www.gencat.net/ctc/turisme/observatori_turisme/que_es/index.html. 31

Aquestes dades no inclouen els turistes catalans que han viatjat a una segona residència.

Observatori de Turisme de Catalunya (2005): Full Informatiu – Desembre 2005.

dades, en definitiva, demostren la importància que està adquirint aquest tipus de turisme i, per tant, la necessitat d’adoptar mesures per continuar-lo fomentant. En el cas del Bages, el sector turístic encara és poc important en termes de contribució al VAB comarcal i a l’ocupació de la població activa, i presenta una infraestructura turística poc desenvolupada, tal i com es pot observar a la taula A.2 de l’annex. Des de la perspectiva del turisme sostenible, no es pot deixar de considerar la integració de les estratègies i accions en turisme del Consell amb el contingut del Pla d’Acció de l’Agenda 21 del Bages33, que contempla les mesures següents:

Opcions

Termini

Entitat responsable

Adaptació, amb criteris ambientals, dels estudis i programes sobre l’activitat turística al Bages Redacció de les “Bases de planificació i normalització de la comarca turística”

C, M, LL

COCIM, CCB, Sector turístic

Potenciació de la recuperació paisatgística i ecològica d’àmbits d’interès turístic: - Riberes del Llobregat entre Navarcles i el Pont de Vilomara i el riu d’Or al seu pas per Sant Fruitós de Bages i Santpedor. - Riberes del Llobregat i de la riera de Marganell entre Castellbell i el Vilar i Monistrol. - Riberes del Cardener entre Cardona i Súria. - Riberes de la riera d’Oló i cursos d’aigua dins de l’espai d’interès natural del Moianès. - Relació amb opcions: 3.4.9, 3.4.11, 3.4.12 de recursos hidràulics 34. Potenciació de la Fundació per a la promoció turística i incloure-hi representativitat ambiental. Ambientalització dels recursos turístics consolidats i els que resta per consolidar Elaboració d’un catàleg de l’oferta turístico-ambiental de la comarca Suport a les iniciatives d’agroturisme

C, M, LL

COCIM,CCB Sector turístic AJS CCB DMA COCIM APUE Empreses privades

C C, M, LL C C, M

Notes: Termini: curt (C), mitjà (M) i llarg (LL) AJS: Ajuntaments de la comarca; APUE: Associació de Productors i Usuaris d'Energia; CCB: Consell Comarcal del Bages; COCIM: Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa; DMA: Departament de Medi Ambient. 33

http://www.ccbages.org/agenda21/fitxes/10.htm Aquestes opcions corresponen a l’apartat 3 del document de l’Agenda 21 del Bages, dedicat als recursos hidràulics de la comarca. Són les següents: 3.4.9. Implementació de plans de recuperació zonal en trams de rius 3.4.11. Potenciació i implantació de vegetació de ribera 3.4.12. Recuperació de la sèquia: projecte Via Verda

Seria important analitzar quines d’aquestes mesures s’han portat a la pràctica i quines no. En aquest sentit, la redacció de les Bases de planificació i normalització de la comarca turística, la potenciació de la Fundació per a la promoció turística i l’elaboració d’un catàleg de l’oferta turístico-ambiental de la comarca, són tres mesures bàsiques en aquest àmbit que no han estat realitzades. D’altra banda, el desembre de 2003 el Consell Comarcal del Bages va fer públic el Pla de gestió turística del Consell Comarcal del Bages que analitza breument la situació del turisme al Bages, planteja el paper del Consell Comarcal en la política turística de la comarca i marca possibles línies d’actuació. Atès que aquest document és propietat del Consell Comarcal del Bages, no s’ha reproduït de nou les conclusions del mateix. Tal i com reconeix el mateix Consell Econòmic i Social del Bages en el seu Dictamen sobre el Pla de Gestió Turística del Consell Comarcal del Bages, “cal buscar, de forma consensuada, una marca o eix d’identitat que vertebri i coordini l’oferta turística del Bages”.35 D’altra banda, també sembla recomanable procedir a “l’establiment d’un instrument de coordinació i promoció turística del Bages, que defineixi i planifiqui de forma integrada l’oferta turística i actuï com a nucli de coordinació de les iniciatives que actualment s’impulsen a la comarca.” Iniciatives impulsades per, entre altres, el Consorci de Promoció Turística del Cardener, el Patronat del Parc Fluvial Navàs – Berga (Colònies del Llobregat), el Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès o el Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.

5.1.2. El turisme sostenible Sota el concepte de “turisme sostenible” estem parlant, de forma genèrica, de diverses modalitats turístiques que es poden interpretar dins del paradigma de la sostenibilitat. Així, el turisme “sostenible” molt sovint també s’interpreta sota altres fórmules com ara turisme rural, agroturisme, turisme verd o de naturalesa, turisme ecològic o ecoturisme, o altres formes de l’anomenat turisme alternatiu com el d’aventura, ètnic, solidiari, etc. No volem entrar aquí a descriure i interpretar cadascun d’aquests conceptes i les moltes confusions que sovint comporten; molts d’ells són sinònims i alhora estan tan allunyats dels altres com ho pot estar el turisme cultural (que també pot incloure’s dins del sostenible) respecte del de “sol i platja”. Per tot això ens referirem, doncs, al turisme com una opció per a la dinamització econòmica de la comarca a partir dels valors de sostenibilitat 35

“Cal aprofundir a trobar una marca o un eix d’identitat que sigui consensuat per una àmplia majoria. Un eix que vertebri i defineixi el turisme del Bages. És necessari arribar a un consens en el tema de la marca conjunta. Seria útil i necessari, i pot ajudar a tots els agents i organismes que operen en el territori”.

que hem descrit en el capítol anterior. Possiblement haurem contribuït a crear encara més confusió, incorporant noves visions “sostenibles” però, en tot cas, el que ens interessa en aquest treball és parlar de les oportunitats econòmiques i de desenvolupament de la comarca des de la seva singularitat i no des de conceptes prefixats ni estereotipats. No obstant això, és bo que repassem breument alguns d’aquests elements o característiques que d’una manera més o menys consensuada determinen el que s’entén per turisme sostenible36. Són nombroses les organitzacions multilaterals i sectorials en el camp del turisme que, en els darrers anys, han impulsat diverses iniciatives de creació de codis de conducta o certificacions per fomentar el desenvolupament sostenible en el sector turístic37. D’entre totes aquestes, tan sols en destaquem algunes que poden ser il·lustratives dels diversos aspectes que abasta aquesta concepció del turisme. Així, la Carta Europea del Turisme Sostenible destaca els següents requisits per a una gestió sostenible dels espais naturals38:

Respectar la capacitat del lloc d’acollida de visitants i control dels fluxos turístics. Contribuir a la conservació i millora del patrimoni cultural i natural. Donar suport a l’economia local i desenvolupar nous tipus de feina. Fomentar la implicació de la població local. Desenvolupar un turisme de qualitat adequat a cada àrea. Fomentar l’accés a espais protegits per a tothom. Marquèting i promoció responsable de l’oferta turística especifica. Incrementar la conscienciació ambiental de tots els actors involucrats. Preservar i millorar la qualitat de vida dels habitants. Ser un model per als altres sectors econòmics i influir en les seves pràctiques.

Un altre exemple poden ser els indicadors i els requisits que la certificació danesa “Destination 21” proposa en l’ecoetiqueta per a destinacions turístiques sostenibles, a partir del compliment de 8 objectius relacionats amb el desenvolupament sostenible. Destaquem aquí (taula 5.2), a tall d’exemple, els indicadors i requisits de l’Objectiu 5 “Reforçar i augmentar la cultura local i la visibilitat d’autenticitat” que escauen a la proposta que fem de vinculació entre els valors de sostenibiltat i d’identitat local.

Per a una fàcil i sintètica comprensió del concepte i les característiques del turisme sostenible recomanem la lectura del llibre de Pere Fullana i Sílvia Ayuso “Turisme Sostenible” (Rubes Editorial-Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2001).

FULLANA I AYUSO (2001) fan una descripció detallada dels més destacats documents i instruments de gestió sobre turisme sostenible.

La Carta Europea de Turisme Sostenible és un certificat que la federació de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa atorga als espais naturals gestionats sota criteris de turisme sostenible. (www.europarc-es.org/s/documentos.html). Informació extreta de FULLANA I AYUSO (2001).

Taula 5.2. Objectius i indicadors de turisme sostenible (Destination 21). Objectius-indicadors de sostenibilitat Identitat local i autenticitat Influència del turisme al municipi Enteniment entre les persones

Visibilitat local i nacional Cooperació internacional de la destinació

Fase de classificació (requisits bàsics) Identificació de la identitat de la destinació i llurs caracteristiques especials Avaluació influència del turisme sobre la regió Avaluació possibilitats de contactes entre turistes i població local, així com la visió i actitud de la població davant dels turistes Avaluació de quines característiques locals haurien de ser un element del futur màrqueting Planificar projectes de cooperació internacional

Fase d’operació (anys 13) (requisits bàsics) Estudi de com perceben els turistes la cultura i identitat local (any 1) Desenvolupar caràcter i ambients locals distintius Iniciatives per enfortir el contacte entre els turistes i la comunitat local Presentar caràcter i ambients locals de manera més visible Objectius i plans d’acció per a la cooperació internacional

Font: FULLANA I AYUSO (2001)

En tot cas, més enllà dels nombrosos exemples i definicions que podríem trobar de turisme sostenible, estem parlant, fonamentalment, de concebre un turisme que faci compatible el desenvolupament econòmic i social del territori a partir de l’ús dels recursos naturals i culturals des de la seva preservació per a les futures generacions. La preservació del patrimoni natural no representa tan sols una riquesa en si mateix sinó que és un element estratègic per al desenvolupament econòmic de la població. I, per altra banda, la dimensió social i cultural de la sostenibilitat és la que fa compatible el desenvolupament econòmic amb el manteniment dels valors i la identitat de cada lloc. Per això, qualsevol proposta de desenvolupament sostenible del turisme –tot i tenir present els principis generals que l’infonen– s’ha de fer des de les característiques pròpies, les necessitats, les prioritats i els constrenyiments de cada destinació turística concreta.

