Núm. 10 EXEMPLAR GRATUÏT
GENER FEBRER 2016 REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DEL PIRINEU
Salomon Quest Challenge Entrevista a
Núria Picas
Canicross i skijoring
Història dels refugis
EDITORIAL
3
Avançar-se als fets Sortint a la muntanya cada vegada més trobem activitats innovadores que ens ofereixen gaudir d’una manera original de l’entorn, poder n’hi ha algunes que ja hi eren però agafen més popularitat, es reinventen o ja fa temps que hi són i simplement ens hi fixem més; activitats com: submarinisme sota els llacs gelats, speedride (combinació d’esquí i parapent), el bodyboard sobre neu, l’ice karting... (els noms també donarien per un altre article) una sèrie d’activitats que tenen pocs seguidors però que en la majoria dels casos no estan gens regulades, sobretot quan es practiquen en espais oberts i “públics”. Però on està el límit?, en quin punt ens hem de posar a restringir les activitats?, posar normatives? Al meu entendre, tots som lliures d’actuar sempre i quan no destorbem
les llibertats dels qui ens envolten, encara que de vegades la línia és difícil de traçar. Un bon exemple és el fenomen de la pràctica de l’esquí de muntanya en les estacions de descens aprofitant moltes vegades que són l’única opció de neu, per agafar agilitat en l’esport, per comoditat... es fa difícil controlar en dies de gran afluència de visitants la gent que baixa amb la que puja per les pistes i més d’una vegada ambdues parts queden exposades. Ja no parlo de rendiment econòmic sinó de seguretat de les persones, fixem-nos en altres llocs que ja fa temps que disposen de circuits alternatius sota el paraigua de les pistes, circuits traçats i marcats que permeten les dues activitats en el mateix entorn, en aquests i en tants altres casos avancem-nos als fets.
Si vols rebre la revista SENT a casa envians un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu. Preu anual 22 €
SALOMON QUEST CHALLENGE
6
INDEX SEGURETAT A LA MUNTANYA Problemes típics d’allaus
ENTREVISTA A NÚRIA PICAS
14
SALUT Les lesions d’esquí, com prevenir-les NATURA Ocells d’hivern METEO L’anticicló HISTÒRIA DELS REFUGIS Refugis amb història
CANICROSS I SKIJORING
22
LECTURA Cap a terres salvatges UNA FAT BIKE AL PUIGMAL Cicloalpinisme hivernal ESQUÍ DE MUNTANYA A ANDORRA Itineraris per descobrir les muntanyes del Principat
HISTÒRIA DELS REFUGIS
40
SENDERISME Ascensió vertical a la Roca Narieda
18
26
30
36
40
45
46
50
54
Crèdits
CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, del Pirineu Català. C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: pep.forn@revistasent.cat Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina Institut Català i Geològic de Catalunya. DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Laura Font, Lourdes Insa, Núria Picas, Sara Orgué, Laura Gracia, Montse Sansa, Jordi Dalmau i Ausàs, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Carles Guàrdia, Adam Grifoll, Carles Gel, Pere Porta i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives. Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.
FOTOGRAFIA PORTADA
Descens durant la prova a Baqueira Foto: photoset.es - Salomon Quest Challenge
El 17 de desembre, Baqueira Beret va acollir l’inici de la tercera edició del Salomon Quest Challenge, una
competició especialment dissenyada per gaudir d’una
experiència inoblidable en la neu acompanyat de la teva família o millors amics.
Es tracta d’una prova multidisciplinària en equips de 3 persones en la qual es pot participar en 2 categories:
Challenge o Familiar que competeixen superant algunes de les proves distribuïdes per l’estació d’esquí amb
l’ajuda d’un mapa del circuit. Les proves són, un slalom
gegant, un boardercross, un freeride i un banked slalom, quatre proves úniques i aptes per tots els nivells
El Salomon Quest Challenge també portarà als seus
participants a Grandvalira, Masella i Sierra Nevada
8
Salomon Quest Challenge
A
mics, família i diversió a la neu. Són els ingredients principals del Salomon Quest Challenge: una competició per equips a la neu. Després de reunir l’any passat a més de 2.000 participants, apostem de nou, per una fòrmula que combina diversió i competició sobre esquís, telemark o snowboard. El Salomon Quest Challenge és pot disputar en dos modalitats: el Challenge, format per equips de 3 integrants majors d’edat, o bé el familiar, en que l’equip està compost per 3 integrants amb mínim un menor entre 8 i 17 anys (2008-1999) i també mínim un major d’edat. Es tenen 3h per aconseguir la màxima puntuació superant algunes de les proves distribuïdes per l’estació d’esquí amb l’ajuda d’un mapa del circuit.
La modalitat de competició Challenge està formada per equips de 3 integrants.
En el village es lliura un dorsal i una pinça de control per corredor que registra totes les puntuacions. És responsabilitat del participant portar-ho durant tota la competició i retornar-ho al final de la mateixa. També hi ha la possibilitat de participar com CLUB, on s’obren les categories específiques per Alevins, Infantils i Juvenils. Els participants hauran de formar equip amb dues persones més per participar en aquest divertiment sobre neu. Es calçaran les botes i escolliran categoria: challenge o familiar i es posaran a prova en un slalom gegant, un freeride, un descens boardercross en equip i un banked slalom. Quatre reptes únics i especialment dissenyats per l’ocasió.
Passar un dia amb amics, família i gaudir de la neu són els objectius de la Salomon Quest Challenge.
Els equips mesuraran les seves forces en un slalom gegant, una de les porves amb més tradició en les competicions d’esquí alpí. Serà un descens entre un conjunt de portes ubicades a la neu i del que els participants podran gaudir com autèntics professionals: amb la pista tancada per ells i esperant veure com superen el repte. També, es trobaran amb una zona de freeride on demostrar la seva habilitat. Neu en pols, pendents, pedres, salts… un fora pista en terreny pràcticament verge perfecte per sentir-se lliures. Serà al boardercross quan l’equip haurà de demostrar la seva compenetració: els tres participants hauran de completar una baixada a tres en una de les proves més especials del Salomon Quest Challenge. El quart desafiament el portarà un banked slalom en un traçat amb salts i obstacles que posaran a prova les capacitats de cadascun dels valents que es posin dorsal.
Un participant comença la baixada de slalom gegant
Salomon Quest Challenge
9
El 17 de desembre, Baqueira Beret va arrancar el Salomon Quest Challenge amb neu, un sol radiant, solidaritat i centenars d’esquiadors i snowboarders amb ganes de passar-s’ho bé. Tots es van donar cita a la primera parada del Salomon Quest Challenge. L’estació de Baqueira Beret va rebre a més de 400 participants en l’arrencada de la competició per equips més entretinguda de la temporada. Un dia de competició i diversió entre amics i família que aquest any va tornar a mostrar la cara més solidària del món de la neu: el 50% del preu de la inscripció de cada equip va anar a parar directament a la Marató de TV3. En total, 2.030 € que se sumen a un projecte dedicat a l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.
A la imatge de sobre, completar el descens superant totes les portes: el repte de cada participant. A la dreta, el village i les sorpreses dels sponsors van treure més d’un somriure als participants.
Venta Taller Reparación Alquiler Clases Dynafit Center Test
Ski & Board Tunning
Cursos
ESQUÍ ALPINO Y DE TRAVESÍA Av. Francesc Macià, 2 baixos 25580 Esterri d’Àneu- Lleida Tels. 973 626 041 · 619 811 516 info@esierribikes.com www.esierribikes.com
10
Salomon Quest Challenge
Gràcies a l’esforç dels treballadors de l’estació de Baqueira Beret, les pistes van rebre als participants a punt, amb molta neu i llestes per fer-los gaudir. Petits, joves i adults es van acostar al village des de les nou per recollir el seu dorsal, el mapa i pinça de control i pensar la seva estratègia com a equip de 3 per sumar la màxima puntuació possible a les proves del Salomon Quest Challenge. Un Banked eslàlom, un freeride, un skicross, un eslàlom gegant, una prova fotogràfica i un repte d’orientació van posar a prova la seva destresa, habilitat i compenetració com a grup. Va ser sobretot el gegant el que es va emportar la majoria d’elogis. Situat a la cara nord de l’estació, va regalar als participants un descens llarg, entretingut i en pista tancada a través d’unes portes que els van fer sentir per uns minuts com a autèntics professionals. El Banked eslàlom, amb les seves corbes, girs i desnivell va testejar l’equilibri dels riders i esquiadors; mentre que l’skicross els va reptar a baixar en grup. Va ser el freeride el que els va posar més contra les cordes, amb els seus salts i neu verge animant-los a baixar amb estil i sense caure. “Cada any millor! M’ha encantat el skicross! Només pel gegant i els regals ja val la pena, quina passada!”. Així resumien les seves Amb Snow, esquí o telemark, el Salomon Quest Challenge és multidisciplinari però sempre amb ganes de passar-ho bé.
Salomon Quest Challenge
11
En equip i pensant ben l’estratègia. Així és aquesta competició.
sensacions els més de 400 participants d’un Salomon Quest Challenge que els va tenir entretinguts a pistes durant 3 hores. Això sí, després de baixar dels esquís, al village, va arribar un altre dels moments preferits per tots: el lliurament de premis i el sorteig de múltiples regals. Esquís, cascs, guants, motxilles... una barbaritat de sorpreses que, més d’un, es va dur a casa. El proper 14 de gener, el Salomon Quest Challenge portarà la seva fórmula de competició i diversió per equips a la neu a Grandvalira. L’estació acollirà la segona cita d’una proposta que ja va arrencar a Baqueira i que, a Andorra, buscarà repetir èxit.
Després d’un Nadal ple de neu i amb les pistes en perfectes condicions, el 14 de gener Grandvalira estarà a punt, un cop més, per acollir un Salomon Quest Challenge que demana estratègia, compenetració i ganes de passar-s’ho bé als seus inscrits. Són imprescindibles per aprofitar al màxim la proposta d’aquesta competició per equips a la neu. Tots els que acceptin el repte de posar-se el dorsal tindran tres hores per demostrar la seva habilitat i compenetració en quatre reptes en pista tancada que prometen diversió. Un eslàlom gegant, amb el seu descens llarg i intens però assequible per a tothom a través de les porDesprés de la competició... premis i regals per als participants!
