Revista aeau2016 by revista SENT

Lâ&#x20AC;&#x2122;alt Urgell

BREUS

AEAU Magazine

Editorial

Un any més surt la revista de la nostra associació, amb notícies del què s’ha anat fent al llarg de l’any, amb petites entrevistes a alguns dels nostres associats, un article del Consell Comarcal sobre la situació econòmica actual de l’Alt Urgell, l’article “Reindustrialitzem les comarques de Lleida”, del Sr.Josep Gonzàlez, president de Pimec, de la qual formem part com a associació, i dos articles de fons de dos alturgellencs il·lustres: “Microcosmos” del Sr.Alfredo Pastor, professor universitari i exsecretari d’Estat d’Economia, i “Anécdotas y categorías de la economía china” del Sr.Eugeni Bregolat, diplomàtic i exambaixador a la Xina entre altres països. A tots els col·laboradors i associats, moltíssimes gràcies per la seva aportació desinteressada. Menció a part mereix l’article “Empresari, la professió del futur” del nostre expresident Sr.Jordi Grau, a qui hem d’agrair, amb els seus companys de junta, haver portat l’AEAU fins on es troba avui: prop de 200 socis i la representativitat que aquest fet comporta. Com a objectius marcats més immediats, hi ha la voluntat d’expandir l’associació, sobretot al sud de la comarca, fer reunions sectorials amb els associats per recollir les seves impressions i neguits, i donar més visibilitat a l’associació a través de les xarxes socials, més enllà de continuar oferint formació vàlida per als treballadors i empresaris, ser interlocutor amb l’administració, fer de pont entre les empreses, donar veu a la comarca a través de Pimec, i tantes altres tasques. Des de la nova junta us volem encoratjar a ser participatius a l’associació. Per la nostra part volem que l’associació tiri endavant, creixi i sigui una eina útil per a les empreses de l’Alt Urgell. Tot un goig per a mi poder signar aquest editorial. A la vostra disposició. Laia Blasi Cerdà

Índex Editorial pàg.3

Microcosmos - Alfredo Pastor pàg.4

Activitats AEAU pàg.5

Empresari, la professió de futur Jordi Grau pàg.9

Els associats opinen pàg.10

Reindustrialitzem les comarques de Lleida - Pimec pàg.12

Breus Socis pàg.13

Anécdotas y categorías de la economía china Eugeni Bregolat pàg.14

Dades econòmiques de l’Alt Urgell Consell Comarcal de l’Alt Urgell pàg.18

Empreses associades pàg.22

Microcosmos Alfredo Pastor

“L

a història és geografia aplicada”: aquesta frase brillant, atribuïda al general de Gaulle, és ben pròpia d’un francès, i conté més d’un gra de veritat. Un altre francès, en Pierre Deffontaines, un gran geògraf que va dirigir durant molts anys l’Institut Francès a Barcelona, deia que Espanya és, geogràficament, un microcosmos, i que, dintre d’Espanya, Catalunya n’era un altre. Dir que l’Alt Urgell també n’és un pot semblar un disbarat: no té mar, i els seus deserts, els inferns de sobre Bellestar, són, és veritat, molt petits. Si fem abstracció d’aquests detalls, però, ¡quina diversitat geològica, botànica, zoològica i humana la de l’Urgellet! La geografia determina bona part de la història econòmica de la regió, regió tancada: a l’Est i a l’Oest per dos gorgs, al Nord pel Pirineu. Al Sud el Cadí: un cop més, la geografia, perquè mentre la banda Sud, orientada cap a Barcelona rep fargues i colònies tèxtils, la indústria deixa de banda l’Alt Urgell, que seguirà sent una regió agrícola; el Segre no s’incorporarà a l’economia moderna fins als Jocs Olímpics del 1992 perquè les grans obres hidràuliques troben altres rius. Dues grans transformacions: en Josep de Zulueta encapçala el canvi del secà i la vinya cap als prats i les vaques; les Valls d’Andorra, que tenen la seva sortida natural cap a La Seu deixen de ser unes valls de muntanya com les altres, per raons aquest cop no tant geogràfiques com fiscals. Alhora, geografia humana: les necessitats de la defensa de fronteres, el bosc i Andorra atreuen la immigració de pobles sencers, i La Seu acaba sent una comunitat diversa, on conviu gent de tota procedència, un exemple més de la Catalunya com terra d’aco-

llida. Tot això ha portat la Seu, i l’Alt Urgell, molt lluny: a vint-i-dos mil habitants i quasi vint-i-dos mil euros de renda per càpita. Tot això, però, s’està acabant: les produccions tradicionals no poden fer front a les importacions de la Unió Europea, i això no té marxa enrere; la indústria no vindrà, Andorra es troba en un replà del seu desenvolupament. Què hem de fer? Tornem a la geografia: comunicacions encara mediocres, riquesa humana, coneixement (no oblidem l’Institut!), diversitat: de tot, però en mil cinc-cents quilòmetres quadrats. La sortida, l’única, és la qualitat: el que fem, que sigui excel.lent. La Seu no pot exportar llet, sí formatges encara millors; la tecnologia hi és. No pot exportar pomes com Lleida, sí conserves; pot exportar vi bo, es clar; la tecnologia hi és, el clima i la terra també: les feixes del Baridà no són molt més abruptes que les que hom veu a Suïssa. No pot exportar carn, sí exemplars de bestiar criats amb genètica moderna. Les produccions de qualitat demanen molt de coneixement, i el coneixement hi és, i poden donar feina als nois i noies amb estudis que no poden tornar a casa. Per acabar, una economia de qualitat dóna una societat de qualitat. Els urgellencs coneixen aquesta llista i poden ferla molt més llarga. Són molts petits projectes. És la sortida, molt difícil, sí, però possible: molt difícil, perquè demana paciència, tenacitat, renúncies, amor al risc, fortalesa per vèncer les temptacions de les coses a gran escala i dels negocis fàcils. És un canvi molt gran fet de canvis molt petits. Sabem que és possible perquè altres països, amb unes condicions de partida pitjors que les de l’Alt Urgell, ho han aconseguit.

Activitats AEAU Assemblea General Ordinària i Extraordinària AEAU

Assamblea del 17 d’abril de 2015

Els components de la candidatura eren: - Laia Blasi Cerdà (presidenta) - Jordi Obach Guardia - Jordi Salvat Font - Pere Dòria Parramon - Emma Sanvisens Sirvent - Lluís Carbonell Cucurny - Joan Lluís Purgimon Feliu - Manel Guirado Campos - Carles Cortés Marín Els membres escollits van passar a formar part de la Junta Directiva de l’AEAU i dintre d’aquesta, es van escollir els diferents càrrecs de l’associació: - Laia Blasi Cerdà (presidenta) - Jordi Obach Guardia (vicepresident) - Jordi Salvat Font (secretari) - Emma Sanvisens Sirvent (tresorera)

l 17 d’abril de 2015, es va celebrar l’Assemblea General Ordinària de l’associació, al CETAP. Com cada any l’esdeveniment va servir per explicar als socis els comptes i les activitats realitzades durant el 2014 i definir, a grans trets, els objectius principals de cara a l’any iniciat. El mateix dia també es va convocar l’Assemblea Extraordinària, en motiu de les eleccions generals de l’entitat. Només es va presentar una candidatura, encapçalada per la Sra. Laia Blasi Cerdà, i per tant aquesta es va proclamar directament guanyadora.

