Núm. 6 EXEMPLAR GRATUÏT
MAIG JUNY 2016
REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE L’ALT URGELL, CERDANYA I PALLARS SOBIRÀ
Tracks de Cerdanya
Club Xinoxano Orientació
CEA Valls d’Àneu
GREC Cerdanya
ultravallsdaneu.com
UTVA
92,30 Km 7344 mD+
Ultra Trail Valls d’Àneu CRVA
45 Km 3300 mD+
Cursa Resistència Valls d’Àneu
MEMORIAL EDU, JUST I QUIQUE
MPVA
20 Km 500 mD+
Marxa Popular Valls d’Àneu
Ultra Valls d’Àneu
2-3 juliol 2016
Foto: Oriol Riart
Editorial
3
TRACKS DE CERDANYA
6
INDEX
XINOXANO ORIENTACIÓ
14
CAV VALLS D’ÀNEU
18
GREC CERDANYA
22
SALUT Ciclisme i nervi Pudendo 26 NATURA Els amfibis de l’Alt Urgell 32 LECTURA Pirineus Catalans. Les 10 millors travesses a peu 39 METEO El vent al Pirineu 38 TRADICIÓ Vint-i-cinc anys de Dansàneu 42 EXCURSIÓ EN NÒRDIC WALKING Ascensió al Cogulló de Torb 46 EL REPORTATGE El mètode SENDIF 52 CAMINS VELLS El camí Cardoner 52 SENDERISME Travessa el Cinqué Llac 56 LA CURSA Ultra Trail Valls d’Àneu 60 CINEMA 62 AGENDA 64
Crèdits
CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, de l’Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà. C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: sentpublicitat@gmail.com Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Adam Grifoll, Lluïsa Silla, Noemi Ruich, Esierri Bikes & Ski, Francesc Fabra, Jordi Dalmau - Aubèrria, Laura Gràcia, Eduard Brocal - Fiord, Albert de Gracia i Montse Sansa - Centre de Fisioteràpia, Albert de Gràcia, Rut Martínez, Pere Porta - IDAPA, Carlos Guàrdia Terrelló, josep lluís Piqué, Oriol Riart, Albert Galindo i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives. Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista
Foto: ADAM GRIFOLL
FOTOGRAFIA PORTADA
Baixant per un dels corriols del Tracks de Cerdanya Enduro.
SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.
Millor en companyia Les coses que es gaudeixen en companyia són més aprofitades, ja que es gaudeixen el doble, la muntanya és generosa i no entén de monopolis físics ni de sentiments però en canvi et permet fer-te teu allò que no ho és, encara que sigui en un sentit immaterial. A la muntanya com a la vida sempre millor fer camí acompanyats no només per la seguretat que això implica, i més en aquest medi, sinó també pels moments que et regala i perduren. A més és infinita i no te l’acabes, sempre queden racons, corriols, rius, salts d’aigua... per descobrir; en aquest sentit ens hem de sentir afortunats, passar-ho bé i compartir-ho alhora que estar agraïts amb qui ens ho proporciona, la natura. Des de SENT intentem apropar als nostres lectors un bocinet d’aquestes vivències que són vostres i que de mica en mica anem immortalitzen però que mai atraparem. Esperem que gaudiu amb aquest número de la revista al qual li hem posat totes les ganes per aproparvos natura, esport, vivències, paisatges, coneixements... de la mà dels nostres col·laboradors perquè els disfruteu millor en companyia!
6
EDITORIAL
La Cerdanya és una vall geogràficament molt ben definida, que no hi entén ni de comarques ni de països, amb centenars de quilòmetres de senders, camins i trialeres que la converteixen en un autèntic paradís de la bicicleta de muntanya. En aquest entorn neix la Tracks de Cerdanya, com una ruta btt per fer en diversos dies, amb la comoditat de poder anar sense alforges ni motxilla, i trobar l’equipatge a l’habitació una vegada arribats al final de cada etapa. La Cerdanya és un territori molt visitat durant tot l’any, ja sigui per esquiar durant els mesos d’hivern com per fer tota mena d’activitats durant l’estiu, entre elles, la bicicleta de muntanya. No obstant, molt poca gent coneix el laberint de senders que amaguen els boscos de l’obaga i que pugen més enllà dels 2000 metres d’alçada, per després baixar seguint les torrenteres humides fins la base de la mateixa vall. O el GR-107 que creua la solana i es converteix en un mirador privilegiat sobre tota la vall de Cerdanya i la Serra del Cadí, enllaçant minúsculs pobles quasi inalterats amb el pas del temps. La Tracks de Cerdanya visita tots aquests indrets de la millor forma possible: amb
bicicleta de muntanya. I ho fa a través d’una fórmula molt estesa ja a Catalunya, que assegura que l’experiència sigui tot un èxit: Així doncs, és possible fer la ruta des del maig fins al novembre (la resta de mesos la neu ho impedeix), sense dates concretes ni límit de ciclistes. Amb la llibertat de pedalar (gràcies al GPS) només amb el vostre grup i la comoditat de trobar l’equipatge a lloc quan arribes cada dia al final de l’etapa. Amb un breafing diari que ajuda a memoritzar i gestionar la ruta i el suport d’un equip que resoldrà qualsevol inconvenient que sorgeixi durant la ruta. Per tant, abans de començar a pedalar per la Tracks de Cerdanya només caldrà triar entre la versió Trail o la versió Enduro.
És la volta a la Cerdanya i el Capcir. Una ruta circular de 186 o 228 km, preparada per fer-se en 3, 4 o 5 etapes, que recorre des de l’alçada les dues vessants de Cerdanya i s’endinsa a la desconeguda regió del Capcir.
Dia 1: comença la ruta!
Durant aquest primer dia, la ruta remunta l’Alta Cerdanya per la seva vessant nord (l’obaga) fins la població emmurallada de Montlluís, frontera natural entre la Vall de Cerdanya i el Conflent i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Boscos de pins alts i sotabosc clar, sense matolls, ni punxes ni bardisses, que permeten pedalar per senders estrets i recargolats, divertidíssims de seguir, al costat de grans muntanyes i parets verticals de roca. També clarianes i prats de pastura, mentre el camí es va enlairant fins més enllà dels 2000m i ens permet veure tot el massís del Carlit i els Perics, darrera les muntanyes més properes de Font Romeu. Aquesta primera jornada és un dia amb més desnivell positiu que negatiu, però amb un llarg descens final des del circ de Cambra d’Ase, que farà oblidar ràpidament el cansament acumulat i arrencarà més d’un crit d’alegria.
Dia 2: l’etapa perfecta
És el que comenten tots el ciclistes que ja han passat per la Tracks de Cerdanya. Vorejant les muralles de Montlluís, l’itinerari d’aquesta segona jornada s’enfila ràpidament fins a dins els boscos del Capcir per anar a trobar els millors senders del Centre BTT d’aquesta zona, molt ben traçat i mantingut per un bon equip de professionals, que han convertit aquest indret en un autèntic parc d’atraccions natural per les bicicletes de muntanya. Terreny tou, ràpid i fàcil. Senders estrets i amb constants pujades i baixades. Grans roques de granit arrodonides i ben assentades que permeten jugar constantment amb la bici, pujant-les, baixant-les, saltant-les o esquivant-les constantment. Una vegada a dalt l’estació d’esquí de Font Romeu, a més de 2000 m d’alçada, les vistes ens permeten resseguir tota la ruta de Tracks de Cerdanya i l’entrada a la vessant sud de Cerdanya (la solana) és espectacular. Queda encara la visita a la vall d’Angostrina amb l’Ermita de Sant Martí al fons, resseguir part de caos de Targasona, pujar fins a l’església de Bell-lloc i baixar fins a Brangolí
L’ermita de Sant Martí al fons de la Vall d’Angostrina.
Tracks de Cerdanya
per uns sender amb corbes peraltades que ens farà agafar fort al manillar i esprémer al màxim la bici. Però possiblement, el millor del dia torna a estar al final, amb un descens de 600 m de desnivell que és un concentrat de tots els terrenys i vegetació de la Cerdanya: el prat alpí, sense quasi traces de sender, deixa pas a les pedres de pissarra fermes i verticals i després al sender de pols i arrels per finalment resseguir un bosc de ribera amb aigua i fang fins al final de l’etapa. S’ha de viure!
Dia 3: el Baridà
Aquesta subcomarca de la vall del Segre és la gran oblidada pel turisme, que prefereix l’Alta Cerdanya o Andorra. No obstant, les petites poblacions que s’hi van trobant són racons on no ha passat el temps i a la vegada, magnífics miradors sobre les parets de la cara nord de la Serra del Cadí. És un lloc que transmet una pau, difícil de trobar en cap altre racó de Cerdanya. Després d’esmorzar, la tercera etapa comença
Baixant des de Bena per senders.
guanyant alçada per arribar fins a Meranges. I des d’allà, el que en el mapa sembla una ruta planera que alterna torrenteres i petits pobles tot resseguint el Camí dels Bons Homes, és en realitat un etern sender ple de pujades i baixades, forats, pedres, reguerots i escalons fins arribar a Lles de Cerdanya. Alguns trams són verdaderament intensos i d’altres més bucòlics, com el que recorre la Vall de la Llosa
PACKS TURISME RURAL CAPS DE SETMANA AL PIRINEU CATALÀ I D’ANDORRA LLOGUER CASA, VISITA ANDORRA VIATGES BARCELONA, INCLÒS PER ALS CLIENTS DE CASA-FERRER ELS VENIM A RECOLLIR A BARCELONA I ELS TORNEM A PORTAR
ON ANEM? A CASA-FERRER
Habitatge d’ús turístic a Castellbò, un petit poble medieval i antic reducte Càtar, al Pirineu Català, a 20 km d’Andorra
A Casa-Ferrer podeu cuinar o anar de restaurant, les habitacions disposen de roba llit i mantes, tovalloles de bany i mans. Menjadorcuina amb tot el necessari per fins a 8 persones, sala d’estar amb llar de foc. Terrassa exterior amb barbacoa, llenya inclòs. També podeu llogar Casa-Ferrer, i venir amb el vostre vehicle, consulteu la nostra pàgina web Contacte reserves · Chus y Mario Ferrer Casa-Ferrer Telèfon i WhatsApp · +34 649 82 42 10 Castellbò e-mail · info@casa-ferrer.com
WWW.CASA-FERRER.COM
PREU DES DE 105 € PER PERSONA GRUPS DE 8 A 4 PERSONES DIVENDRES Sortida de Barcelona Horaris a convenir. Destí Castellbò al Pirineu, un petit poble medieval i antic reducte Càtar, a Casa-Ferrer, habitatge d’ús turístic. DISSABTES Viatge i dia lliure al Centre d’Andorra o visita a la Vall de Castellbò i St. Joan L’Erm, al Parc Natural de l’Alt Pirineu. DIUMENGES 11:00h. Degustació de productes artesans per als clients de Casa Ferrer, a l’Agrobotiga “El Raconet de Castellbò” . Retorn a Barcelona horaris a convenir.
Ascensos còmodes i descensos per sender és la tònica habitual de la ruta trail.
Dia 4: el Moixeró i la Masella
passant pel castell que porta el mateix nom. Per la tarda, i abans d’arribar a Arànser, haurà començat ja la llarga baixada (de 10 km) fins a Martinet, primer per pista i a partir de Músser a través d’una trialera que s’oblida de les opcions més fàcils que té a prop per baixar en línia recta fins al Segre. L’últim tram de la ruta és ja un passeig fins a Bellver seguint el GR150 que rodeja tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Com no podia ser d’una altre forma, després d’estar dos dies sencers admirant les parets del Cadí, en aquesta quarta jornada toca finalment endinsar-se dins el Parc Natural i deixar que l’ombra del Moixeró ens absorbeixi. Sortint de Bellver, la ruta traça una línia recta en direcció al Coll del Pendís, pas natural que els Bons Homes feien servir per creuar des del Berguedà cap a la Cerdanya en el seu exili cap a terres Càtars. Aquesta llarga i fàcil pujada s’endinsa per la Vall del riu de l’Ingla i els seus boscos de pi roig, i la baixada ens acosta als pobles de Bor, Riu, Das i Alp. Des d’aquí comença la segona gran pujada del dia cap a les pistes d’esquí de Masella i la Molina, i també l’últim gran descens de la ruta que creua per sender tot el bosc del carboner mort i anuncia així el final de la Tracks de Cerdanya Trail.
CIRCUITS - CIRCUITOS
Avinguda Flora Cadena 5 - Rialp, PALLARS SOBIRÀ
- JUEG
INFANTIL
O
O
CS
S
S
CS
- JUEG
JUVENIL
TIROLINA DE
O
NEGRE
O
J
: 616 992 603 · 675 136 720 · 691 630 210
J
J
O
Tels i
VERMELL
CS
S
GROC
- JUEG
O
JUVENIL / ADULTOS
100 METRES
És una ruta de diversos dies especialment dissenyada pels amants del btt enduro, que aprofita les infraestructures de la vall de Cerdanya i el Conflent (telecabines i tren turístic…) per reduir l’esforç de pujada i concentrar tota l’adrenalina en els espectaculars descensos de més d’una hora de duració! Es tracta d’un itinerari tècnic de 195 km amb un desnivell negatiu acumulat de quasi 10.000 m!!! (positiu entre 5.200 m i 5.740 m depenent del nivell d’assistència), farcit de trialeres i llargs descensos que us deixaran les mans plenes de durícies, els genolls fets pols i un somriure que no us el traureu en setmanes.
Dia 1: La Tracks de Cerdanya
Enduro comenca fort!
Gràcies al Bikepark de la Molina, l’etapa comença amb dos descensos per les seves pistes: un per escalfar motors i un altre que us llançarà directes cap al Pla d’Anyella. 1400m de desnivell negatiu només per començar, però que no són ni la meitat del que es baixa durant aquest primer dia. Des d’aquí, el tram fins a la Collada de Tosses és un passeig, però la pujada al coll de la creu es sua. Passats les 2100 m d’alçada i en un ambient d’alta muntanya, el descens dels contrabandistes fins a Osseja és el primer dels grans
descensos lliures de la Tracks de Cerdanya Enduro. Volareu entre els boscos de la Serra dels Lladres i acabareu el descens baixant per una carena rocosa amb vistes a tota l’Alta Cerdanya. Després d’Osseja, el sender del rec del Botàs és un parc d’atraccions per bicicletes que creua constantment una estreta riera que acaba a Naüja on una trialera entre badlands “només per a experts” us acostarà fins al GR que porta a Er i Vedrinyans. Des d’aquí: últim curt descens fins a Sallagosa, punt final de la primera i intensa etapa.
