Paisatge i Flora de Subirats by Ramon Carbonell

Memòria d’Activitats realitzades amb l’Ajut de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per a estudis de recerca d’abast comarcal o local (ACOM) en el projecte:

Estudi de la biodiversitat vegetal als espais agrícoles i forestals del municipi de Subirats (Alt Penedès). 2006

Memòria d’Activitats realitzades amb l’Ajut de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per a estudis de recerca d’abast comarcal o local (ACOM) en el projecte:

Estudi de la biodiversitat vegetal als espais agrícoles i forestals del municipi de Subirats (Alt Penedès). 2006

Investigadora responsable: Lourdes Chamorro Lorenzo Universitat de Barcelona Departament de Biologia Vegetal

Ajuntament de Subirats 2006

Resum

Amb aquest document es presenta de manera detallada les activitats realitzades en el decurs del projecte ”Estudi de la biodiversitat vegetal als espais agrícoles i forestals del municipi de Subirats (Alt Penedès) dut a terme amb l’Ajut de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per a estudis de recerca d’abast comarcal o local (ACOM). Després de la introducció, s’explicita la metodologia emprada en el treball i seguidament s’expliquen els resultats obtinguts. A partir de l’anàlisi del material bibliogràfic i cartogràfic, i de les prospeccions de camp s’han avaluat els usos del sòl del territori com les zones agrícoles, forestals i àrees de vegetació natural de la xarxa hidrogràfica, el que ha permès actualitzar i ampliar la catalogació existent dels Hábitats de Subirats fins a 36 hàbitats, segons la cartografia dels Hàbitats de Catalunya i que corresponen a uns 65 hàbitats segons la llegenda d’hàbitats CORINE de la Unió Europea, i fins a 20 Hàbitats d’Interès Comunitari. A més, s’ha fet una anàlisi exhaustiva de la flora i la vegetació de les diferents zones que integren el paisatge a partir de la qual s’ha elaborat un catàleg florístic del municipi de Subirats, abans inexistent, amb unes 600 espècies vegetals. L’estudi realitzat ha suposat una valuosa aportació al coneixement del patrimoni natural i de la biodiversitat vegetal agrícola i forestal del territori del municipi de Subirats, tant des del punt de vista de l’estudi del paisatge, com de la flora i la vegetació.

Introducció El municipi de Subirats és el municipi més gran de la comarca de l’Alt Penedès, amb una extensió de 55,8 km2. Situat a l’extrem oriental de la comarca, comprèn dos escenaris ben diferenciats des del punt de vista paisatgístic: una plana predominantment agrícola definida per la depressió penedesenca i la conca del Baix Anoia, i un espai muntanyós forestal format per les estribacions del Massís del Garraf-Ordal. Dins d’aquest paisatge es poden distingir quatre usos del sòl majoritaris: la plana agrícola, els espais forestals, el sistema hidrogràfic i els espais urbans i periurbans (Comas, 2000). Al municipi de Subirats ressalta la importància de la agricultura com a usos del sòl, ja que el conreus ocupen pràcticament la meitat de tota la superfície (47, 6 %), segon estudis del CREAF (2000), i és la vinya el conreu predominant amb una ocupació del 97 % de les àrees conreades. La majoria dels conreus del municipi es situen a la depressió penedesenca, a l’oest del municipi, que és la zona més 1

conreada pel fet de ser plana. Aquesta unitat paisatgística és solcada per un gran nombre de petits torrents i rieres, la majoria temporals, tributaris del riu Lavernó, el qual descriu una trajectòria nord-est i desemboca al riu Anoia, aigües avall de Sant Sadurní d’Anoia. Contràriament al que passa a les zones agrícoles, la superfície forestal del terme, representada per un 44 % de la superfície, és força més variada en tipus d’hàbitats, entre els que destaquen les pinedes amb matoll i els alzinars, les brolles i garrigues, i en menor proporció els prats secs (segons dades del CREAF; 2000). També hi destaquen els ambients característics de zones humides i d’hàbitats lligats a la xarxa hidrogràfica, tot i que son molt minoritaris. El municipi de Subirats constitueix un territori força variat dins del paisatge mediterrani on es combinen àrees agrícoles i forestals. Subirats, a més de ser el municipi més gran de la comarca de l’Alt Penedès, és un marc ideal per a dur a terme un estudi de la biodiversitat del territori ja que abasta zones on l’home ha deixat la seva emprenta però també zones on es conserven els valors naturals. La biodiversitat és un concepte molt ampli que es pot estudiar des de diverses perspectives, una d’elles és l’estudi de la qualitat dels hàbitats, és a dir, del paisatge, i l’estudi de la qualitat de la seva flora i vegetació.

Objectius L’objectiu d’aquest treball era fer un estudi de la biodiversitat vegetal del territori del municipi de Subirats, especialment el que fa referència al paisatge agrícola i forestal. En primer lloc, des d’un punt de vista de l’ecologia del paisatge, a gran escala o escala de paisatge, on s’avaluen els usos del sòl a partir de material bibliogràfic i cartogràfic i on s’actualitzen els hàbitats presents al municipi, incloent els Hàbitats d’Interès Comunitari. En segon lloc, es fa una anàlisi més exhaustiva i a menor escala, de la flora i la vegetació de les diferents zones que integren el paisatge del municipi: les zones agrícoles, forestals i les diferents àrees de vegetació natural, com les zones lligades a la vegetació de ribera i els cursos d’aigua amb la finalitat d’elaborar un catàleg florístic pel municipi de Subirats.

Metodologia L’estudi s’ha dut a terme entre els mesos de setembre de 2004 i juliol de 2006 per un grup de biòlegs, ambientòlegs i naturalistes a través de l’empresa de serveis ambientals Ecomundis. Darrera d’una primera fase de cerca d’informació, mitjançant la recollida bibliogràfica i cartogràfica, s’han realitzat un seguit de prospeccions de camp al llarg del territori durant la major part del període d’estudi. Finalment, s’ha fet una anàlisi de les diferents qüestions abordades i s’han elaborat els documents resultants. Seguidament s’expliciten les activitats realitzades en l’estudi del paisatge i de la flora de Subirats.

1. Estudi del paisatge del municipi de Subirats, com a exemple de territori a l’Alt Penedès. En aquesta part de l’estudi s’ha dut a terme una revisió dels usos del sòl una i actualització de la catalogació i la cartografia dels hàbitats del municipi de Subirats. Per això, primer s’ha fet una revisió bibliogràfica i cartogràfica existent sobre la vegetació i els hàbitats del municipi de Subirats. A més, s'ha adquirit, com a material cartogràfic bàsic d’estudi i interpretació del paisatge, els ortofotomapes color a escala 1:5.000 i 1:25.000, i els ortofotomapes infraroig color a escala 1:25.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, materials que passen al fons de l’Ajuntament de Subirats. També, per completar aquesta tasca inicial de recopilació de dades, s’han consultat bases de dades actualitzades disponibles, com la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya, i dels Hàbitats d’Interès Comunitari, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Dins de les bases de l’ecologia del paisatge, s’ha utilitzat el model de descripció proposat per Forman i Godron (1986), anomenat model “tessela-corredormatriu”. El resultat de l’anàlisi d’alguns dels atributs del elements del paisatge, com el número, la mida, l’àrea, el perímetre i l’elongació són de gran ajuda per a comprendre algunes funcions ecològiques dintre del territori. Finalment s’ha elaborat un document informatiu amb l’actualització de la cartografia dels Hàbitats de Catalunya, incloent la llegenda dels hàbitats CORINE i la dels Hàbitats d’Interès Comunitari.

2. La flora i la vegetació del paisatge agrícola i forestal del municipi de Subirats L’estudi de la flora i la vegetació del paisatge agrícola de Subirats s’ha dut a terme a partir de les diverses prospeccions de camp al llarg de l’estudi. S’ha fet una prospecció extensiva al llarg dels 55 km2 del municipi de Subirats, tot i que algunes zones han estat prospectades de manera més intensa, com a àrees representatives dels diferents usos del sòl: àrees forestals, agrícoles, xarxa hidrogràfica, vegetació d’àrees urbanes. La recollida de dades s’ha fet a partir de la inventariació de la vegetació mitjançant l’aixecament d’inventaris fitosociològics i a partir de l’anotació d’observacions de camp al llarg dels diferents itineraris realitzats. La identificació de les espècies florístiques observades s’ha dut a terme mitjançant la Flora del Països Catalans (Bolòs i Vigo, 1984). També s’han fet servir altres documents bibliogràfics relacionats amb la flora i la vegetació de Catalunya, adquirits gràcies a l’ajut d’aquest projecte ACOM, que formaran part del patrimoni de l’Ajuntament de Subirats. A més, s’han inclòs les dades recollides a Subirats amb anterioritat, extretes de la bibliografia consultada i de les bases de dades florístiques actualitzades (BIODIVER – Banc de dades de Biodiversitat de Catalunya, 2006). Les dades obtingudes s’han introduït en un banc de dades de flora i vegetació amb l’ajuda del programa d’anàlisi de la vegetació VEGANA, per la seva posterior anàlisi. Finalment, s’ha elaborat un catàleg florístic que aplega al voltant de les 600 espècies de plantes, document abans inexistent pel municipi de Subirats.

Resultats i interès del projecte:

1. Estudi del paisatge del municipi de Subirats, com a exemple de territori a l’Alt Penedès. 1.a. El paisatge de Subirats: els usos del sòl. El municipi de Subirats té una extensió de 55,8 km2 i és el municipi més gran de la comarca de l’Alt Penedès. En les tres unitats paisatgístiques que defineixen el municipi de Subirats, la depressió penedesenca, la conca del Baix Anoia i l’espai muntanyós forestal del Massís del Garraf-Ordal, es poden distingir quatre usos del sòl majoritaris: la plana agrícola, els espais forestals, el sistema hidrogràfic i els espais urbans i periurbans.

La plana agrícola La plana agrícola de Subirats pertany al pla inclinat que forma el Penedès a gran escala geogràfica, és per això que els conreus ocupen les zones més baixes i planeres del municipi. L’ús agrícola es desenvolupa en tres subunitats ben diferenciades: una zona homogènia, al nord-oest del municipi, amb relleus suaus i pocs monticles, una zona al nord-est del territori, als dos costats del riu Anoia que configura la punts de menor altitud del municipi, i la zona compresa entre el Lavernó i els contraforts de l’Ordal, on els conreus s’alternen amb petits turons amb vegetació natural. Aquesta última és la zona on s’ha seleccionat un àrea per l’estudi del paisatge a nivell de finques i parcel·les que es comenta més endavant. Actualment els conreus representen més del 47,6 % de la superfície del municipi (CREAF, 2000), tot i que aquesta proporció ha estat variable durant els últims decennis: 46,8 % al 1989 i 37 % al 1998, segons dades recollides per la Càmara Agrària Provincial (Comes, 2000). També es variable segons la metodologia de mostreig, ja que les dades de la UB (2000) recullen un 49,7 % (Figura 1). La superfície agrícola està dedicada casi exclusivament al conreu de la vinya (1585 ha), que en el 1998 representava el 76% (CREAF, 2000) i ha anat augmentant fins a un 96,7 % (UB, 2000), tot i que aquest valor pugui estar sobrevalorat degut al major grau a l’escala de mostreig. En una menor proporció es situen els cultius d’arbres fruiters (amb 249 ha), especialment de presseguer, que suposen un 0,71 % de la superfície conreuada (UB, 2000). A més a més, es cultiven de forma molt minoritària l’olivera, el cirerer o l’ametller. 5

Com a cultius herbacis hi destaquen els cereals de secà: ordi, civada i blat; els farratges, com la veça; i el meló dintre de les hortalisses de secà. Els conreus de regadiu, molt poc representats en superfície, unes 2 ha i el 0,09 % del sòl conreuat, es destinen a patates i hortalisses. S’ha d’indicar però, que hi ha molts petits horts familiars que estan ubicats dins de les àrees urbanes i no son comptabilitzats com a superfície agrícola.

Usos del sòl a Subirats (% superfície ocupada) 3.07 1.28

Boscos de ribera i llocs humits

2.45 16.25 2.39

Matollars Prats secs Pinedes i alzinars

49.73

Conreus

24.82 Camps abandonats Árees urbanes

Figura 1. Usos del sòl al municipi de Subirats en % de superfície ocupada. dades extretes del banc de dades del projecte de Cartografia del Hàbitats de Catalunya de la Universitat de Barcelona

A més de la superfície pròpiament conreada s’han d’afegir les àrees no cultivades com els erms i guarets en diferents fases d’abandó, els quals ocupen una superfície important que suposa un 2,52 % del municipi (UB, 2000). Malauradament aquestes superfícies, molt importants des d’un punt de vista ecològic i funcional del paisatge, van en regressió a causa del augment durant els últims anys de les plantacions de vinya nova amb tipus de plantació emparrat per a facilitar la recol·lecció mecanitzada, com a conseqüència de l’activitat econòmica lligada a la indústria vitivinícola.

Impacte de l’activitat agrícola. Un fet important que s’ha de destacar és el fet de l’impacte de les activitats agrícoles sobre els sistema de rieres i torrents. En primer lloc, l’engrandiment de les parcel·les de conreu, que potencia els fenòmens erosius i incrementa l’aportació de sediments cap als torrents. En segon lloc, l’aplicació d’herbicides, d’adobs artificials i d’altres fitosanitaris, (que es practica en més del 45% del municipi) comporta l’empitjorament de la qualitat de l’aigua subterrània. En aquest sentit s’ha detectat una elevada presència de nitrats en diverses fonts naturals. A més, l’activitat agrícola també afavoreix els processos 6

d’erosió a causa del augment de la mecanització, sobretot en l’elevada freqüència de les llaurades, que esdevenen a la llarga una pèrdua de la fertilitat del sòl.

Els espais forestals L’espai forestal està format majoritàriament per bosc i matollar, amb un total del 44 % segons dades del CREAF (2000) i un 43, 5 % segons la UB (2000) (Figura 1). La cobertura arbòria actual és majoritàriament de pi blanc (Pinus halepensis), tant si el substrat és calcari com silici (amb un 98,6 % de la superfície arbrada). L’estrat arbustiu està format per espècies típiques de l’alzinar, el que reflecteix el grau de recuperació dels boscos. Les masses de bosc que ocupen la zona de muntanya del municipi pertanyen al domini de l’alzinar amb marfull (Ass. Quercetum illicis galloprovinciale), si bé que a les zones més eixutes, assolellades i amb afloraments rocosos la regeneració és més difícil i hi ha brolles típiques mediterrànies (Al, Rosmarino-Ericion). Al nord-oest del massís muntanyós s’hi fan clapes de màquia de garric i margalló (Al. Oleo-Ceratonion). Tot i que els boscos ben constituïts no sóc abundants (1,37 % de la superfície arbrada, segons UB, 2000), existeixen algunes clapes d’alzinar típic o amb marfull i en menor grau, d’alzinar amb roure amb bon estat de conservació. Aquestes àrees estàn situades a l’oest les primeres, en petits turons entre els camps de conreu, i al nord del massís muntanyós en zones més frescals, les segones. La vegetació natural ha estat greument afectada pels incendis, especialment els de l’any 1994. L’alzinar ha estat substituït per les brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern (Al. Rosmarino-Ericion) i garrigues (Al. Rhamno-Quercion coccifera, Ass. Quercetum cocciferae subass. rosmarinetosum). En els fons de valls humits es troben zones amb vegetació de caire submediterrani, com gatelledes i avellanedes amb falgueres, que contrasten amb la vegetació mediterrània. En els penya-segats calcaris dels voltants del Castell de Subirats s’hi desenvolupa vegetació rupícola (Comes, 2000). Dins de la vegetació natural s’ha d’incloure els prats secs mediterranis: fenassars, llistonars, joncedes, com a estadis de la successió secundària després de l’abandonament de les parcel·les agrícoles. Aquestes àrees ocupen la menor proporció (2,39 %) dins dels ambients naturals (Figura 1). S’ha de destacar, des del punt de vista de l’estratègia de conservació del territori, que una part del vessant septentrional del Massís del Garraf-Ordal, anomenada Muntanyes de l’Ordal, s’ha delimitat com a espai natural del Pla d’Espais Naturals de Catalunya (PEIN), Dins del municipi de Subirats aquest espai constitueix una superfície de 362 ha, que representa un 6,4 % del municipi i un 10 % de la totalitat del espai natural Muntanyes de l’Ordal. Aquest espai també s’integra

dins del projecte de la Xarxa Natura 2000 de la CEE i del projecte Anella Verda de la Diputació de Barcelona.

En primer terme, el margalló (Chamaerops humilis) a les garrigues dels Pujals den Ràfols. Al fons, mosaic agrícola amb claps forestals a Sant Pau d’Ordal.

El sistema hidrogràfic La vegetació que colonitza les zones humides de la xarxa hidrogràfica compresa per les conques de l’Anoia i el Lavernó, tributari d’aquest, com a rius principals, i els seus afluents formats per rieres i torrents, arriba a ocupar un 2,46 % de la superfície del territori (Figura 1). malgrat això compren una elevada diversitat d’hàbitats a causa de la fragmentació de la vegetació típica com serien els boscos de ribera i altres comunitats afins a ambients humits. A més de fragments de boscos de ribera, com pollancredes, freixenedes, omedes i salcedes molt desestructurades, s’hi desenvolupen espècies típiques de canyars i canyissars, jonqueres i comunitats herbàcies a les zones on es manté un cabal adient i on les activitats agrícoles no han incidit greument. Podem destacar la presència d’algunes espècies poc freqüents com el tamariu africà (Tamarix africana) al Lavernó, el llorer (Laurus nobilis) a la riera de Ca l’Olivella i al torrent del Bou, i l’existència d’un exemplar de vern (Alnus glutinosa) recentment localitzat al torrent

de la Salada, com a resta d’una antiga vegetació de ribera que gaudia d’un cabal d’aigua superior a l’actual. Com a espècies característiques de la vegetació natural trobem dins de les lleres i torrenteres, arbres com l’alzina i el roure, o el pi blanc, propis dels boscos collindants o restes de la vegetació natural. A més es troben alguns exemplars de espècies plantades com plataners (Platanus x hispanica), diferents varietats de pollancres i àlbers (Populus sp.) i serveres (Sorbus domestica). A les zones muntanyoses els cursos d’aigua, torrents, son angostos i romanen secs durant bona part de l’any, son els anomenats “fondos” on es desenvolupa vegetació típica del bosc mediterrani, alzinar i pineda i bardissa. En algunes zones particularment més humides i frescals orientades al nord també es poden trobar retalls de vegetació de caire més submediterrani com ara avellanedes amb falgueres, o fragments d’alzinar amb espècies de distribució submediterrània, com el mill gruà (Lithospermum purpurocaeruleum), i d’altres com Pistacia terebinthus, Mercurialis tomentosa, o Geranium sanguineum.

Vegetació de ribera al Riu Anoia (àrea Can Bosch) amb boscos de ribera esclarissats i vegetació herbàcia i codolars de les lleres inundables.

Els espais urbans i periurbans L’àrea ocupada per sòl urbà es troba molt fragmentada, com a resultat de la història particular d’aquest municipi, el qual es va formar amb la unió de diferents nuclis poblacionals i masies que corresponien a 4 parròquies diferents a l’Edat Mitjana (Sant Jaume d’Ordal, Sat Pau d’Ordal, Sant Pere de Lavern i Sant Sadurní d’Anoia, aquest última es va separar del municipi al segle XIX). Així, la població actual de Subirats es troba molt dispersa en 15 nuclis urbans, a més de masies aïllades, disseminats per tot el territori ocupant un 3,07 % del municipi (Figura 1). Els tres nuclis principals en grandària i població són Ordal, Sant Pau d’Ordal i Lavern, en aquest ordre. A més dins del territori hi ha 3 urbanitzacions ubicades en zones forestals. A més del sòl dedicat a superfície pròpiament urbana o improductible, s’ha d’afegir tots els hàbitats ruderals que comprenen vores de camins i granges, solars, llocs calcinats molt pertorbats i amb elevats aports de nutrients, i els petits horts i jardins familiars que queden englobats entre els habitatges o àrees industrials. S’ha de tenir especial cura a l’hora d’ampliar aquestes àrees urbanitzables ja que, tot i que es fan estudis d’impacte ambiental, encara no són prou complerts i no contemplen aspectes de l’ecologia funcional del paisatge i sovint responen a interessos particulars poc sostenibles.

