Àmbit, revista de cultura de Menorca, 70

JOAN F. LÓPEZ

JUDIT TUR PORTELLA

Ens endinsam en un tema cultural d’actualitat i d’interès general

Inauguració del Centre de Cultura Convent de Sant Diego

Parlam de les iniciatives culturals més interessants

Menorca Talaiòtica, Illanvers, Fira del llibre en català...

04 32 44

Secció especial en record a Joan F. López Casasnovas

A FONS AL DESCOBERT

A LLIBRE OBERT

Descobrim la Xarxa de Biblioteques de Menorca

Menorca celebra els 60 anys del Diccionari Alcover-Moll

Entrevistam persones destacades de la cultura i les arts

Entrevista a Judit Tur Portella

22 52

ABECÈ

Aprenem llengua amb el Servei de Política Lingüística

Preguntes freqüents i dubtes eterns (III)

Obrim les portes dels espais de cultura més rellevants de l’illa

ACTUALITAT AGENDA

Viatjam al passat per conèixer millor la prehistòria menorquina

Sala polivalent Albert Camus

Compartim informació d’interès que potser us ha passat per alt

Ajuts, publicacions, premis... el nostre calaix de sastre particular

10 14 34 48 56

Dues cases medievals a Torre d’en Galmés

ESPECIAL A DUES VEUS AC APUNTS

Repassam les activitats culturals més importants del trimestre

Música, art, literatura, debat, cinema... Tot i més!

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Número 70 Octubre - desembre 2022

DL: ME 524-2007

Imatge de la portada: Judit Tur Fotografia: David Arquimbau Sintes

Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Coordinació editorial: 4 Vents Comunicació

Redacció número 70: Laura Pons, Antoni Vallejo, Teresa del Río, Pilar Vinent, Amalia Pérez-Juez Gil, Alexander J. Smith, Fernando Prados, Helena Jiménez, Majo León, AISM i SAL.

Maquetació: Lluc Julià

Centre Cultural Convent de Sant Diego

Després d’un llarg procés de compra, rehabilitació i museïtzació, s’ha inaugurat una de les inversions en equipaments culturals de més envergadura que ha fet el Govern de les Illes Balears a Menorca. El nou espai està destinat a activitats culturals diverses, exposicions permanents sobre etnologia i calçat, i divulgació de la cuina tradicional menorquina.

Text

A

quest estiu s’ha inaugurat, després de moltes vicissituds, el Centre Cultural Convent de Sant Diego. Més de 250 perso nes ompliren el claustre del Convent el 29 de juliol, un es deveniment que ningú es va voler perdre. I és que l’espera es va fer llarga. Alaior compta, per fi, amb el desitjat espai cultural, museístic i social pel qual van lluitar administraci ons públiques i ciutadans.

El procés es va iniciar formalment el 1993, quan el Go vern balear el va declarar bé d’interès cultural. Gairebé trenta anys han passat des de llavors, en els quals, a més de rehabilitar un edifici amb quatre segles d’història, s’han hagut de definir els usos culturals, la titularitat i la gestió d’un espai que completa l’oferta cultural d’una ciutat amb vocació de referent artístic a Menorca. El treball conjunt de les tres administracions implicades (Govern de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca i Ajuntament d’Alaior), juntament amb la implicació de la societat civil, ha permès recuperar per al poble un espai únic, de gran valor patri monial i històric.

Es tanca, així, el cercle que van començar els monjos franciscans quan, el 1629, van beneir la primera pedra d’aquest conjunt arquitectònic, amb biblioteca i escola, de dicat a Sant Diego, en el qual, a més de la paraula de Déu, s’ensenyava gramàtica. Un espai arquitectònic sense orna ments, edificat amb materials senzills, acull des d’aquest estiu una proposta cultural en l’elaboració de la qual es va sol·licitar la col·laboració ciutadana per tal d’aconseguir un centre en què tothom se senti representat.

LA REHABILITACIÓ

En paraules del vicepresident del Consell Insular i conse ller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria: «La importància d’aquest edifici és doble. En primer lloc, pel seu propi valor patrimonial com a edifici singular; a causa de les modificacions que ha patit al llarg del temps, restituir la seva integritat ha estat molt costós en qüestió de temps i doblers. I per altra banda perquè és un edifici molt estimat pels alaiorencs per mor dels usos que ha tingut durant la seva història; per tant, era important recuperar-ne l’ús públic».

En conjunt ha estat una de les inversions de més enver gadura en equipaments culturals que ha fet a Menorca el Govern de les Illes Balears. La rehabilitació del Convent de Sant Diego i el seu condicionament com a espai cultural ha suposat una inversió de 9,2 milions d’euros, finançats íntegrament pel Govern de les Illes Balears, ja sigui a través de fons propis o a través de fons de l’impost del turisme sostenible.

Tanmateix, abans de començar la rehabilitació, les ad ministracions implicades van haver de superar diferents obstacles. El primer d’ells va ser aconseguir la titularitat de l’immoble, per la qual cosa va caldre iniciar un procés d’expropiació dels diferents habitatges que hi havia dins el Convent. I és que, després que l’amortització de Mendi zábal n’arrabassés la propietat a l’Església, fou emprat com a caserna militar i com a edifici d’habitatges. Al seu interior hi havia petits tallers artesans de bijuteria i calçat, i fins i tot ocupacions il·legals.

Una vegada en mans del Govern balear, la rehabilitació del Convent de Sant Diego es va centrar, per una banda, a dotar l’espai cultural d’equipament i, per una altra, a recu perar les més de trenta grisalles del claustre, unes antigues pintures murals que decoraven l’entrada a les estances del primer pis. Devuit persones van treballar durant vuit mesos per restaurar aquesta decoració barroca amagada davall capes de guix i pintura.

<<És un edifici singular molt estimat pels alaiorencs per mor dels usos que ha tingut al llarg de la història; per tant, era important recuperar-ne l’ús públic>>.

Miquel Àngel Maria, vicepresident del Consell i conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

UN MODEL DE GESTIÓ PER DEFINIR

Actualment el centre es gestiona a través d’un conveni provisional entre l’Ajuntament, el Consell i el Govern. Però encara queda per definir el conveni permanent, que ha de garantir el finançament de les parts i el compliment dels objectius pel que fa als usos acordats. «Tot i que l’Ajuntament no hi està d’acord, personalment crec que la millor solució és gestionar de manera unificada tot el conjunt format per l’antiga església de Sant Diego i el convent. Esper també que el Govern no se’n desenten gui i col·labori en el sosteniment, igual que participa directament en la gestió i el finançament d’altres espais culturals de Mallorca», afirma el vicepresident del Consell de Menorca i conseller de Cultura. En qualsevol cas, «seria idoni que aquesta tardor quedi tot decidit», afegeix.

UN PROJECTE PARTICIPATIU

Els mateixos alaiorencs han pogut triar què s’havia de fer en aquest espai, gràcies a diversos processos participatius. En aquest sentit, Maria explica: «Entre els anys 2011 i 2015 hi va haver un intent de privatitzar parcialment l’edifici per part de l’Ajuntament d’Alaior. A partir de l’any 2015, el Consell Insular de Menorca i el Govern balear vam impedir aquesta privatització. Ens vam trobar, però, que l’anterior pla d’usos consensuat pels ciutadans no es podia aplicar al cent per cent a causa de les modificacions que s’havien anat fent a l’edifici. Per tant, el Consell va obrir un nou procés partici patiu l’any 2016».

En aquest segon pla es va concretar el que ara ja és una realitat. El claustre i la planta baixa es destinen a activitats culturals diverses (espais per a entitats i també per a ac tuacions i esdeveniments); també hi ha previst habilitar-hi una oficina de turisme. A la primera planta trobam dues exposicions connectades amb les arrels menorquines, amb els oficis tradicionals i els artesans. La primera d’elles, «L’essència de Menorca», és un recull d’elements etno lògics de Menorca procedents de la Col·lecció Llambies adquirida per l’Ajuntament d’Alaior. A través d’eines anti gues, plafons i fotografies de gran format, l’exposició tras llada el visitant a la vida diària de la pagesia menorquina, organitzada en funció del calendari agrícola. Un altre ofici

5.

ben arrelat és el de la fabricació de calçat, tema al qual es dedica la segona exposició de la primera planta. «El calçat a Menorca, de l’artesania a la indústria» fa un recorregut per l’evolució d’aquest ofici, des dels inicis, quan tot es feia de manera artesanal, fins a l’actualitat, una etapa marcada per la mecanització de la producció. Amb peces cedides per l’empresa Selec, la mostra està formada per tota mena d’objectes i maquinària que permeten al visitant fer-se una idea de com era el procés de fabricació de les sabates, pas a pas.

El projecte museístic es completa a la segona planta amb un Centre de Cultura Gastronòmica, precisament en el moment en què l’illa exerceix el mandat de Regió Europea de Gastronomia. L’espai compta amb una cuina laboratori i una altra de demostració, a més d’una zona formativa i petites exposicions sobre l’elaboració de productes típics de Menorca, com ara el formatge, o la tradició de les por quejades. La gestió d’aquest ambient gastronòmic depèn actualment del Departament d’Economia del Consell.

FUTURA AMPLIACIÓ

Tot i així, la reforma encara no està completa. Hi ha diver sos habitatges que no es van poden integrar en el projecte durant la primera intervenció i Miquel Àngel Maria defensa que, quan sigui possible, s’hauria de finançar l’adquisició de

les cases i la seva integració dins el conjunt, preferentment a través de l’impost turístic.

A banda d’això, per al conseller el més important és que les administracions «col·laborin per facilitar l’accés de les entitats a l’espai i no fer-se’l seu, perquè si és públic vol dir que és de tots».

Mentrestant, els alaiorencs gaudeixen ja d’un espai com promès amb la difusió de la cultura i la història de Menorca, un espai que està cridat a acollir activitats i també a ser un punt d’atractiu cultural més per a la ciutat.

del claustre

Inauguració de la reforma

del pati

Taula parada a la segona planta

Exposició de calçat i etnologia

EN RECORD DE JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS

Cum-alre-no ho intentarem, mestre

Dia 19 de juliol passat ens va deixar, massa prest i de forma massa sobtada, Joan Francesc López Casasnovas (Ciutadella 1952-2022).

Són moltes les persones que, en aquests mesos d’absència, han glossat la seva vida, la seva obra, la seva persona, el seu compromís amb Menorca... Tantes que, d’entrada, sembla que hi quedi ben poca cosa per afegir que no s’hagi dit d’ell.

Tanmateix, el Consell Insular de Menorca, més con cretament el Departament de Cultura, i encara més específicament el Servei d’Assessorament Lingüís tic, sí que tenim quelcom més a dir sobre en Joan López, sobre el que va significar el seu pas per la institució i sobre el solc profund que va deixar durant els tres mandats en què fou conseller.

Era el 1979 quan un joveníssim Joan F. López Casasnovas —no arribava encara a la trentena— entrava a formar part de la corporació del Consell Insular de Menorca. A molta gent,

sobretot al jovent, els deu semblar que sempre ha existit el Consell, perquè sempre l’han vist des que tenen memòria. Però aquesta institució, creada un any abans, el 1978, en l’etapa preautonòmica, i definida posteriorment per l’Esta tut d’autonomia el 1983 un cop restaurada la democràcia a Espanya després de massa anys de dictadura franquista, venia a donar resposta a la reivindicació, especialment sen tida a Menorca, de comptar amb una institució pròpia de govern, una administració insular com la que havia existit a l’illa —la Universitat General de Menorca— fins al 1835.

Text: Pilar Vinent Barceló

Cap del Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial del CIM

Joan López estava convençut de la capacitat d’autogo vern dels menorquins i les menorquines, de decidir què volem ser i cap on volem anar. Per açò va voler participar en la institució de govern insular, per defensar la identitat, la cultura i la llengua de la nostra terra, de la nostra petita pàtria, una barca enmig de la mar parafrasejant en Joan en un dels seus poemes més coneguts. És així que va for mar part de la corporació durant els tres primers mandats, primer com a conseller de Normalització Lingüística fins al 1983, i després com a conseller de Cultura i Educació fins al 1991.

