Estudi de Fauna de Subirats by Ramon Carbonell

Estudi del patrimoni natural penedesenc

Fauna de Subirats - estudi de la fauna vertebrada a Subirats – Juliol 2005/ juny 2007

Autors:

Xavier Bayer, Cisco Guasch i Humbert Salvadó

Investigadora responsable del projecte: -

Lourdes Chamorro

Amb el suport de: -

Departament d’Universitats Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya

Ajuntament de Subirats

Col·laboració i aportació d’informacions de: Blanca Amengual Jordi Ballesta Sergi Buchholz Ramon Carbonell Martí Cardona Salvador Carranza Lourdes Chamorro Salvador Garreta Joaquim Gosàlvez Joan Guasch Salvador Mallofré Pedro Milan Lemuel Moreno Marc López Marc Peris Jordi Serra-Cobo Adolf de Sostoa

Totes les fotografies del present treball són de Xavier Bayer, Cisco Guasch o Humbert Salvadó. Hi han estat incloses per tal d’il·lustrar una petita mostra de les espècies que podem trobar a Subirats, i també per fer més amena la lectura del text. No es permet el seu ús ni la seva reproducció sense el permís previ dels seus autors.

Index

Introducció

El marc geogràfic i natural

Algunes problemàtiques i aspectes preventius

L’estudi de la fauna salvatge

Les espècies protegides

Conclusions

Els peixos

Els amfibis

Els rèptils

Els ocells

116

Els mamífers

138

Bibliografia

INTRODUCCIÓ El present estudi pretén apropar-nos al coneixement del nostre entorn més immediat en un dels aspectes, la fauna silvestre, que sovint ens resulten més desconeguts. El coneixement del territori i de totes les seves característiques és una eina fonamental per tal de poder copsar la seva vàlua. En general es té una informació molt incompleta o poc precisa sobre les espècies animals que viuen als camps, boscos i rius més propers. Una primera aproximació a aquest tema sovint ens descobreix tot un món que desperta gran interès i que permet anar-hi aprofundint de mica en mica. Territoris com Subirats permeten un abast humà de les coses. És un espai prou extens com per oferir una notable varietat natural. Alhora és prou reduït com per permetre una primera aproximació a cadascun dels racons i dels animals que hi viuen. En definitiva pensem que ens cal conèixer el nostre entorn per tal de poder estimar la terra que ens envolta.

EL MARC GEOGRÀFIC I NATURAL El terme municipal de Subirats queda ubicat a la zona nord-oest del Massís del Garraf – Ordal, i s’estén fins a la depressió Prelitoral. Forma part de la comarca de l’Alt Penedès i de fet, amb una extensió de 55,8 Km2, és el més gran de la comarca. El relleu de Subirats és força marcat pels contrastos, amb àrees molt muntanyoses, on hi ha un predomini dels espais forestals, i d’altres àrees ben planeres en què l’agricultura hi ocupa la major part del sòl. En aquestes terres més planeres hi ha els diferents nuclis de població, que en aquest municipi són força disseminats. 7

La meitat oriental de Subirats és eminentment muntanyosa, amb diverses serralades i carenes que formen part del Massís d’Ordal. Hi destaquen la Serra de les Planes i la Serra de Riés a la zona meridional i la Serra del Pi de Molló una mica més al nord. La meitat occidental del municipi és poc muntanyosa i sobretot es fa un ús agrícola del sòl. Fonamentalment en aquest sector hi trobem la riera de Lavernó i tot un seguit d’afluents que es reparteixen per la plana. A la part nord hi ha el riu Anoia que travessa el terme per espai d’uns pocs quilòmetres. La major part de les aigües del municipi van a la conca de la riera de Lavernó, que al seu torn les aporta al riu Anoia. Aquesta conca marxa cap el nord-est, on finalment abocarà al Llobregat. Al sector sud-est de Subirats hi ha una altra conca fluvial que marxa per l’extrem més meridional del municipi. S’inicia mercès a alguns torrents que baixen del Fondo de Mas Granada, passen pel Torrent dels Vidriers i finalment, ja fora de Subirats formaran la riera dels Pelagons, que uns quilòmetres enllà s’ajunta amb la riera de Begues. Aquesta és una conca que forma part de la xarxa hidrogràfica del Garraf i que comparteix bona part de les característiques d’aquest sistema natural. El teixit de les valls que donen lloc a aquestes conques hidrogràfiques és un aspecte de gran importància a l’hora d’estudiar la fauna, ja que aquest mateix teixit és el que marcarà els passos per on es desplacen una part dels animals i per tant els corredors biològics. La qualitat ambiental que podem trobar a molts sectors de muntanya han permès que una part del territori quedi integrat dins la “xarxa natura 2000” regulada per la CEE. Això dota d’un interès natural a nivell europeu al municipi. Mercès al present estudi de fauna esperem que es pugui gestionar millor la pertinença a aquesta xarxa i per tant que se’n puguin extreure uns majors beneficis per a la natura, per al municipi i per al conjunt de la població del país. Per altra banda també hi ha la figura de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal atorgada per la Generalitat de Catalunya, que marca unes directrius conservacionistes envers la natura d’una part del terme. 8

El territori de Subirats ens ofereix un interessant mosaic d'ambients que poden acollir un gran nombre d'espècies animals, cadascuna de les quals atreta per un o altre ambient natural. Els boscos més abundants són les pinedes, per bé que també hi ha algunes extensions d’alzinar. A molts indrets hi trobem una vegetació baixa amb predomini arbustiu, brolles i màquies. En alguns punts hi ha cingleres o àrees rocalloses, algunes de certa magnitud, també hi ha unes quantes coves i avencs d’origen càrstic; abric de nombroses espècies de ratpenats que passen desapercebuts. Un altre dels ambients naturals que caracteritzen aquest espai és el que hi ha a l’entorn del cursos fluvials (rius, rieres i torrenteres) amb boscos de ribera, canyars i canyissars, i fins i tot petites platges de sorra i còdols. Les extensions dedicades a l’agricultura, sobretot a les vinyes, també hi són presents de forma molt notable. Finalment les àrees urbanes i industrials, encara que amb poca rellevància per a la fauna silvestre, aporten un darrer ambient natural que cal tenir present. Tenint en compte l’elevada diversitat d’hàbitats a les terres del municipi de Subirats la riquesa faunística és molt gran.

ALGUNES PROBLEMÀTIQUES I ASPECTES PREVENTIUS Malauradament també ens cal parlar de problemàtiques que afecten de manera directa o indirecta al medi i a la fauna. En aquest sentit hem de dir que Subirats és un municipi relativament força malmès per les infrastructures que el travessen; autopista, carreteres, línia de ferrocarril, TGV, línies elèctriques, etc... Aquests elements poden causar impactes més o menys directes sobre algunes poblacions animals. A molts llocs actuen com a autèntiques barreres per la fauna, a part de l’efecte negatiu que provoquen sobre el paisatge. La contaminació dels rius i les rieres és una altra greu problemàtica que afecta de forma molt directa a certes espècies animals. En aquest sentit en general hem 9

detectat molta contaminació al riu Anoia que prové d’altres municipis, però també alguns punts negres originats al mateix municipi de Subirats. Constatem la desaparició de la fauna ictiològica autòctona del territori. Una altra qüestió relacionada amb els rius i les rieres és que cal mantenir els boscos de ribera que els envolten. Als llocs on s’han convertit en simples rases han perdut tot el seu valor natural. També cal respectar la llera dels rius i els corresponents espais de servitud del seu entorn ja que són susceptibles d’ésser inundats. Els incendis han esdevingut una greu problemàtica. La massa forestal durant les darreres dècades ha incrementat a causa de l’abandonament dels conreus més marginals i del retrocés de la ramaderia extensiva. Al mateix temps això ha provocat tot un seguit d’actuacions com l’obertura de nous camins, tallafocs, estassades, tales... L’obertura de camins que es fa pel tal d’extingir incendis forestals és una tasca que d’entrada es fa amb finalitats positives, precisament per salvaguardar la natura, per arribar amb rapidesa als possibles focus d’incendi. Malauradament però, massa sovint acaba causant petites problemàtiques que van des d’un major descontrol en l’accés motoritzat a espais naturals d’interès, fins a l’abocament de deixalles o en el pitjor dels casos a l’encesa de fogueres a zones on abans no s’hi entrava. Per tant, des del nostre punt de vista es recomana vetllar molt per planificar i realitzar correctament i de forma respectuosa aquesta acció. Altres aspectes com la creixent mecanització del camp també poden tenir efectes negatius per a la fauna. A vegades es fan extensions més grans de conreu, i s’eliminen marges, vorades i fins tot petits bosquets. Aquestes intervencions creen un empobriment de la biodiversitat i a vegades afavoreixen l’erosió del sòl. Caldria mantenir aquests marges i vorades que beneficien el paisatge i la natura, ja que són utilitzats alhora per rèptils, mamífers i ocells. Per altra banda els marges i les barraques de pedra seca són un patrimoni històric i cultural que cal conservar. Hi ha molts altres aspectes que cal tenir en compte, ja que causen o poden causar danys a la natura i a la fauna. El creixement d’alguna urbanització, les pedreres, la caça, la tala d’arbres, l’escalada a llocs de nidificació d’aus protegides, la introducció d’espècies al·lòctones, etc.

L’ESTUDI DE LA FAUNA SALVATGE El principal objectiu d’aquest treball és el coneixement de la fauna vertebrada salvatge (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers) del municipi de Subirats i la seva distribució en aquest territori. Així doncs s’ha enllestit un primer catàleg amb la fauna vertebrada que s’ha complementat amb els mapes de distribució de cadascuna de les espècies. Per a les espècies que hem localitzat s’ha fet un redactat on s’exposen alguns aspectes d’interès. Així per exemple es parla dels ambients naturals que són més favorables a cada espècie, o del grau de vulnerabilitat o de protecció de què gaudeix l’espècie segons la normativa de la CEE. En el cas dels ocells, el grup més nombrós, també es fa referència a la seva fenologia. Tal i com es va proposar en la previsió s’han realitzat sortides camp per tal d’arribar a un bon coneixement de les espècies que poblen aquest territori. En concret s’ha recopilat informació d’un total de 161 sortides i observacions. D’aquestes sortides n’hi ha una part que van ésser fetes prèviament a l’inici del present treball. - Període d’estudi (Juliol 2005 – Juny 2007) 62 sortides llargues 39 observacions puntuals - Període previ a l’estudi 43 sortides llargues 17 observacions puntuals Seguint els criteris que ens vam marcar en la previsió metodològica de l’estudi s’ha emprat una àmplia diversitat de tècniques per a la recollida de dades amb la finalitat d’arribar al coneixement d’espècies que presenten comportaments ben diferenciats. En els mostreigs de camp puntualment s’ha comptat amb la col·laboració de personal especialitzat en diferents aspectes de la fauna vertebrada. S’han realitzat mostreigs específics per a l’obtenció de dades molt concretes, encara que sovint s’ha recollit un ampli ventall de citacions. 1- S’han fet sessions de camp durant el període reproductor de la majoria d’ocells (de març a juny) en què s’han seguit rutes (transectes) per tal de localitzar els territoris de nidificació de les aus. En aquestes mateixes sessions s’ha aprofitat per recollir dades d’altres vertebrats, a partir de l’observació directa o de l’observació de rastres (excrements, restes de menjar, petjades,...). També s’ha fet parada als punts d’aigua (fonts, basses, tolls...) per localitzar amfibis (postes, larves o adults). 2- S’han fet sessions de camp durant la resta de mesos de l’any per tal de localitzar àrees d’hivernada, o de pas migratori de les aus. També s’han recollit dades d’altres vertebrats. 3- S’han fet sessions d’escoltes nocturnes per tal de localitzar territoris d’ocells nocturns (tant a l’època que canten per aparellar-se com quan els polls reclamen menjar als adults des del niu o entorns). 4- S’han fet sessions d’exploració dels penya-segats o altres zones visitades per les aus nocturnes per tal de buscar egagròpiles. Observació en els rocams de les fissures accessibles que puguin ser refugis d’algunes espècies animals (dragons, ratolins, etc...). Posteriorment hi ha hagut una acurada tasca d’anàlisi de les egagròpiles recollides. 5- S’ha fet un bon nombre de sessions d’enregistrament d’ultrasons per tal de detectar la presència de diferents espècies de ratpenats. Amb posterioritat a 11

cadascuna d’aquestes sessions s’ha realitzat una acurada tasca d’anàlisi de les dades enregistrades per tal de classificar les espècies detectades. 6- S’han fet algunes sessions destinades a la visita dels avencs i coves de Subirats. En alguna d’aquestes sessions s’ha realitzat un trampeig per tal de capturar alguns exemplars de quiròpters, classificar-los i alliberar-los immediatament. També puntualment s’ha fet l’anellament d’uns quants exemplars d’espècies migrants en col·laboració amb l’equip científic de la Universitat de Barcelona. 7- S’ha fet alguna sessió de seguiment de les vies de circulació per tal de detectar els animals morts per atropellaments a les carreteres del municipi. Tan sols s’ha fet a les carreteres de poc trànsit (no autopista, ni carretera general). S’han cobert els trams més tranquils de les carreteres: BV2155, BV-2154, BV-2428, BP-2427 i C-243B. Durant aquestes sessions es viatja a un màxim de 20 Km./hora i quan s’observa algun animal atropellat es prenen les dades oportunes. Aquestes sessions s’han realitzat en funció de detectar per una banda ofidis (per tant a les èpoques de major activitat d’aquests rèptils) i per una altra banda amfibis (per això s’ha escollit algun matí posterior a una nit plujosa). La recollida d’informació també ha comptat amb una feina de revisió de les dades obtingudes per l’equip de treball en prospeccions anteriors al present estudi. Així en alguna ocasió han estat emprades dades anteriors al juliol de 2005, recollides pels mateixos autors. S’ha fet un buidatge bibliogràfic, que malauradament ha aportat poques dades, atès que fins al moment no s’havia fet cap estudi específic sobre la fauna d’aquest territori. De tota manera algunes petites ressenyes o citacions puntuals publicades han ampliat la nostra informació. L’aportació puntual d’informació per part dels mateixos habitants de Subirats, de gent que hi treballa, de guardes forestals o d’aficionats a la natura que n’han visitat alguna contrada també ha suposat una font d’informació de gran valor. De tota manera hem de reconèixer que el testimoni de la gent de Subirats hauria pogut ésser més extens, i que en general s’hi han dedicat pocs esforços. Per una altra banda a vegades és difícil aprofitar les informacions perquè es detecta una falta de precisió en el coneixement més aprofundit de les espècies. En tot cas cal agrair als informants i als col·laboradors les dades que ens han passat. En relació a l’ordenació sistemàtica i a la nomenclatura de les espècies s’han seguit criteris d’acord amb la Història Natural dels Països Catalans. En alguns casos concrets s’ha actualitzat d’acord amb publicacions més actuals (esmentades a la bibliografia del present treball) i a la informació i recomanacions facilitades pels següents especialistes: Adolf de Sostoa, Salvador Carranza, Joaquim Gosàlvez i Jordi Serra-Cobo. Hi ha hagut unes mínimes excepcions; mots que ens han semblat poc arrelats a les nostres comarques i que en canvi ja tenien un vocabulari àmpliament consolidat, aquest 12

és el cas d'àliga (enlloc d'àguila), de còbit (enlloc de còlit), o de fredulega (enlloc de fredeluga). En la delimitació de la zona estudiada s’han seguit els límits del terme municipal de Subirats. De tota manera no hem estat absolutament estrictes en aquests límits, ja que són unes fronteres dissenyades pels humans i que en cap cas tenen massa a veure amb la fauna. Per tant és possible que en algun dels mostreigs de camp s’hagin travessat momentàniament els límits municipals. El comportament de la fauna evidentment, també implica sovint desplaçaments enllà d’aquestes partions. A l’hora d’elaborar els mapes de distribució al damunt del límit municipal de Subirats s’hi ha dibuixat la quadrícula de 2x2 km de la UTM (Universal Transverse Mercator). Després de valorar les diverses possibilitats és va creure que aquest quadriculat era el més adequat per al present estudi. La majoria de treballs que es fan a nivell nacional adopten la quadrícula de 10x10 km de la UTM, però en el cas de Subirats tan sols haurien estat 4 les quadrícules utilitzades i la informació hauria quedat molt difusa. En tot cas la informació facilitada en quadrícules 2x2 km de la UTM permet traslladar la informació a les quadrícules de 10x10 km de la UTM. En el cas de Subirats les quadrícules de 10x10 km de la UTM són CF97, CF98, DF07 i DF08.

Així doncs els mapes de distribució s’han dibuixat amb la quadrícula de 2x2 km de la UTM. En total són 28 quadrícules que s’ajusten molt millor al territori estudiat, i que aporten una informació molt precisa. Hi ha algunes quadrícules que abasten parcialment 13

el territori de Subirats; en aquestes, l’altra part és d’algun dels municipis llindants. En aquests casos la informació recollida fa referència a tota la quadrícula, tant si és estrictament de Subirats, com si és de l’entorn immediat.

CF98

DF08

CF97

DF07

La simbologia utilitzada per a cadascun dels mapes s’ajusta a les següents possibilitats. Espècie no detectada dins de la zona que abasta la quadrícula.

Espècie detectada dins de la zona que abasta la quadrícula.

∇

Citació antiga (entre 1960 i 2000)

En el cas dels ocells, atès que hi ha tot un seguit de fenologies que s’expliquen en el capítol dedicat a aquest grup de fauna, s’han adoptat altres símbols. Aquests ens ajudaran a veure a primer cop d’ull si l’espècie s’hi reprodueix, o sols es pot veure en d’altres èpoques. Espècie no detectada dins de la zona que abasta la quadrícula.

Espècie detectada dins de la zona que abasta la quadrícula.

○ • ∇ 14

Espècie nidificant possible dins de la zona que abasta la quadrícula.

Espècie nidificant segura dins de la zona que abasta la quadrícula.

Citació antiga (entre 1960 i 2000)

LES ESPÈCIES PROTEGIDES En el text de les espècies que tenen algun tipus de protecció a nivell català o europeu s’hi ha inclòs una taula que ens aporta informació a l’entorn de les normatives concretes que regulen aquestes proteccions. En concret s’han extret dades de les següents normatives i dels següents annexes: 1- Directiva 79/409/CEE del consell 2-4-1979 relativa a la conservació de les aus silvestres. Aquesta normativa determina les espècies objecte de mesures de conservació especial. 2- Directiva 82/72/CEE del consell 19-9-1979 relativa a la conservació de la vida silvestre i el medi natural a Europa (Conveni de Berna). Aquesta normativa en el seu annex II determina les espècies de fauna estrictament protegides. 3- Directiva 82/72/CEE del consell 19-9-1979 relativa a la conservació de la vida silvestre i el medi natural a Europa (Conveni de Berna). Aquesta normativa en el seu annex III determina les espècies de fauna protegides. 4- Directiva 92/43/CEE del consell 21-5-1992 relativa a la conservació d’hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres. Aquesta normativa en el seu annex II determina les espècies d’interès comunitari per a la conservació de les quals és necessari designar zones especials de conservació. 5- Directiva 92/43/CEE del consell 21-5-1992 relativa a la conservació d’hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres. Aquesta normativa en el seu annex IV determina les espècies d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta. 6- Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya de 27-7-2006 de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals. Aquesta normativa determina les espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. Vegem en la següent taula el nombre d’espècies protegides per a cadascuna de les normatives que ens trobem a Subirats. Ens cal advertir que mentre que algunes espècies no tenen cap mena de protecció, n’hi ha que estan protegides per més d’una de les normatives.

Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

23 espècies 129 espècies 53 espècies 10 espècies 25 espècies 155 espècies

CONCLUSIONS El resultats del present estudi ens han aportat dades d’un total de 212 espècies que es reparteixen per grups de la següent manera: Peixos – 7 espècies Amfibis – 8 espècies Rèptils – 14 espècies Ocells – 148 espècies Mamífers – 35 espècies Així doncs aquest total de 212 espècies de fauna vertebrada silvestre localitzades a Subirats ens donen una idea força ajustada de l’important valor natural que té aquest municipi. Hem de destacar que en la seva majoria es tracta d’espècies protegides per una o altra normativa europea o catalana. En concret el 87’73 % d’espècies gaudeixen d’una o altra figura legal protectora. Tanmateix hem de ser conscients que aquest treball abasta un període delimitat en el temps, que s’ha acotat entre el juliol de 2005 i el juny de 2007. Durant aquests dos anys els mostreigs de camp i totes les tasques de recerca han aportat dades d’aquestes 212 espècies. Hem de tenir present que l’evolució que en el futur experimenti Subirats i els seu entorn produiran una sèrie de modificacions que afectaran d’una o altra manera a la fauna. De forma més general els canvis que es produeixin a nivell nacional, continental o mundial també seran factors a tenir en compte de cara a les alteracions en la fauna de Subirats. Hi ha espècies que semblen abocades a la seva extinció, d’altres en canvi es veuen afavorides per determinats factors. Així doncs és possible que un estudi similar realitzat al cap d’uns anys aporti informacions una mica diferents que ens faran veure els canvis que s’estan produint. En tot cas, ara per ara les dades recollides en el present treball han de constituir una eina de gran utilitat per al coneixement del territori i la seva preservació.

ELS PEIXOS Els peixos són un grup faunístic que a Subirats compta amb pocs representants, en aquest treball hi hem arribat a catalogar set espècies diferents, tres d’elles desaparegudes durant els darrers anys. Tanmateix la majoria de les quals tan sols s’hi veu de forma molt esporàdica. A més totes les espècies que s’han localitzat recentment corresponen a peixos no autòctons, introduïts a través de diversos mecanismes, però sobretot amb la finalitat de pescar-los. L’únic ambient natural que ocupen és l’aigua del riu Anoia. No es descarta que també puguin accedir als seus afluents, sobretot a la riera de Lavernó. Per altra banda també se n’han observat en basses, però en aquests casos clarament podem afirmar que han estat introduïts per les persones. El riu Anoia al llarg dels anys ha anat experimentant alts i baixos pel que respecta a la qualitat de les seves aigües. Durant la darrera centúria s’ha passat d’un estat força bo a la pitjor de les èpoques que ha patit. I és que les tres darreres dècades del segle XX han estat nefastes, s’han assolit uns nivells altíssims de contaminació i s’ha anorreat la major part dels éssers vius que vivien directament en aquest curs fluvial. Sembla que el procés ha tocat sostre i que des de fa uns quants anys hi ha una lleugera millora qualitativa. És evident que el mal ve d’algunes indústries papereres, tèxtils i relacionades amb l’adob de pells que hi ha situades uns quants quilòmetres riu amunt i també dels abocaments que produeixen les concentracions urbanes més grans. La recent construcció de plantes depuradores a algunes localitats i indústries de la zona està començant a donar petits resultats. L’aigua ha millorat una mica respecte els darrers anys. Amb tot, si a l’estiu plou poc els efectes de la sequera ocasionen un increment en el percentatge de contaminants i la cosa empitjora temporalment. Sigui com sigui cal seguir treballant per tal de recuperar per complet un riu net i ple de vida. El treball de localització de les espècies de peixos ha estat força dificultós, ja que per una banda a l’hivern es concentren als llocs on les aigües tenen certa profunditat, allà l’aigua manté una temperatura menys freda que a l’exterior. A l’estiu el problema és la major proporció de contaminants. Per tant la detecció ha estat força difícil. Amb tot s’han fet algunes sortides de camp per tal de cercar peixos i en concret s’han seguit diverses estratègies: 1- S’ha visitat el riu Anoia i la riera de Lavernó en diverses ocasions i al llarg de diferents períodes de l’any. També s’ha observat amb detall les basses i altres punts d’aigua susceptibles de poder tenir peixos. 2- S’han capturat peixos petits al riu Anoia per tal de poder observar-los amb detall, ja que quan són petits costen molt de classificar. Els peixos capturats posteriorment han estat retornats al mateix lloc. 3- S’ha recollit informació procedent de pescadors i de guardes forestals que tenen relació amb les zones de Subirats. 4- Finalment, s’ha declinat usar el mètode de la pesca elèctrica. Ja que per una banda la seva posta en funcionament requereix una sèrie de permisos legals, i per una altra banda cal la intervenció de personal especialitzat. A més la detecció negativa (habitual al riu Anoia al pas per Subirats) o tan baixa de peixos ens ha fet creure que no valia la pena. La presència de peixos a un riu és un clar indicador de la qualitat de l’aigua. En aquest sentit hem de dir que a Subirats el riu Anoia durant moltes èpoques de l’any no reuneix bones condicions per a la vida piscícola. I en canvi hi ha d’altres moments en què sí que n’hi podem trobar uns quants. Malauradament la solució a aquests problemes ha de venir de fora, de les empreses i ajuntaments que hi ha riu amunt. La riera de Lavernó sembla ser que també havia tingut peixos a les seves aigües. En aquest cas sí que valdria la pena de fer un seguiment específic per tal de millorar els punts negres que en 17

malmeten la qualitat, i aconseguir el retorn d’algunes espècies de peixos. Els peixos són un grup molt sensible als canvis produïts per la humanitat. Això és confirmat per l’absència de peixos autòctons en els ambients naturals de Subirats. Un altre dels aspectes a tenir en compte és el de la introducció d’espècies no autòctones amb els perills que pot comportar a nivell de transmissió de malalties foranes. En aquest sentit cal saber que alguns pescadors han introduït repetidament peixos als rius, llacs i embassaments de la comarca amb més o menys encert, però de forma totalment descontrolada.

