Medi ambient

Zoologia: coala (Phascolarctos cinereus) Núm. Reg. 722 (Col·lecció Darder, 1916)

El coala és un d’aquells animals que, pel seu aspecte tendre, és conegut i estimat per tothom. Mesura de 65 a 82 cm i pesa de 4 a 15 kg. Els coales són marsupials, pel que les femelles tenen una bossa on les cries acabades de néixer (una en cada part) passen 6 mesos abans de sortir i arrapar-se a la seva mare.

Viuen sobre els eucaliptus, de les fulles dels quals s’alimenten, i tenen els dits de les potes adaptats a agafar-se fortament als troncs. Els coales són lents, i es mouen molt poc, gairebé només per anar d’un arbre a l’altre. Mengen de nit, i la resta de temps estan mig endormiscats. Viuen a l’est d’Austràlia. Es troben en situació vulnerable per la IUCN (International Union for Conservation of Nature’s Red List of Threatened Species).

A finals de 2019 va iniciar-se una onada d’incendis forestals just a la zona d’Austràlia on viuen els coales. El foc va devastar hectàrees de terreny i va matar una gran quantitat d’animals salvatges i domèstics. La lentitud dels coales va impedir que poguessin escapar i, tot i que alguns van poder ser rescatats, les dades són molt negatives per aquesta espècie. S’han calculat uns 8000 coales morts, i l’afectació d’un 30% dels seus hàbitats. Al Museu Darder conservem un exemplar de coala dissecat, procedent de la Col·lecció Darder (1916). És un mascle adult, i porta escrit el nom científic i el país de procedència (Austràlia) a sota la base. No en tenim més informació.

Va ser dissecat com si anés caminant per terra, el que indica que qui ho va fer no tenia gaires coneixements dels costums arborícoles de l’espècie. El pas del temps, i la possibilitat que fos tocat sovint durant els primers anys del Museu Darder, ha fet que el seu estat de conservació no sigui massa bo. El 1990 va ser restaurat per un taxidermista, que va afegir pèls a les orelles i va tapar algunes clapes del cos. Tot i no ser el tractament més adequat, i que la peça ja de per si no és un treball destacable de taxidèrmia, no treu quela peça tingui un interès zoològic i històric.

Les germanes Marin, que s’havien encarregat d’obrir el Museu Darder durant molts anys, a mitjans del S. XX, esmentaven el coala als visitants. En una entrevista que es va fer des del museu el 1991, en motiu de l’homenatge que se’ls va fer després de la seva jubilació, la Lola Marin explicava el que deia a les visites: “Tenim un coala, però aquest pobret és lleig. Hi ha coales que són tan macos..., però aquest pobret no”.

El coala del Museu Darder es pot veure a la lleixa del Laboratori de Taxidèrmia, a l’Espai Darder.

Georgina Gratacós i Teixidor Conservadora del Museu Darder de Banyoles