Sent 7

EDITORIAL

3

Núm. 7 EXEMPLAR GRATUÏT

JULIOL AGOST 2016

REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE L’ALT URGELL, CERDANYA I PALLARS SOBIRÀ

Cavalls del Vent en BTT Club Ciclista Tupedala

Bergwald Project

Nordic Walking Pirineus

4

EDITORIAL

EDITORIAL

5

Pujant pel camí que porta a la via ferrada “Merlone” a la Carena de Cadini, Dolomite Alps, Itàlia.

Tancat per vacances?

Sí, ja estem a l’època estival, el període de l’any que molts de nosaltres associem a vacances; un període que ens permet, si les condicions són favorables, gaudir una mica més de les aficions i també del descans. La llista d’objectius a completar és molt llarga i el temps se’ns torna a quedar curt, toca filar ben prim amb el calendari i la butxaca per a treure el màxim de profit d’aquest espai de temps que ja s’intueix d’ençà que comença a pujar el mercuri a mitja primavera.

Les vacances és temps de recarregar piles, sigui jeien o bé al contrari practicant esport, visitant racons amagats, descobrint i degustant productes autòctons o tot alhora, sort en tenim que l’oferta és amplia i que

no tothom té les mateixes preferències ni a l’hora d’escollir el destí ni l’època d’agafar vacances. Això sí, sigui quan sigui i com siguin s’han d’aprofitar al màxim.

Des de la revista SENT us volem ajudar o posar més difícil l’elecció d’aquests objectius, ampliant el ventall de possibilitats d’oferta, amb unes propostes de qualitat, pensades per a tots els gustos i nivells, de curta i llarga durada, per fer sols, en parella, família...

L’article principal tracta dels Cavalls del Vent en la modalitat de BTT, una nova proposta que creiem molt engrescadora, us portem rutes per aquest fantàstic territori, curses per paratges fantàstics, tradició, cultura, natura, meteorologia, salut... gaudiu-la.!

Si vols rebre la revista SENT a casa envians un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu. Preu anual 22 €

Crèdits

CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, de l’Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà.

C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: sentpublicitat@gmail.com

Osteopatia

Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina DL L 1004-2015

Fisioteràpia

Han col·laborat en aquest número: Albert Vilana, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Toni Batet Trias, Marc Garriga Lujan, Santiago Palazón, Rosó Argerich, Andreu Gonzàlez, Jordi Pau Caballero, Raquel Díaz Garcia, Jordi Dalmau, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Isidre Domenjó, Sílvia Parramon, Karina Behar, Pere Porta, Laia-Guies de Muntanya, Adam Grifoll, Oscar Balcells, David Vallvé i Lourdes Torres.

Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives.

Endocrinologia i nutrició , Medicina de l esport

Pilates terapèutic

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

Cirurgia ortopèdica i traumatologia

Podologia

FOTOGRAFIA PORTADA

Grup rodant per una de les pistes dels Cavalls del Vent BTT. Foto: Cavalls del Vent

T.

973 090 114

Bisbe Iglésias Navarri, 15-17 25700 La Seu d'Urgell

CAVALLS DEL VENT EN BTT

8

CLUB CICLISTA TUPEDALA

22

BERGWALD PROJEKT

26

NORDIC WALKING PIRINEUS

30

INDEX

ENTORN L’ós bru als Pirineus 16 ANDORRA OUTDOOR GAMES Un festival tres competicions 20 SALUT Tires de color, realitat o ficció?

34 NATURA Alinyà, la muntanya viva 36 LECTURA Tenerife. Las mejores rutas por la costa y la montaña 41 EL CAMÍ El Camí de l’Últim Càtar 42 METEO El núvols 46 EL REPORTATGE Caminar pels Pirineus a ritme de festival 50 SENDERISME Ruta circular per St. Joan 52 RUTA I DESCENS PER CORRIOLS AMB BTT Enduro pels boscos d’Alp 56 LA CURSA La Transfronterera, una travessa de retrobament 60 NOTÍCIES 62 AGENDA 64

L 859 2016

Cavalls del Vent MBT és una ruta que et permetrà descobrir l’entorn del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Gaudireu de les espectaculars parets del vessant sud del Moixeró, recorrereu la vessant sud de les serra del Cadí, gaudint de magnífiques vistes del vessant est i nord del Massís del Pedraforca, saltant de vall en vall per pistes i camins a força alçada. Més endavant, pedalareu per l’espectacular vessant nord de la serra del Cadí amb les seves abruptes parets, les seves estretes valls i els seus magnífics racons.

La Cavalls del Vent en BTT és una gran ruta per etapes que encercla el Parc Natural del Cadí-Moixeró i es mou per les comarques del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Es tracta d’una ruta autoguiada amb sortida i arribada a Bagà. Circula fonamentalment per camins i pistes forestals amb trams de senders i corriols i curts enllaços per carreteres locals.

Té com a padrí la Cavalls del Vent Trek, ruta creada l’estiu del 2003 i és una de les travesses a peu clàssiques i més populars del Pirineu. És un recorregut de muntanya circular de 84 km i que passa per 8 refu-

gis de muntanya. La totalitat del seu recorregut es troba dins dels límits de l’àrea protegida del Parc Natural. La Cavalls del Vent en BTT encercla la ruta a peu i passa pels refugis de Cortals d’Ingla, del Serrat de les Esposes , del Rebost i, opcionalment, pel refugi de Gresolet, que formen part d’aquest itinerari.

A Cavalls del Vent et facilitem el material necessari per seguir la travessa: el mapa de la ruta y el track, et reservem els allotjaments i , si ho vols, et portem l’equipatge.

Als allotjaments de la Cavalls del Vent podreu gaudir de la gastronomia d’aquestes comarques pirinenques i de la calma i el

12

confort d’aquests llocs per afrontar la següent etapa amb plenitud, ja que per les pernoctacions utilitza els serveis hotelers i de turisme rural de la zona.

Pedalem entre els 665 m. d’alçada del riu Segre, al seu pas per La Seu d’Urgell, i els 2108m del Coll de Pal, la cota màxima de l’itinerari. Una ruta plena de contrastos i de sorpreses per amants de la natura, de la bici de muntanya i de les grans travesses.

Podreu visitar La Seu d’Urgell, cap de comarca de l’Alt Urgell, i els petits i bonics pobles de les 3 comarques d’entre els quals destaquem: Josa de Cadí, Tuixén, Arsèguel, El Querforadat, Bellver de Cerdanya, Talló i Bagà.

Pel que fa al patrimoni cultural destaquem la catedral de Santa Maria d’Urgell a La Seu d’Urgell, única catedral íntegrament romànica de Catalunya, i el Santuari de Santa Maria de Talló, tots dos declarats bens cultural d’interès nacional.

La ruta es podrà fer de finals de maig a finals d’octubre, en funció de les condicions climatològiques i el recorregut el podràs fer a mida adaptant-lo al teu nivell físic.

Està pensada per fer-la en 3 o 4 etapes.

Parc Natural del Cadi-Moixero

El Parc Natural del Cadí-Moixeró compren el conjunt orogràfic de les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca i bona part dels de la Tosa i Puigllançada.

Té una superfície de 41.342 ha repartides en 17 municipis que pertanyen a les comarques del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Va ser creat l’any 1983 per la Generalitat de Catalunya amb la finalitat de protegir aquesta àrea d’alta muntanya de gran interès pels seus valors geològics i per la seva vegetació i fauna. Alhora, es fa compatible amb el desenvolupament social i econòmic de la zona, mitjançant una ordenació global i la planificació de tots els factors que hi intervenen; així mateix, afavoreix la seva preservació ecològica i la promoció dels recursos naturals.

El Parc Natural és un territori de muntanya amb unes alçades d’entre els 800 i els 2642m. S’hi troben gran varietat de paisatges, zones forestals i rocoses, prats i una extensa flora i fauna amb espècies de l’àmbit mediterrani i alpines. Acull 30 hàbitats i 30 espècies animals i vegetals catalogades de gran interès i disposa de refugis de muntanya, centres d’interpretació i miradors i una xarxa de 400km de camins senyalitzats. És un indret idíl·lic per a tots els amants de la natura i la muntanya.

Quin es el significat de Cavalls del Vent?

Lung-ta: els cavalls del vent “… Deixeu que el vent s’endugui les vostres oracions. Que els cinc elements sobrevolin tot l’univers i la seva llavor es depositi al cor de tota la humanitat…”

Lung-ta són les oracions budistes en forma de bandereta penjades a tota la serralada de l’Himàlaia. Una de les més valuoses és la que té, en el centre, una imatge d’un cavall blanc muntat per tres joies en flames que representen a Budha (l’Il.luminació), el Dharma (els ensenyaments budistes) i la Sangha (la Comunitat budista) i per això, s’ha adoptat aquest nom: “cavalls del vent” per anomenar el conjunt d’aquestes oracions.

En aquestes imatges, al voltant del cavall hi ha uns “mantres” o oracions escrites en sànscrit. La tradició diu que els “cavalls del vent” s’han de penjar de manera que el vent passi per sobre de la superfície de la bandereta. D’aquesta manera l’aire es purifica i s’endú les oracions i els desitjos escampant-los per tot arreu. Els “cavalls del vent” estan fets en roba de cotó de cinc colors diferents que identifiquen als cinc elements que formen la vida: el blanc correspon a l’aire, el vermell al foc, el groc a la terra, el verd a l’aigua, i el blau a l’espai.

Les banderetes no poden tocar el terra ni es poden despenjar abans que no es desintegrin amb el vent, la pluja i el sol.

El logotip de la travessa dels Cavalls del Vent és precisament aquesta bandera d’oració tibetana i és per aquest motiu que les trobem penjades en els refugis que conformen els controls de pas de la travessa.

PACKS TURISME RURAL CAPS DE SETMANA AL PIRINEU CATALÀ I D’ANDORRA LLOGUER CASA, VISITA ANDORRA VIATGES BARCELONA, INCLÒS PER ALS CLIENTS DE CASA-FERRER ELS VENIM A RECOLLIR A BARCELONA I ELS TORNEM A PORTAR

ON ANEM? A CASA-FERRER

Habitatge d’ús turístic a Castellbò, un petit poble medieval i antic reducte Càtar, al Pirineu Català, a 20 km d’Andorra

A Casa-Ferrer podeu cuinar o anar de restaurant, les habitacions disposen de roba llit i mantes, tovalloles de bany i mans. Menjadorcuina amb tot el necessari per fins a 8 persones, sala d’estar amb llar de foc. Terrassa exterior amb barbacoa, llenya inclòs.

També podeu llogar Casa-Ferrer, i venir amb el vostre vehicle, consulteu la nostra pàgina web Contacte reserves · Chus y Mario Ferrer Casa-Ferrer Telèfon i WhatsApp · +34 649 82 42 10 Castellbò e-mail · info@casa-ferrer.com

WWW.CASA-FERRER.COM

PREU DES DE 105 € PER PERSONA GRUPS DE 8 A 4 PERSONES DIVENDRES Sortida de Barcelona Horaris a convenir.

Destí Castellbò al Pirineu, un petit poble medieval i antic reducte Càtar, a Casa-Ferrer, habitatge d’ús turístic.

DISSABTES Viatge i dia lliure al Centre d’Andorra o visita a la Vall de Castellbò i St. Joan L’Erm, al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

DIUMENGES 11:00h. Degustació de productes artesans per als clients de Casa Ferrer, a l’Agrobotiga “El Raconet de Castellbò” . Retorn a Barcelona horaris a convenir.

14

Cavalls del Vent en BTT

ITINERARI La Cavalls del Vent en BTT integra dos itineraris a l’entorn del Cadí-Moixeró, depenent dels dies en què es faci, amb sortida i arribada a Bagà recorrent una distància total de 225 quilòmetres i un desnivell acumulat de 7.300 metres. Aquesta ruta ens permetrà descobrir l’entorn del Parc Natural Cadí-Moixeró, gaudir de les parets espectaculars de la vessant sud del Moixeró, recórrer la serra del Cadí, les vistes del Massís del Pedraforca, o visitar pobles com Josa de Cadí, Tuixent, Arsèguel, Bellver de Cerdanya, Bagà i Talló. A més, la ruta es pot combinar amb visites culturals, com ara a la catedral de Sant Maria d’Urgell o el Santuari de Santa Maria de Talló.

Un recorregut ple de contrastos i de sorpreses pels amants de la natura, de la bici de muntanya i de les grans travesses. Un retorn a l’origen de l’aquesta pràctica esportiva de BTT de muntanya.

Aquesta ruta, dividida en tres o quatre etapes depenent de la dificultat, està gestionada per l’agència de viatges Pedratour, i contempla el transport d’equipatges, l’assistència mecànica en ruta, el lloguer del GPS i la guia oficial. A més, hi ha un servei d’atenció 24 hores a través de missatgeria mòbil, i el contacte amb tots els allotjaments i restaurants. De fet, aquest és un dels aspectes que més es busca oferir un producte esportiu i turístic de qualitat amb respecte al medi natural i en simbiosis amb el territori.

Sortida/Arribada: Bagà.

Distància total: 225 km Cota mínima: 665 m. riu Segre a La Seu d’Urgell.

Cota màxima: 2.108 m. Coll de Pal. Desnivell acumulat: 7.300m+ Colls/cotes a superar: 15 Pobles: Bagà, Josa de Cadí, Cornellana, Fórnols, Tuixent, Cerc, La Seu d’Urgell, Ansovell, Cava, Arsèguel, Banys de Sant Vicenç, El Querforadat, Bèixec, Montellà, Nas, Pi, Bellver de Cerdanya, Talló, Riu, Urús i Bagà.

Cavalls del Vent en BTT

15

16

3 etapes: Nivell alt

Per als que van habitualment amb bicicleta i estan en bona forma física. Molts kilòmetres per jornada en un tipus de terreny que assegura moltes hores sobre la btt.

Recomanable fer nit prèvia a Bagà per començar a pedalar d’hora. Només per als que no disposen de més dies. Recomanable el trasllat de l’equipatge a anar amb equipatge lleuger.

Cavalls del Vent en BTT

Etapa 1: Bagà - La Seu d’Urgell 80 km / 2.620m+ / 2.7400m- / **** Etapa 2: La Seu d’Urgell - Montellà 58 km / 2.105m+ / 1.680m- / **** Etapa 3: Montellà - Bagà 87 km / 2.575m+/ 2.880m- / ****

Cavalls del Vent en BTT

Etapa 1: Bagà -Tuixent 53km / 1.745m+ / 1.365m- / *** Etapa 2: Tuixent - Arsèguel 57 km / 2.020m+ / 2.350m- / *** Etapa 3: Arsèguel - Bellver 49 km/ 1.600m+/ 1.430m- / ** Etapa 4: Bellver - Bagà 64 km / 1.950m+ / 2.170m- /***

17

4 etapes: Nivell mitja-alt

La proposta més equilibrada. Es distribueixen millor els kilòmetres, els desnivells i els trams de dificultat tècnica, permet gaudir millor de la ruta i disposar de temps per visitar els pobles de final d’etapa. Recomanable el trasllat de l’equipatge.