Anguila (Anguilla anguilla) S’ha observat un únic exemplar a l’interior d’una bassa situada no massa lluny dels Casots. En principi podria tractar-se d’un animal introduït per algú, ja que fa anys entre la pagesia hi havia el costum d’alliberar-ne als pous i basses, perquè es creia que les netejaven de microbis. També podria ser que hi hagués arribat de forma natural, però sembla més difícil. Les anguiles remunten els rius i poden desplaçar-se momentàniament per fora de l’aigua. Per altra banda segons la informació que ens ha arribat d’algun pescador, fa uns quants anys se n’havien pescat al riu Anoia al seu pas per Subirats.

CF98

DF08

CF97

DF07

Anguila

Barb comú (Barbus graellsii) A través del testimoni d’algun pescador, no fa massa anys se’n van pescar uns quants al riu Anoia; aproximadament a la confluència dels municipis de Sant Sadurní i Subirats. Durant el present estudi no s’ha detectat, però les informacions rebudes tenen força credibilitat, perquè és una espècie habitual al riu Llobregat, als entorns de Martorell. I si troba bones condicions al riu pot remuntar per l’Anoia.

∇∇

Barb comú

CF98

DF08

CF97

DF07

Barb cua-roig (Barbus haasi) El cas del barb cua-roig és similar al del barb comú, però l’arribada a aigües de l’Anoia al seu pas per Subirats podria haver-se efectuat molt més esporàdicament. Hi podria haver arribat des d’alguns afluents del riu Anoia pròxims a Subirats que es mantenen sense contaminants, i per tant en una òptima qualitat. De fet és una espècie autòctona molt exigent i sensible a la bona qualitat ambiental. A més el barb cua-roig és una espècie endèmica a diversos rius del territori català i dels entorns. Això vol dir, que aquest peix només viu a uns quants rius del nord-est ibèric i que no el trobarem enlloc més del món.

∇∇ CF98

DF08

CF97

DF07

Barb cua-roig

Carpa (Cyprinus carpio) La carpa és una espècie que tot i no ser pròpia del nostre país, hi ha estat introduïda des de temps molt antics. És un peix que tolera fins a cert punt la presència de contaminants i per tant al riu Anoia hi pot viure sempre i quan les condicions ecològiques ofereixin uns mínims de qualitat. Teníem notícia que feia uns quants anys algun pescador n’havia agafat en sectors propers al Molí de Can Guineu, però no se n’havien vist més. En una prospecció acurada, a la primavera del 2007 hem tornat a observar exemplars adults en aquest tram de riu. Fins i tot sembla que alguns dels juvenils que també es van observar podrien ser d’aquesta espècie.

CF98

DF08

CF97

DF07

Carpa

Carpí vermell (Carassius auratus) Algun exemplar ha estat vist a la bassa d’alguns masos. Evidentment es tracta de peixos introduïts per l'home. També n’hi ha d’introduïts a alguns rius del Penedès.

CF98

DF08

CF97

DF07

Carpí vermell

Bagra comuna (Squalius cephalus) Segons ens ha arribat a través de la informació facilitada a un guarda forestal per part d’uns pescadors, aquesta espècie s’havia pescat fa molt pocs anys al riu Anoia en una zona a tocar del municipi subiratenc. La bagra és una espècie autòctona força sensible a la contaminació. És habitual a moltes rieres de la capçalera de l’Anoia i pensem que ocasionalment podria arribar a Subirats.

∇∇ CF98

DF08

CF97

DF07

Bagra comuna

Gambúsia (Gambusia holbrooki) És un peix molt menut que ha estat introduït a molts llocs. Al terme municipal de Subirats tan sols l’hem observat a la bassa d’alguna masia. De tota manera no descartem que de tant en tant es pugui trobar al riu Anoia al seu pas per aquestes terres, ja que l’hem vist amb certa quantitat a l’Anoia una mica més avall, en aigües de Gelida.

Gambúsia

CF98

DF08

CF97

DF07

ELS AMFIBIS El grup dels amfibis a Subirats i al Penedès és poc nombrós. Només hi trobem vuit espècies representades. D’aquestes espècies tan sols hi trobem un urodel; la salamandra. En canvi d’anurs en podem trobar fins a set; el tòtil, el gripauet, el gripau d’esperons, el gripau comú, el gripau corredor, la reineta comuna i la granota verda. La vida d’aquests animals va molt lligada als espais amb aigua. En general són força sensibles a la contaminació i escullen els indrets que ofereixen una qualitat natural òptima. Tan sols dues espècies poden conviure amb un cert nivell de contaminació (per bé que poc elevat); la reineta comuna i la granota verda. La resta d’amfibis necessiten aigües perfectament netes. Hi ha anys que són molt dolents per als amfibis, per exemple el 2006 ha estat nefast. La causa ha estat la falta de pluges, i més en concret a la primavera. Aquests animals necessiten aigua a l’època de posar els ous i si no plou tenen problemes; o bé no poden pondre, o bé s’asseca el lloc on estan creixent, i moren totes les larves. Hi ha espècies que es veuen més afectades que d’altres per la sequera. Per tal de recopilar informació sobre els amfibis en les sortides de camp s’han planificat i seguit diverses estratègies: 1- En primer lloc s’han visitat punts d’aigua com ara fonts, basses, rius i rieres, pous, cups de vinya, cocones, cisternes velles i fins i tot piscines en desús. En aquests llocs s’hi ha trobat exemplars adults, postes d’ous i també larves. 2- També s’han fet escoltes al vespre i a la nit, sobretot a la primavera i estiu. En aquests moments és quan més canten els amfibis. De tota manera alguna espècie es pot escoltar a cantar de dia. La salamandra és l’únic dels amfibis de Subirats que no canta, ja que només canten els anurs. 3- S’ha fet algun recorregut per les carreteres després d’un dia de pluja (o millor encara després d’una nit de pluja) per tal de trobar animals atropellats. Malauradament és habitual de trobar-ne en aquestes circumstàncies. A les carreteres que hi ha molt de trànsit aviat desapareixen les restes, a les petites carreteres i camins hi perduren amb major facilitat. 4- Finalment s’han trobat exemplars de forma casual o en indrets menys accessibles. Algun exemplar caigut a dins d’un pou sec, a dins d’un avenc, etc. Els amfibis són un grup molt sensible als canvis produïts per la humanitat. En determinats estudis són utilitzats com a bioindicadors. Així per exemple sovint són dels primers en notar els canvis produïts pels pesticides. Malgrat que algunes espècies tenen mala reputació i hi ha qui les considera dolentes, o envoltades de misteri, cal dir que formen part del nostre entorn natural i que hi desenvolupen un paper clau. Les llegendes i creences que s’expliquen sobre verins, gripaus que t’escupen als ulls, o altres coses són mentida. L’únic que sí que és cert i que s’ha demostrat, és que algun d’aquests amfibis té pigmentacions a la pell o té glàndules paròtides que segreguen toxines irritants de les mucositats. Són una defensa per tal de poder repel·lir als seus enemics naturals. Així per exemple una guineu rebutjarà a una salamandra perquè la pell li dóna mal gust i li provoca coïssor a la boca. Quan la guineu trobi una altra salamandra la identificarà amb la coloració d’advertència groc i negra i ja no la tocarà. Mercès a aquesta estratègia es poden salvar d’alguns depredadors. Així doncs, res de verins. En tot cas sempre serà millor de no molestar els amfibis i per tant no tocar-los. I si excepcionalment se n’agafa un, doncs caldrà evitar de tocar-se els ulls o la boca i sobretot rentar-se les mans tan aviat com es pugui.

Salamandra (Salamandra salamandra) La salamandra és un amfibi que viu localitzat en llocs humits i més aviat obacs. Sovint resta amagada entre les pedres o en forats, i només surt els dies de pluja o de nit quan hi ha molta humitat. Pot arribar a viure a l’interior de coves i avencs, així per exemple n’hem trobat a l’interior de l’avenc d’Esteles. La seva reproducció és ovovivípara, és a dir que porta els ous a la panxa. Quan eclosionen allibera les larves a un punt amb aigua (una bassa, un pou, una font...) aquesta aigua ha de ser ben neta. En aquests dies és quan resulta més fàcil d’observar. És una espècie poc abundant, sempre la trobem amb una densitat molt baixa. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Salamandra

Tòtil (Alytes obstetricans) Aquest és un gripau menut que és present a l'àrea estudiada de forma força corrent. Sobretot el trobem a l'entorn de les torrenteres i dels conreus, també en punts aïllats de les pinedes i la garriga. Sovint ha estat localitzat a partir del seu singular cant o mercès a les larves. Després de l’aparellament els mascles arrosseguen els ous entortolligats entre les potes, de tant en tant van a algun punt amb aigua a humitejar-los i quan estan a punt de néixer les larves els deixen a l’aigua. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Tòtil

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Gripau d'esperons (Pelobates cultripes) Aquesta és l’espècie d’amfibi més escassa i més difícil de trobar al Penedès. Subirats és un dels poquíssims llocs de la comarca on hi podem trobar el gripau d’esperons. En concret s’ha localitzat un exemplar als entorns de les bòbiles de Can Rossell, a una bassa. Cal dir, però, que l’exemplar estava mort a causa dels contaminants abocats a la bassa per algun tractor que hi va netejar la cuba. També s’ha trobat un altre exemplar atropellat a prop del Pago, a la carretera N-340 al dret de la cruïlla dels Casots. Aquesta espècie té predilecció pels hàbitats sorrencs i terrosos, ja que és d’hàbits excavadors i passa molt de temps enterrat sota terra. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Gripau d'esperons

Gripauet (Pelodytes punctatus) És una espècie molt amagadissa, i en general es detecta la seva presència a l’època reproductora. Canta molt poc. Durant els mesos en què no es reprodueix pot viure allunyat dels punts d’aigua, tot i això de dia resta amagat en forats entre les pedres i només surt a la nit si fa certa humitat o si plou. Prefereix les zones forestals i els seus entorns. No és una espècie abundant, però tampoc és escassa. En general passa molt desapercebuda. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Gripauet

Gripau comú (Bufo bufo) Aquest és el major dels gripaus que podem trobar a Subirats, on hi és poc abundant. S'ha trobat a les extensions de garriga i als boscos. Alguns individus han estat atropellats a la carretera, especialment en períodes humits de la primavera i la tardor. Per reproduir-se busca basses d’aigües permanents i pot fer centenars d’ous. És una de les espècies que es reprodueixen més aviat, molts anys al gener ja se senten els seus cants. A més són molt fidels als llocs de reproducció, any rere any hi tornen. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Gripau comú

Gripau corredor (Bufo calamita) A Subirats hi abunda més que no pas l'espècie anterior. Es localitza principalment a les zones de conreu, però també el podem trobar a les àrees forestals. El gripau corredor és poc aquàtic, se sol reproduir en tolls temporals de poca profunditat, com els que es produeixen amb la mateixa pluja. Aquesta és una estratègia que té per evitar depredadors (com ara els peixos, serps d’aigua...), tot i això els anys que plou poc pot tenir dificultats i arribar a perdre les postes. Posen centenars d’ous. Aquests ous tenen un desenvolupament ràpid. El mateix els passa amb la metamorfosi, que l’acceleren al màxim per evitar morir abans que s’assequi el bassal. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Gripau corredor

Reineta comuna (Hyla meridionalis) Aquesta és una granota força abundant a l’entorn dels rius i les rieres; la trobem a la riera de Lavernó, al riu Anoia i en d’altres rierols. Pot tolerar fins a cert nivell de contaminació. Per reproduir-se pot buscar algun racó d’aigües tranquil·les o bé alguna bassa. Fixa petites bossetes amb algunes desenes d’ous a la vegetació submergida a l’aigua. Als vespres i a les nits de primavera és fàcil d’escoltar els seus cants, que tot i recordar el d’altres amfibis resulten més potents i incisius. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Reineta

Granota verda (Pelophylax perezi) Aquest és l'amfibi més abundant de Subirats, ocupa pràcticament tots els punts on hi ha aigua (fonts, basses i rieres) del municipi. No sol allunyar-se gaire d'aquests indrets. Sembla mostrar una clara preferència per les terres planeres on hi ha els conreus, i que a més són travessades per torrents. On es fa menys present és a les masses boscoses, a no ser que hi hagi punts d’aigua permanent. S’han observat tant exemplars adults com un bon nombre de cries en estat larvari i també algunes postes d'ous. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Granota verda

ELS RÈPTILS Els rèptils són un grup que al nostre país el trobem representat pels quelonis, els saures i els ofidis. Els primers inclouen totes les espècies de tortugues, que en el cas de Subirats són la tortuga mediterrània, la tortuga de rierol i la tortuga de temples roges. Els saures inclouen les famílies dels llargandaixos, les sargantanes i els dragons. Finalment hi ha els ofidis que són les serps. En total a Subirats hi hem localitzat catorze espècies diferents de rèptils. Els rèptils són animals de sang freda. Necessiten l’escalfor del sol per poder estar actius. La vida dels rèptils per tant, va molt lligada als períodes anuals calorosos. A l’hivern quan les temperatures són baixes resten en hivernació, enterrats o amagats en caus i forats. De tota manera si ha fet un dia assolellat i les temperatures no són molt baixes, hi ha dies d’hivern que poden estar actius. A l’estiu és quan la seva vida segueix un ritme més intens. Algunes espècies quan el sol d’estiu és molt fort i fa massa calor surten de nit. La reproducció dels rèptils és per ous. Acostumen a ser ovalats o bé en alguns casos força allargats. Poden tenir la closca dura o més tova, com de pergamí. Hi ha algun cas com el de l’escurçó que és ovovivípar. Per tal de recopilar informació sobre els rèptils en les sortides de camp s’han planificat i seguit diverses estratègies: 1- En primer lloc s’han visitat indrets variats de tots els ambients naturals possibles. A més d’estar atents als rèptils que podem trobar a l’entorn d’un camí, s’ha mirat als rius, rieres i bassals per tal de localitzar espècies aquàtiques. També s’ha buscat en els marges de pedra seca i a l’entorn de les construccions rurals. 2- S’ha fet algun recorregut per les carreteres en dies asolellats per tal de trobar animals que prenien el sol o bé per si hi havia exemplars atropellats. Malauradament és habitual de trobar-ne en aquestes circumstàncies, ja que es tracta d'animals que en creuar-la o que en reposar-hi una estona a prendre el sol, moren atropellats pel pas d'un vehicle. A les carreteres que hi ha molt de trànsit aviat desapareixen les restes, a les petites carreteres i camins hi perduren amb major facilitat. Sovint acudeixen a l’asfalt perquè s’escalfa més aviat que el terra. 3- També s’han buscat exemplars caiguts a forats dels quals no poden sortir (pous de vinya, basses seques, avencs...). I restes d’exemplars depredats, per exemple en egagròpiles. Els rèptils són força sensibles als canvis produïts per l’acció de l’home. Així per exemple espècies com la sargantana ibèrica, que abans eren molt abundants, ara es veuen abocades a una possible extinció, cada cop són més escasses. Els pesticides i contaminants que s’aboquen als conreus en són una de les principals causes. Un altre dels factors que han incidit negativament en les poblacions de rèptils és la desaparició de molts marges, sobretot els de pedra seca. Enmig de les escletxes que es formen entre pedra i pedra hi trobaven refugi, protecció i un lloc prou segur per fer-hi les postes d’ous. Un altre dels problemes amb què es trobem moltes espècies és amb els atropellaments. Les vies de comunicació gairebé sempre tallen els passos de fauna sense que s’hagi fet cap previsió de l’impacte que pot tenir sobre les espècies. La introducció d’espècies al·lòctones també pot comportar certs perills per a la fauna del nostre país. Així per exemple la gent que allibera tortugues exòtiques pot estar contribuint a ocasionar danys a les tortugues de casa nostra, ja sigui per la competència alimentària que els suposen, o bé perquè poden transmetre malalties pròpies d’altres continents. En el cas de les tortugues un dels perills que les amenaça és el de les captures per part de la gent. Hi ha qui en trobar-ne una a la muntanya creu que la pot agafar com a 27

mascota. Ens cal recordar que això està completament prohibit, i que a més les tortugues autòctones gaudeixen de la consideració d’espècies protegides. De manera similar als amfibis hi ha rèptils que també gaudeixen de molt mala fama, i hi ha qui els considera dolents. Les serps són les que són més mal vistes per determinada gent, però també són mal vistos altres rèptils com els dragons o els llargandaixos. En primer terme ens cal recordar que formen part del nostre entorn i que suposen un graó imprescindible dins les cadenes alimentàries i per tant que juguen un paper fonamental en el manteniment de l’equilibri ecològic. En segon lloc cal que sapiguem que la majoria de llegendes i creences que s’expliquen no tenen cap mena de credibilitat ni de fonament científic. Hi ha una espècie de serp que és verinosa; l’escurçó. De tota manera l’animal utilitza el verí per caçar les seves preses, és una serp lenta en els seus desplaçaments i el verí és l’eina que té per poder aconseguir l’aliment. Quan ens trobem un escurçó anant per la muntanya, sempre que pot la serp fuig a amagar-se. En cap cas ataca a les persones si no se’l molesta. Tanmateix el verí que té és certament força potent, però no acostuma a ser letal si l’afectat gaudeix de bona salut. Hi ha una altra serp que té verí, però és de poca potència o si més no difícilment arriba a fer efecte. Es tracta de la serp verda. Aquesta és opistoglifa, és a dir la dent per on secreta el verí és la més endarrerida i a més la té girada cap endarrera (en el cas de l’escurçó surt pels ullals). Li serveix per acabar de matar les seves preses i per començar la digestió, ja que com totes les serps la té molt lenta. En aquest cas, una mossegada de serp verda a una persona no li faria res; sobretot perquè en mossegar utilitza les dents del davant, les de darrera les fa servir mentre s’empassa la presa. La resta de serps que podem trobar a Subirats tenen altres mètodes de caça, com ara per ofegament, o bé capturen preses molt petites. En cap cas són verinoses. D’entre els altres rèptils que gaudeixen de mala fama entre un sector de la població ens cal esmentar a la serp de vidre. Hi ha qui diu que és la més verinosa de les serps. Però en realitat ni una cosa ni l’altra; és completament inofensiva i ni tan sols és una serp (està més emparentada amb les sargantanes que amb les serps). Dels dragons s’explica que entren a les cases per anar als armaris a menjar-se la roba. En realitat mengen insectes, i si algun dragó ha anat a parar dins d’un armari era per alimentar-se de les arnes, que sí que mengen la roba.

Tortuga mediterrània (Eurotestudo hermanni) És una espècie que pràcticament havia arribat a extingir-se de les comarques del Penedès i a tot Catalunya, i de la qual a llocs com ara el massís del Garraf s’estan fent campanyes de reintroducció. De tota manera sembla ser que alguns exemplars aïllats o en molt poca quantitat han perviscut de forma isolada a determinades muntanyes de la comarca. Tenim notícia d’un exemplar observat en una àrea muntanyosa al sud del terme de Subirats. Per tant podria tractar-se d’un exemplar que s’ajustés a les característiques que abans esmentàvem, relatives a la pervivència de l’espècie en aquestes terres. Cal tenir present a favor d’aquesta primera hipòtesi que la longevitat de l’espècie és força 28

llarga. Per altra banda podria tractar-se d’un exemplar alliberat en un programa de reintroducció de la tortuga mediterrània. En favor d’aquesta segona hipòtesi cal considerar el fet que el massís d’Ordal i el de Garraf estan en contacte directe, i que alguns cursos fluvials són autèntics passos de fauna. Aquest és el cas de la riera dels Pelagons que enllaça amb el Torrent dels Vidriers al sud de Subirats. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Tortuga mediterrània

x x x x

DF08

∇

DF07

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) Aquesta espècie tot i tenir les poblacions amenaçades a nivell nacional, a Subirats ha resultat ser més abundant del que en un principi es podia pensar. La trobem a diversos trams del riu Anoia i de la riera de Lavernó. Tot i que té preferència per les aigües netes, quan no té altre remei ha de suportar la contaminació de l’aigua sempre i quan no sigui excessiva. Si hi ha un excés de contaminants moren. Els dies que fa sol surten fora de l’aigua a prendre el sol. En principi es queden a un o dos pams de l’aigua, sobre una pedra o sobre la vegetació. Quan ensumen algun perill o quan detecten la presència d’algú, amb un gest ràpid es deixen caure a l’aigua i s’amaguen entre els llots, les pedres i les fulles mortes. La reproducció és a la primavera. No gaire lluny del riu busquen un terreny terrós i assolellat, hi excaven un forat i hi enterren els ous. Passat un temps en neixen les petites tortugues que de seguida van al riu. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Tortuga de rierol

Tortuga de temples roges (Trachemys scripta) Popularment també és anomenada tortuga de Florida. Aquesta és una espècie pròpia d’algunes zones del continent americà. Fa anys la gent en comprava cries per tenir-les a casa com a mascotes. En fer-se grans hi ha qui les ha deixat anar al camp o a la muntanya perquè són força agressives o perquè a casa eren un destorb. Quan algú vol desfer-se’n, el que cal és entregar-les als guardes forestals, que les portaran a un centre adient. Darrerament s’ha prohibit la venda d’aquestes tortugues i se’n porten d’altres espècies també exòtiques. S’ha vist que aquestes tortugues poden transmetre malalties tant a les tortugues autòctones com als mateixos humans. S’ha observat un únic exemplar a la riera de Lavernó, al dret de Can Batista.

