Sent9

Núm. 9 EXEMPLAR GRATUÏT

NOVEMBRE DESEMBRE 2016

REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Ramat de Camins

A.A.S.U.

La cabanera de Taús

Vols el “Calendari del temps pirinenc” del 2017?

La revista SENT i METEOPIRINEUS han preparat un calendari de paret per aquest 2017: curiositats, refranys, una pàgina per mes, dies enquadrats per fer apunts, el cicle de la lluna...

Tot al voltant de les grans i úniques fotografies del Pirineu que ha triat expressament l’Albert de Gràcia per acompanyar aquest calendari que de ben segur us agradarà.

Albert de Gràcia

Si vols rebre la revista SENT a casa envia’ns un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu. Preu anual 22 €.

Aprofita aquesta oferta i amb el proper número de gener/febrer et fem arribar el Calendari del temps pirinenc de manera gratuïta.

Per estar al dia aquest 2017, subscriu-te!

EDITORIAL

3

Ganes de neu Encarant ja l’hivern i en la zona geogràfica on ens trobem, els esdeveniments climàtics més propers ens assenyalen l’arribada del preuat tresor blanc.

No sabem del cert si serà un any generós o bé ens farà pregar com anteriors temporades, el que segur sabem és que més d’hora o més tard és deixarà caure en forma de flocs de neu dipositant-se, primer en les zones altes i anar baixant, perquè puguem gaudir d’aquest bé de Déu que cal recordar, és senyal de bonança tant per la mateixa època com també en forma de crèdit per les estacions venidores.

Molt se n’ha parlat i especulat sobre la tendència meteorològica d’aquesta temporada... sembla que és tan difícil de preveure a curt/mig termini que en els millors dels casos només es tracta de previsions volàtils a mercé de les variacions sempre constants de la meteo. Però no ens cal patir: de ben segur la neu ens vindrà a trobar,

podrem gaudir-la i encara ens en quedarà per la primavera... a poder escollir que vingui d’hora i marxi tard.

En el número de la revista SENT que teniu a les mans ja comencem a fer un tastet de la “temporada de neu”, en l’apartat de meteo parlem sobre el mantell nival i us proposem un parell de rutes per fer amb esquís de muntanya, també unes rutes aptes per fer en aquesta època de temperatures incertes, amb btt i a peu per zones que aguanten millor les estocades de la neu.

Parlem de cultura pirenaica en forma de llibres, de camins vells de gran importància en la seva època i que són patrimoni de la memòria i guardians de secrets a través dels seus topònims, usos i costums...

També volem felicitar a l’Isabel Rodríguez per guanyar el concurs que hem fet junt amb els Guies d’En Ruta en el que sortejàvem un guiatge a escollir entre tres opcions, a gaudir-ho!

EL PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ

6

INDEX SALUT Gimnàstica abdominal hipopressiva

26

NATURA Els fruits del bosc RAMAT DE CAMINS

16

28 METEO El mantell nival 32 CULTURA Un petit aparador del patrimoni literari pirinenc 36 LECTURA Puigmal, Núria, Ulldeter.

30 excursions a peu

A.A.S.U.

22

43 RUTA PEL PALLARS Lo Pallars Fer 44 BTT PER LA SERRA DE NAVINERS Ruta i descens per corriols en BTT 46 SENDERISME Ascens al Puigpedrós 50

LA CABANERA DE TAÚS

38

ESQUÍ DE MUNTANYA Pla de Beret, paradís de l’esquí de muntanya 54

Crèdits

CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, del Pirineu Català.

C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: pep.forn@revistasent.cat Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina Institut Català i Geològic de Catalunya.

DL L 1004-2015

Esquí & Esquí de Competició

Lloguer

Esquí Alpí / Muntanya / Raquetes

Taller de reparaciO no v et BOOTFITING Personalització de Botes

at

Han col·laborat en aquest Maria Faura, Jordi Petit, Núria Garcia Quera, Cesc Capdevila, Jordi Nicolau i Vila, Jordi Dalmau i Ausàs, Eduard Brocal, Albert de Gracia, Carles Guàrdia, Xavi Escribà Trota, Urgell Escribà Trota, Laia i lluc - En Ruta, Adam Grifoll, Carles Gel, Pere Porta i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives.

Venda de Material

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

OUTLET a PuigcerdA XTOT PuigcerdA T. 972 800 213 C/ Sebastià Bossom, 3 / Puigcerdà

XTOT Masella T. 872 200 940 C/ Bosch i Aymerich, 18 / Masella (Alp)

FOTOGRAFIA PORTADA

info@x-tot.com

Pedraforca des del Castell de Saldes

Foto: Parc Natural del Cadí Moixeró

venda on line

Una gran serralada d’est a oest, amb contrast de vessants, impresionants cingles, valls amagades i alts cims; entre el Pre Pirineu i els Pirineus; on la roca, la flora i la fauna son protagonistes, al costat d’un patrimoni cultura i històric d’origen mil·lenari.

8

Les realitats del parc Son 41.060 les hectàrees que abasta el Parc natural del Cadí-Moixeró, repartides entre l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya, en un espai natural de Catalunya encara poc conegut, amb molts racons per descobrir, diversitat de paisatges, molta natura i moltes històries per desvetllar. A cavall de 17 municipis, abasta les serres del Cadí i del Moixeró, els massissos de la Tosa i el Puigllançada. Els seus límits engloben el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, declarat l’any 1982, un any abans que el parc natural pel Decret 353/1983. Les principals característiques del parc son la seva orografia muntanyosa amb l’alçada culminant a 2.649 m. del Puig Vulturó, l’extensió i la gran biodiversitat que amaga les seves vessants, amb interessants i nombroses espècies zoològiques i botàniques, una variada geologia i un ric patrimoni cultural i històric.

La bellesa i l’espectacularitat que es mostraran als visitants a cada revolt, des de cada coll o a tota fondalada, bé mereixen el petit esforç de deixar el cotxe i endinsar-se a peu per aquests paratges d’excepcional visió.

Només cal un esperit curiós per gaudir d’una experiència única.

El parc ha estat declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea. Aquest fet, unit a la presència de 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegits a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE Hàbitats), ha permès la seva inclusió dins la Xarxa Natura-2000 d’espais naturals protegits europeus, com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) de la regió alpina.

Dalt la carena de la serra del Cadí tot es fa petit.

Els 17 municipis que integren el parc natural son: Alàs-Cerc, Alp, Bagà, Bellver, Castellar de n’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, La Vansa, Martinet, Riu de Cerdanya, Saldes, Tuixent, Urús i Vallcebre. Només son dues les poblacions que estan dins el límit del parc: Gisclareny i Josa de Cadí.

Patrimoni natural Geologia Els materials més antics es trobarien en part dipositats en el fons de les valls de la vessant nord de la serra del Cadí durant l’era paleozoica, amb una edat entre 500 i 300 milions d’anys. També es formen en aquesta època els materials de la zona de la Tosa d’Alp i la serra del Moixeró, a partir dels plegaments hercinians durant el segon període del Paleozoic, la major part en el Devonià. Aquestes calcàries paleozoiques de tons clars, sovint sense quasi sòl, presenten una gran erosió, amb formes capritxoses, coves, avencs i baumes. Entre mig d’aquestes calcàries apareixen diferents mineralitzacions, sobretot a

Inici de la serra del Cadí acompanyat al fons del massís del Pedraforca

Parc Natural del CadÍ-Moixeró

9

Terres vermelles properes a coll de Creus, per on passa el sender de petit recorregut PR-C 122.

Flora

la vessant sud de la Tosa. Aquestes bosses de minerals es situen paral.leles a l’estratificació de les capes i varen ser explotades tot i les seves petites dimensions. Així es calcula que de les mines de ferro i manganès de la Tosa es varen extreure unes 400 tones de mineral. Altres minerals explotats antigament són el coure, la siderita, la pirolusita, i la barita. Aquesta darrera s’explotava al Coll de la Bòfia, on encara es poden torbar restes, barrejats amb calcita, i traces de malaquita, atzurita i calcopirita.

Més endavant apareixen alguns fenòmens volcànics com les colades de riolites, amb l’espectacular coloració verda o vermella, i alguns pitons volcànics, fa uns 250 milions d’anys. És durant l’era Secundària quan apareixen els materials del Carbonífer.

La serra del Cadí s’origina a partir de materials sedimentaris del Secundari i Terciari procedents de serralades anteriors, fa uns 50 milions d’anys, aixecats durant l’orogènia alpina, i sotmesos posteriorment a processos erosius que han anat donant forma el seu relleu actual.

Menció especial mereix el massís del Pedraforca, constituït per dos mantells de corriment, el superior format per materials del Cretaci inferior i el Juràsic, i l’inferior format per materials del Cretaci superior, que llisquen un damunt l’altre. Alhora ambdós es situen sobre el mantell del Cadí. La natura, majoritàriament calcària, del Pedraforca ha afavorit l’erosió de les roques i el modelat de la seva forma actual, per erosió principalment de les margues cretàciques, més toves, que ocupen la zona de l’enforcadura.

Els inventaris botànics del parc confirmen la gran diversitat d’espècies i hàbitats. Així s’han detectat més de 1.500 tàxons només de plantes vasculars, bona part de gran interès botànic, així com 568 taxons de fongs i 296 de líquens fins el present. Vegetació amb espècies mediterrànies com l’alzina carrasca, al costat de flora centreeuropea com roures, a la vessant sud del Moixeró, els faigs a les valls de Grèixer i Gresolet, o les extenses pinedes de pi roig. Escampats s’hi troben blades, aurons negres, moixeres, bedolls, moixeres de guilla o els tells de fulla gran.

Sense oblidar l’impressionant visió d’un bosquet de boix grèvol amb els arbres carregats de fruits vermells a la tardor, ni l’escassíssim teix. L’arbust majoritari és el boix atesa la naturalesa calcària de les muntanyes, sense oblidar la boixerola o el neret, els rosers, els ginebres o les sabines. A més alçada apareixen les pinedes de pi negre, i les avetoses com les de Gresolet i la de Riu. Per damunt dels 2.000 m. es troba l’estatge alpí on predominen els prats formats per nombroses espècies de gramínies i una multitud de flors alpines, entre les que destaquen les gencianes, els safrans bords, la regalèssia de muntanya, l’esperó muntanyenc o la violeta tricolor. Menció especial mereixen les plantes de rocam i tarteres com la orella d’ós, la corona de rei i el julivert d’isard, aquest darrer endemisme dels Pirineus Orientals.

A dalt imatge d’una Genciana acaule o Gençaneta (Gentiana acaulis).

A la dreta detall d’una Orquis maculat o botons de gos (Orchis maculata).

10

Parc Natural del Cadí Moixeró

Voltor (Gyps fulvus)

Fauna De la mateixa manera que la vegetació és un gran mosaic de comunitats i espècies, també la fauna presenta una gran diversitat, representada per les més de 230 espècies de vertebrats, les més de 100 espècies de molluscs o la presència del 75% de les papallones diürnes de Catalunya, per indicar alguns exemples. La fauna invertebrada presenta endemismes com el cargol Pyrenaria parva.

De papallones esmentar l’Apol·lo i la Graellsia. Entre els mamífers l’isard és el més representatiu de les zones altes. Conviu en el parc amb la llúdriga, l’almesquera o la musaranya petita. Sense oblidar cérvols i cabirols, guineus, martes, teixons, marmotes i musteles. Al cel es pot sorprendre l’àguila daurada, grups de voltors i l’impressionant vol del rar

L’Isard (Rupicapra pyrenaica) és el mamífer més representatiu de les zones altes del parc

trencalòs, a més de gralles de bec vermell i de bec groc pelarroques o corbs, vora els cingles. Als boscos merla de pit blanc, la becada, el gall fer, el mussol pirinenc, el picot garser petit, el trencapinyells, mallerengues, el gamarús o el picot negre. Als torrents i rius amfibis com el tritó pirinenc, la granota vermella, la salamandra i el tòtil. També hi viu la truita on la merla d’aigua es capbussa a la recerca d’invertebrats, i on la llúdriga caça.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Com i quan visitar-lo La principal característica que permet diferenciar aquest parc natural d’altres espais protegits dels Pirineus és sens dubte la gran biodiversitat en espècies i hàbitats, així com l’espectacularitat dels seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que s’hi poden trobar. De les impressionants parets de la cara nord de la serra del Cadí, a la profunditat de valls més tancades com la de Gresolet; de la impactant visió del Massís del Pedraforca, a les arrodonides formes del Puigllançada; de les salvatges canals de la vessant sud de la serra del Moixeró, a la suavitat de les pendents del sud del Cadí. Tot plegat un espectacle pels sentits.

