1 minute read

Peça del mes

Next Article
Cuina i maridatge

Cuina i maridatge

FOTO: La llamprea (esquerra) i un detall de la boca (dreta).

Zoologia: Llamprea de mar (Petromyzon marinus)

Advertisement

Col·lecció Darder, 1916

En la natura hi ha peixos realment especials, com la llamprea. Té una forma molt allargada, esquelet cartilaginós i dues aletes a la part de sobre. Els ulls són als costats del cap. Tenen diverses obertures branquials, amb l’aspecte de forats col·locats de forma regular als costats. Pot fer fins a 1 m de llarg.

El més característic i sorprenent d’aquest peix és la seva boca, amb forma com d’embut i plena de dents còrnies, com la llengua. Viu al mar, a l’hemisferi nord, especialment a l’Oceà Atlàntic, però també al Mediterrani. Es reprodueix a la part baixa dels rius. A Catalunya es troba al delta de l’Ebre. Viu de 9 a 11 anys, dels quals de 6 a 8 poden ser en forma de larva. Els mascles construeixen nius de pedra on les femelles ponen els ous. La larva s’alimenta d’algues i detrits. Els adults són paràsits d’altres peixos. Es nodreixen de la sang i els fluids corporals dels peixos als què s’adhereixen amb la seva boca. Foraden la pell i els teixits amb les dents de la llengua. La llamprea és apreciada en gastronomia en països del nord d’Europa. A Catalunya és una espècie protegida.

Al Museu Darder es conserven dos exemplars de llamprea. El que hem triat per il·lustrar aquest article pertany a la Col·lecció Darder. Es tracta d’un exemplar adult d’uns 90 cm de longitud. Aquest any es va tractar per eliminar possibles corcs a la cambra d’anòxia del Museu Etnogràfic de Ripoll dins un projecte de la Xarxa de Museus de les Comarques Gironines. L’ha restaurat Neus Campmany, que n’ha fet una neteja general, tapant forats i reparant i les aletes i la cua, que estaven molt malmeses. Aquesta llamprea es troba actualment a les sales de reserva del museu.

Georgina Gratacós i Teixidor

Conservadora del Museu Darder de Banyoles museudarder@ajbanyoles.org (Podeu llegir el text complet d’aquest article a www.museusdebanyoles.cat/Darder)

This article is from: