Sent11

EDITORIAL

3

Núm. 11 EXEMPLAR GRATUÏT

MARÇ ABRIL 2017 REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DEL PIRINEU

10 anys d’Escanyabocs La Muntanya d’Alinyà

Perill Vs Risc

Entrevista a

Clàudia Galícia

4

EDITORIAL

EDITORIAL

5

I tu que ets: pujador o baixador?

Ara fa uns dies em va arribar un vídeo que corria per les xarxes socials en què el prolífic Kílian Jornet preguntava a una sèrie de companys del seu gremi si eren més baixadors o pujadors. La pregunta es basava en la idea que l’ésser humà quan practicava esport, es podia classificar en aquestes dos vessants: els que gaudien més de la pujada o els que pujaven per gaudir el descens.

Amb un to informal anaven responent la pregunta decantant-se per una especialitat o inclòs per les dues...

La pregunta em va portar a reflexionar sobre les opcions a escollir i realment, més enllà d’un vídeo de contingut curiós, crec que l’opció d’esport que es tria i la manera de practicar-lo, realment és un reflex de la manera que som i tenim d’afrontar la vida, a

part dels imperatius del medi que ens envolta, qualitats pròpies i limitacions econòmiques.

Així no és sent la mateixa satisfacció quan arribem a un cim, després del sacrifici que comporta l’ascensió. Que la satisfacció que tenim en una baixada més o menys ràpida, tècnica... I doncs que sou: més pujadors o baixadors?

En aquest número de març/abril no ens hem posicionat així que us hem preparat articles per a pujadors, baixadors, ple d’activitats per practicar en família i en diferents entorns i climes, ja que ens agafa en aquella època que tant podem anar per neu com en sec.

Volem destacar els deu anys de la prova multiciplinal de l’Escanyabocs i les curses d’estiu que ja es preparen i que no poden faltar en el vostre calendari.

Si vols rebre la revista SENT a casa envians un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu. Preu anual 22 €

10 ANYS D’ESCANYABOCS

ENTREVISTA A CLÀUDIA GALÍCIA

8

16

INDEX ANDORRA OUTDOOR GAMES Les muntanyes t’esperen LA CURSA Dark Polar Race SALUT Fes salut, fes esport LECTURA L’Urgellet i La Seu d’Urgell, el patrimoni i 40 rutes a peu MÈTEOROLOGIA Questions de precipitacions

PERILL VS RISC

22

IDAPA Senderisme accessible als espais naturals protegits altpirinencs CAMINS VELLS El manteniment dels camins tradicionals al Pirineu: algunes propostes alternatives RUTA BTT PER ETAPES EN FAMILIA Tracks de Cerdanya Family

LA MUNTANYA D’ALINYÀ

30

14 20 26

35 36

40

42

46 RAQUETES DE NEU Gaudeix del Parc Natural i del territori de l’ós 50 ESQUÍ DE MUNTANYA Ruta per conèixer la Vall de Boí 54

Crèdits

CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, del Pirineu Català.

C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: pep.forn@revistasent.cat Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina Institut Català i Geològic de Catalunya.

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

FE D’ERRADES: En la revista anterior, a la portada l’any de l’edició és 2017 i no 2016 com posa.

A la pàgina 56, la dificultad mesurada amb el mètode SENDIF és Exiginet i no pas Molt Exigent com consta.

FOTOGRAFIA PORTADA

Descens en BTT a la prova del Escanyabocs de 2015

IX BA

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

RE

Han col·laborat en aquest número: David Vallvé, Laura Font, Lourdes Insa, Clàudia Galícia, Sara Orgué, Dr Daniel Brotons, Dr Oriol Barceló, Jordi Dalmau i Ausàs, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Carles Guàrdia, Adam Grifoll, Noemí Ruich, Carles Gel, Pere Porta i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives.

ES

DL L 1004-2015

8

EDITORIAL

EDITORIAL

9

BTT · TRAILRUNNING · ORIENTACIÓ · CANOA ESCALADA · TIR AMB ARC · MARXA NÒRDICA

Escanyabocs, deu anys de l’esdeveniment esportiu de muntanya més singular del Pirineu Diuen els entesos que dels fracassos, sovint, en podem sortir grans idees i que la capacitat d’aprendre de les experiències negatives és un actiu important.

Corria l’any 2007 quan una empresa privada es presentava a la Seu d’Urgell per organitzar un seguit de proves esportives a la muntanya durant un cap de setmana. L’expèriència, malgrat la bona acollida i l’important nombre d’inscrits, no va resultar positiva.

El desconeixement del territori i la manca de connexió i complicitat dels organitzadors amb els clubs i entitats locals, van fer que la prova no estés ben organitzada i que deixés un regust amarg entre els participants.

12

10 anys d’Escanyabocs

L

’empresa organitzadora, tal com va arribar, va marxar i no se’n va tornar a sentir a parlar. Però la gent del territori que mínimament havien participat en aquest intent no reeixit es quedaven a casa i amb l’espina clavada d’haver viscut una mala experiència.

Analitzant els motius d’aquest fracàs, va quedar clar que la Seu d’Urgell tenia potencial per a esdevenir un escenari ideal per a aquest tipus de manifestacions esportives en la natura, o com s’anomenaria anys més tard, en activitats outdoor. L’entorn natural de la Seu, amb camins i corriols per donar i vendre; l’experiència de clubs i entitats vinculats a la Seu i grans coneixedors del territori; i l’esperit actiu d’una ciutat que viu bolcada en l’esport en tots el seus vessants, havien de ser garanties suficients per a organitzar una prova esportiva especial, amb personalitat pròpia i d’èxit.

Així, des de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell es va prendre la decisió d’assumir el repte d’organitzar un esdeveniment esportiu de muntanya per donar a conèixer i explotar el potencial de la capital urgellenca i esborrar la mala experiència que havia deixat una certa màcula en la imatge de la ciutat.

El primer pas fou buscar un company de viatge per a aquest projecte. No podia ser altre que Grifone, l’empresa de la Seu d’Urgell fabricant de material tèxtil especialitzat per a activitats a l’aire lliure i que havia estat un dels patrocinadors de l’esdeveniment de 2007. La sintonia va ser immediata i total i es va començar a definir el format d’un esdeveniment molt particular.

El segon pas va ser buscar la implicació i la complicitat dels clubs i entitats locals, coneixedors del territori i de les diferents disciplines que es volien potenciar. Es tenia clar que sense la seva participació el projecte no era viable i que una part important de l’èxit de la prova passava perquè la gent del territori se la fes seva.

La idea va quallar i gràcies a la implicació d’aquests tres pilars: Ajuntament, Grifone i clubs locals, l’any 2008 neixia l’Escanyabocs, l’esdeveniment d’esports de muntanya de la Seu d’Urgell.

La primera edició va comptar amb un raid d’aventura d’iniciació de petit format, organitzat per Emma Roca; una cursa de muntanya en la modalitat de quilòmetre vertical, la Vertical Quiri, organitzada per la UEU; una cursa d’orientació urbana i nocturna, organitzada pel Club Xinoxano Orientació; una pedalada en BTT, organitzada pel CC Tupedala; i una sortida en marxa nòrdica, organitzada pel CEFUC. Aquesta estructura, amb petits ajustaments, s’ha mantingut al llarg dels anys i és el segell d’identitat de l’Escanyabocs.

Aquesta primera edició va comptar amb 305 inscrits, que van ser 651 l’any 2009 i 1.215 el 2012, en una clara demostració que el format de la prova era encertat i que l’Escanyabocs, amb el temps, s’ha consolidat com una manifestació esportiva que implica, cada edició, un miler de participants a la Seu d’Urgell.

10 anys d’Escanyabocs

L’Escanyabocs, una prova singular

L’Escanyabocs és alguna cosa més que una simple cursa de muntanya, una orientació o una prova de BTT. El que distingeix l’Escanyabocs de la resta d’esdeveniments esportius en la natura és que es tracta d’un cap de setmana d’activitat esportiva a l’aire lliure global, en un entorn exclusiu i que permet als aficionats practicar la seva modalitat preferida i tastar-ne d’altres. Escanyabocs ofereix proves individuals del més alt nivell, amb recorreguts espectaculars i sovint inèdits, i una atenció als participants de primer ordre.

Però a més a més, reuneix en un mateix espai l’oferta de poder descobrir altres maneres de viure l’esport de muntanya.

L’edició de 2017, la del desè aniversari, inclourà una prova de trail amb dos recorreguts; un raid d’aventura amb les disciplines d’orientació en BTT, caiac, tir amb arc i escalada, entra d’altres; una orientació amb una rogaine llarga de sis hores, una de curta de tres hores i una urbana i nocturna d’una hora; una cursa en BTT amb tres recorreguts de diferent grau d’exigència; i una caminada en marxa nòrdica, també amb variants de distància i desnivell.

En total, cinc proves reunides en un cap de setmana i centralitzades en el Parc Olímpic del Segre, una instal·lació de referència mundial en les aigües braves i que es posa, un cop l’any, al servei de l’Escanyabocs per oferir el millor escenari a la prova i les màximes facilitats als participants.

Servei, qualitat, professionalitat, experiència, instal.lacions...

no ho dubtis,

’T A X T I U Q ES ! !

T U L A S DE La Seu d’Urgell, Tel. 973 35 25 53 www.esquitx.info

14

CALENDARI ESCANYABOCS’17

Per tal de potenciar la participació en les diferents modalitats, l’Escanyabocs ofereix també avantatges importants en l’inscripció. Apuntar-se a qualsevol de les proves té un cost de Parc Olímpic del Segre - Rafting Parc 20€, que inclou el dret de participació, dorsal, La Seu d’Urgell avituallaments, obsequis, assegurança d’accidents i el dinar popular de diumenge. Un cop inscrit, participar en qualsevol altra cursa només té un cost de 5€ per prova addicional.

A banda, poden 09h00.Cursa els Trail.participants Inclosa en el també Circuit Cala de samarreta exclusiva deUEU. l’Escatalàadquirir de Curses Muntanya.

Organitza

nyabocs, una25km peça+1.300m amb disseny original de Circuit llarg: desnivell*.

Grifone, amb10 tallatge per home i dona i de Circuit curt: km +450m desnivell*. primeríssima qualitat, peracabant només de 5€.definir *Valors aproximats, s’estan l’Escanyabocs va encara més enllà de elsPerò circuits. les simples proves esportives. Amb l’objectiu 12h00.- Orientació. d’oferir un cap de setmana intens d’activitat, Organitza Club Xinoxano Orientació. l’organització ha anat tancant al llarg dels Rogaine 6 hores, inici a les 12h00. anys acords de col·laboració amb diferents Rogaine 3 hores, inici a les 15h00. col·lectius i entitats que ofereixen valor afegit Urbana nocturna 1 hora, inici a les 21h00. a la prova, una col·laboració que esdevindrà especial enaventura. aquest desè aniversari.

19h00.Raid Organitza ACE Bombers Seu. Raid d’iniciació de 3 hores de durada.

Dissabte 20 de maig de 2017:

Diumenge 21 de maig de 2017: 08h15.- Marxa Nòrdica.

Organitza CEFUC. Recorreguts entre 10km i 20km.

08h30.- Pedalada BTT. Organitza Associació Ciclista Urgellenca.

Circuit ultra: 80km +2.500m desnivell.

Circuit llarg: 45km +1.200m desnivell.

Circuit curt: 25km +650m desnivell.

10 anys d’Escanyabocs

Escanyabocs de Ferro, un repte global

Tot i això, el tret més distintiu de l’Escanyabocs és, sens dubte, l’Escanyabocs de Ferro. Aquesta prova, que arriba a la seva novena edició, reflecteix millor que cap altra, l’esperit original de l’Escanyabocs i la seva essència.