Això fa de la visita a aquest parc una constant sorpresa, per la descoberta de racons molt diferents al llarg d’un itinerari. Cada època de l’any té nombrosos atractius que fan aconsellable la visita a aquest espai natural de protecció especial.

L’hivern amb la presència de la neu, permet descobrir el silenci de la muntanya, seguir el rastre dels animals damunt el mantell nival, interpretant-los, i identificant les diferents espècies; practicar les ascensions en canals de neu ben equipats o realitzar sortides amb raquetes de neu.

La primavera amb l’esclat del retorn a l’activitat de la vegetació, l’aparició de les flors, el verd tendre dels arbres, la intensa activitat dels animals amb el naixement de les cries, són espectacles que poden admirar-se resseguint els senders, circulant amb bicicleta de muntanya o cotxe per les pistes, o participant en alguna sortida naturalista.

L’estiu amb el mantell verd esquitxat de gran quantitat de petites flors alpines de colors i formes variades, que mereixen una visita tot ascendint algun cim o senzillament passejant

JOIERIA HELIO’S C. Major, 3 · Puigcerdà Telèfon 972 88 14 28 helios@joieriahelios.com

A dalt, sortida hivernal amb raquetes de neu.

Sobre aquestes línies, travessa per les crestes del Parc (GR 150.1).

per les parts altes, on no serà estrany ensopegar algun escamot d’isards amb els cabrits nascuts fa pocs dies, i moltes altres cries.

La tardor amb el seu cromatisme, barreja del verd de pins i avets amb els tons vermellosos, grocs, ocres i marrons dels boscos caducifolis, els colors i formes dels bolets, l’olor de la terra humida, una explosió d’estímuls pels sentits que es pot captar caminant per algun dels nombrosos itineraris, desplaçant-se a cavall o descobrint els entorns de les poblacions i les pistes forestals.

SUUNTO> SPARTAN SPORT BLUE

Distribuidor oficial:

GARMIN> FENIX 3

12

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Patrimoni cultural El poble de Cornellana, encara conserva l’arquitectura tradicional i típics balcons coberts de les Trementinaires.

Aquestes muntanyes han estat poblades des de molt antic. En el neolític apareixen alguns monuments megalítics com el dolmen de Saldes i destrals de pedra, anomenades pedres de llamp. Hi ha pocs vestigis dels pobladors posteriors que devien formar part d’algunes de les diverses tribus que poblaven Catalunya (ceretans, ilergetes, bascons, ligurs, bergistans). El període més esplendorós és, però, l’edat mitjana. D’aquest llarg període són la major part de monuments actualment existents. Pobles, viles, esglésies romàniques, masies, monestirs, ponts, molins i castells es troben disseminats per totes les valls.

Pobles com Josa de Cadí, el Querforadat o Castellar de n’Hug. Viles medievals com les de Bagà i Bellver de Cerdanya. Esglésies romàniques com les de Sant Vicenç de Rus, Sant Martí del Puig, Santa Jaume, Sant Salvador, Sant Julià de Pedra o Sant Marcel de Bor. Monestirs com Sant Llorenç prop Bagà o Sant Sebastià del Sull. Castells com el de Saldes, Gósol i Bagà.

En temps més moderns l’activitat industrial ha deixat empremta com la primera fàbrica de ciment al Clot del Moro al 1903, l’activitat minera del carbó a Sant Corneli i Saldes, la

Ballets tradicionals durant la Festa de l’Arròs de Bagà, també denominada “Àpat dels pobres”.

mina de petroli de Riutort, els molins fariners, les fargues, els pous de gel, la fabricació de carbó vegetal, el carrilet de La Pobla de Lillet i el Clot del Moro. Tot un patrimoni que unit als diferents museus, tempta l’interès del visitant.

Museus com el de Picasso i de la vida rural a Gósol, el de la fàbrica de llana i el de l’acordió a Arsèguel, el d’eines del camp a Das, el del transport i el del pastor a Castellar de n’Hug, el de les Trementinaires a Tuixén, el Parc dels Búnquers de Martinet o els Jardins Artigues dissenyats per Gaudí a La Pobla de Lillet.

Com a complement existeixen varis centres d’interpretació del parc natural que val la pena visitar. El Centre del Parc a Bagà, la Casa del Bosc a Bellver de Cerdanya, la Casa del Riu a Martinet, el Centre de Flora de Tuixent i el Centre del Pedraforca a Saldes.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Que es pot fer al Parc?

Son moltes les activitats que es poden desenvolupar en aquest espai protegit, començant per la descoberta de les poblacions i el seu ric patrimoni històric i cultural, unit a una atractiva gastronomia nodrida amb nombrosos productes locals, fruit del treball de petits productors amants de la seva feina.

Les activitats esportives com el senderisme, compten amb més de 430 quilòmetres de senders senyalitzats, per que tot hom pugui dissenyar la ruta al seu nivell i experiència. Hi ha a més varies rutes naturalistes com la de la llúdriga, la marmota, el trencapinyes, la mallerenga petita o les plantes medicinals, molt adients per a un públic familiar d’un ampli ventall d’edats.

Esports que requereixen més coneixements, bon equip i experiència solen estar regulats, com l’escalada autoritzada al Pedraforca i a la cara nord de la serra del Cadí, o el descens de barrancs que te regulació específica, o la BTT que pot passar per camins i pistes d’amplada superior als 2 metres amb excepció d’alguns trams autoritzats que formen part

Casa-Ferrer Castellbò

Hi han diferents activitats dirigides a tots els públics, a la imatge taller de petjades.

de circuits establerts com el Camí dels Bons Homes, el Cadí-Moixeró en BTT o la Cavalls del Vent BTT, o l’espeleologia sense regulació específica fins ara. Raquetes de neu, observació de geologia, flora i fauna, fotografia de natura, seguiment de rastres, itineraris de salut, visita a arbres i arbredes singulars o monumentals, observació d’estels, rutes a cavall, bicicleta de carretera, son altres de les moltes activitats que permet gaudir del Parc natural del Cadí-Moixeró.

El millor és consultar la pàgina web o el Facebook, per estar al dia de les actuacions i activitats organitzades des del parc natural).

Obert tot l’any!

LLOGUER CASA D’ÚS TURÍSTIC AL PIRINEU CATALÀ

TAXIS AEROPORT ANDORRA - LA SEU D’URGELL SERVEI TAXI: LA SEU D’URGELL - BARCELONA

Amb capacitat per 7/8 persones a 20 km d’Andorra, del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Cadí.

Excursions 4x4.

Amb servei de transport públic pels clients de Casa-Ferrer: Barcelona-Castellbò-Barcelona (Opció de menjar a restaurants del poble i de la Vall de Castellbò)

Viatges i recollides en Ports i Aeroports Visites turístiques i excursions 4X4 info@taxiland.es · www.taxiland.es Tel. i

(+34) 649 82 42 10

Carrer Xic nº18 · Castellbò 25712 · Lleida-Catalunya (Spain) Telf. (+34) 649 82 42 10 · info@casa-ferrer.com · www.casa-ferrer.com

Parc Natural del Cadí-Moixeró

Consells per als visitants

A dalt de tot, imatge del poble de Josa, encimbellat dalt d’un turó.

Més a baix sortida a Prat de Cadí, ruta que ens porta als peus de la cara Nord de la serra.

Sobre aquestes línies Santa Maria de Talló s’alça imponent amb les últimes hores del dia.

La natura és fràgil si no la tractem bé.

Respecteu l’entorn i no deixeu cap senyal de la vostra visita.

Dipositeu les deixalles en els contenidors de les poblacions No embruteu les fonts, els abeuradors i els rius amb detergents, sabó o altres productes, ja que el bestiar i les persones beuen d’aquesta aigua.

Respecteu la senyalització, les edificacions i altres equipaments.

Pel seu perill està prohibit encendre foc fora dels indrets habilitats per a fer-ho Existeix una amplia i variada oferta d’allotjaments dins i a l’entorn del parc. L’acampada lliure no està permesa fora dels llocs especialment autoritzats, i sense els permisos del propietari i del parc natural.

Hi ha una àmplia xarxa de carreteres i pistes forestals de circulació lliure.

Eviteu circular fora d’elles o envair els prats. Respecteu les pistes amb restricció de pas per a vehicles, ja que així ajudeu a conservar la natura. Si heu d’aparcar feu-ho en aparcaments senyalitzats o al marge del camí sense interrompre el trànsit.

La legislació vigent només permet circular per pistes forestals a un màxim de 30 km/hora.

Bona part de les plantes i flors són tòxiques, verinoses o protegides per la seva raresa. No les arranqueu ni malmeteu.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

La fauna necessita tranquil·litat per viure. Eviteu molestar-la amb música alta, crits o persecucions.

També els ramats domèstics necessiten que no se’ls molesti. Procureu no apropar-vos massa per evitar una reacció negativa per part seva.

Quan trobeu un fil elèctric (anomenat vailet) posat al mig del camí o pista, obriu-lo per passar i recordeu tornar-lo a tancar, per evitar que el bestiar domèstic s’escapi, podent originar accidents i altres problemes.

A la muntanya cal preveure durant tot l’any la possibilitat de tempestes, fred o neu. Cal anar preparat amb roba d’abric, bon calçat i una mica de menjar i aigua per reposar forces, i fer cas dels consells de la gent del país.

Si voleu gaudir de la natura us recomanem que porteu uns prismàtics, càmera fotogràfica i alguna guia d’identificació de geologia, flora i fauna.

Feu cas de les indicacions dels agents rurals i personal del parc natural i no dubte en adreçar-vos a ells per a qualsevol consulta o necessitat d’ajut.

Si desitgeu organitzar amb temps la visita us recomanem que demaneu informació prèvia als centres del parc, per telèfon, personalment, per correu o consultant la web.

15

El salt d’aigua de la Cua de Cavall, als Empedrats, camí tradicional del Berguedà a la Cerdanya.

Text i fotos: Parc Natural del Cadí-Moixeró C. La vinya, 1 - 08695 Bagà pncadimoixero@gencat.cat http://parcsnaturals.gencat.cat/cadi http://parcsnaturals.gencat.cat/pedraforca www.facebook.com/PNCadiMoixero

Indiba

Pedicura

LPG

Solarium

Pressoterapia

CENTRE D’ESTÈTICA I MASSATGE

Depilació

Obert de dimarts a dissabte, hores convingudes

Manicura

Tel. 608 782 080 · Av. França 10, 1er - 17520 PUIGCERDÀ

Tractaments facials i corporals Quiromassatges

Ramat de Camins, el trekking dels 70 pobles pirinencs

que segueix les passes dels

escriptors Camilo José Cela,

Josep Maria Espinàs i Núria Garcia Quera

F

a seixanta anys, concretament el 12 d’agost del 1956, els escriptors Camilo José Cela (Padrón, 1916 – Madrid, 2002) i Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927) arribaven en un tren de carbó a la Pobla de Segur. La seva intenció era fer un viatge a peu pel que en aquell moment es començava a conèixer per «Pirineu de Lleida», tot passant per les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça.

