LA REVISTA GRATUÏTA DE GENT, RACONS I COSES NOSTRES
l'agenda cultural
més complerta
PAM! Poesia a Manda: Cardedeu es torna a omplir de poesia; Festa Major d'hivern de Sant Andreu de Samalús; Jornada Micològica de la Vall d'Olzinelles; Festa de Tardor i Fira Medieval de Sant Esteve de Palautordera
La vall magna de la vila major Núria Busquet
De Sant Elies de Vilamajor al sot de l'alta Vallmanya
"La poesia et dóna el que li permets que et doni"
LES FESTES TRADICIONALS DE
novembre
NOVEMBRE 2015
GUIA DE RESTAURANTS
i del comerç d'aquí
45
LA REVISTA GRATUÏTA DE GENT, RACONS I COSES NOSTRES
SANT CELONI · CARDEDEU · LLINARS DEL VALLÈS ·SANTA MARÍA DE PALAUTORDERA · SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA · SANT ANTONI DE VILAMAJOR SANT PERE DE VILAMAJOR · CÀNOVES i SAMALÚS · CAMPINS · BREDA · FOGARS DE MONTCLÚS · GUALBA ·MONTSENY · RIELLS I VIABREA · HOSTALRIC · VALLGORGUINA · VILALBA SASSERRA · LA GARRIGA · LA ROCA DEL VALLÈS
Benvinguts
Tardor, temps de pluges i bolets... I també de festes majors! I és que el mes de novembre no hi ha cap excusa per a no gaudir de les festes majors , el paissatge i la cultura. Aquest mes, trobareu la Festa Major de Samalús i la de Sant Esteve de Palautordera. També la fira medival, la Jornada micològica d'Olzinelles o sortir a estirar les cames amb una bonica ruta fins al sot de la Vallmanya. Ah! I no us perdeu cap poema, en al Festival de Poesia a Manta de Cardedeu! La Núria Busquet ens ho explica! Tot i més, aquí! Anna Terrés
Tel. 672 432 221
Ar cona, més ting ut!
SUMARI Agenda cultural El millor lleure i la millor cultura d'aquest mes!
Saps qui és?
Núria Busquet "La poesia et dóna el que li permets que et doni"
Ho coneixes?
La vall magna de la vila major Guia de gastronomia i comerç
Receptes El bolet, el producte de temporada
Guia de restaurants Bellesa, salut i teràpies Ones de xoc, Reiki Quàntic Guiat, La porta d'entrada
Animals La importància de la higiene dental en gossos i gats
Serveis professionals
Casa i jardi Tendències d'estil escandinau
Edita Banchs de Comunicació, innovació i emoció, s.l. Santiago Rusiñol, 10 despatx 1 · 08459 Sant Antoni de Vilamajor · Tel. 931168666 · www.daqui.cat Direcció Anna Terrés · annaterres@daqui.cat · Redacció Higini Herrero, Marta Cordomí i Núria Busquet · Direcció d’art i maquetació ebird · publicitat@daqui.cat · Equip comercial Gemma Arasa i Catia Zambrano · comercial@daqui.cat · Tel. 672 432 221 · Administració admin@daqui.cat · Dipòsit legal: B-41434-2011 d’aquí no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats. L’editorial prohibeix expressament la reproducció o escanejat total o parcial de cap dels seus continguts, il·lustracions, texts, anuncis, etc. Només es poden reproduïr amb consentiment exprés per escrit de l’editorial. Informació correcte excepte error u omissió.
agenda cultural Què fem aquest mes? música i espectacles rutes i fires activitats infantils tallers, xerrades i d'altres cinema exposicions
LES FESTES TRADICIONALS DE
novembre
1 de novembre:
TOTS SANTS
Entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre se celebra Tots Sants, la Festa dels morts o dia de les ànimes, una de les festivitats més antigues del món cristià. Aquesta festivitat coincideix amb l’inici de la tardor, temps fred, nits cada cop més llargues, i caiguda de les fulles. La nit del 31 d’octubre se celebra la tornada dels esperits familiars morts al món dels vius i la tradició era antigament posar un plat més a taula o deixar un llum encès a la nit per indicar el camí de les ànimes que volguessin tornar a casa, d’aquí la tradició de posar una espelma dins un pot o una carabassa. Durant aquella nit, que es passava molt sovint en vetlla, es menjaven les castanyes, moniatos i panellets per tal de no defallir després d’una llarga nit freda. L’1 de novembre, diada de Tots Sants, es feia missa en honor als morts i després s’anava al cementiri a dur flors als difunts.
22 de novembre:
DIA DE LA MÚSICA Santa Cecília és tradicionalment la diada dels músics, ja que la santa fou nomenada Patrona de la Música l’any 1594 i el 22 de novembre és el dia de la música. Antigament aquesta era una gran diada, amb processions de músics pels carrers amb els seus instruments. Avui en dia, és celebrada a les escoles i en totes aquelles poblacions que tenen organitzacions dedicades a la música, agrupacions corals, escoles de música, es fan concerts extraordinaris, processions i activitats de tot tipus.
6 · d’aquí
7 de novembre:
DIADA DE LA CATALUNYA NORD La Diada de la Catalunya Nord és una festivitat lúdicoreivindicativa que commemora els tràgics successos derivats de la signatura del Tractat dels Pirineus, que separà la Catalunya Nord de la resta de territoris de cultura catalana, amb actes ben diversos: des de les accions simbòliques a l'actual frontera fins a les celebracions commemoratives de Perpinyà. Cada 6 i 7 de novembre molts catalans del sud i del nord es reuneixen a Perpinyà per recordar aquest tràgic fet amb un conjunt d’actes que tenen per objectiu reivindicar la unitat nord-catalana i refermar la vinculació a un nosaltres compartit. D’entre els principals actes que s’hi celebren destaca una manifestació reivindicativa, un cercavila de cultura popular nord-catalana, ofrenes florals, el "Rellamp" festival de música, amb la participació de cantautors i grups catalans i altres activitats culturals, com ballades de sardanes, festa infantil, actuacions castelleres, etc. Durant aquests dies també es fan diversos actes simbòlics a l’actual frontera que recorden els fets de 1659.
Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina.
11 de novembre:
SANT MARTÍ
Venerat a Catalunya des de temps immemorials com a patró de la cavalleria, la seva vida i llegenda expliquen en part el fenomen òptic de l’Arc de Sant Martí i el de l’Estiuet de Sant Martí, un període de bonança que té lloc a mitjans de novembre. La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran arc iris que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d'arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí. Més d’una trentena de viles el tenen de patró.
25 de novembre:
DE SANTA CATERINA A NADAL La santa protectora dels escolars i en concret de les nenes és Caterina d’Alexandria, i té també la seva festa durant el mes de novembre. La festa es considera en alguns llocs dels Països Catalans com una celebració i disbauxa abans de les festes nadalenques, i acostuma a ser tradicional que les escoles facin activitats extraordinàries com berenades, visites a avis, excursions i cantades. Aquestes activitats s’anomenen “les caterinetes”. Diu el refrany que "De Santa Caterina a Nadal, un mes cabdal", i a partir d’aquesta data s’il·luminen els carrers i es comença a preparar el Nadal dins de les cases. A més, es comencen a fer els torrons.
30 de novembre:
DE SANT ANDREU A NADAL Hi ha moltes poblacions catalanes que porten el nom de Sant Andreu i no és en va, perquè aquest sant és patró dels pescadors petits, d’art menor i de canya. Com que Sant Andreu és molt a prop de Nadal, ja gairebé en temps d’Advent, hi ha refranys que hi fan referència com per exemple: “De sant Andreu a Nadal, no hi ha un mes cabal” i “Si neva per Sant Andreu, tot l’hivern neu”.
d’aquí·7
agenda
PAM! Poesia a manta:
Cardedeu es torna a omplir de poesia La Segona Mostra de Poesia de Cardedeu es consolida, mantenint els actes amb més participació de l’edició anterior. La poesia en totes les seves vessants torna un any a més a Cardedeu, després de l’èxit de participació de la primera edició del PAM! (Poesia a Manta). En aquesta segona edició, es mantenen els clàssics de la mostra, com puguin ser el RECITAL INFANTIL, el CONCERT VERMUT o el RECITAL FINAL, anomenat “PIM PUM PAM! Recital final brutal bestial animal”. La mostra proposa també un SOPAR POÈTIC AMB MICRO OBERT inclòs “ésPAM!”, en el qual els amants de la poesia tant recitada com escoltada podran gaudir d’una activitat participativa. D’altra banda, la resta d’activitats inclouen un HOMENATGE al poeta MÀRIUS SAMPERE, que suposarà la inauguració del PAM! i es farà a la Sala de les Columnes de l’Ajuntament amb l’assistència de les autoritats locals i la presència del mateix poeta i de la poeta i escriptora Cèlia Sànchez-Mústich, encarregada de presentar-lo; un recital reivindicatiu basat en el llibre “ASSUMIRÀS LA VEU. Poemes per la independència”
d’Editorial Terrícola, organitzat en col·laboració amb Òmnium Cultural; i dos actes al Centre Cultural de la vila: un concert de hip-hop amb el grup ATVERSARIS, que vindrà a completar els tallers de recitació i de hip-hop que hauran tingut lloc durant tot el mes als instituts de Cardedeu i finalment COM ELLES, una antologia viva de poemes escrits per dones. El PAM! té la intenció d’acostar la poesia als ciutadans, de manera variada i bàsicament en la nostra llengua, per tal de fer-ne un vehicle d’entreteniment i gaudi popular. Cerca la implicació d’un públic divers en una sèrie d’activitats culturals al voltant d’aquestes manifestacions artístiques que de vegades semblen allunyades de la popularitat. Per això, el PAM busca espais distesos per oferir diverses expressions poètiques de qualitat tant per al públic aficionat a llegir, escoltar o produir poesia, com per aquell que no hi està gaire o gens avesat. Més informació: http://poesiaamanta.wordpress.com
CARDEDEU De dijous 5 a diumenge 8
Cine: Segon Origen
Tota la humanitat s’ha esvaït. Els únics supervivents, Alba, de 20 anys, i Dídac, de 10, viuen en un món completament arrasat. Per sobreviure en aquest planeta en runes hauran de començar de nou. Junts hauran de reconstruir no només les seves vides, sinó també la vida de tota la humanitat. Perquè quan tot sembla perdut, l’amor és l’únic manual de supervivència. Dijous 5 a les 21 h, divendres 6 a les 22 h, dissabte 7 a les 20 h, diumenge 8 a les 19 h Esbarjo Verdi Divendres, 6
L'ART VIGENT: Una trajectòria
Una visita comentada pel mateix artista per conèixer i dialogar amb ell i la seva obra. Dins el Cicle Cardedeu amb l’Art Vigent. Activitat gratuïta A les 19:30h al Museu Arxiu Tomàs Balvey Diumenge, 8
El Noucentisme a Cardedeu: El Cementiri Municipal
Un passeig pel cementiri municipal de Cardedeu, un dels cementiris més significatius de Catalunya. Construït per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall entre el 1919 i 1921, és una mostra única d'arquitectura funerària noucentista. Preu: 5e amb reserva prèvia Trobada a les 10:30h al Museu Arxiu Tomàs Balvey.
