Peça del mes
LES SITGES IBÈRIQUES DE VILADEMULS Una vegada perdut l’ús primari, les sitges solien ser utilitzades com a abocadors. És a dir, s’hi llençaven deixalles diverses, des de peces de ceràmica trencades fins a restes de menjar. Aquests materials són una gran font d’informació per conèixer com vivien i s’organitzaven les societats ibèriques.
El passat mes d’abril es van dipositar a les reserves del Museu Arqueològic de Banyoles els materials trobats als jaciments de Mas dels Frares i Camps de l’Hospital, ambdós situats al terme municipal de Vilademuls. Es tracta de dos camps de sitges excavats els anys 2013 i 2014 durant les obres de construcció de l’enllaç entre l’AP-7 i l’N-II, a prop d’on antigament discorria la via Heraclea (posteriorment coneguda com a via Augusta). Les sitges eren dipòsits excavats al subsol que servien per guardar gra excedentari. En època ibèrica la producció agrícola era controlada per les elits, que acostumaven a emmagatzemar el cereal sobrant en grans camps de sitges i el
feien servir per a l’intercanvi comercial. Sovint, aquestes concentracions se situaven al costat de vies per facilitar el seu transport i distribució.
VACANCES DEL 2 AL 16 D'AGOST
OBRIM DIMECRES 17
Pel que fa als camps de sitges de Mas dels Frares i Camps de l’Hospital, van estar en funcionament entre els segles V i I aC. Entre els dos han proporcionat gairebé 50.000 restes arqueològiques, ceràmiques en la seva majoria, si bé també s’hi van recuperar ossos d’animals, elements de pedra -bàsicament molins- i peces metàl·liques, incloses diverses monedes, entre les quals destaca un òbol de plata d’Emporion del segle IV aC. Quant a les peces importades, cal mencionar diversos fragments de vasos fabricats a la regió grega de l’Àtica (V-IV aC), alguns decorats amb figures roges, denes de collaret de pasta de vidre de tradició fenícia (IV-III aC) i restes d’àmfores que contenien el sempre apreciat vi itàlic (II-I aC). Museu Arqueològic de Banyoles
30
