Gramàtica llatina Introducció
Ramon Boixader Curs 2010-2011 Nom:_____________________ Grup:_____
Gramàtica llatina – PARAULES INVARIABLES
2
Gramàtica llatina – PARAULES INVARIABLES
Gramàtica llatina Paraules invariables Les preposicions La preposició, com el seu nom indica es col·loca davant d’un nom, per exemple in Italiam: cap a Itàlia Aquest nom ha d’estar en un cas determinat que la preposició li exigeix (podrà ser acusatiu o ablatiu). Quan un nom està precedit per una preposició perd la seva funció sintàctica i sempre passarà a desenvolupar, juntament amb la preposició mateixa, la funció de CC En llatí hi ha dos tipus de preposicions: les d’acusatiu i les d’ablatiu. El diccionari ens n’informarà
Principals preposicions • • • • • • • •
a/ab: prep. d’ablatiu: de, des de (alerta si és veu passiva es traduirà per per – C Agent) e/ex: prep. d’ablatiu: de, des de in: prep d’acusatiu: a, cap a prep d’ablatiu: a, en ad: prep d’acusatiu: a, cap a cum: prep d’ablatiu: amb inter: prep d’acusatiu: entre per: prep. d’acusatiu: per, a través de
Els adverbis Els adverbis són mots invariables que sempre desenvolupen la funció de CC. Tot i que ocasionalment poden acompanyar altres paraules –alguns adjectius- sempre els analitzarem sols. Alguns exemples d’adverbis • • • •
hodie: avui bene: bé breviter: breument non: no
3
Gramàtica llatina – PARAULES INVARIABLES
Les conjuncions Les conjuncions són mots invariables que uneixen (o separen) diversos elements de la frase (noms, adjectius, adverbis, pronoms o verbs). La seva funció és de nexe. Són les paraules que necessitem quan en una oració trobem més d’un verb. En aquest cas parlarem de nexes coordinants i de nexes subordinants.
Principals nexes coordinants • • • • • • • • • • •
et -que nec / neque atque ac sed et... et... non solum... sed etiam... non solum... verum etiam... aut vel... vel...
Principals nexes nexes subordinants Oracions subordinades de relatiu Una oració subordinada de relatiu sempre té com a nexe introductor un pronom relatiu (qui, quae, quod) que té un antecedent amb el qual concorda en gènere i nombre. Quan trobem, per tant, un pronom relatiu procedirem a marcar els límits de l’OSR (Oració Subordinada de Relatiu) tancant amb un parèntesi el tros comprès entre el pronom relatiu i el verb. Posteriorment marcarem l’antecedent, que ha de ser un substantiu del mateix gènere i nombre que el pronom relatiu i que ens indicarà quan hem de traduir l’OSR. Sempre cal situar la traducció de l’OSR després de l’antecedent.
La conjunció ut La paraula ut és una de les paraules amb més possibilitats de traducció de tots els nexes llatins (la seva extraordinària importància en el món dels nexes llatins la veiem encara en
4
Gramàtica llatina – PARAULES INVARIABLES l’expressió catalana “amb tots els ets i uts”). Els seus valors diferents els trobem situats en el següent quadre: ut + verb en indicatiu: - OSTemporal – en aquest cas l’ut es tradueix per quan - OSModal – en aquest cas l’ut es tradueix per com ut + verb en subjuntiu: - OSCompletiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que - OSFinal – en aquest cas l’ut es tradueix per per tal que - OSConsecutiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que. Aquestes oracions solen tenir anteriorment un adverbi (sic, ita, adeo, tam) o un adjectiu (tantus, a, um)
La conjunció cum La paraula cum en llatí pot tenir dos grans valors: •
cum = preposició d’ablatiu. Quan el cum tingui in ablatiu al darrera serà preposició
•
cum = conjunció. Quan no tingui un ablatiu al darrera. En aquest cas actua de nexe introductor d’oració subordinada. El valor i la traducció d’aquesta oració subordinada es fa d’acord al següent quadre:
•
cum + verb en indicatiu OS Temporal – en aquest cas el cum es tradueix per quan
•
cum + verb en subjuntiu. OS Temporal-Causal – Cum històric – en aquest cas el cum es tradueix per en i el verb de l’oració es tradueix per infinitiu simple (si el verb és simple) o compost (si el verb es compost)
5