1b. Aportacions al coneixement del patrimoni natural: els hàbitats de Subirats L’aportació de coneixement més significativa que es fa amb aquest treball és l’increment d’informació en la catalogació dels hàbitats del municipi de Subirats. Segons la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya, publicada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a l’any 2002 i a escala 1:50.000, al terme de Subirats existeixen 23 hàbitats pel que fa als Hàbitats de Catalunya, que es correspon amb un volum de 46 hàbitats segons la llegenda CORINE (CORINE BIOTOPES MANUAL -1991- Habitats of the European Community). La prospecció de camp i l’anàlisi dels hàbitats i de les comunitats vegetals observades ens han portat a ampliar aquests hàbitats fins a 36, en el cas de la Llegenda dels Hàbitats de Catalunya, i fins a 65, en el cas dels hàbitats de la Llegenda CORINE. Aquesta ampliació no suposa un increment significatiu en els elements cartogràfics a causa de que la major part del nous hàbitats inventariats ocupen superfícies molt reduïdes i constitueixen petits punts dins d’una cartografia a menor escala, com podria ser a una escala 1:5.000. Si més no, aquests hàbitats son 10

prou importants per la seva raresa, la seva dispersió en l’espai i/o les espècies de flora o fauna que puguin albergar. Els nous hàbitats inventariats corresponen a diferents grups d’hàbitats, entre ells hi són representats fonamentalment els hàbitats aquàtics, els rupícoles i els prats. En el medi aquàtic destaquen els hàbitats d’aigües dolces estagnants, com els poblaments d’asprella (Chara sp.) o els de llentia d’aigua (Lemna sp.); els boscos de ribera. També són importants les gatelledes i freixenedes presents als rius principals Anoia i Lavernó, tot i que són comunitats una mica fraccionades i deteriorades. Finalment ressaltar la presència d’una petita lloreda, com la que es troba a la riera de Can Olivella. Dins de les comunitats rupícoles, s’han afegit els hàbitats corresponents a les tarteres o clapers de roques i pedrusques mediterranis de les Serres de Ries i de les Planes. També les comunitats rupícoles dels cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides, com les que es situen als voltants del Castell de Subirats, a la Serra del Pi de Molló. També s’ha de remarcar els hàbitats de roques calcàries humides i degotalls calcaris amb falzia o herba capilera (Adiantum capillusveneris) al Torrent de Cal Bou, que té la seva importància com a Hàbitat d’Interès Comunitari, (veure Annex 2: Hàbitats d’Interès Comunitari de Subirats). Dins dels prats, destaquen les comunitats dominades per càrritx (Ampelodesmos mauritanica), gramínia de grans dimensions, de les contrades càlides de terra baixa, com les que s’observen als Pujals d’en Ràfols i a la zona de la Querosa: També s’han de remarcar els prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), una altra gramínia, dels vessants solells, que apareix en petits claps a molts indrets, i les joncedes o prats, sovint emmatats, de jonça (Aphyllanthes monspeliensis), escampats pels mosaics agrícola-forestals arreu del municipi (Veure Annex 1: Hàbitats de Catalunya a Subirats).

Pel que fa a la Inventariació i la Cartografia dels Hàbitats d’Interès Comunitari (92/43/CEE), s’ha incrementat considerablement el número d’hàbitats en els últims anys, des de 6 Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) recollits a l’any 1995 per la Generalitat de Catalunya, fins a 10 Hàbitats HICs amb l’actualització i revisió dels Hàbitats d’Interès Comunitari (92/43/CEE), pel Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona (2006), fins la nostra aportació dels nous hàbitats de Catalunya i Hàbitats CORINE (2006), que fa augmentar aquesta xifra fins a 20 els Hàbitats d’Interès Comunitari repartits pel municipi de Subirats (Veure Annex 2: Hàbitats d’Interès Comunitari de Subirats).

Castell de Subirats. A l’esquerra, roquissars i cingles calcaris i vegetació exòtica (Agave americana), a la dreta.

Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) als vessants de La Querosa.

1.c. L’estructura del paisatge del municipi de Subirats Per abordar l’estudi del paisatge de Subirats des del marc conceptual de l’ecologia del paisatge s’ha emprat el model de descripció proposat per Forman & Godron (1986), anomenat model “tessela-corredor-matriu”. Seguint aquest model el paisatge de Subirats es caracteritza per posseir una matriu agrícola, on s’estableixen diferents tessel·les de diverses mides i formes constituïdes per espais forestals, matollars, prats, vegetació de ribera i àrees urbanes. El resultat de l’anàlisi d’alguns dels atributs del elements del paisatge, com el número, la mida, l’àrea, el perímetre i l’elongació poden ajudar a comprendre algunes funcions ecològiques dintre del territori. A Subirats, les tessel·les més abundants al territori son les formades per matollars i tenen un mida més aviat petita dins de la matriu agrícola i es fan més grans quan es situen a major altitud, més properes a les zones muntanyoses del massís del Garraf-Ordal. Predominen formes allargades, rectangulars, la qual cosa afavoreix l’efecte de marge i, amb conseqüència s’estableixen gradients des de les vores fins al centre de la tessel·la. En aquestes zones de marge o ecotons, es pot trobar una elevada diversitat biològica, ja que conflueixen espècies poc exigents dels hàbitats adjacents i d’altres que exploten diversos hàbitats segons les seves funcions d’alimentació, reproducció, etc,. (Pino i Rodà, 1999). Les tessel·les lineals que funcionen com a corredors més importants son la vegetació natural lligada a la xarxa hidrogràfica, és a dir, els corredors fluvials, formats pels boscos de ribera, bardisses i vegetació forestal, que es desenvolupen a les bandes dels rius principals: el Lavernó i l’Anoia i d’altres rieres i torrents. Aquestes formacions desenvolupen unes funcions ecològiques molt importants i molt directes amb el manteniment dels ecosistemes fluvials com ara protegir l’aportació de sediments als torrents, ombrejar les rieres, afavorir la retenció de nutrients i constituir refugis per a moltes espècies faunístiques. S’ha constatat que quan més amples són aquests corredors, més diversitat florística acullen. D’altres corredors lineals són les bandes de vegetació natural, fora d’ambients fluvials i enclavada dins de la matriu agrícola, formada per matoll o vegetació arbrada amb pi i alzina. també ho són, tot i que de menys calibre: els camins, marges del camps de conreus i les tanques verdes. La matriu agrícola es pot definir amb alguns atributs com la porositat o la connectivitat (Pino i Rodà, 1999). A Subirats sembla que hi hagi una elevada porositat, ja que s’estableixen força contactes entre diferents polígons amb diversos tipus d’hàbitats, i això afavoreix la diversitat del paisatge. En aquest cas la abundància de corredors lineals formats en la seva majoria per marges de conreus i 13

camins agrícoles afavoreixen l’augment de les espècies de marge. En aquest paisatge la mida de gra es mitjana, ja que les tessel·les no formen un paisatge de mida molt fina o granulada. Com a barreres estructurals dintre d’aquest territori trobem la línia de rodalies del ferrocarril, l’autopista i la línia del tren d’alta velocitat (TAV). Aquests elements són els que farien augmentar un altre atribut del paisatge anomenat impedància, es a dir, la resistència del paisatge a l’establiment de fluxos d’energia i organismes. En conjunt podem definir que el territori de Subirats segueix un model d’agregats amb enclavaments (Pino i Rodà, 1999), ja que existeix una plana agrícola que constitueix la matriu principal, amb petits retalls de vegetació natural. Aquest model integra una sèrie d’avantatges per a la conservació, ja que aquests enclavaments acullen una elevada diversitat i són reservoris d’efectius per a possibles poblacions futures en hàbitats pròxims. Tot i amb això, seria necessari vetllar per evitar la degradació d’aquests enclavaments o retalls d’hàbitats naturals, per què puguin mantenir les seves funcions ecològiques bàsiques dintre del territori. Una bona estratègia de conservació és aquella que en la configuració del paisatge agrícola intenta adoptar els usos a les característiques del medi i alhora canalitza els fluxos dels nutrients i els organismes cap als productes desitjats. Aquesta direccionalitat de fet també és recíproca, ja que no només és l’entorn qui condiciona els fluxos, sinó que els fluxos també condicionen l’entorn (de Miguel i Gómez-Sal, 2002). El resultat es pot veure reflectit a escales diferents. A petita escala s’observen patrons o regularitats de la distribució espacial dels elements. Per exemple, a les zones més elevades són presents els hàbitats amb vegetació llenyosa, i per sota d’aquests, aquells amb vegetació arbustiva o herbàcia. Aquesta estructura del paisatge facilita la transferència de la fertilitat de les zones més elevades cap a les més baixes, i a més, la fauna funciona com a vectors de nutrients i llavors al transitar entre unes i altres zones.

