Revista SENT 1

EDITORIAL

1

Núm. 1

EXEMPLAR GRATUÏT

JULIOL-AGOST 2015

REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE L’ALT URGELL, CERDANYA I PALLARS SOBIRÀ

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Patrimoni natural i cultural

SALUT Les vies energètiques en la pràctica esportiva NATURA Surt més gaudiràs molt MÈTEO La complexitat del clima pirinenc TRADICIÓ Trobada amb els acordionistes del Pirineu

UEU

Unió Excursionista Urgellenca

Club Poliesportiu Puigcerdà

AEP

Associació Esportiva Pallars

Copa del Món EDITORIAL

d’Eslàlom 7 al 9

d’agost La Seu d’Urgell foto d’Agustí Cucurulls

2

http://canoeslalomseu.parcolimpic.cat

Editorial

3

Un nou projecte que neix Teniu a les vostres mans el primer número de la revista bimensual SENT, una publicació que vol ser nexe d’unió entre la Salut, l’Esport, la Natura i la Tradició, com el seu acrònim indica.

SENT neix amb el propòsit de connectar les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Pallars Sobirà fent ressò del seu ric patrimoni cultural, tradicional i natural juntament amb les diverses activitats organitzades en cadascun d’aquests àmbits, ja sigui de caràcter privat com públic. També pretén difondre els diferents esdeveniments de caire esportiu així com revelar rutes i consells saludables per als més esportistes i el públic en general.

Aquest primer exemplar l’inaugurem amb el reportatge central del Parc Natural de l’Alt Pirineu perquè exemplifica una part important de l’esperit de la revista, alhora que ocupa gran part del territori al qual pretenem arribar.

El PNAP bastió de natura i cultura d’aquesta la nostra, zona pirinenca ofereix múltiples opcions i activitats en els diferents àmbits que des de SENT volem fer difusió: natura, cultura, tradició i esport.

Finalment el meu sincer agraïment a tots els col·laboradors, tant particulars com empreses, que han donat el seu suport per fer possible la materialització d’aquesta idea i esperar que el públic gaudeixi en la seva lectura.

4

Crèdits

Climbing app www.climbing-app.com

CREDITS REVISTA SENT Revista bimensual gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, de l’Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà.

C. Major 18 de Noves de Segre 25796 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: sentpublicitat@gmail.com Direcció: Pep Forn Impressió: litografia Rosés S.A. Mapes: Editorial Alpina DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Parc Natural de l’Alt Pirineu, Xavier Escribà - UEU, AEPallars, Enric Gallard, Ajuntament de Puigcerdà, Xavi Villanueva, Jordi Dalmau - Aubèrria, Eduard Brocal - Fiord, Albert de Gràcia - Meteopirineus Catalans, Artur Blasco - Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu, Climbing App. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives.

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista

Reseñas de sectores de escalada, mapas, buscador dinámico, fotos, caminos, estadísticas, parkings, actualizaciones de la base de datos gratis y automáticas.

is Descárgala grat

FOTOGRAFIA PORTADA Vistes d’una part del Parc Natural de L’Alt pirineu des del pic de Ventolau.

SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

6

INDEX

UEU 14

AEPALLARS 20

CLUB ESPORTIU PUIGCERDÀ

24

SALUT Les vies energètiques en la pràctica esportiva 28 NATURA Surt més gaudiràs molt 32 LECTURA Gran Volta a la Cerdanya 37 MÈTEO La complexitat del clima pirinenc 38 TRADICIÓ Trobada amb els acordionistes del Pirineu 42 EXCURSIÓ EN NORDIC WALKING Ruta circular pels peus del Cadí 46 LA CURSA 6a Rialp Matxicots 51 EXCURSIÓ FAMILIAR EN BTT Ruta circular per la plana Cerdana 52 VIA D’ESCALADA Titolo Gran a Coll de Nargó 56 ASCENSIÓ AL PIC DE VENTOLAU Des del refugi de la Pleta del Prat 58 NOTÍCIES 61 AGENDA 64

6

EDITORIAL

El Parc Natural Parcl’Alt Natural El de Pirineu de l’Alt Pirineu Altes muntanyes, rius i estanys, boscos

Altes muntanyes, rius i estanys, boscos madurs, un

madurs, un paisatge ramader i un patrimoni mil·lenari defineixen a grans trets l’essència grans trets l’essència del Parc Natural de l’Alt Pirineu del Parc Natural de l’Alt Pirineu

paisatge ramader i un patrimoni mil·lenari defineixen a

Parc Natural Alt Pirineu

Gairebé 70.000 hectàrees es reparteixen en-7 tre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell per formar el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, on es localitzen les muntanyes més altes, magnífics boscos de muntanya, multitud d’estanys alpins i un ric paisatge ramader.

Està situat al Pirineu axial català, entre la Val d’Aran a l’oest, el Principat d’ Andorra a l’est, la regió francesa de l’Ariège al Nord i el seu vèrtex meridional se situa al Santuari d’Arboló, prop de Gerri de la Sal. Inclou el sostre català, la Pica d’Estats i l’estany de Certascan, l’estany d’origen glacial més gran del Pirineu. La variabilitat altitudinal i la gran extensió expliquen una diversitat d’ambients molt rica, que es reparteix en cinc grans valls o zones: Valls d’Àneu, Vall de Cardós, Vall Ferrera, Vall de Santa Magdalena i la zona de Massís de l’Orri. Administrativament, el Parc reparteix el seu territori entre tretze municipis de la comarca del Pallars Sobirà (Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, La Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós) i dos de la comarca de l’Alt Urgell (Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira) La varietat biològica és un dels elements essencials d’aquest territori. La flora i la fauna destaquen per la seva riquesa i per la presència d’espècies rares o representatives de la muntanya pirinenca; així, espècies com l’isard, el trencalòs, la sargantana pallaresa, el gall fer o l’ós bru són emblemàtiques del Parc Natural.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Els sectors del Parc Natural que abraçen les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.

L

a petjada de l’home hi és present des de fa mil·lennis, i enriqueix el paisatge amb petits nuclis urbans d’arquitectura tradicional, esglésies i ermites romàniques i testimonis de l’explotació dels recursos naturals com bordes, cabanes i serradores hidràuliques, entre d’altres.

Amb tot, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, creat per Decret l’any 2003, neix amb una doble vocació: d’una banda conservar i transmetre els valors (geològics, biològics, ecològics, paisatgístics i culturals) d’aquesta zona privilegiada. De l’altra, pretén afavorir el desenvolupament sostenible del territori, fent-lo compatible amb la protecció dels valors esmentats, amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i amb l’activitat dels seus habitants.

L’essència del Parc Natural Altes muntanyes: El Parc Natural presenta una gran amplitud altitudinal, amb uns 2.500 m de diferència entre el seu punt més baix i més alt. Concretament, el seu territori s’estén des dels 650 metres d’altitud del Santuari d’Arboló, al seu extrem meridional, fins als 3.143 metres de la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya.

Altres cims que assoleixen els 3.000 m. són el Pic Verdaguer amb 3.129 m., la Punta Gabarró amb 3.115 m., el pic de Sotllo amb 3.073 m. i el Pic Rodó de Canalbona amb 3.004 m.

Rius i estanys: Els ecosistemes aquàtics són presents a tots els racons del Parc Natural: 144 estanys alpins, 118 molleres o patamolls i llargs trams fluvials converteixen l’aigua en un component decisiu del paisatge del Parc.

Boscos madurs: Al Parc trobem boscos d’alta qualitat i ben estructurats que són veritables refugis de biodiversitat.

Arbres vells i arbres morts creen un ecosistema propi, que inclou tot tipus de flora i de fauna, entre elles algunes de les espècies més emblemàtiques del nostre espai natural.

Paisatge ramader: Arreu del Parc abunden bordes, cabanes, orris i pletes. Són el reflex de l’agricultura de muntanya i l’explotació ramadera de les pastures que es va realitzant en aquest territori des de temps immemorial.

Patrimoni mil·lenari: La muntanya ha marcat el tarannà, les maneres de fer i les tradicions d’aquest territori. Recorrent els carrers dels petits pobles que s’escampen arreu, es poden descobrir els detalls d’una arquitectura pirinenca basada en la fusta, el ferro i la pedra. A l’interior o als afores, esglésies i ermites molt sovint alberguen pintures murals, retaules o talles que són veritables joies

L’activitat ramadera i de conreu dels seus habitants, és una part del Parc. Borda d’Os de Civís.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Patrimoni natural Al Parc Natural hi destaquen interessants i nombroses mostres geològiques del fenomen del glacialisme: Espectaculars valls en forma d’U, remots circs glacials i antigues morrenes. Però especialment sobresurten el gran nombre d’estanys d’origen glacial, un total de 87 estanys i 94 estanyets, la majoria repartits a les capçaleres de les principals valls. Entre aquesta multitud d’estanys destaca el més extens del Pirineu meridional, l’estany de Certascan, ubicat a 2.228 metres d’altitud a la capçalera de la Vall de Cardós, on es desplega una àmplia conca lacustre. No menys importants, són les grans concentracions d’estanys que trobem a les zones altes de les valls d’Unarre i Àrreu, a les Valls d’Àneu i també, a la capçalera de la Vall Ferrera.

La vegetació del Parc Natural és molt diversa, distribuint-se les diferents comunitats seguint les variacions d’altitud, orientació, tipus de roca i influència humana. Extensos alzinars de carrasca a les parts més baixes de l’espai natural, ens expliquen una forta

L’Estany d’Airoto a la zona més oest del Parc.

influència mediterrània, que desapareix a mesura que ens desplacem al nord del Parc, on domina una vegetació de caràcter eurosiberià o boreoalpí. Així, trobem boscos de pi roig i prats de dall i de pastura en zones amb una latitud mitjana, i més amunt, avetoses i sobretot boscos de pi negre. A partir dels 2.300 metres d’altitud comença el domini dels prats naturals i la vegetació de rocams i tarteres.

Més de 1.500 espècies de flora estan catalogades al Parc Natural de l’Alt Pirineu, destacant-ne 22 per ser flora amenaçada o molt rara a Catalunya, i també altres que només

BOTIGA TALLER

BIKE & SKI

Outdoor Life

born in the Pyrenees

La Seu d’Urgell

C. Joaquim Viola 29-31 Segueix-nos al

Tel. 973 114 284 X-pirience

info@rbt3nacions.com

10

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Grandalla

trobem en l’àmbit dels Pirineus (espècies endèmiques).

La representació de fauna més completa de Catalunya la trobem al Parc Natural de l’Alt Pirineu: el gall fer hi té la població més gran ibèrica, l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents, es poden observar set espècies de grans mamífers herbívors (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina, senglar i la recentment reintroduïda al Parc Natural dels Pirineus Ariegesos, cabra salvatge) i, fins i tot, el mític ós bru es passeja sovint per les valls més septentrionals.

Planells Muntanyó

Els ambients oberts de l’estatge alpí tenen entre els seus habitants més notables la perdiu blanca, el pardal d’ala blanca i el pela-roques. Als boscos d’alta muntanya, a més del gall fer, són destacables el mussol pirinenc, la becada, el raspinell pirinenc i la marta. L’extensa xarxa de rius del Parc és l’hàbitat de bones poblacions de truites i d’alguns vertebrats semi aquàtics singulars, en especial l’almesquera -un petit mamífer insectívor amenaçat i endèmic del nord ibèric-, la llúdriga, la rata d’aigua i la merla d’aigua.

Les espècies anteriors són remarcables per la seva raresa o singularitat en el context de Catalunya, però sens dubte l’animal més rellevant del Parc és la sargantana pallaresa.

Aquesta espècie viu a l’alta muntanya, està emparentada amb dues altres sargantanes dels Pirineus i va ser descoberta fa ben poc, en la dècada de 1990. És endèmica d’una petita zona dels Pirineus compresa entre els massissos del Mont-roig i de l’oest d’Andorra, de tal manera que la major part de la seva població mundial es troba dins els límits del Parc Natural.

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Patrimoni cultural L’àmbit del Parc disposa d’un extens patrimoni cultural de gran interès, testimoni d’una relació constant i dinàmica entre les persones que hi viuen i el territori: mostres d’arquitectura popular a base de pedra, llosa i fusta, nuclis urbans monumentals de viles i construccions lligades a l’explotació ramadera com són bordes, cabanes i pletes. També hi ha una presència important d’un patrimoni industrial rural que podem observar en serradores hidràuliques, moles, fargues i infraestructures hidroelèctriques A més hi ha un important patrimoni d’origen religiós, essent les nombroses esglésies i ermites d’origen i arquitectura romànica un dels principals valors culturals del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Mostra del Romànic, en el monestir de Sant Pere del Burgal.

