Àmbit, revista de cultura de Menorca, 74 by Revista Àmbit

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 74 · OCTUBRE - DESEMBRE 2023

ARQUEOLOGIA I PAISATGE MENORCA TALAIÒTICA, MÉS ENLLÀ DEL PATRIMONI MUNDIAL

ALEIX RENGEL

XARXA DE BIBLIOTEQUES

«HEM DE CREAR UN CIRCUIT BALEAR QUE FACI CRÉIXER ELS ARTISTES»

NOU CURS, NOVES ACTIVITATS PER A TOTS ELS PÚBLICS

P. 04

P. 12

P. 40

Tota l’activitat cultural de Menorca, a un clic! agenda.menorca.es

ÀMBIT 74

SUMARI

Menorca Talaiòtica, patrimoni mundial

Aleix Rengel, actor

EADM, patrimoni immaterial, Fira del Llibre en Català...

LÔAC Alaior Art Contemporani

Nova excavació a Torralba d’en Salort

Paisatges de tardor i cuina de Tots Sants

Hivern a les biblioteques: temps de lectura, debat i comunitat

Teatre, música, art, literatura, debat, cinema... Tot i més!

Terminologia de les festes de Nadal

Número 74 · Octubre - desembre 2023 Imatge de la portada: Torre d’en Galmés Fotografia © Agència Menorca Talaiòtica ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Disseny i coordinació editorial: Island Mood Redacció número 74: Pepa Ferri, Anna Gornès, Llorenç Allès, Carlos de Salort, Borja Corral i equip SAL DL: ME 524-2007

ÀMBIT 74

A FONS

Menorca Talaiòtica, més enllà del patrimoni mundial La inscripció de Menorca Talaiòtica en la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO és un èxit que no només honra el llegat prehistòric de la nostra illa, sinó que també planteja preguntes crucials sobre com s’ha de gestionar i preservar aquest patrimoni tan valuós per a les generacions futures. Menorca Talaiòtica entra en una nova etapa que requereix un equilibri delicat entre l’admiració i la preservació, la consciència local i la projeccióinternacional.

Text: Maria Escudero Rotger · Fotografies: Agència Menorca Talaiòtica

ÀMBIT 74

A FONS

Menorca Talaiòtica, patrimoni mundial

ÀMBIT 74

A FONS

Menorca és un testament tangible de les cultures prehistòriques insulars, un llegat excepcional i únic en el món. Així es va reconèixer el 18 de setembre passat durant la 45a Sessió del Comitè de Patrimoni Mundial que va tenir lloc a Riad (Aràbia Saudita), en què Menorca Talaiòtica va passar a formar part de la Llista de patrimoni mundial de la UNESCO. La materialització d’un projecte que ha anat evolucionant al llarg de catorze anys i cinc mandats del Consell de diferents colors polítics, d’ençà que el 2009 l’IME va proposar impulsar aquesta iniciativa. El conseller de Cultura, Joan Pons Torres, recorda aquest moment inoblidable: «La delegació liderada pel president del Consell Insular va ser testimoni d’una fita històrica per a la nostra illa. Un objectiu complert després de més de 14 anys de feina per part de diferents governs i de moltes persones». Aquest flamant títol és un reconeixement a la riquesa cultural de Menorca, però també un compromís global per preservar i promoure aquest tresor arqueològic, tal com recorda Cipriano Marín, coordinador de la candidatura de Menorca Talaiòtica i expert en desenvolupament sostenible: «Sempre hem dit que la inscripció no era el fi, sinó un pas més, excepcional sens dubte, en el procés permanent de posada en valor del patrimoni arqueològic menorquí i dels seus extraordinaris paisatges associats que es va iniciar fa dècades». És un èxit que no només honra el llegat prehistòric de la nostra illa, sinó que també planteja preguntes crucials sobre com podem gestionar i preservar aquest patrimoni tan valuós a partir d’ara.

EL PAPER DE L’AGÈNCIA MT L’Agència Menorca Talaiòtica té un paper cabdal en aques-

ÀMBIT 74

A FONS

Menorca Talaiòtica, patrimoni mundial

ta nova etapa encetada amb la distinció de la UNESCO. Antoni Ferrer, director de l’Agència i arqueòleg, té clar quines són les línies que han de guiar la feina d’aquest organisme creat el 2022 per gestionar els béns de la Menorca Talaiòtica: «Els propers passos són posar en marxa de forma progressiva les actuacions detallades al Pla de Gestió, i donar resposta a les recomanacions realitzades per ICOMOS a l’informe en què proposava la inscripció de la Menorca Talaiòtica a la Llista de patrimoni mundial». Aquesta fita no és només un títol de prestigi, sinó una oportunitat per invertir en el futur i assegurar el llegat talaiòtic per a les generacions futures. Així ho ressalta Marín: «El mandat de la declaració és clar i contundent: preservar el patrimoni cultural inscrit almenys en el mateix estat de conservació, i fins i tot millorat, per a les generacions futures». El conseller de Cultura es manifesta en el mateix sentit: «Aquesta inscripció no és el punt final del camí. Tots els menorquins adquirim i reafirmem el nostre compromís de preservar per a les generacions futures un patrimoni que, ja no només serà important per a nosaltres, sinó que ho serà per a tota la humanitat», reafirmant el compromís del Consell Insular de Menorca amb la investigació, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic de la Menorca Talaiòtica. Per la seva banda, Ferrer destaca tres aspectes fonamentals que després de la designació com a patrimoni mundial s’haurien d’abordar. En primer lloc, la inscripció ha de despertar la consciència local sobre la importància

Tots els menorquins adquirim i reafirmem el compromís de preservar per a les generacions futures un patrimoni que, ja no només serà important per a nosaltres, sinó que ho serà per a tota la humanitat» Joan Pons Torres, Conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

ÀMBIT 74

A FONS

ÀMBIT 74

A FONS

i la transcendència del seu patrimoni prehistòric. «És una crida a tots els menorquins perquè prenguin consciència de la joia que posseeixen a la seva pròpia terra», subratlla. En segon lloc, la declaració ha de funcionar com un altaveu que ressoni més enllà de les costes menorquines. Ferrer destaca la necessitat de fer conèixer aquest patrimoni a escala internacional, compartint la riquesa cultural de l’illa amb el món. Finalment, el director de l’Agència també és pragmàtic sobre els beneficis tangibles que s’esperen d’aquest reconeixement. «Hem d’aprofitar el fet de ser patrimoni mundial per copsar recursos de fora de l’illa, que ens permetin fomentar la investigació i la conservació dels béns. Aquestes actuacions, a banda de permetre conèixer millor el nostre passat i garantir la conservació del nostre patrimoni, donaran feina a professionals de diversos àmbits, no només d’aquells relacionats directament amb l’arqueologia», afirma. Però quines són les qüestions més urgents en la gestió dels jaciments? «Ens falta sobretot un sistema que permeti recollir dades de manera exhaustiva», revela Ferrer. La gestió efectiva d’aquests llocs arqueològics implica conèixer a fons l’afluència de visitants i monitorar els possibles impactes negatius, com l’erosió causada per la interacció humana. El director de l’Agència també destaca les necessitats específiques de jaciments notables com Son Catlar o Trepucó, que requereixen no només atenció, sinó també infraestructura i personal adequats per oferir experiències enriquidores als visitants. A més a més, un dels grans reptes és establir un sistema estable de col·laboració entre l’Agència i els propietaris dels béns patrimoni mundial, ja que la gran majoria dels jaciments menorquins estan en mans privades. Ferrer explica que actualment es fa feina per implantar els contractes de custòdia, que regularan la col·laboració entre els propietaris i l’Administració. Aquests contractes cerquen equilibrar les obligacions legals dels propietaris amb el suport proporcionat per l’Administració. Una col·laboració crucial per garantir-ne l’accés i la conservació, ja que la llei estableix que els propietaris han de permetre l’accés públic a aquests tresors quatre dies al mes i s’han de fer càrrec de conservar-los. «No obstant açò, ja fa anys que l’Administració s’encarrega del manteniment de la majoria de jaciments visitables de Menorca. A través dels contractes de custòdia s’haurà d’arribar a un equilibri entre allò que aporta l’Administració i allò que ofereixen els propietaris, més enllà dels mínims que estableix la llei», explica el director.

Menorca Talaiòtica, patrimoni mundial

«Si tot es desenvolupa adequadament, no cal morir d’èxit, tot el contrari, ja que la declaració de patrimoni mundial permet posar el patrimoni talaiòtic i els seus paisatges com una de les pedres angulars del desenvolupament sostenible de l’illa.» Cipriano Marín, Coordinador de la candidatura de Menorca Talaiòtica i expert en desenvolupament sostenibles

INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE La preservació del patrimoni talaiòtic no només implica salvaguardar els monuments, sinó també garantir el benestar de la comunitat local. Com recorda Cipriano Marín,

ÀMBIT 74

A FONS

«La inscripció com a patrimoni mundialés una crida a tots els menorquins i menorquines perquè prenguin consciència de la joia que posseeixen a la seva pròpia terra.» Antoni Ferrer, director de l’Agència Menorca Talaiòtica

com a patrimoni mundial i reserva de biosfera, «Menorca aporta avui una baula essencial en la comprensió de l’ADN cultural i ambiental de la humanitat». Un enfocament integral de desenvolupament sostenible pot equilibrar la conservació amb les necessitats contemporànies. Ferrer reivindica el valor d’un sector que «permet generar moviment econòmic sense generar residus ni contaminants, i sense un gran consum d’energia ni de matèries primeres; que no permet l’especulació ni la deslocalització de negocis; que crea ocupació estable i de qualitat, i, finalment, que fomenta el coneixement i la reflexió sobre el nostre passat i el nostre futur. Hi ha pocs àmbits de l’activitat humana que reuneixin tants aspectes positius i tan estretament relacionats amb la lluita contra els problemes que ens amenacen actualment». En l’àmbit de la investigació, Ferrer ressalta la manca de dades sobre els talaiots, tot i ser l’element central de la cultura talaiòtica: «Estan encara poc estudiats, perquè la recerca s’ha centrat més en contextos funeraris, recintes de taula i habitatges del talaiòtic final». Caldrà també impulsar la investigació sobre el model d’ocupació del territori i els aspectes paisatgístics, comenta l’arqueòleg, una crida a desentranyar els misteris que encara s’amaguen entre les pedres mil·lenàries.

una destinació consolidada amb trets molt propis. En tot cas, aquesta dimensió de turisme cultural contribuiria a la diversificació econòmica i d’activitats, amb possibles efectes positius com la desestacionalització». En aquest sentit, Ferrer i Marín assenyalen com a eina fonamental el Pla de Gestió de la Menorca Talaiòtica, que estableix límits en la capacitat de càrrega dels jaciments arqueològics. És a dir, està definit el nombre màxim de visitants que poden rebre sense afectar-ne negativament la conservació. «Si tot es desenvolupa adequadament, no cal morir d’èxit. Més aviat es tractaria de tot el contrari, ja que la declaració de patrimoni mundial permet posar el patrimoni talaiòtic i els seus paisatges com una de les pedres angulars del desenvolupament sostenible de l’illa. A més, la nova revisió del Pla Territorial Insular de Menorca és totalment coherent amb aquesta visió», afirma l’expert en sostenibilitat. Tot i que de moment encara som enfora d’aquest límit de càrrega dels jaciments, Ferrer insisteix en la necessitat d’un monitoratge constant de les visites i l’estat de conservació dels llocs. La Menorca Talaiòtica ha entrat en un nou capítol de la història, una etapa que requereix un equilibri delicat entre l’admiració i la preservació, la consciència local i la projecció internacional. L’illa s’embarca en un viatge en el qual el seu llegat prehistòric invaluable es converteix en un patrimoni no només dels menorquins, sinó de tota la humanitat.