2. Catàleg florístic. Observacions més rellevants. El catàleg florístic del municipi de Subirats consta de 595 espècies de plantes vasculars entre arbres, arbustos, lianes, herbes i falgueres. Amb aquest catàleg es fa una aportació al coneixement de la flora silvestre del municipi i també de la comarca de l’Alt Penedès, ja que ha sigut fins ara una zona molt poc explorada des del punt de vista botànic (Veure Annex 3: Catàleg Florístic de Subirats). Fins a aquests moments només havien estat citades dins del municipi de Subirats unes 90 espècies, la majoria en estudis publicats entre els anys 50 i 70 (Bolòs i Bolòs, 1950; Lapraz, 1972) entre d’altres, segons el BIODIVER (2006). Entre totes les espècies inventariades són d’especial interès aquelles que tenen un grau de protecció legal, com el margalló (Chamerops humilis), la única palma europea, típica de les garrigues i màquies litorals, o bé les que són catalogades com a endèmiques, com la Centaurea linifolia, petita mata prostrada de flors rosades, que viu a les brolles, matollars i pinedes. A més a més, s’ha de destacar la presència d’algunes espècies per la seva raresa dins del municipi o dins del context biogeogràfic on és ubicat aquest estudi, les Muntanyes d’Ordal i la plana del Penedès, i també aquelles espècies exòtiques o introduïdes, per la seva afinitat a ambients antròpics. Dins dels ambients forestals més humits, com als alzinars de la Serra de les Planes o Serra d’Ordal, s’han observat exemplars d’arbres com la moixera (Sorbus aria), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) o el cirerer de guineu (Prunus mahaleb), propis d’ambients més plujosos o submediterranis. D’aquests hàbitats submediterranis són també alguns arbustos presents, com l’espantallops (Colutea arborescens) i la coroneta (Coronilla emerus), i la falguera (Polystichum setiferum), de la qual es va trobar només un exemplar. Altres herbes del bosc com el clinopodi (Satureja vulgaris), la centaurea montana (Centaurea montana) i el tàrrec de prat (Salvia pratensis) son espècies més pròpies dels boscos europeus que no pas dels mediterranis, pel que es localitzen en barrancs humits i estrets de les Serres d’Ordal. A les brolles i matollars més mediterranis hem observat només en una ocasió espècies com l’astràgal estel·lat (Astragalus stella) o l’atràgal de cinc gallets (Astragalus echinatus). Als prats de fenàs també hem observat en dues localitats respectivament les orquídies: abellera becada (Ophrys scolopax) i l’espirant de tardor (Spiranthes spiralis) espècies apreciades des del punt de vista botànic per la seva raresa i singularitat. A les terres cultivades, als marges dels conreus de vinya a l’àrea de Can Savall, es va observar en una ocasió la banyeta (Delphinium peregrinum subsp. verdunense) herba més pròpia de sembrats que cada vegada és més rara a causa 15

de l’ús d’herbicides en aquests conreus i de la freqüència del maneig del sòl a les vinyes, com també la Fumaria reuteri, herba molt rara als Països Catalans, que s’ha observat en un marge de vinya al poble de Lavern. Als ambients lligats a la xarxa hidrogràfica, com els boscos de ribera, hem pogut localitzar un exemplar de vern (Alnus glutinosa), i herbes com la consolda menor (Symphytum tuberosum), el mill del sol (Lithospermum officinale), com a algunes espècies no mediterrànies. A més, als rius i rieres es poden trobar moltes espècies exòtiques, com ara el prunyoner (Prunus domestica subsp. insititia), arbre que s’havia fet servir com a peu per empeltar, el tupinamb (Helianthus tuberosus) i la misèria o tradescàntia (Tradeschantia fluminensis), espècies que s’empren en jardineria, i la cloris (Chloris gayana), una mala herba dels conreus de regadiu. La presència d’espècies exòtiques dins del municipi, arriba a un 7,8 % aplegant unes 47 espècies del total. Algunes, com hem vist, son espècies que s’empraven antigament com és el cas del pelitre (Tanacetum cinerariifolium), un insecticida natural, que hem localitzat entre la riera dels Vidrers i els Pujals del Ràfols, sobre antigues feixes de conreus en fenassars i llistonars sota les pinedes i sobre els murs de pedra mateix. Altres son espècies exòtiques que apareixen en zones properes a les vies de comunicació, com és el cas del Seneci del Cap (Senecio inaequidens), una planta sud-africana que es considera una planta invasora de les pastures europees, i que a Espanya només es coneix a Catalunya des de fa unes poques dècades.

Centàurea linifòlia (Centaurea linifolia), espècie endèmica del nord-est Ibèric, present al paisatge forestal de Subirats. 16

Bibliografia consultada

ARRIBAS, R., BERTRAN, E. i CUXART, M. (1991). L'Alt Penedès. Una comarca als confins metropolitans. Colecció "Catalunya comarcal". Caixa de Catalunya. BIODIVER (2006). Banc de dades virtual de biodiversitat dels Països Catalans. Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona i del Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html BOLÒS, A. de & O. de BOLÒS (1950). La vegetación de las comarcas barcelonesas. Inst. Esp. Est. Mediter. BOLÒS, O. i VIGO; J. (1984). Flora Manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic. COMAS, E. (2000). Pre-diagnosi Ambiental del Municipi de Subirats (Alt Penedès). Inèdit. COMAS, E. i X-3 (2004). Diagnosi Ambiental del Municipi de Subirats (Alt Penedès). Inèdit. CEBALLOS, A. (1998). Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas en España. Ed- Andriala. Madrid. CREAF (2000). Inventari Ecológic i forestal de catalunya. Regió Forestal V. Ed. CREAF i Departament de Medi Ambient de la Generalitat. FOLCH, R. (1981). La vegetació dels Països Catalans. Editorial Ketres. FOLCH, R., FRANQUESA, T. i CAMARASA, J. (1984). Història Natural dels Països Catalans. Volum 7. Vegetació. Enciclopèdia Catalana. FORMAN, R. T. T. i GODRON, M. (1986). Landscape ecology. John Wiley & Sons. New York. LAPRAZ, G. (1972); Recherches phytosociologiques en Catalogne.; Collect. Bot. (Barcelona). LLORAC, S. (1988). Subirats. Visió general d’un municipi de l’Alt Penedès. Ajuntament de Subirats. MIGUEL, J. de, i GÓMEZ-SAL, A. (2002). Diversidad y funcionalidad de los paisajes agrarios tradicionales. En: F. D. Pineda, J: M. de Miguel, M. A. Casado y J. Montalvo. La Diversidad biológica de España. Prentice Hall. PINO, J. i RODA, F. (1999). L’ecologia del paisatge: un nou marc de treball per a la ciència de la conservació. Butll. Inst. Cat. Host. Nat., 67: 5-20. UB (2000). Dades extretes del banc de dades del projecte de Cartografia del Hàbitats de Catalunya de la Universitat de Barcelona i del Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Fulls 419 i 420, 1:50000.

Han participat en aquest treball Laura José María, Sergio Buchholz, Maria Bosch (Dep. Productes Vegetals, Botànica i Edafologia de la Universitat de Barcelona), Ecomundis i Ajuntament de Subirats. Investigadora responsable: Lourdes Chamorro. Departament de Biologia Vegetal, Unitat de Botànica de la Universitat de Barcelona. Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de: Ramon Carbonell, tècnic del Servei de Medi Ambient i desenvolupament Sostenible de l’Ajuntament de Subirats, Albert Ferré, Estela Illa i Rafel Quadrada, tècnics del Grup de Cartografia de la Vegetació i Geobotànica de la Universitat de Barcelona, totes aquelles persones que han ajudat en la identificació d’exemplars i/o han proporcionat dades de localització de flora i vegetació del municipi de Subirats, especialment a Efrem Batriu, Arnau Mercader, Aaron Pérez, Albert Romero (estudiants de doctorat de la Unitat de Botànica de la UB) i Xavier Bayer i Cisco Guasch de CÒBIT, i al suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) del Departament d’Universitats, Recerca i Societats de la Informació de la Generalitat de Catalunya.

ANNEX 1 – Hàbitats de Subirats HÀBITATS PRESENTS AL MUNICIPI DE SUBIRATS (2006). Segons la LLEGENDA de la CARTOGRAFIA DELS HÀBITATS DE CATALUNYA i HÀBITATS CORINE)

Els hàbitats que apareixen a continuació són els hàbitats corresponents al municipi de Subirats inventariats dins del projecte de Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (1:50.000) de 2002 i publicats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. En negreta s’indiquen el codi de la llegenda de la Cartografia d’Hàbitats de Catalunya (un número i una o diverses lletres) i la descripció de l’hàbitat corresponent. Per a cadascun d’aquests hàbitats s’indiquen en lletra normal el codi o codis corresponents a la llegenda dels hàbitats CORINE juntament amb la seva descripció. A més s’indica amb un asterisc al davant, els hàbitats que s’han inventariat de nou, fruit d’aquest treball.

2 AIGÜES CONTINENTALS

*22 AIGÜES DOLCES ESTAGNANTS *22c

Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas,

les formacions helofítiques associades. *22.13 Aigües dolces estagnants eutròfiques. *22.411 Poblaments natants de llenties d'aigua (Lemna spp.), Azolla caroliniana o Riccia, d'aigües dolces estagnants, més o menys eutròfiques. *22.441 Poblaments submersos d'asprelles (Chara spp.), de basses i estanys d'aigües carbonàtiques.

24 AIGÜES CORRENTS 24a Llits i marges de rius, o vores d'embassaments, sense vegetació llenyosa densa. 24.32 Arenys fluvials amb vegetació esparsa. 24.52 Comunitats de teròfits alts - presseguera borda (Polygonum lapathifolium), moll farinell (Chenopodium glaucum), llapassa borda (Xanthium italicum), Bidens frondosa,... -, nitròfiles, de fangars de les vores de rius i embassaments. 24.53 Gespes de Polypogon viridis, Paspalum distichum, P. vaginatum,... nitròfiles, de fangars de les vores de riu i del litoral, a terra baixa. I

3 VEGETACIÓ ARBUSTIVA I HERBÀCIA

31 BOSQUINES I MATOLLARS DE MUNTANYA I D'AMBIENTS FRESCALS DE TERRA BAIXA 31y Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà). 31.891 Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius),... de terra baixa (i de l'estatge montà).

