Aventura al museu
EL QUADRE VIU CONTE Fa molt de temps a la era del renaxement, corria el rumor de de que al museu li havia un quadre màgic que per la nit s'aixecava i revivia els objectes.El seu objectiu era ajudar als nins amb somnis i cumplir-los. Pero lo més curiós era que era tot blanc i no tenia dibuix! Per la nit una vegada va entrar a la casa d'un nin que el seu somni era ser una estrella i poder volar . Així que el va despertar. Quin susto es va donar el nin! El quadre li va dir -vinc a fer realitat el teu somni- i li va collir la ma i varen volar tots dos.I varen volar com estrelles vegent el cel , les ciutats, els camps de pastura. Al dia seguent el quadre li va dir – Gràcis, tu m'a has fet somiar així que com a recompensa en pintare el teu somni i em quedare amb tu! El nin va dir - Que bé-!! I cada nit volaven per tot el món. Fins i tot varen volaR per París i Tokio
Van gogh
Els gira-sols de Van Gogh Hi havia una vegada una nina anomenada Adriana. Ella era pel-roja, no era ni grassa ni prima i no era molt alta. A ella no li agradaven els museus, deia que no tenien sentit i eren horrorosos. Però, el quadre que menys li agradava en el món era el quadre anomenat “els gira-sols de Van Gogh”. Ella deia que veure a unes flors precioses mortes o casi mortes no era una cosa guapa i no tenia sentit. Un dia n’Adriana estava a ca seva amb els seus pares. Aquell dia estrenaven un museu amb els quadres reals més famosos del món. Els seus pares volien anar i per això varen dir que tenia que venir ella també. Els quadres que hi havia no li agradaven per a ella eren horrorosos. I quan estava quasi a la mitat va veure aquell quadre que no li agradava “els gira-sols de Van Gogh”. Com no li agradava aquell quadre es va anar a un cantó i es va dormir. En el seu somni sortien tots els quadres famosos del museu, però va veure que cadascun tenia una història. I l’últim quadre, era “els gira-sols de Van Gogh“. Però, el va veure de forma diferent, era com si una dona molt guapa hagués dut unes flors, però al final varen morir. Encara així li va veure sentit. Quan va despertar va acabar de veure el museu i ara ja tenien sentit tots els quadres. Ara cada vegada que anava al museu no volia sortir.
ELS RELLOTGES La
història comença quan les persones duien rellotges perquè estava de moda.Un dia uns senyors varen anar a la platja per banyar-se i les señores se varen traumar perque duien calsotets enlloc de banyador,i se varen banyar perque tenien molta calor (era estiu).Varen posar els seus rellotges al sol ,i tres rellotges es varen fondre com a formatge i les formigues i una mosca se varen menjar els rellotges.S'en varen anar els senyors i ses senyores a ca seva perqué feia mooooolta calor i varen deixar els rellotges derretir-se amb els insectes. També es varen deixar una tovallola a una roca i pel dematí varen tornar els senyors i els varen agafar i els rellotges derretits se varen posar de moda.
FÍ
Una un home s'avorria TANT que li va demanar com deixar d'avorrisrse al seu poble però ningù sabia quin consell donarli aixì que li va escriure una carta a la seva filla on exactamen deia “Hola Marta,fa anys que no escric però necessit la teva ajuda URGENTMENT!! Fa uns mesos no se com divertirme i per favor ajudem. És raro ti escrigui però es que ara està molt de moda s'EMAIL,gràcies salutacions. EL TEU PARE.”
I ell després de 5 mesos y 6 setmanes i deia “Hola pare no sé ni quants anys tens,però em fi de tu,Jo de vegades llegeixo però no crec que et funcioni,de vegades també vaig a JUGAR a la play però tu no saps que és... bé et diré algun consell més tard.SALUTACIONS MARTA” -Bé ja m'escriurà... Un dia l'home va rebre una carta però... ERA EL REBUT DE LA LLUM ell vivia a un poble on no sabien català i ell no sabia castellà i es va pensar que era una carta de la seva filla. I la carta deia algo d'estrelles de llum un poc lios però ell va dir -Val aniré a mirar les estrelles i mai es va tornar a avorrir.
fi La nit estrellada. Lucia Padilla Grimalt.
