SOBRE LA SOSTENIBILITAT SOBRE LES ESTRATÈGIES SOBRE L'APRENENTAGE
SOBRE LA SOSTENIBILITAT
ELS VALORS La sostenibilitat és un procés ob ert i inevitable; un concepte plural. És una ideologia socieconòmic a transversal, una nova ètica compartida.
UN NOU PARADIGMA
Substitueix la visió jeràrquica de les relacions entre la humanitat i l’en torn per una concepció en xarxa. Im ita la natura.
El mode de producció: Alternativa als models de desenvolupament. Equilibri entre desenvolupament econòmic, la justícia social i la qualitat ambiental.
Considera diferents escales temporals, diverses dimensions espacials i tots els sectors de l’activitat humana.
L’ordre mundial: interdependència. Demana l’adopció d’un nou model de governança i la definició d’un model propi a cada cultura.
Només es pot interpretar des d e diverses perspectives culturals .
ASSUMIR LA SOSTENIBILITAT REPRESENTA UN CANVI DE PARADIGMA EN:
L A R E P A Ç N A N R E V LA GO E L IB N E T S O S T N E M DESENVOLUPA DEMANA: nentatge, re ap d’ t ta ci pa ca b am canvi Governar el procés de lideratge. i a ic èg at tr es ó si vi adaptació, capital i at it il ib en st so la ura de Cultura política: cult social. sumpció del as , rs to ac ls de ia tr sime Participació, xarxa, as conflicte. s. Governar els intangible innovador. rn ve Go c. jo l de es gl Responsabilitat. Re iorització. pr , ió is ev pr , ió ac ic Planif Prevenció i proacció. rspectiva Pe t. ta xi le mp co , at it Innovació, flexibil generacional. ltinivell. mu ió ac er op co t, ta li ersa Horitzontalitat, transv
S’ha d’aprendre a governar el desenvolupament sostenible i incorporar-lo com un repte estratègic a escala política, però també a escala social. La sostenibilitat sempre opera en clau de futur, en la mesura que aborda de manera indissociable la qualitat de vida de les generacions presents i de les generacions futures.
És un compromís amb els fills i els néts. És una relació cívica amb la comunitat. És una contribució al desenvolupament arreu del món.
SOBRE LES ESTRATÈGIES
ESTRATÈGIA ETIMOLOGIA STRATÓS Exèrcit, expedició AGOS El que condueix STRATEGOS General STRATEGIKÍ Ofici de general
(Diccionari de la Llengua catalana, IEC, 2007) Art de projectar i dirigir grans moviments i operacions militars. Coordinació de les forces polítiques, econòmiques i diplomàtiques per a aconseguir els objectius d’un estat, d’un grup o d’un partit. Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat. Manera com un organisme respon a les característiques del medi en què viu.
PLANIFICACIÓ ESTRATÈGIA Mecanisme per a ordenar actuacions orientades a:
BUSCAR L'EXPERT
SUPERAR PROBLEMES
APROFITAR OPORTUNITATS
...O FER UN PACTE
ELEMENTS CLAU DE LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA DEFINIR UNA VISIÓ DETERMINAR UNS OBJECTIUS DISSENYAR EL PROCÉS D'IMPLANTACIÓ FIXAR L'AVALUACIÓ
DEFINIR UNA VISIÓ Alícia Quina direcció hauria d'agafar? Gat de Chesire Depèn d'on vulguis anar. Alícia No sé gaire on vull anar. Gat de Chesire Aleshores no importa quin camí agafis.
DETERMINAR UNS OBJECTIUS objectiu
tendència
present
futur
DISSENYAR UN PROCÉS D'IMPLANTACIÓ què? qui? com? quan? quant?
FIXAR L'AVALUACIร
RENDIMENT INTERN
Valoraciรณ de l'efectivitat de l'execuciรณ
RENDIMENT EXTERN
Valoraciรณ de l'efectivitat de la transformaciรณ
QUÈ ÉS LA GESTIÓ ESTRATÈGICA? Un mètode per a prendre decisions des d’una perspectiva estratègica.
ESTRATÈGIQUES
OPERACIONALS TÀCTIQUES
EL PENSAMENT ESTRATÈGIC
• • • • • • •
Combina factors diversos. Concentra i sintetitza. Cerca intel·ligència. Es mou de l’específic al general. Visualitza. Mira des de perspectives fresques. Considera els valors dels altres.
LES ORGANITZACIONS QUE APRENEN... ...són les úniques que poden abordar amb èxit un món en què el canvi és estructural.
PRINCIPI 3A: -
Adaptació al canvi continu; Autoorganització a partir de la visió compartida; i,
-
Aprenentatge permanent.
ELS RISCOS I LES RESPOSTES
RISC EXTERN RISC ARTIFICIAL RISC EXTERN AMPLIFICAT RISC OBJECTIU RISC PERCEBUT
PREVENCIÓ REACCIÓ
DIFERÈNCIES QUE GENEREN CONFLICTE Cada part té la seva informació EN CONEIXEMENT i les seves assumpcions de partida EN VALORS
EN INTERESSOS
EN GREUGES
Cada part té la seva visió d’allò que és ideal Cada part té una percepció diferent de qui hi surt guanyant i qui hi surt perdent Cada part té comptes pendents o desconfiança amb les altres.