5.1.3. Propostes de turisme sostenible per al Bages A partir d’aquests valors o principis “generals” del turisme sostenible que ens aporten les diverses organitzacions internacionals, i a partir dels valors de sostenibilitat definits en l’apartat 4 d’aquest informe, caldria basar l’estratègia de turisme sostenible de la comarca en aquests valors:

El medi natural El paisatge (agrícola, forestal, industrial, miner i el paisatge del foc) El patrimoni arquitectònic i monumental El patrimoni espiritual i els valors històrics i simbòlics que el Bages té per a la mateixa comarca i per al conjunt de Catalunya.

Recordem que aquests valors fan referència a una visió multidimensional de la sostenibilitat que abraça tant els aspectes econòmics, socials i naturals, com els culturals i intangibles; això vol dir, per exemple, que tant el patrimoni espiritual com les activitats agropecuàries poden ser elements estratègics per al turisme sostenible –i el desenvolupament econòmic– de la comarca. A continuació descriurem alguns dels paràmetres, elements estratègics o recomanacions que creiem que caldria tenir en compte a l’hora de definir aquest turisme sostenible al Bages. No entrem, però, en l’enumeració de tots els components a considerar per cada valor perquè ja han estat descrits en el seu apartat corresponent; de totes maneres, caldria considerar-ne un inventari exhaustiu i l’elaboració d’estudis més detallats sobre les seves possibilitats.

Valoritzar i promocionar els elements d’identitat del Bages com a atractius turístics, singulars, originals i diferenciadors respecte d’altres territoris, productes o destinacions turístiques. La identitat com a valor afegit que comporta singularitat i experiència per al turisme. Assimilar el fet autòcton a l’autenticitat, reforçant la cultura local. Explicar el Bages a través del turisme: la gent ha de saber on són.

Potenciar un turisme “relacional”, a partir del contacte directe amb la gent i les comunitats locals com una experiència vital inèdita, fomentant els valors de l’hospitalitat, l’acollida i acompanyament en els ciutadans. Millorar la capacitació en l’animació i la interpretació del fet cultural i la història per part dels professionals del sector.

Destacar la funció de la població local en el desenvolupament turístic i com a garant de les tradicions locals i la seva identitat. Promoure el coneixement i la sensibilització dels habitants sobre el seu propi patrimoni (històric, monumental, social, cultural, natural...) per tal de valoritzar-lo i preservar-lo. Cal vetllar per la dimensió educativa que té el nostre patrimoni impulsant programes pedagògics, de recerca i de divulgació.

Aprofitar turísticament el patrimoni històric -arquitectònic i artístic- de caràcter monumental del Bages: els monuments de relleu nacional (castells de Cardona i de Balsareny, monestirs de Sant Benet de Bages o Santa Maria de l’Estany, la Seu de Manresa, etc); els nuclis històrics (viles de Cardona o Súria, Mura, etc); l’arquitectura industrial (colònies tèxtils); el modernisme (Manresa); etc.

Donar valor als elements identitaris del patrimoni més intangible que han tingut històricament una influència determinant en la configuració de la identitat i la memòria col·lectiva del Bages: culturals (la llengua, el tarannà,

les tradicions i costums, el folklore, les llegendes, els personatges, les creences, els símbols i l’imaginari col·lectiu); socials (els sistemes tradicionals de treball -la vinya i la indústria-, el comerç i els transports, la relació entre els pobles, els moviments socials i bèl·lics, etc); i naturals (el paisatge, el clima, els colors i les llums,...).

Valoritzar el patrimoni espiritual, els símbols i les icones del Bages a partir de la història i els monuments de referència de la comarca: Cardona, Montserrat, Sant Benet de Bages, Manresa (la Seu, la Cova...), etc.

Evitar la pèrdua d’identitat per la heterogeneïtat de les ofertes, per l’artificialitat o per una deficient atenció al visitant o manca d’informació, en no reflectir aquesta identitat (llengua, costums, coneixement de l’entorn...).

Aprofitar el valor de cruïlla, de centralitat geogràfica del Bages i la proximitat a l’àrea metropolitana i a zones turístiques consolidades per a l’atracció de visitants.

Fomentar el turisme d’interior, de proximitat –familiar, escolar...- per conèixer el propi territori i per dinamitzar i consolidar zones no tradicionalment turístiques. Aprofitar les “vacances curtes” (cap de setmana, ponts) per conèixer el Bages i la Catalunya Central. Incentivar aquesta modalitat de turisme perquè els agents públics i privats i la població local l’assumeixin com una oportunitat de valoritzar el seu patrimoni i potenciar el seu desenvolupament econòmic.

Identificar i presentar la història del Bages paral·lelament a la de Catalunya i Europa. El Bages és un referent destacat per explicar els origens i l’evolució de la història de Catalunya i d’Europa (des de la Marca Hispànica fins a la industrialització). Fomentar l’experimentació del coneixement sobre el passat, la història, com a fet excitant per al visitant. La història associada al territori. Veure i viure allò que ha passat.

Fomentar l’organització, la cooperació i l’estratègia comuna entre els diversos agents turístics locals (operadors turístics, administracions públiques, hotelers, marques i consorcis turístics, etc...) sota la base d’un desenvolupament turístic sostenible.

Fomentar la creació de partenariats públic-privat-tercer sector i impuls de la iniciativa privada. Promocionar el desenvolupament de nous productes turístics sostenibles (activitats esportives, de natura, d’aventura, culturals...) i facilitar la creació de micro-empreses en el sector.

Fomentar la creació de codis de conducta tant entre els agents turístics com en els ajuntaments per a un correcte desenvolupament turístic a partir dels valors de sostenibilitat. Fomentar la capacitació dels agents turístics locals per al desenvolupament turístic sostenible (hàbits, gestió dels recursos...) i les accions de responsabilitat social de les empreses envers el desenvolupament sostenible del turisme a la comarca (programes de patrocini, gestió ambiental...).

Definir la capacitat de càrrega turística dels llocs amb valor patrimonial i identitari per no perdre’l. No perdre la singularitat, l’originalitat, la qualitat del paisatge, les festes, els productes autòctons... El volum i la intensitat del desenvolupament turístic pot fer-lo insostenible. Promoure la realització d’avaluacions ambientals estratègiques per als plans i programes que afectin al desenvolupament turístic de la comarca.

Facilitar els serveis i l’atenció al turista a partir de la millora de la gestió i les visites dels monuments i els equipaments turístics i amb la consolidació d’una infraestructura d’allotjament adequada (amb especial èmfasi a la seva accessibilitat). Millorar les infraestructures generals de serveis que necessita el territori per al seu desenvolupament turístic. Assegurar una correcta senyalització i informació.

Potenciar les rutes vinícoles-gastronòmiques i els productes autòctons associats al territori com instruments d’aproximació a la seva identitat. Crear una línia de marxandatge amb productes autòctons de la comarca; especialment en relació als productes artesanals i agroalimentaris. Potenciar itineraris i rutes pel territori ja existents i crear-ne de noves (Via verda-parc de la Sèquia, camins ramaders, ruta del romànic, etc).

Preservar i difondre el patrimoni que representen els paisatges humanitzats de la comarca, des dels noms dels llocs fins als elements d’interès històric, arquitectònic, social (sagreres, ermites, fonts, molins, ponts, mines, camins, barraques, feixes,...) que l’han configurat i que defineixen i caracteritzen el paisatge tradicional del Bages. Destacar els valors intangibles associats a aquest paisatge com poden ser l’omnipresència de la silueta de Montserrat, el perfil del Pirineu, la plana, el clima rigorós, la centralitat geogràfica,... Posar en relleu el paisatge com definidor de la cultura, la gastronomia, els costums, la història, els productes alimentaris i promoure el seu coneixement a partir de rutes panoràmiques, naturals o culturals.

Promoure actuacions educatives i polítiques preventives i proactives per a la presa de consciència de la pressió que exercim sobre el medi i la seva fragilitat natural (amb el foc com element destacat). Un exemple són les iniciatives de turisme rural que es desenvolupen en llocs de la comarca afectats pel focs (Castelltallat) o les visites de tipus formatiu que es poden realitzar als runams salins.

Sens dubte, moltes d’aquestes propostes ja han estat contemplades en les diverses iniciatives que s’han emprès sobre el turisme a la comarca. El que cal és adoptar la plena consciència que aquest és un àmbit clau de promoció econòmica per a les zones amb major risc territorial i que s’ha d’impulsar sobre la base dels valors de sostenibilitat propis de la comarca. Només d’aquesta manera es podrà garantir la funció dinamitzadora que se n’espera.