CF98

DF08

CF97

DF07

Tortuga de temples roges

Dragó comú (Tarentola mauritanica) Aquest és un dels saures que es presenta amb major abundància a Subirats, i també dels que presenta una distribució més àmplia. El trobem als edificis antics i actuals, als marges i altres construccions de pedra seca, i en general a qualsevol zona rocosa com ara en petits o grans penya-segats. De fet li va bé qualsevol punt on hi hagi roca natural, ciment o materials similars, i hi puguem trobar esquerdes, escletxes o forats. En tots els casos ha de tenir opció a prendre el sol, però sovint amb poc en té prou i adopta hàbits nocturns. A vegades n’hem trobat a dins els forats de les totxanes d’alguna construcció. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Dragó

CF98

DF08

CF97

DF07

Llargandaix ocel·lat (Timon lepidus) El llargandaix és el major dels sauris que podem trobar a les terres de Subirats. L'hem observat poques vegades, per la qual cosa pensem que aquí no té una densitat massa elevada. Se'l pot trobar a llocs oberts amb pedres i matolls que li serveixen de refugi, just a l'entorn dels conreus, en terrenys de garriga i als llindars del bosc. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Llargandaix ocel·lat

Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) Fins fa uns quants anys era una espècie molt habitual i nombrosa. Actualment no és una sargantana gaire abundant, ja que ha patit una marcada regressió. La seva desaparició sobretot s’atribueix als canvis que ha sofert el món rural i principalment a causa de l’ús dels insecticides. Aquesta espècie pot anar lligada als llocs on viu l'home. Se la pot observar a les parets d'algunes masies de la plana, ocasionalment a les urbanitzacions i també en talusos i espais rocosos. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Sargantana ibèrica

Sargantaner gros (Psammodromus algirus) També se’l coneix com a sargantana cuallarga. Aquesta és una sargantana que pot ésser força gran, és dels sauris més abundants a Subirats. D'entre els rèptils és una de les espècies que ha estat observada en més ocasions. Sobretot ocupa les àrees forestals; en trobem a les zones de garriga que es recuperen dels incendis forestals, i també a les parts del bosc més esclarissades o a l’entorn dels boscos espessos. En terres de conreu potser és menys abundant i queda arraconada a les torrenteres, als marges, als ermots i a les vorades, sempre que hi hagi una mínima cobertura de matolls. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Sargantaner gros

Vidriol (Anguis fragilis) La serp de vidre no és un ofidi, sinó que es tracta d'un saure sense potes. És de costums crepusculars, cosa que fa difícil la seva localització. Per altra banda no és una espècie gaire abundant. La podem trobar a alguns dels boscos més frescals i obacs, ja que és un rèptil que necessita poca escalfor per estar actiu. També li agraden els barrancs amb cobertura herbàcia relativament abundant i on a més hi hagi certa humitat. Se la coneix també amb els noms de lliseta, noia, serp de vidre i grívia. Hi ha qui diu que és terriblement perillosa, però en realitat és completament inofensiva. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Vidriol

CF98

DF08

CF97

DF07

Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) Aquesta és una serp que té una marcada predilecció pels llocs secs i assolellats. És bastant termòfila, i a Catalunya hi té el seu límit nord de distribució. És de costums diürns. La podem trobar a l’entorn de les àrees més pedregoses, com ara a alguna tartera, i també en terrenys on hi hagi un predomini de la vegetació arbustiva. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

∇ CF98

DF08

CF97

DF07

Serp de ferradura

Serp llisa meridional (Coronella girondica) No és una espècie molt abundant però sí que la podem trobar puntualment a diferents sectors de Subirats, especialment a l’entorn de zones boscoses o de predomini arbustiu. Les terres de la part sud-est del municipi, on el massís d’Ordal té unes bones masses forestals, sembla que són les més favorables per aquesta serp. En general passa el dia amagada i surt a caçar al capvespre, la qual cosa ens referma que no és massa termòfila. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Serp llisa meridional

Serp blanca (Rhinechis scalaris) Aquesta és una de les serps més abundants al Penedès i també al terme de Subirats, tot i això la seva densitat en cap cas es pot considerar alta. Li agraden sobretot les zones de secà. La podem trobar a prop d'alguns conreus si es mantenen els marges de pedra seca o altres racons on es pugui amagar. També és habitual als espais on hi ha un predomini arbustiu, i on s’hi combinen pedreguers. En àrees boscanes la trobem o bé a les vores, o bé en alguns reclaus esclarissats del bosc. És una de les preses preferides de l’àliga marcenca, la qual cosa influeix en què les seves poblacions es mantinguin estables. Aquesta àliga sols caça els exemplars grans, ja que els petits li aporten poc aliment, i per tant és millor esperar a què creixin. És una serp molt agressiva, si algú la molesta o quan es veu acorralada bufa amenaçadorament i intenta mossegar, de tota manera no és verinosa. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Serp blanca

Serp verda (Malpolon monspessulanus) La serp verda és l'ofidi més gran de la nostra fauna, pot arribar a fer més d’un metre i mig i excepcionalment més de dos metres. De tota manera habitualment és troben exemplars juvenils d’uns dos pams, o bé adults de fins a cinc o sis pams. L’àliga marcenca també té preferència pels exemplars grossos d’aquesta espècie. A Subirats tot i no ser massa abundant presenta una distribució molt repartida arreu. És molt termòfila i sovint s’està a les vores dels camins i carreteres prenent el sol. Això sovint li costa la vida, i en moren bastantes d’atropellades. Viu als llocs que estan ben assolellats, és habitual a l'entorn dels marges i de les terres de conreus, també la podem trobar als ermots, a les brolles i als boscos poc densos. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Serp verda

CF98

DF08

CF97

DF07

Serp d'aigua (Natrix maura) Es distribueix principalment als llocs on hi ha aigua neta i pura; en fonts, basses i rieres, però en alguna ocasió se'n pot allunyar. La seva densitat no és massa bona a Subirats, ja que la contaminació dels rius i rierols li ha suposat un descens en les seves poblacions. Aquesta serp no és verinosa, però té certes semblances amb l’escurçó. A vegades, com a estratègia defensiva, fins i tot adopta postures que recorden aquesta serp verinosa. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Serp d'aigua

Escurçó ibèric (Vipera latasti) L’escurçó és l’única serp realment verinosa que podem trobar al Penedès. El verí és per caçar les seves preses, ja que és una serp més aviat poc àgil. Quan veu alguna persona s’escapa a amagar-se, només mossega si se la molesta. En un percentatge baix d’ocasions el seu verí pot resultar mortal per als humans. A Subirats és una serp coneguda per la gent. De tota manera la major part de la població no sap diferenciar-la de les altres serps i per tant no sempre són verídiques les dades que s’expliquen. La seva densitat és molt baixa. En les sortides realitzades durant el present estudi sols hem pogut trobar un exemplar als entorns del cim més alt del municipi; el Montcau. Això sí, era un adult força gros que estava prenent el sol. El vam poder fotografiar, però en adonar-se de la nostra presència va fugir ràpidament. Durant els mesos més calorosos d’estiu és d’hàbits crepusculars i nocturns. A la primavera i a la tardor busca més l’escalfor del sol. En general té una distribució que pot ser relativament àmplia, sempre a l’entorn de les zones forestals i muntanyoses, amb certa preferència pels llocs rocosos, pedregosos i amb una coberta arbustiva esparsa. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Escurçó

ELS OCELLS El grup dels ocells és el més nombrós entre els vertebrats. Al gran Penedès se n’han citat més de 300 espècies, entre les quals aproximadament n’hi ha un centenar de nidificants. A Subirats s’han obtingut menys registres, però tot i això la xifra és prou alta. Per ara hem recollit dades de 148 espècies d’ocells vistos al terme de Subirats, dels quals n’hi ha 93 que hi nidifiquen (85 nidificació segura i 8 nidificació possible). Els ordres d’ocells que podem trobar al municipi són molt diversos, i se n’han citat de moltes menes: falcònids, anàtides, passeriformes, limícoles, ardèids, etc. L’adaptació al vol dels ocells és un dels trets diferencials respecte a d’altres vertebrats. El vol els permet de realitzar desplaçaments força llargs. D’aquesta manera és com es poden adaptar a les adversitats climàtiques. Cadascuna de les espècies segueix diferents estratègies. Així per exemple hi ha espècies que tenen un comportament sedentari, és a dir que les podem observar al llarg de tot l’any a l’entorn d’un mateix territori. Altres espècies són migrants, o sigui que es traslladen d’una banda a una altra en funció de les temperatures, o de l’aliment... D’entre les espècies migrants n’hi ha que a Subirats sols les podem observar durant l’època de les migracions (aproximadament a la primavera i a la tardor); per exemple passen l’hivern a l’Àfrica i l’estiu al nord d’Europa, i aquí sols s’hi aturen a reposar, a dormir o a menjar. D’altres migrants aquí tenen una fenologia estival, és a dir que els podem veure durant els vols migratoris i també a l’època de reproduir-se (primavera i estiu), a l’hivern marxen cap al sud on no hi fa tant de fred. Uns altres ocells migrants a casa nostra tenen una fenologia hivernal, i per tant aquí els trobem a l’hivern. Son ocells que han criat als Pirineus, o en zones més nòrdiques, i que vénen a passar l’hivern entre nosaltres perquè no hi fa tant de fred. Aquestes quatre possibles estratègies fenològiques en algunes espècies són molt clares, en canvi hi ha d’altres espècies que tenen uns quants exemplars que segueixen un comportament i uns altres exemplars que en segueixen un altre. Ho explicarem amb un exemple; el pit-roig és un ocell que a Subirats pot ser sedentari, migrant i hivernant. N’hi ha uns quants que hi són tot l’any i es reprodueixen en algun racó concret de Subirats, a l’època de les migracions se’n veuen alguns que viatgen cap al sud, i a l’hivern és quan hi ha més pit-roigs, ja que se n’afegeixen molts que vénen del nord i es queden aquí per un temps. També hi ha espècies que a Subirats no les hem observat de forma regular, i que s’han observat de forma esporàdica, en aquest cas les considerem espècies accidentals o divagants. Diríem que és força improbable que sortim al camp i les trobem, però que de tant en tant n’apareix alguna. Aquest seria el cas per exemple del voltor. És un ocell que nia lluny del Penedès, i que tampoc té cap ruta migratòria per aquí. Però a vegades hi ha algun exemplar que es desorienta a causa d’uns dies de fort vent, o senzillament un exemplar jove que busca un nou territori i per casualitat passa per aquí. Les espècies més lligades al terreny són les que hi nidifiquen, ja que hi passen bastant de temps. En concret són els ocells sedentaris i estivals. En aquests casos s’ha intentat de donar una informació més concreta sobre la distribució de les parelles reproductores. A vegades es fa difícil de determinar amb seguretat la reproducció d’una au, per aquesta raó en la simbologia utilitzada als mapes hi ha un símbol que indica nidificació segura i un altre que indica nidificació probable o possible. El tema de la reproducció de les aus és força complex i abasta diferents aspectes. D’entrada gairebé totes les espècies fan un niu on hi dipositen els ous. N’hi ha que el fan a terra, d’altres dins d’un arbust o dalt d’un arbre, altres en una cinglera, n’hi ha que el fan en forats, n’hi ha que aprofiten el niu d’altres espècies, hi ha els cucuts que no fan niu i parasiten els d’altres ocells... Per bastir el niu hi ha qui utilitza branques, branquetes, fulles, filaments, molses, llana, fang o fins i tot restes de papers o de deixalles, d’altres en canvi posen els ous directament sobre el terra o sobre un replà rocós. Hi ha espècies que 36

tenen un cicle reproductor llarg i ja comencen les postes al gener, coven fins al febrer o març i a l’abril i maig fan créixer els polls, que al juny ja poden començar a volar. D’altres ocells més menuts, en canvi, poden arribar a fer dues o tres postes a l’any. Hi ha ocells que crien en colònies d’unes quantes parelles de la mateixa espècie, d’altres ho fan en solitari i n’hi ha que fins i tot defensen un territori enfront dels seus congèneres. Per tal de recopilar informació sobre els ocells en les sortides de camp s’han planificat i seguit diverses estratègies: 1- En primer lloc s’han fet diferents visites a indrets variats de tots els ambients naturals possibles. En algunes d’aquestes visites o bé s’ha fet un itinerari que podia ser d’uns quants quilòmetres, o bé s’ha restat en un punt fix per anar veien el moviment de les aus. S’han fet prospeccions diürnes i nocturnes. 2- Durant les visites sobretot s’ha fet observació i escolta dels ocells. Hem de dir que en una sortida de camp la major part d’ocells no es veuen, tan sols se n’escolta el cant o les veus. 3- S’ha estat atent als ocells morts a la carretera. El nombre de vehicles cada vegada és major, i n’hi ha que cada vegada corren més. Molts ocells moren en travessar la carretera. 4- En alguna ocasió s’han utilitzat enregistraments d’ocells com a reclam per tal de descobrir la presència d’alguna espècie. 5- Hi ha espècies que han estat detectades mercès a la visita als entorns dels seus refugis de nidificació. 6- S’han recollit dades d’exemplars que havien estat depredats per ocells rapinyaires o bé per mamífers carnívors. També s’han recollit egagròpiles per tal d’estudiar els ocells nocturns que les havien fet i també si hi havia restes d’ocells depredats. Determinats ocells són força sensibles a les modificacions del paisatge, i sobretot n’hi ha que s’han vist molt afectats pels canvis que durant les darreres dècades s’han produït en l’agricultura. En certs llocs s’està implantant un tipus de vinya més proper a una indústria que no pas a un conreu, els pagesos van desapareixent i són substituïts per operaris. Això ha provocat la progressiva desaparició d’algunes espècies d’aus que vivien molt lligades al camp, i al seu lloc se n’han establert d’altres que en ocasions actuen gairebé com una plaga (per exemple els estornells). L’augment de les zones urbanes i industrials també està fent desaparèixer espais naturals. Als entorns de Subirats determinades urbanitzacions s’han fet de forma força barroera (en alguns casos amb construccions no legals). Hi ha indústries que s’han construït sense respectar la zona inundable del riu Anoia. Tot plegat doncs, deixa un terreny cada vegada més empobrit des d’un punt de vista ambiental i obliga als ocells a cercar llocs alternatius o bé a desaparèixer. D’altres impactes sobre el territori com les vies de comunicació causen bastantes morts. En el cas de les línies elèctriques també es donen casos de morts per xoc o per electrocució. La caça és un dels fenòmens que afecta de forma força selectiva a determinades espècies. D’entre els caçadors n’hi ha que són un veritable perill i que ho matarien tot. D’altres en canvi sembla que comencen a valorar la importància de l’entorn natural. A Subirats no en tenim constància, però en municipis propers s’han donat casos de caçadors que col·loquen esquers enverinats, la qual cosa està completament prohibida. La contaminació del riu Anoia i d’altres torrents del municipi també ha estat negativa per alguns ocells. Sobretot les espècies que s’alimenten de peixos han anat desapareixent. Els darrers anys sembla que es comença anotar alguna millora en aquest aspecte i la qualitat de les aigües ha millorat una mica. 37

Un altre dels factors que afecta determinats ocells és l’escalada. Alguns ocells rapinyaires que nien a alguns penya-segats es veuen afectats per aquest esport. En el cas de Subirats aquest impacte és mínim. Entre els ocells també n’hi ha que tenen certes llegendes i que en general els volen donar el rol d’espècies dolentes. Aquestes creences sovint són falses i no tenen cap base científica. Així per exemple, s’expliquen malifetes d’alguns rapinyaires nocturns com ara de l’òliba. Hi ha qui creu que entren a les esglésies a fer destrosses, o hi ha gent que té la superstició de què porten la mort. Res d’això és cert, ans al contrari, són molt beneficioses ja que redueixen les poblacions de ratolins. Un altre ocell que no té massa bona fama és l’estornell, sobretot l’estornell vulgar. En aquest cas es diu que ICONA en van alliberar per combatre l’eruga processionària del pi, i que per això n’hi ha tants. Aquests ocells a vegades s’alimenten en algun camp de cirerers o d’oliveres. En realitat no els va alliberar ningú, és una espècie que s’ha expandit perquè viu força arrecerada a les zones urbanes on no hi té depredadors. En tot cas doncs, la causa de la seva expansió cal atribuir-la als humans.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) Aquest ocell és típicament hivernant. Els mesos d’hivern és força habitual, diríem que pràcticament cada dia es pot observar en vol per sobre el riu Anoia. I és que resulta que al matí alguns exemplars van a pescar al llac de Can Codorniu o al mateix riu Anoia. Si troben tranquil·litat hi resten tot el dia, i a la tarda retornen a unes joques que tenen als entorns de Martorell. També n’hi ha que sobrevolen la vall del Lavernó en els seus desplaçaments entre el riu Anoia i altres punts que freqüenten com ara el pantà de Foix. A la zona del Pas de Piles i entorns és on ha estat observat amb major assiduïtat. Hi ha dies d’hivern que hi passen o s’hi aturen a l’entorn d’una quinzena d’exemplars. A les èpoques migratòries de tardor i primavera podem observar estols que passen volant a certa alçada des de qualsevol punt de Subirats. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Corb marí gros

Esplugabous (Bubulcus ibis) Es tracta d’un ocell migrant i hivernant. Aquesta és una espècie que no viu tant lligada als ambients aquàtics com d’altres espècies del seu gènere. Acostuma a fer vida als terrenys agrícoles més propers i a l’entorn de les granges. Al Penedès cada vegada ha esdevingut més habitual; diríem que si fa 20 anys era una espècie rara i excepcional, d’aleshores ençà ha anat incrementant la seva presència de forma contínua i progressiva fins a l’actualitat. Ara molts dies d’hivern en podem veure alguns exemplars que cerquen cucs i animalons enmig dels conreus i sobretot darrera dels tractors quan llauren les vinyes. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Esplugabous

Martinet blanc (Egretta garzetta) Ha estat observat al riu Anoia unes poques ocasions. És una espècie d’hàbits aquàtics i per això en algunes ocasions s’atura a les vores del riu Anoia per reposar o cercar aliment. Tot i que ara és poc habitual, si al riu hi hagués peixos amb regularitat, la seva presència incrementaria, ja que és una de les seves menges preferides. De fet es poden observar exemplars durant tot l’any, però durant els períodes de pas i a l’hivern és quan n’hi ha major probabilitat. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Martinet blanc

Bernat pescaire (Ardea cinerea) La presència d’aquesta gran au aquàtica (tot i que de forma localitzada) ha esdevingut habitual a Subirats. Un percentatge força elevat de dies en què s’ha visitat la zona del Pas de Piles o els trams propers del riu Anoia i de la riera de Lavernó s’ha observat algun bernat pescaire. En general es poden veure un o dos exemplars, però a vegades fins a vuit o deu. Els arbres que flanquegen aquests cursos fluvials sovint li són un recer, en concret se solen aturar a algun reclau de difícil accés i molta calma. També els podem trobar intentant pescar per les vores del riu o ben bé enmig de l’aigua si hi ha poca fondària. El podem veure tot l’any. A l’estiu és quan es fa més difícil de trobar, perquè els exemplars reproductors han marxat a fer niu i sols queden ocells joves que encara no han assolit la maduresa. Durant les èpoques de migracions es pot observar en vol des de qualsevol lloc del municipi, tant des de punts aigualosos, com travessant vinyes i zones forestals. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Bernat pescaire

Cigonya negra (Ciconia nigra) A Subirats hem de considerar a la cigonya negra com una espècie migrant molt escassa o accidental. Tenim notícia que el dia 4-9-1993 es va observar un exemplar junt amb un grupet de cigonya blanca. Aquesta au no nidifica a Catalunya, aquí sols s'hi observa en èpoques de migracions. És una espècie poc habitual i que fins fa pocs anys estava en vies d'extinció, darrerament gairebé cada any es recullen observacions a un punt o altre del Penedès. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

∇ CF98

DF08

CF97

DF07

Cigonya negra

Cigonya blanca (Ciconia ciconia) Aquesta cigonya és molt més abundant i habitual al nostre país, fins i tot hi ha algunes zones on hi nidifica. D'uns anys ençà està experimentant una recuperació de les seves poblacions. Habita en poblets i ciutats, sempre a prop de zones on hi ha ambients aquàtics. Any rera any al Penedès se n'observen estols en vol migratori, que a vegades poden ser molt nombrosos. A Subirats ens han comentat que se n’han vist algun cop, però molt de tant en tant. En els períodes migracionals de primavera i sobretot després d’haver criat (agost i setembre) és quan hi ha més possibilitats d’observar cigonyes en pas des de Subirats, preferentment seguint la ruta migratòria que marca la vall de l’Anoia (des de Martorell a Sant Sadurní) i que es perllonga a través de la riera de Lavernó en direcció a la Granada. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Cigonya

Ànec collverd (Anas platyrhynchos) Aquest ànec ha esdevingut molt habitual a casa nostra d’ençà de la protecció d’alguns espais naturals, tant a nivell europeu com català (per exemple els aiguamolls de l’Empordà o el delta de l’Ebre). Si fa vint o trenta anys se’n veien pocs i molt de tant en tant, ara és relativament abundant. A Subirats n’hi ha una població sedentària que s’hi arriba a reproduir. Fora de l’època de cria també es pot observar, per bé que durant els dies de caça a vegades es fa més difícil (sobretot perquè en maten alguns). En ser una espècie aquàtica la seva observació va lligada a la visita que es faci en aquests ambients naturals. Alguns trams de la riera de Lavernó i del riu Anoia són els punts on ens serà més fàcil de trobar-lo. A més però, el podem localitzar de forma menys regular a d’altres indrets com ara algun altre rierol del terme municipal (per exemple a la riera de Santa Fe) o en alguna bassa (per exemple als entorns de la bòbila de Can Rossell). Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

••• •• ••• CF98

DF08

CF97

DF07

Ànec collverd

Ànec cullerot (Anas clypeata) No és gaire habitual. Tan sols l’hem observat una vegada, el 20-9-2005 al riu Anoia a l’entorn del Pas de Piles. Es va veure una parella que estava sedimentada al riu i que es va alçar en vol. Aquest ànec es pot observar esporàdicament durant el períodes migratoris o a l’hivern. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Ànec cullerot

Aligot vesper (Pernis apivorus) L’aligot vesper és un migrant habitual, que pot arribar a ser abundant. Tant el podem observar durant el pas prenupcial com al pas postnupcial. En general se'ls observa passar en un vol més o menys alt en funció del vent i de la formació de corrents tèrmics d'aire. A vegades es veuen exemplars solitaris, d’altres petits grupets, en comptats dies de la tardor hi ha un fort pas que pot superar la xifra d’alguns centenars d’aus. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Aligot vesper

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Milà negre (Milvus migrans) És una au rapinyaire que tan sols ha estat observada durant les èpoques de migracions. Tot i que les seves rutes migratòries passen per zones més interiors del país, a vegades alguns fenòmens com ara el vent o les tempestes fan que es desviïn una mica del seu trajecte i els puguem veure en aquestes comarques més litorals. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Milà negre

Milà reial (Milvus milvus) Aquesta és una espècie que es pot observar com a migrant. En general exemplars solitaris o en petites agrupacions. El 15-6-2003 des de Can Ros vam observar un exemplar que volava a gran alçada. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Milà reial

Voltor comú (Gyps fulvus) Aquest ocell no és gens habitual al nostre territori penedesenc. A Catalunya sí que n’hi ha algunes colònies de cria a determinades zones muntanyoses del Prepirineu i dels Ports de Beseit. Els darrers anys sembla que l’espècie està en expansió i les colònies reproductores es van expandint. L’observació d’algun voltor a casa nostra respon a exemplars que han estat arrossegats per uns dies de fortes ventades i sobretot a exemplars juvenils. En el cas dels juvenils o bé es tracta d’individus en dispersió o bé d’exemplars que s’han desorientat per la falta d’experiència. En el cas de Subirats disposem de dues úniques observacions. La primera realitzada el 20-11-2001 a la serra d’Ordal, no gaire lluny de la Creu d’Ordal hi volava un exemplar juvenil que no s’allunyava d’aquestes muntanyes. La segona correspon a un exemplar vist el 6-5-2007 en vol a bastanta alçada que es desplaçava per sobre el Pas de Piles en direcció a les muntanyes més altes del massís d’Ordal. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Voltor

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Àliga marcenca (Circaetus gallicus) L’àliga marcenca al llarg de les darreres dècades ha experimentat un notable augment al Penedès, que també s’ha fet evident a Subirats. Fins al darrer terç del passat segle XX diríem que era una au rapinyaire perseguida pels caçadors amb el suport de la mateixa legislació (franquista) que la considerava una “alimanya”. Quan s’ha deixat de perseguir ha començat a augmentar les seves poblacions i s’ha establert a diverses àrees muntanyoses i boscanes del terme de Subirats. A l’actualitat hi ha una parella que s’hi reprodueix diríem que cada any. I un mínim de dues parelles més que tenen part del seu territori de caça a Subirats, per bé que tant poden niar aquí com fer-ho en boscos propers d’altres municipis veïns. A aquesta àliga li agraden molt els ambients naturals de Subirats, hi troba boscos amb arbres madurs per niar i zones suficientment obertes (conreus i àrees de garriga o màquia) com per buscar les seves preses. La seva dieta es basa en els rèptils, les serps són la seva principal font d'alimentació. Aquesta au és estival, passa els hiverns a l’Àfrica. També s'han anotat a la primavera i a la tardor alguns exemplars migrants. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

○

Àliga marcenca

de 1 a 2 parelles

Arpella vulgar (Circus aeruginosus) L’arpella és un migrant habitual però poc nombrós. Al llarg de l’any s'anoten exemplars durant el pas de primavera i també en major quantitat durant el pas postnupcial. La seva migració la realitzen en petits grupets. Aquesta és una au rapinyaire que sol viure lligada als ambients d'aiguamolls en general les observacions que hem fet són d’exemplars en vol. No tenim constància que s’arribin a aturar a Subirats, tot i que podrien fer-ho ja sigui per fer nit o bé per caçar a alguna zona oberta del riu. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Arpella

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) Aquest és un ocell hivernant, que també es pot veure durant els períodes de pas migratori. Les seves àrees d'hivernada són molt extenses, es passa el dia volant (gairebé arran de terra) en àrees poc o gens arbrades, quan sorprèn un petit animaló com ara un ratolí o una musaranya s'hi llança al damunt. En especial li agraden les extensions cultivades i les garrigues que hi ha als entorns del castell de Subirats i del Montcau. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Arpella pàl·lida

Arpella pàl·lida russa (Circus macrourus) L’arpella pàl·lida russa és una espècie que a Catalunya ha estat vista en molt poques ocasions, i per tant a Subirats també cal considerar-la excepcional. De fet és una au que té les poblacions més properes a l’est del continent europeu. El 6-4-1997 es va observar un mascle que volava a prop de Sant Pau d’Ordal. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

∇ CF98

DF08

CF97

DF07

Arpella pàl·lida russa

Astor (Accipiter gentilis) L’astor és un ocell sedentari que es reprodueix a les extensions boscoses més denses. També podem trobar algun exemplar migrant, però són poc habituals. En general és molt amagadís i esquerp; acostuma a sortir poques vegades de dins l'espessor del bosc, gairebé només ho fa a l'època de zel, quan han d'aparellar-se. Per aquest motiu és molt difícil de descobrir i creiem que n’hi podria haver alguna parella més de les que hem detectat. La seva distribució a Subirats sobretot se centra a l’entorn de la serra de les Planes i de les obagues que es formen entre la carena i el Torrent dels Vidrers. En aquest indret s’hi ha localitzat repetidament i fins i tot s’han arribar a veure polls sortits del niu. No es descarta que n’hi pugui haver algun més. L'astor és un rapinyaire que sol caçar altres aus menors que ell com ara el gaig, la garsa o el tudó, en general les sorprèn dins del bosc. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•

CF98 CF97

Astor

DF08 DF07

de 1 a 3 parelles

Esparver vulgar (Accipiter nisus) És un ocell de bosc que acostuma a fer-se molt amagadís durant el període estival. A Subirats hi ha una petita població d’esparvers sedentaris, amb tot a l’hivern i a les èpoques de pas se’n poden observar alguns més. Les parelles reproductores es reparteixen amb una densitat molt baixa per diferents boscos del municipi, tant poden ocupar extensions forestals de pineda i alzinar com algun bosc de ribera si té unes bones dimensions. A la serra de Riés, que llinda amb el terme d’Olesa de Bonesvalls, el 5-72006 hi vam trobar restes d’un exemplar jove que deuria fer poc que havia abandonat el niu i que va ser depredat per una guineu. Durant l’hivern se’ls pot veure repartits per tot el territori, sobretot a les àrees agrícoles. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

x x

○ ○○○ ○ •

○ DF08 DF07

Esparver vulgar

Aligot (Buteo buteo) L’aligot és un ocell sobretot hivernant, també n’hi ha alguna parella sedentària que nidifica a les muntanyes de Subirats. A l'hivern se'n veuen molts més que baixen del nord europeu. En aquesta època de l’any és un ocell força comú. Ocupen tant les extensions de conreu com les zones boscoses. Durant el període reproductor gairebé no en queda cap, al municipi de Subirats hi tenim localitzades entre una i dues parelles que mostren indicis de nidificació. Aquesta au rapinyaire acostuma a caçar rates i ratolins, si pot també agafa algun ocell o alguna serp, però no és gaire ràpid en les seves caceres i moltes preses se li escapen. Sovint l'hem observat aturat al damunt d'una branca o del pal d’una línia elèctrica, a l'espera de deixar-se caure per sorpresa sobre algun animal. També és habitual de veure'l en vol per sobre la plana o les muntanyes. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