TURISME CULTURAL Finalment, sorgeix la qüestió clau de com equilibrar l’impuls del turisme cultural amb la conservació del patrimoni mundial. Tal com reconeix Cipriano Marín, el binomi turisme-patrimoni és un dilema que preocupa molt especialment la UNESCO: «L’experiència indica que la inscripció d’un bé a la Llista del patrimoni mundial comporta una exposició mediàtica internacional molt poderosa que es tradueix sovint en un nombre més elevat de turistes i en una sobrecàrrega de la destinació. Però crec que aquest no és precisament el cas de Menorca, ja que és

1. Vista aèria del poblat talaiòtic Torre d’en Galmés. 2. Moment en què Menorca Talaiòtica és declarada patrimoni mundial al 45è Comité del Patrimoni Mundial celebrat a Riad el passat 15 de setembre. 3. Sa Torreta de Tramuntana 4. Vista aèria des Coll de Cala Morell 5. Cipriano Marín a Trepucó amb Sergio Ortega, del Ministeri de Cultura 6. Antoni Ferrer, director de l’Agència Menorca Talaiòtica. 7. Vista frontal de la Naveta des Tudons 8. Poblat talaiòtic de Trepucó

ÀMBIT 74

A FONS

Menorca Talaiòtica, patrimoni mundial

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

Aleix Rengel «HEM DE CREAR UN CIRCUIT BALEAR POTENT, COMPROMÈS I FORT, QUE FACI CRÉIXER ELS ARTISTES I LA CULTURA»

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

Aleix Rengel

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

Un viatge fallit a Croàcia va convertir atzarosament Aleix Rengel en actor. Més tard, la sèrie de sobretaula més icònica de la història de TV3, El cor de la ciutat, el va transformar en una cara ben coneguda. Potser massa coneguda, pel seu gust, així que cercaria refugi a Menorca muntant la taverna Can Vermut. Personatge enèrgic i polifacètic combina la vida darrere la barra i damunt l’escenari posant gust a tot el que fa. Text: Anna Gornès Moll Fotografies: David Arquimbau Sintes

Aleix Rengel (Cerdanyola del Vallès, 1980), menorquí d’adopció des de fa més d’una dècada, és un apassionat del teatre i de la cuina a parts iguals. L’ofici d’actor li va arribar per error, però ben prest es va convertir en la seva forma de viure i de mirar el món. Rengel no desgasta la interpretació combinant-la amb altres professions, com la de docent, que exerceix des de l’any passat a l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca. Conversam amb ell perquè ens expliqui què en fa de tantes inquietuds i estímuls. Hola, Aleix! Si vols començar explicant-nos com arribes al món de la interpretació. Diries que ets actor per vocació?

Bé, jo era molt jovenet i vaig haver de deixar els estudis per posar-me a treballar. Vaig fer un curs de guixaire i em vaig posar a fer feina a la construcció quan encara no havia complert els setze. El món de la construcció, quan ets tan jove, comporta un seguit de coses que no són adequades... I sort d’una tia meva, n’Àngels, que em va agafar de la mà i em va dir: «tens dues opcions, fer un curs intensiu a Barcelona al Col·legi de Teatre o un viatge a Croàcia a un hospital per ajudar els fillets». I, evidentment, vaig triar el viatge a Croàcia... Però finalment es va suspendre perquè no hi havia prou gent inscrita (riu). Llavors no vaig tenir altre remei que apuntar-me al curs del Col·legi de Teatre i va ser com una revelació! Sort que es va anul·lar el viatge! Així de vocació res. Tu realment mai t’havies plantejat açò de ser actor... En la vida, jo venc d’un barri humil de Cerdanyola del Vallès on això del teatre i la interpretació era la cosa més llunyana que podíem tenir. Però veure’m obligat a fer aquell curs, entrar a Barcelona, començar a conèixer gent... Em va fer viure tota una aventura que per sort vaig

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

Aleix Rengel

«Venc d’un barri humil de Cerdanyola del Vallès on això del teatre i la interpretació era la cosa més llunyana que podíem tenir.»

1. Aleix Rengel a la façana de la Sala Albert Camus, seu de l’EADM 2, 4, 5 i 7. Conversam amb l’Aleix al pati de butaques de la Sala Albert Camus 3. Fotograma de la sèrie Acacias 38 amb l’actriu Roser Tapias.

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

«La cuina per a mi ha estat un paral·lelisme immens amb la interpretació. Quan construïm un plat, l’entregam a taula i un client en gaudeix, puc sentir la mateixa emoció que pujant dalt d’un escenari.»

acceptar. Llavors vaig passar del curs intensiu a l’anual i combinava la feina de construcció amb les classes, on arribava sempre tard i vestit amb tota la vestimenta plena de guix. I ho vas poder combinar molt de temps? Per horari no podia fer el primer curs, llavors un director, amic, professor i el meu mestre, Boris Rotenstein, em va dir que anés a les seves classes de tercer, ja que eren les úniques que podia combinar amb la feina. En aquelles classes vaig tornar a al·lucinar, vaig veure gent plorant, rient, improvisant i vivint altres vides damunt d’un escenari. Clar, jo no estava en aquell nivell, de fet vaig estar sis mesos d’oient sense sortir fins que el Sr. Rotenstein va veure que estava preparat i em va agafar per al meu primer espectacle. I com va ser aquest primer espectacle? Em va tocar fer una escena de Hamlet, però el més important va ser que va venir a veure’m la meva família i, per primera vegada, vaig sentir que estaven orgullosos del que havia fet (s’emociona) i que se’m donava bé alguna cosa que no fos enguixar una paret. Només sentir això va generar en mi un canvi directe. En qüestió d’un any i mig, el teatre es va convertir en la meva vida i, sí, en la meva vocació. Ara no sabria respirar sense això.

I malgrat tot has seguit combinant oficis... Sí, va haver-hi un moment, quan vaig acabar els cinc anys d’El cor de la ciutat, que va venir un buit artísticament parlant. Vaig estar uns mesos pendent que algú em telefonés per treballar i Rotenstein em va dir que mai depen-

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

Aleix Rengel

Absolutament, i no només del bar, també del carrer, de la gent. I també de Menorca. Per què Menorca? Quan es va acabar El cor de la ciutat em vaig sentir una mica aclaparat i venir aquí va ser com una fugida, havia de descansar de tot allò. Menorca em donava la pau per trobar-me i fer que el cap funcionés d’una altra forma. Vaig pensar que una de les alternatives era muntar una taverna, que havia estat un dels meus somnis des de sempre. La taverneta em donava l’estabilitat econòmica per després fer teatre d’una forma molt més lliure.

gués econòmicament del que més m’agradava fer. Així que vaig cercar alternatives perquè els diners no fossin el que més em barrava el que m’agradava fer. La cuina per a mi ha estat un paral·lelisme immens amb la interpretació. Quan construïm un plat, l’entregam a taula i un client en gaudeix, puc sentir la mateixa emoció que pujant dalt d’un escenari. Tal vegada tants d’anys darrere la barra del Peris hi ha tingut a veure... (riu) Sí, sí, potser hi va tenir a veure! És veritat que tant l’ofici de l’hostaleria com el de cuiner em resulten fascinants i s’estan perdent, si no s’han perdut ja. I ho duc a la sang també... Cada cop que començam un servei al meu equip li dic: comença la funció!

De manera que tot i muntar Can Vermut has seguit vinculat a les arts escèniques... Per sort, durant aquests anys que he estat aquí, que ja són tretze, sempre em sortien feines de teatre o audiovisuals a l’hivern, tant a Barcelona com a Madrid. Feia sis mesos a l’hivern a Barcelona, i l’estiu a treballar aquí. I l’equip fantàstic que tenc a la taverna també em va deixar combinar projectes que es van gravar en temporada d’estiu com Muerte en el Nilo o La Ratonera amb Víctor Conde. Sempre m’han cobert perquè allò prioritari i més important és el teatre. Parlem ara un poc de l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca. Actualment, quin és el teu rol dins l’escola? L’any passat es va jubilar Pitus Fernández, un mestre, que és qui va muntar l’Escola, i em van proposar si podia agafar una mica el relleu. Juntament amb Àngela Tortajada i Rita Barber, que ja era professora de veu, vam donar-hi un impuls nou, fresc i actualitzat. Jo don la cara com a director, però realment tenim na Marta Cantamissa que és qui fa tota la gestió, els quadrants, la que es torna boja perquè tot quadri. Per tant, és una direcció compartida.

Llavors t’endús algunes coses del bar a l’escenari i viceversa?

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

«Sempre he tingut la necessitat d’ensenyar. I m’emociona poder donar les eines perquè els alumnes arribin on tu no arribes.»

