Revista sent 12

EDITORIAL

1

Núm. 12 EXEMPLAR GRATUÏT

JUNY JULIOL 2017 REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DEL PIRINEU

Alinyà, muntanya de camins

PICURT

Història dels refugis

Entrevista a

Jan Margarit

2

EDITORIAL

Crèdits

CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, del Pirineu Català.

C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: pep.forn@revistasent.cat Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina Institut Català i Geològic de Catalunya.

DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Jordi Dalmau, Laura Font, Lourdes Insa, Jan Margarit, Jordi “Iris”, Laura Gracia, Montse Sansa, Aida Morales, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Carles Guàrdia, Carles Gel, Pere Porta, Montserrat Ripoll, Imma Obiols, Noemí Ruich i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives.

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

5

INDEX ALINYÀ, MUNTANYA DE CAMINS Festival de senderisme dels Pirineus a la muntanya d’Alinyà PICURT 11a mostra de cinema de muntanya dels Pirineus L’ENTREVISTA Jan Margarit LA CURSA Fly running series 2017 CURSA BTT Trinxa Cerdanya

18

SALUT Tendinopaties del tendó rotulià TRADICIÓ Arrenca la 7a edició del FEMAP NATURA Temps de papallones LECTURA Mezcla de emociones MÈTEOROLOGIA La pluja IDAPA Tornen els Festivals de Senderisme dels pirineus

CONEIX A PEU L’ALT URGELL

Ruta de les Fonts RUTA FAMILIAR La Mollera d’Escalarre

Alinyà, muntanya de camins

12 14

HISTÒRIA DELS REFUGIS Alguns refugis altpirinencs (I)

FOTOGRAFIA PORTADA

6

ALPINISME A LES DOLOMITES Ascensió a la Marmolada, la reina de les Dolomites

20 22 26 28 33 36

42 44 48 53

57

6

EDITORIAL

Alinyà, muntanya

Festival de senderisme dels Pirineus a la Els tècnics i responsables de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, IDAPA, fa anys van identificar que el senderisme és un dels sectors turístics més rellevants de les comarques pirinenques del nostre país. Es van adonar que la pràctica d’excursions per la munió de camins senyalitzats de les nostres muntanyes anava a més. És per això que durant anys s’han organitzat, sota aquest paraigua institucional, jornades tècniques

EDITORIAL

de camins

7

Muntanya d’Alinyà

i de reflexió, s’han impulsat publicacions espe-

cialitzades com el butlletí Sendèria i dues monografies sobre camins, s’han ideat mètodes d’estandarització de la dificultat física i tècnica dels camins com el Sendif, s’han promogut els inventaris municipals de camins, s’ha reflexionat sobre la funcionalitat passada i present dels camins tradicionals, i s’han buscat canals de promoció del senderisme com el fet que ens mou a escriure aquest text.

8

Alinyà, muntanya de camins

J

a sigui organitzats en clubs de caire esportiu, ja sigui a títol individual, els senderistes són un col·lectiu que creix arreu en el nostre context occidental. La raó d’aquest augment la podem trobar als hàbits de vida sedentaris i urbans de la majoria de la societat, i a la necessitat conseqüent d’un contacte actiu amb el medi natural. D’entre les moltes activitats físiques que s’hi poden realitzar, caminar és la més bàsica i la que està més a l’abast de tothom. No cal tenir cap habilitat especial, ni un equipament sofisticat, ni cal que faci un temps determinat.

L’oferta de recorreguts de diferents llargàries i dificultats dóna joc als infinits nivells, gustos i interessos dels caminaires. Per tal de satisfer l’afany de descoberta també s’han creat rutes tematitzades de més d’un dia amb una base igualment excursionista. És així que van néixer diversos productes senderístics, alguns dels quals de molta anomenada entre els aficionats a caminar. Tot plegat fa que no hi hagi gaires, o potser cap, municipis de la nostra regió que no tinguin ni una excursió marcada per oferir als seus veïns i visitants.

Des del 2016 l’IDAPA promou els Festivals de senderisme dels Pirineus. Amb aquest nom s’apleguen tot de propostes per la geografia de l’Alt Pirineu i l’Aran que tenen les excursions com a pal de paller. La iniciativa s’inspira en exemples alpins i insulars que van començar anys abans que el Pirineu català a promocionar-se com a destí per a la pràctica del senderisme. A partir d’uns punts comuns acordats entre els tècnics i responsables d’aquest organisme públic i representants dels territoris que hi volen participar, qualsevol municipi, consorci, comarca o propietari pot organitzar el seu

festival de senderisme. A la primera edició se’n van celebrar 4, mentre que enguany en seran 6, un dels quals a l’Alt Urgell. A la meitat sud d’aquesta comarca hi trobem la Muntanya d’Alinyà, un espai natural de més de 5.000 ha, amb una gran riquesa humana, paisatgística, geològica, botànica i faunística. Forma part, juntament amb una vintena de llocs més, de la xarxa d’espais per a la conservació del territori i la natura de la Fundació Catalunya-La Pedrera. Aquest grandiós espai disposa de diversos equipaments per facilitar-ne la visita i l’estudi, d’entre els que sobresurt una xarxa de més de 90 km de camins senyalitzats. Per tant, la Muntanya d’Alinyà és un lloc ideal per caminar en contacte amb la natura, i un candidat perfecte per organitzar un festival de senderisme: l’Alinyà, muntanya de camins.

A continuació expliquem els detalls de la primera participació de la Muntanya d’Alinyà en aquesta iniciativa senderística novedosa i original. Abans, però, fem un breu esment dels altres festivals d’enguany a les comarques veïnes: Festival de Senderisme de la Vall de Siarb (el Pallars Sobirà, 27 i 28 de maig), Cerdanya Happy Walking (la Cerdanya, del 9 a l’11 de juny), Festival de Muntanya Àreu-Pica d’Estats (el Pallars Sobirà, del 9 a l’11 de juny), Vall de Boí Trek (l’Alta Ribagorça, del 7 al 9 de juliol) i Festival de Senderisme Vall Fosca-Pirineus (el Pallars Jussà, del 13 al 16 de juliol).

En aquesta pàgina, dos moments de l’ascensió a la roca de la Pena. A l’altra pàgina, pati de la Rectoria, espai on es faran les presentacions de llibres el 8 de juliol.

Alinyà, muntanya de camins

La Rectoria

Alinyà, muntanya de camins

El programa per a l’edició de 2017 del festival de la Muntanya d’Alinyà se centra en l’oferta de caminades per a tothom i en la descoberta de la natura, com no podia ser d’altra manera en un espai com aquest, inclòs a la xarxa Natura 2000 i referent de l’ecoturisme prepirinenc. Enguany, el nostre festival dura 3 dies, del 7 al 9 de juliol.

La roca de la Pena 7 de juliol El primer dia del festival, divendres, el dediquem a inaugurar una nova excursió a la vall d’Alinyà. No és una ruta qualsevol, sinó que és l’ascensió i retorn circular a una de les muntanyes més emblemàtiques del Prepirineu català: la roca de la Pena. Amb aquest nom es coneix un dels més evidents i ben estudiats anticlinals del nostre país. Un anticlinal és una formació geològica que es caracteritza pel plegament dels estrats en direccions oposades, de manera que la part central s’enlaira i la roca pren una forma arquejada. La roca de la Pena té un nom redundant, ja que “pena” vol dir pedra, i per tant vol dir “la roca de la pedra”, en clara al·lusió a la seva naturalesa eminentment rocosa. La veu popular ha volgut trobar, però, en aquest nom, una evocació de tristesa a partir de la forma de boca trista del plegament de la muntanya. Amb els seus 1804 m d’altitud, el cim d’aquesta rocota immensa és una talaia perfecta de la vall d’Alinyà. A diverses fonts cartogràfiques se situa erròniament el nom i la cota d’aquesta muntanya tan característica, però això afortunadament està en vies de resoldre’s.

L’excursió comença al poble d’Alinyà a les 8 del matí i té un desnivell de 860 m en 6 km de pujada contínua i 4 de baixada per un altre recorregut. És, per tant, una ascensió molt exigent segons el mètode Sendif, i recomanada per a gent molt avesada a caminar per la muntanya i amb una bona condició física.

Però la vocació d’aquesta excursió és totalment popular, sense cap aspiració competitiva.

Per tant, la seva exigència física no ha de ser un fre per a ningú que estigui acostumat a caminar per la muntanya i vulgui venir a la seva ascensió inaugural. En arribar novament a Alinyà, s’obsequiarà els participants amb un refrigeri. El preu d’aquesta activitat és de 10 €.

Voltors, llibres i tastets 8 de juliol El segon dia, dissabte, té tres convidats especials: els voltors, els llibres i els productes de proximitat. Per un costat, a les 10 del matí es farà l’activitat més coneguda de la Muntanya d’Alinyà: Menjant amb voltors.

Es tracta d’una caminada amb parades i explicacions des del centre de visitants i agrobotiga la Rectoria, fins al mirador dels Voltors, des d’on s’observa com aquestes magnífiques aus ens sobrevolen i baixen a alimentar-se a un canyet situat a uns 300 m de distància. Aquesta activitat es fa tots els dissabtes d’abril a desembre a un preu de 15 i 8 € segons les edats, però aprofitant l’avinentesa del festival el dissabte 8 de juliol s’ofereix a 10 € els adults i 5 € els nens d’entre 6 i 12 anys.

La tarda la dediquem a la presentació de 3 llibres molt especials: El Fran Trabalon presentarà la Guia de rapinyaires de Catalunya, la guia dedicada a aquest interessant grup d’ocells més completa i actualitzada del nostre país. El Fran n’és coautor juntament amb l’Àlex Ollé. Essent Alinyà terra de voltors, aquesta guia resulta molt avinent de serhi presentada.

10

Alinyà, muntanya de camins

El camí de l’Aiguaneix és ideal per fer una excursió de mig matí amb la família o amb els amics. A sota, la coveta de l’Aiguaneix té una bellesa fràgil, per això us demanem de no entrar-hi.

Comptarem també amb la presència de l’Eduard Jornet per presentar la Gran volta a la Cerdanya, una guia d’excursions per “gaudir de moments inoblidables caminant per aquesta comarca pirinenca, tot coneixent-ne la gent i la història”, en paraules del mateix autor.

Aquest llibre també està disponible en espanyol, anglès i francès, i està prologat per l’Emma Roca i els seus fills Naila i Kilian Jornet.

El senderisme necessita els camins com els cotxes les carreteres. És per això que el Jordi Tutusaus presentarà La recuperació de camins tradicionals, un manual per establir criteris, mostrar tècniques i proposar actuacions per restaurar antics camins i corriols. Un llibre amb il·lustracions delicioses i fotografies eloqüents per als amants dels eixos de comunicació més bàsics i vells que hi ha, els camins.

Entremig de tant de paper farem una parada per tastar i descobrir productes de proximitat que es poden trobar a la Rectoria. La participació a les presentacions de llibres i al tastet gastronòmic és de franc.

L’Aiguaneix

L’Aiguaneix 9 de juliol Diumenge és el darrer dia del festival i l’acabem com l’hem començat, és a dir amb una inauguració. Però en aquesta ocasió d’un camí apte per a tots els públics i que també té molta significació en el context de la vall d’Alinyà: el circuit autoguiat de l’Aiguaneix. Amb aquest bonic nom es coneix la font d’aigua que abasteix els nuclis de Llobera i d’Alinyà. Compta amb un camí senyalitzat des de fa temps, però amb motiu del festival s’hi ha obert un retorn circular i s’ha equipat amb cartells interpretatius per descobrir els seus principals valors naturals. És un itinerari circular de 2,4 km i 177 m de desnivell. A les 10 del matí sortirem des de la plaça del Ball Pla d’Alinyà, enfilarem cap a Llobera i d’allà cap a la font que dóna nom al camí. Al llarg de la pujada trobarem diversos elements interpretatius per fer-nos conscients de la vegetació, la fauna i l’evolució del paisatge. Arribats a l’Aiguaneix, parada obligada i bones fotografies. Nogensmenys, l’Aiguaneix és un dels punts d’interès fotogràfic de la Muntanya d’Alinyà inclòs al repte d’ Instagram Alinyà Photo Challenge. La tornada es fa voltant el roc de Castellmic i gaudint d’un balcó natural sobre el fons de la vall. La inscripció a aquesta caminada és de franc. Amb l’arribada a Alinyà es clourà la primera edició del festival de senderisme Alinyà, muntanya de camins.