○ ○ ○• CF98

DF08

CF97

DF07

Aligot

Àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus) Aquesta au al Penedès és sedentària. Hi ha dues parelles que nien molt a prop de Subirats, en municipis veïns. Les seves àrees de caça abracen part del terme Subiratenc i per tant algunes vegades les podem veure sobrevolant aquestes muntanyes. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Àliga cuabarrada

x x

Àliga pescadora (Pandion haliaetus) L’àliga pescadora és una espècie migrant a Subirats. Ha estat observada en vol únicament durant el pas migratori. De fet les seves rutes habituals a la tardor segueixen les carenes muntanyoses, i encara que en poca quantitat, poden passar sobretot per les muntanyes d’Ordal, tot seguit la direcció de la vall del riu Anoia. A la primavera les rutes són menys definides i es podria veure aquest rapinyaire des de qualsevol punt. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Àliga pescadora

Xoriguer comú (Falco tinnunculus) Aquest petit falcó possiblement és el rapinyaire més abundant de Subirats. El xoriguer arriba a ser relativament abundant com a reproductor en algunes zones del Penedès. Sobretot el trobem en espais oberts. Cap a les terres de muntanya i en extensions boscoses hi és més escàs perquè hi ha d'altres aus rapinyaires més grans que li representen una competència o un perill. N’hem localitzat unes quantes parelles reproductores, tenen niu en penya-segats i talusos, també en edificis vells o abandonats, a més n’hi ha algun que s’ha adaptat a les noves construccions i hem situat algun niu en ponts dels grans viaductes (autopista i tren). A l’hivern i durant els passos migratoris hi ha un increment de la seva densitat, ja que s’incorporen exemplars procedents del nord a la població sedentària. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• • ○ • • ○ • •○ • CF98

DF08

CF97

DF07

Xoriguer comú

Esmerla (Falco columbarius) L’esmerla és un falcònid hivernant molt escàs. Ha estat vist en poques ocasions pels volts de les vinyes i altres camps. Hi ha hiverns que és relativament fàcil d’observar perquè sovinteja els mateixos punts, d’altres hiverns ni tan sols se’n veu cap rastre. Durant els mesos d’hivern molts ocellets es concentren a l’entorn dels cultius per cercar les llavors de les ravenisses, les olivardes o altres plantes ruderals, o bé els cucs i insectes que queden al descobert després d’una llaurada. L’esmerla aprofita la potència del seu vol per capturar algun d’aquests moixons, després s’arrecera en algun racó discret i solitari. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Esmerla

Falcó mostatxut (Falco subbuteo) És un ocell estival, i per tant també es pot veure com a migrador. La seva nidificació és tardana, ja que aprofita els nius que han usat altres espècies d'ocells. Li agrada passar bona part del dia amagat entre els arbres, quan ha de caçar tant pot fer-ho dins mateix del bosc com en àrees més obertes com ara les de la plana agrícola. És molt bon caçador, pot caçar des d'orenetes fins a insectes com les libèl·lules, hem observat que a vegades aprofita el capvespre per anar als llocs on dormen petits ocells i al moment surt amb la presa a les potes. A Subirats com a possible nidificant per ara n’hem detectat molt poca presència, tan sols una parella a l’entorn del Rebato i dels Plans de ca n’Ocell. Com que la seva cria depèn dels nius vells que troba, d’un any a un altre la seva distribució pot variar força. Tant pot ocupar boscos de ribera com àrees de muntanya. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

○ CF98

DF08

CF97

DF07

Falcó mostatxut

Falcó de la reina (Falco eleonorae) És una espècie que podem veure-la durant els seus moviments migratoris o dispersius, però cal considerar-la més aviat excepcional. Aquest falcó està especialitzat en els ambients marins o si més no costaners. Nia a les illes Balears, a les illes Columbrets i a d’altres illes del Mediterrani. Hi arriba cap a l’abril, però no comença a criar fins a l’agost, per tal d’aprofitar la gran quantitat d’ocells migrants que travessen el mar o passen per les illes a aquesta època, així tenen aliment sobrer per alimentar els seus polls. Entre l’arribada a les illes i l’inici de la reproducció, el falcó de la reina acostuma a fer desplaçaments cap a la península. Així doncs, és probable que es deixi veure a les muntanyes properes a la costa, com les d’Ordal, però també poden arribar fins al centre peninsular. A vegades es poden quedar sedimentats un temps en determinats llocs a l’espera de la seva reproducció. Durant aquest període sobretot cacen insectes voladors. El dia 6-5-2006 es va observar un exemplar als entorns del Montcau i del fondo de Mas Granada. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Falcó de la reina

Falcó pelegrí (Falco peregrinus) La majoria d’exemplars que viuen a la nostra comarca són sedentaris i per tant hi nidifiquen. També hi ha d’altres exemplars que poden observar-se durant les èpoques migratòries, però són més aviat escassos. A Subirats no hi hem localitzat cap parella reproductora segura, però sí que n’hi ha una que habitualment ve a caçar als entorns dels Casots i de Can Batista i que podria ser una parella reproductora a Subirats o en un indret molt proper. Desconeixem exactament on es reprodueix, però s’ha vist en aquests rodals amb certa assiduïtat. A més, encara hi ha una altra parella que ve a caçar als entorns del Coll de la Creu d’Ordal, però aquesta s’ha vist menys vegades. Els ambients naturals on és més fàcil d’observar són en primer lloc les cingleres, que és on fan niu, i en segon lloc els punts on caça, que són espais oberts amb poca vegetació arbrada. A Subirats hi ha alguna torre elèctrica d’alta tensió que li serveix de talaia on aguaitar les seves preses. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

○

Falcó pelegrí

de 0 a 1 parella

Perdiu roja (Alectoris rufa) Aquesta és una espècie sedentària i nidificant. L'abundancia d'aquesta au ha baixat molt, ja que se la persegueix per tal de caçar-la. En algunes zones els mateixos caçadors en fan reintroduccions, en general però, els exemplars són menys espavilats i no acaben d'assentar-se amb èxit; són els primers a ser capturats pels mateixos caçadors i també per guineus i altres carnívors. La densitat de perdius a Subirats considerem que es manté en un nivell més aviat baix, que podria ser força superior. La hem observat en terres de cultiu, en ermots i en entorns forestals amb vegetació baixa. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Perdiu roja

••

•• ••• • DF08

DF07

Guatlla (Coturnix coturnix) La guatlla és un ocell que pràcticament s’ha extingit al Penedès. És una espècie que va molt lligada a les extensions on s’hi mantenen erms, guarets o sobretot on es cultiva el cereal. La pràctica desaparició d’aquests ambients naturals a la comarca ha implicat que la guatlla esdevingui una au molt difícil de trobar. Fa uns anys era considerada una espècie habitual i nidificant, ara a Subirats únicament s’hi pot observar com a ocell de pas. Val a dir que durant el període d’estudi tan sols s’ha obtingut una única citació de l’espècie; el 2-5-2007 es localitza un exemplar mort a la vora d’uns erms propers a la zona del Pas de Piles. Tot i la seva raresa, sorprenentment la legislació actual en permet la cacera. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Guatlla

Faisà (Phasianus colchicus) Aquesta és una espècie sedentària que té unes poblacions molt minses i a més fluctuants. Hi ha anys que arriben a desaparèixer per complert. En el seu origen a Catalunya, ja va ser introduïda des del temps dels romans. A l’actualitat se’n segueixen fent reintroduccions amb finalitats merament cinegètiques. Hi ha anys que algun o alguns exemplars poden sobreviure a l’època de caça i es poden arribar a reproduir. A Subirats hem observat algun faisà de forma molt puntual. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Faisà

Polla d'aigua (Gallinula chloropus) Aquest és el gruiforme aquàtic més estès a rius i rieres de Subirats. Fins i tot la podem trobar en alguna bassa, o punt de recollida d’aigües residuals, si són prou grans i tenen vegetació on amagar-se. Tot i que n’hi ha moltes de sedentàries, a l’hivern en baixen unes quantes més, de contrades més fredes. Amb poca aigua en tenen prou, a vegades fins i tot viuen en espais d’aigües poc netes o una mica contaminades. Són habituals als principals cursos fluvials del terme; el riu Anoia i la riera de Lavernó. També n’hem vist a moltes altres rieres menors, a les basses que hi ha a l’entorn de la bòbila de Can Rossell o a un punt que fa d’abocador d’aigües residuals de Cantallops. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

○• • • • •• CF98

DF08

CF97

DF07

Polla d'aigua

Fotja (Fulica atra) Aquest ocell és més aviat rar a Subirats, ja que no hi troba els seus ambients naturals predilectes. Diríem que li agrada viure a les grans llacunes, i aquí els espais humits li queden una mica petits. Sorprenentment hem observat fotges en dues ocasions diferents i en dos llocs diferents. En ambdós casos hem de pensar que es tracta d’exemplars que o bé estaven en migració, o bé han fet una fugida del fred sobtat (a un altre lloc), i que s’han aturat un temps a reposar i a recuperar forces. S’ha observat al riu Anoia, més avall del Pas de Piles, i també a la riera de Lavernó, a la zona que queda entre Lavern i ca l’Escuder. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Fotja

CF98

DF08

CF97

DF07

Corriol petit (Charadrius dubius) El corriol petit és de fet l’únic ocell limícola que s’observa amb regularitat cada any a Subirats, i que a més a més hi nidifica. Ho fa al llit del riu Anoia, enmig de les platges de còdols que es formen quan el seu cabal va una mica baix. Així doncs hi ha anys que té problemes si baixa una riuada en plena època reproductora. D’altres anys més secs hi ha unes quantes parelles que s’estableixen a diferents trams del riu. Aquesta au és estival. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

••• CF98

DF08

CF97

DF07

Corriol petit

Becadell comú (Gallinago gallinago) Aquesta és una au que viu als ambients humits, sobretot en punts on es combinen les platgetes de sorra i la vegetació lacustre com ara els canyissars. Ha estat observada com a hivernant ocasional als entorns del llit del riu Anoia, una mica més amunt del Molí de Can Guineu. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Becadell

Becada (Scolopax rusticola) Es tracta d’una espècie hivernant. En general però, n’arriben poques, i les que arriben són difícils d’observar. És una au de costums crepusculars o una mica nocturns, i es passa el dia amagada entre la vegetació al racons més obacs i frescos del bosc per exemple. Gairebé no se les veu si no és que casualment es passa molt a prop seu i s’alcen, amb tot, com que tenen un plomatge molt críptic es refien del seu camuflatge i només s’alcen quan se senten amenaçades. Les muntanyes d’Ordal i alguns boscos de ribera ens han proporcionat algunes observacions de becada, pensem que entre els ambients naturals del municipi hi troba força llocs que li són favorables a l’hora de refugiar-se. Per altra banda és un ocell que és perseguit i mort per molts caçadors que en valoren la seva carn. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Becada

Gamba verda (Tringa nebularia) Aquesta és una espècie que viu lligada als ambients aquàtics, en concret té preferència per les platges de sorra o còdols que es formen a les ribes de rius i estanys o per altres espais semiinundats dels aiguamolls. En el pas migratori prenupcial, el 25-41997 es va observar un exemplar al Pas de Piles, sedimentat a les platgetes que es formen al riu Anoia. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Gamba verda

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Xivita (Tringa ochropus) Aquest ocell limícola és un hivernant força regular al riu Anoia, en tot el tram que travessa el terme de Subirats. També ha estat vist en d’altres rierols, com per exemple a la riera de Lavernó i també a la confluència del torrent Gran i el torrent de Cantallops, a prop de Sant Sebastià dels Gorgs. És un ocell escàs, en calculem una població hivernant d’uns 4 a 7 exemplars que es distribueixen separadament pels cursos fluvials. Durant els períodes migratoris se’n poden veure algunes més. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Xivita

Xivitona (Actitis hypoleucos) La xivitona és molt similar a la xivita. La podem veure també a l’entorn dels rius i torrents on hi hagi platgetes. També se la pot veure al voltant d’algunes basses artificials. Habitualment s’observa a les èpoques de pas, i de forma més excepcional a l’hivern o fins i tot a l’estiu (els exemplars que es veuen a l’estiu són migrants tardans o avançats). Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Xivitona

Gavina vulgar (Larus ridibundus) És una espècie que ha estat observada en vol per sobre el riu Anoia. Tot i que no es veu de forma regular, l’hi podem trobar tot l’any; a la primavera i estiu exemplars juvenils que no es reprodueixen i la resta de l’any exemplars adults i juvenils. Les seves irrupcions segueixen la ruta que marca el curs del riu. A Martorell hi són gairebé a diari, però només alguns dies remunten Anoia amunt. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Gavina vulgar

Gavià argentat (Larus michahelis) El gavià argentat ha estat observat de forma esporàdica a Subirats. Per ara sols tenim una citació recollida; el 19-2-2007, al riu Anoia entre el Pas de Piles i el Molí d’en Guineu hi havia un exemplar que volava riu amunt i riu avall durant molta estona, com si busques alguna cosa. A més creiem que també hi ha alguna citació més antiga, però no l’hem trobat. És una espècie que habitualment segueix el riu llobregat, a Martorell hi és freqüent, i a vegades remunta una mica seguint el curs de l’Anoia.

CF98

DF08

CF97

DF07

Gavià argentat

Colom roquer (Columba livia) Aquesta espècie en el seu origen és silvestre, però ara per ara, la major part de les seves poblacions viuen en un estat més aviat domèstic o lligat als humans. També hi ha molts exemplars que estan creuats amb coloms d’altres races. Trobem colom roquer a l’entorn d’algunes poblacions i de nuclis habitats de Subirats. De forma més escadussera se n’ha observat algun de més assilvestrat que viu a l’entorn d’algun edifici abandonat o d’alguna timba. La seva fenologia és sedentària. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Colom roquer

• •• •• •

DF08 DF07

Xixella (Columba oenas) Aquest és un colom que viu en ambients rocallosos i que a vegades també el trobem a algun edifici vell i abandonat. És una espècie que està experimentant una notable regressió, realment sembla abocada a l’extinció, almenys al Penedès. A Subirats la xixella és molt escassa, tan sols n’hem observat dues parelles que durant uns anys han niat a Can Ros. El darrer any no s’hi han vist, possiblement a causa de molèsties. De fet la xixella al Penedès es pot observar durant tot l’any, és a dir que és sedentària, però a l’hivern, a vegades realitzen petits desplaçaments migratoris. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98

DF08

CF97

DF07

Xixella

Tudó (Columba palumbus) Aquest és un colom de bosc molt habitual arreu, tant als mateixos boscos com a les terres conreades. Sovint el veiem volant d'una banda a l'altra a certa alçada, o també a vegades el sorprenem en un arbre, aleshores sentim el seu característic espetec d'ales. La caça ha fet trontollar força la població d'aquesta au. Fora de l'època de cacera se'ls pot veure per tot arreu, als camps acabats de segar, a les vinyes, a les pinedes, al bosc de ribera, a la garriga, prop de les zones humides, etc. Els dies de caça van molt escopetejats i de seguida fugen. És una espècie sedentària que nidifica de forma molt repartida per totes les àrees boscoses del municipi. També hi ha alguns tudons migrants i alguns exemplars hivernants.

• •○• • • ••••••• ••••••• ••••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Tudó

Tórtora turca (Streptopelia decaocto) Aquesta és una espècie que al llarg de les dues darreres dècades ha experimentat un fenòmen expansiu al nostre país. Diríem que durant els darrers anys s’ha començat a establir a diferents llocs del Penedès i que s’ha anat escampant com una taca d’oli. Aquesta tórtora viu a l’entorn de les poblacions i de les urbanitzacions, per la qual cosa se salva de molts perills, sobretot dels caçadors. Això li ha suposat aquest increment poblacional tant notori. La tórtora turca és un ocell sedentari, la podem trobar tot l’any a l’entorn de les mateixes àrees. A Subirats encara no ha arribat a tots els nuclis urbans, però de la manera que s’expandeix pensem que aviat la trobarem a la majoria de pobles i barriades. Un dels llocs on l’hem trobat amb certa quantitat és a Can Batista. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

•

•• • •• CF98 CF97

Tórtora turca

•

• DF08 DF07

Tórtora (Streptopelia turtur) És un ocell que passa l'hivern a altres terres, i per tant acabat l'estiu migra. A Subirats, doncs, és una espècie estival i nidificant. D'un any a l'altre hi pot haver petits canvis en la seva abundància, la seva tendència però, va a la baixa. La cacera és un dels factors que l’estan perjudicant. La diversitat d’ambients naturals que troba a Subirats li són favorables. Acostumen a niar en arbres tant en ple bosc com en els que estan situats en llocs més isolats. Prop d'on basteixen el niu els agrada de trobar alguna clariana, els conreus o una terra ermotada, en general volen àrees un xic obertes a prop seu. Tot i la seva alarmant davallada, la legislació vigent a Catalunya en permet la cacera des de meitats d’agost. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Tórtora

•• ••••• ••••• •• ••

DF08 DF07

Cucut reial (Clamator glandarius) Els darrers trenta anys aquesta espècie ha patit una regressió molt forta, al Penedès en queden molt poques parelles. És un ocell que per reproduir-se parasita els nius de les garses o excepcionalment d’algun altre ocell. El trobem sobretot en ambients agrícoles, a la muntanya baixa i a les zones boscoses que hi ha als entorns d’aquests espais més oberts. És un ocell estival, però realitza les migracions de forma molt avançada. Força abans de la primavera ja han arribat; més o menys quan les erugues de la processionària del pi comencen a abandonar els seus nius. Els cucuts reials aprofiten aquest moment per fer un consum alt d’aquestes erugues. A Subirats l’hem observat molt poc, d’acord amb la tendència que ha mostrat l’espècie és molt escàs. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

x x

○

DF08 DF07

Cucut reial

Cucut (Cuculus canorus) Aquesta és una espècie estival que es reprodueix a diferents llocs de Subirats de forma dispersa i lligada a altres espècies. Arribada la primavera és molt habitual escoltar el seu cant, en general es tracta d'exemplars migrants que s'aturen uns dies a les nostres terres a recuperar energies. Alguns d'aquests migrants (en general pocs) es poden quedar a Subirats per tal de reproduir-se. El cucut per niar parasita nius d'altres ocells menors com ara tallarols, còbits, rossinyols, etc. És un ocell que tot i no ser molt abundant, durant l’època reproductora es detecta fàcilment mercès al seu cant. Però els seus punts de nidificació atès el seu caràcter són difícils de trobar. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Cucut

x x

○ ○○○ ○ ○○

DF08 DF07

Òliba (Tyto alba) L’òliba és un ocell rapinyaire nocturn sedentari i nidificant a Subirats. Aquesta au és molt discreta i acostuma a passar desapercebuda. Hem localitzat algunes parelles nidificants segures i tres o quatre més de possibles. Els punts de nidificació que hem trobat no sempre s’han mantingut d’un any a l’altre. Solen ocupar edificis vells i ruïnosos, la qual cosa els pot representar un problema si s’esfondren parts d’aquests refugis (com ha estat el cas d’una parella localitzada a prop del castell de Subirats) o si hi ha intenció de reformar la casa. Per una altra banda hem trobat una parella que va niar a un forat de la paret pròxim a l’entrada de l’avenc d’Esteles. Aquesta parella també ha abandonat el lloc; potser per alternar amb un altre punt de nidificació, o potser per molèsties. Al municipi s’han col·locat unes quantes caixes niu per a òlibes, les que hem visitat encara no havien estat ocupades. Un altre dels factors que afecten negativament a aquesta espècie són els atropellaments. A la carretera c-243a, a prop de Can Cartró, hi vam trobar una òliba morta per un cotxe. Una de les maneres de descobrir els espais que visita l’òliba és a través dels rastres que deixa en forma d’egragròpiles. Hem localitzat diversos punts on després d'haver caçat van a reposar i a dipositar les restes de les seves preses. En l’anàlisi d’un centenar (aproximadament) d’egagròpiles recollides a l’àrea d’estudi s’hi han trobat restes òssies d’un mínim dels següents mamífers: 155 musaranya comuna, 16 musaranya nana, 272 ratolí de bosc, 2 rata negra, 25 ratolí domèstic, 82 ratolí mediterrani i 9 talpó comú. I també dels següents ocells: 1 raspinell, 2 tallarols i 2 mosquiters. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

•

x x

••

CF98 CF97

Òliba

○

•

DF08 DF07

Xot (Otus scops) Aquesta és una espècie estival que nidifica al terme de Subirats. Algun any en què els mesos d’hivern no fa gaire fred algun xot es pot quedar i per tant ocasionalment pot considerar-se sedentari. La densitat d'aquesta petita au rapinyaire nocturna és baixa. En general hem localitzat el xot als boscos de ribera que hi ha a l’entorn d’algun riu i d’algunes torrenteres, i també en menor quantitat a prop d’alguna masia amb conreus i bosc al seu voltant. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Xot

x x

• •○ • ••

DF08 DF07

Duc (Bubo bubo) El duc és la major de les aus rapinyaires nocturnes. És un gran depredador que sobretot controla les poblacions d’alguns mamífers; caça moltes rates. El podem trobar tot l’any, és a dir que és sedentari. El mes de gener, just després de la posta del sol, és quan es fa més fàcil la seva detecció, ja que canten força per tal d’aparellar-se. També poden cantar en d’altres mesos previs o posteriors al gener. A l’hora de caçar té certa preferència per les zones de muntanya baixa o per determinades àrees agrícoles, no caça a dins del bosc. Si en té ocasió visita abocadors per trobar-hi rates. Aquesta espècie és molt poc abundant, però si troba indrets adequats on establir-se hi és present. Així doncs, a Subirats hi hem localitzat unes tres parelles establertes, que no sempre nien al mateix lloc. Algunes d’aquestes parelles alternen entre un niu a dins del terme de Subirats amb un altre niu en territori proper. Per altra banda no es descarta que hi pugui haver alguna parella més que no hagi estat localitzada. En l’anàlisi d’una egagròpila de duc que es va trobar a una balma on podria haver fet niu, s’hi van trobar restes òssies d’un mínim de: un conill, un esquirol, una rata negra i un gaig. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Duc

x x x

•

DF08 DF07

de 1 a 3 parelles

Mussol (Athene noctua) El mussol és un ocell que havia estat molt abundant i que els darrers anys ha experimentat una notable davallada, sobretot originada arrel dels canvis que s’han produït en la manera de treballar el camp. També és una au que s’ha vist molt afectada pels atropellaments a les carreteres. És una espècie sedentària. Sobretot el trobem a l’entorn d’espais conreats, o de terrenys erms. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• ••• CF98 CF97

Mussol

••

DF08 DF07

Gamarús (Strix aluco) A aquest rapinyaire nocturn li agraden els ambients boscosos ben desenvolupats i de certa envergadura. Els boscos que rodegen la garriga i els obacs que hi ha entre el torrent dels Vidriers i la serralada de les Planes són llocs on s’hi pot situar. A la serra del Pi de Moió també hi té un hàbitat favorable, però no li hem trobat. És una espècie sedentària. Possiblement és de les aus rapinyaires nocturnes que més canta, per la qual cosa la seva detecció és fa més fàcil. Els cants són coneguts entre la gent del camp que viu a prop dels boscos i això li ha valgut altres denominacions al·lusives a la forma que té de cantar; a la comarca hi ha qui el coneix pel nom de cabrota, per cabra boja o per cabra boc. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

x x

••

DF08 DF07

Gamarús

Mussol banyut (Asio otus) És un ocell rapinyaire nocturn molt difícil de trobar, i per tant probablement és més habitual del que l’hem detectat. El seu comportament és extremadament discret, canta molt poc, i tan sols es fa fàcil la seva localització uns pocs dies a l’any, en que els polls demanen menjar als adults. El trobem sobretot als boscos que hi ha a l’entorn de terres amb vegetació baixa o conreus. A Subirats per ara sols ha estat localitzat als entorns de la serra de Riés i Can Ràfols dels Caus, però creiem que n’hi ha d’haver més en d’altres llocs. Aquí és una espècie sedentària, però hi ha poblacions del nord d’Europa que poden realitzar moviments migratoris fins al les nostres contrades. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•

