LA NOSTRA REVISTA
L'AGENDA CULTURAL més complerta!
Balls de Gitanes, Carnestoltes, Febrer Musical, la Candelera, i molt més!
Khalid Zerguini "Tots tenim les nostres pròpies discapacitats"
L'excursió:
El tresor dels monjos de Sant Marçal de Palautordera a Santa Magdalena
GUIA DE RESTAURANTS i del comerç d'aquí
La revista d'aquí, és una publicació gratuïta, que d'informació sobre el lleure i la cultura d'aquí. Agenda, cinema, teatre, excursions, patrimoni, entrevistes, comerços, restaurants....i molt més! Sant Celoni, Cardedeu, Llinars del Vallès, Santa María de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús, Campins, Breda, Fogars De Montclús, Gualba, Montseny, Riells i Viabrea, Hostalric,Vallgorguina, Vilalba Sasserra, La Roca del Vallès.
febrer 2015
animals, bellesa, salut i teràpies, casa i jardí...
48
Més de 14.000 m² d’ exposició amb estoc permanent de més de 250 referències de pedra natural procedent de tot el món. T´oferim assessorament técnic especialitzat amb més de 20 anys d’ experiència en el sector y un servei professional de transport.
250
Banchs de Comunicació, innovació i emoció, s.l. Santiago Rusiùol, 10 despatx 1 ¡ 08459 Sant Antoni de Vilamajor Tel. 931168666 Direcció Anna TerrÊs annaterres@daqui.cat Redacció Higini Herrero Núria Busquet Direcció d’art i maquetació publicitat@daqui.cat Equip comercial Gemma Arasa Katia Zambrano comercial@daqui.cat
Tel. 672 432 221 Administració admin@daqui.cat Dipòsit legal B-41434-2011 www.daqui.cat
d’aquà no es fa responsable de l’opinió dels seus col¡laboradors en els treballs publicats. L’editorial prohibeix expressament la reproducció o escanejat total o parcial de cap dels seus continguts, il¡lustracions, texts, anuncis, etc. NomÊs es poden reproduïr amb consentiment exprÊs per escrit de l’editorial. Informació correcte excepte error u omissió.
febrer 2015
Edita
en aquest nĂşmero...
48
Agenda cultural mĂŠs complerta!
Balls de Gitanes, Carnestoltes, Febrer Musical, la Candelera, i molt mĂŠs!
Saps qui ĂŠs?
Khalid Zerguini "Tots tenim les nostres pròpies discapacitats"
Ho coneixes?
El tresor dels monjos de Sant Marçal de Palautordera a Santa Magdalena
Gastronomia
Guia de restaurants Guia de comerços d'alimentació
Bellesa, salut terĂ pies 7VZLT Ă„SS H S HN\SSH
Animals
els hem de portar al piscòleg
Serveis Professionals
Multes mĂŠs i menys freqĂźents
Casa i jardĂ
agenda
Diumenge
CARNESTOLTES
7
de febrer
ÉS TEMPS DE BALL DE GITANES A moltes poblacions del Vallès, entre elles Sant Celoni, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera o Llinars del Vallès, és costum celebrar el diumenge de Carnestoltes el tradicional Ball de Gitanes. Més que un ball, és un compendi de diferents ballades que antigament es feien durant el Carnestoltes, un ritus per afavorir la fertilitat de la terra i propiciar l’inici de la primavera. Aquest any les ballades de gitanes tindran lloc el 7 de febrer, com sempre en diumenge de Carnaval. En el Ball de Gitanes tradicional hi participen una sèrie de personatges, com ara “els nuvis”, “el vell i la vella” (, “els diablots” entre altres, i
està dividit en diferents parts o balls: “el pasdoble”, “el xotis”, “la masurca”, etc. Hi ha una comparsa, que és hereva de les mascarades, que fa una representació para teatral que acaba amb el part d’un animal. A cada poble la comitiva és encapçalada pel Capità de cavalls, el Vell i la Vella, i els diablots, que fan trapelleries, jugant amb la gent que es mira l’espectaple i disparant a l’aire amb escombres-escopeta o altres estris. El seu objectiu és fer xivarri i esverar la gent.
A Sant Celoni hi ha una gran participació popular al ball de gitanes, que s’estima que data del 1767, l’any de la seva primera referència escrita. Els balladors es divideixen en dues colles, la del ferro (adults) i la del filferro (els nens). La colla del ferro crida “Ferro!”, la del filferro “Ànsia!”. Es comença amb un esmorzar a Can Ramis, i la comitiva no només entra a la Plaça de la Vila: abans va pels carrers i s’atura a proveir-se de carquinyolis, galetes, croquetes o vi o altres begudes en els establiments de la zona. Davant de cada establiment es fa una ballada, i tot això fins arribar a la Plaça de la Vila, on la gent els espera en grades i es fa el discurs de Carnestoltes, la representació i la seqüència final del ball de gitanes. La música en viu és important i la posen La Principal del Ferro i l’Orquestrina del Filferro. A migdia s’entra a la plaça amb el Galop d’entrada de grans i petits. Després els petits ballen el Passeig dibuixant la S i la C de Sant Celoni i la Polca. Els grans ballaran les Corrandes i la Filferrada. Després, el Vals del Vell i la Vella, el part de la primavera, la suite de balls del Ferro i el Galop, que és el que acomiada la festa, que es tanca amb un vermut. Més informació: http://gitanessantceloni.cat
matí amb una cercavila per arribar a les 12 a la Plaça dels Països Catalans, on fan la ballada unes 50 parelles. A Llinars s’hi balla l’Entrada, Part de Tres, Xotis, Catutxa, la Jota, la Polca de Llinars, les Corrandes, la Polca de Sant Celoni i la Sortida. Abans de la sortida, els nuvis escullen el seu relleu de cara a l’any vinent. Més informació: http://www.llinarsdelvalles.cat
A Santa Maria de Palautordera tindrà lloc aquest mes de febrer la sisena edició del Ball de Gitanes, recuperat fa pocs anys per la Colla de Gitanes Cancell del Montseny de Palau, el diumenge de Carnestoltes a la Plaça de la Vila. Més informació: www.smpalautordera.cat
Finalment, a Sant Esteve de Palautordera, a partir de 2/4 d’11 del matí, i amb la participació dels Grallers, té lloc la cercavila, des de darrere de l’Ajuntament. A partir de les 12, Petits i Grans ballaran el Part de Tres, l’Estrella, el Xotis i la Catutxa. Després d’un descans per la ratafia, es balla la Jota B i la Jota de Sant Esteve, i després la Polca de Sant Celoni, la de Sant Esteve, les Corrandes 25 i el Ball Pla. Més informació: http://santestevedepalautordera.cat
A Llinars del Vallès la tradició continua ja en la seva vint-i-quatrena edició, i la ballada, recuperada per la Colla Giola, s’inicia a 2/4 d’11 del
Aquesta tradició, d’origen desconegut, però posada en escena vuitcentista, va ser recuperada a finals del segle passat, i la gran participació n’assegura la pervivència.
d’aquí·5
agenda cultural Què fem aquest mes? música i espectacles rutes i fires activitats infantils tallers, xerrades i d'altres cinema exposicions
Dimarts
LA CANDELERA
2
de febrer
Quan la candelera plora, l’hivern és fora. Quan la candelera riu, l’hivern és viu El dia 2 de febrer és la festivitat de la Candelera, un dia que tradicionalment serveix per observar els elements de la natura per tal de preveure si el fred hivernal s’ha acabat o si encara ens acompanyarà un temps més. La Candelera és un dia molt trascendent dins del calendari anual, meteorològicament parlant. També, des del punt de vista cristià, la Candelera (40 dies després de Nadal), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, un ritus que es feia amb candeles de cera, d’aquí el nom de la festivitat. Les candeles utilitzades en el ritus se les emportava la gent a casa seva. La creença diu que les candeles utilitzades en el ritus de la Candelera tenen virtuts protectores. La tradició marca que el pessebre no es pot desmuntar fins a la Candelera, i així es dóna per tancat el Nadal. Hi ha molts refranys sobre la Candelera, la major part dels quals es refereixen als fenòmens meteorològics o naturals (si els ametllers estan florits, si plou o no plou, si hi ha lluna plena, etc.) La festivitat de la Candelera té un origen centre europeu, i s’anomena també el DIA DE L’ÓS o FESTA de l’ÓS, perquè una antiquíssima tradició diu que el dia de la Candelera l’ós surt del seu cau i mira el cel. Si hi ha lluna plena, torna al refugi hivernal i prolonga 40 dies més la seva hibernació. Si hi ha noviluni surt del cau, perquè ja ha començat la primavera. Aquesta tradició la van incorporar els pagesos per preveure el temps i poder predir quan calia cultivar. A moltes poblacions catalanes se celebra la Festa de l’Ós, que consisteix en una representació en què un ós que fa tot tipus de malifetes és empaitat, capturat, i finalment afaitat per la gent del poble.