L’Escanyabocs de Ferro és l’única prova competitiva de l’Escanyabocs i consisteix en participar, al llarg del cap de setmana, en les quatre proves puntuables per a l’Escanyabocs de Ferro. A partir dels resultats obtinguts en cada prova, s’estableix una classificació que proclama, diumenge, l’atleta més complet de cada edició de l’Escanyabocs.

Les proves puntuables són la trail, el raid d’aventura, l’orientació i la cursa en BTT i existeix una classificació sènior masculina i femenina; una de júnior masculina i femenina i un Escanyabocs de Ferro per equips, una de les modalitats més atractives per potenciar la col·laboració i el treball en equip.

Els participants en l’Escanyabocs de Ferro han d’apuntar-se en aquestes proves i triar el circuit que prefereixin en les que tenen aquesta opció. Val a dir que la puntuació obtinguda anirà d’acord amb la dificultat i duresa dels circuits escollits. Així, la màxima puntuació se suma participant en el recorregut llarg del trail; el raid d’aventura; la rogaine curta de tres hores i el circuit llarg de BTT. Els participants que triïn els circuits curts del trail i la BTT sumaran només el 50% dels punts en aquestes proves i els que triïn l’orientació urbana d’una hora, el 30% dels punts.

Es tracta d’un repte exigent i dur, però estimulant i engrescador alhora. El fet de poder escollir entre un o altre circuit, llarg o curt, permet que cada participant es construeixi el seu Escanyabocs de Ferro a mida i pugui viure l’autèntica essència de l’Escanyabocs.

Una experiència que, els que ja l’han viscut, titllen de dura i molt satisfactòria alhora.

10 anys d’Escanyabocs

15

Una experiència única

La Seu d’Urgell torna a tenir-ho tot a punt per a acollir, un any més, els participants de l’Escanyabocs i oferir-los el tracte i l’atenció que han fet que la valoració hagi estat sempre molt positiva per part dels que hi han pres part.

La desena edició de l’Escanyabocs és a punt i, amb més empenta i novetats que mai, assegura una experiència que tots els amants de la muntanya i de l’esport en la natura han de viure. Aquesta és la vostra oportunitat. Us esperem a la Seu. Text i fotos: Escanyabocs

Inscripcions i més informació.

www.escanyabocs.com www.facebook.com/grifonechallenge.escanyabocs escanyabocs@aj-laseu.cat

VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES

CICLISME - BOTIGA - TALLER

Tel. 973 626 041 Mòb. 619 811 516 info@esierribikes.com Av. Francesc Macià, 2 Baixos - Esterri d’Àneu A. Espanya s/n, baixos - Tremp Disfruta amb nosaltres del fabulós descens del Noguera Pallaresa en BTT

BIKES©

BTT BERET - ESTERRI 36 Km de baixada 1850m - 948m Desniv

LES MUNTANYES T’ESPEREN El 22 i 23 de juliol arriba la tercera edició dels Andorra Outdoor Games. Triatló, trail i bicicleta de muntanya en un festival d’esports outdoor que ofereix el millor del Exigència, desnivell, natura... Així són els País dels Pirineus.

Andorra Outdoor Games. Després de dues edicions, tornen una vegada més el 22 i 23 de juliol amb la fórmula que ha aconseguit conquistar als amants de l’esport. I es que, aquest festival té tres competicions esportives independents on tothom por trobar el seu repte.

Amb el parc de Naturlandia com a punt estratègic, l’esdeveniment reunirà 2.000 participants aquest estiu. Tots ells viuran un cap de setmana que, més enllà de les proves esportives, ofereix activitats paral·leles, menjars populars, invitacions per a gaudir del Cirque du Soleil,...

TRES ESPORTS, QUIN ÉS EL TEU?

Un festival, tres esports. Als Andorra Outdoor Games les muntanyes t’esperen amb...

ANDORRA TRIATLÓ. 23 DE JULIOL.

Una competició única al calendari.

Repta al triatleta a nedar 1.000 metres en el Llac d’Engolasters, afrontar un duríssim segment de ciclisme de 36 km amb un port de 1a categoria de 17 km, i córrer 9 km a 2.000 metres d’altitud a Naturlandia.

ANDORRA TRAIL PIC NEGRE. 23 DE JULIOL. Amb sortida a 2.000 metres, al Prat de Conangle de Naturlandia, permet córrer per les crestes de les muntanyes d’un entorn natural únic.

Es presenta en tres distàncies: 14 km, 21 km i 35 km. A més, aquest any es canvia el recorregut, que discorrerà íntegrament per territori andorrà i, en la seva distància més llarga, recorrerà la Vall del Madriu.

ANDORRA CHALLENGE MTB. 22 DE JULIOL. Amb un recorregut que

transcorre en la seva major part per pistes forestals de la Cerdanya, està marcada per les exigents pendents i el desnivell positiu acumulat. Et proposa triar entre dues distàncies: 90 km amb 2.900 m de desnivell positiu i 50 km amb 1.900 m de desnivell positiu.

Informació i inscripcions ja disponibles a: www.andorraoutdoorgames.com

Parlem amb

CLAUDIAGALICIA Clàudia Galícia, de Torelló (1986). La Clàudia viu actualment a la Cerdanya i té dues passions,

l’Arquitectura Tècnica i l’esport outdoor. En aquesta

entrevista mirarem de conèixer una mica més aquesta

dona la vida de la qual es mou entre la mountain bike i l’esquí de muntanya. Entrevista.- Lourdes Insa

Clàudia, estàs en un moment molt maco i alhora important de la teva vida esportiva professional, enmig de la Copa del Món d’skimo, que fins ara t’està portant molt bons resultats i a l’espera d’un nou èxit que pot arribar aquest Abril, i sense oblidar un campionat de BTT a la vista. Et queda temps per dedicar-te al teu altre món professional com a arquitecte? Com t’ho fas per compaginar tot plegat?

Estic gaudint molt d’aquest moment de vida esportiva, i el fet de compaginar-ho amb la meva feina, em suposa un esforç però a la vegada una satisfacció. De moment tinc ganes de seguir fent-ho i no abandonar-ho. Per poder-ho compaginar... Doncs ho faig com puc, no és fàcil! Evidentment no entreno el què voldria ni descanso suficientment, però el fet de ser autònoma em dóna una mica de flexibilitat per organitzar-me força bé així que no em queixo. Fer les dues

coses em fa sentir viva, és el que vull ara mateix i amb una bona organització puc portar-ho tot bé i anar aconseguint els objectius.

Sabem que vas tornar a la competició amb la MTB per un sorteig que vas guanyar organitzat per la marca Polar al “Titan Desert Marroc”, una mena de París-Dakar en bicicleta. D’això ja en fa quatre anys; què va passar en aquella cursa, perquè després d’un temps aturada, tornessis a l’alta competició?

El fet de participar a la Titan Desert i guanyar-la em va obrir moltes portes en quan a sponsors. Vaig tindre facilitat per poder tornar a entrar al món de la competició i mica en mica em van anar recolzant, vaig començar a entrenar més seriosament i aquests 4 anys he aconseguint resultats que no m’esperava, i el que és més important, gaudint.

Tornem a allò que pel que estàs aquí i a que a més a més ens fa oblidar la resta de coses menys positives. Què t’aporta cada disciplina, l’skimo i l’MTB? Cada disciplina m’aporta coses diferents, però en general les dues m’aporten molta connexió amb les muntanyes, puc fer excursions on gaudeixo moltíssim i desconnectar de la rutina diària.

L’entrenament psicològic és fonamental al nivell que tu competeixes. Com et prepares en aquest àmbit per ser on ets i portar-ho tot endavant?

A nivell psicològic no em preparo de cap forma en concret. No vaig a cap psicòleg esportiu ni res de tot això. Simplement afronto les coses amb ganes, intento no posar-me mai nerviosa, i pensar que en el fons ho faig perquè gaudeixo. Així que ho afronto sempre amb pocs nervis amb il·lusió i que si va bé encantada i que si no doncs tampoc passa res. No em poso pressió ni res. Si ho passés malament, no seguiria competint...

Parlem una mica dels propers reptes. Sabem que practiques el Trail Running... et veurem competir aviat en aquesta modalitat?

Ara estic centrada amb l’esquí de muntanya i amb la bici però sempre he dit que quan acabi aquests dos esports m’agradaria centrar-me amb el Trail Running, però de moment encara ho veig una mica lluny...

Foto: David Ariño

I parlant d’aquells anys i fins ara, com veus l’evolució del nombre de dones ciclistes professionals? És cert que encara no hi ha gaire participació, però creus que anem pel bon camí i que es promociona prou aquest esport entre les noies?

Sí, cada cop l’evolució amb el nombre de ciclistes és molt alt. Cada cop som més noies! Hi ha més proves i les marques també pensen molt més amb nosaltres. És un món que està evolucionant moltíssim i cada cop més botigues només especialitzades amb nosaltres. Penso que es va en molt bon camí i mica en mica entre tots ajudem a evolucionar-ho i a promocionar-ho.

“Ara estic centrada amb l’esquí de muntanya i amb la bici però sempre he dit que quan acabi aquests dos esports m’agradaria centrar-me amb el Trail Running”

Ens agradaria saber com és un dia qualsevol de la teva vida quan estàs a la Cerdanya, fora de les competicions.

Un dia normal a la Cerdanya em desperto a quarts de 8, les 8. Em preparo un bon esmorzar i a les 9 estic esmorzada, faig un té verd i em poso a treballar fins les 11 quarts de 12. Quan tinc tot el tema de l’obra una mica organitzat aprofito per anar a entrenar. Entreno normalment fins les dues o quarts de 3. Llavors dino i a la tarda a vegades doblo entreno o bé aprofito per treballar o descansar.

Per mi els dies que passo a la Cerdanya és molt important desconnectar i descansar després de tants viatges i estar sempre amunt i avall. M’agrada estar molt a casa, ja que amb el temps que estem fora es troba molt a faltar, a part de dos o tres dies a la setmana que treballo a Barcelona.

20

Clàudia Galícia

Comparteix amb nosaltres un somni que tinguis per complir,... un, quin?

Crec que no en tinc cap en concret.

Vaig al dia a dia. Mai hi penso de fer grans reptes ni grans resultats així que l’únic objectiu meu és ser feliç, salut i gaudir d’aquesta vida esportiva i el dia que no doncs deixar-ho però no em poso ni grans somnis ni grans objectius a assolir.

Clàudia Galícia, guanyadora de la Titan Desert Marroc a l’edició del 2013.

Moltes gràcies Clàudia, ha esta un plaer, et desitgem el millor, i que aquest somni, i tots, se’t compleixin, amunt campiona!

Moltes gràcies a vosaltres i fins la pròxima.

Clàudia Galícia Cotrina, compartint objectius.

“Gaudeix el moment, somia amb els teus objectius, i, si pots, comparteix-los! ... saben millor”.

Clàudia Galícia Cotrina.

Clàudia Galícia és una apassionada de la muntanya i la pràctica de l’esport, la manera de gaudir-ne.

pulsòmetres El funcionament d’un pulsòmetre és molt senzill, i entre altres coses et permet conèixer el teu ritme, velocitat, calories consumides, distància recorreguda i saber-ho tot sobre el teu pols. Serveix per realitzar qualsevol tipus d’activitat; ciclisme, natació, running, etc.

Permet personalitzar-lo incorporant les teves dades (sexe, altura, pes, etc), veure tots el recorreguts realitzant gràfiques, analitzar els teus rendiments i estadístiques, saber el temps de recuperació desprès de l’esforç.