No menys important, és l’extens patrimoni immaterial. Així, de gran valor són tots els coneixements ecològics tradicionals relacionats amb la ramaderia extensiva, l’explotació forestal, la caça, les plantes remeieres i

11

Fallaires, preparant la festa del foc pel solstici d’estiu.

l’artesania, per exemple. Són coneixements acumulats durant segles i transmesos de generació en generació, que permeten entendre les formes de vida del passat i sovint, contenen claus importants per a l’aprofitament sostenible dels recursos naturals, motius pels quals mereixen ser inventariats, conservats i incorporats a la gestió del Parc.

L’extens calendari festiu dels pobles del Parc Natural constitueix també un conjunt notable d’elements patrimonials immaterials, amb moltes de les festes relacionades en origen amb el pas de les estacions i els cicles del treball a pagès. En relació amb el medi natural destaquen especialment les festes relacionades amb el bosc i el foc, com les baixades de falles (torxes) que tenen lloc pel solstici d’estiu, la nit de Sant Joan, a Isil i a Alins. Les espectaculars Falles d’Isil han estat declarades Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Els aplecs populars són trobades que fan tots els habitants d’un nucli de població en un lloc proper situat fora del poble, de forta significació local, sovint vora una ermita (p. ex.

Aplec de Biuse a Llavorsí). Aquestes trobades a l’aire lliure enforteixen el sentiment de comunitat. La major part es fan al maig, i són també una celebració de l’arribada del bon temps.

Descobreix el Pirineu

www.editorialalpina.com

12

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Com visitar-lo?

La millor manera d’arribar als racons més espectaculars i descobrir l’essència del Parc Natural és a través dels seus itineraris senyalitzats. Una extensa xarxa de camins recorren el Parc i són l’escenari idoni per realitzar diferents activitats de lleure, de natura o esportives.

Contemplar els colors de tardor, fotografiar l’esclat de primavera i descobrir els cims que ens envolten, són algunes possibilitats que ens ofereixen els diferents miradors habilitats arreu del Parc Natural. Igualment equipades es troben àrees d’esbarjo que permeten passar una estona en família gaudint de l’entorn o bé, recuperar forces després d’una caminada pels itineraris senyalitzats del Parc.

Al Parc Natural s’hi pot realitzar un ampli ventall d’activitats ecoturístiques que es poden dur a terme també mitjançant la contractació d’un guia-interpretador del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Algunes de les activitats que s’ofereixen es poden consultar a l’agenda d’activitats que el Parc edita de forma quadrimestral.

Per obtenir una informació acurada de com visitar-lo podeu apropar-vos als punts d’informació del Parc on a més, us podran facilitar fulletons que ajudaran a planificar la vostra visita. També el web del Parc http:// parcsnaturals.gencat.altpirineu us servirà de guia de visita.

Què es pot fer al Parc? L’ecoturisme i el turisme actiu al Parc Natural El Parc Natural de l’Alt Pirineu ofereix múltiples opcions de gaudi per als seus visitants

Elements de flora i fauna singular i/o amenaçada presents al Parc • Tots els grans herbívors estan presents al territori del Parc. Així doncs, amb uns prismàtics o un telescopi terrestre, i sempre preferiblement a primera i darrera hora del dia, es poden observar isards, cabirols, cérvols o daines a determinades zones.

• Durant les hores centrals del dia és possible observar grans rapinyaires com el voltor comú, el trencalòs i l’àliga daurada. I especialment durant els passos migratoris (març-maig i agost-octubre), és interessant la visita a la Mollera d’Escalarre, on és possible observar aus aquàtiques des d’observatoris ornitològics equipats.

• El Parc Natural conté majestuosos exemples de boscos madurs. Des de la segona meitat de setembre fins a mitjans de novembre, també és possible gaudir dels colors de tardor, a zones dominades per

Camí Clavera

Mirador de la Pica d’Estats.

durant tot l’any: descobrir magnífics estanys d’alta muntanya o extensos boscos de coníferes recorrent els camins antics del Parc, visitar museus que mostren la forma de vida present i passada dels habitants d’un territori de muntanya, respirar la solitud de la muntanya hivernal mitjançant una passejada amb raquetes de neu, gaudir d’espectaculars vistes panoràmiques des d’un dels diversos miradors del Parc, o senzillament triar i recórrer algun dels senders senyalitzats que conformen els gairebé 700 km de la xarxa d’itineraris del Parc.

13

el paisatge.

• Els miradors de paisatge, molts d’ells equipats amb plafons panoràmics, permeten gaudir de privilegiades vistes del Parc.

arbres caducifolis. I finalment, entre maig i agost té lloc l’espectacular esclat de primavera amb la floració de multitud de flors.

• L’ós bru està present de manera regular des de fa alguns anys a la zona nord del Parc. Si bé la seva observació és molt difícil, la Casa de l’Os situada a Isil és un centre d’interpretació on aprendre sobre l’espècie i des d’on s’inicien rutes interpretatives.

Elements paisatgístics d’interès remarcable • El Parc Natural conté excel·lents mostres del patrimoni geològic associat al fenomen del glacialisme, com valls en forma de U, circs glacials, morrenes, i, especialment, més d’un centenar d’estanys de diferents formes i mides.

• Conté alguns dels cims pirinencs que superen els 3000 metres d’altitud, entre ells la Pica d’Estats, que amb els seus 3143 metres és el sostre de Catalunya.

• La petja humana en forma de pobles petits, ermites romàniques, serradores hidràuliques i nuclis de bordes enriqueix

Elements culturals d’interès remarcable • Després de gairebé 1000 anys, la cultura religiosa medieval pot ser observada en diferents formats: ermites, esglésies i pintures murals (algunes d’elles originals).

• Els diferents museus i centres d’interpretació ofereixen la possibilitat d’entendre i conèixer la realitat cultural i social del Parc i en completen l’oferta ecoturística.

Senderisme i altres opcions de turisme actiu • El Parc Natural de l’Alt Pirineu compta amb una xarxa de més de 700 km de senders senyalitzats organitzats en 3 nivells de dificultat: baix, mitjà i alt. També existeix una xarxa d’itineraris Btt i rutes a peu de llarga distància.

• Existeixen productes organitzats en rutes més exigents de diferents dies de duració com són «La Porta del Cel» i «Pas de Gegant».

• La conca hidrogràfica que discorre pel Parc Natural permet el desenvolupament d’activitats com la pesca esportiva i una important oferta d’esports aquàtics (ràfting, piragüisme, hidrospeed, etc.).

• Dins de l’àmbit del Parc Natural és possible desenvolupar activitats hivernals i fer ús de diferents refugis.

Text i fotos: PNAP

ALBA CRESPO DIETISTA-NUTRICIONISTA COL·LEGIADA CAT000579

POSTGRAU EN NUTRICIÓ I SUPLEMENTACIÓ ESPORTIVA

605 510 472

albacrespo.nutri@gmail.com

Unió Excursionista Urgellenca 14

EDITORIAL

La Unió Excursionista Urgellenca és un

club esportiu dedicat als esports de muntanya que

forma part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC. Tot va començar l’any 1966 quan es va fundar oficialment el club i si fem comptes el

pròxim 2016 farem el 50è aniversari. Actualment el club està format per més de 400 socis, la majoria federats, distribuïts bàsicament per l’Alt Urgell però també per la Baixa Cerdanya i Andorra, així com altres racons de Catalunya amb menys mesura.

L

a UEU està estructurat amb una junta directiva formada per President, Vicepresident, Secretari, Tresorer i els vocals de les respectives seccions. Les diferents seccions són les encarregades de tirar endavant les corresponents activitats de muntanya i altres, aquestes són: BTT, Competició, Escalada esportiva, Esquí, Alpinisme, Excursionis-

me, Raquetes de neu i la secció Jove.

La Unió Excursionista Urgellenca neix oficialment el 15 de gener de 1966 però tenia algun antecedent, el GEU (Grup Excursionista Urgellenc) que el 1965 va deixar llibres de firmes a diferents cims de la zona.

Si agafem com a referència clubs de muntanya d’arreu, la UEU és un club relativament

UEU

Sortida de la UEU a Aransa, estany de la Nou i arribant al Fonell.

jove. La gent del Pirineu sempre ha estat estretament vinculada al seu mitjà de vida, la muntanya, però no és fins a l’aparició de les primeres generacions ‘alliberades’ de les tasques agrícoles, ramaderes i artesanes tradicionals que sorgeixen noves inquietuds relatives a una visió més lúdica de la muntanya per part dels seus habitants, és precisament en aquesta època que neix la Unió Excursionista Urgellenca.

Al llarg d’aquests 49 anys el creixement ha estat constant i arribavem al canvi de mil·lenni amb prop de 200 socis, serà durant la primera dècada de l’any 2000 que pràcticament es dobla el nombre de socis i s’arriba a 390 (principis de 2011). Aquest increment

15

coincideix amb un fort augment de l’interès per l’esport i la muntanya per part dels habitants de la zona. Entre els factors determinants d’aquest augment també cal destacar l’impuls donat en diversos àmbits, com són: • Accions formatives de muntanya encarades a la població com els concorreguts cursets d’esquí muntanya i els d’escalada o trail running encarats als més joves.

• Una constant activitat de sortides els caps de setmana com les rutes guiades, excursions de club o les habituals sortides d’esquí de muntanya.

• L’aparició dels primers esdeveniments esportius impulsats des del territori com ara la Traça Muga d’Esquí Alpinisme i Raquetes que s’inicia el 2008, l’esdeveniment multi activitat de muntanya Escanyabocs que s’inicia el 2009 o el Circuit Fer de curses de muntanya de l’Alt Urgell que s’inicia el 2009. Podem dir doncs que la formació, les activitats populars o competitives de muntanya i la difusió de tot plegat, són els puntals sobre els quals ha treballat la Unió Excursionista Urgellenca UEU. En l’àmbit d’activitats populars per al 2015 s’han preparat cinc excursions obertes a socis i federats: • 17 de maig, Gallina Pelada (2.322 m) • 7 de juny, Roc de Madres (2.469 m) • 19 de juliol, Pic de l’Estanyó (2.915 m) • 2 d’agost, Pic de Ventolau (2.853 m) • 8 i 9 d’agost, Pic dels Estanys (2.955 m) Una activitat clàssica de l’estiu són les 15 Hores de Camí. L’any 1977 per inaugurar el tram del GR7 marcat pel club i es van cele-

16

UEU

Foto de família de la clàssica 15 Hores de Camí de l’edició d’enguany .

brar les primeres 24 Hores de Camí (La SeuColl de Port- La Seu). Des d’aquell any han tingut lloc 20 edicions, passant de 24 hores a 20 hores i finalment en el format actual de 15 Hores en un dia i mig (parant a sopar i dormir). Hi ha hagut rutes per la Cerdanya, l’Alt Urgell, Pallars, Berguedà, Andorra... La pròxima edició tindrà lloc l’any 2016.

Dins la categoria popular però obertes a tothom, hi han 8 rutes guiades en la seva majoria per territori de l’Alt Urgell: • 31 de maig, Guils del Cantó • 21 de juny, Roca Foradada • 13 de setembre, Junyent - Les Piques • 25 d’octubre, Anserall i Calbinyà • 22 de novembre, Tost

Durant la temporada d’hivern, i dins les activitats competitives, la Unió Excursionista Urgellenca ha organitzat la V edició de la Traça Muga que s’ha celebrat el passat mes de febrer 2015 per l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa i muntanyes que l’envolten.

La cursa d’esquí alpinisme, Traça-Muga, té un recorregut íntegrament de muntanya.