6 · d’aquí
ARRIBA EL CARNESTOLTES!
El febrer és temps de Carnaval, conegut a casa nostra també com a Carnestoltes. Entre Dijous Gras i Dimecres de Cendra, que aquest any cauen entre el 4 i el 10 de febrer, sempre coincidint amb lluna nova, tenen lloc les festes més esbojarrades i les preferides dels més petits, amb les disfresses com a protagonistes. La festa del Carnestoltes pròpiament dita està protagonitzada per un rei, el rei Carnestoltes, que arriba, regna, mor i és enterrat per la població. Són dies que antigament eren d’excessos carnals i gastronòmics, previs a l’arribada de la meditació i dejuni propi de la Quaresma.
DIJ OU
SG
RA
S
DIMECRES DE CENDRA
El rei Carnestoltes és un ninot estrafolari que presideix la festa. La tradició mana que a la seva arribada faci un discurs convocant la població El Dimecres de cena la disbauxa. Acostuma a estar escrit en vers i ha de ser rimat, i és dra és el darrer dia de les festes de Carnaval, i de tipus satíric, moltes vegades amb referències als poders fàctics és quan es fa l’enterrament de la població. multitudinari amb la presència La paraula “carnestoltes” ve del llatí “carnes tollere”, que vol de personatges de tot tipus però dir que no té carn, que no és un personatge de carn i os. sobretot molt estrambòtics que En algunes poblacions del país té noms diferents, com a ploren la mort del seu Rei. El rei mor Mataró (Pellofa), a Algaida i Maó (Camestortes), a Sort cremat, però a vegades és destruït a (Requinquà) o a alguns llocs de l’Empordà, on és cops. Sempre es salva una part del Rei Carnestoltes (un dit, un braç) i s’enterra, anomenat Gori-Gori. Diuen que és la reminiscència perquè pugui renéixer l’any següent. d’un déu perdut que encarna la maldat i les males energies de l’any. El rei Carnestoltes presideix tots els actes del Carnaval, i el dimecres de El Dijous gras, o Dijous Llarder, és el dia del cendra és sentenciat i condemnat a mort, i porc, de la truita, de les llardufes, i cau sempre cremat a la foguera. Només una part del en lluna nova. Els àpats d’aquest dia acostumen seu cos se’n salva, i la tradició mana a estar protagonitzats per les truites, i els ous, baenterrar-la. En algunes poblacions, rrejats amb carn, com les botifarres, i les coques de però, sa Majestat el rei Carnestoltes llardons. A Mallorca es farceixen les ensaïmades i cosigui un humà i no un ninot. Amb ques bambes de productes del porc, també. Ja ho diu la el rei Carnestoltes al voltant, la dita: "Per Dijous Gras, botifarra fins al nas". gresca està assegurada!
d’aquí·7
agenda
FEBRER
Diumenge
28
MUSICAL CARDEDEU
de febrer
CARDEDEU Dissabte, 6
Teatre: "Neus Català, un cel de plom"
Un viatge a través de la memòria. Un homenatge al sacrifici i a la lluita d'una dona compromesa amb la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans. Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona i la Sala Muntaner.
A les 20 h al Centre Cultural Diumenge, 7
Música infantil: "Reggae per xics"
Un any més i com ja és tradició, l’Agrupació Sardanista de Cardedeu celebra el seu Febrer Musical, que anirà, com no pot ser d’altra manera, acompanyat per La Cobla Montgrins. Aquesta edició, que ja és la 25a, es farà el dia 28 de febrer a les 18:00 al Centre Cultural de Cardedeu. La qualitat musical de La Cobla Montgrins farà gaudir, de ben segur, els seguidors que té a la comarca, en un acte que és tot un referent pel que fa a les sardanes, i que té gran repercussió a Cardedeu i rodalies. Aquest any es retrà homenatge al compositor ALFONS MIÀS, en clàssic format d’interpretar una sèrie de sardanes escollides del compositor, amb una introducció a la seva vida professional, amenitzat amb una sèrie de fotografies que il·lustren la seva vida. Aquest acte està molt arrelat dins el món sardanista i la resposta de la gent és inestimable. Més informació: www.cecuca.cat
Es tracta d’un concert on es presenta un repertori de cançons populars i d’autor d’arreu de Catalunya passades pel sedàs dels ritmes i les músiques jamaicanes. S’estableix així una combinació única entre el nostre repertori popular i l’estil conegut com a reggae (amb moltes de les seves variants), creant un espectacle dinàmic, alegre i participatiu. Per a nens a partir de 3 anys. Preu: 5e
A les 17h al Centre Cultural
Elaboració pràctica, tast de les cerveses amb teca i visita a l'obrador Preu: 10e. Inscripció prèvia: 695575698 (Joel).
De 10.45 a 13h al magatzem de Cal Peó Dilluns, 8
Curs de manipulació d'aliments Curs
de
manipulació
d'aliments adreçat al comerç minorista, bars, restaurants o persones que treballin, o vulguin fer-ho, en el sector de l'alimentació. S'expedirà un certificat de formació al finalitzar el curs. Per més informació podeu posar-vos en contacte amb la regidoria de Salut trucant al 938444146 Preu: 16e (informa't de les reduccions)
De 10 a 14 h al Centre de formació La Mongia Dissabte, 13
Dansa i teatre: "Entre ser i existir"
Dominik Borucki i Mireia Chalamanch presenten l'espectacle de dansa i teatre "Entre ser i existir". Vivim en un temps lineal, calculat i controlat que coexisteix amb un temps de somni, de deliri, de descontrol, en un món màgic. Com fer possible en l'escenari aquest "Entre ser i existir"? Preu: 6e
A les 20h al Centre Cultural Dijous 18
Tapes maridades amb diferents estils de cervesa Sant Jordi Al bar Pla de la Calma Dissabte, 20
Música: Bridges Trio + Nicolas Mason
El repertori consta d’arranjaments originals amb una gran dosi d’improvisació jazzística. Preu: 6e
A les 20h al Centre Cultural
Dissabte 27
Dinar cerveser
Cuiner: Marc Larios. Preu: 20e. Inscripció prèvia: 695575698(Joel).
Al magatzem de Cal Peó Diumenge, 28
25è Febrer Musical: Cobla Montgrins
Enguany dedicat al compositor Alfons Miàs. Preu: 12e
A les 18h al Centre Cultural
Música en directe Guitarrista Mariano Olivera. Hora: 12h. Preu: el poses tu.
Al magatzem de Cal Peó
CÀNOVES Divendres, 19
ITV Vehicles agrícoles i ciclomotors
Applus, entitat concessionària de la Generalitat de Catalunya, desplaçaran la unitat mòbil al costat de la pista poliesportiva per tal de realitzar les inspeccions tècniques al nostre municipi.
De 9 a 13h
Dissabte, 20
LLINARS DEL VALLÈS La primera setmana de febrer
Carnestoltes a L'Esportiu!
celebrarem el Carnestoltes a L'Esportiu, amb portes obertes i un munt d'activitats. No te'l perdis! Més informació a www. lesportiudellinars.cat
Dijous, 4
Xerrada alimentació i càncer
Et donem pautes sobre el que podem menjar per reduir una mica el risc de patir aquesta malaltia. Cal inscripció prèvia a la recepció del club a partir del 18 de gener. Gratuïta.