Tracks de Cerdanya
pedrosa. Depenent del nivell d’assistència escollit, podreu acabar el dia fent un bany (i nosaltres us vindrem a buscar a l’acabar) o agafar el Train Jaune que us portarà fins al final de la segona etapa.
Dia 3: La descente du Train Jaune Descensos de fins a 1500m de desnivell
Dia 2: El circ de Cambra d’Ase
Aquesta és l’etapa menys baixadora, tot i que el llarguíssim descens pels boscos de Cambra d’Ase fins al poble de Fontpedrosa, ja al Conflent, compensen tot l’esforç de pujada. El primer objectiu del dia és l’estació d’esquí d’Eina i Sant Pere dels Forcats (ara Cambre d’Ase), i per arribar-hi està molt clar el que toca: guanyar alçada. Es fa de la forma més directe possible, sense tocar asfalt (a la Tracks de Cerdanya li tenim al·lèrgia) i pels millors senders de la zona. Després d’una pujada per equilibristes entremig d’un bosc, s’arriba a la base de l’estació d’esquí d’Eina. A partir d’aquí, l’ascens a les cotes altes anuncia ja el final de la pujada. En el descens, els passos canadencs, els salts i les corbes peraltades entre arbres i arrels són un continu en aquest treballadíssim itinerari dissenyat pel Centre BTT de Capcir que enllaça amb un segon descens, llarg i espectacular, per uns paratges on difícilment trobareu algú. Al final del descens haureu de vigilar de no caure de cap a les piscines termals de Font-
Ctra-C13 Km 130- Entre Sort i Rialp Tel. 973 620 289 / 619 949 463 gimnasplaysports@gmail.com
És el descens lliure per excel·lència dels Pirineus Orientals: un descens conegut i admirat a França, amb 1400 m de desnivell negatiu continuat i 3000 m de desnivell negatiu total en una sola jornada. Impressionant!... I a la vegada realista, ja que la jornada de descens comença als 2000 m d’alçada per acabar a la cota 400 m de la magnífica població emmurallada de Vilafranca de Conflent. Des de Montlluís doncs comença el dia amb una pujada de 400m de desnivell fins al cim d’un ample turó. Arribats a aquesta zona planera, serà el moment de col·locar proteccions i preparar-nos pel descens, que és tècnic i exigent. La baixada comença primer per la cara est, entre arbres i terreny tou, amb moltes arrels, pedres soltes i alguna rampa de fusta col·locada pels bikers locals. Més endavant pel vessant sud, més pedregós i en ziga-zaga, amb molt pati i vistes (pel qui vagi sobrat!). Després d’una hora de descens continuat s’arriba a Olette, on acaba la primera part del recorregut. La segona pujada és llarga i no té descans en els 900m de desnivell que s’hauran de salvar (400 m únicament si s’escull un nivell d’assistència elevat). Al coll de Diagre comença el segon i últim gran descens del dia. Per terreny calcari quasi verge, només visitat per bicis d’enduro i freeride, saltareu i passareu per sobre de terrasses de conreu abandonades, on la vegetació medi-
www.gimnasplaysports.es
terrània ha anat guanyant la partida en aquesta orografia vertical i complicada, des d’on es pot veure des del Canigó (just al davant) fins el mar. A l’arribar a l’estació de Vilafranca i després de celebrar la jornada en algun bar amb terrassa de Vilafranca de Conflent, el tren groc descapotable us pujarà aquest cop fins a Font Romeu.
Dia 4: El descens de Font Romeu
Última etapa, però també la primera pel vessant sud de l’Alta Cerdanya, que transcorre per tota la muntanya de Font-Romeu i s’endinsa per la vall d’Angostrina per acabar baixant pel caos de Targasona i la trialera del castell fins a Llívia. Després d’esmorzar serà l’hora límit per decidir si gran part del desnivell positiu del dia el voleu fer amb el telecabina de Font-Romeu o sobre la bici. Les forces després de tres dies intensos i l’hora prevista per acabar la jornada i tornar cap a casa us acabaran de convèncer.
Si decidiu agafar el telecabina, gràcies a la col·laboració amb Altiservice, les bicis podran anar a la cabina de càrrega i vosaltres còmodament asseguts. Si decidiu fer-ho sobre la bici, la pujada és exigent però divertida. Arribats a l’estació de Font-Romeu, la pujada fins al Roc de la Calma es fa primer per un sender molt entretingut i finalment pista i camí. A partir d’aquí ja només caldrà gaudir de l’últim dia a la Tracks de Cerdanya Enduro. La baixada és tècnica però ràpida, sense molt pendent però amb molts obstacles, arbres, arrels, passos de fusta i grans pedres. Passat el forn solar es planeja fins al fons de la Vall d’Angostrina i es puja fins al damunt d’una carena que fa de llançadora cap a l’últim descens de la Tracks de Cerdanya Enduro, que s’acaba amb la trialera del Castell. Text i fotos: Adam Grifoll www.tracksdecerdanya.com
BARRANQUISME
EXCURSIONS GUIADES 676 368 448 - 637 903 606 sbcanyoning@gmail.com www.sbcanyoning.com
Club Xinoxano Orientació Fou l’any 1996, quan uns quants companys de quart curs de l’INEF de Lleida, després de participar en la seva primera
cursa d’orientació, van decidir formar un club. Als amics s’hi van afegir, germans, parelles i amics dels amics, i d’aquesta manera va anar agafant forma el club Xinoxano Orientació
on varis dels socis vivien en municipis diferents, és aquest el motiu pel qual avui dia és un club multi provincial.
L
es curses d’orientació són competicions que van començar a practicar-se a Catalunya el 1992, quan el Xinoxano va néixer, tan sols feia 4 anys que se n’organitzaven. En tot el territori hi havia 5 clubs. Avui podem dir que el Xinoxano fou dels primers clubs a fer créixer aquest esport. Per poder participar en les curses d’orientació cal que des de la Federació Catalana d’Orientació es confeccioni un calendari anual, és aquí on cada club posa el seu gra de sorra perquè les competicions es puguin dur a terme. Cada club s’encarregarà
d’organitzar una, dues o tres curses l’any. Des de 1996 de seguida que fou constituït el Xinoxano, ens vam prendre molt seriosament el tema de l’organització d’aquestes curses, tant en la modalitat a peu com en btt i fins i tot vam organitzar curses d’esquí orientació a les estacions de Lles, Aransa i La Rabassa. I a l’any 2009, vam organitzar la primera Rogaine a Catalunya, concretament a l’Espluga Calba, una modalitat de cursa per parelles o equips fins a 5 participants, de 6 hores de durada i que avui en dia ha crescut moltíssim en popularitat.
Club Xinoxano Orientació
Els primers anys com organitzadors, vam triar alguns dels boscos de la Cerdanya, després vam saltar a l’Alt Urgell i Berguedà i vam ser els primers a dedicar tot el cap de setmana a la pràctica de l’orientació. Així van néixer els 2 dies dels Pirineus, organitzant curses pel Pla de les Forques, la Molina, Guils de Cerdanya, Bellestar, Sant Jaume de Frontanyà... Comencem organitzant el dissabte amb una cursa de llarga distància al bosc, quan es fa fosc una nocturna pel poble on celebrem l’esdeveniment, per exemple a la vila de Puigcerdà i una tercera cursa diumenge de mitja distància, també al bosc. Això per l’organització suposa que uns mesos abans ja estem fent treball de camp, de-
Organització de la cursa 2015 a St. Jaume de Frontanyà.
Sortida de la primera Rogaine celebrada a Catalunya. Espluga Calba.
cidint traçats sobre el terreny i sobre el mapa, repartint tasques entre els soc i s - o rg a n i t z a d o r s , publicitat, sistema de cronometratge, inscripcions, cerca de col·laboradors pels premis... perquè quan arribi el moment estigui tot previst. Són caps de setmana atrafegats amb l’objectiu de deixar ben satisfets de fites als orientadors. La majoria d’assistents a les nostres curses són catalans i francesos, que per proximitat i amistat solem compartir els nostres calendaris. L’any 2004 ens vam estrenar amb l’organització d’una prova de lliga Espanyola que tingué lloc als boscos de Guils de Cerdanya (Estació d’Esquí nòrdic), un fet que va requerir posar molta atenció a fer traçats de nivell. I l’any 2006 vam repetir experiència amb una altra organització de Lliga Espanyola a Bellestar
Arriba allà on no ho faries amb les nostres e-bikes Vine i prova’n una
BOTIGA TALLER BIKE & SKI La Seu d’Urgell
C. Joaquim Viola 29-31 Tel. 973 114 284 info@x-pirience.com www. x-pirience.com Segueix-nos al X-pirience
Outdoor Life
Club Xinoxano Orientació
Equip format per la Lluïsa, Sandra i Seta a la Rogaine de Cap de Creus.
(Alt Urgell), al mapa dels Set Inferns. La resta d’organitzacions han estat proves de la Copa Catalana d’Orientació i alguna cursa popular, com ara l’Escanyabocs, que des del 2008 hem participat organitzant una de les seves proves, l’orientació urbana. Per fer aquesta cursa va ser imprescindible cartografiar la Seu d’Urgell amb el llenguatge propi que un mapa d’orientació requereix, i l’any següent vam ampliar aquest mapa cartografiant Castellciutat. Des del 2015 vam voler aportar valor a la prova de l’Escanyabocs organitzant una prova de més nivell. Així, unint esforços i recursos, tant econòmics com tècnics, el club Xinoxano orientació juntament amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, es van contractar 3 cartògrafs per dibuixar un mapa dels boscos i terrenys més propers al Municipi. Ara tenim un mapa de 40 km², des de Vilanova de Banat, Ortedó, el Ges, la Bastida, Nabiners, la Freita… amb tot detall de barrancs, rius, corriols. I aquest any repetim experiència, això suposa més dificultat tècnica i organitzativa, amb intenció de donar a conèixer part del territori als ja federats en aquest esport i als habitants
de la mateixa comarca. Aquest 2016 la prova oficial a més de copa catalana entrarà al circuit Iberogaine. Oferiem a tothom que hi participi, federats i inicials. Així poden escollir entre 3 proves de diferents nivells: una Rogaine d’Orientació de 6 h, (que puntuarà per la Copa Catalana de Rogaine i circuit Iberogaine), una Rogaine popular de 3 h i més factible, la ja coneguda cursa nocturna urbana. Una Rogaine, consisteix en una prova d’orientació on el corredor escull els punts de control que voldrà fer. Té un temps màxim limitat, així cadascú farà el recorregut adequat al seu nivell físic. Organitzar una cursa és una altra forma d’aprendre i estimar aquest esport i com més organitzes més respectuós et tornes i més valores la feina i l’esforç que fan els altres clubs perquè els corredors puguem gaudir de córrer camp a través, amb mapa i concentrat
Acabar una cursa i desmuntar. Sant Jaume de Frontanyà 2015.
21 de maig de 2016 La Seu d’Urgell
les curses d’orientació del Pirineu
...per estar informats dels horaris de sortida de la Rogaine de 6h, de la Rogaine de 3h i de la cursa popular nocturna consulteu el nostre blog NO T’HO VOLDRÀS PERDRE!
C.H.P.A. CADÍ
1
2
3
4
1. Martí Graell, la “cantera” del Xinoxano està assegurada. 2. Abel Ledesma, corredor del club. 3. Marc Canals, president del club. 4. Lluïsa i Mariona fent equip de Rogaine.
practicant orientació. La jerarquia que pugui tenir un club d’orientació, president, tresorer... etc. pot ser la mateixa que la de qualsevol altre club esportiu, amb la peculiaritat, que qui està al capdavant, no se’n deslliurarà d’una feinada!!! És per això que cal citar al nostre president, des de fa 20 anys, en Marc Canals, l’ànima del club, el motoret de les organitzacions, soci des del primer dia i l’últim en agafar el son el dia que s’organitza una cursa. Els primers anys, fins que el club no va ampliar-se en nombre de socis, era l’home orquestra del Xinoxano. Cartografiar mapes l’apassiona, traçar curses és lo seu (té fama de dur, però als orientadors entrenats i tècnics els encanta els seus traçats), tècnic en sportident (sistema de cronometratge electrònic), corredor i va ser seleccionador de l’equip de btt-orientació al 2000. Tenir al Marc al capdavant ha estat clau perquè el
club Xinoxano Orientació, tot i ser un club petit, pogués arribar a fer la mateixa feina que fan clubs molt més grans. Ara però, ja hem crescut, ens organitzem internament i ens repartim les tasques organitzatives. Com a corredors participem en tots els nivells, es pot dir que som més que un club i aquest any és el nostre 20 aniversari!!! Text i fotos: Club Xinoxano Orientació www.xinoxano.orientacio.org www.web.orientacio.cat
Tots preparats abans de sortir a la Rogaine de Cap de Creus.
Distribuïdor oficial
Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523
18
EDITORIAL
25 anys del Club d’Esports d’Aventura Valls d’Àneu Fa 25 anys es va crear El Club d’Esports d’Aventura Valls
d’Àneu. La seva finalitat era l’organització de curses BTT
per a la promoció de les Valls d’Àneu. Després de 15 anys sense activitat, l’any 2010 entrà de nou en funcionament per fomentar la BTT i el ciclisme de carretera, promoure
l’esport entre el joves i aprofundir en el coneixement de les nostres valls pirinenques entre els habitants de la
zona i també els afeccionats d’arreu que ens visiten, ja
sigui amb el Centre de BTT Vall d’Àneu o integrant-los en les sortides setmanals programades.
L
’any 1991 al Pallars Sobirà estava tenint un auge molt important l’activitat del rafting. Van sorgir les primeres empreses ubicades a Llavorsí i a Sort, constituïdes per joves de la comarca que, aprofitant les bones condicions que els oferia el riu Noguera Pallaresa, baixaven clients amb les seves barques. Va ser l’inici dels esports d’aventura, fet que va ajudar a la reactivació
d’una comarca que feia anys que patia una forta regressió econòmica i demogràfica. A Esterri d’Àneu, la pràctica del ràfting no era possible, i un grup de joves van pensar en promoure l’esport de la BTT, que en aquells temps ja començava a despuntar i era conegut amb el nom de mountain bike. Van apostar per aquesta modalitat esportiva per a fomentar el turisme i la promoció de la Vall.