SUUNTO> SPARTAN ULTRA HR

La novetat en pulsòmetres permet la lectura directa al canell, prescindint de la cinta de pit. Cal esmentar, que en el cas on l’usuari requereix d’unes dades més exactes i amb més informació es recomana l’ús de la cinta.

Es considera molt important realitzar una proba d’esforç a on es determinarà amb exactitud la teva freqüència cardíaca màxima i mínima a la que pots entrenar. D’aquesta manera asseguraràs un entrenament efectiu i saludable.

El pulsòmetre pot ser la teva motivació extra per tal que rendeixis més, i a la vegada milloris i assoleixis els teus objectius. Algunes de les marques més reconegudes són

GARMIN> PHENIX 3 HR

POLAR> A360

Fotos: Ultra Pirineu/Oriol Batista

Vine a Helio’s a conèixer el pulsòmetre que més s’adapta a les teves necessitats.

especialistes en trofeus esportius

JOIERIA HELIO’S

C. Major, 3 · Puigcerdà · Telèfon 972 88 14 28 · helios@joieriahelios.com

la cursa

La Dark Polar Race:

un capvespre d’snowrunning a La Molina A

rrencar a córrer sobre neu a les sis de la tarda, veure com el sol s’amaga i engegar el frontal per completar els últims kilòmetres abans de creuar la línia de meta. Màgic? És la proposta de la Dark Polar Race, una cursa semi-nocturna d’snowrunning de 10’5 kilòmetres que, en la seva tercera edició, l’11 de març tornarà a omplir de corredors l’estació d’esquí de La Molina.

Amb sortida a les sis de la tarda, poc abans que arribi la nit, aquesta prova dóna l’oportunitat de córrer sobre neu trepitjada i viure, en plena natura, una posta de sol amb les vambes posades. A mesura que passen els minuts i els kilòmetres, la foscor s’apodera de l’estació i són la lluna i les llums dels frontals els que il·luminen el circuit. “Sumar kilòmetres sobre neu és una sensació totalment diferent. Vols anar ràpid però els peus se t’enfonsen, així que has de fer molta força amb les cames”, explicava Rosa Valls, guanyadora de la primera edició.

Sortida de la segona edició, mica en mica la llum del capvespre va desapareixent.

Informació bàsica 10,5 km 560 m de desnivell positiu 2 h de límit per realitzar la cursa Circuit circular, sortida i arribada a la Pista Llarga de la Molina Preu inscripció:

26 € a partir de l’1 de febrer

El recorregut, de 10,5 kilòmetres i 560 metres de desnivell positiu, té sortida i arribada a la Pista Llarga i permet descobrir l’estació de La Molina d’una manera completament diferent: corrent en comptes de sobre els esquís.

Les inscripcions estan obertes al web www. darkpolarrace.com i inclouen dorsal, obsequi dels patrocinadors, cronometratge amb xip, avituallament durant la cursa, servei mèdic, guarda-roba i menjar calent a l’arribada.

Com a novetat, el mateix dia i en les mateixes condicions, s’organitza també una cursa infantil, la Snowrunning Kids. Serà a partir de les 16h Text i fotos: Dark Polar Race www.darkpolarrace.com info@darkpolarrace.com

A la imatge, Sílvia Zuñiga encarant la pujada de la pista Volta Muntanya Sagrada. En l’edició 2016 va entrar segona a menys de 10 segons de la primera Rosa Valls.

a La Molina. L’organitza el Club Esportiu Cerdanya Pirineus i les inscripcions es fan online a: http://clubcerdanyapirineus.com/snowrunning-kids/ Aquest any, a més, la Dark Polar Race, forma part de la 1ª Copa d’Snowrunning de Catalunya, que tindrà dues cites: la Polärtic, del 25 de febrer a la Vall de Núria, i la Dark Polar Race. Tots aquells corredors que vulguin puntuar i optar a guanyar aquesta primera edició de la Copa hauran de participar en totes dues proves. El lliurament de premis es farà el mateix dia de la Dark Polar Race a La Molina.

Perill Vs risc. Quin dels dos depèn de nosaltres?

SEGURETAT A LA MUNTANYA Allau sense potencial per enterrar a una persona desencadenada a distància el dia 15 de març de 2013 a la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Sovint les paraules perill i risc d’allaus s’utilitzen

com a sinònims però no ho són. El perill depèn de les condicions de la muntanya i és funció de la

probabilitat de desencadenament de les allaus i de la seva mida o potencial destructiu. No depèn de

nosaltres però és imprescindible que l’entenguem i

el sapiguem reconèixer. El risc depèn de nosaltres i

és funció del perill d’allaus, de la nostra exposició i

de la nostra vulnerabilitat a aquest perill. D’aquí en surt l’equació del risc aplicada a les allaus.

Risc = Perill x Exposició x Vulnerabilitat

Perill Vs risc

25

G

estionar el risc consisteix en reconèixer el perill i minimitzar la nostra exposició i vulnerabilitat. Fixeu-vos que les tres variables es relacionen amb un símbol de multiplicar. Això vol dir que si el perill d’allaus és zero (perquè no hi ha neu), el risc és zero. Si la nostra exposició al perill és zero (em quedo a casa un cap de setmana d’hivern), el risc d’allaus és zero. I si la nostra vulnerabilitat és zero (em protegeixo dins d’un edifici indestructible), el risc d’allaus també serà zero.

Però la realitat és que tots els muntanyencs que ens agrada l’hivern estem disposats a assumir un risc d’allaus determinat per tal de divertir-nos a la muntanya.

El perill

Com deia, el perill d’allaus és funció de la probabilitat de desencadenament i de la mida de les allaus esperades. A la vegada, aquesta probabilitat de desencadenament és funció de la sensibilitat del mantell de neu i de la seva distribució en orientacions i altituds. Si són molt sensibles i n’hi ha per tot arreu, la probabilitat de desencadenar-les és major. Si són menys sensibles (cal una sobrecàrrega forta per activar-les) i la seva localització és molt concreta, la probabilitat de desencadenar-les és menor. Per altra banda, podem tenir allaus de petites dimensions que no tinguin potencial suficient per enterrar-nos o bé allaus més destructives que pugin enterrar un esquiador, un cotxe, destruir un conjunt d’arbres o bé provocar canvis significatius en el paisatge.

Jugant amb les variables 1) sensibilitat, 2) distribució i 3) potencial destructiu surten molts escenaris possibles de perill d’allaus.

Allau de placa al barranc de la Laveja (Vall d’Aran) desencadenada accidentalment dues vegades aquest hivern. La presència de capes febles persistents a la base del mantell s’anuncia al butlletí de perill d’allaus del Centre de Lauegi d’Aran des de fa setmanes.

Per acabar de complementar la descripció d’aquest perill faltaria afegir 4) les situacions o problemes típics d’allaus que vam veure en el darrer número d’aquesta revista.

L’exposició

Controlarem la nostra exposició al perill escollint una combinació concreta de neu i terreny. En general, si la neu és inestable, seleccionarem terreny més protegit i si la neu és estable, seleccionarem terreny més exposat. Però conèixer la distribució del perill a la muntanya ens permetrà afinar

26

Perill Vs risc

Un grup de tres esquiadors agafant distància per reduir l’exposició a les pales dretes de l’esquerra. La distància de seguretat és variable i cal acotar-la segons les dimensions del perill potencial al que ens exposem.

més. Si són les orientacions sud les que estan perilloses, les vessants nord poden ser segures. Sembla fàcil però no ho és. Els accidents per allau són resultat d’escollir terreny massa exposat per les condicions de neu d’un dia en concret. I com que d’accidents per allau n’hi ha cada any en la majoria de serralades innivades del món, sembla que tenim un problema.

Si ens equivoquem en l’elecció o bé sorgeixen imprevistos, tenim alguna manera de minimitzar les conseqüències? Si! aplicant sistemàticament hàbits de circulació de baix risc com exposar el mínim de persones al perill, reunir el grup en llocs segurs, tenir pensada una possible ruta d’escapatòria en cas d’allau i mantenir una bona comunicació amb els companys.

La vulnerabilitat

Disposar de material de seguretat com el casc i tenir un bon nivell tècnic d’esquí que ens permeti escapar-nos de l’allau disminueix la nostra vulnerabilitat. Disposar de material de rescat i saber-lo fer servir amb agilitat ens pot ajudar a rescatar els companys atrapats.

Però, en general, els muntanyencs som vulnerables a aquest tipus de perill.

La clau és ser conscients de quin nivell de risc volem assumir i que realment sigui fruit de la nostra decisió.

Aquests conceptes i molts d’altres s’expliquen d’una manera molt pràctica en el llibre Avalanchas, nociones imprescindibles de Bruce Tremper que l’editorial Verticualidad ha publicat recentment al castellà amb el suport de l’Associació per al Coneixement de la Neu i les Allaus (ACNA). Segurament, és el millor llibre d’allaus per a muntanyencs de tots els temps, escrit per un professional de referència amb grans habilitats comunicatives.

Sara Orgué Vila. Tècnica en neu i allaus als Pirineus.

Formada a la Canadian Avalanche Association.

COMPETÈNCIES • Predicció d’allaus

• Cartografia • Estudis tècnics i protocols de seguretat • Docència • Guiatges de mitja muntanya saraorgue@gmail.com

Text i fotos: Sara Orgué

Viu L’hivern

Viu El

nordic!

salut

Fes salut, fes esport Cada cop més la nostra societat busca un estil de vida

més saludable. Avui en dia la pràctica d’activitat física tant a nivell esportiu com d’oci és un valor afegit com a eina de salut.

L

a realització d’exercici físic de manera regular produeix beneficis sobre el nostre organisme tant a nivell físic com a nivell mental, com per exemple: Millora la capacitat respiratòria i cardiocirculatòria; Millora la capacitat metabòlica, és a dir la capacitat de produir energia, emmagatzemar-la i mobilitzar-la per a l’ús a nivell muscular; Millora l’estabilitat emocional i l’autoestima, etc.

Una persona activa és aquella que practica una activitat física més de 30 minuts almenys 3 cops per setmana, com per exemple: caminar a bon ritme, córrer, realitzar activitats a l’aire lliure o bé activitats dirigides al gimnàs, practicar esports de grup (futbol, basquet, hoquei sobre gel, patinatge, etc.).

La pràctiica d’activitat esportiva al menys 30 min. 3 dies a la setmana produeix benefícis tant físics com mentals.

Salut

A Catalunya, segons l’Observatori Català de l’Esport, la pràctica de l’activitat física i l’esport s’ha incrementat en gairebé un 20% en les darreres dues dècades.

Malgrat això, hem de tenir en compte que la pràctica de l’esport no està exempta de riscos, i que cal estar atent i saber escoltar al nostre cos. Conèixer les respostes físiques i psíquiques del nostre cos a l’esforç físic ens ajudarà a realitzar qualsevol activitat física de manera segura.

Des del món sanitari hem de vetllar per a què esport i salut vagin de la mà, per això és essencial que els esportistes, tant ocasionals, com amateurs, com professionals realitzin controls mèdic-esportius regularment.

Aquesta valoració mèdica pot realitzar-se a diferents nivells segons les necessitats i graus d’exigència: Examen mèdic-esportiu Bàsic.

Examen mèdic-esportiu Avançat (Prova d’esforç).

Examen mèdic-esportiu Rendiment (Prova d’esforç amb anàlisi de gasos i/o lactats)

Osteopatia

Fisioteràpia

Endocrinologia i nutrició , Medicina de l esport

Pilates terapèutic

Examen mèdic-esportiu bàsic.

En què consisteix un examen mèdic-esportiu bàsic?