5/6 etapes: Nivell mitja

Si voleu fer la ruta en més dies us la podem fer a mida.

Permet gaudir amb tranquil·litat la ruta, del paisatge i dels pobles pels que passem, del seu patrimoni i de la gent. Es tolera millor l’esforç i es manté intacte el viatge de travessa en bicicleta. Permet fer alguna activitat complementària en algun dels finals d’etapa. Recomanable el trasllat de l’equipatge.

Text i fotos: Cavalls del Vent www.cavallsdelvent.com reserves@cavallsdelvent.com Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

Femella amb dos cadells a la Vall de Cardós (PNAP).

Autor: Generalitat de Catalunya

L’ós bru als Pirineus

L

’ós bru és una espècie que aixeca passions i rebuigs depenent del lloc on vius, de la teva activitat a la muntanya i de la teva actitud davant la natura. Part dels ramaders del Pirineu expliquen amb amargor “ Si els nostres avis van haver de dedicar tota la vida a acabar amb l’ós, tot just ara que ho havien aconseguit,... per què l’han de tornar a alliberar ? “ “ No podrem estar tranquils a les muntanyes, i no podrem fer el que volem, el que sempre hem fet ! “. I és cert que l’ós torna a campar, (després d’un breu període de no fer-ho), a les muntanyes dels Pirineus Centrals, especialment a la Vall d’Aran i al Pallars Sobirà. També es cert que ha estat fruit de dos reintroduccions amb exemplars procedents d’Eslovènia.

L’ós bru havia desaparegut de les nostres muntanyes a finals dels anys 80 o a principis dels anys 90, no així en els Pirineus Atlàntics

on encara subsistia una petita població composada per tres mascles i una femella.

La presencia de l’ós bru als Pirineus és innegable fins a temps molt recents, fins i tot en un nombre relativament important. La història de l’ós bru a Catalunya és la història d’una lluita entre l’home i la bèstia, de la que surt vencedor el primer. És la lluita amb l’animal que més se sembla a l’home, que més competeix ecològicament amb nosaltres. Aquesta lluita és recollida pel llibre d’Eugeni Casanova l’any 1997, on descriu totes les morts conegudes d’óssos als Pirineus, i estima que entre 1520 i 1945, 5.000-6.000 óssos van ser morts. Però aquestes dades, espectaculars en si mateixes, són insuficients per a explicar la desaparició total de l’ós bru. La mort de molts óssos va ser totalment amagada, segurament pel secretisme, la por i el verí que actua de forma silenciosa.

L’ós bru als Pirineus

Biologia

L’ós bru és un carnívor de grans dimensions, amb mascles de fins a 200 kilograms de pes, i femelles de entre 100 i 120 kilograms. El seu dens pelatge, té una àmplia varietat de tons clars i foscos marronosos. El renova un cop l’any durant l’estiu. Els cadells solen presentar un collar blanquinós que desapareix amb l’edat. Poden viure entre 25 i 30 anys en estat salvatge. Presenta un cap arrodonit i amb potents mandíbules, on destaquen quatre ullals punxeguts i forts però també incisius aptes per tallar herba i molars amplis i aplanats per poder triturar aliments d’origen vegetal, evidència clara de la seva adaptació a un règim omnívor.

La seva visió no és molt bona però ho compensa amb una oïda i un olfacte excel·lents.

Aquest últim sens dubte és el seu sentit més desenvolupat, ja que li permet localitzar aliment a grans distàncies, i també detectar altres companys i conèixer l’estat sexual de la resta d’óssos durant l’època de zel. L’ós bru necessita de grans àrees per sobreviure i depèn d’una àmplia varietat d’habitats on trobar aliment i refugi. Aquesta gran mobilitat i el fet de ser un animal solitari, molt discret, extremadament tímid i amb un comportament principalment nocturn, fa que sigui un animal molt difícil de veure.

Els óssos passen l’hivern dormint, però no és una veritable hivernació. A les nostres Hàbitat de l’ós bru (Varradós, Val d’Aran).

Autor: Toni Batet.

19

muntanyes el període de hivernació sol ser d’uns tres mesos, més curta que al nord d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord, on pot arribar fins als sis mesos. El factor més determinant per començar i acabar la hivernació és la disponibilitat de menjar, que és limitat principalment per la quantitat de neu al terra. Aquesta limita la mobilitat i la facilitat per trobar aliment.

Les cries quan neixen pesen al voltant d’uns 400-500 grams, no tenen pèls i són cegues.

Surten de la cova amb la seva mare als 3-4 mesos d’edat.

L’ós bru és l’espècie més estesa dels óssos, ocupant Europa, Àsia i Nord-Amèrica, des de la tundra àrtica fins els hàbitats de desert, des dels boscos boreals fins a l’Himàlaia. Les poblacions són disjuntes i insulars al llarg de la part sud, on la població es troba en declivi.

Aquesta disminució ha estat significativa des de meitat del segle XIX degut a les armes de foc, l’ocupació humana dels terrenys i l’alteració i destrucció de l’hàbitat.

20

Els nous óssos

Donat el precari estat de la població ursina als Pirineus, França liderà els anys 19941998, un projecte LIFE de reforç de la població. Aquest programa tenia com a soci principal a l’Estat Francès, i com a socis col· laboradors als governs de Navarra, Aragó, Catalunya i l’Estat Espanyol. El 1995 França comunica que deixa anar els primers óssos i a la primavera de 1996 s’alliberen les dues primeres ósses, Ziva i Mellba, i a la primavera de l’any 1997 el mascle Pyros.

El 2004 es produeix la mort de dos óssos de la població oriental, el vell mascle Papillon i l’única femella Canelle, abatuda per un caçador. Això porta al govern francès a engegar un nou programa de reforçament de la població el 2006. França allibera en 2006 quatre femelles, Franska, Palouma, Sarousse i Hvala, i un mascle, Balou, procedents també d’Eslovènia, però de zones diferents dels individus alliberats el 1996-1997.

Amb la solta dels cinc exemplars el 2006, la Generalitat en previsió dels conflictes socials que aquesta acció generaria al nostre territori, va fer un esforç econòmic i social, d’intentar minimitzar els possibles conflictes.

La primera acció va consistir en la contractació de dos equips, un a la Vall d’Aran i l’altre al Pallars Sobirà, de dos persones cadascú, per al seguiment de l’espècie i la col·laboració amb els diferents actors al territori. El treball d’aquets equips consisteix en la monitorització de la població de plantígrads al Pirineu, mitjançant itineraris, censos, radio-seguiment i trampeig fotogràfic, i en la col·laboració en totes les fases de prevenció, comprovació i compensació dels possibles danys d’ós bru sobre el bestiar domèstic i l’apicultura de la zona.

Transport de cabana de pastor amb helicòpter de la Unitat Aèria del CAR (Vall de Cardós, PNAP). Autor: Toni Batet.

Prevenció

La Generalitat articula juntament amb el Conselh Generau d’Aran un programa de prevenció de danys consistent en l’agrupament dels petits ramats d’oví, convertint-se així en grans ramats i possibilitant l’aplicació de mesures efectives de protecció, com són la contractació de pastors, la donació de gossos de protecció mitjançant AccióNatura, la col·locació de tancats electrificats, la ajuda als pastors i propietaris en la gestió dels ramats, etc. Hi ha dos models d’actuació segons els ramats estiguin en zona de presència permanent d’ós bru o en zona de presència ocasional. La forma d’actuar i les ajudes són diferents. El nombre total d’ovelles i cabres que formen part de les diferents modalitats del programa oscil·len entre 34 i 37.000 caps de bestiar. La zona de presència permanent d’ós bru és el Baish i Mig Aran a la Vall d’Aran i l’Alt Àneu i l’Alt Cardós al Pallars Sobirà.

Captura i revisió veterinària del nou ós Goiat a Eslovènia. Autor: Toni Batet.

L’ós bru als Pirineus

21

El PirosLife

Mesures de prevenció en bestiar oví i arnes d’abelles. Autor: Toni Batet.

Així mateix i des de l’any 2004, tant a l’Aran com al Pallars, s’ha anat incrementant la col·laboració amb els apicultors, la majoria transhumants, que pugen els seus ruscs a l’estiu a les zones d’ós bru. Els apicultors ens avisen una setmana abans de la seva arribada de manera que aquest dia es trobin els tancats elèctrics ja col·locats i preparats per prevenir atacs d’ós bru. La persistència i manteniment d’aquestes mesures ha fet que gran part dels problemes ocasionats per aquest animal hagin disminuït notablement.

El nou projecte LIFE demanat té al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya com a beneficiari coordinador i al Conselh Generau d’Aran, l’empresa Forestal Catalana SA, la Universitat de Lleida i la Fundación Oso Pardo com a beneficiaris associats.

Aquest nou Programa LIFE “ PirosLife “té diversos objectius; el primer és consolidar tots els programes de prevenció de danys comentats anteriorment i així consolidar la població pirinenca d’ós bru. Altres accions ha desenvolupar són, l’alliberament d’un mascle d’ós bru per a millorar la genètica de la població. En aquest sentit, el dia sis de juny s’alliberava a les muntanyes de l’Alt Àneu a Goiat, el nou mascle de deu anys capturat a Eslovènia.

L’objectiu general del projecte és implementar un seguit d’accions que permetin consolidar el futur de l’ós bru al Pirineu en un entorn favorable i generar productes i sistemes per a ser exportats a la resta de Pirineu ho ha altres zones de la UE. Les línies de treball dins d’aquest objectiu general són; dissenyar una xarxa d’espais de connectivitat per a l’ós bru i millorar-lo , provar que el risc d’atacs “zero“ a la ramaderia i l’apicultura és possible, generar un clima d’acceptació i coexistència, incrementar i millorar els espais de coordinació internacionals en relació a l’ós bru, la informació a ramaders i caçadors, accions de voluntariat, formació, informació, sensibilització i difusió, fomentar el turisme de natura amb l’ós com a atraient i per últim, generar activitat econòmica al voltant de la figura de l’ós bru.

Text: Toni Batet Trias. Parc Natural de l’Alt Pirineu, Generalitat de Catalunya Santiago Palazón. Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals, Generalitat de Catalunya

http://www.piroslife.cat/ Socis del projecte PirosLife:

www.facebook.com/piroslife

twitter @piroslife

22

EDITORIAL Andorra Triatló, Andorra Trail Pic Negre i Andorra

Challenge MTB són la proposta d’aquest festival d’esports outdoor del 23 i 24 de juliol que es caracteritza per l’exigència, el desnivell i la bellesa dels seus paisatges.

23 i 24

de juliol

Un festival, tres competicions:

A

ndorra Outdoor Games by Compresspor t (AOG) arriba al Pais dels Pirineus el 23 i 24 de juliol. Serà la segona edició d’aquest festival d’esports outdoor on es disputaran tres proves esportives independents: Andorra Triatló by Rudy Project, Andorra Trail Pic Negre by Inov i Andorra Challenge MTB by DMT. Amb les últimes inscripcions disponibles a la web (www.andorraoutdoorgames. com), AOG ofreiex experiències exclusives al amants de l’esport i la muntanya.

Únic al calendari, el Andorra Triatló by Rudy Project repta al triatleta a nedar 1.000 metres en el llac d’alta muntanya Engolasters, afrontar un exigent segment de ciclisme de 36 km amb un port de 1ª categoría de 17 km, i córrer 9 km a 2.000 metres d’altura. La cursa a peu que porta fins a la línea de meta de Naturlàndia es desenvolupa en una pista d’esquí de fons. Una oportunitat per a només 600 participants que ha captivat als millors triatletes.

EDITORIAL

L’Andorra Trail Pic Negre by Inov es presenta en tres distàncies per satisfer els desitjos dels corredors de muntanya. Les tres opcions són: 16 km (650 m de desnivell positiu), 23 km (1.350 m de desnivell positiu) i 33 km (2.000 m de desnivell positiu). Tres reptes esportius, amb diferent nivell d’exigència, que permeten córrer per les crestes de les muntanyes gaudint d’un entorn natural únic. El punt de partida, a 2.000 metres, és el Prat de Conangle al Parc de Naturlandia.

La gran novetat d’aquest 2016 és el trail de 33 km. Al·licients com córrer sobre la frontera que delimita el Principat d’Andorra amb Catalunya o gaudir d’un pujar i baixar amb exigents pujades fan de la prova una experiència esportiva de característiques úniques.

I pels apassionats per la bici de muntanya, l’Andorra Challenge MTB by DMT està disponible en dos distàncies: 90 km

23

amb 2.900 m de desnivell positiu i 50 km amb 1.900 m de desnivell positiu. Reconeguda com una de les proves més dures del panorama, el seu recorregut, que transcorre en la seva major part per pistes forestals de la Vall de Cerdanya, està marcat per les exigents pendents i el desnivell positiu acumulat. Un repte de tu a tu amb la muntanya que posarà a prova les forces dels participants fins a la mateixa línia de meta.

Més informació:

www.andorraoutdoorgames.com

Club Ciclista Tupedala El club ciclista Tupedala neix amb l’ànim d’agrupar totes

aquelles persones amants de les diferents disciplines

de l’esport de la bicicleta. És una entitat oberta a tots

els públics, que tot i ser d’àmbit comarcal compta amb

associats de la resta de Catalunya i d’Andorra.

L

1

’any 2007 ens vàrem reunir a la Seu d’Urgell un grup d’amics afeccionats a la BTT en veure la necessitat de crear un nou club ciclista a l’Alt Urgell. Davant la creixent pràctica del ciclisme de muntanya a la comarca volíem aglutinar a totes aquelles persones amants de la bicicleta per tal de compartir experiències i coneixements al voltant d’aquest món. Després del primer contacte i de reunir la informació necessària i els requisits per crear una nova entitat esportiva, es va anar donant forma al que seria el Club Ciclista Tupedala.

25

Club Ciclista Tupedala

Els objectius que es va marcar el club des d’un bon principi van ser l’organització d’activitats per agrupar a gent de diferents nivells, promoció de l’esport de base, jornades de ciclisme per a adults (alimentació, mecànica, seguretat vial, entrenament, etc.) i l’organització d’un calendari anual de pedalades per conèixer diferents camins i contrades del nostre territori, ja fos a la mateixa comarca de l’Alt Urgell com a la resta de Catalunya, una manera saludable de descobrir el nostre ric patrimoni natural, paisatgístic o històric tot fent amics a dins de l’entitat.