CF98 CF97

Mussol Banyut

DF08 DF07

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) L’enganyapastors és estival i nidificant a Subirats. Aquest ocell d'hàbits crepusculars i nocturns havia estat molt abundant al Penedès fins als anys setanta. Hi va haver un període, que arribaria fins als noranta en el qual la seva població va disminuir de forma molt accentuada, en quedaven ben pocs. Aquests darrers anys hi ha hagut una recuperació de l'espècie. Els ambients naturals de Subirats amb àrees que tenen un marcat predomini de la vegetació baixa combinada amb alguns cultius són molt idonis per a l'enganyapastors. El tipus de paisatge que es forma amb les plantes que surten després d'un incendi sembla ser que li agraden força. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Enganyapastors

x x x

• • •• ••

DF08 DF07

Siboc (Caprimulgus ruficollis) És una espècie molt similar a l’anterior, tant pel que fa a morfologia com a costums. També és estival i nidificant. En aquest cas la seva població sembla molt més amenaçada que no pas l’espècie anterior. I això sobretot ha estat produït per la diferent predilecció que tenen a l’hora d’escollir els hàbitats naturals. El siboc viu en espais agrícoles, però diríem que treballats a la manera antiga, de forma artesanal (sense massa maquinària). La pèrdua d’aquest tipus de forma de treballar el camp li està suposant que cada cop sigui més escàs, tant a Subirats com al Penedès. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•

CF98

DF08

CF97

DF07

Siboc

Ballester (Apus melba) Aquesta és una espècie que a Subirats per ara s’ha de considerar estrictament com a migrant i estival. Amb tot, podríem afegir que és nidificant en una zona propera que queda inclosa en una de les quadrícules UTM de 2x2 km. on Subirats hi té una part de territori. A més, pensem que en un futur proper també podria niar a d’altres punts del terme, com per exemple a algun dels ponts alts que s’han fet per al tren de gran velocitat a Can Batista o al Pas de Piles (cal tenir en compte que ja ho fa en ponts similars a Martorell). Si hi hagués penya-segats alts i que no s’hi practiqués l’escalada també hi podria niar, ja que aquest és el seu lloc habitual de reproducció. L’espècie els darrers anys està augmentant les seves poblacions, puix que s’ha vist afavorida per l’adaptació que ha sabut fer a l’hora de trobar nous indrets de cria. Durant l'època de les migracions ha estat vist, tant en el pas prenupcial com en el postnupcial, en algunes ocasions s'han arribat a aglutinar en estols de més d'un centenar de ballesters que han restat una bona estona caçant insectes a força alçada. Aquesta au pot realitzar llargs desplaçaments des del seu niu fins als llocs on caça. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• CF98

DF08

CF97

DF07

Ballester

Falciot negre (Apus apus) És un moixó molt comú, és estival i n’hi ha una bona població nidificant repartida sobretot pels nuclis urbans. De forma més esparsa també podem trobar alguna parella que es reprodueixi en alguna masia aïllada i fins i tot, encara que és més excepcional a Subirats algun falciot pot niar en cingleres. La seva distribució a l’hora de caçar és més extensa, i podríem dir que el trobem arreu del terme. Cacen en vol, i ho fan força alts. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• • ••• •• • • • • •○• • ••• • CF98

DF08

CF97

DF07

Falciot negre

Blauet (Alcedo atthis) El Blauet és una espècie pròpia dels rius on hi ha peixos. Al Penedès hi arriba a nidificar de forma molt localitzada, en canvi a Subirats darrerament tan sols s’hi ha vist a partir de la millora relativa de la qualitat de les aigües del riu Anoia. Tenim notícia que abans de la forta contaminació que a les darreres dècades va sofrir aquest curs fluvial el blauet era una espècie que hi nidificava. En tot cas durant el període del present estudi ha estat observat puntualment en dispersió postnupcial. La presència de peixos al riu li és favorable, i per tant si se segueix amb la millora qualitativa és possible que cada vegada es vegi amb major regularitat. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Blauet

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Abellerol (Merops apiaster) Aquest ocell és estival i nidificant a diverses zones de Subirats. A l'època de pas se senten les seves veus, i en general costa una mica de veure'ls, ja que volen a bastanta altura. Alguns d'aquests migrants baixen a caçar insectes a qualsevol punt del terme, aleshores poden volar arran de terra. Durant el període reproductor s’estableixen en territoris força localitzats a l’entorn dels nius. Per fer niu necessiten un talús, una paret o un marge, en tots els casos de terra. Allà hi foraden una mena de galeria al fons de la qual hi tenen el niu. Així doncs, aquesta espècie requereix terrenys pocs rocosos, fets amb materials tous on hi pugui excavar els seus túnels. El trobem a l’entorn de les terres de conreu i en algunes àrees forestals de vegetació baixa i sòl no pedregós. Passada l’època reproductora formen agrupacions que poden arribar a ser nombroses i fan una vida diríem que força gregària. Sovint acudeixen a dormir als boscos de ribera. Tal i com el seu nom indica és un expert caçador d’abelles, vespes, borinots i en general tota mena d’insectes de certa mida. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• • • •○ •••• ○ ○ • •• •○ CF98

DF08

CF97

DF07

Abellerol

Gaig blau (Coracias garrulus) El gaig blau és un ocell migratori tan bonic com escàs i difícil de veure. Al Penedès s’hi sol observar puntualment a l’entorn del mes de maig en pas migratori. A Subirats sols l’hem vist una vegada, el 2-5-2005, aturat a un arbre del bosc de ribera del torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els municipis de Santa Fe i Subirats. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Gaig blau

Puput (Upupa epops) Aquesta au diríem que és sedentària i estival, és a dir que n’hi ha unes quantes que viuen tot l’any a Subirats i unes altres (la majoria) que només hi vénen a l’estiu per reproduir-s’hi. En general a la puput li agrada de viure en entorns relativament humanitzats, per bé que també pot ocupar espais més apartats. Això sí, busca espais amb vegetació baixa o conreus. Als boscos també hi fa cap, però tan sols als que no són massa espessos i tenen clarianes o combinen àrees obertes. Per niar busca forats entre els marges de pedra seca, edificacions velles (o de modernes però molt tranquil·les) que tinguin forats o teules aixecades... Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Puput

x x

••• • • •• DF08

•

DF07

Colltort (Jynx torquilla) El colltort és un ocell emparentat amb els picots. El trobem a l’estiu i durant els passos migratoris. Excepcionalment si un hivern no fa gaire fred també hi pot haver algun exemplar que resti aquí per passar-hi el que queda de l’any. Han estat observats repetidament als troncs dels arbres que van quedar cremats i que s'alcen enmig dels arbusts de la garriga, allà de ben segur que hi troben els petits insectes que conformen la seva alimentació. També li agrada molt de viure als boscos de ribera, en especial si tenen fusta vella. La nidificació d’aquest ocell recentment ha estat provada a Subirats, d’acord amb les observacions realitzades pensem que hi ha unes poques parelles que crien en aquest entorn. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• •○

Colltort

CF98

DF08

CF97

DF07

○○

Picot verd (Picus viridis) Aquest ocell és sedentari, i unes quantes parelles es reprodueixen als boscos de Subirats. Habita a les zones boscoses, tant si el bosc és petit com si és gran i frondós. Li agrada viure als boscos de ribera. A vegades es pot veure a l’entorn d’alguns conreus arbrats. Acostuma a desplaçar-se per l'escorça dels troncs dels arbres per tal de cercar petits insectes. Un dels seus aliments principals són les formigues i per tant a vegades es para a terra on hi ha formiguers a menjar-ne. També visita els arbres que van quedar cremats per incendis forestals. Per niar fa un forat a certa alçada de la soca d'un arbre. El picot verd és una espècie amb una densitat baixa, però té unes poblacions molt ben repartides per tot Subirats. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•• • • • • • ○○ ••• •• • •○ ○ •• CF98

DF08

CF97

DF07

Picot verd

Picot garser gros (Dendrocopos major) El picot garser gros és un ocell que nidifica a Subirats, i que hi viu tot l’any, és a dir que és sedentari. Aquesta espècie també és pròpia dels terrenys boscans, el trobem força als boscos que hi ha a l’entorn dels rius i les torrenteres. A més de la seva inconfusible veu, sovint sentim com repica amb el bec sobre la fusta de troncs amb un tamborineig molt característic. Al Penedès el picot garser gros al llarg dels darrers quinze o vint anys s'ha anat expandint, tant en nombre de parelles com en àrees ocupades. A Subirats hem pogut constatar que hi ha unes quantes parelles, i que a més hi ha una tendència a seguir expandint-se. Per ara el trobem al sector nord-oest del municipi, i la seva expansió avança envers la resta d’espai. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

○ •• ••• • •

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Picot garser gros

Picot garser petit (Dendrocopos minor) Aquesta és una espècie nova al Penedès. Fins als nostres dies no hi havia constància que mai s’hagués vist a la comarca. Des de fa uns anys s’ha vist que el picot garser petit s’anava expandint ràpidament des de les comarques gironines cap al sud de Catalunya. L’estiu del 2006 al Pas de Piles es produeix la primera observació d’un ocell d’aquesta espècie a l’Alt Penedès. Un picot garser petit anava desplaçant-se riu Anoia amunt tot fent parades en alguns arbres que tenien fusta morta. Aquesta primera observació correspon a un exemplar en dispersió postnupcial. Passats uns mesos, al febrer del 2007 trobem diverses parelles que s’han establert a diferents punts del riu Anoia al seu pas per Subirats i Sant Sadurní. Aquests territoris ocupats els comencen a preparar per niar. Durant tot el període de nidificació s’ha fet el seguiment d’una parella que ha nidificat en un àlber situat al bosc de ribera que flanqueja el riu Anoia a la seva entrada al terme de Subirats. La parella s’hi ha vist amb regularitat, entrant i sortint del niu, i alimentant els polls. Al juny, passada la cria encara s’ha anat veient per la zona. Així doncs, Subirats ha estat el primer lloc del Penedès on s’ha trobat aquesta espècie i a més hi ha nidificat. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•• CF98

DF08

CF97

DF07

Picot garser petit

Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) La terrerola vulgar és una au estival. Aquesta és una espècie que fins fa 30 o 40 anys encara es podia trobar com a nidificant a diverses àrees agrícoles del Penedès. Actualment diríem que s’ha extingit com a nidificant a la comarca, i en tot cas molt de tant en tant s’observa algun exemplar migrant. A nivell de tot Catalunya també ha disminuït molt. El dia 31-3-1998 es van observar dos exemplars migrants que estaven sedimentats en uns ermots propers a Can Bosc d’Anoia. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

∇ CF98

DF08

CF97

DF07

Terrerola vulgar

Cogullada vulgar (Galerida cristata) Habiten entorn dels terrenys de cultiu i de les zones ermotades. La seva població és menor que fa uns anys, però encara té una certa densitat a les planes del Penedès i de Subirats. La presència d'aquesta au és molt regular, sempre se sol veure quan es visiten els indrets on està assentada. La cogullada és una espècie sedentària i nidificant a Subirats. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

○○○ ○• • • ○• • ○ • ○ •

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Cogullada

Cotoliu (Lullula arborea) Aquest és un ocell que té algunes poblacions sedentàries, i que a l’hivern incrementa els seus efectius mercès a l’arribada d’ocells que vénen de terres més nòrdiques. Així doncs, durant els mesos freds de l’any poden ser força habituals a l’entorn de les terres de conreu. En canvi a l’època reproductora són escasses les cotolius que crien a Subirats. A la primavera sobretot es descobreixen pels seus cants i reclams. Durant els dies de la nidificació passen molt desapercebudes, ja que gairebé no se senten gens. En aquests mesos de cria semblem mostrar preferència pels llocs on es combina el bosc amb la vegetació baixa (de la garriga, dels conreus o dels erms), o per les espaioses clarianes que podem trobar enmig d’algun bosc, o també pels terrenys silvestres amb predomini arbustiu. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Cotoliu

x x x

•

• •○

DF08 DF07

Alosa (Alauda arvensis) L'hivern és l’època en què les aloses visiten les terres de la plana Penedesenca. Durant els mesos d’estiu unes quantes van a reproduir-se cap a la serralada Prelitoral i la majoria es desplaça cap a terres més septentrionals. A Subirats tan sols podem observarles a les èpoques de pas migratori i a l’hivern. En aquests mesos freqüenten les terres de cultiu, sobretot les extensions dedicades al cereal (que ara per ara són ben poques). Poden formar estols més o menys nombrosos i tenen un comportament força gregari. Molt probablement a causa de les noves pràctiques agrícoles podem constatar que ha sofert una forta davallada durant els darrers vint anys. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Alosa

CF98

DF08

CF97

DF07

Oreneta de ribera (Riparia riparia) D’entre totes les orenetes aquesta espècie sol viure en entorns humits, sobretot a prop dels rius. És en aquests espais on s’acostuma a moure per tal de cercar insectes. Durant els vols migratoris la podem veure a qualsevol lloc. A Subirats aquesta és una espècie migrant. Tot i que sembla que algun any podria haver-se reproduït al riu Anoia, a uns quants quilòmetres del terme de Subirats. Li agrada fer el niu en talussos fluvials i llocs similars. Per la qual cosa no es descarta que pogués arribar a niar als entorns del riu Anoia, on hi té un ambient natural favorable. Cria en colònies on construeix unes galeries molt semblants a les dels abellerols però d’un diàmetre més petit.. És un ocell poc abundant, generalment el veiem en molt poca quantitat. A vegades va barrejat en estols junt amb altres espècies d’orenetes. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Oreneta de ribera

Roquerol (Ptyonoprogne rupestris) Tan sols hem trobat exemplars hivernants d’aquesta espècie. En aquests mesos solen formar agrupacions que es desplacen a caçar insectes a diferents trams dels rius o als aiguamolls del litoral. Si el fred apreta es concentren a la costa tot buscant llocs més càlids i ben arrecerats. A Subirats per ara no hem localitzat cap punt on nidifiquin, sí que ho fan a llocs propers de les comarques del Penedès. És possible que alguna de les poques penyes que hi ha al municipi en un o altre moment hagin estat emprades pel roquerol per fer-hi niu, sobretot les que hi ha a l’entorn del Castell. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Roquerol

Oreneta vulgar (Hirundo rustica) L’oreneta vulgar és una espècie estival i nidificant a Subirats. Durant les èpoques de pas s'observen moltíssims exemplars que passen migrant. Aquesta és l’oreneta que trobem en els entorns més rurals, rarament entra a les poblacions grans. Fa niu a moltes masies i cases de camp, a vegades també en edificacions abandonades. Té una bona densitat a tot el terme, tot i que cada vegada té més problemes per fer niu, ja que li costa trobar les quadres, els pallers o les golfes i altres coberts on abans niava. A més, de tant en tant hi ha qui les fa fora del seu mas perquè considera que els excrements li embruten la casa. En tot cas la seva presència és prou important a l’hora de mantenir un control sobre els insectes. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• • ○•○ •••• • ••••• • • CF98

DF08

CF97

DF07

Oreneta vulgar

Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) Aquesta és una oreneta molt escassa, que podria estar expandint-se de forma molt tímida. La seva densitat és baixíssima. El seu niu és una veritable obra d’art. De la mateixa manera que les orenetes vulgars el fa amb fang, però l’oreneta cua-rogenca el construeix enganxat en algun sostre i li fa un llarg túnel d’entrada. A vegades nia en edificis abandonats (o poc visitats) i d’altres en sostres naturals de penyes i balmes. Hem trobat una parella que alguns anys està niant a prop de Sant Pau d’Ordal i una altra parella establerta fora del terme de Subirats, però que hi ve a caçar insectes ja que el seu niu és a poca distància de l’extrem sud del municipi. Aquest ocell és estival. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Oreneta cua-rogenca

•

DF08 DF07

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum) Com la majoria d’orenetes té una fenologia estival. Aquesta oreneta a diferència de la vulgar nidifica en colònies, que en general estan reunides a diferents racons de gairebé totes les poblacions i nuclis urbans. És molt habitual trobar els seus nius a recer de les cornises de les teulades de moltes cases. Als pobles grans cada vegada hi són més absents, per contra als llogarets o barriades que tenen un entorn agrícola s’hi mantenen millor. Això és així a causa que els carrers s’han asfaltat; abans no tenien problemes per trobar fang per fer niu, ara han de sortir cada vegada més lluny perquè tot s’encimenta. Durant l'època de reproducció es desplacen a zones properes a cercar insectes, cacen a major alçada que l'oreneta vulgar i acostumen a anar agrupades en estols. En període migracional s'anoten grups molt nombrosos en pas per sobre la plana i la muntanya, alguns s'hi sedimenten una bona estona a menjar els insectes que volen a certa alçada de terra. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

•

•• • ••• •• • • CF98

DF08

CF97

DF07

Oreneta cuablanca

Trobat (Anthus campestris) És un ocell estival i nidificant força escàs a la comarca. Al terme de Subirats després d'un seguiment força exhaustiu s'ha situat únicament als entorns del cim del Montcau. Li agraden els terrenys ermotats i les zones de garriga ben baixa i esclarissada, als costers d’aquesta muntanya hi troba algun sector amb un ambient favorable. La quantitat d’ocells d’aquesta espècie a Subirats és baixíssima; possiblement una única parella. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

• CF98

DF08

CF97

DF07

Trobat

Piula dels arbres (Anthus trivialis) La piula dels arbres és un migrant escàs però habitual. El pas d'aquest ocell en general l'efectuen sense arribar-se a aturar, tan sols en algunes poques ocasions hem vist piules que restaven sedimentades entorn d'algun bosquet. Sovint es detecten mentre passen volant i emeten unes veus característiques. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Piula dels arbres

Titella (Anthus pratensis) Aquesta és una espècie únicament hivernant. Es tracta d'un moixó molt habitual arreu de la comarca, però sols a l'hivern, els estius van a niar en terres més fredes. El podem situar sobretot a les terres de conreu, allà cerca aliment entre les "males herbes". També són habituals als ermots i en zones de poca vegetació o de predomini arbustiu. A les extensions boscoses no hi acostuma a anar, a no ser que hi hagi bones clarianes. És força abundant a partir del mes d’octubre i fins al mes de març. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Titella

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Cuereta groga (Motacilla flava) És un ocell que habitualment s’observa durant els períodes migracionals. Aquesta és una espècie pròpia dels aiguamolls i zones humides, algun cop l’hem vist sedimentada als entorns del riu Anoia i d’altres vegades l’hem escoltat mentre passa volant. La majoria de vegades no s'aturen si no tenen un entorn favorable, a no ser que els calgui reposar. La cuereta groga és força escassa, en general passen exemplars solitaris o en grupets petits. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Cuereta groga

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) A la cuereta torrentera li agrada viure a prop dels llocs que tenen aigües netes i cristal·lines, entre els seus espais preferits hi té els salts d’aigua. Moltes vegades però, ha de conformar-se en viure als rius mig contaminats o a l’entorn d’altres indrets menors com ara alguna bassa o font. Presenta una densitat baixa, n’hi ha poques i es reparteixen ben disseminades al llarg dels cursos fluvials. Les sequeres estivals fan que desapareguin de molts llocs, per la qual cosa les parelles que nien a Subirats escullen punts on l’aigua s’hi manté tot l’any. Unes quantes parelles doncs, hi són sedentàries. D’altres són hivernants, i per això durant els mesos freds se’n veuen més. Aleshores és possible de situar-ne alguna fins i tot entorn dels conreus o en qualsevol punt on hi hagi aigua, per exemple a les fonts o als tolls que es formen amb la pluja. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• • CF98

DF08

CF97

DF07

Cuereta torrentera

Cuereta blanca (Motacilla alba) Aquesta au és molt coneguda entre els pagesos que treballen la terra. A les nostres comarques hom la coneix més pel nom de pastorella o de pastorella blanca. Una part de la població és sedentària i n’hi ha bastantes que nidifiquen repartides per diverses àrees de Subirats. A prop del lloc on crien, volen zones obertes, amb predomini de la vegetació baixa o dels cultius. Poden fer niu en una gran varietat de llocs; per exemple enmig d’un matoll, a la paret d’un cingle, o en qualsevol construcció humana. També hi ha molts exemplars hivernants, en aquesta època són molt abundants tant a les terres de conreu com als rius i rierols. Els hiverns la població de cueretes blanques augmenta en gran quantitat; quan es llaura un camp sovint n’hi ha moltes que ressegueixen els solcs que les arades han deixat per tal de capturar els petits insectes i cucs que han quedat al descobert. En dies de fred o de bon matí també es deixen veure molt sovint per les vores de la carretera. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• •••

• •• •• •

•

CF98

DF08

CF97

DF07

Cuereta blanca

Cargolet (Troglodytes troglodytes) Aquesta és una espècie força habitual arreu de les zones forestals. No té una densitat poblacional molt alta, però sí que ocupa la major part de terres que tenen una bona cobertura vegetal. El cargolet és un ocell sedentari que nidifica a la majoria de boscos i torrents del terme municipal. En general no es deixa veure gaire, però en canvi té un cant molt fort, lluït i característic. El trobem a totes les quadrícules amb una presència prou notable. Sobretot habita els indrets més frondosos i embardissats, acostuma a estar amagat entre els esbarzers i d'altres arbusts. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

••• ••••••• •••••••• • • • •○ ••

Cargolet

CF98

DF08

CF97

DF07

Pardal de bardissa (Prunella modularis) El pardal de bardissa al Penedès és un ocell hivernant. Els primers arriben cap a l’octubre. Els mesos de novembre, desembre i gener són força abundants. I segons la bonança del temps comencen a marxar al febrer o al març. D'un hivern a l'altre la quantitat de pardals de bardissa que arriben a la comarca pot variar força, possiblement això es deu a les variacions climàtiques que es produeixen als llocs on es reprodueix. A Subirats, els trobem tant en entorns agrícoles com forestals. Això sí, moltes vegades resten ben amagats als racons on hi ha un bon nombre de bardisses que són el seu medi predilecte. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Pardal de bardissa

Pit-roig (Erithacus rubecula) És un ocell sedentari i hivernant. Aquesta espècie des de fa una trentena d'anys s'ha anat expandint pel Penedès com a espècie nidificant, fins aleshores tan sols s'anotava els hiverns. Els sectors més nòrdics del Penedès foren els primers que van ocupar les parelles reproductores. De mica en mica l’àrea on niaven es va anar estenent cap a la resta de la comarca. A Subirats ja fa anys que hi nien, a més hem pogut comprovar que als punts més frescals i humits n'hi ha una bona densitat, per exemple a la majoria de boscos situats en obagues i als torrents més frondosos. A l'hivern hi ha un increment de la població de pit-roig amb exemplars procedents de terres més fredes. En aquesta estació de l’any és un ocell abundant i fàcil de trobar, mentre que durant la reproducció és molt amagadís. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• •○• ••••••• ○• • • • • • ••••• • CF98

DF08

CF97

DF07

Pit-roig

Rossinyol (Luscinia megarhynchos) El rossinyol és una espècie estival i nidificant. Tot i ser un ocell molt conegut resulta força difícil de veure, en canvi el seu cant, els seus reclams i les seves veus ens descobreixen fàcilment la presència de l’au. A partir del mes d'abril van arribant i s'assenten a la major part dels ambients naturals que troben, tot i que mostren una clara preferència per les torrenteres, fonts i altres punts on poden trobar aigua, amb menor densitat també ocupen altres zones de bosc, de garriga, de bardisses en marges dels conreus i fins i tot els jardins d'alguna àrea urbanitzada. Mentre dura l'aparellament i la incubació dels ous canten molt, un cop alimenten als polls ja passen més desapercebuts perquè canten molt poc, estan enfeinats a alimentar la niuada. A Subirats és molt abundant i molt ben distribuït per tot el territori. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• ••••• ••••••• •••••••• ••• ••

Rossinyol

CF98

DF08

CF97

DF07

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) És un ocell sobretot hivernant, però hi ha alguna parella sedentària que es reprodueix a Subirats. Els mesos d’hivern és molt abundant arreu del territori estudiat, sobretot en terrenys rocosos, cingleres i també en construccions humanes com ara cabanes de pastor o masies i fins i tot als nuclis urbans. Amb menys abundància, però igualment amb una presència important, el trobem als espais agrícoles; des de les vinyes fins als petits hortets. Durant els mesos en què es reprodueix la pràctica totalitat d’ocells marxen a criar cap a terres més fredes, tan sols unes poquíssimes parelles es queden a fer niu a Subirats (pensem que unes cinc com a molt). Mentre dura la nidificació la cotxa fumada passa molt desapercebuda, es fan molt amagadisses. Per ara s’ha localitzat una parella que ha niat en una masia una mica derruïda i dues parelles més que ho han fet en unes pedreres. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•

CF98

DF08

CF97

DF07

Cotxa fumada

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) És un ocell migrant, escàs però habitual. En les seves migracions s'acostuma a aturar a les bardisses a cercar aliment. Li agraden els espais oberts on s’hi combina la vegetació baixa amb conreus o amb bosc, tant als sectors de muntanya com a la plana. Al setembre pot quedar-se uns dies a reposar i a recuperar forces per migrar, ja que troba els esbarzers amb mores i altres arbusts amb fruit, i sobretot molts insectes que ronden aquestes plantes. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Cotxa cua-roja

Bitxac rogenc (Saxicola rubetra) El bitxac rogenc és un ocell migrant. Ha estat vist tant al pas primaveral com al de tardor. Les seves observacions són escasses i de pocs exemplars (generalment ocells solitaris o en parella). Pot quedar-se sedimentat uns dies en zones arbustives i de vegetació baixa, també en marges a l'entorn dels conreus. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Bitxac rogenc