Aquest examen, que és una revisió d’aptitud bàsica, inclou la realització de: Historial patològic personal i familiar, Exploració de l’aparell locomotor, Exploració de l’aparell cardio-respiraori, Electrocardiograma de repòs i, Certificat Mèdic d’Aptitud.

A qui va dirigit l’examen bàsic?

A l’esport Federat en general. Cal tenir en compte que tots els federats necessiten un Certificat Mèdic d’Aptitud per a la pràctica d’esports Federats.

Examen mèdic-esportiu avançat (prova d’esforç).

Què és una Prova d’Esforç (PE)?

La prova d’esforç (PE) o ergometria, és un procediment àmpliament utilitzat en medicina esportiva que consisteix en la valoració de la resposta del nostre organisme durant l’exercici físic.

Cirurgia ortopèdica i traumatologia

Podologia

T.

684 452 820

Bisbe Iglésias Navarri, 15-17 25700 La Seu d'Urgell

30

Salut

Quina finalitat té la prova d’esforç(PE)?

Els objectius essencials d’una prova d’esforç són: Valorar el comportament cardiovascular i respiratòria durant l’esforç.

Descartar malalties i patologies que puguin condicionar la pràctica de l’esport i en alguns casos esdevenir un risc per a la persona. La PE ens permet detectar malalties cardíaques (com la cardiopatia isquèmica; les arítmies i les alteracions del ritme); malalties vasculars (com la resposta hipertensiva arterial a l’esforç); malalties respiratòries (com el broncospasme induït per l’esforç), baix rendiment (com la fatiga per sobre entrenament, carències nutricionals, anèmies, etc.).

Detectar factors de risc de malalties cardiovasculars.

Quins tipus de Proves d’Esforç (PE) hi ha?

Bàsicament tenim: la PE bàsica o de salut; la PE amb anàlisi de gasos; i la PE amb anàlisi de lactats.

La prova d’esforç bàsica o de salut.

Estudia i valora la capacitat física del nostre cos (resposta cardíaca i vascular) durant esforç físic realitzat en un tapís rodant o una bicicleta estàtica. Permet descartar trastorns elèctrics i funcionals del nostre cor davant l’esforç.

La PE bàsica o de salut va dirigida a: Persones que realitzen activitat física amb regularitat (2-3 cops per setmana), de manera no competitiva, amb una intensitat mitjana (5-10h/setm).

PYRENEES ICE SWIMMING FESTIVAL 2017 18 i 19 de març de 2017

Puigcerdà: un espai per a la pràctica de la natació en fred www.cerdanyanedant2017.com

contacta@cerdanyanedant2017.com

Salut

31

A la imatge de la dreta, prova bàsica o de salut.

A la pàgina anterior, proves d’esforç amb anàlisi de gasos.

Persones adultes (majors de 35 anys ) que comencen a fer activitat física regularment amb una intensitat baixa (<5h/ setm).

Adolescents que realitzen esports o activitats de competició d’intensitat mitjana. L’edat recomanada és a partir dels 14 i 16 anys.

Persones que realitzen activitat física amb antecedents patològics cardíacs familiars (cardiopatia isquèmica, arítmies cardíaques, patologia respiratòria, etc).

En aquests casos és aconsellable realitzar una revisió mèdica esportiva amb prova d’esforç, mínim cada 2 anys.

La prova d’esforç amb anàlisi de gasos.

La Prova d’Esforç amb anàlisi de gasos o ergoespirometria és una PE convencional a on introduïm sistemes de mesura d’intercanvi de gasos respiratoris i ventilació pulmonar.

L’ ergoespirometria ens permet mesurar de forma objectiva la resposta fisiològica durant l’esforç del sistema de transport d’oxigen i del metabolisme energètic, i obtenir uns paràmetres fisiològics per a millorar el rendiment de l’esportista (com el consum màxim d’oxigen, els llindars aeròbics, anaeròbics, els METS, etc.) Aquesta informació serà de gran importància a l’hora de planificar entrenaments i preparar els esportistes per a obtenir un rendiment que els permeti assolir un estat de forma òptim pels seus objectius.

Prova d’esforç amb lactats,

La medició dels nivells d’àcid làctic (lactats) en sang durant una prova d’esforç, ens proporciona informació específica sobre el metabolisme energètic en diferents càrregues de treball.

Aquesta prova ens permet conèixer la potència anaeròbica de l’esportista, i la capacitat de resistència de treball anaeròbic, necessària per a determinar les càrregues d’entrenament.

La PE amb anàlisi de gasos i/o amb lactats va dirigida a: Esportistes professionals o amateurs que volen planificar el seu entrenament per a l’optimització del seu rendiment esportiu.

Persones que realitzen esports o activitats físiques amb una alta intensitat (>10h/setm).

Text: Dr. Daniel Brotons, metge de l’esport.

Dr. Oriol Barceló, metge de l’esport.

Unitat de Medicina de l’Esport de l’Hospital de Cerdanya.

Fotodepilació

Fotorejoveniment dèrmic

Indiba

Pedicura

LPG

Solarium

Pressoterapia

CENTRE D’ESTÈTICA I MASSATGE

Depilació

Obert de dimarts a dissabte, hores convingudes

Manicura

Tel. 608 782 080 · Av. França 10, 1er - 17520 PUIGCERDÀ

Tractaments facials i corporals Quiromassatges

natura

MUNTANYA D’ALINYÀ,

ecoturisme a l’Alt Urgell

El patrimoni natural de les valls alturgellenques és

molt ric. Paisatges feréstecs, fauna diversa i vegetació canviant conformen un tot captivador. Gaudir-ne cada cop resulta més fàcil i ara sabràs perquè.

A

l número 7 d’aquesta revista, corresponent als mesos de juliol i agost de l’any 2016, vam presentar els principals trets geogràfics, naturals i d’equipaments de la Muntanya d’Alinyà, més de 5.000 ha de la Fundació Catalunya-La Pedrera a la vall d’Alinyà, al cor de l’Alt Urgell. En aquell article també vam donar comptes de les principals activitats de descoberta de la natura que s’hi desenvolupen. Ara, a les portes de la primavera de 2017, tornem a dedicar la nostra atenció i espai Sent a la muntanya viva perquè enguany el ventall d’activitats previstes en aquesta enorme finca s’ha multiplicat. Si fins ara tot girava a l’entorn dels voltors, aquest any hi haurà tres pols temàtics nous, fruit de la gran riquesa natural de la Muntanya d’Alinyà. Cadascun d’ells comptarà amb diverses

activitats d’observació, estudi i, en última instància, gaudi de la natura. D’aquesta manera, a poc a poc però amb decisió, pretenem que la nostra comarca es vagi convertint en el referent ecoturístic del Pirineu català.

La xarxa de senders de la Muntanya d’Alinyà permet fer moltes i variades excursions.

Natura

33

Alinyà, muntanya de camins

Com totes les valls amb pobles, la d’Alinyà disposa d’una xarxa de camins tradicionals que al seu dia la propietat de l’espai va condicionar, senyalitzar i promocionar per facilitar-hi el senderisme. Aquest conjunt de camins arriba als 90 km de longitud i recentment la seva dificultat física ha estat avaluada amb el mètode Sendif de l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran (Idapa). D’aquesta manera, s’han aplicat uns criteris objectius per estimar si els 14 camins de la Muntanya són fàcils, moderats, difícils o molt difícils. Un cop revisada la seva dificultat, hem previst Alinyà a peu, un calendari d’excursions d’abril a desembre amb la principal motivació de facilitar el plaer de caminar per la muntanya

Amb l’anellament de moixons s’obtenen importants dades sobre la seva biologia i permet observar-ne les característiques físiques amb molt de detall.

Alinyà, destí fotogràfic

La font de l’Aiguaneix és un dels llocs més emblemàtics de la Muntanya d’Alinyà, i formarà part de la xarxa de punts d’interès fotogràfic.

als cada cop més nombrosos practicants del senderisme. A més a més, sota l’impuls del mateix Idapa, aquest estiu la Muntanya d’Alinyà participarà activament al 2n Festival de Senderisme dels Pirineus i serà el centre d’atenció dels amants dels camins i les caminades.

Al voltant dels grans arbres s’han esdevingut fets i llegendes. La seva contemplació és molt reconfortant.

La roca calcària, les rouredes, els alzinars, les pinedes, els prats, els matollars, els pobles de pedra i teula, les estacions de l’any, el paisatge en si de la Muntanya d’Alinyà obren un munt de possibilitats fotogràfiques. Si cada any hi ha artistes que vénen a pintar quadres de tardor de la vall d’Alinyà, per què no hi podria haver gent que tot l’any hi vingués a fer fotos i les compartís, si vol, a les xarxes socials? A partir d’aquesta reflexió va néixer el segon pol temàtic: la fotografia. No ens ve de nou aquesta disciplina, ja que la Muntanya disposa d’un dels millors aguaits fotogràfics del país per retratar voltors, aufranys i trencalossos. Així doncs, aquesta primavera es posarà en funcionament la xarxa de punts d’interès fotogràfic de la Muntanya d’Alinyà, un seguit de llocs d’alta qualitat escènica

El timó és una de les espècies d’aromàtiques que es conrea a la Muntanya d’Alinyà, juntament amb el romaní, l’espígol, l’orenga, l’hisop i la sajolida.

Si la tardor és plujosa, els boscos d’Alinyà són generosos en bolets com aquests ufanosos rovellons.

dels que se’n donaran consells pràctics per fer-hi bones fotos. A l’estiu celebrarem el Dia mundial de la fotografia, i a la tardor, quan la Muntanya esclata en mil colors, farem un taller de dos dies per aprendre trucs i tècniques per treure tot el suc a la nostra càmera.

vitats naturalístiques de temàtica ben diversa al llarg de l’any. Aquest és el menú que hem previst: Ocells a la mà consistirà a participar duna sessió d’anellament científic d’ocells, Planadors de pas ens portarà a observar la migració de rapinyaires des d’un lloc emblemàtic, Testimonis del temps ens descobrirà alguns dels arbres més singulars de la vall, Primavera aromàtica regalarà els nostres sentits amb l’olor del romaní, el timó i altres herbes remeieres. Amb Tresors del sotabosc anirem a collir bolets i n’aprendrem característiques i funcions. Les roques parlen ens obrirà al coneixement d’allò que va passar fa milions d’anys i donà com a resultat el muntanyam on som. Observarem isards amb telescopi fent Els reis dels prats i esmolarem el nostre enginy amb uns tallers de rastres i de menjadores per a moixons.

Alinyà, natura a dojo

Si només poguéssim passar un dia a la Muntanya d’Alinyà ens adonaríem que hi ha molts motius d’interès natural. Des dels grans rapinyaires fins a moixons de bosc, des de flors i herbes remeieres fins a grans arbres més vells que els camins, des de parets rocoses i tarteres fins a isards que hi tresquen com cap altre. Des de la propietat i l’equip gestor, es vol posar a l’abast de tothom aquesta gran riquesa natural i oferir un seguit d’acti-

La gran fauna també abunda a la Muntanya d’Alinyà, i l’isard n’és el màxim representant.

Les formacions rocoses d’aquesta vall són espectaculars i conèixer-ne l’origen tota una lliçó per comprendre millor aquest territori.

Natura

Alinyà, terra de voltors

Totes les novetats explicades fins aquí són el complement perfecte de les activitats que s’han fet els anys precedents a la Muntanya d’Alinyà centrades en els voltors. Naturalment, enguany les continuarem, i d’abril a desembre, els dissabtes al matí farem Menjant amb voltors i Guarda per un dia. La primera és una caminada comentada des de la plaça del Ball Pla d’Alinyà fins al mirador de sant Ponç. Des d’aquest fantàstic punt panoràmic s’observa, amb l’ajut de telescopis i prismàtics, com els voltors arriben de tot arreu i aterren al punt d’alimentació suplementària que tenim a uns pocs centenars de metres per menjar-se les restes que els escampem. Sovint algun aufrany i algun trencalòs s’afegeix a la festa.