5.2. Els sectors agropecuari i forestal Tot i que, com ja s’ha vist en l’apartat de diagnosi (apartat 2) d’aquest informe, el sector agropecuari i forestal tenen una aportació modesta en el VAB comarcal i en la generació d’ocupació, tal i com s’apunta a l’apartat de valors de sostenibilitat, el sòl ocupat per usos agrícoles i forestals supera el 90% de la superfície comarcal. Ateses totes les funcions que desenvolupa aquest territori i els valors que conté (paisatge, patrimoni natural, etc.), és important buscar formes per poder gestionar-lo i permetre el desenvolupament econòmic i social de la població que hi viu. No obstant això, i per motius estructurals (entre ells la Política Agrícola Comuna de la Unió Europea) és difícil trobar mesures per a poder dinamitzar econòmicament aquest àmbit. L’equip redactor recomana seguir les conclusions que acabin resultant del Congrés del Món Rural, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, que actualment es troba en curs.39 Després d’estudiar el context del Bages i els seus valors de sostenibilitat, les mesures que es proposen per dinamitzar l’economia comarcal a través del sector agropecuari i forestal estan centrades en tres grans eixos: 69

La transformació de cultius, orientant la producció cap a cultius energètics (pel seu aprofitament com a biocombustibles i biomassa).

Elaboració i promoció comercial de productes d’origen agropecuari d’alt valor afegit.

La gestió del territori.

5.2.1. Transformació de (biocombustibles i biomassa)

cultius:

cultius

energètics

Tant la forta dependència energètica del petroli –que sotmet l’economia als vaivens de les crisis geopolítiques atesa la concentració d’aquest recurs en països amb règims inestables– com la necessària lluita contra el canvi climàtic qüestionen la preeminència dels combustibles fòssils com a font principal de l’energia que consumeixen els països occidentals, inclosa Catalunya. 39

Podeu trobar més informació a la pàgina web del Congrés del Món rural: www.congresmonrural.com/

En aquesta línia, s’ha plantejat com una opció alternativa el desenvolupament de biocombustibles i de biomassa. En tots dos casos, es tracta d’aprofitar la capacitat productiva de l’agricultura autòctona per a produir vegetals que poden transformar-se en energia. Així, es redueix la dependència exterior alhora que també es minimitza l’impacte sobre el canvi climàtic, atès que els cultius tenen, en general, un balanç neutre pel que fa a les emissions de diòxid de carboni. A més a més, des de febrer del 2004, la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) incentiva l’ús energètic de cultius, tant en terres en retirada com en terres de cultiu excedentari. Les principals opcions per als cultius energètics són les terres dedicades al cultiu de cereals. Així, la seva substitució pel cultiu de girasol o de colza dóna pas a una producció interessant que pot destinar-se a l’elaboració de biocombustible. Encara que no pas totes les terres cerealístiques tenen propietats adequades per als cultius energètics, una part d’elles pot destinar-s’hi. En qualsevol cas, aquesta sembla una alternativa força raonable per al Bages tenint en compte que la comarca disposa de més de 17.000 ha de cultius de cereals.

En aquest sentit, una activitat complementària és la construcció d’una planta de producció de biodièsel per a l’aprofitament directe d’aquests cultius. També podria tenir un ús territorial més ampli si es contempla que altres comarques veïnes –com la Segarra o el Solsonès– puguin destinar part dels seus conreus cerealístics a conreus energètics. Amb aquesta perspectiva, es reforçaria a més a més el rol de polaritat central que el Bages pot jugar a la Catalunya interior. En una segona línia de treball, hi ha la possibilitat de desenvolupar la producció energètica a partir de la biomassa. Aquesta opció hauria d’anar inevitablement vinculada a la gestió sostenible dels boscos, que haurien de ser la primera font de materials per a una planta de producció energètica d’aquest tipus.

5.2.2. Elaboració i promoció comercial de productes d’origen agropecuari d’alt valor afegit Actualment, el Bages està elaborant productes d’origen agropecuari de gran qualitat. Aquest fet és clau per poder competir –no tant per preu sinó pel valor afegit del producte- en un context de globalització econòmica i per garantir la viabilitat econòmica de moltes explotacions agropecuàries de la comarca (i, per tant, garantir el benestar de la societat i el manteniment de les condicions ambientals de la comarca).

Les mesures que es proposa són les següents:

Promoció de l’elaboració de productes de qualitat, amb alt valor afegit, que siguin característics de la comarca del Bages. Això inclou embotits, productes derivats làctics (formatges, iogurts, etc.), confitures, plantes aromàtiques, conserves de bolets, etc. Actualment el Bages promociona diversos productes (alguns d’ells a través de la pàgina web del mateix Consell Comarcal). Són, entre altres, els formatges artesans d’Oló, les mongetes de Castellfollit del Boix i els vins de la Denominació d’Origen Pla de Bages40. Seria molt important crear una estratègia de foment de la producció de qualitat, amb suport institucional del Consell Comarcal i del Departament de Comerç, Turisme i Consum, basada en la identificació d’una producció de qualitat pròpia de la comarca. Igualment, cal crear les condicions idònies per la difusió i comercialització d’aquests productes, implicant-hi els comerços i establiments de restauració de la comarca.

Potenciació dels productes alimentaris industrialitzats i diferenciats (especialment productes congelats, aliments preparats, del sector càrnic, etc41). Aquesta proposta, que comportaria la creació de noves empreses i, potser, de cooperatives participades per agricultors i ramaders, aprofitaria la base agrícola i ramadera existent a la comarca. També implicaria la participació de tècnics i professionals del sector, donant possibilitats als diplomats de l‘Escola Professional Agrària de Manresa. Permetria, igualment, crear una bona xarxa de distribució comercial, tant en grans establiments comercials com en petits comerços, tant dins com fora de la comarca.

5.2.3. Gestió del territori Tal i com s’ha destacat en l’apartat de valors de sostenibilitat, el territori de la comarca del Bages és ric en patrimoni natural, paisatges, patrimoni arquitectònic lligat a l’explotació del medi, etc. No obstant això, manquen instruments per garantir una gestió del territori que permeti el manteniment o, si s’escau, millora d’aquests elements.

http://www.dopladebages.com

Aquesta proposta ja va ser formulada per la Fundació CIREM, Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània, en l’informe Detecció d’oportunitats econòmiques per al desenvolupament del Bages, elaborat per encàrrec del Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud.

Un dels instruments més innovadors, amb gran tradició a altres països i regions del món però encara poc desenvolupat al nostre país és la custòdia del territori, una filosofia que intenta generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. La custòdia comença amb la sensibilització i utilitza diferents estratègies i mecanismes en col·laboració contínua entre propietaris, usuaris i entitats de custòdia. Una entitat de custòdia és qualsevol organització pública o privada, sense afany de lucre, que participa activament en la conservació del territori i dels seus valors mitjançant un acord de custòdia, és a dir, un procediment voluntari entre un propietari i una entitat de custòdia per arribar a una forma acordada de gestionar un territori. Aquesta seria una opció interessant a estudiar a fons per a la seva possible aplicació a la comarca del Bages42. La Xarxa de Custòdia del Territori (XTC)43, amb seu a la Universitat de Vic, pot ajudar a definir línies d’actuació específiques en el cas del Bages. Tot i que encara s’estan estudiant els mecanismes fiscals que s’han d’establir al voltant de la custòdia del territori, aquesta pràctica comença a reconèixerse de forma decidida. En aquest sentit, cal destacar que el passat 1 de desembre de 2005 es va publicar la Ley 26/2005, de 30 de noviembre, por la que se modifica la Ley 49/2003, de 26 de noviembre, de arrendamientos rústicos, que intenta acostar de nou la normativa d’arrendaments rústics als petits agricultors. 72

Segons estableix aquesta norma, per ser arrendatàries les persones jurídiques hauran de tenir en el seu objecte social l’exercici de l’activitat agrària, la limitació del nombre d’hectàrees arrendables per un únic arrendatari, la prohibició d’arrendar a persones o entitats estrangeres, la presumpció de què existeix arrendament si hi ha possessió pacífica de la terra, els drets de tanteig, de retracte i d’adquisició preferent per a l’arrendatari i la duració mínima de 5 anys per al contracte d’arrendament rústic (3 anys en la llei de 2003). La reforma també es mostra molt sensible amb els elements no productius de la finca (arbres, marges, cabanes). L’article 20.2 de l’anterior llei autoritzava l’eliminació d’aquests elements sense perjudici de l’obligació de retornar les coses al final del termini de l’arrendament en l’estat en que les va rebre, mentre que la reforma canvia totalment el sentit de l’article i prohibeix la seva eliminació tot fent una remissió a la legislació ambiental i de protecció del patrimoni cultural. A Catalunya, l’avantprojecte de llei de contractes de conreu ha incorporat la major part d’aquestes novetats.