Bitxac comú (Saxicola torquatus) És un ocell que el trobem tot l’any, és a dir que és sedentari i nidifica a Subirats. A l’hivern pot realitzar petits moviments per fugir del fred, aleshores en poden arribar uns quants més procedents d’altres terres pròximes on han baixat les temperatures. Aquest és un dels típics habitants de la vegetació de garriga, també el trobem a l'entorn dels conreus i dels ermots. Defuig de les extensions de bosc massa espesses, en canvi qualsevol àrea arbustiva li va bé per nidificar. Sovint es deixa veure a la part més alta de l'arbust, talment com si fes de vigilant del seu territori. Tot i ser un ocell comú i que es troba amb una certa facilitat, en general té una densitat més aviat baixa. Les parelles es reparteixen de forma més aviat esparsa pel territori subiratenc. Després d’hiverns molt freds amb fortes nevades en moren bastants, i els anys següents es nota que la seva presència és menor. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Bitxac comú

x x

• • ••••• •• • • • ••

DF08 DF07

Còbit gris (Oenanthe oenanthe) El còbit gris és un migrant escàs però habitual. A aquest ocell li agraden molt les zones pedregoses amb escassa vegetació. Durant el pas de tardor són una mica més fàcils de trobar perquè els exemplars que migren poden restar sedimentats a la zona per tal de recuperar energies. Sovint es veuen sols o en parella, i com a molt formant un grup familiar. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Còbit gris

Còbit ros (Oenanthe hispanica) El còbit ros és una espècie estival i nidificant. Aquest és un habitant típic de les àrees que tenen la vegetació arbustiva més baixa, just en espais on la garriga sembla més aclarida. Abans era abundant a les terres de conreu, però des de la mecanització agrícola ha desaparegut per complet d’aquests llocs. Durant les darreres dècades aquesta espècie al Penedès ha estat patint una regressió forta i semblava que podia acabar per desaparèixer. Ara s’ha adaptat a altres ambients i encara en podem trobar comptades parelles. S’ha especialitzat en ocupar els territoris després d'haver-se cremat. Quan han passat uns quants anys i la vegetació ha crescut, desapareix del lloc. A Subirats l’hem trobat als entorns del Montcau i de la serra de Riés. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• CF98 CF97

Còbit ros

••

DF08 DF07

Merla roquera (Monticola saxatilis) Aquesta és una espècie estival que alguns anys pot nidificar a Subirats. És un ocell molt escàs, tan sols n’hem trobat una parella als entorns del fondo de mas Granada i del Montcau. Hi ha anys que es reprodueix en terres de Subirats i d’altres ho fa al municipi veí de Gelida; al Roc de Forellac, que està al final del fondo de mas Granada. La merla roquera viu en zones de vegetació baixa on a més hi hagi alguna paret de roca, encara que no sigui massa alta. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• CF98

DF08

CF97

DF07

Merla roquera

Merla blava (Monticola solitarius) Aquest ocell és sedentari i hi ha sis o set parelles que nidifiquen a Subirats. Viu a l’entorn de llocs amb predomini rocós, és a dir en zones on hi hagi penya-segats. En alguna ocasió també pot establir-se a algun edifici vell i ruïnós. Els entorns del castell de Subirats i la zona del coll de Garró (al sud del municipi) són llocs on habitualment hi ha criat. També de forma ocasional s’ha reproduït a can Ros. Les pedreres que hi ha als entorns del coll de la Creu d’Ordal són un altre punt bo (almenys les zones no actives), on també hi ha algunes parelles. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• CF98 CF97

Merla blava

••

•• DF08 DF07

Merla (Turdus merula) La merla és una au nidificant i sedentària. És una de les espècies més abundants, se situa amb certa densitat arreu del municipi. La trobem pràcticament a tots els ambients naturals. Li agraden els llocs que presenten una vegetació prou espessa com per amagar-s'hi. És molt abundant sobretot a les rieres i les torrenteres que travessen les planes cultivades, al bosc, a la garriga, i fins i tot també se'n localitzen algunes en determinades àrees urbanitzades. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

••• ••••••• •••••••• ••••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Merla

Tord (Turdus philomelos) Aquesta és una espècie que té molts exemplars hivernants, i que a l’època de cria minva molt. Els mesos freds de l'hivern hi ha un increment notable de la població de tord amb exemplars procedents de terres més fredes, en aquesta època van molt escopetejats i de seguida fugen. Diríem que a l’hivern els podem trobar a la major part d’ambients naturals, des de les extensions de bosc fins a les zones de conreu. Aquesta espècie des de fa una vintena d'anys s'ha anat expandint pel Penedès com a espècie nidificant, fins aleshores tan sols s'anotava els hiverns. Els sectors més nòrdics del Penedès foren els primers que van ocupar les parelles reproductores. Progressivament es van anar estenent fins arribar a Subirats, actualment hi ha bastants exemplars sedentaris que s’hi reprodueixen. Tot i no presentar una densitat gaire alta cada vegada és més abundant. Per niar ocupa sobretot els indrets més frescals i humits, bé sigui en boscos obacs de muntanya, bé sigui a l’entorn dels boscos de ribera i de la frondositat d’algunes torrenteres. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

•• • ○• • ○ • •○ • ○ CF98

DF08

CF97

DF07

Tord

Tord ala-roig (Turdus iliacus) S'assembla molt a l'espècie anterior, però únicament visita les nostres terres a l'hivern, per tant és hivernant. Li agraden les àrees en les quals es combina un estrat arbustiu o herbaci amb la vegetació arbrada, també els boscos de ribera. Hi ha hiverns (com el 2005-2006) que és molt abundant, d’altres (com el 2006-2007) gairebé no se’n veu cap. Això possiblement respon a la climatologia que fa als països més nòrdics, o a la disponibilitat alimentària que hi troben. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Tord ala-roig

Griva (Turdus viscivorus) La griva és una espècie que té una població sedentària i que també té força individus que ens arriben com a hivernants. Nia als arbres del bosc i amb preferència als que a prop tenen espais més oberts. Els boscos de ribera, o els bosquets que hi ha als entorns de la garriga són un bon lloc per situar-hi algunes parelles. A l'hivern n'arriben alguns estols procedents de terres més fredes, aleshores les grives poden anar en grups força nombrosos i també poden formar estols mixtes junt amb altres túrdids. A Subirats tot i no tenir una densitat alta, sí que la trobem pràcticament arreu del territori. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• • ○•○• • • • ○• • • ○• • •

Griva

CF98

DF08

CF97

DF07

Rossinyol bord (Cettia cetti) El rossinyol bord és un moixó que viu molt lligat als cursos fluvials; des dels grans rius com ara l’Anoia fins a les rases o recs que porten aigua. També el podem trobar a altres zones humides com ara basses o fins i tot a l’entorn d’alguna font. Això sí, el seu caràcter amagadís fa que sempre busqui racons farcits de canyes i canyissos o bé de vegetació arbustiva. A Subirats és relativament abundant, tenint en compte que no s’allunya gaire dels seu hàbitat particular. Hi ha moltes parelles sedentàries que nidifiquen a quasi totes les rieres i torrents. A l’hivern i en èpoques de migracions la seva població augmenta força, però gairebé no es nota perquè és una espècie molt amagadissa que cal reconèixer pel seu inconfusible cant o per les seves discretes veus. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

••• •••• ••• •• ••• CF98

DF08

CF97

DF07

Rossinyol bord

Trist (Cisticola juncidis) És un ocell sobretot estival, per bé que hi pot haver alguna parella que si l’hivern no és massa fred es quedi tot l’any a Subirats. Així per exemple el desembre del 2006 i gener del 2007, que ha estat un hivern molt suau, s’ha anotat una parella al Pas de Piles. La major part de citacions es produeixen durant el període reproductor; a la primavera i estiu. És una espècie que presenta una densitat baixa, però que es reparteix força pel territori subiratenc que li és favorable. Sembla ser que d'un any a l'altre hi pot haver lleugeres oscil·lacions en la seva població. A Subirats el trist es localitza a l'entorn de les zones ermotades, a alguns dels marges que hi ha entre un camp i un altre i a la vora dels pocs conreus de cereal. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• ○○ • • •••• • •• • CF98

DF08

CF97

DF07

Trist

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) Aquesta és una espècie migrant. Durant el pas de tardor és quan s’observa amb major freqüència i quan pot arribar a ser relativament abundant. Acostuma a fer vida a les zones humides, sobretot on hi ha canyes, canyissos o bogues. En especial li agraden els llocs on aquests vegetals tenen la part baixa una mica submergida a l’aigua. A pocs quilòmetres de Subirats hi ha algun any en què la boscarla de canyar hi ha arribat a niar. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Boscarla de canyar

Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) Es tracta d’una espècie estival i nidificant. Quan han d’aparellar-se i durant la reproducció són fàcils d’observar i fins i tot a alguns llocs poden arribar a ser una mica abundants. Passada l'època reproductora, costa bastant de trobar-ne, sembla que de seguida migren cap a latituds més meridionals. Les parelles nidificants s’estableixen sobretot als erms, als marges embardissats que hi ha entre alguns camps i també entre la vegetació baixa de les torrenteres i rierols. A les terres amb garriga o predomini arbustiu hi és present de forma més escassa. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Bosqueta vulgar

x x

• •••• ••• • •• ••• •○ DF08

DF07

Tallareta cuallarga (Sylvia undata) Aquesta és una espècie estival o sedentària, tot depèn del fred que faci a l’hivern. Hi ha exemplars que a l'hivern marxen cap a terres menys fredes, però si l'hivern és suau es solen quedar aquí. Aquesta menuda tallareta en general es deixa veure poc, passa bona part del dia amagada entre els arbustos baixos de la garriga. És un dels típics ocells que nidifica a les zones de vegetació baixa, amb una cobertura bàsicament arbustiva de les muntanyes de Subirats, especialment als llocs que han estat afectats pels incendis forestals. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Tallareta cuallarga

x x x

••• •○ ••• •• DF08

DF07

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) A una part més aviat reduïda i localitzada del terme de Subirats té una fenologia estival i per tant s’hi reprodueix, a la major part del municipi tan sols s’observa com a ocell migrant. A la primavera cal tenir present que alguns dels exemplars que se senten són migrants sedimentats, cal esperar uns dies a veure quins es queden a niar i quins han seguit el seu viatge migratori. Les poques parelles que resten a Subirats per reproduir-se es concentren a la part muntanyosa més oriental; aproximadament a la serra de les Planes i a la serra del Pi de Moió. Ocupen tant les àrees amb predomini arbustiu com els boscos que tenen clarianes o espais oberts al seu entorn. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

x x

○• • ••• •• DF08

DF07

Tallarol de garriga

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) És un ocell sedentari i que nidifica arreu de Subirats. Aquesta és una de les espècies que es presenten més ben repartides per tot el territori, a més té una densitat considerablement alta. Qualsevol espai amb arbusts és ideal per a trobar-ne alguna parella, tant si és en plena garriga, com al bosc, als rierols i a les torrenteres o als marges que separen els camps i els ermots. És un ocell que sol estar amagat entre la vegetació i que es descobreix amb facilitat mercès al seu cant i a les seves veus. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• •○• • • ••••••• ••••••• ••••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Tallarol capnegre

Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) El tallarol emmascarat és un ocell estival. Al Penedès abans n'hi havia una bona densitat, ara és una espècie molt escassa, gairebé sembla extingida. A Subirats tan sols tenim dades d’una zona on fa uns anys es va situar una parella amb indicis reproductors, als entorns del coll de Garró. Per niar escull una zona amb la vegetació baixa on hi hagi alguns arbres isolats, ja sigui en un entorn mig erm mig cultivat, o en un espai més forestal de garriga. A vegades fa niu molt a prop d'un altre ocell amb el qual sembla establir una mena de simbiosi; el capsigrany. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Tallarol emmascarat

○○

Tallarol xerraire (Sylvia curruca) Aquesta és una espècie molt rara i que cal considerar excepcional. Les observacions d’aquest ocell a Catalunya són molt escasses. De fet el tallarol xerraire és un ocell que cria al centre i est europeu, i que habitualment fa les migracions per la part oriental del continent, per la qual cosa aquí es considera més aviat divagant. A Subirats es va poder observar un exemplar durant la migració postnupcial, el 20-9-2005 entre el castell de Subirats i la Torre-ramona. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Tallarol xerraire

Tallareta vulgar (Sylvia communis) Aquesta és una espècie migrant, però hi ha alguna parella que pot ser estival i arribar a reproduir-se a Subirats de forma irregular i esporàdica. El 2005 una parella establerta entre can Vidal i can Ros va mostrar indicis de nidificació força clars. És un ocell molt escàs en aquestes terres. Els seus hàbits amagadissos el fan força difícil de localitzar. Li agraden les zones on hi ha una alternança entre una cobertura arbustiva i arbrada. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• CF98

DF08

CF97

DF07

Tallareta vulgar

Tallarol gros (Sylvia borin) Es tracta d’una espècie que a Subirats es considera com a migrant. El tallarol gros en general és força difícil d’observar, de tota manera a la tardor és habitual a l’entorn dels boscos de ribera i també dels llocs on hi ha alguna figuera. No es descarta que alguna parella pugui arribar-se a reproduir en algun bosc frondós de Subirats, ja que sí que ho fa al proper municipi de Gelida. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Tallarol gros

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) El tallarol de casquet és un ocell força comú a Subirats. Hi ha una nombrosa població d’exemplars sedentaris que nidifiquen repartits per bona part del terme municipal. Les parelles nidificants ocupen els espais frondosos dels rius, les torrenteres i de les obagues. Durant el pas de tardor i a l'hivern augmenta molt la quantitat de tallarols de casquet. D'entre totes les espècies de tallarols que podem trobar a Subirats aquesta possiblement és l'espècie més arbòria, encara que també freqüenta les bardisses a l'època de la seva fructificació. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

••• •○• • •○• ○• • • • • • ••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Tallarol de casquet

Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) És una espècie estival que fa niu a molts llocs de Subirats. Arriben a la primavera i passada la reproducció aviat tornen a marxar. És un ocell molt menut que té un cant característic mercès al qual podem trobar-lo amb facilitat. La majoria de parelles se situen als boscos de pins i a l'entorn d’altres zones forestals arbrades. Amaguen el niu a terra enmig de les herbes, en un raconet ben discret. Hi ha llocs de Subirats on és força abundant, a les planes cultivades és més difícil que hi sigui. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

○○

•••• ○ ••••• • ••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Mosquiter pàl·lid

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) És un ocell molt comú a l’hivern, però hi ha alguna parella que és sedentària i que es reprodueix al territori de Subirats. Les parelles nidificants són molt escasses i se situen als racons més frescos i frondosos de les obages boscanes que hi ha a les muntanyes d’Ordal. Durant el període de les migracions i a l’hivern són molt abundants. En aquesta època es poden trobar a tot arreu; tant als boscos, com als conreus, com en ambients més antròpics, i on arriben a ser més numerosos és a l’entorn dels cursos fluvials. A vegades va en grups junt amb altres petits moixons com ara les mallerengues, els bruels, els reietons i els raspinells. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Mosquiter comú

x x

• ○ ○ ○•

DF08 DF07

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) Es tracta d’un petit moixó migrant, que alguns dies de pas pot arribar a ser força habitual. És força corrent en tots dos passos migratoris. Es deixen veure a l'entorn dels arbres i d'alguns arbusts, on acostumen a caçar petits insectes. Tant el podem trobar a les terres cultivades de la plana com als espais forestals de la muntanya. En general va en grupets poc nombrosos, i es pot associar amb d’altres espècies de mosquiters o de mallerengues. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Mosquiter de passa

Reietó (Regulus regulus) És una espècie hivernant. Tot i no ser molt abundant a l'hivern se'n pot veure algun grupet, sovint van junt amb d'altres espècies d'ocells insectívors que es desplacen d'un arbre a un altre. El podem trobar a qualsevol mena de bosc; tant a les pinedes o alzinars com als boscos de ribera o als petits boscos que hi ha entre alguns conreus. Hi ha hiverns que gairebé no se’n veu cap (per exemple el 2006-2007), mentre que hi ha altres anys que és relativament més comú (per exemple el 2005-2006). Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Reietó

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Bruel (Regulus ignicapilla) El bruel s'assembla molt al reietó, però és sedentari i molt més habitual entre nosaltres. Hi ha un cert nombre de parelles nidificants repartides per totes les zones boscoses del municipi, des dels boscos més espessos i extensos fins als petits nuclis amb uns pocs arbres. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• •○ ••••••• • ••• •••• • CF98

DF08

CF97

DF07

Bruel

Papamosques gris (Muscicapa striata) Es tracta d’una espècie estival. Els exemplars migrants arriben a partir de l'abril i maig, passada la reproducció els darrers s'observen al setembre i octubre. No sembla que hi hagi massa parelles reproductores, en tot cas la seva població nidificant és molt baixa. Es situen a l'entorn de les àrees amb vegetació de ribera, d'algun jardí i de zones forestals obertes, amb pocs arbres. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•• ○ • CF98 CF97

Papamosques gris

○•

DF08 DF07

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) És una espècie migrant. S'observa sobretot durant el pas postnupcial. Hi ha dies en què es poden veure amb una quantitat força nombrosa. Es poden quedar uns dies sedimentats a l'entorn dels arbres i dels arbusts de les àrees forestals i de les zones de cultiu. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Mastegatxes

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) La mallerenga cuallarga és un ocell sedentari que nidifica a la majoria de boscos de Subirats. Tant podem trobar parelles assentades a les petites taques de bosc que hi ha a les planes agrícoles com enmig de les extensions boscoses de les muntanyes. En general escull els indrets on s'hi combina l'estrat arbori amb l'arbustiu. Durant l’època reproductora van en parella, però la resta de l’any s’agrupen en estols que poden ser força nombrosos, de més d’una vintena d’exemplars. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• ○ •• •••••• ••••••• ••••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Mallerenga cuallarga

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus) És un ocell sedentari i nidificant. Alguns dels arbres morts per incendis i que encara resten drets, són un punt habitual en les seves recerques d'aliment, hi troben els insectes que descomponen la fusta. En aquest tipus d’ambient natural hi solen ser abundants. A la resta de zones de bosc n’hi ha una bona densitat. També podem trobar alguna parella prop dels conreus i fins i tot a dins els parcs de les zones urbanes o els jardins de les urbanitzacions. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• •••••• •• •••• ••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Mallerenga emplomallada

Mallerenga petita (Parus ater) D'entre les mallerengues de la nostra comarca aquesta és la que se situa a les zones més altes (respecte el nivell del mar) i als boscos més ben formats. Als boscos la trobem més aviat a les parts més obages, frondoses i fresques. El seu cant característic fa que a la primavera les descobrim amb facilitat. És una espècie sedentària que sobretot nidifica a la meitat oriental de Subirats. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98 CF97

Mallerenga petita

x x

•• ••• ••• •

DF08 DF07

Mallerenga blava (Parus caeruleus) La mallerenga blava és una espècie sedentària i nidificant. Li agrada ocupar les zones forestals més humides, així per exemple la trobem a gairebé totes les vores dels rius, rieres i torrents, a les fonts, a vegades en algun parc urbà, i també a algunes àrees dels boscos que tenen roures i alzines. La seva distribució al terme de Subirats és molt repartida, és un ocell comú però que no arriba a ser molt abundant. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• •• ••••• • •• • •• CF98

DF08

CF97

DF07

Mallerenga blava

Mallerenga carbonera (Parus major) La mallerenga carbonera es pot trobar tot l’any, és a dir que és una au sedentària i nidificant. Possiblement és la més abundant de les mallerengues. La seva població queda molt ben repartida per tot el territori de Subirats. En podem trobar a la majoria d'hàbitats naturals, amb preferència per les extensions de bosc. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•• ••••••• •••••••• ••••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Mallerenga carbonera

100

Raspinell (Certhia brachydactyla) Aquesta és una espècie sedentària i nidificant. És un moixó arborícola, es passa el dia resseguint l'escorça dels troncs i de les principals branques de qualsevol tipus d'arbre. La seva densitat és alta, i per tant és un ocell abundant. Tot i que no la puguem considerar una espècie amagadissa, en general costa una mica de trobar, les veus i reclams que emet són la millor manera de localitzar-lo. Viu a tota mena de boscos; tant si són petits com grans extensions, tant si queden obacs com si són molt assolellats. En general requereix una bona vegetació arbrada, en espais de predomini arbustiu, o als conreus (arbrats) sols s'hi observa de forma molt ocasional. En l’anàlisi d’un centenar aproximat d’egagròpiles d’òliba s’hi han trobat restes òssies de 1 exemplar de raspinell que hauria estat depredat per l’òliba. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• ○○ • • ••••••• ••••••• ••••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Raspinell

Teixidor (Remiz pendulinus) És un ocell força escàs i que el trobem de forma molt localitzada a les vores d’algun tram del riu Anoia. A Subirats hi té una presència estival, excepcionalment és un dels pocs llocs del Penedès on s’hi localitza nidificant. És força discret i sovint ens passa desapercebut mentre es mou per la part alta dels arbres que formen el bosc de ribera. Hi ha unes poques parelles, potser dues o tres, que es reprodueixen al municipi. En general ho fan als àlbers, als pollancres o als freixes que han arrelat a prop del riu. El seu niu és una veritable obra d’art, el nom de teixidor li ve del fet que sembla teixit amb matèries diverses d’origen vegetal. És un niu que queda penjat d’una branca prima talment com si fos un mitjó estès a assecar. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•• CF98

DF08

CF97

DF07

Teixidor

101

Oriol (Oriolus oriolus) L’oriol és un ocell estival. Els primers arriben cap a meitats d'abril, nien, i a l’agost i setembre emprenen les migracions i s'observen els darrers. El seu ambient predilecte són els boscos de ribera, però també ocupen d'altres zones com ara boscos de pi, zones amb vegetació baixa combinada amb alguna clapa arbrada i els entorns dels conreus. A Subirats és un ocell comú, en trobem unes quantes parelles repartides de forma bastant esparsa. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Oriol

x x

••• ••• • ••••• • ••

DF08 DF07

Botxí (Lanius meridionalis) Aquesta és una espècie sedentària i nidificant. Tot i això pot realitzar petits moviments de caire dispersiu dins d’una àrea força reduïda. Així per exemple a l’hivern el podem trobar a alguna zona agrícola, mentre que durant la reproducció sol mantenir-se en extensions de brolles, garrigues o màquies. La densitat que presenta és baixa, n’hi ha molt poques parelles, com a molt quatre o cinc, que se situen en terres de muntanya baixa als entorns de la Serra de Riés i del coll de la Creu d’Ordal. És una espècie que està en regressió. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•○ CF98 CF97

Botxí

102

○•

DF08 DF07

Capsigrany (Lanius senator) És un ocell molt similar al botxí, però té una fenologia estival. Hi ha unes quantes parelles que es reprodueixen a Subirats, tenen uns territoris força separats entre ells. A aquest ocell li agraden les àrees obertes de la garriga i també dels camps conreats o dels ermots. Els esbarzers i els aranyoners, presents a algunes zones de la plana, els visita amb certa assiduïtat, ja que li fan de rebost. Hi guarda les seves preses (insectes i altres animalons petits com ara alguna cria de sargantana) clavades a les punxes. Tant al Penedès com al terme de Subirats el capsigrany té una densitat bastant baixa. Calculem que en total hi pot haver a l’entorn d’una quinzena de parelles. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• • CF98 CF97

Capsigrany

x x

• •• • ••

DF08 DF07

Gaig (Garrulus glandarius) El gaig és sedentari i nidificant. Aquest és el típic còrvid del bosc, sovint el descobrim pels seus crits d'alarma. Durant el dia es desplaça força i es deixa veure per qualsevol punt; al bosc, a la garriga, prop dels conreus, etc. A l’hora de fer niu busca un racó discret i tranquil d’alguna àrea boscosa, tant si és un bosc esclarissat com si és una massa boscosa frondosa i espessa. A Subirats és un ocell força freqüent, tot i no presentar una densitat alta. En l’anàlisi d’una egagròpila de duc que es va recollir a una balma, s’hi han trobat restes òssies d’un gaig que hauria estat depredat per aquest gran rapinyaire.

• •• •••• • ○ •••••• • • ○○ •• CF98

DF08

CF97

DF07

Gaig

103

Garsa (Pica pica) És una espècie sedentària que es reprodueix a molts sectors de Subirats. A aquest còrvid el localitzem a l'entorn de les àrees habitades i de les terres de conreu. És un ocell que s’estén a gairebé totes les contrades del municipi, tan sols el trobem a faltar a les grans extensions forestals.