Nogensmenys, la Muntanya d’Alinyà és dels millors llocs per veure totes les espècies d’ocells carronyaires o necròfags del nostre país. La segona activitat, Guarda per un dia, consisteix a acompanyar el nostre guarda fins al lloc exacte on els deixem les restes. Si es vol, es pot ajudar-lo a repartir el menjar dels voltors. L’experiència de ser sobrevolats per dotzenes d’aquests grans rapinyaires és molt espectacular, i tenir-los a escassos metres quan baixen resulta molt emocionant. Pels amants de la fotografia oferim una activitat d’allò més recomanable: Voltors de prop. Es tracta de passar unes hores en un dels millors aguaits fotogràfics de Catalunya per observar sense ser vistos els ocells carronyaires i guineus que hi acudeixen quan els deixem restes d’escorxador i de les granges de la zona. L’aguait és de 4 places, té un petit wc sec, vidre espia de grans dimensions, cadires còmodes, espai per deixar l’equip fotogràfic, ròtules fixes i informació dels altres aguaits i equipaments de la Fundació Catalunya-La Pedrera. És una magnífica instal·lació per gaudir a poquíssims metres de la fauna, i de pas endur-nos-en records impagables en forma de fotografia.

Qualsevol d’aquestes activitats es pot complementar amb un bon Dinar de muntanya i la visita a l’agrobotiga i centre de visitants la Rectoria, a la plaça de l’església d’Alinyà mateix.

Els voltors han estat i són el principal motiu d’atracció de visitants a la Muntanya d’Alinyà, ja que les condicions per observar-los són gairebé immillorables.

Com cada any, hi haurà molts caps de setmana per gaudir del paisatge i els grans rapinyaires des del mirador dels Voltors.

Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA www.auberria.cat natura@auberria.cat

La Rectoria obre els caps de setmana d’abril a desembre, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00. A l’agost cada dia i fins a les 19.00. Per participar a les activitats exposades cal reserva prèvia trucant al 973 058 991 o al 608 055 666, o per correu electrònic a info@alinyamuntanya.cat T’hi esperem!!

Primavleecrtaur:a,

temps de temps de natura.

Regència d’Urgell, 22 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat

Tels. 689 422 670 973 353 607 Segueix-nos al

i

Calendari d’activitats Informació i reserves: 973 058 991 i 608 055 666 · info@alinyamuntanya.cat

Tots els dissabtes al matí Menjant amb Voltors i Guarda per un dia. I a més a més tot això: ABRIL 14, Visita a la xarxa de punts d’interès fotogràfic.

30, A peu per Alinyà: excursió camí de Jordanera.

MAIG 1, Primavera aromàtica. Visita plantacions d’aromàtiques. Apta per a famílies.

14, Ocells a la mà. Anellament d’ocells. Apte per a famílies.

28, A peu per Alinyà: excursió camí de l’Estret.

JUNY 11, Les roques parlen. Sortida geològica.

25, A peu per Alinyà: excursió camí de la Moixa. Apta per a famílies.

JULIOL 7, 8 i 9, Festival de Senderisme dels Pirineus (programa especial).

30, A peu per Alinyà: excursió camí de Terrers.

AGOST 6, Ocells a la mà. Anellament d’ocells. Apte per a famílies.

17, Testimonis del temps. Visita d’arbres singulars. Apta per a famílies.

19, Dia mundial de la fotografia. Projecció d’imatges de la vall. Apta per a famílies.

20, A peu per Alinyà: excursió camí de l’Aiguaneix. Apta per a famílies.

24, Planadors de pas. Observació de rapinyaires migradors.

SETEMBRE 3, Planadors de pas. Observació de rapinyaires migradors.

17, A peu per Alinyà: excursió camí de la Moixa. Apta per a famílies.

OCTUBRE 8, Tresors del sotabosc. Sortida per conèixer i collir bolets.

12 i 13, Capta la natura! Taller de fotografia.

29, A peu per Alinyà: excursió camí de Jordanera.

NOVEMBRE 5, Els reis dels prats. Observació d’isards.

12, Menjar d’hivern. Taller de construcció de menjadores.

Apte per a famílies.

26, A peu per Alinyà: excursió camí de l’Estret.

DESEMBRE 8, Petits detectius. Taller de reconeixement de rastres.

Apte per a famílies.

10, A peu per Alinyà: excursió camí del tossal de l’Àliga per celebrar el Dia internacional de les muntanyes.

LECTURA L’URGELLET I LA SEU D’URGELL El patrimoni i 40 rutes a peu

R

esulta verdaderament sorprenent que per a molts l´Alt Urgell sigui una comarca desconeguda, ignorant així la gran quantitat d´atractius que reuneix aquest territori marcat per una orografia espectacular. En els seus 1.446,9 quilòmetres quadrats trobarem una natura poderosa que guanya protagonisme en els indrets més variats: Serra del Cadí, Boumort, Alt Pirineu, Cinglera dels Espluvins, massís de Sant Honorat…a més d´un patrimoni romànic de primer ordre i uns pobles del tot encisadors.

Tan gran és la diversitat de la comarca que la present guia queda centrada únicament a l´Urgellet, és a dir, els municipis de la Seu d´Urgell, Estamariu, Alàs i Cerc i un sector de les Valls de Valira, Ribera d´Urgellet i Montferrer i Castellbò. Amb bon criteri per part dels autors, la guia es divideix en dos blocs ben diferenciats: en el primer es ressalten els elements urbans més característics de la Seu d´Urgell, a més d´una detallada explicació dels pobles de l´Urgellet. En la segona part del llibre és dóna pas a quaranta rutes a peu, totes elles fàcils i que conviden a la contemplació i coneixement

d´aquest territori injustament oblidat que, no obstant això, sorprèn a tot aquell que ho visita. No en va, puc donar fe que molts turistes, estrangers inclosos, s´han sentit fascinats en descobrir uns racons dels quals mai havien sentit parlar.

I és que excursió rere excursió observarem des de restes megalítiques a construccions medievals, del plàcid bosc de ribera a la vora del Segre als imponents precipicis del vessant nord de la Serra del Cadí, sense obviar les curioses formacions argiloses dels Set Inferns o les roques vermelloses del coll de Creus, tot un riquíssim patrimoni natural i cultural que convé tant conèixer-ho com protegir-ho. Sens dubte, aquesta guia ben elaborada ens facilita ambdues coses.

Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: L´Urgellet i la Seu d´Urgell. El patrimoni i 40 rutes a peu AUTOR: Albert de Gràcia i Ricard Lobo EDITORIAL: Edicions Salòria, 2014 (2ª edició) P.V.P: 19,50 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

mèteo

Qüestions de percepcions...

Ho hem argumentat ja més d’una vegada al llarg dels articles escrits als anteriors números de SENT, el

Pirineu és molt gran, les seves muntanyes veritables muralles que interactuen amb les masses d’aire i

conseqüentment, deriven en condicions meteoròlogues molt diferents d’una zona a una altra del Pirineu fins i tot a molt pocs quilòmetres de distància.

A

quest fet és de molt difícil predicció i molt més, explicació! Dir quin temps farà a la porta de casa meva en un àmbit tan complicat com és la nostra serralada, és molt complicat... Però avui volem parlar sobre percepcions. Fred, calor, bon temps, mal temps, és una variable que la determinem nosaltres sobre els nostres gustos climàtics o realment hi ha una raó més científica?

Comencem amb la percepció general d’aquest hivern al Pirineu. Un any que passarà en el record de molts nosaltres com un dels més moguts de les últimes dècades, amb un gener de nevades abundants i generals a gran part del Pirineu i Prepirineu Català, i un

Vents en km/h Calma

Temperatura (oC) 10

7,5

5

2,5

0

-2,5

-5

Sensació tèrmica per efecte del refredament del vent 8 km/h

7,5

5

2,5

0

-2,5

-5

0

16 km/h

5

2,5

-2,5

-5

-7,5

-10

-12,5

24 km/h

2,5

0

-5

-7,5

-10

-12,5

-17,5

32 km/h

0

-2,5

-7,5

-10

-12,5

-17,5

-22,5

40 km/h

0

-5

-7,5

-10

-15

-17,5

-22,5

48 km/h

-2,5

-5

-10

-12,5

-17,5

-20

-25

56 km/h

-2,5

-7,5

-10

-12,5

-17,5

-20

-25

64 km/h

-2,5

-7,5

-10

-15

-20

-22,5

-27,5

PERILL

Mèteorologia Temp. (oC) 25%

37 Humitat relativa 30%

40%

50%

90% 100%

60%

70%

80%

38

42

43

47

54

57

*

*

*

*

37

40

42

45

49

54

55

58

*

*

36

39

40

43

47

51

56

57

58

*

35

37

38

42

45

48

51

54

57

*

34

36

37

41

43

47

49

52

55

58

33

34

36

38

42

44

47

50

52

55

32

33

34

36

38

42

44

47

50

52

31

31

33

35

38

40

43

45

48

50

30

31

31

34

36

38

41

43

46

48

29

29

30

32

34

37

38

41

44

46

28

28

29

31

33

35

37

39

41

45

27

27

28

29

31

33

35

37

39

41

26

26

27

28

29

31

33

35

37

39

25

25

26

27

28

30

32

33

35

37

24

24

25

26

27

28

30

32

33

35

23

23

23

24

25

27

28

30

32

33

En aquesta taula:, temperatura de sensació de calor (xafogor).

La temperatura sumat a la humitat, pot incrementar i molt la sensació que tindrem de calor.

En la taula d’abaix, el vent farà per contra, que la sensació tèrmica que notem afegint la temperatura, incrementi la sensació de fred.

Temperarutes no gaire extremes, en condicions de altes humitats i baixes temperatures, ens poden fer passar una mala jugada.

* Per sobre de la capacietat de l’atmosfera per emmagatzemar vapor d’aigua

Perill

Humidex 55

Perill extrem

Possibles símptomes Cop de calor imminent en exposició continuada

Perill

40 - 54

Molt de desconfort. Evitar esforços. Buscar una zona més fresca. Cop de calor probable en continuada exposició o en activitats físiques

Precaució extrema

30 - 39

Força desconfort. possible cop de calor o esgotament produit en realitzaractivitat física o per la simple exposició a l’aire lliure.

febrer amb l’arribada de diverses pertorbacions que han provocat un dels febrers amb més precipitacions dels darrers 25 anys a molts indrets. Veurem com es comporta el final d’aquest hivern i inicis de la primavera!