A dalt imatge de Tornafort, el poble on viu l’escriptora Núria Garcia Quera i per on l’estiu del 1956 van passar Cela i Espinàs

D’aquest viatge cada escriptor en va escriure el seu relat: Viaje al Pirineo de Lérida (Destino, 1965) i Viatge al Pirineu de Lleida (Selecta, 1957), que Espinàs més endavant revisaria i retitularia amb el nom de A peu pel Pallars i la Vall d’Aran (Campana, 2000). En aquests llibres es descrivien les belleses del paisatge, el qual es presentava acompanyat d’una població que començava a entrar en la modernitat. Recordem que durant els anys cinquanta del segle XX al nostre Pirineu tot just es començava a conèixer la paraula “turisme”.

17

Ramat de Camins

Pel cinquantenari d’aquest viatge una associació coneguda per «Un ramat de camins. Associació Pirinenca per al foment de la cultura i el turisme» va encarregar a l’escriptora Núria Garcia Quera (Barcelona, 1965) que tornés a fer el viatge dels escriptors i escrivís el seu relat de viatge tot comparant el Pirineu que van trobar ells i l’actual.

Així va néixer el llibre Nou viatge al Pirineu (Sensus, 2012) i, també, una reinterpretació més excursionista de la ruta que van realitzar els escriptors. Perquè, a diferència dels seus predecessors, ella va evitar l’asfalt i va escollir els antics camins veïnals que uneixen els pobles pirinencs i que feia pocs anys que s’havien començat a recuperar. Uns camins meravellosos que durant segles van ser l’única opció per anar al mercat o al metge, i que tenen aquella intel·ligència natural de cercar la millor traçada perquè el ruc carregat no es cansi..., i tampoc els humans.

Aquesta gran ruta, un trekking en tota regla, va rebre el nom de l’associació, Ramat de Camins, una expressió pallaresa per dir que alguna cosa s’ha fet moltes vegades: aquesta recepta l’he fet un ramat de camins!

El trekking passa per 70 pobles de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça.

Cela i Espinàs durant el viatge

FITXA TÈCNICA

Durada aproximada: 15 dies, caminant una mitjana de 6/7 h diàries Desnivell aproximat: 14.000 m de pujada; 12.900 m de baixada Distància aproximada: 314 Km (mitjana de 21 km diaris) Altitud màxima: 2.470 m Altitud mínima: 548 m Principi: Àrea de descans de la font de la Figuereta, 8 km al nord de la Pobla de Segur Final: el Pont de Suert Època aconsellada: L’època per seguir els itineraris es dilata al llarg de l’any, si bé durant l’hivern els passos més alts no es poden realitzar a causa de la neu. Un hivern de precipitacions també pot deixar impracticables les etapes de cotes més baixes.

Més informació: www.ramatdecamins.cat

18

Ramat de Camins

Aquest trekking passa per 70 pobles de les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça. Núria Garcia Quera proposa fer-lo en quinze etapes però, gràcies a la versatilitat del recorregut i al fet que la majoria de pobles disposen de serveis d’hostatge o restauració, es pot adequar a la necessitat de cadascú i es poden allargar o escurçar les etapes. Seria el Camí de Sant Jaume del nostre Pirineu.

Més en concret, la ruta Ramat de Camins comença allà on van començar a caminar Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs l’any 1956: a la Font de la Figuereta, que avui és una àrea de descans de la carretera N-260 i que es troba 8 km al nord de la Pobla de Segur.

Sempre remuntant el riu Noguera Pallaresa cap al nord, travessa l’impressionant congost de Collegats mentre passa per les runes del monestir medieval de Sant Pere de les Maleses, la cova del Serpent i la formació natural de l’Argenteria. Com que el congost representava una barrera per accedir al Pallars Sobirà, la ruta s’aparta del riu per pujar al pla de Corts i, tal com feien els nostres avantpassats, el

L’imponent congost de Collegats és el primer obstacle a salvar.

travessa tot deixant enrere el dolmen de la Mosquera, l’estany de Montcortés o la vila closa de Peramea.

Ja a Gerri de la Sal, tornem a trobar el riu Noguera Pallaresa. Allà podem visitar el museu dels salins i el monestir romànic de Santa Maria. Travessem el riu Noguera Pallaresa pel pont romànic i seguim cap al nord. Després de la preciosa ermita romànica d’Arboló, arribem a Baro. Per visitar el poble hem de passar el pont penjant, que al Pallars rep el nom de “palanca”. Si no, seguim remuntant el riu i, després del poble de Malmercat, arribem a l’enlairat nucli de Tornafort. Situat al mig de la

Tresors com el dolmen de la Mosquera.

www.ramatdecamins.cat

info@ramatdecamins.cat

(0034) 973 250 007

(0034) 627 706 247

Ramat de Camins

19

vall de Siarb, és un mirador ideal de la vall de la Noguera Pallaresa i de la del riu del Cantó.

Des del poble es veuen més de vint nuclis.

Després de Tornafort cal baixar fins a la capital del Pallars Sobirà: Sort. Gràcies al riu, és un referent internacional per als esports d’aigües braves. Per anar de Sort a Rialp, fem marrada pel Batlliu i la vall d’Àssua. Coneixem els seus petits pobles i indústries agroalimentàries, sobretot basades amb els formatges.

Ja a Rialp, pugem a Rodés i fem un llarg flanqueig, sempre cap al nord, molts metres per sobre del riu Noguera Pallaresa. Passem per l’impressionant poble abandonat de Sant Romà de Tavèrnoles i, des de les bordes d’Arnui, baixem a Llavorsí, un poble situat en una cruïlla de valls i rius.

Des d’aquí podríem seguir cap a les valls d’Àneu tot passant per Aidí, però recomanem fer com Cela i l’Espinàs, i entrar a la Vall Farrera i la vall de Cardós. Per això dediquem un parell de dies en conèixer-les. Tírvia, Ainet, Alins, Àreu, el coll de Tudela, els Boldissos, Arrós, Ribera… Aquestes valls són el cor del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Tírvia, al Pallars Sobirà, és un poble entre la Vall Ferrera, la vall de Cardós i la Coma de Burg.

Després del coll de la Bana, que havia representat un pas molt important per comunicar la vall de la Noguera Pallaresa amb les valls secundàries d’on venim i, també, Andorra i França, arribem a Estaron.

Altra vegada a la vall del riu Noguera Pallaresa, per un bonic camí arribem al monestir medieval de Sant Pere de Burgal i a la vila closa d’Escaló. A partir d’aquest moment tornem a fer marrada per entrar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici des d’Espot.

Després ja entrem a les valls d’Àneu i fem nit a la seva capital, Esterri, un bonic poble en el qual podem visitar el seu conegut ecomuseu.

Detall del molí de Gramuntill, al Pallars Jussà.

Venta Taller Reparación Alquiler Clases Dynafit Center Test

Ski & Board Tunning

Cursos

ESQUÍ ALPINO Y DE TRAVESÍA Av. Francesc Macià, 2 baixos 25580 Esterri d’Àneu- Lleida Tels. 973 626 041 · 619 811 516 info@esierribikes.com www.esierribikes.com

20

Ramat de Camins

L’èpic port la Bonaigua ens portarà a la bella i occitana Val d’Aran. Aquí abandonem la direcció nord, que havíem seguit fins ara, i prenem el camí cap a l’oest, tot seguint el riu Garona. Travessem la vall, visitem els seus petits museus i ecomuseus, gaudim de la seva gastronomia i els seus meravellosos boscos i, una vegada al poble de Bossòst, girem cua per tornar a Vielha per la banda solana.

Vielha és el punt de partida per travessar el segon port mític de la ruta: el port de Vielha.

Ja a la capçalera de la vall del riu Noguera Ribagorçana, coneguda en aquest tram per la vall de Barrabés, baixem paral·lels al riu fins al poble de Senet, on visitem un dels punts d’informació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El tercer i últim port mític de la Ramat de Camins, el port de Gelada, ens porta a la romànica vall de Boí. Aquí saltem de poble en poble, sempre cap avall seguint el Camí de l’Aigua i el riu Noguera de Tor, i visitant les meravelloses esglésies de pas: Boí, Taüll, Barruera…

La ruta s’acaba a la capital de l’Alta Ribagorça, al Pont de Suert.

Text i fotos: Ramat de Camins Gestor de la ruta: Cesc Capdevila i Torrell www.ramatdecamins.cat info@ramatdecamins.cat A la imatge de dalt, paisatge des de Tírvia.

A sota, runes de Sant Pere de les Maleses.

A l’esquerra, rucs de camí cap a Llavorsí, una de les modalitats de la Ramat de Camins.

Ramat de Camins

21

Com podem fer el trekking?

Ramat de Camins té diversos vessants (literari, etnològic, gastronòmic, paisatgístic, natural, esportiu...) i cadascú hi trobarà allò que busca. Qui vulgui fer la ruta per lliure, pot descarregar-se tota la informació necessària de cada etapa a la web de Ramat de Camins.

Tanmateix, per assegurar-se el fet de trobar el que més agrada a cadascú, es pot aprofitar l’assessorament de l’agència de viatges catalana, Go Outdoor Adventour, amb seu a Sort, i del gestor del trekking, Cesc Capdevila, que prepara el viatge a mida.

Cesc Capdevila és guia interpretador de fauna i amant del senderisme. Ha fet trekkings als Andes, Himàlaia, Atles, Alps i Pirineus, i creu que la Ramat de Camins no té res a envejar a altres rutes clàssiques d’arreu del món. Per tant, ha creat un producte per a que cada client gaudeixi al màxim i s’estalvii maldecaps en la reserva dels allotjaments, el transport de l’equipatge entre els allotjaments, el trasllat final de la ruta fins a l’inici, els pícnics, les assegurances, els tracks...

Ell, conscient que no tothom pot disposar de quinze dies per a fer el trekking sencer, aconsella dividir-lo en tres petits trekkings de cinc etapes cadascun: Ramat de l’Est (des de la Pobla de Segur fins a Alins o Àreu), que es pot fer tot l’any i que aviat disposarà d’un mapa Alpina; Ramat del Nord (des d’Àreu fins a Salardú) i Ramat de l’Oest (des de Salardú fins al Pont de Suert).

També proposa diverses modalitats com la Ramat de Traginers, que és la realització de les etapes amb la companyia d’un ruc català que fa de traginer del material; la Ramat d’Aventures, durant la qual es combinen esports d’aventura amb el senderisme; la Ramat de Silenci, per als que busquen la tranquil·litat i els orígens, i durant la qual es visiten dos pobles abandonats, etc.

El maig de 2016 la Ramat de Camins va guanyar el 27è premi Pica d’Estats de premsa, ràdio, televisió i Internet, en la modalitat d’Internet.

La Ramat de Camins i els seus camins Finalment, la Ramat de Camins, conscient de la importància dels camins tradicionals com a patrimoni, promou dos projectes de sensibilització envers els camins vells i el seu entorn: Apadrina un camí! i Un camí amic.

Apadrina un camí! pretén que la gent, dins de les seves possibilitats, ajudi a la conservació dels camins escollint tres maneres diferents de fer-ho: com a guaita, fent lo comú o com a mecenes. El guaita és aquell col·laborador que avisa de qualsevol incidència en un camí; lo comú ajuda de manera pràctica en el manteniment d’una tram seleccionat; i el mecenes fa una donació econòmica pel manteniment.

Un camí amic està dirigit a escoles i instituts. L’objectiu és conscienciar els nostres infants i jovent de la importància dels camins al llarg de la història i fer que els estimin. Es realitza com a mínim una sortida anual (adaptada als diversos nivells escolars i als seus currículums) per a recórrer un camí i estudiar-ne la seva ubicació en el mapa, les plantes i flors, els animals que es poden veure, el paisatge, els topònims, el patrimoni cultural, etc.

A TOCAR DEL CEL PIRINENC

Senderisme i muntanyisme astronòmic són dues accions per gaudir de la natura i de l’esport.

Sortir a caminar aprofitant la lluna plena, guiar-te per les estrelles fent una travessa nocturna, fer nit en un refugi de muntanya i estirar-te al terra per observar

una pluja d’estels, són sensacions que probablement no et deixin indiferent.

