Sent8

Núm. 8 EXEMPLAR GRATUÏT

SETEMBRE OCTUBRE 2016

REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ

Marató de Boumort AEKK Tradicional Pirineus

Club Bàsquet Llívia-Puigcerdà

EDITORIAL

3

Camí del Pedraforca

T

Fent camí

ornant la mirada enrere però sense perdre el que tenim al davant, l’època en la qual ens trobem marca una divisió en el dia a dia tan important com ho podrien ser altres dates significatives com les primeres nevades, el canvi d’any, etc. Amb la fi de l’estiu a tocar tornem al dia a dia més cru, el retorn a les classes, a la normalitat en els llocs de treball... a la rutina. És hora de fer balanç de què ha estat l’estiu, de fer propòsits, preparar projectes, etc. És hora de tornar als hàbits d’abans de vacances, als entrenaments (per aquells que hem afluixat una mica més) i de fer una reflexió del que ha estat aquest estiu en matèria d’esport i turisme. Crec que ha sigut un èxit i els números o certifiquen, ja que les activitats a la muntanya i l’esport en general segueix creixent i augmentant adeptes i no és d’estranyar. Però no tot són bones notícies, en aquest sentit comparteixo la idea que d’altra part ja es veia venir, que s’ha frivolitzat la muntanya i les activitats en aquest

medi, masses han estat els rescats que han hagut de fer els cossos de seguretat: dades com 6 rescats en un dia a principis de juny, 7 rescats fets el deu de juliol o 9 el diumenge 17 del mateix mes, han fet que dupliquin en cinc anys els rescats a la muntanya. Segurament molts d’ells haurien pogut ser evitats amb una actitud més responsable per part dels usuaris i amb la utilització de professionals que ofereixen el servei de guiatge per aquells que es volen iniciar o bé pels iniciats que aspiren augmentar el nivell en les seves sortides i és que no aprenem a conduir amb vídeos d’internet, posem-hi seny!

També destacable, que dóna a pensar i considerar, el 40% d’abandonaments a la clàssica UTMB. Crec que la reflexió segueix la línia del ja exposat i el motiu el mateix, cal prepararse i utilitzar als professionals i especialistes a fer-ho, de ben segur que arribarem més lluny i estalviarem en disgustos. Així que agafem la rentrée amb ganes, bona tornada! .

Vols el “Calendari del temps pirinenc” del 2017?

La revista SENT i METEOPIRINEUS han preparat un calendari de paret per aquest 2017: curiositats, refranys, una pàgina per mes, dies enquadrats per fer apunts, el cicle de la lluna...

Tot al voltant de les grans i úniques fotografies del Pirineu que ha triat expressament l’Albert de Gràcia per acompanyar aquest calendari que de ben segur us agradarà.

Albert de Gràcia

Si vols rebre la revista SENT a casa envia’ns un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu. Preu anual 22 €.

Aprofita aquesta oferta i amb el proper número de novembre/desembre et fem arribar el Calendari del temps pirinenc de manera gratuïta.

Per estar al dia aquest 2017, subscriu-te!

Crèdits

CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, del Pirineu Català.

C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: sentpublicitat@gmail.com Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina Institut Català i Geològic de Catalunya.

DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Jordi Alet, Xesco Espar, Joan Gombau, Jordi Domènech, Laura Gracia Colell, Montse Sansa Roquet, Jordi Dalmau i Ausàs, Jordi Pau Caballero, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Erola Simon Lleixà, Jordi Peró, Carles Guàrdia, Laia - En Ruta, Adam Grifoll, Noemí Ruich, Carles Gel, Pere Porta i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives.

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

FOTOGRAFIA PORTADA

El corredor Xavi Alet en un tram de la Marató de Boumort. Foto: Atlètic Santa Fe

MARATÓ DE BOUMORT

AEKK TRADICIONAL PIRINEUS

8

INDEX

16

SALUT Esport i salut haurien de ser compatibles NATURA Terra de rapinyaires LECTURA Historias de bellas montañas METEO La pluja TRADICIÓ La Fira de Puigcerdà, història i actualitat EL REPORTATGE Els camins de l’herba: un patrimoni per descobrir C.B. LLÍVIA-PUIGCERDÀ

20

CAMINS VELLS Camins i guerra a l’Urgellet: una aproximació cartogràfica RUTA FAMILIAR AMB BTT Seguint el Segre en família AMB BTT D’ÀREU A ARAN Gran ruta que uneix els centres de BTT SENDERISME Els llacs de Colomèrs i el Tuc de Ratèra NOTÍCIES

L’ALTRA CARA DE LA FORCA

54

AGENDA

24 28 33 34 36

40

42 50 64 58 62 64

Servei, professionalitat, qualitat, experiència, instal.lacions...

Centre Esportiu

A’T ESQUITX T!!

DE SALU

no ho dubtis,

Visita la nostra nova WEB i APP La Seu d’Urgell

www.esquitx.info

BODYBALANCE és un programa d’entrenament que combina tres disciplines: tai chi, ioga i pilates. Les classes tenen una duració de 45’ minuts i en elles es realitzen exercicis basats en una respiració controlada, una bona concentració i seqüències d’estiraments i moviments adaptats a la música. L’objectiu de la classe està encaminat a millorar la flexibilitat, l’equilibri, enfortir la zona del Core i reduir l’estrès. El resultat és una sessió que et porta a un estat d’harmonia i equilibri i et dona una sensació de calma i benestar.

Els exercicis realitzats durant la classe estan adaptats a tot tipus de públic. Cada persona treballa d’acord amb les seves possibilitats, seguint les postures que l’instructor indica. Gràcies a que las coreografies són les mateixes durant un període de tres mesos, els participants tenen l’oportunitat d’anar perfeccionant els seus moviments a la classe.

La classe es realitza sense calçat amb la finalitat de treballar millor l’equilibri i la postura.

Tel. 973 35 25 53

Novetat Temporada 2016-2017

BODYBALANCE BENEFICIS Millora la flexibilitat.

Augmenta la força del CORE. Millora la funció cardiovascular.

Consumeix calories (aprox. 390 calories).

Redueix els nivells d’estrés.

Aporta sensació de calma i benestar.

Centra la ment i augmenta el nivell de consciència.

La primera edició de la Marató de Boumort arriba el 22 d’Octubre de 2016 per mostrar al món un espai natural d’una bellesa espectacular i ple d’història.

Neix per a la recuperació d’unes línies esborrades dels mapes, antics senders per a una nova competició. Sota l’atenta mirada dels cérvols comença una festa amb cabuda per a tothom.

MaratĂł de Boumort Sota la mirada dels cĂŠrvols

10

Marató de Boumort

L

a Marató de Boumort, nou i gran esdeveniment esportiu a l’Alt Urgell el 22 d’Octubre de 2016. La Serra de Boumort, un entorn d’una bellesa extraordinària i realment desconegut. Un Espai d’Interès Natural Nacional d’una riquesa faunística impressionant que forma part de la Reserva Nacional de Caça de Boumort.

La Serra de Boumort és una muntanya calcària situada a la comarca del Pallars Jussà, però que els seus vessants s’estenen cap a l’Alt Urgell. La cota màxima és el Cap de Boumort, situat a 2.077 metres sobre el nivell del mar.

La brama del cérvol és el seu estendard.

Una dura competició entre els mascles, que amb els seus potents i constants brams es disputen les femelles i creen els seus propis harems, marcant el territori i lluitant amb els mascles competidors amb les banyes. La llei de la natura. La llei del més fort. Un dels més grans espectacles naturals que ens ofereix el nostre país.

Una competició després de la competició. Persones i animals. En acabar la brama s’iniciarà la Marató de Boumort, la primera edició d’una cursa per muntanya que promet emocions fortes.

Una terra protegida. Cérvols, isards, galls fers, cabirols, daines, voltors, trencalossos o àguiles habiten aquest indret. És casa seva. Entrarem a casa seva, que també serà casa nostra, resseguint un itinerari feréstec que ens mostrarà els principals atractius d’aquesta zona, realment imponent. La recuperació d’antics camins de muntanya, aquells senders que utilitzaven els nostres avantpassats, seran els conductes que portaran els corredors per aquesta ruta, preparada per a l’ocasió.

La vila d’Organyà (Alt Urgell) serà l’escenari de la sortida i de l’arribada d’aquesta circular que tocarà sostre coronant el Cap de Boumort (2077). Durant els 45 quilòmetres de distància i els 2100 metres de desnivell positiu podrem observar els principals atractius de l’entorn.

La Marató anirà acompanyada d’una Mitja Marató de muntanya de preciós recorregut (23 quilòmetres i 1200 metres de desnivell positiu) i d’una caminada de marxa nòrdica.

El Petit Boumort (4 quilòmetres i 150 metres de desnivell positiu i exclusiu per aquells petits valents) i les curses per a la mainada completaran la diada esportiva. D’aquesta manera, tots i cadascun de nosaltres trobarem el nostre espai a la Marató de Boumort, un gran esdeveniment esportiu amb el segell de l’Atlètic Santa Fe.

0

5

15

20

25

30

Inventari de xarxes de camins Recuperació d’antics camins Esmena de tot tipus d’errades cadastrals Estudi de propietats i parcel·les cadastrals Peritatge de finques Aixecament i replantejos topogràfics

35

Laura: 650 988 934

Organyà (556 m)

El Vilar (715 m)

40

45 km

TA U P Enginyeria en Topografia, Cartografia i Geodèsia

C. Germandat de Sant Sebastià 20, baixos taup@taup.cat

Cabó (735 m)

Anell (935 m)

Boumort (2.077 m)

Prat Muntaner (1.835 m)

Creueta (1.985 m)

Els Prats (1.485 m)

Les Collades (1.688 m)

Pas de Finestres (1.520 m)

10

Organyà (556 m)

500

11

El Vilar (715 m)

1.000

Bordonera (755 m)

1.500

Organyà (556 m)

2.000

Montanisell (1.125 m)

Marató de Boumort

25700 La Seu d’Urgell (Lleida)

www.taup.cat Xesco 660 328 750

Tel. 973 354 741 Raquel 699 322 482

12

Itinerari de la Marató de Boumort El passat i el present s’uneixen per formar un itinerari amb pinzellades de la història més llunyana i dels moments més recents.

L’itinerari previst comença a Organyà, sortint del costat del Museu de les Homilies i enfilant fins a la petita població de Montanissell, passant per les Basses de Fontanet i la Font Bordonera, pel camí antic.

Segueix enfilant fins al Mas del Pitarell, indret on se separen la Marató i la Mitja Marató. Aquesta última seguirà en direcció nord, travessant pel Pas de Finestres i iniciant el descens fins a la població del Vilar de Cabó, indret on es torna a unir amb la Marató.

La Marató de Boumort, des del Mas del Pitarell, ascendeix fins al Cap de Boumort, el punt més alt de la cursa (2077), passant pels Prats de Carreu i la carena de la Roca de Senyús. Una zona protegida per a la convivència de les espècies. Només la flora i la fauna, i els corredors i les corredores resseguint les recents petjades dels cérvols i sota la seva atenta mirada.

La baixada és per la Coma de Castells i el Pas Comptador, seguint l’antiga Cabanera, per arribar a Prat Muntaner i iniciar el descens, de fort pendent i que desemboca a la pintoresca població de Cabó. Més enllà i després de passar per sobre de l’aqüeducte de Boixadera, travessa la població del Vilar de Cabó, nou punt de retrobament amb l’Itinerari de la Mitja Marató.

Des d’aquí, i seguint un bonic sender entre boscos i dòlmens, finalitza de nou a la Plaça de les Homilies d’Organyà.

La disposició dels avituallaments (separats entre ells per una distància aproximada de cinc quilòmetres) permetran a tots i totes les participants cobrir les exigències alimentàries de la prova i gaudir, encara més, de la natura i de tots aquells elements que l’envolten.

Meravelles de la Marató de Boumort Les Basses de Fontanet Preciós espai natural i de lleure ideal per a zona de bany i per a la pràctica del barranquisme durant els mesos més calorosos de l’any.

Conjunt verge amb tolles de gran profunditat i aigua neta i cristal·lina, renovada constantment. El riu de Fontanet és l’encarregat de conduir aquesta aigua, que neix a la mateixa Font Bordonera, fins al riu Segre, formant aquestes meravelloses basses i imponents salts d’aigua durant el seu curs.

La Font Bordonera Aquesta font marca l’inici del riu de Fontanet. És una de les fonts més belles i abundants del Pirineu i abasta d’aigua la població d’Organyà. És un indret lúdic dins d’un paratge natural poblat per arbres i arbustos i el lloc on brolla l’aigua de la font, que segueix el seu camí fins a desembocar al Segre. Al llarg del seu curs, el riu de Fontanet forma les basses.

La Serra de Boumort i la brama del cérvol L’espècie més característica de la Serra de Boumort és el cérvol ibèric. Aquest cérvol gaudeix d’una gran població en aquesta zona i durant l’època de la brama (que s’inicia a mitjans de setembre i finalitza a mitjans d’octubre) els mascles es disputen les femelles i creen els seus harems bramant de forma continuada.

Durant aquesta època els mascles es persegueixen i lluiten entre ells per tal d’aconseguir alguna femella. Aquest fet els acaba provocant un desgast important en acabar la temporada de zel.

La brama del cérvol és un dels espectacles naturals més imponents que ofereix aquesta Serra i qualsevol altre espai natural.

Casa-Ferrer Castellbò

Obert tot l’any!

LLOGUER CASA D’ÚS TURÍSTIC AL PIRINEU CATALÀ

TAXIS AEROPORT ANDORRA - LA SEU D’URGELL SERVEI TAXI: LA SEU D’URGELL - BARCELONA

Amb capacitat per 7/8 persones a 20 km d’Andorra, del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Cadí.

Excursions 4x4.