2

1. Pedres de Cadí (2012) 2. Ansovell, sortida tupedalines (2009) 3. Gran ambient a la Nargona (Memorial Gemma Bach) imatge de la prova disputada al 2009.

4. Des de l’associació és promou i col·labora en diferents esdeveniments com l’Escanyabocs, imatge dels voluntaris al 2013.

3

4

Botiga tècnica d’esports

Especialistes en:

· Esquí nòrdic · Marxa nòrdica

· Rollerski · Esports nòrdics

www.nordicesport.com

26

Club Xinoxano Orientació

Durant aquests anys s’han organitzat sortides familiars, opens infantils en diferents poblacions de la comarca com Oliana, Coll de Nargó, Organyà o la Seu d’Urgell, proves d’orientació, tallers de mecànica per a adults, cursos pràctics de trialeres i el calendari anual de sortides en BTT i carretera. També s’ha col·laborat amb entitats que organitzen pedalades o curses de BTT, com la prova Escanyabocs de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell (des de l’inici de la prova l’any 2007 fins al 2013), la pedalada La Nargona (Memorial Gemma Bach) a Coll de Nargó, la Transpyr (travessa dels Pirineus en bicicleta) o la recepció de la 7a etapa del Tour de França l’any 2009 a Serra Seca (Solsonès).

Al llarg dels anys també s’ha col·laborat amb entitats no esportives, com amb Òmnium Cultural en la portada amb bicicleta de la Flama del Canigó des de Martinet fins a la Seu d’Urgell i amb la Marató de TV3. Enguany hem iniciat amb molt d’èxit les sortides setmanals per a nens i nenes de primària, tots els dimecres per la tarda entre els mesos d’abril a juny i setembre i octubre. Sortim a pedalar pels voltants de la Seu d’Urgell, descobrint camins i senders, vivint la natura de manera directa i millorant la pràctica tècnica i la seguretat dels nens i les nenes amb bicicleta. En ser associat al club també es possibilita treure’s la llicència federativa anual, que inclou l’assegurança en cas d’accidents i la possibilitat de participar en marxes o curses esportives on aquesta és generalment requerida, així com de disposar de roba d’equipament complet dissenyada específicament per al Tupedala CC.

6

5. Imatge de l’Open infantil celebrat al 2007, actualment es segueix potenciant el ciclisme en aquestes edats.

6. Imatge de l’arribada de la Flama del Canigó per Sant Joan de 2009, aquest any 2016 hem sumat una edició més 7. Sortida nocturna a Coll de Nargó (2008) 8. Tour de França , Serra Seca (2009). El club animant els corredors.

Text i fotos: Club Ciclista Tupedala www.tupedala.cat

7 5

8

C.H.P.A. CADÍ

FEMAP. FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DELS PIRINEUS juliol-agost. La Seu d’Urgell-Estamariu-Organyà TROBADA AMB ELS ACORDIONISTES DEL PIRINEU 28 de juliol al 5 d’agost. Arsèguel-La Seu d’Urgell-Castellbò RETAULE DE SANT ERMENGOL 30 de juliol al 7 d’agost. La Seu d’Urgell FESTIVAL CÀTAR AL PIRINEU CATALÀ 7,13,14,19 i 20 d’agost. Josa de Cadí-Castellbò FIRA DEL LLIBRE DEL PIRINEU 2, 3 i 4 de setembre. Organyà I MOLT MÉS TOT L’ESTIU! www.alturgell.cat

Segueix-nos

Cercamón. Foto: Alexandra Palma

VIU LES EMOCIONS D’ESTIU A L’ALT URGELL

28

EDITORIAL

Els boscos de muntanya ens ajuden a viure, ajudem-los!

Des de fa 9 anys, el Projecte Boscos de Muntanya

fomenta la millora i conservació dels boscos i paisatges del Pirineu organitzant estades de voluntariat d’una setmana, obertes a tothom. És una entitat catalana

sense ànim de lucre que forma part de la xarxa europea Bergwaldprojekt.

Els boscos del Pirineu, font de vida Tot els boscos ens ajuden a viure. Gràcies a ells tenim aire pur, aigua, espais de lleure i descans, fusta o d’altres productes. Però hi han uns boscos que ens ajuden especialment: els boscos de muntanya. A tot el planeta, més de la meitat de la seva població depèn de l’aigua dolça emmagatzemada a les muntanyes per a beure, cuinar, rentar, el reg, l’energia hidroelèctrica, la indústria i el transport. Quan desapareixen els boscos de muntanya es deixa el terra sense protecció i augmenta l’erosió del sòl. El resultat és que qualitat de l’aigua es deteriora, afectant a tot l’ecosistema i a nosaltres mateixos.

Promovem la gestió sostenible dels boscos d’alta muntanya

Projecte Boscos de Muntanya

29

La biodiversitat, el lleure o l’espiritualitat, valors que ens regala el bosc.

moni cultural de vida de muntanya únic. Milions de persones visiten els Pirineus cada any per a practicar l’excursionisme o d’altres esports, per fer turisme o per a la seva renovació espiritual.

Segons l’ONU, a mesura que canvia el clima, la protecció que ens ofereixen els boscos de muntanya tindrà cada cop més importància.

S’espera una major intensitat de tempestes amb més precipitacions, el que augmenta el risc de desastres naturals a les muntanyes i aigües avall. A més, amb el canvi climàtic es preveu també un major risc de grans incendis forestals, per la pujada de temperatures i més episodis de sequera freqüents.

Els boscos de muntanya més importants de Catalunya els trobem al Pirineu. Els terrenys forestals pirinencs representen el 24% de la superfície forestal de Catalunya, i són la principal reserva d’aigua i biodiversitat del país.

Aquesta immensa massa forestal tan preuada té una funció pública tan important que la majoria dels seus boscos van ser declarats d’Utilitat Pública ja des del segle XIX, de forma similar als rius o la costa. Ens protegeixen a les capçaleres dels principals rius del país i són imprescindibles per a mantenir el seu equilibri, regular les inundacions o evitar l’erosió de les seves vessants.

A més de tot el que ens donen essencial per a la vida, els boscos de muntanya són tresors fascinants que mantenen un patri-

Quins reptes tenim amb el bosc?

Els paisatges de muntanya són fruit d’una relació ancestral de l’home i la natura i un patrimoni que s’està perdent. Al Pirineu viu només l’1% de la població catalana i l’activitat forestal i ramadera disminueix any rere any. Abandonar les muntanyes vol dir perdre pastures i perdre patrimoni cultural i natural, per la disminució dels espais oberts que aporten diversitat paisatgística i biològica, a més de reduir els riscs d’incendis forestals.

Avui en dia ens trobem amb la major superfície forestal dels darrers segles. Tenim entre mans un gran repte: gestionar boscos molt

VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES

CICLISME - BOTIGA - TALLER Tel.973.626.041 Mòb. 619.811.516 esierri@telefonica.net Av. Francesc Macià, 2 Baixos 25580 Esterri D´Àneu - Lleida

Disfruta amb nosaltres del fabulós descens del Noguera Pallaresa en BTT

www.esierribikes.com

BTT BERET - ESTERRI 36 Km de baixada 1850m - 948m Desniv

Projecte Boscos de Muntanya

Treballem en equip amb supervisió de professionals.

joves i densos, els primers que sorgeixen després de l’abandonament de conreus i pastures iniciat els anys 50 del segle passat. Boscos sovint molt fràgils, i inclús a vegades degradats, on cal que intervenim per assegurar que el vent o la neu o el foc no ho faci per nosaltres.

Tenim una gran oportunitat, si ens posem mans a la feina. Cal tornar a mirar a les muntanyes com un recurs i un patrimoni que fixi població al territori, cuidant i aprofitant els recursos naturals. Que ens asseguri que tota la protecció i els serveis ambientals que ens donen els boscos de muntanya no es perdin, sinó que siguin més i de més qualitat.

L’oportunitat que tenim ara també és la de poder tenir reserves forestals on deixem que la natura actuï sola, amb arbres vells i boscos madurs que ens ajudin a entendre millor l’ecosistema forestal i podem gaudir de veritables “catedrals naturals”.

El bosc, una font de recursos que hem de protegir.

Viure una experiència única... i ser part d’una revolució silenciosa El Projecte Boscos de Muntanya vol ser part d’aquesta oportunitat i d’aquest canvi. Creiem que els primers que hem de valorar tot el que ens donen els boscos de muntanya hem de ser els ciutadans.

Mitjançant la col·laboració en les tasques de millora forestal, el Projecte Boscos de Muntanya dona suport als pobles alhora que sensibilitza sobre els serveis ambientals de les muntanyes, font de vida per a tots.

Els participants del projecte, sense necessitat de coneixements previs, són adults que dediquen una setmana com a voluntaris a la millora i conservació dels boscos i paisatges del Pirineu, guiats per professionals del bosc.

Una setmana al bosc = 1000 vivències i aprenentatges!

Tota l’organització gira al voltant d’un objectiu: fer viure una experiència única al bosc al màxim nombre de persones. I, sobretot, que aquestes persones transmetin el que han viscut al retornar a casa. Una revolució silenciosa que estengui entre tota la societat un missatge: necessitem els boscos i necessitem cuidar-los.

Durant aquests nou anys el Projecte Boscos de Muntanya ja ha acostat a 826 persones durant 320 dies a bosc.

Projecte internacional Formem part de Bergwaldprojekt, present des de fa 30 anys a Suïssa i també a Alemanya i Àustria. A tota Europa l’eina que utilitzem és la mateixa: viure el bosc. Sentir-lo, escoltar-lo, veure’l, olorar-lo, compartir-lo amb altres persones, amb els professionals, entendre’l, viure’l amb els propis músculs.

31

Desenvolupem projectes amb la col·laboració de tècnics i propietaris.

Quines feines fem?

Durant la setmana s’intenta que les feines siguin diverses, per poder participar i entendre els reptes actuals en la millora i conservació dels boscos. Totes les tasques són acordades prèviament amb els propietaris dels boscos i amb els gestors institucionals (ajuntaments, parcs naturals, enginyers forestals comarcals...) amb qui col·laborem i fem seguiment de les actuacions abans i després.

Les feines es fan amb criteris de qualitat professional i amb els estàndards de seguretat dels professionals a bosc. Apliquem qualitat suïssa al Pirineu, amb un ambient de treball català!

Les tasques més habituals són de millora del bosc. Actuem fent tal·les selectives per a afavorir l’estabilitat de boscos de pi negre, roure, pi roig, faig. També recuperem camins i elements singulars del paisatge com séquies de muntanya o murs de pedra seca. Recuperem pastures o pastures arbrades amb arbres.

També col·laborem amb els biòlegs de la Generalitat encarregats dels censos de població de gall fer, espècie emblemàtica dels Pirineus, i amb problemes de conservació.

En alguns dels projectes també hem realitzat actuacions amb bioenginyeria. Són tècniques que hem après en col·laboració amb els companys forestals suïssos i que permeten aprofitar materials naturals com troncs i pedres per a construir solucions contra les esllavissades i l’erosió provocada per les grans torrentades dels barrancs del Pirineu.

En total, 14 hectàrees de millores forestals, 35.000 m2 de recuperació i manteniment de pastures, 45 batudes de seguiment de la població de gall fer, 200 m de bio-construccions contra l’erosió i les esllavissades en barrancs, 12 km de camins forestals recuperats, 4,5 km de recuperació de regs de muntanya.

Ni mà d’obra gratuïta ni els salvadors dels boscos!

L’organització vol posar un gra de sorra més per un país amb més i millor cultura forestal i cultura de muntanya. No es pretén solucionar les mancances en gestió forestal amb els voluntaris ni substituir als professionals forestals o els pagesos. La finalitat és promoure que cada cop hi hagi més activitat de gestió sostenible dels recursos naturals de la muntanya, a tots els nivells.

Com és una setmana al Projecte Boscos de Muntanya?

Un element clau per a que tot funcioni bé: una bona alimentació. L’organització s’encarrega de tots els àpats per a tot el grup: cuidar les persones per a que cuidin els boscos. Les setmanes són des de dilluns tarda a diumenge al matí. Es treballa de dimarts a divendres i dissabte es fa una excursió guiada, sovint en companyia de tècnics o de la població local.

Tot i ser vacances, a la muntanya cal llevar-se ben d’hora! Cada matí, un cop ben esmorzats, s’organitza la distribució de tasques en dos o tres grups de voluntaris, d’entre 3 i 7 persones cadascun. Durant el dia, els caps de colla són voluntaris que han rebut una formació específica i que orienten als participants en les feines a fer. Es menja i es dina al bosc i a la tarda es retorna cap a l’allotjament.

Les tardes són lliures per a descansar, fer una passejada, fer-la petar amb el grup...El sopar és també força d’hora, per a aprofitar la llum del sol i l’àpat més important del dia. A la nit és un bon moment per a acabar de compartir les darreres anècdotes del dia, fer-se una infusió o compartir una pluja d’estels.

Text i fotos: Projecte Boscos de Muntanya www.projecteboscos.cat

Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus

2on Stage Nordic Walking Pirineus, a La Seu d’Urgell, maig 2014

La marxa nòrdica està tenint un desenvolupament

irregular al nostre Pirineu. Mentre, per exemple, a l’Alt Urgell està més implementada entre la població, a la

Cerdanya té una demanda més forta per part del sector

turístic, o de segona residència. Anem a conèixer la tasca d’aquesta entitat, amb seu a La Molina.

Una mica d’història

L’Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus es constitueix a La Molina a la tardor del 2009. L’any anterior, el seu president, Jordi Pau Caballero, va fer la Travessa Nòrdic Walking Dreams: Empúries-Fisterra (1.500km en 60 dies), la qual té reconeguda com a rècord mundial per l’organització de l’esport finès World Ranking-Nordic Walking (WRNW). En un moment incipient per a la marxa nòrdica, l’associació comença a desenvolupar diverses activitats en diverses comarques pirinenques, passant a centrar-se, uns anys més tard, en la comarca de la Cerdanya. Dins la seva oferta d’activitats, trobem tasts, sessions, sortides i cursos d’iniciació i

de perfeccionament a la marxa nòrdica, col. laborant amb diferents administracions, empreses i entitats, com el Consell Esportiu de la Cerdanya, els ajuntaments d’Alp, Bolvir, Ger, Llívia i Puigcerdà, l’Associació Universitària Cerdanya, la Fundació Residència Sociosanitària de Puigcerdà, l’estació d’esquí de La Molina, i Guies del Pirineu.

Fora de l’àmbit ceretà, l’any 2009 va introduir la marxa nòrdica a la Val d’Aran, amb un primer curs d’iniciació per a professionals de la salut; i participant en la Setmana del Cor, i amb uns tallers per a la població de Vielha, Arties, Les i Bossost, l’any 2010. Al Ripollès va iniciar les primeres activitats l’any 2012, amb un taller de marxa nòrdica dins la Trobada Comarcal

33

A l’esquerra a Vielha, maig 2010. Sortida de cloenda dels Tàlhers de marcha nordica.