Algunes d’aquestes i altres accions relacionades amb la muntanya i l’astronomia es promouen des de l’Agrupació Astronòmica de la Seu d’Urgell, una entitat privada fundada l’any 2004 que reuneix els aficionats a l’astronomia i ciències afins, a la que poden pertànyer tant els principiants com els aficionats més experts, units tots per una mateixa inquietud.

De les diferents activitats que es fan des de l’associcació, estan les jornades i cicles documentals com les de la imatge, març-abril 2016.

AASU

23

Però què és l’Astronomia? És la ciència que té per objecte l’estudi de l’univers, dels cossos que ho constitueixen, de les posicions relatives que aquests ocupen, de les lleis que governen els seus moviments i de l’evolució que experimenten al llarg del temps.

Considerada la ciència més antiga, l’astronomia ha afavorit el desenvolupament de moltes altres disciplines, tals com la matemàtica, la física, la geografia, etc. Les cultures antigues posseïen coneixements astronòmics rudimentaris, limitats a l’observació a simple vista.

Però es clar, tenien uns cels privilegiats.

L’objectiu de l’AASU és apropar el món de l’astronomia als ciutadans alhora de fomentar questa fascinant ciència. Les activitats que es realitzen són, bàsicament, la divulgació de l’astronomia utilitzant tots el mitjans possibles i la potenciació de l’observació pràctica en tots els àmbits a l’abast de l’astrònom amateur.

Totes les activitats de camp que l’Agrupació realitza cal fer-les el més allunyats possible de les grans concentracions de llum que produeixen els nuclis urbans, i és clar que això és al camp i les muntanyes.

A la fotografia de dalt, eclipsi lunar capturat el setembre de 2015.

A baix, nit d’estels a la Serra de Nabiners (caminada i observació).

Sortida perseids 2015 (mirador Bentanachs)

Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

24

Durant tot l’any l’AASU realitza multitud d’activitats, de les que poden destacar: Tècniques coneixement del cel, dels fenòmens astronòmics per a realitzar activitats al aire lliure, especialment de nit (serveixen per a orientar-se, tenir noció del temps, etc.).

Cicles de xerrades divulgatives d’astronomia al Centre Cívic i la UNED de la Seu d’Urgell.

Activitats d’observació a l’aire lliure d’algunes de les diverses pluges d’estels que es produeixen durant tot l’any (Perseids o Llàgrimes de Sant Llorenç a l’estiu, Quadràntids al desembre, etc.).

Activitats d’observacions d’eclipsis de Lluna o de Sol. Observacions solars.

Fotografia i observació planetària i d’objectes del cel profund.

Xerrades astronòmiques adreçades als col·legis.

El projecte de la instal·lació d’un observatori astronòmic al nostre territori és el repte de futur per a l’agrupació, amb aquest servei es pretén disposar d’un indret que permeti l’estudi del Cel, així com ser un referent de les nostres comarques per a donar a conèixer aquesta ciència a tots els seus habitants i en especial permetre els col·legis de les nostres comarques desenvolupar l’estudi de l’astronomia que els sistema educatiu ha posat en marxa.

A la imatge de dalt l’AASU participant a la Marató de TV3.

A baix imatge del Projecte Observatori.

A la dreta d’aquestes línies, sessió d’observació solar al col·legi Mossen Albert Vives de la Seu d’Urgell.

Si t’agrada l’astronomia, si vols aprendre a orientar-te amb les estrelles, tens un telescopi i no els saps fer anar, etc. posa’t en contactes per correu a aasuastroseu@gmail.com o consulta la nostra web www.aasuastroseu.com

AASU

Properament es preveuen un seguit d’activitats adreçades al públic en general: 2016 Sortida a l’observació del cel amb telescopis (22 de novembre) Observació Solar per a col·laborar amb la Marató TV3 ( 18 desembre) 2017 Cicle de xerrades durant els primers mesos de l’any Sortides d’observació del cel durant distribuïts durant tot l’any Recerca dels cometes més significatius de l’any 2nes Jornades astronòmiques del Pirineu amb col·laboració de la UNED Tècniques d’orientació amb les estrelles sense mapes ni brúixoles.

Utilització del telescopi per aquells que vulguin aprendre.

L’AASU posseeix diversos telescopis i material d’observació per a poder observar i fer recerca dels objecte més destacables del cel a l’abast de l’aficionat.

Text i fotos: AASU aasuastroseu@gmail.com www.aasuastroseu.com Centre Cívic el Passeig s/n

Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica Classes de Pilates en grups reduïts Classes de gimnàstica de preparació al part Osteopatia Estructural

Imatge d’un membre de l’AASU amb telescopi dins l’activitat IACO, de concienciació de preservar els cels foscs de la terra, en l’any internacional de l’astronomia.

Montse Sansa Roquet

Laura Gracia Colell

654 09 30 08

630 78 35 63

C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell

salut

Gimnàstica abdominal hipopressiva

Cada dia sentim parlar més dels anomenats abdominals

hipopressius, i es per això que en aquest article us volem informar de que son exactament i quins beneficis pot

aportar a la nostra salut. A dia d’avui ja hi han molts estudis que avalen els diferents beneficis de practicar la gimnàstica abdominal hipopressiva, tot lo contrari passa amb els

abdominals clàssics que realitzen la flexió de tronc i que s’han fet durant molts anys en la pràctica esportiva, els

quals cada vegada més experts els recomanen menys per la quantitat de problemas que poden causar a la nostra salut.

Salut

Què és la gimnàstica abdominal hipopressiva?

Es un tipus d’activitat física que es caracteritza per la disminució de la pressió intra-abdominal a l’hora de ralitzar exercicis posturals i respiratoris que milloren el to muscular i aporten beneficis a la nostra salut, rendiment esportiu i estètica.

Quins beneficis obtindrem de la seva pràctica?

Tonificar la musculatura abdominal i perineal Normalitzar les possibles tensions al diafragma Millorar la postura Millorar l’estètica i reduir el contorn abdominal Millorar la capacitat rspiratòria Millorar i prevenir disfuncions del sol pelvià Prevenir tot tipus de hernies (abdominals, discals, vaginals,…)

Millorar i prevenir lesions lumbars

Com es realitzen?

Es tracta d’una activitat de intensitat variable segons el nivel que s’assoleixi. En un principi es fan exercicis més asequibles de meys intensitat i menor dificultat i a mesura que es va perfeccionant s’evoluciona a més intensitat i dificultad tècnica. Es per això que es molt recomanable un bon aprenentatge de les fases inicials amb l’ajuda d’un instructor tècnic expert en aquesta tècnica per optimitzar la sessió de treball i poder gaudir dels seus beneficis.

La gimnàstica abdominal hipopresiva consta d’uns primers punts més importants: Correcta posició inicial. La part més important per realitzar un bon treball i millorar la consciència corporal i activar la musculatura d’una manera global en cadascuna de les diferents posicions.

Per arribar a realitzar be tots els exercicis s’ha de mantenir un estirament de la columna vertebral, l’activació de la cintura escapular, anteriorització del pes del cos, apnea espiratòria i una obertura costal La respiració. Va molt pautada per l’instructor amb una progressió de inspiració,

espiració i apnea espiratòria (mantenir la respiració “sense aire” als pulmons). En cada postura es realitzen tres seqüències de respiracions i apnees.

Freqüència. Es poden fer sessions de 20 minuts i 1 hora segons els objectius i la planificació.

Precaucions Com en tota activitat física hi ha una població concreta que haurà de tenir una atenció especial a l’hora de realitzar la gimnàstica abdominal hipopressiva i, sota supervisió de profesionals sanitaris per vigilar de que es faci l’exercici de manera adaptada a cada situació. Aquests casos especials son en cas de: Hipertensió arterial Embaràs Cardiopaties Algunes malalties respiratòries Inflamacions estomacals o intestinals Hernies abdominals, inguinals, ...

Qualsevol contraindicació mèdica a l’exercici físic.

Text i fotos: Davinia Fernández Torres Fisioterapeuta Nº colegiada: 12471

28

natura

Els fruits del bosc La fecundació de l’ovari de les plantes angiospermes, que són el grup de plantes més abundant i divers, dóna lloc al fruit. Aquest òrgan conté les llavors i pot ser de molts tipus i formes. Atès que alguns dels fruits del bosc més apreciats apareixen a final d’estiu o durant la tardor, en aquest article us en presentem alguns. La majoria els podem recollir entre els mesos d’agost i octubre.

Per què serveix un fruit?

Els fruits, que es formen a partir de l’ovari fecundant i sovint altres parts de la flor, són l’òrgan vegetal encarregat de la dispersió de les llavors i, consegüentment, de transportar la descendència fins a nous territoris, lluny del peu mare. En molts casos, les plantes han evolucionat conjuntament amb els animals per aconseguir aquest objectiu.

Així, doncs, les plantes ofereixen fruits, que serveixen d’aliment als animals, i aquests, a canvi, s’encarreguen de transportar la seva

Els fruits són els encarregats de la dispersió de la llavor.

Natura

29

Els nabius són típics de les nostres comarques, aquí en tenim dues espècies.

descendència. Les llavors solen suportar el procés digestiu animal i, un cop excretades al sòl, poden donar lloc a noves plantes.

Altres espècies vegetals treuen profit dels animals d’altres maneres. Així, per exemple, alguns fruits s’adhereixen als pèls dels animals, amb el mateix objectiu: dispersar-se. Aquest és el cas, per exemple, de la repalassa (Arctium minus), els fruits de la qual sovint s’empeguen també a la nostra roba. En altres casos, les plantes poden utilitzar altres agents dispersius, com el vent, l’aigua, etc. El primer d’aquests agents és el que utilitzen plantes com el pixallit (Taraxacum officinale): els famosos angelets que tots hem bufat alguna vegada.

Tipus de fruits Els fruits poden ser d’una gran varietat de formes i colors. Poden ser secs, com l’avellana, o carnosos, com l’oliva, en funció de la duresa del pericarpi o paret del fruit.

També n’hi ha de dehiscents i d’indehiscents, segons presenten o no mecanismes d’alliberament de les llavors. També els podem classificar, en funció del seu origen, en simples, com les cireres, o múltiples, com els gerds, i en alguns casos fins i tot podem parlar de fruits complexos o infructescències. Aquest darrer és el cas, per exemple, de les pomes. Alguns fruits són comestibles i apreciats, característiques atribuïbles a tots els que protagonitzen el proper apartat d’aquest article, però convé tenir molt present que d’altres són metzinosos. És imprescindible, doncs, no recollir, ni evidentment menjar, cap fruit que no coneguem perfectament. A continuació us presentem alguns dels fruits comestibles més coneguts de les nostres muntanyes i valls.

Gaudiu-ne amb seny i mesura.

Detall d’una gerdera (Rubus idaeus) i el preciat fruit.

Nabius A l’alta muntanya de les nostres comarques, als estatges subalpí i alpí, viuen dues espècies de nabius. Es tracta del nabiu comú (Vaccinium myrtillus) i, menys conegut, el nabiu uliginós (Vaccinium uliginosum), sovint a cotes més elevades. Ambdues espècies, que es diferencien principalment pel dentat de les fulles i la forma de la tija, són arbustos de petita mida i forma ajaguda. Els seus fruits són de color blau fosc, amb un diàmetre d’una mica més de mig centímetre. El fruit del nabiu comú és molt apreciat i utilitzat, principalment per fer pastissos i melmelades, mentre que el del nabiu uliginós pot resultar tòxic si es consumeix en excés.

Gerds La gerdera (Rubus idaeus), igual que les quatre espècies que s’esmenten a continuació, s’inclou en la família de les rosàcies. Es tracta d’un arbust caducifoli que pot fer una mica més d’un metre d’alçada, ben representat a les zones esclarissades de l’estatge subalpí. Té les fulles compostes, semblants a les de l’esbarzer i, igual que aquest, presenta les tiges plenes d’agullons. En el cas de la gerdera, però, aquests són poc punxents. El fruit és de color vermell, molt apreciat per fer tota mena de dolços.

Foto1. Les móres es tornen negres i dolçes quan maduren.

Foto2. Detall d’una maduixera (Fragaria vesca).