32 BOSQUINES I MATOLLARS MEDITERRANIS I SUBMEDITERRANIS 32ac Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades mediterrànies (sobretot les marítimes). 32.A Ginestars de ginesta vera (Spartium junceum), de les contrades mediterrànies (sobretot les marítimes). 32h Màquies i garrigues amb margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), ullastre (Olea europaea var. sylvestris),... de les contrades mediterrànies càlides. 32.123 Màquies de llentiscle (Pistacia lentiscus), de terra baixa. 32.211 Garrigues d'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) i llentiscle (Pistacia lentiscus), de les terres mediterrànies càlides. 32t Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d’indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l’estatge submontà. 32.41 Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé. 32u Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria),... calcícoles de terra baixa. 32.42 Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de terra baixa. 32.431 Estepars dominats per estepa blanca (Cistus albidus), calcícoles, de terra baixa. 32.433 Brolles amb abundància d'estepa borrera (Cistus salvifolius), calcícoles, de terra baixa. 32.45 Brolles baixes dominades per càdec (Juniperus oxycedrus), calcícoles, de terra baixa. 32.4B + 32.2121 Brolles amb dominància o abundància de bruc d'hivern (Erica multiflora), calcícoles, de les contrades marítimes. 32.4D Timonedes dominades per cistàcies baixes (Helianthemum syriacum, H. hirtum,... Fumana ericoides, F. thymifolia,...), calcícoles, d'indrets secs de terra baixa. 32.4E Timonedes dominades per sanguinària blava (Lithospermum fruticosum), calcícoles, de terra baixa. 32.4F Brolles amb abundància de bufalaga (Thymelaea tinctoria), calcícoles, de terra baixa. 32.4H + 32.274 Brolles dominades per gatosa (Ulex parviflorus), calcícoles, de les contrades mediterrànies.

34 PRATS (I ALTRES FORMACIONS HERBÀCIES) GENERALMENT BASÒFILS, SECS, DE TERRA BAIXA I DE LA MUNTANYA MITJANA

34g Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània. 34.36 Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca),... xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània.

34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa. 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de terra baixa. 34.5131 Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa, a la Mediterrània occidental.

* 34j

Comunitats dominades per càrritx (Ampelodesmos mauritanica), de les contrades

càlides de terra baixa. 32.23 Brolles o garrigues envaides per càrritx (Ampelodesmos mauritanica), de les contrades mediterrànies càlides. 34.633 Poblaments de càrritx (Ampelodesmos mauritanica) de les contrades marítimes càlides.

34k

Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les

contrades marítimes. 34.634 Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes.

* 34n

Joncedes i prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis, -i timonedes

associades- calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa i de terra baixa. 32.631* Timonedes o brolles baixes amb abundància de sàlvia (Salvia lavandulifolia), espernellac (Santolina chamaecyparissus) i altres mates xeròfiles, calcícoles, de les muntanyes poc plujoses (i de terra baixa). 34.721 Joncedes (prats, sovint emmatats, d'Aphyllanthes monspeliensis), calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa.

* 34p

Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata (traiguera),

Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,..., de terra baixa. 34.81 Prats subnitròfils de teròfits (o cardassars), amb Aegilops geniculata (traiguera), Bromus rubens, Medicago rigidula, Carthamus lanatus,..., de terra baixa.

III

4 BOSCOS

42 BOSCOS ACICULIFOLIS 42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues. 42.8412* Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de garrigues de coscoll (Quercus coccifera), de les terres mediterrànies 42ab Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies. 42.8414* Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades marítimes. Rosmarino-Ericion 42z Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló (Chamaerops humilis),... de les contrades marítimes càlides. 42.8411* Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues amb ullastre (Olea europaea var. sylvestris), margalló (Chamaerops humilis),... de les contrades marítimes càlides. Oleo-Ceratonion 44 BOSCOS I BOSQUINES DE RIBERA O DE LLOCS MOLT HUMITS

44c

Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic

septentrional. 44.128* Gatelledes (boscos, generalment baixos, de Salix atrocinerea), amb Equisetum telmateja, Carex pendula,...de fons de barrancs i depressions, amb sòl xop, al territori catalanídic septentrional.

* 44g

Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis) de la terra baixa catalana.

44.515* Lloredes o vernedes amb llor (Laurus nobilis) de la terra baixa catalana. 44h Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de les contrades marítimes. 44.6111* Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de les contrades marítimes. 44k Omedes de terra baixa. 44.62 Omedes de terra baixa.

* 44l

Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa.

44.637* Freixenedes de Fraxinus angustifolia, de terra baixa

45 BOSCOS ESCLEROFIL·LES 45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa. 32.1131* Màquies d'alzina (Quercus ilex), calcícoles, de terra baixa i de la muntanya mediterrània. 32.11611* Màquies d'alzina (Quercus ilex) fent claps densos. 45.3121* Alzinars de terra baixa, catalano-occitans. Quercetum ilicis Br.-Bl. 1915

5 MOLLERES I AIGUAMOLLS 53 VORES D'AIGUA I ALTRES HÀBITATS INUNDATS 53a Canyissars. 53.111 Canyissars sempre inundats. 53.112 Canyissars de sòls rarament inundats. 53d Canyars de vores d’aigua. 53.62 Canyars (d'Arundo donax), de vores d'aigua. - Arundini-Convolvuletum sepium.

6 ROQUES, TARTERES i GLACERES 61 TARTERES

* 61c

Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalano-occitanes.

61.32 Pedrusques de la baixa muntanya mediterrània, catalano-occitanes.

* 61f

Terrers calcaris, generalment margosos, amb vegetació molt esparsa o quasi nus.

61.51* Terrers (badlands) margosos, calcaris, amb vegetació molt esparsa o quasi nus.

62 ROQUES NO LITORALS

* 62a Cingles i penyals calcaris de les contrades mediterrànies càlides. 62.1111 Roques calcàries amb vegetació casmofítica, termòfila, de les contrades mediterrànies. 62.1115 Roques calcàries ombrejades, amb vegetació comofítica de molses i falgueres, de les contrades mediterrànies. 62.71* Roques calcàries colonitzades per líquens, no litorals.

62f Roques calcàries humides i degotalls, amb falzia (Adiantum capillus-veneris), de les

contrades mediterrànies. 62.51 Roques calcàries humides i degotalls, amb falzia (Adiantum capillus-veneris), de les contrades mediterrànies. V

8 TERRES AGRÍCOLES I ÀREES ANTRÒPIQUES 82 CONREUS HERBACIS 82b Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. 82.31* Conreus herbacis extensius de sòls humits (sovint de regadiu o de contrades molt plujoses). 83 CONREUS LLENYOSOS I PLANTACIONS D'ARBRES 83a Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers (Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),... 83.11 Camps d'oliveres (Olea europaea subsp. europaea). - Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931 83.14 Camps d'ametllers (Prunus dulcis). 83d Vinyes. 83.211 Vinyes portades de manera tradicional. - Diplotaxietum erucoidis Br.-Bl. 1931 83.212 Vinyes en cordó 86 CIUTATS, POBLES, ÀREES INDUSTRIALS 86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. 86.2 Viles i pobles (i petites ciutats). 86.3 Àrees industrials actives. 86.43 Vies i nusos de comunicacions i altres espais oberts. 87.21* Comunitats ruderals de terra baixa. 89.24 Basses i estacions depuradores d'aigües residuals. 86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural. 86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam. 86.411 Sorreres i extraccions d'argiles. 86.413 Pedreres.

* 86d

Llocs arqueològics.

86.6 Llocs arqueològics. 87 CAMPS ABANDONATS, ERMOTS I ÀREES RUDERALS 87a Conreus abandonats. 32.4A3 Matollars d'olivarda (Inula viscosa), dels camps abandonats, llits de rambles i rieres, terres remogudes,... de terra baixa. - Inulo-Oryzopsietum miliaceae (A. et O. Bolòs) O. Bolòs 1957 34.6321* Prats oberts amb dominància de ripoll (Oryzopsis miliacea), dels camps abandonats, terres remogudes,... de terra baixa. 87.1 Conreus abandonats.

ANNEX 2 – Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) a Subirats S’indica amb un asterisc (*) els nous HIC catalogats en aquest treball per al municipi de Subirats. HÀBITATS D'AIGUA DOLÇA Aigües quietes (estanys i llacs) Codi

Categoria

Nom

* 3140

No prioritari

Vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces, dures, oligomesotròfiques

Aigües corrents (rius i torrents) Codi

Categoria

Nom

3260

No prioritari

Vegetació submergida o flotant de rius cabalosos

3270

No prioritari

Herbassars nitròfils anuals colonitzadors dels sediments fluvials (Chenopodion rubri)

3280

No prioritari

Gespes vivaces decumbents dels rius mediterranis amb cabal permanent (Paspalo-Agrostion semiverticilatae)

* 3290

No prioritari

Torrents intermitents amb gespes vivaces decumbents (PaspaloAgrostion semiverticilatae)

MATOLLARS ESCLEROFIL·LES Matollars arborescents mediterranis Codi

Categoria

Nom

* 5230

Prioritari

Lloredes. Bosquines de llor (Laurus nobilis)

Matollars, garrigues i ginestars mediterranis termòfils Codi

Categoria

Nom

5330

No prioritari

Matollars mediterranis termòfils de de coscoll (Quercus coccifera)

5332

No prioritari

Garrigues i matollars mediterranis termòfils dominats per càrritx (Ampelodesmos mauritanica)

PASTURES NATURALS I SEMINATURALS Pastures naturals Codi

Categoria

Nom

* 6110

Prioritari

Pradells rics en crassifolis, rupícoles, calcícoles i càrstics (AlyssoSedion)

Pastures seminaturals Codi

Categoria

Nom

6220

Prioritari

Pastures mediterrànies xerofítiques anuals i vivaces (TheroBrachypodietea)

Pastures humides i herbassars megafòrbics Codi

Categoria

Nom

6420

No prioritari

Jonqueres mediterrànies (Molinio-Holoschoenion)

6431

No prioritari

Herbassars megafòrbics nitròfils i humits (Convolvuletalia sepium, GalioAlliarietalia)

TORBERES ALTES I TORBERES BAIXES Torberes basòfiles Codi

Categoria

Nom

* 7220

Prioritari

Vegetació dels degotalls d'aigües carbonatades formadores de toves calcàries

HÀBITATS RUPÍCOLES Tarteres de muntanya Codi

Categoria

Nom

* 8130

No prioritari

Altres tarteres

Vegetació casmofítica de parets i cingleres Codi

Categoria

Nom

8211

No prioritari

Roques calcícoles amb vegetació casmofítica termòfila o ombrejada de les contrades mediterrànies

Altres hàbitats rupícoles Codi

Categoria

Nom

8310

No prioritari

Coves no explotades pel turisme

BOSCOS Boscos caducifolis mediterranis i submediterranis Codi

Categoria

Nom

* 9240

No prioritari

Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)