De dijous 12 a diumenge 15
Cine: B
El 15 de Juliol de 2013, l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, és traslladat des de la presó per declarar a l’Audiència Nacional. Fins aquest dia, havia negat tota relació amb els anomenats papers de Bárcenas, però després de 18 dies a la presó ha decidit canviar la seva declaració. Dijous 12 a les 21h, divendres 13 a les 22h, dissabte 14 a les 20h, diumenge 15 a les 19h Esbarjo Verdi Dijous, 12
23a edició del Voluntariat per la llengua
a Cardedeu amb l’Agrupació Coral Cardedeuenca 19 h a la Sala de les Columnes de l’Ajuntament de Cardedeu Divendres, 20
Xerrada entorn del món de la ciència A les 19 h al Museu de Cardedeu Dissabte 21 i diumenge 22
La màgia de la ciència
Un taller per descobrir amb tota la família el fascinant món de la ciència des d'un punt de vista proper i divertit. Per a nens i nenes a partir de 8 anys A càrrec de Joan Conchello. Activitat gratuïta amb reserva prèvia. Dissabte 21 a les 17:30 h i diumenge 22 a les 11 h al Museu de Cardedeu
LLINARS DEL VALLÉS Divendres, 6
DONACIÓ DE SANG A les 17h a Can Lletres
TALLER DE MANUALITATS PER A ADULTS
"MONEDER DE FELTRE" A càrrec de Laura Calero A partir de 12 anys. Inscripció prèvia. A les 19h a la Biblioteca Municipal Dissabte, 7
CLUB DE LECTURA
"LLEGIR AL TEATRE. MOLT SOROLL PER NO RES" DE WILLIAM SHAKESPEARE A les 10:30h a la Biblioteca Municipal
VEREDICTE CONCURS DE DISSENY
DEL
Del cartell contra la violència masclista. Hi haurà pica-pica A les 12h a Can Lletres Divendres, 13
TALLER DE MANUALITATS PER A INFANTS "LA MEVA CAPSETA" A càrrec de Laura Calero A partir de 5 anys. Inscripció prèvia. Màxim 25 participants A les 18h a la Biblioteca Municipal
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "VIDHES"
Diumenge, 22
A càrrec de Laura Garcia i Arantza Alias A les 19:30h a la Biblioteca Municipal
De 8 a 15 h al parc Pompeu Fabra
CONCERT "#NONSTOPGOSPEL"
Fira d'Antiguitats
A càrrec de The Gospel viu
agenda
Festa Major d'hivern
de Sant Andreu de Samalús Samalús celebra la festa del seu patró amb una menjada de mongetes del ganxet Samalús celebra aquest novembre la seva Festa Major d’hivern, que té lloc per Sant Andreu, patró del poble, i està organitzada per l’Associació Cívica i Cultural, l’Agrupació de caçadors i l’Associació de Veïns de Samalús. La Festa Major d’hivern, tot i ser més modesta que la que té lloc a l’estiu, no és per aquest motiu menys reeixida. Així, durant el darrer cap de setmana de Novembre, es fan tres activitats principals que són un concert i l’esmentat sopar dissabte i una missa diumenge en honor de Sant Andreu de Samalús. En el sopar de germanor desenes de veïns es reuneixen al centre cívic del poble per degustar el llegum tal com feien els seus avantpassats. La tradició era fer la recollida de les mongetes i els llegums pels volts del 30 de novembre, i trobarse per celebrar aquesta festa. La cura dels terrenys i el cultiu de la mongeta del ganxet fa que aquest llegum tingui a Samalús un gust autòcton, segons s’assegura, la terra és més prima i fa que la mongeta tingui un gust especial. Cada any, unes desenes d’habitants de Samalús es troben per celebrar la seva festa degustant les mongetes del ganxet seguint la tradició dels seus ancestres. Més informació: http://www.visitacanovesisamalus.cat/samalus/ fires-i-festes/festa-major-dhivern/
CÀNOVES I SAMALÚS
Divendres, 6
Visita de l'Oficina mòbil del consumidor
L'equip tècnic de l'oficina mòbil, coordinat pel Servei de Suport a les Polítiques de Consum de la Diputació de Barcelona, dóna resposta a les consultes i reclamacions que es fan directament. De 10:30h a 13h a l’entrada de l’Ajuntament Dissabte, 14
Excursió a la zona volcànica de la Garrotxa
Arribarem a Santa Pau i tindrem mitja horeta per a fer un mos. Després, un passeig amb CARRUATGE per la Fageda d’en Jordà. Farem un tomb per Santa Pau, una degustació d’emobitits de la zona, pujarem al CARRILET i farem un recorregut d’una hora pels quatre volcans. El trenet ens tornarà al punt de partida i a les 15 h podrem gaudir d’un MENÚ TÍPIC de la zona. Preu adults socis: 35e (no socis 40e), nens fins a 10 anys: 28e Inclou autocar + visites guiades + dinar (i una pas-
sejada en poni gratuïta pels nens) Les places són limitades. Més info.: 610 032 472 info@elsui.cat. Sortida de Cànoves a les 7.30h Diumenge, 15
Campanya de donació de sang
El Banc de Sang i Teixits és el responsable únic de subministrar sang i hemoderivats a tots els centres sanitaris públics i privats de Catalunya i de vetllar per mantenir uns estocs estables durant tot l’any. De 10 a 14h al costat de la parada de bus Cànoves Nucli Divendres, 27
Teatre: "Toca de peus a terra"
Sobre les claus de la violència de gènere en les relacions dels joves. Espectacle interactiu i participatiu on el públic deixa de ser un simple espectador per passar a substituir als actors i actrius i ajudar així als protagonistes a trobar noves formes d’actuar davant les situacions que planteja la peça. A les 18h al local social de l’Ajuntament
Choir. Preu: 15e A les 22h al Teatre Auditori Dissabte, 14
CLUB DE LECTURA.
Grup A. “Se sabrà tot” de Xavier Bosch A les 10:30h a la Biblioteca Municipal
CONCERT "CANÇONS DE LA LLUNA AL BARRET"
A càrrec d’Amics de la Unió + Escola de Música de Llinars del Vallès Preu: 8e A les 18h al Teatre Auditori Dilluns, 16
XERRADA SOBRE TERÀPIES COMPLEMENTÀRIES I ONCOLOGIA "LA REFLEXOLOGIA"
A càrrec de Marga Gonzalez, terapeuta Holística A les 18h a la Biblioteca Divendres, 20
TALLER PER A ADULTS
"TALLER DE SUCS I BATUTS VERDS". Preu: 5e A les 17h a Can Lletres
TALLER DE CUINA
Per adults "FONDUES" A Càrrec de Judit Comes A les 18:30h a la Biblioteca Municipal
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE PINTURA "ROSES DE SARAJEVO"
De Marga Madrigal A les 19:30h al Hall del Teatre auditori
TEATRE "COMANDO IMPRO" A Càrrec de la companyia
Impro Barcelona Preu: 10e A les 22h al Teatre Auditori Dissabte, 21
"Contes que bateguen" A càrrec de la Perleta & Els mitjons A les 18h a la Biblioteca Municipal
CLUB DE LECTURA.
Dissabte, 28
ESPECTACLE "LARI POPPINS"
"HANDMADE FOR KIDS. FES LA TEVA BUFANDA" Infants a partir de 8 anys. Preu: 22e A les 10h a Can Lletres
Grup B. “Se sabrà tot” de Xavier Bosch A les 10:30h a la Biblioteca Municipal
A càrrec de Mag Lari Preu: 10e A les 18h al Teatre Auditori Diumenge, 22
CAMINADA "DIGUEM PROU A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE"
En motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència ver a les dones. Inscripcions del 9 al 20 de novembre a Can Mas Bagà. Sortida: a les 10h a la Plaça dels Països Catalans fins a Collsabadell
Suport a la població refugiada de Síria A les 11h a l’Església de Santa Maria del Prat
INAUGURACIÓ L'EXPOSICIÓ "PER QUÈ?"