Foto 3. Les cireres maduren a principis d’estiu.

1

Móres

Cireres

Les móres són el fruit de l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Es tracta d’un arbust força similar a la gerdera, però amb els agullons molt més desenvolupats. És abundant a les clarianes d’indrets relativament humits, on forma, juntament amb altres espècies arbustives, els coneguts bardissars. Inicialment, els fruits són de color vermell, però esdevenen negres i dolços quan són madurs

Les cireres, d’aspecte i gust inconfusible, són el fruit del cirerer (Prunus avium), arbre caducifoli típic de boscos humits. Té les fulles el·líptiques i sedoses, acabades en punta. La seva escorça és llisa i lluent, força característica, i les seves flors són oloroses i molt vistoses, amb cinc pètals de color blanc. Les cireres es poden recollir entre els mesos de juny i juliol.

Maduixes

Aranyons

La maduixera (Fragaria vesca) és, de totes les espècies comentades en aquest article, la més petita i l’única de port herbaci, sense escorça. Té les fulles trifoliades i dentades.

Viu en raconades humides, sovint en boscos caducifolis. Els fruits de la maduixera, que ja poden ser visibles a principi d’estiu, són, juntament amb els del cirerer, els més primerencs dels inclosos en aquest article.

L’aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust dens i molt espinós, típic dels bardissars.

Fulles caduques, el·líptiques i finament dentades. Fruits blaus, inicialment de gust àcid, però esdevenen dolços quan són ben madurs. Mesuren aproximadament un centímetre de diàmetre i s’utilitzen per elaborar un licor anomenat patxaran.

Text: Jordi Nicolau i Vila Fotos: Jordi Dalmau i Ausàs i Jordi Nicolau i Vila AUBÈRRIA www.auberria.cat natura@auberria.cat

Els aranyons neixen en arbusts dens i espinosos.

a r u t a N a l b Connecta’t am c o l l l o v e s l a u des de q

www.auberria.cat Botiga online Web responsiva Blog i agenda d’activitats MeteoSeu Curriculum de projectes Vocació d’empresa AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670

- 973 353 607 · Segueix-nos al

meteo

El mantell nival En el SENT número 5 vam parlar sobre curiositats de la neu al Pirineu, com es forma, com es fon i altres característiques interessants. En aquest número

parlarem sobre la neu, però un cop ja està asseguda al sòl, formant el mantell nival.

M

olts de nosaltres sabem que les condicions de la neu a la muntanya varia molt segons el dia, i fins i tot, en un mateix moment, entre un lloc a un altre relativament proper. Aquest fet es deu que el mantell nival té una correlació directa amb les condicions meteorològiques, que poden modificar en q estió de minuts les seves característiques. Per a moltes persones que fan esport a l’hivern en zones innivades, el coneixement d’aquestes variacions en les condicions del mantell nival és molt important a l’hora de planificar la seva activitat, especialment amb la predicció d’allaus.

El mantell nival està format per diverses capes de neu corresponent a les diferents nevades que s’han anat acumulant una sobre l’altre, i entre elles, solen haver diferencies donat que la neu caiguda durant la

Imatge de neu ventada

Meteorologia

nevada i les condicions meteorològiques de després de la nevada han estat diferents.

Posem un exemple! Un dia podem tenir una nevada amb temperatures molt fredes i després tenir un episodi de vent molt fort.

Dos dies més tard, una nevada amb temperatures més altes i després una pujada de temperatures, que farà fondre una mica la neu. L’endemà, l’arribada d’una massa d’aire molt fred, portarà nevades amb temperatures novament molt fredes. Així doncs, tindrem una capa de neu ventada, coberta per una de neu humida que haurà quedat glaçada, coberta per una capa de neu fresca.

Cada capa doncs, tindrà un tipus de gra de neu amb unes característiques i propietats diferents, que determinarà el grau d’estabilitat del mantell nival. Una capa de neu poc cohesionada, coberta per altres capes de neu o una capa nova de neu fresca

33

L’acumulació de diverses capes de neu formen el mantell nival. Si no fonen en tot l’any i hi ha acumulació de diversos anys, poden formar les glaceres.

(punts dèbils), podran desencadenar allaus.

Aquest mantell nival és estudiat al Pirineu durant la temporada de neu per especialistes, que elaboren perfils del mantell nival i elaboren el butlletí de perills d’allaus, una eina imprescindible per anar a la muntanya a l’hivern (consultar butlletí d’allaus del IGC).

Deixem les allaus per parlar d’altres aspectes interessants del mantell nival. La neu en contacte amb el sòl (terra), intercanvia energia amb aquest i també amb la massa d’aire que té per sobre. El refredament o escalfament de la neu per l’energia rebuda, provocarà la transformació de la neu.

Aspecte d’un arbre nevat i gebrat.

Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans

www.meteopirineuscatalans.com, i al

de MeteoPirineus Catalans

34

Meteorologia

Vessants inestables amb risc molt alt d’allau.

Del sòl rep calor a causa del flux geotèrmic, per això la base de la neu sol estar sempre al voltant dels 0ºC. Aquesta temperatura va disminuint fins als primers 0cm, i es manté estable fins als últims 0cm més pròxims a la superfície, on la temperatura de la capa de neu varia segons la temperatura de l’aire.

Com a curiositat, la superfície de la capa de neu durant les nits asserenades d’hivern, perd molta energia per irradiació, molta més que el sòl sense coberta de neu. Si comprovem la temperatura real mesurada (a , m del terra) i la que tenim a la superfície de la neu, veurem que hi ha una gran diferència! Potser una estació meteorològica ens pot marcar -8ºC i la superfície de la neu estar a . Aquest fet també ens explica, que tenir un paisatge nevat en nits tranquil·les, provoca que les temperatures nocturnes siguin més fredes amb una mateixa massa d’aire, que si no hi ha neu.

El vent com vam veure al núm. de SENT, és un gran menjador de neu, així com la humitat.

Vents càlids i humits fonen molt la neu, i vents freds però superiors als 80km/h, sublimen directament la neu (passa de sòlid directament a gas). Molts hiverns el Pirineu perd molta de la seva neu, per les fortes tramuntanades.

Però el vent no només s’encarrega de fondre part de la neu, sinó que també la transporta i l’acumula en altres zones, provocant les temudes plaques de vent, desencadenants moltes vegades d’allaus.

Acabarem aquest article citant les diferents neus que podem trobar: Neu granulada: Neu poc cohesionada donat que els grans que la forma són semiesfèrics o cònics i es diferencia de la calamarsa per ser opacs i estar format no per aigua gelada, sinó per la coalescència de flocs de neu.

Neu fresca: Neu clàssica formada pels flocs de neu hexagonals, acabada de caure. El 95% de la capa de neu és aire, d’aquí la seva lleugeresa.

Neu ventada: Forma una capa de neu compacta, rígida, però d’estructura molt fràgil. rans fins Amb temperatures suaus sota zero, els grans de neu s’arrodoneixen i es compacta la capa de neu, fentse més densa i força estable.

Grans de cares anguloses: Amb temperatures molt fredes, els grans de neu evoluciones a estructures an-

Imatge d’un allau de grans dimension.

Meteorologia

35

guloses, provocant una capa dèbil de neu.

Gebrada en fondària: Si la neu amb grans de cares anguloses es continua refredant més temps, els cristalls de neu evoluciones a formes piramidals, sense cap cohesió, que provocaran una cap de neu molt inestable i generadora d’allaus.

Grans de fusió: Amb temperatures altes o pluja, els cristalls s’envolten d’aigua, fent que els grans perdin coherència entre ells, provocant una neu molt humida. Poden provocar allaus de fusió.

Crostes: Si les temperatures baixen dels 0ºC, els grans de fusió es glaçaran. També es poden formar a causa del vent.

A la imatge de dalt aspecte de la neu granulada, de poca cohessió degut a la seva forma arrodonida.

A baix, neu fresca acabada de caure de gran lleugeresa degut al tant per cent tant alt d’aire.

Text i fotos Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS www.meteopirineuscatalans.com

Consulta les nostres temporades a:

www.alce.cat

ESQUÍ ALPÍ i ALPINE CAMPS Jornada portes obertes:

Xerrada informativa

10 i 11 desembre

DISSABTE 19 DE NOVEMBRE

Vine a provar l’esquí amb nosaltres gratuïtament

a les 18h.

Al local social

www.alce.cat · info@alpinelinece.com T. 619 850 037 · C. La Solana nº3, Puigcerdà

Un petit aparador del patrimoni literari pirinenc

L’Alt Pirineu i Aran pot ser un territori feble des del punt de vista demogràfic, però acapara molta riquesa literària, tant quantitativament com qualitativa. En aquest article, volem fer un breu repàs a les aportacions que es fan des de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) en el camp del patrimoni literari pirinenc, sense dubte, un actiu cultural i d’identitat territorial de primer ordre.

P

er estrany que pugui semblar, la mitjana anual de publicació de llibres a l’Alt Pirineu i Aran suposa més del de la del conjunt de Catalunya, i això que estem parlant d’un territori on hi viu, amb prou feines, l’ de la població catalana. Dit d’una altra manera, en paraules de Manel Figuera, president de l’Associació Llibre del Pirineu.: “de cada cent persones que viuen a l’Alt Pirineu i Aran, n’hi ha una que escriu i l’hi publiquen el que ha escrit”.

Foto Muntanyes de Lletres Autora: Mireia Espunyes

El potencial del fenomen literari als Pirineus és, per tant, indiscutible. En aquest sentit, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) ha tingut clar, des dels seus orígens, que la literatura és un dels elements bàsics per al reforçament de la identitat pirinenca i, en conseq ència, mai no ha estalviat el seu suport a associacions, editorials, autors i en definitiva, als lectors.

Però anem a pams. Un primer conjunt d’activitats són les accions de col·laboració amb l’Associació Llibre del Pirineu. Creada la tardor del 20 0 amb l’objectiu de promocionar els llibres produïts dins d’aquest àmbit i els seus autors, roman oberta a les persones que, d’una o altra manera, hi estan vinculades (escriptors, editors, llibreters, impressors,...) i, per descomptat, a les que llegeixen el que es publica a la serralada. Els fruits d’aquesta cooperació son diversos i demostra el dinamisme del col·lectiu, però en destacarem tres: l’edició del catàleg que cada any presenta pels volts de Sant Jordi i que aplega les novetats editorials dels seus autors; l’organització de la Fira del Llibre Pirinenc, també anual i que impulsa l’Ajuntament d’Organya, i la publicació del llibre La muntanya escrita, una obra col·lectiva de relats curts.

Potser val la pena aturar-nos un moment en aquesta darrera acció. Perquè parteix de la constatació que és el turisme el que més s’interessa per la producció pirinenca. I no només vol guies d’excursions i de recorreguts, sinó que també demana contes, llegendes, novel·les, poesia, literatura infantil i juvenil,... D’aquí va sorgir la idea de La muntanya escrita, que parla d’indrets reals i dóna a conèixer, alhora, una sèrie d’escriptors actius de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran - o que hi estan estretament vinculats - que pertanyen a l’Associació del Llibre Pirinenc ( oan Aixàs, Núria Boltà, Isidre Domenjó, Núria Garcia Quera, Joan Obiols, Joan Graell..., fins a divuit). I ara es tracta que l’obra arribi als allotjaments del territori ‘hotels, hostals, cases rurals,...-, atès que, per les dimensions reduïdes i preu assequible, és ideal per distribuir-la entre els clients.

Si aquesta i altres iniciatives són possibles es deu en molt bona part a la implicació de les editorials pirinenques. Així, Salòria, des de la Seu d’ rgell i arsineu, amb seu a Tremp, han coeditat aquesta muntanya escrita com, en el seu moment, van fer amb Les Cobles del Peirot (en format llibre-disc, a càrrec de aria Feliu, Albert Villaró i Artur Blasco).

També arsineu Edicions és qui, igualment amb la col·laboració de l’IDAPA, publica els treballs guanyadors de la Beca ossèn esús astells i Serra, que concedeix l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

També hi ha exemples de cooperació d’IDAPA amb editorials de fora de l’àmbit pirinenc.