Des de la seva conselleria de Normalització Lingüísti ca, com no podia ser d’altra manera, va iniciar ell tot sol el procés per aconseguir que la llengua catalana, la llen gua pròpia de Menorca, esdevingués d’ús normal en tots els sectors de la societat (educació, administració, lleure, economia, esports, mitjans de comunicació...), en els quals tants d’anys havia estat menystinguda i relegada com a llengua «d’anar per casa». De tot d’una es va adonar que per força es tractaria d’un procés de llarga durada, i ja com a conseller de Cultura va crear, el 1983, el que aleshores era el Servei d’Assessorament Lingüístic (el SAL, avui Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial), pensat com el suport tècnic necessari per al procés de normalit zació lingüística que ell tenia ben pensat i planificat. Com

Va iniciar ell tot sol el procés per aconseguir que la llengua catalana, la llengua pròpia de Menorca, esdevingués d’ús normal en tots els sectors de la societat.

1. Joan López en la Fira del Llibre en Català de l’any passat organitzada pel Consell Insular.

2. Cartell de la primera campanya de conscienciació lingüística, 1984

també tenia ben clar que, si es volia reeixir en el propòsit, el SAL havia de prestar servei en dos àmbits ben diferenciats: en l’àmbit intern (és a dir, de l’Administració) i en l’àmbit extern (de la societat en general).

I va ser així que, sota el mestratge d’en Joan, vam co mençar un camí que encara no ha arribat a la seva fi, tant dins l’Administració insular i local com entre la ciutadania de Menorca, un camí que ha passat per diverses fases en totes les quals la dedicació, l’experiència, la saviesa, el compromís i els coneixements de Joan López han estat fonamentals.

La primera fase, que es correspon amb els seus man dats dins el Consell, va ser de conscienciació i formació, i fou determinant per al que ha estat el SAL en tots els anys de servei. Veníem d’un desconeixement molt gran de la si tuació sociolingüística de la llengua catalana i d’una man ca de competència lingüística de la societat en general a l’hora d’expressar-se per escrit en català. És per açò que vam emprendre les campanyes de conscienciació, que ini ciàrem el 1984 amb un cartell que representava una barca —una vegada més la nostra illa— que solcava la mar cap a un horitzó en el qual col·locàvem la plena normalització de la llengua catalana. «Feim camí cap a la normalització lingüística», deia el lema d’aquesta primera campanya, que va anar seguida de campanyes anuals amb les quals es perseguia que, a poc a poc, els menorquins i les menor quines anéssim adquirint consciència de la importància de mantenir viva la nostra llengua (1985), d’utilitzar-la a tot arreu

(1985, 1986) i sense embuts (1988) i d’emprar els topònims en català (1986).

Però, per a en Joan, tant o més important era la forma ció, ja que la població menorquina, que majoritàriament no havia rebut formació de català, havia de tenir l’oportunitat d’aprendre la llengua pròpia. I és per açò que es van pro moure cursos de català adreçats a la població adulta, i pa ral·lelament, cursos específics per als treballadors del Con sell i dels ajuntaments, ja que si l’Administració optava per fer del català llengua oficial de les institucions, el personal que hi treballava també havia d’estar degudament format i capacitat per poder fer feina en aquesta llengua. A més a més, per revertir aquesta manca de formació lingüística, el SAL havia d’oferir un servei a la societat a fi que tothom que ho volgués pogués escriure en català sense por. Amb aquest propòsit es donà —i encara es dona— un servei de correcció de textos breus en llengua catalana, a fi d’ampliar el ventall de gent que pugui expressar-se en aquesta llen gua als mitjans de comunicació, en l’àmbit laboral, en les seves relacions amb l’Administració, en l’àmbit associatiu... i que no ho faria sense el suport d’un servei que els pot revisar els textos que produeixen. Aquest era l’esperit de servei de Joan López i que el SAL ha mantingut fins ara. Tanmateix, prest va veure que no n’hi havia prou amb un sol servei lingüístic, sinó que havien de proliferar per les diferents administracions, per la qual cosa va lluitar fins aconseguir una xarxa de serveis lingüístics de l’Administra ció local, ja que ben aviat diferents ajuntaments van seguir

3. Ple extraordinari del Consell Insular de Menorca. Autor Javier Coll (Diari Menorca). Col·lecció Transició a Menorca. AISM-CIM

4. Reunió amb la Xarxa d’Assessors

Lingüístics de Menorca, el 2016, com a president de la Ponència de Planificació del Consell Social de la Llengua Catalana.

5. Acompanyant a Aina Moll. Autor Fotos Ràdio. AISM-CIM

6. Actiu imprescindible en les accions de foment de l’ús del català promogudes pel SAL (Fira del Llibre en Català de 2017)

el solc traçat des del Consell i, a partir de 1988, varen crear les seves pròpies oficines municipals de normalització lin güística.

I cal no oblidar que fou també a iniciativa seva que el Consell aprovà, el 1987, la primera Normativa de regula ció de les llengües oficials al Consell Insular de Menorca (1987), que venia a reforçar la voluntat política de dur enda vant el procés de normalització lingüística i que va establir per acord de Ple que la llengua d’ús del Consell Insular de Menorca en totes les seves relacions era, amb caràcter general, el català.

D’altra banda, convençut que per impulsar la llengua ca lia impulsar la lectura, en detectar la gran mancança que hi havia a l’illa en matèria de biblioteques, a proposta seva, el 1985 el Consell va crear el Servei Insular de Biblioteques i la Xarxa de Biblioteques de Menorca, que tan bon servei ofe reixen a tota la població en facilitar-li l’accés igualitari a la informació, la formació, el coneixement, la cultura i el lleure.

El compromís de Joan López amb la cultura i la llengua pròpies no va finir, emperò, amb la seva singladura políti ca, ni fer-hi prop, sinó que des d’aleshores va col·laborar assíduament amb la institució insular tant en l’àmbit de la planificació lingüística com en el del patrimoni cultu ral immaterial. Així fou que va participar en la Comissió Assessora de Cultura Popular de Menorca (ara de Patri moni Cultural Immaterial), com a jurat dels premis Josep Vivó de Glosa Escrita i Francesc de Borja Moll de Contes i Rondalles, en moltes de les edicions de la Fira del Llibre

en Català, en les Jornades de Cultura Popular que ha or ganitzat el Consell, en no poques de les publicacions en matèria lingüística i sempre que vam requerit el seu asses sorament en temes de toponímia, glosa, sociolingüística, lèxic propi... Al llarg de tots aquests anys mai no vam tenir un no per resposta.

I no podem deixar de fer referència a la seva participació imprescindible, sempre activa i compromesa amb la nostra llengua, a través del Consell Social de la Llengua Catala na, en què fou president de la Ponència de Planificació de la qual sorgiria el Pla d’Actuacions en Matèria de Política Lingüística per al Quinquenni 2016-2021 i que van assumir com a propi i com a model el Govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Menorca, amb l’objectiu de recuperar la normalitat de la llengua catalana a les Illes i a Menorca en particular a fi que els ciutadans puguin exercir el dret d’usar-la i de gaudir d’una oferta adequada en aquesta llengua en tots els àmbits de la societat.

Per tot açò, tenim un doble deure amb en Joan F. López Casasnovas. En primer lloc, de reconeixement i agraïment per tot el que ens ha transmès, per les seves ensenyances, per l’assessorament i el suport constant. Però també el de seguir el solc que va traçar i mantenir el seu llegat, de con tinuar picant pedra en la feina de dignificar i normalitzar l’ús de la llengua. I ho hem de fer amb la mateixa empenta, amb el mateix esperit de servei, amb la mateixa constància i amb la mateixa il·lusió amb què ell la va iniciar. No serà fàcil, però cum-alre-no ho intentarem, mestre!

Judit Tur

Judit Tur Portella és artesana

restauradora, especialitzada en la restauració d’obra gràfica. Coneix com ningú els secrets de l’Arxiu Històric de Maó, ja que des de fa vint anys fa feina per allargar la vida dels documents que expliquen la història de Menorca.

Text: Antoni Vallejo Ripoll Fotografies: David Arquimbau Sintes

E

nmig del silenci i les baixes temperatures es troba com a casa seva, i recorre els passadissos curulls de papers aplicant velles receptes i cer cant nous mètodes per preservar la memòria de les generacions passades. Parlam amb ella amb motiu del projecte de digitalització que du a terme l’Arxiu, gràcies al finançament dels fons europeus Next Generation, en el qual també es fan tasques de con servació i restauració de la documentació.

El pas del temps no perdona. Teniu la fórmula per atu rar-lo?

Ja m’agradaria, però no. El meu objectiu és aturar el temps amb el paper, i és el que ens agradaria a tots els restau radors, però açò és una utopia. El que intentam és que el temps passi més lentament. Que per al paper, en comptes de cent anys, en passin dos-cents.

I açò s’aconsegueix?

Si es fa un bon plantejament de conservació, sí que po dem donar una durada llarga al paper i a les obres. Però si aquest plantejament no hi és, et veus obligat a fer pro cessos de restauració molt agressius. Jo sempre dic que la restauració és com la quimioteràpia: li allargues la vida al pacient, però sempre hi ha efectes secundaris. En canvi, si feim prevenció tot és molt més dolç.

La feina dels restauradors és vital perquè els documents arribin a les generacions futures. Sou els guardians de la memòria. Sentiu que teniu una gran responsabilitat?

Sí, jo mai m’he pres la feina a la lleugera. Quan tenc un document entre mans, pens que pertany a tothom i que ha de durar. Els documents són com els meus fills i sent la necessitat que perdurin més enllà de la meva existència.

Comencem pel principi. Vau estudiar a l’Escola de Con servació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Com va néixer el vostre interès per la restauració?

El meu avi era conserge de l’Arxiu Històric de Maó, i per açò a casa sempre hi ha hagut un interès pel món del paper i el gravat. Per via d’ell, a casa, el tema de la restauració sempre ha estat molt present.

I des de quan col·laborau amb l’Arxiu Històric de Maó?

Hi col·labor des de fa uns vint anys. Som una mica nòmada, i vaig i venc; però sempre he mantingut la connexió amb l’Arxiu. Durant anys no hi he actuat directament, perquè hi ha hagut una mancança en la continuïtat dels projectes, però sempre estic a l’aguait. Hi ha gent que va a fer un cafè, i jo vaig a l’Arxiu.

També treballau per a altres institucions menorquines?

Sí, he fet feina amb el Consell i amb el Museu de Menor ca, restaurant els tractats de Pasqual Calbó, i a Alaior vaig treballar en la restauració de la bandera d’en Barçola, per

què la restauració d’obra gràfica i tèxtil solen estar molt vinculades.

Com és un dia de feina de restauració a l’Arxiu Històric de Maó?

Primer hi ha una feina de responsabilitat. És a dir, quan l’ar xivera té un document a les mans i considera que no està en bon estat, em crida i jo ho confirm o ho desmentesc. Ara ens ha passat amb un llibre de fadigues, que està molt ata cat pels fongs i la humitat i el paper està molt feble. Aquest document no es pot deixar que l’investigador l’utilitzi físi cament, perquè es deteriora encara més. Llavors decidim si només es pot consultar a través de fotografies o s’ha d’intervenir abans de poder-lo emprar. Aquesta és la feina que es va fent, decidint quines peces es poden restaurar o quines ja es consideren mortes.

I quan es decideix restaurar un document, és quan us ho encomanen?

Sí, quan hi ha restauracions d’emergència em criden. Per exemple, hi ha exemplars del registre d’hipoteques que estan en molt males condicions i es van restaurant a poc a poc. Però com que no s’ha fet una conservació com tocava, ara s’ha d’intervenir, i el cost és més elevat i la quantitat de feina que pots fer és menor.

Quines són les mesures de conservació preventiva que s’apliquen a l’Arxiu?

L’Arxiu s’ha de mantenir a una temperatura d’entre 17 i 18 graus i la humitat ha d’estar al voltant del 55 %. Aquí a Me norca tenim un problema d’humitat molt greu, que no fa cilita la conservació. També s’ha de mantenir un control de la pols i evitar que hi entrin elements externs, i cal netejar els llibres amb uns raspalls i un aspirador. Ara també hem començan a aplicar urea al pergamí i una solució hidratant a la pell, que són dues coses que fins ara no es feien.