A les 19h a l'Esportiu
Divendres, 5
I Ballada de Gitanes dels Alumnes de 6è de l'Escola Damià Mateu
Activitat oberta a tothom
A les 11:30 a les pistes de l'escola Damià Mateu
Torneig de Parxís
Donació de sang
A les 17 h al Local social de l'Ajuntament
Carnestoltes. Ball de disfresses infantil
Premis als primers, segons i tercers classificats. Inscripcions: Oficines Municipals o per correu
A les 17h a Can Lletres
"Caram com balla" a càrrec de la CIA. Un cop finalitzat el ball, hi haurà berenar infantil
A les 17:30 a la Pista annexa municipal
d’aquí·9
agenda
Roda de pàdel femenina
Inscriu-te a la recepció, al telèfon 626 886 780 o al mail smartins@lesportiudellinars.cat
De 19 a 21h a l'Esportiu Dissabte, 6
Rua de Carnestoltes
Acompanyada per la xaranga "Os Pedrer" i el gegant boig de la colla gegantera La Patufa A continuació, hi haurà concurs de disfresses
A les 18h sortida a la plaça dels Països Catalans
Sopar popular de Carnestoltes
A les 21:15 a la pista annexa municipal
Ball de Carnestoltes
Amb el grup de versions "The papa's and the popo's"
A les 22:30 a la pista annexa municipal Diumenge, 7
XXV Ballada de Gitanes
Cercavila per les places de Damià Mateu, plaça de Santa Maria i plaça de l'església. A les 10 h
Ballada de gitanes
vila, director del diari Ara
Dilluns, 8
Diumenge, 14
a càrrec de Marga Gonzàlez, terapeuta
A càrrec de Maria Calvo al piano, Anna Calvo al violí i Mireia González al violoncel Més informació a concerts.sanata@hotmail. com Entrada lliure
A les 12 h a la plaça del passos Catalans¨
Xerrada "Medicina Tibetana aplicada a processos oncològics" A les 18h a la Biblioteca Municipal Divendres, 12
Taller de cuina per a adults "Cuina per enamorar"
a càrrec de Judith Comes de Frutart
A les 18:30h a la Biblioteca Municipal Divendres 12 i dissabte 13
Torneig dels Enamorats
Celebra Sant Valentí de la millor manera: amb un torneig de pàdel! Categoria mixta, nivells B i C. Inscriu-te a la recepció, al telèfon 626 886 780 o al mail smartins@lesportiudellinars.cat
A l'Esportiu
Dissabte, 13
Xerrada "Educar amb amor"
a càrrec de Carles Capde-
A les 18:30h Can Lletres
18è Cicle de concerts a Sanata "inspiració popular"
A les 12h a la pallissa de Can Bordoi Divendres, 19
Taller de manualitats per a adults "Polseres metàl. liques"
A càrrec de Laura Calero A partir de 12 anys. Inscripció prèvia. Màxim 25 participants
A les 19h a la Biblioteca Municipal
Teatre "Marits i Mullers" de Woody Allen
La millor comèdia sobre les relacions de parella Preu: 20e
A les 22h al Teatre Auditori
Dissabte, 20
IV Mostra de cant coral
Amb la participació de "Coral l'Aliança" de Lliçà d'Amunt, "Coral Lavínia" de Barcelona i "Coral la Girada" de Vilafranca del Penedès
A les 19h al Teatre Auditori Diumenge, 21
Taller familiar "La vida del llop a l'abast de tothom"
De 10 a 11 h, per a infants de 5 a 7 anys i d'11.30 a 12.30 h a partir de 8 anys Inscripcions a Can Lletres amb aforament limitat Preu: General 3e / Residents a Llinars 1,5e
A les 10h a Can Lletres Divendres, 26
Espectacle d'oratòria parlamentària "Cambócompanys" Preu: 10e
A les 22h al Teatre Auditori
L'hora del conte "Grans com formigues"
A càrrec de Mercè Rubíí
A les 18h a la Biblioteca
SANT ANTONI
VILAMAJOR Els dimarts de febrer
Club de lectura infantil
“Exploradors de llibres” Destinat a nens i nenes de 7 a 10 anys. Places limitades. Cal inscripció prèvia. De 17:15 a 18h a la Biblioteca SAV Dijous 4 i divendres 19
“ContaContes a la Biblioteca”
a càrrec d’Elena Codó i Georgina Podestà. Destinada a nens i nenes a partir de 4 anys. A les 18h a la Biblioteca SAV Dimecres, 10
Club de lectura d’adults
“Silenci al far” d’ Albert Juvany. Tertúlia a càrrec de Jose Luís Ibáñez. Cal inscripció prèvia. Places limitades A les 19h a la Biblioteca SAV Dissabte, 13
Visita guiada i teatralitzada
pels racons del llibre “CONFIDÈNCIES D’UNA REINA”, de Teresa Sagrera
Recorregut sense dificultat, d’unes 2h. Gratuït. Cal inscripció prèvia al Casal Sociocultural Escoles Velles (de dilluns a divendres, de 18 a 21h - 93 845 00 45). D’11h a 13h Dilluns, 22
Parlem de... “La copa Menstrual”
a càrrec de Paula Ialand. A les 19h a la Biblioteca SAV
SANT PERE VILAMAJOR Diumenge, 14
Jornada d’agroecologia i sobirania alimentària
Volem generar un espai de trobada on parlar sobre la importància d’aquestes qüestions, conèixer productors agroecològics locals i escoltar les experiències de diversos models de cooperatives i grups de consum que funcionen a Catalunya, de cara a la possibilitat d’impulsar-ne un aquí. Volem que la jornada
tingui un format obert i participatiu. Encara que hi ha persones referents especialment convidades per tractar alguns temes o compartir algunes experiències, la idea és anar intercanviant opinions, dubtes, reflexions… entre tots els assistents al llarg del dia. Estem estructurant la jornada de la següent manera: BLOC 1: Introducció a l’agroecologia i la sobirania alimentària BLOC 2: Coneixent productors i projectes locals Dinar: Cuscús amb verdures agroecògiques BLOC 3: Models i experiències de grups de consum. BLOC 4: Impulsem un grup de consum a Vilamajor?
a les 10h a la Plaça de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor (i si plou, al Local Municipal La Fàbrica) Dissabte, 20
Inauguració Expo: Les Curiositats del Montseny Si ja coneixes el turó de l’Home, Collformic i el pantà de Santa Fe, vine a descobrir racons més curiosos i amagats del massís del Montseny! A les 12h a La Mongia de Vilamajor
agenda
SANT CELONI Divendres, 5
Cinema: La cocinera del presidente, de Christian Vincent
Film inspirat en l'extraordinària història de la cuinera privada del president francès François Miterrand. Hortense Laborie, una prestigiosa xef del Perigord, es converteix en la responsable dels menjars presidencials al Palau de l'Elisi. A les 20:30h a les Sales Ocine - Centre Comercial Altrium Divendres, 5
Duo acústic de Fusió Flamenc: La Malinche
Duo acústic que fusiona música mexicana i flamenc en un directe intens, agradable i suggerent. A les 23h a La Jaima Art Dissabte, 6
1/4 de 9 matí
Excursió cultural a Girona El Barri Vell de Girona és considerat el centre
històric de la ciutat, delimitat per la muralla medieval, una part de la qual va ser enderrocada al segle XIX, i és on trobem els punts més importants d'interès històric i cultural de la ciutat. Les cases sobre el riu Onyar són un espectacle del que s'ha de gaudir des d'un dels ponts que travessen el riu, i que ens apropen al call. Un cop endinsats al call jueu, un dels més ben conservats d'Espanya, podem disfrutar del llegat històric de la ciutat, deixant-se perdre per els carrerons estrets i les escalinates dretes, descobrint racons, jardins, monuments i esglésies, entre pas i pas. A les 8.15h. Punt de trobada a Sant Celoni: Estació de Renfe. (Viatjarem en tren fins a Girona. Cadascú es pagarà el seu propi bitllet) Dissabte, 6
Taller d'escriptura creativa Contes, diaris, cartes, poemes... tots hem
sentit en algun moment la necessitat de posar per escrit les nostres vivències o pensaments. A les 18h a l’Hotel Suís (Sala Petita)
Dissabte, 6
Rua de Carnaval i Ball de disfresses
Concentració de comparses A les 19h al carrer Esteve Cardelús (darrere Biblioteca) Rua de Carnaval A les 19:30 Sopar de comparses A les 21h al Pavelló Municipal d’Esports 11 de setembre Ball de disfresses per a tothom. Amb Santi al Natural i seguidament el DJ Marsal Ventura. Entrada gratuïta. Aforament limitat. A les 22h al Pavelló Municipal d'Esports 11 de setembre Dissabte, 6
Concert de Noel Band
A les 23h a La Jaima Art Divendres, 12
Cinema: La buena mentira, de Philippe Falardeau
Un refugiat de la guerra civil sudanesa conviu als Estats Units amb altres nens sudanesos.Després de la seva arribada a Amèrica, els petits coneixen a Carrie (Reese Witherspoon), una treballadora social que, conscient de la seva tragèdia, tracta d'ensenyar-los com
han de desenvolupar-se en un món tan diferent del seu. A les 20:30h a les Sales Ocine - Centre Comercial Altrium Divendres, 12
Música tradicional persa fusionada amb jazz i funk: Barsanáme
Aquest trio mostra material clàssic en la tradició de la cultura d'Anatòlia, temes amb la seva instrumentació occidental i oriental (saxos, piano, ney, taula, bendir...) Estilísticament, els músics afegeixen jazz, funk i elements clàssics i donen el seu so característic, commovedor i únic en el seu conjunt. A les 23h a La Jaima Art Dissabte, 13
Escola Circ LOS: Primera mostra de Circ Juvenil
A les 17h al Teatre Municipal Ateneu, Sala Gran Dissabte, 13
Cantada de la coral Briançó
A les 19h a la Rectoria Vella
Dissabte, 13
Música i dansa tradicionals de Pèrsia: Sendarena
Sendarena presenta un espectacle basat en les danses i músiques tradicionals de Pèrsia, de la Mediterrània oriental, Turquia i del Rajasthan Hindi. Una revisió moderna de les cultures nòmades d'orient a través d'un viatge ple de melodies, colors i aromes, on la dansa i la música aniran de la mà en tot moment. A les 23h a La Jaima Art Diumenge, 14
Ball de l'Esplai, amb Axis
A mitja part, coca i cava per a tothom. A les 18h al Teatre Municipal Ateneu, Sala Gran Divendres, 19
Es busquen poetes: Jam Session de Poesia
Tens poemes propis que voldries compartir? Coordinat per Oscar Sotillo, 'Es busquen poetes' et dóna l'oportunitat de recitar els teus versos davant el públic. En aquesta Jam Session també hi seran presents poetes de la zona, que vindran com a convidats per a recitar els seus poemes. A les 22h a La Jaima Art
Dissabte, 20
Música folklòrica: Basarab
Basarab és un projecte que ve del folklore que es produeix en el territori que queda comprès entre els rius Nistru i Prut, i que s'anomena Basarab. Aquest territori situat a l'est d'Europa entre Romania i Ucraïna és l'actual República de Moldàvia. És una zona on des de l'antiguitat han conviscut moltes ètnies diferents, i com a resultat s'ha barrejat la cultura autòctona (floklore romanès) amb les cultures sobrevingudes (folklores com el grec, jueu, búlgar, turc, gitano, rus, ucraïnès i polonès). A les 23h a La Jaima Art Diumenge, 21
Ball de l'Esplai a l'Ateneu, amb Guatekers
inscriu-te a la secretaria el dimarts de 18 a 20 h a La Clau A les 12h a La Clau Dissabte, 27
Música i cant: Maalen Aziz Arradi
A les 23h a La Jaima Art Diumenge, 28
Ball de l'Esplai a l'Ateneu amb Chofers
A mitja part, coca i cava per a tothom. A les 18h al Teatre Municipal Ateneu, Sala Gran Diumenge, 28
Exposició: Estels, ermites i esglesioles del Montnegre i el Corredor.