Amb servei de transport públic pels clients de Casa-Ferrer: Barcelona-Castellbò-Barcelona (Opció de menjar a restaurants del poble i de la Vall de Castellbò)

Viatges i recollides en Ports i Aeroports Visites turístiques i excursions 4X4 info@taxiland.es · www.taxiland.es Tel. i

(+34) 649 82 42 10

Carrer Xic nº18 · Castellbò 25712 · Lleida-Catalunya (Spain) Telf. (+34) 649 82 42 10 · info@casa-ferrer.com · www.casa-ferrer.com

14

L’Església de Sant Serni de Cabó Situada sobre un petit turó de la preciosa població de Cabó, l’església vella de Sant Serni forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Aquesta romànica parteix d’una primera construcció desestimada per l’edifici actual.

Una única nau coberta amb volta de canó i capçalera amb dos absis, amb finestres de doble esqueixada. Data del segle XII.

Els Dòlmens Resseguint la bonica Vall de Cabó apareixen per sorpresa aquestes impressionants construccions megalítiques pròpies del neolític.

Aquesta última zona del recorregut transcorre entre dòlmens. És un retrocés a temps molt llunyans.

Resseguir les petjades dels nostres avantpassats és una sensació única i enriquidora que ens ofereix la Vall de Cabó. La prehistòria apareix per sorpresa just abans d’acabar la Marató.

El Pont i Aqüeducte de Boixadera Bella i excepcional construcció que integra en una sola estructura un pont i un aqüeducte. El Pont d’un ull en arc de mig punt rebaixat i parament format per lloses de pedra situa aquesta espectacular construcció a l’edat moderna.

El perfil primitiu del Pont de Boixadera hauria rebut una modificació important a principis del segle XX per construir un aqüeducte per sobre de l’antic pont, degut a la necessitat que l’aigua que movia un molí fariner aigües amunt, pogués canviar de riba per ser aprofitada per una petita central hidroelèctrica construïda en aquella època a la riba oposada del riu de Cabó.

Marató de Boumort

Programa de la Marató de Boumort El divendres 21 d’Octubre a la tarda tindrà lloc la recollida de dorsals a Organyà, que continuarà el dissabte al matí a primera hora, justament abans de començar la competició. Prèviament a l’inici de la cursa hi haurà un briefing, per tal de conèixer el recorregut i tenir les nocions necessàries per afrontar la Marató de Boumort amb garanties, amb la informació referent a punts de control, avituallaments, etc.

Un temps molt ampli per a completar la Marató i la Mitja Marató (unes onze hores aproximadament per la més llarga) obren aquesta jornada, també, a totes aquelles persones interessades en conèixer aquest territori, tan proper i tan llunyà.

Com és habitual, tots els participants (en totes les seves modalitats) rebran una bossa d’obsequis. Per una altra banda, hi haurà premis pels guanyadors i guanyadores de les proves (podis masculins i podis femenins).

A la foto de dalt, detall de les vistes des del punt més alt de la cursa, el cim del Boumort (2.077 m).

Al mig, pas per la Creueta, cursa força corredera.

Sota aquestes línies, passant al costat de la balma, direcció al Pas Comptador.

Text i fotos: Atlètic Santa Fe

www.atleticsantafe.cat/maratoboumort www.facebook.com/maratoboumort www.twitter.com/maratoboumort

JOIERIA HELIO’S C. Major, 3 · Puigcerdà Telèfon 972 88 14 28 helios@joieriahelios.com

SUUNTO> SPARTAN SPORT BLUE

Distribuidor oficial:

GARMIN> FENIX 3

AE KARATE KOBUDO TRADICIONAL PIRINEUS Situat al carrer Regència d’Urgell, 16 de la Seu d’Urgell,

es el DOJO (lloc on es practica el camí) on es practica

Karate-do, Kobudo, Goshin-jitjsu (o defensa personal).

També la practica esportiva del Karate-Fitness (més

orientada a la condició física) i del Pilates del grup de

la Xari Andújar.

E

ls grups estan dividits per edats i, en part, per nivells. En el nostre centre es practica karate des dels 3-4 anys sense límits d’edat. El Kobudo (utilització d’eines antigues com a armes) es practica a partir dels 16 anys i amb cert nivell de karate. La defensa personal, es van fent cursos d’un mes enfocats a les dones. El K-Fitness és una barreja de tipologies d’entrenament físic amb base de karate però s’utilitzen TRX, crossfit, peses, HIIT, etc. El Pilates a càrrec de tres diferents monitors són exercicis d’enfortiment del cos, correcció postural, rehabilitació de lesions, etc.

Exhibició final de curs conjunta La Salle, La Valira, Joan Brudieu, any 2010.

17

AE Karate Kobudo Tradicional Pirineus

Local a Regència d’Urgell, 16 de la Seu d’Urgell.

Les fites: Els orígens:

El centre va obrir les portes el 2012, donada la necessitat de l’associació Karate Kobudo Tradicional Pirineus de tenir un lloc propi amb disponibilitat total d’horaris, per tal de poder fer els entrenaments necessaris sense dependre de la disponibilitat d’espais de tercers.

Les classes de Karate van començar l’any 2000 a l’escola Mn Albert Vives, com activitat extraescolar, amb la cessió d’un espai molt simple però que va permetre que l’activitat anés creixent.

L’any 2007 es van iniciar les classes a l’IES Joan Brudieu, per donar continuïtat als alumnes que acabaven el seu cicle a l’escola, això va fer que alguns alumnes de l’institut s’afegissin, també s’inicien al Poliesportiu Municipal de Puigcerdà començant a fer més gran la massa social.

L’any 2009 s’inicien més classes a l’escola la Salle. El 2010 s’obre un segon grup d’adults al Joan Brudieu, s’inicien les classes a l’escola el Àgols de Montferrer i a l’escola La Valira de la Seu d’Urgell. El juny del 2012 ens vàrem fer visibles a l’obrir el Centre d’Entrenament en ple eix comercial de la Seu d’Urgell.

Els primers anys van ser de karate infantil, de molt treball tècnic i de passar-s’ho el més bé possible (aquesta segueix sent la fita actualment). Federats a la Catalana vam participar en algun campionat de Catalunya de promoció, on es van assolir alguns subcampionats i tercers llocs. La Urgell Navinés, l’Arnau Navinés, la Carla Jové, en Roger Berché van ser, entre d’altres, els puntals del grup.

A mesura que el grup anava creixent i els alumnes s’anaven fent grans, vam poder començar a complir altres objectius com obrir una classe per nens i nenes de pàrvuls des de p-3, l’any 2005-2006.

Urgell, Marina, Martí, Arnau, Roger, Carla, Xavi, després del Campionat de Catalunya de promoció 2002.

18

AE Karate Kobudo Tradicional Pirineus

A la foto de l’esquerra, exhibició final de curs a l’escola Albert Vives l’any 2004. A la dreta, final de curs a la mateixa escola al 2006.

Un cop aconseguits el grup d’alumnes suficient, tenir el lloc propi d’entrenament, els suficients monitors per poder tirar endavant totes les classes vam començar a competir a més de fer karate tradicional (defensa personal i equilibri ment-cos).

Els primers passos van ser amb la Federació Andorrana de Karate que ens va acceptar com un club més (amb algunes limitacions pels no andorrans, la majoria) i ens va permetre aprendre a competir a petita escala, però primer calia caminar per acabar corrent.

Actualment el nostre equip de competició és força conegut a nivell català, i a nivell estatal.

Tenim 4 membres de l’equip que estan amb la Selecció Catalana de les seves categories, i uns altres que van convocats sovint per trobades intercomunitàries i per reforçar els entrenaments de selecció. Tenim àrbitres titulats que participen en els campionats oficials de la FCK, els monitors amb les titulacions del Consell Català de l’Esport.

2

1

1. Selecció de la Federació Catalana de Karate al Campionat d’Espanya a Murcia el 2016, amb la participació de Gerard Gombau i Bernat Vilà del Club .

2. Membres de l’equip AEKKTP al Campionat Jocs Base FAK, Andorra 2012.

3. Campionat de Catalunya Infantil, celebrat a la ciutat de Reus l’any 2016.

3

AE Karate Kobudo Tradicional Pirineus

Es van assolint molt bons resultats esportius en tota mena de campionats oficials i no oficials, nacionals i internacionals: Aquest 2016, a Reus al Campionat de Catalunya Infantil 2016: Gerard Gombau 3r en Kata individual Juvenil Masculí.

Bernat Vilà 2n en Kata indiv Infantil Masculí.

Andrea Seijas 2a en Kata Ind Infantil Femení.

Ciutat d’Hospitalet 2016, oficial FCK: Gerard Gombau Campió Kata Juvenil.

Bernat Vilà Campió Kata Infantil.

Andrea Seijas 2a Kata Infanti Femení.

Joel Bañeres 3r Kata Junior.

A nivell internacional: El 2011 vam desplaçarnos fins a Grants Pass (Oregon, USA) on es va celebrar el 1r Campionat Internacional TKFI amb espectaculars resultats de l’expedició: 4 ors, 3 plates i 2 bronzes. Vam participar al Campionat Int TKFI a Rio Preto (Sao Paulo, Brasil) l’agost de 2015, on en Xavier Santamans va quedar Campió en les modalitats de Kobudo arma llarga i arma curta, i en Joan Gombau Subcampió en Kata Veterans.

19

Gerard Gombau campió del Torneig Ciutat d’Hospitalet 2016.

Els objectius:

No són uns altres que continuar gaudint amb el que fem i amb que aprenem, fer gaudir a tothom que vulgui unir-se al nostre club, i de pas, si podem tenir un equip de competició potent, entrenarem dur per assolir-ho.

Aquest agost a Rio de Janeiro s’ha confirmat que el Karate serà esport olímpic a Tokio 2020, farem el possible per contribuir amb competidors d’èlit a la selecció catalana (i/o espanyola, si cal).

Novetats:

Expedició catalana a Oregon (USA) amb el Soke Del Saito 10è DAN i mestre d’en Shihan Joan Gombau.

Aquesta propera temporada 2016-17 comencem un grup de karate en horari matinal de 8 a 9 hores els dilluns-dimecres-divendres, pels dimarts i dijous en horari de 9:30 a 10:30 hores s’obre un grup de K-Fitness on la preparació física és el màxim objectiu tot aprofitant les tècniques de karate.

Text i fotos: AEKKTP http://www.karate-shitoryu.com Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

25 temporades entre cistelles amb el Club Bàsquet Llívia-Puigcerdà L’entitat referent del basquetbol a la Cerdanya ha celebrat enguany les noces d’argent d’activitats

ininterrompudes. Malgrat les dificultats que travessa l’esport amateur en general, el club afronta el futur

immediat amb optimisme i amb més de 150 esportistes entre els equips federats i les escoles de bàsquet.

P

ocs pensaven que aquell equip de categoria cadet que el Bàsquet Llívia va inscriure en competició federada el setembre de 1990, seria l’embrió d’una entitat sòlida, respectada i a l’hora emblemàtica de l’esport d’una comarca amb les peculiaritats geogràfiques de la Cerdanya. Les llarguíssimes distàncies per anar a jugar els partits arreu de la demarcació de Girona es compensaven amb il·lusió, amb entusiasme i amb molta paciència. Semblava poc probable mantenir aquesta activitat en el temps, molta gent dubtava que es tingués la persistència suficient, però l’empenta de tots els esportistes i tècnics ho va fer possible.

Fotografia del l’equip del CB Llívia amb el Festina Andorra, en la temporada 1995-1996.

Club Bàsquet Llívia-Puigcerdà

21

Foto de l’equip Sènior, temporada 2000-2001.

Ben aviat el club va créixer i va crear-se una estructura d’entre 4 i 6 equips que s’ha anat consolidant en el temps, arribant algunes temporades fins als 9 equips inscrits en competició. Aquest fet explica, sens dubte, l’arrelament de l’esport del bàsquet a la zona i la feina constant de captació de jugadors que s’ha fet fins a tenir aquesta base de treball actual al voltant dels 150 esportistes a partir dels cinc anys d’edat .

A la fotografia de dalt, equip sènior temporada 1999-2000.

A baix, equip sènior temporada 2008-2009.

En un primer moment cal destacar el lideratge d’Isidre Llucià, figura cabdal per entendre els primers anys de bàsquet a Llívia i la feina del dia a dia a càrrec d’entrenadors com Vicenç Sànchez i Cesc Senpau.

Progressivament van anar-se sumant al projecte altres tècnics que han deixat la seva petjada al club com l’Edu Chamorro, en Natxo Martí o en Pompeyo Rodríguez i el club va anar assolint fites. Potser cal destacar especialment la feina del seu equip sènior, que format íntegrament per jugadors sorgits del planter, va anar pujant de categoria fins a cinc vegades per arribar a la 1ª divisió catalana, on hi van estar 6 temporades consecutives. Fins i tot es va lluitar per pujar a la 1a nacional autonòmica en una intensa promoció d’ascens la temporada 2001-02. Aquell bloc va rebre el reconeixement unànime arreu de Catalunya amb noms com els de Muñoz, Bombardó, Xicoy, Condominas, Altimiras, Pérez, Rigola, els germans Domènech, Suñé o Berenguer, que van ser decisius en aquell període i que formen part de la història del Bàsquet Llívia-Puigcerdà.

Vols gaudir de les nostres muntanyes i espais naturals, d’una manera diferent?

Millora la teva salut postural, activa el teu cos d’una altra manera, aprofita el poder terapèutic de les nostres muntanyes...

Sortides, sessions, cursos, tallers...