Alinyà, muntanya de camins

Cal saber que...

Totes les activitats seran conduïdes pels tècnics gestors de la Muntanya d’Alinyà, i cal inscripció prèvia per a totes elles al telèfon 608 055 666 o per mail: info@alinyamuntanya.cat.

Preus i mètodes de pagament: Ascensió a la roca de la Pena + refrigeri: 10 €. Ingrés al compte ES21 0182 2811 3202 0805 8487, amb el concepte “Pena” i el vostre nom.

Menjant amb voltors especial Festival: 10 € adults, 5 € nens. Pagament a la Rectoria uns minuts abans de començar.

Ascensió a la roca de la Pena + Menjant amb voltors especial Festival: 20 €. Ingrés al compte ES21 0182 2811 3202 0805 8487, amb el concepte “Combinada” i el vostre nom.

Les inscripcions seran vàlides quan es rebi còpia dels comprovants dels ingressos a info@alinyamuntanya.cat.

Si voleu quedar-vos a dinar dissabte o diumenge, demaneu informació al 608 055 666 o al correu info@alinyamuntanya.cat

Si no has estat mai a Alinyà, el festival de senderisme és una ocasió genial per fer-ho i enamorar-te d’aquesta vall envoltada de muntanyes i camins. Si ja hi has vingut alguna vegada, torna, que segur que hi descobriràs racons i paisatges d’una bellesa autèntica. Ja ho saps, aquest estiu vine a caminar a la Muntanya d’Alinyà!

Text i fotos: Jordi Dalmau, Sílvia Garrigós i David Manzanera (AUBÈRRIA SL) www.alinyamuntanya.cat La Muntanya d’Alinyà es pot descobrir a peu durant tot l’any.

La grandiositat dels seus paisatges és d’una bellesa captivadora. És un lloc de referència al notres país per a l’observació de voltors.

11

PICURT 11a mostra de cinema de muntanya dels pirineus la seu d’urgell / artedó /andorra 20-24 juny 2017

Aquest 2017 a la seva 11a edició, que tindrà lloc del 20 al 24 de juny a Artedó, La Seu d’Urgell, Andorra i Alàs.

Enguany celebra els seus 11 anys d’existència consolidant-se

com una mostra competitiva de cinema, amb novetats en els

premis dins de la Secció Oficial: el Gall Fer Vallnord d’esports.

E

nguany el festival PICURT presenta 75 films nacionals i internacionals sobre els Pirineus i la cultura de muntanya d’arreu del món. Algunes de les produccions són inèdites a l’Estat Espanyol i han estat premiades als festivals de cinema de muntanya més importants del món. Enguany 18 països participaran en aquesta edició, entre els que destaquen França, Índia, Argentina, Turquia, Mongòlia, Estats Units, Xina, Perú,Bratislava, Pakistan i l’Estat espanyol. Volem destacar que per a commemorar els 11 anys de PICURT, la mostra presenta la performance dels Comediants “Elogi de l’Arbre” que endinsarà el públic dins de la roureda d’Artedó.

PICURT ve amb un programa replet de múltiples seccions on cada dia s’ofereix una vesprada temàtica en esports, la primera serà el 20 de juny a les 22h00 amb la vesprada de Parapent, que un any més el campió del mon en acrobacia aérea, Horacio Llorens presentarà Acro i tambe les les altres pel.licules com Pakistan airway i Ballade Chez les Kiwis.

La Vesprada d’Escalada serà el dimecres 21 a les 19h00 amb pel·licules dins la secció oficial d’aquesta mostra com són Panaroma de l’Escalador Edu Marin i el seu pare “Novato” realitzant aquesta via extrema (8b+/8c) oberta per Alex Hubert el 2007 a la paret oest de Lavaredo, Dolomites. A la mateixa vesprada es presentaran altres pel·licules ja molt premiades com Boys in the Bugs, Young Guns de la jove promesa neoyorquina Ashima Shiraishi, o Dodo’s Delight darrera

entraga dels germans Favresse i Sean Villanueva explorant i obrint verges parets a Groenlandia. Molt lligat a la Seu d’Urgell i en un marc molt adequat com és el Parc del Segre, El dimecres a les 22h00 arriba el torn dels Kayacs i la vesprada Piraguisme amb dos propostes d’adrenalina i aigua com The Eyes of God i Go Big or Go Home. Aprofitant la bona Terrassa del Parc es farà el reconeixement a l’esportista Jove Promesa de l’esquí Nórdic Irineu Esteve (1996 And.) Volem destacar la Vesprada Alpinisme de dijous 22 a les 19h00, amb la presència dels Germans Pou, escaladors i alpinistes vascos de reconeixement mundial, que ens mostraràn les seves darreres aventures, obertures i repeticions de vies d’extrema dificultat, en una sessió molt propera on a més podrem conversar i intercanviar punts de vista amb aquest entrañables germans.

Paral·lelament i a les 22h00 dins la secció oficial també es presenta K2 and de Invisible Footmen de Lara Lee i Laila Peak de Javier Alvaro fill de Sebastian Alvaro, presentador i director del ja mític programa de Al Filo de lo Imposible.

Solo Base from Climbing and Jumping de Xavi Coll mostra també la efervesent modalitats del Free solo I el Salt Base.

Acabarem divendres 23 a les 19h00 amb temàtica de Bloc: Alastir Lee i el seu curtmetratge Blockheads 50´ on podrem gaudir de les grans llegendes d’aquesta modalitat tot fent un tour pels blocs més durs del món.

Com a primicia dins del festival és presenta el free Solo a la comarca de l’Alt Urgell de la mà d’un dels seus grans impulsors i equipadors Miquel Blanco, qui presenta el Santuari Free solo in Montserrat, Paret del Grau i la freki Patir Si eh.

Així que ja ho sabeu ens trobem del 20 al 24 de juny dins del PICURT, un festival amb una clara vocació de muntanya on farem del Pirineu durant uns dies el centre del cinema de muntanya.

Panaroma de Jon Herranz

Go big or go home d’Olaf Obsommer

Lhotse el fill gran de Quim Hernández

Text i fotos: PICURT www.picurt.org Laila Peak. La medida de la vida de Javier Álvaro

En Jan Margarit, va començar la seva vida esportiva dedicant-se a l’hoquei, va canviar la competició en equip per la competició amb ell mateix, reptant-se i aconseguint metes, en Jan ja és uns dels esportistes d’elit d’Outdoor d’aquest país.

Actualment vivint al CAR de Font Romeu (Alta Cerdanya), cursant els estudis de STAPS, i amb una projecció vertiginosa de la seva carrera esportiva.

Entrevista al corredor de muntanya Jan Margarit Solé 19/11/1997 Matadepera (Barcelona) SALOMON ETIXX TEAM

L’atleta que va reptar, i guanyar una màquina!

Foto: Philipp Reiter

Amb tan sols 18 anys, amb un gran palmarès, membre de l’equip Salomon Etixx Team, en Jan Margarit Solé va aconseguir un nou repte, un més, guanyar-li un pols al mític Cremallera de Núria.

Des de Núria fins a Queralbs (Ripollès), amb un descens de 7,4 km, i 758 m de desnivell negatiu i 30 m de positiu, en Jan Margarit, va assolir el repte personal d arribar abans que el seu “rival”, amb un temps de 29,34, ho va aconseguir, arribant uns segons abans que la màquina!. Amb un adversari de 49.300 quilos, i a una velocitat de 13 km/h., aquest atleta, es va imposar com a guanyador de la peculiar cursa. Entrevista.- Lourdes Insa

Foto: Pep Cuberes

A

ra anem a conèixer una mica més aquest esportista que despunta en l’esport d’elit (outdoor) Jan, abans de tot, felicitar-te, ets un exemple pel jovent que intenta obrir-se camí dins del món esportiu.

Una de les curses més “singulars” que se’t coneixen, entre d’altres, fins ara, sens dubte és el pols al Cremallera de Núria, Jan... com neix aquest repte?, ho veies prou clar?

Aquest repte va ser idea del nostre director d’equip i amic, Biel Ràfols, inspirant-se en algunes activitats semblants com la de la Gisela Pulido en Kite Surf. A mi no era una proposta que em seduís de bon principi, entre d’altres coses perquè no la veia gaire assequible, però desprès d’haver ben reconegut i estudiat el circuit, el dia de la prova va sortir tot rodó!

JAN MARGARIT Explica’ns una mica les sensacions prèvies, i les viscudes durant la cursa, quines van ser les més inesborrables durant aquest “mà a mà” Doncs fins al dia mateix de a prova no vaig tenir clar que ho podéssim aconseguir, va ser gràcies al Pep de Kostalforest (càmera), i al Biel, amb els quals vaig compartir el dia, i que van realitzar el vídeo que ha ajudat a fer coneguda la gesta, que gràcies al fet de fer broma de com ho acabaríem el vídeo si no sortia bé, em van donar la convicció necessària per aconseguir-ho. Durant la prova, els meus pensaments només estaven enfocats en anar tant ràpid com fos possible, i a no perdre de vista el cremallera.

Sens dubte, aquest cara a cara, t’ha deixat bon gust de boca, tant com per tornar-ho a fer, aquesta vegada en ascens?

En pujada no m’hi veig capaç, almenys actualment…

Foto: Selu Vega

El teu palmarès des del 2013 ha anat creixent amb una velocitat meteòrica, a partir d’ara, quins reptes, quines metes, quines competicions, que tens previst fer? Amb competicions a la vista com l’Ultra Trail du Mont Blanc, o el Salomon Ultra Pirineu, et veurem participar?, De moment soc jove i les distàncies on disfruto més competint son en curses d’entre 20 i 25km, tècniques i amb desnivell, així com també en quilòmetres verticals. Tema curses de llarga distància, a mi m’agrada passar moltes hores a la mun-

Foto: Oriol Batista

tanya i fer sortides més llargues, a poder ser tècniques, així que de ben segur en algun moment hi acabaré traient el cap.

Per mi és una disciplina més, i tot i que ara sigui la disciplina més mediatitzada, no crec que amb l’edat que tinc sigui el més apropiat.

L’esquí de muntanya, per fi, ja és disciplina olímpica, és una de les teves fites?, et veurem en aquests propers jocs olímpics d’hivern (Pequín 2022)?

No es pot saber on estaré jo en aquelles dates, però personalment no crec que hi estigui, primer de tot perquè el meu rendiment sobre els esquís no està sent massa bo, però també perquè a nivell nacional la competència és molt gran. És un esport que vaig descobrir a principis de l’hivern passat, en el que encara sóc un principiant, però em sento molt atret per anar a la muntanya practicant-lo, més que per fer-hi competicions.

Aquest jove atleta ha demostrat, en diferents disciplines, una gran capacitat tant en l’àmbit físic com psicològic, el seu palmarès, per la seva curta edat, ho demostra ( duatló cros duatló de muntanya, curses de muntanya, mountain bike, raquetes de neu)...

Com afrontes mentalment una competició?, M’agrada ser realista, i coneixem, tenir clar amb quines condicions em presento a aquesta, però sobretot controlar tots els factors que em son possibles, plantejar i valorar algunes de les diferents situacions que em puc trobar i com afrontar-les.

Foto: Philipp Reiter

Continues planificant els teus entrenaments?, sabem que fins fa ben poc eres el teu propi “personal trainer” encara ho ets?, d’on treus el temps per portar-ho tot endavant?, estudis, planificacions, entrenaments, curses...

De moment segueixo sense entrenador, m’estic formant en el camp, però soc molt fan d’escoltar el cos i funcionar en funció de les sensacions amb que et trobes, de la motivació, i de buscar nous estímuls, ... m’agrada fer moltes coses diferents! El temps és fàcil de trobar quan fas una cosa que t’apassiona, encara que cada dia és diferent i t’hi has d’adaptar per poder fer tot el que tens ganes de fer. L’organització és força important per poder-ho fer tot i fer-ho el millor possible. Possiblement no sigui el millor pel rendiment i de cara a les competicions, però a mi m’aporta molt aquesta manera de funcionar, respectant les meves prioritats i els meus objectius més que perseguir un estat de forma més afinat per les competicions.