A baix 1r Stage Nordic Walking Pirineus a la Molina, maig 2011.

d’alumnes de 5è, del Consell Esportiu del Ripollès, i amb un curs d’iniciació a Llanars; i un taller amb motiu del Dia Mundial de l’Activitat Física a Ripoll, l’any 2013.

Però com hem dit abans, el gruix de les seves activitats es desenvolupa a la comarca de la Cerdanya. Els anys 2010 i 2011, organitza diversos cursos d’iniciació per a diferents municipis ceretans, amb el suport de Dipsalut, de la Diputació de Girona. A la primavera del 2011, organitza el 1r Stage Nordic Walking Pirineus, a La Molina, que compta amb la participació de 65 persones vingudes de Catalunya, la Cerdanya francesa, i l’Aragó. L’any 2012 promociona l’equip Nordic Walking Pirineus Team, que participa en la cursa solidària Trailwalker, d’Intermón Oxfam, a Girona, amb un triple objectiu: solidari, esportiu, i de

Bolvir, agost 2012. Sortida nocturna en nit de lluna plena

divulgació de la marxa nòrdica. A la primavera de 2013 es crea un grup de sortides periòdiques setmanals, que no acaba de reeixir a la tardor següent. L’any 2014, co-organitza amb l’Associació Esportiva Nordic Walking Nordic Esport, el 2n Stage Nordic Walking Pirineus, aquesta vegada a La Seu d’Urgell. L’any 2015, juntament amb Guies del Pirineu, crea el programa Cerdanya Senderisme de Salut, amb activitats com Nordic Walking a La Molina, Nordic Walking d’altitud, i marxa nòrdica sota la lluna plena. Pel que fa a la formació d’instructors, col.labora, juntament amb l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya, amb els Cursos d’Instructor celebrats a Puigcerdà a la primavera de 2012 i a la tardor de 2015. Finalment, aquesta primavera, desenvolupa un cicle de sessions de marxa nòrdica als parcs de salut d’Alp, Bellver, Bolvir, Fontanals, Ger, i Puigcerdà, promogut pel Consell Esportiu de la Cerdanya i pel Dipsalut.

Vols gaudir de les nostres muntanyes i espais naturals, d’una manera diferent?

Millora la teva salut postural, activa el teu cos d’una altra manera, aprofita el poder terapèutic de les nostres muntanyes...

Sortides, sessions, cursos, tallers...

CERDANYA SENDERISME DE SALUT

Cos actiu, saludable i dinàmic, dins un entorn privilegiat www.cerdanyasenderismedesalut.cat · cerdanyasenderismedesalut@gmail.com

34

Nordic Walking Pirineus

Aprenentatge i desenvolupament de la marxa nordica 1

2

3

4 5

Per adquirir una bona tècnica de marxa nòrdica, és fonamental la fase d’aprenentatge. Molta gent agafa uns bastons de Nordic Walking Academy, i ja es pensa que fa marxa nòrdica, però res més lluny de la realitat, perdent-se la major part dels seus beneficis. La marxa nòrdica és fàcil i assequible, però difícil d’executar amb correcció, ja que té un moviment tècnic molt precís, i per això l’associació basa la seva oferta d’activitats en activitats de promoció i aprenentatge de la marxa nòrdica, Els seus instructores estan titulats per la INWA -International Nordic Walking Federation- i per Modern Nordic Walking -International Nordic Walking Council-, desenvolupant la pràctica i l’ensenyament de la tècnica diagonal de la marxa nòrdica, sota la Metodologia de les 10 Passes de la INWA, que tant bon resultat està donant arreu del món.

La marxa nòrdica es basa en tres principis: una postura correcta, la tècnica correcta de caminar, i l’ús correcte dels bastons, i segons la seva intensitat es pot treballar a nivell salut, fitness o esportiu. De la mateixa manera que el seu aprenentatge és molt important, cal defugir de propostes de tècniques que poden arribar a ser lesives, o d’iniciatives promogudes per persones no qualificades.

1. Curs d’iniciació a la marxa nòrdica, Puigcerdà, agost 2015.

2. Una tècnica correcta és fonamental per a poder gaudir dels benefics de la marxa nòrdica.

3. Sessió de marxa nòrdica Parc de salut a Alp, juny 2015.

4. Llívia, abril 2012. Caminada Solidària.

5. Participació en la Cursa de Marxa Nòrdica de la Volta Cerdanya Ultrafons el juny de 2015 a Bellver de Cerdanya.

6. Alcalde i regidors de l’ajuntament de Puigcerdà, donant suport a la marxa nòrdica. abril 2012.

7. Imatge del Triatló Consell Esportiu de la Cerdanya a La Molina, març 2012.

8. Puigcerdà, juliol 2012. Sessió de marxa nòrdica a la Universitat d’Estiu Ramón Llull.

9. Equip Nordic Walking Pirineus Team, a la Trailwalker d’Olot el maig de 2012.

10. Puigcerdà, juny 2012. Curs d’Instructor de Nordic Walking INWA 11. Ripoll, abril 2013. Celebració del Dia Mundial de l’Activitat Física l’abril de 2013 a Ripoll.

Nordic Walking Pirineus

35

El camí cap al futur

Els reptes de l’entitat passen per consolidar la seva oferta d’activitats formatives, de cara a poder desenvolupar sortides i activitats amb persones ja formades i amb una tècnica acceptable de marxa nòrdica, i poder arribar a organitzar i mantenir grups estables de practicants, amb un programa d’activitats setmanals.

Les activitats que l’entitat ofereix, poden ser particulars o col.lectives, i són les següents: • Tast de Nordic Walking • Sessions de Nordic Walking • Cursos de Nordic Walking -iniciació• Cursos de Nordic Walking -perfeccionament• Sortides de Nordic Walking • Entrenament esportiu • Reeducació postural I aquest estiu, la marxa nòrdica tindrà un paper preponderant en el programa d’activitats Cerdanya Senderisme de Salut, co-organitzat amb Guies del Pirineu i amb el suport de diversos ajuntaments i establiments turístics de la Cerdanya: sortides de tast, cursos, i sortides a espais singulars de la Cerdanya, sortides nocturnes en nit de lluna plena...

Per a la primavera del proper any, es contempla la possibilitat de commemorar de bell nou el Dia mundial del Nordic Walking, amb una tercera edició de l’ Stage Nordic Walking Pirineus, aquesta vegada amb una marcada projecció internacional.

6

7

8

Text i fotos: Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus, entitat inscrita en el Registre d’Entitats Esportives del Consell Català de l’Esport amb el nº 14616 nordicwalkingpirineus@gmail.com www.nordicwalkingpirineus.cat www.cerdanyasenderismedesalut.cat www.inwa-nordicwalking.com

9 11

10

salut

Tires de color realitat o ficció?

Fa uns anys vaig patir una tendinitis a l’espatlla i

un company em va ficar unes cintes de color rosa, la

meva sorpresa va ser, quan el dolor que no m’havia

deixat dormir durant moltes nits, va desaparèixer al

moment i a poc a poc vaig recuperar la funcionalitat

del braç, aquell va ser, el meu primer contacte amb

el NEUROTAPE.

V

aig tenir la gran sort d’aprendre totes les virtuts d’aquesta tècnica, primer amb en Josep Màrmol i més tard de la mà d’en Txema Aguirre, un portentós de la matèria i deixeble del Dr. Kenzo Kase, quiropràctic japonès, pare del Neurotape, Kinesio Tape o bandatge neuromuscular, etc. Creat al Japó -Corea als anys 70, el que buscava el Dr. Kenso era aconseguir major mobilitat, sense dolor de l’aparell locomotor i sense restringir, ni immobilitzar.

Text i fotos: Raquel Díaz Garcia

QUEL, MASSATGE, SALUT I ESPORT

Característiques especials:

100% de cotó, gruix molt fi i lleuger.

Una cara és adhesiva, amb “cyanoacrilato” adhesiu específic d’ús mèdic, amb un dibuix longitudinal en forma de serp.

Des de fàbrica s’enganxa, la part adhesiva al seu paper protector amb una tècnica especial de preestirament.

Elàstic horitzontalment entre 10% i 160% aprox., no en sentit transvers. És resistent a l’aigua.

Salut

Beneficis:

Millora de la circulació i efecte de drenatge limfàtic: Les ones augmenten l’espai subcutani, on estan els capil·lars.

Analgèsia local: disminució de la pressió dels receptors sensorials que es troben als espais subcutanis, accelera l’acció de drenatge local, tenint un efecte antiinflamatori.

Acció muscular: En estar els receptors més alleugerits millora la resposta neuro-mecànica, comunicant-se millor amb la musculatura, afavorint el moviment i evitant adherències entre fàscies musculars.

Millora articular: correcció biomecànica dels ossos de les articulacions.

Efecte neuroreflexe: relació entre pell, múscul, esquelet i vísceres a través dels nervis mitjançant el nervi espinal.

Podrem portar-ho de 4 a 10 dies, depenent del tipus de pell, les cintes han de reunir totes les característiques abans descrites, així com ésser tallades i col·locades amb les diverses tècniques que existeixen, us recomano acudir a professionals amb formació en la matèria. Al mercat existeixen moltes marques, però si no reuneixen totes les característiques, no és un Neurotape.

En la imatge de dalt, la Medussa de Kenzo és analgèsica i antiinflamatòria, funciona positivament en el tractament del dolor crònic.

Abaix Inflamació de genoll, neurotape en forma de pop per drenatge, analgèsic i antiinflamatori

Fascitis plantar amb inflamació al turmell.

Técnica linfàtica i de creació d’espai.

-Classes dirigides de consciència corporal i estiraments -Massatge esportiu (pre i post-competició) -Neurotape -Quiromassatge -Aromateràpia aplicat

C. Sant Joan Baptista de La Salle 54, La Seu d’Urgell Tel: 627186127 · centre@quel.cat

38

natura

ALINYÀ, la muntanya viva Al mig de l’Alt Urgell, al cor pirinenc de roca calcària i alçades modestes que hem convingut anomenar Prepirineu, hi ha la vall d’Alinyà. D’est a oest, del pedró dels Quatre

Batlles fins al Segre, s’obre un territori que les vicissituds

històriques van voler que, en gran part, acabés essent d’un sol propietari. D’aquesta manera es va convertir en la finca

privada més gran de Catalunya, amb 5.352 ha de superfície.

Era el que es coneix com la Muntanya d’Alinyà.

L

’any 1999 el futur d’aquest tros de país va fer un tomb: la Fundació Territori i Paisatge el va comprar. Aquesta entitat tenia com a objectius l’adquisició d’espais naturals representatius de la diversitat paisatgística del nostre país, gestionar-los de manera sostenible, conservar-ne i potenciar-ne la biodiversitat i facilitar la convivència entre la població local, els visitants i l’entorn natural. Una altra mena de vicissituds van fer que aquella fundació, vinculada a l’obra social d’una caixa d’estalvis, desaparegués. Però les seves propietats (amb la Muntanya d’Alinyà al capdavant) el seu ideari, compromisos i vocació

els va heretar l’any 2013 una nova entitat: la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Els principals valors naturals i paisatgístics d’aquesta gran muntanya són el relleu, els boscos, els conreus i la gran fauna. Vegem-ho punt per punt.

País de roca

El plegament alpí que va formar la serralada pirinenca va ser especialment actiu on ara som. L’origen sedimentari de la roca d’aquestes contrades va ajudar a fer-ne un terreny abrupte, de parets verticals i estrets rocosos per on serpenteja el riu principal de

Natura

39

L’Estany d’Alinyà, a l’altiplà del Prat Major, s’alimenta de l’aigua de pluja i de la fosa de la neu.

la vall. El paisatge calcari d’Alinyà té cinc llocs especialment il·lustratius de la seva grandiositat i bellesa: el roc de la Pena, el mirador de Santa Pelaia, el congost de l’Estret, l’altiplà de Prat Major i la font de l’Aiguaneix. de coníferes augmenta i això té, és clar, conseqüències ambientals i paisatgístiques.

Conreus d’alçada

El roc de la Pena és un dels anticlinals més espectaculars del nostre país.

Boscos històrics

Corre la creença que la fusta que es tallava als boscos d’Alinyà havia fornit les drassanes de vaixells de guerra. Alguns entesos matisen aquells fets esdevinguts mig llegenda, però també palesen, efectivament, la intensitat amb què es van aprofitar els boscos d’Alinyà. Un gravat a la roca prop de Forn deixa constància de la importància fustanera del lloc a mitjan segle XVIII. Els picadors de fusta de la vall tenien molta anomenada. Del pas constant de carros carregats de troncs ens en queda el record gravat a la penya en forma de les roderes de les trilles de Clarià. Actualment, la massa forestal d’aquesta muntanya avança per terres que ja no es conreen. La superfície

Els voltors comuns i negres tenen papers tròfics ben diferenciats. Els primers obren els carnussos i se’n mengen la carn. Els segons mengen parts toves i repelen els ossos.

La principal conseqüència de l’avenç del bosc és el tancament del medi. On hi havia hagut prats i camps oberts, amb els seus usos i espècies, ara hi ha la verdor espessa dels pins. Conreus de pèsols negres, de farratges, de cereals i, sobretot, de trumfos (patates) omplien els espais lliures de bosc de la vall, que anys enrere n’eren molts. El conreu dels trumfos encara és el més estès i conegut d’Alinyà. Els pous o forats on es guarden les collites d’aquests tubercles també.

Terra de voltors

D’entre tot el catàleg de fauna de la vall, el grup dels voltors és el més representatiu.

Les parets calcàries acullen una important colònia de voltor comú (Gyps fulvus) i veuen passar el vol elegant de trencalossos (Gypaetus barbatus), voltors negres (Aegypius monachus) i aufranys (Neophron percnopterus). La Muntanya d’Alinyà forma part del cinturó prepirinenc on es poden veure amb facilitat les quatre espècies de voltors d’Europa. Possiblement sigui el lloc on re-

40

Natura

sulti més fàcil, atesos els observatoris que la Fundació Catalunya-La Pedrera hi té i les activitats que hi organitza. El catàleg faunístic de la vall és molt més ampli. Hi conviuen espècies boreals com el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i mediterrànies com l’abellerol (Merops apiaster), ungulats com l’isard (Rupycapra pyrenaica) i endemismes com el tritó pirinenc (Calotriton asper). La gran diferència d’altitud entre el punt més baix i el punt més alt, així com les orientacions solanes i obagues potencien molt la biodiversitat de la Muntanya d’Alinyà.

El projecte voltor negre

Llibres, samarretes, mel, bolets, trumfos, herbes remeieres, licors, formatges,... l’agrobotiga de la Rectoria és una temptació.