CERDANYA SENDERISME DE SALUT

Cos actiu, saludable i dinàmic, dins un entorn privilegiat www.cerdanyasenderismedesalut.cat · cerdanyasenderismedesalut@gmail.com

22

Però al costat dels èxits del primer equip, l’objectiu principal del club era el treball amb els equips de bàsquet de formació, fent jugadors amb bones qualitats esportives i tècniques i paral·lelament assolint els valors inherents a l’esport d’equip. Alguns dels jugadors/es més destacats (M.A.García Olivares, K.Puigbó, A.Bartra, F.Cosp, Alba Sánchez....), van acabar jugant en equips de prestigi a Girona, Sant Cugat del Vallés, La Seu d’Urgell, Girona o Manresa, a tall d’exemple; i d’altres van haver de deixar la pràctica esportiva coincidint amb la seva marxa de la comarca per raons universitàries. Algun fins i tot va canviar l’uniforme de jugador pel d’àrbitre, com en Jordi Domingo, actualment dirigint partits a la lliga LEB Or i que és a un pas d’arribar a la lliga ACB. Aquest allunyament de Cerdanya pels estudis ha estat el gran handicap que ha calgut afrontar per poder mantenir els equips “grans”, que no han pogut tenir excessiva continuïtat darrerament, però també ha potenciat el caràcter i la vocació de club formador d’equips de base. En l’actualitat, l’entitat treballa amb l’objectiu de formar equips des de categoria premini fins a júnior o sots-21, sempre amb nois i noies que demostren les seves ganes de jugar a bàsquet i formar part d’una gran família. Els últims anys s’han desenvolupat sota la presidència d’Albert Cruïlles i els seus collaboradors, que han mantingut viva la flama del bàsquet a Cerdanya malgrat l’evident context de crisi econòmica general i la creixent pressió a la que s’estan sotmetent les petites i mitjanes entitats esportives. Però res és impossible quan hi ha il·lusió i el Club Bàsquet Llívia-Puigcerdà la manté intacta.

5

Club Bàsquet Llívia-Puigcerdà

1

2

3

4

23

6

1. Imatge de germanor de l’estada del F.C. Barcelona a Puigcerdà en la temporada.

1996-1997.

2. Partit inauguració del Fòrum de Llívia amb el veterans del Barça.

3. Sortida per part dels equips femenins del C.B. Llívia a La Seu d’Urgell.

4. Imatge de la festa final de temporada 2015-2016 celebrada al pabelló de Llívia.

5. Torneig 3x3 celebrat a l’agost a la plaça del Call de Puigcerdà.

6. Imatge de l’equip sots-25 masculí de la temporada 2015-2016.

7. Imatge del Cadet femení d’aquesta temporada 2015-2016.

Aquestes darreres setmanes, l’entitat es troba en ple relleu institucional, amb l’arribada de nova gent amb energies renovades per agafar el timó d’un projecte que no s’atura.

Després d’acabar la temporada 2015-16 amb set equips federats i amb un balanç esportiu satisfactori, el futur immediat té reptes molt importants. En primer lloc, millorar encara més la feina que es fa a 5 escoles de primària de la comarca per iniciar els nens i nenes en l’activitat i enganxar-los al bàsquet.

En segon lloc, dirigir-los cap al club per seguir creixent dia a dia amb la competició oficial i incidir en la seva educació.

Aquest és el bagatge del club. 25 anys amb l’ajuda de molta gent. Moltíssima.

Començant pels qui un dia van acceptar crear una junta directiva d’un club esportiu i formar part d’una aventura col·lectiva per donar sortida a la inquietud d’uns nois que demanaven jugar a bàsquet. Seguint pels entrenadors/es, jugadors/es, directius, pares i mares, aficionats, socis, simpatitzants i acabant pels nostres patrocinadors i col·laboradors i tota la xarxa empresarial i comercial de la Cerdanya que en algun moment ha col·laborat amb el CB Llívia-Puigcerdà.

Text i fotos: Club Bàsquet Llívia www.cbllivia.com cbllibia@hotmail.com Facebook: Bàsquet Llívia-Puigcerdà.

Fotos: Ultra Pirineu/Oriol Batista

7

Això només ha estat el primer capítol, però el millor segur que encara està per arribar!

especialistes en trofeus esportius

JOIERIA HELIO’S C. Major, 3 · Puigcerdà · Telèfon 972 88 14 28 · helios@joieriahelios.com

salut

Esport i salut haurien de ser compatibles Sovint sentim a dir que fer esport és un hàbit

saludable, i certament, en el fons ho és. Però la

consulta de la majoria de fisioterapeutes sol estar

sovint ocupada per persones que s’han lesionat fent esport. I justament per evitar aquesta situació, hem de tenir presents unes quantes qüestions que ens

seran útils a l’hora d’introduir-nos en la pràctica de qualsevol activitat esportiva.

C

om passa en tots els àmbits, al llarg dels anys els professionals han anat donant diferents pautes. La investigació més recent ha anat portant-nos a canviar l’antiga recomanació que es feia de “estiraments abans i després de fer esport”. I això per què? Anem a veure què li cal al nostre cos a l’hora de fer esport, i així entendrem com el podem preparar de la millor manera: Si ens centrem en parlar de la musculatura, que és la part principal del cos encarregada d’efectuar els moviments a nivell de les

articulacions, hem d’imaginar-nos que treballa com un teixit que s’estira i s’encongeix durant el moviment. A l’hora practicar una activitat esportiva, ens cal sobretot que els músculs estiguin “calents”, que vol dir en definitiva que els músculs rebin un bon aport de sang, la qual cosa garanteix que arribin totes les substàncies que la musculatura necessita per a poder funcionar correctament.

I una manera com podem ajudar a estimular aquest reg sanguini és a través del propi moviment actiu del cos.

Salut

Per tant, abans de començar a fer esport, és important fer un bon escalfament, que pot consistir en fer una sèrie d’exercicis actius que facin treballar la musculatura que posteriorment més utilitzarem. També és important tenir en compte quin o quins gests són típics de l’activitat que anirem a fer, per tal d’introduir exercicis que treballin aquests gests. També es pot fer algun estirament, però no recomanem els clàssics estiraments lents i mantinguts (aquests els reservarem per quan haguem acabat la pràctica esportiva). Actualment, com a estirament dins de la fase d’escalfament, es preferible fer més algun exercici més dinàmic (estirament amb moviment, fins i tot algun balístic després d’haver escalfat amb exercicis actius, i sempre sense buscar postures de màxima tensió, per no lesionar-se amb el rebot), i també algun exercici d’estirament en tensió activa (són estiraments on, mentre estirem el múscul li estem fent fer una contracció isomètrica. Aquests exercicis són molt efectius perquè, entre altres coses, augmenten molt la temperatura interna del múscul, és a dir, el seu flux circulatori, i això ens interessa perquè ajuda a preparar molt bé el teixit per a l’activitat física posterior.

Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica Classes de Pilates en grups reduïts

Estirament passiu adductors.

Classes de gimnàstica de preparació al part Osteopatia Estructural

Montse Sansa Roquet

Laura Gracia Colell

654 09 30 08

630 78 35 63

C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell

26

EDITORIAL

Després d’aquesta fase de preparació, podrem passar ja a fer esport. En aquest punt, és important remarcar que l’escalfament no és l’únic responsable d’evitar lesions. Hem de ser conscients que una situació personal de cansament, ja sigui físic o mental, pot interferir en el bon desenvolupament de la pràctica esportiva. Així mateix, també és necessari conèixer la pròpia condició física de cadascú i no proposar-se fites excessives per a les quals no s’està preparat.

En acabar l’activitat, farem una sèrie d’estiraments, aquesta vegada sí que més estàtics i mantinguts, per tal de recuperar-nos muscularment de l’esforç i prevenir molèsties posteriors. Triarem d’estirar els músculs més sol.licitats, en funció de l’esport que haguem practicat (existeix un bon número de bibliografia on s’ofereixen taules d’estiraments adaptades a cada esport. En cas de dubte, es pot consultar amb algun professional de l’activitat física o algun fisioterapeuta, i us aconsellarà de quins són els exercicis més adients). Es recomana que la posició d’estirament es mantingui entre 20 segons i un minut, i si es manté aquest temps, amb un estirament per cada múscul és suficient. Sempre hem de sentir que la posició d’estirament es pot suportar sense provocar dolor. És important saber fer bé cada exercici, ja que a

Estirament passiu psoas.

Estirament passiu quàdriceps.

vegades, amb l’afany d’arribar a estirar, ens posem en males posicions que poden perjudicar altres zones del cos. En aquest sentit, és útil que un fisioterapeuta us ensenyi com fer bé els estiraments, i un cop interioritzat l’exercici, ja el pot fer cadascú pel seu compte.

Text i fotos: Laura Gracia i Montse Sansa Centre de Fisioteràpia i Osteopatia www.centrefisioterapia.wordpress.com

Estirament passiu isquiotibials.

28

natura

Àliga cuabarrada acabant de capturar una presa.

Terra de rapinyaires Les característiques geogràfiques i ambientals de la co-

marca de l’Alt Urgell la converteixen en un paradís per a

un grup molt interessant i atractiu d’ocells: els rapinyaires.

L

es àligues i els falcons de sempre han atret l’interès de l’home, per bé o per mal. Han estat admirats i alhora perseguits.

En algunes èpoques i tradicions han simbolitzat el coratge, la força o l’astúcia, entre altres virtuts. Pertanyen, unes i altres, a un grup d’ocells molt ben definit pels seus trets anatòmics: els rapinyaires diürns. A les nostres contrades, s’agrupen en 3 famílies: la de les àligues i similars (Accipitridae), la dels falcons (Falconidae) i la de l’àliga pescadora (Pandionidae), que té una família sencera per

a ella sola. Tots aquests ocells són de bec corbat i punxent i potes equipades amb unes bones urpes. Ambdues eines serveixen per obtenir la carn de què s’alimenten, però amb matisos interessants. També comparteixen unes habilitats especials pel vol, ja sigui per planar hores i hores, ja sigui per caure com un llamp sobre les preses. D’entre tots els sentits, la vista és el que tenen més desenvolupat. L’agudesa visual d’aquests animals és mítica. Proves fetes en laboratoris han conclòs que si els aligots sabessin llegir, per exemple, podrien repassar l’actualitat d’un diari a 100 metres de distància! L’oïda també la tenen molt bona, com tota la classe de les aus. L’olfacte, en canvi, els és absent, també com a bona part dels ocells (hi ha voltors americans, però, que el tenen molt fi).

Detall del cap d’un astoret. L’agudesa visual dels rapinyaires els permet trobar i encalçar les preses amb molta precisió.

Natura

29

El catàleg

El trencalòs obté el color taronja del pit i la panxa banyant-se a basses d’aigua ferruginosa.

El Pirineu en general, i l’Alt Urgell en particular, és un territori molt favorable pels rapinyaires.

L’extensió i varietat de les seves masses forestals, juntament amb grans panys de parets calcàries i la ruta migratòria que la travessa de dalt a baix fan de l’Alt Urgell una comarca amb una riquesa excepcional d’ocells rapinyaires.

Així, tant hi trobem espècies vinculades als boscos com l’astor (Accipiter gentilis), l’àliga calçada (Aquila pennata) o el falcó mostatxut (Falco subbuteo), com les pròpies d’ambients rupícoles i esbalsaders, com el voltor comú (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron percnopterus) o el trencalòs (Gypaetus barbatus). Serres com el Cadí o la de Sant Joan, per la seva banda, fan de corredors migratoris per a un bon grapat d’espècies planadores, d’entre les que destaquen l’aligot vesper (Pernis apivorus), el milà negre (Milvus migrans) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). La vall del Segre, a més a més, canalitza espècies de pas o accidentals, com l’àliga pescadora (Pandion haliaetus), les arpelles (Circus sp.) i falcons (Falco sp.) d’altres latituds.

Pel que hem dit, ja podem deduir que les espècies citades a l’Alt Urgell no tenen pas totes la mateixa fenologia. N’hi ha de nidificants i n’hi ha que només hi són de pas. Algunes només s’hi han vist en comptades ocasions o fins i tot una sola vegada. Entre totes conformen un catàleg comarcal de gairebé 30 espècies. Aquesta dada és molt rellevant perquè representa pràcticament totes les espècies de rapinyaires diürns que normalment es poden observar al conjunt dels Països Catalans. La llista de totes elles, amb la seva fenologia a l’Alt Urgell, és la següent: 1. Àliga pescadora. Pandion haliaetus, migradora.

2. Aufrany. Neophron pernopterus, nidificant.

3. Trencalòs. Gypaetus barbatus, nidificant.

4. Voltor negre. Aegypius monachus, sedentari no nidificant.

5. Voltor comú. Gyps fulvus, nidificant.

6. Àliga daurada. Aquila chrysaetos, nidificant.

7. Àliga marcenca. Circaetus gallicus, nidificant i migradora.

8. Àliga cuabarrada. Aquila fasciata, nidificant.

9. Àliga calçada. Aquila pennata, nidificant i migradora.

10. Aligot vesper. Pernis apivorus, nidificant i migrador.

11. Aligot comú. Buteo buteo, nidificant, migrador i hivernant.

12. Arpella vulgar. Circus aeruginosus, migradora.

13. Arpella pàl·lida. Circus cyaneus, migradora i hivernant.

El voltor comú té a l’Alt Urgell una de les poblacions reproductores més importants del país.

30

14. Esparver cendrós. Circus pygargus, migrador.

15. Arpella pàl·lida russa. Circus macrourus, migradora accidental.

16. Esparver d’espatlles negres.

Elanus caeruleus, divagant accidental.

1

17. Milà reial. Milvus milvus, nidificant, migrador i hivernant.

18. Milà negre. Milvus migrans, nidificant i migrador.

19. Astor. Accipiter gentilis, nidificant i migrador.

20. Astoret. Accipiter nisus, nidificant i migrador.

21. Esmerla. Falco columbarius, migradora i hivernant.

22. Xoriguer petit. Falco naumanni, migrador accidental.

2

23. Xoriguer comú. Falco tinnunculus, nidificant i migrador.

24. Falcó cama-roig. Falco vespertinus, migrador accidental.

25. Falcó mostatxut. Falco subbteo, nidificant i migrador.

26. Falcó de la reina. Falco eleonorae, divagant accidental.

27. Falcó pelegrí Falco peregrinus, nidificant.

3

I encara hi podem afegir un tàxon més: aquest començament d’estiu es va saber del pas pel nord de la comarca d’un híbrid d’àliga pomerània Aquila pomarina i àliga cridanera Aquila clanga. Era un exemplar procedent de Lituània i equipat amb un emissor satel·lital que va permetre saber que l’any passat va migrar pel Pallars Sobirà.

4

1. L’àliga daurada és el rapinyaire depredador de més envergadura de les nostres contrades. Com els voltors i el trencalòs, arriba o supera per poc els 2 m d’ala a ala.