Segons la Xarxa de Custòdia del Territori, el Bages disposa de dos acords de custòdia del territori: el camí de la Gavarresa i la riera Gavarresa. En ambdós casos, situats a Avinyó, l’entitat de Custòdia del Territori és l’Associació Hàbitats – Projecte Rius.

http://www.custodiaterritori.org/

5.3. El sector creatiu La posició geogràfica del Bages converteix la comarca en un potencial node central de comunicacions dins de Catalunya. Per això, també esdevé una zona de màxim interès per a l’acollida d’activitats vinculades a l’economia creativa. S’entén com a tal, el conjunt d’activitats desenvolupades per professionals i petites empreses basades en la gestió del coneixement (disseny, assessorament tècnic i expert, comunicació, arquitectura, elaboració de programari i d’aplicacions informàtiques, traduccions, empreses d’internet, i molts d’altres). Una d’aquestes activitats és el teletreball. El Consell Comarcal del Bages és la seu de l’oficina tècnica de la Comunitat dels Telecentres de Teletreball, que estan repartits per tot el país. Actualment (any 2006), Catalunya disposa de 29 centres de teletreball, 1 dels quals està ubicat al Bages (concretament a la població de Callús) i 8 més es troben localitzats a la Catalunya Central. El teletreball s’ha d’entendre com un nou sistema d’organització del treball on el treballador (generalment professionals liberals), desenvolupa una part molt important de la seva activitat laboral fora de l’empresa i per mitjans telemàtics. És a dir, que deslocalitza la seva activitat laboral en el sentit que ja no és necessari que el treballador es desplaci a la seva empresa o centre de treball per a poder realitzar la seva activitat. Això no vol dir que els treballadors (o teletreballadors) treballin aïllats. La relació i el contacte es mantenen perfectament per mitjà de les telecomunicacions i, quan es tracta d’assalariats, a través dels nous sistemes de control basats en el treball per objectius. D’altra banda, el viatge al centre de treball (o la visita dels clients) si be no sol ser diària, també té lloc sovint. Per tant, les bones comunicacions físiques (carreteres, autopistes, trens...) també són importants per als que treballen a través de les xarxes de telecomunicació. La realització del teletreball requereix, de forma totalment imprescindible, d’unes bones infraestructures de comunicació. En aquest sentit, i independentment de les necessàries millores tecnològiques, al llarg dels darrers anys s’ha impulsat la implantació de diversos centres de teletreball al nostre país, amb diversos objectius:

Garantir que les comarques més allunyades dels grans nuclis urbans no perdin competitivitat respecte les zones econòmicament més afavorides.

Impulsar la creació i l’establiment de noves empreses en l’àrea on s’implanten els centres de teletreball, amb el doble objectiu d’evitar la pèrdua de professionals, persones emprenedores i treballadors qualificats i, al mateix temps, atraure noves activitats i persones.

Contribuir a la modernització del teixit empresarial ja existent, per tal que aquest no perdi competitivitat.

Tanmateix, els centres de teletreball no són l’aproximació principal. En realitat, allò que cal és una cobertura suficient de banda ampla i de telefonia mòbil a tot els punts de la comarca que puguin beneficiar-se d’aquest tipus d’activitats. Els estudis existents mostren que els professionals creatius busquen un conjunt de característiques per a instal·lar-se a determinats indrets. Entre aquestes característiques s’hi compten la qualitat de l’entorn, la comunicabilitat amb els grans centres metropolitans i amb els modes principals de transport (trens d’alta velocitat, aeroports), una bona oferta formativa, un bon nivell d’assistència sanitària, bones possiblitats de lleure, àrees no malmeses per la massificació o la congestió, zones naturals properes ben conservades, etc. Igualment, aprecien l’oferta cultural i les actituds obertes i tolerants de la població. En aquest sentit, cal fer referència a la necessitat de donar importància al valor econòmic que poden tenir aquells elements –fins ara separats de la vida econòmica- que hem vist anteriorment en parlar dels valors de la sostenibilitat (natura, patrimoni monumental, cultura,...).

També cal una certa capacitat endògena per a promoure la innovació. En aquest cas, tant el Centre Tecnològic del Bages com la presència de la Universitat Politècnica de Catalunya constitueixen una molt bona base de partida. Aquesta capacitat per a la innovació no s’ha de limitar només als aspectes “tècnics” sinó que també cal innovar en l’àmbit econòmic, en l’organització del treball en xarxa, i en tots aquells processos vinculats al “sector creatiu”, a la societat de la informació i el coneixement, que són una font de desenvolupament clau, més enllà dels esquemes industrials o comercials clàssics. Un altre aspecte –que pot ser força limitatiu– és la dificultat de reconvertir edificis en el medi rural cap a activitats d’aquesta naturalesa, no necessàriament lligades a la producció agroforestal. S’hauria d’estudiar, doncs, com compatibilitzar un objectiu d’aquest abast amb les restriccions que, en aquest sentit, presenta la legislació urbanística actual. Tenint com té el Bages unes perspectives idònies per a ser receptor d’activitats creatives, s’ha de tenir clar que la seva materialització dependrà de l’existència d’una estratègia adequada per a crear les condicions més favorables –en la línia més amunt apuntada– i per a projectar-se exteriorment per tal que sigui un territori adequadament conegut en els ambients creatius. Es tracta també de pensar en un model qualitatiu de desenvolupament econòmic propi –basat en la sostenibilitat- i no subsidiari d’altres comarques. Aixi doncs, el disseny de l’esmentada estratègia constitueix una de les prioritats de promoció econòmica que, a criteri dels redactors d’aquest document de reflexió estratègica, hauria d’impulsar el Consell Comarcal del Bages.

6. Epíleg L’anàlisi de l’evolució demogràfica i econòmica del Bages al llarg dels últims temps mostra signes molt positius, la qual cosa situa la comarca amb unes sòlides i engrescadores perspectives de futur. Tanmateix, quan les dades s’estudien amb major detall i se segreguen territorialment, s’observa que aquests bons resultats no són generalitzables i que existeixen determinades àrees de la comarca que no participen de la prosperitat observada en conjunt. Així, s’han identificat una sèrie de zones, en general situades a la perifèria de la comarca, que encara pateixen un greu risc territorial, que es pot traduir en fenòmens com el despoblament o la fragilitat econòmica. Són zones amb una forta dependència del sector primari (agropecuari o miner), que necessiten una estratègia específica de promoció econòmica per tal que puguin incorporar-se a la dinàmica positiva general. En concret, aquestes àrees són:

Cardona

Bages occidental: Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Fonollosa, Rajadell i Sant Mateu de Bages

Bages miner: Balsareny, Sallent i Súria

Bages est: Avinyó, Artés, Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló

Les valls del Montcau: Mura i Talamanca

Gaià

Sant Feliu Sasserra

Altres, que sense el mateix nivell de risc són susceptibles de seguir el mateix model de desenvolupament proposat. Per exemple, Marganell.

La promoció econòmica d’aquestes àrees no s’hauria de basar en la importació de models exteriors sinó en la potenciació dels valors propis. Per això, s’han identificat aquells valors de la comarca sobre els quals pot construir-se un desenvolupament econòmic que sigui sostenible. Els valors identificats són:

El patrimoni natural

El sistema hidrològic

El/s paisatge/s

Les activitats agropecuàries

La funció de cruïlla

El patrimoni arquitectònic i monumental

El patrimoni espiritual

Els elements simbòlics

Finalment, es conclou que la promoció econòmica d’aquestes àrees més fràgils sobre la base dels esmentats valors de sostenibilitat ha de vertebrar-se al voltant de tres línies principals:

Sector turístic

Sector agropecuari i forestal

Sector creatiu

Totes tres permeten l’impuls d’activitats econòmiques que poden portar prosperitat alhora que es respecten els principis de sostenibilitat. 76

Tanmateix, l’elecció de les accions a emprendre dins de cadascuna d’aquestes línies ni és neutra ni és immediata. Es necessita la satisfacció d’almenys tres requisits: 1. Que hi hagi algun organisme que n’assumeixi el lideratge. El Consell Comarcal sembla la institució idònia per a realitzar aquesta funció. No només abasta tot el territori comarcal sinó que ja té experiència com a impulsor de projectes de reequilibri intern i de suport als municipis amb més dèficits. 2. Que hi hagi mecanismes de construcció de consens a escala política i social. Més enllà de les responsabilitats públiques, una promoció econòmica de la naturalesa aquí plantejada reclama un ampli pacte social. En aquest sentit, esdevé necessari que la societat civil participi tant de la conformació de la visió de futur com de l’elecció de les accions a realitzar. En aquests moments, la comarca ja compta amb el Consell Econòmic i Social del Bages (CESB). Caldria plantejar-se si, per la seva implantació, per la seva funció i per la seva composició, el CESB és un marc idoni per a aconseguir-ho o cal buscar una fórmula alternativa. 3. Que hi hagi coneixement al servei de la decisió. Tant el Consell Comarcal com el CESB haurien de poder disposar d’estudis detallats sobre la viabilitat de cadascuna de les línies d’acció proposades i

sobre diversos escenaris alternatius. Només d’aquesta manera, les decisions que adoptin poden tenir el valor estratègic que se’ls reclama. En el món actual, generar i disposar de coneixement vàlid per a prendre decisions informades és una condició necessària –encara que no suficient– per a assolir un desenvolupament sostenible. La principal conclusió, doncs, d’aquest document de reflexió estratègica és que la prosperitat del Bages reclama una política específica de promoció econòmica per a aquelles àrees avui més fràgils i amb major risc territorial. Aquesta promoció s’ha de centrar en sectors d’activitat que, partint dels valors endògens de la comarca, aportin benestar respectant els principis de sostenibilitat. Per a poder avançar en aquesta direcció, és clau la implicació activa i responsable de la societat civil, que ha de construir consensos i ha de prendre decisions a partir d’una visió estratègica compartida i sobre la base d’estudis i anàlisis que ofereixin una comprensió suficient de les potencialitats i dels impactes de les diferents alternatives possibles.