Doncs aquest sentiment de neu a dojo a tot el Pirineu hi ha algunes persones que no el

tenen. El vessant nord del Pirineu i les seves àrees d’influència (Vall d’Aran, nord del Pallars Sobirà i nord d’Andorra) alguns dels seus habitants asseguren que és un any normal de neu! Aquest fet respon a l’excepcionalitat de les últimes temporades d’hivern, amb règims de vent permanents del nord que provocaven

Temperatura (oC) -7,5

-10

-12,5

-15

-17,5

-20

-22,5

-25

-27,5

-30

-32,5

-35

-37,5

-40

-42,5

-45

-47,5

-45

-50

-47,5

-50

-52,5

-65

-60

-62,5

-65

-67,5

Sensació tèrmica per efecte del refredament del vent -2,5

-12,5

-15

-17,5

-15

-17,5

-20

-25

-20

-25

-22,5

-25

-25

-30

-27,5 -32,5 -30 -30

-27,5 -32,5 -30

-35

-32,5 -37,5 -35

-40

-32,5 -37,5 -42,5 -35

-37,5 -42,5

-22,5

-25

-27,5

-30

-32,5

-35

-37,5

-27,5 -32,5

-20

-35

-37,5

-40

-45

-47,5

-50

-35

-40

-52,5 -57,5

-37,5 -42,5

-45

-47,5 -52,5

-55

-57,5

-60

-65

-67,5 -72,5

-75

-77,5

-37,5 -42,5 -47,5

-50

-52,5 -57,5

-60

-65

-67,5

-70

-72,5 -77,5

-80

-85

-62,5 -67,5

-70

-75

-77,5 -82,5

-85

-90

-57,5 -62,5 -67,5 -72,5

-75

-77,5

-90

-95

-75

-80

-90

-95

-40

-45

-42,5 -47,5 -45

-50

-45

-50

-47,5 -52,5 -50

-55

-52,5 -57,5 -55

MOLT PERILLÓS Les parts del cos exposades al vent es poden congelar en 1 minut

-60

-55

-60

-60

-65

-62,5

-65

-67,5 -72,5 -70

-75

-75,5 -82,5

-80

-85

-82,5 -87,5 -85

-90

EXTREMADAMENT PERILLÓS Les parts del cos exposades al vent es poden congelar en 30 segons

-92,5 -97,5

38

Mèteorologia

En aquesta foto, tot i l’aparent serenor de la foto, les temperatures glacials i el fort vent, feien d’aquesta jornada un dia perillós per fer alta muntanya.

A la pàgina següent, abans de l’arribada de la pluja en les tempestes d’estiu, el vent ens porta l’olor tant característic de la pluja.

grans temporals de neu en aquestes zones, mentre a la resta del Pirineu, donat l’efecte fogony, gaudíem (o patíem) els vents secs i més reescalfats de sotavent.. Per tant, tot i tenir uns gruixos de neu molt abundants en aquestes zones, com el precedent dels últims anys va ser tan nivós, la percepció és d’un any normalet pel que fa a nevades.

El temps determina també i moltíssim el nostre estat d’ànim. La conseqüència més directe és, a més dies de temps ennuvolat, menys animats ens sentim en general.

Aquest fet es relaciona directament amb la presència d’hores de llum. El nostre estat anímic millora com més llum tenim, així ho demostra diversos estudis que relacionen casos de depressions segons el tipus de temps d’aquells dies, o més accentuat en països d’altes latituds, on el nombre reduïdíssim d’hores de llum a l’hivern fa que la gent en aquesta època de l’any, pateixi més malalties mentals.

La pluja. Moltes persones relacionen la pluja com un fet negatiu, donat que compor-

Criat i engreixat al Pirineu Granja Cal Tamborino de Bellestar

ta una sèrie d’inconvenient a l’hora de fer les nostres activitats del dia a dia, però realment la pluja és un dels millors relaxants que podem trobar, i més encara les tempestes. Després del pas de la pluja o d’una tempesta, ens trobem més relaxats, donat que percebem l’arribada de la calma després d’una situació moguda i amb soroll, una pujada de pressió atmosfèrica i la renovació de la massa d’aire.

Segons alguns estudis els humans relacionem la pluja amb fets positius (aire més pur, aigua per les plantes i animals, aigua pels nostres rius), i especialment a què el fet de ploure, ens fa viure un fenomen natural que ens arrela directament a la natura.

Un altre fet que sol agradar molt a la gent és l’olor de pluja. Aquesta olor s’anomena “petricor” i segons els autors del seu descobriment, l’olor deriva d’un oli traspuat per certes plantes durant períodes de sequera.

Aquest oli queda absorbit a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i que en entrar

Carn de vedella de la raça llemosina, criada al Pirineu, de manera natural.

Els nostres vedells i vedelles són criats amb la seva mare fins als 8 mesos, moment a partir del qual reben una alimentació 100% vegetal, complementada amb vitamines i minerals.

La nostra carn és tendra i gustosa, baixa en greixos i rica en vitamines del grup B i minerals com el ferro i el zinc.

en contacte amb la pluja són alliberats en l’aire juntament amb un altre compost: la geosmina, producte de certes bactèries.

L’emissió d’aquests compostos és el que produeix la distintiva aroma, al que es pot sumar el de l’ozó si addicionalment hi ha activitat elèctrica.

Ara parlarem de temperatures i les seves variables. Poden estar dues persones a una mateixa temperatura, per exemple de 20ºC, i una tenir sensació de fred i l’altre calor?

Doncs sí! Aquest fet ens el determinarà la sensació tèrmica. Posem dos exemples: Amb temperatures fredes si li sumem el vent, podem tenir sensacions de fred molt més acusades. Un dia podem estar a 0ºC, sense vent prenent el sol i tenir sensació de caloreta, mentre amb 0ºC un dia de vent podem tenir sensacions de fred extrem.

Amb temperatures càlides ens determinarà la sensació tèrmica la humitat, el que coneixem com la xafogor. Temperatures de 25ºC

amb baixa humitat, ens donarà una temperatura de sensació molt agradable, mentre que amb una humitat molt elevada, estarem ben xopats de suor!

I acabarem amb la definició de bons temps o mal temps, aquí segons el nostre criteri, si anirà en funció dels gustos de cadascú de nosaltres. Associar bon temps a una situació de temps estable pot ser un encert en determinades situacions, com per exemple, després d’uns dies de temps mogut, però segons el nostre entendre, parlar de bon temps per situacions d’estabilitat de llarg temps és un error, la natura necessita la variabilitat atmosfèrica i especialment d’aigua per la seva supervivència. Així doncs, bon temps és fer, una mica de tot.

Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS www.meteopirineuscatalans.com Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

IDAPA

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Parc Natural de l’Alt Pirineu han desenvolupat un seguit d’actuacions per aconseguir que algunes de les seves zones més emblemàtiques siguin més fàcilment assequibles a visitants amb mobilitat reduïda o amb alguna discapacitat, intentant minimitzar les barreres físiques que imposa l’alta muntanya. En aquest article us presentem, d’una forma molt breu, la seva oferta d’itineraris adaptats.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici El Parc Nacional disposa d’un programa específic d’ús públic per a col·lectius amb diversitat funcional, denominat Trencant barreres: passarel·les de fusta amb apartadors, camins amb pendents suaus, cartells interpretatius amb braille, maquetes tàctils, lavabos adaptats i places d’aparcament reservades... són algunes de les iniciatives endegades aquests darrers anys que han fet possible que les persones amb problemes de mobilitat puguin gaudir del paisatge del Parc. Unes de les més emblemàtiques són les passarel·les de fusta del planell d’Aigüestortes (1.000 m) i d’accés a l’estany de Sant Maurici (80 m), aptes per a ser recorregudes amb cadira de rodes. Així mateix, el Parc, en col·laboració amb l’Obra Social de La Caixa, també ha compactat i anivellat el ferm de dos camins (el camí de Roca Blanca i el camí del Salto), facilitant l’accés a les persones amb dificultats per caminar, i hi ha instal·lat senyalització adaptada per a invidents.

A dalt, itinerar adpatat al Parc Nacional d’Aigüestortes i estanys de Sant Maurici.

A baix, senyalització en braille. Foto: Arxiu Parc

Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Cartella l’inici de l’itinerari a daptat de Sant joan de l’Erms, dins el Parc Nacional de l’Alt Pirineu. Foto: Fundació Integra Pirineus

Parc Natural del Cadí-Moixeró El Parc compta amb tres itineraris adaptats, un dels quals transcorre per la Cerdanya. Es tracta de l’itinerari del mirador del Cap del Ras (1.130 m), adaptat a l’ús per part de persones amb mobilitat reduïda. Aquest recorregut consta d’un camí formigonat, de pendents suaus, de més d’un quilòmetre de llarg, que discorre entre prats subalpins i boscos de pi negre i ofereix una agradable passejada tot gaudint d’uns paisatges de muntanya d’excepcional bellesa. L’itinerari culmina al mirador del Cap del Ras, que ofereix una bona vista panoràmica de la Batllia i de bona part del Pirineu central, des del Puig Farinós a l’est fins al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a l’oest, que es difumina a l’horitzó. Abans d’arribar al mirador també hi ha una àrea de lleure amb taules adaptades per aturar-se a fer un mos.

Itinerari adaptat del Cap del Ras. Foto: Arxiu del Parc Natural del Cadí-Moixeró

Parc Natural de l’Alt Pirineu Sant Joan de l’Erm, una de les principals portes d’accés al Parc, compta des de finals de desembre, amb un itinerari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Es tracta d’una iniciativa del Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Ajuntament de Montferrer i Castellbò, que ha comptat amb la col·laboració de l’Obra Social de La Caixa. Consisteix en una passera de fusta amb un cartell de presentació i quatre cartells interpretatius. Els textos van acompanyats d’una il·lustració i també estan escrits en braille. A la part inferior dels cartells, un pictograma assenyala amb quins sentits es pot interactuar d’alguna manera amb els elements que s’hi descriuen.

La passera, construïda amb fusta tractada, comença a l’aparcament del refugi de la Basseta i té una llargada de 350 metres amb eixamplaments cada 50 metres, que permeten el creuament de dues cadires de rodes. La construcció és elevada, per no degradar el sòl, i té una guia lateral de seguretat, per evitar caigudes. L’itinerari té caràcter terapèutic: travessa un bosc de pi roig i avet, amb arbres de grans dimensions, i no és difícil gaudir de l’acompanyament del cant dels ocells. Finalitza en una vista panoràmica de la Vall de Santa Magdalena, on està previst construir una torre elevada.

Text: IDAPA

Estada voluntariat d’estudiants holandesos a la Vall Fosca fent tasques de manteniment de camins de l’itinerari d’El Cinquè Llac. Autora: Mireia Font.

camins vells

El manteniment dels camins tradicionals al Pirineu: algunes propostes alternatives En una època de restricció, quan no de desaparició

total, dels ajuts als ajuntaments i entitats locals per al

manteniment dels camins, quines fórmules hi ha a l’abast

per tal que no es malmeti del tot aquesta xarxa? En aquest article presentem quatre iniciatives pirinenques, poc

convencionals, que han intervingut decisivament en la conservació dels camins.

F

ins fa pocs anys, l’abundància de recursos de l’administració permetia la promoció de nous itineraris i el manteniment, sobretot en el cas dels espais naturals protegits. Ara bé, en un escenari de restriccions econòmiques com l’actual, què passa? Doncs que els ens locals, és a dir, els titulars dels camins, es veuen obligats a destinar els recursos a finalitats més prioritàries, i això significa que el manteniment d’aquests camins es redueix a actuacions molt puntuals (microactuacions) i en trams molt concrets. El mateix passa amb els espais naturals protegits, que han vist aprimades les seves brigades, tant les fixes com les temporals.

Formació en l’àmbit del manteniment de camins i bioenginyeria a l’Alta Ribagorça.

Autor: Lluís Florit.

Camins vells

43

Formació en l’àmbit del manteniment de camins i bioenginyeria a l’Alta Ribagorça.

Autor: Lluís Florit.

En els darrers anys han sorgit moviments, pràctiques i mètodes que, a través de l’associacionisme, l’apadrinament o els camps de treball de voluntaris, entre d’altres, han intervingut decisivament en la conservació dels camins, amb la iniciativa, la col·laboració o el coneixement dels ens locals. Quins són els factors que han propiciat l’aflorament d’aquestes iniciatives? Doncs se’n podrien identificar tres de principals: 1) consciència de l’abandonament dels camins per manca de recursos; 2) extensió del voluntariat a tots els camps i territoris, i 3) augment de la sensibilització cap als camins tradicionals.