2. L’àliga marcenca s’alimenta principalment de serps. Com que a l’hivern no n’hi ha, a final d’estiu migra cap a l’Àfrica per tornar-ne al mes de març.

3. L’arpella pàl·lida només la veiem durant la migració i alguns hiverns, com és el cas d’aquesta femella fotografiada en plena travessa migratòria de la serralada pirinenca.

4. A la tardor arriben aligots comuns del centre d’Europa per hivernar als fons de vall del Pirineu. Els veurem sovint aturats a llocs enlairats per fitar possibles preses.

31

Equipaments i productes

5

5. El mirador de rapinyaires de turó Galliner és un lloc ideal per gaudir del paisatge i del vol majestuós d’una gran varietat d’ocells rapinyaires.

6. L’aguait fotogràfic de la Muntanya d’Alinyà permet fotografiar, filmar i admirar les quatre espècies de voltors del continent europeu.

7. Cada vegada hi ha més gent aficionada a l’observació i fotografia de rapinyaires.

L’Alt Urgell és una comarca ideal per satisfer aquesta afició.

6

Cada final d’estiu, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, en col·laboració amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, organitza una caminada ornitològica des de Vilanova de Banat fins al mirador de turó Galliner. Durant el camí i un cop a dalt, s’observen i comenten els rapinyaires migradors que es veuen. Per les dates en què se sol fer, l’espècie més abundant és l’àliga marcenca, tot i que encara es poden veure aligots vespers, astorets, alguna arpella i fins i tot algun any s’han vist cigonyes negres (Ciconia nigra). Enguany serà el 18 de setembre. La inscripció i els detalls trucant a la seu del Parc Natural a Bagà: 93 824 41 51.

Per tal de gaudir de la diversitat i bellesa dels rapinyaires, a l’Alt Urgell disposem d’installacions i activitats especialitzades.

A la cara nord del Parc Natural del Cadí-Moixeró, al municipi d’Alàs i Cerc, hi ha el mirador de rapinyaires de turó Galliner. És un equipament únic al Pirineu català perquè està concebut per observar especialment el pas migratori d’una gran quantitat d’ocells rapinyaires. És d’accés lliure i la millor època per anar-hi és des de final d’agost fins a final de setembre, quan en un bon dia s’hi poden arribar a comptar algun miler d’aligots vespers.

A la meitat sud de la comarca hi ha dos observatoris per gaudir d’allò més de les quatres espècies de voltors del nostre continent. Ambdós són a la vall d’Alinyà. Un permet veure’ls a uns 300 m de distància, mentre que l’altre permet de fotografiar-los de molt a prop. S’hi fan productes ecoturístics dels que en donen tots els detalls a la Rectoria, el centre de visitants i agrobotiga de la Muntanya d’Alinyà (608 055 666 i rectoria.alinya@gmail.com).

Terra de milans i Rapinyaires migradors són dues sortides ornitològiques que organitzem des d’AUBÈRRIA. La primera és per observar com dotzenes i dotzenes de milans reials s’ajoquen entre Aravell i Bellestar els mesos de tardor i hivern. La segona se centra en la migració d’algunes espècies des del mirador de turó Galliner a final d’estiu.

Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA www.auberria.cat natura@auberria.cat

7

Prismàtics Telescopis Guies especialitzades

ACTIVITATS I PRODUCTES PER GAUDIR DELS RAPINYAIRES Terra de milans (tardor i hivern) Rapinyaires migradors (estiu i tardor) Menjant amb voltors (tot l’any) Guarda per un dia (tot l’any) Voltors de prop (tot l’any)

AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670

- 973 353 607 · Segueix-nos al

LECTURA

HISTORIAS DE BELLAS MONTAÑAS

É

s una llàstima que per al gran públic en general el nom de Ramón Portilla no digui pràctiment res. No obstant això, dins del món de l´ alpinisme significa parlar d´una de les més destacades personalitats de la muntanya a nivell estatal, almenys de les dècades dels 80 i 90 del segle passat. Potser el seu caràcter discret i poc donat a l´egocentrisme ha influït per passar desapercebut mentre que altres personatges menys qualificats com a escaladors s´han portat elogis, premis i el reconeixement de les masses.

“Nunca he sido bueno en nada”, diu Ramón amb la humilitat que caracteritza als més grans, a les figures que brillen amb llum pròpia. I és que aquest madrileny de 57 anys posseeix una trajectòria excepcional que ha estat -i continua sent- una referència per tot aquell que somia amb ascendir les més belles muntanyes de la Terra.

Aquesta magnífica obra és una recopilació d´escalades mítiques amb un cert component d´història en honor a una estirp de valents pioners (Cassin, Bonatti, Comici, Buhl, Shipton…) a més d´un homenatge a algunes de les més boniques muntanyes que l´autor ha conegut durant la seva dilatada carrera, influïda aquesta per la gran quantitat de llibres llegits amb passió i que un dia li van convèncer que els somnis estan per complir-los.

Així, viatjarem del Cerro Torre a la paret nord de l´Eiger, del K2 a l´Alpamayo, de la Cima Grande di Lavaredo al Thalay Sagar, etc; escenaris fascinants tots ells on el perill sempre està present, però que de la mateixa manera ofereixen l´instint de superació davant les dificultats i l´alegria de viure al màxim.

Una obra, en definitiva, digna de ser assaborida lentament, com els millors vins, mentre que tota una successió de pàrrafs i fotografies ens conviden en la quietud de la llar a traçar els més ambiciosos plans.

Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Historias de bellas montañas AUTOR: Ramón Portilla EDITORIAL: Ediciones Desnivel, 2016 P.V.P: 25 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

meteo

La Pluja En l’anterior número de SENT vam parlar sobre els

diferents núvols que existeixen, i en el present article parlarem de la precipitació.

P

er començar haurem de partir de la base que no tots els núvols generen precipitació. Un núvol no és res més que la condensació del vapor d’aigua, però per produir precipitació, s’hauran d’anar unint les seves partícules d’aigua fins a tenir prou pes per caure gràcies a la gravetat.

Hi ha dues teories que expliquen la formació i creixement de les gotes de pluja: Teoria de la col·lisió i coalescència: La teoria més senzilla que diu que la unió de diverses gotetes, acaben generant una gota gran fins que cau a terra.

Teoria de Bergeron - Findeisen: Explica la precipitació de núvols mixts (aigua i cristalls de gel). Al núvol existeixen gotes d’aigua en subfusió (en estat líquid però a temperatures sota zero) i cristalls de gel. Els cristalls de gel capten millor la humitat i van creixent, alhora que les gotetes en subfusió s’evaporen i la seva humitat torna a ser captada pel cristall de gel, que quan ha crescut prou formant un floc de neu, cau pel seu propi pes.

Precipitació mitjana anual (mm) >1250 1200 a 1250 1150 a 1200 1100 a 1150 1050 a 1100 1000 a 1050 950 a 1000 900 a 950 850 a 900 800 a 850 750 a 800 700 a 750 650 a 700 600 a 650 550 a 600 500 a 550 450 a 500 400 a 450

Les precipitacions al Pirineu multiplica en alguns casos per 5 als registres del pla de lleida. També observem les dues ombres pluviometriques del Pirineu, a la vall de Cardós i l’Urgellet. Font: Meteocat

Una de les curiositats més interessants de la precipitació, és que en la majoria dels casos quan es genera en el núvol, on la temperatura a gran altitud és sota zero fins i tot a l’estiu, es genera en forma de neu! Aquesta neu al anar baixant d’altitud i trobar temperatures positives, fon i cau en forma d’aigua a terra, tot i que en el seu origen era un floc de neu.

Meteorologia

La precipitació la podem diferenciar segons la causa que ha provocat l’ascens d’aire que ha generat el núvol: Precipitació convectiva: L’esclafament del sòl fa que l’aire ascendeixi i es condensi generant cúmuls o cumulonimbus. Freqüents a l’estiu al Pirineu a la tarda.

Precipitació orogràfica: Una muntanya obliga a ascendir una massa d’aire, fentla refredar i condensar.

Precipitació ciclònica: Les borrasques fan convergir l’aire de la superfície cap a les capes altes de l’atmosfera, generant nuvolositat i precipitacions.

Precipitació frontal. El xoc de dues masses d’aire de característiques diferents, generen la formació de núvols.

La majoria de vegades al Pirineu, no tenim una única de les anteriors causes que generen la precipitació, sinó que intervenen la suma de dos o més factors. Aquest fet, genera que a la serralada hi hagi molta més precipitació que a les zones pròximes, multiplicant en alguns casos fins a 5 la quantitat de precipitació rebuda en alguns sectors del Pirineu respecte a la plana de Lleida.

Un altre aspecte molt interessant és l’òptim pluviomètric. No a tota la muntanya, des del seu peu fins al cim, plou igual. Segons els estudis, al Pirineu Gironí l’òptim pluviomètric es dóna a una cota de 1700m, és a dir, plou més a 1700m que no pas al fons de la vall o al cim de la muntanya.

També en referencia a la precipitació, cal destacar el fenomen de l’ombra pluviomètrica, que no és res més que aquelles zones de muntanya que veuen ploure menys que les zones properes a causa de les muntanyes,

Fonts del Llobregat en dia de pluja.

que fan de barrera dels vents humits, i provoquen un clima més eixut. Al Pirineu les dues grans ombres pluviomètriques les trobem a la vall de Cardós i rodalia i a l’Urgellet.

Acabarem parlant dels tipus de precipitació!

Pluja: Si les gotes són superiors als 0.5mm Plugim: Si les gotes són inferior als 0.5mm Xàfec: Gotes grans i que habitualment comencen a caure de patac.

Neu: Precipitació en estat sòlid, formada per minúsculs cristalls de gel, ramificats o en forma d’estrella.

Aiguaneu: Barreja de neu i pluja o de neu fosa.

Neu granulada: Precipitació sòlida constituïda per grans de cristalls de gel blans i opacs, de 2 a 5mm.

Calamarsa: Grans de gel provinents de cumulonimbus, d’uns 2cm de diàmetre. Si són més grans, es denomina pedra.

Pluja engelant: Precipitació líquida en estat de subfusió, que en contacte amb un objecte es congela.

Precipitació oculta: Són la boira, la boirina, la gebrada, la rosada i el gebre.

Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS

www.meteopirineuscatalans.com

Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans

www.meteopirineuscatalans.com, i al

de MeteoPirineus Catalans

tradiciO

Concurs 2011. Autor: Emili Giménez.

Fons Ajuntament de Puigcerdà. Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

La Fira de Puigcerdà, història i actualitat La Fira és un dels esdeveniments més importants que

tenen lloc a Puigcerdà i un símbol de la tradició comercial de la capital de la Cerdanya, amb un origen tant antic com el de la mateixa vila. La seva evolució ha anat

en paral·lel a les vicissituds històriques que ha viscut la nostra població. Avui, la Fira i el Concurs són una

referència en el món de la cria de cavalls al Pirineu i un orgull per puigcerdanencs i cerdans.

L

’existència d’una fira a Puigcerdà es remunta a finals del segle XII. En aquell moment, el rei Alfons I tenia necessitat de consolidar la població recentement fundada (1177) i va desplegar un seguit de normativa, privilegis reials, que afavorien el desenvolupament econòmic de la vila. Un d’aquests De sempre la relació entre la Cerdanya i els cavalls ha estat molt estreta. Fons de l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya.

La Fira de Puigcerdà

Fira de Puigcerdà, dècada de 1970. Autor desconegut. Fons: Ajuntament de Puigcerdà.

privilegis, atorgat a Puigcerdà l’any 1182, va ser precisament el permís reial per celebrar una fira per la Mare de Déu d’Agost. Aquell va ser un temps de gran prosperitat per Puigcerdà. La Fira d’agost degué funcionar molt bé fins al punt que, l’any 1270, l’Infant Jaume de Mallorca, en creà una de nova per Tots Sants. Al llarg dels segles les fires van canviar de dates en diferents ocasions i es va mantenint amb certes intermitències. Cal tenir en compte que el comerç necessita pau i seguretat per poder desenvolupar-se. És per això que les fires van desaparèixer durant els períodes d’inestabilitat, quan els comerciants no s’atrevien a fer llargs viatges per por de ser assaltats per bandositats o veure’s atrapats enmig de conflictes bèl·lics. A finals del segle XVI i durant tot el segle XVII la Cerdanya va viure un període molt convuls de guerres constants amb França, a més de la presència recurrent del bandolerisme.

37

A través de la documentació sabem que els bandolers eren el terror dels viatgers, amb els quals utilitzaven una violència brutal. Per aquests motius el comerç de més llarg abast, precisament el que va a les Fires, desapareix en aquests anys, cosa que també contribueix a la misèria general de la població.

Però el caràcter comercial de la vila de Puigcerdà va fer que en època de pau ressorgís, una i altra vegada, la necessitat de convocar comerciants d’arreu per donar sortida als productes del país. Així la Fira de Puigcerdà, recuperada després de les Guerres Carlines, arriba al segle XX essent una trobada multisectorial amb una important presència de bestiar: cavalls, vaques, mules i ases. Hem de tenir en compte que el bestiar es destinava fonamentalment al tir i al transport. Eren els tractors i els camions d’abans.

Diploma concurs productors en la fira de 1920. Col·lecció particular.

38

La Fira de Puigcerdà

Cartell de la Fira de Bestiar, 1930.

Col·lecció de cartells de l’Arxiu.

A partir de 1922, els cartells que anunciaven les Grandes Ferias de Ganado, destacaven el fet que la fira es celebrava a pocs metres de l’estació del ferrocarril, d’es d’on els tractants podien carregar el bestiar i enviar-lo a tots els punts d’Espanya. Això demostra que l’arribada del tren va representar un impuls important pel comerç de bestiar a Cerdanya perquè permetia el trasllat dels animals d’una forma còmoda i ràpida. Alguns ramaders encara recorden l’època en que l’exèrcit espanyol comprava cavalls i els pagaven a bon preu. Als anys 70, quan l’exèrcit va deixar de consumir cavalls de tir, la Fira se’n va ressentir molt. Pels volts de l’any 1980 es decideix crear el Concurs de cavalls com a fórmula per revitalitzar la Fira.

