JUNYJULIOL 11 Exemplar gratuït
…i tota la informació cultural i d’oci, amb agenda d’activitats la guia de shopping, eat drink i la secció ON moda
#19
LA HISTÒRIA DELS CANONS DEL BALUARD ‘L’ECO DE SITGES’, 125 ANYS DE SITGETANISME SITGES REIVINDICA LA DANSA SORTINT AL CARRER
38
sitges/sant pe
cultura oci tendències
re de ribes
35
ANIVERSARIO
Tenemos el placer de invitarles a nuestro
17 Aniversario, Una noche especial amenizada con sorpresas, actuaciones especiales y lunch Viernes 29 de julio a partir de las 22hrs.
4 · El canó del Baluard, un vestigi de l’artilleria que defensava Sitges 10 · El Josep de L’Eco, tota una vida dedicada a informar els sitgetans 16 · La Fundació Stämpfli exposa la seva col·lecció permanent d’art 18 · La dansa a través del testimoni de tres ballarines locals 25 · Opinió: Les festes de barri 26 · Joan Iriarte ens mostra els rostres del món 30 · + Tecnologia 32 · + Cases 34 · Guia 38 · Aparador
Sumari
EDITOR Santi Terraza / DIRECTORA Marta Aragó / ÀREA COMERCIAL Marta Sanz / DISSENY I MAQUETACIÓ Juanjo Requena / FOTOGRAFIA Jesús París HI COL·LABOREN EN AQUEST NÚMERO: Jordi Cubillos, Joan Iriarte, Ignasi Maria Muntaner, Aina Serra REDACCIÓ Sant Honorat, 32-34 · 08870 Sitges / T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12 / on@hydramedia.info / www.oncultura.com DL: B-35083-2008 / La tirada d’aquest número d’ON és de 5.000 exemplars / Impressió: Indugraf cultura sitges/sant pere
de ribes
oci tendències
ON s’edita amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Amb la col·laboració de:
una producció de:
4
El canó del Baluard ara només té un valor ornamental, però és un record de tants altres canons que apuntaven el mar durant segles
Els canons del Baluard Quatre-cents anys apuntant al mar per defensar Sitges Ignasi Maria Muntaner
5 Al Baluard hi ha un canó que apunta al mar, amb uns versos no gaire distingits a una banda i una explicació històrica a l’altra. Avui no és més que un recurs ornamental, al costat del qual els visitants i turistes es fan la fotografia de record, però en aquest Baluard hi ha hagut canons durant quatrecent anys, des del segle XVI al XIX, i no per fer bonic sinó amb finalitats militars. Sembla que els primers que van utilitzar canons a la península van ser els moros, a Sevilla, el 1248. En el segle XIV els canons es van popularitzar i a finals del XV ja eren usats per tots els exèrcits europeus. A Sitges els canons van arribar cent anys més tard, al segle XVI. Eren temps difícils, les naus turques recorrien sense oposició el Mediterrani i atacaven i saquejaven els pobles costaners. Els sitgetans van tenir por, i l’any 1552, per mitjà de la Pia Almoina, van demanar al príncep Felip, futur Felip II, a les corts de Montsó, canons per a fortificar la vila. El lloc adequat per a posar-los era el Baluard des del qual es dominava el mar i es podia bombardejar les naus enemigues. No sabem la resposta de Felip II, però podem pensar que, en aquella ocasió o no gaire més tard, els canons van ser instal·lats i la vila va poder respirar una mica més tranquil·la. Evidentment, no eren canons com el que ara hi ha al Baluard. Eren molt més primitius, probablement els anomenats bombardes, d’uns 80 centímetres de llarg, que disparaven boles de ferro
El canó que veiem ara estava enterreat al Baluard, es va trobar el 1906 i es va posar de guardacantons a dalt de la rampa que baixa les escales del Moro (Foto: Arxiu Sebas Giménez)
colat d’un pam de diàmetre. Amb el progrés de la balística, aquells primitius canons que hi havia al Baluard van anar millorant, i tenim notícies de canons sitgetans en els segles XVII i XVIII. Van ser canons amb una vida agitada: es van fer servir, van viatjar, es van fer malbé i van ser substituïts per altres. Serviren per a defen-
sar la vila, però també es van moure força. Durant les grans guerres de Catalunya, la dels Segadors i la de Successió contra Felip V, van ser reclamats en diferents ocasions per la Generalitat o pel rei Carles III per defensar, per exemple, Tarragona. Hi ha notícies concretes de la seva activitat a Sitges. Així, l’any 1694 van disparar ca-
6
Dues plaques expliquen la història del canó
El 1977 van col·locar el canó que feia de guardacantons on és ara, al Baluard
nonades contra uns vaixells francesos que passaven per davant de Sitges i que volien bombardejar la vila. Però l’actuació més gloriosa de l’artilleria sitgetana va ser l’any 1797. La guerra Gran, d’Espanya contra la república francesa, s’havia acabat amb la pau de Basilea, el 22 de juliol de 1795, i Espanya i França, fins a llavors enemics, es van unir, el novembre de 1796, per declarar
la guerra a Anglaterra. En el transcurs d’aquesta guerra, el 27 d’abril de 1797, dues fragates de guerra angleses, de 44 i 34 canons, es van aturar davant de Sitges i van enviar llanxes d’abordatge per apoderar-se de dues pollacres –vaixell de vela de dos pals–, una que estava carregant vi sota la Punta i una altra que acabava d’arribar de Vilanova. Els sitgetans van carregar els 6
La llegenda no és tal, sinó una invenció
7
8 canons que llavors hi havia al Baluard, i van començar a disparar contra els anglesos. Els anglesos van respondre i l’intercanvi de canonades va durar de les vuit del matí a dos quarts d’una del migdia. Finalment, els anglesos van decidir abandonar la lluita i marxar. Els sitgetans, exultants, van rebre les felicitacions d’Agustín Lancaster, capità general de Catalunya. En el segle XIX, en canvi, les guerres no venien del mar sinó de terra. Van ser les guerres civils entre carlins i liberals. Els enemics arribaven caminant i els canons del Baluard poc hi podien fer, de manera que la seva utilitat va ser ben poca. I més, quan, el 1876, va arribar la pau definitiva. A Sitges no sabien què fer d’aquella ferralla ja inútil. Algun dels canons degué ser fos o venut. L’any 1888, l’Ajuntament va regalarne un altre a Víctor Balaguer, per al seu museu de Vilanova i la Geltrú. Un altre va ser posat de guardacantons a dalt de la rampa que baixa cap a les escaletes del Moro. Un altre canó va acabar enterrat al mateix Baluard i el van trobar l’any 1906, quan es van fer unes obres de canalització. El canó que veiem ara és el que feia de guardacantons i l’any 1976 va ser tret del seu lloc. Un any després, el 1977, es va posar en el lloc on és actualment. És un record de tants altres canons que durant tants segles apuntaven el mar des de la Punta, preparats per a repel·lir agressions navals contra la vila.