L’esdeveniment ha estat un gran èxit de participants tant en la cursa d’esquí, puntuable per la copa catalana i andorrana de l’especialitat, com en l’excursió amb raquetes que forma part del circuit català de raquetes. Com a punts a destacar la bona acollida dels participants al snow runnig, nova modalitat de córrer sobre la neu i que s’ho han passat molt bé i que de ben segur que

UEU

17

Centre Esportiu Enguany els participants de l’excursió en raquetes de la Traça-Muga, han pogut gaudir d’una ruta espectacular en un entorn immillorable.

s’anirà posant de moda com una de les noves modalitats esportives a fer a la neu. Un altre punt a destacar és l’augment de participants en la cursa d’esquí alpinisme que situa la Traça Muga com una de les curses en aquesta modalitat amb més inscrits i que es realitza en un entorn 100x100 muntanya. Els participants de l’excursió en raquetes han pogut gaudir d’una bonica sortida amb unes vistes sobre el Cadí i la Vall del Segre espectaculars en un dia on el sol i el bon temps els ha acompanyat.

Fora de la temporada d’hivern i en el transcurs de la resta de l’any, El Circuit Fer de curses per muntanya va neixer l’any 2009 de la unió de quatres curses de muntanya que es van celebrar a la zona de l’Alt Urgell, aquestes van ser la de Noves de Segre, Organyà, Ossera i Aristot. D’acord amb el creixement global del Trail Running, el circuit a anat creixent i incorporant noves curses que són les d’Estana, Sorribes-Arp, Bescaran, Masies de Nargó, Cadí Trail. Com a novetat per aquest 2015 també s’incorporen al circuit la Transfronterera i la cursa de l’Escanyabocs, ambdues de la Seu d’Urgell.

Totes les proves del circuit estan impulsades per organitzacions locals que han contribuït clarament al desenvolupament del trail running al territori i alhora han ajudat a dinamit-

Servei, qualitat, professionalitat, experiència, instal.lacions...

no ho dubtis,

A’T X T I U Q S E T!!

U L A S E D La Seu d’Urgell, Tel. 973 35 25 53 www.esquitx.info

18

UEU

L’Escola de muntanya joves UEU, el planter de la Unió Excursionista, al cim del Sant Quiri.

zar i diversificar les activitats en aquests municipis. Juntament amb les organitzacions, els participants i el millor ambient són l’ànima del circuit, entre ells hi podem trobar des de l’èlit als més populars, destacant els caminadors que hi juguen un paper important.

En l’apartat de formació, l’Escola de muntanya joves UEU, fa formació a joves de 8 a 16 anys en les modalitats de trail running i escalda esportiva. Els grups inicien la seva activitat el mes d’octubre i l’acaben al juny, coincidint amb el curs escolar. Les jornades formatives són d’un o dos dies per setmana, generalment els dimarts i els dijous. Les inscripcions a les escoles esportives de la UEU s’han de fer el mes de setembre, juntament amb les escoles esportives municipals impulsades per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.

D’altra banda, cada temporada d’hivern es fa la formació en iniciació a l’esquí alpinisme, el curset de la UEU amb molta acceptació per part de la població i on s’han format molts dels esquiadors de muntanya de la zona.

Generalment les inscripcions s’inicien al desembre i es fa durant els mesos de gener o febrer segons la temporada.

La difusió de les activitats populars, competitives i les diferents formacions que es fan és una part important dins les tasques del club, comptem amb diferents mitjans de difusió entre els quals destaquen el web www.ueu.cat i el canal de facebook www.facebook.com/ueurgellenca.

D’altra banda, darrerament hem realitzat diferents gravacions audiovisuals amb la finalitat de difondre les activitats d’una manera més actual i propera pel públic, això ens ha portat a crear un canal de youtube on s’aniran publicant totes aquestes filmacions.

Text i fotos: Xavi Escribà UEU

Joves de l’escola de la UEU, en el rocòdrom de la Seu d’Urgell, on comencen a introduirse en l’esport de l’escalada.

No et perdis l’exposició de fotografies de MeteoPirineus Catalans!

Juny a la seu central del PN del Cadí – Moixeró de Bagà, juliol a Pont de Suert i agost a Sort.

Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans www.meteopirineuscatalans.com, i al

de MeteoPirineus Catalans

EDITORIAL

19

Associació Esportiva Pallars

20

EDITORIAL

Fa 50 anys un grup de joves Pallaresos, atrets pels caiacs dels belgues que suraven per les aigües de la Noguera Pallaresa, van fundar les bases del Club Piragüista Vilamflor i que avui coneixíem com l’Associació esportiva Pallars. Moltes coses han canviat des de llavors però el club continua treballant per mantenir viu l’esperit d’aquells pioners, al servei de l’esport i del territori.

L

’associació Esportiva Pallars és una entitat esportiva sense ànim de lucre, fundada l’any 1965. Engloba cinc modalitats esportives el Caiac, l’esquí, el running, l’escalada i el barranquisme. Aquest aspecte singular, en un club dels Pirineus, genera un gran sobre esforç de gestió, però aporta moltes avantatges, doncs amb una sola quota anual, els seus socis, poden gaudir de totes aquestes seccions i de les

28 activitats organitzades anualment. En una comarca amb un índex de població tant petit (6.000 habitants) satisfer les necessitats de la gent local seria gairebé impossible sense un club d’aquestes característiques.

La implicació del club, no només es limita a aquest aspecte social, des del seu nucli es treballen sinergies amb l’economia local per mirar d’ampliar l’oferta turística esportiva de caràcter familiar. Tot i que la majoria de

AEPallars

les activitats estan destinades als joves Pallaresos, l’ampliació cap als turistes de mitja i llarga estança els hi permet rebaixar els costos de les activitats i l’oportunitat d’oferir preus més econòmics generals i subvencionar, de manera interna, les àrees de competició.

Un altre aspecte que es defensa des de l’AEPallars és la conservació del patrimoni cultural del Pallars. Entenent l’esport, en especial el caiac, l’esquí i el muntanyisme, com una marca d’identitat de la gent d’aquestes contrades. Així des de fa 52 anys organitza, conjuntament amb l’Ajuntament de Sort, una de les cites més importants i antigues del piragüisme d’aigües braves de l’estat espanyol i Europa «El ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa». Una setmana que engloba tot un seguit de competicions i activitats lúdiques: descens, eslàlom, skimotatge, freestyle... amb un nexe comú: El Noguera Pallaresa. Un altre cavall de batalla de l’AEPallars és la promoció del caiac a totes les escoles del Pallars Sobirà (PECEP).

Des de fa 11 anys es vetlla perquè tots els nens dels cursos de 3r a 6è puguin gaudir d’un contacte iniciàtic amb el caiac, assegurant amb aquesta eina nodrir les bases de la tecnificació i la competició d’aquest esport.

Gràcies al PECEP s’assegura la creació d’una pedrera de joves esportistes amb projecció competitiva, resultats que es pot veure amb l’alt nivell assolit en les competicions de Freestyle nacionals i internacionals.

Darrer dia dels cursos d’esquí de la temporada 2014-15 al Pic de l’Orri.

21

Jornades infantils de barrancs.

Aquesta filosofia que bolca un gran esforç en la «promoció» també regeix una de les seccions més joves de l’entitat: La d’esquí.

Des de fa 6 anys l’AEPallars aposta per aquesta modalitat esportiva i desenvolupa les seves accions, des de la promoció fins a la competició, a les estacions de Port Ainé, Espot i Tavascan. Aquesta secció apropa cada any a les pistes gestionades per FGC al voltant de 180 joves i 350 adults, dinamitzant i enfortint l’oferta de turisme familiar d’hivern. En l’àmbit competitiu l’AEPallarsEsquí participa en les competicions de Interclubs, lliga catalana o lligueta freestyle i gràcies als seus bons resultats, en pocs temps ha aconseguit guanyar-se el respecte d’altres clubs dels pirineus.

El running, l’escada o la secció de barrancs també tenen un espai important al club.

Des d’aquestes seccions s’amplia l’oferta d’activitats anuals, especialment pels més joves, organitzant cursos d’iniciació a l’escalada, barrancs o a les curses de muntanya.

22

AEPallars

AEPallars

23

Dins del Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, un dels esdeveniments de descens d’aigues braves més important i antic a nivell internacional, també hi ha un espai pels més petits.

Dades generals Direcció: Edifici el Til·lers s/n - 25560 Sort Web: www.aepallars.com A/e: info@aepallars.com Facebook: https://www.facebook.com/aepallars Twiteer: https://twitter.com/aepallars @aepallars President des de l’Abril 2014: Lionel Pla Ballabriga Número de socis 1.035 socis (24/02/2014)

La gestió de l’únic Boulder públic del Sobirà, l’equipació de vies d’escalada a Collegats o àrees annexes, l’organització d’esdeveniments com campionats estatals de barranquisme o la Freestile Vall d’Aran AEP-DX, l’organització de camps de treball amb el departament de joventut, la contribució en el manteniment dels camins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, la creació de noves variants del GR11, la participant en el voluntariat de curses locals ben consolidades com la Rialp-Matxicots o la Vertical d’Àreu, entre altres accions, són també part important del club i de la seva filosofia amb una clara vocació de servei al territori.

Text i fotos. AEPallars

VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES

CICLISME - BOTIGA - TALLER Tel.973.626.041 Mòb. 619.811.516 esierri@telefonica.net Av. Francesc Macià, 2 Baixos 25580 Esterri D´Àneu - Lleida

Disfruta amb nosaltres del fabulós descens del Noguera Pallaresa en BTT

www.esierribikes.com

BTT BERET - ESTERRI 36 Km de baixada 1850m - 948m Desniv

24

EDITORIAL

Club Poliesportiu Puigcerdà C.P.

À

CERD

PUIG

Si una cosa sobta del Club Poliesportiu Puigcerdà, és el seu nombre de socis respecte a la població del municipi, actualment 5.633 enfront dels quasi 9.000 habitants que té Puigcerdà, és el club de Catalunya amb més

socis respecte a la població. D’aquests socis, el nombre de participants en alguna secció esportiva és de 650, i té aproximadament 200 esportistes federats. Això no és d’estranyar, ja que té un gran número i diversitat

d’instal·lacions que permeten aglutinar i donar servei a un gran nombre d’esportistes.

E

ls seus inicis es remunten en la dècada dels anys 70 quan l’Ajuntament de Puigcerdà va decidir construir un poliesportiu a la vila. Les primeres instal·lacions que es van construir van ser la piscina coberta climatitzada amb 2 vestidors, dues pistes de tennis i el local social-bar. Especial esment mereix

el sistema de depuració de l’aigua de la piscina, sistema ideat a França pel Sr. Llorenç Casanovas, fill de Puigcerdà, i que va ser el primer a instal·lar-se en tot l’estat espanyol.

Aquest sistema, que se segueix utilitzant en l’actualitat es basa en un corrent electro-físic mitjançant plaques de coure per eliminar els

Club Poliesportiu Puigcerdà

bacteris i no necessita clor, proporcionant una qualitat d’aigua excel·lent.

La seva inauguració va tenir lloc el dia 19 de març de 1977. Per a explotar aquestes instal·lacions i les que es poguessin construir en endavant, es va crear una junta gestora formada per membres del consistori i altres entitats de la Vila. Pocs mesos després la gestió va ser cedida al Club Poliesportiu Puigcerdà, entitat sense afany de lucre creada per a l’ocasió i que va nàixer com a club de natació. Els presidents que l’entitat ha tingut són: el Sr. Joan Tomás (1977-1981), el Sr. Ramón Condomines (1981-2003) i des del 2003 el Sr. Joan Barnola.

A continuació de les instal·lacions inicials es van construir 3 pistes de tennis més. La piscina ja rebia tots els escolars de la comarca i donava servei a residents i turistes, a més dels francesos de les poblacions properes.

Val a dir que l’entitat contribueix a les bones relacions amb la Cerdanya nord, com ho demostra el fet que un 13,3% dels socis hi procedeixen.

Poc temps més tard, i sempre gràcies al suport de la població, es va fer el primer pas del què havia de ser la pista de gel: es va construir una pista exterior de ciment en la que es practicava el futbol-sala, amb terra volcànica procedent d’Olot. També en aquell

25

moment es van construir les pistes de petanca que disposa actualment el Club. Al gener de 1982 es va inaugurar la nova pista de gel (amb maquinària procedent d’un altre club de Sevilla), encara a l’aire lliure i a l’estiu del mateix any van començar les obres de cobriment. El 27 de febrer de l’any següent s’inaugurava el nou palau de gel de Puigcerdà. A partir d’aquell moment entrava en funcionament el sistema d’aprofitament energètic consistent en aprofitar les calories extretes del gel per a escalfar l’aigua de les dutxes, l’aigua i l’ambient de la piscina. Actualment la pista de gel de 56 x 26 metres i amb capacitat per a 1.450 espectadors acull competicions esportives de patinatge sobre gel, hoquei gel i cúrling, en la lliga catalana, campionats de Catalunya i Espanya, com en tornejos internacionals de cúrling i d’hoquei per a veterans.