JOIERIA HELIO’S C. Major, 3 · Puigcerdà Telèfon 972 88 14 28 helios@joieriahelios.com
SUUNTO> SPARTAN SPORT BLUE
Distribuidor oficial:
GARMIN> FENIX 3
12
tes de colors. Un Banked eslàlom, amb girs i desnivell; un freeride amb neu pols, pendents i obstacles, i un skicross per fer una baixada a tres el més ràpid possible. Això sí, superades les quatre, els que tinguin ganes de més, també, podran sumar punts extra en un repte d’orientació i en una prova fotogràfica que buscarà treure el costat més creatiu de qualsevol esquiador o rider amb ganes de diversió en equip. A més, els participants podran gaudir de la competició i de tot un dia d’esquí a Grandvalira a un preu únic, ja que en el moment d’apuntar-se poden reservar el forfet a un preu especial per a participants. El Salomon Quest Challenge comptarà també a Grandvalira amb un village on es repartiran premis, sorpreses i es sortejaran múltiples regals: esquís, cascs, guants, motxilles ... per posar la cirereta a un dia pensat per a, després de les festes, el torró i els polvorons, gaudir de la neu en família o al costat d’amics. El matí de neu i amics es tancarà de la millor forma possible: amb entrega de premis i sorteig de múltiples regals de material Salomon i Suunto al village. Les quatre cites d’aquesta tercera edició del Salomon Quest Challenge demostraran, una vegada més, que no són un campionat a l’ús. La cosa va de competir sí però, sobretot, de divertir-se. El caràcter de l’esdeveniment és 100% lúdic: els
Tres amics i... a gaudir del Salomon Quest Challenge
participants llisquen entre amics, sense pressió, però amb un punt de competició que sempre agrada. El Salomon Quest Challenge tindrà dos parades més: a Masella (18/2/17) i Sierra Nevada (8/4/17) que permetran a l’esquiador més popular sentir-se com un autèntic professional: una oportunitat perfecta per a que petits i grans es diverteixin en quatre proves que figuren en les competicions d’esquí amb més tradició internacional però que, gràcies al Salomon Quest Challenge, es posen a l’abast de tots. Text i fotos: Salomon Quest Challenge www.salomonquestchallenge.com info@salomonquestchallenge.com Tel. 902 190 415
“A vegades hem de vigilar el que somiem, perquè pot esdevenir realitat” CÓRRER PER SER LLIURE -- Núria Picas i Albets.
Parlem amb
Núria Picas
La seva filosofia de vida, basada en la perseverança, la mentalitat positiva i la força de voluntat per superar
obstacles, la portaran a realitzar un dels seus somnis, pujar un vuit mil a l’Himàlaia. Entrevista.- Lourdes Insa
Núria, com afrontes aquest somni que s’esdevindrà realitat en uns quants mesos? L’afronto amb molta il.lusió i respecte, com qualsevol somni que tenim en ment. És un gran repte que s’ha de preparar en tots els sentits, no tan sols físicament, sinó a nivel de logística i planificació en general. No has desvetllat el cim que tens previst coronar, el que si sabem, és que no serà l’Everest, després de l’intent frustrat pel terratrèmol (Nepal 2015), de fer el Makalu (8.463 m) amb en Ferran Latorre, podria ser el Makalu l’objectiu? El fet que el teu pare, amb una expedició Manresana el 1977, el va conquerir, seria una motivació especial per tu? Tenim varies opcions però encara no hem definit el cim que intentarem portar a terme. El que si sabem és que será de manera lleugera i en el menor temps possible.
Tenint en compte que aquest vuit mil, vols que sigui el més ràpid i lleuger possible, pujar i baixar en un temps mínim, comptareu amb xerpes?, portareu oxigen artificial?, explica’ns una mica com serà, com s’està gestant aquesta expedició a l’Himàlaia. Ho volem fer sense l’ajuda de xerpes en alçada, és a dir, des del camp base en amunt será cosa nostra i per suposat sense l’ajuda d’oxigen artificial. Una molt bona aclimatació, un estat de forma addient i esperar la finestra de bon temps serán les claus per assolir el nostre objectiu.
Ramat de Camins
15
Imatge de Núria Picas a l’Ultra Pirineu 2015. Foto: Oriol Batista A la pàgina anterior, a dalt, la Núria a l’UTMF 2014. Foto: Sho Fujimaki. A la pàgina anterior, a baix, a la Diagonale des Fous 2015. Foto: Alexis Berg
Com es prepara la Núria Picas per aquest nou repte? Quines noves tècniques has afegit als entrenaments habituals? I quines has hagut o hauràs de treure per no patir riscos de lesions que et podrien suposar un problema per assolir-lo? Em preparo a la muntanya, en contacte amb el medi, dedicant hores a córrer, escalar, fent esquí de munyanya o escalada en gel quan les condicions ens ho permetin. Visc a cavall entre el Berguedà i la Vall de Boí, esperant a que nevi amb força i a que arribi el fred. Aquesta tardor passada vaig estar a Nepal, amb la gran alpinista Tamara Lunger, allà vam poder inspeccionar el terreny i aprendre una de l’altre. La primavera vinent será el moment de posar en pràctica els nostres coneixements que hem anat adquirint a base de metres, quilòmetres, dies i anys.
Ja tens fets molt km d’ençà que aquella minyoneta de 10 anyets escalava les muntanyes Montserratines amb els seus pares, tenint en compte el teu palmarès, creus que aquella nena mai s’hagués imaginat fins a on arribaría? No ets capaç d’imaginar fins a on pots arribar fins que no ho intentes. Sóc una persona molt inquieta, m’agrada posar-me a prova, prendre riscos i intentar anar cada vegada més enllà. De vegades t’emportes sorpreses, val la pena intentar-ho!!!! Ara bé, imaginar guanyar tres Campionats del Món, això ni en el millor dels meus somnis!!! Ens agradaria saber quins altres objectius tens per aquesta nova temporada, et seguirem veient entrenant per aquestes muntanyes tan nostres com són els Pirineus? Sí, i tant. Per mi el Pirineu és com el jardí
Núria Picas
La Núria a la cursa Transgrancanaria 2015.
Núria Picas al Mont Blanc.
Imatge de la Núria escalant a Tarradets.
de casa meva, és on emhe après a estimar la muntanya i on sóc feliç. No em puc imaginar la vida sense aquestes muntanyes. Els objectius per la propera temporada no els tinc clars, però on segur que sempre m’agrada tornar, si les lesions em respectes, és a l’Ultra Pirineu. També m’agrada somniar amb altres projectes. Aquest any vam fer el Home to Home (unir Cavalls del Vent i Carros de Foc corrent) i sempre n’hi ha altres que ens agradaría cumplir! Parlant dels Pirineus, quina és la teva opinió sobre l’esport outdoor, i quines recomanacions donaries a aquelles persones que s’inicien en aquest món. La meva opinió és que tenim un país de somni per a l’esport a l’aire lliure i el més important de tot és que el podem practicar durant les quatre estacions de l’any, ja sigui corrent, esquiant, al mar o des de l’aire. Les meves recomanacions a la gent que s’inicia a aquest esport és que surtin a gaudir, que escoltin el seu cos i es deixin endur per les sensacions i els regals que ens ofereixen les nostres muntanyes, sols o en compañia. I ja per acabar, darrerament el nombre d’esportistes que practiquen ioga va en augment, l’equilibri cos-ment permet un major rendiment esportiu, i una millor qualitat de vida per l’atleta, la Núria complementa l’entrenament físic amb alguna altra activitat/ disciplina? El que faig és activar el cos de bon matí fent alguna activitat física molt moderada al gimnàs. Són tres quarts d’hora que corro a la cinta, faig bicicleta estàtica o bé una estona de natació. Llavors quatre peses i uns bons estiraments. És la manera que tinc de despertar els meus sentits. Personalment el ioga m’avorreix. A continuació esmorzo i surto a fer l’entrenament que em pertoca, i ho faig plena d’energia. Una esportista compromesa i un exemple de passió i seny davant els grans reptes. Moltes gràcies Núria, et desitgem el millor en aquesta nova aventura!
Arribada del Cavalls del Vent 2011
17
SOBRE NEU TREPITJADA A L’ESTACIÓ D’ESQUÍ LA MOLINA 11 DE MARÇ DE 2017
SEGURETAT A LA MUNTANYA
Problemes típics d’allaus
Les nevades abundants i intenses poden afectar també les cotes baixes. La vida als pobles i la circulació a les carreteres pot quedar afectada durant hores o dies.
En els últims anys els butlletins de perill d’allaus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i del Centre de Lauegi d’Aran utilitzen les situacions o
problemes típics d’allaus per explicar d’una manera
integrada i pràctica el perill d’allaus a la muntanya.
Aquesta informació complementa el grau de perill i la seva distribució en orientacions i altituds.
C
ada situació o problema típic d’allau té implícit una distribució a la muntanya, una durada del perill, uns indicis típics d’inestabilitat i, sobretot, una tàctica particular de gestió del risc. L’EAWS (European Avalanche Warning Services), com a organisme aglutinador dels diferents centres de predicció europeus, recomana l’ús d’aquesta classificació amb l’objectiu d’uniformitzar la informació dels butlletins i facilitar la comprensió als usuaris. A continuació, expliquem els cinc problemes que s’han definit. En un butlletí concret en podem trobar un màxim de 2 i sempre estaran ordenats segons la seva rellevància en el conjunt de la inestabilitat del dia. Si el
mantell és estable i no presenta problemes, la situació serà favorable.
Neu recent
Després de nevades intenses i abundants, el perill acostuma a incrementar amb l’altitud però a ser força generalitzat pel que fa a les orientacions. La intensitat de la precipitació, el vent, les temperatures fredes o en augment al llarg de la nevada són alguns dels factors que poden agreujar aquesta situació. La tàctica és mantenir-se en terreny de poc pendent i sense trampes durant els dies just posteriors a la nevada.
Problemes típics d’allaus
19
Allau de placa natural. El vent del nord ha bufat durant varies hores transportant neu seca cap als sotavents. Algun dels nivells interns (capes més toves) no ha suportat la càrrega (acumulacions de neu més cohesionada), ha cedit i ha deixat una cicatriu en forma de llentia de varis metres.
Neu ventada
Després de nevades amb vent o degut a episodis de vent sense precipitació però amb neu disponible per ser transportada, el perill es localitza en els sotavent i és més elevat a cotes altes, prop de colls i carenes. Aquestes noves acumulacions seran més sensibles al desencadenament com més recents i com més desfavorable sigui el mantell previ per formar unions amb la nova capa. La tàctica és evitar les acumulacions recents (1-3 dies). L’experiència en la lectura del terreny és essencial alhora de percebre els canvis en l’exposició de les vessants respecte al vent.
Capes dèbils persistents
Aquestes capes acostumen a formar-se en zones de mantell prim, en orientacions obagues i en afloraments de roca o d’arbres aïllats. Són problemàtiques quan queden enterrades per noves nevades o episodis de vent. Com més a prop de la superfície es trobin (<1m), més fàcilment podran ser activades per sobrecàrrega. Es caracteritzen per estar formades de cristalls grans i angulosos (gebre de superfície enterrat, gobelets o cristalls facetats). La tàctica és identificar les orientacions i altituds afectades i ser molt conservador en l’elecció del terreny. Un bona lectura del butlletí és essencial en aquests
Sara Orgué Vila. Tècnica en neu i allaus als Pirineus.