Actes amb els alcaldables de La Seu d’Urgell i d’Organyà

l dia 8 de maig es va organitzar, a la Sala de la Immaculada, l’acte “AEAU pregunta – Acte alcaldables“ on van participar els 7 candidats que es presentaven per ocupar l’alcaldia de la Seu d’Urgell. Durant l’esdeveniment els participants van haver de respondre a diverses preguntes formulades des de l’Associació, que estaven relacionades amb aspectes rellevants i destacats amb la ciutat. En finalitzar, es va permetre als assistents que poguessin exposar els seus dubtes o consultes. El dia 15 de maig es va convocar el mateix acte a

Organyà, concretament a la Sala de “Les Homilies”. El format va ser el mateix, doncs es van proposar diverses qüestions als candidats, però en aquest cas referides al poble d’ Organyà. En acabar la ronda de preguntes, també es va permetre un torn obert de preguntes. Des de l’Associació s’està molt satisfets de l’èxit d’ambdós actes, doncs hi va haver una gran afluència de públic i els assistents van ser molt participatius, demostrant que tenia un gran interès i transcendència.

Activitats AEAU

AEAU Revista

Concurs Emprenedors

l mes de juny, en concret els dies 4 i 5, es va celebrar el VI Concurs emprenedors de l’Alt Pirineu i Aran i el III Concurs d’Iniciatives Emprenedores de la Formació Professional. El concurs és una iniciativa de l’escola La Salle de la Seu i l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell i compta amb participants de cicles de formació professional del territori català. L’objectiu és donar valor a l’emprenedoria juvenil, promoure la creativitat i el talent entre els joves i fomentar el dinamisme. Els participants elaboren plans d’empresa sobre el negoci que han plantejat i el presenten públicament davant un jurat, que els valora i atorga els premis a la millor idea de negoci i a la cooperació interempresarial del Pirineu. A causa de la gran afluència de projectes presentats (en el 2015 van ser 40), el primer dia es fa una fase de preselecció i s’escolleixen els 10 millors, que passen a la final del dia 5, celebrada a la Capella de la Immaculada.

En la passada edició els guanyadors van ser el projecte Robot Neteja Vidres MAVI de l’escola Fundació Eduard Solé, com a millor idea de negoci de cicle formatiu de grau mitjà, i I.NEED de l’escola Montserrat, com a millor idea de negoci de cicle formatiu de grau superior. Pel que fa al tema de cooperació del Pirineu, els guardons van ser per Wild life en la categoria de Grau superior i Automatix en la de Grau mitja.

8a. Edició de la Nit de l’Empresariat

l 23 d’octubre va tenir lloc una nova edició de la Nit de l’Empresariat, que aquest any va comptar amb la presència de 153 socis de la nostra comarca. En aquesta ocasió l’acte va ser apadrinat pel Sr. Oriol Guixà, vicepresident i conseller delegat de l’empresa La Farga. La decisió de triar aquest ponent volia mostrar la voluntat de mostrar l’exemple d’una empresa industrial catalana familiar, que ha sabut adaptar-se als nous temps i esdevenir un referent mundial en el seu sector, però mantenint

molts dels aspectes de l’empresa familiar. Aquest caràcter familiar és el que defineix moltes de les empreses de la nostra comarca i per tant, en determinats aspectes es tingui una visió similar L’empresa La Farga, va ser fundada l’any 1808 i té la seva seu a les Masies de Voltregà. És una empresa metal·lúrgica que fabrica i comercialitza semielaborats de coure i els seus aliatges per als mercats elèctrics, envasos metàl·lics, material ferroviari, conductors per a mitja, alta i molt alta tensió; tubs, automoció, massissos i conductors especials. Compta amb 3 plantes productives a Espanya, una als Estats Units i dos centres de distribució de tubs de coure, a França i Anglaterra. És un referent mundial en tecnologia del reciclatge i gràcies a la seva empresa tecnològica; i amb la seva patent en procés, ha venut el seu know how a més de 30 plantes en tot el món. Treballa constantment per a innovar i desenvolupar nous productes i aplicacions en el món del coure i els seus aliatges. També compta amb la Fundació La Farga que realitza accions socials, formatives i culturals, a nivell de la comarca d’Osona i en concret, al municipi de les masies de Voltregà. Sra. Laia Blasi amb el Sr. Oriol Guixà i la Sra. Anna Frisas.

Activitats AEAU

AEAU Revista

En aquesta edició s’hi va introduir una novetat, que va ser l’atorgament de reconeixements a les nostres empreses associades que complien 25, 50 i 100 anys, a més de dues mencions especials a aquelles que n’havien complert més de 100. Els guardonats van ser: - 25 anys: Mat Perruquers, Recuperacions Ramon Vallés i Grues Sanvicens - 100 anys: Cadí Cooperativa i Embotits Obach - més de 100 anys: Agència de Duanes Gallart (126) i Melsió Fusteria i Mobles (103)

Fira de Sant Ermengol

om cada any, l’AEAU va disposar d’un estand en la carpa de la mostra empresarial, al costat de les moltes associacions, institucions i empreses de La Seu i comarca. Igual que els altres anys, els nostres socis van tenir la possibilitat de deixar publicitat del seu negoci a disponibilitat de tots els visitants de la fira.

Xerrada informativa “La fibra òptica a les empreses”

l dia 16 de setembre, l’AEAU i l’empresa Alt Urgell Fibra van organitzar una jornada conjunta on aquesta última va poder informar sobre el seu projecte i els serveis i condicions que poden oferir al teixit empresarial i als particulars de la comarca. Alt Urgell Fibra ofereix serveis de telecomunicacions mitjançant una xarxa de fibra òptica mancomunada, que pertany als usuaris, i està gestionada i promoguda per la fundació sense ànim de lucre Guifi. net, que garanteix la seva llibertat i neutralitat. Després d’una explicació detallada de les característiques del servei, els interessats van poder plantejar els dubtes i qüestions que els van sorgir als responsables de l’empresa o acordar una visita més personalitzada.

Jornada pràctica sobre el tancament de l’impost de societats 2015

questa jornada es va organitzar, amb la col·laboració de Pimec, per explicar les modificacions que han aparegut després de la reforma fiscal d’aquest impost. L’objectiu és aclarir els dubtes i donar eines útils per als socis, en l’àmbit d’aquesta tributació, per facilitar-ne la seva liquidació davant els canvis o novetats que hi ha en el seu primer exercici d’aplicació. Hi van prendre part 3 ponents especialitzats en cada un dels temes tractats, i que posteriorment van estar a disposició dels assistents per resoldre dubtes o consultes.