LES NINES DE CARNAVAL Hi havia una vegada unes nines que es deien Sara i Clara ,que tenien 18 anys . Faltava una semana per carnaval ,i la seva mare un dia ,el matì els i va deixar uns vestits perqué se poguessin vestir . Se posar super contentes,perquè com elles eren pobres mai havien celebrat res perquè no tenbian dobles. A las 12 del matì hi havia una festa al seu poble. Hi havia un concurs de amem quin es el vestit mès original del poble. I varen guayar un premi s varen posar super contentes ,i des d` aquell dia sempre varen estelviar per poder fer els seus vestits . NEUS FERRUTXE Cuadre de :GOYA
La nit estrellada Això és un quadre fet per en Vincent Van Gogh el 1889. Fa molt de temps hi havia un poble on totes les nits és veien unes estrelles gegants al cel,és veien quasi tan grans com la lluna.En es poble no sabien perquè es veien tan grans i ho volien descobrir.En aquell moment varen decidir que resoldrien el seu dubte.Desde aquell moment començaren a recol.lectar materials par fer un coet per anar a l'espai i comprovar perquè és veien així de grans les estrelles.Després de més o manco uns dos anys varen recol.lectar els materials i varen començar a construir-lo.Els va costar molt construir-lo però l'esforç va mereixer la pena.Varen posar tota la benzina que hi havia al poble i dos homes atrevits es varen oferir per anar-hi ells.Després d'uns dies estava tot acabat varen fer el llançament del coet.Tot va surtir bé i varen pujar bé.Quan veran pujar molt i ésveien bé les estrelles varen descobrir que les estrelles és veien així de grans perquè no eren estrelles sino que eren unes altres dimensions paral.leles a la seva.
NIT DE FANTASMES Això era i no era un nin que li agradaven els quadres. Un dia anà al museu i es trobà un quadre: La nit estrellada. Llavors va tancar els ulls i va entrar al quadre. Era una nit de molt de vent amb el cel estrellat i la lluna plena.als carrers no hi havia ningú. De sobte es va sentir un renou d'una porta. D'una casa havia sortit un senyor alt, prim, d'ulls blaus, pelroig que sabia pintar molt bé. Aquest senyor era en Vincent Van Gogh. Quan va sortir va veure aquell cel tan bonic. Tot d'una tengué una idea: pintar aquella nit. Entrà a casa seva i agafà el llenç i la paleta amb pintures i els seus pinzells. Una hora després ja estava a una muntanya pintant el seu quadre, però de sobte sentí el soroll d'una pistola. Ell estava tan loco que cregué que eren fantasmes. Llavors agafà el llenç i les pintures i va tornar a la seva casa. Ja a la seva casa va pintar al quadre un gran fantasma blanc al cel. Aquest mateix dia estava tan assustat que es va tallar una orella. Va pensar durant uns minuts i va dir: -La nit estrellada. Aquest serà el nom del meu quadre.- I així va ser. El nin va tornar a obrir els ulls i contemplà per un moments el museu. Pensà que aquell quadre tenia una molt bona història i escrigué sobre ella. Aquell nin soc jo.
“
LA PEDRA DE LA SORT”
Hi havia una vegada un regne molt llunyà on va nèixer la seva princesa.Aquella mateixa nit,al costat de el camí més vell del regne, va sortir d'enterra una roca.Varen pasar els anys i la nina es va anar fent gran,tot anava molt bé fins que la Estela (la noia)va fer 15 anys.L' aniversari va anar bé .Era l'any que li deixaven sortir sola,sense els guarda- espatlles!!Pensava anar-se'n a explorar immediatament:va agafar una motxilla i hi va ficar un quadern, una càmera,un boli,un llapis,una goma i provisions.S'en va anar cap a la muntanya,cap el camí mé vell del regne.No tenia por ,però, estava intrigada.Quan anava caminant va veure una roca alta i estranya,es va acostar, a mesura que s'apropava es marejava.Es va apropar massa i es va acubar.Quan es va tornar a aixecar no sabia on estava,era tot super estrany i ple de molsa.Va encaminar-se cap al castell.AAAAAAAAAAAAAAAAAH!!!!Estava en el futur,però no va poder observar gens, els guardes del futur la van matar.