DE
Visió del maltractament a través del gravat. De l’estudi d’art Glòria Izquierdo. Obert a tothom A les 18h a l’Institut Giola Divendres, 27
L'HORA DEL CONTE
TALLER PER A INFANTS
"Fem el nostre calendari d'advent per a rebre el Nadal". Per a infants de 4 anys. Preu: 5e A les 10:30h a Can Lletres
L'HORA DELS NADONS
"A la voreta dels núvols" A càrrec de La Cia Patawa Infants de 0 a 3 anys. Inscripció prèvia. Màxim 20 famílies. Durada: 30 minuts A les 11h a la Biblioteca Municipal
ESPECTACLE DE DANSA
CONCERT BENÈFIC DE SANTA CECÍLIA
Dimecres, 25
TALLER PER A INFANTS
"POLLEN PARADISE" A Càrrec de Mar Gómez Preu: 10e A les 22h al Teatre Auditori Diumenge, 29
DIUMENGE A LA TORRASSA
"Taller per fer ornaments per a l'arbre de nadal amb objectes del bosc" A càrrec de Glòria Bassa. Taller gratuït. A les 11h a La Torrassa
TEATRE "ALICIA EN TERRA DE MERAVELLES"
A càrrec de Catacrac Teatre. Preu 5e A les 18h al Teatre Auditori
agenda
SANT ANTONI DE VILAMAJOR Tots els dimarts de novembre
Club de lectura infantil “Exploradors
de llibres”. Destinat a nens i nenes de 7 a 10 anys. Places limitades. Cal inscripció prèvia. de 17:15 a 18:00h a la Biblioteca SAV Dimecres 4 i 18
Taller infantil/juvenil
“Aprèn a explicar contes amb el kamishibai”. El kamishibai és un teatre de paper japonès amb el que aprendrem a explicar contes. Activitat destinada a nens i joves entre 10 i 14 anys. Places limitades. Cal inscripció prèvia. De 18 a 19h a la Biblioteca SAV Divendres, 6
Emissió en directe
del programa “La veu de les entitats” de Ràdio Vilamajor. Tothom qui vulgui podrà assistir-hi de públic. A les 20h a la Biblioteca SAV
Dissabte, 7
Hora del conte
“I tu, tens algun dret? Contes sobre els drets dels infants” a càrrec de Núria Alonso. Activitat destinada a nens i nenes a partir de 4 anys. A les 12h a la Biblioteca SAV Dissabtes 7 i 14 de novembre
Taller de PESSEBRES
(per adults i joves a partir de 12 anys). De les 10 a les 13h al Casal Sociocultural Escoles Velles Dimarts, 10
Xerrada Vivencial sobre l’Arbre Genealògic
Elisabetta Marzio i Mònica Calderón · Terapeutes Especialistes en Transgeneracional De 18:00 a 19:30 h a El Castanyer Dimecres, 11
Club de d’adults
lectura
“Sueño profundo” de Yoshimoto Banana. Tertúlia a càrrec de Jose Luís Ibáñez. Cal inscripció prèvia. Places limitades A les 19h a la Biblioteca SAV
Dimarts, 17
Dijous, 12
Helena Comas · Psicòloga i Psicoterapeuta Gestalt De 18 a 19:30 h al Centre de dietètica El Castanyer
De 12.00 a 13.00 hores davant de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor
Les Emocions durant l’Embaràs
Dissabte, 21
"Diàleg amb el subconscient a través d'imatges" Rosa Oliveras De 10 a 12h a El Castanyer Dimarts, 24
Holoenergética
Tècnica d’Harmonització Cel·lular. Gemma Fonts · Facilitadora en Metodología Holoenergètica De 18:00 a 19:30 h a El Castanyer
SANT PERE
DE VILAMAJOR Dissabte, 7
Excursió gent gran a Montserrat
Podrem visitar la basílica, la Santa Cova, comprar la famosa mel i mató de Montserrat.... Preu: 44e. Inscripcions Sr. Adolfo 616126944 (associació de la Gent Gran de Sant Pere de Vilamajor) Sortida a les 07.30h. direcció Montserrat.
Oficina Mòbil d'Informació al Consumidor
Dissabte, 14
Anem a buscar bolets
Sortida familiar gratuïta. Més informació al Centre Cívic El Pi Novell. Tel. 938610016. 10h des del Centre Cívic el Pi Novell Dissabte 21 i diumenge 22
Excursió gent gran a Sort i Andorra 135 euros (inclou autocar, hotel **** a Andorra a mitja pensió completa, dinar diumenge a Sort, assegurança i un dècim de loteria de la Bruixa d'or per persona). Suplement habitació individual: 28 euros Reserves: Associació Gent Gran St. Pere de Vilamajor Sr. Adolfo telf.616126944 Sortida a les 7h
SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA Diumenge, 8
Marató del Montseny 2015
Tot un repte pels trail runners. www.maratomontseny.com.
Festa de tardor i Fira Medieval de
Sant Esteve de Palautordera
La Festa de Tardor torna a Sant Esteve de Palautordera recuperant alguns dels actes mésradicionals.
Com cada any per Tots Sants, el primer cap de setmana de novembre torna a Sant Esteve la Festa de Tardor. En aquesta ocasió s’han recuperat alguns dels actes més tradicionals, com el sopar-espectacle, la guerra de bombardes i la cursa de llits, tot barrejat amb nous i sorprenents actes perquè tota la família pugui gaudir al màxim dels dies de Festa Major. La Fira de Tardor data de l’any 1978, quan un grup de joves de Sant Esteve de Palautordera van organitzar una trobada dels diferents esplais de la comarca. Com que es va organitzar durant la festa de la Castanyada i Tots Sants, va esdevenir a partir d’aleshores la Festa de Tardor, que ha vist passar diferents generacions de santestevencs, recuperant espais del poble, i organitzant tot tipus d’activitats, com la clàssica cursa de llits, la guerra de bombardes, els cercaviles, el sopar-espectacle, el mercat d’intercanvi i la matança del porc. En total, trenta anys d’història que segueixen endavant gràcies a l’Entitat de Joves TreuBanya, en col·laboració de moltes altres entitats locals i que es duu a terme cada any l’últim cap de setmana d’octubre i primer de novembre. I durant aquests dies també tindrà lloc la Fira Medieval que se celebra a Sant Esteve de Palautordera des de l’any 2007. Amb paradetes diverses i demostració d’oficis tradicionals i tallers artesans. La fira estarà situada al Carrer Major el dissabte i diumenge de 10 del matí a 10 de la nit, al carrer Major. Més informació: http://santestevedepalautordera.cat/cultura-i-festes-populars/la-festa-de-tardor/
agenda
SANTA MARIA DE SANT CELONI PALAUTORDERA Dijous, 5 Dimecres, 11
TALLER SOBRE L'ATURADA CARDÍACA: QUÈ PODEM FER?
De 17 a 21 h, a la Sala de Plens de l'Ajuntament Dissabte, 14
L'INFLABLE, PER RECICLAR SALTANT!
De 10 a 13 hores, a la Plaça de la Vila. Dissabte, 21
PUNT D'INTERCANVI DE LLIBRES AL CARRER
De 11 del matí a la 1 del migdia a la Plaça de la Vila Dimecres, 25
TALLER: APENDRE COSTURA TRANSFORMANT PECES DE ROBA
A les 7 del vespre a Can Rahull.
Xerrada: Nens descansats, nens feliços
a càrrec del Dr. Estivill A les 18h al Col·legi Cor de Maria (Sala Magda Bach)
A les 20.30h a les Sales Ocine - Centre Comercial Altrium Dissabte, 7
2a Jornada Micològica de la Vall d'Olzinelles A les 8h a l’Església de Sant Esteve d'Olzinelles
Taller de Dansa del Ventre
Novel·la: La maledicció dels Palmisano
Només porta les ganes de saber més sobre aquesta dansa, no te'n penediràs! A les 9h a Pavelló Municipal d'Esports
Del divendres 6 al dimecres 11
A les 11 h matí al Carrer Circumval·lació dipòsit superior
Activitats: programa
Música Nepal Folk Fusió: Binod Katuwal
Dijous, 5
A les 20h a la Sala Bernat Martorell de Can Ramis
Festes de Sant Martí 2015
Consulteu
el
Divendres, 6
III Jornades de la Memòria històrica
L'ensenyament durant la II República a Catalunya i a Sant Celoni (1931-1939) A les 19h a la Sala Bernat Martorell de Can Ramis Divendres, 6
Cinema: Las maestras de la República de Pilar Pérez Solano
II Trobada micológica
En solidaritat amb el Nepal A les 21:30h a La Jaima Art Dijous, 12
Xerrada: Ovidi Montllor i la cançó amb Jana Montllor i Toti Soler. Amb motiu dels 20 anys de la mort d'Ovidi Montllor. A les 19h a la Sala Bernat Martorell de Can Ramis
Dissabte, 14
Poesia amb els cinc sentits
Públic: infants de 6 a 10 anys acomanyats de la família A les 11h a la Biblioteca l'Escorxador Dissabte, 14 i diumenge 15
Teatre: Noies de calendari
amb Rebrot Teatre Preu: 8e Dissabte a les 20h i diumenge a les 18h al Teatre Municipal Ateneu, Sala Gran Diumenge, 15
XVIa Edició Montnegre BTT
Club Ciclista Sant Celoni A les 8:30h al Centre Municipal d'Esports Sot de les Granotes (Sortida)
Presentació i exposició de Motos Històriques A les 9h a la Plaça de la Vila Dijous, 19
Llibre: Sudd, de Gabi Martínez
Club de lectura Carretera i Manta. A les 19h a la Biblioteca l'Escorxador
Divendres, 20
Hora del Conte
I tu, tens algun dret?, amb Núria Alonso. Públic: infants a partir de P4 A les 18h a la Biblioteca l'Escorxador Divendres, 20
Tango: Enrique Tellería
La seva música fusiona el Tango clàssic amb elements de Jazz. El músic ha col·laborat amb les orquestres més importants d'Espanya i d'Europa, i també amb artistes com Serrat, Sabina i Raimundo Amador. A les 21.30h a La Jaima Art Divendres, 27
Folk Tripòs i Sons Tel·lúrics: Mau Boada
Una música que neix lliure i flueix lliure. A les 22h a La Jaima Art Dissabte, 28
Música: On seràs demà?