Foto: Salomon

16

I parlant de temps, una de les teves passions, la bici, la BTT, normalment quant li dediques diàriament?

Actualment, depèn de l’època de l’any, quan hi ha neu a la Cerdanya, només l’agafo quan estic a Matadepera, i quan les condicions son bones per anar-hi a tot arreu, m’agrada molt sortir a jugar amb la bici, així que li destino bastantes hores, és una activitat que des de fa molt temps que em té captivat, m’agrada treballar també la tècnica, i notar com a poc a poc vas progressant. També hi ajuda que algun bons amics son mountainbikers i que el fet de poder sortir amb ells i aprendre’n és una font de motivació molt bona!

Tens previst algun altre repte, “diferent”, però aquesta vegada amb la mountain bike?

De moment no, però alguna cosa hem anat pensant, tot combinant bici, córrer, i potser algun esport més!

Sortida de la Seu d’Urgell, 7 h.

Diumenge sortida, 16h30.

Joan

650 65 51 96

Sortida de Barcelona, 14-15 h.

Diumenge sortida, 20h.

Servei PORTA a PORTA Viatges concertats Viatges a l’aeroport

Jan Margarit

I parlant d’en Kilian, segons has manifestat en moltes ocasions, és el teu ídol dins del món Outdoor, a tu també se’t coneix, pel Vallès Occidental, com “el kilian de Matadepera”, a part d’orgull, t’ha representat una pressió a l’hora d’aconseguir metes? És un símil que trobo totalment exagerat! És un dels grans referents, això és ben clar, com també ho és que els seus passos son els que orienten molts dels esportistes que practiquen el nostre esport, i que les seves activitats ens motiven per crear els nostres propis projectes, però de moment segueix estant en una altre categoria, penso que tant per la figura que és com a esportista com el que és com a persona i els valors que transmet.

Parlem de La Cerdanya, un lloc ideal, un entorn únic, que ofereix un gran ventall de possibilitats per realitzar qualsevol tipus d’esport, Jan, que t’aporta viure a La Cerdanya?

Cada dia estic més enamorat de la Cerdanya! Tens tot el que necessites, des de muntanyes altres i tècniques fins als plans de la vall, un paisatge on pots veure reflectit el pas de les estacions, i un mon inacabable per descobrir! També nuclis urbans més importants com Puigcerdà on desconnectar, veure gent,...

Com és un dia a dia qualsevol per a tu, entre entrenament i estudis, quan tens lliure... quins “hobbies” tens?

Doncs cada dia és una mica diferent i m’adapto al que em toqui fer, sobretot en

funció de les classes de la universitat. Jugant per poder combinar estudis, entrenaments, descans i temps per estar amb els amics. M’agrada molt llegir quant tinc temps, escoltar musica, i sortir a passejar amb la bici.

Que recomanaries al jovent que s’inicia dins del món de l’esport de muntanya, en les diferents disciplines, quins principis els aconselles o recomanes?

Jo sempre recomano el mateix, que ho faci perquè li agrada, i sense preses, que son esports que requereixen una bona adaptació ja que a nivell tècnic acostumen a requerir una gran qualitat per poder-los disfrutar al màxim. També que en busquin aprendre coses noves i viure experiències de les quals en puguin treure coses positives. I que busquin resultats si és el que volen, però que no s’hi obsessionin ja que realment aquests arribaran quan ho hagin de fer, i no seran el que realment et farà disfrutar diàriament.

Repte personal: “SER CAMPIÓ DEL MÓN DE CURSES DE MUNTANYA” Segur, seguríssim que ho aconseguiràs!

Moltes gràcies Jan.

Foto: Carlota Martí

A Salomon, dos grandíssims atletes, dos dels teus companys, i amics, en Kilian Jornet i la Núria Picas, tenen com a propòsit, ben aviat, coronar un vuit mil, a l’Himàlaia, també és un dels teus somnis? A realitzar a curt termini?

Compartir equip amb referents d’aquesta talla, encara que ells estiguin en una altre divisió, fa molta il·lusió! Però la veritat és que no m’hi puc pas comparar, i menys en aquests temes, ja que jo no tinc cap experiència en alpinisme i menys en muntanyes de tanta altura, així que de moment és un món al qual no em dedico gaire, s’ha de ser d’una altre pasta!

17

Arriben les FLY RUNNING SERIES 2017 Baixar, volar i tocar el cel en una cursa de

descens vertical: així són les proves de Fly Running,

N

la modalitat més jove del trail

omés baixar. Així de senzill i de divertit: córrer volant o volar corrent. Així és el Fly Running, la modalitat més jove del trail on l’objectiu és gaudir d’un descens vertical fins a la línia de meta. Baixar, volar i tocar el cel.

Després d’enlairar-se l’any passat amb una prova pilot a la Molina, les Fly Running Series arriben aquest 2017 amb un circuit que comptarà amb tres proves puntuables en tres dels racons més especials de Catalunya. La temporada s’inaugurarà a La Molina el 17 de juny, per volar després fins a Tavascan l’1 de juliol i aterrar el 22 del mateix mes a la Vall de Núria.

“El Fly Running és pura diversió. Quan sortim a la muntanya ho fem amb la idea de jugar, gaudir i integrar-nos en l’entorn i en la baixada és on ens passem millor”, explica Biel Ràfols, team manager de Salomon i guanyador de la prova pilot de 2016.

Foto: Oriol Batista

En aquest 2017, l’estació de la Molina acollirà la primera cita de la temporada: a la Cerdanya, serà un descens de 3,9km i 720m de desnivell negatiu que arrencarà a la zona de la Tossa d’Alp fins arribar al llac de l’estació per un circuit que transcorre per diferents terrenys. L’1 de juliol les Series arribaran a Tavascan per viure el seu vol més salvatge i alpí en un racó amagat a les entranyes del Pallars Sobirà. Serà el 22 de Juliol quan es tanqui el circuit a la Vall de Núria, en un descens per un camí històric, al costat del Cremallera i des dels peus del Santuari fins a Queralbs.

La mecànica de competició és senzilla, les dues primeres proves del circuit estaran formades per dues mànigues: una crono amb sortides individuals cada diversos segons i una avalanche, amb sortida conjunta en calaixos segons la classificació de la crono, i que decidirà el vencedor final de la cursa. A la Vall de Núria hi haurà un únic descens en format de crono individual per completar els 7,5km i 858m de desnivell negatiu.

La cita de Núria atorgarà un 20% de puntuació extra als participants i és que, cada prova, coronarà a un campió però, també, hi haurà un vencedor global de les Sèries que es decidirà d’entre tots els que participin en les tres cites.

Els corredors poden fer-se amb un bitllet per a cadascuna de les cites de forma individual o optar pel pack Fly Running Sèries que inclou la inscripció a les tres proves ja obertes al web. www.flyrunning.com

pulsòmetres El funcionament d’un pulsòmetre és molt senzill, i entre altres coses et permet conèixer el teu ritme, velocitat, calories consumides, distància recorreguda i saber-ho tot sobre el teu pols. Serveix per realitzar qualsevol tipus d’activitat; ciclisme, natació, running, etc.

Permet personalitzar-lo incorporant les teves dades (sexe, altura, pes, etc), veure tots el recorreguts realitzant gràfiques, analitzar els teus rendiments i estadístiques, saber el temps de recuperació desprès de l’esforç.

La novetat en pulsòmetres permet la lectura directa al canell, prescindint de la cinta de pit. Cal esmentar, que en el cas on l’usuari requereix d’unes dades més exactes i amb més informació es recomana l’ús de la cinta.

GARMIN> PHENIX 5 HR

Es considera molt important realitzar una proba d’esforç a on es determinarà amb exactitud la teva freqüència cardíaca màxima i mínima a la que pots entrenar. D’aquesta manera asseguraràs un entrenament efectiu i saludable.

El pulsòmetre pot ser la teva motivació extra per tal que rendeixis més, i a la vegada milloris i assoleixis els teus objectius. Vine a conèixer les últimes novetats en

POLAR> M430

i

Vine a Helio’s a conèixer el pulsòmetre que més s’adapta a les teves necessitats.

especialistes en trofeus esportius

JOIERIA HELIO’S

C. Major, 3 · Puigcerdà · Telèfon 972 88 14 28 · helios@joieriahelios.com

Ja tenim apunt la 2edició i torna amb tota la força de la X, torna amb l’essència TRINXA tant genuïna, torna destil·lant aquell ADN tant autèntic que la converteix, al llarg d’una dècada, en tot un referent guanyant-se un reconegut prestigi entre els aficionats més exigents de la BTT. Cal destacar una important novetat, l’escenari, ens ha sorgit l’oportunitat d’organitzar la 2a edició d’aquesta renovada TRINXA en un marc incomparable i perfecte per combinar la pràctica de la BTT, amb la cultura, la gastronomia, la gent… i sobretot el magnífic entorn natural d’aquest indret, MARTINET DE CERDANYA. Hem dissenyat un espectacular circuit al peu de la Serra del Cadí, amb un recorregut eXplosiu (30Km), eXtenuant (1.300+), amb unes vistes i uns corriols de baixada eXcitants, que tot plegat et farà viure la BTT en estat més salvatge.

Inscripcions limitades només a 250 participants.

1.600 m

INSCRIPCIONS OBERTES 900 m 0

5

10

15

20

25

30km

No tens massa temps per pensar-t’ho, ja sigui sol, amb la colla o bé amb la família, vine a passar el DIUMENGE 6 d’ Agost o bé tot el cap de setmana a la CERDANYA, i no et deixis la bici!!!

A part de poder fer la inscripció online, també ho podeu fer a la botiga especialitzada ESPORTS IRIS de Puigcerdà, on t’informaran en tot detall de la Trinxacerdanya.

La recollida de dorsals el mateix dia de la cursa entre les 08:00 i les 09:00

salut

Tendinopaties del tendó rotulià Segurament, entre molts dels esportistes, haurem sentit a parlar de les tendinitis del rotulià, i de totes les molèsties i les dificultats que comporten a l’hora de recuperar-se’n.

Començarem per entendre què és el tendó del rotulià, on es localitza, i la seva biomecànica: Es tracta del tendó que uneix el múscul quàdriceps amb la tíbia. Passa per davant de la ròtula, i s’inserta a la part alta de la tíbia, a la zona que anomenem tuberositat tibial anterior. Quan actua el tendó, per mitjà de la contracció del quàdriceps, fa que el genoll s’estiri (extensió).

Tot i que les tendinitis del rotulià poden donar-se en diferents casos, són molt freqüentment associades a la pràctica de certs tipus d’esports, com és el cas dels esports on es sobrecarrega molt el quàdriceps, així com en activitats on es duguin a terme salts de forma repetitiva. Si bé cal remarcar que l’origen sol ser multifactorial, motiu pel qual és important fer una bona evaluació de la persona que presenta el problema (valorar la seva postura, com es desenvolupa el seu treball actiu a nivell de la flexo-extensió del genoll i també del maluc, valorar la zona lumbar...).

El primer símptoma que solem trobar és el dolor a nivell de la zona inferior de la ròtula, i sol aparèixer durant l’activitat esportiva, així com en el moment d’agenollar-se o en postures de flexió forçada del genoll, pujar i baixar escales... Si el problema inflamatori es manté, pot arribar a molestar fins i tot en repòs.

Tendó rotulià

Tendinitis

Salut

El diagnòstic es fa a través de la clínica (el què ens explica el pacient), i l’exploració física. Tot i això, per valorar més concretament el tendó, s’utilitza l’ecografia. Una radiografia no sol aportar massa informació rellevant (com a molt, pot mostrar alguna calcificació, que poden aparèixer en fases més avançades del problema).

Aquestes tendinopaties, sovint van associades a un component de tendinosi (degeneració del tendó, és a dir “desgast”), i acostumen a presentar poca milloria amb el tractament farmacològic anti-inflamatori.

Pel que fa al tractament de fisioteràpia, es basa en les següents estratègies: En fase aguda, podem utilitzar mètodes tradicionals per a disminuir la inflamació (gel, ultrasons, hipertèrmia tipus indiba activ, adaptada al moment en què es troba la lesió), tot això combinat amb el repòs que li recomanarem al pacient.