7. Referències •

BADIA, J., CERDÀ, R., COMAS, F., FERRER, Ll., REDÓ, S., SALA, M., SERRA, J.M., TORRAS, M. El Bages. Biblioteca Comarcal de Catalunya, 3. Edicions Intercomarcals. Manresa, 1994.

•

BALLBÉ i BOADA, Miquel. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages, col·lecció “Quaderns” núm. 6, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1996, 103 pàg.

•

CASES, Adrià. Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge. Col·lecció Guies, nº5, CEB/Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Manresa, 2004

•

DDAA. Guia d’espais d’interès natural del Bages, col·lecció “Guies”, núm. 1, ed. Centre d’Estudis del Bages i Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, 1997, 295 pàg.

•

DDAA: Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural, col·lecció «Guies» núm. 4, ed. Centre d’Estudis de Bages, Manresa, 2003, 275 pàg.

•

FERRER, Llorenç (coord.) (2003): Els paisatges de la vinya. Comunicacions del Congrés. Manresa (Bages), 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Manresa: Centre d'Estudis del Bages; Consell Regulador de la D.O. Pla de Bages, 267 pàg.

•

FERRER, Llorenç; ALVAREZ, Carme; SANTMARTÍ, Carme; GÜELL, Àngela. Vinya, fil·loxera, propietat i demografia a la Catalunya central. Manresa, 1992. Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció «monogràfics» núm. 9. 148 pàg.

•

FERRER I ALÒS, Llorenç. La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. col·lecció "Monogràfics" nº19, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1998, 317 pàg.

•

FULLANA, P., AYUSO, S.: Turisme Sostenible. Rubes EditorialDepartament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001.

•

Fundació CIREM (1994): Detecció d’oportunitats econòmiques per al desenvolupament de la comarca del Bages. Estudi per al Consorci de Formació i Iniciatives del Bages Sud (no publicat)

•

LUDEVID, J., BOTIFOLL, C., CLOSES, D., LUDEVID, M., RUEDA, S., VILA, F., ILLA, J. Arquitectura territorial, medi natural i desenvolupament urbà al Pla de Bages. Fundació Caixa Manresa.Manresa, 1998.

•

MARTORELL, Carles, ALBERTÍ, Albert. Identificació del sòl d’alt valor agrícola per al planejament territorial de l’Anoia, el Bages i Osona. Perspectives territorials, núm. 4. Hivern 2003. Pàgs. 11-17.

•

PERARNAU LLORENS, Jaume. Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d’Estudis del Bages, Manresa, col·lecció “Quaderns”, núm. 5, 1992, 52 pàg.

•

RODÓ, Jordi; QUERALT, Arnau.; TORRES, Pere (2004): La dimensión identitaria de la sostenibilidad. Revista Instituciones y Desarrollo Nº 16 (2004) pàgs. 335-352. Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya (IIG).

•

SERRA i CARNÉ, Jaume. El moviment obrer al Bages i al Berguedà durant la Segona República, col·lecció “Monografies”, núm. 2, ed. Associació Cultural Dovella i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1988, 153 pàg.

•

SOLER i BONET, Josep Mª. Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Els municipis d'Artés i Calders. Col·lecció «Quaderns» núm. 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994.

•

TORRES, P., MIRALLES, F. i QUERALT, A. (2002): Risc i territori. A: MIR, N. i SOLÀ, C. (ed.): Observatori del Risc: informe 2002. Barcelona: Institut d’Estudis de la Seguretat i Beta Editorial.

•

Transversal, Produccions Culturals (2003): Pla de gestió turística del Consell Comarcal del Bages (document no publicat).

•

Transversal, Produccions Culturals (2005): Pla de participació en l’àmbit del turisme del Consell Comarcal del Bages (document no publicat).

•

WORLD COMISSION ON ENVIRONMENT AND DEVELOPMENT (1987): Our Common Future. Oxford: Oxford University Press.

Annex estadĂstic 81

8. Annex estadístic

Aquest annex estadístic es divideix en dues parts: -

En primer lloc, hi ha dues taules que aporten dades complementàries de plantejaments de l’estudi i que han estat referenciades dins d’aquest.

En segon lloc, es presenta tot un conjunt d’informació demogràfica i econòmica per a cadascun dels municipis que han estat seleccionats com a àrees amb risc territorial i, per tant, són susceptibles de ser prioritaris de la política de promoció econòmica que suggereix l’estudi: Evolució de la població (període 1900-2004) Indicadors demogràfics (període 2001-2004): • Índex d’envelliment: població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys. • Índex de sobreenvelliment: població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més. • Índex de població infantil: relació entre la població de menys de 15 anys i el total de la població. • Índex de dependència global: població de 65 anys i més i de menys de 15 anys per cada 100 habitants de 15 a 64 anys. Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001) Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001) Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001) Valor afegit brut per sectors (anys 1996 i 1991). Només disponible en municipis de més de 5.000 habitants.

Aguilar de Segarra Artés Avinyó Balsareny Calders Callús Cardona Castellbell i el Vilar Castellfollit del Boix Castellgalí Castellnou de Bages Estany, l' Fonollosa Gaià Manresa Marganell Moià Monistrol Calders (*) Monistrol Montserrat Mura Navarcles

Municipi

Població 1950 (hab.) 492 2.400 1.587 2.935 754 1.303 6.591 3.189 723 887 169 491 979 589 40.452 275 2.184 589 2.999 331 2.110

Població 1900 (hab.) 523

2.543 1.505 1.559 1.654 783 3.855 2.026

782

775 327

440 881 555 23.252 233 2.576

2.332

615 1.414

225 5.442

2.559

408 1.097 155 67.269 245 4.647 623

1.066 670

389

4.696 2.049 3.256 781 1.417 5.312 3.080

Població 2003 (hab.) 224

222 5.645

2.792

394 1.212 154 70.271 272 5.141 667

1.307 791

361

4.962 2.077 3.276 777 1.492 5.219 3.371

Població 2004 (hab.) 236

-46,18 49,22

28,60

11,59 11,12 6,13 73,97 18,03 -15,22

14,45 -48,32

-7,54

-5,62 5,45 88,26 -54,41 66,41 70,97 57,40

Variació 19001950 (%) -5,93

-63,90 299,22

19,73

-10,45 37,57 -72,25 202,21 16,74 99,57

68,65 141,90

-53,84

95,12 38,01 110,13 -53,02 90,55 35,38 66,39

Variació 19002004 (%) -54,88

Taula A.1. Evolució de la població al Bages per municipis (període 1900-2004)

-32,02 157,91

-14,67

-16,90 12,05 -73,68 66,29 -10,91 112,77 5,77

20,18 296,45

-46,20

95,67 29,11 10,94 3,58 8,75 -19,41 -3,42

Variació 19502004 (%) -52,03

-1,33 3,73

9,11

-3,43 10,48 -0,65 4,46 11,02 10,63 7,06

22,61 18,06

-7,20

5,66 1,37 0,61 -0,51 5,29 -1,75 9,45

Variació 20032004 (%) 5,36

3.514 1.225

653 8.051 672 1.775 1.652 1.006 679 4.008 1.253

1.797 4.378 154 102.846

1.418 1.321

455 4.602 559

1.702

707

492

598

1.429

1.035

1.885 1.941 370 67.144

5.610 6.154 114 161.561

1.018

7.334

2.390

679

9.688

6.342

405 7.101 649

5.629 2.838

6.112 6.217 116 169.869

1.043

7.956

2.779

670

10.339

6.898

458 7.105 639

5.739 3.159

304,72 139,14

0,66 54,39 14,31 305,29 1.362,38 36,18 364,72 456,75 0,77 224,24 220,30 -68,65 152,99

147,81 -7,27

43,52 74,95 20,21 4,29 133,66 104,47 13,55 180,48 21,06 -4,67 125,55 -58,38 53,17

212,19 40,57 -25,97 57,09

-18,75

82,98

251,99

-32,50

486,44

257,30

-37,98 -11,80 -3,42

60,19 131,67

8,95 1,02 1,75 5,14

2,46

8,48

16,28

-1,33

6,72

8,77

13,09 0,06 -1,54

1,95 11,31

Font: Extret de http://www.ccbages.org. Les dades de 1900 i de 1950 van ser extretes de: Badia, Joan [et altri]: El Bages. Edicions Intercomarcals, Manresa, 1994. Les dades corresponents a l’any 2003 procedeixen de l’IDESCAT. Les dades de l’any 2004 procedeixen dels ajuntaments de la comarca del Bages. (*) Monistrol de Calders encara pertanyia al municipi de Calders, del qual se segregà l'any 1934.

Navàs Pont de Vilomara i Rocafort Rajadell Sallent St. Feliu Sasserra St. Fruitós de Bages St. Joan de Vilatorrada St. Mateu de Bages St.Salvador Guardiola St. Vicenç Castellet Sta. Maria d'Oló Santpedor Súria Talamanca Total Bages

2 (24)

Calders

4 (25)

1 (9)

Fonollosa

Gaià

Manresa

1 (9)

1 (8)

L’Estany

Castellnou de Bages

Castellgalí

Castellfollit del Boix

Castellbell i el Vilar

Cardona

2 (30)

1 (9)

Balsareny

Callús

1 (5)

1 (89)

1 (90)

(places)

2 (*)

Número

Alberg de Joventut

Número

Avinyó

Artés

Aguilar de Segarra

Municipi

Allotjament Rural / Agroturisme

(places)

Número

Apartament Rural

Taula A.2. Equipaments turístics del Bages (any 2005)

(places)

Número

Apartament Turístic

(places)

Número

Càmping

2 (260)

1 (138)

(places)

Número

Casa de colònies

1 (14)

(places)

Número

Casa Rural

(places)

Número

Cel·les

1 (160)

(places)

Número

Escola de Natura

BAGES

Talamanca

Súria

Santpedor

Santa Maria d’Oló

St Vicenç Castellet

St Salvador Guard.