amb Joan Dausà A les 20h al Teatre Municipal Ateneu, Sala Petita Diumenge, 29
Ball de l'Esplai a l'Ateneu
amb Arritmics A les 18h al Teatre Municipal Ateneu, Sala Gran
2a. Jornada micològica de la Vall d'Olzinelles El dissabte 7 de novembre, Olzinelles celebra la segona edició d’aquesta festa divulgativa L’Associació cultural de la Vall d'Olzinelles amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Celoni, la Diputació Barcelona i la Parròquia de Sant Celoni organitza per segona vegada la Jornada Micològica de la Vall d’Olzinelles, una jornada per celebrar el bolet amb tota mena d’activitats per a tots els públics. Les activitats s’iniciaran de bon matí, a les 8, amb l’obertura amb esmorzar popular consistent en botifarra farcida de rovellons amb torrada de pagès a la brasa. A les 9, a l’esplanada de l’església, s’iniciarà la sortida a buscar bolets amb Jordi Martí (micòleg) i Àlex Alonso (reporter fotogràfic). A la tornada, se’n farà la classificació i explicació de les propietats de cada bolet, que realitzarà l’esmentat Jordi Martí. A les 12, després de la demostració artesanal de cervesa Mala-pècora, tindrà lloc l’ofici de difunts a l’església de Sant Esteve, i a la una Àlex Alonso farà una xerrada divulgativa sobre bolets, seguida de l’actuació del grup Montnegres, amb la seva música folk, per anar preparant l’arròs amb bolets del dinar, a la plaça de l’església. El dinar inclourà l’arròs amb bolets, pa, vi, aigua i postre a un preu de 10e. Les entrades es poden comprar fins el 6 de novembre a Alguer 7 de Sant Celoni. Després de dinar i abans de la cloenda a les 4 de la tarda, tindrà lloc la sobretaula amb Karlos Kosas. Tot plegat, una jornada que no es poden perdre els aficionats als bolets. Més informació: http://www.santceloni.cat/document.php?id=15127
“La Petita”,
la alegria torna al petit comerç
El nou sorteig mensual del petit Comerç de Catalunya Fa molts anys, bé, potser no tants si ho mirem amb perspectiva, els meus pares compraven al seu barri. Les joguines de Nadal – llavors en tocaven una o dues, no trenta-sis com ara- les compraven a Cal Panxito, una botiga del Carrer Major que portava un senyor que a mi em feia respecte i enveja: pensava que els seus fills tenien molta sort amb un pare carregat de tantes joguines! El pa, el compràvem al forn del carrer Major. N’hi havia dos, de forns, i semblava que “anar a l’altre” era gairebé una traïció al teu forner de sempre. Ha plogut molt des de tot això. En alguns indrets, aquestes històries ja no es repetiran mai més. En altres, com en el nostre país, una política de protecció del petit comerç i del de proximitat, majoritàriament compartida, encara que a vegades vacil·lant per la pressió dels interessos del complex immobiliari comercial, ha possibilitat que encara existeixi a Catalunya més de cent mil petits comerços i de proximitat que fan la nostra vida més còmoda, agradable, humana i plausible. Més enllà de les emocions i els records, qualsevol observador imparcial de la realitat comercial convindrà amb mi que el fet de que encara existeixi aquest teixit comercial és una mena de miracle. Competir amb els grans centres comercials de perifèria, els de centre ciutat, competir amb l’ocupació sistemàtica
Entrega de 15.000e de la deesa del Bosc sorteig de "La Petita"
iinexorable dels millors espais comercials per part d’enormes empreses comercials que operen a tot el món, és gairebé un miracle. I el comerç de proximitat i el petit comerç -ara caic i ara m’aixeco- se’n va sortint, i en alguns àmbits se’n surt prou bé.
Els comerços adherits reben, pel fet de ser socis de l’Associació butlletes que regalen, entren en un sorteig mensual i reparteixen diners als seus clients.
Diverses raons expliquen aquesta resistència, aquesta resiliència i aquesta generació constant de petits negocis que donen servei al barri. Els que treballem pel petit comerç des de “La Petita” toquem cada dia els pilars d’aquesta realitat. Estimarel producte, estimar els clients i estimar el barri en són peces fonamentals. Ho toquem cada dia. Els nostres Associats ens expliquen cada dia històries de productes, de com consumirlos, de com ens beneficien, d’on
venen iperquè valen el que costen. Ens expliquen les alegries que reparteixen als seus clients, les emocions que senten quan toca un dels 213 premis a un client que sempre els ha estat fidel, un client que estava necessitat i ha tingut una bona ajuda, un client que té una filla a qui li costa trobar feina i ens demana de treballar amb nosaltres, un client que és una persona que s’estimen i valoren més enllà de la compra que pugui fer o deixar de fer. Aquestes històries de vida són les que volem potenciar amb aquest instrument de promoció que és “La Petita”. Els comerços adherits reben, pel fet de ser socis de l’Associació butlletes que regalen, entren en un sorteig mensual i reparteixen diners als seus clients. Tan fàcil i tan efectiu. Una bona idea al servei del petit comerç i del comerç de proximitat. Entre tots i amb l’ajuda de tots farem créixer “La Petita” i la farem arribar a l’últim comerç de Catalunya.
Josep Maria Galí. President RSM SL. www.lapetita.net. 607 85 44 87
LES RECOMANACIONS LITERÀRIES DE
novembre
EL LLUÍS I EL SENYOR KANDINSKY PAU i MARC GASOL / JOAN, JOSEP I JORDI ROCA
El Lluís té té entrenament d'atletisme. Protesta i diu que no li agrada, però, a l'aeroport esquiva uns obstacles per trobar el petit Senyor Kandinsky i s'adona que l'esport és molt útil.
PURESA (PURITY)
JONATHAN FRANZEN Una comèdia negra provocadora i atrevida de l'autor de Llibertat i Les correccions. Purity és la història de Pip Tracy, una noia jove a la recerca del seu pare.
BARCELONA, UNA BIOGRAFIA
ENRIC CALPENA Un relat èpic, entretingut i divulgatiu, basat en la història de Barcelona. Del port medieval que va il·luminar un imperi mediterrani, la capital del gòtic, a la turbulenta i pròspera ciutat industrial que va donar lloc al modernisme...
EL CARTEL
DON WINSLOW El càrtel és una colossal narració que es mou entre els àrids escenaris mexicans i els despatxos dels poderosos a Washington, i que s'estén fins a ciutats europees com Berlín i Barcelona.
DESPUES DE MAO
MIGUEL ANGEL PETRECCA (SEL.) Después de Mao registra l'impacte en la vida quotidiana dels canvis que van portar a l'ex-gegant comunista a convertir-se en la primera potència mundial.
PEQUEÑO FRACASO
GARY STHEYNGART A la fi dels setanta, la política mundial canviarà la vida d'Igor, un nen minúscul i asmàtic de Leningrad que emigra als Estats Units.
Saps qui és? - Número d’espelmes del teu darrer pastís d’aniversari? 40 - Com sona el teu despertador? Pi pi pi pi pi pi pi (i així cada cinc minuts durant mitja hora-tres quarts aproximadament). - Lloc quotidià on et vénen les millor idees? Les millors idees van acompanyades de gent esbojarrada i de cervesa, o sigui que suposo que serà en el bar, però dir-ne “lloc quotidià” fa lleig... - Menjar preferit? Olives. - Frase que et repeteixes sovint? Viu com penses, o acabaràs pensant com vius. - La teva cançó podria ser... Chloé, de Duke Ellington.
Nuria Busquet "La poesia et dóna el que li permets que et doni" per Marta Cordomí
Com voldries que et presentessin? Em considero una dona conforme amb la meva condició de gènere, feminista, conscientment cardedeuenca, traductora de professió, poeta per vocació, mare circumstancial, conscient de la limitació del meu temps físic i per tant disposada a fer de la meva vida un trajecte mínimament memorable. Anem a pams. Què vol dir ser conscientment cardedeuenca? Hi ha una diferència entre ser cardedeuenc i viure a Cardedeu. Ser cardedeuenc és un estat mental, una manera d’entendre la vida, les coses, de funcionar. A Cardedeu hi ha aquesta cosa de tot és possible, tot ho podem fer, tot és interessant i tot és digne de ser fet. A mi sempre que m’han demanat d’on era, he dit “de Cardedeu”, visqués on visqués. I què vol dir ser de Cardedeu? A Cardedeu tot sembla molt normal, fins i tot coses que un altre lloc semblarien bogeries. Un paio fa un búnquer antizombis, a un altre se li acudeix gravar-ho, i un bon dia a l’Esbarjo hi ha senyores amb el bolso que han anat a la perruqueria expressament per anar a l’estrena d’un documental que es diu “Morireu tots”. Som dalinians del seny i rauxa, reinvindicatius, participatius i ho portem tot amb alegria. Mira el mur de l’estelada, o els trabucaires, o el PAM! mateix. Doncs això. Com va sorgir el PAM!? Les idees més boges poden ser també les més il·lusionants. Jo tenia en ment organitzar un festival de poesia a Cardedeu, a l’estil del de Sant Celoni, poetes recitant, gent escoltant. Per això vaig parlar amb en Pau Gener que em va remetre
a l’Andreu del Tarambana perquè estava pensant fer alguna cosa de poesia. Ell em va posar en contacte amb la Núria, i vam afegir a la Marta i tothom va creure que es podia fer. Totes tres vam quedar per fer una cervesa i a partir d’aquí tot va anar a l’estil cardedeuenc: jo conec aquest, que coneix un altre, que coneix un altre que coneix aquest i tira milles que això marxa. Parlem de poesia. Què és per tu la poesia? Suposo que depèn de a qui li preguntis et dirà que la poesia és la vida, que la poesia és un exercici d’aprofundiment en la vida, o fins i tot que la poesia els ha salvat. La veritat és que la poesia és com tot: et dóna el que li permets que et doni. De fet, penso que no és diferent de qualsevol manifestació artística: és minoritària i depèn de la obertura emocional i mental que tinguis per entendre-la i apreciar-la, i això dependrà sempre de cadascú. L’art ha d’intentar arribar al màxim de gent possible? De cap manera. L’art ha de ser per força minoritari, perquè requereix un esforç, i no tothom està disposat a fer-lo. Rebaixar-lo a entreteniment per arribar al màxim de gent és desvirtuar la cultura. La cultura és de digestió lenta i esforçada, com viure profundament, amb intensitat: requereix implicació, obertura emocional i no tothom està preparat per a tenir-la. Ep! I no passa res. Capacitats, a priori, n’estem tots. Jo aconsello fer-ho, jo no podria no fer-ho, però és, al cap i a la fi, la meva elecció. Es tracta de fer que tots tinguem la opció d’elegir què volem que ens aporti la vida. Creus que la poesia s’ensenya correctament a les escoles? Penso que no, però igual qualsevol ensenyament artístic. L’art parteix de l’emoció i procura posar-li nom i cognom, la pretensió de plasmar una emoció i compartir-la amb un altre ésser humà. La nostra societat no només obvia, sinó que fins a cert punt menysprea les emocions, les considera debilitats. Per poder ensenyar qualsevol manifestació artística, digues-li pintura, digues-li poesia, cal estimar-la, cal apassionar-s’hi, cal estar oberts a emocionar-se i fer emocionar els altres. I això no
d’aquí·19
Saps qui és? dependrà mai d’un projecte educatiu, sinó simplement de l’amor per l’art que senti aquell que l’ha d’aplicar.
fet, és convenient que ho sigui. Has de mantenir la sonoritat i el ritme sempre que puguis, però en definitiva, és una creació nova.