Reivindicant el canó segrestat MARTA ARAGÓ // El 1888, l’Ajuntament de Sitges, presidit per Josep Vidal i Martí, va cedir a Víctor Balaguer, diputat a les Corts, un dels canons de la vila per a la Biblioteca-Museu de Vilanova. Però alguns sitgetans demanen que es torni la peça al seu lloc “històric”. Amb aquesta reivindicació, l’any 2008 es va crear la plataforma La lluita pel canó de Sitges, que, a través de Facebook, demana el retorn del canó. I la resposta del vilanovins no es va fer esperar, amb la creació d’un grup també al Facebook que té per lema: “El canó de Sitges es queda a Vilanova”, i amb afirmacions tan contundents com: “No podem privar els vilanovins del plaer de veure com es rovella poc a poc”. La qüestió és que aquesta pica-baralla ha tingut una continuïtat amb petits actes tant d’una banda com de l’altra. El Carnaval de 2009, aquest canó va ser el protagonista d’un cercavila pels Carrers de Vilanova per recordarne la propietat vilanovina. I els Geganters de Sitges, aprofitant una actuació a la població veïna, l’agost de 2010 van “simular el robatori del canó del pati del museu Balaguer i ens vam fer una fotografia”, tal com recorda Carles Montserrat, un dels artífex d’aquella broma.
El canó que Sitges va regalar a Víctor Balaguer, ara és al pati del museu de Vilanova. (Foto Blai Fontanals)
9
La rèplica del carrer d’en Bosch M. A. // Pere Stämpfli va dedicar una de les seves conegudes festes del carrer d’en Bosch, celebrada el 1980, a la reivindicació d’aquesta canó que provisionalment és a Vilanova. La intenció era recuperar el canó autèntic de la muralla i sol·licitar-ne el seu retorn definitiu, però tot el que s’aconseguí va ser una cessió temporal per a la celebració de la festa. Però llavors, Anna Maria i Pere Stämplfi van decidir fer-ne una còpia i posar-la a la muralla, tot esperant el retorn del canó autèntic, tal com explica la placa commemorativa d’aquell any. La reproducció, forjada per Josep Cenzano, fa 3 metres de llargada, pesa 111 quilos i té una boca de 16 centímetres.
Rèplica del canó que té Vilanova encarregada pel matrimoni Stämpfli i ubicada a la muralla del carrer d’en Bosch
Una altra cessió a Vilanova M. A. // El canó no és l’única peça que es va traslladar de Sitges a Vilanova. Quatre anys abans, el 1884, la vila ja havia cedit a Víctor Balaguer, també per a la seva Biblioteca-Museu, la Mare de Déu del portal de Santa Caterina. Així ho explica Blai Fontanals, que va anar a veure aquesta figura i es lamenta que “la tenen tancada en un magatzem sense que faci cap servei i sense estar exposada al públic”.
Mare de Déu del portal de Santa Catarina. (Foto: Blai Fontanals)
10
Mantenir el PAPER 125 anys Josep Manuel Soler i Soler treballant a la impremta del carrer Bonaire, el 1986, any del centenari de l’‘Eco’
11 Aina Serra
L’Eco de Sitges és la viva imatge de l’empresa familiar, que perdura de generació en generació, i ja en van cinc. Josep Soler i Cartró, ebenista i corresponsal de diferents diaris de Barcelona a la vila, va fundar l’Eco l’any 1886. Josep Soler i Tasis el va recuperar després de la Guerra Civil i Josep Manuel Soler i Soler, l’actual director, l’ha mantingut fins a dia d’avui. La perseverança els va portar el passat 27 d’abril al Palau de la Generalitat a recollir la Creu de Sant Jordi, després de 125 anys de setmanari, i els que vindran: dues generacions més de Soler ja hi treballen activament per a garantir el futur de la publicació i un dels símbols més evidents del sitgetanisme. Josep Soler i Cartró treballava la fusta i era corresponsal de la premsa de Barcelona a Sitges, fins que va decidir emprendre el seu propi negoci periodístic. Va ser l’1 de març de 1886, una data inoblidable per a Sitges, el dia del naixement d’una publicació que encara a dia d’avui, 125 anys després, és el punt de referència informatiu dels vilatans setmana rere setmana. Són una família senzilla, històricament vinculada al Retiro, malgrat que l’edició d’una publicació els ha portat a ser també família d’equilibris; així, mai s’han enemistat amb el Prado. “Nosaltres som del Retiro”, recorda Josep Manuel Soler i Soler que deia el seu pare, “però hem d’estimar el Prado perquè les dues societats han fet Sitges”. El fundador, juntament amb altres sitgetans com Bonaventura Julià i Massó o el metge Gaietà Benaprès, van engegar el projecte –inicialment quinzenal– ininterrompudament fins que la Guerra Civil va aturar la publicació de l’Eco, però no les rotatives, ja que les màquines van passar a produir temporalment Front, la publicació oficial del POUM, per evitar la col·lectivització de la impremta. Durant la guerra, l’any 1938, va morir Soler i Cartró, el fundador del setmanari. El seu fill, Josep Soler i Tasis, en va agafar les regnes i el va reobrir, de nou i exactament, l’1 de març, 56 anys després de la fundació i sis anys després de la publicació de l’última capçalera. Era el 1942, temps de censura. “L’Eco de Sitges ha perdurat perquè no s’ha ficat gaire en política, ens hem emmotllat als canvis, hem fugit de discussions, que és imprescindible per a mantenir el paper durant 125 anys”, explica Josep Manuel Soler i Soler, en Josep de l’Eco, que, mort el seu pare l’any 1955, va encapçalar l’empresa. Ell havia crescut entre rotatives al carrer Bonaire, i des dels 11 anys
12
Des de l’any 1956, Josep Manuel Soler encapçala l’empresa familiar
ajudava la família; ser-hi al capdavant representava un orgull, però també un repte en una dictadura i en el moment d’inici d’obertura social, amb una important arribada de turisme a la vila. En Josep de l’Eco explica que els anys 60 “tenia la Falange en contra, el censor no m’estimava massa i ens volia decomissar l’Eco” i recorda l’anècdota “d’un enviat del règim que va venir de Madrid a controlarnos. Després de visitar la impremta, es va fer tard, i el vam convidar a dinar, li vam oferir un plat de cigrons que li va resultar excepcional i ens va permetre acabar la visita ben amics. Sempre he pensat que aquell plat de cigrons va salvar l’Eco”. Acabada la dictadura, la relació amb els diferents ajuntaments ha estat molt senzilla. En Josep guarda un excepcional record de Vicenç Ibáñez, Vicentet, l’alcalde de la transició, “que va fer molt per Sitges”. Amb la resta d’autoritats municipals ha tingut sempre bones relacions i el flamant alcalde, Miquel Forns, ha estat col·laborador del setmanari. Amb qui també manté una relació estreta és amb el president de la Generalitat, Artur Mas. “Ja hi teníem relació quan va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona. Fa 20 anys ja vaig dir que seria president i així ha estat. Sempre que ve a Sitges ens ve a veure, és tot un honor, i m’alegra molt que hagi estat ell qui ens hagi fet el lliurament de la Creu de Sant Jordi”, explica orgullós Soler.
