Peça del mes

Peça del mes

Els pergamins de can Brugada

El 24 de novembre de 2020 la família Brugada va dipositar el seu fons familiar a l'Arxiu Municipal de Banyoles (Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany). El mas Brugada és un dels masos existents més antics de Banyoles. El 1279 s'anomenava Brugada d'Amunt o borda de Brugada. Actualment, el mas encara està en mans de la família Brugada i és conegut com a Can Brugada o Can Teixidor del Terme. El seu fons patrimonial és molt important i conserva 85 pergamins, escrits en llatí i català i datats entre 1279 i 1634.

El document més antic del fons, doncs, és un pergamí de l'any 1279, on Ramon Brugada Demont reconeix que té el mas per l'abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles, el seu senyor feudal.

En els pergamins s'hi tracten compres i vendes de propietats, donacions, capí-

tols matrimonials i testaments, com el de Caterina Brugada, muller de Martirià Bret, que, el 1573, volia ser enterrada al cementiri de l'església de Sant Esteve (l'únic autoritzat), però la missa s'havia de celebrar a la de Santa Maria dels Turers.

Moltes de les seves propietats estaven a tocar l'Estany de Banyoles i al Puig de Sant Martirià. I s'hi troben topònims (noms d'indrets) antics, com, per exemple, les Rotes, l'Estany Major (l'actual Estany), l'Estany Menor (l'antic estanyol de Ca n'Ordis), Puig Gallifer (el Puig de Sant Martirià), els recs Palaus (els recs de Ca n'Hort i de Can Teixidor), el rec del Canat Nou (el rec Major al seu pas pel carrer del Canat), Canat Vell, prat de la Vila Vella (prop de la Draga) i l'horta de Ferrarós, l'horta de sant Benet i el molí d'en Densi, tots a la zona de l'actual carrer de Sant Benet.

Igualment, hi surten personatges banyolins de diferents èpoques que ara estan completament oblidats, com els Araveig (propietaris del mar Arveig de l'Estany, avui en estat ruïnós), els Reixac, els Menter, els Pomer, els Sant Martirià, els Tassi, els Llotir, els Morgat...

A través dels pergamins s'hi pot resseguir les activitats de diferents membres de la nissaga i conèixer millor la vida familiar, social i econòmica de la Banyoles d'abans.

Josep Grabuleda Sitjà