92A0

No prioritari

Salzedes, alberedes (i omedes) mediterrànies

Boscos esclerofil·les mediterranis Codi

Categoria

Nom

9340

No prioritari

Alzinars i carrascars

Boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies Codi

Categoria

Nom

9540

No prioritari

Pinedes mediterrànies, naturals o antigues, de pi blanc (Pinus halepensis) i de pi pinyer (Pinus pinea)

ANNEX 3 – Catàleg florístic de Subirats

Nom científic Acanthus mollis Acer negundo Adiantum capillus-veneris Aegilops geniculata Agave americana Agrimonia eupatoria Ailanthus altissima Ajuga iva Alnus glutinosa Althaea hirsuta Alyssum alyssoides Alyssum maritimum Allium neapolitanum Allium roseum Allium scorodoprasum subsp. rotundum Amaranthus blitoides Amaranthus hybridus Amaranthus muricatus Amaranthus retroflexus Amelanchier ovalis Ampelodesmos mauritanica Anacamptis pyramidalis Anacyclus clavatus Anacyclus valentinus Anagallis arvensis Anthemis cotula Anthyllis tetraphylla Antirrhinum majus Antirrhinum orontium Aphyllanthes monspeliensis Apium nodiflorum Araujia sericifera Arbutus unedo Arenaria serpyllifolia Argyrolobium zanonii Aristolochia longa Aristolochia pistolochia Artemisia campestris Artemisia verlotiorum Arum italicum Arundo donax Asparagus acutifolius Asperula cynanchica subsp. brachysiphon Asphodelus fistulosus Asplenium adiantum-nigrum Asplenium ruta-muraria Asplenium trichomanes Aster sedifolius Aster squamatus Asteriscus spinosus

Nom popular català Acant, Herba carnera, Herba gegant Negundo, Auró de fulla de freixe Falzia (de pou) Traiguera, Blat del diable Atzavara Serverola, Agrimònia Ailant, Arbre del cel, Vernís del Japó Iva, Almescat, Esquiva Vern, Arbre negre Malví hirsut Herba de la ràbia Caps blancs, Sempre-en-flor, Herbablanca, Pixanera, Xuclamel All napolità All de bruixa Porradell Blet, Amarant blitoide Blet, Marxant fi Blet, Amarant muricat Blet, Marxant (gros), Amarant Cornera, Corner Carritx, Carcera Orquídia piramidal Panigroc Herba de boligs Morró, Anagall Camamilla pudent Fisantil·lis, Antil·lis de quatre fulles Conillets, Boca de dragó Gossets Jonça Créixens bords Miraguà (de jardí), Aràujia Arboç, Cirerer de pastor, Cirerer d'Arboç Arenària serpil·lifolia Citís platejat, Argirolobi Aristolòquia llarga Herba de la marfuga Botja llemenosa, Llemenosa Donzell bord Sarriassa, Rapa Canya Esparreguera boscana Herba prima (verda) Cebollí Falzia negra, Falzia de bosc Falzia blanca Falzia roja Indianes Àster esquamós Gravit

Nom científic Asterolinon linum-stellatum Astragalus echinatus Astragalus monspessulanus Astragalus stella Atractylis humilis Atriplex patula Avena barbata Avena sterilis Avenula bromoides Avenula pratensis subsp. iberica Ballota nigra Bellis sylvestris Beta vulgaris Bidens subalternans Biscutella laevigata Blackstonia perfoliata Borago officinalis Boussingaultia cordifolia Brachypodion distachyon Brachypodium phoenicoides Brachypodium retusum Brachypodium sylvaticum Brassica rapa Briza minor Bromus diandrus Bromus hordeaceus Bromus madritensis Bromus rubens Bupleurum fruticescens Bupleurum fruticosum Bupleurum rigidum Calendula arvensis Calendula officinalis Calicotome spinosa Calystegia sepium Campanula erinus Capsella bursa-pastoris Cardamine hirsuta Carduncellus monspelliensium Carduus pycnocephalus Carduus tenuiflorus Carex flacca Carex halleriana Carex humilis Carex muricata subsp. divulsa Carex pendula Carex vulpina Carlina corymbosa Carthamus lanatus Celtis australis Centaurea aspera Centaurea calcitrapa Centaurea collina Centaurea linifolia Centaurea melitensis

Nom popular català Lli estel·lat Astràgal de cinc gallets Herba de St. Llorenç Astràgal estel·lat Atràctilis humil Salat (de fulla estreta), Bletmoll, Espinac de carn Cugula petita Cugula (grossa) Avènula bromoide Avènula de prat Malrubí bord, Malrubí negre Margaridoia silvestre Bleda Bident de vinya Herba de les llunetes Clora, Centaura groga Borratja, Borraina Bàlsam emparrador Fenàs de marge Llistó, Fenàs Fenàs de bosc Colça, Nap-i-col Belluguet petit, Bellugadís, Puces Estripa-sac, Bromus rígid Cua de guilla Blat del diable Bromus rogenc Ajocaperdius, Botja groga Matabou Orella de llebre Boixac de camp Boixac, Bojac Argelaga negra, Gatosa blanca, Argentí Corretjola gran Campaneta Sarronets-de-pastor, Bosses de pastor Escanyabocs Card gallofer, Cardot picnocèfal Cardot tenuïflor Càrex glauc Càrex d'Haller Càrex humil Càrex muricat Càrex pèndul Càrex cuprí Card cigrell Card Fuell Lledoner Bracera, Margenera, Travalera, Bovenga, Tiravaques, Manuaga Obriülls, Card estrellat, Cacitrapa, Herb de la febre, Voravia Capferrada groga Centàurea linifòlia Oriola

Nom científic Centaurea montana Centaurea scabiosa Centaurium pulchellum Centaurium quadrifolium Centranthus ruber Cerastium glomeratum Ceterach officinarum Cichorium intybus Cirsium arvense Cistus albidus Cistus clusii Cistus monspeliensis Cistus salviifolius Clematis flammula Clematis vitalba Colutea arborescens Conopodium majus subsp. ramosum Convolvulus althaeoides Convolvulus arvensis Convolvulus cantabrica Convolvulus lanuginosus Conyza bonariensis Conyza canadensis Conyza sumatrensis Coriaria myrtifolia Coris monspeliensis Cornus sanguinea Coronilla emerus Coronilla scorpioides Coronilla valentina subsp. glauca Cortaderia jubata Corylus avellana Crataegus monogyna Crepis albida Crepis capillaris Crepis pulchra Crepis sancta Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia Cuscuta epithymum Cydonia oblonga Cynanchum acutum Cynara cardunculus Cynodon dactylon Cynoglossum creticum Cynoglossum cheirifolium Cynosurus echinatus Cytisophyllum sessilifolium Chamaerops humilis Chenopodium album Chloris gayana Chondrilla juncea Chrysanthemum coronarium Dactylis glomerata Daphne gnidium Daucus carota

Nom popular català Centàurea montana Gratabous, Botons de frare Centaura, Centauri pulcre Herba de Sta Paula Herba de Sant Jordi, Centrant Pelovella, Cerasti aglomerat, Borrissol Dauradella Xicoria Calcida Estepa blanca Esteperola, Romerola, Romaní mascle Estepa llimonera, Estepa negra Estepa borrera, Estepa borde, Estepa negra Vidiella Vidalba Espantallops Anyol, Anyol ramós Corretjola de serp Corretjola, Campaneta, Camisola de la Mare de Déu Corretjola cantàbrica Campanera cabdellada Erígeron cresp, Cànem bord Erígeron canadenc Coniza sumatrenca Roldor Pinzell, Farigola borda Sanguinyol, Sangrell Coroneta, Coronil·la boscana Herba de l'escorpí Coronil·la (glauca), Carolina Pampes, Herba de la Pampa Avellaner Arç blanc, Espí, Espí blanc, Espinalb Crepis àlbida, Llicsó de penya Cabellets Crepis pulcra Cap-roig Cabells, Epítim, Barba de caputxí Codonyer Corretjola borda Carxofera borda, Herba-col Gram Llengua-de-ca Besneula de fulla blanca Cinosur Ginesta sessilifòlia Margalló, Bargalló Blet blanc Cloris Màstec, Fusell Coronària, Sordonaia Dàctil Matapoll Pastanaga borda

iii

Nom científic Delphinium peregrinum subsp. verdunense Desmazeria rigida Dichanthium ischaemum Dipcadi serotinum Diplotaxis erucoides Dipsacus fullonum Dorycnium hirsutum Dorycnium pentaphyllum Dorycnium rectum Echinochloa crus-galli Echinops ritro Echium vulgare subsp. argentae Elymus pungens Elymus repens Epilobium hirsutum Epilobium parviflorum Equisetum ramosissimum Equisetum telmateia Erica arborea Erica multiflora Erodium cicutarium Erodium chium Erodium malacoides Erophila verna Erucastrum nasturtiifolium Eryngium campestre Euphorbia amygdaloides Euphorbia characias Euphorbia exigua Euphorbia flavicoma Euphorbia flavicoma subsp. mariolensis Euphorbia helioscopia Euphorbia nicaeensis Euphorbia peplus Euphorbia prostrata Euphorbia segetalis subsp. segetalis Euphorbia serrata Euphorbia sulcata Festuca arundinacea subsp. arundinacea Ficus carica Filago pyramidata Foeniculum vulgare Fraxinus angustifolia Fraxinus excelsior Fumana ericoides Fumana laevipes Fumana procumbens Fumana thymifolia Fumaria capreolata Fumaria officinalis Fumaria parviflora Fumaria reuteri Galactites tomentosa Galium aparine