A mitja part, coca i cava per a tothom. A les 18h al Teatre Municipal Ateneu, Sala Gran
Fotografies de Mariano Pagès Visita guiada, a càrrec de l'autor A les 18h a la Rectoria Vella
Dissabte, 27
Dissabte, 5 de març
Vols aprendre a tocar la guitarra? Coneixes els acords i t'agradaria saber punteig, llegir les notes i aprendre alguna cançó? Envia un e-mail a bdtstceloni@gmail.com o
Mercat d'ocasió.
Taller de Guitarra
Oh!fertes al carrer A les 14:45h al c. Anselm Clavé
agenda
VILALBA SASSERRA Dissabte, 6
Carnestoltes
Un cop arribi la rua al Centre Cívic es convidarà a berenar a tots els nens/nes que vinguin disfressats, seguidament començarà el ball de disfresses infantil. Tothom que ho vulgui pot participar al concurs de disfresses. A les 17h rua pels carrers del poble. Divendres, 12
Taller xerrada “El viatge de primària a secundària”
Per a totes les famílies que teniu nens a 5è i 6è de Primària, amb l'objectiu de descobrir
tot una sèrie d'aspectes relacionats amb el canvi d'etapa educativa, obtenint eines i recursos per acompanyar els vostres fills/es en l'inici de la secundària. A les 17h al Centre Cívic
VALLGORGUINA Ultra Trail MontnegreCorredor
L’Ultra Trail MontnegreCorredor recorre els paratges més bonics del parc natural Montnegre i El Corredor. Escull entre les 3 opcions de participació: L’Ultra de 112 km, la Marató de 42 km i la Mitja de 22 km. Sortint des de Vallgorguina i finalitzant al mateix poble. Els recorreguts ressegueixen els corriols amagats
d’Olzinelles, el Turó Gros, Santa Maria i Sant Martí de Montnegre. Descobriu la Riera dels Furiosos, Hortsavinyà, el Coll de Tres Termes, la Creu de Canet, el Montalt, el Turó de Llorita, Sant Andreu del Far, el Santuari del Corredor… http://www.utmc.cat/
Participants de L’Ultra a les 06:00 h Participants de la MARATÓ a les 09:00 h Participants de la MITJA a les 10:00 h
TORNA EL LOCAL
"LA FÀBRICA"
A PLE RENDIMENT! Sant Pere de Vilamajor torna a tenir a ple rendiment el Local La Fàbrica i compta cada mes amb una programació estable i diversa a gust dels diferents segments de població: petits, joves, grans... Així tots podem gaudir d'una estona d'esbarjo conjunt en un ambient popular i fer el recuperat local polivalent un espai lúdic per a tothom. Cada últim dissabte de mes se celebra una nit de ball de saló, cada tercer dissabte una representació de sarsuela i cada tercer diumenge es projecta una pel·lícula infantil. La programació també es completa amb concerts de música en viu i disco junior i, a més d’aquestes activitats, s’afegiran al-
tres festes organitzades per les entitats i per l’àrea de cultura de l’Ajuntament. Us recomanem que consulteu la programació permanentment actualitzada a www.vilamajor. cat. La majoria d’activitats són gratuïtes, excepte la temporada de sarsuela on es pot adquirir a taquilla per només 10 euros. Anticipadament, es pot aconseguir per només 8 euros a la papereria Mayol, el Centre Cívic El Pi Novell i als restaurants de Can Vila, Can Noguera i Can Pau. A més, amb l’entrada, es pot gaudir d’un sopar de menú el dia del concert per només 15 euros als restaurants que col·laboren en aquesta iniciativa, que a més de fomentar la cultura també incideix en la promoció econòmica del municipi.
d’aquí·15
agenda
LES RECOMANACIONS LITERÀRIES DE febrer LABERINT DE L’ANIMA
ANNA LLENAS Un deliciós recorregut per les emocions de l’ésser humà que ens ajuda a reflexionar, identificar i fins i tot gestionar el nostre món interior, el nostre laberint.
LI DEIEN PARE
CARLES PORTA Premi de Periodisme 2015. Radiografia periodística del que la premsa va batejar com “el cas Castelldans”, una petita localitat de la comarca lleidatana de les Garrigues que acollia una autèntica “casa dels horrors”. Un centre d’acollida de nens orfes, un “pare”, David Bonet, que abusa d’ells durant més de 17 anys i ho grava en vídeo, i una frase de Facebook que ho destapa tot.
LA LEGION PERDIDA
SANTIAGO POSTEGUILLO Per fi tenim entre nosaltres el desenllaç de la trilogia de Trajà. Intrigues, batalles, Roma, Partia, Índia, Xina, dos Cèsars i una emperadriu s'entrecreuen en el major relat èpic del món antic. La legión perdida, la novel·la amb la qual Santiago Posteguillo tanca la seva aclamada trilogia sobre Trajano. Hi ha emperadors que acaben un regnat, però uns altres cavalquen directes a la llegenda
SOY UN GATO
NATSUME SOSEKI «Sóc un gat, tot i que encara no tinc nom». Així comença la primera i més hilarant novel·la de Natsume Sseki, una autèntica obra mestra de la literatura japonesa, incisiu relat sobre l'absurda tropa d'éssers humans amb la qual li ha tocat conviure.
L’INTEGRISTA RETICENT
MOHSIN HAMID A través d’un monoleg captivador i vertiginós, el jove exposarà les claus que expliquen la fractura actual entre orient i occident. L’integrista reticent és un terratremol literari decidit a radiografiar el món on vivim.
BLAT
JOSEP M. PAGÈS Una novel·la enigmàtica, intensa i breu sobre la presència de l’altre, tant el que trobem enfora com el que duem a dins. A Blat s’expliquen les històries paral·leles de dos personatges que tenen molt en comú, tot i que, separats per l’espai i pel temps, no es coneixen.
Saps qui és?
Khalid Zerguini: per Núria Busquet
“Tots tenim les nostres pròpies discapacitats” Khalid Zerguini és un celoní que va néixer al Marroc i que ha provat de fer tot el que la vida li ha permès fer sense aturar-se a pensar si en seria capaç. Va viure a França i a Egipte abans d’arribar al Baix Montseny, i és músic, activista cultural i social, va crear l’Associació Cultural Accessible per acostat la cultura a les persones amb discapacitats, ha creat l’aplicació KAOs adaptat per tal d’ajudar les persones amb discapacitat a moure’s per la ciutat sense barreres, i ara és restaurador i programador cultural a La Jaima de Sant Celoni. A més, va ser jugador de bàsquet i atleta. I tot això, tenint una discapacitat que ha fet que vagi amb cadira de rodes des dels sis anys. Afirma que la vida és un aprenentatge constant.
· Número d’espelmes del teu darrer pastís d’aniversari: 44 · Com sona el teu despertador? No tinc despertador. M’autoprogramo per despertar-me. · Lloc quotidià on et vénen les millor idees? A Marràqueix, la meva ciutat natal. · Menjar preferit? Tagín de verdures. · Frase que et repeteixes sovint? “El piano no es toca” (el piano del bar, que no el deixa tocar als clients perquè està reservat per als concerts) · La teva cançó podria ser… No tinc preferències. Sóc músic, i me n’agraden moltes.