Na Marta fa més gerència administrativa i jo m’encarreg d’aspectes més pràctics relacionats amb la interpretació. Jo som més pràctic i ella més teòrica, però si no fos per ella aquest projecte no hauria tirat endavant. I t’agrada la docència? Ho havies fet anteriorment? Sí! Vaig ser fundador de l’Escola d’Art Dramàtic de Vilassar de Dalt, a Sant Cugat del Vallès també vam muntar una escola, a Cerdanyola... Sempre he tingut la necessitat d’ensenyar. I m’emociona poder donar les eines perquè els alumnes arribin on tu no arribes. A Menorca sempre havia volgut fer classes, però mai havia tingut el temps per dedicar-m’hi. La pandèmia em va donar aquest temps i vaig poder conèixer l’escena menorquina. Em vaig quedar tot un any coneixent la gent que fa teatre aquí. Si no m’equivoc, també has tingut molt a veure amb el nou pla d’estudis de l’Escola. Sí, el nou pla d’estudis cerca, sobretot, fer forts els joves que han de sortir a estudiar. L’any passat ja vaig començar a implantar el meu «mètode» d’ensenyament, basat en el sistema Stanislavski —tot i que m’agrada parlar més de procés perquè el mètode ha anat canviant amb l’actualitat. Ara tenc dos cursos: en un treballam l’individu i els múltiples jos, i quan ja som forts damunt l’escenari començam a treballar la psicologia del personatge. He de dir que el temps

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

Aleix Rengel

que he tingut per conèixer l’escena, els actors i veure què els podia donar, si som sincer, ha estat breu en proporció al lloc que ocup. Per què ho sents així? Perquè hi ha molts professors, com Endika Izquierdo o Espe Robert, que es deixen la vida perquè aquests al·lots aprenguin teatre. Els al·lots arriben molt preparats i jo som la darrera baula, som la conseqüència final de tota la feina feta i és important que siguem un. Vaig detectar que els nens tenen una preparació teatral meravellosa, però els faltava coneixement de literatura, formació en cos i en veu. Necessitava que aquests nens sortissin segurs a l’exterior —a Barcelona, a Granada o a on vagin a fer graus superiors. Llavors el que aportem des d’aquí són els últims dos anys on els hi donem literatura universal, dramatúrgia, cos, moviment i interpretació perquè puguin aprovar l’accés al grau. Però sobretot que surtin preparats com a persones.

després. És igual si aproves o no l’examen, jo sempre els dic que m’és igual, però que se’n vagin segurs de si mateixos. El primer any no feim teatre, ens formam com a individus, perquè arribin forts a les ciutats. Si no estàs fort és probable que tornis amb una frustració. No hi ha pitjor sensació que estar frustrat a aquesta edat i, sobretot, que no els faltin cercles a on sentir-se inclosos. A mi em va passar... Quan vaig aterrar a Barcelona, venint del barri d’on venia, em vaig sentir perdut. I estic intentant que aquests al·lots els passi el menys possible, que tenguin tots els coneixements. També teniu una altra línia educativa, no? Sí, seguim amb una línia que es diu «amateur», però en realitat és sènior. És gent que fa feina, però té inquietud per fer teatre. Amb ells també treballam interpretació, cos, moviment i veu, però no fan literatura. És una formació

Preparats com a persones? Jo l’únic que intent és que es formin com a persones, no com a actors o artistes, això ve

ÀMBIT 74

A DUES VEUS

més per a la vida: els planteig situacions des de la seva pròpia veritat, situacions laborals, amistoses, relacions... Coses que són en el seu dia a dia i les treballam. El primer any feim aquest aprenentatge personal i després ja feim teatre. Com vols fer un Hamlet si no saps qui ets tu? I com veus el panorama aquí? Es fa molt de teatre i hi ha molt de talent, una tradició fantàstica. Aquí diuen teatre «amateur», però a mi no m’agrada. És on arriben per les hores que hi poden dedicar, perquè és gent que treballa i quan surt de la feina s’està fins a les tantes assajant, de manera que arriben artísticament on han d’arribar. L’espectacle és el que és, sense producció econòmica al darrere és impossible anar més enllà. De fet, no sé com s’ho fan. Hi ha companyies que encara no sé com fan teatre, t’ha d’agradar molt. He vist espectacles meravellosos que no han fet més de dos o tres bolos, i això és matar l’art. Això és matar les companyies i matar els actors.

«He vist espectacles meravellosos que no han fet més de dos o tres bolos, i això és matar l’art. Això és matar les companyies i matar els actors.»

No hi ha circuit... Estam fora, estam doblement aïllats. Però hauríem de treballar des de les institucions per crear, almenys, un circuit balear potent, un circuit més compromès i fort, que permeti als artistes créixer i la cultura també. L’esforç de tota aquesta gent no pot morir. A mi em fa molta llàstima perquè veig una feinada de la gent i veig que cau massa ràpid, quan sabem que la vida d’un espectacle creix conforme es van fent funcions. El dia de l’estrena és sempre un desastre, ningú ho ha fet bé. Les companyies d’aquí no arriben mai a agafar aquesta magnitud que es mereixen. I tu, has pogut treballar mai en alguna producció d’aquí? Ara estic en un projecte molt polit, hem començat a treballar i tot avança en una línia molt interessant. Tot apunta que participaré en una producció menorquina, però no et puc dir res més... Ens haurem de tronar a trobar per parlar-ne! Idò, ja ens tornarem a trobar! Açò mateix!

ÀMBIT 74

ACTUALITAT

TEATRE

Nou rumb per a l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca L’Escola d’Art Dramàtic de Menorca (EADM) ofereix per al curs 2023/2024 un nou programa d’estudis amb una plantilla de professorat renovada. Pel que fa als estudis, es plantegen dues línies diferenciades: d’una banda, el trajecte professional –un mínim de 8 hores lectives–, que vol garantir que el jovent que vulgui dedicar-se al teatre professionalment pugui formar-se a l’illa per accedir després a uns estudis; de l’altra, l’escola també ofereix un trajecte amateur –4 hores setmanals d’interpretació, cos i tècnica de veu repartides en dos dies lectius– destinat a totes les persones que ja fan teatre o volen introduir-se en el món de les arts escèniques. Pel que fa al professorat, Rita Barber continua com a professora de veu i es completa la plantilla amb Aleix Rengel, com a professor d’interpretació, i Àngela Tortajada, com a professora de cos i moviment. Com a novetat, aquest curs s’imparteix l’assignatura de dramatúrgia, a càrrec de Dionísio Sánchez-Loring, per a l’alumnat que cursa el trajecte professional i vol preparar proves d’accés a estudis superiors. L’EADM organitza també tallers i monogràfics de cap de setmana i oberts al públic general, que s’aniran anunciant

al llarg del curs. Aquests tallers complementen l’oferta formativa de l’escola amb grans professionals de diferents àmbits de les arts escèniques, com Nina, de Nina Academia, el dramaturg i director Dionísio Sánchez Loring o l’actor Fer Moreno, entre altres. Gràcies als preus bonificats establerts pel Consell, les persones interessades a cursar estudis teatrals sense sortir de l’illa poden accedir a una formació d’alta qualitat a un preu molt assequible. Els interessats poden trobar més informació a la pàgina web de l’escola o a Instagram. Per a més informació podeu enviar un correu a eadm@cime.es. L’EADM, una iniciativa del Consell Creada l’any 2009 i amb seu a la Sala Albert Camus, l’EADM és una iniciativa del Consell Insular de Menorca, que neix amb la voluntat d’oferir estudis regulats a tothom interessat en la pràctica i coneixença del teatre. L’objectiu principal és formar tota la gent amb inquietuds escèniques i interès en l’àmbit teatral, tant per preparar l’accés a estudis superiors, com per a la pràctica artística per se, tot fomentant el coneixement i la valoració de l’art dramàtic.

ÀMBIT 74

ACTUALITAT

LITERATURA

Dues fires per fomentar la lectura El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports i les llibreries de Menorca han acordat la celebració de dues fires en els propers mesos: la primera, la XVIII Fira del Llibre en Català, tindrà lloc el 25 de novembre a Ciutadella, i la segona, la Fira del Llibre de Menorca, de nova creació, coincidirà amb la festivitat de Sant Antoni. D’aquesta manera, «es dupliquen les fires durant l’hivern a Menorca —a banda de Sant Jordi— amb l’objectiu de contribuir a la dinamització del sector, així com difondre la literatura i els diferents autors», apunten des del Consell. La decisió de passar d’una a dues fires es va adoptar en una reunió mantinguda el 27 d’octubre a l’Ajuntament de Ciutadella en presència del conseller Joan Pons; el director insular de Cultura, Tiago Reurer; la batlessa Juana Mari Pons; el regidor de Cultura, Miquel Fullana, i representants de les llibreries Sa Catòlica, vaDllibres, Llibreria Pau, Llibreria Catalana, Sa Llibreria, La Torre de Papel, Espai 14, Jocs, Xala Llibres i Juguettos Ca na Juana. «És una molt bona notícia per a Menorca. El Consell i les llibreries ens hem posat d’acord per celebrar dues fires: d’una banda, mantenim la Fira del Llibre en Català, tal com es feia fins ara, i d’altra incorporam una cita de nova creació, la Fira

del Llibre de Menorca», afirma el conseller. La Fira del Llibre en Català, que se celebrarà el 25 de novembre a la plaça des Born de Ciutadella, mantindrà el seu objectiu central de promocionar la llengua catalana a través de la literatura, promovent de forma especial els autors i les publicacions de Menorca en català, així com a través de la creació de ponts amb autors i editorials de la resta del territori lingüístic de parla catalana. En canvi, la Fira del Llibre de Menorca, que formarà part del programa d’actes de Sant Antoni, es planteja com una iniciativa dirigida a donar protagonisme als autors menorquins i a les publicacions sobre l’illa, ja siguin en català, castellà, anglès, francès o en altres llengües. D’aquesta manera, incloent la celebració de Sant Jordi, Menorca passarà a tenir tres trobades dedicades al món llibre.