I la teva poesia, de què parla? Procuro que, partint de mi mateixa, parli de tots nosaltres. Tots formem part d’una mateixa cosa, i aquesta ha de ser la premissa bàsica: quan llegeixes un poema, el poema t’ha de parlar a tu, directament, en primera persona, sense que ni tan sols coneguis el poeta. Crec que aquesta és la major dificultat: trobar la teva veu poètica i que sigui prou vàlida per al lector. Estic en un aprenentatge continuat que em temo que durarà una vida.
I enllaçant amb la traducció, un dels teus darrers projectes va ser la traducció de l’obra de teatre Jerusalem, que es va representar al Centre Cultural de Cardedeu amb gran èxit de públic i de crítica. Com ho vas viure? El projecte de Jerusalem és un d’aquells miracles vitals que no t’esperes. Va venir a través d’un amic i em va entusiasmar des del primer moment. El personatge de Johnny Byron, el protagonista, és el que jo anomeno un outsider de la vida, una persona que viu a l’extrem, que no està adaptat a la societat. L’obra sencera és una crítica a la societat establerta, a la manera de funcionar imposada sense qüestionament i a la vida insulsa, sense sentit. Un punky en tota regla.
La poesia es pot aprendre? És clar, però hi has d’estar predisposat. Llegirne molta, descartar-ne més encara, i anar fent i aprenent i gaudint del camí. Com vas començar a escriure’n? A casa ja escrivia, de fet vaig guanyar algun premi a l’institut, i el meu pare sempre n’ha escrit. Potser volia però no en sabia, el cas és que en un moment donat em va sortir, com si ho portés a dins i ja va estar. O ets poeta o no ho ets. Si has de preguntar-te si ho ets, potser és que simplement no n’ets. Tu ets traductora de professió. També tradueixes poesia. Es pot traduir la poesia? Es pot traduir tot. Ara bé, que quedi clar: la traducció no deixa de ser una versió. Els traductors cobrem drets d’autor per les traduccions que fem. Traduir és crear de nou amb una base, però és una creació nova, única. El poema que tradueixes pot ser molt semblant a l’original, de
Tu et defineixes com una punky de la vida… Me’n sento. De fet, la meva empresa de traduccions es diu Punky Translations. Penso que cal anar a l’extrem, cal implicar-se, cal negar-se a fer coses, cal desobeir si cal, la vida és massa curta per ser com tothom sense plantejar-te per què. De vegades em pregunto a mi mateixa, abans de prendre una decisió: “això et divertirà, seràs feliç?” I si no em diverteix, doncs no val la pena. Les decisions amb el cap i contra el cor són les més difícils de justificar a la llarga. Al principi de l’entrevista has dit que et consideres una dona conforme amb la seva condició genèrica, què vols dir amb això? Vaig néixer amb el cos de dona i em sento dona de sexe i gènere. Sóc afortunada, perquè això
m’evita moltes explicacions i reivindicacions, tot i que el fet de ser dona ja m’obliga a ser reivindicativa i essencialment feminista. Et consideres, doncs, feminista? No me’n considero, en sóc. Ser dona i no ser feminista és anar en contra de tu mateixa, tot i que el feminisme no té a veure amb les dones, sinó amb la igualtat entre homes i dones. Encara sento dones que diuen: “Jo no sóc feminista, perquè jo estimo els homes.” Això és no saber què és el feminisme, francament. I com vius la maternitat des d’una perspectiva de gènere? Circumstancialment, sóc mare de tres fills. M’afecta en dues vessants: l’emocional, per la responsabilitat que el fet comporta i que visc amb alegria, i socialment i laboralment. Aquí hi ha la pedra a la sabata: pel fet de ser mare m’he d’adaptar a un funcionament social que va en contra del fet que jo faci la meva pròpia vida, cosa que no acostuma a passar en els homes. Tot són problemes: econòmics, d’horaris, de repartiment de tasques. Sóc de les poques dones que conec que tinc cura dels fills al 50%. I això és perquè els tinc la meitat del temps. La meva lluita quotidiana és per fer entendre que el fet que tingui fills no vol dir que no vulgui fer moltes altres coses. Costa molt fer entendre que aquesta mena de sacrifici ancestral que se’ns pressuposa a les mares no és més que una manera més que té la societat patriarcal de controlar-nos i tancar-nos a casa. Cal molta educació en feminisme, em fa l’efecte. Lluito per això i predico amb l’exemple amb els meus fills.
I acabem parlant del PAM? Acabem o comencem. El PAM! és un projecte màgic i il·lusionant i amb ell volem encomanar poesia, apassionar amb poesia. Volem obrir cors i ments, oferir obertura a aquells disposats a obrirse. I ho farem amb un homenatge a un gran poeta, com és en Màrius Sampere, amb un recital infantil, amb un concert-vermut, amb un recital reivindicatiu, un concert de hip-hop, un recitalantologia de dones poetes, un sopar poètic amb micro obert participatiu o un recital final amb els grans de la poesia actual. Tot, amb ganes, bon humor, participació i una dosi de Cardedeu en vena. Qui s’ho perdi no tindrà cap altra oportunitat de veure poesia amb tanta passió i entusiasme. Doncs ens queda desitjar-te salut i alegria! I sobretot, poesia! Ja per acabar, sempre demanem que ens suggeriu una botiga o comerç d’aquí, per exemple. Sóc fan dels comerços que, a part de vendre, tenen un plus, ja sigui d’implicació en el poble o de tipus de negoci. Per tant, destacaria l’Horta de Cal Cerdà, o El Calaixet, la botiga de segona mà. Penso que comprant també decidim quin món volem.
d’aquí·21
Ho coneixes?
La vall magna de la vila major De Sant Elies de Vilamajor al sot de l’alta Vallmanya per Higini Herrero
Diu la llegenda que a l’edat mitjana la gent de la contrada de l’Alt Mogent i del Tordera van fer una promesa a Sant Elies: si propiciava la pluja i eliminava les epidèmies de pesta que assolaven el Baix Montseny, li construirien un temple a dalt del turó que separava el sot del Cortès i la Vallmanya. Aquest, segons diuen els vilamajorencs, és l’origen de l’ermita de Sant Elies de Vilamajor i és aquí on començarem la nostra ruta. Arribar a dalt de l’ermita ja és una excursió en si mateixa: el recorregut per arribar a Sant Elies des del poble de Sant Pere de Vilamajor està ben indicat i, si el fem en cotxe, pot durar entre vint i trenta minuts, mentre que si el fem a peu pot durar entre una hora i mitja i dues hores, depenent del ritme. L’objectiu de la ruta serà visitar la part alta d’una de les valls que dominava Sant Elies: la Vallmanya. Som-hi!
Baixem pel camí principal serpentejant la baixada en direcció a la castanyeda del Terrer durant una mica més d’un quilòmetre fins a la cruïlla coneguda com «Els castanyers». Si anéssim a mà dreta aniríem cap al poble de Sant Pere de Vilamajor, però nosaltres girem a l’esquerra en direcció al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor. El camí s’endinsa per la castanyeda del Terrer durant una curta estona, ja que de seguida se’ns obrirà una gran vista a la Vallmanya i veurem unes artigues, i, al mig, l’antic mas del Terrer, ja documentat el 1264 i que fou, juntament amb Vallmanya i el Samont, una de les cases més importants del veïnat. Seguim camí avall. En el canvi de vessant travessarem un fil d’aigua intermitent: és l’inici del torrent de Sant Elies, que, més avall, es coneixerà amb el nom de «Vallmanya». Seguim avall xino-xano pel camí fins a trobar les runes del mas del Terrer, abandonat el 1966. Girem a la dreta en direcció
a Vallmanya. El camí va baixant i al cap d’una estoneta curta ja trobem la font del Terrer, amb les seves basses plenes, una mica més amunt. La font, però, no raja, tot i que se sent la seva aigua escolar-se per tot arreu menys pel broc. Continuem baixant ben bé un quilòmetre pel camí principal. Obviarem un caminet que trenca a mà esquerra, l’antic camí de Vallmanya que baixa a la dreta i la gran pista forestal que trenca a mà esquerra i que s’enfila al veïnat de Santa Susanna, on hi ha cal Ros, can Planes... Nosaltres, tossuts, seguim avall pel camí principal i, sense adornarnos-en, baixarem xino-xano dos quilòmetres des del Terrer. Després d’un revolt pronunciat i de baixada trobarem una cruïlla. Girem amunt a la dreta cap a Vallmanya. Aquesta masia és una de les cases fortes del veïnat i ha estat propietat de reis i bisbes! El 1190 el rei Alfons la ven a la confraria de Cardedeu, i també fou propietat del bisbe Berenguer i d’una petita canongia el 1221. A finals del segle XX s’abandonà, però, per fortuna, recentment ha estat restaurada i ja torna a estar habitada. Deixem Vallmanya enrere en direcció a can Bernat. El camí va baixant suaument mentre ens deixa gaudir de la vall del Tordera a mà esquerra i dels castanyers del Terrer enfront. Després d’un
petit sot, el camí sembla que s’enfili una mica. Continuem fins que ens trobem un petit camí que, efectivament, es vol enfilar a la dreta i amunt, mentre que el principal baixa sot avall. El caminet que puja és la drecera de can Bernat, i si no aneu equipats amb un bastó, bon calçat, pantaló llarg, si porteu criatures i si no sou experts excursionistes, us aconsello a NO seguir per aquí. Millor continueu llegint més avall, després de la fi de la drecera. Als que us hi veieu amb cor, agafem la drecera!