Formada a la Canadian Avalanche Association.
COMPETÈNCIES • Predicció d’allaus
• Cartografia • Estudis tècnics i protocols de seguretat • Docència • Guiatges de mitja muntanya saraorgue@gmail.com
20
casos ja que la falta d’indicis d’inestabilitat ens pot donar una sensació de falsa seguretat. Tal com diu el seu nom (persistents), aquestes estructures poden ser problemàtiques durant setmanes o mesos. Aquest problema és el que causa la majoria de morts als excursionistes en terreny allavós.
Neu humida
Aquestes allaus poden produir-se ja a primera hora del matí per efecte de la pluja o de nits ennuvolades sense regel nocturn, o bé ser més freqüents a mesura que avança el dia per efecte del sol seguint el patró de fusió-regel diari. Els cristalls de gel es van embolcallant d’aigua líquida i això debilita el mantell. La tàctica, com sempre, dependrà del patró del perill. Si aquest és generalitzat a primera hora del matí, haurem de mantenir-nos fora de terreny d’allaus o esperar el regel, i si és un cicle diari caldrà matinar per arribar d’hora a casa i jugar amb les orientacions. Aquest problema és especialment crític al moment en el que l’aigua s’infiltra per primer cop a l’interior del mantell.
Problemes típics d’allaus
Lliscaments basals
Aquestes allaus es desencadenen de manera espontània, impliquen tot el mantell de neu i és la presència d’aigua líquida entre la neu i el terra la responsable del desencadenament. Aquesta pot estar relacionada amb l’energia que arriba a la neu des del terra o bé de la fusió de la neu per la pujada de temperatures exterior. La tàctica és evitar terreny dret, herbós o amb lloses de roca on hi ha poc fregament, sobretot si hi ha esquerdes obertes.
Situació favorable
Quan les capes del mantell nival s’assemblen entre elles i hi ha bona unió entre grans de neu, la situació és favorable per esquiar terreny exposat. El perill d’allaus serà feble (1) en l’Escala Europea de Perill d’Allaus de 5 nivells. Text i fotos: Sara Orgué
Si voleu informació més detallada, podeu consultar:
Allau de neu humida provocada per un esquiador en un vessant est en un dia de forta insolació del mes d’abril.
deixa’t veure
Anuncia’t publicitat@revistasent.cat
Telèfon 617 327 550
CANICROSS i SKIJORING
Javier Torres amb la Tsuna fent canicross.
El canicross i el skijoring són dues modalitats del muixing, considerats esports d’hivern.
El skijoring (esquí conduit), és us esport d’hivern on el gos “estira” la persona que va esquiant amb esquí de
fons en modalitat lliure. En el cas del canicross, el gos ens “estira”, mentre la persona va corrent.
Quin material utilitzem
El material específic i obligatori per a participar en competicions oficials és: Arnés de tir: ha de ser resistent, protegir el gos dels fregaments amb materials no abrasius ni tallants en les zones de contacte i les zones d’impacte hauran d’estar encoixinades. Línia de tir: corda que uneix el cinturó del corredor amb l’arnés del gos. Ha de disposar d’una zona elàstica amortida que absorbeixi els impactes per evitar lesions a l’esquena del corredor o del gos.
Material obligatori per a participar en competicions
Cinturó: ha de ser còmode pel corredor i permetre acoblar-hi la línia de tir mitjançant un mosquetó d’alliberació ràpida (mosquetó que permet desenganxar la línia de tir amb un sol gest, i quan aquesta es troba tensada). En el cas del skijoring s’agafen per la cintura i pels malucs.
Canicross i skijoring
23
Altre Material que utilitzem: Roba i calçat adequat per la pràctica de l’esquí de fons, i en el cas del canicross en curses de neu utilitzem cadenes per les bambes. Botins pel gos: sobretot si correm per superfícies abrasives i en funció de la sensibilitat del gos. Llum frontal: de potència elevada doncs la majoria d’entrenaments i algunes curses seran nocturnes.
Els gossos
El canicross i el skijoring, així com la resta de modalitats del múixing estan obertes a que hi puguin participar gossos de tot tipus, sempre que estiguin en bones condicions físiques i tinguin més d’un any i menys de 10. No importa la mida ni la raça, podem córrer amb gossos petits que poden mantenir alts ritmes de cursa, tot i que són millors gossos grans i atlètics que puguin estirar de nosaltres. S’ha de buscar un equilibri entre potència i velocitat, tant del gos com del corredor.
Xavier Ganyet amb la Kali.
De forma genèrica podem afirmar que per corredors experimentats és millor gossos ràpids que puguin assolir ritmes elevats en cursa, i per corredors que s’inicien es millor gossos potents que permeten mantenir un ritme constant. També s’han fet nombrosos creuaments entre gossos nòrdics i gossos caçadors per obtenir el millor dels dos. Aquests creuaments es diuen Alaskans i totes les línies ja estan catalogades i hi ha diferents graus de parentesc, com: Greysther: creuament entre Braco Alemany i Greyhound (llebrer anglès). Alaskan Husky: creuament entre Braco i Husky . Eurohound: creuament entre Pointer i Alaskan Husky.
Alejandro Muñoz en plena acció fent canicross amb en Momoa al Campionat d’Espanya Múixing Neu 2016 al Pla de Beret.
Indiba
Pedicura
LPG
Solarium
Pressoterapia
CENTRE D’ESTÈTICA I MASSATGE
Depilació
Obert de dimarts a dissabte, hores convingudes
Manicura
Tel. 608 782 080 · Av. França 10, 1er - 17520 PUIGCERDÀ
Tractaments facials i corporals Quiromassatges
24
Com entrenem
A partir dels 6 mesos d’edat ja es pot començar entrenar, però de forma molt suau, començant per caminades o excursions no gaire llargues. A partir dels 9 mesos podem començar a sortir a córrer, però deslligat en la major part del temps. Hem d’aprofitar aquesta etapa per incentivar la motivació i començar a entrenar la part tècnica. La millor època de competició dels gossos sol ser entre els 4-6 anys. A partir dels 8 anys ja comencen a perdre facultats i els reglaments posen com a edat màxima de competició els 10 anys. Una part molt important de l’entrenament de l’equip es la coordinació entre el corredor i el gos. Hi ha 5 ordres bàsiques que ens permeten tenir un control òptim per tal de seguir els circuits: estirar, aturar-se, accelerar, a poc a poc, girar dreta o esquerra. Moltes vegades no es presta atenció a aquesta part de l’entrenament quan és una part essencial i decisiva en els moments més importants de la cursa, a més d’un element essencial de seguretat en la pràctica del canicross i skijoring. Ho podem treballar de forma complementaria amb la part física o de forma específica els dies de descans. Hem d’intentar simular situacions semblants a les curses, tant en muntanya com a dins la ciutat. Els entrenaments han de ser progressius i variats per incrementar la motivació. Cal respectar els descansos entre entrenaments per que puguin recuperar les càrregues. En el cas de l’skijoring, durant els mesos que no tenim neu, és molt útil sortir en bikejoring (bicicleta) o bé en scooter (patinet), per a entrenar en pretemporada.
Laura Gracia amb l’Inuk fent skijoring, La coordinació entre el corredor i el gos és important treballar-la.
És molt eficaç fer entrenaments en grup de tant en tant per reforçar la motivació.
On entrenem?
Els entrenaments s’han de fer sobre terra o superfícies toves en el cas de canicross, en skijoring anem a circuits d’esquí de fons on estigui permesa l’entrada de gossos. L’asfalt s’ha de minimitzar, sobretot en temperatures elevades o quan fa Sol ja que desgasta els coixinets de les potes.
Pròximes curses
Les properes curses en neu que es realitzaran al Pirineu són: Campionat de Catalunya Neu a La Molina, el 25 de febrer a la tarda, organitzat pel Club Gos Àrtic i FCEH.
Campionat d’Espanya Neu al Pla de Beret, els dies 4 i 5 de març, organitzat pel Club Gos Àrtic i RFEDI.
A La Pobla de Cervolés també s’hi realitzarà la Copa Espanya de Múixing el 4 i 5 de febrer.
Text i fotos: Club Gosesport Catalunya www.gosesport.cat GOSesport @GOSesport Xavier Ganyet amb la Kali fent skijoring en plena competició.
Viu Lâ&#x20AC;&#x2122;hivern
Viu El
nordic!
salut
Les lesions d’esquí: com prevenir-les Q
uan comença la neu, comencen les lesions dels esquiadors. Les lesions més habituals en esquí alpí solen trobar-se al genoll (meniscs i lligaments), però a la consulta sempre ens troben altres lesions derivades de la pràctica d’aquest esport, com: 1. Lesions de genoll: les més freqüents. 2. Lesions d’espatlla: com a conseqüència de Lesions en l’Esquí Alpí caigudes, posem l’espatlla per protegir-nos. 3. Lesions de tronc: sobretot a costelles, pels traumatismes que patim en les caigudes. 4. Lesions de maluc. 5. “El polze de l’esquiador”: es produeix quan el polze queda atrapat pel pal en una caiguda i es produeix una estirada del dit. 6. Lesions de cap i cara: és important utilitzar casc i ulleres per protegir-nos d’aquestes lesions quan hi han caigudes o cops. Genoll Maluc Canell 7. Lesions a canells: sobretot al caure, posem Espatlla Polze Altres les mans per parar la caiguda. Tronc Cap i cara 8. Altres.
Salut
Com podem prevenir aquestes lesions
Per evitar al màxim aquestes lesions hi ha diversos factors que podem treballar o bé parar atenció, com són: Equipació adient: la principal causa de lesió per culpa del material és el fet d’ajustar malament les fixacions. Aquestes han d’anar ben regulades segons el nostre pes corporal i nivell d’esquí. Forma física: aquest esport requereix una certa força de cames (quàdriceps i isquiotibials sobretot), flexibilitat i un bon estat del sistema càrdio-respiratori. Escalfar: al inici de l’activitat física, els tendons, lligaments i sistema muscular “estan freds” i per tant són més propensos a les lesions.
Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria
Una de les coses que podem fer és un bon escalfament per posar en funcionament totes aquestes estructures, un escalfament de 5-10 minuts de braços i cames i unes primeres baixades suaus ens ajudaran a escalfar bé. Fatiga: generalment les lesions en esquí es produeixen al inici de l’activitat com hem comentat abans, però també al final del dia. Amb el cansament muscular som més propensos a patir lesions ja que el nostre temps de reacció augmenta, fent possible estirades musculars o caigudes. Hidratació: al fer exercici i suar, si no ens hidratem abans i durant la jornada podem patir lleus deshidratacions, que repercuteixen en el “bon funcionament” muscular. La pista: la presència de gel o poca visibilitat són factors externs que poden produir caigudes i per tant, lesions.
Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica Classes de Pilates en grups reduïts Classes de gimnàstica de preparació al part Osteopatia Estructural
Montse Sansa Roquet
Laura Gracia Colell
654 09 30 08
630 78 35 63
C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell
28
Salut
La propioceció com a prevenció
La propiocepció és la capacitat que té el nostre cos per a detectar el moviment i la posició de les articulacions (ens permet percebre la nostra postura i és fonamental per l’equilibri). Quan ens entrebanquem (situació inesperada), la propiocepció fa que el cos respongui recuperant la postura correcta. Un dels beneficis que ens pot aportar el treball propioceptiu és la prevenció de lesions.
Exercicis:
1. Assegut sobre una fitball amb els peus recolzats a terra, llençarem una pilota de tenis a la paret o al terra, sempre mantenint la bona postura (peus empegats a terra i esquena recta). 2. Podem fer el mateix exercici però recolzant sols un peu.
Damunt del Bosu fem “sentadilles” un cop assolit podem incrementar la dificultad de l’exercici.
3. De peu, recolzarem l’esquena a la paret amb una fitball a nivell de les lumbars (entre l’esquena i la paret), separem els peus una mica de la paret i flexionarem els genolls, podem mantenir aquesta posició 1 minut aproximadament i poc a poc estirem cames. Aquest exercici també el podem fer amb els ulls tancats o bé recolzant només un peu. 4. Amb una base inestable (tipus Bosu), ens podem posar de peu i llavors fer “sentadilles”. Aquest exercici també el podem fer amb els ulls tancats o amb un sol peu per augmentar la dificultat. Seguint aquestes recomanacions, de ben segur podem ajudar a disminuir el risc de patir lesions durant l’esquí! Us desitgem que gaudiu d’una bona temporada blanca!! Text: Laura Gracia i Montse Sansa
Fent aquest exercici treballem la propioceció i reforçem els quadríceps.
Centre de Fisioteràpia i Osteopatia. Tels. 654 093 008 · 630 783 563 www.centrefisioterapia.wordpress.com
PYRENEES ICE SWIMMING FESTIVAL 2017 18 i 19 de març de 2017
Puigcerdà: un espai per a la pràctica de la natació en fred www.cerdanyanedant2017.com
contacta@cerdanyanedant2017.com
Tenim moltes menjadores per a moixons i complements molt pràctics
Botiga online
www.auberria.cat
Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell · www.auberria.cat Tels. 689 422 670
- 973 353 607 · Segueix-nos al
i
30
natura
Ocells d’hivern Lluny del que pugui semblar, l’hivern és una estació amb molta vida a les nostres muntanyes. El fred i la
neu ens porten visitants d’altres latituds, i la manca de fulles als arbres ajuda a observar-los.
E
ls ocells no hivernen com fan alguns i els ocells que s’hi estan els anomenem mamífers i els amfibis i rèptils en genehivernants. Tot plegat, migració de tardor i ral. Les aus han desenvolupat altres hivernada, genera un desplaçament i estratègies per sobreviure durant estada de milions d’ocells al sud. les estacions adverses. Les Moltes espècies europees hiprincipals són nodrir-se d’alivernen a l’Àfrica, però d’altres ments accessibles tot l’any ja troben el que necessiten i desplaçar-se a llocs amb aquí al sud del continent, i abundància de menjar. s’hi queden a passar l’hiAquesta segona és la que vern. És d’aquestes que explica les migracions, tal tracta l’article, de les noscom vam relatar al número tres espècies hivernants. 2 d’aquesta revista. La miAlgunes només les tenim gració és el viatge per anar a entre nosaltres durant aquesta latituds amb més aliment i per estació, mentre que d’altres hi tornar a les àrees de cria. De són tot l’any però a l’hivern la l’estada als indrets on es pas- Pinsà comú estarrufat un seva població es veu reforçada matí fred de gener. sa l’hivern en diem hivernada, per individus de més al nord.
Natura
Les nevades alteren el trànsit aeri dels ocells, sobretot quan viatgen, com aquests martinets de nit sorpresos per una nevada primaveral a la Seu d’Urgell.
Situats a les comarques pirinenques, mirem de dibuixar com el temps hivernal afecta la comunitat ornitològica: a casa nostra l’hivern té dos elements molt característics: el fred i la neu. Els ocells són animals de sang calenta, i per tant poden regular la seva temperatura corporal si disposen de prou menjar. Un dels seus trets distintius més evidents és tenir el cos cobert de plomes. Evolutivament, les plomes van aparèixer com a aïllant tèrmic ja que, per la seva estructura i composició, retenen molt bé l’escalfor del cos. Quan fa fred, els ocells estarrufen les plomes per fer una càmera d’aire calent entre el plomatge i la pell. No és pas que s’hagin engreixat, sinó que així conserven millor la seva pròpia escalfor. Aquesta propietat calorífica explica que aprofitem les
Els moixons com aquest verdum i pardals tenen seriosos problemes per trobar menjar quan la neu cobreix el terra amb una mica de gruix.
31
plomes per folrar anoracs i edredons. Per la seva banda, la neu pot dificultar el vol si cau molt espessa o acompanyada de vent. Però sobretot pot comprometre la supervivència dels ocells, més que no pas el fred, si cobreix el terra i la vegetació durant un llarg període de temps. Per lògica, s’entén que la combinació dels dos factors, fred i neu, pot representar una amenaça encara més seriosa per a la vida dels ocells. Una nevada significativa que faci un cert gruix de neu obligarà molts ocells que s’alimenten de llavors del terra a buscar els racons lliures de l’element blanc. De vegades aquests llocs són les carreteres, però llavors el perill és un altre. D’espècies hivernants en tenim un bon grapat. Vegem-ne una desena: Corb marí gros.
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Ocell de mida gran semblant a un ànec, ha colonitzat rius i embassaments pirinencs des de fa poques dècades. En alguns llocs comencen a quedar-n’hi tot l’any, però és a l’hivern quan se’n veu més volant amunt i avall en formació. Aligot comú (Buteo buteo). Rapinyaire de mida mitjana present tot l’any a les nostres comarques. A l’hivern la població es reforça amb exemplars centreuropeus. Se’n veu de parats als pals elèctrics i de telèfons. Milà reial (Milvus milvus). Rapinyaire de mida gran que trobem localitzadament tot l’any, però que a l’hivern augmenta en nombre gràcies a l’arribada d’individus de França i Alemanya sobretot. S’ajoca en grups de vegades molt nombrosos.
Aligot comú.
Natura
Fredeluga (Vanellus vanellus). Ocell molt bonic gràcies a l’elegant plomall del cap i al color verdós de l’esquena. La seva presència a casa nostra va molt lligada al temps que faci més al nord. De vegades n’hi ha bones concentracions als prats. Al gener de 1985 en van morir moltes a la ribera de la Seu com a conseqüència del fred i la neu. Griva cerdana (Turdus pilaris). Moixó que només veurem als mesos freds, sovint associat amb altres espècies de la seva família, com ara merles, grives i tords. Al nord del continent cria en colònies, i aquí de vegades se’n veuen volades importants. Pastura pels prats i menja fruits de gavernera i besurt.
Tord ala-roig.
Tord ala-roig (Turdus iliacus). De la mateixa família que la griva cerdana, aquest visitant del nord només el tenim entre nosaltres a l’hivern. Cria al nord del continent i n’arriben més o menys exemplars en funció del menjar i el temps que troben a Centreuropa. Lluer (Carduelis spinus). Petit moixó eixerit i confiat. Alguns hiverns n’hi ha veritables invasions, mentre que d’altres anys se’n veuen més aviat pocs. Aquesta fluctuació depèn de la disponibilitat d’aliment
que trobin a latituds més septentrionals. Algunes primaveres en queden parelles al Pirineu que hi acaben criant. Pinsà comú (Fringilla coelebs). Present tot l’any a les nostres terres, a l’hivern és l’ocell més abundant de Catalunya gràcies a l’arribada de milers i milers de pinsans del centre i del nord del continent. La gent gran diu que abans se’n veien estols enormes tot l’hivern. Pinsà mec mascle.
Pinsà mec (Fringilla montifringilla). De presència exclusivament hivernal, el pinsà mec apareix de manera variable a la nostra geografia pirinenca. Així, hi ha anys que és molt escàs i d’altres que se’n veuen força, especialment cap a les comarques orientals. Sovint s’ajunta als estols de pinsans comuns i van voleiant per prats i riberes de caducifolis. Durbec (Coccothraustes coccothraustes). Tot i que nidifica de manera molt localitzada en alguns indrets de les nostres comarques, el durbec és un moixó típicament hivernant. Amb el seu poderós bec s’alimenta de llavors i per això el trobarem a vernedes, freixenedes i, molt especialment, cirerers i lledoners. Lluer mascle.
Natura
33
Gaudim-ne ajudant-los
La manca de fulles de molts arbres i l’atreviment que han de demostrar per accedir al menjar fan que l’hivern sigui una molt bona època per aficionar-se a l’observació d’ocells. Vaja, per “pardalejar”, com es comença a dir. És per això que us animem a sortir amb els prismàtics al coll i ganes de mirar. Una excel·lent manera de tenir moixons a prop durant els mesos d’hivern és posant-los una menjadora. Tot i que s’espavilen sense la nostra ajuda, quan troben una font d’aliment com pot ser un tub de cacauets, pipes o llard, la seva visita al nostre balcó, terrat, hort o jardí està garantida. I amb ella una distracció genial per a petits i grans. De menjadores n’hi ha de molts dissenys i gustos, i totes fan molt bon servei, sobretot quan neva i el terra queda tapat.
El pit-roig és un dels moixons que sol visitar les menjadores amb més facilitat.
El pla de Benabarre, prop de la Seu d’Urgell, és un molt bon lloc per observar milans, especialment a la tardor i a l’hivern.