Com voldries que et presentessin? Sóc en Khalid Zerguini. Em considero una persona que toca moltes tecles. La vida m’ha ensenyat a no contar només amb una clau, n’he de tenir de diferents sempre, per si de cas. La situació allà on vaig néixer era precària i així s’aprèn molt buscarte la vida. Totes les tecles que he tocat fins ara m’han ajudat a viure, i no només a sobreviure. El que vols dir, doncs, és que no només has anat adaptant-te a les situacions que t’has trobat, sinó que has procurat beneficiar-te’n? És clar, perquè de tot el que he fet per sobreviure n’he tret molts aprenentatges. Tot el que he après al llarg del meu camí m’ha servit, per exemple, per crear l’espai de La Jaima, a Sant Celoni. I a l’espai estic aprenent coses que potser em servi-
ran en un futur. La vida és una escola. I no només per aquesta, sinó també la propera vida, perquè jo penso que la vida ha de continuar per força. Si no, no té sentit que tot el que hem après se’n vagi amb nosaltres. Ha d’anar a parar a algun lloc, no? La Jaima és el producte final de tot el que he viscut, però no sé si serà l’últim projecte que faré. És simplement el present. Què et va portar a Sant Celoni? La meva dona és de Sant Celoni i volíem tornar per estar a prop de la seva família. Abans vivíem a Barcelona. Em falta el soroll i la “vidilla” de la ciutat, però no canviaria la tranquil·litat de Sant Celoni, l’aire, la gent. Hi ha gent a qui agrado i gent a qui no, però suposo que forma part de la normalitat agradar els uns i els altres no. Jo crec que el que passa és que a la gent simplement els costa acceptar tot allò que és diferent. Ets una persona implicada en la comunitat d’acollida i has portat a terme diferents activitats associatives i culturals. Per posar un exemple, ets impulsor de l’Associació Cultural Accessible. Ens pots explicar què és i a què es dedica? És una associació que va néixer el 2006 a Barcelona. Érem un grup de diferents persones amb diferents discapacitats. Vam crear un mapa d’accessibilitats de la ciutat. Hi ha un plànol de Barcelona amb un mapa de totes els punts inac-
cessibles i accessibles per a les persones amb discapacitat. El projecte va durar uns mesos i per no perdre el treball fet vam crear l’Associació. Hem ampliat el projecte i ara treballem el tema de la integració socio-cultural de les persones amb discapacitat. També intentem integrar aquestes persones en el món de l’art i la cultura. Al final, tots tenim les nostres pròpies discapacitats. Tenim també l’aplicació per al mòbil “KAOs adaptat” amb l’Adrià Martínez i l’Oriol Iniesta, que seria l’aplicació per mòbil corresponent al mapa de què he parlat abans. Creus que en general ens impliquem prou amb les coses? La gent està poc implicada, però és per ignorància. Quan coneixes algú amb discapacitat t’adones de tots els problemes que té, és el mateix que si no coneixes cap immigrant, no saps els problemes que té. Quan no coneixes algú només veus el col·lectiu, no la persona. I als immigrants, els ho posem fàcil per implicar-se? Ells volen implicar-se? Depèn de l’immigrant, si vens pensant que ets un immigrant i t’has d’adaptar ja comets un error. Jo penso que hi ha més classisme que racisme. Si tens diners, a ningú li importa la teva raça. Per exemple, un jugador de futbol no l’anomenen mai “immigrant”. La integració, però, també dependrà de la persona. Si creus que hi ha racisme tendeixes a tenir més problemes per implicar-te.
d’aquí·19
Saps qui és?
Si algú podria tenir dificultats per fer coses ets tu, i en canvi ets molt actiu i no pares. Suposo que deu venir amb el teu caràcter… Eres ja tan inquiet de petit? Jo vaig quedar en cadires de rodes amb 6 anys, des de llavors els meus pares ja no es van preocupar per mi, perquè ja sabien que tenia un nervi. Als 12 anys ja portava diners a casa. Vaig marxar per millorar la qualitat de vida, com fem tots. Vaig estudiar moltes coses, però cap carrera. Vaig fer música, artesania. La meva vena creativa a Marroc era difícilment explotable, allà no hi havia res fix. Per les persones que no tenim la mobilitat reduïda ens costa sovint fer-nos a la idea de les dificultats pròpies que ha de patir algú que va amb cadira de rodes. Creus que les nostres ciutats estan adaptades? Què canviaries? Jo el que canviaria seria la consciència dels responsables, perquè les barreres arquitectòniques es poden controlar, però les barreres socials són les més complicades. Tinc un projecte que es diu “Posa’t al meu lloc” que consisteix a anar a les escoles a fer xerrades sobre la discapacitat i mostrar-los que som persones normals. Que potser no puc caminar, però tinc moltes altres qualitats, fins i tot fem xerrades a empreses perquè aprenguin com tractar una persona amb discapacitat. Canviant de tema: l’esport, com el portes? Encara jugues a bàsquet? Ja no jugo, m’he retirat per l’edat. Després de jugar des del 1991 al Marroc, després a França i després a Egipte. Després del bàsquet vaig fer atletisme. I després vam crear un equip de bàsquet aquí a Sant Celoni que va durar dos anys, i que vàrem haver de deixar per temes de finançament. I anem a la joia de la corona, que és el teu darrer projecte. Parla’ns de La Jaima. Jo sempre havia tingut un somni d’unir totes les meves capacitats artístiques i logístiques en un sol lloc. La primera idea la vam tenir amb
l’associació “ASCA, Creatius Trencant Barreres”, que pretén trencar barreres socials i culturals, ajudar persones amb discapacitats, recaptar fons per diferents causes, com podria ser el Banc dels aliments, etc. Al principi volíem fer un local per dur a terme tot el que fèiem, però vaig ser jo sol qui va continuar el projecte i vaig fer realitat el meu somni buscant diners de sota les pedres. Cadascú té el seu camí. La idea era buscar un lloc per desenvolupar totes les línies de treball de cadascú. Vam veure tots els locals buits de Sant Celoni, Palau i Cardedeu. Ara fa sis mesos que ho vam obrir. Després de dos anys i mig de lluita, de buscar llocs, redactar el projecte… El balanç, però, és molt positiu, he anat més ràpid del previst a l’hora de fer funcionar l’espai. És un projecte de proximitat, familiar. La Jaima (haima) és, de fet, en la cultura dels beduïns, el lloc de reunió de la gent nòmada, i ho hem aplicat als artistes que volten pel món i van passant per La Jaima. La primera agenda que vam acabar el trimestre passat va ser programada, però ara ja tenim gent que ens demana de venir i anem improvisant. És una filosofia, La Jaima, volem aproximar l’art a les persones. No cobrem entrada, fem taquilla inversa, i que cadascú pagui el que pugui. Creus que Sant Celoni necessitava un lloc així? Per què? No hi ha cap lloc així a Sant Celoni, tenim la Clau, que és la mateixa línia, però més reivindicativa. La Jaima és més cultural que reivindicativa. Al Baix Montseny hi ha una gran quantitat d’artistes, però falten llocs on actuar, tocar, presentar el seu art. I cada cop n’hi ha més. Es creen sinergies. Abans teníem concerts cada dissabte i ara cada divendres i dissabte, i deixem de programar perquè no tenim dies. Quin tipus d’activitats hi desenvolupeu? Concerts, exposicions, dansa, activitats per nens, tallers, coworking. Estem treballant un conveni amb l’Ajuntament perquè a través del Departament de finançament d’empreses les persones que vulguin es pugui beneficiar d’un espai.
Tornes sovint al Marroc? Tinc la família allà. Hi vaig sovint. Ara el meu pare ja és mort, però quan estava viu, jo sabia que estava orgullós de mi i del que feia. Jo era la seva mà dreta i la nineta dels seus ulls. Sempre esperava que arribés jo perquè pogués ajudar els meus germans. Tinc 11 germans i jo sóc el 5è! Tinc germans que viuen a França, un que és músic i està casat amb una mallorquina, una altra germana que és artista. La mare era músic, i per això molts hem sortit artistes. Tenint en compte que ets com es diu popularment el cul d’en Jaumet, donem per fet que deus tenir algun projecte en ment. Quin és el teu proper projecte? Tot són projectes lligats a La Jaima, estic planificant dos Festivals Internacionals: un de danses del món i un altre per trencar l’esquema, de música tecno. Si poguessis fer una carta als reis, què els demanaries? Salut, diners i art i cultura, i que s’acabi la discriminació en tots els nivells.
Doncs esperem que tinguis molta sort!
Ja per acabar, sempre demanem que ens suggeriu una botiga o comerç, una activitat o un espai... Hi ha un bar de menjar vegetarià i vegà que s’acaba d’obrir a Sant Celoni que es diu Tapintxo Tapi. Un espai cultural que ens recomanis? El Tarambana de Cardedeu. I un bar o restaurant que ens puguis aconsellar? Veniu a menjar a La Jaima. Fem de tot, però com que portem la cultura marroquina a la sang, fem coses com cuscús, hummus, etc. millor que ningú. I finalment, a qui trobes que hauríem d’entrevistar? En Toni Medalla. És el padrí de la Jaima, un artista ceramista de primer nivell, i és, a més, un savi de la cultura.
d’aquí·21
Ho coneixes?