Nom popular català Banyeta Albellatge fasciculat Marcet Ravenissa blanca, Caps blancs Cardó Botja peluda, Trèvol pelut Botja d'escombres Doricni recte Pota-de-gall, Panissola, Correig Panical blau Viperina (vulgar), Cua de porc, Llengua de bou Agropir campestre Xarpolla Matajaia Epilobi parviflor Trencanua, Cua de cavall ramosa Cua de cavall grossa Bruc (boal) Bruc d'hivern, Bruc vermell, Cepell, Xipell Agulletes de bruixa, Banya de bou Filamaria litoral, Rellotges, Agulletes Filamaria, Agulleta Eròfila Ravenissa groga Panical Lleteresa de bosc Lleteresa vera, Lleteresa vesquera Lleterola exígua Lleteresa verrucosa Lleteresa verrucosa Lleteresa d'hort, Lleterola d'hort Lleteresa nicenca Lleterola peplus Lleterola prostrada Lleteresa de camp Lleteresa serrada Lleteroda solcada Festuca arundinàcia Figuera, Figuer, Cabrafiguera Herba del borm Fonoll Freixe de fulla petita Freixe de fulla gran Fumana ericoide Fumana fina Fumana procumbent Fumana glutinosa Fumària enfiladissa Colomets, Fumària oficinal, Fumaterra, Herba de foc, Collcolom, Angelets Fumària de flor menuda Calcida blanca, Card blanc Apegalós, Rèvola, Raspallengua, Gafetets

Nom científic Galium lucidum Galium parisiense subsp. parisiense Genista hispanica Genista scorpius Geranium colombinum Geranium dissectum Geranium robertianum Geranium rotundifolium Geranium sanguineum Gladiolus illyricus Gladiolus italicus Globularia alypum Globularia vulgaris Hedera helix Hedypnois rhagadioloides Hedysarum coronarium Helianthemum apenninum Helianthemum nummularium Helianthemum oelandicum subsp. italicum Helianthemum syriacum subsp. thibaudii Helianthus tuberosus Helichrysum stoechas Heliotropium europaeum Helleborus foetidus Hieracium grup pilosella Hieracium murorum Hippocrepis comosa Hippocrepis comosa subsp. scorpioides Hippocrepis multisiliquosa Hippocrepis unisiliquosa Hirschfeldia incana Hordeum murinum Hordeum vulgare Hyoscyamus albus Hyparrhenia hirta Hyparrhenia hirta subsp. Pubescens Hypericum perforatum Inula helenoides Inula viscosa Iris germanica Jasonia saxatilis Juglans regia Juncus articulatus Juncus bufonius Juncus inflexus Juncus maritimus Juncus tenageia subsp. sphaerocarpus Juniperus communis Juniperus oxycedrus Juniperus phoenicea Knautia arvensis subsp. arvensis Kochia scoparia subsp. densiflora Koeleria phleoides Lactuca serriola Lamium amplexicaule

Nom popular català Espunyidella (blanca), Gali Gali parisenc Argelagó Argelaga Forquilles Gerani retallat Herba de St. Robert Suassana rotundifòlia Gerani sanguini Coltell vermell Lliri dels blats Foixarda, Fuixarda Senet de pobre, Herba del sarró, Estels Heura Enclova Perdiguera Heliantem tomentós Herba passerella, Heliantem itàlic Romer blanc Nyàmera Sempreviva borda Herba berruguera Marxívol Pelosella Herba de l'esparver Herba del Ferro, ferradura, desferracavalls Desferracavalls glauc Desferracavalls ciliat, Hipocrepis ciliada Ferradura d'una bajoca Ravenissa incana Margall bord Ordi Jusquiam Albellatge, Fenàs de bou Albellatge, Fenàs de bou Herba foradada, Herba de St. Joan, Pericó Ínula helenoide Olivarda Lliri blau, Gínjol blau Te de roca. Noguera, Noguer, Nouera Jonc articulat, Jonc boval Galàpet, Jonc de galàpet, Herba galamera Jonquina, Jonc de jardiner Jonc marí Ginebre, Ginebrer, Ginebrera, Ginebró Càdec, Ginebrons Savina, Sibina Vídua borda, Escabiosa borda, Herba del mal de masclit Mirambell d'escombres Kelèria Enciam bord Flor-robí, Peu de gall, Otyiga borda

Nom científic Lamium hybridum Lathyrus annuus Lathyrus aphaca Lathyrus cicera Lathyrus latifolius Lathyrus pratensis Lathyrus saxatilis Lathyrus sphaericus Laurus nobilis Lavandula latifolia Lavatera arborea Lemna minor Leontodon taraxacoides subsp. hispidus Leontodon tuberosus Lepidium draba Lepidium graminifolium Leuzea conifera Ligustrum vulgare Limodorum abortivum Linaria spuria Linaria supina Linum narbonense Linum strictum Lithopermum officinale Lithospermum fruticosum Lithospermum purpurocaeruleum Lolium rigidum Lonicera etrusca Lonicera implexa Lonicera japonica Lonicera xylosteum Lotus corniculatus Lotus ornithopodioides Lunaria annua Lythrum hyssopifolia Lythrum salicaria Malva sylvestris Mantisalca salmantica Marrubium vulgare Matricaria recutita Medicago arabica Medicago littoralis Medicago lupulina Medicago minima Medicago orbicularis Medicago polymorpha Medicago sativa Medicago sativa subsp. sativa Medicago suffruticosa Medicago truncatula Melica ciliata Melica minuta subsp major Melica minuta subsp minuta Melilotus alba

Nom popular català Lami incís Guixa borda Gerdell Guixó cigronenc Pèsol bord Guixó de prat, Gerdell bord Veçó saxàtil Guixó esfèric Llorer, Llaurer, Llor Espígol comú, Espígol mascle, Barballó Malva gran, Malva d'arbre Llentia d'aigua Nualós Bàbol Morritort de fulla estreta Pinya de St Joan, Carxofeta, Culleres de pastor Olivereta, Albena Limodor abortiu, Clavell Sabatetes (de rostoll) Violeta de pastor Lli de narbona Llinet estret Mill del sol, Mill gruà, Te (de gra, de camí) Aspró, Herba de les set sagnies Mill gruà Margall dret Lligabosc etrusc, Xuclamel etrusc, Dolçamel Lligabosc, Lligabosc mediterrani, Xuclamel mediterrani, Mareselva Lligabosc japonès, Xuclamel japonès Xuclamel (santjoaner) Lot corniulat, Corona de rei Banya de cabra Setins, Flor de plata, Monedes Lítrum hissopifoli Salicària Malva (major) Herba escombrera, Raspallera Malrubí (vulgar) Camamil·la Herba de la taca Melgó litoral Fenerola menuda, Melgó menut Melgó mínim Melgó d'estormia Melgó de llapassa Alfals, Userda Alfals, Userda Melgó sufruticós Melgó truncat Fenal, Mèlica ciliada Mèlica menuda Mèlica menuda Almegó blanc

Nom científic Melilotus indica Melilotus officinals Melissa officinalis Mentha suaveolens Mercurialis annua Mercurialis tomentosa Miriabilis jalappa Moehringia pentandra Moricandia arvensis Muscari comosum Muscari neglectum Myosotis arvensis Narcissus assoanus Nigella damascena Nigella gallica Odontides lutea Olea europaea Olea europaea subsp. sylvestris Onobrychis supina Onobrychis viciifolia Ononis minutissima Ononis natrix Ononis pusilla Ononis reclinata Ononis spinosa Ononis viscosa subsp. breviflora Ophrys fusca Ophrys lutea Ophrys scolopax Ophrys sphegodes Opuntia ficus-barbarica Origanum vulgare Orobanche hederae Orobanche latisquama Oryzopsis coerulescens Oryzopsis miliacea Oryzopsis paradoxa Osyris alba Oxalis articulata Oxalis corniculata Oxalis pes-caprae Papaver hybridum Papaver rhoeas Parietaria officinalis subsp. judaica Paronychia argentea Paronychia capitata Paspalum dilatatum Paspalum distichum Petrorhagia prolifera Phagnalon rupestre Phagnalon saxatile Phagnalon sordidum Phalaris aquatica Phillyrea angustifolia

Nom popular català Almegó índic Almegó, Trèvol d'olor Tarongina, Melissa, Herba cidrera Menta d'ase, Menta borda Melcoratge Melcoratge tomentós Flor de nit Arenària pentandra Coletxó Calabruixa de cap de moro, Calabruixa (grossa), Cap de moro, All de bruixa Calabruixa de quaresma, Calabruixa petita miosot Almesquí Aranya, Flor d'aranya Nigel·la gàl·lica Fonollada groga Olivera, Oliver, Oliu Ullastre Trepadella borda Trepadella (vera) Gavó menut Gavó, Gavó groc Gavó de cabdell Ungla de gat, Gavó espinós Botgeta, Gavó viscós Abellera fosca Abellera groga, Mosques grogues Abellera becada Abellera aranyosa Figuera de moro Orenga Frare de l'heura, Espàrrecs bords Frare del romaní, Pa de corb Millet blavenc Ripoll, Fenàs de canonet Mill boscà Ginestó pa de cucut articulat pa de cucut Flor d'avellana Rosella híspida Rosella (vera) Morella roquera, Blet de paret Sanguinària blanca, Paroníquia argentada Sanguinària blanca, Paroníquia nívia Gram de fulla ampla Gram d'aigua Clavellet prolífer Fàgnalon rupestre Ullastre de frare Herba murenera Fàlaris aquàtica Aladern, Aladern de fulla estreta

vii

Nom científic Phillyrea latifolia Phillyrea latifolia subsp. media Phlomis lychnitis Phragmites australis subsp. australis Phytolacca americana Picris echioides Picris hieracioides Pinus halepensis Pinus pinaster Pinus pinea Pistacia lentiscus Pistacia terebinthus Plantago afra Plantago albicans Plantago coronopus Plantago lagopus Plantago lanceolata Plantago major Plantago sempervirens Platanus Xhispanica Poa annua Poa bulbosa Poa pratensis Poa trivialis subsp. trivialis Polycarpon tetraphyllum Polycnemum arvense Polygala calcarea Polygala rupestris Polygala vulgaris Polygonum aviculare Polygonum convolvolus Polygonum lapathifolium Polygonum persicaria Polypodium vulgare Polypogon monspeliensis Polypogon viridis Polystichum setiferum Populus alba Populus nigra Populus Xcanadensis Portulaca oleracea Potentilla neumanniana Potentilla reptans Prunella grandiflora Prunella vulgaris Prunus avium Prunus domestica Prunus domestica subsp. insititia Prunus dulcis Prunus mahaleb Prunus spinosa Psoralea bituminosa Pteridium aquilinum Pulicaria dysenterica Punica granatum