Fí
CUADRE
Hola el meu nom es Pere i l'altre dia em va passar una cosa que tota la meva vida recordaré Jo estava dormint quan de cop vaig sentir un renou que venia de la sala i em vaig despertar. Quan vaig arribar a la sala, no m'ho podia creure, el quadre de La Siesta den Van Gogh que m'havia comprat feia uns dies tenia un gran forat negre en el centre.No em volia apropar, però una gran bufada de vent em va tirar cap al quadre. Quan vaig tocar el quadre una cosa molt estranya va passar. Tot estava negre però al cap d'uns minuts, vaig tornar a veure bé. Pareixia tot normal però no,no era tot normal les persones eren totes pintors famosos com en Vam Gogh, Miró, Velázquez, Dalí, Picasso... Jo, em volia amagar perquè no em veiessin. Però abans de que poguès fer-ho en Miró em va descobrir. Tots els pintors em varen mirar perquè els diguès com havia arribat fins allà. Jo els vaig expicar el que mhavia passat però abans de que poguès acabar em vaig despestar a ca meva dins del llit. TOT havia estat un SOMNI.
''LAS MENINAS'' Al centre de la ciutat hi ha un museu que quan tanca passen coses paranormals. Els quadres cobren vida! Cada nit les il·lustracions surten del quadre, però ningú no ho sap. No sé molt bé com començar però ja veurem... Hi havia una vegada un quadre anomenat " Las meninas ". Molt abans de ser un quadre, una nina anomenada Gisele, que era pobre, va anar a un bar amb el seu pare
i va jugar a la màquina escurabutxaques, va jugar un parell de vegades i, a la 4ta va guanyar 1.000.000.000.000€!Es va fer millonària. Amb tot aquell doblers no sé molt bé perquè però es va fer la princesa i tenien un munt de criades i criats que li pintaven les ungles, cuidaven del seu gos, li pintaven retractes, li cantaven, etc. El castell estava encantat però no ho sabien, també hi havia el mag que va fer que la casa estigués encantada entre els criats. Un bon dia tot anava com havia d'anar perquè estaven tots els criats, però de sobte, van rebre la increible noticia de que hi havia un mag entre els criats i just després el mag es va escapar perquè no volia que el descobrissin. Ja no es va saber res més del mag. I diuen que van pintar aquella escena perquè era increible.
“LAS MENINAS” Cada dia milers de persones visiten el famós quadre de “Las meninas”. El que ningú no sabia era que de nit aquell quadre cobrava vida. La Infanta Margarita d'Austria, parlava alegrement amb Diego Velázquez. Fins que un dia ...la Infanta no hi era! La varen cercar per tot arreu i no la trobaven enlloc. Estaven totalment desesperats, la seva estimada infanta havia desaparegut i el museu obria les seves portes en 30 minuts. Què diria la qent quan vegés el famós quadre de “Las Meninas” sense la infanta? Seguien cercant i cercant però no la trobaven enlloc. Què podien fer? Faltaven 10 minuts! De cop i volta Diego Velázquez va tenir una idea genial i repentina: I si li posam un vestit de la Infanta a una de les menines? No!La gent s'adonaria de l'absència d'una de les menines. Idò podem agafar a una altre nina. Podem agafar a la meva germanava dir una de les menines. Està bé, bona idea, però la seguirem cercant. I dit i fet. No saben on està la Infanta ara però encara la cerquen cada nit.
QUADRE DALÍ (GALATEA) Hi havia un nin que se nomia Miquel que en Dalí li va dir que si volia sortir en un quadre -Sí ,amb punts,perquè m'agraden.Varem sortir al diari Última Hora. Varem anar a la seva casa. Oh déu meu quants de quadres. Saps qui hi havia,en Picasso i en Miró bevent un te exquisit,estaven dinant,el seu dinar era: porcella amb patates, de segon: hi havia peix amb ensalada. Jo tenia gana i me convidaren a dinar. Després varem seguir amb el quadre i me'n va pintar la seva casa, era fantàstica!. Varem anar al museu, me va donar molts de doblers i me'n va pintar un per jo.