13 SITGETÀ EN TOTA REGLA Nascut al carrer Major, amb una estreta vinculació amb la Parròquia, el Retiro i membre de les Caramelles del Patronat d’ASC. Ell, com el seu pare i el seu avi, van ser reconeguts fills predilectes de la vila; va rebre la Ploma d’Or l’any 1967, el primer any que es concedia; el Premi Trinitat Catasús l’any 1980; el premi Especial l’any 2000, el premi Tradicions Sitgetanes l’any 2004; i va ser pregoner de la Festa Major. A més, ha estat reconegut aquest any 2011 amb la Creu de Sant Jordi, pels 125 d’impressió de L’Eco de Sitges. Al Josep no li agrada ser protagonista, però la trajectòria del projecte comunicatiu de la família Soler i la seva vinculació amb la vila el fan un personatge indubtablement rellevant i reconegut. Com a tal, és vicepresident del Consell de la Vila i considera que “Sitges s’ha d’adaptar als canvis, però mai ha de perdre l’essència. Ens hem de fixar amb detall en allò que
DECLARACIÓ DE RENDA, CONFIA EN PROFESSIONALS!
Santiago Rusiñol, 18 Baixos · Tel. 93 811 10 86 www.farrerons.com · info@farrerons.com
Artur Mas lliura a Josep Manuel Soler la Creu de Sant Jordi pels 125 anys de ‘L’Eco de Sitges’
14 fem, fer les coses ben fetes. Crec que s’ha crescut massa i no de bona manera. No passa res, ens podem equivocar, però seria molt intel·ligent rectificar”. Entre els múltiples indrets meravellosos de la vila, en destaca la Punta, tot i que la seva infantesa està vinculada al carrer Bonaire, d’on surt L’Eco cada setmana, on va anar a viure amb la família quan tenia sis anys, hi va treballar des dels onze i encara hi viu. Entre les peculiaritats sitgetanes ressalta tota la Festa Major, tot i que queda meravellat amb l’Ofici i la Sortida posterior de tots els balls, que considera “preciós, crec que no hi ha res més bonic”.
Un amant de les caramelles Des que va acabar la Guerra Civil, Josep Manuel Soler i Soler canta caramelles “amb les Caramelles sitgetanes, les que eren del Patronat”, matisa. A més, n’és també autor d’una llarga llista, un fet que poques persones poden lluir, gràcies a qui va ser president del Retiro, Felip Font, que el va animar a fer-ho. Josep de l’Eco segueix anant a la impremta sovint
TELEFONIA I INTERCOMUNICACIÓ · SONORITZACIÓ · VIA SATÈL·LIT CIRCUITS TANCATS DE TELEVISIÓ · REPARACIÓ DE TELECOMUNICACIONS
Camí de la Fita, 38 · 08870 SITGES · Tel./Fax 93 894 98 69 · tecnositges@tecnositges.com INSTAL·LADOR OFICIAL
15
Twenty8Twelve · H.eich · Hotel Particulier · One Teaspoon · Traffic People Penelope Chilvers · Dieppa Restrepo
Sant Francesc, 26 · Sitges · 93 811 04 46
16
Marta Aragó
Sitges ha reforçat el seu perfil artístic internacional amb la inauguració, el passat mes d’abril, de la col·lecció permanent de la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.
Aquesta mostra reuneix de moment la meitat del fons de la Fundació: 37 obres de 35 artistes que es poden contemplar i apreciar a les flamants instal·lacions, estrenades a principis d’any, als edificis rehabilitats de l’antic Mercat del Peix i la primera planta de Can Mec. Un cop
estigui enllestida la segona fase en els propers anys, la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.posarà a l’abast de tothom la setantena d’obres del seu fons en un espai que s’ampliarà amb els edificis dels números 5 i 7 del carrer d’en Bosch. El Museu llavors disposarà d’una superfície
17 de gairebé 1.000 metres quadrats repartits en quatre nivells, que també acollirà altres exposicions temporals, així com diferents propostes i iniciatives artístiques. Aquesta primera mostra de la col·lecció permanent de la Fundació Stämpfli està estructurada sobre un diàleg entre “històries, objectes i pràctiques”, seguint les directrius elaborades pel seu comissari, el prestigiós professor de la Universitat de la Sorbonne, Serge Lemoine. L’itinerari artístic, exhibit en un espai de més de 300 metres quadrats, està format per obres d’artistes internacionals com Erro, Gérard Fromanger, Daniel Dezeuze, Jacques Monory, Antonio Segui i Vladimir Velickovic, entre molts d’altres. D’altra banda, les obres es reparteixen en tres espais diferenciats per tendències. A la primera planta del Mercat s’hi pot veure la figuració i el pop art, mentre que a la planta baixa s’hi exposa el nou realisme i les peces geomètriques. A Can Mec, s’hi troben els artistes que mostren els mecanismes de la seva creació. EL SOMNI DELS STÄMPFLI El fons artístic de la Fundació Stämpfli està constituït per una setantena d’obres –xifra que creix de manera progressiva– de 54 artistes de reconeguda trajectòria de 21 nacionalitats diferents. Artistes, d’altra banda, companys de generació de Pere Stämpfli que han cedit la seva obra gratuïtament a la Fundació, a iniciativa de Pere i Anna Stämpfli, i entusiasmats per aquest projecte. El somni d’aquest matrimoni de crear un Museu d’art contemporani a la vila, doncs, és ja una realitat. Gràcies a la seva generositat, no només per tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura sinó també per la cessió a la vila de tres edificis d’un gran valor patrimonial, Sitges ha esdevingut –i encara més en un futur immediat– un focus molt important en el circuit artístic internacional.