I quines són les principals amenaçes per a la conservació dels documents?

Sobretot fa falta reeducar l’investigador. Cal explicar als investigadors com han de manipular els documents. Se’ls ha d’ensenyar com girar els fulls i com dipositar els llibres sobre una superfície determinada. Si açò no es fa, cada investigador va afegint patologies noves a la documentació. I arriba un moment que no es pot ni tocar. Ara estam pre parant un curs per a les arxiveres que ha muntat el Consell Insular i un dels temes que es tractaran és aquest.

En general, quin és l’estat dels documents de l’Arxiu Històric de Maó?

Ara es va treballant de manera habitual, però en vint anys la quantitat de feina que s’ha fet és molt poca en relació amb la que s’hauria pogut fer. Si s’hagués dedicat ni que fos una partida petita però constant, les patologies que hi ha ara no serien tan acusades.

Ara arriba finançament europeu per a la digitalització de diversos fons de l’Arxiu Històric de Maó, com el Llibre d’establiments de Sant Lluís (1762-63), l’Índex de fadigues de l’Escrivania Reial de Cartes (s. XVI a XIX), els llibres de la Comptadoria d’Hipoteques (s. XIX), l’Estadís tica Casanello (1817) i la Secció de la Guerra Civil (19361939) del fons de la Delegació de Govern de Menorca. Aquest projecte també servirà per millorar la conservació dels documents? Sí, aprofitant que s’estan digitalitzant aquests fons, al ma teix temps decidim quina documentació s’ha d’intervenir, i quan arribi la segona tanda de fons europeus vinculats a la restauració, tindran prioritat tots aquests llibres que ara deixam en espera.

En el cas del fons de la Delegació del Govern de Menor ca referent a la Guerra Civil, tenc entès que ja s’hi està actuant. És així?

En aquest cas el que feim és un tractament de conservació per mitjà d’aplicar-hi un derivat cel·lulòsic com és el Klucel. És una dissolució que es prepara amb alcohol i queda com una crema, i açò s’aplica sobre el document i entra dins la fibra fent com una xarxa interna. Així aconseguim una mica de consistència en l’estructura i evitam que s’acabi de desintegrar. No se soluciona el problema, però sí que donam una certa estabilitat estructural als documents per poder-los manipular i digitalitzar.

També s’està intervenint en els llibres de la Comptadoria d’Hipoteques.

En el cas del registre d’hipoteques s’estan planxant, nete jant i reintegrant, i s’estan enquadernant de nou els que ho necessiten. Intentam recuperar al màxim la peça original i procuram emprar els mateixos materials; és a dir, cuir, pergamí i teixit de dos colors diferents.

Però sabem que en el vostre dia a dia també hi ha espai per a la investigació i la cerca de noves solucions. És que pens que, per poder cuidar, no t’has de limitar al que ja existeix. Has de cercar allò que realment necessita l’Arxiu. I a Maó tenim un problema de pes, perquè hi ha llibres, com els protocols notarials, que pesen més de vint-i-cinc quilos. Com que pesen tant, el pergamí es resseca i al final

«Els documents més moderns estan condemnats a mort. Aquesta és la principal preocupació que tenim els restauradors en aquest moment»

4. La tecnologia ajuda, però hi ha una part de feina molt tradicional 5, 6 i 7. Els investigadors han de saber com manipular un document per no afegir patologies noves a la documentació

6.

es trenca. Ara hem creat una mena d’arnès que funciona com un sistema de subjecció per poder treure els llibres de les prestatgeries sense estirar-los, i intentarem patentar-lo. També empram brides i fundes des de fa molts anys.

Quins documents aguanten millor el pas del temps, els més antics o els més recents? Els documents més moderns estan condemnats a mort. Aquesta és la principal preocupació que tenim els res tauradors en aquest moment. Quan jo restaur un llibre o una peça dels segles XVII o XVIII, sense anar gaire enfora, veig que la qualitat del paper ho aguanta tot. En canvi, amb els documents d’ara tenim el problema que la tinta desapareix.

Llavors, els documents que es generen ara mateix podríem dir que no tenen gaire futur. Jo no posaria la mà al foc per cap d’ells. El problema són les tintes d’impressora. És una tinta que queda a un nivell superficial i que no té un aglutinant fort. I el paper d’ara no aguanta res. Al meu taller he acabat de restaurar un llibre escolar de mitjan segle XX i veig que el paper del llibre té més resistència que el paquet de fulls de la millor qualitat que puguis trobar actualment al mercat. Però clar, quan li dius a una institució que haurien de fer els documents ma nuscrits i amb un paper amb reserves alcalines, se’t queden mirant amb cara de pòquer. Jo possiblement no ho viuré, però no m’agradaria ser restauradora en l’època que hagin d’intervenir en aquests documents.

Quina part de tècnica i quina d’artesania hi ha en la vostra feina?

És una mescla de totes dues. El problema dels restaura dors joves és que es desvinculen de la tradició i l’artesania i tiren només cap a la tecnologia i la innovació. Nosaltres treballam amb peces que ha fet un artesà, i si oblidam açò correm el risc de fer coses que no s’han de fer. Per supo sat que has d’estar al dia de les darreres novetats, però la decisió de si les apliques o no és únicament teva. Jo som molt tradicionalista i només aplic una tercera part de la informació nova que m’arriba.

Així, el món de la restauració ha canviat molt? Ha evolucionat molt, sí. Quan jo vaig acabar la carrera era obligat anar a tallers de restauradors veterans, perquè eren els coneixedors de les receptes antigues. Anaves a aquests tallers a acabar de formar-te, i açò ara no passa. A Tortosa hi ha una conservadora que em deia que quan nosaltres mori guem serà un desastre, perquè es perdrà molta informació.

És a dir, que s’està perdent una tradició molt valuosa. Al Japó, per exemple, ara estan morint els grans mestres de tradició i es van perdent les tècniques de com fabricar paper o preparar adhesius i suports per a les estructures.

La gent nova s’està oblidant d’aquestes tècniques i mira massa cap a la tecnologia, i llavors, quan han de restaurar segons quines peces ja comença a haver-hi lapsus. Alerta quan intentam restaurar una peça massa de pressa, per economitzar o usant la tecnologia; perquè si ens volem fer un lífting, no és el mateix un cirurgià que es pren el seu temps que un cirurgià que et deixa el somriure posat. O aprenem de la tradició o hi haurà un moment en què no podrem restaurar res.

Per acabar. En tots aquests anys, quina és la peça més important que heu restaurat?

Sens dubte, un Theatrum Orbis Terrarum del segle XV, d’Abraham Ortelius. El vaig restaurar a Barcelona i m’hi vaig passar dos anys, un d’ells investigant. Va ser complicadís sim, però m’ho vaig passar molt bé i vaig haver d’aprendre molts sistemes tradicionals per intervenir la peça. Per jo, va ser un abans i un després.

8. El seu avi era conserge de l’Arxiu Històric de Maó i a casa sempre hi va haver interès pel món del paper

Es constitueix el Consell Rector de l’Agència MT

L’Agència Menorca Talaiòtica ja es troba en ple funcio nament des del 21 de setembre amb la constitució del Consell Rector, màxim òrgan de decisió d’aquest ens responsable de la gestió, conservació i difusió dels béns que conformen la candidatura de Menorca Talaiòtica. Va presidir la reunió, celebrada a la sala de plens del Consell Insular de Menorca, el vicepresident i conseller de Cultu ra, Miquel Àngel Maria, i hi van participar tots els membres titulars del Consell Rector.

Així, amb la creació el mes de juliol del Consell Social i ara el Consell Rector, l’organigrama de l’Agència queda completat, a falta del nomenament de la direcció de l’ens. En les properes setmanes es publicaran les bases del concurs públic pel qual serà escollit aquest nou càrrec

de l’Agència Menorca Talaiòtica. El conseller de Cultura va manifestar que, a pesar de la falta de notícies clares de la UNESCO sobre les dates del Comitè de Patrimoni Mundial, el Consell Insular ja treballa en el sistema de gestió proposat a ple rendiment. «En la pràctica, des del punt de vista de la gestió, ja treballam com si fóssim pa trimoni mundial. Només hi falta la declaració formal», va afirmar Maria.

S’estrena la sèrie audiovisual feta per joves «Els inexperts»

«Els Inexperts» és una sèrie multiplataforma feta per i destinada a joves que s’emet per YouTube, Instagram, algunes parts per Tik-tok i també té pàgina web pròpia. Es va estrenar el passat mes d’agost després del rodat ge fet durant l’estiu. Creada per quatre joves del sector audiovisual, els protagonistes de la sèrie són sis al·lots menorquins que, a través de capítols curts d’entre tres i cinc minuts, parlen de la seva vida i dels interessos pel que fa a aficions, estudis, feina, etc.

Es Far Cultural produeix aquest projecte amb el suport d’Injove (Institut de la Joventut de Menorca), que té una partida destinada a la promoció de la creació de contin guts digitals en català per a joves. En aquests moments està a la meitat de l’emissió i els capítols han tingut una bona rebuda, amb especial repercussió entre joves de Maó, Ciutadella i Barcelona.

Menorca participa en la trobada de gestors de patrimoni mundial

La cooperació entre administracions i propietaris del patrimoni arqueològic de Menorca va ser el tema amb el qual el Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports va participar en la xvi Trobada de Gestors de Patrimoni Mundial a Espanya.

La reunió d’enguany, que es va celebrar a Mèrida el mes de setembre, coincideix amb el 50è aniversari de la Convenció de Patrimoni Mundial. En sintonia amb el lema triat per la UNESCO «Els pròxims 50 anys: el Patrimoni Mundial com a font de resiliència, humanitat i innovació per a les generacions futures», la trobada va servir per reflexionar sobre els reptes que els patrimonis mundials afronten en l’actualitat i de cara al futur.

Per part de Menorca hi va assistir el vicepresident i con seller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àn gel Maria, per explicar la gestió compartida del patrimoni talaiòtic que es fa a l’illa. Durant la seva intervenció, el responsable del Departament de Cultura va detallar com el Pla de gestió de la Menorca Talaiòtica preveu la parti

cipació dels propietaris i gestors dels llocs i monuments inclosos en la nominació en la gestió dels béns.

Segons va exposar Maria als assistents, s’han establert tres fórmules de participació. Per una part la creació del Consell Social, en el qual hi ha una representació de la societat menorquina (partits polítics, sindicats, entitats culturals, associacions empresarials i altres col·lectius de l’illa). Dins el Consell Social destaca la representació atorgada als propietaris i gestors del bé, amb la presència de fins a tres vocals. En segon lloc, el Consell Insular ha impulsat la creació de l’Associació de Propietaris i Gestors de Menorca Talaiòtica, un canal directe de comunicació entre el col·lectiu i l’Administració, en el qual gestors i propietaris poden compartir experiències. Finalment, el conseller va explicar la possible implementació dels contractes de custòdia i valorització del patrimoni entre propietaris o gestors i el Consell Insular, un compromís per assessorar en qüestió de bones pràctiques de gestió del patrimoni arqueològic.

«Elogi de la taula» Exposició col·lectiva

Reflexions sobre cultura talaiòtica

Promoure el coneixement i el respecte al llegat de la cultura talaiòtica de Menorca és l’objectiu de l’exposició institucional del Con sell Insular «Elogi de la taula», que aquest mes d’octubre arribà al centre d’art Ca n’Oli ver de Maó. Una proposta artística al voltant de la taula com a monument que reuneix obres de quatre artistes que reflexionen so bre conceptes com memòria, ritu, cosmos, símbol o paisatge. La mostra, comissariada pel consultor d’art Carles Jiménez, es concep com una expressió de la necessitat de crear obres artístiques que donin resposta a les preguntes a les quals la humanitat no pot respondre, com ara la funció que tenien aquestes construccions úniques i exclusives de Menorca.