El tresor dels
monjos de
Sant Marçal De Palautordera a Santa Magdalena Per Higini Herrero
El 1066 s’havia consagrat una església a Sant Marçal del Montseny i fundat una abadia amb l’objectiu de tenir cura de les ànimes dels montsenyencs i custodiar el saber d’aquella època. Els savis monjos anaven amunt i avall del massís per poder apaivagar els neguits dels feréstecs feligresos de la muntanya. Un bon dia va començar a córrer una notícia com la pólvora: els monjos havien trobat un lloc idíl·lic a baix, a la muntanya, que fàcilment es podia confondre amb el paradís bíblic, i per això havien pres la decisió d’abandonar l’abadia per anar-hi a viure i fundar un nou monestir. No esteu intrigats sobre aquest lloc? Oi que us han entrat ganes de conèixer-lo? Doncs, som-hi! Encetem una nova ruta, aquesta vegada per anar a descobrir aquest indret tan misteriós com suggerent. Sortirem d’un lloc ben cèntric i conegut per tothom: la plaça de l’església de Sant Esteve de Palautordera. Ben a prop hi trobarem un centre d’informació on podrem agafar un mapa. A més a més hi ha un gran aparcament per deixar el cotxe i un munt d’establiments on fer un bon mos abans d’iniciar la ruta. Just darrere l’església de Sant Esteve anem pel carrer cap al pavelló esportiu Els Quatre Hereus, d’on surt un camí que creua el riu Tordera. El travessem per un estret pas de formigó on amb
Creieu que hi ha algun lloc on es pugui viure millor que al bell mig del Montseny? Fa gairebé mil anys els monjos del monestir de Sant Marçal van creure que sí. prou feines hi passa un cotxe. Després d’una curta pujada veurem a mà dreta l’entrada al Circ Cric i les seves immenses carpes. De moment anem bé; un lloc idíl·lic amb circ ja és bona cosa... De cop ja veiem el pla de Palautordera amb el Montnegre al fons: impressionant! Seguim sempre pel camí principal. Deixem can Vilatort a la dreta. Al cap de poc, una cruïlla, però ignorem el camí de Sant Celoni i seguim a l’esquerra amunt, seguint la carena, i xino-xano uns quants quilòmetres. Pel camí anirem deixant enrere diverses masies, com can Boter, can Pau, cal Rei o ca n’Albert de Baix a mà dreta, o cal Picoll, can Pere Grau, can Jeroni o can Mateu a mà esquerra. De cop i volta veurem alçar-se un campanar d’espadanya de dos ulls que ens espera: l’ermita de Santa Magdalena! Les vistes del turó de l’Home són espectaculars, i a menys de dos quilòmetres treu el nas el petit nucli de Mosqueroles. Potser ja ho heu endevinat: ja hi som! Efectivament, durant el segle XI va córrer la veu que els monjos benedictins del monestir de Sant Marçal
del Montseny havien trobat un lloc idíl·lic on cercar la comunió amb Déu i que estaven decidits a baixar de la muntanya i establir-se a la plana per fundar aquí el seu priorat: un monestir romànic per acollir el seu ordre, que seria conegut com a «Sant Marçal de Baix». Res no podria anar malament... oi? Bé, dit i fet. Deixaren el monestir situat entre les Agudes i el Matagalls i començaren a alçar un gran temple de planta basilical de tres naus amb tres bonics absis romànics. L’església aviat s’envoltà d’espais monacals per acollir els monjos i ermitans. Bastant més endavant, també es va aixecar a la part nordoest una nova construcció per acollir les habitacions del prior del monestir. En poc temps, van alçar una joia del romànic que es feu coneguda arreu. D’edificis romànics en tenim per tota la muntanya, és cert, però tots són petites capelletes i esglesioles; cap és tan gran com aquest temple. En canvi, una església amb tres naus, de 18 metres d’ample i 16 de llarg era aleshores
d’aquí·23
Ho coneixes? d’unes grandàries poc vistes pels temorosos montsenyencs. En aquella època pretèrita no havien arribat encara les refinades tècniques llombardes, i per això la seva construcció del nou monestir era sòbria i tosca, tot i que no li treuen l’encant primitiu del romànic. En pocs temps tothom coneixia la troballa dels monjos benedictins del Montseny i el temple que havien aconseguit aixecar. Segur que van despertar l’admiració de molts per aquella gesta, però tot sovint l’admiració ve acompanyada d’enveges... La notícia va traspassar totes les valls, carenes, viles i turons del Montseny i en poc temps també va arribar a les ciutats i catedrals més importants del país. Què en pensarien el bisbe de Vic, Arnau de Malla, i el bisbe de Girona, Bernat Umbert? Quan els bisbes dictaven una ordre era sabut que no hi havia lloc per a discussions, i, malauradament, el 1104 va arribar de Vic i Girona una mala nova: els dos bisbes ordenaven als monjos be-
nedictins que se’n tornessin al monestir de Sant Marçal de dalt de la muntanya. Van encarregar a tres monjos que cuidessin les capelles de Sant Gil, Sant Marçal i Santa Magdalena, però amb la marxa de la comunitat es van truncar els projectes d’ampliació i puixança del petit priorat de Sant Marçal de Baix. Amb els anys s’anà malmetent i oblidant, i les edificacions del voltant de l’església s’anaren enrunant de mica en mica... Al segle XVII el seu estat era pràcticament de ruïna, fins que el 1642 es va decidir recuperar part del temple. Refer tota l’església era una empresa massa gran, però es va optar per arreglar la façana principal i la nau central per acollir-hi una capella dedicada a Santa Magdalena. La resta del temple va caure en desús i es continuà malmetent. Amb els anys, les naus laterals s’usaren com a pallisses, magatzems o fins i tot de cort per al bestiar. Gràcies a una restauració del 1980 es va poder recuperar i comunicar les tres naus, donant-li la imatge interior que avui es conserva.
Recomanacions: Dificultat: Baixa. Recorregut: Circular, d’uns 10 km. No us heu de confondre amb «El Clar de Lluna», una ruta similar marcada amb taronja, que va també a Santa Magdalena però en direcció contrària i es desvia fins a Santa Maria de Palautordera. Desnivell: Inici i final a Sant Esteve de Palautordera (240 m). Santa Magdalena (370 m). Durada: Aproximadament unes dues hores. Els excursionistes, sobretot a muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants.
Mapa: 1. Sant Esteve de Palautordera 2. Pavelló "Els Quatre Hereus" 3. Circ Cric 4. Can Vilatort 5. Can Boter 6. Can Pau 7. Cal Rei 8. Ca n'Albert de Baix 9. Cal Picolí 10. Can Pere Grau 11. Can Mateu 12. Can Jeroni 13. Santa Magdalena 14. Masia Mariona (seu del parc natural) 15. Sant Martí de Mosqueroles 16. Cal Mestre 17. Cal Sisó 18. Cal Mestre Ros 19. Runes de can Papo 20. Can Martí del Bosc 21. Ca l'Alzina 22. Can Flamella 23. Can Roure
per a més informació: Acabada la visita al temple i aclarit el misteri que envoltava aquest episodi de la nostra història, si voleu, podem anar tirant. Això sí, per no tornar pel mateix camí el que farem serà continuar en direcció a Mosqueroles. De seguida, però, trobem una cruïlla. En comptes d’anar a l’esquerra cap al poble, girem a la dreta i anem baixant pel camí asfaltat de la carena de cal Papo. Anem amb compte amb el trànsit, tot i que, per sort, no hi passen gaires cotxes. A més, a mesura que es vagin acabant les cases també s’acabarà l’asfalt i el camí es tornarà de terra. Seguim el camí principal deixant cal Mestre i cal Sisó a la nostra esquerra baixant xino-xano. Després de deixar enrere can Martí del Bosc, el camí
La Mongia de Vilamajor C/Església, 3 – Sant Pere de Vilamajor mongia@vilamajor.cat Tel. 938610418 Obert dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h.
fa un revolt tancat per indicar-nos que arribem a la plana de Palau. Trobem una cruïlla a l’alçada de ca l’Alzina: a mà esquerra aniríem cap a Santa Maria per can Flamella i cal Roure, però nosaltres girem a mà dreta amunt per cal Vilatort fins a retrobar el camí de Sant Esteve. Aviat tornarem a veure altre cop el Circ Cric, el Tordera i el poble de Sant Esteve. Salut!
Gastronomia
A qui no li agrada sortir a menjar bé? Per celebrar un esdeveniment, per que tenim convidats, per que és època de calçots, per que em ve de gust, o per que m'ho mereixo!
Avui sortim!