No obstant, de seguida que remeti la fase més aguda, introduirem mètodes que tinguin com a objectiu el fet de revascularitzar la zona del tendó (seguirem amb hipertèrmia adaptada al moment en què es troba la lesió, ones de xoc...). En aquesta fase, la consigna que rebrà el pacient serà la de respectar el dolor, és a dir: no li aconsellarem que realitzi cap activitat que desperti novament la sensació de dolor a la zona del tendó.

Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica Classes de Pilates en grups reduïts Classes de gimnàstica de preparació al part Osteopatia Estructural

Per reduir la inflamació utilitzarem mètodes tradicionals com la hipertèrmia, per exemple aplicant la indiba activ.

Montse Sansa Roquet

Laura Gracia Colell

654 09 30 08

630 78 35 63

C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell

24

Salut

Amb una corretja infra-rotuliana millorem les càrregues en el tendó.

Podem aconsellar també que utilitzi una corretja infra-rotuliana (ajuda a millorar la distribució de càrregues en el tendó), o bé aplicar algun embenat neuromuscular.

Paral.lelament, efectuarem un treball muscular, tan de millora de l’elasticitat dels conjunts musculars de la cuixa (quàdriceps, isquiotibials, tensor de la fàscia lata), com també a nivell del tríceps sural (bessons).

En aquest punt podem utilitzar els rollers de foam per millorar la qualitat dels teixits i fer estiraments (quàdriceps, isquiotibials, tensor de la fàscia lata i bessons).

En aquesta fase del tractament podem combinar la fisioteràpia amb tractament d’osteopatia per tal de tornar l’equilibri a l’extremitat inferior en el cas de que hi hagi bloquejos articulars a nivell del peu que provoquin una mala petjada i sobrecarregui el genoll, o bé bloquejos al propi genoll on aquest “no treballi” bé. també revisarem l’articulació del maluc i lumbar, així com l’innervació (sobretot Nervi Ciàtic i Femoral) que dóna informació a aquesta part del cos.

En fases més avançades, indicarem també els exercicis excèntrics de quàdriceps, que són una bona manera de promoure la remodelació i la reorganització del teixit conjuntiu del tendó.

Text: Laura Gracia i Montse Sansa

Podem combinar exercicis amb rollers de foam junt amb tractament d’osteopatia per recuperar l’equilibri a l’extremitat inferior.

Centre de Fisioteràpia i Osteopatia.

Tels. 654 093 008 · 630 783 563 www.centrefisioterapia.wordpress.com

Fotodepilació

Fotorejoveniment dèrmic

Indiba

Pedicura

LPG

Solarium

Pressoterapia

CENTRE D’ESTÈTICA I MASSATGE

Depilació

Obert de dimarts a dissabte, hores convingudes

Manicura

Tel. 608 782 080 · Av. França 10, 1er - 17520 PUIGCERDÀ

Tractaments facials i corporals Quiromassatges

Govern d’Andorra

Salut 25

tradició

Raquel Andueza i Jesús Fernández Baena-actuant a l’església de Sant Vicenç d’Estamariu

Arrenca la 7a edició del FeMAP El Festival de Música Antiga dels Pirineus engega amb més concerts i comarques implicades que mai, com

un dels esdeveniments més prestigiosos d’Europa en aquest àmbit.

Text i fotos: FeMAP

E

l Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP) tornarà a omplir de música antiga els escenaris més emblemàtics de les comarques pirinenques. Serà durant els mesos de juliol i agost, de la mà d’alguns dels grups i solistes més prestigiosos del moment en l’àmbit de la música antiga, que acostaran i descobriran la passió per aquesta modalitat musical.

Enguany, el festival continua creixent, amb una oferta variada, que combinarà música, patrimoni i turisme, i que tornarà a mesclar els concerts amb altres activitats, com ara visites guiades a l’entorn o al patrimoni dels llocs on es realitzen els concerts, degustacions o actes culturals. De la mateixa manera, tornarà a acostar la música a tots els col· lectius, a través del FeMAP Social.

Imatge de l’actuació de Qvixote Quartet i Carles Canut a l’ església de Santa Maria de Taüll, Vall de Boí

Natura

En aquesta nova edició, doncs, el FeMAP es referma, creix i magnifica, amb gairebé una cinquantena de concerts, repartits en nou comarques catalanes, a part d’Andorra i la Catalunya Nord, que acollirà una de les últimes actuacions a la localitat de Bourg Madame. D’aquesta manera, comarques com la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran veuran créixer la seva oferta musical i cultural, de la mà d’un festival que esdevé el més gran d’Europa en el seu àmbit.

A més, aquest any el festival també ha aconseguit implicar un major nombre de municipis. Des que va néixer, el seu creixement ha estat exponencial, amb cada vegada més pobles i ciutats que, volgudament, s’han interessat en implicar-s’hi, arran del prestigi adquirit, la qualitat artística i el retorn turístic i econòmic que el festival també ha general. El 2017 el total de municipis ha augmentat fins a 34, sis més que en l’anterior edició, amb l’objectiu de continuar creixent en quantitat, tot i que sobretot també en qualitat, de cara als propers anys.

Manteniment d’accions paral·leles

El FeMAP torna a repetir, aquest 2017, el projecte FeMAP Social, per acostar la música als col·lectius amb risc d’exclusió.

Serà la segona edició d’aquest programa, que continuarà els tallers i els concerts a domicili, en col.laboració amb el Conservatori de Música dels Pirineus. D’aquesta manera, doncs, buscarà tornar a consolidar-se com a servei públic i fomentar la implicació de tots els col·lectius en el coneixement de la música antiga, amb l’objectiu d’aprofitar aquest vehicle com a element de cohesió social i aprenentatge musical integrador.

A banda, també es farà una nova edició de la secció FeMAP Gastrofilm, consistent en la projecció d’una pel·lícula i en la degustació de productes alimentaris elaborats artesanalment en diferents llocs del Pirineu: vins, embotits, galetes, formatges, cerveses, etc. Cadascuna d’aquestes sessions aniran acompanyades per les explicacions dels productors.

La Ritirata a la Capella de Sant Miquel de La Seu d’Urgell

Municipis implicats

Els municipis implicats en el Festival de Música Antiga dels Pirineus són Puigcerdà, Llívia, Fontanals i Alp (la Cerdanya); Berga, Bagà, Avià, Guardiola de Berguedà (el Berguedà); Riner i Castellar de la Ribera (el Solsonès); Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Llanars (el Ripollès); Sort, Esterri d’Àneu, Alt Àneu, la Guingueta d’Àneu i Lladorre (el Pallars Sobirà); Tremp, la Torre de Capdella, la Pobla de Segur, Salàs de Pallars i Castell de Mur (el Pallars Jussà); la Seu d’Urgell, Organyà i Estamariu (l’Alt Urgell); Bossòst (la Val d’Aran); Vilaller i la Vall de Boí (l’Alta Ribagorça); Ordino Encamp i Andorra la Vella (Andorra) i Bourg Madame (Alta Cerdanya).

El Festival organitza una sèrie de packs turístics que permeten, amb un sol clic, comprar l’entrada al concert i l’allotjament amb un sol clic, a uns preus impossibles de trobar més econòmics per separat.

Tota la informació del festival, així com la venda d’entrades per a cada concert i packs turístics es pot consultar a través de les pàgines web www.femap.cat i www.packsturisticsfemap.cat.

Gli Incogniti-Sort

natura

Temps de papallones L’arribada de la bonança està associada a verdor,

flors i voleiar de papallones. Aquests interessants

insectes omplen de color la major part dels nostres ecosistemes de muntanya.

Amb més o menys entusiasme, tothom s’ha parat alguna vegada a contemplar les papallones, ja sigui per les seves coloraines, ja sigui pel seu vol senzill i tentinejant. El cas és que sota aquest nom s’apleguen dotzenes i dotzenes d’espècies d’insectes que tenen uns trets comuns entre si. Els principals són de caire morfològic i biològic. És a dir, que totes tenen un parell d’antenes i d’ulls, 4 ales disposades de dues en dues a cada costat del cos i 6 potes. I totes tenen un cicle vital metamòrfic: petites erugues neixen d’ous postos pels adults, aquestes larves es nodreixen de plantes i van creixent fins que es fan pupes. Després d’un temps de vida alentida, finalment esdevenen adultes en for-

A la imatge de dalt, les erugues s’alimenten de les fulles del que anomenem plantes nutrícies, com aquestes de la papallona de les ortigues.

A l’esquerra, la crisàlide és com un sarcòfag on es produeix la metamorfosi d’eruga a papallona, com s’aprecia en aquesta de nimfa mediterrània.

Natura

L’eruga de la papallona bruixa és així d’espectacular.

ma de papallona. N’hi ha tantes espècies, de papallones, que és inevitable que moltes presentin unes particularitats alimentàries o de comportament. Tot plegat les converteix en uns éssers d’allò més interessants.

A l’hora de classificar-les trobem una primera distinció molt fàcil de fer: hi ha espècies d’hàbits diürns (lepidòpters ropalòcers), i espècies nocturnes (lepidòpters heteròcers). A Catalunya s’han descrit una mica més de 200 espècies de papallones diürnes. És d’aquestes que parlem en el present article. Són les papallones acolorides i vistoses a què ens referíem al començament del text. Les nocturnes, conegudes genèricament com a arnes, solen ser molt més discretes de colors i mida, si bé hi ha algunes espectaculars excepcions com la papallona bruixa (Saturnia pyri) o la graèlsia (Graellsia isabelae).

Descriure una per una totes les espècies diürnes de la nostra zona seria una tasca feixuga i fora del nostre abast. Fins fa pocs anys, a més, la majoria no tenien nom comú en la nostra llengua, de manera que les identificàvem només amb el nom científic. Ara bé, agrupant-les per famílies i servint-nos dels noms comuns que experts en la matèria han proposat, l’explicació resulta molt més didàctica. Vegem, doncs, quines són les principals famílies de papallones diürnes que tenim al nostre àmbit pirinenc.

Una de les papallones d’alta muntanya de què podem gaudir al Pirineu és l’apol·lo.

29

El daurat de punta taronja és una de les nostres papallones més petites.

Hespèrids

Grup de papallones poc conegudes perquè són petites, de colors més aviat discrets i vol més de borinot, ràpid i nerviós, que no pas de papallona clàssica. Són espècies que tenen generalment el cap més gros que el tòrax i les antenes separades. Ponen els ous d’un en un o bé en petites agrupacions.

Les erugues solen viure en una mena de refugi que es fan ajuntant diverses fulles. Les nostres espècies s’alimenten sobretot de plantes menudes com per exemple algunes gramínies. Passen l’hivern a dins d’aquells refugis i s’hi transformen en pupa. Algunes espècies del nostre àmbit muntanyenc són els merlets (Pirgus sp.), els daurats (Thymelicus sp.), el murri (Spialia sertorius) o el dard (Hesperia comma).

Papiliònids

30

Trobem ben poques espècies d’aquesta família a la nostra fauna, però algunes són de les papallones més grans i vistoses que tenim.

N’hi ha que fins i tot tenen unes cues a les ales que encara les fan més espectaculars. La seva envergadura els permet de planar, tot i que també poden volar ben de pressa. Ponen els ous d’un en un i les seves erugues presenten una característica defensiva molt enginyosa: tenen un petit òrgan retràctil que fa mala olor a darrera del cap. D’aquesta manera, dissuadeixen els depredadors. A més a més, moltes larves tenen colors cridaners per foragitar-los, tenen mal gust o bé són directament verinoses.

S’alimenten d’un bon ventall de plantes, depenent de l’espècie. La majoria passen l’hivern en forma de pupa. Les espècies més conegudes d’aquesta família són la papallona reina (Papilio machaon), la papallona zebrada (Iphiclides podalirius) i l’apol·lo (Parnassius apollo).

Natura

1

Pièrids

Família que aplega espècies de mida mitjana i de colors blanc, groc o taronja. Tenen una particularitat sols observable al laboratori: unes parts de les seves ales reflecteixen la llum ultraviolada, fet que els confereix un disseny ben curiós quan se’ls aplica aquesta llum. La majoria d’espècies ponen els ous d’un en un. Les erugues són de colors discrets o bé cridaners.

Les pupes tenen una mena de banyeta al front.