St Mateu de Bages

St Joan Vilatorrada

St Fruitós de Bages

30 (256*)

1 (8)

1 (14)

8 (68)

1 (4)

Sallent

St Feliu Sasserra

1 (7)

1 (60)

2 (30)

Rajadell

Pont Vilomara i R.

Navàs

Navarcles

Mura

Monistrol Montserrat

Monistrol de Calders

Moià

Marganell

3 (229)

1 (50)

1 (15)

1 (6)

2 (486)

1(184)

1 (302)

12 (1.034*)

2 (59*)

2 (158)

1 (90)

1 (83)

1 (50)

2 (196)

1 (14)

1 (260)

1 (160)

66,7

5.232

67.144

3.855

102.846

6.591

Població 1950 (habitants)

161.561

5.312

Població 2003 (habitants)

169.869

5.219

Població 2004 (habitants)

53,17

70,97

Variació 1900-1950 (%)

78,4

152,99

35,38

Variació 1900-2004 (%)

(habitants/ km2)

Densitat de població

57,09

-19,41

Variació 1950-2004 (%)

5,14

-1,75

Variació 2003-2004 (%)

Bages

Cardona

Població 1900 (habitants)

Evolució de la població (període 1900-2004)

(km )

Superfície

(habitants)

Població

Dades generals (any 2005)

CARDONA

157,89

Bages

140,32

224,87

Any 2004

12,24

12,62

2.815.126

2.204.652

1996

54.310

1996

2001

69.498

1.681

1996

2001

2.187

2001

Ocupada

527.020

318.935

11.396

6.670

364

286

Desocupada

Activa

2.731.672

3.134.061

65.706

76.168

2.045

2.473

Total 0 15 0 551 0 24.492

2.208 2.927 55.865 62.964 2.236.888 2.359.715

49,17

55,14

Any 2004

5.115.879

5.370.949

129.221

132.033

4.987

4.681

Població de 16 anys i més

51,00

56,82

Any 2001

Índex de dependència global

Comptada a part

13,72

13,10

Inactiva

10,94

Any 2004

11,03

Any 2001

Índex de població infantil

Font: Idescat. Cens de població de 2001. Estadística de Població 1996. Anys disponibles: 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Cardona

Any

Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001)

10,83

11,24

Any 2004

Índex de sobreenvelliment Any 2001

Font: Anuari Estadístic del Bages 2004/2005.

228,36

Cardona

Any 2001

Índex d’envelliment

Indicadors demogràfics (període 2001-2004)

2,5 3,2

1996

2,6

1996

2001

1,8

8,1

1996

2001

6,1

2001

Agricultura

32,1

25,2

41,1

35,7

37,7

34,1

Indústria

7,0

10,4

7,4

10,9

13,0

Construcció

Ocupats (%)

57,7

62,0

48,9

51,7

43,2

46,8

Serveis

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Cardona

Any

Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001)

1.681

2.187

2.204.652

2.815.126

54.310

69.498

Total

1.529.739 1.269.608

1996

32.317

1996

2001

37.188

1.162

1996

2001

1.186

2001

Residents

923.557

1.085.752

19.693

26.595

186

207

No residents 1.001 519 32.310 21.993 1.285.387 935.044

1.348 63.783 52.010 2.615.491 2.193.165

Treballen fora del mun./com.

1.393

Total

Treballen en el municipi / comarca

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Cardona

Any

Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001)

2,0 2,2

1991

2,2

1991

1996

2,9

8,5

1991

1996

11,1

1996

Agricultura

Font: Idescat. Anys disponibles: 1991, 1996.

Catalunya

Bages

Cardona

Any

34,1

31,0

45,5

38,5

30,7

20,0

Ind煤stria

8,3

6,8

7,3

7,6

12,1

13,0

Construcci贸

Ocupats (%)

Valor afegit brut per sectors (anys 1996 i 1991). Percentatge

55,5

60,2

45,1

51,0

48,7

56,0

Serveis

100

Total

235 403 1.208 451 665

Castellfollit del Boix

Fonollosa

Rajadell

Sant Mateu de Bages

(habitants)

Poblaci贸

Aguilar de Segarra

Dades generals (any 2005)

(habitants/ km2) 5,4 6,8 23,4 9,9 6,5

43,3 58,9 51,7 45,5 102,9

Densitat de poblaci贸

(km )

Superf铆cie

BAGES OCCIDENTAL: AGUILAR DE SEGARRA, CASTELLFOLLIT DEL BOIX, FONOLLOSA, RAJADELL I SANT MATEU DE BAGES

881

455

492

Fonollosa

Rajadell

Sant Mateu de Bages 102.846

1.006

653

979

723

492

Població 1950 (habitants)

161.561

679

405

1.097

389

224

Població 2003 (habitants)

169.869

670

458

1.212

361

236

Població 2004 (habitants)

53,17

104,47

43,52

11,12

-7,54

-5,93

Variació 1900-1950 (%)

152,99

36,18

0,66

37,57

-53,84

-54,88

Variació 1900-2004 (%)

57,09

-32,50

-37,98

12,05

-46,20

-52,03

Variació 1950-2004 (%)

5,14

-1,33

13,09

10,48

-7,20

5,36

Variació 2003-2004 (%)

67.144

782

Castellfollit del Boix

Bages

523

Aguilar de Segarra

Població 1900 (habitants)

Evolució de la població (període 1900-2004)

100,55 193,48

116,88

219,44

360,66

157,89

Fonollosa

Rajadell

Sant Mateu de Bages

Bages

Font: Anuari Estadístic del Bages 2004/2005.

140,32

352,54

142,11

141,54

Castellfollit del Boix

210,34

240,74

Any 2004

Aguilar de Segarra

Any 2001

Índex d’envelliment

10,83

10,91

5,06

12,22

13,04

7,69

Any 2001

12,27 16,97 14,43 9,25 8,84 13,10

12,35 15,22 12,36 12,50 12,24

Any 2001

13,72

8,81

10,04

15,10

15,79

12,29

Any 2004

Índex de població infantil

9,84

Any 2004

Índex de sobreenvelliment

Indicadors demogràfics (període 2001-2004)

51,00

68,70

41,97

45,57

69,47

71,88

Any 2001

49,17

66,25

41,80

43,43

61,88

61,64

Any 2004

Índex de dependència global

2.815.126

2.204.652

1996

54.310

1996

2001

69.498

163

1996

2001

263

137

1996

2001

204

323

1996

2001

527

133

1996

2001

154

1996

2001

Ocupada

527.020

318.935

11.396

6.670

Desocupada

Activa

2.731.672

3.134.061

65.706

76.168

187

284

147

210

362

551

147

162

Total

2.359.715

2.236.888

62.964

55.865

258

338

150

142

315

344

133

151

Inactiva

24.492

551

Comptada a part

Font: Idescat. Cens de població de 2001. Estadística de Població 1996. Anys disponibles: 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Sant Mateu de Bages

Rajadell

Fonollosa

Castellfollit del Boix

Aguilar Segarra

Any

Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001)

5.115.879

5.370.949

129.221

132.033

446

622

298

352

678

895

283

313

178

189

Població de 16 anys i més

2,5 3,2

1996

2,6

1996

2001

1,8

35,0

1996

2001

23,2

18,2

1996

2001

10,8

14,6

1996

2001

10,1

35,3

1996

2001

16,2

40,2

1996

2001

25,6

2001

Agricultura

32,1

25,2

41,1

35,7

19,6

22,4

32,8

30,4

34,4

30,0

13,5

16,9

20,7

17,8

Indústria

Serveis 38,9 17,1 59,1 45,9 44,6 37,8 50,0 41,6 43,7 32,5 51,7 48,9 62,0 57,7

Construcció 17,8 22,9 7,8 5,3 15,4 13,3 8,8 7,3 10,6 12,9 10,9 7,4 10,4 7,0

Ocupats (%)

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Sant Mateu de Bages

Rajadell

Fonollosa

Castellfollit del Boix

Aguilar Segarra

Any

Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001)

163

263

137

204

323

527

133

154

2.204.652

2.815.126

54.310

69.498

Total

1.529.739 1.269.608

1996

32.317

1996

2001

37.188

1996

2001

1996

2001

154

1996

2001

152

1996

2001

1996

2001

Residents

923.557

1.085.752

19.693

26.595

2.193.165

2.615.491

52.010

63.783

125

123

110

223

247

9 10

Total

No residents

Treballen en el municipi / comarca

935.044

1.285.387

21.993

32.310

165

132

169

375

110

Treballen fora del mun./com.