Club d’Esports d’Aventura Valls d’Àneu
La primera activitat que es va organitzar fou una cursa de bicicleta de muntanya per la Festa Major, amb dos recorreguts, un de 25 km i un altre de 35 km, aquest darrer pujava fins el refugi Pla de la Font. Hi va haver gairebé 100 participants, tot un èxit en una època en que hi havia poques curses de BTT i pocs afeccionats. Després d’alguns entrebancs legals, la cursa va estar avalada pel club ciclista de de Pardinyes de Lleida i es va poder celebrar. Donat l’èxit d’aquesta primera cursa i amb la intenció d’organitzar-n’he més, es va crear el Club d’Esports d’Aventura Valls d’Àneu, amb la BTT com a activitat principal, però deixant la porta oberta a altres esports d’aventura. Els anys vinents es va continuar amb l’organització de curses de bicicleta de muntanya, cada cop amb més importància i amb un augment significatiu de participants. Els anys 1992, 1993 i 1994 es va incloure la cursa Valls d’Àneu a la Copa Catalana de curses de BTT, que tot just llavors celebrava la 2a edició, amb la repercussió mediàtica i de nombre de participants que això va suposar. I aquests anys s’organitzar també la modaliat de descens.
19
Sortida de la primera Cursa BTT. Any 1991
L’any 1995 es va assolir la fita màxima, amb l’organització del Campionat de Catalunya de Ralli, on va guanyar l’Albert Balcells i en la categoria junior Josep Antoni Hermida va quedar en 3a posició i de descens on van participar els millors corredors d’aquesta especialitat, com els ja mítics germans Misser, Oscar Saiz, i David Vázquez que malgrat ser cadet va acabar a la 4a. posició. L’any 1996 es volia celebrar a les nostres valls el Campionat d’Espanya de BTT. A l’últim moment la FEC, però, ho va tirar enrere amb l’excusa de deficiències logístiques. Finalment, donat que ja no es podia incloure la cursa en cap campionat, la FCC es va inventar una prova que no va tenir èxit. El desencís per no haver pogut organitzar el campionat d’Espanya, amb el fracàs de la prova proposada per la FCC, juntament amb el cansament dels membres del club desprès de 6 anys de moltes hores de treball Descens a la cursa Valls d’Àneu de la Copa Catalana al1994
VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES
CICLISME - BOTIGA - TALLER Tel.973.626.041 Mòb. 619.811.516 esierri@telefonica.net Av. Francesc Macià, 2 Baixos 25580 Esterri D´Àneu - Lleida
Disfruta amb nosaltres del fabulós descens del Noguera Pallaresa en BTT
www.esierribikes.com
BTT BERET - ESTERRI 36 Km de baixada 1850m - 948m Desniv
Club d’Esports d’Aventura Valls d’Àneu
Ruta 40. “Quatrepins” Centre BTT Valls d’Àneu.
altruista, va ser l’inici de la seva inactivitat. Fet que va provocarla fi de l’organitzacio de curses de BTT a les Valls d’Àneu però, dels mateixos membres de l’organització,i es va crear una empresa d’esports d’aventura que es va anomenar Verd’Aneu, que es va dedicar a fer rutes a peu, rutes patrimonials, BTT i més tard va agafar la concessió de l’embassament de la Torrassa i van iniciar l’activitat de caiacs, canoes, ski nàutic, ultratube, hípica, etc. El club, a banda de l’organització de les curses, també es feia càrrec de la neteja i manteniment dels senders i es van senyalitzar rutes BTT. L’any 1996 finalment el club va cessar la seva activitat. L’any 2010 el Consorci de Turisme amb el suport de tots els ajuntaments de les Valls d’Àneu van iniciar els tràmits per crear un Centre de BTT homologat per la FCC. Per a la seva formalització era necesària la fi-
gura d’un club esportiu federat en ciclisme. Aquest fet, juntament amb l’existència de la nova botiga de bicicletes que s’havia obert al poble uns anys abans, que ja organitzava les sortides de BTT els diumenges, va ser l’impuls definitiu perquè es tornés a donar vida al Club. En aquesta segona etapa del club la finalitat principal és la de promoure l’esport del ciclisme en general i sobretot la BTT, que és la modalitat de ciclisme que millor s’adapta a les condicions naturals de la zona. Tenim uns 40 socis, molts d’ells s’han afeccionat a la BTT gràcies a les sortides setmanals i darrerament s’hi estan incorporant nois de menys de 18 anys amb moltes ganes.
Membres del club a Sortida Ports de Tortosa-Beseit.
Les activitats que es realitzen són: • Sortides programades els diumenges. La major part per rutes de les Valls d’Aneu i puntualment per les comarques veïnes. Cal destacar la ruta que es va a França pels Ports de Salau i Aulà i també la que es va a la Val d’Aran per Argulls. Aquestes sortides estan obertes a tots els visitants de les nostres valls que volen gaudir i conèixer la nostra privilegiada zona. • Assistència a curses i pedalades a poblacions properes: Tremp, Benavarri, Balaguer, Pons, Agramunt, Salardu, etc.
Ruta 4 “Gerdar” , Centre BTT Valls d’Àneu
Els més petits esperant la sortida de la Cursa de la Cadira.
• Sortida de 3 dies de ruta a altres zones més allunyades. La Pedals de Foc, la ruta del Cister, l’Alt Empordà, Ports de Tortosa i Beseit...i aquest any s’anirà al País Basc. • Organització de la cursa infantil de BTT La Cadira i el Raid infantil per la Festa Major amb la participació de més de 100 nens i nenes. • Suport als campus d’estiu de BTT per a nenes i nens de les Valls d’Àneu. • Manteniment de les rutes del Centre de BTT, en col·laboració amb el Consorci Turisme Valls d’Àneu. Concretament vetllem pel disseny i marcatge de noves rutes, el manteniment de la senyalització, la promoció, etc. Actualment amb les 2 noves rutes incorporades aquest any es disposa de 13 rutes que es reparteixen per tot el territori amb 4 punts de sortida. En total tenen una distància de 271 km i un desnivell positiu de 9.235 m. amb tots els nivells de dificultat. En quant al tipus de terreny pel qual discorren, el 34 % ho fa per asfalt, un 43% per pistes forestals i un 14% per senders.
Tel. 973 62 63 45 / 649 38 73 18 centrebttvallsdaneu@gmail.com www.vallsdaneu.org
A dalt imatge de la sortida Ports de TortosaBeseit. A baix sortida a l’Alt Empordà.
El Club d’Esports d’Aventura Valls d’Àneu està obert a tothom que vulgui sortir amb nosaltres amb BTT o bicicleta de carretera i a les diferents activitats que s’organitzen. El correu de contacte és ceavallsdaneu@gmail.com el facebook /clubesportsaventura.vallsdaneu. Més informació al blog del club http://ceavallsdaneu.blogspot.com.es/ i a la botiga Esierri Bikes & Ski, Av. Francesc Macià, 2 d’Esterri d’Àneu. Text i fotos: Club d’Esports d’Aventura Valls d’Àneu
Centro BTT Valls d’Àneu C. Major, 40 bis - Esterri d’Àneu 25580 Esterri d’Àneu
GREC, Club Excursionista de Cerdanya LA SEVA HISTÒRIA, EL SEU PRESENT I LES SEVES PERSPEC-
TIVES DE FUTUR. O com, al llarg d’un període de vint anys, es pot fundar, consolidar i mantenir viva la flama d’un club excursionista en una comarca de muntanya....
Una mica d’història.
El mes de gener de l’any 1996, ara fa 20 anys, un grup de persones de Cerdanya, amants de la muntanya i conscients que calia cobrir una mancança històrica i inexplicable en una comarca del Pirineu, van fundar el GREC – Grup Excursionista de Cerdanya, actualment Club Excursionista de Cerdanya -. Ja fa, doncs, una bona colla d’anys i enfilem el camí dirigit a celebrar el quart de segle. La mancança històrica hi era perquè, a parer dels fundadors, no es podia entendre que una comarca d’alta muntanya i en ple Pirineu no disposés d’un club, adherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, FEEC, que dinamitzés les activitats al medi natural que li són més pròpies. Per tant, venia a cobrir un dèficit associatiu amb l’afany de donar cobertura, mitjançant la FEEC, als associats que es volguessin federar però,
sobretot, i aquesta ha volgut ser sempre la clau de volta del club, la seva essència fundacional, fer conèixer, donar a conèixer el territori a tots els socis i simpatitzants.
Febrer del 1996. La Vall d’Eina amb raquetes de neu. Sortida fundacional del GREC.
GREC
En aquesta línia, i essent una mica precursors de les activitats a la neu amb raquetes, es va considerar escaient que la primera activitat fos a la Vall d’Eina, al cor de l’hivern i amb una innivació extraordinària que va permetre realitzar un desnivell de més de 600 m, fins al Pla de l’Orri, íntegrament equipats amb raquetes. L’experiència acumulada en 20 anys ens permet constatar, malauradament, que la reducció de la innivació a les nostres muntanyes és un fet innegable! El GREC ha prioritzat les activitats a la pròpia comarca, com a territori que li és propi, però sense fer mai cas a l’artificiosa ratlla fronterera que la parteix en dos estats. Així, al llarg de tots aquests anys i amb una activitat mensual mínima, ha fet sortides a l’Alta i la Baixa Cerdanya. És simptomàtic que la primera elecció fos la Vall d’Eina, administrativament francesa però paradigma de vall de pas que comunica, des de temps immemorials, la Cerdanya amb la Vall de Ribes i el Ripollès. Malgrat aquesta voluntat d’aferrament al territori, però, el GREC ha volgut conèixer i donar a conèixer les comarques veïnes i, per extensió, el territori d’Andorra, Catalunya – Principat i Catalunya Nord -, Occitània i Aragó. Ja el primer estiu, el mes d’agost de l’any 1996, es va proposar el repte d’assolir, per la ruta clàssica del Portilló, el cim culminant del Pirineu, objectiu que es complí amb satisfacció de tots els participants. Així, el 17 d’agost d’aquell any, el GREC ascendia per primer cop al cim de l’Aneto, de 3.404 m d’altura. D’altres cims emblemàtics que ha coronat al llarg dels seus vint anys d’història són el Pic de Coma Pedrosa (2.943 m), cim culminant del Principat d’Andorra, la Pica del Canigó (2.784 m), cim culminant del Pirineu més oriental, sobre la plana del Rosselló, la Pica d’Estats (3.143 m), cim culminant de Catalunya, el Pic de Montcalm (3.077 m), a l’Arieja, i, naturalment, el Pic Carlit (2.921 m), la Tossa Plana de Lles (2.916 m), el Puig Pedrós (2.913 m) i el Puigmal (2.918 m), els quatre colossos de la Cerdanya. Travessa de la glacera d’Aneto el mes d’agost del 1996. Hom pot observar, per comparació a qualsevol foto actual, el retrocés que ha sofert.
23
Fotografia de grup dels participants a la sortida en raquetes de neu a la Vall d’Eina. Febrer 1996
Però no tot ha pretès ser coronar cims com més alts millor. Sovint, en les altures més discretes hi pots descobrir paratges encisadors... Les activitats més habituals, doncs, han estat les directament relacionades amb les ascensions a cims, però també s’ha volgut incidir en el coneixement geogràfic, botànic, històric de l’entorn que ens envolta. Així, amb col·laboració amb historiadors, botànics i geògrafs, hem fet sortides per conèixer la Vall d’Eina a l’estiu, d’excepcional floració, la Via Romana que travessa el Conflent i la Cerdanya, per connectar les antigues Ruscino (actual Perpinyà) amb Ilerda (Lleida) tot seguint les valls del Tet i del Segre, els estanys glaciars de l’entorn del Carlit i del Peric, les fortificacions al llarg del Segre a l’entorn de Martinet, etc. El GREC, doncs, intenta donar compliment d’una de les seves tasques essencials i que destacàvem al principi, conèixer i fer conèixer, donar doncs l’opció a descobrir o redescobrir el territori. Així nasqueren els Centres Excursionistes de referència al país i, en la mesura de les seves possibilitats, així intenta seguir les passes el GREC.
24
GREC
I també en destaquem el sopar anual de socis, que, sigui a l’hivern, la primavera, l’estiu o la tardor, intentem dur a terme per tal de mantenir l’escalf i el caliu amb tots els que ens hi volen acompanyar.
Ascensió a la Pica d’Estats (3.144 m). Al Juliol del 2004.
Com que la Cerdanya compta amb un teixit associatiu divers, s’ha col·laborat també amb d’altres entitats, amb les quals ho fa de manera regular. Així, des de fa uns anys el GREC és el responsable de l’elecció de l’itinerari, del marcatge i del guiatge de la Caminada Popular de l’Institut d’Estudis Ceretans, IEC, que es du a terme cada any el primer diumenge de juny al mateix terme municipal on, el mes de setembre, s’hi celebra la Diada de Cerdanya, festa promoguda des de fa 34 anys per l’IEC. També col·labora amb Amics de Cerdanya, i amb entitats excursionistes de l’altra banda de la frontera. Com a activitats que es desenvolupen amb caràcter anual en podem destacar la Travessa de Núria, la qual, ininterrompudament des del 1996, connecta la Cerdanya amb el Santuari de la Patrona del Bisbat i símbol de l’excursionisme a casa nostra, tot passant per rutes diverses.
La formació en tècniques de muntanya. El GREC és conscient que l’acostament a la muntanya ha d’estar sempre recolzat en un bon coneixement del medi i de les tècniques que, ocasionalment, poden comportar l’ús de raquetes, grampons, piolet, etc. És per això que ha potenciat el desenvolupament de cursos específics destinats al coneixement d’aquestes eines. Sempre s’han dut
L’ombra del Puèg de Burgarag (1.231 m) es projecta, misteriós, sobre el poble homònim, a la comarca de les Fenolledes. Octubre de 2012.