N’esmentarem dos: Val d’Aran, un llibre de fotografies de natura, de avi ontes i èp de

Fira del Llibre Pirinenc 2016 que és va celebrar a Organyà. Foto Víctor Merencio.

Montoya (amb Viena Edicions) i La recuperació de camins tradicionals, de ordi Tutusaus, un manual per establir criteris, mostrar tècniques i proposar actuacions (amb Arola Editors). I una col·laboració amb la Fundació del Món Rural, Béns comunals. Un sistema d’organització del passat per gestionar el present, i l’edició, pel mateix IDAPA, de les publicacions InvesJove i les Trobades Culturals Pirinenques.

Finalment, encara unes altres iniciatives, potser més intangibles, però igualment encaminades a posar en valor el món de les lletres.

Ho il·lustra, per exemple, l’organització, ja fa alguns anys, del Curs de gestió del patrimoni literari de l’Alt Pirineu i Aran, conjuntament amb el Centre d’Art i Natura de Farrera, del qual en va sorgir la publicació d’un manual.

Més o menys simultàniament, l’IDAPA va iniciar un projecte per inventariar i referenciar geogràficament la literatura de les comarques pirinenques, amb més de 600 entrades.

Un Pirineu literari

Text IDAPA

CAMINS VELLS

La cabanera sortint de Taús Foto: Carlos Guàrdia Carbonell.

La memòria dels camins: la cabanera de Taús Els camins ramaders -cabaneres, carrerades o lligallos-

són els camins destinats a la transhumància del bestiar,

sobretot d’ovelles. Un dels camins que integren la

xarxa de vies pecuàries del Pirineu és la cabanera de

Taús, que transcorre a cavall del Pallars i l’Alt Urgell. En

aquest article, volem donar a conèixer un tram d’aquest

important eix transhumant a partir de la memòria oral.

L

Detall del camí on es veu la bona conservació que manté en alguns trams.

Foto: Carlos Guàrdia Carbonell.

a sobretaula promet. Després d’un bon dinar i asseguts al menjador de casa seva, en Pepe de Taús ens explica com era la mobilitat dels habitants d’aquest racó de país quan ell era petit, així com les vivències i records narrats pels seus avantpassats en referència a la importància de tenir uns camins ben mantinguts i transitables, ja que eren les infraestructures bàsiques que permetien anar d’un poble a l’altre -d’una mateixa vall i de les valls veïnes-, unir els pobles amb els santuaris, cementiris, fonts, o amb les principals zones agrícoles i ramaderes.

Camins vells

“No n’hi havia pas cap de camí de carro, tot es feia per camí de ferradura” ens comenta.

I és que, al Pirineu, aquesta era la principal tipologia de camí fins a mitjans del segle XX. Els forts desnivells que s’havien de superar no permetien el pas de carros i quasi tot el transport de mercaderies calia fer-lo amb el bast i les alforges que es carregaven a lloms dels animals. “Anavom a eure els parents, a fira, a mercat, a festa major...aquests camins servien per a tot! I tots estaven força transitats”, ens respon el Pepe quan li preguntem per la funcionalitat d’aquests camins.

Li demanem per la cabanera de Taús, un camí ramader que transcorre a cavall de l’Alt Urgell i el Pallars, i és un dels principals eixos transhumants de la comarca, que comunica amb la carrerada d’Andorra per la capçalera de la vall de Castellbò i el coll de onflent. Ens comenta, però, que antigaa s de finals del segle Arxiu otogr fic entre Excursionista de Catalunya

El Carlets de cal Marxant de Taús, a la cabanera. Anys 70. Arxiu Escribà.

ment la cabanera no passava per Taús ... abans transcorria entre Els Castells i Taús, però havien d’anar a buscar el menjar a Taús i llavors van fer un acord perquè passés pel poble. I en temps de pestes, les desviaven per la cabanera vella, per no passar pels pobles, per no empestar el bestiar del poble”.

“Per la d’ara ja fa anys que s’hi va deixar de passar de forma continuada, tot i això, encara hi ha ramats que l’utilitzen, provinents de la conca de Tremp i algun del Pla d’Urgell. . Quan jo tenia quinze anys, tot eren ramats de 4.000 i 5.000 ovelles, i cada ramat comptava amb sis o set pastors. Pujaven cap el 15 de juny i les últimes baixaven el

Projectes de dinamització turística i de desenvolupament rural.

Elaboració de continguts per a plafons interpretatius, exposicions i altres materials promocionals.

Elaboració de memòries tècniques.

Inventaris de camins.

Carlos Guàrdia Carbonell

Col.legi de Geògrafs número 1688

Tel: 629 412 566

cguardia.carbonell@gmail.com

, Projectes de recerca en l àmbit del turisme i els camins.

Segueix-nos a Twitter: @carlosguardia10

40

Camins vells

Imatge de la Cabanera i al fons, el poble de Taús.

En alguns trams del camí l’amplada del camí és considerable.

Foto: Carlos Guàrdia Carbonell.

29 de setembre, per Sant Miquel”. “Els ramats havien de pagar per passar per Taús (3 pessetes o 5 pessetes, segons lo gran que era el ramat) i eren les dones que sortien a cobrar-ho” “...Per aquí hi passaven ramats de l’Aragó i tot!”

Les cabaneres -o carrerades- són els camins destinats a la transhumància dels bestiar, sobretot d’ovelles. Tal com assenyalen els geògrafs Xavier Campillo i Rafael López-Monné, els camins ramaders o vies pecuàries són camins públics i la seva titularitat correspon a la Generalitat de Catalunya. Excepcional-

ment, els camins ramaders disposen d’un marc legal propi i específic, la Llei 3 99 , de vies pecuàries. La Llei estableix que “se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discure o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero”.

Referent a la importància que tenia la cabanera de Taús, Ernest osta ens relata un important col·lector pallarès, que aplegava bona part de la llegendària ramada del Tort d’Alós, es forma a la serra de Taús, després de la concurrència de cabaneres procedents del coll del Cantó i de la ribera de la Noguera Pallaresa”.

Camins vells

41

Tal com s’indica a l’inventari de camins ramaders de l’Alt Pirineu i Aran, la cabanera de Táus correspon a un gran eix transhumant carener, poc transformat, que manté el seu caràcter de carrerada de gran amplada (fins a 50 metres) i que encara suporta càrrega ramadera. Segons altres fonts orals del poble de Taús, aquesta ramada arribava a reunir, temps endarrere, uns 4.000 caps de bestiar quan baixava cap a la plana.

Li demanem a en Pepe si recorda per on passa la cabanera: “I tant! Mireu, de Taús cap a migdia, segueix la carrerada, travessava el riu de Taús, passava pels Pletius, pujava cap el serrat de Cabanes, el prat de les Saleres, passava a tocar del orralet, s enfila a al roc dels uatre Alcaldes, seguia cap al tossal Negre, tossal de Caners, prat Muntaner, la pleta de les Ordigues, pas Comptador i la Creueta. A partir d’aquí ja girava cap a la conca de Meià. I de Taús cap amunt, passa a cap a Perafita, les ro ues Agudes, el plan de l’Illa i travessava la serra de Taús.

Des d’aquí baixava cap el riu de Castellàs, s’enfila a cap a la orre i cap el ant es d a uest punt, el cam ramader s enfila cap el Prat ontaner i la part alta de la vall de Castellbò”. Amb aquesta descripció de l’itinerari que ens fa el Pepe, queda clar com la toponímia ens forneix d’abundants mencions a la ramaderia.

A dalt panoràmica de la capçalera de la vall de Cabó des del Prat del Pal oto a ier scri rota A sota ramat d’ovelles a prop del Port del Cantó. Foto: Carlos Guàrdia Carbonell.

La imatge de la dreta, el Tossal de Caners. oto a ier scri rota

Segueix-nos a:

Ramat Propi

Cal Majuba calmajuba@gmail.com

25718 Alàs / LLEIDA · PIRINEU

IOGURT · MATÓ · FORMATGE · RECUIT · FORMATGE FRESC... D’OVELLA

Camins vells

42

Si demà al matí el temps no ens traeix, farem el tram sud d’aquest camí (de Taús al roc dels Quatre Alcaldes), però, a diferència dels pastors que el transitaven no fa ni un segle, nosaltres no conduïm cap ramat d’ovelles, tampoc no portem la roba i el calçat que ells utilitzaven, ni, encara menys, tenim el seu coneixement del territori.

La sobretaula s’ha allargat molt més del compte, però ha volgut la pena, ja que la memòria oral ens permet reconstruir episodis de la història dels camins que difícilment trobem en la literatura. S’ha fet fosc i caldrà començar en preparar el sopar; avui, però, som els convidats d’en Pepe. Mentre recollim la llibreta amb les anotacions, la gravadora i el mapa, intentem imaginar-nos com devia ser aquest paisatge fa setanta o vuitanta anys endarrere, amb els pobles plens de vida, els camins emprats per tot tipus de personatges i milers d’ovelles transitant amunt i avall.

Text Carlos Guàrdia Carbonell Xavi Escribà Trota Fonts utilitzades: A la imatge de dalt una fotografia actual de l’ús ramader que es manté de la Cabanera, en aquest cas del tram que passa per Taús.

Foto : Urgell Escribà.

Sobre aquestes línies un tram de la cabanera, a prop del Pas Comptador.

La imatge de sota, panoràmica de la Vall de Cabó” des del roc dels Quatre Alcaldes. otos a ier scri rota

Campillo, X i López-Monné, R. (2010): El llibre dels camins. Manual per esvair dubteS, desfer mites i reivindicar drets. Arola Editors, Tarragona.

Costa, Ernest. (1987): Viatges amb els pastors transhumants. Editorial Montblanc Martín -CEC-, Barcelona.

Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). (2010): Inventari de camins ramaders de l’Alt Pirineu i Aran (2a fase). Catàleg de camins ramaders de l’Alt Pirineu i Aran segons les fonts documentals. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

LECTURA

PUIGMAL, NÚRIA, ULLDETER 30 EXCURSIONS A PEU

E

ncara que molt s´ha escrit ja sobre les muntanyes de Núria, mai està de més fer un repàs a aquest conegut massís que ha estat escola de muntanyencs per a diverses generacions. L´objectiu de la present guia és precisament ressenyar una bona col·lecció d´excursions d´aquells cims que se situen en la part més oriental de la serralada pirinenca, una extènsa àrea ( 4. 0 hectàrees) que comprèn les zones del Puigmal, vall de Núria i de amprodon- lldeter, i que des de fa un any ha estat declarat Parc Natural de les apçaleres del Ter i el Freser. És evident que la zona descrita no gaudeix del prestigi que poseeixen les altes muntanyes del Pirineu central, ja que mai se superen els 3.000 metres d´altitud i a més els seus cims són de perfils arrodonits, a excepció de la cara nord del Pic de l Infern, la Torre d Eina o els ra de Fajol, però no per això cal restar el valor paisajístic que es mereix, amb boscos de pi negre i salts d aigua que podem trobar sota infinitats de circs, arestes i colls. Tal com diu

Alfons Brosel, autor de la guia els que coneixen les muntanyes més a l´est del Pirineu saben perfectament que cada racó d´aquest massís és excepcional, que cada cim és diferent. En definitiva, saben que cada indret del Pirineu és fantàstic i maravellós, independentment del lloc on ens trobem».

Així, el sector format pel Puigmal, vall de Núria i lldeter té la particularitat de ser molt estimat pels excursionistes catalans, potser a causa de la estranya combinació d´alta muntanya -severa, desolada i freda- i l´ambient mediterrani que es respira -suau i de cels blaus- que la natura ha unit per a benefici de tot aquell que visita aquest bonic racó del Ripollès.

Text Eduard Brocal FIORD T TOL Puigmal, Núria, lldeter.

30 excursions a peu A TOR Alfons Brosel i ordà EDITORIAL ossetània Edicions i Editorial Alpina, 20 6 P.V.P

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

Lo Pallars Fer 44

EDITORIAL Enforcadura del Pedraforca.