Al mateix temps que el palau de gel es feia realitat, es construïa el camp de futbol de gespa natural. El camp de futbol, de 100 x 60 metros, acull l’escola de futbol de Puigcerdà i els nombrosos usuaris del club, destacant els tornejos de futbol-7 d’estiu i les estades d’equips a l’estiu. El projecte que va seguir a la pista de gel va ser el del pavelló poliesportiu, que es va començar a construir el 1989.

Tres anys més tard es va inaugurar el nou

26

Club Poliesportiu Puigcerdà

pavelló, de parquet flotant, amb un gimnàs de parquet de 108 m2 on es pot fer manteniment, musculació, tennis-taula, aeròbic, etc.

Ambdós pavellons sumen capacitat per a 1.100 espectadors i acullen nombrosos tornejos, activitats esportives i extra esportives com la festa del trinxat i la fira d’antiquaris.

Dins les competicions en la lliga catalana hi destaquen la de bàsquet i la de futbol-sala.

Des de 1.999 fins a enguany, diversos han estat els projectes que han fet evolucionar el club i a mesura que s’anava disposant de noves instal·lacions naixien noves seccions esportives afiliades a les corresponents federacions: natació, tennis, patinatge sobre gel, ciclisme, voleibol, bàsquet, hoquei gel veterans, muntanyisme, triatló, etc.

Ple total al Pavelló I, durant la celebració del Campionat d’Espanya de Bàsquet

Actualment el Club Poliesportiu Puigcerdà ofereix un ampli ventall d’activitats i de serveis: patinatge artístic, hoquei gel i cúrling, natació, tennis, petanca, ciclisme, atletisme, futbol i futbol-sala, bàsquet, voleibol, tennis

En les diferents instal·lacions també hi tenen cabuda classes particulars com la de tennis.

taula, pàdel, bàdminton, gimnàstica rítmica i submarinisme. A més també hi tenen cabuda les escoles de natació, patinatge, tennis i bàsquet, activitats aquàtiques per a nadons, embarassades, patologies de l’esquena i aiguagim, cursets de natació, fitness, assessorament personalitzat i les classes particulars de patinatge, natació i tennis.

De tots aquests projectes cal destacar un dels projectes més anhelats: el local social i bar sobre la pista de gel, espai amb accés des de la pista de gel i des del bar inicial, amb televisió de pantalla gegant, i zona especial per a patinadors.

Actualment, i des del 2003 s’han adequat les piscines cobertes, la gran de 25 x 12,5 metros, i la petita de 14 x 6 metros, climatitzades i amb capacitat per a 200 espectadors, a l’espai que es complementa amb una banyera d’hidromassatge amb capacitat

Club Poliesportiu Puigcerdà

27

Vistes de les piscines exteriors i de l’edifici de la piscina coberta

per a 10 persones si han instal·lat la piscina d’ensenyament i hidromassatge. A part les piscines exteriors, climatitzades i obertes al juliol i a l’agost, amb tobogan aquàtic, i espai complementat per una àmplia zona de gespa natural i un bar.

L’any 2006 es van inaugurar 3 noves sales de gimnàs, una de cardio i dues polivalents, amb un total de 300 m2 i el 2010 es van construir dues pistes de pàdel, al 2011 es va

inaugurar el segon pavelló poliesportiu, una sala doble de 1.400 m2, completant així un conjunt de 42.000 m2.

Les 4 pistes de tennis, totes amb il·luminació, dues de tennis-quick, una de terra batuda i una de greenset, acullen l’escola de tennis d’estiu i els equips de competició, destacant el Trofeu Vila de Puigcerdà Federat, les lligues socials, el torneig intercomarcal i el campionat de Catalunya per equips de comarques. Que es complementen amb les 2 pistes de pàdel, amb il·luminació, una d’elles coberta.

Tot un complet complex esportiu preparat per a la pràctica multi disciplinada d’esports, amb unes condicions extraordinàries per a gaudir-hi practicant-los.

Text. Enric Gaillard Fotos. Ajuntament de Puigcerdà Avinguda del Poliesportiu - 17520 PUIGCERDÀ Telèfon 972 88 02 43 - club@poliesportiu.net www.puigcerda.cat/esports/club-poliesportiu-puigcerda

salut

Les vies energètiques en la pràctica esportiva Tots practiquem algun esport, fem d’una manera més o

menys autodidacta els nostres entrenaments, però, quin tipus d’entrenament ens seria necessari per millorar la força explosiva?, per treballar la força explosiva què metabolitza el nostre cos? O bé, consumim el

mateix practicant 100 metres lliures que fent una mitja marató? El següent article tracta sobre quin tipus de

«combustible» utilitzem envers el tipus d’entrenament o prova esportiva que realitzem, i així comprendre

quina relació té amb els entrenaments que s’apliquen o podem aplicar, perquè ens ajudi a estructurar

entrenaments i competicions amb qualitat, i per això és molt important, sempre realitzar exercici amb

coneixement. Espero que us serveixi d’orientació.

Salut

29

E

n la pràctica esportiva hi ha molts factors que estan involucrats en el rendiment d’un atleta amateur o d’alt rendiment, però tots estan sotmesos a processos de l’organisme que determinen el rendiment, la capacitat d’assimilar càrrega intensa, i així doncs aconseguir els resultats desitjats.

D’entre tots aquests paràmetres, en el següent article ens centrarem en les vies d’obtenció energètica que es disposa i comprendrem el perquè de la combinació d’aquestes vies energètiques per a l’estructuració de l’entrenament. Abans d’endinsar-se en el tema cal que sapiguem que és l’ATP, protagonista principal i del que farem un breu resum per a la seva comprensió.

L’ATP és l’abreviatura de Trifosfat d’Adenosina, té un paper molt important amb les cèl·lules com a coenzim, ja que és l’encarregat de transferir l’energia intracel·lular. L’ATP és una font energètica per a totes les formes de treball biològic com poden ser, la contracció muscular, la secreció de les glàndules, la transmissió nerviosa, etc. L’ATP és generat a través de tres sistemes d’energia que són: 1. ATP-CP. 2. Sistema Glucolític Anaeròbic 3. Sistema Oxidatiu.

Osteopatia

Fisioteràpia

Endocrinologia i nutrició , Medicina de l esport

Pilates terapèutic

Molècula de l’ATP

Cirurgia ortopèdica i traumatologia

Per no entrar en més profunditat en l’ATP, ja que tenim el necessari per saber quina és la seva funció veurem quines de les vies d’obtenció d’energia utilitzem en els nostres entrenaments o competicions. Tenim dues vies que són: 1. La Via energètica Aeròbica 2. La Via energètica Anaeròbica

Podologia

T.

973 090 114

Bisbe Iglésias Navarri, 15-17 25700 La Seu d'Urgell

30

Salut

Via Energètica Anaeròbica: En aquesta via no hi ha dipòsits d’ATP a la musculatura, pel que s’ha de sintetitzar contínuament, la durada d’aquesta font d’energia és de 2 a 3 segons, és a dir, moviments explosius, per tant dintre de la via energètica anaeròbica tindrem un sistema per a mantenir els nivells d’ATP estables dins la musculatura que serà la fosfocreatina.

Els dipòsits de fosfocreatina a la musculatura també són limitats pel que aquesta font energètica només ens permetrà realitzar esforços d’una durada màxima de 10 segons. Després d’uns primers segons d’esforç intens entra en funcionament la via de la glucòlisi anaeròbica, aquesta via utilitza el glucogen emmagatzemat als músculs, al fetge i a la glucosa sanguínia, que es disposen dins del cos en reserves limitades.

Aquestes reserves de glucogen que tenim al cos poden augmentar mitjançant l’entrenament i amb la ingesta rica en hidrats de carboni, com més glucogen emmagatzemat al múscul més temps podrà treballar a intensitats moderades.

El fet que tinguem la glucòlisi anaeròbica comportarà la formació d’àcid làctic, que és una substància de desfet que es genera quan el cos descompon carbohidrats per utilitzarlos com a energia durant moments baixos en Oxigen. L’àcid làctic permet que els processos que generen energia no s’aturin i que

Els esforços continuats però de durada curta, són els anomenats anaeròbics.

es pugui realitzar exercici d’alta intensitat durant un temps més prolongat, però per contra quan la concentració de lactat és molt elevada dificultarà el procés de contracció muscular, el que provocarà que el rendiment en l’esportista sigui menor, per això és ideal en els entrenaments incloure treballs de sèries, fartleks, etc..

Resumint, la glucòlisi anaeròbica és la via metabòlica principal en exercicis de durades entre 15 i 20 segons fins a 3 minuts a màxima intensitat.

MOLÈCULA D’ATP

ATP

Adenosina

Energia

Pi

Energia

Pi

Energia

Pi

ALLIBERAMENT D’ENÈRGIA Adenosina

Pi

ATP

Pi

Pi

Adenosina

Pi

Pi

ADP

Pi

Energia

Salut

31

ATP MUSCULAR

Fosfocreatina Muscular

Glucòlisi Anaeròbica

Oxidació de Glúcids

Oxidació de Lìpids

Durada

2 – 3 seg.

10 – 12 seg.

3 – 5 min.

60 – 90 min.

Hores

Intensitat

Màxima

Molt Alta

Alta

Mitjana

Baixa

%FC Max.

100%

100%

90 – 100%

70 – 90%

<70%

Via Energètica Aeròbica: En aquesta via metabòlica, a diferència de l’anterior que no hi havia presència d’oxigen, sí que disposarem d’oxigen produint l’energia mitjançant un procés oxidatiu.

Un apunt del fet que és més efectiu en termes de capacitat, és que en la via oxidativa es poden obtenir unes 38 molècules d’ATP, fent que aquest sistema sigui 19 vegades més eficient que el de la glucòlisi anaeròbica.

Els greixos emmagatzemats al cos proveeixen de més energia per gram que els carbohidrats, però l’oxidació dels greixos requereix més energia que la dels carbohidrats, l’oxidació dels carbohidrats provoca reac-

cions químiques que completen els processos de glucòlisi, l’anomenat procés de Krebs que es realitzarà dins la mitocòndria cel·lular.

A diferència de la via anaeròbica, la via aeròbica serà per a esforços més sostinguts al temps. Per comprendre-ho i veure-ho resumit, la següent taula ho il·lustra, ara només ens quedarà estructurar els entrenaments en funció de l’objectiu i les necessitats, respectant els principis de càrrega, els principis d’estímuls eficaços per a l’entrenament o millores de fases de sobre compensació, que en un següent article veurem.

Planificacions esportives.

Plans personalitzats d’entrenament per a qualsevol tipus d’esport.

Treballs específics per a recuperació funcional de lesions esportives.

Planificacions a mida per a qualsevol persona adaptades a edat i nivell.

Xavi Villanueva Priego (Entrenador Personal) www.personaltraining.cat info@personaltraining.cat

Text: Xavi Villanueva

32

natura

Surt més, gaudiràs molt Som a les portes de l’estiu, una estació excel·lent

per sortir a descobrir l’entorn natural de les nostres

comarques. El dia llarg, la bonança i més temps lliure

ens conviden a fer excursions, passejades i activitats al

medi natural. En aquest primer article a la revista SENT reflexionem sobre l’observació i el gaudi de la natura, i et donem consells per fer-ho de la millor manera.

S

egurament, alguna vegada hem experimentat l’agradable sensació de desconnectar de la rutina i de les cabòries anantnos-en a fer un tomb vora el riu, pel bosc o enfilant-nos a una muntanya. Sortir de casa o de la ciutat allibera la ment i tonifica el cos. Hi ha tot d’estudis mèdics que ho confirmen. Al-

guns fins i tot identifiquen la manca de contacte amb la natura com una causa important de trastorns emocionals, el més conegut dels quals potser és l’estrès. Entre la població infantil de grans àrees urbanes (no és el cas de l’àmbit geogràfic d’aquesta revista) s’han arribat a descriure casos en què hi ha una relació entre hiperactivitat i/o dèficit d’atenció i una escassetat o manca absoluta de contacte amb elements naturals bàsics com la terra, l’aigua o les fulles dels arbres. De cap manera no estem dient que aquests trastorns es curin només anant a la natura, sinó que estar El contacte amb els elements bàsics, com l’aigua, és una font de benestar.