Pic de l’infern Pic de la Vaca
Pic de Bastiments
Coll de la Marrana
XX Travessa de Núria per les Valls de Coma de Vaca i Ull de Ter. Juny de 2015
GREC
Jornada de formació en l’ús de raquetes als alumnes de l’IES Pere Borrell de Puigcerdà. Gener de 2009
a terme amb guies titulats i amb solvència reconeguda. Les activitats poden ser, segons el cost, gratuïtes pels socis i, en qualsevol cas, sense afany de lucre per a l’entitat. Totes aquelles sortides que comporten una dificultat especial i l’ús d’aparells específics – grampons, piolet, etc. -, es fan en paral·lel a jornades de formació. Així, per exemple, atès que el mes de juny d’enguany es farà una ascensió a l’Aneto, ja s’ha dut a terme una formació específica en l’ús de grampons i de piolet per a tots aquells que ho desitgessin. Compartir experiències. El GREC ofereix a tots aquells socis i simpatitzants que així ho desitgin, la possibilitat de fer públiques les seves experiències a muntanya o coneixements del medi natural. En aquesta línia, i mercès a la col·laboració i suport de l’Ajuntament de Puigcerdà i del Museu Cerdà, lloc habitual de projecció, es duen a terme audiovisuals diversos, dels quals en destaquem una petitíssima selecció: • La travessa, en esquí de muntanya, de tot el Pirineu • L’estudi del retrocés de les glaceres al Pirineu • Com planificar un tresc pels Alps a l’entorn del Mont Blanc
Ascensió al Puig Punxó (2.581 m). Gener de 2016.
25
Perspectives de futur. El GREC encara la seva tercera dècada amb esperit de continuar coneixent i donant a conèixer a tothom els valors essencials de la muntanya: estimació i coneixement del medi geogràfic, botànic, humà i històric, respecte del mateix i aprenentatge continuat de tot allò que ens ha de permetre aprofundir-hi. Fa poques setmanes s’incrementaven els membres de la Junta, consolidant-se noves vocalies. Amb elles, l’objectiu és incrementar el nombre d’activitats i d’associats, que és la font última de finançament i gràcies a la qual el club es pot sostenir. Com la majoria de clubs de muntanya, el nombre d’associats ha patit un retrocés i compta actualment amb 120 socis, el repte és poder-lo incrementar i consolidar, oferint un valor afegit addicional al que tindria una simple entitat tramitadora de llicències federatives –cosa que sempre ha defugit el GREC-. En aquest sentit, el GREC continuarà oferint un ventall d’activitats al llarg de l’any, adaptades a la seva talla, i publicades sempre mitjançant la seva web i el Butlletí mensual d’activitats, que ja va pel número 235. Celebrar plegats el XXV aniversari, l’any 2020, serà la prova que el club s’ha consolidat com a referència en les activitats de muntanya a la Cerdanya. Text i fotos: GREC, Club Excursionista de Cerdanya www.greccerdanya.com
salut
Ciclisme i Nervi Pudendo Des de fa uns anys el ciclisme ha agafat força i cada
vegada ens trobem amb més lesions relacionades amb
aquest esport. Una de les lesions que pot venir donada per aquest esport i que és poc coneguda, és l’afectació del Nervi Pudendo, principal nervi de la zona pèlvica.
Una de les raons de compressió del nervi va lligada al
perllongat temps d’entrenament i/o competició, així com la posició flexionada del ciclista i un seient inadequat.
Nervi Pudendo Aquest nervi neix del sacre i es dirigeix cap a la zona anterior de la pelvis passant vora els isquions (ossets arrodonits que ens podem palpar a nivell de les natges quan estem asseguts en una cadira), donant sensibilitat a tota la zona dels genitals i la pelvis. L’atrapament i/o compressió del Nervi Pudendo dóna un dolor a la zona perineal, que augmenta amb la posició asseguda, s’alleuja a l’aixecarse, i desapareix a l’estirar-se. El dolor no desperta a la persona durant la nit. També podem notar sensació de formigueig o insensibilitat en la zona genital, així com incontinència urinària.
Nervi Pudendo
Salut
Prevenció i Tractament
Per prevenir la compressió d’aquest nervi és important el seient, element que influeix directament en aquesta patologia. Haurem de diferenciar el seient per a dones i el seient per a homes, ja que l’anatomia no és la mateixa i per tant hi ha necessitats diferents. El seient per a dones ha de ser més ample, ja que els isquions es troben més separats que en l’home. En el cas dels homes els isquions estan més junts i es necessitarà un seient més estret. També tindrem en compte les característiques particulars de la pelvis de cadascú, independentment de ser home
Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica
Al mercat existeixen gran varietat de seients per a practicar el ciclisme, en aquesta imatge els de dalts són més indicats pel sexe femení i els de baix pel masculí.
o dona, i haurem de valorar quin grau de flexibilitat i mobilitat té la zona lumbo-pèlvica i articulació del maluc, ja que això pot condicionar la posició que la persona adopta damunt de la bicicleta i fer-nos pensar en escollir un tipus de seient o un altre per a contrarestar aquest problema. És molt important permetre una bona mobilitat dels teixits del periné per no alterar la circulació, evitant punts gatell i falta d’irrigació del nervi (que el nervi no rebi el suficient aport sanguini).
Classes de Pilates en grups reduïts Classes de gimnàstica de preparació al part Osteopatia Estructural
Montse Sansa Roquet
Laura Gracia Colell
654 09 30 08
630 78 35 63
C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell
28
Salut
Una altra mesura de prevenció, és realitzar un estudi biomecànic, on podrem corregir la nostra posició i per tant millorar la mobilització dels teixits de la pelvis i circulació venosa de la zona. En aquest estudi, l’especialista també ajudarà a valorar quin tipus de seient és el més adequat en cada cas concret. En el cas de patir la lesió, els fisioterapeutes comptem amb diferents tècniques per tractar els punts gatell que poden provocar l’atrapament del nervi i el dolor. Algunes d’aquestes opcions terapèutiques són: La punció seca, tractament amb hipertèrmia (Indiba Activ), estiraments específics, tècniques fascials, etc. Totes aquestes opcions van dirigides a restaurar la vascularització (millorar la circulació de la zona) i alliberar el nervi i teixits que poden estar comprimits. Les diferents tècniques d’osteopatia ens poden ajudar a reequilibrar, tant a nivell ossi com a nivell muscular, les diferents disfuncions que es troben de forma més habitual a nivell de la pelvis i les lumbars. Una altra eina és la gimnàstica hipopresiva. Durant aquests exercicis augmentem la vascularització de la pelvis, contrarestant la possible compressió durant els entrenaments i curses amb bicicleta. Text i fotos: Laura Gracia i Montse Sansa Centre de Fisioteràpia i Osteopatia www.centrefisioterapia.wordpress.com
Un bon estudi biomecànic ens ajudarà a prevenir futures lesions, ja siguin de posició o alhora d’escollir el material més adequat per a cadascú.
Salut
Copa del Món
29
d’Eslàlom #canoelaseu
del
10
al
12
de
juny
http://canoeslalomseu.parcolimpic.cat
foto d’Agustí Cucurulls
La Seu d’Urgell
PERSONAL TRAINER
30
EN MANS DEL MEU ENTRENADOR PERSONAL
L’exercici físic hauria de formar part de la nostra vida. Tenir una bona forma física t’ajuda a afrontar millor els obstacles de la vida quotidiana. En ocasions, ens falta l’orientació adequada: saber quins exercicis o activitats hem de fer, com i durant quanta estona, o com funciona una màquina del gimnàs... A continuació intentem donar-te unes pautes per escollir la millor manera de fer activitat física.
La Seu d’Urgell Tel. 973 35 25 53 www.esquitx.info
Centre Esportiu
Per què un ENTRENADOR PERSONAL? Un entrenador personal és un professional del fitness que s’ocupa de l’ensenyament i la prescripció d’exercicis físics. Abans de començar, l’entrenador personal analitza la condició física del client a partir d’un test d’aptitud física i d’un qüestionari, pacta els objectius que vol assolir i dissenya un programa d’entrenament personalitzat. De vegades pensem que no és necessari tot aquest procés. Creiem que sabem entrenar, que els anys que portem anant al gimnàs o sortint a córrer són suficients i no cal que vingui ningú a dir-te com has de fer-ho. Però això no és cert; sempre que busquem salut i millora física, és molt important que ens deixem assessorar per personal qualificat en el sector. No únicament perquè ens digui què fer en cada moment, sinó també per estudiar personalment el nostre cas, els nostres objectius, les nostres patologies o les nostres lesions i fer una planificació en el temps. La majoria, cometem l’error d’acabar treballant sempre igual, i caiem en una zona de confort de la que ens costa sortir, ens estanquem i no millorem... i ens desmotivem.
31
ENTRENADOR PERSONAL
Un ens aporta: motivació, seguretat, compromís, varietat, hàbit, adaptació i resultats. Quins requisits ha de tenir un
ENTRENADOR PERSONAL?:
professionalitat, confiança, bona imatge i presència, serietat i compromís, empatia, flexibilitat, model d’estil de vida, bon comunicador i educador, visió global i treball en equip, diferenciació, creativitat, alegria.
Canvia la teva manera d’entrenar i deixa’t assessorar per un PROFESSIONAL DE L’ESPORT A l’Esquitx t’oferim aquest servei. Hi trobaràs personal altament qualificat, amb experiència, un horari molt ampli que s’adaptarà a les teves necessitats. Disposem d’espais exclusius per poder entrenar amb total intimitat i maquinària per fer diferents tipus d’entrenaments (p. Ex. Power Plate, Reformer etc...) Tan és l’objectiu que busquis: perdre pes, modelar el cos, reforçar musculatura, preparar alguna prova específica, recuperar-se d’alguna lesió, corregir postura corporal i combatre problemes d’esquena, o simplement mantenir un bon estat de salut en general... Posar-te en mans d’un entrenador personal t’ajudarà a assolir-ho.
No esperis més i canvia de rutina.
32
natura
Els amfibis de l’Alt Urgell Els amfibis foren els primers vertebrats que van colonitzar el medi terrestre, fet cabdal en l’evolució de la fauna del nostre planeta que tingué lloc fa uns 360 milions d’anys. A partir dels antecessors d’aquests amfibis ancestrals
s’originaren, per evolució, tant els amfibis actuals, que tractarem breument en aquest article, com la resta de
grups vertebrats, inclosa la nostra espècie. Malgrat la seva antiguitat i importància, els amfibis s’inclouen entre els animals més desconeguts i, fins i tot, temuts.
Llegendes o realitat Tots hem escoltat alguna vegada que un gripau, si t’escup, et pot deixar cec o calb, o que, fins i tot, les salamandres sorgeixen directament del foc, com si fossin animals diabòlics. Totes aquestes faules i llegendes són, evidentment, falses, malgrat que la pell d’alguns amfibis pugui presentar certa toxicitat, però han comportat que un elevat nombre de persones tingui por, o fins i tot senti repugnància, en trobar-se un amfibi, per petit i inofensiu que sigui. Els amfibis són, com
qualsevol altre grup biològic, extremadament útils i imprescindibles per al correcte funcionament dels ecosistemes. Els amfibis, a més a més, són reguladors naturals de les poblacions d’insectes, alguns dels quals poden perjudicar els conreus o fins i tot provocar epidèmies. El grup dels amfibis presenta una enorme diversitat morfològica i biològica, i inclou més de 6.300 espècies a nivell mundial. Els amfibis, en tractar-se del grup vertebrat terrestre més antic, no s’han independitzat totalment
Natura
33
La salamandra és una de les dos espècies amfibies de l’Alt Urgell que tenen cua en estat adult.
de l’aigua, de manera que necessiten els medis aquàtics per reproduir-se (les larves dels nostres amfibis, conegudes com a culleretes o capgrossos, són aquàtiques). Alhora, els amfibis tenen una pell molt sensible a la dessecació i, per tant, estan obligats a viure en ambients que conservin certa humitat. Tot això fa que els amfibis siguin relativament fàcils d’observar i estudiar. N’hi ha prou de visitar periòdicament un punt d’aigua per, a través de la identificació de les postes i les larves, tasca relativament fàcil amb l’ajuda d’una bona guia de camp, conèixer quins amfibis viuen a les seves rodalies. Els amfibis adults solen ser nocturns, fet que en dificulta l’observació, però els seus cants específics en faciliten la identificació.
Els amfibis de la comarca de l’Alt Urgell
A la comarca de l’Alt Urgell viuen 10 espècies d’amfibis. Aquestes inclouen 2 urodels, amfibis amb cua en estadi adult, i 7 anurs, amfibis que no presenten cua quan són adults. Els dos primers són la salamandra comuna i el tritó pirinenc. La salamandra comuna, de coloració negra i groga inconfusible, pot arri-
bar als 20 cm de longitud. És de costums terrestres i viu en ambients ombrívols i humits, principalment en boscos caducifolis. El tritó pirinenc, al contrari, és de costums aquàtics. Viu en torrents i rierols de muntanya, sobretot en aigües netes i fredes. Té la pell berrugosa, a diferència de la salamandra, i és uns 5 centímetres més petit que aquesta. El seu dors és marró, sovint amb una línia vertebral groga. El tritó pirinenc, tal com indica el seu nom, és una espècie endèmica (exclusiva) de la nostra serralada i, per tant, és una de les principals joies naturals que tenim.
El gripau comú, una de les 7 espècies d’amfibi anurs d’aquestes contrades.
Pel que fa als anurs, a l’Alt Urgell hi podem trobar 2 espècies de gripaus verdaders (el gripau comú i el gripau corredor) i 2 espècies de granotes (granota roja i granota verda ibèrica), així com 4 espècies d’altres famílies: el gripau d’esperons, la reineta, el tòtil i la granoteta de punts. Els dos gripaus es diferencien per la mida i la coloració. El gripau comú pot superar el 20 cm de longitud, mentre que el corredor és més petit. Pel que fa a la coloració, el primer sol ser de color marró
El tritó pirinenc és una espècie exclusiva d’aquesta serralada.
34
Natura
més o menys uniforme, mentre que el segon és de color més variable i sovint llueix una línia vertebral groga. El gripau comú el podem trobar pràcticament en qualsevol racó de la comarca, a diferència del gripau corredor, que només trobarem a les àrees més càlides i seques de l’extrem meridional. De mida i aspecte similars, però inclòs en una altra família, és el gripau d’esperons, també limitat a l’extrem sud de la comarca. Només l’observarem en àrees de terrenys tous o poc compactats, on es pot enterrar amb l’ajuda de l’ungla o esperó que li dóna nom. El coneixerem també per la pell llisa, a diferència dels gripaus verdaders, i els ulls grossos, amb la pupil·la vertical.