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Sant Mateu de Bages

Rajadell

Fonollosa

Castellfollit del Boix

Aguilar de Segarra

Any

Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001)

7.088 6.202

Sallent

Súria

4.602

1.941

67.144

Sallent

Súria

Bages 102.846

4.378

8.051

2.935

Població 1950 (habitants)

161.561

6.154

7.101

3.256

Població 2003 (habitants) 88,26 74,95 125,55 53,17

3.276 7.105 6.217 169.869

152,99

220,30

54,39

110,13

57,09

40,57

-11,80

10,94

Variació 1950-2004 (%)

262,7

23,6

Variació 1900-2004 (%)

108,6

65,3

Variació 1900-1950 (%)

88,8

36,9

Població 2004 (habitants)

(habitants/ km2)

5,14

1,02

0,06

0,61

Variació 2003-2004 (%)

Densitat de població

(km )

Superfície

1.559

Balsareny

Població 1900 (habitants)

Evolució de la població (període 1900-2004)

3.277

(habitants)

Població

Balsareny

Dades generals (any 2005)

BAGES MINER: BALSARENY, SALLENT, SÚRIA

210,18

172,37

157,89

Sallent

Súria

Bages 140,32

179,73

203,09

174,25

Any 2004

Font: Anuari Estadístic del Bages 2004/2005.

179,60

Balsareny

Any 2001

Índex d’envelliment

10,83

8,65

11,56

11,92

Any 2001

100

12,24

10,80

12,65

12,05

Any 2004

Índex de sobreenvelliment

Indicadors demogràfics (període 2001-2004)

100

13,10

13,58

11,64

12,43

Any 2001

13,72

12,93

11,84

12,21

Any 2004

Índex de població infantil

51,00

58,72

56,48

53,24

Any 2001

49,17

56,68

55,95

50,34

Any 2004

Índex de dependència global

2.815.126

2.204.652

1996

54.310

1996

2001

69.498

2.104

1996

2001

2.511

2.237

1996

2001

2.826

1.063

1996

2001

1.383

2001

Ocupada

527.020

318.935

11.396

6.670

417

179

703

322

277

115

Desocupada

Activa

1.244 1.433 2.916 3.407 2.378 2.759 55.865 62.964 2.236.888 2.359.715

1.498 1.340 3.148 2.940 2.690 2.521 76.168 65.706 3.134.061 2.731.672

Total

Inactiva

101

24.492

551

Comptada a part

Font: Idescat. Cens de població de 2001. Estadística de Població 1996. Anys disponibles: 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Súria

Sallent

Balsareny

Any

Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001)

101

5.115.879

5.370.949

129.221

132.033

5.311

5.068

6.375

6.064

2.790

2.742

Població de 16 anys i més

2,5 3,2

1996

2,6

1996

2001

1,8

2,1

1996

2001

1,0

2,6

1996

2001

1,6

3,4

1996

2001

1,9

2001

Agricultura

32,1

25,2

41,1

35,7

51,5

42,1

47,3

42,8

51,3

43,7

Indústria

7,0

10,4

7,4

10,9

7,1

11,7

5,5

10,2

10,7

13,1

Construcció

Ocupats (%)

57,7

62,0

48,9

51,7

39,4

45,2

44,6

45,5

34,6

41,4

Serveis

102

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Súria

Sallent

Balsareny

Any

Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001)

102

2.204.652

2.815.126

54.310

69.498

2.104

2.511

2.237

2.826

1.063

1.383

Total

1.529.739 1.269.608

1996

32.317

1996

2001

37.188

1.436

1996

2001

1.615

1.338

1996

2001

1.476

521

1996

2001

631

2001

Residents

923.557

1.085.752

19.693

26.595

400

470

825

1.256

450

611

No residents 752 542 1.350 899 896 668 32.310 21.993 1.285.387 935.044

971 2.732 2.163 2.085 1.836 63.783 52.010 2.615.491 2.193.165

Treballen fora del mun./com. 1.242

Total

Treballen en el municipi / comarca

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Súria

Sallent

Balsareny

Any

Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001)

103

2,0 2,2

1991

2,2

1991

1996

2,9

1,0

1991

1996

1,9

2,7

1991

1996

4,3

1991

1996

Agricultura

Font: Idescat. Anys disponibles: 1991, 1996.

Catalunya

Bages

Súria

Sallent

Balsareny

Any

34,1

31,0

45,5

38,5

70,8

60,8

61,1

49,9

Indústria

104

8,3

6,8

7,3

7,6

3,6

5,5

5,0

4,8

Construcció

Ocupats (%)

Valor afegit brut per sectors (anys 1996 i 1991). Percentatge

104

55,5

60,2

45,1

51,0

24,6

31,8

31,3

41,0

Serveis

100

Total

2.067 4.949 810 393 5.142 665 1.044

Artés

Calders

Estany, L’

Moià

Monistrol de Calders

Santa Maria d’Oló

(habitants)

Població

Avinyó

Dades generals (any 2005)

105

(habitants/ km2) 32,7 277,7 24,5 38,3 68,3 30,3 15,8

63,2 17,8 33,1 10,2 75,3 22,0 66,2

Densitat de població

(km )

Superfície

BAGES EST: AVINYÓ, ARTÉS, CALDERS, L'ESTANY, MOIÀ, MONISTROL DE CALDERS I SANTA MARIA D'OLÓ

105

67.144

102.846

161.561

1.018

623

245

408

781

4.696

2.049

Població 2003 (habitants)

169.869

1.043

667

272

394

777

4.962

2.077

Població 2004 (habitants)

53,17

21,06

18,03

11,59

-54,41

-5,62

5,45

Variació 1900-1950 (%)

152,99

0,77

16,74

-10,45

-53,02

95,12

38,01

Variació 1900-2004 (%)

57,09

-18,75

5,77

-10,91

-16,90

3,58

95,67

29,11

Variació 1950-2004 (%)

5,14

2,46

7,06

11,02

-3,43

-0,51

5,66

1,37

Variació 2003-2004 (%)

106

(*) Monistrol de Calders encara pertanyia al municipi de Calders, del qual se segregà l'any 1934.

Bages

1.253

Santa Maria d’Oló

1.035

589

275

491

754

2.400

1.587

Població 1950 (habitants)

Monistrol de Calders (*)

233

Moià

1.654

Calders

440

2.543

Artés

Estany, L’

1.505

Avinyó

Població 1900 (habitants)

Evolució de la població (període 1900-2004)

106

130,62

108,33

327,03

113,60

146,43

269,32

157,89

Artés

Calders

Estany, L’

Moià

Monistrol de Calders

Santa Maria d’Oló

Bages 140,32

208,33

138,71

98,47

268,29

125,00

128,22

140,58

Any 2004

Font: Anuari Estadístic del Bages 2004/2005.

149,83

Avinyó

Any 2001

Índex d’envelliment

10,83

8,86

8,13

11,21

11,57

4,90

10,05

9,21

Any 2001

107

14,71 14,67 16,75 9,18 15,91 13,70 8,89 13,10

12,96 5,81 10,00 12,53 10,85 9,78 12,24

Any 2001

13,72

10,35

13,94

16,55

10,41

15,96

14,07

15,07

Any 2004

Índex de població infantil

10,45

Any 2004

Índex de sobreenvelliment

Indicadors demogràfics (període 2001-2004)

107

51,00

48,87

50,99

51,46

64,49

53,61

51,12

58,10

Any 2001

49,17

46,90

49,89

48,93

62,14

56,02

47,28

56,87

Any 2004

Índex de dependència global

2.815.126 2.204.652

1996

54.310

1996

2001

69.498

343

1996

2001

469

225

1996

2001

289

1.498

1996

2001

2.103

153

1996

2001

174

272

1996

2001

355

1.613

1996

2001

2.026

802

1996

2001

938

2001

Ocupada

527.020

318.935

11.396

6.670

105

238

143

276

220

Desocupada

Activa

2.731.672

3.134.061

65.706

76.168

448

498

264

302

1.736

2.246

174

181

312

383

1.889

2.246

864

1.007

Total

807

692

2.359.715

2.236.888

62.964

55.865

396

240

219

1.433

1.297

161

213

265

1.689

1.524

Inactiva

108

24.492

551

Comptada a part

Font: Idescat. Cens de població de 2001. Estadística de Població 1996. Anys disponibles: 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Santa Maria d’Oló

Monistrol de Calders

Moià

Estany, L’

Calders

Artés

Avinyó

Any

Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001)

108 5.115.879

5.370.949

129.221

132.033

504

521

3.187

3.543

335

342

528

648

3.593

3.770

1.673

1.699

Població de 16 anys i més

2,5 3,2

1996

2,6

1996

2001

1,8

8,7

1996

2001

5,3

3.1

1996

2001

1,7

6,4

1996

2001

3,4

8,5

1996

2001

5,7

9,9

1996

2001

5,4

3,5

1996

2001

2,4

5,5

1996

2001

4,2

2001

Agricultura

32,1

25,2

41,1

35,7

57,7

50,3

62,2

52,2

36,8

29,2

44,4

37,9

33,1

26,8

55,8

46,3

61,5

56,8

Indústria

Serveis 31,2 26,3 41,1 33,5 57,2 49,6 47,1 35,9 53,0 46,7 32,5 24,4 33,0 24,5 51,7 48,9 62,0 57,7

Construcció 7,8 6,7 10,2 7,3 10,7 7,4 9,2 11,1 14,4 10,1 13,5 10,2 11,3 9,0 10,9 7,4 10,4 7,0

Ocupats (%)

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Santa Maria d’Oló

Monistrol de Calders

Moià

Estany, L’

Calders

Artés

Avinyó

Any

Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001)

109

343

469

225

289

1.498

2.103

153

174

272

355

1.613

2.026

802

938

2.204.652

2.815.126

54.310

69.498

Total

1.529.739 1.269.608

1996

32.317

1996

2001

37.188

226

1996

2001

265

152

1996

2001

149

1.041

1996

2001

1.301

1996

2001

1996

2001

952

1996

2001

1.039

604

1996

2001

643

2001

Residents

923.557

1.085.752

19.693

26.595

254

394

124

388

602

234

427

No residents

299

317

193

178

1.295

1.695

109

143

177

218

1.340

1.641

838

1.070

2.193.165

2.615.491

52.010

63.783

Total

Treballen en el municipi / comarca

935.044

1.285.387

21.993

32.310

117

204

140

457

802

182

261

661

987

198

295

Treballen fora del mun./com.