Activitats AEAU

AEAU Revista

Carta a TV3 pel documental “Contraban”

’AEAU es va sumar a les queixes sobre el documental “Contraban” emès pel programa “Sense Ficció” de TV3, el dia 2 de juny de 2015, enviant una carta al director de Televisió de Catalunya, Eugeni Sallent. En aquesta carta l’Associació va denunciar que s’havia donat una imatge totalment falsa de la realitat de la comarca, doncs es volia donar a entendre que bona part de la ciutadania del territori es dedica directament al contraban o bé hi ha una connivència generalitzada. L’AEAU va recordar que compta amb més de dues-centes empreses associades i que, sumades a d’altres agru-

pacions mercantils i turístiques, evidencien que hi ha un teixit productiu i comercial remarcable. Des de l’associació també es va voler explicar que la nostra comarca presenta algunes dificultats per ser de muntanya, perquè malgrat això, hi ha empreses de primer nivell en sectors agroalimentaris, turístics i ramaders, entre d’altres. A més, totes les empreses, s’esforcen cada dia per tal de tirar endavant el seu negoci, arrelar gent al territori i crear un valor afegit. Per tot això, es va demanar a TV3 que fes una rectificació per la imatge equivocada que es va donar tant de la comarca com dels seus habitants.

Formació 2015 Durant el 2015 es van organitzar 5 cursos de formació bonificats.

50h 50h 30h 14h 14h

ANGLÈS INTERMEDI B2A ANGLÈS INTERMEDI B1D DISSENY DE PÀG WEB AMB WORDPRESS CARRETONS ELEVADORS (gener) CARRETONS ELEVADORS (maig)

BREUS

AEAU Magazine

RI A

Ser empresari ha de ser la professió del futur. És una afirmació contundent i alhora convençuda. Un canvi en la mentalitat de la societat i la necessitat d’una reflexió generalitzada, on ser empresari tingui un reconeixement, un valor i un prestigi, són els pilars necessaris perquè l’afirmació anterior pugui ser una realitat. L’actual situació econòmica i social que hem viscut i que encara vivim porta a la necessitat de crear més empreses i que aquestes tinguin un paper clau dins la recuperació. Una recuperació lenta, de conseqüències i ferides profundes que a dia d’avui, encara es manifesta de forma tímida en alguns sectors i territoris. Tanmateix, actualment l’ambient és més positiu, l’estat anímic de la societat és millor i més favorable. Com he comentat anteriorment, el paper de les empreses i empresaris seran un dels factors decisius, perquè tot l’engranatge de l’economia torni a funcionar a tota màquina. Les situacions límit, ajuden a aflorar la creativitat en les persones. Com tots hem sentit en infinitats d’ocasions en els darrers anys, les crisis creen oportunitats i és en aquest context on ha sorgit la figura de l’emprenedor. Emprenedoria i emprenedor, han sigut algunes de les paraules que més he sentit en els darrers anys. Particularment penso que se n’ha fet un ús exagerat en tots el àmbits. La figura i la tasca de la persona emprenedora és importantíssima i vital per ajudar a la recuperació, però alhora també cal dir que tots els empresaris som i hem sigut sempre emprenedors. Socialment, no s’ha donat la suficient visibilitat a totes aquelles empreses que fa anys que lluitem i que hem sobreviscut sense naufragar a la gran tempesta que em patit. És emprenedor aquell que a dia d’avui decideix crear la seva pròpia empresa o aquell que decideix fer-se autònom per tirar endavant el seu projecte; però també els que ja fa anys que som empresaris. Nosaltres també som emprenedors, ja que dia rere dia ens hem de reinventar, reciclar, formar, readaptat per tal de seguir sent competitius en un mercat global, i penso que també cal dir-ho! Finalment i per acabar vull agrair a la nova junta directiva que m’hagi proposat ocupar un petit espai d’opinió dins la revista de l’Associació i desitjar-vos el millor en aquesta tasca i encoratjar-vos a seguir treballant per la comarca.

Empresari, la professió del futur

Jordi Grau

Gràcies

1- A què es dedica la seva empresa? 3- Què creu que pot fer l’AEAU per la comarca?

Plaça Codina SL 1 - La nostra empresa és promoció de vivendes de nova construcció. Entenc que en aquests moments, el sector de la construcció, llevat de reformes, a curt termini no té una bona perspectiva. La comarca crec que té altres potencials importants.

2 - La ciutat de la Seu té una molt bona qualitat de vida encara que les comarques veïnes més properes, com Andorra i la Cerdanya, engolen la possibilitat de segones residències. Encara que ara no és el moment, no ho hem de perdre de vista. Estem mancats d’indústria, hauríem de posar tot l’èmfasi a aconseguir portar industries a la comarca. Al estar lluny dels grans centres de consum, potser ens podríem fixar en els recursos forestals i agroalimentaris dels quals disposem i buscar la seva transformació en productes de qualitat i ecològics. La nostra proximitat a Andorra pot complementar necessitats que poden tenir els andorrans en el sector del comerç, la indústria, ... Aconseguir que vinguin altres àrees comercials diferents de l’alimentació (que considero

2- Què es pot fer per dinamitzar la comarca?

està saturada) que poden crear llocs de treball a la comarca. Podem oferir un ampli ventall d’espais per practicar l’ esport i el lleure: Parc del Segre, pistes d’esqui nòrdic, rutes BTT, rutes a peu, quantitat de pistes esportives, parcs naturals (Cadí i Alt Pirineu) plens de senders marcats, flora i fauna ... Cal sortir al mercat presentant, conjuntament totes les entitats i associacions, una oferta única engrescadora i diversa a nivell de comarca. Crec que aportarien visitants i practicants d’esport que necessitarien serveis de persones professionals diferents en cada sector i activarien l’hostaleria, el turisme rural i el comerç.

3 - L’ Associació ha d’ésser el mitjancer per fer veure als diferents sectors que cal anar units per arribar al consumidor amb un bon programa i una bona oferta que desperti interès d’empreses esportives i turístiques. L’Associació crec que ha d’estar permanentment en contacte amb altres associacions empresarials d’àmbits territorials més grans intentant portar projectes que encaixin al nostre territori (on menys et penses, salta la llebre). No dubto que l’Associació ja fa molt bé la seva feina i no cal que sortim astròlegs a donar consells.

Els associats opinen

Cucades

AEAU Revista

Fermí Tordesillas – La Penella

1 - Estic situada al carrer major de la Seu d’Urgell 1 - Formatges artesans. i em dedico a la venta de roba infantil de 0 a 16 anys i a la puericultura.

2 - Per a dinamitzar la comarca trobem fonamen-

2 - Tenim un important número de gent aturada

tal no perdre més llocs de treball i relacionar els petits negocis que hi ha amb dinàmiques col·lectives (dins del possible).

i gran part del jovent es veu obligat a marxar fora de la comarca. Crec que ens cal crear industria, sempre adequada a la zona on vivim (petita i mitjana empresa).