Des de llavors i durant molt anys, es va parlar del Concurs de cavalls hispà-bretó. Aquest concurs va tenir gran transcendència pel futur de la Fira, per l’impuls en la cria de cavalls i la millora de la raça. L’any 1987 es va crear l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya. El seu objectiu fundacional era, i és encara, la defensa, promoció i protecció de la raça, avui identificada com a Cavall Pirinenc Català. L’Associació té avui 140 socis.

Al llarg de les darreres tres dècades, la Fira de Puigcerdà s’ha especialitzat en la mostra i comerç d’aquesta raça. El Cavall Pirinenc Català es defineix per la rusticitat dels animals i per la seva perfecta adaptació a les característiques del paisatge i el clima cerdà. És una raça que sempre ha agradat als ramaders cerdans i són ells que, amb la selecció dels millors exemplars, han contribuït a millorar-ne les característiques morfològiques.

Cartell de la Fira, 1993. Col·lecció de cartells de l’Arxiu.

Segueix-nos a: Cal Majuba calmajuba@gmail.com

Ramat Propi 25718 Alàs / LLEIDA · PIRINEU

IOGURT · MATÓ · FORMATGE · RECUIT · FORMATGE FRESC... D’OVELLA

La Fira de Puigcerdà

Primer cartell en el què apareix el Concurs de cavalls, 1980. Col·lecció de cartells de l’Arxiu.

La Fira de Puigcerdà aplega actualment al voltant de 1000 caps de bestiar. No hi ha cap fira que tingui un nombre semblant de caps, i és per això que s’ha dit sovint que es tracta de la fira comercial de cavalls més important d’Europa. Els ramaders venen d’arreu del Pirineu català a vendre els seus pollins. Habitualment són comprats per engreixadors que els destinen al mercat càrnic. Puntualment també, se’n venen alguns exemplars per exhibicions de tir en indrets com el País Valencià, amb molta tradició per aquesta activitat.

La Fira de Puigcerdà i el Concurs són essencials per la conservació i foment de la cria de cavalls a la nostra comarca. Els ramaders cerdans que hi participen, ho viuen amb passió i ho fan per tradició familiar, de vegades, més enllà del guany econòmic. Els coneixements sobre els animals i el seu maneig passen de generació en generació i aquest detall es veu a la Fira, quan els petits de la casa treuen els cavalls més manyacs al concurs. La Fira és un autèntic esdeveniment per aquestes famílies que, amb satisfacció, mostren els millors exemplars que la seva explotació ha pogut criar.

Text i fotos: Arxiu Comarcal de la Cerdanya i Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya.

39 Per saber-ne més: - BOSOM, S. Fires de Puigcerdà, esbós històric (1182-1988). Ajuntament de Puigcerdà, 1988.

- Diari de la Fira de Puigcerdà, 1989-2012.

- Col·lecció de cartells de la Fira de Puigcerdà. Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Fotografies d’exemplars de cavalls, a la imatge de dalt a la Fira i en la de baix en els prats on es crien. Foto de l’Associació de Criadors de Cavalls de la Cerdanya.

Els camins de l’herba: un patrimoni per descobrir Al llarg del proper mes d’octubre tindrà lloc el I Congrés de Transhumància i camins ramaders de Catalunya, un simposi que vol ser la plataforma a partir de la qual es generi coneixement, es difongui arreu i contribueixi, així, a salvaguardar el ric patrimoni ramader.

La ramaderia extensiva i la transhumància, amb el desplaçament d’animals i pastors entre les pastures d’estiu i les d’hivern, han esdevingut un element cabdal en la configuració territorial, demogràfica, social i cultural de Catalunya al llarg de la història. D’una banda, bona part dels paisatges i de la biodiversitat de les àrees de muntanya, i també de les planes, són el resultat de les activitats ramaderes i de la seva combinació amb l’agricultura que ha esdevingut durant segles. Avui, la conservació d’aquest patrimoni natural depèn directament de la Aviant el ramat a Torallola.

continuïtat d’aquestes pràctiques i és conegut l’impacte que té el seu abandonament en el risc d’incendis forestals, entre altres. D’altra banda, la transhumància i la ramaderia extensiva han originat un seguit d’infraestructures (camins, construccions, abeuradors, cases, zones de pastura i descans, etc.), de coneixements, de formes d’organització social i d’elements culturals que, amb el temps, han conformat un patrimoni històric-cultural material i immaterial molt important.

Tot aquest conjunt d’elements constitueix un llegat que, a banda de l’interès que té per al seu ús ramader, ens parla d’una part de la realitat i de la història del nostre país.

Les transformacions socials i econòmiques de la societat catalana al llarg del segle XX i, en particular, del món rural, han comportat una davallada significativa de les activitats primàries, el despoblament de moltes de les zones de muntanya i la reducció de la transhumància i de l’ús dels camins ramaders.

En aquest context, l’any 2009 la Fundació del Món Rural (FMR) va impulsar el Grup de Treball sobre Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, en col·laboració de l’Insti-

A l’esquerra, antigues estructures ramaderes a tocar del camí ramader de Cadí. En la foto de la dreta tria de bestiar a Llessuí

tut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), amb l’objectiu de donar a conèixer la realitat de la transhumància i les vies pecuàries a Catalunya, a través de l’organització de jornades i elaboració de diferents materials i documents.

Per tot plegat, s’organitza ara el I Congrés de transhumància i camins ramaders de Catalunya, amb la voluntat de generar línies de treball consensuades entre tots els sectors, des del camp de la recerca científica i acadèmica als usuaris que practiquen aquesta activitat, els promotors de nous usos de les infraestructures i, en definitiva, la ciutadania en general.

El congrés s’estructurarà en tres àmbits temàtics: Eix 1. Els camins ramaders: la infraestructura de les xarxes transhumants, els equipaments associats, el marc legal, la gestió i la planificació de les actuacions de manteniment i millora.

Eix 2. Usos complementaris: aprofitament turístic, recuperació i valorització d’un patrimoni cultural i natural.

Eix 3. Activitat i usos transhumants: l’activitat ramadera transhumant a Catalunya, situació i propostes de millora. El futur de la ramaderia extensiva. La PAC (Política Agrària Comunitària) Amb la idea d’assolir el màxim impacte territorial, el congrés també tindrà un caràcter “transhumant”, amb tres sessions separades tant en l’espai (Lleida,

Santa Margarida i els Monjos i Tremp) com en el temps (7, 21 i 28 d’octubre de 2016).

D’aquesta manera, els seus assistents podran conèixer diferents realitats territorials vinculades a la transhumància i als camins ramaders.

Trobareu la informació sobre el programa d’aquest simposi i les inscripcions a la pàgina web: www.transhumancia.cat Text: IDAPA i FMR Fotos: Jordi Peró i Carlos Guàrdia

CAMINS VELLS

Detall del mapa del comte de Darnius. Font: Biblioteca Nacional de França.

Camins i guerra a l’Urgellet: una aproximació cartogràfica L’Urgellet ha estat objecte de nombrosos atacs per part

de diversos exèrcits al llarg de la història, degut en bona part a la seva posició estratègica, a tocar de la frontera

amb França. En aquest article volem donar a conèixer dos

itineraris utilitzats per les tropes franceses i espanyoles per envair la Seu d’Urgell i Castellciutat a finals del segle XVII i

principis del XVIII, i recollits en diverses fonts cartogràfiques.

A

principis del segle XVII es publicà el mapa més antic de Catalunya que coneixem, obra del cartògraf holandès J.B. Vrients. Tal com indiquen els experts, la informació geogràfica que conté aquest mapa inclou la toponímia, la hidrografia i l’orografia com a elements bàsics, així com un seguit de ponts i pontarrons (alguns d’ells dibuixats amb força detall), però no incorpora els camins. Encara hauran de passar alguns anys perquè aquestes vies de comunicació terrestre apareguin representades als mapes. El motiu principal de la seva incorporació va ser que les guerres sovintejades que havien d’assotar el país a partir del segon terç del segle XVII requeri-

en tenir un coneixement bo i actualitzat de l’estat dels camins i rutes a fi de poder-los aprofitar per al pas dels exèrcits invasors amb facilitat i possibilitat d’èxit.

Un d’aquests episodis bèl·lics va tenir lloc l’any 1691 en el marc de la Guerra dels Nou Anys, que enfrontava el Regne de França amb la Lliga d’Augsburg. Entre els molts escenaris on es va desenvolupar la guerra també hi havia l’alta vall del Segre, ja que les tensions frontereres entre les monarquies hispànica i francesa convertiren la frontera pirinenca (i la part catalana en particular) en un escenari de confrontació política constant entre 1635 i 1720.

Camins vells

Camí de la Seu a Calbinyà. Foto: Carlos Guàrdia.

43

de Solsona per recuperar les places. El 29 de desembre de 1719 es posaven en marxa les tropes des de Solsona i creuaven el coll de Port amb grans dificultats a causa d’una tempesta de neu. Bona part de les tropes d’artilleria van haver d’acampar als voltants de Tuixent i de Fórnols, i només una petita part de la tropa d’infanteria va poder avançar fins a la Bastida d’Hortons a través de coll de Port i coll de Creus. Finalment, a partir de mitjans de gener, un cop millorat el temps, les tropes van poder baixar fins a la plana de l’Urgellet i van assetjar Castellciutat, que es va rendir el 29 de gener de 1720.

La tarda del 3 de juny de 1691 va ser nefasta pels habitants de la Seu. Aquell dia, l’exèrcit francès va començar un setge a la ciutat que s’allargaria fins l’11 de juliol, moment en què els urgellencs es rendiren. Per atacar la Seu, el mariscal de Noailles, que encapçalava les tropes franceses, va dissenyar una nova estratègia militar: en comptes d’atacar la ciutat des del costat de la Cerdanya, va decidir donar un cop d’efecte i envestir la ciutat des de ponent, a través d’un camí que el seu exèrcit va construir per poder transportar l’artilleria, que passava per la muntanya de Bescaran i travessava fins a Calbinyà. Uns anys més tard, l’hivern del 1720, l’Urgellet va tornar a ser escenari d’enfrontaments bèl·lics. En el decurs de la Guerra de la Quàdruple Aliança els francesos van ocupar les fortaleses de Castellciutat i bona part de la conca alta del Segre. A finals de 1719 les tropes espanyoles van emprendre una contraofensiva des Vista del poble d’Adraén i darrera seu, el coll de Creus. Foto: Lluís Obiols.

Vista del poble de Tuixent. Foto: Lluís Obiols.

Els itineraris utilitzats pels exèrcits francès i espanyol quedaren recollits en la documentació del segle XVIII, entre les quals destaquen la cartografia, les guies de camins i altres manuscrits. En aquest sentit, volem parlar de diverses fonts documentals d’aquella centúria que ens aporten informació vinculada als episodis bèl·lics anteriorment esmentats.

44

La primera d’elles és un mapa francès editat l’any 1710 1 obra dels cartògrafs Louis-Étienne Pretteseille i Jean-François Lurion de l’Egousthail. En aquest mapa apareix dibuixat un camí que mena de Bellver de Cerdanya a la Seu d’Urgell, passant per Prullans, Ardòvol, Coborriu de la Llosa, Viliella, Arànser, coll de Queralt, Bescaran i Calbinyà.

Damunt del traçat d’aquest camí s’hi pot llegir chemin par ou M. Le Mareschal de Noailles a passe l’Artillerie pour la Seau. Una altra font que ens parla d’aquest camí és la guia de camins del comte de Darnius2 (i el mapa adjunt), datat el 1727, que conté 374 itineraris amb enumeració de pobles, hostals, guals, rius, ponts i accidents geogràfics, a més de ser un document molt interessant des del punt de vista de la descripció de la xarxa viària.

El comte de Darnius el descriu com l’itinerari de Bellver de Cerdanya a la Seu d’Urgell (i també en sentit contrari) passant pels pobles anteriorment descrits. Així mateix, assenyala que “por aquí han transitado los Exércitos y Artillería pero cada vez que se ha de transitar se deve componer por causa de las Aguas” (foto capçalera de l’article).

Camins vells

Mapa dels cartògrafs Louis-Étienne Pretteseille i Jean-François Lurion de l’Egousthail. on apareix dibuixat un camí amb la inscripció “chemin par ou M. Le Mareschal de Noailles a passe l’Artillerie pour la Seau”.

Un darrer mapa del segle XVIII on surt dibuixat aquest camí, però sense cap nota ni comentari associat, és de Tomás López 3, editat l’any 1776 i segons els estudiosos, considerat un dels més fiables del segle XVIII i reeditat diverses vegades durant el segle XIX. Els camins que apareixen en aquest mapa es classifiquen en caminos reales i caminos menores, rebent, el camí que ens ocupa, aquesta darrera consideració.

Detall del mapa de Tomás López editat l’any 1776. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

1. Carte particulière des Cerdagnes, baillie de Belver et partie du pays de Barida, le long de la rivière de Sègre.

2. Guía de caminos más principales del Principado de Cataluña así carreteras como más quebrados, por los cuales pueden transitar Exércitos, Artilleria, Carruaje y Destacamentos 3. Mapa del Principado de Cataluña: comprehende los corregimientos de Barcelona, Cervera, Gerona, Lérida, Manresa, Mataró, Puicerdá, Talarn, Tarragona, Tortosa, Villafranca, Vique y la subdelegación del Valle de Arán.

4. Devis relatif aux cartes de partie de Catalogne qui comprennent le Pais qui se trouve au dela des hautes montagnes de Cady, jusqu’au dela de la Noguera Ribagorsana ou l’on voit le cours de la Segre, celui de la Noguera Pailleressa et de la Noguera Ribagorsana, comme aussi le nombre des maisons qu’il y a dans les villes et dans les villages qui sont cottés sur les dittes cartes en chiffre rouge

Camins vells

45

Tram empedrat del camí de la Seu a Solsona.

Foto: Carlos Guàrdia.