Un moment de la inauguració: Pere Junyent i el seu fill Gerard, Pere Stämpfli, Lluís Jou i Josep M. Cadena
Fundació Stämpfli – Art Contemporani HORARI De l’1 de gener al 30 de juny i de l’1 d’octubre al 31 de desembre: divendres i dissabte, de 9.30 a 14h i de 15.30 a 18.30h diumenge, de 10 a 15h De l’1 de juliol al 30 de setembre: divendres i dissabte, de 9.30 a 14h i de 16 a 19h diumenge, de 10 a 15h
18
La dansa l’equilibri perfecte entre el cos i la ment Marta Aragó
Companyies de dansa nacionals i internacionals prendran els carrers de Sitges de l’1 al 6 de juliol per a mostrar el seu art als passejants. I és que la vila acull un any més el Festival Dies de Dansa, un certamen internacional de dansa en paisatges urbans que se celebra alhora en diferents poblacions i espais de Barcelona i voltants. L’objectiu: apropar aquesta disciplina artística a un públic que moltes vegades la veu allunyada d’ell. Quan les ballarines sitgetanes Sílvia Cuesta, Lolita Vilalta i Eva Hernández –molt implicades en aquest festival– expliquen què senten i què els ha aportat la dansa a les seves respectives vides, la distància comença a escurçar-se.
19
Sílvia Cuesta assajant a la Fragata l’espectacle que presentarà al festival Dies de Dansa
Totes tres van començar a ballar de ben remenudes i totes tres saben que sempre ballaran. La dansa els ha dotat d’un equilibri entre el seu cos i la seva ment i d’una coneixença extraordinària del seu interior. Transmetre tot el que aquesta disciplina artística pot aportar a qualsevol persona és ara el seu propòsit. “Jo formo persones i no només ballarins”, diu orgullosa Lolita Vilalta, que l’any 1972 va fundar a Sitges l’única escola de dansa de grau elemental que hi ha a la comarca del Garraf i que
Eva Hernández imparteix classes amb una fusió d’estils de creació pròpia
dirigeix des de llavors. Per això, tot i que a la seva escola s’han format grans professionals, Vilalata remarca moltíssim el vessant terapèutic de la dansa: “Tothom hauria de tenir una disciplina corporal, conèixer el seu cos, saber com moure’l i poder gaudir de l’enriquiment personal que el ball et dóna”. De fet, explica que molts nanos entren a l’escola per algun problema postural que la dansa els corregeix. Aquest és el cas precisament de Sílvia Cuesta, una ballarina professional que ha
passat per grans companyies europees, i a qui va formar Lolita Vilalta. “Vaig entrar a l’escola perquè tenia els genolls cap a dins i els peus plans i el pediatre li ho va recomanar a ma mare”, recorda Cuesta. Però de seguida va veure que allò era el que realment li agradava i va tenir clar que volia ser ballarina. I que la dansa enganxa i que “tothom pot ballar” n’és un exemple la iniciativa que va dur a terme l’Eva Hernández, professora de l’escola de dansa de Vilalta: “Vaig obrir un grup amb
20
Lolita Vilalta, envoltada d’alumnes de la seva escola de dansa i acompañada d’Eva Hernández, una de les professores del centre
dones sense cap tipus de formació que a la seva època no van poder ballar i ara em demanen més tècnica de clàssic per a evolucionar cada dia més; és meravellós”.
CAURE I AIXECAR-SE DURANT EL CAMÍ La trajectòria professional d’aquestes tres ballarines deixen dues coses clares: l’esperit de superació al llarg d’un camí
dur i ple d’entrebancs i que les decisions preses quan s’és massa jove poden canviar el curs de la vida. Al final, però, totes diuen que són on volen ser gràcies a que han passat tot el que han passat. La Lolita Vilalta va començar a ballar dansa clàssica quan tenia 9 anys i es va formar amb la mestra russa Marina Noreg. Als 18 va formar part de la companyia d’Anna Maleras, pionera de la dansa contemporània a Barcelona. I va ser quan tenia aquesta mateixa edat que va fer una audició per al Ballet Nacional de Cuba: “Em van agafar, però amb la condició que m’afiliés al Partit Comunista, i no ho vaig fer, perquè en aquella època, en què s’era major d’edat als 21 anys, necessitava el permís dels pares”. D’aquella oportunitat perduda, però, li queda “una molt bona relació amb membres d’aquesta companyia” i les ganes de “no rendir-me”. La carrera de Sílvia Cuesta és un clar
22
Sílvia Cuesta considera que aquesta foto és la que millor representa com se sent ballant (F: Anna Padrós)
exemple de no tirar mai la tovallola. Va desenvolupar-se professionalment en diferents companyies i produccions de dansa a Europa. “Vaig passar quatre anys meravellosos ballant amb la companyia de Santiago Sempere a França”, explica Cuesta. Una època “completa” que la va portar a actuar a escenaris importants com el Pompidou o el Théâtre de la Bastille. I aquí, en ple auge professional, “vaig pensar equivocadament que necessitava un canvi, una dansa més física, i vaig decidir tornar sense valorar que estava en un cercle molt important francès, tot i ser espanyola”. Però l’abans i el després de la trajectòria vital i professional de Cuesta va arribar quan es va trencar el genoll mentre ballava. “Tothom deia que no tornaria a ballar, però jo estava segura que sí que ho faria”, recorda la Sílvia. Gràcies a l’entrenador Jaume Miró, no només va tornar a ballar en espectacles importants, sinó que “el
23 procés de recuperació em va permetre descobrir els coneixements de biomecànica i em vaig perfeccionar com a ballarina i com a mestra”, dius satisfeta Cuesta, que l’any 1993 es va trencar l’altre genoll i va seguir el seu procés d’aprenentatge amb Miró. REIVINDICANT LA DANSA L’Eva Hernández porta més de 10 anys difonent la dansa contemporània a Sitges, però des dels 18 que es dedica a la formació. Malgrat que ha treballat en espectacles importants, en musicals, en obres de teatre-dansa, etc., Hernández sent una gran passió per el vessant pedagògic de la seva professió. “El ball sempre formarà part de la meva vida i em satisfà moltíssim poder transmetre als alumnes els valors de la dansa: la disciplina, el coneixement del cos, la il·lusió, la solidaritat amb els altres, el treball en equip, etc.”. Per això
Alumnes de l’Escola de Dansa de Lolita Vilalta
DAVID COLL Aigua · Gas · Electricitat · Calefacció · Climatització Comas i Solà, 14 2n · 08810 Sant Pere de Ribes · Tel. 679 294 253
24
Sílvia Cuesta en un moment de l’espectacle ‘Un cant a la vida’, del Dies de Dansa de 2008
és una gran defensora del Festival Dies de Dansa, “una gran oportunitat de viure la dansa, de tenir-la a l’abast, a peu de carrer”, tenint en compte que “és una disciplina artística molt poc valorada”. En aquest sentit, Vilalta recorda que “quan tenia 18 anys la resta d’Espanya venia aquí, a Catalunya, a estudiar dansa, però ara ja no”, i es pregunta: “Què ha passat?”. I entre les raons, creu que en falta difusió: “La dansa clàssica també existeix, i no és aquella dansa rància que de vegades ens porten aquí a Barcelona, sinó que el ballarí ja no porta tutú i les coreografies estan actualitzades a la nostra època”. En la seva lluita per a fer créixer la dansa a Sitges, Vilalta va organitzar el I Stage Internacional de Dansa a Sitges, amb “la participació de més de 400 alumnes i d’escoles de la talla de la d’en Bejar”. La Sílvia Cuesta també ha treballat i treballa constantment perquè la dansa estigui
present a Sitges, a través de tallers a les escoles, classes de dansa contemporània, de sensibilització corporal i de pontenciació corporal “adaptada a la gent del carrer per treballar el físic, l’esperit i la ment”. Cuesta creu que la dansa “és un art molt incomprès per la societat” i que es necessita molta unió del sector per a reivindicar-ne la seva importància. Però alhora denuncia que es tracta d’un “món molt egocentrista en què tothom va a la seva i on la gelosia i l’enveja de vegades obstaculitzen que pugui avançar-ne el seu reconeixement”.