110

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Santa Maria d’Oló

Monistrol de Calders

Moià

Estany, L’

Calders

Artés

Avinyó

Any

Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001)

110

117

Talamanca

102.846

154

331

Població 1950 (habitants)

161.561

114

225

Població 2003 (habitants) -46,18 -58,38

53,17

222 116

169.869

152,99

-68,65

-63,90

Variació 1900-2004 (%)

57,09

-25,97

-32,02

Variació 1950-2004 (%)

4,0

29,5

Variació 1900-1950 (%)

4,6

47,8

Població 2004 (habitants)

(habitants/ km2)

5,14

1,75

-1,33

Variació 2003-2004 (%)

Densitat de població

(km )

Superfície

111

67.144

370

Talamanca

Bages

615

Mura

Població 1900 (habitants)

Evolució de la població (període 1900-2004)

220

(habitants)

Població

Mura

Dades generals (any 2005)

LES VALLS DEL MONTCAU: MURA I TALAMANCA

111

225,00

157,89

Talamanca

Bages 140,32

180,00

176,92

Any 2004

10,83

0,00

16,00

Any 2001

2.815.126

2.204.652

1996

54.310

1996

2001

69.498

1996

2001

1996

2001

101

2001

Ocupada

527.020

318.935

11.396

6.670

Desocupada

Activa

113

2.731.672

3.134.061

65.706

76.168

Total

2.359.715

2.236.888

62.964

55.865

Inactiva

13,10

8,0

8,17

Any 2001

112

24.492

551

49,17

31,82

48,00

5.115.879

5.370.949

129.221

132.033

190

Població de 16 anys i més

51,00

35,14

47,52

Any 2004

Índex de dependència global Any 2001

Comptada a part

13,72

8,62

11,71

Any 2004

Font: Idescat. Cens de població de 2001. Estadística de Població 1996. Anys disponibles: 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Talamanca

Mura

Any

12,24

11,11

23,91

Any 2004

Índex de sobreenvelliment Índex de població infantil

Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001)

Font: Anuari Estadístic del Bages 2004/2005.

294,12

Mura

Any 2001

Índex d’envelliment

Indicadors demogràfics (període 2001-2004)

112

2,5 3,2

1996

2,6

1996

2001

1,8

2,4

1996

2001

3,8

6,0

1996

2001

2,0

2001

Agricultura

32,1

25,2

41,1

35,7

26,2

24,5

32,1

24,8

Indústria

Serveis 55,4 47,6 66,0 52,4 51,7 48,9 62,0 57,7

Construcció 17,8 14,3 5,7 19,0 10,9 7,4 10,4 7,0

Ocupats (%)

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Talamanca

Mura

Any

Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001)

113

101

2.204.652

2.815.126

54.310

69.498

Total

1.529.739 1.269.608

1996

32.317

1996

2001

37.188

1996

2001

1996

2001

Residents

923.557

1.085.752

19.693

26.595

No residents

2.193.165

2.615.491

52.010

63.783

Total

Treballen en el municipi / comarca

935.044

1.285.387

21.993

32.310

Treballen fora del mun./com.

114

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Talamanca

Mura

Any

Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001)

114

39,5

157

67.144

555

102.846

589

Població 1950 (habitants)

161.561

155

Població 2003 (habitants) 6,13

53,17

169.869

Variació 1900-1950 (%)

154

Població 2004 (habitants)

152,99

-72,25

Variació 1900-2004 (%)

(habitants/ km2)

Densitat de població

57,09

-73,68

Variació 1950-2004 (%)

5,14

-0,65

Variació 2003-2004 (%)

Bages

Gaià

Població 1900 (habitants)

Evolució de la població (període 1900-2004)

(km )

Superfície

(habitants)

Població

Dades generals (any 2005)

GAIÀ

115

157,89

Bages

140,32

104,17

Any 2004

12,24

12,00

2.815.126

2.204.652

1996

54.310

1996

2001

69.498

1996

2001

Ocupada

527.020

318.935

11.396

6.670

Desocupada

Activa

2.731.672

3.134.061

65.706

76.168

Total

2.359.715

2.236.888

62.964

55.865

116

24.492

551

49,17

46,67

Any 2004

5.115.879

5.370.949

129.221

132.033

136

125

Població de 16 anys i més

51,00

43,69

Any 2001

Índex de dependència global

Comptada a part

13,72

15,58

Any 2004

Inactiva

13,10

15,54

Any 2001

Índex de població infantil

Font: Idescat. Cens de població de 2001. Estadística de Població 1996. Anys disponibles: 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Gaià

Any

Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001)

10,83

9,09

Any 2004

Índex de sobreenvelliment Any 2001

Font: Anuari Estadístic del Bages 2004/2005.

95,65

Gaià

Any 2001

Índex d’envelliment

Indicadors demogràfics (període 2001-2004)

116

2,5 3,2

1996

2,6

1996

2001

1,8

42,4

1996

2001

28,6

2001

Agricultura

32,1

25,2

41,1

35,7

13,6

17,5

Indústria Serveis 44,4 33,9 51,7 48,9 62,0 57,7

Construcció 9,5 10,2 10,9 7,4 10,4 7,0

Ocupats (%)

117

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Gaià

Any

Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001)

117

2.204.652

2.815.126

54.310

69.498

Total

1.529.739 1.269.608

1996

32.317

1996

2001

37.188

1996

2001

Residents

923.557

1.085.752

19.693

26.595

No residents

2.193.165

2.615.491

52.010

63.783

Total

Treballen en el municipi / comarca

935.044

1.285.387

21.993

32.310

Treballen fora del mun./com.

118

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

Gaià

Any

Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001)

118

22,4

638

67.144

559

102.846

672

Població 1950 (habitants)

161.561

649

Població 2003 (habitants) 20,21

53,17

169.869

Variació 1900-1950 (%)

639

Població 2004 (habitants)

28,5

152,99

14,31

Variació 1900-2004 (%)

(habitants/ km2)

Densitat de població

57,09

-3,42

Variació 1950-2004 (%)

5,14

-1,54

Variació 2003-2004 (%)

Bages

St. Feliu Sasserra

Població 1900 (habitants)

Evolució de la població (període 1900-2004)

(km )

Superfície

(habitants)

Població

Dades generals (any 2005)

SANT FELIU SASSERRA

119

157,89

Bages

140,32

191,78

Any 2004

12,24

13,57

2.815.126

2.204.652

1996

54.310

1996

2001

69.498

240

1996

2001

286

2001

Ocupada

527.020

318.935

11.396

6.670

Desocupada

Activa

2.731.672

3.134.061

65.706

76.168

265

299

Total

2.359.715

2.236.888

62.964

55.865

262

264

120

24.492

551

49,17

50,00

Any 2004

5.115.879

5.370.949

129.221

132.033

527

563

Població de 16 anys i més

51,00

56,09

Any 2001

Índex de dependència global

Comptada a part

13,72

11,42

Any 2004

Inactiva

13,10

13,46

Any 2001

Índex de població infantil

Font: Idescat. Cens de població de 2001. Estadística de Població 1996. Anys disponibles: 1996, 2001.

Catalunya

Bages

St. Feliu Sasserra

Any

Població per relació amb l’activitat (anys 1996 i 2001)

10,83

6,80

Any 2004

Índex de sobreenvelliment Any 2001

Font: Anuari Estadístic del Bages 2004/2005.

167,05

St. Feliu Sasserra

Any 2001

Índex d’envelliment

Indicadors demogràfics (període 2001-2004)

120

2,5 3,2

1996

2,6

1996

2001

1,8

15,4

1996

2001

8,0

2001

Agricultura

32,1

25,2

41,1

35,7

49,2

44,8

Indústria

Ocupats (%) Serveis 32,5 25,8 51,7 48,9 62,0 57,7

Construcció 14,7 9,6 10,9 7,4 10,4 7,0

1.529.739 1.269.608

1996

32.317

1996

2001

37.188

170

1996

2001

158

2001

Residents

923.557

1.085.752

19.693

26.595

No residents

128 70 32.310 21.993 1.285.387 935.044

261 63.783 52.010 2.615.491 2.193.165

Treballen fora del mun./com.

244

Total

Treballen en el municipi / comarca

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001.

Catalunya

Bages

St.Feliu Sasserra

Any

Localització de l’ocupació (anys 1996 i 2001)

Font: Idescat. Estadística de població de 1996. Cens de població 2001. Anys disponibles: 1991, 1996, 2001

Catalunya

Bages

St. Feliu Sasserra

Any

Població ocupada per sectors (anys 1996 i 2001)

121

54.310

69.498

240

286

2.204.652

2.815.126

Total

Febrer 2006 Direcci贸: Jordi Rod贸 Assessorament t猫cnic: Arnau Queralt; Pere Torres