Una altra cosa bona és sortir amb algú que ens pugui ensenyar les beceroles de l’observació d’ocells. Institucions i empreses de les nostres comarques organitzen activitats ornitològiques per a tots els públics al llarg de l’any. Ara a l’hivern, per exemple, des d’AUBÈRRIA organitzem sota demanda (mínim 4 adults) l’observació d’un important jóc de milà reial que es forma al nord de l’Alt Urgell. El 18 de febrer hi fem una sortida per a majors de 12 anys. Informació, preus i reserves al 689 422 670. Una altra opció és participar a la ja tradicional sortida d’ocells hivernants per l’Alt Urgell que organitzem en col·laboració amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Enguany serà el 12 de març pels voltants de la Seu d’Urgell. Tota la informació al telèfon de la seu del Parc, el 93 824 41 51. Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA www.auberria.cat natura@auberria.cat Distribuïdor oficial
Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523
34
el
Cos
i la
Entrenar
Ment
EDITORIAL
Mens sana in corpore sano és una de les frases més conegudes de tots els temps i segurament ja hauràs comprovat que practicar esport és fonamental per mantenir-te en forma a nivell físic com a nivell mental. Al Centre Esportiu Esquitx hi trobaràs un gran ventall de sessions pensades perquè, mitjançant la pràctica de l’exercici, assoleixis el benestar integral, tant físic com emocional.
Pilates: és un mètode de condicio-
nament físic sense impacte articular, basat en moviments controlats i fluids que mantenen una connexió constant entre la ment i el cos. Augmenta el to muscular de les zones del cos més dèbils a conseqüència de l’activitat quotidiana (abdominals i dorsals) i relaxa les musculatures més rígides (espatlles i lumbars).
Ioga: són sessions on s’utilitzen tècniques tàntriques de control energètic a través de la respiració, salutacions al sol amb moviments encadenats i coordinats amb la respiració, mobilitzant totes les articulacions i de vegades mantres per centrar la ment. Les postures immòbils t’ajuden a estirar la musculatura, disciplinar la ment i canalitzar l’energia a centres vitals creant harmonia en el teu interior, proposant-te variants més o menys exigents segons les teves possibilitats. La meditació final, t’ofereix un ventall de mètodes per calmar la ment.
EDITORIAL
35
Body balance: és un programa d’entrenament inspirat en el ioga, el Tai Chi i el Pilates que millora la flexibilitat i la força aportant-te una sensació de calma i benestar. Els seus exercicis de respiració controlada, de concentració i les curosament seleccionades seqüències d’estiraments, moviments i postures adaptats a la música, donen com a resultat una sessió holística que et portarà a un estat d’harmonia i equilibri . Els últims minuts de Body Balance es reserven per a la relaxació i meditació aportant-te tant beneficis fisiològics com psicològics i potenciant els efectes dels exercicis realitzats durant la classe.
Total barre: és un mètode que combina el rigor tècnic del mètode STOTT PILATES ® i els fonaments del treball de barre, del ballet i del fitness obtenint així un innovador programa d’alta intensitat i dinamisme. Es treballa tot el cos de forma complerta i es millora la força, flexibilitat, resistència, to muscular, el treball cardiovascular, l’estabilitat dinàmica i la coordinació. Descobreix totes les disciplines que oferim, segur que en trobaràs una que t’agradi i et resulti beneficiosa.
Entrena per trobar el teu equilibri!
Centre Esportiu
esquitxcentreesportiu@gmail.com Av. de Guillem Graell, 67 · La Seu d’Urgell
www.esquitx.info +34 973 35 25 53
mèteo
L’anticicló! Arriba l’hivern i a la majoria de nosaltres ens venen al cap les idíl·liques imatges d’un Pirineu farcit de neu. Molts anys però, ens trobem que les situacions de
nevades són cares de veure, i és que l’hivern a gran
part del Pirineu i Prepirineu és l’estació de l’any amb
menys precipitació i el gran responsable és l’anticicló!
L
’anticicló o centre d’altes pressions, es caracteritza per situar-se sobre del Pirineu especialment entre desembre i gener, implicant un temps bàsicament dominat pel sol i l’absència de vents. Però què és l’anticicló? Són àrees de la part baixa de l’atmosfera on es produeix un corrent horitzontal d’aire que s’escapa de l’interior del nucli d’altes pressions (divergència). Aquest moviment implica una suposada “zona buida” que provoca l’aspiració d’aire de les capes altes de la troposfera, en un moviment descendent d’aire denominat subsidència. En aquesta baixada des de les capes altes cap a la superfície, l’aire és sotmès a un augment de pressió, fent que es comprimeixi i s’escalfi, i perdi la
seva humitat, comportant un temps sec i càlid. Però l’anticicló al Pirineu a l’hivern té un matís força important, les inversions tèrmiques! La inversió tèrmica és l’augment de temperatura amb l’altitud, a diferència d’una situació normal, on disminueix segons pugem de cota. En situacions anticiclòniques, amb absència de vent, nits llargues i sense núvols, l’aire en contacte amb terra es refreda molt per irradiació, fins al punt que es pot saturar la massa d’aire i formar boires a les valls. Aquesta calma absoluta provoca que l’aire fred quedi estancat durant tota la jornada a les parts més fondes, mentre a muntanya el sol i les temperatures més agradables són els protagonistes.
Meteorologia
Però, no tots els anticiclons són iguals! En els mapes del temps d’isòbares potser ho sembla, és aquell centre de pressions atmosfèriques que presenta un moviment horari a l’hemisferi nord, però no! Depenent del seu origen, les condicions de formació i especialment la seva ubicació, tindrem un temps o un altre al Pirineu. 1. El més habitual és l’anticicló de les Açores, denominat així per ubicar-se gairebé de forma permanent sobre aquest arxipèlag de l’Atlàntic, i que moltes vegades ens afecta especialment durant l’hivern. a) Si el tenim a sobre mateix, tindrem dies de sol a muntanya amb inversions tèrmiques. b) Si el tenim més centrat a l’oest, ens implicarà vents del nord-oest o nord, portant vents forts i nevades al vessant nord del Pirineu. 2. L’altre menys habitual és l’anticicló situat sobre les britàniques o Escandinàvia, provocant les anomenades situacions de rombe, on les pertorbacions al topar-se amb l’anticicló, són obligades a baixar cap al Pirineu i moltes vegades es combinen amb els vents freds que les altes pressions arrosseguen des del centre d’Europa, portant ambient fred i nevades al Pirineu. 3. Per últim, un encara menys comú és anticicló situat a centre Europa, que comporta vents provinents del mediterrani cap al Pirineu, amb temperatures que acostumen a ser elevades i moltes vegades acompanyades de precipitacions, especialment al Pirineu de Girona i Prepirineu.
A 1.b
A
B 2
A 3
Així doncs, el temps sec i estable de l’hivern és una constant del clima pirinenc, que en la majoria d’anys deixa pas quan l’anticicló comença a debilitar-se a finals d’hivern o principi de primavera, a les situacions de nevades més abundants de la temporada. Després de la calma ve la tempesta...? Text: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS www.meteopirineuscatalans.com
Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans
www.meteopirineuscatalans.com, i al
de MeteoPirineus Catalans
IDAPA
La Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran, o el pas de l’àmbit més local a la cooperació entre agents pirinencs La Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran és l’òrgan d’assessorament de l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran), en matèria de camins i senderisme. En aquest article, repassem la seva trajectòria, així com algunes de les seves fites més importants.
D
’uns anys ençà, el senderisme ha estat un dels pilars en l’acció de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). La realització del Pla Estratègic de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran va constituir l’inici de tot un seguit d’actuacions que, en bona part, desplegaven les propostes d’aquell document: cursos de formació, jornades tècniques, manuals, l’assistència a fires,..., sobrepassant la fins aleshores habitual mirada comarcal. Durant l’any 2009 es van dur a terme un seguit de presentacions d’aquest document de treball a diferents punts del territori (Pont de Suert, Vielha i Montellà i Martinet) amb un triple objectiu: donar-lo a conèixer, posar de manifest el potencial del senderisme i afavorir el treball coordinat per assolir una major coherència que pogués facilitar la creació i posterior comercialització de productes turístics de senderisme.
A banda de les presentacions d’aquest Pla Estratègic, es va organitzar una acció formativa per a l’establiment d’uns objectius i una metodologia de treball comuna en matèria de camins. Així doncs, per la tardor del mateix any, s’inicià el Curs de gestió de camins i mobilitat a l’Alt Pirineu i Aran, que va aplegar múltiples agents del territori provinents d’àmbits diferents i que, d’alguna manera va ser la llavor, per propiciar un marc de relacions favorable a definir estratègies i línies d’acció consensuades en la gestió futura dels camins i el senderisme d’aquest territori. Així, un dels resultats d’aquest curs va ser la creació, l’any 2010, d’un grup de treball, la Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran, que, en una primera instància aplegava actors del sector públic que treballaven en la projecció d’aquesta pràctica, sobretot des de la vessant dels camins com a infraestructura. Però la veritable empenta es va produir a finals de 2013, a partir de dos fets molt significatius: a) l’obertura d’aquesta Taula al sector privat i en l’àmbit més vinculat amb el turisme (allotjaments, empreses de guiatge, serveis,...) i b) a partir de la col·laboració entre l’IDAPA Curs de gestió de camins i mobilitat a l’Alt Pirineu i Aran. Sort, tardor del 2009. Autor: Arcadi Castilló
Plenari de la Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran. Sort, abril del 2016. Autor: Carlos Guàrdia
i el Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la constitució d’una Secretaria Tècnica de la Taula, que va permetre establir un pla de treball i dotar d’una major continuïtat la gestió i execució de les diferents accions previstes. Actualment la Taula s’erigeix com l’òrgan assessor de l’IDAPA en matèria de camins i senderisme, integrada per una quarantena d’agents dels sectors públic i privat i amb uns objectius clars: a) dissenyar, desplegar i fer el seguiment del programa anual d’activitats; b) generar una estratègia de promoció conjunta del senderisme en l’àmbit regional; c) constituir un espai d’informació, participació, d’intercanvi i de debat per a tots aquells col·lectius implicats en la projecció del Pirineu com a destinació senderista, i d) propiciar un marc col·laboratiu entre empreses i agents.
Seminari per a l’elaboració dels inventaris municipals de camins. La Seu d’Urgell, octubre del 2015. Autor: Carlos Guàrdia
La Taula desenvolupa la seva activitat sobre sis àmbits d’actuació: 1) generació de coneixement i recursos; 2) debat i reflexió; 3) suport a iniciatives que promouen senderisme i camins;
4) formació; 5) comunicació i 6) promoció. D’aquest ventall, voldríem destacar algunes accions concretes, com les publicacions Els inventaris municipals de camins: decàleg per a l’elaboració; El mètode SENDIF. Criteris per determinar el grau de dificultat dels itineraris a peu. Guia per a informadors turístics i tècnics de senderisme; La recuperació de camins tradicionals. Manual per establir criteris, mostrar tècniques i proposar actuacions; i el butlletí digital mensual SENdÈRIA, que, des de fa un mes, disposa també d’una pàgina a Facebook. Us hi esperem! Text: IDAPA
història dels refugis
Refugi de la Restanca (Val d’Aran). Autor: Ricard Novell
Història dels refugis, refugis amb història Amb aquest títol inaugurem una nova secció dins la revista
SENT dedicada als refugis de muntanya de l’Alt Pirineu
i Aran. Es tracta d’un seguit d’articles on tractarem els
aspectes més rellevants d’alguns d’aquests allotjaments
tan característics del paisatge pirinenc. En aquesta primera
entrega us presentem una breu introducció al món dels
refugis. Esperem que sigui del vostre interès!