• • ••• ••••• ••• ••• ••• • CF98

DF08

CF97

DF07

Garsa

Gralla (Corvus monedula) La gralla podria haver-se extingit a Subirats i el Penedès. Fins fa una trentena d’anys era un ocell habitual, però de mica en mica han anat minvant i minvant fins a desaparèixer. Les darreres observacions es van produir entre la Granada i Can Cartró fa uns deu anys. D’aleshores ençà no tenim constància que s’hagi tornat a veure cap altra gralla a Subirats. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

∇ Gralla

104

CF98

DF08

CF97

DF07

Corb (Corvus corax) És un ocell sedentari i nidificant a Subirats. D’uns deu o quinze anys cap aquí la seva població al Penedès està davallant de forma bastant accentuada. A Subirats és molt escàs, cada vegada més. Hi ha una parella que algun any s’ha reproduït als entorns del castell, i una altra que podria haver desaparegut i que hauria estat establerta a la serra de les Planes fins fa molt pocs anys. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Corb

○

DF08 DF07

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) L’estornell vulgar és un ocell que té una població sedentària, i que a l’hivern augmenta considerablement la seva població mercès a l'arribada de molts exemplars procedents del nord. Durant els mesos hivernals solen formar estols molt nombrosos que fan una vida gregària. Hi ha bastantes parelles que es reprodueixen a la teulada de les cases, les masies, els xalets i d’altres edificis i construccions. També n’hi ha algunes que poden fer niu en forats dels arbres. L’estornell vulgar és una espècie que des de fa una trentena d’anys s’ha anat expandint. De ser un ocell molt rar i estrany com a nidificant ha passat a ser molt abundant. Aquest creixement ens ha arribat a partir de poblacions europees. Aquesta espècie i l’estornell negre són molt semblants, de fet són espècies tan properes biològicament que fins i tot i hi ha exemplars que hibriden. Per aquesta raó a vegades ens ha resultat difícil de diferenciar una i altra espècies.

• ••• ••••• ••• ••• ••• • CF98

DF08

CF97

DF07

Estornell vulgar

105

Estornell negre (Sturnus unicolor) És un ocell sedentari, per bé que també pot realitzar alguns moviments de tipus migratori. Hi ha bastantes parelles que fan niu a les teulades i forats de tota mena d’habitatges, tant als urbans com als d’entorns rurals. També poden ocupar forats dels arbres. En general per nidificar ho fan concentrats en colònies que poden ser petites o de certa mida. L’estornell negre és una espècie que fins fa una trentena d’anys no era coneguda al Penedès ni gairebé a Catalunya. De manera paral·lela i similar a l’estornell vulgar, de mica en mica van anar establint-se parelles per la zona occidental, procedents de les terres de l’Aragó. Aviat van ocupar les planes de Lleida i es van estendre com una taca d’oli fins arribar aquí. Tal i com dèiem en l’espècie anterior l’estornell vulgar i el negre són molt semblants. Hi ha exemplars que hibriden i en sorgeixen poblacions que són difícils de dir a quina de les dues espècies s’acosten més. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• CF98 CF97

Estornell negre

• ••• • •• •

•• DF08 DF07

Pardal (Passer domesticus) Aquesta espècie també va molt lligada a les àrees habitades. Nia sobretot en construccions humanes dels pobles i barriades. També pot fer niu a les masies, a les granges i en d’altres edificis on hi hagi una certa activitat humana. En general no s’allunya molt dels ambients antròpics, i sol visitar els conreus propers al seu punt de cria per tal de trobar aliment. És sedentari i de costums gregaris. Tot i ser un ocell molt abundant, des de fa uns quants anys s’ha notat una regressió en les seves poblacions.

• ••••• ••••• • •••••••• •• ••

Pardal

106

CF98

DF08

CF97

DF07

Pardal xarrec (Passer montanus) És un ocell sedentari, i sembla que hi ha un cert increment de les seves poblacions amb l’arribada d’exemplars hivernants. Viu força lligat als entorns agrícoles, sobretot el trobem a les vinyes i altres conreus que no han estat llaurats, també als camps en guaret i als erms. Durant l’època reproductora tot i no ser molt abundant, és un ocell comú. Durant els mesos d’hivern són més abundants, i solen formar estols que poden arribar a ser de més d’un centenar d’ocells. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

• •••• •••• •• •• • CF98

DF08

CF97

DF07

Pardal xarrec

Pardal roquer (Petronia petronia) Aquesta és una espècie sedentària que realitza petits desplaçaments que ni tan sols es poden considerar migracions. De fet durant els mesos de la nidificació solen mantenir-se a prop del punt on tenen el niu, mentre que a l’hivern es poden dispersar per les planes conreades. Per niar busquen esquerdes i forats que troben a les parets dels penya-segats. A Subirats hi hem trobat alguna colònia de reproducció ubicada en punts molt localitzats. Per exemple a l’entorn d’una dotzena de parelles fan niu a una balma prop del coll de Garró, a l’extrem sud del municipi. Un altre petit focus reproductor se situa a les terres de conreu prop d’Espiells, en concret aprofiten nius vells d’abellerol. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• CF98 CF97

Pardal roquer

○•

DF08 DF07

107

Pinsà (Fringilla coelebs) Aquesta és una espècie hivernant, però hi ha alguna parella sedentària que es reprodueix als boscos més frescos i alts de la serra de les Planes. En tot cas molt poques parelles, nosaltres per ara n’hem trobat una que ha mostrat uns certs indicis de nidificació. De fet és un ocell que nia amb normalitat a la serralada Prelitoral penedesenca, i aquí a la serralada Litoral ho fa de forma escassa i esporàdica. A la tardor la població d'aquest ocell comença a augmentar, ja que n'arriben molts de procedents del nord. Durant els mesos d’hivern el pinsà esdevé l’ocell més abundant de Subirats, sobretot se’l pot observar a les terres agrícoles on encara hi ha herbes per llaurar. Pot formar estols de centenars d’ocells. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• ○

CF98 CF97

DF08 DF07

Pinsà

Pinsà mec (Fringilla montifringilla) És una espècie hivernant molt escassa i difícil d’observar. Hi ha hiverns que no se’n veu cap ni un, en d’altres pot ser un xic més fàcil de trobar-ne. En general va associat a estols d’altres ocells fringílids i passa desapercebut entre les altres espècies. Les citacions d’aquesta espècie es produeixen en terres de conreu i erms. Durant l’hivern 2005-2006 l’hem citat a prop del Maset del Lleó i de Sant Joan Salerm. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Pinsà mec

108

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Gafarró (Serinus serinus) El gafarró és un ocell sedentari que nidifica a la major part del terme de Subirats. Passat el període reproductor s'agrupa en estols als quals s'hi afegeixen exemplars hivernants i acostuma a cercar aliment entre les "males herbes" dels ermots i de les margedes. Es tracta d'un fringílid abundant que amb major o menor densitat, a l'època de cria ocupa pràcticament tots els ambients naturals. El podem situar a les pinedes, entorn de la garriga, a les terres de cultiu, als boscos de ribera i fins i tot també a algunes àrees urbanes. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• •○• • • ••••••• ○• • • • • • • •••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Gafarró

Verdum (Carduelis chloris) El verdum és un ocell sedentari. Hi ha un bon nombre de parelles que es reprodueixen arreu del municipi. En general el podem situar a prop d'àrees obertes. Fa niu en arbres del bosc, als entorns de la garriga o dels conreus, i també és força habitual als arbres dels parcs i jardins de les poblacions i barriades. Aquesta espècie és força abundant. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

••••• •••••• •••••••• •• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Verdum

109

Cadernera (Carduelis carduelis) És una espècie que compta amb una nombrosa població sedentària, a més hi acostuma a haver un bon contingent d’exemplars hivernants. Durant els mesos en què es reprodueixen en situem algunes parelles repartides de forma bastant homogènia per tot el territori de Subirats. Tan sols la trobem a faltar enmig de les grans extensions boscoses. La seva principal font d'alimentació són les llavors d'algunes plantes, sobretot els cards, per això quan aquestes plantes han fructificat es passen bona part del dia als ermots i a les vores dels camps i dels camins. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

• ••••• ••••• • ○• • • • • • • ••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Cadernera

Lluer (Carduelis spinus) Aquesta és una espècie únicament hivernant. Hi ha anys que en vénen molts, com a l’hivern 2005-2006, en canvi altres hiverns són molt escassos. És un ocell que acostuma a reunir-se en estols junt amb pinsans i caderneres. El trobem a les vores dels camps, als ermots, i en general a qualsevol dels llocs on hi creixen herbes ruderals. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Lluer

110

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Passerell (Carduelis cannabina) El passerell és un ocell que té una petita població sedentària. Passada l'època de cria arriben bastants hivernants que incrementen notablement la població de passerells de Subirats. Aquests mesos més freds es concentren en estols, generalment força nombrosos, i volten d'un lloc a l'altre a cercar aliment, sobretot per les terres de conreu. Hi ha uns pocs nuclis on es concentren les parelles reproductores, diríem que formen una mena de petita colònia a l'entorn d'uns d'arbustos. Aquestes agrupacions de nidificants es situen en extensions de vegetació baixa, sobretot en àrees on hi predomina el garric i la gatosa. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•• CF98 CF97

Passerell

DF08

○•

DF07

Trencapinyes (Loxia curvirostra) Aquesta és una espècie que s’observa de forma irregular. Hi ha algun any que n’hi ha una irrupció i fins i tot pot arribar a reproduir-se als boscos de Subirats, en tot cas és molt poc habitual com a ocell nidificant. Quan acostuma a ser una mica més habitual és a finals d’estiu, aleshores realitzen moviments dispersió i els podem trobar a algun bosc de pins. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

○ CF98

DF08

CF97

DF07

Trecapinyes

111

Durbec (Coccothraustes coccothraustes) Es tracta d’una espècie hivernant. En general és escàs i difícil de veure, però hi ha hiverns com el 2005-2006 que va ser força abundant. Aquestes variacions entre uns anys i altres es produeixen per factors d’aliment i de climatologia. A Subirats s’ha observat sobretot als boscos de ribera i també a l’entorn dels llocs on hi ha lledoners, ja que li agraden molt els fruits d’aquests arbres.. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Durbec

Verderola (Emberiza citrinella) Aquesta és una espècie hivernant molt escassa i difícil d’observar. Hi ha molts hiverns que no se’n veu cap per aquestes terres de la plana penedesenca, en canvi a la serralada Prelitoral hi sol ser amb més assiduïtat. A Subirats tan sols s’observa de forma esporàdica. El 5-3-2005 es va observar a l’entorn d’un erm proper a la riera de Lavernó al seu pas per Sant Pere de Lavern. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Verderola

112

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Gratapalles (Emberiza cirlus) El gratapalles és un ocell sedentari, que a l’hivern sol experimentar un lleuger augment poblacional mercès a l’arribada d’exemplars procedents del nord. Li agraden molt els entorns de les terres conreades o ermotades. també en podem trobar tant a la garriga com al bosc si a prop hi tenen algun camp o espai obert. Les bardisses que es formen a les separacions entre dos cultius són els llocs on més sovint podem trobar-los. Aquesta és una espècie relativament abundant i força ben distribuïda pel territori subiratenc. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

•

○○ • • ••••• ○ ••••• ••• •• CF98

DF08

CF97

DF07

Gratapalles

113

Sit negre (Emberiza cia) Sobretot és una espècie hivernant, però hi ha unes poquíssimes parelles que són sedentàries. A l’hora de nidificar li agraden molt els llocs on hi ha la vegetació baixa pròpia d’una màquia, alguna àrea un xic rocosa on hi trobi arbusts o algun sector de bosc amb clarianes. També el podem trobar entre la vegetació que apareix uns anys després d'un incendi forestal. En general doncs, durant el període reproductor és escassíssim i queda reclòs a determinades zones forestals. A partir de la tardor hi ha una bona arribada d’exemplars hivernants que es reparteixen per les planes agrícoles. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

○ ○ CF98

DF08

CF97

DF07

Sit negre

○

Repicatalons (Emberiza schoeniclus) El repicatalons a Subirats és una espècie hivernant. En general és força nombrós, però passa molt desapercebut. És un ocell típic de les zones humides, en especial li agraden els llocs on hi ha bogues i canyissars. Sovint però, de dia es dispersen per les contrades de l’entorn, sobretot van als terrenys erms que tenen una bona cobertura herbàcia. Al vespre es reuneixen a les joques, que a Subirats són a la riba del riu i d’alguna riera. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Repicatalons

114

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Cruixidell (Emberiza calandra) Aquesta és una espècie que ha desaparegut de la major part del Penedès. Abans el podíem trobar arreu de la comarca, han desaparegut just quan s'ha anat imposant el sistema de treballar la terra de forma més mecanitzada i més intensiva. Ara tan sols el trobem a alguna zona cultivada amb cereal, a algun erm o a alguna garriga. A Subirats gairebé no en queda cap. És una au sedentària, que pot augmentar un xic la població amb l’arribada d’exemplars hivernants. Espècie conservació especial Estrictament protegida Protegida Espècie protegida

79/409/CEE conservació aus 82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

○○ CF98

DF08

CF97

DF07

Cruixidell

Espècies exòtiques Cada vegada és més habitual de trobar algunes espècies pròpies d’altres continents que han estat portades a casa nostra per viure engabiades. En alguns casos aquests ocells són alliberats, o bé per altres causes arriben als nostres boscos. Alguns no s’adapten i moren aviat, però d’altres sí. Al Penedès s’han localitzat un bon nombre d’espècies d’aquest tipus. A Subirats durant el període de realització del present treball hi hem observat una espècie.

Cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus) Aquesta espècie és al·lòctona. De tant en tant s’observen exemplars que han escapat de la vida en captivitat i semblen adaptats al territori local, alguns poden sobreviure un temps llarg. El 28-4-2006 es va observar un exemplar als entorns del Coll de la Creu d’Ordal.

115

ELS MAMÍFERS El grup dels mamífers és el segon més nombrós d’entre els vertebrats presents a Subirats. Han estat localitzades 35 espècies diferents al municipi. Hi trobem diferents ordres com ara els insectívors, els quiròpters, els lagomorfs, els rosegadors, els ungulats artiodàctils i els carnívors. Els insectívors comprenen les diferents espècies d’eriçons i de musaranyes. D’entre els quiròpters hi ha tots els ratpenats, que de fet són bastantes espècies. Els lagomorfs són la llebre i el conill. De rosegadors també n’hi ha una bona varietat que comprèn tres menes de ratolins, dues classes de rates, el talpó, la rata d’aigua, la rata cellarda i l’esquirol. D’ungulats sols hi ha el porc senglar, per bé que en algun moment podríem pensar que hi ha possibilitats que també arribi el cabirol. Finalment entre els carnívors hi destaca la presència de la guineu, la fagina i el toixó com a més abundants (tot i que no n’hi ha gaires), però també n’hi ha d’altres com ara la menuda mostela o l’esquerp gat mesquer. El grup dels mamífers és força complex i amb hàbits molt diferents, així doncs a l’hora de realitzar les recerques al camp es fa necessària la utilització de tècniques molt diverses i l’ús de metodologies força variades. Per tal de recopilar informació sobre els mamífers en les sortides de camp s’han planificat i seguit diverses estratègies: 1- En primer lloc s’ha utilitzat l’observació directa. I per tant s’ha pres nota de tots els mamífers que s’observaven. Per tal d’obtenir millors resultats ha estat necessari fer sortides destinades a la cerca de mamífers. Així per exemple s’han fet caminades al capvespre, a la nit o a la matinada, que és quan per exemple les guineus i altres mamífers són més actius. També s’han fet recorreguts amb vehicle pels camins i carreteretes per sorprendre’ls en creuar aquestes vies. Per tal de buscar ratapinyades ha estat necessari de fer sortides a les coves i avencs que hi ha al terme de Subirats. 2- A les carreteres s’ha estat a l’aguait de trobar exemplars atropellats. Aquesta és una font que també proporciona dades sobre alguns mamífers habituals i també sobre els més difícils de trobar. Així per exemple els eriçons diríem que es troben més vegades atropellats que no pas vius. 3- Els caus i refugis que utilitzen alguns animals també ens indiquen la seva presència. Un exemple ben clar és el del talpó; els seus caus característics ens descobreixen les seves àrees d’alimentació. 4- Les restes d’aliment que es troben pel bosc, o en certs refugis també ens evidencien quins animals viuen en aquell entorn. Així per exemple les pinyes que menja l’esquirol, el ratolí de bosc o la rata negra, ens donen pistes sobre aquestes espècies, ja que cadascuna les rosega de forma diferent. 5- Els excrements són un altre dels elements que ens aporten bastanta informació. Sovint a més de poder veure restes del que s’ha consumit ens poden donar evidències sobre la presència d’algunes espècies. Les latrines del toixó per exemple són inconfusibles. La fagina i la guineu també marquen el seu territori amb excrements molt característics. A més en alguns casos simplement la detecció de marques olfactives territorials ja pot indicar la presència recent de l’espècie, en concret les guineus s’hi reconeixen fàcilment. 6- Les petjades són un dels elements que més informació aporta. En podem trobar de marcades a la sorra o a la terra seca i també podem trobar petjades marcades al fang. Així doncs, després d’uns dies de pluja cal estar atents quan passem pels llocs on hi travessa un rierol o una rasa, també és bo de visitar els punts d’aigua com ara fonts i basses. En alguns casos a més de les petjades podem trobar altres rastres; per exemple als llocs de fang a vegades hi podem veure les empremtes que ha deixat un senglar al revolcar-s’hi, i si 116

mirem pels voltants és probable que hi hagi algun arbre amb la soca bruta de fang, ja que segurament s’hi han anat a gratar després del bany de fang. 7- L’anàlisi de restes òssies d'animals morts i d’egagròpiles és un altre mètode per localitzar alguns mamífers, en concret ratolins, musaranyes i talpons. Aquests micromamífers són l’aliment d’algunes aus nocturnes, i en les restes que han deixat hi trobem cranis i ossos que ens donen informació sobre quins mamífers hi ha pels entorns. 8- En alguns casos s’han realitzat captures per tal de determinar amb precisió la classificació d’espècies molt similars. En concret s’han utilitzat diverses metodologies per capturar ratapinyades, ja que hi ha espècies que són molt semblants entre elles. Fins i tot s’han marcat alguns exemplars amb anelles especials per a quiròpters. Això ha estat fet en col·laboració amb la Universitat de Barcelona que fa un programa de seguiment de la biologia, la dinàmica poblacional i les migracions de determinades espècies. 9- Finalment s’han fet escoltes al vespre i a la nit, per exemple per detectar les guineus quan estan en zel. En el cas dels quiròpters també s’han fet escoltes i enregistraments d’ultrasons amb l’ajuda d’un aparell específic per recollir freqüències auditives d’aquests ultrasons que l’orella humana no sent. El material que s’ha enregistrat a moltes zones de Subirats ha estat analitzat en un laboratori acústic i ha permès obtenir moltes dades sobre la presència de ratapinyades. L’extensa varietat de mamífers que trobem a casa nostra permet en certa mesura que hi hagi una complexa xarxa ecològica. Pensem per exemple en els quiròpters que juguen un paper importantíssim a la natura. Normalment cada animal ha de consumir entre 100 i 300 insectes cada nit, sobretot mosquits. Així doncs, l’enorme feina que estan fent en eliminar aquests insectes ens evita i ens protegeix de malalties que poden transmetre els mosquits. Aquesta, entre d’altres, és una de les raons que han impulsat a declarar totes les espècies de ratpenats com a estrictament protegides per la normativa comunitària europea. Altres mamífers, com són els carnívors, impedeixen la proliferació de les poblacions d’altres animals menors, en especial dels rosegadors. Els mamífers fins fa pocs anys s’han vist abocats a una persecució força generalitzada. Lluny de la cacera respectuosa i lligada al complement alimentari que suposava per als pagesos d’abans, ara hi ha qui mata per matar. Sense cap mena de respecte, ni cap mena de consideració, es malmet la fauna del nostre territori. Tenim constància de mort d’espècies per tret, amb paranys, llaços, i fins i tot per enverinament. No caldria dir-ho, però algunes d’aquestes pràctiques estan prohibides. Altres impactes ambientals han colpit de manera diversa la nostra fauna. Els canvis en el tipus d’agricultura, la desaparició de marges de pedra seca i la manca de respecte per la llera dels rius en són algunes mostres. Una de les problemàtiques que més afecten a la fauna de Subirats és el fet que el territori queda partit per diverses infraestructures. La construcció de nombroses vies de comunicació ha estat un dels pitjors impactes pel municipi. L’autopista, la via del tren i la via del tren d’alta velocitat tallen el territori d’una forma extremadament agressiva i barroera. Aquestes tres construccions, que en alguns trams van costat per costat, suposen una barrera pel territori i sobretot per a la fauna terrestre. La franja de ciment d’aquestes vies en general és infranquejable per la majoria de mamífers. L’autopista és precintada a banda i banda per una tanca metàl·lica que no permet el pas dels mamífers de mida mitjana i gran. Tan sols poden traspassar d’una banda a l’altra per sota dels ponts quan hi ha un torrent o un riu. Hem visitat la majoria d’aquests passos i realment estan plens d’entrebancs. Per exemple el torrent del Bou, quan travessa aquestes tres 117

obres, abans d’arribar a la riera de Lavernó, ha de fer-ho per tres túnels enllaçats llarguíssims, de més de 100 metres. Els porcs senglars i altres animals no s’hi atreveixen. Diríem que els corredors biològics que enllacen les muntanyes d’Ordal amb les planes de la depressió Prelitoral a Subirats es veuen tallats per una barrera gairebé insuperable. L’impacte d’altres vies del municipi és molt menor. El problema de la contaminació afecta sobretot els ratpenats. Algunes espècies tendeixen a l’extinció. Els insecticides han fet molt de mal, ja que contaminen (a vegades mortalment) l’únic aliment d’aquests mamífers voladors. Un altre dels factors que han propiciat la seva minva ha estat la major afluència de gent a les coves, i sobretot quan hi ha casos de visitants poc respectuosos i que causen molèsties als ratpenats. Així per exemple hem de denunciar les contínues bretolades que es produeixen a l’avenc d’Ordal conegut també com la cova de la Creueta, l’avenc de Subirats o simplement com l’Avenc. Hi hem trobat restes de fogueres enceses a l’interior de la cova, abocaments de deixalles... Tot plegat pertorba la pau del lloc i produeix efectes negatius sobre la fauna cavernícola. I tal com dèiem abans, la regressió o la desaparició dels ratpenats poden portar conseqüències molt greus per al conjunt de la natura i dels humans. En un altre ordre de coses hem de lamentar l’extinció a nivell local, comarcal o nacional d’espècies que també tenien el seu paper entre la biodiversitat del nostre entorn. Un dels casos més clars és el del llop. Fa un grapat d’anys que es van extingir del Penedès i també de Catalunya. Aquest era el gran depredador, pràcticament l’únic que podia regular les poblacions de porcs senglars. El comportament força nòmada d’aquests animals sumat a altres informacions com ara les nombroses llegendes que se n’expliquen són un clar indici sobre la presència de llops al Penedès i a Subirats fa algun centenar d’anys. Les polítiques una mica més conservacionistes que estan tirant endavant alguns països han permès que es parli de l’arribada al Pirineu català d’algun llop procedent dels Apenins. El cas del linx podria ser similar al del llop, amb la particularitat que sempre ha estat molt més escàs i més difícil de detectar. En aquest cas se’ns fa més complicat parlar de la presència del linx a Subirats; és molt possible que fa molts anys n’hi hagués hagut algun, però s’hauria extingit al Penedès, i a nivell mundial segueix en greu perill d’extinció. La llúdriga és un altre dels mamífers extingits a Subirats, en aquest cas però, la desaparició s’hauria produït de forma més recent, a meitats del segle XX. Dos factors n’haurien estat la conseqüència; la caça i la contaminació de l’aigua dels rius. Aquest mamífer que té una vida lligada als rius era habitual a diferents zones del Penedès, en concret a l’Anoia n’hi havia hagut. Quan el curs fluvial de l’Anoia era net, i estava poblat per peixos, les llúdrigues hi feien vida. La implantació d’indústries més contaminants va convertir el riu en una claveguera, els peixos van morir i les poques llúdrigues que havien sobreviscut a la caça van anar morint o marxant cap a rius no contaminats. D’uns anys ençà hi ha una voluntat per millorar la qualitat dels nostres rius, que a l’Anoia s’ha començat a notar, poc, però sembla que mica en mica es depura més. Per altra banda a Catalunya s’han endegat diversos programes de reintroducció de les llúdrigues que estan anat bé. Per tot plegat, volem ser optimistes i pensar que en un futur no massa llunyà tornarem a gaudir d’un riu Anoia net, ple de peixos, i que hi tornarà a haver alguna llúdriga. La presència del turó o fura també sembla evident, però en l’actualitat estaria extingida. Fins no fa massa anys encara se’n podia trobar alguna per Subirats, i és possible que encara en quedin pel Penedès. En tot cas n’hi ha molt poques. Aquest animal era utilitzat per alguns caçadors per fer sortir els conills del cau. En l’actualitat també se’n crien de domèstiques com a animals de companyia. En estat salvatge però, sembla ser que en queden unes quantes a diverses zones forestals de Catalunya. La 118

cacera per una banda i per l’altra la desaparició d’habitats adequats està propiciant la tendència a la seva extinció. Un cas ben diferent és el del cabirol. Aquest mamífer que al Penedès s’havia extingit fa bastants anys, ara després d’importants reintroduccions sembla recuperar-se, i ja se n’han vist a diferents zones forestals de la comarca. De Subirats no tenim cap notícia que ens indiqui que se n’han tornat a veure. Però sí que n’hi ha en zones properes i al mateix Penedès; a la serralada Prelitoral als municipis de Pontons, la Llacuna i Mediona, i fins i tot més cap a la plana a Llorenç del Penedès o a Torrelles de Foix. Així doncs, no ens ha d’estranyar que ben aviat es torni a parlar del cabirol a les muntanyes d’Ordal (si aconsegueixen travessar les infraestructures implantades), on sense cap mena de dubte hi poden trobar un ambient natural favorable. Finalment hem de referir-nos al visó americà. Aquesta és una espècie que es cria en algunes granges per tal de fer-ne abrics de pell. S’ha donat el cas que s’han escapat animals i s’han adaptat a la vida salvatge dels boscos catalans. Al Penedès ja se n’ha trobat algun. A Subirats no en tenim constància. En tot cas aquesta espècie ha portat problemes (malalties infeccioses, reducció o eliminació de recursos alimentaris, etc.) al visó europeu, que és l’espècie pròpia del nostre continent.