Un espai en penombra on es projecta un holograma en 3D d’una taula rep el visitant. La mostra s’estructura en diferents àmbits, cadascun d’ells associats a un con cepte diferent. Eugenio López (Oviedo, 1951) presenta un conjunt de gravats digitals pertanyents a la sèrie «Suite Menorca. A les taules de l’illa» (2020), una reflexió sobre la

8/10/22 -

Ca n’Oliver, Maó

14/01/23 -

El Roser, Ciutadella

taula a partir de la síntesi geomètrica i concep tual. Rafael Timoner (Maó, 1964) treballa sobre la relació entre l’home i el cosmos a través d’una instal·lació formada per un contenidor d’alumini ple d’aigua, una projecció i una peça de música electrònica que produeix ones. Amb una llarga tradició en el treball de la pedra, de la fusta i en el de les deeses, Laetitia Lara (París, 1957) presenta un seguit d’obres creades per a l’ex posició, en addició a les que ja posseeix, creant un espai ritual a tall de recinte de taula. Finalment, Gemma Andreu (Maó, 1964), des del seu vessant com a documen talista, proposa una reflexió sobre la percepció de l’indi vidu i la seva relació amb el paisatge talaiòtic establint un diàleg entre fotografies antigues i contemporànies.

El projecte expositiu compta amb la col·laboració de l’associació Amics del Museu de Menorca, que ha facilitat rèpliques d’objectes talaiòtics, i de l’Arxiu d’Imatge i So, que ha cedit fotografies antigues. A més, es complementa amb una sèrie de xerrades sobre les taules a Maó i Ciuta della, on arribarà l’exposició el gener de 2023.

Fotos:

Gemma Andreu

Un videojoc per comprendre el llegat talaiòtic de Menorca

Els estudiants d’ESO i batxillerat compten amb una nova eina per comprendre i estimar el patrimoni arqueològic de Menorca. Es tracta d’un punter videojoc educatiu per a ordinador anomenat Archeologist. Aquest videojoc edu catiu permet millorar el procés d’aprenentatge a través de la ludificació. El projecte ha estat desenvolupat per l’empresa REM Experience, amb el suport del Ministeri de Cultura i el CIM que, a través del seu Departament de Cultura, ha aportat 4.840 euros.

Disponible en català, castellà i anglès, aquest serious game (joc amb propòsit formatiu) transcorre en cinc pa ïsos i vuit escenaris diferents, entre ells la Menorca Ta laiòtica. A «L’enigma del poblat talaiòtic», el jugador tre balla com un autèntic arqueòleg en el Cercle Cartailhac, una estructura domèstica del segle III aC del poblat de Torre d’en Galmés. A través de l’excavació, els estudi ants descobreixen com vivien els nostres avantpassats prehistòrics, com eren les cases i quines activitats feien. Un arqueòleg reconegut acompanya l’usuari durant l’ex periència i li aporta les dades necessàries perquè pugui comprendre la metodologia arqueològica i els aspectes històrics rellevants. Entre aquests personatges desta quen el menorquí Joan Ramis i Ramis, autor del primer

tractat d’arqueologia d’Espanya, i la pionera en l’estudi científic de la cultura talaiòtica, l’arqueòloga britànica Margaret Murray.

En finalitzar el joc, l’alumne pot veure una recreació de com era el lloc que ha excavat en el moment en el qual va estar habitat. Archaeologist s’integra en una plataforma educativa que implementa el joc a l’aula: www.archae ologistgame.com. El joc està íntegrament compost per gràfics 3D, dissenyats imitant la realitat, amb textures i formes realistes.

Poesia, música i pintura per la pau en la xvii edició d’Illanvers

La guerra d’Ucraïna i la figura del filòleg i investigador Joan F. López Casasnovas, que ens deixà el passat juliol, van ser molt presents en la dissetena edició d’Illanvers. El festival itinerant de poesia, música i pintura va recalar enguany a dos escenaris: Sant Joan de Binissaida (es Cas tell) i la terrassa de l’Auditori de Ferreries, mantenint l’es perit d’atracar l’art a nous espais i poblacions de Menorca.

Dues nits carregades de versos i emoció, en les quals noves veus de la poesia, i altres de més veteranes, van fer una crida per la pau i el diàleg, els fils conductors d’aquesta edició. Per part menorquina hi van participar els poetes David Vidal, Ismael Pelegrí i la jove Maria Rotger,

que recitava per primera vegada. Altres veus arribades de fora de l’illa, com la de Jèssica Ferrer, Gabriel de la ST Sampol i Sònia Moll Gamboa, van ressonar als escenaris d’Illanvers, acompanyats de la música de Guiem Soldevila i dels traços del pintor, gravador i escultor Carles Moll, autor del cartell d’aquesta edició, que va pintar una obra en directe en cadascuna de les sessions.

La dissetena edició d’Illanvers va servir també per ren dir homenatge al poeta, crític i lingüista català Gabriel Ferrater, de qui aquest 2022 es compleix el centenari del seu naixement, i al qual va posar veu l’actor menorquí Blai Llopis.

Fotos: Gemma Andreu / Diari Menorca

Lletres Compartides arriba a Menorca

L’escriptor valencià Carles Cano, el cata là Joan Todó i la valenciana Anna Moner són els tres autors convidats a Menorca dins el programa Lletres Compartides Es tracta d’un projecte impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Aca dèmia Valenciana de la Llengua, la Fun dació Mallorca Literària i l’Institut Menor quí d’Estudis per apropar els escriptors en llengua catalana als lectors i consoli dar un espai literari comú entre els diversos territoris de parla catalana, posant en relleu les seves variants. Com a part d’aquest programa es duen a terme visites d’autors d’uns territoris als altres, amb activitats literàries diverses.

En el cas de Menorca, Cano arribarà el mes d’octubre, i Todó i Moner, el novembre. A més de contactes amb au tors locals gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Es

criptors en Llengua Catalana, hi ha confirmades activitats en algunes biblioteques i també s’han ofert als centres educatius. Amb la mirada posada a generar una comu nitat lectora global en català, Lletres Compartides inclou també sessions formatives per a personal bibliotecari, docents i altres interlocutors del món literari i clubs de lectura virtuals per a estudiants universitaris.

El Consell de Ministres dona un milió d’euros per als jaciments

El Consell de Ministres extraordinari celebrat el 26 de ju liol passat va aprovar la concessió d’una ajuda extraordi nària d’un milió d’euros al Consell Insular de Menorca per finançar intervencions arqueològiques en els jaciments públics de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patri moni mundial.

El vicepresident i conseller de Cultura del Consell, Mi quel Àngel Maria, que ha agraït la intervenció del senador de les Illes Balears Vicenç Vidal per a l’obtenció d’aquests recursos, ha anunciat que aquesta subvenció es destina rà íntegrament a dos projectes d’excavació, restauració i consolidació en dos dels poblats de titularitat pública més importants de l’illa: Torre d’en Galmés i Trepucó.

En el cas de Torre d’en Galmés, el projecte planteja

l’excavació del talaiot central del poblat i de les estruc tures annexes a aquest. Posteriorment, es restauraran i consolidaran les estructures excavades de cara a la seva inclusió en el recorregut interior de visita del jaciment. El pressupost d’aquest projecte és de 450.000 euros.

Pel que fa a Trepucó, s’intervendrà en el sector oest del poblat, on hi ha un talaiot, un bastió de la muralla i una zona domèstica. Aquest espai ja va ser objecte d’una in tervenció arqueològica als anys vuitanta del segle passat per part del Museu de Menorca. Ara es proposa com pletar l’excavació, restaurar i consolidar les estructures d’hàbitat, i museïtzar la zona per incorporar-la al circuït de visita del jaciment. Aquest projecte té un pressupost de 550.000 euros.

Mil persones vibren en el segon concert Treu la Llengua

La segona edició del concert Treu la Llengua va con centrar a Sa Vinyeta de Ciutadella mil persones que van gaudir de les actuacions de Suc i Sopes, Rudymentari i Pèl de Gall. De fet, les entrades, gratuïtes però amb afo rament limitat, es van exhaurir setmanes abans.

Els concerts, celebrats aquest estiu a totes les Illes Ba lears, són una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Govern balear organitzada conjuntament amb institucions i entitats de cada illa. En el cas de Me norca, hi han col·laborat el Consell Insular de Menorca, l’Ajuntament de Ciutadella i l’associació Més que Música,

formada per un grup de joves de Ciutadella amb ganes d’obrir noves oportunitats per a la música i altres vessants culturals.

L’objectiu d’aquests concerts és apropar la llengua ca talana a la gent jove en un entorn de lleure i valoritzar la música en català. La programació s’ha fet també amb la voluntat de promoure la música feta a les Illes Balears i afavorir l’intercanvi musical i la mobilitat entre illes dels grups locals. Així, a Mallorca van actuar Amulet, Reïna, Es carràs i Plan-et; a Formentera hi va anar l’artista menorquí Rudymentari, i a Eivissa O-Erra i Rels

La quarta edició de Literanit versa sobre mites, llegendes i rondalles

Com a part del programa de foment de la lectura Literanit que organitza la Fundació Francesc de B. Moll a les Illes Balears i que, a Menorca, compta amb la col·laboració del Departament de Cultura del Consell Insular, dia 29 de setembre va tenir lloc al Cercle Artístic de Ciutadella una sessió de lectures a càrrec dels escriptors menor quins Isoune Arriarán, Pau Faner, Carles Merdadal i Anna M. Ticoulat. La forta pluja que queia no va impedir que un grup de persones acudissin a escoltar els quatre autors. Poesia i narrativa que, en part, feren referència al fil con ductor que proposava el programa de Literanit: els mites, les llegendes i les rondalles. L’acte va ser presentat per Pere Gomila, que reivindicà el paper imprescindible de la lectura i feu una crida al suport i la difusió dels autors menorquins i de la resta de les terres de parla catalana.

Foto: Xavier Marquès

Set llibreries participen a la «Fira del llibre en català» a Maó

La plaça Constitució de Maó acollirà enguany la XVII Fira del Llibre en Català durant dos dies, amb un programa complet de presentacions, contacontes, converses literà ries i altres actes. Començarà divendres 14 a les 10 h amb un pregó a càrrec dels alumnes de l’IES Cap de Llevant i fins a les 13 h hi haurà visites escolars i la dinamització educativa: «Converses amb l’escriptor Ponç Pons».

El capvespre les activitats començaran a les 17.15 h amb un contacontes (a càrrec de Betateatre), una xerrada amb motiu dels 60è aniversari de la culminació del Diccionari Alcover-Moll (Institució Francesc de Borja Moll),; la final insular del concurs «Carta en terra...» i una conversa entre Gabriel Ensenyat i Nel Martí amb motiu de l’Any Fuster.

Dissabte, a partir de les 10.30 h hi haurà interpretació de les rondalles guanyadores del XIX Premi Francesc de Borja Moll, un vermut literari amb membres de l’AELC i la final del concurs de lletrejar paraules «Lletres i mots». I a partir de les 17.30 h contacontes; presentació de les reedicions de les novel·les de Maite Salord L’alè de les cendres i El país de l’altra riba, i conversa entre l’autora i Maria Escales; presentació del llibre Tres desitjos abans de morir, d’Espartac Peran, i dramatització dels Contes menorquins, de Pau Faner. Hi participen Llibreria Pau, Lli breria Catalana, Llibreria Sa Catòlica, Juguettos, Llibreria Jocs, Sa Llibreria, i Xalallibres, i entre tota la gent que compri un llibre se sortejarà una bicicleta elèctrica.

En aquesta fira es vol tenir un record especial per a Joan F. López Casasnovas, així que hi haurà un llibre d’homenatge en el qual tothom podrà escriure la seva dedicatòria. També la Biblioteca Pública de Maó dedicarà els centres d’interès a López Casasnovas i a Joan Fuster.

FIRA

LLIBRE

La Menorca Talaiòtica com a font d’inspiració

El fotògraf menorquí Carlos Permuy (Maó, 1972) s’ha inspirat en la Menorca Talaiòtica per publicar un recull d’imatges sota el títol Deus ex petra. El llibre d’aquest «déu que davalla de la pedra» es va presentar al Consell Insular de Menorca amb la presència del vicepresident i conseller de Cultura del CIM, Miquel Àngel Maria. En ell, Permuy ha volgut captar l’empremta espiritual dels nos tres avantpassats prehistòrics a través de 102 fotografies en blanc i negre de monuments talaiòtics, acompanyades pels poemes de Pons Ponç, Llúcia Palliser, Pere Gomila i Damià Rotger. El pròleg corre a càrrec de l’arqueòleg Antoni Ferrer. Durant dos anys, el fotògraf ha recorregut els diferents jaciments de l’illa per completar aquest pro

jecte. Cada capítol comença amb simbologia real trobada arreu de Menorca i amb quatre haikus dels quatre poetes menorquins. El Departament de Cultura ha adquirit 50 exemplars de que es distribuiran entre les biblioteques públiques de Menorca.