LA JOVE NINA DE LA PERLA Hi havia una vegada una nina que nomia Laura. A Laura li encantaven les perles, per aixó sempre somniava en tenir una col.lecció de perles, però la seva mare no li deixaba.Quan la mare li deia que no, na Laura ploraba y de cada vegada volía mes i mes, fins que un dia se va atipar i va anar a la platja a veure si en trovaba alguna perla.Va trobar una ostra,però na Laura no sabía com llevarli la perla que portaba de dins, així que se la va en dur a ca seva. Na Laura la va escondre i no va pensar en que podria morir. Ella no li deia res a la seva mare i tampoc li agradava dir mentides però cada vegada que la seva mare anava a la seva habitació es posava nerviosa , fins q un dia la mare sospita i es va a posar a cercar per la seva habitació mentre na Laura estava a l'escola. Iiii...PUMM! Va trobar la ostra i es va a enfadar molt amb na Laura. Quan va arribar de l'escola va anar a agafar-la i no la va trobar,corrensos va anar a dir-li a la seva mare , i la seva mare es va a enfadar molt.Llavors li va perdonar i li va deixar tenir la col.lecció. Johannes Vermeer
L’arbre Hi havia una vegada un poble molt llunyà de la ciutat entre les muntanyes.Un dia va passar una cosa molt estranya.El cel s'havia tornat boig! En el cel hi havia més d'un sol! I també pareixia que hi havia ones al cel,i dins d'un sol hi havia una lluna! Era tot molt estrany. Varen cridar a un inspector perquè averigüés el que passava però no ho va averiguar. Però un nin de 11 anys anomenat Gael ho va descobrir. Era un arbre molt vell. Pareixia com si l'arbre hagués tingut poders i hagués transformat el cel. En Gael va pujar a la muntanya i li va demanar a l'arbre que li passava. En Gael se va quedar assegut al seu costat i despres de 15 minuts en Gael va endevinar el que li passava a l'arbre. Estava enfadat perquè el poble estava canviant. Ell havia viscut des de feia molt de temps al poble. Estaven contaminant el poble amb cotxes, carreteres, fàbriques ... El nin li va dir que si ell aturava el desastre, l'arbre posaria el cel com estaba abans. L'arbre, d'una manera molt estranya, li va dir al nin que sí. El nin va arreglar el desastre i l'arbre va canviar el cel. I varen ser molt feliços tot dos junts.
Vangogh La noche estrellada 1889
GAEL CALZADA REINARES N:5
EL QUADRE MÀGIC
Cada vegada que el museu es tanca passen coses,però no son cosses tan comuns. Sabeu el que passa? Els quadres es tornen realitat,tot el que hi ha en el quadre torna amb vida. El darrer que es fa realitat,és el que més importa i el que més coses fa. El quadre es diu LA LLIÇÓ i es d'en Pablo Picasso. Està a la part de quadres màgics. Lo que es torna realitat és una nina que esta fent un poema recitant el que ha passat en el dia al museu,com fa de costum. El que va passar aquell dia era molt interessant,va anar unsa família de 7 persones,vàren anar un parell de nins d una escola d excursió i moltes coses més.... Ella ho va recitaàr d una manera molt interesssnt. Va utilitzar unes paraules que et feien sentir que ho estava contant en el moment exacte,contava cada detall del que havia passat. Aquell dia va ser el seu darrer per això em va fer un de més llarg,per dir tot el que havía vist durant tot el temps que va estar allà. El quadre va estar molt poc al museu perquè era tan bó que el varen dur a una competència ón es troben el quadres més venuts,els millors quadres que pots trobar d' alguns pintors. I sabeu que? VA GUANYAR!!!!!
EL CRIT De Vincent Van Gogh.1893
Hi havia una vegada en una cabanya uns nins que estaven jugant al “pilla pilla”.Un dia es nin més pelut i més boig va anar-se'n al bosc pensava que a on estava no el trobarien mai.Varen passar setmanes des de que aquell nin no apareixia,quan va aperèixer el nin era més boig i pelut, pareixia un vell amb 70 anys .La història conta que aquell nin va morir per un crit quan va veure una cosa extranya.Va morir en un pont que creuava una ciutat amb l' altra.Uns investigadors varen investigar el cas durant molts d' anys fins que un dia varen trobar que va havia estat l' assassí:en Jordan Michel Foreman o sigui jo. Escrit per en Mariano