L
’ésser humà ha tingut, des de temps immemorials, la necessitat d’aixoplugar-se quan es desplaçava per la muntanya. Primer van ser les coves o les cabanes de pastor les que s’utilitzaven com a resguard en cas de maltempsada i, més tard, els hospitals o santuaris, que a més de la funció religiosa, també acollien viatgers, traginers i altres passavolants que realitzaven llargs itineraris i necessitaven fer parada i fonda. Aquest és el cas de l’hospital de Vielha, de l’antic santuari de Sant Joan de l’Erm o el de la Mare de Déu de Boscalt, situats, tots ells, en punts estratègics.
El refugi d’Ulldeter fotografiat per Cèsar August Torras l’any 1909. ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
Història dels refugis
La construcció de refugis de muntanya va arribar tard a Catalunya si es compara amb altres països del centre d’Europa (Àustria, Alemanya, França o Suïssa), on a la dècada de 1860 ja s’havien constituït un seguit de clubs excursionistes i alpinistes i comptaven amb alguns refugis de muntanya. No és fins a principis del segle XX quan es construeixen els primers refugis de muntanya a casa nostra, gràcies a l’empenta del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). El pioner va ser el d’Ulldeter, situat a la capçalera del riu Ter, a la comarca del Ripollès, que es va inaugurar l’any 1909 (tot i que va tenir un període de vida molt curt en ser enderrocat durant la Guerra Civil); de l’any 1925 data el xalet de la Molina (després del descobriment d’aquest punt com a indret idoni per a la pràctica de l’esquí), i del 1927 el de Prat d’Aguiló, a la serra del Cadí, batejat amb el nom de Cèsar August Torras en homenatge a un dels referents de l’excursionisme català.
Refugi Ventosa i Calvell (Alta Ribagorça). Autora: Maria Faura.
El refugi Cèsar August Torras amb alguns alpinistes al voltant (Entre 1915 i 1936). Autor: Lluís Estasen i Pla ©Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
La limitada oferta de refugis de muntanya s’explica perquè que la construcció d’aquests equipaments requeria d’uns recursos econòmics que les entitats excursionistes no disposaven. Conscients de la situació, algunes associacions i destacats pirineistes van pensar que una manera d’afrontar la construcció de refugis era col·lectivament, concentrant els esforços grans i petits d’institucions i muntanyencs. Així doncs, l’any 1931 es constituïa el Comitè Català de Refugis, l’objectiu del qual era recollir i canalitzar els recursos necessaris per tal de construir al Pirineu català els refugis lliures més convenients, a la manera que havien fet diversos clubs excursionistes de l’àrea alpina. Tal com figura en el manifest enviat a les entitats excursionistes catalanes per donar a conèixer aquesta nova iniciativa, no es tractava de crear cap nova organització, sinó de participar en una obra col·lectiva. La contribució econòmica dels interessats consistia en aportacions voluntàries de mòdiques quotes periòdiques que oscil·laven entre les 4 i les 12 pessetes. Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural. Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals. Elaboració de memòries tècniques. Inventaris de camins.
Carlos Guàrdia Carbonell
Col.legi de Geògrafs número 1688
Tel: 629 412 566
cguardia.carbonell@gmail.com
, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins. Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10
42
Aplec al santuari de Sant Joan de l’Erm (1902). ©Arxiu Fotogràfic Centre
Excursionista de Catalunya.
El primer objectiu del Comitè va ser la construcció d’un refugi lliure a la Vall Ferrera per tal de posar a l’abast de tothom l’ascensió al cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats (tal com diu l’abans esmentat manifest, es tractava d’una “regió totalment mancada de construccions aprofitables per a sojornar-hi”. Finalment, el refugi de la Vall Ferrera s’inaugurà el 22 de setembre del 1935 enmig d’un ambient festiu i amb molt bona assistència, tal com assenyala Joan Masats en el seu llibre Homes i refugis: “ultra l’assistència de les autoritats del poble d’Àreu i membres del Comitè, hi havia representants de diverses entitats excursionistes i una trentena més de concurrents, que palesaren l’esforç titànic amb què el Comitè Català de Refugis ha començat la seva obra”.
Camins vells
Estat actual de l’antic santuari de Sant Joan de l’Erm (Alt Urgell). Autor: Carlos Guàrdia.
Poc temps després va esclatar la Guerra Civil espanyola i el refugi va ser utilitzat com a caserna pels soldats, ja que la Vall Ferrera es trobava a primera línia de front. Com en tants altres casos, la guerra ho va parar tot i el projecte del Comitè Català de Refugis es va quedar en un intent, ja que al finalitzar la guerra la nova situació política va modificar radicalment la situació de l’excursionisme a Catalunya i tot va passar a dependre de la Federación Española de Montañismo. El creixement de l’activitat muntanyenca, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX amb la progressiva afluència de visitants
Història dels refugis
cap a les contrades pirinenques, atrets fonamentalment per la pràctica dels esports de neu, comportà l’ampliació de la xarxa de refugis, expansió que va ser possible gràcies a l’empenta de les entitats excursionistes. És en aquest període, i sobretot entre les dècades dels seixanta i vuitanta, quan es construeixen bona part dels refugis del Pirineu alhora que també se’n fan remodelacions i/o ampliacions: Amitges, Restanca, Certascan, Colomèrs, Ventosa i Calvell o el nou refugi de Prat d’Aguiló, per citar-ne només uns pocs.
Santuari de la Mare de Déu de Boscalt (Alt Urgell). Autor: Lluís Obiols.
Algunes d’aquestes construccions eren d’obra nova, mentre que d’altres aprofitaven antigues bordes de muntanya, edificacions vinculades a l’explotació forestal o edificis de les companyies hidroelèctriques, com és el cas d’alguns que trobem al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es tractava, però, d’uns edificis sense guarda (tal com s’entén el terme avui en dia), ja que aquests no s’hi van instal·lar, de forma estable, fins a principis dels anys vuitanta.
Segueix-nos a: Cal Majuba calmajuba@gmail.com
Refugi d’Amitges (Pallars Sobirà). Autora: Maria Faura.
En els darrers anys (potser una vintena), han sorgit noves tipologies de refugis, els coneguts com a refugis-alberg. Aquests reuneixen quasi totes les condicions dels clàssics refugis guardats, però la principal diferència és que estan situats en cotes més baixes dins de nuclis de població. Dins d’aquesta categoria hi trobem l’Abadia de Montenartró, el refugi Vall de Siarb (Llagunes) o Casa Masover (Son). Altres allotjaments que funcionen com a refugis-alberg tenen un origen més antic, com Refugi Cortals de l’Ingla (Cerdanya). Autor: Carlos Guàrdia.
Ramat Propi 25718 Alàs / LLEIDA · PIRINEU
IOGURT · MATÓ · FORMATGE · RECUIT · FORMATGE FRESC... D’OVELLA
Història dels refugis
44
per exemple les fondes que hi havia a la majoria de pobles del Pirineu. La xarxa de refugis s’ha anat adaptant als canvis en les necessitats i demandes de les noves generacions, com l’oci vinculat a la natura, el turisme o l’activitat esportiva (principalment a través del trail-running). En aquest sentit, la creació i popularització de travesses a peu que uneixen refugis, com Carros de Foc, la Porta del Cel o Cavalls del Vent han contribuït a diversificar el perfil d’usuaris d’aquests allotjaments i a redefinir el paper que desenvolupen, ja que, cada vegada més, els refugis esdevenen centres d’activitats en comptes d’aixoplucs, que és tal com els defineix el diccionari de la llengua catalana. Text: Carlos Guàrdia Carbonell TERRELLÓ cguardia.carbonell@gmail.com Fonts consultades:
Embodas, J. (2001): Refugis de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. Guàrdia Carbonell, C i Torres Delgado, A. (2009): “Instal·lacions juvenils, albergs i refugis” dins l’Altes del Turisme a Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Generalitat de Catalunya, Barcelona. Garcia Quera, Núria. (2004): Travessa dels refugis Carros de Foc. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. SUA edizioak, Bilbao. Masat, J. (1989): Homes i refugis. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
A dalt, fotografia del Santuari de la Mare de Déu de Montgarri (Val d’Aran). Autor: Lluís Obiols.
Sota aquestes línies, imatge del refugi Vall de Siarb,dins al poble de Llagunes (Pallars Sobirà). Autor: Marc Cortina. A baix de tot, foto del refugi de la Basseta (Alt Urgell), construït l’any 1959 i inaugurat el 1970. Autora: Maria Faura
LECTURA
CAP A TERRES SALVATGES
C
hris McCandless va ser una persona molt especial, d´aquelles amb conviccions molt profundes i que tenen la capacitat de portar els seus objectius al límit, encara que sigui a costa de la seva pròpia vida. No es detenen davant res ni davant ningú. Mai es rendeixen. Poden arribar a menysprear la por, el perill i per descomptat la vida fàcil d´una societat plena d´absurds compleixos. En definitiva, el tipus de persones que són els amos del seu propi destí, autèntiques com a poques. Després d´una temporada vagabundejant pels deserts del sud dels Estats Units, Chris McCandless, un jove d´una familia benestant, que previament havia cremat els diners que portava a la butxaca, donat tots els seus estalvis i abandonat el seu cotxe, va arribar a Alaska fent autoestop per a continuació endisar-se tot sol als imponents boscos de coníferes que s´estenen al nord del Mount McKinley. La idea del jove era aïllar-se de la civilització i viure de tot allò que en abundància ofereix la natura. No obstant això, els seus coneixements de supervivència en un mitjà tan hostil eren en excès limitats. Quatre mesos més tard, el seu cos sense vida fou trobat per un caçador d´ants.