25 de novembre Plaça des Born · Ciutadella agenda.menorca.es

ÀMBIT 74

ACTUALITAT

TEATRE

Premi Born de Teatre 2023 per a Miguel Ángel González El dramaturg Miguel Ángel González González ha guanyat el 48è Premi Born de Teatre amb l’obra Y que nunca he llorado, text que reflexiona sobre el vertigen de la pàgina en blanc. El jurat l’ha considerat mereixedor del prestigiós guardó, d’entre les 245 obres presentades, «per la gran sensibilitat amb què reflexiona sobre la impossibilitat d’escriure, pel mestratge en el joc entre realitat i ficció, per la teatralitat minimalista gràcies a la qual l’obra aconsegueix transmutar el fracàs del creador en un acte d’escriptura profund que celebra la fragilitat humana de la literatura, entre altres aspectes que demostren la qualitat, eficàcia i contundència del text». El 48è Premi Born de Teatre es va lliurar el 21 d’octubre al Teatre des Born en una cerimònia en què es va representar El gos, obra amb què Lluïsa Cunillé va obtenir l’any passat, per tercera vegada, la distinció que atorga el Cercle Artístic. La programació, però, no acaba aquí. Del 13 d’octubre al 5 de desembre se succeeixen tot un seguit d’activitats, entre les quals destaquen la representació d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc (5/12), que li va valer a Josep Maria Miró el Born l’any 2021; l’assaig obert d’Inútils, de La Impura (18/10); les XIX Jornades Formatives de Teatre (11 i 12/11), a càrrec de Marta Montiel, actriu i professora de veu i interpretació; i, com a novetat, les I Jornades Formatives de Teatre per a Infants (18/11). Més informació: premibornteatre.com.

INFANTIL

Petit Museu: l’aventura d’aprendre jugant Petit Museu és el projecte del Museu de Menorca perquè els més petits aprenguin jugant. Les famílies disposen gràcies a aquesta iniciativa d’una àmplia oferta de tallers i activitats al llarg de tot l’any, coincidint en caps de setmana i períodes de vacances escolars. «Aprendre jugant és el nostre lema i per açò tenim preparats diferents tallers i activitats de lleure que tenen com a rerefons el coneixement de Menorca, la seva història, l’art i la cultura local, així com altres temàtiques universals, com la gastronomia, la bellesa, la salut o la sostenibilitat, però també valors universals i ecosocials en línia amb els objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030» expliquen des del Museu de Menorca. Per estar al dia de la programació d’activitats familiars us animam a visitar el seu web on també podreu trobar informació d’altres iniciatives, com l’espai de jocs del primer pis, on els fillets i filletes potencien la imaginació a través del joc autoguiat, i el programa Estiu al Museu..

Clicau damunt la imatge per estar al dia de les activitats familiars

ÀMBIT 74

ACTUALITAT

Foto: Arxiu Mascaró Pasarius

PATRIMONI

Cent anys de Mascaró Pasarius, l’erudit autodidacta Durant la tardor i l’hivern continuen les activitats commemoratives de l’Any Mascaró Pasarius, iniciativa liderada per l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) amb la participació de diverses institucions i entitats de l’illa amb l’objectiu de retre homenatge al fill il·lustre d’Alaior en el centenari del seu naixement. De formació autodidacta, Josep Mascaró Pasarius (Alaior, 1923 – Palma, 1996) va deixar una obra extensa amb reconegudes publicacions sobre cartografia i toponímia, monuments megalítics, art rupestre, història antiga de les Illes Balears, arqueologia submarina, etc. Al llarg de 50 anys d’activitat, va publicar un total de 23 llibres, entre els quals destaquen Historia de Mallorca i Geografia e historia de Menorca, el Corpus de toponímia de Mallorca i el Corpus de toponímia de Menorca, a més d’una quarantena de mapes, 33 opuscles i mig miler d’articles. Tota una vida dedicada a l’estudi i divulgació de la cultura pròpia que li va valer diversos reconeixements, entre els quals els premis Josep Puig i Cadafalch i Jaume I de

l’Institut d’Estudis Catalans, el Sanchis Guarner, la Taula d’Or–Premi Maria Lluïsa Serra del Consell Insular de Menorca i la Medalla d’Or de les Illes Balears. XIX Jornades d’Història Local i Patrimoni de Menorca Entre les activitats que estan per venir hi ha conferències, jornades acadèmiques, una exposició monogràfica a la Sala Municipal El Roser i, fins i tot, una gimcana organitzada pel Museu de Menorca. D’entre totes, les XIX Jornades d’Història Local i Patrimoni de Menorca, que se celebren del 4 al 6 de novembre a Alaior, adquireixen una especial rellevància. Durant tres dies, estudiosos de la figura i el treball de Mascaró Pasarius, convidats pel Centre d’Estudis Locals d’Alaior i l’Institut Menorquí d’Estudis, reflexionaran sobre les seves aportacions en arqueologia, toponímia, cartografia, edició i història. Consultau el detall de tota la programació de l’Any Mascaró Pasarius a la web mascaropasarius.cat.

ÀMBIT 74

ACTUALITAT

DIVULGACIÓ

XXXVIII Trobades Científiques de la Mediterrània

6, 7 i 8 de novembre Institut Menorquí d’Estudis a Maó ime.cat

L’Institut Menorquí d’Estudis acollirà els dies 6, 7 i 8 de novembre les XXXVIII Trobades de la Mediterrània – Josep Miquel Vidal, que duran per títol «Vida a l’Univers, formació i evolució del Sistema Solar, i exoplanetes». S’hi abordaran els següents temes: l’origen de la vida, la cerca de vida en cossos del Sistema Solar, els exoplanetes i les seves atmosferes i l’astroquímica a l’espai interestel·lar. Hi participaran investigadors actius en àrees científiques relacionades amb la recerca de vida al Sistema Solar i més enllà, el seu origen i l’estudi dels meteorits, cometes i exoplanetes, com ara Daniel Angerhausen (ETH, Zúric), Izascun Jiménez-Serra (Centre d’Astrobiologia, Madrid), Antonio Lazcano (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) o Nikku Madhusudhan (Institut d’Astronomia, Universitat de Cambridge). Organitzen les trobades l’IME, l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana de Física. Més informació: ime.cat

CINEMA

Cinc anys de Menorca Doc Fest Des de fa cinc anys, la tardor menorquina ens regala una cita amb el cinema i la fotografia documental. La nova edició del Menorca Doc Fest, que organitza l’associació Es Far Cultural, se celebrarà de l’11 d’octubre al 17 de novembre a diferents localitzacions de l’illa. El programa inclou projeccions, exposicions i altres activitats relacionades amb l’art audiovisual i l’acció social. Així, enguany podrem veure fins a set llargmetratges, prop d’una vintena de curts, nou exposicions fotogràfiques i altres experiències formatives i artístiques. A més a més, es concediran un any més els premis Ullastre i Reserva de Biosfera: el primer dedicat a reconèixer el millor curt internacional i el segon plantejat com un premi a la creació. Per saber-ne més sobre l’actual edició, us convidam a visitar el web del festival: menorcadocfest.com.

ÀMBIT 74

ACTUALITAT

PATRIMONI

Les rondalles, les llegendes i el ball menorquí, declarats BICIM El Ple del Consell Insular de Menorca, en les sessions de 25 de setembre i 16 d’octubre, ha aprovat amb caràcter definitiu les declaracions de les rondalles i les llegendes de Menorca, per una banda, i del ball menorquí de jota i fandango, per una altra, com a béns d’interès cultural immaterial (BICIM). Aquests expedients es van incoar dins el primer trimestre d’enguany amb la intenció de salvaguardar aquestes manifestacions del patrimoni cultural immaterial per tal que es puguin transmetre a les generacions venidores. Pel que fa al ball menorquí, tot i que la comunitat portadora formada per onze grups folklòrics l’ha mantingut ben viu, amb la declaració s’inclouen mesures de salvaguarda que van des del suport de l’Administració a la feina de transmissió i investigació que duen a terme aquests grups fins a l’organització de tallers per difondre tant la jota com el fandango, màximes expressions del ball menorquí, entre la població escolar. A més, l’adhesió del Consell a la candidatura de la jota per formar part de la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la Unesco, suposa també una clara intenció de treballar pel manteniment d’aquest nou BICIM menorquí.

D’altra banda, encara que el rondallari i el llegendari de Menorca mantenen la vitalitat, aquesta es troba en un moment crític i fràgil, ja que arran del fenomen de la globalització i la irrupció de les noves tecnologies i noves formes d’oci, les llegendes i les rondalles es veuen amenaçades per una sèrie de riscos i s’ha produït un cert trencament de la cadena de transmissió generacional, atès que el sector de població que hauria d’actuar de transmissor coneix un nombre reduït d’elements del corpus narratiu popular menorquí, i sovint només en sap el nom, però no el contingut. Per això, la declaració de BICIM representa el compromís d’estudiar noves fórmules de salvaguarda que n’assegurin la transmissió, ja que són narracions que contenen tot un recull d’expressions i paraules utilitzades en l’època en què foren recollides pels folkloristes, moltes de les quals han caigut en desús i que cal preservar perquè enriqueixen la llengua catalana de què formen part. Amb aquests tres, Menorca comptarà ja amb sis béns d’interès cultural immaterial declarats: la tècnica constructiva de la pedra en sec, la navegació amb vela llatina, la glosa menorquina, les llegendes de Menorca, el ball menorquí i les rondalles menorquines. Més informació: ipcime.cat

ÀMBIT 74

ACTUALITAT

TEATRE

Una temporada «per somiar» al Teatre Principal de Maó La programació de la temporada de tardor-hivern del Teatre Principal de Maó inclou fins a setze propostes de tots els gèneres de les arts escèniques, des del teatre i la dansa fins al circ i la lírica. Amb el lema «Somia al Principal», s’hi han programat, entre d’altres, els espectacles The Opera Locos, de la companyia Yllana (Premi Max al Millor Espectacle Musical 2019), i La finitud, de la bailaora Sara Calero; el monòleg Aiguantolivinamerica 3, de l’humorista Goyo Jiménez; el concert líric de tardor de la Temporada d’Òpera; l’actuació final de la gira Parenòstic, d’Anna Ferrer; la presentació del disc Antologia, de Tomeu Penya; el comiat de Damaris Gelabert, o la nova proposta dels Musinautes de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca. Podeu informar-vos de tots els detalls a teatremao.com.

TEATRE

Una trentena d’espectacles per a la nova temporada del Teatre des Born El Teatre des Born també ha pensat en tots els públics a l’hora de donar forma a l’inici de la temporada 23/24. A la gran varietat de gèneres escènics s’hi suma l’aposta ferma pels espectacles adreçats al públic infantil, entre els quals mereixen una menció especial Play, d’Aracaladanza; Ambulant, de Fam Produccions, o el comiat de Damaris Gelabert. Dels muntatges teatrals destaquen La mala dicció, una adaptació de Macbeth de la mà de Jordi Oriol; Reis del món i El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, ambdues escrites per Josep Maria Miró, i la representació d’El gos, de Lluïsa Cunillé, en la cerimònia d’entrega del Premi Born de Teatre. També l’aclamada Travy, de la família de comediants Pla-Solina.