Ruta registrada. Gestió comercial: Guies de Muntanya En Ruta

Lo Pallars Fer és una ruta que ens endinsa al paisatge

pallarès i al patrimoni natural, històric i cultural que s’hi

troba implícit. És una descoberta i retrobament cap a les nostres arrels. És el gaudir dels bells moments que ens regalen els solitaris feréstega, càlida i

Lo Pallars Fer és una ruta a peu autoguiada que transcórrer integrament pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i ens duu de la població de Llavorsí, seu del Parc Natural, a La Guingueta d’Àneu.

Aquesta ruta ha estat creada pel Lluc i la Laia, guies de muntanya i amants de la zona, amb l’objectiu d’oferir una activitat de varis dies que permeti conèixer de la manera més natural, que és a peu, la Vall de la Coma de Burg, la Vall Ferrera, la Vall de ardós i les Valls d’Àneu, tot seguint camins vells, de ferradura, rals,... camins històrics que des de temps llunyans han possibilitat la unió entre valls, pobles, bordes, pastures,..

Bordes de Virós

recons d’aquesta bonica terra.

Camins que han premés la comunicació, l’intercanvi i comercialització de productes i idees, i forjar relacions d’amistat entre la gent de les seves valls. Camins, que si ens parlessin ens descriurien la vida d’aquesta terra pirinenca tan rica. Camins, que encara avui, es mantenen vius oferint-nos la possibilitat d’ enllaçar aquestes valls a través d’ un recorregut sinuós que de ben segur ens fascinarà.

Recorrent els seus senders podem gaudir d’àmplies valls, prats amb bestiar, profunds boscos, camins de ribera, colls amb fantàstiques vistes a cims emblemàtics com el Monteixo o la Pica d’Estats i de grans panoràmiques al Parc Nacional d’Aig estortes i Estany de Sant aurici.

Esterri de Cardós

Mirador sobre el poble de Burg

45

Modalitats i Durada Podem realitzar la ruta de forma autoguiada o bé guiada, acompanyats pels creadors de la ruta. Guies de muntanya professionals i bons coneixedors del territori històric, cultural i paisatgístic que recórrer la ruta.

La durada de la ruta completa és de 5 etapes a peu i 6 pernoctacions si desitgem fer totes les etapes des de Llavorsí fins La uingueta d’Àneu. Si disposeu de menys dies es pot adaptar a fer-la en dos caps de setmana.

ificultat Ruta de mitjà muntanya, sense cap dificultat tècnica, la qual recórrer senders senyalitzats.

Per tant, és apte per tots els públics sempre que es disposi d’una condició física adequada per realitzar una ruta de 5 dies i certa experiència amb aquest tipus d’itineraris

Fitxa tècnica Època recomanada: De maig a octubre, sent la primavera i la tardor els millors moments.

Distància total: 68 km Desnivell acumulat . m Desnivell - acumulat .046 m

La gestió de la ruta inclou: Acollida dels clients a Llavorsí Allotjament standard en hotels de 2 i 3 , hostals de muntanya, cases turisme rural i un refugi.

6 nits d’allotjament en règim de MP Llibre de ruta amb descripció de cada etapa i informació especifica sobre que poder fer i veure en cada etapa de la ruta Mapes de cada dia de la ruta Trasllat equipatge d’un allotjament al seg ent Assistència durant la ruta Guia de Muntanya si es desitja.

Dia 0. Arribada a Llavorsí.

Acollida, check in a l’allotjament. Descoberta de Llavorsí i visitar opcional a la seu del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Dia . Camins amb història.

Iniciem la ruta a Llavorsí per un bell sender vora el riu que ens dóna accés a la vall de la oma de Burg, passant pels seus petits pobles de muntanya on gaudir de la tranquil·litat de l’autèntic Pallars.

Dia 2. El bosc del ferro.

En la segona jornada entrem al bosc de Virós, on els arbres ens expliquen la història de la vall, dels seus pobles i gent durant els últims segles.

Dia 3. Nequa...un prat embruixat.

Etapa plena de contrasts que remunta la vall d’Eixerto per un bonic camí ramader. Des d’aquesta vall creuem a la vall de Cardós pel Pla de Nequa, màgic prat alpí que ens permet observar les muntanyes i valls del Pallars.

Dia 4. La vall dels cards.

Iniciem l’etapa pujant el poble de Ginestarre, des d’on seguint un sender panoràmic arribem a la Vall de Cardós, d’on resseguim la Noguera de Cardós gaudint d’un sender que planeja vora el riu entre prats amb bestiar i boscos de ribera.

Remuntem per la solitària vall d’Estaon fins poble d’Estaon, que jeu d’amunt la vall.

Dia 5. El batec del Pallars.

L’última jornada de la ruta segueix el mític sender de gran recorregut que travessa tot el Pirineu ( R ) i ens duu fins a La uingueta d’Àneu. Etapa que ens ofereix una increïble vista a les muntanyes del Parc Nacional d’Aig estortes i Estany de Sant aurici.

La Guingueta

4

5

Esterri de Cardós

Estaon

3

Alins

Text i fotos Guies de muntanya En Ruta 2

www.guiesdemuntanyaenruta.com guiesdemuntanyaenruta@gmail.com

1

Llavorsí

Burg

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN BTT

BTT PER LA SERRA DE NABINERS

Nabiners és un dels tres nuclis despoblats que creuarem en aquesta ruta circular

pels voltants de La Seu d’Urgell, que puja

còmodament per pista i rodeja el tossal de

Cal Franc per finalment baixar per un sender divertidíssim i poc tècnic, amb més de 500m de desnivell que no voldreu que s’acabin.

Q

uan els dies s’escurcen i el fred (i potser les primeres nevades) arriben a altres indrets més elevats de la Cerdanya o el Pallars, a l’Alt Urgell la tardor encara regala algunes setmanes més de bonança, per gaudir de sortides com la que us proposem per la Serra de Nabiners, amb el Cadí sempre majestuós com a escenari de fons, i tots els colors d’aquesta època de l’any en els boscos que anirem creuant durant el camí.

Vistes de La Seu des de la pista de pujada.

BTT per la serra de Nabiners

Sortint de la plaça de la catedral, o des de l’aparcament del Dr. Peiró si veniu des de fora de La Seu, creuarem el Segre pel pont de la carretera de Cerc i immediatament tombarem cap a l’esquerra en direcció a Arfa. Seguint les indicacions de la ruta número 20 del entre BTT de l’Alt rgell, deixarem l’asfalt i anirem enfilant per una pista en molt bon estat que va dibuixant paelles mentre s’enfila tranquil·lament cap al nucli de Nabiners. Quan els boscos d’alzina deixen pas a les primeres clarianes del llom, abandonarem la pista per un sender molt marcat que surt a la nostra dreta i s’endinsa en un bosc de humit de pins. Aquí trobarem les pujades més fortes, però el lloc ho compensa. Sortint del bosc, ja a . 00 m d’alçada, trobarem el nucli de cases derruïdes que dona nom a la serra. Les deixarem a la dreta després de fer-los una visita i seguirem enfilant per un camí marcat per roderes que enfoca directament a les parets del Cadí.

Nabiners és un dels 30 poblats de l’Alt rgell que es van abandonar durant la primera meitat del segle XX, després de llargues històries de supervivència i superació que arrencaven, algunes elles, durant els segles I i . També ho son Vinyoles, la Coma de Nabiners o La Freita, pels que passarem durant el descens. No obstant, en ple segle XXI, mentre algunes empreses organitzen rutes amb tot terreny enllaçant aquests pobles i recordant les seves històries personals, al mateix temps, algunes cases es tornen a ocupar i rehabilitar amb paciència.

Nosaltres seguirem la nostra ruta que encara va guanyant alçada, mentre girem cap a l’oest i perdem definitivament les vistes sobre el Cadí. Passarem per la Creu dels Canyamassos i el mas de Cal Franc (ara en procés de rehabilitació) que marca les últimes rampes de pujada, just als .200 m d’alçada.

4

47

1

2

3

1. Les primeres clarianes al arribar al llom, abans de trobar el sender que ens portarà fins a iners 2. ender de pu ada fins a a iners, creuant un humit bosc de pi roig.

3. Deixant el camí entrem un moment per visitar el nucli en ruïnes de Nabiners.

4. Passat Nabiners, camí de roderes amb el Cadí al fons.

Arribant a Vinyoles, ja en el sender de descens.

1200 m

700 m 0

4

8

12

16

20

26 km

X

FITXA TÈCNICA

El ràpid sender de descens entre Vinyoles i La Freita.

Recorregut: 26 km.

Desnivell de pujada / baixada: 650 m.

Temps de marxa: 2,30 h aproximadament ificultat it ana Punt de partida i arribada: La Seu d’Urgell.

Tipus d’itinerari: Pista i corriol.

Tipus de marca: Molt poques i discontinues: centre btt a l’inici de la pujada i marques de P al final del descens Tipus de recorregut: Circular Observacions: Durant la pujada per la pista forestal anirem trobant senders i trialeres que ens poden despistar.

BTT per la serra de Nabiners

En el quilòmetre 4 de la ruta, deixarem la pista principal per la que circulem per iniciar el descens per sender. Aquest punt no és gens evident, però ens el trobarem a la nostra dreta abans que la pista comenci a baixar, just en el moment en el que el terreny pel qual circulem passa a ser de terra vermellosa.

El camí de baixada, una mica trencat al començament, passa per davant les masies (en ruïnes) de Les Vinyoles i es converteix ràpidament en un sender estret i envoltat de vegetació, moltes vegades amb formes arrodonides fruit de l’erosió del terreny, que fan que sigui ràpid i molt divertit de baixar. Tot i que creuarem algunes pistes, tornarem a trobar tot seguit la continuació del sender de forma molt intuïtiva i baixarem primer fins a les cases de la Freita i finalment fins les Bordes d’Arfa, on tornarem a trobar l’asfalt que hem abandonat a l’inici de la ruta.

Els últims dos quilòmetres els farem pel mateix camí de l’anada, creuant el Segre i tornant al punt de sortida.

49

5

Text i fotos Adam Grifoll 6

5. Creuant La Freita pel mateix sender de baixada.

6. Tindrem diferents oportunitats de Jugar amb les corbes peraltades del descens.

7. La vegetació i les formes suaus del sender, la tònica habitual de tot el descens.

7

RUTA CIRCULAR PER LA BAIXA CERDANYA

ASCENSIÓ AL PIC DEL PUIGPEDRÓS

Puigpedrós des del Pedró de la Tossa

En aquesta època de l’any de pas entre el temps de tardor i el més propi d’hivern,

ens aventurem a la comarca de la Baixa Cerdanya i Porta a l’Alta Cerdanya per

coronar el Puigpedrós (2.915), cim més alt de les comarques gironines entre prats, rocs, gel i neu. Ruta clàssica des del refugi de

Malniu passant per l’Estany de mateix nom.

El refugi guardat de Malniu és l inici i final de la nostra ruta

Ascensió al Puigpedrós

51

Prop del cim s’hi troba un punt geodèssic.

E

ntre Bellver de erdanya i Puigcerdà prenem el trencant cap a Meranges, nucli poblat més proper a l’inici de la nostra ruta.

