L’alcaldessa aquest cop va amb ERC

EL NOM

JOAN

TOR

Alcalde de Gisclareny durant 36 anys

Plega després de manar 32 anys seguits, des del 91. També ho havia fet entre el 79 i el 83. Fa quatre anys va canviar CiU per ERC i ara qui es presenta en lloc seu és la seva filla, Queralt Tor. També busca la vara Emili Casas, del PSC.

Sílvia Triola optarà a la revàlida com a alcaldessa de Sagàs, però aquesta vegada no ho farà a través d’una agrupació d’electors com el 2019, sinó en una llista que penja del paraigües d’ERC. Això sí, els cinc membres que s’hi inclouen són independents, és a dir, sense carnet de partit. Triola va ser una de les veus potents de la suma d’agrupacions d’electors que es va crear fa quatre anys per ocupar dues cadires al Consell. De fet, les agrupacions van escollir-la perquè ocupés una de les conselleries, però per materialitzar-ho calia que Pep Llamas, de Bagà Endavant, renunciés a l’acta que havia agafat provisionalment. I no ho va fer.

EL MÉS LLEGIT ABRIL AQUIBERGUEDA.CAT

1

Totes les llistes per a les eleccions municipals del 28M al Berguedà

2

3

Tren-tramvia fins a Berga: ja no és un somni, és un projecte

LA FRASE IVAN SÀNCHEZ Conseller comarcal, interpel·lant a Pep Llamas

NO entre encarem cap a la festa gran, la Patum, m’he volgut fixar en alguns misteris propis. Els de complicada comprensió racional. A la serra queraltina, cantó obaga, es va produir una misteriosa aparició: uns cavallets de Patum de fibra de vidre. Perduts (sostrets) durant unavintena d’anys potser a mans d’uns puristes decebuts pel material i el poc pes. És l’enigma civil dels nostres temps. Si hagués ocorregut centúries abans, al lloc de la troballa hi hauria una capella més per pregar a la divinitat dels companys dels turcs.

Del camí de ronda va desaparèixer del seu lloc el cap de bou que dona nom a una font. Rememora al primer que va veure la verge de Queralt. Abans del pastor un bòvid pasturant la va trobar. La peça estava guardada (amagada) per prevenir despreniments al camí de pas. Ara s’exposa a la curiositat ciutadana.

I l’arcà final. Documentalistes més o menys acreditats ho donen per cert: als anys trenta del segle XX l’Àliga va desnucar un soldat de lleva amb la cua. Tots l’hem sentit, tots l’hem explicat, però ningú en sap ni la data, ni el nom del pobre noi, ni l’autor de tal homicidi involuntari. Cap a la plaça falten patumaires. Com hi caben tots és una altra cosa misteriosa.