opinió
25
Les festes de barri Jordi Cubillos Críptic
Tothom coneix què són els barris: un barri és aquell conjunt de cases o edificacions, carrers i places que formen part d’una zona d’una ciutat o poble que, per la seva sociologia, fets diferencials o característiques urbanístiques, o altres trets particulars, es distingeix de la resta de la població. Hi ha, però, barris que de forma molt destacada conformen uns trets característics propis que es manifesten més notòriament en la celebració de les seves festes. Unes festes que, com en el cas del Poble Sec i de les Cases Noves, s’han incorporat de ple dret al calendari festiu local. En la seva trajectòria de més de tres dècades, han arribat a consolidar el que podem anomenar un “model propi” de festa, la qual cosa ajuda a accentuar encara més la seva personalitat. Però no sempre ha estat així. En els seus primers anys d’existència, les festes de barri van derivar, per una inèrcia potser involuntària, en una mena de calc de la “festa gran”: gegants, bastons, concert de gralles i “Sortida d’Ofici”. A principis dels anys vuitanta, i amb una encertada visió de futur, la comissió de festes del barri de les Cases Noves va començar a posar els pilars del model de festa actual i poc a poc van anar desapareixent actes mimètics de la festa gran, i apareixent fets propis i originals: la barbacoa, el correfoc. I cal recordar també que van ser el primer barri en tenir la seva pròpia comparsa carnavalesca, amb independència de la tutela de prados o retiros. Potser l’envergadura de la festa de les Cases Noves en aquella època, sensiblement
menor, quantitativament si més no, a la degana de les festes de barri, la del Poble Sec, va permetre que aquest procés de reinvenció de la festa es pogués fer amb més llibertat. En el cas del Poble Sec, no va ser fins a la segona meitat dels anys noranta que, fins i tot amb la participació intervencionista del consistori, es va plantejar la necessitat de defugir de la còpia, i tractar de definir i enfortir una idiosincràsia molt més pròpia. Això va comportar discrepàncies i polèmica, però després d’un període de transició (les mostres folklòriques, que venien a substituir les actuacions de les colles i balls de Festa Major, sense que desaparegués del tot el component folklòric), i a la vista de la més que bona acollida popular del canvi de rumb, va acabar consolidant-se també la festa en els seus trets característics i més propis, tal i com la coneixem avui. I potser és una teoria agosarada, però crec que potser gràcies a aquest reforçament de la pròpia personalitat de barri, la festa no solament s’ha afermat, sinó que ha assolit un èxit de participació, més enllà de les fronteres naturals del barri, que fa que, tant per Sant Joan, com per Sant Pere, sigui tot el poble (i els visitants de comarques) els qui participem i gaudim dels actes festius dels barris. En diverses ocasions, ja he expressat i escrit que un dels motius principals que justifiquen plenament la pervivència d’aquestes festes és allò que m’agrada anomenar com a ecologia urbana. Com més moderna, progressista i multiculti és la nostra societat, més motiu i justificació tenen aquest tipus
de celebracions, i més necessitat tenen d’adquirir una D.O. pròpia. Permeteu-me que, per acabar aquest escrit d’opinió, reprodueixi uns paràgrafs que ja vaig escriure fa una quinzena d’anys, però que són absolutament vigents: “El ritme de vida actual comporta cada cop més un allunyar-se del model de convivència veïnal de fa anys. Es fa difícil (quan no impossible) treure la cadira al carrer i seure-hi al capvespre d’estiu per a fer-la petar amb els veïns. Les mestresses de casa ja no fan viatges a la font pública, on aprofitaven per a comentar la jugada. Ja resulten fins i tot arcaiques les reunions a casa d’algun veí per a escoltar el serial de ràdio o a veure un partit de futbol per la tele. Cada vegada hi ha menys espais (i menys tempos a disposició) per a coincidir, per a compartir. L’augment de població, per motius obvis de lògica demogràfica, i el degoteig constant de nousvinguts, fan que sigui molt difícil conèixer tothom i saber “qui és qui” del nostre propi barri. Tot plegat comporta una certa “deshumanització” de les nostres relacions. Els dies que el barri s’engalana i s’omple de tarimes, atraccions, garlandes, faràndules i ballarugues, propicien que sortim al carrer amb una predisposició diferent. Són el marc i el moment idonis per a comunicar-se amb aquells que tenim tan a prop (els mateixos veïns d’escala, potser) i que normalment no hi parem atenció. Fins i tot un “t’agrada ballar?, o un “ja tens la teva torreta d’alfàbrega?”, poden ser l’inici d’una bona amistat o de qui sap si quelcom més”.