Aquesta incrïble història va ser portada al cinema sota la direcció de Sean Penn en una pel·licula que s´ajusta fidelment a l´argument del llibre, però, com sempre, res com deixar volar la imaginació durant hores i hores -pot ser dies- a través de la lletra impresa d´una obra en paper. Sóc conscient que en escriure aquestes línies em deixo portar per la passió que sento cap a la qual considero una de les millors obres de la literatura d´aventures de no ficció de tots els temps, doncs en tres ocasions he llegit Cap a terres salvatges. Jon Krakauer, el seu autor, destil·la qualitat i emoció a cada pàgina en un llibre memorable, d´aquells que et conviden a viatjar al cor dels boscos boreals i viure tota sort d´aventures sense arribar, lògicament, a l´extrem d´en Chris. Com ell mateix va sentenciar abans de morir: “el nucli essencial de l´ànima humana és la passió per l´aventura”. Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Cap a terres salvatges AUTOR: Jon Krakauer EDITORIAL: Símbol Editors, 2012 (1ª edició de butxaca) P.V.P: 12 €
LLIBRERIA DE VIATGES
* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...
C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)
Què fa una bicicleta a dalt el Puigmal nevat? El Puigmal és un dels cims emblemàtics de Cerdanya i un cap de setmana d’estiu (o d’hivern) el poden arribar a visitar més d’un centenar de persones que pugen des de qualsevol de les seves cares. Gent caminant, corrent, amb bicicleta i inclús amb parapent a l’estiu. Amb raquetes o amb esquís de muntanya a l’hivern... i ara també amb Fat Bike!
N
o em considero pas una persona extremadament forta ni tècnica, però fa unes setmanes em vaig veure a dalt el Puigmal, demanant a algú que em fes una foto amb la meva Fat Bike. Però aquest article no pretén explicar l’ascens, si no els records que em va provocar. Perquè la veritat és que no m’hagués ni imaginat fa tres anys, abans de comprar la primera bici d’aquest tipus, que es pogués fer un cim com el Puigmal, en condicions hivernals i amb bicicleta.
UNA FAT BIKE AL PUIGMAL CICLOALPINISME HIVERNAL
Cim del Puigmal a 2910m
Una Fat Bike al Puigmal
47
I això que ja fa uns quants anys que vaig descobrir la bicicleta tot terreny (btt). Llavors en dèiem bicicross (nom que encara existeix), i la primera bici amb la que vaig començar a fer camins era una Rabasa Derbi. La meva, i la de tanta gent de la generació dels 70 que seguim trobant qualsevol excusa per sortir amb btt. De fet era la Rabasa Derbi Panther BMX (que en la versió millorada van posar-li fre de disc al darrera!), però podria haver-se dit Orbea Furia, BH Bicicross, G.A.C. Motoretta o Torrot. Sempre bicis de rodes petites, de colors llampants, algunes amb seients allargats i la majoria sense marxes, tot i que també n’hi havien amb canvi de marxes tipus cotxe automàtic, col·locat al tub superior, que amenaçava sempre l’entrecuix si sorties malament de la bici.
Orbea Furia, una clàssica dels amys 70.
Cartell de la pel·licula Los Bicivoladores del 1983
Eren bicis amb les que havies de pedalar més ràpid que un ventilador si volies arribar als 20km/h i amb les que ens vam atrevir a fer algunes trialeres imitant a los bicivoladores (pel· lícula de 1983). Però la roda petita feia que més d’una vegada sortissis literalment volant sense haver-ho previst (i sense casc!). Això mateix els hi deuria passar a principis dels 70 a Joe Breeze, Gary Fisher, Charles Nelly i companyia quan començaven a fer les repack (primeres curses btt de descens) a la muntanya de Tamalpaís, molt a prop de San Francisco. Ells van preferir les velles Schwinn Excelsior amb cobertes de 26x2,125 a les BMX de la època, i les adaptaven eliminant tots aquells complements que sobraven, col·locant-t’hi canvis de marxes als punys i substituint els frens a contrapedal per frens de moto. I així es van convertir amb els creadors de les primeres mountain bikes, que també van començar a vendre de forma artesanal a altres entusiastes dels repacks, fins que a principis dels anys 80 van iniciar ells mateixos les primeres fabricacions en sèrie.
Biopirineus scp Operador. cert. per CCPAE CT/3218/P
Cal Semion, km 197 N-260 Bellver de Cerdanya · Santi Torner (637 55 61 52) · calsemion@gmail.com
Engreixem i transformem vedells d’alta muntanya de Cerdanya en carn ecològica, donant un valor afegit apropant el nostre producte a través de la venda de proximitat.
48
A Cerdanya, amb les bmx havíem anat des de Llívia fins a Puigcerdà, Prats i Alp, però les bicis es van anar fent petites, o potser érem nosaltres els que creixíem. Recordo perfectament la primera btt que vaig veure l’any 1987, quan vaig anar amb el meu pare a comprar una bici de la meva mida. El botiguer no ens la va recomanar (“no tenen sortida aquestes bicis”, deia), però al cap de molt poc temps ja ocupava un lloc privilegiat al garatge de casa.
Aturada en una de les cases de socors de l’antiga estació del Puigmal.
FITXA TÈCNICA Schwinn Excelsior dels anys 40 modificada per Gary Fisher el 1976
L’any 1992, amb la primera prova de la Copa del Món que es disputava a Barcelona, les btt es van popularitzar definitivament a Catalunya. Des de llavors hem anat veient com s’imposava l’alumini i el carboni, els frens de disc i les suspensions cada vegada més efectives. Les btt elèctriques han arribat per quedar-se i fer-nos la muntanya una mica més accessible, o permetre’ns fer pujades impossibles, tot depenent del nivell. I finalment els diàmetres de rodes i amplades de coberta. Quins invents tant collonuts! Invents que han fet que pugui estar dalt el Puigmal rodejat de muntanyes nevades, a punt de començar un descens de més de 1.000m per neu dura, fins arribar al cotxe amb un somriure d’orella a orella.
Primera versió de la Specialized Stumpjumper (1981)
Recorregut: 19 km. Desnivell de pujada / baixada: 1.400 m. Temps de marxa: entre 5 i 6 h aproximadament Dificultat: Molt alta. Punt de partida i arribada: Aparcament de l’antiga estació del Puigmal. Tipus d’itinerari: Cicloalpinisme hivernal. Tipus de marca: Estació esquí, cresta i ascens cara nord del Puigmal. Tipus de recorregut: Lineal d’anada i tornada. Observacions: Els grampons són imprescindibles per realitzar l’últim ascens al Puigmal. Si la neu no està en perfectes condicions (neu dura no gelada), no cal ni provar-ho.
Una Fat Bike al Puigmal
49
2.910 m
1.520 m 0
2
4
6
8
10
12
14
16
19km
Per cert, qui vulgui fer aquest cim de cicloalpinisme hivernal, haurà d’escollir un bon dia, amb neu dura però no gelada. La millor opció és remuntant l’antiga estació del Puigmal per la seva pista principal que porta fins al capdamunt de l’estació, a la Tossa del Pas dels Lladres (2662m). Des d’allà s’haurà de seguir la carena fins a les Clotes del Puigmal (2652m) i fer la última pujada amb la bici a coll fins al cim (2910m). El descens dels cent primers metres de desnivell són molt perillosos. No obstant, a partir de la cota 2800m el descens és possible sempre i quan la neu sigui l’adequada. A la cresta s’haurà de triar bé el camí per poder-la fer pedalant, i llegir molt be la neu per no relliscar ni trencar cap cornisa. Text i fotos: Adam Grifoll www.gravity-pyrenees.com
Durant l’ascensió per les pistes de l’antiga estació, just abans del Pas dels Lladres.
ITINERARIS PER DESCOBRIR LES MUNTANYES DEL PRINCIPAT
ESQUÍ DE MUNTANYA A ANDORRA
50
La preciosa aresta final del Pic Blanc d’Envalira.
EDITORIAL
Andorra és un país ubicat al bell mig dels Pirineus, i és fronterer amb Catalunya i
França. Les muntanyes són l’hàbit natural del Principat, un estat que viu de cara a les
muntanyes, se’ns dubte, el tresor més gran que té aquest país del sud d’Europa.
L’esquí de muntanya o esquí-alpinisme, forma part amb total normalitat dels
ambients muntanyencs del Principat, i
els darrers anys s’ha convertit en un dels
reclams principals del País de les Muntanyes. Aquest article pretén presentar-vos un seguit de muntanyes -algunes conegudes i d’altres no tant- que tenen uns itineraris d’iniciació,
que serviran per introduir-nos dins l’elegant muntanya andorrana.
Esquí de Muntanya a Andorra
51
A
ndorra és una barreja gairebé explosiva de muntanya inhòspita i salvatge, amb d’altres que tenen uns perfils suaus i acollidors que ens permetran conèixer de primera mà, aquesta part tan bonica dels Pirineus. La majoria de les ascensions que us presentem a continuació, són aptes per a tots els alpinistes-esquiadors. Aquests són alguns dels cims i itineraris més recomanables:
Port d’Envalira, Pas de la Casa i Grau Roig
Al nord del mític Port d’Envalira (2.408 m), el coll amb carretera més alt dels Pirineus, existeixen una sèrie d’itineraris força adients per a iniciar-nos a l’esquí de muntanya. Ascensions com el Pic Maià (2.615 m), el Pic d’Ortafà (2.612 m) i el Pic del Port de Soldeu (2.612 m), serviran per endinsar-nos en un bonic i solitari ambient d’alta muntanya, i conèixer uns altiplans situats a una altitud considerable.
Neu verge al Terreny de Concòrdia durant l’ascens al Pic d’Enredort.
Arribant a la carena del Cap del Cubil, a Pal.
Més enllà d’aquests cims se’ns obre la veritable porta de l’alta muntanya, i ascensions com la Tossa d’Incles (2.569 m), el Pic de la Font dels Isards (2.691 m) i el Cap del Port (2.749 m), donaran forma a un preciós conjunt de cims. Si allarguem les crestes una mica més, ens enlairarem per sobre dels 2.800 i assolirem tres cims que ultrapassen aquesta cota: la Tossa del Cap de Siscaró, el Pic de la Cabaneta i el Roc Meler. Les pales gairebé inacabables d’aquestes muntanyes tenen un miler de metres de desnivell. A l’altra banda del Port d’Envalira el Pic Blanc se’ns presenta com una opció molt bonica, idònia per omplir un matí. No obstant, la proximitat de les pistes fan que deixem aquest recorregut per al mes de maig. L’acornisada cresta final del Pic Blanc d’Envalira (2.724 m) és un regal als ulls dels alpinistes esquiadors. Tot i no ser andorrà, el Pas de la Casa és el punt de partida que ens permetrà assolir l’hiper clàssic Pic dels Pedrons (2.715 m).
MAPA GUÍA ANDORRA (EDITORIAL PIOLET) LES MILLORS ASCENSIONS I EXCURSIONS, 30 ITINERARIS 1a Edició: Juliol 2016
Piolet i amb col.laboració amb Carles Gel ha publicat el nou mapa d’Andorra. aquest mapa té la particularitat d’estar completament actualitzat (camins, cims, etc), i va acompanyat d’un llibret en 4 idiomes on és descriuen les 30 millors rutes d’Andorra, muntanyes i estanys. Realment és tracta d’un treball molt interessant.