El primer té relació amb la poca capacitat tècnica i econòmica dels ajuntaments pirinencs per fer front al manteniment de la xarxa històrica de camins, és a dir, els camins no rodats. Es tracta, en la majoria de casos, d’ajuntaments petits que han de fer mans i mànigues per poder gestionar les diverses infraestructures municipals. El segon factor té a veure amb la democratització del voluntariat; és a dir, si fins fa pocs anys es tractava d’una activitat pròpia de clubs i centres excursionistes, actualment entitats de diversa tipologia (ambiental, de lleure, cultural, turística...), es dediquen a la recuperació i manteniment dels camins. El tercer factor té relació amb la valoració turística del patrimoni; les noves tendències de l’oferta i la demanda que operen en el sector turístic espanyol des de final del segle XX han propiciat la cerca de noves formes de lleure més qualitatives i singulars. En aquest context, la valoració turística del patrimoni és, actualment, una realitat en expansió a casa nostra i respon a la necessitat de diversificació del producte turístic tradicional.

Curs de recuperació de camins tradicionals amb pedra seca pels camins de l’itinerari d’El Cinquè Llac. Senterada (Pallars Jussà).

Autora: Mireia Font.

Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural.

Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals.

Elaboració de memòries tècniques.

Inventaris de camins.

Carlos Guàrdia Carbonell

Col.legi de Geògrafs número 1688

Tel: 629 412 566

cguardia.carbonell@gmail.com

, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins.

Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10

44

Camins vells

l

Curs de recuperació de camins tradicionals amb pedra seca pels camins de l’itinerari d’El Cinquè Llac. Senterada (Pallars Jussà).

Autora: Mireia Font.

Actuacions alternatives en èpoques convencionals: Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça: el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), van iniciar l’any 2014 un programa d’ocupació adreçat a persones en situació d’atur i que encara és vigent actualment. Durant aquest període, la iniciativa ha beneficiat a tretze persones, excepte el 2017 que s’han contractat 4 persones. En el marc d’aquest programa, els participants reben una formació específica en diferents àmbits del manteniment de camins per tal de: a) obtenir una visió global de la funció, estructura i normativa de camins; b) introduir-se en les necessitats més habituals de manteniment dels camins i petites feines forestals; c) conèixer i dominar l’ús correcte de les eines manuals i petita maquinària i el seu manteniment; d) conèixer i dominar tècniques de construcció de pedra seca i d’obres de bioenginyeria; e) treballar amb l’equipament adequat, sempre seguint les pautes de seguretat i higiene en el treball. L’objectiu d’aquesta iniciativa és que aquestes persones, una vegada finalitzat el programa, puguin treballar en l’àmbit del manteniment de camins a nivell privat o bé, formant part de brigades municipals.

Curs de recuperació de camins tradicionals amb pedra seca pels camins de l’itinerari d’El Cinquè Llac. Senterada (Pallars Jussà). Autora: Mireia Font.

L’Associació Marques de Pastor: es tracta d’una associació integrada per sis allotjaments turístics i una agència de viatge, responsables de la ruta El Cinquè Llac, una travessa de senderisme que transcorre per l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i que té com un dels seus objectius principals, valoritzar els antics camins i recuperar-los. Entre les accions que han dut a terme, cal destacar, l’estada de voluntariat d’una vuitantena d’estudiants holandesos de la Universitat de Breda, a la Vall Fosca, fent tasques de manteniment dels camins de l‘itinerari d’El Cinquè Llac, durant els anys 2014 i 2015, així com el curs de recuperació de camins tradicionals amb pedra seca, organitzat juntament amb l’Escola Agrària del Pallars.

L’Associació Camí Vell del Pallars Sobirà: es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que va néixer el febrer del 2014 en adonarse de la ràpida degradació que pateixen els camins vells després d’uns pocs anys d’abandó de les tasques de conservació, per les dificultats econòmiques de les administracions. Més enllà de fer actuacions de recuperació del traçat (fins al moment s’han fet mitja dotzena d’accions i un curs d’iniciació a la construcció de marges de pedra seca), els objectius de l’entitat són generalistes i passen per conscienciar de la importància patrimonial dels camins tradicionals; per promoure’n l’ús; per buscar un model mixt que asseguri la senyalització, supervisió i manteniment de la xarxa de camins; per divulgar les rutes que passen pels camins pallaresos i per aconseguir que siguin un motor econòmic.

Camins al Pirineu

Camí vell del Coll de la Bana a Estaron (Pallars Sobirà). Autor: Ramat de Camins.

Tasques de recuperació de camins al Pallars Sobirà. Autor: Associació Camí Vell del Pallars Sobirà.

45

Ramat de Camins: es una ruta que segueix les passes que fa seixanta anys van fer els escriptors Camilo J. Cela i Josep M. Espinàs, pel que anomenaven Pirineu de Lleida i que van explicar posteriorment en sengles llibres.

La ruta, que ha estat readaptada per utilitzar els antics camins veïnals i evitar l’asfalt, supera els 300 km i es pot fer en una quinzena d’etapes. Es tracta d’un elevadíssim nombre de quilòmetres que s’han de mantenir per fer-los transitables i gaudir-los, ja que són construccions amb un gran valor patrimonial i històric. Atès que les administracions públiques no se’n poden fer càrrec de la seva totalitat, des de Ramat de Camins s’ha engegat la campanya Apadrina un camí, a partir de la qual la gent pot apadrinar un tram de camí i col·laborar amb el seu manteniment.

Com funciona? Doncs s’ofereixen diferents modalitats d’apadrinament (Mecenes, Guaita i Lo comú), i a canvi, el projecte ofereix la possibilitat que el nom dels participants (i logos en el cas de les empreses), apareguin al web Ramat de Camins, a la fitxa de l’etapa en la qual es trobi el camí i en altres publicacions que es generin. Així mateix, els participants rebran informació regularment sobre el camí que hagin apadrinat.

Text: Carlos Guàrdia Carbonell TERRELLÓ cguardia.carbonell@gmail.com Tasques de recuperació de camins al Pallars Sobirà. Autor: Associació Camí Vell del Pallars Sobirà.

TRACKS DE CERDANYA FAMILY

RUTA BTT PER ETAPES FAMILIAR

Aprofitant el suau pendent de la Vall de

Cerdanya, la gent de Tracks de Cerdanya

ha creat aquesta nova ruta per gaudir

amb tota la família de dos o tres dies

de bicicleta tot terreny... i del riu Segre,

dels cavalls, dels gronxadors, dels banys

termals, dels passejos amb barca, dels

contes i les llegendes, les granges, els

pobles de pedra, de les nits estrellades...

L

a bicicleta, com en totes les rutes de Tracks de Cerdanya, és l’excusa perfecte per conèixer la Cerdanya i el Capcir. Però en aquesta ruta per etapes dissenyada especialment per famílies amb nens a partir de 8 anys, és un element més de diversió, que es combina amb moltes altres activitats que es poden anar realitzant al llarg de tota la ruta: muntar a cavall, visitar una granja, donar una volta amb barca per un llac, llençar-te en tirolina o per tobogans aquàtics, banyar-te en el riu o en una piscina amb aigües termals, fer una via ferrada o inclús pujar en globus!

Tracks de Cerdanya Family

47

A la imatge, rodant per la part del Camí de Sant Jaume a la Baixa Cerdanya.

La proposta consisteix en realitzar una ruta lineal i autoguiada amb GPS, de tres jornades i 85km de llargada, o be la seva versió curta de 63km i dos dies de durada. En tots dos cassos, es plantegen etapes de 30km i un desnivell màxim de 300m, per a que es pugui anar parant al llarg del recorregut, fer alguna de les activitats extres que es plantegen, o simplement poder dedicar les tardes a descansar i conèixer els magnífics pobles on fa parada la ruta.

No obstant, si els nens ja són més grans, sempre es pot realitzar la ruta de 85km en dues etapes, o be contactar amb Tracks de Cerdanya per a que us facin una ruta a mida de fins a 150km.

L’aventura de la Tracks de Cerdanya Family comença a les muntanyes de Font Romeu, a 2000m d’alçada, on l’equip de Tracks de Cerdanya us acompanyarà a primera hora del matí.

Al llarg de la primera jornada recorrereu l’altiplà del Capcir, també anomenat el petit Canadà, per la quantitat de boscos d’avets i llacs que amaga, fins arribar a Montlluís. Envoltada d’una alta muralla amb un fossat, i amb una única porta d’entrada a través d’un pont que antigament havia estat llevadís, la població de Montlluís sembla treta directament d’un conte de princeses i cavallers.

Aprofitant el suau pendent descendent que hi ha fins a Llívia, passat Montlluís visitareu els pobles de l’Alta Cerdanya, encara a França. Al passar per Llo podreu aturar-vos a fer un bany en unes termes al costat mateix del riu Segre, que veureu aquí per primera vegada a només 7km del seu naixement. A partir d’aquest instant, el riu serà el vostre company de viatge al llarg dels tres dies de ruta per la Cerdanya.

La Tracks Cerdanya Family és una proposta de ruta apte per tota la familia.

Biopirineus scp Operador. cert. per CCPAE CT/3218/P

Cal Semion, km 197 N-260 Bellver de Cerdanya · Santi Torner (637 55 61 52) · calsemion@gmail.com

Engreixem i transformem vedells d’alta muntanya de Cerdanya en carn ecològica, donant un valor afegit apropant el nostre producte a través de la venda de proximitat.

48

Tracks de Cerdanya Family

Abans d’arribar al final de la primera etapa podreu parar també en un petit parc aquàtic, visitar una granja, o fins i tot fer una via ferrada adaptada als nens.

Una vegada aparcades les bicicletes a l’allotjament de Llívia, encara podreu dedicar la tarda a passejar, veure la farmàcia més antiga d’Europa, anar a la piscina i atraccions del parc de Sant Guillem o si us queden forces, pujar fins al castell.

Al dia següent, la ruta continua resseguint el riu Segre, tot creuant la frontera amb França un parell de vegades. No obstant, no haureu

de parar per ensenyar les maletes, perquè l’organització us les portarà d’allotjament en allotjament sense que hagueu de carregar-les a la bicicleta. I també us farà l’assessorament i seguiment al llarg de tota la ruta, el breafing diari i l’assistència en cas d’averia o d’abandonament.

A Osseja podreu fer una parada per donar una petita volta amb barca per un llac i a Queixans entrareu dins el sender del Segre, un recorregut divertidíssim i apte per tota la família, on sempre podreu trobar un racó perfecte per fer un bany.

1.780 m

FITXA TÈCNICA

725 m 0

10

Recorregut: 63 o 85 km.

Desnivell de pujada / baixada: 340 m o 725 m

de pujada i 1395 m o 1780 m de baixada.

Temps de marxa: Dos o tres dies.

Dificultat: Baixa.

Punt de partida i arribada: Estació d’esquí de

Font Romeu / Martinet.

Tipus d’itinerari: Cicloturisme per tota

la familia.

Tipus de marca: Ruta autoguiada per GPS amb l’assistència de Tracks de Cerdanya.

Tipus de recorregut: Lineal.

Observacions: Podeu trobar més informació a la web de Tracks Tour o contactant directament amb Tracks de Cerdanya.

20

30

40

50

60

70

80 85km

Tracks de Cerdanya Family

A la palanca de Sanavastre, una passera penjada de fusta i cables d’acer, creuareu per última vegada el Segre per enfilar cap a Ger, el poble que us allotjarà al final de la segona etapa. Just abans d’arribar al poble, podreu comprar formatges Ceretans al Molí de Ger, o fer un bany a la piscina municipal després de passar per l’allotjament d’aquesta segona etapa.