26
POSTAL DE VIATGE per joan iriarte
Rostres del món
La soledat En el desert de Líbia, eminentment de muntanya, com a tota geografia desèrtica, penses: d’on surt la gent que camina quilòmetres i quilòmetres per aquestes terres? La soledat és la principal protagonista d’aquesta imatge, en què una pastora sense ovelles porta el seu fill en braços formant una silueta mimètica. Fill i mare embolicats amb el típic haík, una túnica que canvia el color i la manera d’embolcallar el cos segons la regió i la tribu. D’on deu venir, on deu anar i què espera aquesta dona?
27
28
estiu2011
ANA BELÉN. Música Callada. La cantant Ana Belén i la pia-
nista Rosa Torres Pardo, sota la direcció de José Carlos Plaza, presenten el seu espectacle per primera vegada a Catalunya.
Data: 25 de juny Horari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià Sitges Venda d’entrades: Telentrada (www.telentrada.com) Organitzador: Carlam & Concert
GAY PRIDE. Sitges celebra per segon any la seva pròpia GAY PRIDE, un esdeveniment que defensa l’orgull homosexual i que durant 5 dies portarà diferents activitats concentrades principalment al Passeig de la Ribera i als Jardins de Terramar. Data: Del 8 al 12 de juliol Organitzador: AFGAL Sitges
COSTUS. Exposició de pintura. Costos són Enrique Naya i Juan Carrero, pintors insignes de la Movida Madrileña que van viure a Sitges i que van pintar intensament durant 14 anys. Data: del 10 de juny al 10 de juliol Horari: De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h. i de 15.30 a 18.30 h. Diumenges, de 10 a 15 h. Lloc: Edifici Miramar Venda d’entrades: Gratuït Organitzador: Regidoria de Cultura
MOTORDAY SIX2SIX. Sitges acollirà per tercer any consecutiu la sortida el Motorday Six2six, la caravana de cotxes superesportius de luxe més important de l’Estat Espanyol. Data: 3 de juliol Horari: De 10 a 16 h. Lloc: Plaça de la Fragata Venda d’entrades: Gratuït Organitzador: Comunitat SIX2SIX
MIGUEL CONDÉ. Exposició gravats. Data: Del 15 de juliol al 15 d’agost Lloc: Edifici Miramar Venda d’entrades: Gratuït Organitzador: Regidoria de Cultura BALLET INTERNACIONAL DE LA COSTA ARGENTINA
Por vos Argentina. Ens transporta a la dansa criolla i popular amb un elenc de gran qualitat incorporant en el repertori la tècnica clàssica i contemporània i la riquesa del tango.
Data: 16 de juliol Horari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià Sitges Venda d’entrades: Telentrada (www.telentrada.com) Organitzador: Carlam & Concert ‘SEXOS’. Teatre. Data: 30 de juliol Horari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià Sitges Venda d’entrades: Telentrada (www.telentrada.com) Organitzador: Carlam & Concert
29
FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE SITGES-CONCERTS DE MITJANIT
A Sitges, cada estiu els millors artistes nacionals i internacionals tenen una cita en el marc d’aquest festival, amb propostes de gran prestigi i valor cultural per a tots els públics.
JUDITH JÁUREGUI, piano 30 de juliol. 20.30 h. Saló d’Or del Palau Maricel EULÀLIA SOLÉ, piano 11 d’agost. 20.30 h. Saló d’Or del Palau Maricel DENIS ZHDANOV, piano 4 d’agost. 20.30 h. Saló d’Or del Palau Maricel
ÀLEX VÍCENS, tenor PEYTA IVANOVA, soprano Ricardo Estrada, piano 13 d’agost. 20.30 h. Bocana del Port d’Aiguadolç VESTARD SIMKUS, piano 5 d’agost. 20.30 h. Saló d’Or del Palau Maricel
JOAN PERA I AMPARO MORENO, AMB L’OBRA ‘VISCA ELS NUVIS’ Data: 7 d’agost Horari: 20 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià Sitges Venda d’entrades: Telentrada (www.telentrada.com) Organitzador: Sala Vors RAPHAEL en concert Data: 13 d’agost Horari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià Sitges Venda d’entrades: Telentrada (www.telentrada.com) Organitzador: Carlam & Concert MANEL EN CONCERT ‘10 milles per veure una bona armadura’ Data: 21 d’agost Horari: 21 h. Lloc: Auditori de l’hotel Melià Sitges Venda d’entrades: Telentrada (www.telentrada.com) Organitzador: Sala Vors
JOSÉ MENOR, piano 19 d’agost. 20.30 h. Saló d’Or del Palau Maricel Venda d’entrades: A partir del 4 de juliol. Consultar al telèfon 93 8942600 Organitzador: Fundació Cultural Port d’Aiguadolç
FESTA MAJOR DE SITGES
Durant els dies que dura la Festa es duen a terme diferents activitats al carrer, entre les quals destaca el Castell de focs del dia 23 d’agost a la nit.
Data: Del 21 al 27 d’agost
30
Pimetic Fer de la informàtica un valor afegit per a l’empresa St. Honorat, 32-34 Tel. 93 894 60 86 08870 SITGES pimetic.com
jordi.gonzalez@pimetic.com PIMETIC Informàtica, S.L.U. és una empresa de serveis TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) que neix amb la voluntat d’oferir la màxima qualitat als sistemes informàtics de les petites i mitjanes empreses, de forma que aportin un valor afegit a les organitzacions. Es tracta del projecte del jove emprenedor Jordi González Pons que, amb més de deu anys de trajectòria professional (CNES, UPC, CTT, etc.), prioritza la transparència, la confiança i la seriositat amb el client amb l’objectiu de que el retorn de la inversió (o ROI) en noves tecnologies sigui el més alt possible per a les companyies. En aquesta línia d’implicació màxima amb el client i sempre tenint en compte les
prioritats de les usuàries i els usuaris, PIMETIC signa ja en el primer contracte una confidencialitat de per vida, així com també actualment està en contacte amb l’entitat Confianza LowCost per tal de començar amb el procés per a poder obtenir el Segell de Confiança LowCost, que garanteix que ajusta al màxim els costos en tota la cadena de valor, mantenint la màxima qualitat en l’aplicació dels seus serveis. Actualment, els serveis bàsics que ofereix PIMETIC són: manteniment de sistemes Windows, Linux i, properament, Mac (per exemple, la instal·lació, configuració, gestió i qualsevol altre actuació relacionada amb els sistemes i els servidors corporatius, tant a nivell de software com de hardware); manteniment de la xarxa informàti-
ca; desenvolupament i disseny d’aplicacions a mida (des de noves aplicacions adaptades a les necessitats del client com actualitzacions d’aplicacions existents); desenvolupament i disseny web sobre diverses plataformes (WordPress, Joomla, etc., de forma que el contingut pugui ser autogestionat pels propis clients i el cost -però no la funcionalitatsigui menor); i desenvolupament de projectes SEO o d’optimització als motors de cerca com Google o Yahoo. En definitiva, aquesta jove empresa vol aportar a les pimes l’entusiasme i el treball ben fet aplicat a les TIC de les vostres empreses, fent dels vostres èxits els èxits de PIMETIC Informàtica.