La Rectoria, centre de visitants i agrobotiga L’antiga rectoria d’Alinyà, a la plaça del Ball Pla, es va rehabilitar i transformar en centre neuràlgic de l’ús públic de la muntanya. Aquí hi ha un punt d’informació, exposició permanent i agrobotiga de productes de proximitat.

D’accés lliure, obre les portes els caps de setmana i a l’agost cada dia.

Els voltors negres s’estan uns quants mesos al volador d’aclimatació abans de volar.

Juntament amb la Reserva Nacional de Caça del Boumort som els llocs de Catalunya on s’està duent a terme la reintroducció del voltor negre, espècie extingida al nostre país ara fa un segle. A mitjan juny es van alliberar els darrers 5 exemplars que han estat aclimatant-se aquí durant mesos. Esperem que un dia s’instal·lin a la nostra vall i així eixamplin la incipient població reproductora del Boumort.

Tant terreny i tanta natura són un patrimoni a conservar i alhora un recurs per aprofitar.

Atès que el principi que regeix la Fundació Catalunya-La Pedrera és el compromís amb el territori i amb la seva gent, la gestió de la Muntanya d’Alinyà està centrada en la millora ambiental i socioeconòmica de la vall. Les infraestructures d’ús públic que s’hi han anat bastint van en aquesta direcció:

El Ribatell, laboratori obert La Fundació Catalunya-La Pedrera té convenis amb universitats catalanes de matèries ambientals. Els alumnes i professors estudien diferents aspectes del patrimoni natural de la vall i a canvi la fundació els facilita l’estada i la recerca. El rehabilitat cortal del Ribatell juga un paper important com a laboratori i sala de reunions.

Els voltants del Ribatell són espaiosos i conviden al treball en grup i al descans.

El mirador de l’Antorsell és arran de la pista Natura del conegut coll d’Ares.

Camins i panoràmiques L’espai compta amb una xarxa de 90 km de camins senyalitzats. N’hi ha de diferents nivells de dificultat física i tècnica. Són d’accés totalment lliure. Hi ha cartografia impresa i digital al respecte. A la Rectoria se’n dóna informació.

Miradors i aguaits Per gaudir del paisatge i dels voltors es disposa de 3 punts d’observació: el mirador panoràmic del serrat de l’Antorsell, vora la pista del coll d’Ares, ofereix unes magnífiques vistes del conjunt de la vall des de la capçalera. El mirador dels Voltors és panoràmic i ornitològic alhora, ja que des d’aquí sempre es veuen volar aquests grans rapinyaires. Només s’hi accedeix a peu. Finalment, l’aguait fotogràfic de Terrers permet, prèvia reserva, admirar, fotografiar o filmar de prop les quatre espècies de voltors.

Punts d’alimentació suplementària A la Muntanya d’Alinyà es fa una gestió activa de la població d’ocells carronyaires, basada sobretot en l’aportació setmanal de restes d’escorxador i de granges com a aliment. Hi ha dos canyets habilitats per aquest efecte, un a prop del mirador dels Voltors i l’altre a l’aguait de Terrers.

Una muntanya activa

Per promoure la descoberta de la vall s’organitzen activitats periòdiques. Els ingressos que se n’obtenen es reinverteixen en el manteniment i la millora de la muntanya. Així, els dissabtes al matí, prèvia reserva, és el moment d’anar a aprendre coses dels voltors i a observar-los amb telescopi fent el Menjant amb Voltors. És una activitat per a tots els públics

41

que estiguin una mica acostumats a caminar.

S’accedeix al mirador a peu des del poble d’Alinyà, amb les explicacions i l’atenció dels tècnics que hi treballem. Si volem tenir els voltors molt més a prop al moment de portar-los menjar els dissabtes, la nostra activitat serà Guarda per un dia. Tenir dotzenes i dotzenes de voltors sobrevolant-nos és una experiència molt emocionant. I si el que volem és fer-los fotos i mirar-los còmodament, Voltors de prop és la nostra activitat. Fotògrafs professionals de diversos països i aficionats de tot arreu han gaudit hores i hores de trencalossos, voltors i aufranys a escassos metres de distància. En acabar qualsevol d’aquestes activitats, podem recuperar forces fent un Dinar de muntanya.

A banda d’aquestes activitats periòdiques, aquest estiu hi ha altres coses interessants a fer a la vall d’Alinyà: Els diumenges 10 de juliol i 14 d’agost estrenarem nova activitat de guiatge interpretatiu sobre la geologia de la vall de la mà de l’Albert de Gràcia, geòleg, meteoròleg i col·laborador d’aquesta revista.

El diumenge 24 de juliol farem una sortida gratuïta per descobrir l’Aiguaneix i les plantacions de pomeres i d’herbes aromàtiques de la Fundació, en el marc de les rutes guiades comarcals.

El cap de setmana del 6 i 7 d’agost és la festa Major d’Alinyà. No us la perdeu!

I de cara a la tardor, més activitats per gaudir d’una vall i una natura autèntiques. Aquí, a Alinyà, a l’Alt Urgell.

Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA Info i reserves: rectoria.alinya@gmail.com / 608 055 666

Des del mirador dels Voltors cada dissabte se n’observen grans estols.

42

EDITORIAL

N

TORNS:

WE

27 juny a 1 juliol 4 a 8 juliol 11 a 15 juliol 1 a 5 agost 8 a 12 agost 65 €/torn AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670

- 973 353 607 · Segueix-nos al

S

LECTURA

TENERIFE. Las mejores rutas por la costa y la montaña

R

esulta molt curiós que les muntanyes de l´arxipièlag canari tinguin més acceptació entre els estrangers que no pels espanyols.

Així, es fàcil trobar-se -sobretot fora de temporada- a francesos, britànics i alemanys que no pas gent del país. Els ibèrics som així: sembla que ens costa valorar el que tenim.

Aquesta guia, pertanyent a una editorial de Munic fundada l´any 1920, fa honor a les moltes meravelles naturals de l´illa de Tenerife. A través de setanta excursions coneixerem les selves de laurisilva del massís d´Anaga i els colpidors penya-segats de Teno, a més d´uns quants profunds i salvatges barrancs. L´aventura està assegurada per tots aquells que busquen més enllà de sol i platja.

Però tota aquesta aventura que apareix a la guia s´escriu amb lletres majúscules en el fabulós Parque Nacional de las Cañadas del Teide. Cal reconèixer que la zona rep milions de turistes a l´any, però aquests es concentren en uns pocs punts determinats i si volem

tindrem la solitud més que garantida. La Montaña Guajara (2.718 mts.) i l´extensa aresta de la Caldera ofereixen una aèria panoràmica d´un massís envaït per llengües de lava i estranyes formacions rocoses. El volcà Pico Viejo (3.135 mts.) poseeix un espectacular cràter de 800 metres de diàmetre, on passar la nit tenint els estels com a únic sostre resulta inolbidable i emocionant. El Teide (3.718 mts.), el cim més alt de tot l´Estat, amb permanents olors a sofre i diminutes fumaroles, és una ascensió memorable sempre que evitem la utilització del telefèric i, a poder ser, amb vivac inclòs. Fortaleza (2.159 mts.), Sombrero de Chasna (2.405 mts.), Montaña Pasajirón (2.510 mts.)… les possibilitats són immenses.

Tenerife obsequia moltes sorpreses a qui sap buscar-les, i per això l´editorial Rother ens facilita les coses de manera detallada i molt clara amb 73 perfils orogràfics, 70 mapes parcials i 192 fotos en color.

Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Tenerife. Las mejores rutas por la costa y la montaña.

AUTOR: Klaus i Annette Wolfsperger EDITORIAL: Rother, 2012 (tercera edició) P.V.P: 14,90 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

Foto: Consell Regulador del Camí dels Bons Homes

El Camí de l’Últim Càtar Dos dels grans parcs naturals de Catalunya, el del

Cadí-Moixeró i el de l’Alt Pirineu, es comuniquen per un itinerari senyalitzat de senderisme, el Camí de

l’Últim Càtar, en referència a Guillem Belibasta, el

darrer càtar documentat, que va passar per aquests verals tot fugint dels seus enemics.

L

a història del catarisme és una història èpica, farcida de guerres, mortaldats, resistències a ultrança i crims comesos en nom de Déu, que ha despertat l’interès de moltes generacions. La percepció general és que tot acaba a Montsegur quan, l’any 1244, més de dos-cents perfectes càtars es llençaren a la foguera davant dels francesos que havien conquerit aquell reducte de catarisme. La realitat, però, és que després de Montsegur el catarisme va sobreviure a les muntanyes en la clandestinitat més absoluta. Pastors que recorrien els camins de la transhumància, membres de la petita noblesa amb pocs recursos i molts contenciosos amb l’Església, persones descontentes amb l’avarícia i la baixa qualitat moral dels clergues, amagaven a les seves cases i protegien amb la seva vida els darrers perfectes càtars que predicaven pels vells camins que creuaven el país de nord a sud.

El Camí de l’Últim Càtar

Guillem Belibasta fou un d’aquests perfectes clandestins dels últims temps del catarisme.

Nascut a Occitània i convertit a la religió dels bons homes, s’escapà de la presó de Carcassona l’any 1309 i fugí cap a Catalunya, on entrà en contacte amb el món de la gran transhumància i fou acollit per una comunitat d’occitans exiliats al poble de Sant Mateu, al nord del País Valencià. Els exiliats de Sant Mateu provenien tots del Pirineu de l’Arieja, i alguns d’ells eren pastors que havien treballat a Puigcerdà i Bagà, i havien passat estius guardant ramats als colls de Pal i de Josa, al vessant sud del Cadí.

Un dia arribà a Sant Mateu un personatge anomenat Arnau Sicre. També era occità, d’Ax-les-Thermes, i la seva mare havia estat condemnada per heretgia. S’integrà a la comunitat d’exiliats i va convéncer Guillem Belibasta per acompanyar-lo fins al Pallars, on tenia una tia malalta que volia morir a mans d’un perfecte càtar. En realitat, Arnau Sicre era un agent del bisbe de Pàmies, que aspirava a recuperar els béns confiscats de la seva mare a canvi d’entregar tot un perfecte, l’últim conegut, a la Inquisició. D’aquesta manera, després de creuar tot Catalunya guiats pels germans Mauri, dos pastors coneixedors del país, Guillem Belibasta va ser capturat a Tírvia i, després de passar uns dies a la masmorra del castell de Castellbò, va ser portat a Occitània, on el van cremar per heretge l’any 1321 a Vilaroja de Termenès, prop de Narbona.

Les rutes càteres eren camins de transhumància que també aprofitaven fugitius, contrabandistes i maquis

Paisatges captivadors i plens de color com el de les carcaterístiques terres vermelles.

La història de Guillem Belibasta és excepcional, no tan sols pel fet de ser l’últim perfecte occità conegut, sinó per la minuciositat amb què el bisbe de Pàmies va recollir tots els aspectes de la seva vida a l’exili, cosa que ens aporta un relat molt viu de la vida a les nostres muntanyes a la primeria del segle XIV, amb personatges tan excepcionals com el pastor Pere Mauri o el mateix Arnau Sicre, agent doble i caçador de recompenses. Aprofitant la força d’aquesta història de l’últim càtar, el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, amb la col·laboració dels

Montferrier Foix

D-117 Roquefixada Montségur

Tarascon Niaux

Parc Naturel Régional des Pyréneés Ariégeoises

Comus

Larnat

Capoulet Arquizat

Vicdessos

Montréal de Sos Auzat Lercoul Siguer

Camurac

Lordat Prades N-20

Gestiès

D-613 Refugi de Chioula

Sorgeat Monicou

Embassament de Soulcem

ARESA ERA PALL RIU NOGU

Port de Bouet

Refugi de Vallferrera

Portella de les Bésines Refugi de L’Hospitalet les Bésines

Areu Santa Maria de la Torre

ANDORRA

Alins Araós Tirvia Montesclado Llavorsí Glorieta Biuse

Ainet de Besan Virós Parc Natural Refugi Gall Fer de l’Alt Pirineu Burg Farrera

Túnel de Puymorens

Rialp Sort

Montenartró

Portella Blanca

Refugi de Comes de Rubió Refugi de la Basseta

Turbiàs

N-260

N-260 Montferrer

Castellbó

Costoja

Font freda

Fòrnols i Aravell

Port del Comte Cambrils L-401

Font de Riutacó Odèn

Font de Coll de Jou

Canalda

Timoneda Lladurs

Embassament la Llosa del Cavall

Font del Corb

Vilaformiu Berga C-16 / E-9 A Manresa & Barcelona

Navès Embassament de Sant Ponç

C-55

Riner El Miracle

Su

C-26 LV-3002

consells comarcals de l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i el Solsonès, i els Parcs Naturals del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu, ha promogut la creació d’una nova variant del Camí dels Bons Homes que, amb el nom de Camí de l’Últim Càtar enllaça la catalana vila de Bagà amb l’occitana de Tarascó, passant per Tuixent, el Molí de Fórnols, la Seu d’Urgell, Castellbò, Sant Joan de l’Erm, Llavorsí, Tírvia, Alins i el Refugi de Vallferrera.