Normalment hivernen en aquesta forma, però algunes espècies ho fan en forma adulta. Algunes espècies tenen un marcat dimorfisme sexual quan són papallones. S’alimenten sobretot de crucíferes, lleguminoses i alguns arbustos. Hi ha espècies migradores. Algunes de les més conegudes són la papallona de la col (Pieris brassicae), la safranera de l’alfals (Colias crocea) i la llimonera (Gonepteryx rhamni).

Licènids

Aquesta família acull una gran quantitat d’espècies de mida més aviat petita. Moltes són de tons vermellosos o blau metàl·lic, fet que els dóna el nom genèric de blavetes.

Algunes espècies són migradores. La diferència entre gèneres és acusada: els mascles són de colors llampants i les femelles de colors molt discrets. Ponen els ous d’un en un. Les erugues presenten la capacitat

2

3

de segregar una mena de dolçor a l’abdomen que atrau les formigues. En alguns casos, les erugues són transportades als formiguers i allà parasiten els seus hostes.

El ventall de plantes nutrícies és ampli. Algunes de les espècies més conegudes són el coure comú (Lycaena phlaeas), la verdeta d’ulls blancs (Callophrys rubi) i la blaveta comuna (Polyommatus icarus).

Natura

31

Nimfàlids

4

5

Sota aquesta agrupació trobem una bona quantitat d’espècies mitjanes i grans, de dissenys i colors ben variats. Són papallones de vol planat i alhora enèrgic. Un bon nombre d’espècies tenen la part de sota de les ales de color molt més discret que la part superior.

Normalment ponen els ous d’un en un, si bé hi ha algunes espècies que els ponen agrupats.

La diversitat de colors i dissenys ja es palesa entre les larves, ja que n’hi ha que tenen diferents estructures, com ara espines o pèls.

La seva dieta vegetal també és igualment diversa i variada, des de fulles d’alguns arbres a plantes menudes. Les pupes també tenen diferents dissenys, i hi ha espècies que hivernen en forma adulta. Algunes són migradores de llargues distàncies. Segons els anys hi ha autèntiques “invasions” d’aquestes espècies quan és la seva època de pas. Algunes de les més significatives són la papallona retallada (Polygonia c-album), la margera comuna (Lasiommata megera), la migradora dels cards (Vanessa cardui), la papallona de les ortigues (Aglais urticae) i el paó de dia (Inachis io).

Ara només cal sortir preparats per jugar a identificar papallones o entretenir-nos fent-los fotos.

Segur que a prop d’on vivim en podem veure, i més espècies de les que ens pensem. Amb tot, a nivell d’Europa se n’està percebent una important disminució. Els canvis d’usos del sòl i el canvi climàtic en són les principals causes. Per això les papallones són considerades bones indicadores de la qualitat del medi on viuen.

Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA

6

www.auberria.cat · natura@auberria.cat

1. Hi ha espècies que s’agrupen per explotar un recurs alimentari, com l’aigua i les sals minerals del fang, com aquestes blanques de l’arç.

2. Les ales de la llimonera semblen fulles d’arbre.

3. Algunes papallones es diuen del color que són, com la verdeta d’ulls blancs.

4. El grup de les blavetes està compost per moltes espècies. Una de les més comunes és la blaveta comuna.

5. Aspecte discret del paó de dia amb les ales plegades...

6. La migradora dels cards és, com el seu nom indica, una papallona migradora. Mentre viatja s’alimenta del néctar de les flors que va trobant.

El paó de dia amb les ales esteses!

s e n o l l a p a p s Caçapapallones Gaudei x de le Guies A I R R È Pots lupa amb AUB

Menjadores especials

En promovem el col•leccionisme... de fotos!

Regència d’Urgell, 22 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat

Tels. 689 422 670 973 353 607 Segueix-nos al

i

Calendari d’activitats Informació i reserves: 973 058 991 i 608 055 666 · info@alinyamuntanya.cat

Tots els dissabtes al matí Menjant amb Voltors i Guarda per un dia. I a més a més tot això: MAIG 28, A peu per Alinyà: excursió camí de l’Estret.

JUNY 11, Les roques parlen. Sortida geològica.

25, A peu per Alinyà: excursió camí de la Moixa. Apta per a famílies.

JULIOL 7, 8 i 9, Festival de Senderisme dels Pirineus (programa especial).

30, A peu per Alinyà: excursió camí de Terrers.

AGOST 6, Ocells a la mà. Anellament d’ocells. Apte per a famílies.

17, Testimonis del temps. Visita d’arbres singulars. Apta per a famílies.

19, Dia mundial de la fotografia. Projecció d’imatges de la vall. Apta per a famílies.

20, A peu per Alinyà: excursió camí de l’Aiguaneix. Apta per a famílies.

24, Planadors de pas. Observació de rapinyaires migradors.

SETEMBRE 3, Planadors de pas. Observació de rapinyaires migradors.

17, A peu per Alinyà: excursió camí de la Moixa. Apta per a famílies.

OCTUBRE 8, Tresors del sotabosc. Sortida per conèixer i collir bolets.

12 i 13, Capta la natura! Taller de fotografia.

29, A peu per Alinyà: excursió camí de Jordanera.

NOVEMBRE 5, Els reis dels prats. Observació d’isards.

12, Menjar d’hivern. Taller de construcció de menjadores.

Apte per a famílies.

26, A peu per Alinyà: excursió camí de l’Estret.

DESEMBRE 8, Petits detectius. Taller de reconeixement de rastres.

Apte per a famílies.

10, A peu per Alinyà: excursió camí del tossal de l’Àliga per celebrar el Dia internacional de les muntanyes.

LECTURA MEZCLA DE EMOCIONES

G

reg Child (Sydney, 1957), un dels alpinistes més destacats de finals del segle XX, aconsegueix submergir magistralment al lector/a al món de l´alpinisme d´alta dificultat en un llibre trepidant, brutal, que deixa sense alè pel cúmul d´ascensions portades al límit de l´impossible.

Durant les primeres pàgines l´autor mostra el seu gust pel risc quan de petit es dedicava a col·leccionar serps de tot tipus, entre elles algunes mortalment verinoses i que en una ocasió a punt va estar de costar-li la vida.

Més endavant va decidir amb bon criteri no continuar temptant a la sort amb els ofidis, així que un dia, quan va caure a les seves mans un llibre sobre el K2, va comprovar que l´escalada podia ser alguna cosa molt emocionant encara que no va començar amb bon peu: va tenir una caiguda de trenta metres que es va saldar amb cinc operacions en un cos completament fracturat.

Però Greg no es va donar per vençut. A Yosemite va passar llargues temporades obrint vies i a l´Himalaia i el Karakórum va dur a terme una activitat d´alt risc, com l´agònica ascensió de l´aresta nord-oest del Gasherbrum IV (7.925 mts.) o el Broad Peak (8.047 mts.), on va assistir impotent a la mort d´un amic víctima d´un edema pulmonar després d´escalar durant vint-i-dues hores seguides.

L´autor també analitza la capacitat de passar por i controlar el pànic que poseeix l´ésser humà. Ell mateix se sorprèn una vegada i una altra d´elevar el límit d´aquesta por durant les escalades realitzades, fins al punt de sentir-se terriblement vulnerable i plorar com un nen al enfrontar-se a perills que li superen.

Però l´èxtasi d´aquesta obra -publicada per primera vegada el 1993- arriba amb una sèrie d´entrevistes a alpinistas de llegenda: Doug Scott, Voytek Kurtika, John Roskelly, Don Whillans i Jim Beyer. Aquest últim, que va portar l´escalada a nivells suïcides, davant la retirada d´un company seu mentre desafiaven a la mort en la paret sud-est del Bublimating (Karakórum), li va dir sense immutar-se: «no et preocupis. Ets com el noranta-nou per cent de la gent: tens por a morir». Beyer va continuar cap a munt tot sol.

Text: Eduard Brocal FIORD TÍTULO: Mezcla de emociones AUTOR: Greg Child EDITORIAL: Ediciones Verticualidad, 2016 P.V.P: 24 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

Practicar el teu esport preferit no t’és còmode per culpa de les ulleres? Has tingut que parar en mig d’una cursa per una lentilla que s’ha desplaçat? Son moltes les persones que a causa de tindre miopia, hipermetropia o astigmatisme han d’utilitzar ajudes òptiques, perdent qualitat de vida tant en el seu dia a dia com a l’hora de fer esport. Hi ha solucions per no portar ulleres essent la més coneguda la correcció làser. Entrevistem al Dr Hanneken, cirurgià oftalmòleg a VallmedicVision d’Andorra, la clínica oftalmològica amb la tecnologia làser més puntera d’Europa.

Viu l’esport amb una visió perfecta sense ulleres!

Dr. Hanneken, quines solucions hi ha per poder corregir els defectes refractius com la miopia?

En els últims anys, les possibilitats de correcció han evolucionat de tal manera que actualment es pot corregir qualsevol defecte refractiu. Amb la tecnologia làser, que es la més utilitzada i la menys invasiva, es pot corregir ràpidament defectes com la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. Es tracta d’una única intervenció, molt ràpida, suau i segura que es realitza en els dos ulls al mateix moment. El resultat? Una millora de la qualitat de vida al pacient doncs aconsegueix una visió perfecta sense ulleres.

Expliqui’ns perquè la gent està tant contenta desprès d’una intervenció làser?

Portar ulleres o lents de contacte ha de ser una solució temporal. Tothom que n’és usuari vol tornar a viure sense limitacions visuals, sobretot a l’hora de fer esport: imagina’t un esportista que està en plena competició per la muntanya i una de les lentilles se li desplaça.

A part del moment d’incomoditat, patirà durant uns instants un sentiment d’inseguretat i preocupació. La gent i sobretot els esportistes, el que volen és qualitat de vida i per això corregir-se la miopia o la hipermetropia i l’astigmatisme amb làser, te nombrosos beneficis en el dia a dia de cada persona.

Entrevista al Dr Hanneken Existeixen diferents tècniques làser, veritat?

El nostre objectiu és sempre el mateix: una visió perfecta sense ulleres. La tecnologia làser permet guanyar temps i fer que les intervencions siguin més ràpides, més suaus i segures.

En el nostre cas disposem del làser Excimer més ràpid i modern del món, el Schwind Amaris 1050Hz que ens permet corregir una diòptria en només 1.3 segons, amb diferents mètodes: • PRK: correcció dels defectes refractius tractant la superfície de la còrnia; • SmartSurface: és una nova tècnica “contactless” amb la que no es toca la còrnia amb cap instrument. El tractament es fa directament sobre la superfície de la còrnia.

• FemtoLasik: és la combinació del làser Schwind Amaris amb el làser femtosegon Intralase i en el que abans de corregir els defectes refractius, s’ha de fer un flap corneal.

Sigui quin sigui el mètode làser escollit, la recuperació de la visió és molt ràpida.

Tothom es pot operar els ulls amb làser?

Abans de saber si ets apte per operar-te amb làser s’ha de realitzar una prova. En cas de no ser apte es poden oferir altres tècniques com les lents ICL. Com podeu veure tenim vàries opcions per a deixar de dependre d’ulleres i lentilles.

mèteo

La pluja Anem a parlar de la pluja, un meteor més que conegut per

tots nosaltres, i és que visquem en una serralada on la pluja és molt freqüent, i fins i tot en algunes zones abundant o molt abundant. Sabem de la seva existència, però

segurament no gaire de la seva formació, ho expliquem!

E

l primer que sabem és que l’aire de la troposfera (part baixa de l’Atmosfera) conté vapor d’aigua, que mesurem amb la humitat relativa; és a dir, la proporció, en tant per cent, de la quantitat de vapor present a l’atmosfera respecte a la qual, aquesta pot suportar abans de saturar-se. Quan arribem al punt de saturació de l’aire atmosfèric, és a dir un 100% d’humitat relativa, el vapor d’aigua es condensa en forma d’aigua líquida, formant núvols o boira, sempre que hi hagi la presència de nuclis de condensació (pols, pòl·lens, aerosols...), unes partícules microscòpiques extraordinàriament abundants a l’atmosfera, que ja vam parlar en la formació dels cristalls de neu!

Segons la dita: aigua bombollada, aigua de durada.