Natura

en contacte amb l’entorn, jugar-hi, explorarlo, observar-lo o admirar-lo ajuda a millorar la nostra salut mental. Nogensmenys, en alguns països les autoritats sanitàries recomanen de passejar periòdicament per boscos ben conservats perquè s’ha comprovat que alleugereix els símptomes d’algunes malalties com per exemple la fibromiàlgia. Als beneficis físics que té caminar s’hi sumen, ja ho veiem, millores psíquiques si ho fem al medi natural. Tot això només sortint del medi urbà on viu la major part de la població occidental, i fent l’exercici pel que estem més ben dissenyats els humans: caminar.

Si a més a més parem atenció als arbres, les flors, els insectes, els ocells o el paisatge, per

33

Sortir ens fa mirar lluny i potenciar la profunditat de camp de la nostra vista.

ulls a enfocar de prop. Aquelles mateixes feines i entorns són una font de soroll que ens martelleja interiorment. En canvi, sortir a la natura ens fa mirar aquelles muntanyes, cims, carenes, boscos o pobles que dibuixen el perfil d’on arriba la nostra vista. Sortir a la natura ens permet estar en silenci o escoltar el vent, la remor de l’aigua o el cant dels moixons.

I, esclar, oxigenar-nos, respirar més profundament, sentir el vent a les mans, les gotes de pluja a la cara o les volves de neu al cap. El sacseig sensorial continua amb la flaire de terra humida o de mil i una flors, el Uns bons prismàtics són l’eina fonamental per gaudir tacte rugós de l’escorça dels sempre de la natura. arbres, la fredor de l’aigua d’un rierol,... Entesa així, la natura es converteix en una font inesgoexemple, la sensació de benestar augmen- table de benestar interior. Espiritual fins i tot. ta. Adonar-nos de la diversitat d’éssers vius Però encara es pot anar més enllà. Si nodrim que tenim al nostre voltant, de la immensa varietat de formes, mides, colors, costums, sons, olors o textures ens farà créixer un sentiment d’admiració per la natura. Per copsar tota aquesta riquesa de vida no cal saber-ne els noms, només cal tenir els sentits desperts, especialment la vista i l’oïda.

Moltes persones viuen sense haver de mirar lluny: les feines d’oficina i els entorns urbans amb pocs horitzons acostumen els nostres Al mercat hi ha un gran ventall de guies de camp per aprendre a identificar l’entorn.

34

Natura

Apuntar el que veiem, on i quan és la manera de fer el nostre registre d’observacions.

el nostre cervell amb nous coneixements, ens aficionem a un tema concret, assistim a xerrades o fem sortides guiades o cursets, experimentarem un gaudi intel·lectual que segurament ens farà voler-ne saber més.

Com en tots els aprenentatges, al principi en tindrem una de freda i una de calenta: el munt de noms nous i de dades ens pot desanimar, però si hi posem una mica de mètode començarem a aprendre’n de seguida i això ens engrescarà. Veurem que en poc temps passarem de no saber reconèixer cap ocell a saber-ne identificar mitja dotzena, i després uns quants més, i així anar fent. Fins que, si conreem l’afició, al cap d’un any estarem en disposició de saber el nom de tots els que vegem a la nostra zona habitual d’esbarjo natural. Estarem, ara sí i per sempre, enganxats a la natura! En resum, sortir a caminar va bé pel cos, l’admiració de la natura ens hi relliga amb el cor, i aprendre-la a identificar ens fa treballar el cap.

Si només volem estirar les cames l’equipament que cal és de caire esportiu.

El mirador de turó Galliner és excel·lent per veure ocells rapinyaires i fer-los fotos.

Però si volem observar els elements naturals que trobem al llarg de la nostra passejada, necessitarem alguns estris. Aquest material bàsic són uns bons prismàtics. Tant ens serviran per mirar ocells, mamífers, com el paisatge. O fins i tot papallones. Com que si els tractem bé seran per sempre, i no gasten piles ni llum, val la pena que siguin bons.

Bons no vol dir caríssims, que també n’hi ha.

Cal tenir en compte que són una eina que ens ha de fer bon servei, esclar, però que la farem servir en situacions en què pot patir algun cop o rascada. No fa el mateix mal si valen 250 € que si en valen 1.500!

Els Parcs Naturals tenen equipaments sobre el terreny per aprendre a interpretar el seu territori.

Si a més d’observar volem aprendre, ens caldrà una bona guia del tema que ens atrau.

Les guies de fotos són maques, però les de dibuixos il·lustren els trets més característics de les espècies, de manera que són millors per aprendre a identificar.

Natura

35

Fer una excursió amb els amics és fàcil, de franc, divertit i positiu pel cos i la ment.

Siguin com siguin les cobertes, un bon consell és folrar-les. També és molt recomanable una llibreteta de camp per anotar el que veiem. Un registre d’observacions ens farà conscients de com n’anem aprenent.

Ja estem equipats, però... on anem? Als nostres municipis hi ha molts camins i corriols. Ajuntaments, Consells Comarcals i els Espais Naturals Protegits han recuperat i senyalitzat un bon grapat d’itineraris. Transitar-hi és de franc i la millor manera perquè es conservin. També disposem de miradors panoràmics i d’observació d’ocells, com els de les basses de Gallissà, el del turó Galliner o els de la mollera d’Escalarre, per esmentarne un de cada comarca de l’àmbit d’aquesta

La natura ens desperta els sentits i la sensibilitat pel món que ens envolta.

revista. Podem anar-hi sols, però si se’n vol aprendre més, aquelles mateixes institucions i algunes empreses del territori organitzen sortides guiades sobre diferents disciplines naturalístiques. És una manera no sols de saber-ne més, sinó també de compartir-ho amb d’altres persones. Prova-ho. Si surts més gaudiràs més del lloc on vius o estiueges.

Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA

L’oferta de sortides guiades sobre geologia, fauna, flora, bolets, etc és molt àmplia. .

Amb aquest article AUBÈRRIA obre una finestra sobre natura en aquesta nova i prometedora revista. Agraïm molt al Pep Forn que ens hagi ofert de col·laborar-hi.

36

EDITORIAL

SORTIDES DE NATURA

estiu-tardor 2015

Preu: adults 13 €, menors 6 € · Mínim 4 adults per sortida o equivalent Reserves fins a 48 hores abans al 689 422 670 o a natura@auberria.cat

VOLTA DE BOSCALT 2, 9, 26, 23 i 30 d’agost

Itinerari circular entre el poble d’Ansovell i el santuari de Boscalt, a la cara nord del Cadí. Natura i cultura de bracet. De 09:00 a 13:00. A partir de 8 anys.

RAPINYAIRES MIGRADORS Cada dia del 24 d’agost al 6 de setembre

Observació de rapinyaires migradors (sobretot aligot vesper) des del mirador de turó Galliner. Accés per pista forestal en relatiu bon estat, amb trams pedregosos. Imprescindible prismàtics i aigua. De 10:00 a 15:00. A partir de 8 anys.

SANTUARIS FORESTALS 29 d’agost i 1 de novembre

Visita de les ruïnes de Sant Joan de l’Erm el dia que tradicionalment s’hi feia l’aplec (29-08) i es tancava el santuari (01-11). De 09:00 a 14:00. A partir de 10 anys.

UN RIU D’OCELLS 5, 12, 19 i 26 de setembre

Passejada planera per la riba del riu Segre per observar ocells migradors i sedentaris. De 09:30 a 11:30. Apte per a tots els públics.

EL POBLE DELS ARBRES 4, 11, 18 i 25 d’octubre

Caminada pels voltants del poble de Cava, a la cara nord del Cadí, per admirar arbres de gran port. De 09:30 a 13:30. A partir de 10 anys.

TERRA DE MILANS 7, 14, 21 i 29 de novembre

Observació amb telescopi i prismàtics de milans reials ajocant-se al vespre prop de la Seu d’Urgell. De 16:30 a 18:30. A partir de 8 anys.

AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670

- 973 353 607 · Segueix-nos al

i

LECTURA

GRAN VOLTA A LA CERDANYA

A

diferència d´altres comarques de muntanya, és la Cerdanya una de les que més ha sabut treure profit al seu potencial turístic. Motius li sobren, tenint en compte la seva enorme riquesa tant paisatgística com a cultural. No és que la resta del territori pirinenc sigui menys interessant, molt al contrari, però, en aquests temps que ens ha tocat viure, seria recomanable implicar-se a fons per donar a conèixer al món totes les maravelles que es poden descobrir a les comarques del terç nord de Catalunya. No solament el turisme viu de sol i platja.

Per descomptat, cal insistir en la necessitat de respectar al màxim possible el medi ambient i no caure en la temptació dels diners fàcils fent macrourbanitzacions, carreteres que arriben fins als llocs més insospitats i altres barbaritats que es van cometre en el passat.

La guia que us presentem no té res a veure amb “pelotazos” urbanístics ni res semblant.

Va ser ideada a la primavera de 2011, quan a partir d´una reunió amb empresaris i hotelers de la zona, Eduard Jornet -autor de l´obra i pare d´en Kilian Jornet- va començar a traçar un circuit circular a la Cerdanya aprofitant els múltiples camins ja existents. Es tracta, doncs, d´un magnífic llibre de referència que ja a les seves primeres pàgines sedueix al lector perquè s´endinsi en un fabulós territori ple de bucòlics estanys, encisadors pobles

de muntanya i espectaculars cims. Però hi ha més, molt més. La Gran Volta a la Cerdanya està dividida en diferents etapes i els seus corresponents plànols al llarg de 260 quilòmetres d´una valuosa font d´informació sobre cultura, història i natura que s´apren a mesura que es va sumant hores de lectura i desnivells acumulats.

Eduard Jornet i Editorial Mesclant han unit forçes per tirar endavant un enriquidor volum traduït a quatre idiomes (català, castellà, francès i anglès) que farà les delícies de tots els amants de la muntanya, tant autòctons com a forans. Una decidida aposta pel turisme de qualitat i el desenvolupament sostenible dels Pirineus.

Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Gran Volta a la Cerdanya AUTOR: Eduard Jornet Editorial: Ed. Mesclant, 2015 P.V.P: 19,95 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

meteo

La complexitat del clima pirinenc Hem sentit a parlar moltes vegades als meteoròlegs de la televisió, que Catalunya és un país de grans

contrastos climàtics. Hi ha molts dies de finals de

primavera, que un podria escollir estar esquiant al

Pirineu o bé fent un bany refrescant en qualsevol platja de la costa catalana.

L

a complexitat del clima mediterrani i la geografia del territori català, determinen un batibull de diferències climàtiques molt evidents al nostre país. Però si ens centrem exclusivament en l’àmbit pirinenc, aquesta evidència, de diferències climàtiques és encara més notable, donat que es produeixen en una escala geogràfica més reduïda. Anem a analitzar-les!

El primer exemple, a escala pirinenca i força conegut, és la diferència climàtica existent entre el vessant nord del Pirineu i el seu vessant sud.

El vessant nord, que a Catalunya inclou la comarca de la Vall d’Aran i zones pròxi-

mes com l’extrem nord del Pallars Sobirà i de l’Alta Ribagorça, rep la influència de les masses d’aire provinents de l’atlàntic, d’aquí el nom homònim del seu clima, atlàntic. El vessant sud per contra, comprèn la resta de comarques pirinenques i prepirinenques; Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès, Cerdanya, Berguedà i Ripollès (i si s’escau Noguera, Garrotxa i Alt Empordà). Aquestes comarques, orientades cap a la conca mediterrània, tenen un clima d’influència mediterrània.

L’explicació clau d’aquesta primera gran diferència climàtica, és la barrera geogràfica que representa el Pirineu per a les diferents

Meteorologia

Règim pluviomètric pirinenc (Imatge 1).

masses d’aire. Un obstacle de 415 km de llargada i d’una mitjana de 2900 m d’alçada al seu eix axial, afavoreix la separació física de les masses d’aire atlàntic i mediterrani.