El gripau corredor, només el trobarem en àrees més càlides i seques.
En referència a les granotes, amfibis de costums molt més aquàtics, la granota verda ibèrica, àmpliament distribuïda, la trobarem en tota mena de punts d’aigua d’altitud baixa o moderada, al contrari que la granota roja, exclusiva dels medis aquàtics de major altitud, principalment a l’extrem septentrional de la comarca. Un dels amfibis més atípics i bonics és, sense cap mena de dubte, la reineta. Es tracta d’una granoteta àgil i estilitzada, de costums arborícoles. Mesura uns 6 cm de longitud i sol lluir un color verd brillant. A vegades, però, s’observen exemplars marrons o, fins i tot, blaus. La reineta només la podrem gaudir a l’extrem sud de la comarca, principalment en bardissars pròxims a basses.
El gripau d’esperons, utilitza una ungla o esperó per enterrarse en terrenys tous.
Les dues espècies d’amfibis més petites de la comarca de l’Alt Urgell són el tòtil i la granoteta de punts. Ambdues mesuren uns 4,5 cm de longitud i són de costums força discrets, sobretot la segona. Les dues espècies tenen el dors de color força variable i la pell amb berrugues i petites taques. La granoteta de punts, però, és més esvelta, com si es tractés d’una granota en miniatura. Una de les curiositats més singulars dels nostres amfibis la trobem en la reproducció del tòtil. En aquesta espècie, els mascles s’encarreguen de la cura de la posta, fet poc freqüent en el món animal, i la transporten, un cop fecundada, entre les potes de darrera.
La granota roja habita medis aquàtics alts, l’altra granota de la comarca és la verda (foto encapçalament de l’article).
Natura
35
El tòtil mascle és l’encarregat de la cura i transport de la posta
La granota de punts junt amb el tòtil són els amfibis més petits de l’Alt Urgell.
La gran majoria dels nostres amfibis estan protegits per la llei, tant per la nacional com per l‘estatal i l’europea, i, per tant, està prohibit agafar-los i, evidentment, matar-los. Malgrat això, des de la dècada de 1980 s’està produint un declivi, a escala mundial, de les poblacions d’amfibis, fet que ha comportat fins i tot l’extinció de nombroses espècies. Aquesta davallada està causada principalment per la destrucció dels hàbitats naturals, malgrat que altres factors, com el canvi climàtic o la propagació de malalties emergents, també hi tenen molt a dir. Si volem conservar aquestes joies faunístiques, i per extensió la funcionalitat dels nostres ecosistemes, és imprescindible la sensibilització i contribució de tots. La necessitat principal per a la conservació dels amfibis és la conservació dels seus hà-
bitats, però són moltes les coses que podem fer per donar un cop de mà. Podem contribuir a la conservació dels amfibis si afavorim el consum de productes ecològics, atès que els productes químics que s’empren en la producció no ecològica poden perjudicar greument els amfibis. Això també és atribuïble a la utilització de productes biodegradables (sabó, per exemple) que no contaminin els medis aquàtics i a l’estalvi d’aigua. També és de vital importància que no alliberem exemplars d’espècies exòtiques al medi natural, atès que poden depredar sobre els amfibis i afectar greument els nostres ecosistemes.
La reineta és un dels amfibis més atípics d’aquestes contrades.
Text: Jordi Nicolau i Vila Fotos: Jordi Nicolau i Vila i Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA
Nou catàleg fotogràfic dels ocells de la Seu d’Urgell, escrit pel Quim Minoves i el Jordi Dalmau 203 espècies tractades 36
EDITORIAL
179 fotos
De venda exclusiva a la botiga d’AUBÈRRIA
15 € la primera botiga del Pirineu català per gaudir de la natura
Menjadores, llavors, llard, caixes-niu, prismàtics, hides, càmeres de fototrampeig, llibres especialitzats,... Horari habitual: De 09:00 a 13:00 dimarts, dimecres i divendres De 16:30 a 18:30 de dilluns a divendres De novembre a abril, dissabtes alterns de 10:00 a 13:00 El treball de camp ens pot fer alterar aquest horari, per això recomanem de trucar-nos abans.
AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670
- 973 353 607 · Segueix-nos al
LECTURA
PIRINEUS CATALANS. LES 10 MILLORS TRAVESSES A PEU
D
e vegades no és necessari anar-se a l´altra part del món per trobar paisatges majestuosos amb els quals extasiar-se. Tal és el cas dels Pirineus catalans. Les nostres properes i “modestes” muntanyes ofereixen un marc incomparable on gaudir dels grans espais tant a peu de carretera com realitzant l´alpinisme més exigent. De cims variats i únics tenim per a tots els gustos, a qual més espectacular: Agulles d´Amitges, Forcanada, els Encantats, Pic d´Escobes, Pedraforca… Per a aquells que no els motivi ni el sedentarisme més còmode ni tampoc complicar-se la vida en els verticals escenaris de roca i gel, existeix la possibilitat de realitzar atractives travesses a peu que enriquiran el nostre coneixement sobre la serralada al mateix temps que ens oferiran un record inesborrable que perdurarà en la memòria durant molt de temps. És pert tot això que aquesta guia reuneix deu magnífics itineraris independents uns d´altres
(quatre d’ells circulars) de diferent durada (de 5 a 6 etapes) i distància (de 65 a 140 quilòmetres), des de la Vall d´Aran fins al Cap de Creus, passant per la Serra del Cadí, Andorra, la Garrotxa, etc. El denominador comú de les travesses és la utilització dels senders senyalitzats com GR o PR que es desenvolupen en àrees molt emblemàtiques i amb caràcter propi, a més de la pernoctació en refugis de muntanya. Com és costum a Triangle Postals -una excel·lent editorial-, no falten ni detallades explicacions sobre els llocs més característics, ni mapes parcials, ni perfils altimètrics ni les més suggestives fotografies de bona qualitat. Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Pirineus catalans. Les 10 millors travesses a peu AUTOR: Sergi Lara EDITORIAL: Triangle Postals, 2013 P.V.P: 23 €
LLIBRERIA DE VIATGES
* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...
C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)
meteo
El vent al Pirineu En aquest article de meteorologia de la revista
SENT, parlarem del vent, fenomen habitualment
detestat pels pirinencs i excursionistes, però molt interessant a nivell científic!
E
l vent és un fenomen meteorològic molt habitual al Pirineu. La ubicació de la serralada, en una latitud on la presencia de borrasques i anticiclons són habituals, i especialment la seva complexa orografia i altitud, fan que molts dies de l’any tinguem vent a les nostres muntanyes. El vent és l’aire en moviment. Aquests moviment ve determinat a escala planetària per tres factors. El primer, el sol escalfa la Terra de forma desigual, els tròpics reben més calor i els pols menys, i per compensació de temperatura i pressió creada per aquesta diferències de temperatures, es genera un moviment d’aire des del Pol (aire fred i més pesat), cap a la zona tropical (aire més càlid i lleuger). En aquest moviment simple, li hem d’afegir un segon factor determinant, la terra gira, fent que
l’aire en moviment del hemisferi nord es desviïn cap a la dreta, i els de l’hemisferi sud cap a l’esquerra (força de Coriolis). Per últim, la tercera causa ens la dona la desigual superfície del planeta; les zones oceàniques, sense relleu, no varien el moviment de les masses d’aire, però si els continents, que tenen orografies molt diverses i que modifiquen les trajectòries de les masses d’aire. En el cas del Pirineu, la circulació general del vent és del quart quadrant (oest, nordoest i nord) provinent de l’Atlàntic, tot i que no és un patró completament estable i podem tenir qualsevol de les altres direccions. Aquests vents predominants són el principal determinant del clima del Pirineu, però també de zones molt més llunyanes d’aquestes muntanyes. En general, podríem dir que el
VENT DEL NORD
Meteorologia
vent atlàntic, interacciona de dues maneres diferent amb el Pirineu: Vorejant la serralada pels dos extrem dels Pirineu. El vent es desvia, es canalitza i es reforça, sortint per l’oest del Pirineu en forma de mestral des del País Basc per la vall de l’Ebre i fins a la costa de Tarragona i per l’extrem est, pel mediterrani, provocant la característica tramuntana del Empordà. Saltant la serralada. El vent humit de l’Atlàntic ascendeix pel vessant nord del Pirineu, es condensa i deixa la major part de les precipitacions en aquesta zona. En travessar la zona, el vent descendeix reescalfat i sec, implicant temps assolellat al vessant sud del Pirineu. Així doncs aquest vent ens determina un clima molt plujós i humit al vessant nord del Pirineu, un de menys humit i assolellat del vessant sud de la serralada, i el clima més àrid i ventós de les terres de l’Ebre i l’Empordà. Brisa de muntanya Aire calent
Brisa de vall
Aire fred
Aire calent
Aire fred
PIRINEUS
Cantàbric
Sistema Ibèric
39
Tramuntana Empordà
Mestral Vall de l’Ebre
El vent Atlàntic pot vorejar o saltar el Pirineu.
Anem a analitzar fenòmens de vents a més petita escala! Brises de valls i de muntanya. De dia, el sol escalfa el terreny i per contacte també l’aire, fent-lo més lleuger, originant la seva ascensió. Per tant, es genera un vent ascendent per la vall i la muntanya, és un fenomen clàssic d’època de calor, i són el motor de la generació de les tempestes, com vam veure en el número 2 de SENT. A la nit per contra, el terreny es refreda, i l’aire fred de les parts més altes de les muntanyes, al ser més pesat, baixa per la vall, generant un vent en sentit descendent. Aquest fenomen és més típic de l’hivern. Efecte foehn: També conegut com fogony, vent de port, etc. El vent en arriba a una serralada ascendeix i condensa la seva humitat, deixant un dia plujós i fred en aquell vessant de la serralada. En creuar les muntanyes, el vent descendeix, s’escalfa i s’eixuga, provocant un temps sec, més càlid i generalment assolellat.
Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans
www.meteopirineuscatalans.com, i al
de MeteoPirineus Catalans
0º
40
10º 5º
Així doncs, en una mateixa serralada, tindrem dos tipus de temps molt diferent. El gran exemple al Pirineu el trobem amb les entrades de nord. Mentre neva al vessant nord i a cotes baixes, al vessant sud podem tenir sol i temperatures que ens pobles com Sort o la Seu d’Urgell, poden ser fins a 15ºC més altes que pobles a la mateixa alçada de l’Aran. Aquest fenomen pot ser perillós per l’excursionista, ja que pot sortir a fer excursions amb temperatures altes, i trobar-se amb ambient molt fred a l’alta muntanya.
Efecte venturi: A les zones de cims i carenes del Pirineu, moltes vegades els vents són més forts, donat que l’ascens d’aire forçat pel relleu provoca que es comprimeixi i s’acceleri. Efecte embut: Una quantitat d’aire circula a una velocitat determinada. Si per qüestions de relleu, el terreny es torna més estret, l’aire es canalitza pel pas i s’accelera. Aquest fenomen és molt habitual en situacions de nord, en zones estretes com la pressa del pantà d’Oliana, el congost dels tres Ponts, Collegats, zona entre la duana d’Andorra i
20º 10º
30º
20º
La compressió de l’aire a les alçades a causa del fred, fa que s’acceleri. Efecte venturi. Sant Julià de Lòria, on el vent és molt més violent que en zones més enlairades. Torb. Com vam veure en el número 5 de SENT, el fort vent fa desplaçar la neu de les muntanyes, provocant situacions de risc per la gent que s’hi troba a la zona. El vent doncs, no és gaire estimat per la gent, però és un element clau que ha determinat el clima pirinenc i amb ell, el caràcter i la cultura dels pirinencs.
Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS
www.meteopirineuscatalans.com
www.millaverticaldareu.com
Vols rebre la revista SENT a casa? SUBSCRIPCIÓ
Núm. 3
Núm .2 SETE MBR OCTU E BRE 2015
NOVEMBRE DESEMBRE 2015
REVISTA D’ESPO RT I MUNTA NYA DE L’ALT
EXEMPLAR GRATUÏT REVIS TA D’ESP ORT I
URGELL, CERDAN YA I PALLAR S SOBIRÀ
MUNTANY A DE L’ALT
URGELL, CERDANYA
I PALL ARS SOBI RÀ
EXEM NúPLAR m. JULIO GRATUÏT 1 L-A GO ST 201 5
REV ISTA
Envian’s un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu.
PREU ANUAL 22€ + IVA
Par l’A c Nat lt P ura l de mo irin ni n atu eu
Trans
El rep
pyr
te de grad uar-s untai e n Bik e
en Mo
Pistes de descens
A.E. Sedis Bàsquet
Neu i div
Club d’Esqu í Elitcerda nya
D’ESPO RT I
MU NTA NYA
Pat ri
ersió Club Pa Pirena rapent ic Kaya
DE L’A LT UR GEL L, CER DAN YA I
SALU ral i cu ene T Le ltu ral prà rgètiq s vies ctic u a e es en NA spo TU rtiv la gau RA a Surt dir às mo més MÈ lt TEO clim a p La com irin TRA enc plexi tat am DICIÓ del b del els a Trob a Pir ine cordio da u nis tes
UE Un U k So ió Ex Ur
rt cu D’AIGÜ ge BRAV Club cic ES llenc rs Clionist a ub lista ES aCi Clu ab Po Bellv clist Sort er P li CLUB
e cerd sportiu à
uig
AEP
Asso Palla ciac rs ió
Espo
rtiv a
PAL LAR S SOB IRÀ
EXEM PL GR ATU AR ÏT
tradiciO
Vint-i-cinc anys de Dansàneu: el laboratori de creació del Pirineu que ens convida a ballar, i ballar i ballar... El Dansàneu està d’aniversari: el reformulat Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu recull la voluntat explicitada pel territori d’atorgar-li un nou impuls. Coincidint amb
la celebració de diverses falles pirinenques, arriba una
nova edició d’aquest reconegut festival de dansa i música tradicionals, amb seu a Esterri i subseus a viles i nuclis urbans de les Valls d’Àneu i el Pallars Sobirà.