Mèteorologia

Vielha

37

Ordenació decreixent de les precipitacions mitjanes estacionals H (Hivern): desembre, gener i febrer.

P (Primavera): març, anbril i maig E (Estiu): juny, juliol i agost T (Tardor): setembre, octubre i novembre

El Pont de Suert

Sort

La Seu dʼUrgell

EPTH

THPE

PTEH

TPHE

PETH

TPEH

PHTE

ETPH

Equilibrat

Puigcerdà

Ripoll

Tremp

TEPH

Berga

Olot Banyoles

Solsona

Règim pluviomètric: Ordenació de les estacions de l’any, de la més plujosa a la més eixuta.

En general, el vapor d’aigua que tenim a l’atmosfera dependrà de la pressió i la temperatura de la massa d’aire. En una pressió atmosfèrica determinada, l’aire podrà contenir més vapor d’aigua com més elevada sigui la seva temperatura, i per contra, com més baixa sigui la temperatura, menys vapor podrà contenir i abans es produirà la saturació i la formació dels núvols.

Com ja hem vist en anteriors articles, l’aire humit es pot refredar per diversos mecanismes. El més habitual en zones com el Pirineu, és el refredament per ascens: l’aire

ascendeix, sigui forçat per relleu o bé pels corrents tèrmics, i quan a més alçada arriba, més baixa la seva temperatura. Aquesta baixada de temperatura és conseqüència del descens de la pressió atmosfèrica. Un altre mecanisme força comú són els fronts atmosfèrics, on hi ha la barreja d’una massa d’aire càlida i humida amb una de més freda. En ambdós casos, el refredament de la massa d’aire com hem vist abans, provocarà la seva saturació, la formació de núvols, i ara falta algun fet més perquè aquest núvol pugui crear precipitació!

Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

38

Mèteorologia

Segons la seva mida, la gota tindrà una forma determinada. Si és massa gran, la gota es trencarà en dos

No sempre que tenim núvols prou! Un cop ja tenim format el núvol, faltarà que la mida de les seves gotes sigui prou grans i pesades per a vèncer la gravetat i caure. En un núvol calent, format per gotes d’aigua líquida, les gotetes augmenten de mida per condensació del vapor d’aigua que les envolta i per l’addició d’una o més petites gotes per col·lisió per tal de formar una gota més gran. Mentre aquestes gotetes diminutes no mesuren més de 0,006 mm, són sostingudes pels més lleugers moviments ascendents de l’aire. El seu creixement va formant gotes més grosses fins a arribar un moment, al voltant de 0,5 mm de diàmetre, que els corrents ascendents són incapaços de sostenir-les en suspensió i cauen en forma de pluja.

Ara tenim pluja que cau del núvol, però sempre arriba a terra? La resposta és no, i és que en algunes ocasions, la massa d’aire que hi ha entre el núvol i el terra és tan eixuta, que la gota en travessar-la s’evapora directament.

Si mirem al cel, veurem una mena de fils que pengen del núvol i no arriben a terra, són aquestes gotetes que s’estan evaporant i que generen unes cortines anomenades virgues.

També moltes vegades del núvol “surt” la precipitació en forma de neu. El floc de neu va caient fins que arriba a temperatures prou altes per a fondre’l, i arriba en forma de pluja a cotes més baixes d’on s’ha originat. És curiós pensar moltes vegades, que fins i tot en l’època de més calor al Pirineu, aquella gota que arriba fins a nosaltres fa una estona era un refrescant floc de neu.

Per contra podem trobar que les temperatures just a nivell de terra siguin prou fredes per a congelar les gotes de pluja, originant aquesta perillosa situació que glaça tota la superfície, especialment en dies estables d’hivern amb inversió tèrmica.

Ara anem a parlar d’algunes curiositats de la pluja que segurament us sorprendrà!

El primer de tot, les gotes! Sempre hem cregut que tenen forma de llàgrima, i no és cert (A)! La gran majoria són esfèriques (B), i les més grans queden xafades a la seva part inferior a causa de la resistència de l’aire (C).

Si és prou gran, es trencarà i formarà dos o més gotes (D i E).

Mèteorologia

39

El segon la mida de les gotes! Aquestes són més petites a l’hivern i més grans a l’estiu.

La raó fàcil, els núvols que generen les precipitacions d’estiu solen ser els de major desenvolupament vertical, els cumulonimbus, generadors de grans corrents al seu interior i de precipitacions de forta intensitat i de mida de gotes més grans.

La tercera, la velocitat, que lògicament dependrà de la seva mida. En pluges d’hivern, amb gotes petites, la velocitat voltarà els 8-15 km/h, mentre que en ruixats d’estiu, amb gotes de mida gran, la velocitat pot arribar als 35 km/h, d’aquí a què aquestes gotes puguin fer mal!

I l’última, el temps que triga una gota de pluja. En un escenari perfecte on la gota

surt de 1800 metres d’altura i cau lliure (sense que l’afecti el vent) fins a terra, és de 4,5 minuts.

La pluja doncs és un fenomen molt habitual per nosaltres, però com bé sabem no tan comú a moltes altres zones del món! Per ploure hem vist que cal un seguit de processos que s’han de donar per crear la pluja, i que per sort, es donen amb molta freqüència al Pirineu, donant un dels trets més característics de les nostres muntanyes, l’abundància d’aigua i una vegetació exuberant.

Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS www.meteopirineuscatalans.com

Biopirineus scp Operador. cert. per CCPAE CT/3218/P

Cal Semion, km 197 N-260 Bellver de Cerdanya · Santi Torner (637 55 61 52) · calsemion@gmail.com

Engreixem i transformem vedells d’alta muntanya de Cerdanya en carn ecològica, donant un valor afegit apropant el nostre producte a través de la venda de proximitat.

Estiu 2017 CLUB D’ESPORTS

ALPINE LINE

QUE FAREM?

COM HO FAREM?

Gaudir de la BTT

Fent esport Amb ganes de passar-ho bé

Aprendre a millorar la tècnica

Circuits d’agilitat Corriols Excursions, descobriment de l’entorn, descobrim La Molin a Orientació Creem el nostre propi corriol (Zona on podrem dissenyar i crear el nostre propi corriol)

Mecànica bàsica

mecànica bàsica adaptada a l’edat. Des de saber com funcionen les marxes a arreglar una punxada.

Nocions esportives bàsiques

Importància d’hidratar-nos i menjar Escalfament Tornada a la calma Estiraments

Activitats Extres

Piscina Tubbing

Dates, horaris i preus: OPCIÓ 1:

Tots els caps de setman de juliol i agost, 360€

OPCIÓ 2:

Tots els caps de setman de juliol 220€ Tots els caps de setman d’agost 176€

OPCIÓ 3:

5 dies a escollir entre els dissabtes i diumenges de juliol, 150€ 5 dies a escollir entre els dissabtes i diumenges d’agost, 120€

Horari de 9 a 13 hores

Alpine Line és un club esportiu de la CERDANYA caracteritzat pel rigor en la planificació, l’anualitat i la personalització de totes les activitats, la relació amb l’entorn i la proximitat amb les famílies.

El nostre pal de paller esportiu és l’esquí alpí a l’hivern i la BTT (Alpine Bike) i campaments (Alpine Camps) a l’estiu.

Alpine Camp - La Molina BREU DESCRIPCIÓ

Els nens i nenes gaudiran d’uns dies al Xalet Refugi de la Molina (UEC), on hi realitzarem excursions, manualitats, dinàmiques de grup, activitats de lleure, sessions de preparació física i d’altres experiències relacionades amb l’entorn i la natura.

OBJECTIUS

Gaudir d’una experiència a la natura.

Enriquir-nos els uns els altres reforçant les relacions interpersonals amb els companys i entrenadors.

Crear rutines esportives diàries a través de jocs i dinàmiques.

Més informació a: www.alce.cat

Hivern 2017-18

Esqui Alpi www.alce.cat

Guillem Crispí Romans (Director Tècnic) Tel. +34 619 850 037

info@alpinelinece.com

C. La Solana 3, Puigcerdà, 15520

www.facebook.com/alpinelinece www.instagram.com/alpinelinece www.twitter.com/alpineline www.vimeo/alpinelineclubesports

IDAPA

Tornen els Festivals de Senderisme dels Pirineus Després de la positiva experiència de l’any 2016, ja escalfen motors els sis esdeveniments que enguany configuren els Festivals de Senderisme dels Pirineus. S’afegeixen dues noves localitzacions i s’amplia l’oferta d’activitats, sempre al voltant de les rutes guiades a peu.

Entre el 27 de maig i els 16 de juliol, el territori de l’Alt Pirineu i Aran concentrarà els sis esdeveniments que donen forma a aquesta segona edició dels Festivals de Senderisme dels Pirineus. Tots sis s’han compromès a respectar uns criteris comuns d’acció que ells mateixos han acordat, juntament amb l’IDAPA i els tres parcs naturals de l’àmbit. I aquest marc de cooperació i de coordinació és el que possibilita que els objectius comuns (la projecció del territori, la promoció del senderisme i la valorització dels guies interpretadors) assoleixin una major dimensió i difusió.

Tot plegat comença el dies 27 i 28 de maig amb el Festival de Senderisme de la Vall de Siarb. A banda de descobrir-ne diferents

racons, com ara el despoblat de Santa Creu de Llagunes, i de conèixer els ocells en un itinerari pels entorns de Tornafort, ens podrem aproximar als productes locals a la fira de Llagunes i gaudir d’un tastet de licors al Cantó mentre ens expliquen les estrelles. I podrem participar en la Marxa Vall de Siarb, caminada popular apte per a tothom.

Del 8 a l’11 de juny serà el torn del Cerdanya Happy Walking, que inclou sis rutes guiades (una de les quals apte per a persones amb mobilitat reduïda) per tota mena de paratges, des dels estanys de muntanya als prats, des de la plana humanitzada als contraforts de la serra del Cadí. No hi faltarà una excursió vespertina a la Tosa d’Alp per Vall de Boí Trek

Font: Arxiu Patronat de la Vall de Boí

Festival de Senderisme Vall Fosca-Pi rineus

Val d’Aran

Alta Ribagorça

Festival de Muntanya Àreu-Pica d’Estats

ANDORRA

Cerdanya Happy Walking

Pallars Sobirà

FRANÇA Alt Urgell

Pallars J ussà

Cerdanya

Festival de Senderisme de la Vall de Siarb Alinyà, muntanya de camins

43

Font: Xavi Basora

contemplar la posta de sol, ni el tastet de productes cerdans que tancarà totes les caminades.

Aquest mateix cap de setmana, del 9 a l’11 de juny, el Festival de Muntanya Àreu-Pica d’Estats. El cim més alt de Catalunya serà el teló de fons de les rutes guiades. Amb els guies locals també coneixerem aspectes del patrimoni cultural, com l’antiga vila closa, la serradora i el molí fariner. I coincidirem amb la Milla Vertical d’Àreu, una cursa de muntanya que s’inicia just quan es pon el sol.

Del 7 al 9 de juliol ens espera Alinyà, muntanya de camins, en el marc de la finca privada més gran de Catalunya i tot un referent en conservació de la natura.

Aquí, podrem caminar pel nou itinerari que puja al roc de la Pena i estrenar el nou circuit autoguiat de l’Aiguaneix, una zona d’emergència d’aigües molt refrescant a l’estiu. I tastar productes de proximitat, com els trumfos d’Alinyà, o assistir a presentacions de llibres.

Les mateixes dates, del 7 al 9 de juliol, acolliran el Vall de Boí Trek, amb mitja dotzena d’itineraris, inclosa una visita nocturna i guiada a Sant Climent de Taüll, amb protagonisme compartit dels dos Patrimonis de la Humanitat de la vall (el romànic i les falles) i del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. No hi mancaran tampoc, les xerrades amb temàtica de muntanya i el mercat de productes autòctons.

Finalment, el Festival de Senderisme Vall Fosca Pirineus, del 13 al 16 de juliol posarà la cloenda. Les rutes guiades ens mostraran de tot: plantes d’alta muntanya, vies de tren a més de 2.000 metres, valls glacials, cabanes de pastors... Fins i tot podrem sopar, amb productes pallaresos, a tocar de l’estany Gento. I presenciar (o córrer) la Vertical Cabanera, una cronoescalada fins al cim del Montsent de Pallars.

