5.Els verbs 5.1.L’enunciat d’un verb Al diccionari trobarem un verb com un grup de paraules que normalment està format per tres elements: el primer és la primera persona del singular del present d’indicatiu i ens mostra l’arrel de present o arrel 1, que servirà per formar els temps simples (traient la lletra –o); el segon és la primera persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu i ens mostra l’arrel de passat o arrel 2, que servirà per formar els temps compostos (traient la lletra –i); la tercera forma és l’anomenat supí, que servirà per formar algunes formes verbals no personals (traient -um). Al final de l’enunciat trobarem un número (entre 1 i 4) que ens indicarà la conjugació a la qual pertany el verb. Vegem-ne alguns exemples: narro, narravi, narratum (1): explicar narr- és l’arrel 1 narrav- és l’arrel 2 narrat- és l’arrel 3 fero, tuli, latum (3): portar fer- és l’arrel 1 tul- és l’arrel 2 lat- és l’arrel 3 En cas que el diccionari només ens doni la primera de les tres paraules, caldrà saber desenvolupar tot l’enunciat seguint aquest esquena: Si el verb és de la primera, afegirem a l’arrel 1 –o,-avi,-atum amo (1) serà: amo, amavi, amatum Si el verb és de la segona, afegirem a l’arrel 1 –o,-evi,-etum deleo (2) serà: deleo, delevi, deletum Si el verb és de la quarta, afegirem a l’arrel 1 –o,-ivi,-itum audio (4) serà: audio, audivi, auditum
5.2.Accidents gramaticals que afecten el verb El verb és la classe de paraula amb més variacions de la llengua llatina, perquè està afectat per sis accidents gramaticals: a) persona: 1a persona: la que parla: jo o nosaltres 2a persona: la que escolta: tu o vosaltres 3a persona: de qui es parla: ell, ella, ells o elles (o qualsevol grup amb nom o pronom en nominatiu) b) nombre singular plural aquests primers dos accidents gramaticals es combinen formant les sis persones de cada temps verbal 1
c) temps present passat (o pretèrit) futur d) aspecte acabat (o perfet) inacabat (o imperfet) e) mode indicatiu: mostra la realitat de manera objectiva subjuntiu: mostra el desig o la possibilitat imperatiu: ordena f) veu activa: el subjecte realitza l’acció del verb passiva: el subjecte pateix l’acció del verb En llatí, a part d’algunes formes aïllades, només hi ha un verb irregular (i encara només ho és en els seus temps simples), és el verb sum, fui,-: ser, estar o haver-hi (en aquest darrer cas només es pot traduir si està en tercera persona)
5.3.La conjugació d’un verb Molt semblant al català. Segueix aquest quadre: (aprofitem per recordar la traducció en 3a persona del singular del verb model pintar) activa indicatiu
passiva subjuntiu
imperatiu
indicatiu
pinta!
és pintat
sigui pintat
era pintat
fos pintat
present pret. imperfet futur imperfet pret. perfet pretèrit plusq.
pinta
pinti
pintava
pintés
futur perfet
haurà pintat
pintarà
subjuntiu
serà pintat
va pintar/ha pintat
hagi pintat
va ser pintat/ha estat pintat
havia pintat
hagués pintat
havia estat pintat
hagi estat pintat hagués estat pintat
haurà estat pintat
2
5.4.Les parts d’una forma verbal Qualsevol verb és una paraula que té tres parts bàsiques: L’arrel (que trobarem gràcies al diccionari) (A) La característica temporal (que ens informarà de quin temps és) (CT) La terminació (que ens dirà quina persona està actuant) T De manera que qualsevol verb tindrà aquesta estructura: A+CT+T Per exemple: amavissemus té una arrel (en aquest cas l’arrel 2 amav)+una característica temporal (en aquest cas –isse- que ens diu que és pretèrit plusquamperfet de subjuntiu) i una terminació (en aquest cas –mus que ens diu que és primera persona del plural)
5.5.Les terminacions dels verbs Tots els verbs llatins tenen les mateixes terminacions en veu activa. Són les següents -o/-m -s -t -mus -tis -nt El present d’indicatiu agafa la terminació –o per a la primera persona del singular, tots els altres temps agafen la terminació –m Les terminacions especials: el pretèrit perfet d’indicatiu L’únic temps verbal que no agafa les terminacions anteriors és el pretèrit perfet d’indicatiu, que té aquestes terminacions: -i -isti -it -imus -istis -erunt
3
5.6.La conjugació verbal llatina Les característiques temporals de tota la conjugació verbal llatina (veu activa) les trobem en la taula següent: activa indicatiu subjuntiu imperatiu A1+-a,-ate (1) present A1+-e-ete (2) A1+A+T2 A1+ (VT)+T1 A1+-e,-ite (3) A1+-i,-ite (4) pret. imperfet A1+ARE+T (1) A1+ABA/EBA+T3 A1+ERE+T (2,3) A1+IRE+T (4) 4 futur imperfet A1+BI+T (1/2) A1+E+T5 (3/4) pret. perfet A2+T6 A2+ERI+T pretèrit plusq. A2+ERA+T A2+ISSE+T futur perfet A2+ERI+T7 1.
2. 3. 4. 5. 6. 7.
VT vol dir vocal temàtica: és una vocal que es posa només quan és necessari. La vocal temàtica només és necessària en els verbs de la 1a conjugació (A) i en els verbs de la tercera conjugació (I) – compte: la tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la tercera conjugació canvia aquesta –I- per una –U-. També compte amb la tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la quarta conjugació, perquè afegeixen una –u- entre l’arrel i la terminació tot i que no la necessitaria. El present de subjuntiu canvia la –A- per una –E- en els verbs de la primera conjugació En el pretèrit imperfet d’indicatiu es fa servir –ABA- per als verbs de la primera conjugació i fa servir –EBA- per als altres En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera i segona conjugació la primera persona del singular és acabada en –BO i la tercera persona del plural en –BUNT En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la tercera i quarta conjugacions es fa servir la –Een la primera persona del singular, en lloc de la –ARecordeu: terminacions especials: -i,-isti,-it,-imus,-istis,-erunt La primera persona del singular és -ERO
4
5