La glosa aspira a ser bé d’interès cultural immaterial

Des del segle xvii hi ha constància de l’existència de la glosa a Menorca, una manifestació cultural que ha ar ribat fins a l’actualitat adaptada als nous temps. Com a element viu del patrimoni cultural de l’illa, aquesta llarga tradició d’explicar històries improvisades es convertirà en bé d’interès cultural immaterial de Menorca (BICIM). El Consell Insular de Menorca, a través del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, incoà el passat juliol l’expedient de declaració de la glosa menorquina com a BICIM, que s’aprovarà de manera definitiva després d’un període d’exposició pública. A punt de desaparèixer en la primera meitat del segle xx, la tenacitat d’un grup de glosadors, encapçalats pel mestre glosador Miquel Ametller a través de l’associació Soca de Mots, va acon seguir que aquesta arrelada tradició es mantengui avui més viva que mai.

Una nova generació de glosadors i sonadors ha trobat temàtiques i tonades renovades amb les quals garantir la salvaguarda de la glosa menorquina. Amb un ritme assossegat, però transcendent, el glosat solia desenvo lupar-se en moments de celebració col·lectiva, com el final de les porquejades o reunions familiars; tot i que actualment es manté viu en altres àmbits com festes de poble, trobades d’amics, sessions públiques en algun bar, etc. Hi ha tants tipus de gloses com glosadors, ja que cadascú dona el seu to particular a la melodia, encara que aquesta sol seguir sempre la mateixa estructura i va acompanyada d’una melodia de guitarra anomenada ses porgueres

La glosa, tant la improvisada i cantada com l’escrita, es converteix així en el tercer BICIM, després de la tècnica de construcció de la paret seca i la vela llatina.

Trobada de geganters a Maó, un símbol de les festes a Menorca

Imprescindibles en les festes del llevant de Menorca, els gegants i les seves cercaviles aporten diversió i alegria als actes festius. En Kikus i na Kika, l’Avi Perico i s’Àvia Aguedet, en Toni es Saig i na Tònia de la Sala... són alguns dels noms propis dels gegants que van assistir a la troba da de colles geganteres de Menorca que es va celebrar a Maó el setembre passat. Un esdeveniment amb el qual es pretenia reivindicar el valor cultural que tenen aquests protagonists de les festes i, també, tota la feina que hi ha al darrere. Aquesta plantada de gegants va ser aprofitada per la Colla de Geganters de Llucmaçanes per presentar la seva nova incorporació, un nou gegant que aspira a convertir-se en emblema de les festes de Menorca. Es tracta d’una figura inspirada en Bartomeu Deyá, en Dine ro, que va fer de fabioler a diferents pobles de l’illa durant més de cinquanta anys. Per realitzar aquesta escultura, la colla de Llucmaçanes va comptar amb la col·laboració de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca i dels alumnes de primà ria de l’escola Sant Josep de Maó. Una manera d’apropar als més joves una figura que relaciona diversos elements

del patrimoni immaterial de Menorca, com són les festes populars, les tonades de fabiol i tambor i el ball des còssil. Segons Víctor Pons, de la Colla d’Amics i Geganters de Llucmaçanes, i un dels autors de la nova figura, «els ge gants contribueixen a donar valor al patrimoni immaterial de Menorca. Han passat a tenir nom propi: no són figures inertes, s’han convertit en símbols de la festa».

Un estiu d’activitats sobre

gust de Menorca»

En el marc de l’exposició temporal «El gust de Menorca», un homenatge a la gastronomia illenca des del seu vessant més històric i antropològic, el Museu de Menorca ha organitzat aquest estiu tot un seguit d’activitats com plementàries. A part de les visites comentades a l’exposició, que s’han fet setmanalment entre juliol i setembre, i algunes visites teatralitzades, hi ha hagut una sessió de glosat entorn de la gastronomia menorquina, amb Zès Coll, Marc Barceló, Annabel Villalonga i el sonador Àngel Orfila (i les pautes de Miquel Truyol). Dues visites temàtiques a l’exposició han acabat amb un petit refrigeri, la primera centrada en «És temps d’estivada” i la segona en la «Taula de convidar’» Com a experiències gastronòmiques també hi ha hagut dues visites comentades amb demostració i sopar al Museu a càrrec de la xef Bàrbara Lluch i dues berenetes vora la mar (as Grau i a Santandria) a base de coques salades i dolces, vi de Menorca i cervesa talaiòtica.

Foto: Víctor Pons

Foto: Museu de Menorca

SALA ALBERT CAMUS

UN ESPAI POLIVALENT

És l’epicentre cultural de Sant Lluís i un dels grans dinamitzadors de la creació artística. L’espai aposta per una programació innovadora i puntera, que permeti gaudir d’una gran varietat d’espectacles, a la vegada que ofereix les seves instal·lacions a les entitats municipals i també a les companyies i els artistes que vulguin engendrar les seves obres. És també un referent en sostenibilitat i impulsor del concepte de Cultura Sostenible.

INAUGURADA

el 2014. Ocupa l’espai de l’antic ‘Teatre Nou’, obert el

NOVA ETAPA

L’Ajuntament de Sant Lluís compra l’edifici el 2011 per edificar-hi un nou espai cultural.

1.7 M

INVERSIÓ

Es van invertir en el nou immoble, disseny dels arquitectes Joan J. Gomila i Domènec Enrich.

PREMI NOBEL

El Nobel Albert Camus, net d’una santlluïsera, dona nom a la sala.

x 2

QUIN BORINOT!

La façana està decorada amb exemples del paisatge sonor de Sant Lluís.

DOS ESPAIS

L’edifici compta amb dues sales. La Sala 1 és per a exhibició, i la Sala 2 per a formació i ús d’entitats.

SOSTENIBLE

Va ser el primer equipament cultural de rebre la marca Menorca Reserva de Biosfera

SEU

És la seu de l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca.

PROGRAMACIÓ

1910 26.000

Residències artístiques i esdeveniments formen una activitat cultural estable

ESPECTADORS

han passat per la Sala 1 des de la seva obertura per presenciar algun acte.

PREMIS

Des del 2017 acull els Premis & Trobades Mediterranis Albert Camus.

CULTURA SOSTENIBLE

Aposta per la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la cura del medi ambient, model exportat arreu de les Balears.

Fotografies: David Arquimbau Sintes

A LA RECERCA DE L’ÚS DE L’ESPAI AL LLARG DEL TEMPS

Una nova campanya d’excavació a Torre d’en Galmés ha tret a la llum dues cases medievals andalusines, una d’elles construïda sobre una estructura talaiòtica. Això ha permès dibuixar millor l’alqueria medieval del poblat i definir com eren les cases dels habitants entre els segles XII i XIII. Els edificis i el material superposat de diferents cultures demostra, una vegada més, la riquesa d’un jaciment tan espectacular com aquest, ocupat, abandonat i reutilitzat al llarg de més de tres mil anys.

L’equip de MAP (Menorca Archaeo logical Project), sota la direcció de professors de la Boston University i SUNY Brockport, Estats Units, ha dut a terme una nova campanya d’excavació al jaciment de Torre d’en Galmés, Alaior. Durant gairebé dues dècades, aquest equip, liderat per Amalia Pérez-Juez, Alexander Smith i Paul Goldberg, ha cercat de desxifrar l’entramat arquitectònic i urbanístic de les diferents ocupacions que ha tingut el jaciment. Les cultures talaiòtica, romana i andalusina han anat deixant la seva empremta al poblat, construint, transformant, adaptant i reconstruint edificis i espais oberts segons llurs necessitats i patrons identitaris. Cadascuna d’aquestes cultures ha emprat di ferents eines, recipients o matèries primeres per aixecar les cases, cultivar els camps, pre parar el menjar i tenir cura del bestiar.

La campanya de 2022 ha estat una de les més fructíferes dels darrers anys. En primer lloc, perquè després de la pandèmia s’ha po gut tornar a comptar amb tots els professi onals i alumnes de diferents disciplines que no havien pogut arribar a Menorca els estius passats. Això ha fet més fàcil tornar a investi gar tot el registre arqueològic in situ: ceràmica, llavors, carbons, metalls, fauna, etc.

En segon lloc, l’excavació de dues estruc tures andalusines ha permès dibuixar millor l’alqueria medieval de Torre d’en Galmés, així com definir com eren les cases dels habitants entre els segles xii i xiii. Les cases medievals s’organitzen al voltant d’un pati on es fan acti vitats domèstiques. A aquest pati s’obren dos o tres edificis rectangulars d’uns 24 m2, encara que algunes zones de rebost o emmagatze matge són més petites. Les habitacions tenen

Text: Amalia Pérez-Juez Gil (Boston University i IME) i Alexander J. Smith (SUNY Brockport) Fotografies: Equip MAP - Menorca Archaeological Project (Instagram @maproject360)

2.

1. Part de l’equip a l’estructura SPU 7. En primer terme, una olla talaiòtica que va aparèixer davall els nivells medievals.

2. L’estructura SPU 6, orientada a l’est i oberta a un pati medieval. En la imatge es veu el terra de calç, els murs exteriors i una cisterna que pertany a una altra casa medieval o una zona de pas.

1.

les parets interiors emblanquinades i estan cobertes amb teules. L’estructura SPU 6, molt propera a les ja estudiades en anys anteriors, s’ha excavat gairebé íntegrament. Es tracta d’una cuina, orientada a l’est, amb un terra de calç molt ben preservat i una llar de foc a l’in terior. A hores d’ara s’està analitzant la cultura material i la fauna recuperada en aquest àm bit. Forma part d’una unitat domèstica que es complementa amb dues estructures al nord, formant una L que es tanca amb un pati.

La segona estructura on s’ha intervingut és la denominada SPU 7. De nou està orientada a l’est i s’obre damunt un pati exterior que ar ticula la resta de les habitacions. El més inte ressant d’aquesta unitat és que es va construir

sobre una estructura post-talaiòtica. Davall un nivell de gairebé un metre d’ocupació me dieval, es conserva un cercle amb abundant ceràmica dels segles iv-ii aC: àmfores púni ques, olles i una copa amb cartel·la del talaiòtic final. Tota aquesta informació ens serveix per conèixer millor la modificació del jaciment de Torre d’en Galmés, els patrons culturals que van servir per utilitzar el lloc i les necessitats de cadascuna de les cultures.

En la campanya de 2022 s’ha fet la flotació del sediment de totes les unitats estratigrà fiques per poder recuperar llavors, carbons i altres microrestes. Aquest treball ha estat di rigit per la Dra. Kathleen Forste de la Boston University. D’altra banda, s’ha donat continuïtat

3. L’estructura SPU 6, on s’observa l’embelliment dels murs interiors i el terra de calç.

4 i 5. Flotació del sediment de totes les unitats estratigràfiques i assecat dels carbons i les llavors que s’han recuperat.

6. Estructura medieval SPU 7, construïda damunt les restes d’un habitatge posttalaiòtic els murs del qual s’observen a la imatge.

7. Una de les àmfores púniques recuperades sota la casa medieval SPU 7. El cercle posttalaiòtic havia estat anivellat per construir el sòl de l’habitatge andalusí.

a la tasca d’identificació d’estructures a fi de saber quantes famílies la van ocupar i com van reutilitzar el que havien de ser les ruïnes del jaciment talaiòtic. Tota aquesta feina la du a terme l’equip d’Alexander Smith i els seus es tudiants de màster Emma Wagner i Dillion Car twright. La micromorfologia de sòls ha anat a càrrec del Dr. Paul Goldberg, que ha pres mos tres de diferents estructures de combustió, així com d’elements constructius. Altres estudiants de màster i doctorat també han participat en la campanya amb les seves respectives especi alitats, com són Guillem Castellsagué i Isabel Molina, sota la supervisió de la professora de la UAB Helena Kirchner. La resta de l’equip ha estat format per grans professionals en cada

camp: José Manuel Galán (CSIC), Bruno Parés, Jaume Deyà i els voluntaris Anastasia Nikolis i Miguel Galatas.