Can Llança
Menú 15€ Gaudeix de menús de cuina mediterrània en el millor entorn. Plats tradicionals catalans en un entorn privilegiat. Cuina vegetariana, celebracions familiars, bodes, comunions, bateigs, etc. *Menú cap de setmana 20e Av. Alfou, s/n · Sant Julià d’Alfou · 08459 Sant Antoni de Vilamajor · Tel. 938 461 003
Arrosseria Xurin
Menú 10.5€ Vine a tastar el nostre arròs caldós de perdiu i bolets. A més, som especialistes en tot tipus de paelles i fideuà, tant per tastar-les al nostre restaurant com per endur-vos-les a casa. *Menú cap de setmana 16e. Avinguda del Rei En Jaume, 4 · 08440 Cardedeu Tel. 938 461 002
Pere Punyetes
Menú 12€ Tracte personal i cuina de mercat. Productes d'aquí i de la costa. Treballem molt amb peix, marisc i productes frescs. Menús de migdia i cap de setmana. Dimecres tancat. *Menú cap de setmana 22e /Nit 23,5e Ctra. Montseny, 40 · 08461 Sant Esteve de Palautordera · Tel. 677 040 163
RESTAURANTS
Bamassa
Menú 10€ Podeu degustar una cuina molt típica de casa nostra. Oferim menus diaris de primeríssima qualitat i renovat a diari. A part tenim una carta molt variada i també menús per tot tipus de banquets amb un saló reservat. Vine, et sentiràs com a casa *Menú dissabte 13e C/ Major, 36 · Sant Celoni · Tel. 93 848 44 81
Can Biel
Menú 14€ Excel·lents vistes al Montseny i un menú diari per 14€, el de cap de setmana per 20€, o el dels diumenges especial d'arrossos per només 25€, i si no sempre hi ha la nostra carta. Ctra. Cardedeu a Dosrius Urb. St Josep · 08450 Llinars del Vallès · Tel. 938 713 334
d’aquí·29
Gastronomia
COMPRO
TOT TIPUS DE MAQUINÀRIA D'HOSTELERIA CONTACTAR TEL.
666 45 26 00 692 09 78 26
Ens alimentem bé? Durant 4 milions d’anys l’ésser humà s’ha alimentat del que li donava el seu entorn, però en les últimes dècades hem abandonat el camp i hem posat la nostra alimentació en mans de la indústria, on han aparegut centenars de franquícies que ens alimenten en un temps rècord i on el seductor és l’envàs i no el producte, i dins seu s’hi troben milers d’ingredients desconeguts per la gran majoria (conservants, potenciadors, additius, nitrats, estabilitzants...).
La fabricació artesanal ha passat a produir-se en fàbriques gegantines. Els productes de temporada de casa nostra ja no sabem ni quins són, en els productes els hi hem sumat un transport i els hi hem tret el gust, i la cuina al “xup-xup” l’hem convertit en Fast Food, la qual cosa ens genera obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars. Tenim l’opció de menjar simplement (ingerir aliments sòlids o semisòlids), o l’opció d’alimentarnos amb aliments proveïts dels nutrients beneficiosos i necessaris perquè el nostre organisme funcioni correctament. I és que s’ha demostrat
Article per Rosaplè – Alimentació Conscient
científicament que els productes ecològics tenen més densitat de nutrients que els productes convencionals.
Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) l’Estat Espanyol és el major productor d’agricultura ecològica d’Europa, però al mateix temps és un dels que menys consumeix productes ecològics. Amb tot, és un dels estats d’Europa més afectats per l’obesitat, a conseqüència de l’excés de greixos saturats en la nostra alimentació, derivat de l’elevat consum de productes manufacturats. Contínuament estem projectant el nostre futur, però per tenir un major benestar en el dia de demà, no ens hem d’oblidar del passat, ja que per anar endavant hem de mirar endarrere, recollir l’aprenentatge dels nostres orígens i adaptar-lo a la nova era. Si volem estar sans, nosaltres i el nostre planeta, consum local i ecològic! Siguem conscients.
d’aquí·31
Bellesa, salut terĂ pies
3RVHP ÀO D O DJXOOD Avui us volem explicar en que consisteixen les tècniques invasives de Mesoteràpia i Punció Seca. Punció Seca Aquesta tècnica, que ens dóna tan bons resultats, va encaminada a tractar els punts gatell. Els Punts Gatell, definits de forma ràpida i senzilla, són punts on el teixit muscular es troba més escurçat, no li arriben els nutrients necessaris i es torna hipersensible al tacte, i per tant molt dolorosos, provoquen dolor referit o irradiat a altres zones. Poden ser punts latents, que a diferència dels actius, no donaran un dolor constant, sinó que ho faran nomes a la palpació, però sí que poden provocar dolor referit i limitació de moviment igualment. Per tant, la punció seca consisteix a tractar la zona de contractura màxima (punt gatell miofascial) amb la introducció d’ una agulla, similar a les d'acupuntura, i treballant la zona per aconseguir una resposta motora que provocarà que el sistema nerviós central iniciï un procés de regeneració del múscul afectat, i fent que arribin els nutrients necessaris i es creï una relaxació muscular total, fent desaparèixer el dolor irradiat.
Article per Fysis Llinars
equilibris provocats per les homotoxines, modulant i no anul·lant, l’acció de defensa pròpia del cos. Es una tècnica ràpida on s’injecta el fàrmac homeopàtic indicat a nivell subcutani. Normalment es fan unes 6 punxades, en les quals es distribueix el fàrmac. Els possibles efectes secundaris són de caràcter lleu, com poden ser petit hematoma, envermelliment o dolor post tractament local. Un dels primers fàrmacs moduladors es el Traumel. És un dels més coneguts i més utilitzats en l'actualitat per la seva acció davant de la inflamació. Els seus beneficis són: modular la inflamació, estimular la circulació, regenerar teixits... Per això ens es de gran ajuda en el tractament de moltes patologies, com poden ser contractures musculars, tendinitis, artrosi, lumbociatàlgies, etc. Soraya Sanchez Melero 08438 Vanessa Vallese 10062
Mesoteràpia en fisioteràpia Les lesions o les malalties són causades per desequilibris biològics provocats per diversos factors, als quals se’ls anomena homotoxines. Davant d’això, el cos posa en marxa els seus plans de defensa per a protegir-se. La mesoteràpia amb caràcter terapèutic que utilitzem en la fisioteràpia, pertany al grup conegut com a medicina biorreguladora. Aquesta s’utilitza per la seva capacitat de compensar aquests des-
d’aquí·33
Bellesa, salut terĂ pies
benvinguts aquí compromesos amb el territori, la cultura, l’economia i la gent d’aquí, que oferim serveis de publicitat, per ajudar-te a donar a conèixer aquí i millor el que fas “La realitat és que ningú llegeix anuncis. La gent llegeix el que li interessa i a vegades,
Montseny Fogars de Montclús
és un anunci”
Gualba
Campins Cànoves i Samalús
La Batllòria Sant Pere de Vilamajor
La Garriga Sant Antoni de Vilamajor Cardedeu
Howard Gossage
Sant Esteve de Palautordera Sant Celoni
Santa Maria de Palautordera Vilalba Sasserra
Vallgorguina
Llinars del Vallès Granollers
“la feina d’una agència és crear contingut tant valuós i útil, que el consumidor no vulgui viure sense ell (...) JVU[PUN\[ X\L ZPN\P Z\ÄJPLU[TLU[ PU[LYLZZHU[ per a connectar amb el ciutadans” Jeff Hicks. Ceo Crispin + Bogusky el mes de març nova revista i nous preus!
el que fem importa, i com ho diem, encara importa més
revista d’aquí
serveis disseny d’aquí·35
672 432 221 · comercial@daqui.cat · www.daqui.cat
Animals
Els hem de portar al psicòleg? No són poques les vegades en que els veterinaris escoltem aquesta pregunta, entre sorpresa i espantada, per part dels propietaris. I no, la
resposta és no, no s´han de dur al psicòleg malgrat que l´etòleg, professional veterinari especialitzat en comportament, es mou en conceptes i tècniques que poden recordar aquesta professió. Animals de companyia i humans compartim el fet de ser mamífers, amb semblances anatòmiques i fisiològiques més que evidents. Però la neurofisiologia és molt diferent i deriva en allò que anomenem raó, el fet que ens fa creure que som superiors i determina que siguem els que portem la cadena quan sortim a passejar.