3 - Ser una eina útil pels petits empresaris en front de qualsevol tipus d’administració.

3 - Estem a molta distancia de les grans ciutats i per això és complicat que les empreses és vulguin o puguin establir a la nostra comarca a causa de sobretot dels costos de transport. Seria bo poder trobar una manera de facilitar la seva implantació.

ELS ASSOCIATS OPINEN

BREUS

AEAU Magazine

Reindustrialitzem les comarques de Lleida Josep Gonzàlez Les micro, petites i mitjanes empreses i els autònoms són la base de la nostra economia, i el territori lleidatà no és cap excepció. A Lleida les pimes i els autònoms suposen gairebé el 100% del teixit empresarial, de les quals prop de 5.500 empreses estan associades a PIMEC, des d’on defensem el seu present i futur. Les comarques de Lleida han patit la crisi econòmica, però tot i així els empresaris han sabut créixer apostant per les exportacions i la innovació. Ara bé, la realitat és que el 60% de les pimes de Lleida formen part del sector serveis, un 23% al sector primari, especialment agricultura i ramaderia, i un percentatge molt petit, de només el 7%, es dedica a la Indústria. És per aquest motiu que cal reindustrialitzar les comarques de la zona per crear riquesa i ocupació mitjançant inversió i promovent l’emprenedoria dels seus habitants. Segons l’informe de l’Observatori de la PIMEC “Evolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives 2016”, tres quartes parts de les pimes industrials varen invertir el passat exercici i les previsions apunten que un 42,8% de les empreses augmentaran la inversió i un 42,3% la mantindrà durant aquest any 2016. Aquest mateix informe també preveu que un 34,2% de les empreses industrials incrementaran la seva plantilla i que un 60,4% la mantindrà. Per tant, té sentit apostar per la Indústria com motor de creixement de les comarques de Lleida.

Les associacions del territori, com l’Associació d’Empresaris de l’Alt Urgell (AEAU), juguen un paper fonamental per defensar els interessos de les pimes, interrelacionar empresaris de la zona, oferir formació als socis i donar veu als empresaris de les comarques de Lleida davant les institucions. Treballant plegats podem defensar amb fermesa les empreses i la reindustrialització del territori, pel bé del nostre teixit productiu i del conjunt de la ciutadania. PIMEC Lleida és l’interlocutor de referència de les institucions a les comarques de ponent plantejant qüestions fonamentals per la competitivitat de les empreses lleidatanes com les connexions viàries, l’accés a mercats exteriors o el foment de la innovació. Des de PIMEC hem treballat, i ho continuarem fent, a favor de les pimes i els autònoms en tots els àmbits i nivells, per exemple lluitant dia a dia contra la morositat creixent al territori i reclamant un règim sancionador per les empreses que incompleixin els terminis. A més, reclamem una fiscalitat empresarial més equitativa, un millor accés al crèdit, la professionalització de sectors on manca personal qualificat i el suport institucional a la innovació i la internacionalització de les empreses catalanes. I és que és el moment de canvis econòmics, polítics i socials en què, més que mai, és fonamental que s’escolti a les pimes, les productores de riquesa del país.

BREUS SOCIS

AEAU Revista

BREUS SOCIS Per la fundació de la Seu d’Urgell INTEGRA PIRINEUS, aquest any ha estat un any d’expansió pel que fa als treballs forestals a Andorra, realitzant tasques forestals al comú d’Andorra la Vella, i per altra banda, un any d’inversions amb la compra d’un tractor per a l’arrossegament de fusta i un contenidor pneumàtic per al subministrament de la seva estella Forestal. Aquest contenidor permet subministrar a les calderes de biomassa del Pirineu d’una forma neta i eficaç i permet que tant institucions com empresaris de la zona optin cada dia més per fer el canvi cap a la caldera d’estella forestal, obtenint un estalvi econòmic molt important, i alhora contribuint d’una forma positiva tant socialment com mediambientalment. L’estella forestal prové de la muntanya d’Alinyà i ha estat tallada pel personal provinent de la seva Empresa d’Inserció.

TRALDIS PORTA INVERTEIX EN ECOLOGIA El grup Traldis Porta ha fet una aposta decisiva pel respecte al medi ambient en tots aquells àmbits de gestió i producció en què pot incidir-hi. La companyia especialitzada en transport logístic a Andorra, Pirineus, ha decidit comprar tres nous camions Euro 6, que se sumen als dos que ja tenia, i que fa créixer la flota de vehicles del grup fins a un total de 40. Les noves adquisicions disminueixen a més de la meitat l’emissió d’òxid de nitrogen i compleixen amb la normativa europea més estricta per reduir emissions contaminants. Ara bé, aquest compromís de l’empresa per la gestió ecològica dels processos de producció no es redueix exclusivament a la seva activitat principal. Traldis Porta també ha posat a disposició dels seus clients la possibilitat de rebre tota la seva documentació en suport digital. D’aquesta manera, el grup incideix en el respecte pel medi ambient, a més d’aconseguir un increment de la seguretat en el tractament de la informació i una important reducció en el temps de gestió. I és que, en paraules del director de la companyia, “la innovació tecnològica constant i el respecte pel medi ambient s’han convertit en dos dels pilars fonamentals per millorar la gestió i la qualitat dels nostres serveis”.

BREUS

AEAU Magazine

Anécdotas y categorías de la economía china ¿Cómo interpretar la caída de las bolsas chinas y su efecto global? A las dificultades del gobierno chino para potenciar el sector privado se unen las resistencias de grandes grupos a perder sus privilegios.

No quiero ni pensar –dijo Christine Lagarde en 2012– dónde estaría la economía mundial sin el paquete de estímulo de China”. En efecto, la República Popular ha contribuido entre un tercio y cerca de la mitad al crecimiento global desde el inicio de la crisis en 2007. No es extraño, por tanto, que los avatares de su economía en el curso de los últimos meses hayan hecho temblar las bolsas del mundo y puesto en entredicho la incipiente recuperación de la economía global. ¿Cuál es su significación profunda? La bolsa china, después de dormitar varios años, creció un 150% entre mediados de 2014 y el inicio del verano de 2015. La corrección era inevitable. Ha sido del 40%. Como siempre, se pillaron los dedos los últimos en sumarse a la fiesta, que suelen ser los más inocentes. Los que entraron a tiempo acumulan aún beneficios sustanciales. El comprador de acciones, o inmuebles, busca un rendimi-

ento superior al exiguo tipo de interés (a menudo negativo teniendo en cuenta la inflación) con que la banca oficial retribuye el ahorro. Por otra parte, la pasión de los chinos por el juego no conoce límite: Macao sextuplicaba a Las Vegas antes de que la decidida campaña contra la corrupción de Xi Jinping recortara la euforia. La inmadurez de la bolsa china, creada en 1990, es notoria. No es esta su primera burbuja. En junio de 1999 subió un 70% en un mes, para luego, entre mediados de 2001 y 2005, perder el 50% de su valor. La manipulación y el uso de información privilegiada son frecuentes, uno de los capítulos de la corrupción –se han practicado detenciones e iniciado una investigación en relación a las últimas turbulencias–. Wu Jinglian, uno de los principales y más influyentes economistas chinos, profesor de CEIBS (China Europe International Business School),