La última etapa damunt la bici és la més curta de les tres, però igual d’intensa que les altres dues, amb un munt d’activitats i llocs extraordinaris i plens d’històries per descobrir. Sortint de Ger tornareu fins al sender del Segre, que recorrereu per una zona plena de passeres de fusta molt divertides de fer sobre la bici. Creuareu el poble de Bellver de Cerdanya, i si no us entreteniu molt, arribareu encara a temps per dinar a Martinet.

Si no teniu pressa, abans de que la furgoneta de Tracks de Cerdanya us vingui a recollir al punt final de la ruta, podreu encara visitar el parc dels búnquers de Martinet o donar una volta a cavall.

Així doncs, ja teniu una autèntica aventura de diversos dies i en bicicleta de muntanya per fer al Pirineu, amb un munt d’activitats complementàries i acompanyats de grans i petits. Ànims família!!!

49

4

5

Text i fotos: Adam Grifoll www.gravity-pyrenees.com

6

4. L’aigua està sempre present al llarg de tot el recorregut, en èpoques de calor ho agrairem 5. En la imatge, parada en un abeurador de l’Alta Cerdanya.

6. Durant el recorregut passarem per diferents ponts o passeres com aquesta del sender del Segre.

GAUDEIX DEL PARC NACIONAL I DEL TERRITORI ÓS EN RAQUETES DE NEU

Viu la neu de les Valls d’Àneu d’una manera diferent! Gaudiu dels increïbles paisatges naturals de la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc Natural de l’Alt Pirineu Les raquetes de neu ens permeten desplaçar-nos amb facilitat per sobre de les superfícies nevades i alhora poder descobrir espais de gran bellesa paisatgística. A les Valls d’Àneu podeu gaudir de la calma i descobrir paratges únics del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. També us proposem endinsar-vos al territori on descansa dels llargs hiverns pallaresos l’Ós Bru, dins l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Centenars de kilòmetres per descobrir amb rutes per a tots els nivells, des de famílies amb nens fins als més experts. Avui us proposem 3 rutes per fugir de les rutes principals i conèixer a fons el nostre territori.

Sortida amb raquetes de neu

51

Refugi del Gerdar - Mata de València- Pas del Coro +445 m / 3 h 30’ (anada i tornada)

X 1.980 m

1.496 m 0

2

4

6

8

10

12

14

16

19km

Ruta apta per tots els públics, amb sortida des del Refugi del Gerdar. Ens endinsem a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la mata de València el bosc d’avets més extens i ben conservat de la Península Ibèrica, habitat de fauna emblemàtica dels Pirineus, com el Picot Negre, que sovint repica als troncs. El camí va serpentejant entre els alts avets fins arribar a un planell, els Plans de Breviari, que pujant suaument ens portarà fins al Pas del Coro, amb un elevat interès panoràmic.

A partir d’aquí, i pels més valents es pot continuar fins a les Planes de Son, que seguint una ruta circular , tornarem a arribar al Pas del Coro (5 h 480 m desnivell)

Tel. 973 62 63 45 / 649 38 73 18 centrebttvallsdaneu@gmail.com www.vallsdaneu.org

Centro BTT Valls d’Àneu C. Major, 40 bis - Esterri d’Àneu 25580 Esterri d’Àneu

52

Sortida amb raquetes de neu

Refugi Pla de la Font – Pic de Quartiules +210 m / 1h 30’ (anada i tornada)

Aquesta ruta la podem iniciar al mateix refugi si l’accés per pista fins al mateix està accessible. Altra possibilitat és accedir des de MónNatura Pirineus fins al refugi Pla de la Font (2h30’ 480 m desnivell).

2.628 m

1.535 m 0

2

4

6

8

10

12

15km

X Sortim del Refugi Pla de la Font, pujant suaument fins arribar al Coll de Fogueruix, que és un magnífic mirador de la Vall de l’Escrita que ens condueix fins a l’Estany de Sant Maurici i els Encantats, i de territori més llunyà com la Serra del Cadí. Continuem cap a la zona boscosa de l’esquerra i per un camí en ziga zaga arribem al pic de Quartiules, des d’on podem veure el cim sostre de Catalunya, la Pica d’Estats i quedarem sorpresos per la panoràmica que ens regala amb un esforç relativament baix.

Sortida amb raquetes de neu

53

Refugi del Fornet- Bordes de Perosa - Bony de la Mina +925 m / 8 h (anada i tornada)

X 2.910 m

1.520 m 0

2

4

6

8

10

12

14

16

19km

Iniciem la ruta al Refugi del Fornet i continuem per la pista forestal vorejant la Noguera Pallaresa fins arribar a les Bordes de Perosa. Això ja ens durà una bona estona, però el fet de seguir la Noguera Pallaresa pel cantó dret, la panoràmica que ens regalen les muntanyes que ja toquen França i la màgia que suposa caminar pel territori ós mentre hiverna en algun racó, ens ho farà més amè.

Arribat a Per osa ens adrecem a la Vall de Cireres per on anirem ascendint suaument, fins a l’últim tram que la pujada es fa més sobtada trobant alguns indicis de l’antiga explotació i continuarem fins la Collada del Ras, des d’on ja dibuixarem l’arribada al cim, seguint a mà dreta per fer l’ascensió, que malgrat l’esforç que suposa panoràmicament és impressionant.

Per a gaudir al màxim les activitats de raquetes s’aconsella utilitzar el servei de guies especialitzats de la zona. Podeu trobar tota l’informació a www.vallsdaneu.org Fotos: Obaga Activitats

ESQUÍ DE MUNTANYA A LA VALL DE BOÍ; UNA ATRACTIVA RUTA PER CONÈIXER AQUEST RACÓ PIRINENC

54

La preciosa aresta final del Pic Blanc d’Envalira.

A pocs metres del cim d’El Pilaret del Pla. EDITORIAL

Quan l’alta muntanya està molt

carregada de neu i els perills objectius són més que evidents, o simplement, perquè el cos ens demana una ruta

senzilla o bé volem descobrir un itinerari inèdit, a la Vall de Boí hi ha diversos itineraris d’aquest tipus que ens

deixaran plenament satisfets. Aquesta vegada us presentem una excursió

amb esquís que és troba envoltada

d’un paisatge extraordinàri, des de les muntanyes que envolten les pistes,

passant pels Besiberris, el Turbón, el Ballibierna i finalment l’Aneto i les

muntanyes de la Maladeta aragonesa.

Gaudiu d’aquestes muntanyes!.

Esquí de Muntanya a la Vall de Boí

55

E

l punt d’inici d’aquest itinerari és troba una mica abans d’arribar al Pla de les Vaques, la base de les pistes de Boí-Taüll, en un marcat revolt on és pot deixar el vehicle. A l’esquerra del revolt hi ha una caseta de fusta i un aparcament més gran (1.980 m).

Ens dirigirem generalment en sentit Nord/Oest, pujant suaument per una pista forestal nevada que en menys de 15’ ens portarà fins la Collada de la Llobarçana (2.010 m), situada a cavall de les valls del Riu de Sant Martí i de Durro. Una llarga tanca separa ambdues valls. La travessarem per la porta metàl.lica i tot seguit, girarem a la dreta, pujant per unes pendents molt suaus fins el proper i planer Puifalcons (2.050 m). Les vistes són precioses i s’estenen força kilòmetres dins de territori aragonès. A continuació i sense treure les pells dels esquís, davallarem una altra vegada fins a la collada, i ens dirigirem en sentit Sud/Est primer i tot seguit Sud/Oest, endinsant-nos a la solitària i encisadora Vall de Durro seguint una pista força planera que ens portarà fins el cim del Pilaret del Pla (2.048 m), que és la bonica punta situada al final de l’altiplà nevat que haurem de travessar, i que ens farà pensar en paisatges més propis dels territoris del Nord d’Europa, especialment de Lapònia. Les vistes segueixen sent extraordinàries. Si observem en sentit Sud/Est veurem una muntanya de perfils suaus i atractius que sembla que ens estigui esperant; és tracta del Pic de la Pala de Ginebrell, un dels cims clàssics de la Vall de Boí.

Imatge d’un dels bucòlics carrers de Taüll, dins dins la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça.

Darrer tram abans d’arribar al Pic de la Pala de Ginebrell.

Travessant l’altiplà camí del Pilaret del Pla, en paissatges semblants als del Nord d’Europa.

Propers viatges 2017: TOUBKAL (MARROC) SORTIDES EXPRESS TOTS ELS MESOS. MARMOLADA (DOLOMITES) SORTIDES EXPRESS TOTS ELS MESOS. TREKKING ACTIU PEL MARROC TOTS ELS MESOS. PIC LENIN 7.134 M. JULIOL I AGOST

CARLES GEL EXPEDICIONS Especialistes en Pirineus, Atles, Dolomites, Etna i Àrtic Viatges i sortides amb guia fets a mida carles_gel@hotmail.com

www.senderismo.net

Tel. català: 0034 649 188 391

Tel. andorrà: 00376 313 722

FITXA TÈCNICA 56 Desnivell +: Poc menys de 400 m.

Temps de marxa: Unes 2.15h/2.30h de

pujada, 30’ de descens.

Dificultat: Itinerari fàcil i sense un desnivell

potent, ideal per a iniciar-se en l’esquí

de muntanya.

Punt de partida i arribada: revolt que hi ha a

1 km. de les pistes d’esquí.

Tipus de recorregut: Circular. Època aconsellada: De finals de novembre a

primers de maig.

Material: El d’esquí de muntanya, ARVA,

sonda, pala, casc, crampons.

Llibres: Vall de Boí, 41 Itinerarios de esquí

de montaña , de Francisco Román

(Desnivel), 2005.

X

2.320 m

1.980 m 0

1

2

3

4

5

6

Del cim del Pilaret del Pla davallarem suaument (sense treure les pells) en sentit Nord/ Est, i tot seguit pujarem per les amplies pales de neu que ens portaran fins a la carena, tot i que tampoc cal arribar-hi. Anirem pujant generalment en sentit Sud/Est i després Sud, superant una darrera pala situada a la dreta de les pistes d’esquí, que poc després ens portarà fins a la planúria situada sota el cim. Després de superar una trentena de metres més drets, assolirem el cim del Pic de la Pala de Ginebrell (2.320 m) (2h. 15’ aproximadament).

7 km

Tot i la proximitat de les pistes els paisatges són impressionants.

Descens: El més evident és fer-lo per la carena orientada vers el Nord/Oest esquiant fins a la Collada de la Llobarçana, i d’aquí per la pista fins el vehicle. No obstant, si el nivell d’esquí és alt i la neu és la més adient, podrem davallar fins a la carretera per les pales que hi ha a la dreta de la carena.

Text i fotos: Carles Gel www.senderismo.net

MAPA GUÍA ANDORRA (EDITORIAL PIOLET) LES MILLORS ASCENSIONS I EXCURSIONS, 30 ITINERARIS 1a Edició: Juliol 2016

Piolet i amb col.laboració amb Carles Gel ha publicat el nou mapa d’Andorra. aquest mapa té la particularitat d’estar completament actualitzat (camins, cims, etc), i va acompanyat d’un llibret en 4 idiomes on és descriuen les 30 millors rutes d’Andorra, muntanyes i estanys.

Realment és tracta d’un treball molt interessant.

14 d’abril PONTS 15 d’abril LA SEU

Foto: Toni Sorribes

www.copapirineus.org

escanyabocs???

deixa’t veure

Anuncia’t publicitat@revistasent.cat

Telèfon 617 327 550

EDITORIAL

59

60

EDITORIAL

Venda i lloguer de bicis elèctriques deixa’t aconsellar pels nostres professionals

Especialistes en VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ de bicicletes de carretera i BT T www.esportsiris.com Av. de França 10 · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 23 98 · esportsiris@gmail.com