En el cas del setge a Castellciutat de 1720, l’itinerari seguit per les hosts espanyoles va ser el del camí ral de Solsona a la Seu d’Urgell i que trobem reflectit en algunes de les fonts anteriorment esmentades, com el mapa i guia del comte de Darnius, que incorpora aquest recorregut com l’itinerari de la Seu d’Urgell a Solsona (també en sentit contrari), el mapa de Tomás López, que a diferència de l’anterior camí, aquest rep la categoria de camino real, i el manuscrit d’Antoine-René de Voyer de Paulmy d’Argenson4, elaborat a mitjans del segle XVIII i que descriu diverses valls del Pirineu català (pobles, colls, ports de muntanya i alguns camins). En aquest sentit, el document ens parla del “Col de Creu” i detalla que “au dessus de la Seu D’urgel, cest le chemin que les Espagnols ont rendu practicable pour les Canons”. Les tres fonts ens indiquen un camí que des de

Solsona es dirigia cap a Sant Llorenç de Morunys i posteriorment cap a coll de Port. En aquest punt el camí entrava a la vall de la Vansa, baixava fins al molí de Fórnols i anava cap a coll de Bancs, passava pel coll de Creus i es dirigia cap a la Bastida i la Seu. Sense dubte, l’obra del marquès de Paulmy ens ajuda a vincular aquest camí amb el setge de Castellciutat d’uns anys endarrere.

Text: Carlos Guàrdia TERRELLÓ

Fonts utilitzades:

Bailac, Miquel i Bonales, Jacinto. (2015): Els camins històrics del Pallars Jussà. Garsineu Edicions, Tremp.

Burgueño, Jesús. (2007): “El repte cartogràfic del Pirineu. El mapa de Roussel i La Blottière”, Mètode, núm. 53, p. 97-103.

Font, Jaume. (2014): “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”, AUSA, núm. 174, p. 945-970.

Giménez López, Enrique. (2005): “Conflicto armado con Francia y guerrilla austracista en Cataluña (1719-1720)”,Hispania, LXV/2, núm 220, p. 543-600.

Villaró, Albert. (1995): Hèrcules i la ciutat. Un passeig per la història de la Seu. Caixa de Catalunya, Barcelona.

Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural.

Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals.

Elaboració de memòries tècniques.

Inventaris de camins.

Carlos Guàrdia Carbonell

Col.legi de Geògrafs número 1688

Tel: 629 412 566

cguardia.carbonell@gmail.com

, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins.

Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10

46

EDITORIAL

SENDERISME

L'ALTRA CARA DE LA FORCA

Enforcadura del Pedraforca.

Els camins són fils de la memòria.

Parlen del treball per viure o sobreviure de generacions senceres. Els camins

vells donen veu el valuós patrimoni del nostre territori. Recorrent-los a peu de

manera pausada i tranquil·la els vivim, i alhora revivim un temps ja passat.

L

’Altra Cara de la Forca és una proposta de ruta a peu autoguiada, dissenyada amb molta estima pel Lluc i la Laia, guies de muntanya i bons coneixedors de la zona. Creada amb l’objectiu d’oferir una activitat de varis dies que permeti descobrir el patrimoni natural, històric i cultural que amaga el territori per on transcórrer. És una ruta que ens permet recórrer camins de gran bellesa que travessen pobles, valls i cims d’una part del Prepirineu català, ubicat dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca. Paratges protegits pel seu gran valor natural i cultural, i que gràcies a una bona xarxa de camins i senders el podem recórrer caminant.

L’altra Cara de la Forca

47

Dia 1. Arribada La Seu d’Urgell, capital de l’Alt Urgell es troba ubicada a la plana de l’Urgellet, i té com a gran teló la Serralada del Cadí. És una ciutat envoltada de natura, que disposa de varietat de serveis i oferta de lleure i turisme, tant cultural com esportiu.

Paissatges de postal, a la imatge el poble d.Estana amb la Serra del Cadí al fons.

Volem que gaudiu del caminar d’una manera còmode, per tant us proporcionem un detallat llibre de ruta per poder completar la ruta amb seguretat, gestionem la logística i el transport d’equipatges perquè pugueu caminar sense pes, fluint plenament del camí, de l’observació i l’escolta de la natura, de parlar amb la gent de les valls, de visitar esglésies, ermites, museus i pobles amb encant, de reposar en algun punt màgic entre els boscos, els prats,... d’anar al vostre ritme.

La ruta s’inicia al peu de l’espectacular cara nord del Cadí, a la Cerdanya, i es canvia de vessant cap al Berguedà pel pas dels Gosolans, antic pas que comunicava ambdues comarques, i que ens duu als dominis de l’imponent Massís del Pedraforca.

Aquesta ruta ens permet descobrir la Vall de la Vansa, on gaudirem intensament de petits pobles de muntanya i la seva gent que mantenen encara viva la conservació del patrimoni rural de la seva vall.

El Coll Roig de camí a La Seu d.Urgell rep el seu nom al color singular del terreny.

Dia 2. A l’Ombra del Cadí, del Poble de Béixec al refugi de Prat d’Aguiló. La cara nord del Cadí és la tònica dominant de la jornada, que ens sorprèn amb impressionants murs de roca, boscos frondosos i prats amb gratificants vistes fins arribar al refugi de Prat d’Aguiló.

Dia 3. L’Altra Cara de la Forca, de Prat d’Aguiló a Gósol. La segona jornada segueix el Camí dels Segadors passant pel Pas dels Gosolans, pas que pren el nom dels habitants de Gósol i que era utilitzat per anar a treballar a la Cerdanya durant la temporada de sega. Aquest camí ha estat seguit des de temps ancestrals per traginers, bandolers, músics i contrabandistes, i ens ofereix grans panoràmiques de la Cerdanya, el Berguedà i l’Alt Urgell.

Dia 4. Massís del Pedraforca, de Gósol a Gósol. En aquesta etapa tenim 2 opcions, o realitzar l’ascensió al Perdraforca o fer la volta circular al massís.

Dia 5. Olor a trementina, de Gósol al Molí de Fórnols. El recorregut d’aquesta etapa transcorre pels antics camins de comunicació entre pobles. Etapa que ens endinsa a la Vall de la Vansa i ens permet conèixer una vall del Prepirineu català on s’hi respira el temps d’ahir, amb pobles de pedra ben conservats on contemplar tant la natura humanitzada com la salvatge.

Dia 6. Camins amb història, del Molí de Fórnols a La Seu d’Urgell. L’última jornada de la ruta recorre un sender històric ple de contrastos tan vegetatius com geològics que ens allunya de la Vall de la Vansa i ens duu fins la plana de l’Urgellet.

Jornada que ens retorna a La Seu d’Urgell, fita final del nostre recorregut.

48

L’altra Cara de la Forca

Finalment davallem fins la plana de l’Alt Urgell, vall verda i rica en cultius, que banyada pel riu Segre i envoltada de muntanyes ens retorna a la civilització amb l’arribada a La Seu d’Urgell.

Podem realitzar la ruta de forma autoguiada o bé guiada, acompanyats pels creadors de la ruta, guies de muntanya professionals i bons coneixedors del territori històric, cultural i paisatgístic que recorrer la ruta.

La durada és de set dies i sis nits, sent la ruta complerta de 5 etapes a peu i 6 pernoctacions sempre que volguem fer totes les etapes, del poble de Béixec fins a La Seu d’Urgell. Aquesta es pot adaptar a 4/3 dies/ pernoctacions, començant al refugi de Prat d’Aguiló fins a La Seu d’Urgell.

La Seu d’Urgell

Béixec

1 5

Prat d’Aguiló

2

4 El Molí de Fórnols Gósol

Pedraforca

Etapa 1 - A l’ombra del Cadí Etapa 2 - L’Altra Cara de la Forca Etapa 3 - El Massís del Pedraforca Etapa 4 - Olor a trementina Etapa 5 - Camins amb història

3

El poble de Fòrnols amaga un gran passat històric, cal destacar el castell i l’església de sant Climent.

La gestió de la ruta inclou: • Allotjament standard en hotel 3*, hostal, casa de turisme rural i un refugi de muntanya • 2 B&B hotel a La Seu d’Urgell • 4 nits d’allotjament en règim de MP • Acollida dels clients a La Seu d’Urgell • Llibre de ruta amb informació especifica sobre què poder fer i veure en cada etapa de la ruta i mapes de cada dia • Transfer dins la ruta. De La Seu d’Urgell a Béixec • Trasllat equipatge d’un allotjament al següent • Informació turística de la zona • Assistència durant la ruta Més informació:

Ruta registrada. Gestió comercial: Guies de Muntanya En Ruta

Text i fotos: Guies de muntanya En Ruta Entrant al poble de Josa del Cadí, als peus de la serralada.

www.guiesdemuntanyaenruta.com guiesdemuntanyaenruta@gmail.com

Participa en el nostre concurs d’aquest mes al acebook Guanya el concurs i tria una de les següens opcions de guiatge: 1. Guiatge el cim dels Encantats, per clients que vulguin fer un cim amb una mica de cresta (2 places).

2. Senderisme per alta muntanya: Circular el cim del Ventolau (grup de fins 10 places).

3. Senderisme interpretatiu: Conèixer el patrimoni natural i històric del Pallars Sobirà.

Circular pe la Vall de Cardòs (grup de fins 10 places).

DEIXA’T GUIAR: Alpinisme Ascensions Travesses Esquí nòrdic Raquetes de neu

Senderisme interpretatiu Rutes autoguiades Escalada en roca Escalada en gel Esquí de muntanya

GUIES DE MUNTANYA I ESQUÍ www.guiesdemuntanyaenruta.com guiesdemuntanyaenruta@gmail.com Contacte: Laia Acero 606 159 480 Lluc Pellissa 690 183 729

RUTA FAMILIAR EN BTT

SEGUINT EL SEGRE EN FAMÍLIA

La pista de terra fàcil és contínua fins la palanca de Sanavastre.

Tot i que el riu Segre es pot seguir amb btt de forma més o menys contínua al llarg de tota la Vall de Cerdanya, des del seu

naixement per sobre els 2400m d’alçada, fins més avall de Martinet, és el tram de Bolvir fins a Bellver el més adequat per

fer un passeig en família: pel seu pendent, terreny i la distracció contínua de les

palanques, passeres de fusta i senders.

E

l camí de Sant Jaume (sender 153) entre Bolvir i el Santuari de Quadres és una de les pistes més transitades per famílies amb nens que volen fer un passeig amb bicicleta de muntanya. El suau pendent i l’absència de trànsit el fan perfecte per iniciar-se en la pràctica de la btt.

No obstant, si es vol fer un pas més i començar a pedalar per algun sender sense dificultat, la ruta que proposem és perfecte per a nens i nenes a partir de 7 o 8 anys, que portin una bicicleta amb rodes de com a mínim 20” (millor encara si és de 24”).

Seguint el Segre en família

51

Iniciant la ruta a la Plaça Major de Bolvir.

Al llarg d’aquest recorregut de 12km sense quasi pujades (35m de desnivell positiu) i un pendent favorable de quasi 100m de desnivell negatiu, els nens trobaran pistes fàcils on acostumar-se a pedalar sobre terra, alguns senders divertits entre arbres i passeres de fusta, dos palanques per creuar el riu Segre i un munt de petites rieres on remullar-se a l’estiu.

La presència constant del bosc de ribera que ressegueix el riu Segre fa alhora que sigui una ruta amb molta ombra, perfecte per fer durant els mesos d’estiu i és especialment bonica durant la caiguda de la fulla, ja a la tardor.

conreu i pastura. Seguint sempre aquesta pista principal (sender 153) farem els primers 3,7km fins que trobem una altra pista que, procedent d’All, creua perpendicular i ens acosta fins al riu Segre i la palanca de Sanavastre (sender 158).

Abans de trobar la palanca creuarem el primer curs d’aigua, que com en altres punts del recorregut, ho podrem fer a través de la passera de fusta o directament per dins la riera, i es convertirà en la primera aventura d’on sortir ben moll si encara estem als mesos de més calor.

Primer tram sobre Passarem per davant la pista fàcil rodejada de palanca de Sanavastre camps de pastura. (que podem creuar d’anada i tornada) i seguirem pel primer dels senders que Si deixem el cotxe a qualsevol dels aparca- recorrerem seguint el riu Segre (sender 153b). ments de Bolvir, per començar la ruta haurem Per dins el bosc de ribera, aquest sender d’anar a buscar la plaça Major, des d’on surt combina els trams de terra o herba amb pasel carrer del Camí Ral que va a creuar la Car- seres de fusta prou amples i rectes com per retera N260. És aquest encreuament el punt no haver de baixar de la bicicleta. més perillós de tota la ruta ja que, com passa en altres punts de la mateixa carretera, tot i la gran afluència d’esportistes i famílies, encara no s’ha resolt amb cap pas soterrat.

Ja a l’altra banda de la carretera, l’asfalt es converteix ràpidament en una pista de terra en molt bon estat que transcorre entre camps de

En tots els passos d’aigua podrem triar si ens mullem o creuem per la passera.

Seguint el Segre en família

X L’aigua, el sender, el bosc de ribera i els camps de conreu seran el nostre espai de jocs durant tota la ruta.

X

FITXA TÈCNICA 1100 m

1020 m

0

2

4

6

8

10

12 km

Recorregut: 12 km.

Desnivell de pujada / baixada: 35 m.

Temps de marxa: 2 h aproximadament (anada).

Dificultat: Fàcil.

Punt de partida i arribada: Bolvir i Bellver.

Tipus d’itinerari: Pista i corriol.

Tipus de marca: Senders de Cerdanya (153, 158 i 153b).

Tipus de recorregut: Lineal.

Observacions: Si la família està acostumada a pedalar, es pot realitzar la ruta d’anada i tornada, o be creuar la palanca de Sanavastre i tornar pels senders més esportius 148 i 749.

El camí fins al torrent de la Fou de Bou marca el final de la ruta.

Seguint el Segre en família

Els següents 4km seran una combinació d’aquests senders amb trams de pista més amples, fins arribar a la segona palanca (una petita presa), ja a l’estret d’Isòvol. A diferència de la palanca de Sanavastre, aquesta la creuarem per seguir per l’altra vora del riu, en un tram de camí envoltat d’espessa vegetació que recorre tot l’estret d’Isòvol.