Anécdotas y categorías de la economía china

ha denunciado durante largos años las irregularidades en las bolsas chinas, que define como “un casino sin reglas”. La bolsa no refleja su realidad económica: del mismo modo que estuvo estancada cuando China crecía con fuerza, subió de forma desmesurada cuando el crecimiento se ralentizó. Lo significativo ha sido la intervención del gobierno en julio para detener su caída, cuando la estrategia oficial es dar más juego al mercado. Aunque en agosto el gobierno, vista la inutilidad de su esfuerzo, ya no intentó oponerse a la ley de la gravedad del mercado ante las nuevas caídas. En relación a la depreciación del yuan, la política del gobierno sí se ha ajustado a la estrategia de dar al mercado un mayor papel en la fijación del tipo de cambio. China quiere que su divisa pase a integrarse en la cesta en que se basan los Derechos Especiales de Giro del Fondo Monetario Internacional, lo que equivaldría al reconocimiento del estatus de moneda de reserva. El FMI exige para ello que el Banco Popular de China (BPC), el banco central, acepte un tipo de cambio flotante para su divisa; es decir, que su valor sea fijado por el mercado. El último año el BPC intervenía para evitar la depre-

AEAU Revista

ciación del yuan (no para provocarla, como hizo durante décadas), cuando la economía china se ralentizaba y el dólar se apreciaba. El 11 de agosto, el BPC dejó de intervenir. El resultado fue la depreciación del yuan durante un par de días, en torno al 3%, hasta que volvió a intervenir para evitar que siguiera cayendo. Es decir, la intervención del banco central no fue para provocar la depreciación de su divisa, sino para detenerla. El primer ministro, Li Keqiang, dejó claro que no habrá intervención en sentido contrario. La depreciación de un 3% es insuficiente para lograr un aumento significativo de la exportación china; el tipo de cambio del yuan es ahora en torno al 10% más alto que un año atrás. Y el FMI ha considerado los últimos meses que había alcanzado su punto de equilibrio. Las vacilaciones observadas en los episodios del pinchazo de la bolsa y del tipo de cambio del yuan se añaden a las sospechas de que el paquete de estímulo con el que se contuvo el impacto de la crisis global sobre la economía china se hizo a base de políticas crediticias y fiscales excesivamente laxas, que han contribuido a las burbujas bursátil e inmobiliaria, así como al incremento de la deuda

Anécdotas y categorías de la economía china

pública hasta niveles peligrosos. ¿Son estos hechos simples anécdotas que caerán pronto en el olvido o, por el contrario, apuntan a una crisis sistémica? ¿Se les está yendo la economía de la mano a los dirigentes chinos? Para contestar a estas preguntas hay que examinar el cuadro macroeconómico y la evolución de la economía china en relación a sus objetivos estratégicos. Estos fueron fijados por el XVIII Congreso del PCCh, en 2012, y por el III Pleno de su Comité Central, en noviembre de 2013. Se trata de sustituir el modelo económico instaurado por Deng Xiaoping en 1978, basado en la inversión y la exportación, por otro basado en el consumo interno, los servicios y la innovación. Se quiere reforzar el papel del mercado, recortando los privilegios de las grandes empresas públicas en beneficio del sector privado, mucho más eficaz. Según la resolución del III Pleno: “El nudo gordiano de la reforma es la relación adecuada entre gobierno y mercado, dejando que este desempeñe el papel decisivo en la asignación de recursos”. Esta estrategia ha de permitir a China superar la “trampa de la renta media”. Descartado el crecimiento del PIB de dos dígitos, se ha fijado el 7% como “nueva norma”. El FMI prevé para este año un crecimiento del PIB del 6,8% y para 2016 del 6,3%, por debajo pero no muy alejado del objetivo del 7% y, en todo caso, una cifra envidiable para casi todos los países del mundo. Cuando se señala –correctamente– que China crece menos de lo que había hecho desde el inicio de la reforma económica, en 1978, se suele silenciar que el XII Plan Quinquenal, que expira este año (2011-16), preveía un crecimiento del PIB del 7% anual. La media anual del quinquenio superó el 8%. Es decir, no es que el tipo de crecimiento haya caído pese al esfuerzo del gobierno por mantenerlo, sino que no logró reducirlo tanto como deseaba. Puesto que al aprobar un plan quinquenal ya se empieza a trabajar en el siguiente, el gobierno chino contempla desde hace unos 10 años la inevitable reducción del crecimiento del PIB, en aras de otro más sostenible y más sano. El consumo interno (privado más público) pasó del 47% en 2010 al 51,2% en 2014. Se espera que haya crecido tres o cuatro puntos más en 2020. El sector servicios ha generado el 48,2% del PIB en 2014, frente al 46,9% de 2013. Gracias a ello, el crecimiento del empleo ha superado las previsiones. El gasto en I+D alcanzará este año el 2,2% del PIB, y

AEAU Revista

en 2019 está previsto que supere al de Estados Unidos. Ni la inflación ni la deflación son preocupantes. Es decir, el cuadro macroeconómico se mantiene razonablemente sano y la progresiva transformación del modelo económico se está llevando a cabo en relación a sus variables fundamentales. El FMI advierte que “es totalmente prematuro hablar de crisis en China”. Entre las secuelas negativas del paquete anticrisis adoptado por China se cuentan el aumento de la deuda pública y del crédito concedido por el sistema financiero. La deuda pública es, atendiendo a su volumen, manejable: el 20% del PIB en 2014, frente a más del 90% en la Unión Europea, por encima del 180% en EEUU y cerca del 250% en Japón. Es más problemática la deuda de las entidades locales, que pasó del 18% del PIB en 2008 al 36% en 2013. El crédito concedido por el sistema financiero pasó del 153% del PIB en 2008 al 282% en la actualidad. Los expertos advierten que la experiencia histórica demuestra que burbujas semejantes acaban pinchando. Pero lo que más dificultades está encontrando es la potenciación del mercado y del sector privado, ya que las grandes empresas estatales se resisten a perder sus privilegios (monopolios, consecución de crédito y suelo en condiciones muy ventajosas, escasa presión fiscal que soportan, etcétera). Xi Jinping dijo ante el XVIII Congreso:“China debe acabar con las barreras que imponen los intereses creados para liberar la productividad de la sociedad y dar mayor vigor a su creatividad”. El primer ministro Li le secundó en 2013 ante el Pleno anual de la Asamblea Popular Nacional, el Parlamento chino: “Enfrentarse a los intereses creados es lo más difícil. Pero por muy profunda que sea el agua hay que meterse en ella, no hay mas remedio”. El 19 de agosto la CCTV, la televisión central china, portavoz del PCCh, advertía que “la ferocidad de la oposición a las reformas va mucho más allá de lo que la gente imagina”. Xi necesitará todo el poder que está acumulando para prevalecer en esta batalla; es más, la magnitud del envite, en el que se juega el futuro del país, ayuda a entender por qué está procediendo a esa acumulación. Volviendo a Wu Jinglian: “se trata de saber si China creará una economía de mercado sana, anclada en un sólido Estado de Derecho, o si desembocará en un ‘capitalismo de amiguetes’, caracterizado por la intervención de los poderosos en el mercado y la explotación del pueblo”.