52
Esquí de Muntanya a Andorra
Sispony i Pal
A dalt del cim del Pic d’Ortafà, a prop del Port d’Envalira.
Assolir el Pic de Carroi (2.335 m) representa fer poc més de 1.000 metres de desnivell. No obstant, fer-los per la pista que mor a pocs metres del cim, pot se fins hi tot divertit. No és tracta d’una ascensió gaire complicada. El Cap del Cubil (2.364 m) és el punt culminant de les pistes de Vallnord Pal, i un dels cims més clàssics d’Andorra. Com alguns altres és millor deixar-lo per quan acabi la temporada d’esquí. No obstant així, una alternativa adient serà assolir-lo per la Vall del Riu de Montaner que, sense ser complicada, ens permetrà fer aquest cim sense tocar pistes.
Grau Roig és el punt de partida d’un itine- Arinsal rari super clàssic: el Pic de Montmalús Totes les muntanyes que coronen (2.781 m), una ascensió seducaquest sector no són pas fàcils de tora a un dels cims més conefer amb esquís, inclòs el Pic guts d’Andorra. de Comapedrosa (2.942 m), Molt a prop de les Borque és el punt culminant des d’Envalira existeixen d’Andorra. un parell d’excursions Una alternativa adient clàssiques que tenen per quan acabi la tempocom a punt de partida rada es pujar al Pic Alt de l’Hotel Peretol. Tant el la Capa, impressionant Cap del Bosc de Moremirador de la regió. tó com el Pic d’Enredort són dues excel·lents alterArcalís El bosc de Pal. natives d’iniciació a l’esquí Deixem per quan acabi la temalpinisme. porada l’ascensió a cims com el Pic de Cataperdís (2.805 m) i el Pic de Creussans (2.679 m), miradors increïbles Soldeu Els cims que coronen les pistes de Soldeu és damunt les valls occitànes i la Pica d’Estats. millor deixar-los per al mes de maig, quan les pistes estiguin tancades. Destacarem el Tossal de la Llosada, la Tosa dels Espiolets i el Pic dels Maians, que són els cims principals.
La Rabassa
Excel·lent punt de partida que ens permetrà fer excursions als principals cims d’aquesta regió dominada pel sol i els relleus de perfil suau i acollidor. De fet, en un mateix dia és possible fer tots els cims d’aquesta zona, culminats amb el Pic Negre de Claror, el Pic Negre d’Urgell i finalment la Torre dels Soldats, més conegut al vessant català pel nom de Pic de Monturull (2.761 m), i que és el més alt de la regió.
Imatge del Pic Maià, gran clàssic d’Andorra al nord del Pic d’Envalira.
Esquí de Muntanya a Andorra
53
Coll d’Ordino
El Bony de les Neres és la introducció perfecta a l’esquí de muntanya, una excursió passeig que ens permetrà fer aquest cim en poc més de mitja hora.
Vall de Ransol
La Tossa de Cauraup o Punta de Querol (2.639 m) és una bona iniciativa d’iniciació a l’esquí de muntanya. Si la cresta està en condicions apropeu-vos fins el proper Cap de les Pales de Cabana Sorda (2.679 m).
Vall d’Incles
Interessant punt de partida que ens portarà a assolir algunes contrades molt clàssiques i belles, per exemple pujar fins al Port d’Incles, els Estanys de Siscaró, i el Refugi de Juclar i els estanys del mateix nom, que són els més grans d’Andorra. Una travessa amb esquís del tot recomanable, és la que uneix la Vall d’Incles amb el Port d’Envalira a través dels Estanys de Siscaró i les carenes. Text i fotos: Carles Gel www.senderismo.net
A la imatge de dalt, obrint traça durant l’ascensió al Pic d’Enredort, prop de Bordes d’Envalira. A la foto del mig pujant al Cap del Cubil (Pal). A la imatge de baix, iumpressionant arribada al Cim Sud del Pic Negre d’Envalira, una de les millors ascensions del país.
Propers viatges 2017: *Toubkal (Marroc) tots els mesos *Marmolada (Dolomites) tots els mesos *Mgoun (Marroc) març amb esquís i maig
CARLES GEL EXPEDICIONS Especialistes en Pirineus, Atles, Dolomites, Etna i Àrtic Viatges i sortides amb guia fets a mida carles_gel@hotmail.com
www.senderismo.net
Tel. català: 0034 649 188 391
Tel. andorrà: 00376 313 722
ASCENSIÓ VERTICAL PER SOBRE LA ROCA NARIEDA DE FÍGOLS
Puigpedrós des del Pedró de la Tossa
Entre les poblacions de Coll de Nargó i Organyà a l’Est del riu Segre hi ha una
carena que separa físicament els antics termes de Fígols i Alinyà, annexats el
1972. A l’inici d’aquesta carena i destaca
una paret que s’alça vertical anomenada
Roca Narieda, de posat majestuós visible des de la carretera, la seva situació ens permet fer una ascensió curta
però gratificant pel seu entorn, alhora que apta per anar-hi durant tot l’any
sigui corrent o caminant. A més, està senyalitzat tot el recorregut, ja que
pertany a la “zona trail de l’Alt Urgell”.
Roca Narieda
55
Durant tota l’ascensió la figura peculiar de la muntanya de Santa Fe, molt unida amb Organyà, no ens deixa en cap moment.
Si venim d’Organyà direcció a Coll de Nargó, agafem el trencant cap a Fígols i un cop sortim del poble, passades les últimes cases i masies, a mà esquerra i entre bancals arrenca una pista bastant ampla direcció la paret imponent coneguda com a Roca Narieda, en veritat l’ascensió ens portarà al tossal de Balinyó 100 metres per damunt de la coneguda roca i inici de la carena que separa Fígols i Alinyà, formada pel propi Tossal de Balinyó (1.210m), la roca dels Collars (1.181m), el Puig Galliner (1.635m) i el tossal de Gaup (1.636m); entre aquests dos cims hi ha l’únic pas natural entre els dos sectors, el coll de la Maçana. A la sortida
de la pista i tenim un senyal vermell que indica les característiques del recorregut, aquestes plaques les anem trobant cada 1/2 km i ens avisen del desnivell que ens trobarem en el següent tram. Just abans de trobarnos la segona indicació (a 500 metres de l’entrada) trobem una cadena al mig del camí perquè no passin vehicles motoritzats, la saltem i seguim el nostre camí. Al llarg d’aquesta pista van sortint trencants marcats sigui amb pintura groga o fites que ens faran estalviar unes voltes, si no ho tenim, clar continuem per la pista fins que ja es fa evident que l’hem de deixar i agafar un corriol ben marcat a mà dreta (una mica abans dels 2km).
Fotos: Ultra Pirineu/Oriol Batista
El tros de bosc és molt llarg i agraït.
especialistes en trofeus esportius
JOIERIA HELIO’S C. Major, 3 · Puigcerdà · Telèfon 972 88 14 28 · helios@joieriahelios.com
56
Roca Narieda
El poble de Fígols inici i final de la ruta, La imponent paret de la Roca Narieda domina l’indret i tota aquesta part de l’alta vall del Segre.
1.210 m
580 m 0
1
2
3
4
5
6
X
FITXA TÈCNICA Inici/Final: Afores de Fígols Distància: 7,2 km Tipus de ruta: Lineal d’anada i tornada. Desnivell (+): 630 m Cota mínim: 580 m Cota màxima: 1.210 m Temps estimat: Entre 2 i 3 hores aproximadament depenent del nivell. Dificultad física: Trams de corriol verticals. Nivell tècnic: mig
CAIGUDA DE PEDRES
Després de fer els últims metres de carena arribem al cim. Vistes direcció la Vansa Fornols.
7 km
Roca Narieda
57
Des de d’alt el cim i guaitant cap al sud, cap a Coll de Nargó, veiem com la xarxa hidrogràfica marca clarament els aspectes orogràfics del municipi.
Arribat aquest punt l’escenari canvia totalment i passa de l’ample i rocosa pista, al corriol que serpenteja pel mig d’un bosc jove de pi roig sempre amb bastant desnivell a superar. Durant aquest tram ens trobem un pas de 2 metres d’alçada que podem grimpar o bé aprofitar la corda que està equipada per salvar-lo; en diferents ocasions ens trobem que el camí es converteix en estret i rocós, obligant-nos a estar una mica més alerta. Sortim del bosc per un moment i en un breu altiplà erm podem veure el perfil per on seguirem, fem un últim tros de bosc i ja enfilem per la carena una mica exposada per arribar al cim. En un dia sense núvols ni boira a la part sud veurem el pas del riu Segre per Coll de Nargó on s’eIxampla creant meandres i més enllà les terres d’Odèn (Solsonès). A l’est
el municipi de la Vansa: roca dels Morruts, coll d’Ares, cap de la Guàrdia i el Pedró dels Quatre Batlles (2.382 m), a la serra de Port del Comte, punt de contacte del municipi amb els de la Vansa i Fórnols i amb els de la Coma i la Pedra i Odèn, ambdós del Solsonès. Al Nord Oest la muntanya d’Alinyà, i la serra de Turp. A l’altre costat del riu Segre no ens ha deixat en tota l’ascensió la Muntanya de Santa Fe, la punta més oriental d’una de les carenes que es desprenen de la serra de Sant Joan que, d’est a oest, enllaça amb la serra de Carreu i uneix l’Alt Urgell amb el Pallars Jussà. Text i fotos: Revista SENT www.revistasent.cat
Al nord, les muntanyes es van obrint seguint el camí invers del riu fins a “desembocar” amb les més altes del Pirineu que podem guaitar.
Criat i engreixat al Pirineu Granja Cal Tamborino de Bellestar
Carn de vedella de la raça llemosina, criada al Pirineu, de manera natural. Els nostres vedells i vedelles són criats amb la seva mare fins als 8 mesos, moment a partir del qual reben una alimentació 100% vegetal, complementada amb vitamines i minerals. La nostra carn és tendra i gustosa, baixa en greixos i rica en vitamines del grup B i minerals com el ferro i el zinc.
í u q a s é a j n r L hive preparat? estas
Equipa’t aquesta temporada a la nostra botiga amb les millors marques del mercat
VENDA D’ESQUÍ ALPÍ
TALLER
LLOGUER
D’ESQUÍ DE MUNTANYA, ESQUÍ ALPÍ & RAQUETES
Deixa’t aconsellar pels nostres professionals. Prepara el Nadal a
Av. de França 10 17520 Puigcerdà
Bicicletes elèctriques
www.esportsiris.com
Tel. 972 88 23 98 esportsiris@gmail.com