CATALUNYA

BERGUEDÀ

Olius

C-451 / C-75 A Biosca & Guissona

Artesa de Segre

La Pobla de Lillet

C-26

Solsona

C-14

Castellar de N’Hug

Gréixer

Espinalbet Santuari de Queralt

C-462

Oliana C-26

Túnel del Cadí

Font de la Roca Massís del Pedraforca

LV-4241

Santuari de Lord

LV-4241

RIU CARD ENER

C-14

Pedra

Bagà Gisclareny Terradelles Refugi de Gresolet Guardiola Saldes de Berguedà Sorribes Feners Fumanya L’Espà Vallcebre C-16 / E-9 El Jou Ferrús Fonts del Cardener Font de La Coma Embassament la Bruixa Bonner Cercs Font de de la Baells La Pedra cal Coix Peguera Font Puda Casanova de les Garrigues Sant Llorençs de Morunys Gósol

Tuixent

Coll de Port C-13

Font Terrers

Josa

Molí de Fòrnols

Allotjament · Accommodation Informació · Information Refugi · Shelter Església · Church Castell · Castle Coll · Neck Font · Fountaine Carretera · Road Riu · River A peu · Hiking Bicicleta de muntanya · Mountain bike A cavall · Horseback Camí de l’Últim Càtar Camí dels Bons Homes GR 107 Variant no senyalitzada · Not signposted path Variant del Solsonès GR 7 / GR 1 Llocs d’interès càtar · Places of cathar interest

Refugi Cortals de l’Ingla Refugi de Sant Jordi Font del Faig El Collell

Parc Natural del Cadí -Moixeró

ALT URGELL

Puigcerdà

C-17

LLOBREGAT

PALLARESA

Bellver de Cerdanya

La Seu d’Urgell RIU SEGRE

Cornellana RIU NOGUERA

Ardòvol Prullans

N-260 Anserall Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Bellestar Aravell

RE SEG RIU

CERDANYA Éller

Santa Eugènia

N-260

N-260

Coborriu

Lles

Sant Joan de l’Erm nou

Sant Andreu de Castellbò

N-20 / E-9

Cabana dels Esparvers Cal Jan de la Llosa

Viliella

Sant Joan de l’Erm vell

Parc Naturel Régional des Pyréneés Catalanes

Porté-Puymorens Porta

Ermita de Santa Magdalena C-13

FRANÇA

Mérens-les-Vals N-20

C-28

C-13

Orgeix Orlú

Ariège

ARIÈGE

PALLARS SOBIRÀ Esterri d’Àneu

Ascou

Ax les Thermes

Marc

Pica d’Estats

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Montaillou

SOLSONÈS

Clariana de Cardener

Cardona C-55 A Manresa & Barcelona

El Camí de l’Últim Càtar és una variant integrada dins del Camí dels Bons Homes, amb personalitat pròpia, que passa per indrets de gran ressonància en la història del catarisme català, com Castellbò, Tírvia i la Seu d’Urgell; uneix els Parcs Naturals del Cadí-Moixeró i de l’Alt Pirineu i incorpora un nou itinerari de prop de 200 quilòmetres que, sortint del Berguedà, travessa les comarques de l’Alt Urgell i del Pallars Sobirà per entrar a França per l’Arieja. D’altra banda, la variant propor-

El Camí de l’Últim Càtar

ciona un recorregut que, unit a l’itinerari del Camí dels Bons Homes, possibilita la realització d’un circuit circular per les muntanyes que van veure passar els càtars vuit segles enrere.

Les tres etapes inicials del Camí de l’Últim Càtar transcorren per dins del Parc del CadíMoixeró o bé pel seu entorn immediat. La primera comunica la vila de Bagà amb la de Gósol. L’any 1250 la gosolenca Maria Poca afirmava davant dels inquisidors que poques cases tenia Gósol lliures d’heretges, atesos pels perfectes que es refugiaven dins del veí castell de Josa, que és la següent fita del camí. A Josa els càtars eren acollits pels senyors del castell, el qual era situat al capdamunt d’aquest poble, just on actualment s’aixeca l’església de Santa Maria i Sant Bernabé, construïda al segle XIX. Tuixent és la següent parada obligada d’aquest tram, on els camins dels càtars es confonen amb els de les trementinaires, que anaven pel món per motius ben diferents. Des de Tuixent el Camí de l’Últim Càtar segueix en direcció a ponent i, després de passar pel Molí de Fórnols i per coll de Bancs, amb els seus impressionants paisatges rogencs, canvia de vessant per encarar ja de ple la baixada cap a la Seu d’Urgell.

Des de la capital de l’Alt Urgell l’itinerari continua cap a Castellciutat, passa a tocar de la Torre de Solsona i després enfila cap al nord per un camí planer que ens permet descobrir les ruïnes de l’església romànica de Sant Esteve del Pont, abans d’arribar al poble d’Anserall i a l’església de l’antiga abadia de Sant Serni de Tavèrnoles, marcada per un altre moviment herètic, el del bisbe-abat Feliu d’Urgell (s. VIII), defensor de l’adopcionisme juntament amb Elipand de Toledo. Des d’Anserall, la ruta

Segueix-nos a: Cal Majuba calmajuba@gmail.com

45

tomba a ponent, passa per Santa Eugènia de la Torre i el Mas d’Iscla i arriba a Castellbò.

Ens trobem a la vila vescomtal al castell de la qual va ser empresonat Guillem Belibasta. La intervenció arqueològica realitzada la primavera d’enguany ens permet comprendre molt millor l’envergadura d’aquesta fortificació, cap i casal dels vescomte Arnau, protector de càtars i assot del bisbe d’Urgell. La visita a Castellbò es completa amb l’església col·legiata de Santa Maria i amb un recorregut pels carrers de la vila, entre cases que evoquen l’arquitectura típica de l’indret.

El Camí de l’Últim Càtar enfila després vall amunt, passa per Turbiàs i Sant Andreu i fa cap a Sant Joan de l’Erm, des d’on entra al Pallars Sobirà per continuar cap a Tírvia, Alins i Àreu i passar a territori francès pel port de Bouet, amb final a Tarascó de l’Arieja.

Text: Consell Comarcal de l’Alt Urgell Fotos: Albert de Gràcia www.alturgell.cat www.camidelsbonshomes.com

Ramat Propi 25718 Alàs / LLEIDA · PIRINEU

IOGURT · MATÓ · FORMATGE · RECUIT · FORMATGE FRESC... D’OVELLA

Cirrocúmulus

meteo

Els núvols Cada dia veiem núvols al cel. Tenen una forma, un gruix, una alçada i un aspecte determinats, que si som observadors, ens donaran la suficient informació per determinar quin

tipus de núvol és. En aquest número de SENT, parlem de

núvols i els classificarem perquè els puguem diferenciar.

U

n núvol es forma quan una massa d’aire en unes condicions atmosfèriques determinades, condensa la seva humitat, provocant l’aparició d’un conjunt de gotetes d’aigua o fins cristalls de gel. En definitiva, un núvol no és res més que un volum d’aire visible als nostres ulls, donat que el vapor d’aigua ha passat a estat líquid o sòlid.

Cirrus

L’any 1956 l’Organització Meteorològica Mundial, a través de l’edició de l’Atles Internacional de Núvols, va classificar els diferents tipus de núvols en gèneres, espècies i varietat.

A continuació detallem els 10 gèneres de núvols: Núvols alts (6.000m a 10.000m): Cirrus (Ci): Núvols separats, en forma de filament blanc i d’aspecte sedós o fibrós, situats a les capes més altes de la troposfera. Estan compostos totalment per cristalls de glaç i la seva transparència es deu a l’estat de dispersió d’aquests cristalls.

Cirrostratus (Cu): Vel nuvolós transparent i blanquinós format per cristalls de gel, que pot cobrir el cel completament, d’estructura sedosa o llisa i que habitualment generen el fenomen de l’halo al voltant del sol o la lluna.

Altrostratus Foto: niouzes.info

Cirrostratus

Cirrocúmulus (Cc): són núvols blanquinosos o llençols de núvols blancs, sense ombres, compostos per elements molt petits en forma de grans ondulacions, units o separats, i estan constituïts de cristalls de gel. A vegades es pot observar una corona o irisació al voltant del sol o la lluna.

Núvols mitjans (2000m a 6000m): Altostratus (As): Núvol que forma un vel força homogeni, fibrós o estriat de color més o menys gris o blavenc i que es caracteritza per la uniformitat de la seva superfície inferior, tot i que no es nota un veritable relleu a la seva superfície. Aquests núvols produeixen de vegades precipitacions febles i contínues.

Sovint les precipitacions no arriben a terra i es veuen cortines fosques penjant dels núvols, anomenades virga. Estan formats per cristalls de glaç i gotes d’aigua líquida.

Altocúmulus (Ac): núvol caracteritzat per masses globulars aplanades o enrotllaments en capes o pegats. Els elements menors són petits i prims i presenten irisacions a les vo-

res. Principalment estan constituïts per gotes d’aigua, i en general acostumen a indicar canvis de temps. Com diu el refrany, “Cel amb cabretes, terra amb pastetes”. Al Pirineu si apareixen a l’estiu a primera hora del matí, assenyalen el desenvolupament de núvols de tempesta més tard durant el dia. Poden provocar corones al voltant del sol o la lluna, i rarament produeixen precipitacions.

Nimbostratus (Ns): Núvol de pluja format per capes força uniformes. La base es pot trobar a no massa alçada del terra, però la part superior del nimbostrat pot arribar fins als 7 km, per tant, si tenim aquest núvol, no podem tenir cap altre núvol mitjà, i oculten completament la llum del sol. Formen una capa amorfa que cobreix tot el cel, de color gris i generen les precipitacions dels fronts freds. A diferència dels estratus, els altostratus i els cirrostrats, els nimbostrats sempre creen precipitacions. Estan constituïts per una barreja de diferents estats de l’aigua en el seu si.

Nimbostratus

Altocúmulus

Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans

www.meteopirineuscatalans.com, i al

de MeteoPirineus Catalans

Meteorologia

48

Núvols baixos (0m a 2000m) Estratocúmulus (Sc): Formen masses globulars o acanalades, que tenen més extensió horitzontal que vertical, però conserven un cert gruix. No acostumen a produir precipitacions, i, si tenen lloc, sempre seran febles. Es poden presentar isolats com formant masses, en aquest darrer cas amb la base a una altura homogènia. Estan constituïts principalment per gotes d’aigua.

Estratocúmulus

Estratus

Cúmulus

Cumulonimbus

Estratus (St): Formen un mantell nuvolós estès i força uniforme, de color gris, que pot ocupar tot el cel. Estan situats a poca altura del sòl, però mai en contacte, donat que li canviaríem la terminologia a boira. Aquests núvols al Pirineu però són essencialment boira, donat que es troben enganxats als vessants de les muntanyes. Així doncs en cotes inferiors seran estratus i allà on toqui terra, boira. Aquests núvols no solen crear precipitacions, i com a molt deixen alguna roina. En cas de tenir pluja per tant, vindrà de núvols situats per sobre dels St. Cúmulus (Cu): S’assembla a una massa feta de cotó fluix, amb túmuls i/o torres, de base aplanada i amb una part superior semblant a la d’una coliflor. Els corrents d’aire amb força ascendent, coneguts com a tèrmics, pugen a una alçada on la humitat de l’aire pot començar a condensar-se. Per a això, els cúmuls creixen verticalment en lloc d’horitzontalment. Tot i que molt més comuns en dates caloroses (estiu), es poden formar a qualsevol període de l’any, sempre que les condicions siguin les necessàries, de manera que puguin créixer i passar a ser Cumulonimbus, els quals portaran tempestes i pluges.

Cumulonimbus (Cb): Núvol de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d’altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), però que es classifica com a núvol baix donat que la seva base es situa per sota dels 2000m, i arriben fins al límit superior de la troposfera (12000m). Tenen forma de muntanya o de torre, i la seva part superior és habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens i gairebé sempre aplanada, en forma d’enclusa. La part mitjana i baixa és cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos, o vermelloses si coincideix amb la sortida o la posta de sol. Al Pirineu són molt habituals entre maig i octubre, i solen causar episodis de precipitacions molt intenses, moltes vegades acompanyades de pedra o calamarsa. Estan constituïts per gotes líquides en la part inferior i mitjana, i per una barreja de gotes líquides i glaçades i de cristalls de glaç en la superior. Els desplaçaments verticals d’aire al seu interior són molt violents i ràpids (vegeu núm. 2 sent).

Uncinus

Aquesta classificació de gèneres de núvols al seu temps, es divideix en especies i varietats.

Les set especies més comuns al Pirineu, entre les 14 que existeixen són: Uncinus: Quan els cirrus fan forma de ganxo Castellatus: Altocúmuls amb torres arrodonides. Preludi de tempestes.

Lenticularis: Generalment altocúmuls, molt habituals al Pirineu en dies de vent.

Calvus

Lenticularis

Humilis: Núvols molt poc desenvolupats.

Bon temps.

Congestus: Cúmulus molt desenvolupat verticalment. Poden acabar en fort ruixat.

Calvus: Cumulonimbus sense enclusa, coliflors. Generació de tempesta.

Capillatus: Cumulonimbus amb enclusa.

Tempesta forta, amb possible pedra o calamarsa.

Capillatus

De varietats n’existeixen 9, les més comuns al Pirineu són: Undulatus: Núvols amb base ondulada.

Vertebratus: Núvols en forma d’espina de peix.

I per últim afegir les quatre particularitats suplementàries que són més típiquesal Pirineu: Mammatus: Bosses penjades d’alguns núvols. Típics en núvols de tempestes.

Virga: Cortines de precipitació que pen-

Ondulatus Foto: R. Popadic

gen del núvol i moltes vegades no arriben a terra.

Arcus: Arc ombrívol que apareix a la part davantera d’un cumulonimbus.

Pileus: Núvol annex a les protuberàncies d’un cumulonimbus, en forma de barret i que denota severitat a la tempesta.

Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS

www.meteopirineuscatalans.com

Mammatus

Els festivals de senderisme són esdeveniments amb una llarga tradició en països com el Regne Unit i Suïssa o a les Illes Canàries.

Enguany, per primera vegada, quatre valls pirinenques han organitzat el seu festival. És una manera de promocionar un territori, amb les rutes a peu guiades com a fil conductor.

Un festival de senderisme és un esdeveniment que, durant 3 ó 4 dies, ofereix al públic un programa divers de rutes a peu amb guiatge interpretatiu, a uns preus inferiors als habituals. És, doncs, una gran oportunitat per gaudir dels serveis de guies locals amb un gran coneixement del territori. Però també inclouen una àmplia varietat d’activitats complementàries, com ara degustacions de productes locals, concerts a l’aire lliure, curses de muntanya paral·leles o visites a museus.

Aquest any 2016, tres territoris pirinencs (la Cerdanya, la Vall de Boí i la Vall Ferrera) han celebrat a l’entorn del cap de setmana del Foto: Sergi Ricart-Arxiu Patronat de la Vall de Boí

10-12 de juny els seus respectius festivals de senderisme, amb gran èxit de participació (unes 500 persones en conjunt, comptabilitzant estrictament les persones inscrites en les sortides guiades). I encara un quart territori (la Vall Fosca), el durà a terme entre els dies 8 i 10 de juliol.

Els trets que caracteritzen els festivals de senderisme dels Pirineus són fonamentalment quatre: a) el senderisme com a eix central, una activitat d’oci saludable que permet descobrir el fascinant paisatge pirinenc i el seu valuós patrimoni cultural i natural, b) amb guies interpretadors locals, experts coneixedors del territori per fer l’experiència més enriquidora, c) tots els públics hi són benvinguts, és a dir, combinen propostes senzilles amb itineraris més exigents (fins i tot, córrer entre esglésies de la mà de la campiona Núria Picas, en el cas del Vall de Boí Trek Festival), i d) els productes locals, un gran valor afegit, en el sentit que s’organitzen tastets per gaudir dels formatges, embotits, carns, dolços... propis de la gastronomia pirinenca.

El cap de setmana de festival s’ha fet coincidir, en algun cas, amb la celebració d’una cursa de muntanya de renom i tradició: a la Vall Ferrera, amb la Milla Vertical d’Àreu, i a la Vall Fosca, amb la Vertical Cabanera.

Això permet incloure activitats que combinen ambdós esdeveniments.