Anécdotas y categorías de la economía china

Los gestores de la política económica china, herederos de la tradición meritocrática milenaria del mandarinato y contando con las poderosas palancas del Estado autoritario, han ganado una gran reputación al haber protagonizado el proceso de desarrollo económico más rápido de la historia universal. El PIB per cápita pasó de poco más de 200 dólares en 1978 a cerca de 8.000 en la actualidad. Cuando Donald Trump dijo, recientemente, “los dirigentes chinos son mucho más listos que los nuestros”, expresaba una opinión extendida en círculos políticos y económicos de todo el mundo. He seguido la evolución de China desde 1987 y he oído constantemente voces que vaticinaban que se iba a estrellar de forma inminente –por ahora, los que nos hemos estrellado somos nosotros, Europa y EE UU–. Desde el comienzo de la reforma económica la capacidad de respuesta del Partido-Estado estuvo por encima de los retos (un sistema bancario técnicamente quebrado, una empresa pública ruinosa, el ingreso en la Organización Mundial del Comercio, la crisis económica global, etcétera). El reto actual, la sustitución del modelo económico

AEAU Revista

instaurado por Deng es mayor que ninguno de los anteriores, salvo la puesta en marcha de la propia reforma económica y evitar que los sucesos de Tiananmen en 1989, acabaran con ella. La gran cuestión de fondo es si al aumentar la dificultad de la gestión, por ser la economía cada vez más compleja y la sociedad cada vez más rica, educada, informada y exigente, Estado seguirá estando por encima delos retos o si, por el contrario, estos llegarán a ser de tal magnitud que el mandarinato se verá desbordado. Esto último es lo que les ocurrió a Rusia con Mijail Gorbachov y Boris Yeltsin, a EE UU a causa de los instrumentos financieros opacos, los apalancamientos excesivos, las hipotecas basura, la concepción ingenua del expresidente de la Fed Alan Greenspan sobre la naturaleza humana, etcétera, y a la zona euro con la infausta concepción del euro. Xi y Li necesitarán tanto una voluntad política de hierro como una capacidad de gestión económica de primer orden. Es ahí donde se verá, más allá de las contingencias de los últimos meses, si la fama de los gestores chinos está o no por encima de su verdad. Al tiempo.

Cansat de fer equilibris a la seva empresa? A S S E S S O R I A

E M P R E S A R I A L

NAVARRO rup • Assegurances

• Gestions Administratives

• Comptabilitats

• Impostos

• Finques i inversions

• Laboral

25700 LA SEU D’URGELL · Av. Pau Claris, 16 baixos Tel. 973 35 11 09 · Fax: 973 35 25 77 17520 PUIGCERDÀ · Plaça Cabrinety, 13 baixos Tel. 972 88 44 51 · Fax 972 88 12 65 e-mail: info@navarro.gs

Observatori de dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell De forma periòdica informarem dels indicadors socioeconòmics de la comarca a través d’aquest espai, utilitzant les dades més recents publicades oficialment.

’Alt Urgell es caracteritza per ser predominant- Població per municipis al 2015 ment rural. El 2015 la població registrada a la comarca s’ha situat en 20.695 habitants (20.872 el POBLACIÓ DE LA COMARCA Coll de Nargó 2014.), dels quals el 89% té nacionalitat espanyola. Arsèguel Bassella Cabó Cava Alàs i cerc Estamariu La Vansa i Fórnols Josa i Tuixent El territori té una extinció de 1.447,5 km2, el que reLes Valls de Valira Fígols i Alinyà presenta una densitat de 14,3 hab./km2 (Idescat, Les Valls d'Aguilar MonAerrer i 2015) i es divideix en 19 municipis. La capital urgeCastellbó Oliana llenca, la Seu d’Urgell representa aproximadament Organyà el 60% del total de la població. Peramola El Pont de Bar

Estructura de la població per edat i gènere

La Seu d'Urgell Ribera d'Urgellet

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d’Idescat

Com es pot observar en la piràmide, la població de l’Alt Urgell es caracteritza per ser una comarca on el 44% del total de la població es situa entre 35 i 64 anys. Pel que fa a la distribució per sexe, l’Alt Urgell manté un equilibri (50,3% dones i 49,7% homes).

Dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell

AEAU Revista

Estructura productiva de l’Alt Urgell Nombre d’empreses per sector econòmic A l’Alt Urgell, el Producte Interior Brut (PIB) de NOMBRE D'EMPRESES PER SECTOR ECONÒMIC l’Alt Urgell, l’any 2012, suposava 19.900€/habitant, i va tancar l’any amb 419,7 milions d’euros, el 0,20% del total de Catalunya. Per a l’any 2014, va créixer respecte el 2013, de mitjana un 1,64%, lleugerament superior a la mitjana catalana (1,52%). Aquest augment es pot explicar per l’evolució positiva del Valor Afegit Brut (VAB) dels sectors serveis (+1.09%) i la industrial (+4.87%). Per contra, hi ha altres sectors que durant aquest any han registrat una disminució del VAB, com són el sector primari (-0.69%) i el de la construcció (-2.58%). Val a dir que més del 66% de l’estructura productiva de l’Alt Urgell es basa en Nombre d’allotjaments turístics 2014 vs 2013 Número d'allotjaments turís2cs. 2014 vs 2013 Establiments hotelers

Càmpings

Turisme rural 0

2013

2014

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d’Idescat

Agricultura Indústria Construcció

Serveis Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d’Idescat

el sector de serveis, on el subsector de l’hostaleria suposa més del 13% del VAB, davant el 7,9% català. Amb aquesta estructura productiva, la principal activitat econòmica està dedicada al sector de serveis i paral·lelament, el nombre majoritari d’empreses presents a la comarca es troba en el sector de serveis, el qual representa un 78% del total , seguit de la presència d’empreses del sector de la construcció i la indústria, majoritàriament indústria alimentària, d’un 9 i 8% respectivament. Per últim, les empreses dedicades a l’agricultura representen un 5% del total d’empreses existents el 2015 a l’Alt Urgell.

PINTURA

MICROCIMENT

COL·LOCACIÓ DE PAPERS

ENVERNISSATS I LACATS

SENYALITZACIÓ

SORREJATS

Dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell

AEAU Revista

En els darrers anys, l’Alt Urgell ha sofert un creixement del sector del turisme esdevenint un dels principals motors de l’economia comarcal. Actualment, s’ofereixen més de 4500 places d’allotjament turístic d’arreu de la comarca. Del total d’aquestes, una bona part corresponen a la categoria de càmping i establiments hotelers. Seguint aquesta classificació, s’observa que l’Alt Urgell disposa de 81 allotjaments de turisme rural, 9 càmpings i 41 establiments hotelers.