Inici de la drecera de Can Bernat Pugem pel caminet. A mà esquerra anirem veient l’antic camí que anava a la casa, avui enrunada. Seguim i, a mà dreta, sentirem el soroll de l’aigua i l’antic rec que alimentava les feixes del mas. En passar pel sot de Roca Plana veurem la bassa de can Bernat que recull l’aigua dels xaragalls on antigament hi havia una font en forma de teula. Encara hi ha aigua. Continuem el camí. Aquí cal anar alerta, perquè el camí és maco però costerut i embardissat, ja que fa temps que no hi passa ningú. Continuem pujant amunt. On el camí travessa cada sot, les bardis-
d’aquí·23
Ho coneixes? ses intenten tancar el camí i haurem de lluitar per fer via. Sort en tindrem del pas que haurà obert algun senglar valent... El camí s’enfila força i ens farà bufar, però la pujada ens estalviarà més d’un quilòmetre i mig i més de mitja hora de ruta. En un tres i no res anirem a petar al camí de ve dels refugis i girarem a la dreta.
Fi de la drecera de Can Bernat: tornem on havíem deixat la ruta llarga No agafem la drecera, sinó que seguim camí avall i travessem dos sots amb aigua: el primer, el dels Horts, i el segon, el de can Bernat. El camí anirà pujant però anem sempre pel principal. Ignorem els de desemboscar que pugen a mà dreta, així com també els dos caminets que baixen a mà esquerra i, més endavant, els dos a mà dreta. Seguim pel camí principal fins a arribar a un de més ample i transversal (un camí dels Refugis del Montseny). El seguim amunt per un fals pla que s’estén durant ben bé mig
quilòmetre fins que un immens pi a mà esquerra ens indica que hem d’agafar el camí que s’enfila a mà dreta. Pugem sense desviar-nos del camí principal, entrant de seguida als Castanyers del Terrer. Com hem fet abans, obviem els camins secundaris. Amagat a mà dreta, ben amagat, hi haurà un corriol: és la drecera de can Bernat, i quinze metres més endavant hi ha una cruïlla.
Enllacem amb la fi de la drecera de Can Bernat Just a la cruïlla, el camí principal s’enfila bruscament a l’esquerra i muntanya amunt (obviem el corriol que segueix recte). Fem un darrer esforç i pugem per la castanyeda. Al cap d’uns pocs metres de pujada, el camí ja s’aplana i continua suau fins a tornar a enllaçar amb el camí principal de Santa Susanna, just on hi ha un immens castanyer centenari. A partir d’aquí ja podem resseguir la ruta fins al punt d’inici.
Bona ruta!
Mapa: 1- Font del Borrell 2- Aparcament de Sant Elies 3- Ermita de Sant Elies de Vilamajor 4- L'Alzina Rodona 5- Cruïlla dels Castanyers del Terrer 6- El Terrer 7- Font del Terrer 8- Vallmanya 9- Can Bernat 10- Font i bassa de can Bernat 11- La Rajoleria dels Refugis del Montseny
per a més informació: La Mongia C/ Església, 3 - Sant Pere de Vilamajor Tel. 938 610 418 Obert els caps de setmana i festius, de 10h a 14h. www.vilamajor.cat
Recomanacions: Cal dur aigua, un bastó, calçat còmode i, si feu la sortida en dies molt assolellats, una gorra i protecció solar. Atès l’estat d’alguns camins, recomanem passar abans per la Mongia de Vilamajor a demanar informació més detallada del recorregut. Els excursionistes, sobretot a la muntanya, hem de ser responsables a l’hora de fer una ruta. Hem de tenir en compte les pròpies possibilitats, dur l’equip adequat i preveure unes condicions meteorològiques sovint canviants. Desnivell: Inici i final a l’esglesiola de Sant Elies (980 m). Cruïlla dels Castanyers (840 m), El Terrer (800 m), Vallmanya (645 m), Sot d’en Bernat (610 m). RUTA LLARGA PELS REFUGIS: Dificultat: mitjana-baixa (força desnivell) · Recorregut: circular d’uns 8 km · Durada: aproximadament dues hores i mitja, segons el pas. DRECERA DE CAN BERNAT: Dificultat: mitjana-alta (camí embardissat). Escurcem la ruta llarga uns 30 minuts i un quilòmetre i mig. Trobem un punt d’aigua. No apte per a nens i públic no expert.
d’aquí·25
Pere Punyetes
Gastronomia
Bamassa
Menú 10€
Menú 12€
Podeu degustar una cuina molt típica de casa nostra. Oferim menus diaris de primerissima qualitat i renovat a diari. A part tenim una carta molt variada i també menus per tot tipus de banquets amb un saló reservat. Vine, et sentiràs com a casa *Menú dissabte 13e C/ Major, 36 · Sant Celoni · Tel. 93 848 44 81
Tracte personal i cuina de mercat. Productes de'aquí i de la costa. Treballem molt amb peix, marisc i productes frescs. Menús de migdia i cap de setmana. Dimecres tancat. *Menú cap de setmana 22e /Nit 23,5e Ctra. Montseny, 40 · 08461 Sant Esteve de Palautordera · Tel. 677 040 163
Estilo Tango
Arrosseria Xurin
Menú 12.5€ Un restaurant argentí que ofereix les millors carns nacionals i importades, a més d'una cuina fusió que avança constantment. Excel·lents còctels i gintònics. Divendres graellada lliure i dissabtes tango en viu. Avinguda Verge del Pilar, 126 baixos · 08440 Cardedeu · Tel. 938 713 301
Menú 10.5€ Vine a tastar el nostre Arròs caldós de perdiu i bolets. A més, som especialistes en tot tipus de paelles i fideuà, tant per tastar-les al nostre restaurant com per endur-se-les a casa. *Menú cap de setmana 16e. Avinguda del Rei En Jaume, 4 · 08440 Cardedeu Tel. 938 461 002
RESTAURANTS
Can Biel
Pizzeria 1900
Menú 14€
Menú 8€
Excel·lents vistes al Montseny i un menú diari per 14€, el de cap de setmana per 20€, o el dels diumenges especial d'arrossos per només 25€, i sinó sempre hi ha la nostra carta. Ctra. Cardedeu a Dosrius Urb. St Josep · 08450 Llinars del Vallès · Tel. 938 713 334
Un nou projecte de restauració a Cànoves, en una preciosa masia reformada i en mig d'un entorn privilegiat. A la Pizzeria 1900 cuina de qualitat amb ingredients selectes. Camí del Castellar s/n · 08445 Cànoves Tel. 93 843 49 44
Can Llança
Torre Rossa
Menú 15€
Menú 12€
Gaudeix de menús de cuina mediterrània en el millor entorn. Plats tradicionals catalans en un entorn privilegiat. Cuina vegetariana, celebracions familiars, bodes, comunions, bateigs,etc. *Menú cap de setmana 20e Av. Alfou, s/n · Sant Julià d’Alfou · 08459 Sant Antoni de Vilamajor · Tel. 938 461 003
En un gran local, amb espai tant interior com exterior a la Torre Rossa pots escollir entre una llarga carta de delicioses pizzes i altres delicies italianas. Ara també per endur!!! Plaça Amedeu Borràs, 6 · 08440 Cardedeu Tel. 937 327 529
d’aquí·27
Gastronomia
Ho has tastat?
Pollastre estofat amb bolets de castanyer MenĂş de festes de Nadal
Gastronomia
Aperitiu de cortesia
*39< ./ ?/;.>;/< +6, 853 ./ 6/5 3 =K087+
Pica-pica
<<8;=36/7= .Q/6,8=3=< 3,H;3-< Ingredients +6, 9+ ./ -8-+
Notes ¡ La branca de julivert de fer la picada Ês
Menú de Menú millor de que sigui fregida. Cap festes de Nadal ¡ El pollastre pot ser tallat a vuitens id'any no a
quarts ¡ Els bolets de castanyer es )3/3;/< 0+;-3./< ./ 6+;3<poden posar Pica Pica crus i nomÊs nets, però Ês3 1;+=37+./< +6, 5+ </?+ <+5<+ recomanable 6+73.+ ./ =+;.8; 3 =;869/=/< +;9+--3K ./ 1+6,/< 3 posar-los escaldats. ?37+1;/=+ ./ -/9< ;8:>/=/< . E?3+ ¡ Abans d'incorporar el pollastre i els bo';37A+= ./ -85 ,>=30+;;+ 7/1;+ 6873+=8 3 ;8<<37B85< lets al sofregit, el brou que +6, 55+18<=37< ./ &+7= +;5/< s'ha5/71>+.8 + 5+ 95+7A+ fet es pot passar per la batedora i pel xinès, i desprÊs ajuntar-ho tot (la salsa, el pollastre i +5+6+;-/=< + 5+ 95+7A+ !+1;/= . SE7/- +6, -+<=+7B/;< 3 0;>3=/< >3A+ .QE7/- -87R=+.+ els bolets). Aixà la salsa queda mÊs fina i +-+55E +6, -/9< 3 55+18<=37< +6, <+5<+ ./ -/9< ./5 !87=</7B <9+=55+ ./ A+3 ;8<=3.+ +5 08;7 s'evita que quedi algun grumoll de la fari&>:>/= ./ 9/3A ./ 558=4+ +6, 58I</< 7=;/-8= ./ 8> +6, 0/=1/ . E7/na, per exemple.