D
iu Miquel Martí i Pol en un dels seus poemes: El temps és com un ocell que mai atura el vol. «I la tradició va amb el temps i va produint espais i moviments en les diferents terres que sustenten la seua dansa. Les terres són diverses i amb una personalitat definida i el nostre cos orgànic, mental i energètic percep les emocions i les sensacions que li produeix aquest contacte i evoluciona amb elles. És un diàleg seguit i continuat, ple de silencis i quotidianitat. El seu vocabulari és obert, ampli, ple de matisos i alhora ple de naturalitat, de simplicitat. La
Primera edició del Dansàneu. 1992.
Dansàneu
dansa es troba en el moviment més simple. I una part d’aquest vocabulari l’hem après aquí, amb tots els seus matisos específics: el caminar, el girar-se, la salutació, el punteig de l’Esquerrana, la mirada...». La mirada més bella de la dansa tradicional, afegiríem nosaltres. Aquestes que hem citat són paraules del fundador del Dansàneu, el ballarí o coreògraf Joan Serra i Vilamitjana (1947 – 2013), director i ànima d’aquesta trobada fins tot just abans de morir. La seva empremta, ferma, explica el perquè de l’èxit d’una fórmula que va néixer l’any 1992, centrada en la formació però amb la voluntat d’anar més enllà, d’esdevenir un punt d’encontre vivencial, de compartir experiències
Joan Serra va ser el director i ànima d’aquesta trobada des de 1992.
amb el pretext d’experimentar la dansa però també la convivència i la creació, tot explorant el concepte de laboratori. Deia Serra: «Ballem dins la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic en la festa del poble. I ballant expliquem els nostres pensaments i, sobretot, les nostres emocions. I ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estómac, de la nostra mirada i de la nostra terra». La seva mort va deixar orfes bona part dels seguidors de l’encontre. Però lluny de renunciar a la tasca exercida per aquest creador brillant, el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, la Jornades dins del festival Dansàneu.
El festival té una gran vocació participativa.
hiperactiva i meritòria entitat que ja va ser determinant en el procés de gestació del projecte, n’ha agafat de nou les regnes, n’ha adaptat la fórmula i revisat objectius, recollint el bo i millor de la tradició iniciada fa un quart de segle. El Consell, sabedor de les necessitats i inquietuds d’un territori, el de les Valls d’Àneu, en canvi permanent i voluntat d’ober-
25è DANSÀNEU · Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu Del 21 al 26 de juny de 2016 Activitats complementàries des del 18 de juny i fins el 3 de juliol Setmana a les escoles del 30 de maig al 3 de juny tura ha articulat un format de trobada més destinat a l’exhibició, de caràcter transversal i participatiu, amb totes les activitats (inclosa la formació) ofertades de manera gratuïta i en harmonia amb el concepte més clàssic de festival. És el nou Dansàneu, que arriba en unes noves dates després d’una provatura inicial l’any passat, amb l’objectiu de contextualitzar i atorgar valor afegit a la baixada de
44
Dansàneu 2016
Petits i grans participen en el Dansàneu.
diverses falles aneuenques. L’impuls que el reconeixement recent per part de la UNESCO atorga a aquesta festa significa també una oportunitat per al territori i per a les iniciatives d’alt interès cultural que s’hi articulen.
Centre productor
Una de les novetats que presenta el festival d’enguany és la seva capacitat d’esdevenir un centre de producció. Les aliances traçades amb festivals de referència en l’àmbit de la dansa d’arrel com són el certamen ÉS Dansa de Les Preses o la mateixa Fira Mediterrània de Manresa esdevenen clau per entendre la dimensió supralocal de l’esdeveniment. En aquest sentit, des del 21 de juny i fins el 26 del mateix mes, es podran veure a Esterri fins a 3 espectacles de dansa de nova creació premiats en aquests marcs d’exhibició. Entre ells, l’estrena (una coproducció entre el Dansàneu i el festival de Les Preses resultant del laboratori de creació de la Mediterrània de Manresa) de l’espectacle Esvorell, amb Magí i Joana Serra al capdavant, del qual els programadors assistents en l’última edició del festival estratègic Sismògraf d’Olot van poder veure’n un petit tast. Els germans Serra treballaran la seva proposta a Esterri, durant tota la setmana de celebració del Dansàneu,
Dansàneu 2009.
sota la direcció musical de l’acordionista Marçal Ramon i incorporant el mestratge de la ballarina Sònia Gómez i el coreògraf Roberto Olivan, noms de referència en l’àmbit de la dansa contemporània actual. Però no només això: el 25è Dansàneu arrencarà amb força la tarda de Sant Joan amb un pregó de l’escriptora Maria Barbal que precedirà, a la bellíssima Santa Maria d’Àneu, l’espectacle Tants records de l’Esbart Sant Cugat, amb el fil musical conductor del quartet del cantaor Pere Martínez, un dels valors del flamenc actual sorgit de les fileres del Taller de Músics. Són només alguns dels noms propis de la trobada, on també hi seran Artur Blasco i Yannick Lopes, Manu Sabaté, Adrià Grandia,
Nens al Dansàneu.
Anna Jarque, Astrio, el grup de danses i músiques Lo Planter de Tortosa i convidats de l’Aragó, Euskal Herria i Occitània, fent explícita la voluntat de mantenir aquesta trobada com a punt d’encontre entre les cultures del Pirineu. Els grups del territori hi seran novament presents d’una manera clara: enguany celebren aniversari els bastoners d’Esterri, conjunt sorgit a recer precisament del Dansàneu. Però no només: el festival continua baixant fins a Sort, on novament participaran els grups locals Xafarrostolls (uns grallers excel·lents) i l’esbart Els esmolets. Text: Rut Martínez Periodista i directora del Dansàneu Web: http://www.dansaneu.cat/ FB: https://www.facebook.com/dansaneu/ TW: https://twitter.com/dansaneu
Les falles d’Isil
45
dans Aneu 25
Disseny: Raül Valls
è
Esterri d’Àneu - Alt Àneu - Espot - La Guingueta d’Àneu - Sort
Ajuntament dʼEsterri dʼÀneu
Alt Àneu Espot La Guingueta dʼÀneu
46
ASCENSIÓ AL COGULLÓ DE TORB
EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA
EDITORIAL
El Prepirineu de l’Alt Urgell ofereix unes serres escarpades que s’enlairen sobta-
dament sobre l’altiplà central català. El cogulló de Turb, cim característic de la
comarca, s’ubica en una d’aquestes se-
rres del Prepirineu en una situació es-
tratègica, al ben mig de la vall del Segre, oferint unes vistes úniques d’aquest
territori farcit de muntanyes feréstegues.
Cogulló de Turb
47
L
a sortida de marxa nòrdica d’aquest número de SENT és força accessible per tots els excursionistes, fins i tot apte per nens, on tret de l’últim tram de forta pujada fins al cim, anirem per pistes que travessen els terrenys plans on des de fa una bona pila d’anys, es cultiven les famoses patates de la zona de Cambrils (de muntanya!). Per donar un bon extra a l’excursió, proposem començar al mateix coll de Boix, des d’on tindrem ocasió d’anar a visitar la bonica ermita de Santa Pelaia. Des del coll del Boix, límit entre la comarca de l’Alt Urgell (vall d’Alinyà) i Solsonès, deixarem el vehicle per prendre una pista que s’endinsa cap al nord. Arribarem a les restes de la mina Juanita , on encara són visibles les restes d’aquesta modesta explotació de lignit i on trobem un plafó explicatiu de la historia minera de l’indret; i continuarem la mateixa pista uns pocs minuts més fins a la propera ermita de Santa Pelaia, una joia del romànic des d’on tenim una de les millors vistes de la vall d’Alinyà i de bona part del Prepirineu. Retrocedirem fins a la mina, i agafarem una pista que surt cap a la dreta, i que entremig d’una pineda de pi roig, guanya alçada suaument. Més endavant trobarem una bifurcació de pistes. Nosaltres agafarem la de l’esquerra, i en aquest cas per forts pendents, arribarem fins al coll de Voltrera, on s’obren les vistes i veiem en primer terme el nostre objectiu, el cogulló de Turb. Continuarem per la pista, que ens portarà a una zona de conreu coneguda com el munyidor (nom que també rep la serra per on caminem), i arribarem a una nova pista, que agafarem cap a la dreta. A partir d’aquí, trobarem diverses senyals d’excursions cap al cim.
Des del coll de la Coma de Turb, ja tenim el cim a tocar.
Poc després, tornem a trobar una nova cruïlla i continuem recte, i a la següent novament recte i que puja a la dreta, deixant els camps del pla de la Llacuna a la nostra dreta. Si comparem aquest paisatge per on realitzem la sortida amb moltes zones del Prepirineu, ens adonarem que aquí sorprenentment no s’han abandonat les terres, gràcies a les bones collites de patata de qualitat, que continua sent un de les principals recursos econòmics de la zona i que són reconegudes per molts com de les millors patates de Catalunya. Sense deixar la pista, passarem pel nord del Tossal de la Pinyassa, per una densa pineda, i arribarem al coll de la Travessa, punt antic d’unió entre les Anoves i Llinars. Ens trobem als peus del pic i ara la pista, en molt pitjor estat de conservació, comença a enfilar pendent amunt fins al coll de la coma de Turp. Al coll de la Coma de Turp el paisatge s’obre cap a ponent, i veiem als nostres peus el poble de Coll de Nargó. L’espectacle visual però, no ha fet més començar, a partir d’ara les vistes cada cop seran més i més espectaculars.
48
Cogulló de Torb
La bucòlica ermita romànica de Santa Pelaia.
FITXA TÈCNICA Recorregut: 10,31 km Desnivell de pujada / baixada: 497m Temps de marxa: 3,30h depenent del nivell. Dificultat: Moderada, a lúltima part abans del cim podem trobar pedra solta. Època recomanada: Tot l’any. Punt de partida i arribada: Coll de Boix. Tipus d’itinerari: Sender. Tipus de recorregut: Circular
X 1.585 m
1.217 m
0
2
4
6
8
10
12 km
Moles del Corb i St. Honorat
49
El Cogulló de Torb vist des de la Roca Naireda.
Des del coll veurem com surt un corriol ben fresat cap al sud. Sense deixar-lo, pujarem en molt poca distància els 240 metres de desnivell que encara queden per assolir el cim, així que toca suar una mica i anar amb precaució de no caure amb les pedres que ens trobem al llarg de la pujada. De ben segur, durant les parades de l’ascensió final, quedareu bocabadats amb les vistes! Finalment arribarem al cim, el Cogulló de Turb amb 1620 m, un cim visible des de molts indrets de l’Alt Urgell, Andorra, la plana de Lleida i les muntanyes del nord
de Tarragona, des d’on tenim una fabulosa vista aèria de 360 graus del Pirineu i bona part de Catalunya, donat que el cim es troba aïllat d’altres muntanyes i ubicat al ben mig de la vall del Segre que va de nord a sud des de la Seu d’Urgell a Oliana. Per fer-nos una idea, la cara oest d’aquest cim, té un desnivell de 1000 metres fins al pantà d’Oliana! Un cop hem descansat al cim, i hem deixat la nostra dedicatòria al llibre que trobem al geodèsic, desfarem bona part del camí que em fet durant la pujada. Haurem desfet bona part del camí de la pujada, i arribarem a la primera cruïlla que havíem fet de la pista principal. En comptes d’anar ara a l’esquerra cap al Munyidor, anirem rectes per la pista principal, i al poc veurem que es torna pavimentada. Sense deixar-la arribarem a la pista que em agafat al coll del Boix, i en pocs metres arribarem al coll on em començat a caminar. Text i fotos: Albert de Gràcia
Vine a gaudir de la marxa nòrdica al cor del Pirineu Català. Incorporem a les excursions l’us d’uns bastons específics i d’una tècnica determinada, convertint les caminades en un dels esports més saludables i en ple contacte amb la natura del Pirineu que existeix.
Fes-te soci!
Per 20€/mes, vine a caminar a qualsevol de les sortides proposades en el nostre calendari. Tens més de 35 sortides per escollir al mes, de diferents dificultats!
Consulta tota la informació de l’associació i les sortides a www.nordicwalking.cat, o contacta amb nosaltres a: nordicwalking@nordicesport.com
50
EDITORIAL
EL MÈTODE
SENDIF per determinar la dificultat dels itineraris a peu
El mètode SENDIF, o com objectivar la dificultat dels itineraris a peu El mes de desembre, el conseller de Territori i Sostenibilitat va presentar als mitjans de comunicació aquesta nova metodologia, que s’ha fet des dels Pirineus. Diversos ens, associacions o empreses han adoptat ja el mètode SENDIF i l’han incorporat als materials de promoció dels seus itineraris. El mètode SENDIF (de la conjunció de SENders i DIFicultat) és el producte de dos seminaris de debat organitzats en el marc de la Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran, un grup de treball adscrit a l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) que aplega agents públics i privats compromesos en la projecció d’aquest territori com a destinació senderista. La constatació que existien fins a una vintena de conceptes per denominar la dificultat dels itineraris (baix, fàcil, nivell 1, passejades,...) i, dins de cada concepte, un ampli rang de valors, va impulsar l’elaboració d’aquesta metodologia, pensada per a que l’apliquin els informadors turístics i els tècnics de senderisme. En principi, l’usuari final del mètode és el públic no especialitzat, és a dir, al senderista
esporàdic que no està molt avesat a caminar per la muntanya i que agraeix una classificació clara del grau de dificultat, més enllà de les dades de distància o desnivell. És per això també que, atenent a aquest perfil, s’aplica només a itineraris de màxim un dia que comencin i acabin al mateix lloc (circulars o d’anada i tornada) i als itineraris només de baixada (on la pujada es fa amb mitjans mecànics). Sota aquestes premisses, la dificultat es desdobla en dos components, independents entre si i amb enfocaments diferents a l’hora de definir-los: 1) la dificultat física, que s’obté directament d’una fórmula que integra les variables distància i ascens acumulat i que es gradua en cinc nivells, i 2) la dificultat tècnica, que s’associa a les condicions del camí per on transcorre l’itinerari i que s’agrupen en set tipologies (pendents pronunciats, exposició al buit, creuament de rius,..).
Els cinc graus de dificultat física
Tres són els productes resultants del mètode SENDIF: una guia de criteris per determinar el grau de dificultat dels itineraris a peu, en paper; un web, que conté la versió digital de la guia i una calculadora online per determinar la dificultat física, i un catàleg d’icones, en diferents formats, que es posen a l’abast d’aquells que utilitzin aquesta metodologia.