En definitiva, de tot i força!

Text: IDAPA Font: Ajuntament de la Torre de Cadpella

L’antic refugi Prat d’Aguiló-Cèsar August Torras. Autor: Camí José Guiu. Any 1970. ©Arxiu Fotogràfic

Centre Excursionista de Catalunya.

HISTÒRIA DELS REFUGIS

Alguns refugis altpirinencs (I) En aquest número ens aproximem a la història de quatre refugis de l’Alt Pirineu i Aran a partir de la

informació que ens aporta la literatura excursionista.

Concretament, us presentem els orígens del xalet de

la Molina i dels refugis de Prat d’Aguiló-Cèsar August Torras, de Vallferrera i del Salòria.

El xalet de la Molina: l’increment dels esports de neu a la Cerdanya exigia la construcció d’un xalet de muntanya, de fàcil accés, immediat a unes bones pistes i amb bona disponibilitat de neu. Abans que arribés el tren de la Molina, el Centre Excursionista de Catalunya ja havia posat els ulls en aquell indret i s’havia convençut de la importància que adquiriria quan restés unit amb Barcelona per una comunicació ràpida. Hi va celebrar algunes curses d’esquí i el seu èxit va fer veure la insuficiència del vell hostal de la Molina per acollir la concurrència. Cridava l’atenció l’edifici conegut per Corral Nou del Sitjar, que es trobava situat a uns vint minuts de l’estació de ferrocarril i a quinze del pla de Font Canaleta. Es va fer examinar per tècnics

El xalet de la Molina. Autor: Francesc Blasi i Vallespinosa. Any 1928. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

Història dels refugis

45

Restes de l’antic refugi de Prat d’Aguiló-Cèsar August Torras i al fons, l’edifici nou. Any 2016 .

Autora: Maria Faura Pedrals.

i arquitectes afectes a l’excursionisme i va ser unànime el parer de les possibilitats de la seva habilitació amb una despesa relativament reduïda. El projecte de reforma i va anar a càrrec de l’arquitecte Josep Danés, que també treballaria, poc després, en el disseny del refugi Prat d’Aguiló-Cèsar August Torras.

Finalment, el xalet de la Molina va quedar inaugurat el 5 de desembre de 1925.

lliure que portés el seu nom a la serra del Cadí, l’indret on havia adreçat els seus esforços en els darrers temps. Després d’algunes excursions d’exploració, i estudiat detingudament el futur emplaçament, es va considerar que l’indret més apropiat era el Prat d’Aguiló, en els vessants septentrionals de la serralada. Estava situat a 2.000 m d’altitud, en uns rasos aglevats sota el coll del

Refugi Prat d’Aguiló - C.A. Torras: La junta directiva del Centre Excursionista de Catalunya havia pensat honrar la memòria de Cèsar August Torras col·locant un pedró commemoratiu al coll de la Marrana, però alguns socis van considerar que el millor homenatge era la construcció d’un refugi

El refugi Cèsar August Torras amb material d’esquí davant de l’entrada i voltat de neu.

Autor: Albert Oliveras i Folch. Any 1935. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural.

Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals.

Elaboració de memòries tècniques.

Inventaris de camins.

Carlos Guàrdia Carbonell

Col.legi de Geògrafs número 1688

Tel: 629 412 566

cguardia.carbonell@gmail.com

, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins.

Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10

46

Història dels refugis

Descoberta de la placa commemorativa de la inauguració del refugi Prat d’AguilóCèsar August Torras. Autor: Camil José Guiu. Any 1976. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

mateix nom, conegut també per Pas dels Gosolans, i tenia bosc i aigua propers, elements que cal tenir en compte en projectar un refugi. Com en el cas del xalet de la Molina, el projecte va anar a càrrec de l’arquitecte Josep Danés, que va tenir en compte les dificultats que presentaven aquest tipus de construccions (va resoldre perfectament els greus inconvenients observats en altres refugis, com els d’Ulldeter i la Renclusa).

El refugi es va inaugurar el 30 d’octubre de 1927 i actualment només en queden les runes; el pas del temps i el deteriorament constant van provocar que acabés a terra.

Atesa l’excel·lent ubicació, es va decidir construir-ne un de nou, ben a prop, que va ser inaugurat l’any 1976.

Alpinistes asseguts a taula a l’interior del refugi de Vallferrera. Autor: Lluís Estasen i Pla. Any 1935. ©Arxiu Fotogràfic Centre

Excursionista de Catalunya.

El refugi de Vallferrera: tal com assenyalàvem en el número 10 d’aquesta revista, l’any 1931 es va constituir el Comitè Català de Refugis i el seu primer objectiu va ser la construcció d’un refugi lliure a la vall Ferrera per tal de posar a l’abast de tothom l’ascensió al cim més alt de Catalunya: la Pica d’Estats. Aquesta era una zona “totalment mancada de construccions aprofitables per a sojornar-hi” tal com s’especificava en un manifest del mateix Comitè. El refugi de la Vallferrera s’inaugurà el 22 de setembre de 1935 enmig d’un ambient festiu i amb molt bona assistència, tal com assenyala Joan Masats en el seu llibre Homes i refugis: “ultra l’assistència de les autoritats del poble d’Àreu i membres del Comitè, hi havia representants de diverses entitats excursionistes i una trentena més de concurrents, que palesaren l’esforç titànic amb què el Comitè Català de Refugis ha començat la seva obra”. Poc temps després va esclatar la Guerra Civil espanyola i el refugi va ser utilitzat com a caserna pels soldats, ja que la vall Ferrera es trobava a primera línia de front. Com en tants altres casos, la guerra ho va parar tot i el projecte del Comitè Català de Refugis es va quedar en un intent, ja que, al finalitzar la guerra, la nova situació política va modificar radicalment la situació de l’excursionisme a Catalunya i tot va passar a dependre de la Federación Española de Montañismo.

Ases apunt per carregar i gent davant del refugi de Vallferrera. Autor: Albert Oliveras i Folch. Any 1935. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

Referències bibliogràfiques utilitzades en el text: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1891-1938). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.

Iglésies, Josep et al.: Enciclopèdia de l’excursionisme, vol. I “Història” (1876-1939); vol II: “Història Tècnica”(1940-1965). Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1964-1965; 775 i 820 pp.

Història dels refugis

Refugi Salòria: el primer refugi de muntanya que es va construir a l’Alt Urgell va ser el Salòria, l’any 1957. Situat a les Bordes de Conflent, a 1.800 metres d’altitud i sota el pic del Salòria. El refugi pròpiament no era una construcció nova, sinó que era fruit del condicionament d’una antiga borda adquirida i rehabilitada gràcies als estalvis de la Delegació Catalana de la Federación Española de Montañismo. L’acte inaugural es va dur a terme el 23 de setembre, just l’endemà d’haver inaugurat el refugi dels Estanys de la Pera, a la Cerdanya. De la inauguració d’ambdós refugis, se’n va fer ressò el diari La Vanguardia, en un article publicat l’1 d’octubre de 1957.

Han sido inaugurados la pasada semana, casi simultáneamente, dos nuevos refugios para los montañeros en el Pirineo catalán. El de los lagos de la Pera, en la Alta Cerdaña, a 2.335 metros de altitud, que ha sido construído por la Federación Española de Montañismo. Costeado por la Delegación Regional Catalana de la F.E.M, fué habilitado en una región situada entre el Pallars y el Alto Urgel, el de Saloria, al pie del pico del mismo nombre, de 2.789 metros, que facilitarà los itinerarios

47

Excursionista davant del refugi Salòria a les bordes de Conflent. Autor: Camil José Guiu. Any 1970. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

por esta zona montañosa, poco frecuentada debido a la carencia de albergues.

Malauradament, d’aquest refugi en queda poca cosa, ja que va ser destruït per un incendi i no es va tornar a reconstruir.

Text: Carlos Guàrdia Carbonell TERRELLÓ cguardia.carbonell@gmail.com

Coneix a peu ,L Alt Urgell

Ruta de les fonts Font del Teuler

Font de la Gotzena

Deixarem la pista als pocs metres per agafar un sender molt fressat que pujarà al dret ler per la nostra esquerra. El sender ens eu lT e deixarà en una altra pista que seguid rem en direcció est i la deixarem tan bon punt veiem que surt un sender a la dreta paral·lel a la pista en els primers metres. Seguirem el sender, marcat amb pintura groga i ens durà fins a la Font de l’Aube.

La Font de l’Aube està força arreglada i té una taula de pedra. Des d’allà refarem uns metres de camí i al trencall agafarem el corriol cap a l’esquerra (el contrari d’on venim). Ens durà en forta pujada fins a una pista que seguirem cap a la dreta, fins que es converteix en un corriol. Aquest ens menarà fins al Reguer del Jaumet, el vorejarem per sobre i nosaltres seguirem cap als Terrerots.

Quan haguem acabat la baixada agafarem la pista que direcció a l’esquerra ens portarà cap a la masia de Xinxola. Abans d’arribar-hi agafarem la pista que ens sortirà a la dreta just sobre el riu de Juncet. La seguirem fins a la casa de Graell i a pocs metres sota la casa podrem visitar l’església de Sant Jaume i gaudir de les precioses panoràmiques sobre el vall del Segre que ens ofereix. nt

niciarem la ruta al costat de l’Escola Sant Jordi d’Oliana. A la seva esquerra surt un camí que seguirem fins que ens deixarà en una pista asfaltada. Anirem cap a la dreta, direcció a la Serra d’Oliana, fins al primer trencall de la pista on anirem cap a l’esquerra. Després d’una petita baixada arribarem a la font de la Gotzena, amb una mica de sort encara podrem veure com baixa alguna gota d’aigua. Des de la font surt un sender molt ombrívol que ens durà fins a la font de la Roqueta. Quan hi arriben haurem de tornar uns metres enrere per agafar la pista que puja direcció a la Serra.

Fo

I

Per la seva situació geogràfica, Oliana

gaudeix d’un subsòl ric d’aigües que garanteixen

l’existència de diverses fonts com la Font de la Roqueta,

la Font de Gotzena, la Font dels Agostants i la Font del

Metó. Passejar pel camí que uneixen totes aquestes, és una activitat relaxant i molt gratificant mentre gaudim amb plena naturalesa.

Seguirem baixant per pista asfaltada i abans d’arribar a l’hotel Cal Petit seguirem per la pista que surt al nostre davant i passa paral·lela a la carretera fins arribar a l’entrada del poble, al Barri de Sant Sebastià.

Des d’allà pujarem fins a la Plaça del Lledoner, baixarem el carrer Major i anirem remuntant carrers fins arribar altre cop a l’escola d’Oliana on tenim el cotxe.

Font de la Roqueta

Els dispositius gps Actualment els dispositius GPS ens permeten realitzar qualsevol sortida i practicar la nostra activitat esportiva de manera més fàcil i segura: disposem de mapes excel·lents, softwares preparats per seguir una ruta i funcions que en tot moment ens indiquen on som, ens avisen si ens desviem de la ruta establerta o ens indiquen per on hem tornar.

Una de les funcions més importants que ens ofereix un dispositiu GPS és la possibilitat d’anar seguint un track. Un track és un conjunt de punts de pas (latitud, longitud) ordenats en el temps. El nostre dispositiu GPS ens permetrà seguir aquest track com si cada punt de pas fos una “destinació”, disposant d’aquesta manera d’una referència detallada del camí que hem d'anar seguint en tot moment.

a peu 50 Coneix L,Alt Urgell

Font de l’Aube

Font de la Gotzena Font de la Roqueta

Font de l’Aube

Font del Teuler

Font de Graell

FITXA TÈCNICA Recorregut: 8 km.

Desnivell acumulat: 350m.

Temps de marxa: 2 hores.

Punt de partida i arribada: Oliana.

558 m

518 m

Tipus de marca: La ruta no té una senyalització específica, aconsellem seguir el track o bé guiarse amb el mapa.

0

1

2

3

4

5

6

7

8 km

Tipus de recorregut: Circular.