El segon exemple, baixant d’escala geogràfica i que afecta a tot el Pirineu, és la modificació del clima atlàntic i mediterrani causat per l’alçada de les muntanyes. Segons els valors teòrics, per cada 100 m que guanyem d’alçada pujant una muntanya, perdem 0,6ºC de temperatura. És evident doncs que per norma general, faci més fred a l’alta muntanya que no pas al fons de les principals valls del Pirineu. Un altre factor relacionat, és l’increment de precipitacions amb l’alçada, afavorits per l’efecte palanca de la muntanya i que analitzarem en futurs articles.

Tercer exemple per parlar del règim pluviomètric. El règim pluviomètric (imatge 1), ordena de major a menor les 4 estacions de l’any segons la seva pluviometria, és a dir, de l’estació més plujosa a la més seca. Per norma l’estació de l’any més plujosa al Pirineu és l’estiu (E), gràcies a les freqüents tempestes, i la més eixuta l’hivern (H). Fem un breu repàs pels règims pluviomètrics del Pirineu: • La major part del Pirineu Català, mostra un règim pluviomètric Estiu – Primavera – Tardor – Hivern (E-P-T-H) • Un altre sector del Pirineu representat per la serra de Montgrony i vall del Rigat (Ripollès), l’alta vall del Llobregat (Berguedà), la Cerdanya gironina així com el seu extrem nord, l’extrem nord de l’Alt

Vista de la nevada del 22 de febrer d’enguany a Montferrer, des de la Seu d’Urgell (Imatge 2),

39

Urgell, la vall Ferrera (Pallars Sobirà) i la vall de Barravés (Alta Ribagorça), presenten un règim on la segona estació més plujosa és la tardor. (E-T-P-H) • Una gran excepció és el sector més meridional (sud) del Prepirineu, que té la primavera com l’estació més plujosa de l’any. (P-E-T-H) • La gran excepció del territori pirinenc es dóna a la vall de Cardós (Pallars Sobirà), on l’estació més plujosa és la primavera, seguida de la tardor. (P-T-E-H) • Per últim, els límits entre els climes atlàntic i mediterrani determinen altres modificacions, fent que el sector del Parc Natural d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici presenti un règim (T-P-E-H) i l’extrem sud de la vall d’Aran (T-P-H-E) • Gran part de l’Aran té totes les estacions amb igual pluviometria.

Quart exemple, les diferències climàtiques per valls. Hem vist en l’exemple 1 que el Pirineu representa una gran barrera per les diferents masses d’aire. Si mirem en detall la serralada, ens adonarem que està composta per desenes de serres i muntanyes, que al mateix temps creen barreres d’escala inferior dins de la gran barrera.

Citarem alguns exemples existents al Pirineu: • La diferència climàtica entre la vall de Camprodon i la vall de Ribes, on les muntanyes que els separen fan que les masses d’aire provinent del mediterrani deixin més precipitacions a la vall de Camprodon, més propera al mar, que no pas a la de Ribes.

40

• A vegades, mentre a la Seu d’Urgell pot estar nevant, a Organyà pot fer un bon sol.

Cinquè exemple, diferències climàtiques geogràfiques locals. Per la ubicació d’algunes muntanyes o l’orientació d’alguna vall, es poden produir canvis climàtics significatius. Alguns exemples pirinencs serien: • Bona part de les grans valls del Pirineu català tenen orientació nord - sud, tret del primer tram del Segre, on del seu naixement fins a la Seu d’Urgell, té orientació est -oest. Aquest factor determina més radiació solar i més aïllament tant de les masses d’aire mediterrànies com atlàntiques (menys precipitació).

• El massís de l’Orri és una muntanya aïllada d’altres cims importants. Aquest fet determina que li arribin actives la major part de les pertorbacions, ja que no hi ha barreres intermèdies que ho impedeixin.

I sisè i últim exemple, els fenòmens locals.

Els fenòmens meteorològics* poden tenir afectacions locals, que determinaran que el temps sigui completament diferent d’un indret a un altre. Alguns exemples són: • Una forta tempesta pot descarregar 80 mm en poca estona en un indret concret, causant inundacions, i en canvi a pocs quilòmetres d’allà, no caure ni una gota.

• Un dels fenòmens més complexs del Pirineu són les ventades. En una situació de vent, un poble exposat pot rebre fortes ventades i en canvi, pobles arrecerats per alguna muntanya no percebre’l.

Meteorologia

*En moltes ocasions es confonen en els mitjans de comunicació els termes fenomen meteorològic i climatologia. El fenomen meteorològic és aquell meteor que està succeint en un moment determinat (fer sol, ploure, nevar, fer vent). El clima, és el conjunt de fenòmens meteorològics que es donen en un llarg període de temps (30 anys), i que determinen com es comporta el temps en una zona concreta.

• Durant la nevada del 22 de febrer del 2015, mentre a la Seu d’Urgell s’acumulaven 8 cm de neu, un quilòmetre en línia recta cap al sud, a Montferrer, no va acumular-se neu. A la fotografia, es pot apreciar molt bé com a la dreta (la Seu d’Urgell), el paisatge era ben nevat i en canvi a l’esquerra (balcó del Pirineu, Montferrer), no hi havia neu.

En resum, la serralada del Pirineu és un entramat de barreres climàtiques que determinen la presència de desenes de microclimes.

Per tant, per una mateixa situació meteorològica, podem trobar molts tipus de temps diferents en el mateix moment al Pirineu, i és per aquesta raó, que moltes vegades fer pronòstics del temps al Pirineu, és tan difícil i imprecís.

Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS

Meteorologia

41

42

EDITORIAL

tradiciO

Trobada amb els acordionistes del Pirineu La Trobada amb els acordionistes del Pirineu és un

festival internacional de música popular i tradicional dedicat a l’acordió, que aplega acordionistes i

formacions musicals relacionades amb aquest

instrument, de diversos països d’Europa i Amèrica.

A

questa Trobada es va celebrar per primera vegada la nit del 2 d’agost de 1976 organitzada per Artur Blasco amb la col·laboració de Gaspar Viladomat, com a resultat d’un treball de recuperació de l’acordió diatònic al Pirineu, endegat per aquell, l’any 1965.

L’acordió diatònic va arribar al Pirineu català a finals del S. XIXe i la seva importància rau en la seva implicació en el comportament social dels pobles de muntanya, atès que n’hi va canviar determinats hàbits de convivència amb l’establiment del ball de parella, a l’hivern als hostals i als estius a les places.

L’any 1945, en acabar la segona Guerra Mundial, les cases constructores d’acordions diatònics van deixar de fer-los per obrir tallers dedicats a la construcció dels acordions cromàtics de tecles o de botonadura, i així el protagonisme de l’acordió diatònic va co-

Raynald Ouellet (acordió diatònic) i Bruno Gendron (guitarra i veu). Quebec

mençar a davallar fins a gairebé la seva total desaparició. Algunes contrades d’Europa però, varen continuar emprant el vell acordió diatònic, principalment les de muntanya,

EDITORIAL

Meritxell Gené (acordió diatònic i veu). Catalunya

com els Apenins d’Itàlia, els Alps de Suïssa, Àustria, França, Baviera i el Pirineu.

L’any 1981 es va celebrar a Barcelona, organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el I Congrés de Cultura Popular i Tradicional, al Palau de Congressos de Montjuïc, en el qual l’Artur Blasco va presentar una Ponència sobre els seus treballs de recerca sobre l’acordió diatònic al Pirineu, amb el títol “El Pirineu català: un dels reductes de supervivència a Europa de l’acordió diatònic”, la qual va obtenir una resposta institucional molt positiva, que va permetre endegar des d’Arsèguel, amb la “Trobada amb els acordionistes del Pirineu” i d’altres activitats relacionades amb ella, el procés de recuperació de l’acordió diatònic a Catalunya.

Mats Edén (acordió diatònic). Suècia

43

La Trobada en els seus inicis aplegava els acordionistes de l’Alt Urgell que varen mantenir viva la tradició de l’acordió al món rural d’arreu del Pirineu des de començaments del S. XX, però en el decurs del temps, la informació de la seva celebració anyal va anar arribant a altres països d’Europa i àdhuc d’Amèrica.

Fins al moment hi han participat acordionistes i formacions musicals que tenen l’acordió com a instrument principal dels països següents: Suècia, Noruega, Dinamarca, Rússia, Alemanya, Holanda, Escòcia, Anglaterra, Irlanda, França, Suïssa, Itàlia, Txèquia, Ucraïna, Moldàvia, Bulgària, Portugal, Euskadi, Catalunya, Quebec, Colòmbia, Uruguai i Argentina.

Josep Jordana, ‘El Comare”, de Toloriu.

Els acordionistes de l’Alt Urgell que varen mantenir la tradició de fer ball als pobles de la comarca amb acordió diatònic fins a la primera meitat del S. XX, i que varen participar en les Trobades amb els acordionistes del Pirineu, són: Josep Jordana, ‘El Comare”, de Toloriu. Climent Julià, “El Jaumeto”, de Saulet. Pere Milla, “El Pere”, de Guils del Cantó. Ricard Muntané, “El Fiter”, de Canelles. Josep Planas, “El Jepetó” d’Ansovell.

Anton Pubill, “El Ponet” d’Ansovell. Esteve Salvador, ‘El Marquès”, de Montant de Tost.

Francesc Sanvicens, “El Ferrer del Quer”, del Querforadat. Esteve Tarrés, l’”Estevet Sastre”, de l’Alzina d’Alinyà. Jaume Tort, “El Coter”, d’El Pont de Bar. Des de l’any 1976 fins a l’any 2007 la Tro-

44

bada es va celebrar a la plaça d’Arsèguel i a partir d’aquesta data el concert té lloc en un envelat amb capacitat per 1.000 persones amb seients, instal·lat en un camp a l’entrada del poble. Els espais on actualment se celebra la Trobada, consten de diversos camps d’aparcament dels vehicles del públic assistent, i del Parc de l’Església, cedit per l’Ajuntament per aquesta ocasió, on se celebra tanmateix una fira de luthiers i s’hi instal·la un escenari on tenen lloc diversos concerts en el decurs del festival. Durant els dies de la Trobada es pot visitar amb condicions especials el Museu de l’Acordió en

Antonio Rivas y sus Vallenatos: Antonio Rivas (acordió diatònic i veu) i Kent Biswell (guitarra).Colòmbia

el qual s’exposen 150 instruments de llengüeta lliure: acordions diatònics, acordions cromàtics, concertines, melodions i bandonions, junt amb material fotogràfic que explica la presència de l’acordió a la cultura popular i tradicional del Pirineu en el decurs de 150 anys.

Joseba Tàpia (acordió diatònic). Euskadi

Els objectius de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu entitat fundadora i gestora, de la Trobada, amb conveni amb la Diputació de Lleida, a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, són la divulgació de l’acordió diatònic a Catalunya i l’establiment de llaços permanents d’intercanvi cultural amb altres entitats similars d’arreu del món.

Des de l’any 2009 la Trobada es celebra amb conveni de col·laboració mútua amb el festival Carrefour Mondial de l’Accordéon que té lloc cada any durant el mes de setembre a la ciutat de Monymagny, del Quebec. D’acord amb aquest conveni hi participen cada any, músics del nostre país, en concerts i conferències divulgatives sobre la tradició de l’acordió al Pirineu català, i en contrapartida músics del Quebec participen en la Trobada amb els acordionistes del Pirineu en diversos concerts i tallers de repertori i execució de l’acordió tradicional del Quebec.

Text i fotos: Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu

Tradició

La TROBADA AMB ELS ACORDIONISTES DEL PIRINEU 2015 serà la 40a edició i tindrà lloc entre els dies 31 de juliol i el 7 d’agost, amb un concert previ el dia 28 de juliol a Lleida, al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).

Els concerts d’aquesta 15a TROBADA seran els següents: 31 de juliol.- Concert d’inauguració al jardí de l’Hotel Andria de La Seu d’Urgell

Concert de tarda a la plaça del Carme, de La Seu d’Urgell

Concert de nit Concert de les 15 Nacions, a La Seu d’Urgell 1 d’agost.- Concert de migdia a la plaça de Sant Josep de Calassanç, de La Seu d’Urgell

Concert de migdia al Parc de l’Església, a Arsèguel

Concert de tarda al Parc de l’Església, a Arsèguel

Concert de nit Trobada amb els acordionistes del Pirineu a la carpa

de la Diputació de Lleida, a Arsèguel 2 d’agost.- Concert de migdia al Parc de l’Església, d’Arsèguel

Concert de tarda a la plaça del Mercat, de La Seu d’Urgell

Concert de col·laboració, a la tarda, amb les Colònies Musicals d’Arsèguel 3 d’agost.- Concert de nit Gran Concert Catalunya a la plaça dels Oms de La Seu d’Urgell 4 d’agost.- Concert de nit a la plaça del Portalet, de Vilagrassa (Urgell) 5 d’agost.- Concert al vespre, al teatre municipal de La Pobla de Cèrvoles (Les Garrigues) 6 d’agost.- Concert de nit a la Col·legiata de Santa Maria, Castellbò.