En resum, la seqüència estratigràfica dels edificis estudiats i el material superposat de diferents cultures demostra una vegada més la riquesa d’un jaciment tan espectacular i únic com Torre d’en Galmés, ocupat, abandonat i reutilitzat al llarg de més de tres mil anys .

Aquesta campanya ha estat finançada per les universitats americanes respectives —BU i SUNY Brockport—, el Consell Insular de Me norca, ASOR American School of Overseas Re search i la companyia d’energies renovables Q-Energy. A tots ells, el nostre agraïment més profund pel finançament obtingut.

NOVETATS A L’ÀREA DE LA PORTA EN COLZE DEL POBLAT DE SON CATLAR

La cinquena campanya d’excavacions arqueològiques del projecte Modular al poblat talaiòtic de Son Catlar (Ciutadella), duta a terme aquest passat juliol, novament ha centrat els seus esforços a l’àrea de la porta en colze, descoberta el 2017. Una vegada excavades la part exterior i la zona d’accés, es va plantejar una nova intervenció en extensió, aquesta vegada a la zona interior del poblat.

Text: Fernando Prados, Helena Jiménez i Majo León Fotografies: Bruno Parés

Durant la campanya del 2021, en aquest indret es va descobrir un depòsit de materials d’època romana republicana molt peculiar, que relacionam amb un sege llat ritual de l’accés de la porta en colze i que creim que va tenir lloc després de la conques ta romana del poblat. Els materials recuperats d’aquest depòsit (ceràmiques, armes, instru mental quirúrgic, etc.) permeten situar cronolò gicament aquesta acció a finals del segle II aC o en les primeres dècades del segle i aC. Així, en la darrera campanya d’aquest passat mes de juliol es va ampliar el sector de l’excavació intramurs, la qual cosa va permetre localitzar importants estructures adjacents al sistema d’accés de la porta en colze erigides en el ma teix moment que la porta; és a dir, a finals del segle iii aC, durant la Segona Guerra Púnica.

Al sud de la porta en colze s’ha documentat un espai rectangular que podria haver tingut una funció possiblement militar, pel lloc on es troba i la seva relació amb la porta. L’extensió de l’àrea d’excavació i la dificultat d’aquesta, ja que implicava la necessitat de retirar els diferents i successius enderrocs de la mura lla, no ha permès a l’equip arribar als nivells fundacionals del sector, de manera que s’ha deixat part de l’estratigrafia sense excavar. Tot i així, hem pogut observar que aquest espai, possible caserna, es troba situada de manera perpendicular a la porta, i els murs que la con formen estan lligats entre ells formant part del mateix complex defensiu representat per la porta en colze. Així, aquesta unitat formada per la porta en colze i la caserna es dibuixen com els primers testimonis d’urbanisme trobats al

poblat de Son Catlar, ja que des de la porta parteixen dos carrers perfectament orientats, un en direcció est i l’altre en direcció sud.

Aquesta habitació rectangular o caserna, i part del carrer orientat en direcció sud, varen ser reutilitzats poc després de la seva cons trucció, datada en el segle iii aC. La caserna presenta els seus dos accessos (portes) tapi ats de manera intencional amb pedres. Sem bla que la caserna va ser reutilitzada en èpo ca romana com a hàbitat i que es va adaptar la muralla a aquest nou ús de l’espai refor çant-la a partir de contraforts i bancs adossats a ella. A l’interior d’aquesta nova casa romana l’equip ha pogut documentar un forn adossat a la cara interna de la muralla, un paviment de terra batuda i un revestiment blanquinós d’arena i calç que recobria totes les parets de l’estança. Els materials arqueològics que es recuperaren de l’habitació (fragments de ceràmica comuna romana, de terra sigil·lada itàlica, de terra sigil·lada hispànica, fragments de llumetes, pondera de teler, etc.) ens n’in diquen l’ús domèstic.

Per altra banda, els dos carrers sols s’han in tervingut de manera parcial. Pel que fa al car rer en direcció sud, sobre ell s’ha documentat una estructura de mur en forma de falca, que podria haver funcionat com a contrafort i que es recolza en el mur perimetral de la caserna.

1. Fotografia de la zona excavada durant el 2022.

2. Jornada de portes obertes al jaciment per explicar les novetats de la campanya.

A la vegada, es va poder documentar un petit forn o fleca edificat sobre una base de tovots i amb un alçat construït amb fragments d’àm fora que es conserva pràcticament sencer i es troba adossat al mur com a contrafort. L’ex cavació d’aquesta zona del carrer en direcció sud no s’ha pogut acabar. Tot i així, les restes documentades ens permeten entreveure que aquesta àrea del carrer també fou transforma da en un o diversos espais domèstics d’època romana altimperial, com sembla que va passar amb la caserna.

En aquest sentit, consideram molt rellevant que, a falta d’un estudi més detallat de totes les troballes, no s’hagin documentat materials que es puguin datar, cronològicament, més enllà del segle I de la nostra era.

Ball popular: jotes i fandangos!

La música i el ball popular són manifestacions festives de la cultura d’un poble. A Menorca tenim el nostre ball de fandango que ha acompanyat durant molts anys trobades familiars, amb amics, actes i festes públiques.

Les imatges que us proposam volen ser una mostra d’aquesta diversitat: les ballades populars, festes a casa (típiques en les porquejades d’antany), les ac tuacions a diferents festivals i en festes populars (com les festes de poble, acompanyant les carrosses...) o animant mercats i fires, la participació d’infants i joves en els grups i a les escoles, o les trobades de ball i els intercanvis de grups folklòrics de dins i fora de la nostra illa. Sigui en el moment que sigui, els balls, les cançons i músiques i els vestits tradicionals són i han estat mostra de la festa i la cultura de Menorca.

Hem triat aquestes imatges de ball, també, per posar el nostre granet d’arena a l’adhesió del Consell Insular de Menorca a la candidatura de la Jota per ser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat (https://www.ipcime. cat/noticies/793). Les nostres fotografies mostren el passat, però som cons cients que la jota és un ball tradicional ben viu a tot Menorca, gràcies sobretot a la feina dels grups de la nostra illa i de la Federació Menorquina de Grups Folklòrics (Femefolk).

DES DE L’ARXIU D’IMATGE I

SO DE MENORCA demanam la vostra col·laboració. Si teniu alguna informació sobre aquestes fotografies o qualsevol altra imatge que pugueu veure en les nostres xarxes socials o en el catàleg en línia (http://pandora. aism.cat/) ens la podeu fer arribar per correu electrònic (arxiuimatgeiso@ cime.es) o per telèfon 971 358 104; així podrem tenir un Arxiu més complet. Moltes gràcies! http://pandora.aism.cat/ arxiuimatgeiso@cime.es Tel. 971 358 104,

L’orgull de ser fabioler

El paper del fabioler està indissolublement unit a les festes dels pobles de Menorca. Amb la seva petita flauta elaborada amb canya, llenya de pomera o d’ametler, entre altres materials, les tonades que interpreten desperten senti ments molt arrelats. Cada fabiol i cada fabioler o fabiolera tenen unes caracterís tiques pròpies que els fan únics. Del seu antic paper al capdavant de les tropes per encoratjar als soldats, la figura del fabioler ha evolucionat fins convertir-se en l’encarregat d’anunciar el pas de la comitiva i d’avisar els membres de la colcada de l’inici dels actes que conformen la festa. Com que no estan integrats en les juntes de caixers, la seva funció esdevé una mica més solitària, motiu pel qual es van reunir a Ferreries en la tercera Trobada de Fabiolers i Fabioleres, coincidint amb la celebració de les festes de Sant Bartomeu i amb l’exposició dedicada a aquesta figura que es va organitzar com a part del programa de festes.

En aquest acte es van compartir experiències, curiositats i les diferències que hi ha entre les tonades que s’interpreten als diferents pobles de l’illa. Onze fa biolers i fabioleres i onze tonades diferents van ressonar dins els murs de l’es glésia del poble. «Ser fabioler és un orgull, un regal», en paraules de Sílvia Pons Martí, una de les fabioleres actuals de Ferreries i coorganitzadora de la trobada. Besneta de fabioler, na Sílvia va destacar la riquesa que suposen les diferències entre pobles, ja sigui en els materials emprats per elaborar el fabiol com en el to amb el qual s’interpreten les melodies. La trobada va servir també per retre un merescut homenatge a Llorenç Moll Pons, conegut com en Caldano, que durant trenta-tres anys fou el fabioler de Sant Bartomeu.

LES TONADES DE FABIOL FORMEN PART DE L’INVENTARI del Patrimoni

Immaterial de Menorca. El toc de tambor i fabiol se sona només a les festes

Sant

de Ciutadella.

de

les tonades principals

1. Fabiolers i fabioleres de diferents pobles es van reunir per Sant Bartomeu, coincidint amb l’exposició dedicada a aquesta figura.

2. Els tres fabiolers de Ferreries van mostrar les tonades del poble. Fotos Paco Sturla / Diari Menorca.

MENORCA CELEBRA EL 60È ANIVERSARI DE L’ACABAMENT DE L’ALCOVER-MOLL

Concursos, conferències i un Plec de Lectura són algunes de les iniciatives que han servit per commemorar l’efemèride al llarg del 2022

Text: Antoni Vallejo Ripoll

Fotografies: David Arquimbau Sintes

Enguany es compleixen seixanta anys de la publicació del darrer volum del Diccionari català-valencià-balear, l’obra més rellevant del manacorí Antoni Maria Alcover i del seu principal col·laborador, el ciutadellenc Francesc de Borja Moll.

Per celebrar aquesta efemèride, durant el 2022 s’ha desplegat un ampli programa d’actes impulsat des de la Institució Moll, al qual s’han afegit nombrosos municipis i entitats. La celebració va començar amb la instal·lació d’una placa al port de Palma, el mes de desembre de 2021, en record del centenari de la Gran Eixida, el llarg viatge que Alcover i Moll van emprendre pels territoris de parla catala na durant l’any 1921 per tal de recollir paraules i expressions que després van recopilar al DCVB.

L’Alcover-Moll, com es coneix popularment l’obra, es va elaborar al llarg de la primera meitat del segle xx gràcies a la feina de molts col·laboradors i a partir del buidatge de textos antics i del treball de camp. El resultat és un dic cionari descriptiu i etimològic que recull la riquesa lèxica de la llengua catalana. Es va publicar en un total de deu volums, que inclouen més de 160.000 articles, i avui dia és una font d’estudi important per als lingüistes i una obra

de fàcil consulta per al públic general gràcies a la seva versió digital.

Precisament, per millorar l’accessibilitat de l’Alcover-Moll, i coincidint amb els seixanta anys de la seva culminació, s’ha iniciat una nova digitalització i marcatge del diccionari, dirigida per Pilar Perea, catedràtica de la UB i vicepresiden ta de la Institució Moll, que compta amb la col·laboració dels departaments de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya. La nova versió digital permetrà posar a l’abast dels usuaris tot el potencial de consulta del DCVB.

PLEC DE LECTURA

En el marc d’aquesta celebració, el Consell Insular de Me norca ha editat un Plec de Lectura, el número 51, dedicat al Diccionari català-valencià-balear . El Plec compta amb textos de la filòloga Margarida Cursach Seguí, en els quals repassa la trajectòria dels seus creadors. També s’explica la importància de l’obra i el seu caràcter emblemàtic en l’àmbit de la lexicografia i la lingüística catalanes, així com el seu procés de redacció. A més, inclou una petita mostra de paraules recollides al DCVB, relacionades amb una selec

Els 10 volums del diccionari inclouen més de 160.000 articles que recullen la riquesa lèxica de la llengua catalana

concurs

ció de fotografies de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM, i ofereix la possibilitat de participar en un concurs a través d’un codi QR.