Clicau damunt la imatge per consultar la programació

ÀMBIT 74

ACTUALITAT

PATRIMONI

El Consell col·labora en la protecció del patrimoni eclesiàstic El Consell destinarà 195.000 euros entre el 2023 i el 2025 a la protecció, restauració i conservació del patrimoni històric de l’Església catòlica. Així es desprèn del conveni signat el 13 d’octubre entre el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Joan Pons, i el bisbe de Menorca, Gerard Villalonga, en el qual s’estipulen les següents dotacions: 60.000 euros el 2023, 65.000 euros el 2024 i 70.000 euros el 2025. El Bisbat de Menorca té, entre els seus objectius, la realització d’un programa de rehabilitació dels seus edificis per potenciar-ne l’ús religiós, social i cultural i conservar el seu ric patrimoni històric, entre el qual destaquen béns d’interès cultural com la Catedral i el Socors, a Ciutadella, o les esglésies de Sant Francesc i Santa Maria, a Maó. En aquest sentit, la Llei 12/1998 del patrimoni històric de Balears estableix un marc de col·laboració entre l’Església catòlica i els consells per tal de vetllar per la protecció, conservació i difusió del patrimoni històric eclesiàstic. «El Consell aportarà gairebé 200.000 euros en tres anys per a la restauració del patrimoni històric del Bisbat de Menorca. És un patrimoni d’un gran valor històric per a la societat menorquina i per al turisme cultural de la nostra illa», assenyala el conseller..

Clicau damunt la icona per llegir la notícia íntegra publicada a la web del Consell de Menorca

ÀMBIT 74

AL DESCOBERT

LÔAC ALAIOR ART CONTEMPORANI LÔAC · Alaior Art Contemporani va obrir les portes l’any 2021 a l’antiga escola des Ramal gràcies a la iniciativa conjunta de l’Ajuntament d’Alaior i col·leccionistes privats que van cedir els seus fons artístics per dotar el municipi d’un centre d’art contemporani. Després de tres temporades obert, LÔAC ha rebut prop de 20.000 visitants, una part dels quals han estat alumnes dels centres de primària i secundària de Menorca.

2021

149

OBERTURA

ART CONTEMPORANI

OBRES EXPOSADES

ÚNICA A MENORCA

L’Ajuntament d’Alaior va obrir LÔAC ara fa dos anys a l’antiga escola des Ramal.

S’hi exhibeix l’obra de grans artistes contemporanis nacionals i també estrangers.

La col·lecció de LÔAC comprèn un total de 149 obres firmades per 57 artistes diferents.

Única exposició pública de fons privats a l’illa i una de les més destacades a les Balears.

100 ELS ARTISTES NACIONALS

ELS ARTISTES FORANS

HISTÒRIA DE L’EDIFICI

TRES PLANTES

Joan Miró, Jaume Plensa, Miquel Barceló o Antoni Tàpies són alguns dels artistes espanyols exposats.

Francis Bacon, Marina Abramovic, Louise Bourgeois o Paul Lemangny destaquen entre els forans.

LÔAC s’ubica a l’antiga escola graduada d’Alaior, un edifici amb més de 100 anys de vida.

Les 149 peces artístiques s’exhibeixen a les tres plantes de què consta el centre.

4.089

5€

FUNCIÓ DIDÀCTICA

VISITANTS

HORARI

ENTRADA

A fi d’atracar l’art als més joves, LÔAC organitza visites escolars guiades i gratuïtes.

De l’1 de maig al 31 d’agost han visitat el centre un total de 4.089 persones.

LÔAC obre tot l’any de dimarts a diumenge. Consultau l’horari aquí: visitalaior.com

El preu de l’entrada a LÔAC són 5 €, amb preus bonificats per a diferents col·lectius.

ÀMBIT 74

AL DESCOBERT

LÔAC, Alaior Art Contemporani

Foto: Ajuntament d’Alaior (visitalaior.com)

ÀMBIT 74

EXCAVACIÓ D’UN EDIFICI TARDOMEDIEVAL A TORRALBA D’EN SALORT Un projecte d’investigació que consisteix en l’estudi de les restes materials i escrites d’un passat particular, però que té molt a veure amb la conformació de la societat menorquina que ha arribat fins als nostres dies.

Text i imatges: Carlos de Salort i Borja Corral (Associació d’Amics del Museu de Menorca)

ÀMBIT 74

D’ençà de la dècada dels vuitanta, la Fundació Illes Balears inverteix en l’adquisició, preservació, rehabilitació i divulgació de patrimoni històric de les Illes Balears, patrimoni entre el qual hi ha el jaciment de Torralba d’en Salort. Amb aquesta vocació, el 2022, la Fundació va decidir impulsar i encarregar l’execució d’un nou projecte d’excavació i restauració a Torralba a l’equip d’Amics del Museu de Menorca. L’estructura triada fou una situada al marge oest de la propietat —el jaciment visitable—,coberta de vegetació i de la qual només es podia observar una misteriosa portalada amortitzada amb dues capelletes als laterals coronades per dues creus llatines. Eclipsada per les monumentals restes prehistòriques, aquesta estructura de pedra i morter no havia cridat massa l’atenció. Arqueòlegs i historiadors que han escrit sobre el jaciment —Mascaró Passarius, Gornés o Riudavets i Bravo— havien suggerit que podria ser una casa postmedieval o, segons Fernández-Miranda i William Waldren, les runes d’una ermita. La pagesia del redol també s’havia referit a aquelles runes com les antigues cases de Torralba o, fins i tot, a la tanca on es troben com la tanca de l’Església. Així idò, l’objectiu del nostre projecte d’investigació és conèixer a fons la història d’aquesta misteriosa estructura, garantir la preservació i fer-la comprensible als visitants de Torralba d’en Salort. I prest vàrem entendre que en aquest cas era necessari no només abordar la recerca a través de l’excavació i estudi de les restes materials —des de l’Arqueologia—, sinó també a través de la documentació escrita que de Torralba i dels seus habitants guarden els nostres arxius històrics. Per açò, es conformà un equip en el qual col·laboren de forma molt necessària restauradors conservadors —Francesc Isbert i Cecília Ligero— o l’historiador medievalista Jordi Saura, entre altres especialistes. A més, en les dues campanyes d’excavació realitzades — agost de 2022 i de 2023— s’ha comptat amb la participació d’estudiants i graduats universitaris de diferents universitats d’Espanya i voluntaris residents a Menorca. L’objectiu és assegurar la conservació de les runes a la vegada que facilitar-ne la seva interpretació, oferint eines al visitant per comprendre que va passar a Torralba després de la conquesta cristiana de 1287. La campanya de l’any passat, va servir per redescobrir davall la vegetació un conjunt d’estructures d’uns 300 m² i desmuntar una gran estructura d’època contemporània de més de 50 tones de pedres sota la qual vàrem trobar algunes habitacions amortitzades d’enderrocs. Si bé la planta de l’edifici no és completa per mor del pas de moltes dècades d’abandó, de reutilització de materials i transformació de l’espai per part de la pagesia, molts

Torralba d’en Salort

1. Edifici en runes abans de començar la intervenció (març de 2022) 2. Vista de les habitacions en procés d’excavació (agost 2023). 3. Vista aèria de l’estructura tardomedieval de Torralba d’en Salort (agost 2023). 4. 1. Alquerc gravat a una pedra de marès. L’alquerc o marro és un joc antic semblant a les dames que es jugava d’antic a Menorca i que segurament arribà amb els àrabs. 2. Fragment d’una creu llatina gravada amb el monograma IHS que pot interpretar-se com «Iesus Hominum Salvator» (Jesús salvador dels homes). Hi ha altres possibles interpretacions. 3. Pipa de fumar de ceràmica popular. 4. Dau de joc tallat en pedra.

ÀMBIT 74

«L’objectiu és assegurar la conservació de les runes a la vegada que facilitar-ne la seva interpretació, oferint eines al visitant per a comprendre que va passar a Torralba després de la conquesta cristiana de 1287»

elements ens eren familiars. Tant és així que la lògica dels elements constructius, el funcionament dels espais i els materials emprats ens transportaven directament als casats de lloc que esquitxen el camp de Menorca: Murs de pedra i morter, restes d’arcs i voltes de marès, cisternes, teules àrabs, enlluïts de calç i morter, encalcinats de calç... L’etnologia esdevé una font de coneixement excepcional per estendre ponts entre nosaltres i el passat que volem entendre. Tot i així, s’ha d’anar alerta, perquè l’abandonament d’aquesta casa va ocórrer fa tants segles que està fora de l’abast de qualsevol memòria viva. Com ha anat canviant la vida al camp de Menorca entre el segle XIII i el segle XX? Amb aquesta i moltes altres preguntes, durant la campanya d’enguany, ens hem centrat en l’excavació d’un dels àmbits redescoberts l’any passat, així com en la consolidació de diferents sectors de l’estructura que amenaçaven runa. Açò a permès recuperar petits fragments d’objectes de la vida quotidiana dels habitants de la casa: fragments de vaixella dels segles XVI, XVII i XVIII, alguns vinguts de fora i que son testimoni de com les relacions comercials i de consum que els ports de Menorca mantenien amb Europa impregnaven la ruralia. Però també vaixella local, restes de contenidors que s’empraven fa relativament poc i també po-

dem trobar senceres a botigues d’antiguitats o a moltes llars menorquines amb gust per tot allò tradicional. També s’han recuperat objectes que il·lustren maneres d’entendre el món, pràctiques i hàbits que eren i són presents a Menorca des de fa segles, com la religiositat, fumar o els jocs de taula. En paral·lel, el buidatge de documentació històrica fet fins al moment ens permet sostenir que aquest va ser l’habitatge d’algú durant els segles XV i XVI. Llibres de fadigues, capbreus i documentació notarial posen en escena famílies amb cognoms molt concrets —i ben coneguts també— com són els de Gonyalons i Villalonga. És així com s’hauria d’associar a ells la possessió o possessions de Torralba durant bona part del barroc i l’època moderna. Sembla que a principi de segle XVII el casat estaria parcialment abandonat; segurament va ser substituït per alguna nova construcció que avui és habitada al paratge de Torralba. Han arribat fins avui set llocs amb casat que deriven de l’alqueria medieval de Torralba:

ÀMBIT 74

Torralba d’en Salort

Torralba Vell, Nou, Gran, Petit, de sa Sorda, d’en Salort i Torralbet! Estudiar el procés de conformació d’aquest paisatge és també l’objecte d’aquest projecte. Però la història del nostre edifici no s’acabaria al segle XVII, potser hi hauria una nova curiosa ocupació de l’edifici durant el segle XIX. Tot són dades i hipòtesis que s’aniran perfilant durant els pròxims anys a Torralba d’en Salort. En tot cas, és aquesta una excavació programada inèdita a Menorca pel temps històric que s’estudia i perquè brinda la possibilitat d’abordar, a través de l’intens i pròdig diàleg entre història i arqueologia, el procés de repoblament de l’illa a partir de 1287. Per tant, s’aborda, més enllà de l’estudi dels textos, la formació d’unes estructures socials, econòmiques i culturals que estan tan arrelades, que han arribat pràcticament fins als nostres dies. En definitiva, ens permet revisar l’origen de bona part dels menorquins d’avui. Aquest projecte és possible gràcies al finançament del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca i la Fundació Illes Balears.