7 d’agost.- Concert de nit al Casino Ceretà de Puigcerdà.

Hi participaran músics individualment o en formacions musicals que tenen l’acordió com a instrument principal, de Catalunya, Euskadi, Occitània, França, Portugal, Escòcia, Anglaterra, Itàlia, Ucraïna, Bulgària, Moldàvia, Quebec, República Dominicana, Colòmbia, Uruguai i Argentina. Entre els dies 1 i 3 d’agost hi haurà fira de luthiers al Parc de l’Església d’Arsèguel

45

46

EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

RUTA CIRCULAR PELS PEUS DEL CADÍ

EDITORIAL

Des de l’associació Nordic Walking – Nòrdic Esport de la Seu d’Urgell, us

volem proposar una sortida espectacular per un dels millors paratges del Parc

Natural del Cadí - Moixeró, lluny dels circuits més concorreguts.

P

Text i fotos: Albert de Gràcia

er diferenciar aquesta sortida de qualsevol excursió us proposem fer-la practicant marxa nòrdica, l’esport que potenciem des de la nostra associació, i que consisteix a utilitzar uns bastons específics amb una tècnica determinada a l’hora de caminar. La pràctica continuada d’aquest esport, aporta molts beneficis a la nostra salut i el pot practicar qualsevol persona sense impediments de mobilitat, ja que el nivell d’esforç el determina un mateix.

Si sou uns enamorats del Cadí i no coneixeu la ruta que us proposem, de ben segur que quedareu sorpresos pels paratges verges d’aquesta vall del Baridà, apartada de les massificacions i que ens ofereix una de les visions més imponents de la majestuosa cara nord del Cadí.

En aquesta ocasió tindrem l’oportunitat de descobrir dos pobles amb encant al peu del Cadí, Cava i Ansovell, de gran bellesa i que han mantingut l’essència dels pobles de muntanya. També descobrirem frondosos boscos, arbres centenaris, el mític santuari de Boscalt, el paratge del cortal del Roig i una de les vistes més espectaculars del Cadí i bona part del Pirineu central català.

Sortirem del pintoresc poble de Cava, ubicat al vessant de ponent del tossal del Pubill (o de Beders), on destaca l’església de Sant Climent, escollint un recorregut que ens permetrà evitar acabar l’excursió amb pujada. Ens haurem de fixar en les marques blanques

Bellver de Cerdanya - Coll de Pendís

Marxa nòrdica per una roureda de la sortida.

i vermelles del GR-150, que ens acompanyaran durant un bon tram del recorregut.

Sortirem des de la plaça de Cava, on pararem atenció a les marques del GR, que marxen direcció sud per l’antic camí de bast anomenat camí del Morer, que comunicava Cava amb Ansovell, el qual, baixant per la costa i creuant més tard dues vegades la carretera asfaltada, ens farà perdre ràpidament alçada fins a trobar el riu de Cadí, que creuarem per l’antic pont de la Plana. Aquest pont, declarat bé cultural, està bastit a la via de comunicació més directe que unia els pobles de Cava i Ansovell, abans de la construcció de l’actual carretera asfaltada.

47

El camí, encara senyalitzat com a GR, continua després del pont i ens portarà per una pujada constant a través del bac del Morer, entre densos boscos de pi roig i roure. Ja a prop d’Ansovell, a l’indret anomenat Confòs, ens cridarà l’atenció al marge del camí un exemplar de roure de fulla gran que té un diàmetre de tronc d’ 1,34m!

Continuarem el camí fins a arribar a Ansovell. En aquest fantàstic poble de muntanya, de tortuosos carrers, destaca l’església parroquial de sant Martí (segles XVII – XVIII) i, als afores del poble a tocar de la carretera, l’església vella de Sant Martí, romànica del segle XII i actualment enrunada. Després de visitar el poble sortirem pel costat de l’església en direcció sud, tot seguint les marques del GR, i trobarem les indicacions del nostre proper objectiu de l’itinerari, el santuari de la Mare de Déu de Boscalt.

Deixarem a l’esquerra una barrera que tanca la pista forestal que va al santuari, i enfilarem muntanya amunt pel caminet de bast que arrenca a mà dreta. Passarem pel costat d’un fantàstic bosc caducifoli, i més endavant entre prats de pastura amb fantàstiques vistes sobre el nostre entorn. Arribats al coll de Boscalt, agafarem el camí que en pocs minuts en farà arribar al santuari.

Arribats al santuari de Boscalt, imponent i alhora minúscul davant els penya-segats del Cadí, ens adonarem de la importància del temple, que ja era mencionat al segle XIII i que va ser un lloc de culte probablement previ a la cristianització. Se sap que era de dimensions molt més grans, però el

El Santuari del Boscalt.

48

Ruta circular pels peus del Cadí

El boix del Boscalt, simbol de fortuna i del que diuen té més de 500 anys.

seu abandonament i un incendi durant la Guerra Civil, que va destruir els altars i la talla de la mare de Déu, van fer que durant la seva reconstrucció es reduïssin les seves dimensions. A més del santuari hi havia un hostal, punt de parada del camí Cardoner o de la Sal, que era transitat des d’antic per traginers i exèrcits i pel qual arribava la sal de Cardona a la Cerdanya passant pel peu del vessant nord del Cadí.

A tocar del santuari, protegit per una tanca, trobem el boix de Boscalt (Buxus sempervirens), un arbust de mida molt significativa per la seva espècie i que diuen que té més de 500 anys. Aquest arbust és considerat per la gent del Baridà un símbol de fortuna, i hi ha una creença que diu que les noies solteres que voltegin tres vegades el boix, trobaran parella!

A tocar del santuari trobem una zona habilitada amb taules, font, informació del Parc Natural i un mirador. En aquest punt de l’àrea recreativa, pocs metres per la pista que enfila Marxa nòrdica pel camí Cardoner entre impresionants boscos de pi roig.

a la dreta, i deixant enrere el GR-150, prendrem molta atenció per agafar una pista que surt cap a l’esquerra en direcció al cortal del Vinyal, que queda uns metres més avall. Es tracta de l’antic camí Cardoner, eixamplat i convertit en aquest tram en pista forestal durant la segona meitat del segle XX. Seguirem en direcció cap a llevant per aquest camí durant una bona estona, entremig del dens bosc de pi vermell de les faldes del Cadí, i creuarem diversos torrents d’aigües cristal·lines enmig d’un entorn espectacular.

El camí que portàvem arriba a la Collada, indret dominat per pastures on conflueix amb la pista forestal que puja de Cava. Aquí, agafarem aquesta pista cap a la dreta (que segueix essent el camí Cardoner), i continuarem un quilòmetre més fins a arribar a un racó fascinant; el cortal del Roig. Les vistes sobre el Cadí segurament ens deixaran bocabadats durant una bona estona!

Seguirem per la pista uns minuts fins a trobar el torrent de les Planes i la font del Roure del Gavatx, i pararem esment a les marques

Bellver de Cerdanya - Coll de Pendís

49

blanques i grogues de l’altre costat del torrent. Seguirem aquestes marques, que ens conduiran per un sender ascendent, què és en realitat un tram de camí Cardoner no alterat, que ens permetrà apreciar les característiques originàries d’aquesta via de traginers.

Arribats al punt anomenat Sarroja, un petit serradet pelat, deixarem definitivament el

FITXA TÈCNICA

Recorregut: 11,6 km Desnivell de pujada /

baixada: 565 m Temps de marxa: 4h depenent del nivell.

Dificultat: Moderada, degut a la

distància, no per ser tècnica Època recomanada: Estiu Punt de partida i arribada: Cava Tipus d’itinerari: Sender Tipus de recorregut: Circular 1.507 m

1.123 m

0

3

6

9

11,6 km

X

50

Ruta circular pels peus del Cadí

Cardoner a la dreta i, sense deixar les marques, prendrem el camí de les Deveses fins a enllaçar de nou amb el GR-150 per arribar al poc a cal Pubill, única masia encara habitada de les quatre que constava aquest veïnat, la qual guarda l’encant de les cases d’alta muntanya, i on trobarem una refrescant font.

Baixem per forts pendents en direcció a Cava, passem entremig d’una zona on l’any 1997 hi va haver una gran esllavissada, i arribarem fins al roc on perduren les escasses restes del castell de Cava, per acabar de baixar els últims metres de l’excursió fins al punt de sortida.

Vista del Castell de Cava, Cava i al fons, Ansovell

Vine a gaudir de la marxa nòrdica al cor del Pirineu Català. Tastos de marxa nòrdica, cursos i moltes sortides. Consulta la nostra web www.nordicwalking.cat, i descobreix el Pirineu més desconegut caminant amb bastons.

A l’estiu

Fes-te soci! Per 16€/mes, vine a caminar a qualsevol de les sortides proposades en el nostre calendari. Tens més de 35 sortides per escollir al mes, de diferents dificultats!

Sortides dimarts i dijous a les 19.30 a Organyà Sortides dilluns, dimarts, dimecres i dijous a les 20.10h a la Seu d’Urgell Sortides de cap de setmana: Especial estanys d’Andorra, lluna nova Pic de l’Orri + sopar al cim, la carena del Moixeró, lluna plena al Cadí + sopar al cim, estanys de Perafita, etc..

Consulta tota la informació de l’associació i les sortides a www.nordicwalking.cat, o contacta amb nosaltres a: nordicwalking@nordicesport.com

LA CURSA

6A RIALP MATXICOTS

La Rialp Matxicots, és una cursa de muntanya que es fa al municipi de Rialp, al Pallars Sobirà, els dies 19 i 20 de setembre i consta de 4 modalitats: • L’Ultra de 82 km i 6100 m+ • La Trail de 54 km i 3.100 m+ • La Mitja de 21 km i 1.100 m+ • La caminada popular de 12 km i 700 m+ L’Ultra i la Trail tenen el afegit que pugen fins al cim de Montsent de Pallars (2.884 m) passen pels estanys de la Mainera fins a l’estació d’esquí d’Espot, abans de tornar fins al poble de Rialp.

La Mitja ens fa descobrir part del Batlliu de Sort, i també passa per Sort, capital de comarca del Pallars Sobirà, tornant a Rialp per la vora del riu Noguera Pallaresa. I la caminada popular, és una caminada (no és cursa) que es fa pels voltants del poble de Rialp.

Aquesta cursa va néixer fa 6 anys per donar a conèixer el nostre poble Rialp i la nostra comarca el Pallars Sobirà, així ajuntant l’esport i el turisme, redescobrim la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, així com la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Per a més informació

www.rialpmatxicots.cat

52

EXCURSIÓ FAMILIAR EN B T T

RUTA CIRCULAR PER LA PLANA CERDANA

EDITORIAL

Agradable recorregut per la plana

cerdana, discorrent per camins planers, en gran part asfaltats, per trams

ombrívols, pobles de caràcter ceretà i amb al·licient cultural de visitar una mostra del romànic de la comarca.

La església de St. Iscle i Sta. Victòria de Sanavastre data del S. XII, l’edifici ha sofert moltes transformacions i en resta únicament el frontispici romànic, aquest té un ull de bou en lloc de finestra de doble esqueixada.

Ruta circular per la plana Cerdana

L

a ruta comença a Alp i sortim de la vila en direcció nord-est pel carrer del Nord seguint el recorregut de la carretera GIV-4033.

Passats tres-cents metres, deixem la carretera i prenem el camí d’Estoll, que gira a mà esquerra. Aquí hem de travessar la carretera de Puigcerdà, per un pas elevat seguim al nord deixant enrere diversos encreuaments i la desviació del camí d’Estoll a la dreta.

Al poc més dels 2 km, en la cruïlla, girem a l’esquerra deixant la pista principal, que se’n va a Soriguerola. Als 3 km passem per davant l’aeròdrom de la Cerdanya i girem a l’esquerra, on dos-cents cinquanta metres després, hi ha una nova cruïlla que hem d’agafar a la dreta direcció a Sanavastre.