PROGRAMA D’ACTIVITATS

A banda del Plec de Lectura, la Xarxa de Biblioteques de Menorca i el Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cul tural Immaterial del Consell Insular de Menorca han orga nitzat el concurs «Carta en terra...», la primera fase del qual s’ha dut a terme al llarg del mes de setembre a les bibli oteques de l’illa. Durant les proves, els participants havien de relacionar mots i expressions del DCVB amb les seves definicions. Ara, els millors de cada biblioteca es veuran les cares a la gran final, que tindrà lloc el 14 d’octubre, a les 19 hores, a la Fira del Llibre en Català, que enguany se celebra a Maó. Els finalistes de cada biblioteca rebran un val de 30 euros per gastar a la Fira i el guanyador absolut s’endurà una experiència sorpresa per a dues persones.

La Regidoria de Política Lingüística de l’Ajuntament de Maó també s’ha sumat als actes de la celebració amb un programa que va començar amb la conferència «La història del Diccionari Alcover-Moll seixanta anys després», que va tenir lloc el passat mes d’abril a càrrec de Pilar Perea. A més, amb la intenció ‘‘d’apropar la llengua i el DCVB a les persones més joves, durant el mes de maig es va celebrar el sorteig «Entre paraules», a través d’Instagram.

La propera cita serà el 8 d’octubre, quan es durà a ter me la jornada denominada «Activitats populars al carrer: celebrem el Diccionari!», que es desenvoluparà a la zona del carrer de Borja Moll de Maó. La jornada comptarà amb activitats de dinamització per a infants i música en directe, i tot amb l’objectiu que el DCVB i la llengua surtin al carrer.

Finalment, i per tancar el cicle d’actes, el mes de novem bre la filòloga Fina Salord pronunciarà una conferència que versarà sobre la relació entre Francesc de Borja Moll i Joan Hernández Mora.

4. Tot i que a part de la versió en paper també es pot consultar en línia, enguany s’inicia una nova digitalització i marcatge del diccionari

MÉS DE CINQUANTA PLECS DE LECTURA

Els Plecs de Lectura van néixer l’any 2017 i ja han superat la fita dels cinquanta números publicats. Es tracta d’una iniciativa de la Biblioteca Pública de Maó i la Xarxa de Biblioteques de Menorca, que compta amb la col·laboració del Museu de Menorca, l’Institut Menorquí d’Estudis i el Consell de Menorca. Cada plec està dedicat a un autor o una obra, i consta d’un text que s’acompanya amb reproduccions d’obres d’art o fotografies. Els Plecs apareixen amb periodicitat bimestral i es distribueixen a les biblioteques i a nombrosos punts de l’illa. Els Plecs de Lectura van ser ideats per l’anterior director de la Biblioteca Pública de Maó, Francesc Florit Nin, que es va inspirar en iniciatives semblants de diverses ciutats europees consistents a regalar textos curts en el transport públic perquè la gent pugui llegir durant els trajectes. A partir d’aquí, va adaptar la idea a Menorca i amplià els punts de distribució per tal d’arribar a un públic més extens i apostant per la divulgació de l’obra d’autors i autores menorquins, actuals i del passat.

El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, es mostra molt satisfet amb l’èxit de la iniciativa: «Arribar als cinquanta números és una molt bona notícia i vol dir que és un projecte que ha aguantat. Sempre es pot revisar a partir de la valoració de la recepció que en fa el públic lector, però el projecte funciona i des del Consell tenim clar que el volem continuar».

5. Els Plecs, que van néixer el 2017, es distribueixen amb periodicitat bimestral per les biblioteques i altres punts de l’illa

6. Diversos Plecs de Lectura.

EL DOCUMENTAL TALAIÒTIC, A LA WEB I A DOS FESTIVALS

El documental complet Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular, ja es troba disponible a la pàgina web de la candidatura. Com a projecte transversal i inclusiu que és la Menorca Talaiòtica, el migmetratge està penjat en versió subtitulada en català, castellà i anglès, i també en llengua de signes, perquè tota la ciutadania pugui gaudir d’aquest viatge a través de la civilització talaiòtica, encara present en cada paisatge de la nostra illa. L’adaptació a la llengua de signes ha estat possible gràcies al personal i el voluntariat d’ASSORME (Associació de Persones Sor des de Menorca) i a la col·laboració del Servei d’Atenció a Persones Sordes de la Fundació per a Persones amb Discapacitat de Menorca.

Per altra banda, el documental augmenta el seu ressò internacional amb la participació, aquesta tardor, en dos prestigiosos festivals de cinema d’arqueologia: l’Interna tional Archaeology Film Festival (MFAF), que se celebrarà del 10 al 12 de novembre a Split, Croàcia; i el XXII Festival Internacional de Cine Arqueológico del Bidasoa (FICAB), del 14 al 19 de novembre a Irun, País Basc.

Competirà per un dels tres premis que atorgarà el ju rat d’experts de la setena edició del MFAF i pel premi del públic. Manu Balaguer, director del documental, serà el representant del Consell Insular de Menorca a Croàcia. En el cas del FICAB d’Irun, el documental de Menorca Talaiò tica optarà a quatre premis: el Gran Premi del Festival, el premi Especial del Públic, el premi Arkeolan a la divulgació científica, i el premi Secció Educativa.

El premi Sant Antoni a IB3

Fruit de la col·laboració entre el Departament de Cultura del Consell Insular i IB3 Televisió, la televisió autonòmica ha emès el documental El Premi Sant Antoni, tornant de l’oblit. Es tracta d’una producció de Magda Timoner que complementa l’exposició «El Sant Antoni: 17 anys del Pre mi de Pintura de Menorca, 1991-2007», organitzada pel Departament de Cultura i comissariada per Juan Elorduy i Tomeu Sánchez.

Renovat el conveni de bones pràctiques en arts visuals

El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Mi quel Àngel Maria, i el president de l’Associació d’Artis tes Visuals de les Illes Balears (AAVIB), Àlex Ceball, han presentat la renovació del conveni de col·laboració en tre ambdues parts per al compliment del Codi de bones pràctiques en les arts visuals per un període de quatre anys més. L’objectiu és garantir el compliment del Codi de bones pràctiques proposat per l’AAVIB, el qual s’ha obligat a assumir i complir el Consell en tots els projectes que organitzi o produeixi, sempre que tenguin una incidència en l’escena de les arts visuals i en el foment de l’activitat cultural i artística de l’illa.

LECTURA FÀCIL PER AL LLIBRE DE TORRE D’EN GALMÉS

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular publica una adaptació a lectura fàcil del llibre Torre d’en Galmés. Control del territori a la Menorca prehistòrica (Col·lecció Sitjot, 1). L’adaptació a lectura fàcil l’ha fet Elisabet Serra (Associació Lectura Fàcil), seguint les directrius internacionals de l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) i d’Inclusion Europe sobre el llenguatge, el contingut i la forma, amb l’objectiu de facilitar-ne la comprensió

Així, es tracta d’una actualització del llibre del mateix títol que va publicar el Consell Insular de Menorca l’any 2007 i que, actualitzat després a càrrec dels autors, els arque òlegs Carmen Lara, Joaquim Pons, Gustau Juan i Antoni Ferrer, va inaugurar la col·lecció Sitjot l’any 2018.

La col·lecció Sitjot està formada per altres títols com La naveta des Tudons. Monuments i ritus funeraris durant el bronze final a Menorca (Simón Gornés); Que la terra et si gui lleu. Una història de la mort a Menorca (Elena Sintes i María José León); Promontoris i murades. Els assentaments costaners de l’edat del bronze a Mallorca i Menorca (Mont serrat Anglada, María José León, Damià Ramis i Magdalena Salas); Torralba d’en Salort. Els recintes de taula, santuaris de l’edat del ferro a Menorca (Cristina Bravo i Irene Riuda vets), i Coneix el passat de Menorca amb na Laia i en Tau (Andreu Torres).

Nou termini per al dolç talaiòtic

El concurs «El dolç talaiòtic», organitzat conjuntament per l’Asociación Profesional de Pastelería, Panadería y Afines de Menorca (APAME) i el Consell Insular de Menorca, amplia el seu període d’inscripcions fins al 31 d’octubre a mitjanit. El certamen per a la creació d’unes postres inspirades en la Menorca Talaiòtica és una més de les accions inclo ses en el Pla de Comunicació de MT, amb la finalitat que tant residents com visitants puguin vincular i identificar el dolç guanyador amb la candidatura. El lliurament de pre mis tindrà lloc el 19 de novembre en el Museu de Menorca.

L’illa a la National Geographic

L’interès per la Menorca Talaiòtica a escala internacio nal continua augmentant, com ho demostra la publica ció d’un article sobre la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO en l’edició digital de National Geographic Aquest article és una versió del reportatge publicat al número d’abril de l’edició espanyola de la mateixa cap çalera, en què la candidatura menorquina va ocupar la portada i un reportatge interior de vint pàgines. Aques ta publicació, feta per iniciativa de National Geographic contribuirà sens dubte a la difusió de la candidatura a tot el món.

EL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL TAMBÉ REP AJUTS

El Consell Insular de Menorca ha atorgat ajuts per un im port total de 250.000 euros per fomentar accions per millo rar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric, en una convocatòria que enguany ha inclòs per primera vegada una línia més a les cinc habituals destina da al patrimoni cultural immaterial.

I és que el Consell, que a través del Departament de Cul tura, Educació, Joventut i Esports, amb la col·laboració de l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, desplega des de l’any 2017 el Pla d’acció per a l’elaboració de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Menorca (Ipcime), assumeix així també el deure que té, com a administració pública, de fomentar a través de línies d’actuació i ajudes específiques el coneixement de les diferents manifestacions culturals immaterials pròpi es de Menorca i d’assegurar-ne la pervivència en el futur, com preveu la Llei 18/2019 de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

D’aquesta manera, pel que fa a la línia 1 (Restauraci ons de béns del patrimoni històric) s’han concedit 7 ajuts per un valor total de 60.000 €; en la línia 2 (Intervenci ons arqueològiques i paleontològiques) han estat 11 els ajuts concedits, per un import de 124.678,05 €; en la línia 5 (Investigacions de tipus històric) s’han atès 8 sol·licituds amb un import total de 36.550 €; en la línia 4 (Publicacions científiques) s’han atorgat 4 ajuts per valor total de 6.000 €; en la línia 5 (Organització i realització de jornades i acti vitats de difusió) 3 ajuts concedits sumen 13.171,95 €, i pel que fa a la línia 6 (Accions de salvaguarda, coneixement i difusió del patrimoni cultural immaterial) s’han atorgat 4 ajuts per un import total de 9.600 €. El Departament, a través del seu Servei de Política Lingüística i Patrimoni Cultural Immaterial, valora positivament l’acollida que ha tingut aquesta nova línia i té la intenció de consolidar-la en anys venidors, ja que les quatre accions que han sol·licitat ajut es consideren de gran interès. Concretament són: el projecte «Sonora», de recerca i difusió de la memòria oral a través de l’emissora de ràdio que promou Es Far Cultural; el projecte «L’espai del trencador: eines i zona didàctica», que es desenvoluparà a Lithica; la jornada «La glosa com a eina educativa», que organitzarà Soca de Mots, i el projec te d’estudi «Cant, cançons i cantaires en contextos festius de Menorca», a càrrec de l’investigador Jordi Orell.

Estudis en 3D de monuments

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports ha encarregat l’elaboració de fotogrametries i estudis 3D de sis monuments de l’illa: cinc de prehistòrics —la sala hipòstila de sa Torre Vella, el talaiot nord de Sant Agustí Vell, la sala hipòstila des Lloc Nou (Alaior), el talaiot des Rafal Roig (es Mercadal) i el talaiot de Torre Vella d’en Lo zano (Ciutadella)— i la Sala d’Armes del Castell de Santa Àgueda. Finançats amb el Fons Europeus Next Generation, pretenen fomentar la conservació, investigació, cataloga ció, restauració i difusió del patrimoni històric mitjançant documentació fotogramètrica de diferents béns del pa trimoni.