Però si es parla de Festivals de Senderisme dels Pirineus, i no de cada iniciativa individualment, és perquè des de ben al principi els respectius promotors i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), com a òrgan de coordinació, han tingut molt clar que la col·laboració els fa més forts. En aquest sentit, la creació d’una imatge comuna que els identifiqui i permeti percebre’ls encara més com a una iniciativa conjunta, la concentració en el temps i la consecució d’una major cobertura territorial (diversos territoris ja estan treballant en projectes semblants) contribuirà a la seva consolidació en les properes edicions. I és que tots han nascut amb una clara vocació de continuïtat.

Foto: Patronat de Turisme de la Cerdanya.

Foto: Patronat de Turisme de la Cerdanya.

Mapa de situació dels quatre festivals de senderisme dels Pirineus

Foto: Sergi Ricart-Arxiu Patronat de la Vall de Boí

Caminant, descobrireu els paisatges i els pobles dels Pirineus.

Subscripcions i més informació a: www.sompirineu.cat/som-senderisme

52

SENDERISME

RUTA CIRCULAR PER SANT JOAN

EDITORIAL

Sant Joan de l’Erm es situa dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a cavall entre L’Alt Urgell i El Pallars Sobirà. Aquest paratge ens ofereixen gratificants

passejades entre boscos de coníferes.

L

’itinerari que us proposem és circular, parteix del refugi de la Basseta i ens duu fins el poble de Montenartró anant per Sant Joan de l’Erm Vell (SJV), i retornant pel Coll de la Culla. Es tracte d’un itinerari llarg, que es pot escurçar si decidim no baixar fins el poble de Montenartró, o be es pot realitzar en dos dies dormint a l’Abadia de Montenartró.

Refugi de la Basseta

Ruta circular per Sant Joan

De Sant Joan de l’Erm Vell només en queden restes de la construcció que havia sigut.

Partint del Refugi de la Basseta, seguim sempre senders ben senyalitzats amb marques grogues i banderoles del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

La ruta s’inicia amb una baixada tranquil·la pel bosc fins el pont dels Forcats.

De seguit, el bosc ens recull i ens omple els sentits amb els seus sons, el cant dels ocells, la remor dels arbres, l’aigua que brolla, el pas del caminar...

Un cop al pont dels Forcats el creuem i seguim indicacions SJV. El sender planeja i ens permet gaudir, a pas tranquil, d’aquest màgic indret on el bosc i els seus habitants en són els protagonistes i nosaltres uns afortunats espectadors.

Després 1h30’ arribem a SJV, antic santuari i hostatgeria a peu del camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà.

La menció més antiga que es coneix d’aquest indret data del 1493. Malgrat es creu que era un lloc important de pas entre les dues valls, on segurament hi havia alguna construcció destinada el culte amb un petit allotjament, ja des del s. XVI.

El Refugi de l’Abadia de Montenartró dins el poble de Montenartró a mig camí de la ruta.

53

Sant Joan de l’Erm era un santuari cristià, on s’oferia culte a Sant Joan Baptista i on es donava allotjament els viatgers. Era un lloc molt concorregut tan per pelegrins com per pastors transhumants i la gent dels pobles, i on durant l’aplec del 29 d’agost s’hi podien arribar a reunir fins a 3.000 persones.

A finals del s. XIX principis del s. XX va esdevenir un indret d’ús turístic per les classes benestants de Barcelona i rodalies, els quals cercaven tranquil·litat i aire pur.

Com descriu Antoni Bartomeus el 1905 “La vida que’s port a Sant Joan no pot esser més senzilla, ni més a propòsit pera’ls qui, fugint de la ciutat, cerquem un lloch on ensopir-se i no saber res del món”.

El desembre de 1935 un incendi presumptament intencionat va devastar tan el santuari com l’hostatgeria. Avui tan sols ens queda imaginar el que va representar aquest indret a través de les imatges que podem contemplar en els panells informatius que hi trobem en el seu interior.

Seguim la ruta direcció Montenartró. Sortint de SJV trobem una banderola que ens indica la direcció a seguir.

Fem uns 200 m per la pista i després seguim pel sender, on entre alguna clariana del bosc podem contemplar el poble de Montenartró i les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

54

Ruta circular per Sant Joan

Imatge del sender que ens porta a Sant Joav Vell, a 1h30 de l’inici.

FITXA TÈCNICA Recorregut: 21,30 km Desnivell de pujada / baixada: 1.050m Temps de marxa: 6,30h depenent del nivell.

Dificultat: Exigent. Època recomanada: Tot l’any, a l’hivern s’ha de fer amb raquetes de neu.

Punt de partida i arribada: Sant Joan de l’Erm, refugi de la Basseta.

Tipus d’itinerari: Sender.

Tipus de recorregut: Circular

X 1.936 m

1.240 m

0

4

8

12

16

20

22 km

Arribem a un un pont de fusta amb un banc, bon indret per jeure un instant i sentir-se petit dins d’aquest singular bosc. El sender continua davallant tot creuant diversos cops la pista fins arribar el poble de Montenartró (3h), on val la pena de fer una parada i prendre un refrigeri al refugi de l’Abadia de Montenartró.

A mig camí entre SJV i Montenartró tenim l’opció d’anar a veure un roure immens, és un exemplar preciós i de gran alçada que val la pena de ser visitat. L’itinerari està senyalitzat amb marques vermelles i hem de calcular 1h extra entre anar i tornar.

Ruta circular per Sant Joan

55

Un cop a la Culla trobem una intersecció amb una banderola indicativa, travessem el prat per la pista, fins la següent banderola que en indica la direcció a seguir, remuntem una mica fins a trobar altre cop el sender que entra el bosc. El sender davalla per un bonic itinerari fins el refugi de la Basseta, punt d’inici i final de la ruta.

Text i fotos: Guies de muntanya En Ruta www.guiesdemuntanyaenruta.com guiesdemuntanyaenruta@gmail.com A la imatge de dalt, el camí de retorn al refugi de la Basseta encara ens depara alguna sorpresa més de la natura que de vegades esdevé capritxosa.

A mà dreta imatge del roure de Montenartró, espectador del pas del temps

Des de Montenartró, per seguir l’itinerari hem de desfer el camí fins a SJV, s’ha d’afrontar la pujada amb il·lusió.

Un cop a SJV tenim dues opcions: o retornar per pista durant 5 km fins el refugi de la Basseta, o seguir l’itinerari proposat el qual seguint un sender a la dreta remunta fins la Culla.

Per arribar fins a la Culla, prat alpí enmig del bosc situat a uns 1.900 m, hem de pujar 1h pel sender que va creuant diverses pistes, les quals durant l’hivern són utilitzades pels esquiadors de fons.

Deixa’t guiar:

• Alpinisme • Ascensions • Travesses • Esquí nòrdic • Raquetes de neu

• • • • •

Senderisme interpretatiu Rutes autoguiades Escalada en roca Escalada en gel Esquí de muntanya

GUIES DE MUNTANYA I ESQUÍ

www.guiesdemuntanyaenruta.com · guiesdemuntanyaenruta@gmail.com Contacte: Laia Acero 606 159 480 / Lluc Pellissa 690 183 729

Els boscos del Carboner Mort i de la Pleta, situats a la muntanya d’Alp, per sota les estacions de la Molina i Masella, creen

en el seu interior un ambient més propi

ENDURO PELS BOSCOS D’ALP

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS AMB BTT

d’algunes zones dels Alps que no pas del

Pirineu Oriental. Dins aquest espai sempre humit, amb molsa i avets immensos i

torrenteres que baixen verticals entre roques, els senders que s’hi troben són autèntics tresors per gaudir de la btt.

Enduro pels boscos d’Alp

57

P

er arribar a gaudir dels senders de la muntanya d’Alp amb btt, cal estar en forma i tenir un cert nivell tècnic damunt la bicicleta. Així doncs, si us agrada pedalar cap amunt per després baixar fort (el que ara s’anomena “enduro” però és en realitat l’autèntic btt de sempre), aquesta ruta, curta però intensa, no us deixarà indiferents.

Sortint des del centre del poble d’Alp, els primers carrers de pujada ja fan preveure que la sortida serà dura, i en els 8 quilòmetres d’ascens continuat, haurem de superar un desnivell de 700m. Abans però, podem passar per l’ajuntament, on disposen de mapes gratuïts dels senders d’Alp que ens seran de gran ajuda.

Pujant per la pista (sender 744) cap a la Ctra. de La Molina a Masella.

Des de l’ajuntament hi ha l’opció d’enfilar rectes per anar a buscar el sender 737 que arrenca a la part alta del poble, o be fer les primeres corbes per la carretera de Masella fins anar a trobar el sender 744, que en realitat és una pista forestal.

Si triem la primera opció (recomanable), les rampes que trobarem fins arribar a Roca Castellana son realment dures, però alhora un bon repte.

Arribats a la pista 744 (el sender ens hi porta directe), l’ascens es fa molt més suportable, i de tant en tant ens dona algun petit respir per ajudar-nos a superar la següent rampa. En tots els encreuaments, seguirem sempre les marques grogues del sender 744 que acaba a la carretera de la Molina a Masella, molt a prop de l’aparcament del telecabina d’Alp 2500.

Sortint d’Alp pel sender 737 direcció a Roca Castellana.

Cinquanta metres abans de trobar la carretera, podem decidir començar a baixar (portarem 8km i 700m de desnivell acumulat), o bé sortir a la carretera i fer un bucle de 5km més que ens permetrà superar els 900m de desnivell i gaudir a la baixada del sender 735.

Si decidim seguir pujant, haurem d’agafar la carretera 800m en direcció Masella fins trobar a l’esquerra l’entrada del sender 736, anunciat amb un cartell. El seguirem fins a la mateixa estació de La Molina, a la cota 1760m, des d’on comença el descens.

La primera trialera que seguirem en el descens és el sender 735, que comença en una zona de pícnic després de baixar 400m per una pista ample.

Primer tram del sender 732 a l’últim tram del descens i que ens porta a Alp.

58

Enduro pels boscos d’Alp

Aquest sender és curt però intens, amb alguns ponts fets amb troncs que creuen el torrent diverses vegades i petits trams tècnic. Ràpidament arribarem a la carretera, i en direcció a Masella anirem a buscar la pista (sender 744) per la qual hem sortit una estona abans.

Agafant la pista de baixada durant 100m, veurem sortir en una clariana un sender (sense indicacions) que baixa vertical a la dreta i que va a trobar ràpidament el sender 734: un sender curt i gens vertical, però dins un bosc magnífic, que seguirem en direcció Alp uns 400m.

En aquest punt, unes traces de descens creuen el sender per on passem. Nosaltres hi entrarem directes, seguint els constants salts fets a cop de pala per fanàtics del descens. És el tram més adrenalític de tot el descens. Un tram molt ràpid i divertidíssim, que ens durà directes al sender 732.

Aquest sender 732 serà l’últim que s’agafa en aquesta ruta i el que ens acostarà finalment a Alp. Tot i amb això, encara queda per endavant 4km més de descens, no tant vertical però igualment divertit, amb alguns trams tècnics, ponts de troncs i taulons i envoltats d’un entorn impressionant.

Si al final ens volem treure el fang, trobarem un gorg a la ribera d’Alp, després de que el sender 732 hagi creuat una barrera metàl·lica i s’hagi transformat ja en pista forestal.

Text i fotos: Adam Grifoll

Zones molt entretingudes al llarg de tot el descens.

Al llarg del recorregut ens anirem creuant amb diferents torrents que haurem d’atravessar.

Enduro pels boscos d’Alp

59

X

2048 m

1136 m

0

2

4

10

8

10

20 km

FITXA TÈCNICA Recorregut: 19,3 km (anada i tornada).

Desnivell de pujada / baixada: 900 m.

Temps de marxa: 3 h aproximadament.

Dificultat: Molt difícil.

Punt de partida i arribada: Ajuntament d’Alp. Tipus d’itinerari: Pista corriol i trialera.

Tipus de marca: Senders de Cerdanya (737, 744, 736, 735, 734, 732).

Tipus de recorregut: Circular.

Observacions: Es pot reduir la sortida evitant el darrer bucle. En aquest cas el recorregut serà de 14km i 700m de desnivell positiu. També es pot fer únicament el descens amb combinació de cotxes.

Senyals de Senders de Cerdanya que anirem seguint durant tot el recorregut.

La Transfronterera, una travessa de retrobament LA

CURSA

La Travessa Transfronterera que es desenvolupa entre la localitat andorrana de Sant Julià de Lòria i la catalana de la Seu d’Urgell, aporta a tots els seus practicants,

la possibilitat de retrobar-se amb els diferents oficis,

experiències i històries de totes aquelles persones que

durant anys, van cercar el camí de la seva subsistència.

C

om segurament tot lector ha deduït, el nom de Transfronterera fa referència al seu traçat entre dos pobles veïns separats per la frontera Hispano andorrana però amb un lligam històric molt gran. Aquest marc, li ofereix la possibilitat a tots els participants, de poder gaudir de paratges amb un component històric i cultural que enriqueix la seva experiència durant la realització de la cursa.

Els camins utilitzats per ramaders, contrabandistes i refugiats de guerra, esglésies romàniques, antigues bordes situa-

des a espais remots, impressionats vistes de la serra del Cadí, el Casamanya o la Font Blanca, o trets històrics com búnquers utilitzats durant la guerra civil espanyola són, entre altres, precioses experiències que els corredors de la Transfronterera s’aniran trobant al llarg de 30 kilòmetres de muntanya rics en varietat de camins i desnivells.

Aquesta quarta edició que es celebrarà el 16 d’octubre, coincidint amb la Fira de Sant Ermengol de La Seu d’Urgell, forma part dels circuits de la Copa d’Andorra de curses de

Travessa Transfronterera

muntanya així com del Circuit Fer. D’aquesta forma, tant en la VIII edició del Circuit Fer com a la XXIX edició de la Copa d’Andorra, la Transfronterera tindrà molt a dir ja que serà l’última i penúltima prova dels respectius circuits. Tot i així, i amb independència de la banda més competitiva, aquesta prova també va encaminada a tots aquells amants de la muntanya, ja que els talls i controls horaris estan adaptats a ritmes de caminada lleugera.

Fet que demostra aquesta besant més lúdica és que la Transfronterera no només està encaminada a totes aquelles persones preparades per fer els 30 kilòmetres amb els seus 1.896 metres de desnivell positiu sinó també a tots els infants que també es vulguin divertir fent un recorregut més adaptat a les seves característiques de 15 kilòmetres i 462 metres de desnivell positiu.

En qualsevol dels seus recorreguts la Transfronterera segueix estant dotada de tots els serveis que els corredors necessiten. Desplaçament en autocar abans i després de la prova, guarda-roba, dutxes així com la gran quantitat i abundants avituallaments al llarg de la cursa.