Número de Número de places. 2014 vs 2013 places 2014 vs 2013 Establiments hotelers

Càmpings

Turisme rural 0

500

1000 2013

1500

2000

2500

3000

2014

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes d’Idescat

Mercat de treball: indicadors ocupacionals i atur registral Contractes laborals segons modalitat. 2015 vs Contractes laborals per modalitat 2015 vs 2014 2014

Indicadors ocupacionals L’augment d’activitats en el sector terciari, sobretot vinculades a l’hostaleria i al comerç, en els darrers anys ha comportat que la majoria de contractes laborals que es formalitzen al llarg de l’any tinguin una temporalitat. Tal i com es mostra en el gràfic de la dreta, al llarg del 2015 es van formalitzar 4.547 contractes temporals, un 15% més que durant el 2014. En canvi, es van formalitzar tan sols 35 contractes indefinits més que l’any anterior.

Indeﬁnits

Temporals 0

4000 2000 2013

2014

2015

Règim general i especial de la minoria del carbó Treballadors autònoms Especial de la llar Especial agrari

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de l’Observatori d’Empresa i Ocupació.

Aﬁliacions a la Seguretat Social

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

2015

Segons l’Observatori d’Empresa i Ocupació (2015), el percentatge de contractes temporals és lleugerament elevat entre el col·lectiu femení (52%) mentre que el percentatge de contractes formalitzats indefinits és més elevat en els homes (56%). En quant als contractes indefinits per grups d’edat, cal destacar que els grups amb el percentatge més elevat són les persones de 30 a 45 anys i les de més de 45 anys, amb un 39 i 29%, respectivament. El percentatge més elevat pel que fa als contractes temporals també és el col·lectiu de persones de 30 a 45 anys amb un 36%, seguit d’un 21% entre els i les joves de 20 a 25 anys.

DISTRIBUCIÓ DE LES PERSONES ASSALARIADES Distribució de les persones assalariades per secPER SECTOR ECONÒMIC tor econòmic

En aquest context, la distribució de la població per situació laboral mostra que, segons dades del 2015, el 67,41% són afiliats i el 26,72% són autònoms, mentre que el percentatge de població afiliada al règim general especial de la llar I l’agrari és relativament reduït ja que tan sols representa gairebé el 6% de la població assalariada o treballadora autònoma. Aquest percentatge és lleugerament superior als anteriors anys en el cas de persones afiliades al règim general (66,42%) i lleugerament inferior en el cas

1500

Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de l’Observatori d’Empresa i Ocupació

6000

2012

1000

2014

Aﬁliacions a la SS. 2015 vs 2012 Aﬁliacions a la Seguretat Social. 2015 vs 2012

500

Sector primari Sector secundari

Sector terciari Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de l’Observatori d’Empresa i Ocupació.

Dades socioeconòmiques de l’Alt Urgell

dels treballadors/es autònoms (27,19%) l’any 2014. La població assalariada a l’Alt Urgell és de 7.410 persones l’any 2015, xifra superior a la de 2014 (7.065 persones). Per grans sectors d’activitat, el de serveis és el més important, amb el 73% de les persones ocupades. El segueixen el sector secundari (indús-

Atur registral La taxa d’atur registral de l’Alt Urgell se situa en el 12,58% al mes de maig de 2016, amb un total de 984 persones aturades, una disminució del 0,5% respecte el mes anterior i el 7,4% respecte el març de 2015. En la taula es pot observar que hi ha més homes aturats i que la franja d’edat amb més atur, correspon al grup d’edat de 40 a 54 anys seguit de 25 a 39 anys. Si es té en compte la durada a l’atur, s’observa que el període de fins a 6 mesos és el majoritari (472 persones). Valoració de l’atur registrat respecte el mateix mes de l’any anterior. Font: Elaboració pròpia a partir de dades extretes de l’Observatori d’Empresa i Ocupació.

AEAU Revista

tria i construcció) amb un 19%, mentre que el sector primari representa el 8% de l’ocupació assalariada. Entre les activitats terciàries, destaca el volum de població ocupada en el comerç (9,4% del total d’assalariats) i en activitats directament relacionades amb el turisme, com és l’hoteleria (9,8%).

EMPRESES ASSOCIADES Nous socis:

Albert Porta Giró Cafeteria-Bar Xicolata Dolcet l’Hotel Maquinària i Serveis del Principat 1973 SL Nougrapats Empresa Inserció SLU

AGRICULTURA/RAMADERIA/JARDINERIA Cal Galabert Bastida, Xavier Ca l’Andreu Cal Codina Pirenaica S.C.C.L. Ponderosa Holstein

680772103 973352779 639251059 973352084 973355194 609516273

Subminist. i Instal·lacions Valira

973351998

ALIMENTACIÓ Autoservei Reig S.L. Ca l'Angol Cadí S.C.C.L. Carnisseria Charlie Comercial Carmen Exquisitarium S.L. Fruites La Seu SL Jordana, Daniel La Posella Mafriseu S.A. Naturquell S.A. Nord Pirineus S.L. Obach SL Pastisseria Forn Reig Rey Isern - Buisan Tordesillas, Fermí - Castell-llebre Xarcuteria Cal Pagès Xarcuteria Obach

973470680 973470525 973350025 973360999 973 351416 973586086 973350833 609731445 973360232 973351492 973360025 973350642 973383059 973383179 973360120 973470463 973360850 973383424

ARTS GRÀFIQUES/COMUNICACIÓ/PUBLICITAT Edicions Salòria SL Formes Disseny i comunicació Invest4 Music Services Spain SL SENT Disseny i publicitat Publiseu Serveis Gràfics Les Mesures SL

973989162 973354253 973350738 617327550 973352524 973350146

ELECTRÒNICA/IMATGE I SO Electrònica Simac Electrodomèstics Taurus ENSENYAMENT/FORMACIÓ Pirene Language School "Bellvit" Acadèmia Tècnica Bellera Villarte Sic Formació FUSTA/MOBILIARI Buchaca, Josep Mª Efausa Forestal Vic SL Fusdemar SL Fusteria Ebenisteria Vigara-Gispert Fusteria Es-pa Fusteria i Derivats Morales Fusteria Jordi Ferrer

Fusteria Jova Fusteria Lara Gales Fusteria i Mobles Grau i Grau SL Grup Esteve Escolà Melsió Fusteria i Mobles SL Mobles Buchaca

973351089 973350909 973354328 973350182 973470166 973 350414 973350284

GREMIS/ASSOCIACIONS/INSTITUCIONS Trau

973353112

IMATGE PERSONAL Estètica Bentanachs Heura Perruqueria i Estètica Mat Perruquers Ungles i més