¡ 1 pollastre +5+6+;</=< + 5+ 95+7A+ +6, 853 de 1,5 Kg. tallat a quarts .Q+55 3 4>53?/;= ¡ 2 cebes %+?3853< 1/1+7=< 1;+=37+=< 0+;-3=< ./ grans ?/;.>;/< ,85/=< 3 55+18<=37< ¡ 1/4 lt. de 58I<</< +6, +5 5>?387< + 5+ 6+;37/;+ vi blanc ¡ 1/2 Kg. de bolets de castanyer ¡ 100 gr. de farina +;-/55/=< ./ <+56K +6, ¡ 1 fulla de llorer ?/;.>;/< ,85/=< 3 55+18<=37< <8,;/ ¡ 1 branqueta ?3-2B<<83</ ./ /<9E;;/-< de farigola Postres 586 ./ 55>F + 5+ 878<=3 +6, -58I< ¡ 1/2 lt. de brou d'au </< Postres <9/-3+5 ./ +9 .Q+7B <9+=55+ ./ A+3 ;8<=3.+ +5 08;7 $/; 9+23; 28 =8= ¡ 2 dents d'all $855+<=;/ ./ 9+1H< ./ "+.+5 0+;-3= ./ 8>5+7= A8-85+=+ $/; +-+,+; /5 <89+; ,8<<+ ./ -8=355K 3 A Continuació s'hi afegiran dues cullerades sope0;>3=< </-< /5+= ./ =8;;K +6, -;/6+ -+=+5+7+ ;+I6 ./ 5+ <8;= ¡ 1 branca de julivert /5+= . S381>;= 3 1/;.< 9/; /<=;/7+; 5Q+7B 78> res de farina i es remenarà durant uns dos minuts, ¡ 25 gr. d'avellanes Postres )37< ./ 5+ -+<+ procurant que la farina no agafi color +0G i, passat ;8@73/ +6, 1/5+= ./ ?+37355+ 3 A8-85+=+ ¡ 25 gr. d'ametlles -+5/7=+ +31>/< 637/;+5< )37< )3J+< ./5 )/;8 aquest temps, s'hi fa una reducció de vi, s'hi posa +?+ #;385 %8<</55 ,;>= ;/</;?+ +?+ )35+;7+> ;>= "+=>;/ /1><=+-3K ./ <8;,/=< 8 1/5+=< ¡ 50gr. de castanyes pelades i torrades +0H !8-+ '8= +6/73=C+= +6, 6M<3-+ /7 ?3> 3 A8-8 el brou, i es deixa fins que comenci a bullir. ¡ 2 galetes 5< .3/< 73= 7+.+5 3 -+9 5+=+ + 5+ 6+=37+.+ )3 7/1;/ )3J+ /;/.+. &/1>;+ )3>./< . S+7B 6/7M< 6/74+;< 9/; /698;=+; A partir d'aquest punt s'han9/; 98./; </1>3; 5+ 6+;A+ 3 0/; >7+ /7=;+ de posar el pollastre i ¡ Oli, sal i pebre # +=+5>7B+ .+ .Q+7B +5/1;/ 3 0/53F )3 ,5+7- +;7+=A+ 5+7-+ )3+ '/;;+ els bolets de castanyer, i es deixarà bullir fins que # '/;;+ 5=+ $5+F/< 5363=+./< Elaboració 31N/< 637/;+5< el pollastre quedi tendre. Cal tenir en compte que " " %% ! && d'alls, a mitja cocció s'hi ha de posar una picada !+48; Es posa sal &+7= <=/?/ (;, &+7= 8</9 i pebre en el pollastre, s'enfarina$5+F+ &+7= !>F 7P i
537+;< ./5 )+55G< +;-/587+
E78?/< +;-/587+
&+7= /5873 +;-/587+ julivert, avellanes, ametlles, castanyes i galetes, i '/5
'/5 es fregeis fins/ 6+35 ;/<=+>;+7= -+7,3/5 -86 que'/5 comença a quedar daurat. Es 6+35 3708 ;/<=+>;+7=-+71+;;31+ -86 tambÊ, si cal, rectificar-ho de sal. retira de la cassola i es reserva. En la mateixa cassola s'hi posa la ceba picada Bon profit. i les herbes aromà tiques fins que la ceba tingui color. Recepta cedida per Jordi Bassi (del llibre La Cuina tradicional del Montseny)
Gastronomia
Els bolets Producte temporada La tardor és temps de bolets però podem gaudir tot l’any d’aquest producte tan arrelat al Montseny En arribar la tardor, arriben les primeres pluges i de retruc els primers bolets de la temporada. La temporada de bolets ja fa unes setmanes que s’ha iniciat i degut això augmenta la afluència de públic als nostres boscos. Els bolets, fan les delícies de grans i petits! I si a més a més han estat collits per un mateix, el mèrit augmenta, ja que a part de fer un exercici important, activar el organisme i gaudir de la natura, es mengen amb més gust. · Són aliments baixos en greixos i hidrats de carboni. Per tant, són aliments baixos en calories. · Són una font important de proteïnes i aminoàcids i aporten unes quantitats elevades de fibra. · Contenen importants quantitats de vitamines (sobretot del grup B) i minerals. Aquests fruits del bosc ens faran gaudir d’unes sensacions gustatives incomparables . Conservats en sal , al bany maria , en vinagre , congelats o secs , els bolets es convertiran en un complement excepcional per aperitius o guisats. Aquest mes us deixem dues receptes on els bolets tenen un paper molt important!
ES TRASPASSA
BAR
Recepta cedida per Restaurant Can Llança
Ho has tastat?
Canelons de bolets Ingredients (4 persones) · 1Kg Barreja de bolets (ceps, rossinyols de pi, fredolics, llanegues, xampinyons, trompetes de la mort, rovellons, rossinyols) · 300 gr. de ceps · 1 lt. de crema de llet · 150 gr. de ceba · 100 gr. d'oli · sal · 150 gr. de farina · 50 gr. de maizena · 12 unit. de pasta canelons
EN PLE FUNCIONAMENT
A ST ANTONI DE VILAMAJOR 93 845 27 97
COMPRO TOT TIPUS DE MAQUINÀRIA D'HOSTELERIA
CONTACTAR TEL.
666 45 26 00 692 09 78 26
Elaboració Netegem tots els bolets i els coem. Tallem la ceba i la sofregim fins que quedi rosa, afegim els bolets, 250 cl. de crema de llet i la farina. Deixem coure fins que quedi una massa ben emogenia. Bullim la pasta dels canelons. Després omplim el canelons amb la massa de bolets. I els emplatem en una safata per al forn. Fem la beixamel amb la resta de la crema de llet i els ceps, els deixem bullir. Després afegim la maizena, i també sal Cobrirem els canelons amb la beixamel de ceps, i els posem al forn. Es pot afegir per sobre pols de ceps per decorar els canelons. Bon profit.
d’aquí·31
Gastronomia
d’aquí·33
Bellesa, salut terĂ pies
El dolor té solució: Ones de xoc Esperons i fascitis plantar. Tendinitis, tendinopaties i calcificacions Un percentatge elevat de la població conviu o conviurà amb el dolor ocasionat per afeccions com l’esperó calcani (espolón), la fascitis plantar, tendinopaties o calcificacions, entre d’altres. Una gran majoria de les persones que pateixen aquestes patologies troben alleujaments temporals però no la solució definitiva. Les ones de xoc la solució al dolor Les ones de xoc (ESWT) tenen el seu origen en el tractament de càlculs renals (litotrícia). Les ones de xoc són ultrasons d’alta potència produïts per un aparell que transforma l’energia cinètica en mecànica. Aquests estímuls mecànics actuen sobre el teixit afectat desencadenant una sèrie d’efectes biològics que generen l’inici de la curació: • El teixit es regenera gràcies a l’augment de la producció de col·làgen i rec saguini. • La inflamació crònica retrocedeix • Desaparició o disminució del dolor (efecte analgèsic) • Augment de la mobilitat Els principis d’actuació, els efectes i resultats de la teràpia amb ones de xoc, estan avalats per multitud d’estudis científics. Avantatges de les ones de xoc La teràpia d’ones de xoc és un tractament ràpid, segur i eficaç. Només són necessàries entre 3 i 5 sessions de quinze minuts cadascuna. El seu
principi actiu permet solucionar tota una sèrie de patologies que amb abordatges convencionals costen molt de resoldre. Actualment els resultats terapèutics de les ones de xoc són una alternativa a la cirurgia i a les infiltracions. Per quines patologies estan indicades? • Peu: Esperó calcani (espolón); Fascitis plantar; calcificació i tendinopatia (tendinitis) del Aquil·les. • Genoll: tendinopatia crònica (tendinitis) del rotulià, quadricipital i pota d’ànec. • Maluc: trocanteritis i bursitis • Colze: epicondilitis (colze tenista) i epitrocleitis (colze golfista) • Espatlla: calcificació i tendinopatia (tendinitis) del supraspinós On trobar el tractament d’ones de xoc? La teràpia amb ones de xoc és un tractament molt concret que s’ofereix en centres sanitaris i mèdics especialitzats com clíniques de Fisioteràpia expertes en la matèria. Com sempre, en qüestions de salut, és important contactar amb un professional sanitari col·legiat.
Xavier Falip Andiñach Fisioterapeuta i Osteòpata especialitzat en Ones de Xoc, Punts Gatell i Teràpia Manual Funcional. Núm.Col. 10800
d’aquí·37
Bellesa, salut terĂ pies
La porta d'entrada El Valor de la Família en el nostre Benestar El procés d'individualització que vivim és clarament el resultat de tots els vincles que s'han danyat en les nostres vides. En una escalada imparable ens va portar a l'última crisi mundial que, tot i que aparentava econòmica, és obvi que es tractava d'una crisi de valors i que encara perdura. Crèiem que podíem fer-ho sols, que no necessitàvem a ningú. Avis, pares, fills, parelles, amics, veïns ... sembla que ningú ens entén, que ens atavalen, que han quedat desfasats o senzillament no tenim temps per l'essencial en les relacions amb tots ells. Avui prima la pressa, els diners, les propietats, la moda, tenir la raó, la competitivitat i com a resultat ser millor que els altres o "ser més que ningú". Sense adonar-nos que amb aquests vincles malmesos "no som ningú" i ens convertim en simples depredadors a la recerca de la seva pròpia supervivència. Tant hem perdut el vincle "sa" de vista que defensem un amor petit que consolida i fortifica la presó de la qual volem escapar. Confonem la raó amb el cor. Ens mantenim en la lluita per negar els impulsos d'aquest últim, intentant omplir el buit que això produeix amb una recerca contínua d'espiritualitat, creixement personal i realització, sense arribar a aconseguir-ho. I és que la casa es comença pels fonaments, l'arbre per les arrels i la Vida Plena pels vincles sans amb el pare i la mare. Aquests vincles primaris són els nostres fonaments, les nostres arrels i sempre van estar a casa, allà on vam néixer. Podem doncs deixar de
buscar-nos lluny, en altres països, altres cultures, altres mestres i rebre'ns aquí on sempre vam estar, al cor, esperant-nos en silenci fins que la raó es calmés i poguéssim veure'ns a nosaltres mateixos i als nostres com a font de vida plena, amor, saviesa, salut, abundància, pau, serenitat i finalment, descans. Com va dir un bon amic "es tracta d'abandonar el dolor de l'evasió per lliscar en les bones maneres de la realitat", sent una "bona manera" d’entrar a una casa per la porta i no per la finestra. En aquesta vida, món, dimensió ... la PORTA d'entrada de l'Esperit són el pare i la mare. Honránlos a ells, aquesta porta s'obre de bat a bat i la nostra vida s'omple de plenitud i felicitat. Per fi tenim temps per al present i es dissipen tots els dilemes. Ara estem presents i plens, CONSCIENTS i no necessitem fer res més que crear i somiar al nostre gust, ja que totes les altres virtuts que buscàvem realitzar es despleguen de forma natural. Com volem realitzar-nos si encara no ens hem permès entrar? A la PORTA D'ENTRADA està tot el Tresor, el secret que anem buscant, l'única i veritable acció que podem prendre. Tota la resta que fem en el nostre caminar espiritual ens prepara per aquest bonic i tan anhelat instant.