Teoria desenvolupada per A.H.J. Dorcey
SOBRE L'APRENENTATGE
EL CONEIXEMENT
>
LA INFORMACIÓ
En la societat informacional, és més important el coneixement que la informació.
SABER OBJECTIU Reuneix material relativament “cru”, que arriba de la mateixa manera a qualsevol persona que hi tingui accés.
Teoria desenvolupada per Peter Burke
SABER INSTRUMENTAL Correspon a material “cuit”, perquè ha estat processat i sistematitzat pel pensament, serveix i per a prendre decisions és singular de cada persona.
EL CERCLE D'APRENENTATGE CONTINU
DESCOBRIR
REFLEXIONAR
INVENTAR
PRODUIR
NIVELLS D'APRENENTATGE
0
No aprenentatge
1
Detecció i correcció d’errors
2
Canvi en la definició del problema
3
Canvi en el model mental
Teoria desenvolupada per Gregory Bateson
NIVELLS DE RESPONSABILITAT
REACTIVA
CORREGIR FETS CONSUMATS
PROACTIVA
EVITAR CONSEQÜÈNCIES
CREATIVA
GENERAR CONDICIONS
GENT QUE APRÈN = organitzacions que aprenen
Quantes hores s’entrenen els jugadors d'un equip per a jugar un partit?
X
Quantes hores assagen els músics d'una orquestra per a fer un concert?
X
Quantes hores es prepara un polític per a exercir la seva funció?
X
TEMARI
1. LA PARADOXA SISTEMÀTICA L’optimització dels elements d’un sistema provoca la sub-optimització del sistema com a tal.
Per a optimitzar el sistema, cal assumir la sub-optimització dels seus elements.
2. ACTITUDS: VÍCTIMA I PROTAGONISTA VICTIMA
Es concentra en variables exògenes.
Les circumstàncies fora del seu control
PROTAGONISTA
Es concentra en variables endògenes.
Els factors que depenen d’ell.
3. EL MODEL DE DECISIÓ automatisme
Estímul
Reacció
decisió
Informació
Resposta
ra e n a m e d s n o i s i c de Per què prendre e r d n e r p e u q t n a t impor correcta és més s? e t c e r r o c s n o i s i dec Teoria desenvolupada per Michael A. Roberto
4. EL CAMÍ DE L'HEROI
APARENT ESTABILITAT CRISI ASSUMPCIÓ DE LA SITUACIÓ
Batalla interna
Batalla externa ENFRONTAMENT AMB LES CAUSES ENFRONTAMENT AMB LES CAUSES
RESTABLIMENT DE L'ESTABILITAT
5. SER INDEPENDENT DE LES EXPLICACIONS UNA EXPLICACIÓ ÉS UNA INTERPRETACIÓ Busca congruència amb: • els supòsits de l'observador • les experiències prèvies
LA BONDAT D'UNA EXPLICACIÓ ÉS LA SEVA EFECTIVITAT Si no funciona, cal canviar-la: • encara que alteri els supòsits • encara que contradigui les experiències
6. TEORIA DE LA RESTRICCIÓ
RESTRICCIÓ OPERATIVA
Allò que impedeix que el sistema funcioni de manera òptima per a assolir la seva meta.
Només hi ha una única restricció operativa en un sistema: • ELIMINAR LA RESTRICCIÓ MILLORA EL RENDIMENT • MILLORAR QUALSEVOL ALTRE ELEMENT DEL
SISTEMA NO MILLORA EL RENDIMENT Teoria desenvolupada per Eliyahu Goldratt
7. INTEGRACIÓ DE LA PLURALITAT
Quan la gent no sap com combinar les seves diferències en ares a un projecte comú, les diferències es converteixen en un escull. Fredy Kofman
m o h t o t n Qua , x i e t a m pensa el o n ú g n i és que n . e r i a g a s pen n a m p p i L r e t l Wa
8. LA TENSIÓ CREATIVA VISIÓ
REALITAT
La consciència d’aquesta diferència genera tensió.
DESTRUCTIVA
Mena a rebaixar la visió
CONSTRUCTIVA
Mena a "apujar" la realitat
9. LA LLEI DE KAY
Una tecnologia és tecnologia només per a la gent nascuda abans que fos inventada.
Alan Kay
10. LA FAL·LÀCIA DEL CONCORDE
a r a n a r e p a d a ip ic t n a a d a r t n e a n u m e r p m Co s n e ió c a t n e s e r p e r l’òpera. El dia de la la r e p l o b t u f e d it t r a p n u n a f e u q m e n ado . t s u g e d s é m lt o m e televisió que ens v a r a n a a s t a g li b o im t Tanmateix, ens sen . a s e p s e d la t e f m e l’òpera perquè ja h Felix Hoeffler
quaderna.cat