A la sortida d’aquest sender passarem per sota el pont de la carretera N1411 i creuarem el torrent de la Bavosa (aquest cop obligadament per dins l’aigua) per continuar per un camí amb molta ombra que desemboca al torrent de la Fou de Bou. Remuntant aquest torrent una vintena de metres (per dins el seu curs o per la passera), sortirem finalment a la carretera que ens durà en menys d’un quilòmetre fins al centre de Bellver.

Si hem previst la combinació de cotxes, el segon vehicle el tindrem ja a Bellver. Si no és així, haurem de tornar pel mateix camí (ara amb una mica més de pujada que a l’anada), o fins i tot, si veiem que l’anada ha estat molt àgil, podem allargar la tornada creuant la palanca de Sanavastre i recorrent els senders 148 i 749 de l’altra vora del Segre, també molt divertits i una mica més esportius, per acabar fent una sortida de 30km i poc més de 100m de desnivell positiu.

Si a més voleu que una empresa especialitzada us organitzi tota la sortida, us llogui les bicicletes, o converteixi aquesta ruta en un petit curs de tecnificació per nens, a Tracks de Cerdanya us poden assessorar de tot plegat.

Text i fotos: Adam Grifoll

53

1

2

1. La palanca de Sanavastre, que haurem de fer d’anada i tornada si volem seguir el camí fins Bellver.

2. Les passeres de fusta són alhora un joc d’equilibri pels més petits.

3. El torrent de la Fou de Bou serà l’última oportunitat per remullar-nos els peus.

3

GRAN RUTA QUE UNEIX ELS CENTRES BTT D’ÀNEU I ARAN

Una de les novetats del Centre BTT

Valls d’Àneu-Pallars Sobirà per aquesta temporada és l’incorporació de la gran

ruta Àneu-Aran que uneix els centres BTT de l’Aran i de les Valls d’Àneu.

A

questa ruta però no està senyalitzada i cal fer-la seguint un track GPS. Els més valents la poden fer en un sol dia però inicialment es planteja fer-la en dos dies, començant a Esterri i dormint a Salardú o bé a l’inrevés.

Si començem per Esterri, els primers kilòmetres de la ruta (fins al poble de Borén exactament) coincideixen amb l’altra novetat d’aquesta temporada, la ruta 7 del centre BTT. Proposem la ruta amb sortida d’Esterri i direcció a València d’Àneu per carretera asfaltada. Un cops arribats al poble, a l’alçada de l’ajuntament, girarem cap a la dreta on agafarem una pista direcció a Sorpe, primer en baixada i un cop creuat el riu Bonaigua en forta pujada. Una mica abans d’arribar a Sorpe, ens desviem per un sender direcció a Borén, en algun tram haurem de baixar de la bici.

A partir del poble de Borén ja no trobem indicacions d’altres rutes. Es continua per la carretera que ens porta fins a Alós d’Isil, tot seguint el curs de la Noguera Pallaresa. Un cop arribats a Alós, podem seguir les indicacions de la ruta 20 del Centre BTT fins arribar a Montgarri.

Els 4 primers kilòmetres, fins al refugi del Fornet son asfaltats. A partir d’allí és per pista forestal.

Ruta D’Àneu a Aran

55

Baixant argulls ja a la zona d’Aran a peus de les pistes d’esquí de Baqueira.

Al barranc de Marimanha, poc abans de Montgarri, s’entra a la Val d’Aran. Prenem la pista a la dreta en direcció al poble de Montgarri i creuem el pont on trobem l’església i el refugi. Seguim per la pista que hi ha al marge esquerre del riu fins al Pla de Beret. És la ruta 29 del Centre BTT Val d’Aran però en sentit invers.

Arribats al Pla de Beret continuem per carretera fins arribar al a cruïlla que porta a l’aparcament de l’Orri, aquí a la dreta hi ha el sender senyalitzat amb la ruta 19 que la seguirem fins al poble de Salardú, passant primer per Bagergue per pista forestal i sender que ja no deixarem fins arribar a Unha. A Salardú hi accedirem per carretera local.

Sortim de Salardú pel Camin Reiau, també seguint la ruta 19 del Centre BTT, direcció Tredós i després per pista forestal direcció a Ruda, creuant el pontet de Ruda, la pista ar-

riba a la carretera C-28. Creuem la carretera i remuntem un sender amb fort pendent fins a Tanau, després d’uns metres de carretera prenem a la dreta una pista cap al nucli de 1800 de l’estació de Baqueira Beret. Creuarem les pistes d’esquí fins als Argulls. La darrera pujada és amb gran pendent i ferm pedregós que per molts no será ciclable.

Ja un altre cop a les Valls d’Àneu, baixem per la pista que ressegueix el telecadira fins al port de la Bonaigua.

A la dreta de la carretera direcció a Esterri hi ha l’antic camí senyalitzat amb estaques grogues. A l’aparcament del Clot Gran, on hi ha el telecadira de la Peülla, creuem la carretera i continuem per un sender fins arribar al Refugi de les Ares que ens queda a la dreta.

Continuant per un tram de sender que ens portarà fins a la carretera on hi passarem un petit tram seguint la indicació del Bosc del De camí al bosc de Bonabe, una de les masses més grans d’avet i pi negre de Catalunya.

VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES

CICLISME - BOTIGA - TALLER Tel.973.626.041 Mòb. 619.811.516 esierri@telefonica.net Av. Francesc Macià, 2 Baixos 25580 Esterri D´Àneu - Lleida

Disfruta amb nosaltres del fabulós descens del Noguera Pallaresa en BTT

www.esierribikes.com

BTT BERET - ESTERRI 36 Km de baixada 1850m - 948m Desniv

56

Ruta D’Àneu a Aran

Gerdar per carretera i ens tornem a incorporar a la c-28 en baixada. A 1 km girarem cap a la dreta per sender i creuarem el riu Bonaigua. Un cop creuat el riu girarem a la dreta on trobarem una pujada d’uns 80 m i després a l’esquerra per un sender pla que es converteix en pista fins a trobar la pista forestal de la mata coincidint amb la ruta 5.

Pugem un tram aquesta pista i prenem el sender que trobarem a l’esquerra en direcció al poble de Son. Fem un primer tram de pujada força ciclable i després en baixada suau.

Ja al poble de Son anirem direcció a Jou, primer per carretera i després d’1 km surt un sender a mà esquerra que indica el poble de Jou. Aquest sender després es converteix en pista i després en carretera, ara trobem les indicacions de la ruta 5 que seguirem fins a Esterri en un corriol en descens i algun tram en ziga zaga.

Text i fotos: Centre BTT Valls d’Àneu www.vallsdaneu.org

2.412 m

948 m

0

20

40

84 km

60

FITXA TÈCNICA Inici: Esterri d’Àneu / Salardú Distància: 84 km Terreny: Asfalt: 25,20 km, pista: 45,70 km i sender: 14,10 km Tipus de ruta: Circular Ciclabilitat: 99% Desnivell (+): 2700 m Cota mínim: 950 m Cota màxima: 2.350 m Temps estimat: 9 h (1 dia) o 2 etapes de 5 h Nivell físic: molt alt Nivell tècnic: mig Dificultat: molt gran

X

L 859 2016

ELS LLACS DE COLOMÈRS I EL TUC DE RATÈRA SENDERISME

58

EDITORIAL

A 2.862 m s’alça el majestuós Tuc de Ratèra.

A la Val d’Aran hi ha un racó tan bonic

que sembla que el temps s’hagi aturat

per sempre. De fet, el Circ de Colomèrs té un regust a passat, a un temps que no tornarà, i que algú va viure amb total intensitat.

A

quest és un indret tret d’un conte de fades on tot ratlla la perfecció. Els llacs són espectaculars i n’hi ha de totes les mides, mentre que els rierols serpentegen pendent avall buscant el riu principal i el llit de la vall. Les muntanyes són espectaculars catedrals de roca que sovint, ratllen els tres mil metres. Els seus esperons, crestes i canals tenen unes formes increïbles, i són tan estètics que un no és cansa d’observar-los i de gaudir-los a través dels ulls. Els boscos sobreviuen fins molt amunt, i és fàcil trobar els pins fins a les mateixes portes dels estanys més alts.

D’entre totes les muntanyes que envolten aquest magnífic circ d’origen glacial en destacarem una, que no és la més alta i possiblement tampoc és la més maca de les muntanyes d’aquest indret, però que està allà, eternament petrificada, amb la seva forma de gran catedral de roca. El Gran Tuc de Colomèrs (2.934 m) és la muntanya més alta del Circ de Colomèrs, una veritable talaia que tant es pot pujar des del vessant aranès, com des d’Aigüestortes, a la Vall de Boí.

Llacs de Colomèrs i Tuc de Ratèra

El Tuc de Ratèra és una muntanya espectacular, de línies esveltes i crestes retallades que convergeixen en el seu vèrtex. Aparentment sembla ser una muntanya difícil de pujar i no és així, doncs des del vessant aranès, un magnífic camí serpenteja per entre les roques i els llacs fins arribar al seu cim.

El punt d’inici d’aquesta llarga ascensió el tenim en un punt determinat de la pista (1.990 m) que recorre la Vall d’Aiguamòg, i que després ascendeix en direcció al Coret de Pruedo i la Vall de Rencules. L’indret està perfectament indicat, doncs en aquest punt comença el camí que ens portarà fins al Refugi de Colomèrs.

Al fons, vista del Tuc dera Salana des dels primers estanys.

Tel. 973 62 63 45 / 649 38 73 18 centrebttvallsdaneu@gmail.com www.vallsdaneu.org

Imatge de camí al Tuc de Ratèra envoltats d’un paisatge meravellós que ens acompanyarà durant tot el trajecte.

Per tant, pujarem generalment en sentit Sud/ Est, al principi per entre unes grans roques i tot seguit per un terreny bastant més suau.

Sense cap problema arribarem al Lac Major de Colomèrs (2.120 m), que junt amb el Lac Obago, són els dos més grans de la regió. El lloc és impressionant, i les vistes cap a l’interior del Circ de Colomèrs és un regal als ulls inquiets de qualsevol excursionista. A l’altra banda del llac veurem el Refugi de Colomèrs, situat en un lloc força planer a pocs metres de les aigües del llac.

Girarem a l’esquerra i seguirem les indicacions blanc i vermelles del GR-11 (camí molt ben fressat) en sentit Nord/Est-Est, aconseguint després d’una curta pujada el Coret deth Clòto (2.240 m). Continuarem l’itinerari davallant pel vessant contrari d’aquest coll, i ràpidament, sense cap dificultat arribarem al Lac Long (2.170 m), com diu el seu nom, té una forma allargada. L’indret és preciós. Davant nostre es veu l’espectacular Tuc de Ratèra.

Centro BTT Valls d’Àneu C. Major, 40 bis - Esterri d’Àneu 25580 Esterri d’Àneu

60

De mica en mica anirem deixant els darrers arbres rere nostre. Seguirem el camí (GR-11), gairebé sempre en sentit Sud/Est. Vorejarem el Lac Long deixant-lo a la nostra esquerra, i en pocs minuts, per un terreny herbat força suau arribarem al Lac Redon (2.175 m), que no s’ha de confondre amb el llac del mateix nom que hi ha a les proximitats del Tuc del Pòrt de Vielha. Aquest és de dimensions molt més reduïdes i no tan famós.

A la nostra esquerra veurem aparèixer l’altiu Tuc de Sendrosa amb les seves canals verticals.

Continuarem ascendint suaument en sentit Sud/Est, per uns espais cada vegada més oberts. Les vistes sobre el Tuc de Ratèra són certament intimidatòries. Poc després arribarem al meravellós Lac Obago (2.233 m), situat aproximadament a 1h. 45 minuts de la pista. Aquest llac té unes dimensions gegantines. Panoràmica esplèndida!.

D’aquí al cim del Ratèra encara hi ha més de 600 metres de desnivell.

Coronat el cim i en un dia obert les vistes valen la pena.

Vorejarem el llac deixant-lo a l’esquerra, i poc després -deixant el sender que es dirigeix al Gran Tuc de Colomèrs a la dreta- començarem a enlairar-nos (GR-11) vers el Pòrt de Ratèra de Colomèrs.

Guanyarem metres ràpidament en direcció a aquest doble coll situat a les proximitats del Tuc de Ratèra.

Llacs de Colomèrs i Tuc de Ratèra

Camí que porta a prop del Lac Long, a 2.170 m d’alçada.

Unes pendents cada vegada més suaus ens portaran fins el Pòrt de Ratèra de Colomèrs (2.580 m), situat entre parets molt verticals. Continuarem pujant en sentit Sud/Est, per una mena de corredor que sense més ens portarà fins el Port de Ratera d’Espot (2.594 m). Els espais són molt oberts. Hem deixat la Val d’Aran enrere i ens endinsem vers les terres del Pallars Sobirà.

Deixarem de banda el GR11 i girarem a la dreta, agafant un sender força ben marcat que ens portarà fins als peus de la Cara Est del Ratèra. Pujarem per aquest vessant que té un pendent molt dret però que no ofereix cap dificultat. Finalment assolirem l’allargat i aeri cim del Tuc de Ratèra (2.863 m) (3h. 30’/3h. 40’) des de la pista.

Vistes impressionants en totes les direccions. Al vessant de Colomèrs hi descobrirem un munt d’estanys.

El descens el farem pel mateix itinerari.

Text i fotos: Carles Gel www.senderismo.net

El majestuós Llac Obago, a darrera el Lac Long.

Llacs de Colomèrs i Tuc de Ratèra

61

2.862 m

1.990 m

0

2

4

6

8

10

12

14

17 km

X

FITXA TÈCNICA Recorregut: 17 km (anada i tornada).

Desnivell de pujada / baixada: 950 m.

Temps de marxa: 3h30 d’ascensió i 2h30 de descens aproximadament.

Dificultat: Molt exigent.