Ferran Garcia Serraller de portes CEO de Ferransalud Expert en teràpia familiar sistèmica en Dietètica El Castanyer
d’aquí·39
Bellesa, salut terĂ pies
Reiki Quàntic Guiat Una teràpia totalment canalitzada on es treballa directament amb l'ànima del pacient junt amb l'ajuda dels guies. Des d’altres nivells de consciència, ens estan enviant tècniques noves amb les que reprogramar a nivell subatòmic, i es recolza la seva difusió per a que els transtorns soferts per moltes persones siguin reprogramats i, automàticament, curats. Amb aquesta informació arribada des de móns més evolucionats en quant a coneixement de la matèria, sumat a les noves energies que van començar a arribar al desembre del 2013, fan de REIKI RQ un sistema ràpid (pràcticament instantani), divertit i meravellós. Només s’ha de saber fer i, pràcticament, semblarà que fas màgia. Ara l’energia és ràpida, directa i recolzada des del món etèric. S’enfoca molt en la reprogramació amb la informació que necessitem per comprendre què passa i així sanar-ho ràpidament , per tal d’avançar en el nostre camí evolutiu. Tot està compost per àtoms. Per tant, imagina tot el que pots fer: - Eliminar pors. - Millorar actituds. - Atreure energies que necessitem per prosperar econòmicament. - Millorar la nostra carrera laboral. - Accelerar o frenar processos. - Reconèixer símptomes i curar la causa. - Facilitar la consecució de la nostra programació de vida. - Desbloquejar dons. Laura Abad Alvarez Terapeuta de Reiki RQ© · Reprogramació Quàntica
d’aquí·41
Animals
La importància de la higiene dental en gossos i gats Tots sabem que una boca sana és una carta de presentació que revela una bona salut. Tot i així, tendim a donar poca importància a l’estat bucal dels nostres animals. Tosca, placa, gingivitis, s’acumulen a les seves dents sense sospitar que són una font de problemes per a ells. La placa és la primera capa que es forma sobre l’esmalt de les dents, més fàcil d’eliminar amb els diferents productes que trobem al mercat. Si es deixa que s’acumuli, però, es calcifica per la precipitació de diferents minerals que componen la saliva i originen la tosca. Aquesta només es podrà treure si es fa una correcta higiene dental feta per un/a veterinari/ària i sota anestèsia. Un dels principals problemes que poden donar unes dents brutes és l’emprenyadora halitosi, encara que això no deixa de ser una simple molèstia olfactiva. Altres problemes més greus són la gingivitis i la malaltia periodontal que poden produir dolor, retracció de genives i caiguda de dents, acompanyades de dificultat en mastegar i problemes de digestió secundaris. Més enllà de símptomes locals, l’alta concentració de bacteris que formen la placa pot traspassar la barrera mucosa i, per via sanguínia, provo-
car patologies més greus com quadres cardíacs. Les pastes dentífriques, solucions dentals, pinsos, premis anti tosca o inclús una composició d’algues, poden fer que s’enredereixi l’acumulació de placa i disminueixi el mal alè. Encara que l’inconvenient amb el què es troben els propietaris és la dificultat a l’hora d’aplicar algun d’aquests productes de forma periòdica. És important la constància, però si no és possible haurem de recórrer a una revisió anual dental i el veterinari/ària decidirà si cal realitzar una neteja més a fons. La higiene dental dels nostres animals, de la mateixa manera que la nostra, bé mereix un esforç.
Article cedit per Nouvet Centre Veterinari
Anuncia't aquí! 672 432 221
d’aquí·43
Serveis profesionals
Tel. 672 432 221
d’aquí·45
Serveis profesionals
d’aquí·47
Casa i jardí
Tendenciès d'estil escandinau L'estil Escandinau va sorgir en la dècada de 1950 i es va popularitzar de nou en la dècada de 1990. Escandinàvia és una regió en el nord d'Europa, que inclou a països com Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca, Illes Fèroe i Islàndia. Aquesta tendència forma part de l'ona vintage, convertint-se en un dels estils més populars per decorar. Aquest estil, sorgeix influenciat pel clima i la situació geogràfica, pels colors dels seus paisatges i per les tradicions locals escandinaves. Els llargs hiverns i la falta de llum natural als països nòrdics, van crear la necessitat de buscar interiors clars i espaiosos, que aprofitessin al màxim la llum natural.
Elegant, simple, funcional i de gran bellesa l'estil escandinau atrapa totes aquestes qualitats. Per això, si busques transmetre en els teus ambients, amplitud, sensació de calidesa i tranquil·litat, aquest és l'estil perfecte. Et proposem espais ordenats, nets, funcionals, i minimalistes. Un estil idoni pels quals els agrada la decoració en color blanc, línies rectes i materials naturals.
La paleta de colors que ens porta aquesta tendència són els neutres, des del cru fins al blanc més pur, beix, tons terra, com així també diferents tonalitats de fusta natural. Com a color predominant trobem el blanc, per donar-li als espais major lluminositat en sòls, parets i mobles, no obstant això, és cada vegada més popular afegir injeccions de color, com el gris, negre o colors pastissos. La simplicitat del disseny és la que fa que tingui èxit. La il·luminació, compleix un paper molt important en el disseny interior escandinau. L'ideal és utilitzar diverses fonts de llum en un mateix espai amb diferents tons i intensitats. Col·loqui llums dempeus i llums de taula en diferents parts de l'habitació per agregar diferents nivells d'il·luminació. Això compensarà la falta de llum en l'exterior i donarà un ambient ideal als espais.
En quant als mobles, l'aconsellable és que sigui en tons clars. Les línies han de ser simples, rectes, netes i pures i, de vegades, amb un aspecte rústic i desgastat. També es pot usar una mica de l'estil eclèctic i combinar peces antigues amb algunes més modernes, donant als espais un toc personal, però sempre buscant comoditat i funcionalitat. Aquí us deixem una mostres d'aquests espais que marquen tendència i si estàs pensant a reformar el teu habitatge, el teu pis o el teu local, i aquest estil és el que va amb tu, posa't en contacte amb nosaltres, t'ajudarem a fer-ho realitat.
Article cedit per CROMA arquitectes constructors
Altres ingredients que hem de tenir en compte són els materials i textures. La decoració es basa en l'ús de materials naturals, com la pedra, la fusta i la ceràmica. Recuperar alguns elements a l'espai com a parets de pedra, bigues de fusta o sòls antics, realça la bellesa i la calidesa de l'espai. La fusta juga un paper important a l'hora d'aportar calidesa a l'espai, ho trobem bàsicament en el sòl en tons molt clars, fins i tot en blanc. Les finestres, les portes i les bigues de fusta són també un element bàsic en aquest estil i podem donar-los un toc de color perquè contrasti amb el blanc dels sòls i les parets, però sempre mantenint la claredat i la naturalitat dels objectes.
d’aquí·49
Casa i jardĂ
d’aquí·51
Casa i jardĂ
2015 LLUNYANIA POLIFÒNICA DE GRANOLLERS MÚSICA - CANT CORAL Diumenge 1 a les 18 h
#NONSTOPGOSPEL THE GOSPEL VIU CHOIR MÚSICA - GOSPEL Divendres 13 a les 22 h
CANÇONS DE LA LLUNA AL BARRET
LARI POPPINS MAG LARI MÀGIA Dissabte 21 a les 18 h
AMICS DE LA UNIÓ + ESCOLA DE MÚSICA DE LLINARS DEL VALLÈS MÚSICA Dissabte 14 a les 18 h
POLLEN PARADISE MAR GOMEZ DANSA Dissabte 28 a les 22 h
COMANDO IMPRO IMPRO BARCELONA IMPRO - TEATRE Divendres 20 a les 22 h
ALÍCIA EN TERRA DE MERAVELLES CATACRAC TEATRE PER A TOTS ELS PÚBLICS Diumenge 29 a les 18 h
ni lo
P
Ce
i
a Sant Antoni de Vila major
TEATRE AUDITORI
C
Av .
M
as
Ba
gà
a
de ar
C. de ació
l’Est
Av. Comas i Masferrer
r
C. Majo
u
de
Av. Pau Casals a Cardedeu
a
Sa
Rda Sant Antoni, 19 08450 Llinars del Vallès (BCN)
MIRA LA PROGRAMACIÓ AL TEU MÒBIL
Rd de a S Vi an lam t A ajo nto r n
nt
TEATRE AUDITORI LLINARS
RENFE
Venda d'entrades anticipades a: www.teatreauditorillinars.cat i 1 hora abans a les taquilles del TA.
NUNCI TA PROGRAMACIÓ novembre.indd 1
56 · d’aquí
14/10/15 10:51