Més info a: www.oliana.cat

Ruta familiar AMB UNA GRAN DESCOBERTA, LA MOLLERA D’ESCALARRE

Itinerari circular molt planer i pràcticament tot el seu recorregut transcorre per una pista fàcil i ampla. Al llarg del trajecte podem visitar el poble d’Escalarre, esglésies romàniques, i gaudir del paratge del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Iniciem la ruta a Esterri d’Àneu, punt de partida de la majoria de rutes del Centre BTT Valls d’Àneu, en direcció a Escalarre per carretera asfaltada pràcticament sense trànsit. Abans d’arribar al poble, a la dreta observem els prats on es va celebrar, i es tornarà a celebrar el juliol del 2019 el famós concert de la vaca, el Doctor Music Festival. A la plana hi sobresurt Santa Maria d’Àneu, punt de trobada de tots els aneuencs i on hi podem visitar uns pintures murals romàniques úniques.

Santa Maria d’Àneu

La Mollera d’Escalarre

53

Abans d’arribar a Escalarre trobem una forta pujada, és molt curta però es probable que els més petits hagin de baixar de la bicicleta.

A la plaça del poble creuem el pont i agafem el camí en direcció a la Guingueta d’Àneu.

Just a la sortida trobem l’església romànica de Sant Martí.

El camí ens endinsa a la Mollera d’Escalarre, que és un aiguamoll d’origen glacial el qual esdevé un hàbitat idoni per a la llúdriga i moltes aus migratòries que durant una part de l’any hi fan estada. Un mirador elevat que trobem a meitat del camí, ens permetrà observar les diferents espècies d’aus.

Al llarg del camí ens trobem diversos búnquers i nius de metralladora, que formaven part de la Línea P dels Pirineus. Construïts sota el mes estricte secret militar pel govern de Franco entre el 1944 i 1957, per evitar l’entrada de membres de la resistència a la dictadura o les tropes del Tercer Reich. L’obra no va ser mai acabada i molt menys utilitzada.

Continuem pel camí i després de la Mollera trobem l’embassament de la Torrassa, punt de trobada de pescadors vinguts d’arreu, ja que es considera una de les zones més importants de Catalunya per a la pesca de la truita autòctona. A l’embassament també es pot gaudir d’activitats aquàtiques: canoa, caiac, paddel surf,... i d’un parc d’aventura construït entre els arbres.

Al llarg de la ruta trobarem diferents punts per parar com els miradors d’observació, diferents búnquers i nius de metralladores de la línia P dels Pirineus.

Tel. 973 62 63 45 centrebttvallsdaneu@gmail.com www.vallsdaneu.org

Centre BTT Valls d’Àneu C. Major, 40 bis - Esterri d’Àneu 25580 Esterri d’Àneu

54

La Mollera d’Escalarre

Arribats al Pont de Poldo podem anar direcció a Esterri o bé continuar vorejant l’Embassament de la Torrassa. Si continuem anirem fins al final de l’embassament, allí hi trobem el parc d’aventura, i de tornada desfarem el mateix camí d’anada. En aquesta zona podem gaudir de diverses àrees de picnic.

El camí cap a Esterri és més estretet i voreja tota la Mollera, podem fer parada a un altre mirador en aquest cas és a nivell de terra.

Un cop passada la zona dels aiguamolls i direcció al poble la ruta transcorre per un camí recuperat recentment que antigament ja unia els pobles de la Guingueta i Esterri.

Arribats a Esterri creuem la carretera amb precaució i ens incorporem al camí que ens unirà a la ruta 2 del Centre BTT La Presalla, i fent el camí que voreja la població arribem de nou al poble.

Aquesta ruta transcorre en gran part per un espai protegit per tant us recordem que heu de ser respectuosos amb l’entorn.

X

Text i fotos: Centre BTT Valls d’Àneu www.vallsdaneu.org

Segueix-nos a: Cal Majuba calmajuba@gmail.com

Ramat Propi 25718 Alàs / LLEIDA · PIRINEU

IOGURT · MATÓ · FORMATGE · RECUIT · FORMATGE FRESC... D’OVELLA

La Mollera d’Escalarre

55

982 m

909 m 0

2

4

6

8

10

12,6km

FITXA TÈCNICA Desnivell +: 138 m.

Temps de marxa: 1h30 en bicicleta

a ritme suau.

Punt de partida i arribada: Esterri d’Àneu.

Tipus de recorregut: Circular.

Època aconsellada: De la primavera a

la tardor.

Tipus de marca: Correspont al circuit 1

del Centre BTT de les Valls d’Àneu.

Més informació www.vallsdaneu.org

VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES

CICLISME - BOTIGA - TALLER

Tel. 973 626 041 Mòb. 619 811 516 info@esierribikes.com Av. Francesc Macià, 2 Baixos - Esterri d’Àneu A. Espanya s/n, baixos - Tremp Disfruta amb nosaltres del fabulós descens del Noguera Pallaresa en BTT

BIKES©

BTT BERET - ESTERRI 36 Km de baixada 1850m - 948m Desniv

ASCENSIÓ A LA MARMOLADA, LA REINA DE LES DOLOMITES

ALPINISME A LES DOLOMITES (ALPS ORIENTALS) VENETO/TRENTINO

56

La preciosa aresta final del Pic Blanc d’Envalira.

EDITORIAL

La Marmolada és amb els seus 3.343 metres, la muntanya més alta de

les Dolomites, una mola gegantina

compartida pel Veneto i el Trentino,

dues províncies del Nord d’Itàlia plenes de muntanyes i de tresors amagats, un dels quals és la Marmolada, la Regina delle Dolomiti.

Aquesta muntanya té dos grans cims: La Punta Penia (3.343 m) i la Punta Rocca

(3.309 m), així com d’altres puntes i cims secundaries, alguns dels quals superiors als tres mil metres.

Ascensió a la Marmolada

FITXA TÈCNICA Desnivell +: Uns 1.260 m.

Temps de marxa: Unes 4.30h de pujada, poc més de 2h de descens.

Punt de partida i d’arribada: Lago di Fedaia (2.055 m), Trentino/Veneto.

Tipus de recorregut: Lineal.

Època aconsellada: Tot l’any.

Material: crampons, bastons, piolet, casc, ARVA, sonda i pala.

L

a Marmolada és una muntanya radical en tots els aspectes, i mentre la Cara Sud és formada per una paret de roca vertical de 1.000 metres d’altura, i és reservada per els grans escaladors, la Cara Nord presenta un relleu força més suau i distès, que sempre farà les delícies dels alpinistes i els esquiadors de muntanya.

Als peus de la llarga cresta que neix a prop del Passo de Fedaia i que mor a la Punta Rocca, hi ha una glacera encara prou gran i que és la més extensa de les Dolomites.

Aquesta també s’extén fins a sota el cim de la Punta Penia.

Cal dir que la Marmolada és un dels cims mítics dels Alps.

L’ascensió que avui us proposem, té el punt d’inici al Lago de Fedaia i transcorre per les pendents de la cara nord. És tracta de la clàssica ruta normal, un dels itineraris més freqüentats dels Alps Orientals.

Aquest passat mes de març vam aconseguir fer l’ascensió hivernal del Gegant Dolomític, en un magnífic dissabte de llums i colors intensos. La via escollida va ser la gran diagonal des del Passo de Fedaia, que després de gairebé 1.300 metres de desnivell, ens deixarà al petit cim de la Punta Rocca della Marmolada.

Aquest va ser el meu cinquè itinerari diferent que feia en aquesta gran muntanya. Com sempre, la Marmolada ens va regalar unes hores intenses i emocionants plenes de sentiments.

Propers viatges 2017: TOUBKAL (MARROC) SORTIDES EXPRESS TOTS ELS MESOS MARMOLADA (DOLOMITES) SORTIDES EXPRESS TOTS ELS MESOS Pic Lenin (7.134 m), Juliol i Agost Toubkal i d’altres 4.000’s. farem 21 cims. 5/11 de setembre

CARLES GEL EXPEDICIONS Especialistes en Pirineus, Atles, Dolomites, Etna i Àrtic Viatges i sortides amb guia fets a mida carles_gel@hotmail.com

www.senderismo.net

Tel. català: 0034 649 188 391

Tel. andorrà: 00376 313 722

X 58

El punt d’inici de la ruta normal és a l’aparcament que hi ha al costat del llac (2.055 m), un indret molt bonic i interessant de conèixer. des d’aquest punt és veu tota la vessant nord de la muntanya. El paisatge és fascinant. Normalment ens podrem ficar els crampons o els esquís en aquest indret.

Ens dirigirem generalment en sentit Sud, pujant per unes pendents d’inclinació moderada, seguint l’estela del camí d’estiu, o be també podrem pujar més a l’esquerra, seguint una pista d’esquí molt ample i fàcil.

No obstant això, si les condicions ho permeten, us recomano que seguiu la primera opció que és molt més bonica i alpina. Després d’haver superat uns 400 metres de desnivell amb unes pendents de 30 a 40º, assolirem una zona de pendents força més suaus. Davant nostre, la Marmolada ens captivarà amb tota la seva bellesa.

A través d’unes pendents molt fàcils arribarem a l’estació superior del vell remuntador i poc després al Refugi Pian dei Fiacconi (2.625 m) (2h), que a l’hivern està gairebé colgat per la neu. A prop del refugi hi ha la bifurcació de les vies per anar a la Punta Penia o la Punta Rocca. El nostre itinerari porta fins el segon cim.

A partir d’aquí ens dirigirem cap a l’esquerra (Sud-Est), fent una llarga diagonal a través d’unes pendents de neu que no tenen massa inclinació, i que ens portarà fins a l’inici de la Glacera de la Marmolada (2.750 m. aproximadament). Tot i l’aparent facilitat del terreny que tenim davant, ens trobem damunt d’una glacera i tot i que a l’hivern és més tranquil. la i normalment no hi ha esquerdes, i s’ha de portar la corda.

L’entrada a l´esmentada glacera és suau i tranquil.la, però no caminarem masses metres que la pendent és redreça sobtadament. Pujarem directament escalant aquestes amplies pendents que no ofereixen cap dificultat llevat de la pendent. Després d’uns 200 metres de forta pendent, la glacera suavitza la seva pendent i és torna més senzilla. Girarem una mica a la dreta, pujant directament vers l’esperó de neu que tenim davant. L’assolirem i després girarem a la dreta i arribarem a una zona completament planera. Davant nostre, a la dreta del lloc on acaba el famós telefèric, s’aixeca el nostre objectiu. L’assolirem en pocs minuts per una cresta fàcil. Punta Rocca de la Marmolada (3.309 m) (4h.30’). Les vistes són impressionants en totes les direccions. Una cresta preciosa i difícil uneix la Punta Rocca amb la Punta Penia.

El descens el farem pel mateix itinerari.

Text i fotos: Carles Gel www.senderismo.net

FESTIVAL DE SENDERISME DELS PIRINEUS 7, 8 i 9 DE JULIOL

DIA 7_Ascensió inaugural a la roca de la Pena.

08h00 a la Rectoria d’Alinyà. 860 m de desnivell. 10 km.

Recorregut molt exigent (Sendif). Paisatges excepcionals. Refrigeri a l’arribada. 10€. Ingrés al compte ES21 0182 2811 3202 0805 8487 amb el concepte “Pena” i el vostre nom, i envieu-ne còpia a info@alinyamuntanya.cat

DIA 8_Voltors, llibres i tastet.

A les 10h00 excursió Menjant amb voltors des de la Rectoria d’Alinyà.

Preu especial festival 10€ adults, 5€ nens. A partir de les 17h00 a la Rectoria, tast gastronòmic i presentació dels llibres Guia de rapinyaires de Catalunya, Gran volta a la Cerdanya i Manual de restauració de camins a càrrec dels autors Fran Trabalón, Eduard Jornet i Jordi Tutusaus.

DIA 9_Inauguració del circuit autoguiat de l’Aiguaneix.

Cal reserva prèvia al

A les 10h00 a la Rectoria d’Alinyà. 177 m de desnivell. 2,4 km. Recorregut apte per a famílies que permet descobrir els encants naturals d’un dels llocs més emblemàtics de la vall d’Alinyà. Activitat gratuïta.

T. 608 055 666 info@alinyamuntanya.cat

Organitza:

Col·labora:

Ajuntament de Fígols i Alinyà

Venda i lloguer de bicis elèctriques deixa’t aconsellar pels nostres professionals

Especialistes en VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ de bicicletes de carretera i BT T www.esportsiris.com Av. de França 10 · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 23 98 · esportsiris@gmail.com