31
Engel & Völkers L’èxit internacional, ara a Sitges La prestigiosa immobiliària internacional Engel & Völkers ha inaugurat una franquícia a Sitges. Amb una experiència avalada per més de vint anys d’èxit en el sector a Espanya, Engel & Völkers compta amb més de 500 establiments a 40 països diferents. Precisament les sinergies generades entre tots els professionals del grup i la transferència de coneixements ofereixen una plataforma única per a una bona gestió immobiliària i una garantia de servei al client. Un servei que passa per una relació qualitat-preu el més adient possible en la venda i el lloguer de cases i pisos, tant d’alt nivell com de menor valor.
Passeig Vilanova, 30 T. 93 811 44 44 www.engelvoelkers.com/es/sitges
agenda junyjuliol EXPOSICIONS Fins al 26 de juny ARTISTES DE MÈRIT. Exposició col·lectiva d’artistes del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Sala Iris. Sitges Fins al 30 de juny FRANCESC SILLUÉ. Exposa les seves obres. Hotel Estela Barcelona. Sitges Fins al 10 de juliol A MAR A MAR. Exposició de fotografia contemporània de Darius Koehli. Edifici Miramar. Sitges Fins al 28 de juliol JM SUBIRACHS I JOAN IRIARTE. Escultures, pintura i dibuixos de Subirachs i recull fotogràfic d’Iriarte sobre l’obra de Subirachs a la Sagrada Família. Àgora. Sitges Fins al 30 de setembre NATURALEZAS VIVAS. Exposició de Ricard Moraga. Sala Fènix. Sitges JOSEP PUIGMARTÍ. Exposició d’Escultura i pintura: Alien Fashion i Personatges. Hotel Estela Barcelona. Sitges Fins al 15 d’agost COSTUS a sitges. Mostra d’obres del grup artístic Costus, impulsor del moviment creatiu de principis dels anys 80. Edifici Miramar. Sitges
CONCURSOS
CONCERTS
26 de juny CONCURS DE CATIFES DE FLORS. 59è Concurs de Catifes de Flors en motiu de la Festivitat de Corpus. Sitges
25 de juny Música Callada – La vida Rima. Ana Belén. 21 h. Auditori Melià Sitges. Sitges
Fins al 31 d’agost CARTELL TROBADA DE LA VALL. L’Associació de Grallers i Geganters La Vall de Sitges organitza el primer Concurs de la 4a Trobada de La Vall. Sitges. Fins al 9 de setembre PINTURA I ESCULTURA. XXV Concurs Pintura Sanvisens i XV Concurs Escultura Pere Jou. Edifici Miramar. Sitges FESTES 24 de juny, Sant Joan FESTA MAJOR DE LES ROQUETES. Festa de Sant Joan de les Roquestes del Garraf. + info: www.lesroquetes.com FESTA MAJOR DE POBLE SEC. Festa del barri de Sitges amb castell de focs, la revetlla, les havaneres, els grallers o la traca final. 29 de juny, Sant Pere FESTA MAJOR DE RIBES. Els dies previs a Sant Pere, se celebra la Festa Major de Ribes. + info: www.santperederibes.org De l’1 al 3 de juliol FESTA MAJOR DE LES CASES NOVES. Amb motiu de Sant Pere se celebra la festa de l’antic barri pescador de Sitges.
29 de juny La nochecita del medio. Guitarra i veu: Amparo Sánchez; Contrabaix: Jordi Mestres; Percussió: Alan Pérez; Piano: Òscar Ferret. A les 22 h. Al Retiro-Cava Escena. Sitges ALTRES 21 de juliol 60 MINUTES OF CO-MEETINGS. Trobada mensual de networking per a profesionals de Sitges. A les 9.30 h. Restaurant PicNic. Sitges +info: www.co-meetings.es CO-MEETING CASTELLS I COACHING. Trobada de networking per a profesionals de Sitges. A les 20.30 h. Palau del Rei Moro. Sitges. +info: www.co-meetings.es 23 de juliol ACTUACIÓ CASTELLERA. Actuació de la Jove de Sitges. A les 19 h. Cap de la Vila. Sitges +info: www.jovedesitges.org Fins al 30 de juliol 37 OPEN INTERNACIONAL D’ESCACS. Torneig d’escacs. El Prado. Sitges
38
Espalter, 23 路 08870 Sitges 路 93 814 61 15 路 info@komokieras.com 路 www.komokieras.com
34
laGuia L’AUTÈNTICA CUINA DE DONOSTI La gastronomia basca ja té representació a Sitges. Si trobes que els pintxos de la Taberna El Donostiarra són tota una delícia, no et pots perdre la cuina del restaurant El Donostiarra, especialitzats en carns a la brasa i peixos cuinats amb les millors receptes tradicionals de Sant Sebastià. Prova l’autèntic Txuletón basc, acompanya’l amb un dels vins de la seva àmplia selecció i gaudeix del bon menjar. RESTAURANT EL DONOSTIARRA // Major, 14 Tel. 93 811 02 63
MENÚ DE MERCAT EN UN LOCAL ÍNTIM Situat en el Best Western Hotel Subur Marítim, a la zona més residencial del Passeig Marítim, el restaurant Cau del Vinyet està emplaçat a l’interior de la carismàtica construcció rosada de 1924 que caracteritza l’hotel. L’espai genera un entorn acollidor i íntim per a gaudir de la seva elaborada cuina de mercat. També organitzen celebracions i reunions de treball. CAU DEL VINYET // Passeig Marítim, s/núm Tel. 93 894 15 50 www.matasarnalot.com
35 CUINA DE BRASA AMB TOCS MEDITERRANIS Una nova i suggerent proposta al centre de Sitges. El restaurant Komokieras ha obert recentment el seu establiment en el qual ofereix una cuina de brasa basada en carbó vegetal amb tocs mediterranis. Una carta de qualitat a preus molt competitius que fan les delícies dels clients. Franc Rodríguez i Pedro Bargellini han agafat el bo i millor de l’antic Komokieras de Rocamar i l’han traslladat a aquest cèntric i confortable restaurant del carrer Espalter. KOMOKIERAS // Espalter, 23 Tel. 93 814 61 15 www.komokieras.com