Punt de partida i arribada: Punt de la pista direcció Vall d’aiguamòg inici del camí al Refugi de Colomèrs.

Tipus d’itinerari: Sender.

Tipus de marca: GR11 en la majoria del seu recorregut.

Tipus de recorregut: Lineal. Època aconsellada: De juliol a finals d’octubre.

Llibres: Pirineos Catalanes, 63 Ascensiones, Carles Gel, Editorial Desnivel, 2006.

Estanys del Pirineu Català i Andorrà, 52 itineraris, Carles Gel, Editorial Desnivel, 2008.

Imatge del Gran Tuc de Colomèrs.

Propers viatges: Mgoun i desert (Marroc) - Octubre 2016 Toubkal - Novembre 2016

CARLES GEL EXPEDICIONS Especialistes en Pirineus, Atles, Dolomites, Etna i Àrtic Viatges i sortides amb guia fets a mida carles_gel@hotmail.com

www.senderismo.net

Tel. català: 0034 649 188 391

Tel. andorrà: 00376 313 722

Noticies

Canvi de nom però amb el mateix espirit de sempre a l’Ultra Cerdanya 2016 Durant el dissabte 3 de setembre es va celebrar la nova Volta Cerdanya Ultrafons SportHG, amb dues proves: la Clàssica de 85 quilòmetres i 5.000 metres de desnivell positiu i la Marató de 42 quilòmetres i 2.400 metres positius. La primera sortia de la Plaça Major de Bellver de Cerdanya a les 6h del matí i durant quasi bé tota la cursa va tenir al capdavant un gran duel entre Sebas Sánchez i Remi Queral. La victoria no és va decidir fins al final on Sebas va arribar a la meta de Puigcerdà amb un temps de 10h33’47’’, mentre que Remi entrava en segona posició a poc més d’un minut del campió. El podi el completava Xavi Llamas que va parar el crono amb 11h00’42’’.

Els dos corredors també es disputaven el Campionat de l’Spain Ultra Cup on Sebas també acumulava les victories a l’Advanced Transgrancanaria i la CSP de la Penyagolosa Trails. Al puntuar les tres millors resultats de les vuit proves del circuit, Sánchez és el campió d’aquest.

En la categoria femenina, Mercedes Pila es va imposar amb un temps de 13h20’22’’ en segon lloc vza pujar al podi Laura Barrera, amb un temps de 14h09’09’’ i Yolanda Fernández amb 15h27’06’’; el podi femení va estar molt distanciat.

Maialen Chourraut, homenatjada a la Seu d’Urgell pel seu Or olímpic als Jocs de Rio La piragüista basca que entrena i viu a la Seu d’Urgell, Maialen Chourraut va rebre el 2 de setembre un sentit homenatge per part del Consistori urgellenc en reconeixement a la medalla d’or guanyada en els Jocs Olímpics de Rio 2016.

La campiona olímpica de canoe eslàlom en K1 femení -acompanyada pel seu entrenador i familiars, i bona part dels joves piragüistes del Club Cadí Canoe Kayak, encapçalats pel seu predient, Enric Balastegui- va estar rebuda per l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, pel regidor d’Esports, Isidor Alberich, i pel delegat territorial de la Secretaria General de l’Esport a Lleida, Joan Segura, juntament amb la resta de regidors i regidores del Consistori urgellenc.

La palista basca va manifestar que aquesta medalla d’or és fruit de la perseverança, i va voler agrair “a la Seu, al Club Cadí Canoe Kayak, al Parc Olímpic del Segre i a tothom que viu i estima el piragüisme en aquesta ciutat, gràcies pel seu suport”. Maialen Chourraut va lloar també “la tranquil·litat i qualitat de vida” que li ofereix la Seu d’Urgell tant per viure com per entrenar-se en unes instal·lacions olímpiques com les que ofereix la capital alturgellenca.

El pallarés Iu Escolà guanyador del VII Kilòmetre Vertical de Roquetes L’esdeveniment que tancava la Copa Catalana de Curses Verticals de la FEEC amb 1.360 metres de desnivell positiu en 6 quilòmetres, des de la Caramella fins al punt més alt del Caro. dels 160 corredors repartits en sis categories que hi van participar, va destacar Iu Escolà, que es va proclamar guanyador amb un temps d’1 hora i 25 segons.

Notícies

63

Xavi Llobet i Judith Corachán s’imposen en l’exigent Andorra Triatló by Rudy Project Considerat un dels triatlons de muntanya més emblemàtics, l’Andorra Triatló by Rudy Project no va donar treva. Amb 750 metres de natació en el Llac de Engolasters, el ciclisme va posar a prova les forces dels participants amb un recorregut de 36 km amb un exigent port de primera categoria de 17 km i la carrera a peu (9 km) va transcorre per una pista d’esquí de fons a més de 2.000 m d’altitud que va culminar al centre de Naturlandia. Allí, en un dia marcat per l’excel·lent climatologia, es va viure una fi de festa amb el calor del nombrós públic assistent.

L’últim cap de setmana de juliol amb un gran cartell sobre el paper, l’Andorra Triatló by Rudy Project prometia espectacle fins a la mateixa línia de meta. Així va ser. Xavi Llobet va dominar en els tres segments, però va haver de donar-ho tot fins a la recta de meta, on es va imposar en un temps de 2h16’41’’. Solament 11 segons més tard arribava el jove Jordi Montraveta. Tercer lloc per a l’andorrà Jan Missé en 2h18’22’’.

En categoria femenina, treballada victòria de Judith Corachán que va parar el crono en 2h24’29’’. Espectacular temps que li va portar al lloc 23 de la classificació general. Per darrere, Anna Noguera 2h38’57’’ i Dolça Ollé 2h39’59’’, un trio d’asos que participaven aquest any per primera vegadaen.

Laura Orgué guanya la vertical Run the Rut i s’aprova a revalidar la Copa del Món. A la cursa de 28 km fa una meritòria tercera posició.

La representant de la UEU s’imposa a la prova de Montana i lidera la general amb 358 punts, 70 més que la francesa Christel Devalle. L’andorrà Ferran Teixidó segueix encapçalant el rànquing masculí, seguit de Jan Margarit. Laura Orgué representant de la UEU ha sumat una nova victòria a la Copa del Món de Curses de Muntanya (Skyrunner World Series) en la categoria de verticals, que ara té opcions clares de revalidaren aquest cas ha estat al quilòmetre vertical Run the Rut, a Montana (EUA). La prova va ser de 3,8 km i 610 metres de desnivell positiu, ja que es va descartar l’ascens fins al Lone Peak (3.403 m.) pel risc de tempesta.

Orgué va completar aquesta pujada en tot just 34min18s, seguida de la nord-americana Cynthia Arnold i la basca María Zorroza. Amb aquest resultat, Orgué, tot i haver-se perdut l’inici de la temporada per una lesió, lidera la general de la Copa del Món amb 358 punts, un avantatge sòlid sobre la segona classificada, la francesa Christel Devalle, que en té 288 punts. El tercer lloc és per a la britànica Emily Collinge, amb 178. En la mateixa línia Laura Orgué ha sumat un altre podi amb el tercer lloc a la cursa de muntanya de Run the Rut (3h56min14s), que ha guanyat la nord-americana Megan Kimmel (3.36:23). Totes dues segueixen al capdavant de la general: Kimmel té 388 punts, i Orgué és segona amb 278.

La Cerdanya Cycle Tour celebra la primera edició amb gairebé 500 ciclistes.

La majoria va triar el recorregut Sport de 128 km, però l’exigent Endurance de 200 km va compensar als participants amb el seu espectacular bucle per la Cerdanya francesa i el final per la Collada de Toses El primer ciclista a completar la marxa Sport va ser Marc Alonso, en poc menys de 4 h, 3h52’08”, mentre que la primera dona va ser Clàudia Galícia, en 4h08’23”. Registres per a la història de la marxa i un referent per al futur. Per la seva banda, en la marxa Endurance l’honor del primer guanyador va ser per Emili Vicente, que va marcar 6h30’54”, un magnífic registre. L’única dona a completar la ruta llarga va ser Kaisa-Liisa Raiskinmäki, finlandesa, que va invertir 10h12’04”.

agenda

10 de setembre. V Radikal Estana dins el Circuit Fer, curses de muntanya. Estana. www.circuitfer.cat Fins al 30 de setembre. Exposició “Traçades compartides” de Salvador Albanell.

Sala d’exposicions La Cuina de la Seu d’Urgell Fins al 9 d’octubre. Exposició “Cal·ligrafies” de Pilar Closa. Ateneu Alt Urgell. www.ateneualturgell.cat 10 de setembre. 10a trobada de buggies. Pi. www.tallerrosell.com 10 de setembre. Vertical Talltendre. Bellver de Cerdanya. www.bellver.org 11 de setembre. Aplec de Quadres. Isòvol. www.isovol.cat 11 de setembre. VII caminada popular “Camí de l’Aigua”. Bolvir. www.bolvir.cat 11 de setembre. Diada Nacional de Catalunya a la Seu d’Urgell. www.omnium.cat 11 de setembre. Homenatge al General Moragues a Sort. www.sort.cat 11 de setembre. Ballada de sardanes a la Seu d’Urgell.

Pl. Catalunya de la Seu d’Urgell a les 11h.

11 de stembre. Aplec de la Mare de Déu de la Roca. Escart. www.guingueta.ddl.net 15 i 22 de setembre. Visita el romànic del segle XII. Arcalís. http://soriguera.ddl.net

L 859

2016

17 i 18 de setembre. VII Rialp Matxicots. Rialp. www.rialpmatxicots.cat 17 i 18 de setembre. Curs escriptura i Natura.

Farrera www.farreracan.cat 17 de setembre. Omplim el municipi de bicicletes. Alp. www.alp2500.cat 18 de setembre. III Menjars del món. Puigcerdà. www.puigcerda.cat 18 de setembre. Ruta de les formatgeries, formatgeria artesana l’Oliva d’Oliana. www.espaiermengol.cat 18 de setembre. Ballada de sardanes a la Seu d’Urgell.

Pl. Catalunya de la Seu d’Urgell a les 18h.

22 de setembre. Aplec de Sant Maurici. Espot. www.espot.ddl.net 22 de setembre. Aplec de Sant Roc. Farrera www.farrera.ddl.net Del 23 al 25 de setembre. Salomon Ultra Pirineus. www.ultrapirineu.com 24 de setembre. Concert “Nova Companyia Instrumental”. Ateneu Alt Urgell. www.ateneualturgell.cat

Si vols que fem difusió d’alguna activitat esportiva, cultural, etc... per mitjà de la resvista fes-nos arribar la informació a:

sentpublicitat@gmail.com

Agenda

24 de setembre. Sortida d’ornitologia. Bellver de Cerdanya www.taiga.cat 25 de setembre. XVII trobada de corals de Cerdanya. Bellver de Cerdanya. www.bellver.org 25 de setembre. VI Cerdanya Roller. Puigcerdà. www.puigcerda.cat 25 de setembre. 11a cursa de motocròs. Pi. www.tallerrosell.com 25 de setembre. Visita guiada “El Castell de Cutat i la Torre Solsona”. www.espaiermengol.cat 26 de setembre. Concert 11: “Postals a Enric Granados”. Quim Tèrmens. Rialp. www.festivalrialp.cat 29 de setembre. Documental del mes: “A GOOD AMERICAN. El preu de la nostra seguretat”. Esterri d’Àneu. www.ecomuseu.com 1 d’octubre. Exposició: “ Natura i conservació de zones humides dels Pirineus”. Esterri d’Àneu. www.ecomuseu.com 1 d’octubre. Fira de Llessuí. Llesuí. www.sort.cat 1 i 2 d’octubre. Taller dins el Dia Mundial dels Ocells al Parc Natural. Llavorsí. www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu Del 6 d’octubre al 30 d’octubre. Exposició “Reflex endins” de Bernat Manresa.

Sala d’exposicions La Cuina de la Seu d’Urgell 15 d’octubre. Travessa Transfronterera. Curasa de muntanya de St Julià de Lòria (Andorra) a la Seu d’Urgell www.transfronterera.com 15 d’octubre. Aplec de Saó: Arts i Natura a l’Alt Pirineu. Farrera. www.farreracan.cat 15 d’octubre. Fira de Santa Teresa. Esterri d’Àneu. www. esterrianeu.cat

Av. Flora Cadena 55 RIALP Tels. 973 621 417 625 498 497 rialp@aiguadicciorialp.com www.aiguadicciorialp.com

65

15 i 16 d’octubre. Fira de Sant Ermengol. La Seu d’Urgell www.firasantermengol.cat 22 d’octubre. Marató de Boumort. Organyà. www.maratoboumort.blogspot.com.es 22 d’octubre. Fira de Tardor. Tírvia. www.tirvia.ddl.net 23 d’octubre. Visita a la formatgeria artesana La Reula, de La Reula. www.espaiermengol.cat Pots trobar tota la informació dels parcs naturals: • Parc Natural de l’Alt Pirineu • Parc Natural del Cadí-Moixeró • Parc Natural d’Aigüestortes i • Estany de Sant Maurici. www.parcsnaturals.gencat.cat

Agenda d’activitats de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell www.agenda.laseu.cat

Agenda d’activitats de la vila de Llívia www.llivia.org

Per motiu de la Diada Nacional de Catalunya, diferents Ajuntaments organitzen actes commemoratius i festius.

Cal consultar les webs dels ajuntaments

Sota la mirada dels cérvols

22 d’octubre de 2016 ORGANYÀ

Marató

45 km +2.100 m D

Mitja marató

23 km +1.200 m D

NORDIC

14 km +183 m D

Petit Boumort 4 km +150 m D

+info WWw.atleticsantafe.cat/MARATOBOUMORT WWw.facebOOk.com/maratoboumort WWw.circuitfer.cat

Av. de França 10 · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 23 98 · esportsiris@gmail.com

ESPECIALISTES EN VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ DE BICICLETES DE CARRETERA I BTT www.esportsiris.com

* NOVETAT * Remolcs per nens

Aquest any venim amb tu!

BICICLETES ELÈCTRIQUES