Nom popular català Aladern mitjà, Aladern de fulla ample Aladern fals, Alzina borda Salvió blener, Candelera Canyís, Canyot, Senill Raïm de moro Arpell Parraca Pi blanc, Pi bord, Pi garriguenc Pinastre, Pi marítim Pi pinyoner, Pi pinyer, Pi ver, Pi de pinyons, Pi bo Llentiscle, Llentisc, Llentisclera, Lentisc, Mata, Mata de cabrit Llampuga, Noguerola, Terebint, Cornicabra Herba pucera Herba-fam Cervina, Banya de bou, Cornicels Plantatge de morro d'ovella Plantatge de fulla estreta Plantatge de fulla ampla, Plantage gros Matafoc, Plantatge de ca, Plantatge de matafoc Plàtan Pelosa, Pèl de ca, Pèl de bou, Herba de neguediu, Poa anual Pèl de ca Poa de prat Poa trivial Policarp de quatre fulles Herba pinera Herba blava, Polígala calcària Polígala rupestre Polígala vulgar Passacamins Fajol bord Presseguera borda Herba presseguera Herba pigotera, Polipodi (de muntanya) Pelosa, Cua de rata Polípogon semivertivil·lat, Agrostis blanca Polístic setífer Àlber, Alba, Arbre blanc, Poll, Xop blanc Pollancre, Arbre del poll, Pollanca, Poll negre, Xop, Clop Pollancre del Canadà, Carolina Verdolaga Flor de la fam, Potentil·la vernal Gram negre, Maduixera borda, Fragassa estèril Prunel·la de la flor gran, Prunella Prunel·la vulgar, Prunella Cirerer Prunera, Pruner Prunyoner Ametller Cirerer de guineu, Cirerer bord, Cirerer de Santa Llúcia Arç negre, Aranyoner Trèvol pudent Falguera aquilina Herba de Sant Roc Magraner

viii

Nom científic Pyrus communis Pyrus malus subsp. malus Pyrus malus subsp. mitis Quercus canariensis Quercus cerrioides Quercus coccifera Quercus faginea Quercus humilis Quercus ilex Quercus ilex subsp. rotundifolia Ranunculus bulbosus subsp alae Raphanus raphanistrum subsp. landra Rapistrum rugosum Reichardia picroides Reseda lutea Reseda phyteuma Rhamnus alaternus Rhamnus lycioides Robinia pseudoacacia Rorippa nasturtium-aquaticum Rosa agrestis Rosa canina Rosa micrantha Rosa pimpinellifolia Rosa sempervirens Rosmarinus officinalis Rubia peregrina Rubus caesius Rubus canescens Rubus ulmifolius Rumex conglomeratus Rumex crispus Rumex cristatus Rumex obtusifolius Rumex pulcher Ruscus aculeatus Ruta chalepensis Salix alba Salix caprea Salix cinerea subsp. oleifolia Salix purpurea Salsola kali Salvia pratensis Salvia verbenaca Sambucus nigra Sambucus ebulus Samolus valerandi Sanguisorba minor Sanicula europaea Santolina chamaecyparissus Saponaria officinalis Sarcocapnos enneaphylla Satureja calamintha Satureja fruticosa

Nom popular català Perera, Perer Pomera (borda) Pomera, Pomer, Maçanera, Maçana Roure africà, Roure fagenc Roure cerrioide Garric, Alzina rabell, Coscoll, Coscolla, Garriguella, Garritx, Garroll Roure de fulla petita, Roure valencià Roure martinenc Alzina, Aulina, Glaner, Aglaner Carrasca Botó d'or, Ranuncle bulbós Rafanistre, Ravenissa Ravenell, Citró Cosconilla Gandaia Pebrots-de-ruc Aladern, Lladern Lampuga, Llampúdol Arçot, Espí negre, Escurnoi Robínia, Càssia, Acàcia, Acàcia blanca, Falsa Acàcia Creixen Roser agrest Roser salvatge, Roser caní Roser de flor petita Roser espinosíssim Englantiner, Englantina, roser englantiner Romaní Rogeta Romegueró Esbarzerola Esbarzer, Romeguera Paradella conglomerada Paradella crespa, Llengua de bou Paradella obtusifòlia, Llengua de bou Mollerosa Galzeran, Boix marí, Cirerer de Betlem Ruda Salze, Salze blanc, Saule Gatell, Gatsaule Gatell Sàlic, Saulic Barrella espinosa, B. punxosa, Espinadella, Punxosa, Salat Tàrrec de prat Tàrrec (comú) Saüc, Saüquer Èvol Dolceta, Enciamet, Juncosa de Montmell Pimpinella (petita) Sanícula Espernallac, Camamilla de Maó Sabonera, Herba sabonera Hebra freixuera Rementerola Poniol

Nom científic Satureja montana Satureja vulgaris Scabiosa atropurpurea Scabiosa columbaria Scandix pecten-veneris Scirpus holoschoenus Scorpiurus muricatus subsp. subvillosus

Nom popular català Sajolida (de bosc) Orenga borda, Calament, Clinopodi, Alfàbrega boscana Viudes, Escabiosa marítima Escabiosa (columbària) Agulles de pastor, Pinta de Venus Jonc comú, Jonc boval Herba d'eruga Barbarella, Escurçonera de fulla estreta , Escurçonera barbarella Scorzonera angustifolia Barball, Escurçonera laciniada, Apagallums Scorzonera laciniata Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata Setge, Escrofulària aquàtica Escrofulària peregrina, Estramoni, Herba pudenta, Setge Scrophularia peregrina Crespinell groc, C. Picant, Sedum acre Crespinell blanc, Arròs de pardal Sedum album Crespinell de cingle, Crespinell glauc Sedum dasyphyllum Crespinell gros Sedum sediforme Seneci del cap Senecio inaequidens Xenixell Senecio vulgaris Xereix aferradís, Panissola Setaria verticillata Xereix miller, Xereix verd Setaria viridis Rèvola borda Sherardia arvensis Herba de la feridura Sideritis hirsuta Silene nocturna Silene nocturna Colitxos, Esclafidors Silene vulgaris Card marià Silybum marianum Matallums Sisymbrium irio Arítjol, Artiga Smilax aspera Morella vera, Morella negra, Herba mora, tomaquera del dimoni, tomaquera borde Solanum nigrum Lletsó punxós Sonchus asper Lletsó oleraci Sonchus oleraceus Lletsó fi Sonchus tenerrimus Moixera Sorbus aria Server, Servera Sorbus domestica Moixera de pastor Sorbus torminalis Canyota Sorghum halepense Ginesta, Ginestera Spartium junceum Espiral, Espirant de tardor Spiranthes spiralis Pinzell Staehelina dubia Morró, Borrissol, Picapoll Stellaria media Llambra, Pelaguer Stipa offneri Consolda (menor) Symphytum tuberosum Tamariu (gàl·lic, canari), Farga, Gatell Tamarix canariensis Gatmaimó Tamus communis Pelitre Tanacetum cinerariifolium Crisantem corimbós Tanacetum corymbosum subsp. corymbosum Dent de lleó, Pixallits Taraxacum officinale Camedris, Brutònica Teucrium chamaedrys Poliol mascle, Timó mascle Teucrium polium Thalictrum minus Talictre tuberós Thalictrum tuberosum Bugiot Thesium humifusum subsp. divaricatum Bufalaga tintòria Thymelaea tinctoria Farigola, Timó Thymus vulgaris Til·ler, Tell de fulla petita Tilia cordata

Nom científic Torilis arvensis Torilis leptophylla Torilis nodosa Tradeschantia fluminensis Tragopogon dubius Tribulus terrestris Trifolium angustifolium Trifolium campestre Trifolium fragiferum Trifolium pratense Trifolium repens Trifolium stellatum Trifolium striatum Trigonella gladiata Trigonella monspeliaca Triticum aestivum Typha angustifolia Typha latifolia Ulex parviflorus Ulmus glabra Ulmus minor Umbilicus rupestris Urospermum dalechampii Urospermum picroides Urtica dioica Urtica urens Valerianella eriocarpa Verbascum boerhavii Verbascum sinuatum Verbascum thapsus Verbena officinalis Veronica austriaca Veronica beccabunga Veronica persica Veronica polita Viburnum tinus Vicia benghalensis Vicia cracca subsp. tenuifolia Vicia faba Vicia hirsuta Vicia hybrida Vicia lutea Vicia pannonica subsp. striata Vicia peregrina Vicia sativa subsp. nigra Vicia sativa subsp. sativa Vicia tetrasperma Vicia villosa Vinca difformis Viola alba Vitis vinifera Vulpia ciliata Xanthium echinatum subsp. italicum Xanthium spinosum

Nom popular català Safranària borda Catxurros Misèria, Tradescància Tríbol, Cadells, Abriülls Fenc bord, Farrerola Trèvol campestre, Fenerola Trèvol maduixer Trefle, Trèvol de prat Trèvol, Trèvol repent, Trevolet de prat Trèvol estel·lat Trèvol estriat Fenigrec pelut, Banya de cabra Alfolva de Montpeller, Trigonel·la de Montpeller Blat Boga, Balca de fulla estreta Boga, Boga de fulla ample Gatosa, Argelaga Oma Om, Olm Barretets Amargot, Morro de porc, Cuixa de barba, Cuixa de dona Amargot, Morro de porc, Cuixa de barba, Cuixa de dona Ortiga (major, gran) Ortiga petita Canonges, Herba dels Porpres Múria, Herba blenera, Trepó sinuat Herba blenera Berbena Verònica austríaca Créixens de cavall, Verònica becabunga Verònica pèrsica Verònica polida Marfull Garlanda atropurpúria, Matagat Garlanda (comuna) Favera Essos Veçota Galavars Veçot Vecera borda Vecera (vera) Veça, Veçó, Vícia tetrasperma Garlanda pilosa Vinca, Vincapervinca Viola d'alzinar, Violeta de bosc Cep, Vinya, Llambrusca Llapassa borda Espinaxoca