Els set graus de dificultat tècnica
CAIGUDA DE PEDRES
Al llarg d’aquest primer trimestre de 2016, l’IDAPA ha mantingut reunions amb agents de les sis comarques de l’àmbit territorial i amb actors de sectors estratègics (Agència Catalana de Turisme, DG de Polítiques Ambientals), per donar a conèixer el nou mètode. Com a resultat, ens locals com el Consell Comarcal de l’Alt Urgell o l’Ajuntament de la Torre de Capdella s’han adherit al SENDIF i han publicat fulletons informatius amb les icones característiques. Aquest mètode ha estat dissenyat per la Taula de Senderisme de l’Alt Pirineu i Aran, grup de treball impulsat per l’IDAPA (Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran) i la Direcció General de Polítiques de Muntanya adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat.
Caminant, descobrireu els paisatges i els pobles dels Pirineus. Subscripcions i més informació a: www.sompirineu.cat/som-senderisme
CAMINS VELLS
Grup i un gos a la cova amb el santuari de Bastanist al fons el 15 d’abril de 1922, autor: Òscar Torras i Buxeda. Fotografia propietat de l’arxiu forogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
El recorregut del camí Cardoner a la cara nord de la serra del Cadí El present article vol contribuir a un major coneixement del recorregut del camí Cardoner en el tram que
transcorre per la cara nord de la serra del Cadí, una antiga via de comunicació estratègica que unia la Catalunya Central amb el Pirineu.
E
l territori que ocupa el Parc Natural del Cadí-Moixeró ha estat, històricament, un lloc de pas imprescindible en les comunicacions entre el Pirineu i l’interior de Catalunya a través dels seus passos naturals. Aquest espai ha estat articulat per diversos camins de llarg recorregut o grans eixos de comunicació -dels quals sorgeix una complexa xarxa secundària que enllaça els diversos nuclis de població- i d’una importància fonamental, probablement des de les èpoques més remotes de la història, ja fos amb finalitats comercials, com a via de comunicació entre els pobles, per anar als santuaris o fins i tot, com a via de pas en cas d’ocupacions militars. Aquest és el cas del camí Cardoner o camí saliner de Cardona, denominació que respon a la seva funció principal: la distribu-
Grup de senderistes pel camí Cardoner direcció a la Plaça dels Bovers. Foto: Carlos Guardia.
Camins vells
El santuari de la Mare de Déu de Boscalt. Foto: Lluís Obiols
ció de la sal extreta a les mines de Cardona cap a les terres del Pirineu per a múltiples usos: cobrir les necessitats de la ramaderia transhumant que aprofitava les pastures d’estiu a les muntanyes pirinenques, conservació d’aliments o com a complement alimentari. Cal assenyalar, però, que no sempre se l’ha denominat d’aquesta manera, sinó que tant la documentació històrica com la memòria oral recullen altres denominacions per aquet camí: camí de Cerdanya a Fórnols, camí de la Vansa, camí de Fórnols o camí de Bastanist a Boscalt. Però, quin recorregut feia aquest camí en el tram que transcorre per la cara nord de la serra del Cadí? El camí arranca entre la collada de la Mà i els rocs de Sant Salvador, encara dins del municipi de la Vansa i Fórnols (el camí ve de la Vansa i pren l’obaga del Cadí passant per Sant Salvador d’Adraén). Des d’aquest punt transcorre per dins del bosc de Sant Jaume passa pels corrals de Pedra i mena cap a coll Avanses. Abans d’arribar a aquest punt el camí esdevé una pista de terra, si bé en algun tram es conserva el camí antic, però poc practicable degut a l’emboscament. Poc després de coll Avanses, el camí deixa la pista en una marrada, s’endinsa al bosc i transcorre paral·lel a la pista forestal (per sota) que mena cap al
53
collet del prat de la Mantega. Tot i que manté el caràcter de camí de bast, en molts punts resta intransitable, i la millor opció és passar per la pista forestal anteriorment esmentada fins arribar al collet que passa per vora el tossal Pelat, on es retroben pista i camí de bast. Després d’aquest punt, el camí es torna a separar de la pista forestal i segueix conservant el seu caràcter original, però de la mateixa manera que al cas anterior, resta en un estat impracticable, molt emboscat, erosionat i en alguns punts tapat de terra i rocs per la construcció de la pista forestal (que passa per sobre el camí antic). Abans d’arribar al prat de la Mantega, el camí esdevé pista de terra. Passa pel coll del prat creuant un antic rec i baixa per un costat limitat per un muret de pedra a banda i banda –tram en l’actualitat cobert de boixos i impracticable–, i creua el torrent Gran de la Molina. Pot ser que antigament hi hagués una palanca de fusta per travessar-lo, però avui dia no es conserva cap tipus d’infraestructura. A l’altra banda del torrent es manté com a camí vell tot creuant els prats de la Molina de Lletó per una mica més amunt de la Barceloneta. S’enfila fent un seguit de marrades, a voltes mantenint el seu caràcter original i en d’altres convertit en una pista de terra, i passa pel collet del prat de Sant Julià. Tram del camí Cardoner que transcorre pel bosc de Sant Jaume. Foto: Carlos Guardia.
Camins vells
El camí Cardoner tapat per la vegetació al prat de la Mantega. Foto: Carlos Guardia.
Des del prat de Sant Julià segueix vers el torrent de la Pedrosa i cap a coll de Mont-ros seguint el traçat del camí original, però de la mateixa manera que en trams anteriors, la vegetació no perdona, i l’abandonament d’aquests camins, juntament amb la manca de gestió forestal, ha provocat que la major part del camí resti en un estat impracticable. Des del coll de Mont-ros el camí planeja cap al santuari de la
Aquest article és una selecció d’un dels capítols del treball Sal, exèrcits i altres passavolants. Estudi del camí Cardoner a la cara nord de la serra del Cadí (Alt Urgell i Cerdanya), impulsat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i realitzat per Terrelló. L’estudi ha estat finançat per l’Institut Ramon Muntaner, per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.
Cara nord de la serra del Cadí des del Roc Beneïdor.
Mare de Déu de Boscalt, vorejant pel nordoest el turó d’en Campi i els Cortalets, seguint el camí vell, però en alguns trams aquest ha quedat tallat o ha estat substituït per una pista de terra, de manera que el traçat original ha quedat fragmentat. Des de la collada de Boscalt gira cap a llevant passant pel bosc de la Barona, el coll del turó del Cúgol, les Pedroses i la plaça dels Bovers, per arribar a la Collada o coll de Jovell. Des d’aquí segueix cap al cortal del Roig, passa pel torrent de Mataescura o de les Planes, al costat del qual hi ha la font del Roure del Gavatx. Allà s’enfila costa amunt, passant per la solana Comuna fins a Sarroja, en direcció a coll d’Oruga (indret on hi havia un pedró en forma d’oratori). El camí Cardoner equipat com a sender de Gran Recorregut (GR-150). Foto: Carlos Guardia.
Des d’aquí, el camí passa al sud del cortal de l’Isidro i segueix, vorejant el bosc, per la font del Ferro en direcció al peu del prat Llong, vers el fener d’Oleva, on hi ha les restes d’un antic forn de teules. Baixa cap a Terra Negra i el cortal de la Peda, passa pels prats de la Ribera, travessa el torrent de Riclà i s’enfila cap a coll de Pallers. Des del cortal de la Peda, el camí coincideix durant diversos trams amb el recorregut del GR-150 (el sender circular que dona la
Camins vells
55
El camí Cardoner entre la capella del Boix i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist. A mà esquerra foto actual, foto: Carlos Guardia.. Al costat dret, el mateix lloc fotografiat per Rossend Flaquer i Barrera entre el 1925 i 1926, fotografia propietat del Centre Excursionista de Catalunya.
Des d’Escàs el camí Cardoner segueix cap a Montellà i passa a tocar de Sant Bartomeu. Foto: Carlos Guardia.
volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró) fins arribar a Montellà. Des de coll de Pallers el camí mena cap la borda del Baster passant pels prats de la Collada, i cap a la borda del Poncí. Des d’aquest punt el camí travessa el torrent de l’Infern passa pel prat de les Valls i arriba a la capella del Boix (antigament travessava per sota un porxo, actualment desaparegut) i el santuari de la Mare de Déu de Bastanist. Un cop a Bastanist, el camí travessa el riu homònim i s’enfila cap a les Valls i Escàs. Des d’aquest punt planeja força i passa entre el turó de la Canal i el mas de Sant Bartomeu i, arribant en vista de Montellà, gira a la dreta en direcció Santa Magdalena de Mandrat. Text: Carlos Guàrdia TERRELLÓ
Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural. Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals. Elaboració de memòries tècniques. Inventaris de camins.
Carlos Guàrdia Carbonell
Col.legi de Geògrafs número 1688
Tel: 629 412 566
cguardia.carbonell@gmail.com
, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins. Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10
s e nd er is m e
TRAVESSA EL CINQUÈ LLAC
La ruta
El Cinquè Llac és una travessa circular de senderisme als Pirineus, amb inici i arribada a la Pobla de Segur. Es tracta d’ una ruta de mitja muntanya, assequible a tot tipus d’aficionats, que transcorre pels Pallars i l’Alta Ribagorça, als peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a través d’un itinerari senyalitzat dividit en 5 etapes. Durant més de 100 km el senderista anirà superant l’orografia canviant que ens ofereix la natura, tot gaudint d’una de les zones del Pirineu més desconegudes i alhora més sorprenents: el pla de Corts, la vall Fosca i la vall de Manyanet, i descobrint el llac de Montcortès, el Cinquè Llac. El Llac s’anirà albirant des de diferents pics de la ruta, com si fos una gota d’aigua, fins que en l’última etapa ens el trobarem de ple. Un dels principals valors de la ruta és que la major part del recorregut es fa per camins de ferradura i corriols de muntanya (62%), alguns recuperats per a l’ocasió i d’altres ja marcats pels respectius consells comarcals. En cada etapa, però, trobarem trams per pista (26%) i carretera (12%).
Cultura i tradicions
Fent camí anirem aprenent que la zona ha estat habitada des de la prehistòria fins a l’actualitat. Trobarem dòlmens, ermites, esglésies, viles closes, monestirs, ponts i restes romàniques, bordes, masies i cabanes de pastor. Aquests últims són exemples d’arquitectura en pedra seca, un ric tresor de la nostra història, com també ho són els camins transcorreguts, camins de pastors.
El Cinquè Llac
57
La màgia del Cinquè Llac
El Cinquè Llac permetrà al senderista caminar per un espai realment rural, inèdit però humanitzat, on els pobles mantenen el seu caràcter original i conserven les festes, els costums, les llegendes i les tradicions. Les llegendes ens acompanyaran i donaran nom a cada jornada, unes llegendes que impregnaran de màgia el nostre viatge per les muntanyes amb el fi de descobrir el Cinquè Llac.
Senderista al camí de Castell-Estaó a Antist, en la tercera etapa.
Informació pràctica Dificultat tècnica
Etapa 1- La Geganta Adormida Etapa 2- L’Aquelarre de Serraspina Etapa 3- El pont del Diable Etapa 4- La Casa Encantada Etapa 5- L’estany de Montcortès
El premi final: el Ganxo de pastor
Els camins transcorreguts són camins de pastors. Els pastors per poder caminar bé en els seus desplaçaments utilitzen el bastó d’avellaner, ja que són molt drets, pesen poc i permeten fer creure les ovelles. Als senderistes, se’ls donarà un bastó d’avellaner on haurà de quedar constància de les 5 etapes superades: les 5 marques de pastor de cada casa. Qui aconsegueixi les 5 marques, aconseguirà el trofeu, el Ganxo de Pastor: el tercer braç del pastor, que li serveix de braç llarg per poder enxampar les ovelles per una de les potes del darrere.
Es tracta d’una travessa de senderisme de “mitja muntanya” i de dificultat tècnica baixa. Això no obstant, la ruta presenta uns desnivells positius considerables i per completar el recorregut en 5 etapes es requereix una mínima forma física. Cal tenir en compte que les etapes es recorren amb un temps estimat d ’ e n t re 4 i 8 hores diàries de mitjana.
FITXA TÈCNICA Distància total: 102,30 km Desnivell positiu acumulat: 5.283 m Desnivell negatiu acumulat: -5.283 m Temps total estimat: 30 h Altura màxima: 1.557 m Altura mínima: 529 m. Temporada recomanada: Recomanem la primavera i la tardor com a temporades més indicades per recórrer el Cinquè Llac, tant per la temperatura com pel paisatge, encara que per la suavitat del clima mediterrani es pot recórrer tot l’any durant hiverns i estius poc rigorosos.
58
El Cinquè Llac
Infraestructura: Senyalització
La ruta està senyalitzada amb fites de seguiment al llarg dels més de 100 km de recorregut amb la senyalística oficial de Turisme de Catalunya que incorpora un vinil del Cinquè Llac i amb la línia groga de continuïtat. Complements a la senyalització: Mapa del Cinquè Llac de l’editorial Alpina escala 1:30.000. Descàrrega gratuïta dels tracks i roadbook des d’http://www.elcinquellac.com
Per aquest any 2016, existeix l’opció de fer la travessa en categoria Slow. Sense presses i degustant més els moments i el territori.
La travessa té un alt contingut en cultura i tradició de la zona.
El Cinquè Llac amb BTT o amb bicicleta elèctrica és una ruta dissenyada per gaudir de la bici per les valls més desconegudes del Pirineu de Lleida (la vall Fosca, la vall de Manyanet, la vall d’Adons i el pla de Corts). Pedaleja sense preocupacions. Tu només has de gaudir de la bici i de tot el que el Pirineu t’ofereix: el paisatge, la gastronomia, el patrimoni i la seva gent. Et facilitem el material necessari per a seguir la travessa: mapa de la ruta, track en GPS i el llibre de ruta. Et reservem els allotjaments Et portem l’equipatge de casa rural a casa rural.
Novetats 2016:
Slow Cinquè Llac: per gaudir al teu propi ritme. El Cinquè Llac Slow ha estat dissenyat per al senderista que vol caminar mig dia, entre 4 i 6 hores, i fer entre 16 i 18 km diaris. Per a qui és tan important fer fotografies, trobar gent local i gaudir d’un bon pícnic com la mateixa caminada. I amb els trasllats ja incorporats a la ruta per fer el camí més soft.