D’aquí podem escollir entre deixar el cotxe i continuar caminant pel sender ( h4 ) fins al Refugi de Malniu, ben senyalitzat amb marques grogues, o bé accedir fins al refugi per una tortuosa pista de 9km apta per a turismes. Tant el mapa com el trac comencen al pàrquing del refugi on deixem el cotxe, agafem la motxilla i ens dirigim cap a l’oest pel R (també senyalitzat com a sender 02) que condueix al refugi J. Folch Girona passant, a pocs metres de l’inici, per l’Estany Sec que ja trobem mig gelat, creuem un pas de fusta que ens porta a un gran prat utilitzat per acampar i seguint les marques ràpidament comencem a guanyar alçada. A pocs metres trobem un indicador que senyala a l’oest la ruta del GR, nosaltres girem al nord i seguim enfilant entre herba, blocs de granit i neu. Tot

i no haver-hi massa fites que ens ajudin a seguir el camí, seguint direcció nord no tenim cap pèrdua. Durant aquesta forta pujada, fruit del desnivell i la inclinació que agafem rapidament, ens desviem un moment a l’esquerra, al coll de les Molleres per observar i gaudir del circ d’Engorgs amb parets altes i ben nevades i als peus encara es deixen veure tímidament alguns llacs abans de ser tapats pel gel i la neu. Des d’aquesta posició ja veiem el perfil del camí que hem de seguir fins al cim, encara toca pujar un centenar de metres de desnivell que ens faran acabar d’arrencar la suo abans d’arribar a les Molleres del Puigpedrós, zona plana que amb el bon temps els rierols solquen l’herba, però que ara està tapada per neu i a causa de l’acció del vent, amb clapes de gel. A partir d’aquí la pujada és més suau fins a arribar a la base del Puigpedrós que s’alça damunt de grans blocs de granit, d’aquí pren el seu nom.

Fotos: Ultra Pirineu/Oriol Batista

Durant el descens ens trobem uns habitants habituals però esmunyedissos.

especialistes en trofeus esportius

JOIERIA HELIO’S C. Major, 3 · Puigcerdà · Telèfon 972 88 14 28 · helios@joieriahelios.com

52

Ruta D’Àneu a Aran Perfil de la pu ada al Puigpedr s des del Coll de Molleres

2.914 m

2.138 m 0

2

4

FITXA TÈCNICA Inici/Final: Pàrquing del refugi Malniu Distància: 11,2 km Tipus de ruta: Circular Desnivell (+): 775 m Cota mínim: 2.138 m Cota màxima: 2.914 m Temps estimat: 6 hores aprox, depenent del nivell ificultad f sica molt exigent Nivell tècnic: mig

CAIGUDA DE PEDRES

X

6

8

10

11km

Ascensió al Puigpedrós

De baixada decidim allargar una mica més la ruta ( h aprox) i dirigir-nos al Pedró de la Tosa (2.6 m), baixem per la banda més est del cim al límit de la comarca gironina pel planell de Campcardós, un descens molt agraït amb alguna sorpresa en forma de gel. Durant la baixada ens trobem amb una parella d’isards que es deixen fotografiar emportant-nos aquest trofeu cap a casa. Arribar al Pedró de la Tosa no representa dificultat i les vistes s’ho mereixen, balcó de la Cerdanya entre rocs monumentals de granit, al davant sembla que puguis tocar la Molina i propers en el cel ens encerclen voltors durant uns instants.

Després d’una petita parada decidim continuar direcció sud-oest cap al Pic de les Molleres, seguin el límit de la serra de Campcardós, per buscar el pas entre dos turonets i agafar de baixada el serrat de les Perdius Blanques (direcció SE) tot seguint unes fites que no deixen pèrdua a la baixada. Arribats a un petit coll i sempre seguint les fites, girem a l’esquerra en direcció nord per agafar un corriol que ens baixarà travessant un bosc fins a arribar al clot de Malniu i d’aquí al gran estany del mateix nom. Des de l’estany, voregem un tros el mar-

L’espectacular estany de Malniu que trobem a la baixada, darrere el turó Castell dels Lladres i el perfil de la serra de ampcard s

ge per després seguir les marques blanques i grogues (sender 9) que ens durà de nou al refugi, punt d’inici i final de la nostra ruta.

Durant l’hivern, sigui amb raquetes o bé amb esquís, és més aconsellable fer el recorregut invers i abans preguntar l’estat de l’accés al mateix refugi, obert durant la temporada de neu només els caps de setmana (www.refugimalniu.com).

Text i fotos Revista SENT www.revistasent.cat

Biopirineus scp Operador. cert. per CCPAE CT/3218/P

Cal Semion, km 197 N-260 Bellver de Cerdanya · Santi Torner (637 55 61 52) · calsemion@gmail.com

Engreixem i transformem vedells d’alta muntanya de Cerdanya en carn ecològica, donant un valor afegit apropant el nostre producte a través de la venda de proximitat.

La nostra carn ecològica de vedells d’alta muntanya de Cerdanya, creix aprofitant les pastures naturals del medi on viu i la llet que li proporciona la seva mare. L’alimentació de les vaques de cria ecològiques es completa amb farratges i grans de cereals que provenen de l’agricultura ecològica i que són lliures de pesticides i d’adobs químics en el seu conreu. Aquest tipus d’alimentació respecta les necessitats de cada espècie i representa el 60% de la seva alimentació.

La carn que prové de les nostres vedelles és una carn vermella, rica en proteïnes i d’elevat valor biològic, amb tots els aminoàcids essencials pel nostre cos. Té un alt contingut amb ferro que absorveix molt bé el nostre cos i una gran quantitat de vitamines B12 i B2.

54

EDITORIAL

PLA DE BERET, PARADÍS DE L’ESQUÍ DE MUNTANYA

Deixem enrera el fàcil Tuc de Bassiola i ens dirigim al Tuc de pedescauç

L’aranès Pla de Beret, és un dels llocs més encisadors del Pirineu Occidental Català, un indret que l’arribada de la neu converteix en un paradís de l’esquí de muntanya o esquíalpinisme. Una climatologia particular i la seva situació geogràfica, han fet d’aquest indret un lloc gairebé únic en l’espai pirinenc on la neu no sol mancar des de finals de novembre a finals de maig. Els itineraris que hi ha als voltants de Beret no solen tenir una dificultat molt elevada, i són ideals per a la iniciació i el perfeccionament de l’esquí de muntanya.

Aquest article us presenta un itinerari preciós i clàssic que transcorre per alguns dels cims més importants d’aquesta màgica regió aranesa.

Ruta Pla de Beret

L’aparcament de Beret ( . 40 m), és el punt d’inici de gairebé tots els itineraris que hi ha en aquest indret. L’ascensió que us presentem en aquest escrit transcorre per pales i després per unes carenes precioses i assoleix fins a cinc cims Tuc de ostarjàs, Tuc de Bassiola, ap des losòs, Tuc de Pedescauç i finalment el Tuc deth iei. Alguns d’aquests cims és veuen des del mateix Pla de Beret.

De l’aparcament ens dirigirem generalment en sentit Nord/Oest, primer per unes pales força suaus i amples, deixant les pistes d’esquí a l’esquerra. D’aquesta manera arribarem a la carena principal que és desprèn de la carena on hi ha els cims. Malgrat que la pendent no és excessiva, aquesta carena té un parell o tres de trams molt més drets que se superen fent llargues diagonals. Sense més assolirem la part alta de la carena. Veurem dos cims i ens dirigirem vers el de l’esquerra (on acaben els remuntadors), a través d’unes pendents de moderada inclinació que ens portaran als peus de la mena de trapèci que fa el cim del Tuc de ostarjàs. El darrer tram té una inclinació força important (3 ),

55

A dalt, ens dirigim vers el Cap de Closòs (2.416 m) des del Tuc de Bassiola.

A la foto d’abaix en el cim del Tuc de Costarjàs, atalai natural del Pirineu (2.333 m)

MAPA GUÍA ANDORRA (EDITORIAL PIOLET) LES MILLORS ASCENSIONS I EXCURSIONS, 30 ITINERARIS 1a Edició: Juliol 2016

Piolet i amb col.laboració amb Carles Gel ha publicat el nou mapa d’Andorra. aquest mapa té la particularitat d’estar completament actualitzat (camins, cims, etc), i va acompanyat d’un llibret en 4 idiomes on és descriuen les 30 millors rutes d’Andorra, muntanyes i estanys.

Realment és tracta d’un treball molt interessant.

56

finalment arribarem al petit cim del Tuc de ostarjàs (2.333 m) ( h.4 ’). Les vistes són impressionants destacant el Massís de la Maladeta i l’Aneto.

Davallarem el trapèci del cim esquiant, i després tornarem a ficar les pells als esquís. Ens dirigirem en sentit Nord a través d’unes pales amples que ens portaran a una cresta més estreta i el cim del Tuc de Bassiola (2.300 m) (2h. 0’), que forma una aresta allargada.

Tot seguit ens dirigirem en sentit Nord i després Nord/Oest, primer per una fàcil carena i després per unes pales força suaus, que ens deixaran als peus d’una llarga i ampla pala que ens ha de portar als dos seg ents objectius. Ascendirem aquesta pala còmodament fins que arribarem a la cresta que és força estreta. Girarem a la dreta i seguirem aquesta cresta fàcilment en sentit Est fins que arribarem al Tuc de Pedescauç (2.369 m) (3h. 0’), una de les muntanyes esquiables més clàssiques de l’Aran.

Ruta Pla de Beret

A la imatge de dalt és veu tota la carena del Tuc de Bassiola.

A baix, damunt el Tuc de Bassiola (2.300 m).

Tornarem per la mateixa carena fins el punt on em sortit de la pala i continuarem per aquesta en sentit generalment Oest, remuntant un tram força suau que, sense cap dificultat, ens portarà fins el ap des losòs (2.4 6 m) (4h). Vistes excel.lents .

Ja sense les pells iniciarem un magnífic descens en sentit Sud/Est. Amb una mica de sort podrem arribar sense utilitzar les pells fins el Tuc deth iei (2.2 0 m) (4h.30’), per després esquiar la formidable Cara Sud d’aquesta muntanya, que tot i ser una mica curta ens deixarà un record inoblidable (5h).

Text i fotos Carles Gel www.senderismo.net

Ruta Pla de Beret

X

FITXA TÈCNICA Recorregut: 10 km (anada i tornada).

Desnivell de pujada / baixada: 600 m.

Temps de marxa: 5h aproximadament en total. ificultat tinerari sense massa dificultat, adient per a iniciats..

Punt de partida i arribada: Pàrquing del Pla de Beret (Val d’Aran).

Tipus de recorregut: Circular. poca aconsellada e finals de no em re a principis d’abril (depenent de l’any) Material: el d’esquí de muntanya, arva, sonda, pala, casc, piolet i crampons.

Llibres: Val d’Aran Esquí de Montaña y Raquetas, 75 Itinerarios, de Francisco Román (Desnivel), 2007.

2.412 m

1.900 m 0

2

4

6

8

10 km

Propers viatges 2017: TOUBKAL HIVERNAL (GENER) ETNA AMB ESQUÍS (GENER) MGOUN (MARROC) AMB ESQUÍS (FEBRER)

CARLES GEL EXPEDICIONS Especialistes en Pirineus, Atles, Dolomites, Etna i Àrtic Viatges i sortides amb guia fets a mida carles_gel@hotmail.com

www.senderismo.net

Tel. català: 0034 649 188 391

Tel. andorrà: 00376 313 722

deixa’t veure

Anuncia’t publicitat@revistasent.cat

Telèfon 617 327 550

BODYBALANCE Novetat Temporada 2016-2017 Horaris: DILLUNS 9:30 h.

DIMARTS 19:00 h.

DIJOUS 15:30 h.

Centre Esportiu

www.esquitx.info Tel. 973 35 25 53

Promocions tardor

FOTODEPILACIÓ 20€/sessió

zones petites (aixelles o engonals o cara) Preu vàlid per totes les sessions realitzades fins el 31 de desembre del 2016

Tractaments facials amb Indiba Hidrata, reafirma i Oxigena tot en 1 5 sessions: 175 € Preu promoció: -30% descompte: 122€ Preu normal

Aquesta tardor, rejuveneix la teva pell

L hivern jaaraést? aqui estas prep

Equipa’t aquesta temporada a la nostra botiga amb les millors marques del mercat

VENDA D’ESQUÍ ALPÍ

TALLER

LLOGUER

D’ESQUÍ DE MUNTANYA, ESQUÍ ALPÍ & RAQUETES

Deixa’t aconsellar pels nostres professionals.

Prepara el Nadal a

Av. de França 10 17520 Puigcerdà

Bicicletes elèctriques

www.esportsiris.com

Tel. 972 88 23 98 esportsiris@gmail.com