Oferta per al servei de l’Agenda Cultural

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca ha publicat l’oferta de con tracte per cobrir el servei de l’Agenda Cultural de Menorca. Aquest portal, que ofereix l’Àrea de Promoció Cultural del Consell, pretén recollir tota la informació relativa a esde veniments i espais culturals de Menorca. Les empreses o els professionals interessats poden presentar la seva proposta al Departament fins al 10 d’octubre. El desenvo lupament del servei s’iniciarà l’1 de novembre de 2022 i la seva durada serà d’un any.

FINAL DEL CONCURS «CARTA EN TERRA...»

Final insular del concurs sobre paraules del DCVB organitzat pel Consell i les biblioteques.

14/10 · 19 h

Plaça de la Constitució Maó

XVII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ

Venda de llibres, contacontes, xerrades i presentacions

en una edició que tindrà un record especial per a Joan F. López Casasnovas. 14 i 15 d’octubre · 10 - 21 h · Plaça de la Constitució, Maó

EXPOSICIÓ

«EL GUST DE MENORCA»

Exposició sobre gastronomia.

Fins al 08/04/23 Museu de Menorca

CIÈNCIAPATRIMONI

JORNADES «MIRADES QUE SUMEN»

Jornades de ciència ciutadana marina en les quals es podrà gaudir de ponències, tallers, sorti des d’immersió i, fins i tot, descobrir una àrea marina protegida en vaixell. Ins cripció prèvia.

FINAL DE BECATALAIÒTICA 2022

Sisena edició del concurs. Diferents jaciments de la Menorca Talaiòtica es convertiran en escenaris a l’aire lliure on cinc joves finalistes presentaran les seves propostes sobre el patrimoni de Menorca en forma de divulgació cultural, assaig, intervencions artístiques, dansa o interpretació. El públic assistent als actes haurà d’avaluar la proposta i la més ben valorada guanyarà una beca d’estudis de 2.000 €.

Dies 9, 22 i 29 d’octubre; 5 i 12 de novembre Consultau els horaris i els jaciments

07-09/10 · Es Mercadal, Fornells i Binibèquer

MIRADES QUE SUMEN

Jornades

CENTRE CULTURAL CON VENT DE SANT DIEGO

Visites per conèixer el recuperat edifici cultural: claustre del convent, sales d’exposicions dedicades al calçat i a l’etnologia i Centre de Cultura Gastronòmica.

De dimarts a diumenge 17-21 h Alaior

INVESTIGACIÓ

VIII JORNADES DEL MEDI AMBIENT

Espai per donar a conèixer les investigacions i línies de treball naturalístiques que tenen com a denominador comú les illes Balears.

15-16/12 · Institut Menorquí d’Estudis, Maó

LITERATURA

LLETRES COMPARTIDES

Escriptors catalans i valencians vindran a Menorca i participaran en diverses activitats literàries com a part del projecte Lletres Compartides, ideat per consolidar un espai literari comú entre els diversos territoris de parla catalana.

Octubre i novembre · Dates i llocs a consultar

«VIEWER DISCRETION IS ADVISED»

«Viewer discretion is ad vised» (Algunes imatges poden deformar la sensibi litat de l’espectador) és una exposició col·lectiva de les artistes Mariya Alipieva, Núria Guerra i Laura Torres Bauzà.

Fins al 29/10 10.30-14 h i 18-21 h

Sala El Roser · Ciutadella

TEATRE

XLVII PREMI BORN DE TEATRE

Cerimònia de lliurament del prestigiós Premi Born de Teatre 2022. Abans es representarà l’obra guanyadora de l’edició de l’any passat El desmoronamiento de la ternura, de Luisma Soriano.

22/10 · 21 h ·Teatre des Born, Ciutadella

LITERATURA

CLUB DE LECTURA

El Club de Lectura de la Biblioteca de Maó ha iniciat un nou curs i ha seleccionat les obres (la majoria novel·la, però també teatre i poesia) que comentaran enguany.

Les lectures d’aquest trimestre són Te llamaré viernes (Almudena Grandes), Lluvia fina (Luis Landero) i

El país de l’altra riba (Maite Salord). Obert a tothom.

19/10, 16/11 i 14/12

Biblioteca Pública de Maó

MENORCA TALAIÒTICA, PATRIMONI MUNDIAL

La XXVI edició de la UIMIR organitza el curs Menorca Talaiòtica, Patrimoni Mundial. I ara què?, coordinat per Joaquín Pons (CIM) i Antoni Ferrer (IME), per donar a conèixer el concepte de patrimoni mundial i la UNESCO.

Del 18/11 al 20/11 Institut Menorquí d’Estudis (Can Victori), Maó

SOM TALAIÒTICS?

Les dues darreres visites guiades del programa seran a Binicodrell i a la cova des Coloms, i també a la naveta des Tudons. Servei de bus des de les poblacions. 6/11 i 4/12 · Es Migjorn i Ciutadella

MENORCA DOC FEST

La 4a edició del MDF, el Festival de Cinema i Fotografia Documental de Menorca, proposa diferents exposicions, tallers, presentacions de projectes fotogràfics, col·loquis i 26 projeccions de curtmetratges i llargmetratges. Inclou l’entrega del premi Biosfera i el premi Ullastre i visites guiades per a centres educatius.

Del 12/10 a l’11/11. Consultau els espais i els horaris

EXPOSICIÓ

ELOGI DE LA TAULA. MENORCA CICLÒPIA

El Consell Insular organitza enguany una exposició institucional lligada a la candidatura de Menorca Talaiòtica per la UNESCO, una proposta al voltant de la taula com a monument. Hi haurà xerrades els dies 27/10 (a càrrec d’Irene Riudavets), 11/11 (Jesús-Àngel Prieto) i 28/11 (Biel Mesquida i Maria Guinovart). Visita guiada dia 17/12 amb Carles Jiménez, comissari de l’exposició. Del 08/10 al 08/01 · Ca n’Oliver, Maó

DOLÇ TALAIÒTIC

LITERATURA

FAMÍLIA I LECTURA

Aquest octubre comencen les sessions de la nova temporada del projecte, pensat per a famílies d’infants de fins a 6 anys. Inscripcions i informació a les biblioteques

Entrega de premis al dolç guanyador del concurs de postres inspirades en la Menorca Talaiòtica organitzat pel Consell i APAME. Inscripcions fins al 31 d’octubre.

19/11 · 19 h Museu de Menorca

PATRIMONI

CINEMA

XXXVII TROBADES CIENTÍFIQUES DE LA MEDITERRÀNIA

El taller de Física en Biologia i Medicina 2022 reunirà els experts i investigadors més joves que treballen en camps relacionats per discutir desenvolupaments molt recents.

Del 19/10 al 21/10 · Institut Menorquí d’Estudis (Can Victori)

DIA INTERNACIONAL DE LES BIBLIOTEQUES

La companyia Bufanúvols torna a Menorca per celebrar aquest dia amb l’espectacle L’ocell d’argent, que passarà per totes les biblioteques.

Del 14/10 al 24/10 Consultau llocs

PANTALLA ESCÈNICA

Darreres projeccions del cicle de cinema per comentar pel·lícules basades en obres de teatre i aprendre més sobre llenguatge audiovisual: ¿Quién teme a Virginia Wolff? (1966) i RAN (1985).

07/11 i 12/12 · 19 h

Biblioteca Pública de Maó

X FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE MAÓ

Nova edició del festival de La Galatea amb concerts i recitals de guitarra, launeddas (clarinet triple), cor, baix continu i altres instruments. També es programen activitats com conferències sobre la guitarra i les campanes, o una masterclass de tècnica i interpretació de violí barroc.

Del 21/10 al 06/11

Diferents espais

MÚSICA

L’assessor lingüístic i la toponímia. Preguntes freqüents i dubtes eterns (III)

Text: Servei d’Assessorament Lingüístic

Entre els dubtes més freqüents que afecten l’ortografia dels topònims hi ha els que es refereixen a la forma de l’article. L’article dels topònims va en minúscula: es Castell, es Mercadal, es Migjorn, sa Mesquida, el Toro, la Mola. S’admet l’ús de l’article salat en els topònims si hi ha una tradició d’usar-lo. En canvi, si tradicionalment s’ha mantingut l’article literari, no es pot salar.

CONFUSIÓ O-U

La confusió de o en u en posició àtona pròpia dels parlars orientals origina un bon reguitzell d’errors en la senyalitza ció de noms de lloc. Cornia, Alforí, Lloriac, Binicodrell o es Pontarró són exemples de topònims que a vegades s’han escrit erròniament amb u

CONFUSIÓ E-A

El mateix passa, tot i que potser no amb tanta freqüència, en el cas de la reducció de a i e en posició àtona, com en el cas de Biniedrís. Mascaró Passarius ja el recull amb e i per a l’etimologia remet al DCVB, segons el qual prové de l’àrab banī Idrīs, ‘fills d’Idrís’.

LA PRONUNCIACIÓ

Altres vegades els dubtes afecten la pronunciació dels topònims, comen el cas de cós, que tot i la reducció de diacrítics en català proposam de continuar escrivint amb accent a fi d’indicar quina és la pronúncia correcta, que ha de ser amb la vocal tancada, igual que en el cas de Binixems o de Son Trémol

NOMS D’URBANITZACIONS QUE

SE SUPERPOSEN ALS TRADICIONALS

Arribats a aquest punt també tenim la confusió que han creat els noms moderns que els promotors han posat a algunes urbanitzacions que no han respectat la toponímia tradicional de l’indret i en alguns casos l’han desplaçada.

Son casos com San Jaime Merditerráneo (Sant Jaume), Pla yas de Fornells (Tirant Nou), El Lago, Los Delfines (Calespi ques Cala en Forcat), Sol del Este (Son Mercadal de Dalt, tb. Santa Misèria), Serpentona (Cala Galdana) o Son Parc (Son Saura del Nord), que no hem de voler catalanitzar (és a dir, seria igualment incorrecte parlar d’Els Dofins o Sol de l’Est), si no, si és possible, recuperar-ne el nom tradicional, com es va fer per exemple en el cas de Son Vilar (ja que hauria estat igualment incorrecte substituir Horizonte per Horitzó).

Us cas especial seria el de cala en Brut, que es va subs tituir per Cala en Bruch perquè algú degué considerar que les connotacions relacionades amb l’adjectiu o el malnom Brut no eren adients per a una urbanització.

OMISSIÓ DELS ARTICLES O ELS GENÈRICS,

O AL CONTRARI

Tenim casos en què s’ometen els genèrics o els articles quan hi han de ser, o al revés, se n’hi afegeixen quan no se n’hi han d’afegir. Així, encara que les cales de Menorca siguin un atractiu turístic important, no hem d’abusar de l’ús d’aquest genèric davant topònims que tradicionalment no el duen. Per exemple, hem vist cala Canutells o cala Macarella, quan la forma tradicional i correcta d’aquests topònims, encara que siguin cales, és es Canutells i Ma carella. En canvi, altres cales de Menorca duen el genèric cala davant el nom propi en el topònim. És el cas de cala Mitjana i també de cala en Turqueta. En aquests casos és del tot incorrecte ometre el genèric quan ens hi referim i parlar només de Mitjana o Turqueta

IMPORTÀNCIA DE DIFONDRE LA FORMA CORRECTA DELS TOPÒNIMS

Tot i que la majoria de parlants saben que la forma correcte de topònims com Maó i Alaior és precisament aquesta, so vint, en un ús col·loquial o comercial, s’empren les formes Mo i Lo, fins a tal punt que la popularització d’aquestes gra fies crea dubtes als parlants, que es poden arribar a pensar que són formes acceptades i correctes, quan no és així.

CONSERVAR I DIFONDRE LA TOPONÍMIA DE MENORCA, FEINA DE TOTS

Per acabar aquesta sèrie que ha ocupat els darrers núme ros de la revista Àmbit, volem destacar que és responsabi litat no només de l’Administració, sinó de tota la ciutadania, des dels titulars de les explotacions agroramaderes fins als empresaris que utilitzen un topònim com a marca dels seus productes, passant pels mitjans de comunicació, els docents, els internautes o els usuaris de xarxes socials, mantenir vius i transmetre els noms dels nostres llocs, po bles, urbanitzacions, camins, etc., sense alteracions, bana litzacions ni interferències.

Per a consultes sobre toponímia de Menorca us podeu po sar en contacte amb el Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular: efp.assling@cime.es