Imatge del cinquè Llac amb BTT
Consell Comarcal Pallars Sobirà Text i fotos: Associació Marques de Pastor www.elcinquellac.com
EDITORIAL
59
GAUDIU DEL PALLARS SOBIRÀ PELS SEUS ANTICS CAMINS DE FERRADURA Existeix un lloc on es pot anar de poble en poble per camins mil·lenaris resseguint les passes de la història, al ritme que us marqui la vostra curiositat. Camins de frontera, camins rals, camins de contraban, camins de transhumància, camins d’exili, camins de romiatge,… Una àmplia oferta de rutes per a tots els gustos i per a totes les cames.
Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà Consell Comarcal del Pallars Sobirà Camí de la Cabanera, s/n 25560 Sort Tel.: 973 62 10 02 a/e: turisme@pallarssobira.cat web: http://turisme.pallarssobira.cat web senders: http://senders.pallarssobira.cat Segueix-nos a: otpallarssobira @visitpallars pallarssobiratourism
Consell Comarcal Pallars Sobirà
UTVA
92,30 Km 7344 mD+
Ultra Trail Valls d’Àneu
LA
CURSA
“INDÒMITA”, aquest és el nom que identifica aquesta
cursa, és el seu “pedigrí”. 7500m D+ en 93Km, amb un
recorregut tant captivador com abrupte i exigent, que no deixa indiferent a ningú que s’atreveixi a recorre’l.
Els dies 2 i 3 de Juliol es celebrarà la tercera edició d’aquesta Ultra i la setena del Memorial amb el qual es va iniciar aquesta aventura. No és una Ultra més dins l’extens calendari de curses que es fan al nostre país, aquesta, és una Ultra d’alta muntanya, en la que els corredors no només gaudeixen d’un marc paisatgístic inigualable, sinó que posen a prova la seva fortalesa i tècnica a l’hora de transitar per un terreny de llacs glacials, crestes, cims, tarteres i boscos d’aquestes Valls del Pirineu. 30 hores, és el temps límit que els corredors tenen per completar el circuit circular amb sortida a Esterri d’Àneu. Després d’uns kilòDues participants pujant pel Coll de Fogueruix.
metres la cursa s’endinsa al límits del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i un cop coronat el primer cim es gaudeix d’unes magnifiques vistes dels Encantats. Terreny granític i després de completar un parell de cims més s’arriba al Port
Ultra Trail Valls d’Àneu
La UTVA és una de les curses amb els desnivells més accentualts.
de la Bonaigua. Pocs kilòmetres més enllà entrem al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Una gran quantitat de llacs, un terreny pissarrós i un autèntic jardí a la muntanya ens acompanyaran en el tram final de la cursa. Camins d’alta muntanya poc transitats, paisatges bucòlics i racons oblidats, que mostren al corredor la majestuositat d’aquestes muntanyes, això és la UTVA, això es la Indòmita i això és el que es trobaran els que hi vinguin a córrer. Un repte a l’abast de pocs privilegiats, ja que en les dues edicions anteriors menys del 40% dels participants van creuar la línia de meta.
Els tres primers classificats arribant a la meta enmig d’una gran eufòria.
Per a qui aquestes dades li facin respecte, però vulgui sentir les sensacions d’aquest terreny, hi ha la seva germana petita, la CRVA. 4000 D+ en 45Km amb un traçat per alta muntanya en el 100% del seu recorregut. Una marató per descobrir els racons de les Valls d’Àneu, com la vall del Gerber o endinsar-se en els avets centenaris de la Mata de Valencia. Una cursa més curta, sí, però no menys espectacular. La Ultra Valls d’Àneu us convida a viure una gran experiència! Text: Ultra Trail Valls d’Àneu Fotos: Oriol Riart www.ultravallsdaneu.com
Natura i esport conviuen a la UTVA
62
CINEMA
2006-2016 La Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus que se
celebra entre La Seu d’Urgell i Artedó des del dia 21 al 25 de juny arriba enguany a la seva desena edició.
Una mica d’història
Una nit d’estiu de l’any 2006, Vilanova de Banat va ser l’escenari d’una vesprada de cinema a la fresca amb un parell de curtmetratges d’autors locals i un documental etnogràfic de temàtica rural. Un públic notable va acudir al lloc, atret per la singularitat i l’interès de la proposta. L’Entusiasme i la bona rebuda dels assistents va encoratjar l’organització a repetir i millorar el format. El cinema de muntanya, vist a la muntanya semblava una bona idea. Era el naixement de Picurt. L’any següent, 2007, se celebrava la primera edició amb el nom de PICURT. Es tractava d’una única sessió de cinema múltiple celebrada la nit de dissabte al bonic poble d’Artedó. Però com les idees bullien i els reptes estan per a ser superats, es va passar d’un a dos dies i Les vesprades son presentades protagonistes de les pel·lícules.
pels
al tercer any, el 2009, la mostra ja va ampliar-se a cinc dies i va repartir les seves projeccions entre Artedó i La Seu d’Urgell. El que va començar sent una petita mostra de curtmetratges amb temàtica de muntanya, ha passat a ser ara mateix l’autèntica Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus. Una mostra amb més de 50 projeccions d’arreu del món, convidats reconeguts, estrenes internacionals...
63
Picurt i l’esport
Les activitats paral·leles formen una part molt important de la programació de PICURT.
Què trobem a Picurt?
A la programació de la mostra es tracta la muntanya des dels més variats punts de vista. La tradició, el lleure, l’esport, la natura, la ficció, la societat... Tot per donar l’oportunitat als espectadors de conèixer no sols altres realitats sinó de prendre consciència de la pròpia. La reivindicació de la tradició, la cohesió social i intergeneracional, la reflexió sobre el paisatge, el foment de la diversitat, l’arrelament de la creativitat, la promoció econòmica, l’equilibri territorial... són objectius a l’abast d’aquesta iniciativa que treballa cada any cercant els més variats canals d’expressió de la cultura muntanyenca per tal de fer valdre de cara endins i de cara enfora el nostre patrimoni més valuós i universal: L’ànima dels Pirineus.
Sabies que: El nom Picurt prové de la contracció de Pirineus Curtmetratges, ja que la proposta inicial era que la mostra programés sobre tot curtmetratges de muntanya. Perquè Picurt és més que cinema de muntanya. És una mostra de cultura pirinenca. Per això no ens limitem a projectar cinema sinó que oferim als amics que ens visiten experiències pirinenques en tots els àmbits culturals: Art, gastronomia, poesia, fotografia, literatura, excursionisme, ecologia, esport... i, sobretot, reflexió. Una iniciativa que transcendeix l’anècdota i va camí d’esdevenir una referència.
Picurt és conscient que l’Alt Urgell és una comarca capdal en els esports de muntanya. En la combinació pirinenca i pre-pirinenca, la generositat de l’orografia fan de l’Alt Urgell un escenari ideal per a la pràctica dels esports a l’aire lliure. Aigües braves, bicicleta de muntanya, raids, esquí, parapent, travessa, escalada, excursionisme, espeleologia, ... En conseqüència, al nostre país comptem amb alguns esportistes molt destacats a nivell nacional i internacional en vàries disciplines. En aquest sentit, apostem per vincular cinema i esport oferint a les diferents disciplines l’oportunitat de gaudir films específics i sobretot portar als protagonistes per compartir experiències de primera mà. El món de l’esport és avui dia, amb tota seguretat, l’agent movilitzador i cohesionador més gran que existeix. Picurt sempre ha tingut una porta oberta a l’esport i aposta decididament per una estreta col·laboració amb els agents esportius locals. Els darrers anys, Picurt ofereix sessions monotemàtiques que sota el nom de “vesprades” es dediquen a alguns d’aquests esports: vesprada d’escalada, vesprada d’aigües braves (al Parc del Segre), vesprada d’alpinisme, vesprada de parapent... La nostra voluntat és donar cobertura a totes les disciplines i veu als seus protagonistes. El fet de participar a una mostra tant especial fa que sigui una experiència diferent. Nosaltres en diem picurtejar. T’ho perdràs? Text i fotos: Picurt www.picurt.org
Notícies
Noticies
Neix la primera marxa cicloturista amb un recorregut íntegre per La Cerdanya Ja està obert el període d’inscripcions per a dues rutes de 128 i 200 km amb inici i final a Alp-La Molina La primera marxa cicloturista amb un recorregut íntegre per les carreteres de La Cerdanya ja està escalfant motors i des de l’1 d’abril està obert el primer període d’inscripció. La marxa es diu La Cerdanya Cycle Tour, i el proper 4 de setembre celebrarà la seva primera edició a través de la comarca de La Cerdanya, tant por el vessant catalana com a per la francesa. La Cerdanya Cycle Tour planteja dos recorreguts -amb inici i final a Alp-La Molina-, per una de les zones més agradables per practicar el ciclisme a Catalunya. La ruta “Endurance”, pels més experimentats i atrevits, consta de 200 quilòmetres de recorregut i un desnivell positiu acumulat de 4.026 metres. Per la seva part, la ruta “Sport”, de 128 quilòmetres i 2.277 metres de desnivell positiu comparteix bona part del recorregut de la marxa llarga però amb dues ascensions només i un perfil més assequible per als participants.
Rialp acull la primera edició de la Copa d’Europa de Ràfting a la Noguera Pallaresa Rialp donarà el tret de sortida a la primera edició de la copa d’Europa de Ràfting Noguera Pallaresa, primera competició oficial de la IRF (Federació de Ràfting Internacional) que se celebrarà a l’ Estat Espanyol, aquest esdeveniment esportiu consisteix en quatre proves que es distribuiran en tres dies consecutius els 3, 4 i 5 de juny de 2016. L’Ajuntament de Rialp, organitzador de la prova, compta amb la col·laboració estreta de tècnics especialistes en ràfting de la comarca i un fort equip de voluntariat. La previsió d’equips participants és d’una vintena de barques en competició, cal esmentar també com a dada importat que la celebració de la primera EUROCUP a Rialp coincideix amb la 7a edició de la Fira d’Oficis i Menestrals la qual cosa fa preveuré que el cap de setmana primer de juny aplegarà un gran nombre de visitants.
Presentats nous projectes turístics de Turisme Cerdanya El 20 d’abril s’han presentat tres nous projectes turístics impulsats per Turisme Cerdanya i el sector privat de la comarca, Camins de Cerdanya, Cerdanya Happy Walking i Cerdanya19 Més d’un centenar de persones van assistir a la sala de convencions del Museu Cerdà, que va acollir la presentació de tres nous projectes turístics en els que treballa el Patronat de Turisme de Cerdanya conjuntament amb la iniciativa privada i que tenen com a principal objectiu la promoció turística de la comarca. Aquests projectes són Camins de Cerdanya i Cerdanya Happy Walking, lligats a l’oferta de senderisme, bicicleta tot terreny, rutes a cavall... aprofitant la xarxa de camins de la comarca, i també el Cerdanya19 amb el que es vol promocionar la destinació en un cap de setmana ple de promocions.
Notícies
65
Dues plates per Annebel Van der Knijff i Miquel Travé a la Copa Pirineus d’eslàlom L’1 de maig a finalitzat a Pau aquesta competicó on pràcticament tots els piragüistes catalans van obtenir el dia abans el passi a la semifinal. Dos palistes del Cadí Canoë-Kayak, Annebel Van Der Knijff (C-1 dona) i Miquel Travé (C-1 home) han aconseguit la plata en les seves categories La classificació definitiva de la competició ha sumat els resultats de les proves del passat cap de setmana al Parc del Segre de la Seu d’Urgell i d’aquest dissabte i diumenge a França. En K-1 masculí, la primera plaça ha estat per a l’alemany Fabian Schweikert, mentre que Jordi Cadena s’ha quedat a les portes del podi (4t). En K-1 dona, la victòria se l’ha endut la palista espanyola Irene Egues, seguida de l’australiana Noemi Fox i la jove piragüista de Ponts Laia Sorribes. La palista basca Miren Lazkano ha estat la millor en C-1 dona, mentre que la urgellenca Annebel Van Der Knijff ha estat segona i la francesa Caroline Loir, tercera. En C-1 home, s’ha imposat el francès Jean Freiri, seguit del palista del Cadí CK de La Seu Miquel Travé i el pontsicà Jordi Tebé. L’urgellenc Lluís Parés ha acabat quart.
Ferran Rella i l’alpinista Òscar Cadiach entre els galardonats amb la Creu de Sant Jordi Ferran Rella, com a president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu va recollir el passat dimarts 26 de marça al vespre la Creu de Sant Jordi en l’acte de lliurament dels guardons, també va fer-ho El Govern concedeix la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 13 entitats que “s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural”. La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona des de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica).
Artur Blascó guardonat per la seva tasca de recerca i recollida de la cançó tradicional. El músic Artur Blasco i Giné ha estat guardonat amb el Premi Recercat Investigador 2016, ex aequo amb mossèn Antoni Pladevall i Font. Els premis Recercat, organitzats per l’Institut Ramon Muntaner, tenen com a objectiu el reconeixement de persones i entitats que han tingut un paper destacat en el món de la recerca local a Catalunya. La candidatura d’Artur Blasco, promoguda de manera conjunta per la Societat Andorrana de Ciències i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, ha comptat amb el suport de més de 70 entitats i institucions d’arreu del territori, que han fet palès l’ampli reconeixement a la tasca desenvolupada per aquest investigador. Artur Blasco ha dedicat la major part de la seva vida a la recollida sistemàtica de la cançó de tradició oral al Pirineu, material que ha publicat en diferents formats, i és l’ànima de la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, celebrada anualment des de 1976 a Arsèguel. Per aquests motius ha rebut diversos guardons i condecoracions, com la Creu de Sant Jordi (any 2001) o el Premi Nacional de Cultura Popular (any 2004).
Fes-te veure
Anuncia’t ! sentpublicitat@gmail.com
Telèfon 617 32 75 50
ESPECIALISTES EN VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ DE BICICLETES DE CARRETERA I BTT
GRAN ASSORTIMENT EN TEXTIL TÈCNIC VINE I DESCOBREIX-HO Av. de França 10 · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 23 98 · esportsiris@gmail.com
www.esportsiris.com * NOVETAT * Remolcs per nens
Aquest any venim amb tu!
BICICLETES ELÈCTRIQUES