Tres edicions de divertida participació, la seva diversitat de corriols i camins de muntanya, la singularitat de poder passar per diferents països al llarg de la cursa i la singularitat històrica i cultural que ofereix, t’esperen per tal que gaudeixis d’una jornada de muntanya única que et permetrà conèixer de primera mà experiències viscudes per antics ramaders, contrabandistes o refugiats. Una Travessa Transfronterera que et permetrà retrobar-te.

Text i fotos: Transfronterera www.picurt.org www.transfronterera.com

Notícies

Noticies

Joan Vilana i Roser Español campions de la Cadí Trail 2016 Tot i els entrevancs metereològics d’enguany La Cadí Trail, tercera prova de la Copa Catalana de Curses de Resistència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunta (FEEC), es va celebrar el passat 18 de juny a l’entorn de la Serra del Cadí amb una participación de prop de 300 corredors que van poder gaudir de 2 recorreguts : el més exigent de 43km i desnivell de 2.400 metres positius, i la Cadí Half de 27 km que finalment van tenir sortida i arribada a la capital de l’Alt Urgell.

A les 7h del matí es va donar la sortida o un grup format per Joan Vilana, Xavier Guiu i Kilian Garcia es va escapar, finalment Vilana va ser el vencedor de la categoria masculina de la Cadí Trail, amb un temps de 4 hores i 4 minuts., Xavier Guiu segon, Lluís Ruiz i Marc Puig tercers ex aequo.

En la categoria femenina, la corredora local Roser Español va destacar liderant la cursa en pràcticament la totalitat dels seus 43 quilòmetres, va aturar el crono a l’arribada amb 4 hores i 36 minuts, seguida de prop per Gemma Arro i en tercera posició Marta Riba.

La Marxa Som arriba a l’Alt Urgell La Marxa Som, itinerari popular que recorre totes les comarques del Principat de Catalunya seguint l’itinerari d’El Camí va arribar a La Seu provinent d’Arsèguel el dissabte 25 de juny, en una caminada de dificultat alta però de molt atractiu per a tots aquells a qui agradi la natura i els paisatges impactants. La capital urgellenca va acollir el missatge de La Marxa Som al voltant de la democràcia participativa amb diversos actes la tarda de dissabte, entre els quals la lectura del manifest i la pràctica de les assemblees participatives. A més a més, hi va haver un sopar popular i concert de música tradicional.

L’endemà diumenge 26, La Marxa es va dirigir cap a les Valls d’en Valira en direcció a Castellbò, on els caminants van fer dinar de germanor. La Marxa segueix el traçat d’El Camí en 4 columnes que confluiran a Montserrat el 31 de juliol.

Bons resultats pels palistes espanyols a la Copa del Món de la Seu d’Urgell La palista espanyola Maialen Chorraut va aconseguir l’or en la modalitat de K1 en la tercera i última jornada de la Copa del Món de Canoe Eslàlom de la Seu d’Urgell del 12 de juny en la qual Daniel Marzo i Jesús Pérez es van portar la plata en C2 masculí, Marzo i Pérez, es van mostrar molt satisfets, ja que aquesta és la seva primera medalla en una Copa del Món.

El Parc Olímpic va estar testimoni del gran resultat que va protagonitzar l’equip de canoa (C1M) femení, amb el primer lloc de Núria Vilarrubla i la segona posició de Miren Lazcano a la competida Copa del Món de Canoe Eslàlom de la Seu d’Urgell.

Notícies

63

El Torneig de Futbol Base Rialp-Pallars Sobirà, la festa del futbol pirinenc El final de temporada per als jugadors de l’Escola de Futbol Rialp va culminar per sisè any consecutiu, en forma de gran festa amb la celebració del Torneig de Futbol Base Rialp-Pallars Sobirà que es vacelebrar el cap de setmana del 18 i 19 de juny. El torneig va aplegar onze clubs amb un total de 21 equips de futbol: el FC Barcelona, el RCD Espanyol, el FIF Lleida, l’EF Val Aran, el CF la Selva del Camp, el Balàfia CF, l’AT Roda de Berà, l’EDF Orgel·lia, el Gimnàstic de Tarragona, el S. Fernando Zaragoza i els amfitrions del torneig de l’escola de futbol de Rialp. Prop de 400 nens van poder gaudir d’un cap de setmana de futbol en les categories infantil, alevina, benjamins i cadets L’organització del torneig va a càrrec de l’Escola de Futbol de Rialp, el FC Rialp i l’Ajuntament de Rialp, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

El Picurt més internacional L’acte de cloenda, celebrat a Artedó, va posar punt i final a quatre dies d’activitats entorn el cine, la muntanya i el Pirineu. Una mostra a la qual van assistir més de 2.500 persones i que va estar marcada per una sèrie de novetats, entre les quals una major presència internacional, una ampliació dels territoris participants i la introducció d’una mostra competitiva. A més a més, hi va haver un fort component femení, tant pel que fa a la presència de directores, que van estar guanyadores en totes les categories de premis, com per les temàtiques que es tractaven en els documentals, en els quals les protagonistes eren dones.

Laura Orgué, atleta vinculada a la Seu d’Urgell va rebre un homentage per la seva trajectòria esportiva dins el festival cinematogràfic del pirineu que celebrava el seu desè aniversari.

Sebas Sánchez i Nerea Martínez campions de la “indòmita” UTVA La sortida de la Ultra Valls d’Àneu (UTVA), dins el circuit Alpinultras i la Copa d’Ultres de la FEEC, es donava aquest 2016 a les cinc del matí amb prop de 200 corredors que en 30h havien de completar l’exigent recorregut, que en algunes parts estava completament cobert de neu i que passa pels Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Parc Natural de l’Alt Pirineu.

A la meitat de la cursa Jaume Folguera i Sebas Sánchez passaven líders per la Bonaigua després de 7h42 de carrera. En la carrera femenina, Nerea Martínez es consolidava en el primer lloc superant el port amb uns 16 minuts sobre la seva perseguidora Ona Hutk.

Finalment, Sebas Sánchez va creuar la meta en 15h32 completant una carrera fantàstica. La lluita pel segon i tercer lloc es resolia amb prou feines uns segons en favor de Jaime Folguera, sent Alberto Herrero qui tancava el calaix. Nerea Martínez entrava campiona a Esterri després de 20h13m, el podi femení final anava per a Eva Cruz amb 22h03 i Jone Urkizu amb 22h35.

La cursa de resistència de les Valls d’Àneu (45Km/D+3.300m) va tenir en el podi masculí: Bartrina, Puig i Marco i en el femení: Oravamaki, Nimes, Arcs.

agenda

3 de juliol. VI Vertical Arp dins el Circuit Fer, curses de muntanya. Sorribes la Vansa. www.circuitfer.cat Del 8 al 10 de juliol. Festa Major de Noves de Segre. www.vallsaguilar.ddl.net Del 8 al 10 de juliol. Festa Major de Martinet. www.montellamartinet.ddl.net 9 de juliol. Festa Major de la Guingueta d’Àneu. www.guingueta.ddl.net 9 de juliol. Festa Major Peramea www.peramea.ddl.net 9 de juliol. Fira del Ferro dels als Pirineus. Alins www.alins.ddl.net 10 de juliol. Concert: “Inégal Consort i Marta Garcia Cadena”.Espot www.femap.cat 10 de juliol. II Campus de Gimnàstica Rítmica.

Ribera de Cardós www.pallarssobira.cat 10 de juliol. Arribada del Camí de la Llibertat de França. Esterri d’Àneu www.esterrianeu.cat 11 de juliol. Curs:”Gravat, paisatge i espontaneïtat”. Farrera www.farreracan.cat 14 de juliol. XVI Cursa muntanya Ossera. Circuit Fer i Circuit Fer Xic. Ossera www.circuitfer.cat 14 de juliol. Saviesa popular i el temps. Espai Ermengol. La Seu d’Urgell www.espaiermengol.cat 14 de juliol. Festes del Roser. Puigcerdà www. www.puigcerda.cat 15 de juliol. Concert: “II Coro d’Arcadia i María Cristina Kiehr”. Esterri d’Àneu www.femap.cat 15 de juliol. Festa Major d’Aransa. www.aransa.com 15 de juliol. Maldaltura 2016. Llessuí. www.maldaltura.com 15 I 16 de juliol. Taller de Fotografia:”Click Into Nature”. Farrera www.farreracan.cat 16 de juliol. AneuFest. Esterri d’Àneu www.aneufest.com 16 de juliol. Festa Major Escalarre. www.vallsdaneu.org/pobles/9-escalarre 16 de juliol. Visita guiada ruta del formatge.

Espai Ermengol. La Seu d’Urgell www.espaiermengol.cat

16 de juliol. Visita guiada la seu medieval.

Espai Ermengol. La Seu d’Urgell www.espaiermengol.cat 16 i 17 de juliol, Festa Major Roni. www.rialp.cat 17 de juliol. Sortida de camp, saviesa popular i el temps. Espai Ermengol. La Seu d’Urgell www.espaiermengol.cat 17 de juliol. Rafting & Swing. La Seu d’Urgell facebook: Weswingseu Del 18 al 22 de juliol. 9è Curs de Camp d’Estudi d’Evolució del Paisatge. Farrera www.farreracan.cat Del 21 al 31 de juliol. 53è Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa. Sort. www.sort.cat 22 de juliol. Festa Major de Travesseres. www.lles.es 22 i 23 de juliol. Laberint de Miracles. Esterri d’Àneu. www.esterrianeu.cat Del 22 al 24 de juliol. Esbaiola’t. Esterri d’Àneu www.esterrianeu.cat 23 juliol. Festa Major Estaon www.vallcardos.ddl.net 23 juliol. Festa Major de Llavorsí. www.llavorsi.ddl.net 23 de juliol. Concert: ”Gli Incogniti” www.sort.cat 23 de juliol. XVI Trobada de gegants. Alp. www.alp2500.cat 23 de juliol. Festival Transfronterer. PuigcerdàBourg Madame. www.puigcerda.cat 23 i 24 de juliol. Festa Major Berrós Jussà www. guingueta.ddl.net 24 de juliol. III Cicle de Concerts-Vermut a la Torre del Remei. Bolvir de Cerdanya. www.bolvir.cat 24 de juliol. Visitas a la formatgeria artesana Baridà. Bar. www.espaiermengol.cat 24 de juliol. Festa Petita de Bellver. www.bellver.org

Agenda

25 de juliol. Curs:”Improvisa! L’art d’aturar-se a escoltar”. Farrera www.farreracan.cat Del 25 al 31 de juliol. “Vestir la Moda”. Esterri d’Àneu www.esterrianeu.cat 25 de juliol. Descens Popular LLavorsí - Sort i Descens Infantil Sort-Montardit. Sort www.sort.cat 26 de juliol. Taller Dansa Itinerant a Alta Muntanya. Burg www.pallarssobira.cat 29 de juliol. Trobada amb els acordionistes del Pirineu. Arseguel www.alturgell.cat 29 de juliol. Festa Major Sort www.sort.cat 30 de juliol. Festa Major Tírvia www.tirvia.ddl.net 30 de juliol. Concert: “Coral del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona”. Rialp www.rialp.cat 30 de juliol. Fira d’artesania de Peramea www.baixpallars.ddl.net 30 de juliol. Visita guiada ruta del formatge. La Seu d’Urgell. www.espaiermengol.cat Del 30 de juliol al 7 d’agost. Retaule de Sant Ermengol. La Seu d’Urgell www.retaulesantermengol.com Del 2 al 4 d’agost. Fira Internacional del Formatge. Escaló www.guingueta.ddl.net Del 2 al 6 d’agost. VI Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. Esterri d’Àneu www.esterrianeu.cat Del 2 al 28 d’agost. Obra de Josep Roy. La Cuina, La Seu d’Urgell. www.agenda.laseu.cat 6 d’agost. Concert:”Àries de Concert”. Rialp www.rialp.cat 7 d’agost. Pujada al Port de Salau. Isil i Alós www.aneu.cat 12 d’agost. Concert:”Raquel Andueza i Jesús Fernández Baena”. Saurí www.sort.cat 13 d’agost. Coneguem les roques de la Vall de la Mainera”. Llessui www.sort.cat 13 d’agost. Conferència: “l’Arquitectura per a la música i les arts escèniques”. Rialp www.rialp.cat 13 d’agost. Marxa de l’Ou Ferrat. Gerri de la Sal. baixpallars.ddl.net 13 d’agost. Concert: Philharmonisches Streichquintett Berlin. Rialp www.rialp.cat

65

14 d’agost. Concert :”El meu nom és Joan Sebastion Bach”. Rialp www.rialp.cat 15 d’agost. Concert:”Esencial” en concert dilluns. Rialp www.rialp.cat 15 d’agost. Festes del Setge d’Olp www.sort.cat 17 d’agost:” Altres indrets. El pic del Pinetó”. Son www.baixpallars.ddl.net 20 d’agost. Concert:”Rafael Ruibérriz i Alfonso Sebastián”. Enviny www.sort.cat 20 d’agost. Fira de l’Ovella i Concurs de Gossos d’Atura del Pallars. Llavorsí www.llavorsi.ddl.net 21 d’agost. Concert:”Rafael Ruibérriz i Alfonso Sebastián”. Son www.baixpallars.ddl.net 21 d’agost. Ball de la Morisca. Gerri de la Sal L, Gerri de la Sal www.baixpallars.ddl.net 21 d’agost. Concert: “ Una altra manera de sentir”. Rialp www.rialp.cat 21 d’agost. Trobada al Port de Tavascan www. lladorre.ddl.net 24 d’agost. ”Anem al Portarró”. Espot www. espot.ddl.net Del 25 al 30 d’agost. Festa Major de la Seu d’Urgell www.laseu.cat 27 d’agost. Concert: “Univers Enric Granados. Rialp www.rialp.cat 28 d’agost. Sortida:”La Vall d’Àssua... al natural”. Llessuí www.sort.cat 31 d’agost. Sortida:” Anem a veure isards”.

Espot www.espot.ddl.net Pots trobar tota la informació dels parcs naturals: • Parc Natural de l’Alt Pirineu • Parc Natural del Cadí-Moixeró • Parc Natural d’Aigüestortes i • Estany de Sant Maurici. www.parcsnaturals.gencat.cat Agenda d’activitats de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell www.agenda.laseu.cat

Agenda d’activitats de la vila de Llívia www.llivia.org

Fes-te veure

Anuncia’t ! sentpublicitat@gmail.com

Telèfon 617 32 75 50

EDITORIAL

67

68

EDITORIAL

Av. de França 10 · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 23 98 · esportsiris@gmail.com

ESPECIALISTES EN VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ DE BICICLETES DE CARRETERA I BTT www.esportsiris.com

* NOVETAT * Remolcs per nens

Aquest any venim amb tu!

BICICLETES ELÈCTRIQUES