Els animals, però, pateixen alteracions comportamentals evidents que poden PTWSPJHY KPÄJ\S[H[Z LU LS ML[ KL WLY[nUyer i conviure amb la família, i aquí és on apareix l´etòleg. També l´ensinistrador, malgrat que aquest sol actuar més amb una acció preventiva i més com a educador, afavorint que s´estableixi una relació adequada entre propietari i mascota que ajudi a evitar el desenvolupament de conductes problemàtiques. És molt important no perdre de vista que l´acció educadora és fonamental sobre el propietari, malgrat que la conducta no desitjada la manifesti l´animal. És el factor humà el que haurà de treballar i corregir amb temps i paciència i això és especialment evident en conductes d´agressivitat dominant o ansietat per separació. Així doncs,
moltes vegades l´etòleg fa més una feina sobre el propietari que sobre l’animal que té la conducta. Per què apareixen conductes indesitjables en les nostres mascotes? No hi ha una causa que expliqui aquest fet, malgrat que tenim evidències que el fet que es consenteixi massa l’animal és un camí que hi porta directe. És fonamental no perdre de vista la manca de reflexió prèvia a adquirir un animal, no valorar bé quines condicions podem oferir a la mascota triada, el grau d´experiència que tenim en la cura de segons quines races o espècies i l´alteració del període d’alletament del cadell. A part d’això, cal que es valorin les qüestions genètiques, molt importants en problemes d´agressivitat, molt relacionat també amb el fet de triar animals amb unes característiques molt concretes que no encaixen amb l´objectiu que busquem en decidir tenir-los. Un cop hem decidit tenint en compte la conducta etològica que tenim un problema seriós que posa en risc la convivència normal propietari-mascota, el primer pas és valorar que la conducta no sigui deguda a problemes patològics, qüestió fonamental quan l´animal ja té una certa edat i podem pensar en problemes de tiroides, hepàtics, convulsius o per processos degeneratius. Pot semblar fàcil, però determinats canvis relacionats amb agressivitats o amb la conducta d´eliminació de gats per exemple, suposen un desafiament diagnòstic. L´etòleg realitza una part important de la seva fei-
na a casa del propietari, en l’ambient en què conviu l´animal, per tal de valorar possibles causes ambientals que puguin ser origen o solució del problema. Una vegada analitzat, proposarà corregir aquells aspectes de la relació que potencien la conducta dolenta i valorarà aplicar un protocol de seguiment, protocol que pot consistir en tècniques de modificació de conducta amb o sense administració de medicaments i/o cirurgia. Les medicacions emprades és la causa bàsica que genera la pregunta sobre el psicòleg, però en aquests casos serveixen per condicionar l´animal i fer més eficaces les pautes modificadores.
No calen psicòlegs. Calen bases educadores i temps i anàlisis abans de fer la tria de l´animal que ens convé. Pot semblar fàcil, però és quelcom més que un caprici.
Article per Veterbet - Consulturo Veterinari
d’aquí·37
6 0>>>
;51; 57;)7/&57 / 8&87&7 +''& +47 '7 )84 7 7 4 ;2 1; 587/+875 47/ 47 78; 07! "7%7 <07 '7 &7 )7 ;( 7"
4; 3)5
*97 6.7.67:. 7 0 7===0)&< ''0) 8
3 #4 4& 7 +4( 47/ 487 '7)+584 7 1;&/2 &78 )57/ 4 &'7 7 '7 3;)7 7&783 84 ; )7 '57#4 )57 5 & ( )85 7
7 7 57 '78 ;7''+
7707 )&(7;)7/' 7 7 +4( &,7/ 47 78; 7707 )&(7;)7/' 7 784 ''7/ 47 78;75+8 74 #&(7 3 ;8-)+( + 8+47 ' &) 7""707> "">7
Serveis profesionals
Multes mĂŠs i menys freqĂźents s !VAN AR EN LĂ&#x201C;NIA CONTĂ&#x201C;NUA 3I AVANCEU EN UNA zona dâ&#x20AC;&#x2122;escassa visibilitat us trauran 4 punts, i el mateix si avanceu posant en perill els cotxes que vĂŠnen de cara. s Accelerar per no deixar-se avançar. Si no faciliteu lâ&#x20AC;&#x2122;avançament al cotxe que circula darrere vostre tindreu una sanciĂł de 200 euros. s Si quan avanceu un ciclista o vianant que vagi pel voral no deixeu, com a mĂnim, 1,5 m de distĂ ncia lateral: 200 euros.
contaminaciĂł acĂşstica de cada municipi, la Policia Local us pot multar amb fins 6.000 euros. s No obeir un senyal de prohibiciĂł de pas (direcciĂł prohibida, zones de vianants...) o de maniobres prohibides (girs, estacionaments, etc.): 200 euros. s No indicar a la DGT que heu canviat de domicili: 80 euros. s Portar massa passatgers: de 80 a 200 euros.
s No fer cas de les indicacions dâ&#x20AC;&#x2122;un agent: 200 euros i 4 punts. s Portar equipatge sense subjectar: 200 euros. s Aturar-se en un lloc indegut -per exemple, per recollir un autoestopista-: a partir de 80 euros. s Tocar el clĂ xon sense motiu (nomĂŠs estĂ permès per evitar un accident o per avisar de la seva presència en vies secundĂ ries): 80 euros. s Portar la mĂşsica massa alta: us sancionaran amb 80 euros si circuleu amb la mĂşsica alta prop dâ&#x20AC;&#x2122;hospitals. Però, segons lâ&#x20AC;&#x2122;ordenança de
dâ&#x20AC;&#x2122;aquĂ¡41
Casa i jardí
Claus per rehabilitar
un habitatge antic Article per Vanessa Pascual
Al Vallès Oriental disposem de molt habitatges del s.XX amb història, i ja sigui per una adquisició o per una herència, són molts els que s’aventuren a reformar-lo. Per mantindre l’essència de l’espai i no perdre els detalls emblemàtics, es necessari confeccionar una pauta per garantir la remodelació amb èxit.
veYPÄJHY S»LZ[H[ KL S»LZ[Y\J[\YH que pot estar
· Un dels primers punts a tenir en compte es
malmesa amb els anys: si porta molt de temps tancada i deshabitada, a causa de la falta de ventilació, pot tenir problemes d’humitats. També s’ha d’avaluar l’estat de les parets i les possibles esquerdes, cal inspeccionar la coberta per evitar futures filtracions. És un bon moment per valorar la possibilitat d’insonoritzar l’immoble i millorar l’aïllament tèrmic.
les instal·lacions, s’han de fer noves i homologades amb les normatives actuals. S’ha de crear un bon
· Un altre punt a tractar són
sistema de climatització, eficient per establir millores en el rendiment i evitar pèrdues energètiques, i, és un bon moment per plantejar-se instal·lar energies renovables, l’energia solar pot arribar a aconseguir un estalvi energètic de fins el 70% del nostre consum anual amb plaques solars.
Les noves tecnologies també s’estan imposant a les llars a través de la domòtica wifi, permeten controlar la il·luminació, la calefacció o les persanes des del nostres mòbil només amb una aplicació. · La distribució de l’espai, un altre aspecte a tenir present, pot ser decisiu perquè el resultat final encaixi amb les nostres expectatives. Molts dels habitatges antics no compleixen amb les normatives d’habitabilitat vigents. I, segurament la disposició dels diferents compartiments sigui poc practica i no encaixi amb la actual manera de viure. La tendència és crear dos zones molt delimitades, la de dia i la de nit, evitant passadissos. Des de Vanessa Pascual Interiorisme optimitzem l’espai mitjançant la distribució adequada aportant solucions creatives, funcionals i amb personalitat que faran que el resultat sigui una llar que aporti confort i qualitat de vida. Recomanem establir un programa de necessitats, definir els equipaments necessaris i concretar l’ús que es vol donar a cada espai per treure-li el màxim profit a la casa. Els materials i acabats de l’habitatge seran crucials perquè l’ànima de la vivenda antiga perduri al nou espai resultant. Segurament la casa haurà patit alguna reforma al llarg de la seva vida, i alguna haurà malmès elements propis de la època de construcció que ara ens agradaria mantindre. És, doncs,
molt convenient fer l’enderroc amb cura per salvar les màximes peces possibles. Es freqüent trobar paviments hidràulics, cada vegada més cotitzades que restaurades aporten molt color i un toc vintatge. I, d’altres objectes, sostres alts i cornises, que generen un toc de distinció. Fer servir materials nobles com la fusta, el vidre i l’acer permetran construir un ambient atemporal que perduri a les modes, tot i que es pot afegir algun element de tendència, des de la simplicitat i la practicitat.
establir un pressupost per a cada una de les partides que afecten a la reforma el més detallat possible amb una
· Per finalitzar, cal
descripció de qualitats, per tal d’acotar quines són les feines a realitzar. Hi han moltes empreses que es dediquen a reformar, des de Vanessa Pascual interiorsme, et podem fer una proposta amb un pressupost gratuït sense compromís. La reforma d’una llar es un procés molt complex que pot ser més assumible si es va de la mà d’algú que et transmeti confiança i bon feeling. També s’ha de ser pacient quant apareixen imprevistos, ja que encara que no es vulguin són molt habituals, sobre tot quant més antic és l’immoble. Molts d’aquests extres són difícils de preveure a l’inici de les obres, però amb un bon professional al costat es trobarà la solució més adient per resoldre-ho.
Sempre que tinguem clars aquests punts facilitarem el ritme de decisions, endreçarem les idees i generarem una dinàmica de treball per finalitzar la rehabilitació a bon ritme. T’animes a reformar casa teva?
d’aquí·43
Casa i jardĂ
d’aquí·45
48 · d’aquí