973351005 973351734 973354196 973350948

MEDI AMBIENT/FORESTAL Aubèrria Natura i Patrimoni Integra Pirineus

973353607 660937609

NETEJA/TRACTAMENT PLAGUES Ambifit SL Clean & Iron - Quan més net millor Industrial de Neteges del Cadí -INCADÒptima La Seu

973387116 973361336 902104288 973355849

PINTURA/DECORACIÓ/FERRETERIA Bell-Seu Casa Llevet Ferreteria Mallol Guirado Campos, Manel

616093226 973360124 973350056 629748164

SERVEIS DUANERS Aduanes i Serveis Fornesa Agència de Duanes Cerdà Serveis Duaners Gallart

973350257 973350206 973351537

973355288 973360168 973352743

TRANSPORTS/MISSATGERIA/GRUES/TAXIS Autocars Vilà Betriu Grues i Contenidors Vallés Grues i Taxi Sanvicens Taxi Carlos Navinés Traldis Porta SL Trans Seu - Nagrup Transports Pernal Transports Regina

973383058 973350754 973351234 606804708 902014022 973352682 973350295 973351135

973 383561 973351348 973350182 973354394 973355712 973351731 973350386 973353260

AIGUA/GAS/ELECTRICITAT/INSTAL.LACIONS Porta Giró, Albert Electricitat Doria SL Gas Badia Hidroelèctrica del Valira SL Instal.lacions Vilana SL Ribó Costa, Jacint Mortés Ribera, Laura Vilaginés Sala, Pere

973350566 973353810 973350187 973350044 973383114 675374420 973470707 973463060

973352318 973470550

Quan més net millor SENT Disseny i publicitat Urban Sport Padel Club La Seu SL Urbeg SLP Urgellenca de Serveis 08 SL

Empreses associades

AEAU Revista

ALTRES COMERÇOS Carné Fotògraf La Salvat Nou de 9 Ramir Sabater Fernandez Arcalis, Santiago Llibreria Papereria 4 Fulls

973 350890 973350560 973920265 973353527 973353262 973354785

ASSESSORAMENT/COACHING Kaxi Coaching

672050906

ENGINYERIA/ARQUITECTURA E-Project Fité Ferrero, Marina Topògrafs Alt Urgell i Pirineus SL (TAUP) Treballs i Projectes d'Arquitectura i Enginyeria Urbeg SLP

607505443 973354512 973354741 973470725 973360582

EXCAVACIONS/CONSTRUCCIÓ/REFORMES/MATERIALS/IMMOBILIÀRIA Consolidació de Terrenys Alt Urgell SL 660328753 Construccions Apulco 973355211 Construccions Lleidatanes SCCL 973470138 Constructora Valira SA 973360068 Deltariba Materials SL 973355757 Estructures Metàl.liques Vilcar SL 973470856 Finques Habitat 973360626 Formigons del Segre SL 973470138 Vila Perella, Francisco 973470225 Grues i Contenidors Vallés 973350754 Habitatge i Urbanisme La Seu 973355604 Nadal Cerqueda, Jordi 973360608 Colom Capdevila, Josep Mª 680882286 Maquinària i Serveis del Principat 1973 SL 973355539 Materials Alt Urgell SL 973350866 Materials i Distribucions RBF 973989110 Materials Pirineu 973350027 Muntatges i més Escalfoc SL 973354894 Pirinenca XXI de Serveis SL 00376 721445 Plaça Codina SL 609756572 Prodeguix Seu SL 973360918 Recuperacions Ramon Vallés SCP 973350754 Ribalta i fills SA 973470138 Serralleria Fígols SL 973352351 Serralleria Pirineus SL 973350436 Serralleria Urgell 973350609 Stiu 3000 SL 973352168 Subminist. i Instal·lacions Valira 973351998 Tallers Fretor 973350088 Transports i Excavacions Meya 973351533 Vidres Fermin SL 973360745 Volimes SL 973354101 GESTORIES/ASSEGURANCES/ADVOCATS/ASSESSORIES Alfat Consult SL 973353663 Assessoria Alt Urgell SL 973383283 Assessoria Empresarial Navarro Grup 973351109 Cerdà Advocats 973351240 Comptables Associats 2008 SL 973352049 Estany Peguera Assessoria Empresarial 973353555 Gestió i Serveis Campi SL 973360333 Gestoria Administrativa Estañol 973350100 Marienjan SL 617231181 Ribes Porta, Jaume 973350853 Urgel.litana d'Assegurances SL 973360158 Vilella, Imma - Assegurances Axa 690042846

HOSTALERIA/RESTAURACIÓ Ca la Marisol Cafeteria-Bar Xicolata Cal Farragetes Cal Forner de Montellà Dolcet l'Hotel Hotel Andria Hotel El Castell de Ciutat Restauració SLU Mas d'en Roqueta Pkatus Restaurant Bar Pifarré Restaurant Palau Restaurant El Polígon Urgellenca de Serveis 08 SL (Colonial, El Quiosc, La Crem)

973470013 973361515 973 370034 973353727 973361349 973350300 973350000 603496316 973351995 973350846 973 351007 973470639 973353574 626162326

INFORMÀTICA/TELECOMUNICACIONS/INTERNET Invest Nocua SL

973360396

Perez Artigues, Jordi

606520890

Micro Seu SL

973353653

Semic Serveis Informàtics SL

973353928

Sto La Seu SL

973360499

MOTOR VENDA/LLOGUER/REPARACIÓ/RECANVIS Auto Especialitats Rubio SL 973350776 Autoreparacions Jordi 973463164 Comercial Pirineus 2004 SL 619585352 Meca-Reixà 973470067 Motolandia 2010 SLU 973352895 Pneumàtics Segre 973360076 Pirineu Automoció 973351069 Ribalaiga SA 973350379 Tallers Immaculada Valentí 973350540 Tallers Valira SA 973351258 OCI/ESPORT/LLEURE/VIATGES Aravell Golf SL Áreas de Bassella SL Autocars Vilà Betriu Centre Esportiu Pirineus - Esquitx Ètnic Viatges Nau Trim Tram Sant Joan de l'Erm SL Seu Sport SL Transports Regina Urban Sport Padel Club La Seu Urgell Nòrdic Sport SL Viatges Splendid Urgell

973360066 973462731 973383058 973352553 973355262 687778531 973 298015 973360196 973351135 973351682 973353754 973352082

SANITAT/SALUT Centre Osteopatia La Seu Clínica Dental Remei Gomà SL Clínica Dental Ribera i Associats Clínica Odontoestom. Dr. Moggiano Farmàcia Purgimon Mútua Comarcal de La Seu d'Urgell

973351659 973352404 973350534 973353562 973351307 973360290

TÈXTIL/MODES/TINTORERIES Cucades Nougrapats Empresa d'Inserció SLU Taller Carmen Tèxtil Seu SA - Grifone Tintoreria La Plaça Tintoreria Porta

973360676 973360426 973354232 973353578 973351201 973350473