Eriçó clar (Atelerix algirus) No és una espècie molt abundant però sí que la podem trobar puntualment a diferents sectors de Subirats. Malauradament les citacions són d’exemplars atropellats. És una espècie que sol passar el dia amagada en racons discrets, per exemple al bosc de ribera o als marges plens d’arbustos que hi ha entre alguns camps. En vam trobar un d’atropellat a prop de ca l’Escuder i un altre a prop del torrent del Bou. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Eriçó clar

119

Musaranya comuna (Crocidura russula) Ha estat detectada en una quantitat força alta a diferents llocs en egagròpiles d’òliba i d’algun altre rapinyaire nocturn. També s’han trobat uns quants exemplars que havien mort recentment. Les guineus i altres depredadors les cacen i quan proven de menjar-se-les les abandonen perquè les musaranyes tenen un mecanisme defensiu que allibera algun producte químic repel·lent. En concret tenen unes glàndules repartides per diferents llocs del cos que els hi serveixen per detectar-se entre elles quan busquen parella, però que desprenen una forta olor. Aquest petit mamífer és força comú a Subirats i possiblement ocupi la major part del municipi. La seva localització és dificultosa i per tant creiem que està més estesa per tot el territori. En l’anàlisi d’un centenar aproximat d’egagròpiles d’òliba s’hi han trobat restes òssies de 155 exemplars de musaranya comuna que haurien estat depredats per l’òliba.

CF98

DF08

CF97

DF07

Musaranya comuna

Musaranya nana (Suncus etruscus) És un dels mamífers més petits del món, pesa menys de tres grams. És poc abundant, i força difícil de localitzar. En l’anàlisi d’un centenar aproximat d’egagròpiles d’òliba s’hi han trobat restes òssies de 16 exemplars de musaranya nana que haurien estat depredats per l’òliba.

CF98

DF08

CF97

DF07

Musaranya nana

120

Ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) És una espècie força comuna tot i no arribar a ser abundant. Sembla ser que darrerament pateix una disminució dels seus efectius poblacionals. De dia el trobem reposant a tot un seguit de refugis com ara coves, avencs i edificacions abandonades. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat de ferradura gran

Ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros) Aquesta és una espècie bastant comuna a Subirats. Es situa sobretot a l'entorn de zones arbrades com són les pinedes o el bosc de ribera. El ratpenat de ferradura petit cerca refugi en masos deshabitats, allà hi poden formar petites colònies de cria. També se'l pot trobar en coves i avencs. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat de ferradura petit

121

Ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) Aquesta és una espècie bastant escassa a Catalunya i que sembla en regressió. Tan sols disposem d’una citació a un avenc proper al coll de la Creu d’Ordal. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat de ferradura mediterrani

Ratpenat d'orelles dentades (Myotis emarginatus) El ratpenat d’orelles dentades és una espècie més aviat escassa. Sol passar l’hivern a determinades cavitats, mentre que la resta de l’any s’acostuma a refugiar en edificacions abandonades o en ruïnes. L’hem trobat mercès al detector d’ultrasons a la riera de Lavernó al seu pas pels entorns de cal Pere de la Mina. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat d'orelles dentades

122

Ratpenat de natterer (Myotis nattereri) Aquesta és una espècie que tot i no ser molt abundant es troba repartida per diversos refugis com ara coves, avencs. També l’hem trobat regularment fins i tot al túnel que es forma quan un torrent travessa per sota les vies del tren. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat de Natterer

Ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri) Aquesta és una espècie típicament de bosc. De dia s’amaga en fissures dels arbres. El ratpenat nòctul petit és molt escàs i difícil de trobar. Mercès als enregistraments d’ultrasons n’hem localitzat als boscos propers al coll de la Creu d’Ordal. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat nòctul petit

123

Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus) És un dels ratpenats de mida gran que a l’estiu se sol observar volant per sobre de les poblacions. Caça insectes voladors a una certa alçada, sempre per damunt dels arbres o de les cases. Aquesta espècie tant es pot refugiar en escletxes o sota les teules d’algunes edificacions humanes com en fissures de les cingleres. Tot i ser un animal que de dia no s’amaga a les coves i avencs, de nit hi pot entrar, possiblement a reposar o a caçar insectes. A més de les observacions que s’han fet als refugis o en vol, és una espècie que es detecta amb facilitat amb un aparell d’ultrasons, ja que emet amb potència. A una bassa que hi ha entre can Ros i la Creueta una nit d’estiu se’n van detectar bastants, sembla que s’hi concentren a caçar i a beure. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat dels graners

Ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus) Aquesta és la ratapinyada més ben distribuïda i abundant de totes les presents a Subirats. És un petit mamífer que s’ha adaptat a tota mena d’hàbitats, fins i tot als ambients humanitzats. No acostumen a entrar a les coves i avencs, en tot cas es queden en fissures a les parets de l’entrada. Es refugien a qualsevol mena de forats; dels arbres, de les cingleres, o de les construccions humanes. En la detecció d’ultrasons és una de les espècies que surt amb major frequència. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat comú

124

Ratpenat soprano (Pipistrellus pygmaeus) El ratpenat soprano és una espècie que ha estat descoberta recentment. Fins ara es pensava que era la mateixa espècie que el ratpenat comú, amb qui s’assembla molt. Així doncs, és una espècie poc estudiada, i a nivell mundial es coneix amb poca exactitud la seva distribució. A Subirats s’ha fet una prospecció força intensa que ens permet entreveure uns primers resultats sobre la seva distribució. El trobem a la major part del municipi, sobretot a l’entorn de les zones humides, rius i rieres. De dia es refugien en esquerdes a sota els ponts, als edificis i a d’altres construccions. És una ratapinyada força abundant. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat soprano

Ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii) És una espècie bastant habitual, n’hi ha una bona població repartida per la major part del municipi. En les sessions de detecció d’ultrasons és una espècie que surt amb força freqüència. La trobem tant a l’entorn de les terres de conreu com als espais boscosos. També és força habitual caçant mosquits i altres insectes als fanals de les poblacions. De dia es refugia en escletxes de les cingleres i d’algunes edificacions. Ocasionalment també pot ocupar caixes niu d’ocell. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat de vores clares

125

Ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii) El ratpenat muntanyenc és força escàs i quan es troba sempre n’hi ha pocs; exemplars solitaris o en parella. És un mamífer que sol viure en àrees de muntanya, encara que de nit pot baixar a caçar insectes fins a les terres de la plana i entorn de les rieres. Sol tenir el refugi en fissures de tota mena. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat mutanyenc

Ratpenat orellut meridional (Plecotus austriacus) Aquest és un animal escàs, i sobretot molt difícil de detectar. Emet uns ultrasons molt tènues que tan sols es detecten si l’animal passa a pocs metres. Als refugis on l’hem situat sempre hi hem trobat exemplars solitaris. L’hem trobat tant en edificis vells com a les coves. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat orellut meridional

126

Ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) El ratpenat de bosc és un animal que fins ara al nostre país es creia que tenia la seva distribució a l’entorn del Pirineu i Prepirineu. Fa un temps vam situar algun exemplar a la part alta de la serralada Prelitoral penedesenca. A Subirats l’hem localitzat a les muntanyes properes al coll de la Creu d’Ordal, la qual cosa representa una observació molt interessant, ja que mai havia estat citat en aquestes contrades. És una espècie pròpia dels espais forestals, molt escassa. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat de bosc

Ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) És una espècie que realitza migracions de certa distància. El ratpenat de cova és de costums exclusivament trogòfils, és a dir que pràcticament sempre es refugia en coves i avencs. S’han recollit diverses citacions a un avenc de la serra de les Planes que l’utilitzen com a refugi de pas. En aquest avenc mercès a un programa d’anellament científic promogut per la Universitat de Barcelona es van anellar tres exemplars, un dels quals posteriorment es va tornar a trobar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. En concret es va anellar una femella (amb anella B-4456-Universitat de Barcelona) a Subirats el 30-9-2006 i es va tornar a observar al Vallès Occidental el 22-122006. El ratpenat de cova és una espècie força gregària, a vegades els hem trobat en petita quantitat i d’altres en grups bastant nombrosos. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat de cova

127

Ratpenat de cuallarga (Tadarida teniotis) Aquest és el ratpenat de major envergadura que podem trobar a Subirats. Té refugi en esquerdes i forats dels penya-segats. De nit es pot dispersar a caçar insectes a bastanta distància mercès al seu vol ràpid i potent. És l’única espècie del nostre territori que en volar emet sons d’ecolocació audibles per a l’orella humana. Tot i això, si no s’és una mica expert es confonen amb sons d’insectes. Caça a bastanta alçada tant per damunt de les terres de cultiu com a les zones de bosc. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

x x

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratpenat de cuallarga

Llebre (Lepus europeus) Es tracta d'una espècie que ha minvat molt arreu del Penedès. La cacera n’és una de les seves principals causes. La intensificació de l’agricultura també n’és responsable en certa mesura. S’ha observat algun exemplar a la riera de Santa Fe i a les muntanyes dels entorns del castell de Subirats. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Llebre

128

CF98

DF08

CF97

DF07

Conill (Oryctolagus cuniculus) Tot i ésser un mamífer perseguit pels caçadors, encara se’n manté una població que en cap cas arriba a considerar-se abundant. Quan acaben de criar se’n veuen bastants de joves a les vores dels camins, sobretot a primera i última hora del dia. En d’altres ocasions els esgarrapalls i les seves latrines són clars testimonis de la seva presència. Tant trobem territoris ocupats pel conill a prop de les torrenteres com als entorns dels conreus o en àrees de bosc esclarissat. Aquesta espècie abans era molt abundant, ara ha davallat molt a causa de dues malalties. A partir de meitats del segle XX va començar-se a notar afectat per la mixomatosi, també coneguda com a “cap-gros”. Cap el 1989 a més, va aparèixer l’hemorràgia vírica que encara provoca més baixes. Sembla que últimament algunes poblacions es van immunitzant i es comencen a recuperar. De tota manera cal anar molt en compte a l’hora de fer repoblacions, ja que els animals alliberats poden portar paràsits o altres formes del virus d’aquestes malalties a les poblacions locals i encara es provoca més mortaldat. En l’anàlisi d’una egagròpila de duc que es va recollir a una balma, s’hi han trobat restes òssies d’un conill (o més) que hauria estat depredat per aquest gran rapinyaire.

CF98

DF08

CF97

DF07

Conill

129

Esquirol (Sciurus vulgaris) La troballa de pinyes rosegades per aquest animal a sota d’alguns pins és el signe més clar i evident sobre la presència de l’esquirol. De bon matí també se’l pot sorprendre si es camina de forma silenciosa i atenta pel bosc. De fet és un animal relativament abundant a Subirats. En general viu molt lligat als boscos de pins. Tant el podem trobar a les grans extensions boscoses com als petits bosquets que hi ha a la plana. En l’anàlisi d’una egagròpila de duc que es va recollir a una balma, s’hi han trobat restes òssies d’un esquirol que hauria estat depredat per aquest gran rapinyaire. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Esquirol

Rata cellarda (Eliomys quercinus) Aquest animal de la família dels lirons és poc abundant, i a més és molt difícil de descobrir. Té uns hàbits força discrets i amagadissos. A Subirats per ara tan sols hem observat un únic exemplar d’aquesta espècie, a la zona del coll de Garró. De tota manera estem convençuts que la seva presència s’estén a diverses zones de bosc, en especial on hi ha alzines o roures, i també als boscos de ribera que flanquegen la majoria de torrents, rius i rieres. S’han trobat alguns caus amb restes d’aglans que podrien ser d'aquesta espècie. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Rata cellarda

130

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) És una de les espècies que es presenten amb força quantitat als boscos i a les zones de garriga de Subirats. N’hem observat algun exemplar al capvespre quan abandonava el refugi on havia estat amagat de dia (l’hem vist sortir de coves i d’altres forats entre les roques). També n'hem observat en plena nit quan travessen un camí o la carretera. En l’anàlisi d’un centenar aproximat d’egagròpiles d’òliba s’hi han trobat restes òssies de 272 exemplars de ratolí de bosc que haurien estat depredats per l’òliba.

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratolí de bosc

Rata negra (Rattus rattus) Aquesta és una espècie relativament abundant en els espais rurals, en canvi no viu a les poblacions. Ha estat detectada a partir dels seus excrements i de les restes d’ametlles i caragols ratats. Aquests rastres habitualment es troben a algun racó dels habitatges vells, abandonats o mig derruïts, en barraques de vinya i a algunes balmes i altres zones rocoses. També s’ha trobat algun exemplar atropellat i restes d’exemplars en egagròpiles. En l’anàlisi d’una egagròpila de duc que es va recollir a una balma, s’hi han trobat restes òssies d’una rata negra que hauria estat depredada per aquest gran rapinyaire. En l’anàlisi d’un centenar aproximat d’egagròpiles d’òliba s’hi han trobat restes òssies de dues rates negres que haurien estat depredades per l’òliba.

CF98

DF08

CF97

DF07

Rata negra

131

Rata comuna (Rattus norvegicus) Aquesta és la rata que viu lligada als ambients humanitzats; la trobem a les ciutats i poblacions de forma força habitual, també a alguns abocadors. A Subirats l’hem trobat poc perquè no hem donat massa prioritat a situar aquesta espècie, i per tant no ens hem posat a buscar-la a les poblacions. Hem trobat alguns rastres en algun edifici abandonat.

CF98

DF08

CF97

DF07

Rata comuna

Ratolí domèstic (Mus domesticus) El ratolí domèstic viu a l'entorn dels habitatges urbans i dels que estan en àrees rurals. És una espècie poc abundant ja que des de fa molt de temps que se’n fa una persecució a les cases. Per contra té una taxa reproductora alta i pot recuperar les poblacions amb rapidesa. En l’anàlisi d’un centenar aproximat d’egagròpiles d’òliba s’hi han trobat restes òssies de 25 exemplars de ratolí domèstic que haurien estat depredats per l’òliba.

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratolí domestic

132

Ratolí mediterrani (Mus spretus) Aquest ratolí és molt similar al ratolí domèstic. Viu sobretot en espais agrícoles on hi arriba a ser abundant, a les zones forestals hi és més escàs. No viu en ambients urbans. Sobretot habita a les zones de garriga i a les margedes que separen els conreus. És una espècie una mica més abundant que no pas el ratolí domèstic, però menys que el ratolí de bosc. En l’anàlisi d’un centenar aproximat d’egagròpiles d’òliba s’hi han trobat restes òssies de 82 exemplars de ratolí mediterrani que haurien estat depredats per l’òliba.

CF98

DF08

CF97

DF07

Ratolí mediterrani

Rata d'aigua (Arvicola sapidus) La rata d’aigua és un animal que recorda a un petit castor. Sempre viu a prop de l'aigua, però necessita que a les vores hi hagi suficient vegetació com per amagar-s'hi. Els rius i rieres per on es mou han de ser d’aigües netes, no tolera la contaminació. A Subirats n’hem localitzat uns pocs exemplars a la riera de Lavernó i a algun dels seus afluents. És un mamífer molt escàs, que té problemes de supervivència a causa de la mala qualitat de les aigües. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Rata d'aigua

133

Talpó comú (Microtus duodecimcostatus) Aquest petit mamífer el podem situar sobretot a les zones ermotades sempre que siguin terreres. També és habitual a les vores d’alguns conreus. Fins fa uns anys el trobàvem arreu dels camps cultivats, però quan es va deixar de llaurar amb animals i es va passar a utilitzar tractors va disminuir molt i va quedar arraconat a les vores d’algun camp i als erms. La detecció d’aquest animal és fa mercès als caus que fa. Són un signe evident de la seva presència. El talpó viu enterrat en galeries que va construint sota terra, sense sortir gaire a l’exterior va cercant arrels i altres aliments. A Subirats no és una espècie molt abundant, ja que quan ho és es troben molts restes d’exemplars en egagròpiles d'òliba, i aquí n’hem trobat però pocs. En l’anàlisi d’un centenar aproximat d’egagròpiles d’òliba s’hi han trobat restes òssies de 9 exemplars de talpó comú que haurien estat depredats per l’òliba.

CF98

DF08

CF97

DF07

Talpó comú

Senglar (Sus scrofa) El senglar és un mamífer que pot ocupar la major part dels ambients naturals de Subirats. De dia busca refugi en l’espessor i la frondositat de la vegetació, s’amaga a alguns torrents i a racons tranquils del bosc. De nit volta per tot arreu, tant per les terres de conreu com per les garrigues i els boscos. Defuig de la presència humana, i és un animal perseguit per la caça. En aquests moments i atesa la manca de depredadors que té aquesta espècie, els caçadors en regulen amb més o menys encert la seva població. A més d’alguns exemplars observats, els rastres que deixen són molt evidents i fàcils de trobar. Hem vist petjades a molts punts. Sovint es veuen zones de bosc i vores dels camps que han estat furgades amb el morro pels senglars. I a vegades també es troba algun arbre marcat de fang i amb pèls d'aquest animal, ja que quan poden es rebolquen pel fang i després es refreguen pels arbres, per tal de desprendre’s d’alguns paràsits.

Senglar

134

CF98

DF08

CF97

DF07

Guineu (Vulpes vulpes) La guineu viu repartida per tot el terme municipal de Subirats. La seva densitat no és molt alta, però tampoc és un animal escàs. A vegades se’n troba alguna de morta pels caçadors. També hi ha èpoques de l’any en què a la carretera se’n troben d’atropellades, sobretot quan els joves es comencen a dispersar. Les petjades i els excrements (que sovint situen com a marques territorials) són rastres que també ens descobreixen la presència d’aquest mamífer. A més, per marcar el territori deixen uns senyals olorosos fàcils de detectar quan s’hi passa a prop. La guineu viu tant als boscos de muntanya com als conreus de les terres de la plana, aquí però necessita barrancs i torrents per amagar-se.

CF98

DF08

CF97

DF07

Guineu

Mostela (Mustela nivalis) És un mamífer força menut. És bastant escàs i difícil de trobar. Viu als voltants de les terres de conreu si l’activitat humana ha modificat poc el paisatge. També el podem trobar a alguns boscos esclarissats. A Subirats n’hem trobat alguns rastres a l’entorn de diversos torrents que actuen com a corredors biològics. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Mostela

135

Fagina (Martes foina) És un mamífer més comú del que a primer cop d’ull sembla, tot i això en cap cas arriba a ser abundant. Aquesta espècie ha estat localitzada mercès a les femtes que deixa per marcar el seu territori enfront d’altres exemplars de la mateixa espècie, i també en algun cas s’ha trobat algun exemplar atropellat. Les observacions directes d’exemplars són difícils i escasses, ja que és una espècie molt discreta i sigil·losa. De tota manera s’ha pogut observar unes poques vegades de nit travessant la carretera. La fagina viu als ambients naturals on la vegetació es mostra exhuberant i frondosa; sobretot als boscos obacs, i a les fondalades que dibuixen alguns torrents i rieres. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

CF98

DF08

CF97

DF07

Fagina

Toixó (Meles meles) El toixó és un animal força estès per tot el terme de Subirats. El podem localitzar a l’entorn de la majoria de cursos fluvials; des dels rierols i torrents més insignificants fins al mateix riu Anoia. Amb menor freqüència visita la part alta de les valls i muntanyes. De fet és un mamífer que pot rondar per qualsevol àrea forestal o per qualsevol espai agrícola. La seva densitat no és alta, però està ben repartit per tot el territori subiratenc. Els costums nocturns fan que en general sigui difícil d’observar, a no ser que se’l sorprengui de nit travessant un camí. Les petjades que deixa són característiques i inconfusibles. Tanmateix és fàcil de situar per les latrines que excava. A més, a Subirats li hem situat diversos caus. Estrictament protegida Protegida Interès comunitari prioritari Interès comunitari protecció estricta Espècie protegida

82/72/CEE vida silvestre 82/72/CEE vida silvestre 92/43/CEE fauna 92/43/CEE fauna 12/2006 Gen. Cat. protecció animals

Toixó

136

CF98

DF08

CF97

DF07

Gat mesquer (Genetta genetta) El gat mesquer, conegut també amb el nom de geneta, és un mamífer força escàs. Els seus hàbits nocturns, la seva discreció i els pocs rastres que deixa fan que sigui una espècie difícil de detectar. El signe més evident de la seva presència són les latrines, però en general costen de trobar perquè sovint les situa a llocs escarpats i emparrats. Per altra banda aquestes latrines solen ésser visitades per una certa quantitat de genetes diferents. De fet aquest mamífer no és estrictament territorial, més aviat fa una vida nòmada, i les latrines són un punt de relació social entre diferents individus. Al municipi de Subirats tan sols hem localitzat una latrina als entorns de can Mata del Racó. Per altra banda tenim notícia que de tant en tant s’ha sorprès algun gat mesquer de nit que travessava la carretera. Atesa la seva conducta nòmada és un animal que es pot veure a qualsevol dels ambients naturals que hi ha Subirats. De dia però, s’amaga entremig de la frondositat que troba als barrancs i boscos.

CF98

DF08

CF97

DF07

Gat mesquer

137

BIBLIOGRAFIA BAYER, X. GUASCH, C. (2001) Paratges naturals. Massís del Garraf i conques de l’Anoia, del Foix i del Gaià. Itineraris, fauna i vegetació. Ed. Cossetània. Valls. BAYER, X. GUASCH, C. (2007). Itineraris de natura. Pel Gaià, el Foix i l 'Anoia. Ed. Cossetània. Valls. BROWN, R. FERGUSON, J. LAWRENCE, M. LEES, D. (2003) Huellas y señales de las aves de España y Europa. Ed. Omega. Barcelona. BRUUN, B. SINGER, A (1971). Guia de las aves de Europa. Ed. Omega. Barcelona. CAROL, A. SAMARRA, F.J. BALCELLS, E. (1983). Revisión faunística de los murciélagos del Pirineo oriental i Catalunya. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Monografias del Instituto de Estudios Pirenaicos n. 112. Jaca. CLAVELL et al. (2006). Llista patró dels ocells de Catalunya. Ed Comitè Avifaunístic de Catalunya – ICO. Barcelona. COMAS; E. i X3-Estudis Ambientals (2004). Auditoria Ambiental Municipal de Subirats. Inèdit. CORBET, G. OVENDEN, D. (1982) Manual de los mamíferos de españa y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. CORDOBA, M. (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants (2a. part). El Cargol publicacions. Barcelona. DEADRIO, I. (2001) Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Ed. CSIC. Madrid. GOSÀLVEZ, J. (1987) Insectívors i rosegadors de Catalunya. Ed. Ketres. Barcelona. JONSON, L. (1996) Aves de Europa, con el norte de Africa y el próximo oriente. Ed. Omega. Barcelona. LLORAC, S. (1988). Subirats. Visió general d’un municipi de l’Alt Penedès. Ajuntament de Subirats. LLORENTE, G.A. MONTORI, A. SANTOS, X. CARRETERO, M.A. (1995) Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Ed. El brau. Figueres. MESTRE, P. (1978) Ocells del Penedès. Revista Miscel·lània Penedesenca. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. MESTRE, P. (1979) Ocells del Penedès (segona part) Ocells nidificants. Ed. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès.

138

PALOMO, J.L., GISBERT, J. (2002). Atlas de los mamíferos terrestres de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. SECEM-SECEMU. Madrid. PETERSON, R. MOUNTFORT, G. HOLLOM, P.A.D. (1995) Guia dels ocells del Països Catalans i d’Europa. Ed. Omega. Barcelona. RUIZ-OLMO J. AGUILAR, A. (1995) Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Ed. Linx. Barcelona, 1995. SALES, S. (ed.) (2006). Anuari d’ornitologia de Catalunya. 2002-2005. Institut Català d’Ornitologia. Barcelona. SALVADÓ, H. (1982) Repercussió ornitològica dels incendis forestals a les conques del Gaià, Foix i Anoia. Revista Muntanya, núm. 720. Ed. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. SALVADÓ, H. (1982) Recull de noms populars d'ocells del Penedès. Revista Miscel·lània Penedesenca, volum 5. Ed. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. SCHOBER, W. E. GRIMMBERGER, E. (1996) Los murciélagos de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. VIVES-BALMAÑA, M.V. (1984) Els amfibis i els rèptils de Catalunya. Ed. Ketres. Barcelona. DDAA. (2002) Atlas y libro rojo de los anfibios y reptiles de España. Ed. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. DDAA. (1984-1992) Història Natural dels Països Catalans. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. DDAA. (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia. Linx edicions. Barcelona.

139