CUINA MEDITERRÀNIA DE SEMPRE La cuina mediterrània de tota la vida se cita a Mare Nostrum, el restaurant de la família Martí al Passeig de la Ribera. L’arròs sucós amb galeres i una completa carta amb especialitats marineres i mediterrànies constitueixen una excel·lent targeta de presentació per a un restaurant amb 60 anys de trajectòria. Amb una esplèndida terrassa davant del mar, menjadors privats i una ambientació tipicament marinera, Mare Nostrum és garantia de qualitat, servei i comoditat. MARE NOSTRUM // Pg. de la Ribera, 60-62 Tel. 93 894 33 93
SABOR MARÍ AL COSTAT DEL MAR Situat entre el Passeig Marítim i la platja, la privilegiada vista al Mediterrani del restaurant Pic Nic el converteix en el lloc ideal per a gaudir de la gastronomia del mar: plats mariners, arrossos i peixos són algunes de les seves especialitats. Els mesos d’estiu podrà gaudir, a més, de la seva terrassa i el seu Chill Out. RESTAURANT PIC NIC // Pg. de la Ribera s/núm Tel. 93 811 00 40 www.matasarnalot.com
36 QUAN MENJAR ÉS DIVERTIT Superpollo és un clàssic. Si avui et ve de gust pollastre a l’ast o qualsevol de les seves especialitats, com les amanides, patates fregides, plats combinats… només cal que t’acostis al carrer Sant Josep, tot passejant pel centre de Sitges. Però si et ve de gust menjar a casa un dia que no tens gaire temps per cuinar, o passar una estona divertida amb els amics o en família, Superpollo t’ho porta a casa. Pensa en l’olor dels pollastres acabats de fer! Superpollo és ràpid i deliciós! SUPERPOLLO // Sant Josep, 8 Tel. 93 894 57 54
UN CAFÈ AMB HISTÒRIA Al centre neuràlgic de Sitges hi podem trobar el Cafè Bar Roy, la cafeteria en actiu més antiga del poble. Amb una terrassa de luxe al bell mig del carrer Parellades i amb un interior que manté el tradicional estil dels cafès del segle passat, el Cafè Roy ens proposa una extensa carta de tapes de forquilla típicament catalanes, així com una gran selecció de cafès de primera qualitat. CAFÈ BAR ROY // Parellades, 9 Tel. 93 811 02 69
MENJAR EN UN MUSEU DE L’ESPORT Tota una icona de Sitges, a l’Sports Bar podrà esmorzar, dinar, sopar o prendre una copa, mentre gaudeix d’un partit de futbol, un gran premi de motociclisme o qualsevol altra competició esportiva; i és que aquest bar-restaurant ret culte a l’esport, com ho demostra la seva acurada decoració i els seus plats batejats en referència a diverses disciplines esportives. SPORTS BAR // Pg. de la Ribera, 48 Tel. 93 811 11 00 www.sportsbar.es
37 EL PINTXO PER EXCEL·LÈNCIA La millor selecció de pintxos al més pur estil basc es troben a la Taberna El Donostiarra. De la mà del Koldo i la Leire, els seus responsables, l’oferta gastronòmica en petit format es converteix en un plaer per als paladars més exigents. Pintxos de cecina, idiazabal, txistorra, txakatún, anxoves, etc… i tot acompanyat de sidra, txakolí o un bon vi negre. TABERNA EL DONOSTIARRA // Nou, 14 Tel. 93 811 02 63
CARTA DE CÒCTELS ÚNICA Cafè-bar Magma és un local per a gaudir de dia i de nit. Pots començar el matí esmorzant en un ambient modern i tranquil, al centre de la vila i respirant el moviment de Sitges. Mira la carta d’entrepans de pa de pagès, són una delícia. I al final del dia, pots prendre una copa o una de les seves especialitats en còctels. Cada dia, de 18h a 23h, tens Happy hour de còctels. Magma té una carta única. Dilluns, festa setmanal. CAFÈ-BAR MAGMA // Parellades, 31-33 www.facebook.com/magmasitges
UNA COPA AMB ELS AMICS Jànio’s és el bar que batega al centre de Sitges. Situat al Cap de la Vila, és un local ideal per a prendre una copa tranquil·lament amb els amics a la tarda o per viure la festa a la nit, cada dia de la setmana, excepte dilluns. A més, es tracta d’un local sempre vinculat a les festes populars, és a dir, de got imprescindible per a les festes majors, diades castelleres i altres esdeveniments. JÀNIO’S // Cap de la Vila, 3 Tel. 93 810 22 11
aparador
38
CO-MEETINGS FA PINYA Co-creations i la Colla Jove de Castellers de Sitges han convocat els emprenedors a un co-meeting el proper 21 de juliol al Palau del Rei Moro. Hi participarà el consultor Jordi López Daltell, autor de Fer pinya, i es realitzarà un taller de castells amb participació dels assistents. www.co-meetings.es www.jovedesitges.cat
COMPRA O LLOGA L’HABITATGE ADIENT La immobiliària internacional Engel & Völkers treballa perquè aconsegueixis la casa o el pis més adient per a tu, ja sigui de compra o de lloguer. Cases d’alt nivell, pisos amb vistes al mar o situades al bell mig de Sitges, sempre l’habitatge que més et convingui amb la confiança de l’experiència i l’èxit contrastat. ENGEL & VÖLKERS // Passeig Vilanova, 30 93 81 44 44 / www.engelvoelkers.com/es/sitges
Un cava per a compartir VimésVi recomana el cava Rosé Gran Reserva, de Caves Durán. Elaborat amb les varietats Pinot Noir i Trepat, és ideal per a acompanyar arrossos, peix, marisc, carn blanca o qualsevol tipus d’au. VIMÉSVI // Santiago Rusinyol, 2 Tel. 93 894 92 86
Històries dels cinemes sitgetans Francesc Borderia ens aproxima, d’una manera detallada i curosa, a cent anys d’exhibició cinematogràfica a la vila. El paper de les sales de les societats centenàries El Retiro i Casino Prado, així com d’altres ja desparegudes però que encara formen part de l’imaginari de generacions de sitgetans ha estat crucial per a projectar Sitges com una població cinematogràfica. Grup d’Estudis Sitgetans