5. Vista aèria de l’edifici on s’observen les habitacions descoberts davall l’estructura d’època contemporània eliminada (agost 2023) 6. Portalada amortitzada amb dues capelletes laterals coronades per dues creus llatines. Aquest era l’únic element que era visible sota la vegetació (març 2022)

ÀMBIT 74

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

La tardor, un paisatge emmudit

Durant la tardor la terra es prepara per agafar embranzida. La tramuntana va alenant fort cap enrere deixant-ho tot emmudit, com si s’estigués engolint la clamor de l’estiu i ens anunciés, amb quietud, que està a punt per expirar el vent i el fred de l’hivern. El cel s’envia el renou i el temps cronològic s’eixampla en la fosca, que es va fent lloc cada vegada més prest. Amb aquesta cautela, el paisatge comanda l’activitat humana, que es torna senzilla i humil. Les accions són tan mudes i menudes com anar a cercar esclata-sangs, activitat que farem en silenci perquè ningú descobreixi on tenim aquell rodol on fa bo. El paisatge de tardor s’ha representat sempre com el fons predilecte d’escenes romàntiques o nostàlgiques, la melangia s’escampa des del caminant sobre la mar de núvols fins a les tanques del pintor Torrent. La tria no és casual, si els dies s’aixequen a fora remugant ser més contemplats que trepitjats, mentre els intèrprets del paisatge posam el piu a la persiana i ens arrufam en la intimitat. I els drames romàntics!, un altre fetitxisme de la tardor que es magnifica quan plovisca... L’aire manté la humitat, però canvia la calitja per la boira i l’escala d’ocres s’imposa fins i tot en la fruita i la verdura que menjam: caquis, codonys, magranes, carabasses i monyacos estan embolicats amb colors càlids. Colors seriosos com els seus gustos de personatge adult. I, tanmateix, tot i que les seves pauses ens semblin eternes, la tardor travessa l’any de manera fugaç. Aquest paisatge dura cada cop manco i anam perdent la roba de mig temps i els mesos en què enyorar era ben fàcil.

ÀMBIT 74

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA demanam la vostra col·laboració. Si teniu alguna informació sobre aquestes fotografies o qualsevol altra imatge que pugueu veure en les nostres xarxes socials o en el catàleg en línia ens la podeu fer arribar per correu electrònic o per telèfon al 971 368 104; així podrem tenir un Arxiu més complet. Moltes gràcies! Camí des Castell, 28. 07702 Maó Telèfon: 971 368 104 Correu: arxiuimatgeiso@cime.es Catàleg: pandora.aism.cat Instagram: @aismenorca

1. Antoni Picó Vivó. AISM-CIM

2. Antoni Picó Vivó. AISM-CIM

3. Antoni Picó Vivó. AISM-CIM

4. Josep M. Vidal Hernández. Fons Obra Cultural de Menorca. AISM-CIM

5. Antoni Picó Vivó. AISM-CIM

ÀMBIT 74

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

Per Tots Sants, murtons i aglans, llentrisca madura i esclata-sangs

Una de les dites populars més conegudes de Tots Sants a Menorca —la que hem posat aquí per títol i altres variacions— ja ens anticipa que la gastronomia té un paper ben destacat durant aquests dies. El refranyer ens assenyala que és hora d’anar a collir aquests fruits silvestres, dels quals avui gairebé només anam a cercar els esclata-sangs i cama-seques (si el clima ens vol acompanyar!). De murtons ja no se’n troben i els aglans els podem veure en terra, als alzinars, sense gaire més profit que menjar per als porcs, que també degusten la llentrisca i així entren en opulència abans de les porquejades. Més enllà dels fruits i bolets, tal vegada és la rebosteria el menjar que més hem conservat d’aquesta festivitat. La gent gran explica que, antigament, la nit abans de la festa era molt típic fer un sopar en el qual se servien bunyols de Tots Sants o bunyols de forat; i fins avui, que els continuam servint amb mel, sucre, arrop i figat. De monyaco o de patata, els bunyols continuen essent el plat estrella, i es mengen fins i tot a les escoles. A les fotografies que ens vesteixen hi veim qualque dona als fogons, que, amb un poc d’imaginació, podem dir que pastava els perduts «panets de mort». Pere Ballester explica al De re cibaria que «els panets de mort eren de llegendària tradició a l’illa i sols es confeccionaven per a la festivitat de Sants i Difunts que commemoren, i perquè la memòria dels que van partir acompanyi els plaers del paladar mentre es tasta tan gustosa pasta». I, de manera encara més austera, les postres antigues de Tots Sants eren el monyacos al forn, sense cap altre secret que fondre’ls fins a desfer-los com un caramel. I és que encara que aquesta festivitat pugui ser amarga, la pena es compensa amb menjars ben dolços!

ÀMBIT 74

ARRELS

1. Salvador Almirall Codina. AISM-CIM

2. Fotos Ràdio. AISM-CIM

3. Salvador Almirall Codina. AISM-CIM

4. Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

5. Alfredo Mallo Mallo. AISM-CIM

6. Salvador Almirall Codina. AISM-CIM.

LA TRADICIÓ DELS BUNYOLS

www.ipcime.cat

Aparentment, l’hàbit de menjar bunyols és una tradició ben nostrada. Ballester no ho desmenteix, ja que fa diversos segles que tenen presència a Menorca, però sí que es refereix a la influència espanyola, de la mateixa manera que els catalans ens van introduir els panellets. El que sí sembla un costum propi és menjar-los mullats amb arrop!

ÀMBIT 74

A LLIBRE OBERT

HIVERN A LES BIBLIOTEQUES: TEMPS DE LECTURA, DEBAT I COMUNITAT La Xarxa de Biblioteques de Menorca encara el nou curs amb un seguit d’activitats dirigides a fomentar l’hàbit lector, generar espais de debat, difondre la llengua catalana i establir vincles amb territoris germans. Text: Pepa Ferri

Amb l’inici del nou curs acadèmic, la Xarxa de Biblioteques de Menorca desplega un extens programa d’activitats als diferents municipis de l’illa per acomplir al seu objectiu fundacional, que no és altre que millorar el servei públic de lectura, i amb aquest assolir-ne altres que esdevenen fonaments de qualsevol comunitat socialment i culturalment madura, com són el foment de l’hàbit lector, la democratització de l’accés a la cultura, l’estímul de l’aprenentatge continu i el desenvolupament de l’esperit crític. Per a la posada en marxa d’aquestes iniciatives, la Xarxa estableix col·laboracions amb altres entitats culturals menorquines i també amb biblioteques i altres organismes d’arreu dels territoris de parla catalana. De fet, és gràcies a aquest sistema relacional que es posen en comú i s’optimitzen idees, projectes i recursos per acabar donant forma a un fèrtil calendari d’activitats que, any rere any, atreu més i més usuaris. Només així s’explica que les biblioteques de Menorca posin en marxa noves activitats o n’ampliïn d’altres. És el cas dels clubs de lectura, que n’incorporen tres de temàtica especialitzada als ja tradicionals d’adults i joves; la creació d’espais de pensament i debat com el cicle «El món avui»;

la posada en marxa d’iniciatives que integren el teatre, el cinema i la literatura com «Pantalla escènica» i «Fantàstic cinema»; la continuïtat del projecte «Lletres compartides» de foment de la literatura catalana i l’intercanvi dels seus autors; la convocatòria dels concursos lingüístics «Carta en terra...» i «Lletres i mots»; els tallers d’exploració i joc literari en família «Família i lectura» i «Laboratori de lectures» o la programació mensual de contacontes per a infants i també per a adults. A continuació, destacam cinc de les iniciatives que la Xarxa té en marxa durant la temporada de tardor-hivern: «El món avui», un cicle per reflexionar sobre l’actualitat «El món avui neix amb la voluntat de diversificar les activitats que ofereix la Xarxa de Biblioteques de Menorca i respon a una de les propostes incloses al Pla per a la implementació d’un nou model de biblioteques aprovat pel Consell Insular de Menorca i els ajuntaments amb l’objectiu de consolidar les biblioteques com a espais públics de trobada i àgora de debat». D’aquesta manera explicava el cicle la directora de la Biblioteca Pública de Ciutadella, Dita Truyol, en el número 73 de la revista ÀMBIT. La segona edició ja ha comptat amb la

ÀMBIT 74

A LLIBRE OBERT

Nou curs

participació de l’escriptor Jorge Carrión (15/09) i del fotoperiodista Gervasio Sánchez (27 i 28/10). La pròxima convidada és Eva Piquer, escriptora i directora de la publicació digital cultural Catorze, que pronunciarà la xerrada «La cultura i el sentit de les coses» el 17 de novembre, a les 19 hores, a la Biblioteca Pública de Maó. Més clubs de lectura Els clubs de lectura a Menorca creixen amb la recent creació de tres de nous: lectures amb perspectiva, novel·la gràfica i novel·la negra. La dinàmica és idèntica a la dels clubs de lectura tradicionals per a adults i joves: sessions mensuals conduïdes per persones expertes amb una durada aproximada d’una hora i mitja. En algunes ocasions, hi participen els autors o autores del llibre triat. És el que passarà el 18 de novembre a Plaça de Lletres, el club de lectura de Ciutadella, que comptarà amb la presència d’Eva Piquer per comentar la seva obra Aterratge (Club Editor, 2023), i més tard, al gener, amb Flàvia Company a Maó (24/01) i Ferreries (25/01). Company també oferirà una xerrada a Ciutadella (26/01) i un taller de microrelats a Maó (27/01). A més, la Xarxa treballa en l’organització d’algunes activitats per al gener i febrer amb la participació de Maria Medem, autora de Por culpa de una flor, i Editorial Finestres als clubs de lectura de novel·la gràfica. Una nova edició de «Lletres compartides» Oriol Canosa, Núria Perpinyà i Silvestre Vilaplana visiten aquesta tardor Menorca gràcies a «Lletres compartides», un projecte de la Institució de les Lletres Catalanes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fundació Mallorca Literària i el Consell Insular de Menorca que té per objecte consolidar un espai literari comú entre els diversos territoris de parla catalana. El primer a visitar l’illa ha estat Oriol Canosa (19 i 20/10). Núria Perpinyà farà parada el 9 i 10 de novembre i Silvestre Vilaplana, del 23 al 25 del mateix mes. Carlos Minuchin i Josep Pons Sansaloni presentaran la seva obra a Catalunya i el País Valencià.

