El cinema dels matisos

NEM CAP A LA SISENA EXTINCIÓ MASSIVA? 2a part Pacifiction

Drama, 2022 Director: Albert Serra. Amb: Benoît Magimel, Sergi López, Lluís Serrat i Montse Triola

Estem dirigint-nos cap a una 6a extinció massiva? Els científics fa anys que alerten que les dades actuals sobre la biodiversitat dels ecosistemes terrestres i aquàtics són molt preocupants. Segons l'últim informe de la WWF, s'ha perdut, mundialment, el 68% de les espècies de vertebrats durant els darrers cinquanta anys. Pel que fa als invertebrats (insectes, etc.) alguns de nosaltres recordem quan, anys enrere, en els viatges per carretera, havíem de netejar sovint els parabrises del cotxe que quedava ple d'insectes morts. Molts recordem també que no fa gaires anys, als estius, vèiem una gran diversitat de papallones visitant les flors dels testos al balcó de casa, fins i tot dins la ciutat... el seu declivi impara-

Es pot veure a (alguns) cinemes. ble és un fet. La importància dels insectes és Vam anar a veure Pacifiction a tremenda: les abelles i moltes altres espècies són pol·linitzadores. A més, els invertebrats l’estrena gironina als Cinemes són bàsics en les xarxes tròfiques dels ecosisTruffaut i és una experiència. temes. Si no hi ha invertebrats... les xarxes Aneu-la a veure (sopats, són 3 col·lapsen. hores). No es fa gens llarga: quan s’acaben les escenes hipnòti- Sabem que les causes d'aquesta davallada ques del final, et quedaries a viu- global de la biodiversitat són diverses: el re a les seves platges del pacífic. canvi climàtic, la desforestació, la destrucció d’habitats, l'ús de pesticides, la sobrepesca... Pacifiction és un retrat -no una l'ésser humà n'és el responsable. pel·lícula- del comissari polític I sí, sens dubte, si s'arriba a produir una encarnat per Benoït Magimel i extinció massiva, afectarà greument la les passions que sent a la seva nostra espècie, perquè per sobreviure, nosalfeina. Seguim el primer personat- tres, els humans, depenem de l'equilibri i la ge fictici de Serra i com surfeja bona salut dels ecosistemes. LIMNOS les ones (el director ens regala diverses escenes explícites perquè entenguem més fàcilment la metàfora) per tal d’anar mantenint una reputació heretada. La pel·lícula ressegueix els seus impulsos (d’home, és clar), rodejat de la gosadia de les batalles de galls i dels ritmes de la discoteca. I és que és una pel·lícula per aprendre a narrar ritmes. Diferent de La mort de Lluís XIV (2016). Amb un equip pràcticament banyolí (amb alguna excepció, com la d’en Sergi López) i amb la palanca de ser una coproducció internacional, Serra construeix un alter ego de qui en sentim vibrar la por i les ganes de fugida, tant sigui sobre la moto d’aigua, el Mercedes o l’avioneta. Aneu als cines abans no s’escapi aquest retrat de la masculinitat i la història del descens a l’infern d’un pregoner de bones notícies. I, si no, sempre podeu fer-ho a l’estil d’en Farriol: aneu-hi perquè és de Banyoles. Guillem Lloret i Triola @lloretitriola