Concursos lingüístics per a adults i joves Al novembre es reprenen els concursos lingüístics que organitzen de manera conjunta la Xarxa i el Servei de Política Lingüística del Consell per difondre la llengua catalana que es parla a l’illa entre la població resident. En primer lloc, del 22 de novembre a l’1 de desembre es faran les vuit eliminatòries locals de «Carta en terra...», concurs adreçat a la població adulta sobre paraules recollides en el diccionari Alcover-Moll. D’altra banda, del 20 al 30 de novembre tornarà a les biblioteques d’Alaior, Ciutadella, Ferreries i Maó «Lletres i mots», concurs adreçat a alumnes de 3r de secundària que consisteix a posar a prova la seva habilitat a l’hora de lletrejar paraules en català i de respondre qüestions relacionades amb la cultura de Menorca. Les dates de les finals d’ambdós concursos s’anunciaran oportunament. Nous vincles amb «Ponts literaris» «Ponts literaris» és un club d’escriptura virtual en català que sorgeix de la col·laboració entre la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i biblioteques dels territoris de parla catalana. Coordinat per la doctora en escriptura Carla Gracia, té com a objectiu promoure l’ús del català entre els diferents territoris, tot practicant l’escriptura i compartint experiències a partir de la llengua. Per estar al corrent de tota l’actualitat relacionada amb les biblioteques de Menorca, us convidam a visitar bibliomenorca.cime.es.

ÀMBIT 74

APUNTS

Ajuts per foment de l’ús del català El Consell Insular de Menorca ha distribuït entre un total de 81 sol·licituds els 60.000 € de la convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús del català en el sector empresarial, associatiu i esportiu de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana per a l’any 2023. El repartiment ha quedat de la següent manera: 25.269,76 € per als 36 projectes que optaven a la línia de suport a l’edició en català; 20.000 € per als 31 presentats a la línia de foment de l’ús del català a l’empresa; 4.730 € per als 5 projectes de l’àmbit esportiu, i 10.000 € per als 9 de l’àmbit associatiu. S’ha donat la coincidència que els nombre de sol·licituds és idèntic al de l’any passat, «cosa que confirma que aquesta convocatòria està ben consolidada i que fomenta que s’empri la llengua pròpia en els diferents sectors a què va adreçada». Podeu consultar la resolució en el BOIB núm. 136 de dia 5 d’octubre.

AJUTS PER A LA SALVAGUARDA DEL PATRIMONI IMMATERIAL El Consell Insular de Menorca ha inclòs per segon any consecutiu una línia específica per a accions de salvaguarda i difusió del patrimoni cultural immaterial en la convocatòria d’ajuts per a la realització d’accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric corresponent al 2023. L’objectiu darrer és assegurar la transmissió generacional dels coneixements i les tècniques relacionades amb la cultura menorquina d’arrel més popular i tradicional. En la convocatòria actual s’han destinat 6.020,70 € a les següents iniciatives: un taller de veu i expressió impulsat per Soca de Mots, el projecte Sonora de recerca i difusió de la memòria oral que Es Far Cultural dedicarà a Ferreries, i l’edició per part d’Assorme d’un nou recull terminològic en llenguatge de signes sobre gastronomia menorquina.

El Consell convoca el XXI Premi Josep Vivó Un any més el Departament de Cultura convoca el Premi Josep Vivó de glosa escrita, que té per objectiu la salvaguarda i la difusió d’aquesta modalitat de la glosa menorquina, la glosa escrita o de cas pensat, i propiciar l’aparició de nous valors de la creació poètica. Des de l’any passat, aquest premi ha recuperat la modalitat escolar, de manera que també hi poden participar alumnes dels centres de Menorca de 5è de primària a 4t de secundària. Les gloses, de temàtica lliure, han de tenir l’estructura pròpia de la glosa menorquina. La dotació del premi en la modalitat general és de 2.000 €, mentre que en la modalitat escolar es preveuen sengles premis de 300 € en material escolar. El termini per presentar els originals acabarà dia 15 de desembre, i les bases es podran consultar al tauler d’edictes del Consell i a la pàgina web del SAL.

ÀMBIT 74

APUNTS

Recull d’articles periodístics de López Casasnovas L’Institut Menorquí d’Estudis ha publicat el llibre Jo vull el vol dels falcons. Articles lingüístics (1975-2022), de Joan F. López Casasnovas, que recull articles de gairebé 50 anys de producció en què podem resseguir el pensament lingüístic d’un dels referents de la cultura menorquina d’aquest període. Com a col·laborador habitual en diaris i revistes d’arreu del país, López Casasnovas va produir una extensa i rica obra periodística que abraça temàtiques ben diverses: política, societat, llengua, literatura i cultura en un sentit ampli. El volum que publica ara l’IME, una edició a cura de Gemma Ferrer Carreras, aplega 108 articles sobre lingüística escrits en les darreres cinc dècades, alguns inèdits.

MENORCA, ARTS, MÚSICA I TEATRE ARRIBA A 112 ENTITATS La convocatòria d’ajuts del programa Menorca, Arts, Música i Teatre 2023 s’ha resolt amb 245 sol·licituds acceptades corresponents a 112 entitats diferents, entre les quals s’han distribuït 118.250 €. Aquest programa, dedicat a la promoció de l’activitat musical, les arts visuals i escèniques i altres espectacles de grups menorquins a l’illa, té un doble vessant: d’una banda, qualsevol artista o grup de l’illa es pot inscriure en el catàleg, i, de l’altra, se subvencionen les entitats interessades a contractar qualsevol dels grups i/o artistes integrants del mateix catàleg. A la web memute.cime.cat podeu trobar més informació sobre els grups i artistes que en formen part i sobre el funcionament del programa. Per veure el detall de la resolució de la convocatòria d’ajuts podeu consultar el BOIB núm. 136 de dia 5 d’octubre.

L’IME publica Illanvers XVIII Recentment, també ha vist la llum Illanvers XVIII, volum pertanyent a la Col·lecció Xibau de l’IME que conté els poemes de la divuitena edició del festival de poesia Illanvers, celebrada el 2023 amb el canvi climàtic com a tema de fons. Els autors són Joan Rotger Julià, Bartomeu Obrador-Cursach, Maria Galetta, Carles Fabregat, Teresa Pascual i Sebastià Alzamora. Les il·lustracions de la coberta i de l’interior, realitzades expressament per al llibre, són obra de l’artista Paca Florit.

ÀMBIT 74

AGENDA

VIDEOMAPATGE «ENTRE EL CEL I LA MAR» El videomapatge «Entre el cel i la mar», produït per l’Agència Menorca Talaiòtica i l’empresa Il·lumina’M, és un dels actes programats per celebrar la inscripció de Menorca Talaiòtica en la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. Es faran 3 projeccions gratuïtes a partir de les 20.30 hores. 6 d’octubre · 20.30 hores · Poblat de Trepucó · Maó

I MOSTRA DE TITELLES DE MENORCA Neix MIT Menorca, la «I Mostra Internacional de titelles» de Menorca organitzada per l’Associació Cultural Treset i el Casino Nou, amb la direcció artística a càrrec de la companyia de teatre i titelles Trukitrek. S’hi podran veure espectacle per a públic familiar, però també propostes destinades a públic adult. 14 I 15 d’octubre · Teatre Casino 17 de Gener · Ciutadella MENORCA DOC FEST TEATRE

48è PREMI BORN DE TEATRE El prestigiós guardó, que concedeix des dels anys 70 el Cercle Artístic de Ciutadella, arriba enguany a la seva 48a edició amb un programa que es desenvoluparà entre el 13 d’octubre i el 5 de desembre i que tindrà en la cerimònia de lliurament del premi, prevista per al dia 21 d’octubre, el seu punt àlgid. El gos, de Lluïsa Cunillé, serà l’obra representada en la gala. 21 d’octubre · 21 hores · Teatre des Born

El festival de cinema i fotografia documental de Menorca torna amb un complet programa que inclou exposicions de fotografia, projeccions de llargmetratges i curtmetratges, tallers i conferències, entre altres activitats. De l’11/10 al 17/11 Diferents localitzacions

«EL MÓN AVUI»: GERVASIO SÁNCHEZ El periodista i fotògraf Gervasio Sánchez visita l’illa els dies 26 i 27 d’octubre convidat per la Xarxa de Biblioteques de Menorca i l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca.Durant la seva visita oferirà xerrades obertes al públic dins del cicle de pensament i actualitat «El món avui». 26 i 27 d’octubre · Can Victori i Biblioteca de Ciutadella TAST DE CULTURA Després de l’èxit de les convocatòries anteriors, Ciutadella ha posat en marxa la quarta edició de Tast de Cultura, programa que barreja la divulgació del patrimoni cultural i natural i la promoció del producte local. Del 27/10 al 19/11 · Diferents localitzacions · Ciutadella

M E N O R C A 44

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 74

AGENDA

XI FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE MAÓ Arriba el XI Festival de Música Antiga de Maó, una edició de temàtica medieval que serà íntegrament protagonitzada per dones i que omplirà la ciutat de Maó de sonoritats i música de temps remots. Del 28 d’octubre a l’11 de novembre · Diferentes localitzacions · Maó

«THE OPERA LOCOS»

El Festival Salat, certamen dedicat al circ i a les arts escèniques que organitza S’Espai de Circ a Ciutadella, arriba enguany a la cinquena edició amb un programa que inclou els muntatges Aire, Hotel Bucarest i una marató d’espectacles com a cloenda.

Després d’haver actuat per tota Europa i haver acumulat més de 500 funcions a 200 ciutats diferents, aquesta peculiar troupe d’òpera aterra per primera vegada a Menorca. The Opera Locos és un espectacle còmic-operístic de la companyia teatral Yllana en el qual els grans èxits de l’òpera es fusionen amb altres estils musicals de la forma més original.

Del 28/10 al 25/11 Teatre des Born

28/10 · 19.30 h Teatre Principal de Maó

FESTIVAL SALAT

XIX JORNADES D’HISTÒRIA LOCAL I PATRIMONI Alaior acull les XIX Jornades d’Història Local i Patrimoni de Menorca. Durant dos dies, estudiosos de l’obra de Mascaró Pasarius, convidats pel Centre d’Estudis Locals d’Alaior i l’IME, reflexionaran sobre les seves aportacions en arqueologia, toponímia, cartografia, edició i història. 3 i 4 de novembre · Ajuntament d’Alaior

«MIRA QUÈ TENIM! EL PORT DE MAÓ» Ca n’Oliver acull una exposició amb obres del fons municipal de l’Ajuntament de Maó dedicada al port de Maó. La mostra és la segona edició de «Mira què tenim!» i està formada per 35 obres, entre fotografies i pintures, que van des del segle XVIII fins a l’actualitat. La mostra té l’objectiu d’acostar el patrimoni de propietat pública a tota la ciutadania Del 6/10 al 7/01 · Ca n’Oliver · Maó)

CONCERT DE TARDOR La Fundació Menorquina de l’Òpera i l’associació Amics de s’Òpera de Maó organitzen el 5 de novembre, al Teatre Principal de Maó, el tradicional Concert de Tardor, concert líric amb el qual tanquen cada any la Temporada d’Òpera. En aquesta ocasió, les veus convidades són les de la soprano Zuzana Marková i el tenor Xabier Anduaga. 5/11 · 19 hores Teatre Principal de Maó

a g e n d a . m e n o r c a . e s 45

ÀMBIT 74

TEATRE

AGENDA

I CICLE IBEROAMERICÀ DE TEATRE INDEPENDENT L’Orfeó Maonès acull la celebració del I Cicle Iberoamericà de Teatre Independent (CITIOM). S’hi programaran tres funcions teatrals acompanyades de col·loquis, tallers de formació i també una trobada per al sector cultural de Menorca.

El Teatre des Born programa aquesta peça d’autoficció familiar dirigida pel jove actor català Oriol Pla. Una trobada familiar atípica, hilarant i commovedora, una obra que és alhora un homenatge a la família Pla-Solina i un desencontre entre dues corrents teatrals, entre dues generacions i dos moments vitals.

Hotel Iocandi i l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca han creat aquest espectacle musical familiar basat en el món de les arts circenses. El protagonisme recaurà en el trapezi, l’escala d’equilibris i el clown, si bé la música, composada en exclusiva per Gina Leishman, hi jugarà un paper rellevant. Leishman s’ha inspirat en els seus records d’infantesa i en la novel·la Night at the Circus per crear aquesta partitura.

11/11 · 20.30 hores Teatre des Born

18/11 · 18.30 h · Principal 19/11 · 18.30 h · Born

9 de novembre · 16.30 hores · Orfeó Maonès «TRAVY»

TEATRE

OCIM & HOTEL IOCANDI: «EL CIRC DELS MUSINAUTES»

FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ DE MENORCA

MÉS

La periodista i escriptora Eva Piquer participarà al cicle de pensament i actualitat «El món avui» amb la xerrada «La cultura i el sentit de les coses».

El Departament de Cultura manté en el mes de novembre la celebració de la Fira del Llibre en Català, una cita cultural dedicada plenament a les lletres catalanes que constarà d’un grapat d’activitats orientades a dinamitzar i promocionar la lectura en llengua pròpia. Hi participaran totes les llibreries de Menorca. A més a més, el Consell ha decidit ampliar el calendari de fires dedicades al món del llibre amb una nova cita, la Fira del Llibre de Menorca, que es farà coincidit amb els actes de la festivitat de Sant Antoni.

17/11 · 19 hores Biblioteca Pública de Maó

25 de novembre · Tot el dia Plaça des Born de Ciutadella

CIA. SARA CALERO: «LA FINITUD»

DANSA

«EL MÓN AVUI»: EVA PIQUER

El Teatre Principal de Maó celebra el Dia Internacional del Flamenc amb el muntatge La finitud, de Sara Calero, una de les principals referents actuals en la renovació de la dansa espanyola i el flamenc. L’elenc de l’espectacle compta amb la mateixa Calero (ballarina), Gema Caballero (cantaora), Javier Conde (guitarrista) i Juanfe Pérez (baix elèctric). 25 de novembre · 19.30 hores · Teatre Principal de Maó

M E N O R C A 46

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 74

AGENDA

TEATRE

MÉS

SOM TALAIÒTICS El Departament de Cultura, juntament amb el GOB i l’associació Amics del Museu de Menorca, impulsa el programa d’excursions «Som Talaiòtics?» amb l’objectiu de continuar amb la difusió de la inscripció de Menorca Talaiòtica en la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco. Amb la sortida del mes de desembre es tanca la vuitena edició del cicle que ha inclòs fins a nou excursions per tota l’illa. 3 de desembre · 9 hores Torrellisar Vell

«EL COS MÉS BONIC QUE S’HAURÀ TROBAT MAI» El Teatre des Born i el Cercle Artístic de Ciutadella s’animen a programar, de manera conjunta, una peça de Josep Maria Miró, dramaturg que ja acumula tres Premi Born a l’esquena. L’actor Pere Arquillué protagonitza aquest monòleg a set veus sobre un petit poble, els seus habitants i els seus secrets. 5 de desembre · 20 hores · Teatre des Born

MÉS

EL MAPA DE MASCARÓ PASARIUS Entre les activitats de l’Any Mascaró Pasarius, el Museu de Menorca ha programat la presentació del seu famós mapa. 16 de desembre · 12 hores · Museu de Menorca

MÉS

EXCURSIÓ A SANT VICENÇ D’ALCAIDÚS El Museu de Menorca ofereix una visita guiada a Sant Vicenç d’Alcaidús, un dels poblats amb el conjunt de cases talaiòtiques més impressionant de l’illa.

ANNA FERRER: «PARENÒSTIC»

Un any més, l’OCIM ofereix el seu tradicional concert de Cap d’Any. En aquesta ocasió, obrirà el programa la música galant de Jean-Baptiste Lully (1632-1687), amb Le Bourgeois Gentilhomme, una cuidada selecció que ens transportarà directament als salons de Versalles.

Anna Ferrer tanca una de les etapes més determinants de la seva carrera, la de Parenòstic, i ho fa al mateix escenari on es va crear l’espectacle. Aquesta proposta de la jove cantautora posa en un mateix estrat la tradició oral, la creació i la recerca d’arxiu.

29 de desembre · 20 hores· Teatre Principal de Maó 30 de desembre · 20 hores · Teatre des Born

9/12 · 19 hores Teatre Principal de Maó

17 de desembre · 11 hores · Sant Vicenç d’Alcaidús

CAP D’ANY AMB L’OCIM: «PULCINELLA»

a g e n d a . m e n o r c a . e s 47

ÀMBIT 74

ABECÉ

Parlem amb propietat Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

En aquest número continuam la sèrie que havíem encetat sobre les recomanacions lingüístiques que hem fet a través de la nostra pàgina de Facebook. En aquesta ocasió, volem recordar algunes de les publicacions que hem fet relacionades amb la terminologia de les festes de Nadal.

Seguiu el perfil de Facebook SAL Consell de Menorca

ÀMBIT 74

ABECÉ

Parlem amb propietat»: Nadal Aprofitant que s’atraquen les festes de Nadal, recordem que el nom d’aquesta festa, en català, sempre que ens referim a la celebració en el seu conjunt, l’hem de fer servir en singular, i en general sense article, ja que designa tant el dia 25 de desembre (dia de Nadal) com el temps immediat a aquesta data. Així, expressions com «No sé si podré anar a casa aquests Nadals» o «Enguany em fa il·lusió passar els Nadals amb tu» no serien correctes; sinó que hauríem de dir «No sé si podré anar a casa per NADAL» o «Enguany em fa il·lusió fer NADAL amb tu». Només utilitzarem el plural quan vulguem fer referència a diferents anys, per exemple en la frase «Ja fa tres Nadals que em regalen el mateix». Consulta la publicació de Facebook aquí.

Terminologia i expressions de festa: Dissabte de Nadal Hi ha una sèrie d’expressions tradicionals i genuïnes en català per referir-nos a aquestes dates festives, com ara a la nit de Nadal, que a Menorca també anomenam Dissabte de Nadal. Hem de tenir en compte que en català la paraula dissabte també s’utilitza per referir-se a la vigília d’una festivitat. El que és del tot incorrecte és parlar de «Nit Bona», un calc totalment innecessari del castellà «Noche Buena». Consulta la publicació de Facebook aquí.

«Parlem amb propietat»: Dilluns de Nadal Avui, dia de Sant Esteve, és una diada molt arrelada al nostre territori, on és coneguda com a Dilluns de Nadal, Mitjana Festa o Segona Festa. Consulta la publicació de Facebook aquí.

Terminologia de festes: els Reis La forma més genuïna d’anomenar aquests personatges és precisament els Reis o bé, si volem especificar, els Reis d’Orient (en el parlar col·loquial mantenim l’article literari, és a dir no deim “es Reis”). Aquests tres personatges se solen distingir pel color que els caracteritza o bé pel nom: el rei blanc (o rei Melcior), el rei roig (o rei Gaspar) i el rei negre (o rei Baltasar). Els ajudants dels Reis són els patges, i no «pajes». La desfilada que té lloc la vigília de la festa s’anomena cavalcada de Reis (i no «cavalgata» o «cabalgata»). Consulta la publicació de Facebook aquí.

Ja som

Patrimoni

Mundial