Un cop arribem al poble sense deixar el camí, quasi fins al final d’aquest, a mà esquerra, podem veure l’església romànica, molt modificada, de Sant Iscle i Santa Victòria, un

53

edifici d’una sola nau sense absis, amb arc de canó, dues capelles laterals de mig punt i campanar d’espadanya.

Sortim del poble cap al sud en direcció a la urbanització del Pla tenint en compte la següent desviació (5,5 km), on cal girar a la dreta vorejant la bassa de Sanavastre. Quasi al límit de la urbanització del Pla ha una bifurcació on s’ha de girar a la dreta (oest).

A la tornada passarem molt aprop d’aquest punt. Seguin la pista principal, ens trobem una altra bifurcació, fem uns giravolts i continuem cap a l’oest, anant a parar a una pista que hem d’agafar direcció nord cap al riu Segre i al molí de Prats. Ja prop del riu, trobem la pista que ve de Sanavastre i girant a l’esquerra baixem i passant molt a prop de la riba esquerra del Segre.

Un cop creuem el torrent de Cobertrada, arribem a una cruïlla al costat del molí de Prats.

X

FITXA TÈCNICA Recorregut: 20,5 km Desnivell de pujada / baixada: 265 m Temps de marxa: 2h30 amb bicicleta i

depenent del nivell.

Dificultat: Baixa, ideal per fer amb

família. Època recomanada: Estiu Punt de partida i arribada: Alp Tipus d’itinerari: Sender i pista asfaltada Tipus de marca: En la majoria marcada

amb senyalització del Consell

Comarcal de la Cerdanya Tipus de recorregut: Circular

1.187 m

1.031 m

0

4

8

12

16

20,6 km

54

Ruta circular per la plana Cerdana

A les afores de Prats hi trobem l’església de St. Salvador de Predanies, aquesta data del S. XII. tot i que als anys seixanta va ser restaurada i el seu altar fou consagrat l’any 1963 per l’abat Escarré de Montserrat.

Deixem el molí a l’esquerra i seguim recte pel camí que ens porta al petit nucli rural de Sansor. Sense entrar-hi, girem a l’esquerra per agafar la carretera asfaltada que hi ha entre el molí de Prats i el poble de Prats. Tombem a l’esquerra, deixem l’accés a una granja també a l’esquerra i, tot seguit, girem a la dreta prenent una altra pista que ens duu a Prats.

ya i les serres que tanquen la comarca. Fem mitja volta pel camí per on veníem, i un cop al poble deixem l’ajuntament a mà esquerra i seguint pel carrer Major, agafem el camí del Riu fins a una cruïlla que hem d’agafar a la dreta, travessem el torrent de Cobertrada i ens dirigim cap al Pla. Aquí tornem a passar prop d’un tram ja fet, de Sanavastre al molí de Prats, tombem a la dreta i entrem a la urbanització del Pla. Arribat aquest punt hem de creuar de nou la

El recorregut el fem per pista i asfalt, amb molt poca elevació total. Ruta ideal per fer amb els més petits. Només anar en compte a la llera del riu amb pedres i còdols.

Un cop al poble entrem pel carrer de la Font i, arribats a l’escola de Sant Serni, tombem a la dreta, hem de travessar la carretera de Bellver de Cerdanya a Alp i, deixant l’accés al cementiri a la dreta, pugem fins a l’església de Sant Salvador de Predanies, edifici romànic del s. XII reformat que es troba damunt d’un turó amb molt bones vistes sobre la Cerdan-

carretera GIV-4033 i anem direcció sud-est cap al poble de Tartera. Aquest és un petit nucli rural pertanyent al municipi de Das. Seguint la nostra ruta arquitectònica del romànic, hem de visitar-hi l’església de Sant Julià, aquesta data del segle XII, està compost per dues naus, cadascuna amb un absis semicircular. Un cop feta la visita tornem enrere fins a la desviació de l’entrada i ara anem a la dreta. Al cap de cent cinquanta metres En el petit nucli de Tartera, que pertany al municipi de Das, hi trobem l’església romànica de St. Julià de Tartera. Aquesta, també construïda en el S. XII, és un edifici amb dues naus encapçalades a llevant per dos absis semicirculars (la petita sembla ser que és posterior) i cobertes per la mateixa teulada.

Ruta circular per la plana Cerdana

55

Abans de tornar cap a Alp i a poc menys de 2 km d’aquest, ens trobem amb Sta. Maria de Mosoll, una església documentada del S. X. Edific d’una sola nau amb volta apuntada, encapçalat a llevant per un absis semicircular llis que enllaça amb la nau per un doble arc de plegament. El frontal de l’altar és una valuosa pintura malmesa per l’incendi de l’església al 1936 i que es conserva al MNAC

tombem a l’esquerra i agafem el camí que es dirigeix a Das. A la segona desviació, una mica abans del km 17, agafem una carretereta direcció al Centre Esportiu fins a la carretera GIV-4033. i d’aqui uns 150 metres fins al camí de Mosoll.

Un cop al poble de Mosoll el travessem cap a la dreta per la carretera de Sanavastre, que es deixa tot seguit per prendre a l’esquerra el camí asfaltat que porta a l’església de Santa Maria. Construcció senzilla, però d’un

estil molt pur, documentada a finals del segle X. És de planta rectangular, consta d’una nau amb absis semicircular, volta de canó apuntat i campanar de cadireta. El frontal de l’altar, després d’un incendi el 1936 està conservada al MNAC. Ja tornant cap a l’inici de la ruta, hem de continuar pel camí en direcció nord-est fins a la desviació que hem d’agafar a mà dreta per una pista que torna a Alp ja visible, creuem la carretera de Puigcerdà per sota i entrem a la vila d’Alp.

poble de Coll Nargó, hi ha múltiples opcions de vies, ja sigui per la seva dificultat, alçada... En aquest article mostrem l’agulla de Titolo Gran, una via característica per la seva forma, a 10 minuts caminant des d’on podem deixar el cotxe i amb la possibilitat de combinar-se amb els altres dos Titolos a menys de cinc minuts i amb opció d’escalar en tot tipus d’orientació.

P X

C14

TITOLO GRAN - COLL DE NARGÓ

VIA D’ E S C A L A D A

Molts són els sectors d’escalada que envolten el

Aproximació 42o10’37.35’’ N 1o18’18.94’’ E elev. 659 m

57

Text i fotos: Climbing App

FITXA TÈCNICA Nº

Nom

Dif. Lng. Llg.

1

Ainet

7b+

2

Fissura

3

Sexe debil

4

Llg.

Observacions

Etiquetes

8

No

1

Calcària òptima Nord

6a

10

No

1

Fisura calcària òptima Nord

7a+

15

No

1

Calcària òptima Nord

Rata mullada

7c

15

No

1

Calcària òptima Nord

5

Rata mullada

8a+

3

Si

2

Calcària òptima Nord

6

De gom a gom

7b+

15

No

1

Calcària òptima Nord

7

Escapa’t que pica

7c

15

No

1

Calcària òptima Nord

8

Per Tahussà

7a+

10

No

1

Calcària òptima Nord

9

Gonotisme

6b

15

No

1

Calcària òptima Nord

10

Del sostret

7a+

15

No

1

Calcària òptima Nord

11

Buffo viridis

6b

15

No

1

Calcària òptima Sud

12

Bin Laden

6b+

7

No

1

Calcària òptima Sud

13

Zi

6b+

15

No

1

Calcària òptima Sud

14

Passarells

6a

15

No

1

Calcària òptima Sud

15

Bifida i pecora

5b

15

No

1

Calcària òptima Sud

16

Esperó Adamello

5b

20

No

1

Desequipada s/foto

Calcària òptima Sud

17

Toro a sien

4c

15

No

1

Desequipada s/foto

Calcària òptima Sud

ASCENSIO AL PIC DE VENTOLAU DES DEL REFUGI DE LA PLETA DEL PRAT

Vista nord-est des del cim, al fons el pic de Tavascan, frontera natural amb França

El pic de Ventolau (2.853 m) és un dels

cims més alts de la Vall de Cardós. Talaia imponent d’on es poden observar molts cims del Pirineu central i oriental. El recorregut que us oferim comença a

l’inici del aparcament del refugi de la

Pleta i puja fent marrades per la solana fins a arribar a la cabana de pastor de Crestuix, un cop passada encarem la

carena i no la deixem fins a assolir el cim.

Vista de la cabana de Crestuix (a l’esquerra) el pic de Ventolau queda amagat per la carena que hem de seguir al fons a la dreta.

Pic de Ventolau

59

L

’excursió la iniciem al principi del pàrquing del refugi de la Pleta del Prat, per arribar-hi des de Sort seguim la C-13 fins a Llavorsí, allà agafem la L-504 endinsant-nos per la vall de Cardós fins a una cruïlla on hem d’agafar la carretera que després d’una mica més de vint quilòmetres ens du al poble de Tavascan. A la sortida del poble i després de la central hidroelèctrica, hi ha una carretereta que surt a l’esquerra i que ens porta fins al refugi de la Pleta del Prat (12 km). Un cop al pàrquing del refugi, baixem fins a l’inici d’aquest i ja trobem una indicació que ens senyala el camí a seguir. Aquest camí està senyalitzat amb marques grogues i va pujant fent marrades per la solana fins a arribar a la cabana de pastor de Crestuix que albirem clarament molt abans d’1,2 km. Des d’aquí, si mirem al nord-oest, ja veiem la cresta que ens portarà al cim, hem d’anar amb compte, ja que depèn de l’època de l’any (si l’herba està molt crescuda) podem perdre el camí i tenir com a referència només la cresta del Ventolau. Des de la cabana fins al cim hi ha 2,7 km que van pujant per un entorn d’alta

Abans d’assolir la cresta i durant el trajecte, el paisatge es converteix cada vegada en més alpí. A la fotografia el pic de Certascan al fons.

X P

Vista 360º des del Pic de Ventolau

60

Pic de Ventolau Molts són els rierols, torrents i altres que nodreixen els llacs imponents que envolten el cim de Ventolau.

FITXA TÈCNICA

muntanya on a banda i banda trobem petits torrents que apareixen i desapareixen alhora que podem gaudir de la vista de fantàstics estanys com els més petits de la Coma del Forn i de Mascaró (al nord); formacions majors com Els Tres Estanys (a l’oest); o de formes espectaculars per la seva grandària i bellesa com els de la Gallina, als peus del Mont-roig (2.864 m) un cop estiguem a dalt de tot. L’últim tram és una tartera de llicorella desfeta on podem trobar llengües de neu, depenent de l’època de l’any en què ens trobem. Un cop a dalt, les vistes ens regalen una panoràmica dels pics del massís del Pirineu més central i oriental, una quantitat de cims que semblen no tenir fi. Alhora de baixar resseguim el camí per on hem pujat, amb especial atenció perquè de baixada i a causa del tipus de sòl, aquesta és més tècnica. Tornem a passar per la cabana de Crestuix i a 200 metres trenquem a la dreta per anar a buscar el camí fins al refugi.

Al fons el cim del Ventolau (2.853 km), en aquesta imatge es veu clarament la major part de la cresta que s’ha de seguir per arribar-hi.

Recorregut: 8,3 km Desnivell de pujada / baixada: 1.190 m Temps de marxa: 6h depenent del nivell.

Dificultat: Alta Època recomanada: Estiu Punt de partida i arribada: Refugi de la Pleta del Prat Tipus d’itinerari: Sender d’alta muntanya Tipus de marca: Franja groga Tipus de recorregut: Lineal Informació del refugi de la Pleta del Prat: C. Pleta del Prat km. 10 Lladorre Tel. 605 64 59 56 lapletadelprat@tavascan.net 2.900 m

1.600 m

0

2

4

6

8,3 km

Noticies

Maialen Chourraut guanya la segona prova de la Copa del Món d’eslàlom

El passat dia 28 de juny va disputar-se la final de K-1 de la Copa del Món d’eslàlom a la ciutat polonesa de Cracòvia, on la palista basca resident a la Seu va imposar-se amb un temps de 90.91. L’austríaca Corinna Kuhnle i l’alemanya Ricarda Funk van completar el podi. En aquesta prova Marta Martínez del Cadí CK també va participar quedant en 9a posició.

Queden dues proves més per completar la temporada d’enguany de la Copa del Món d’eslàlom: la primera es realitzarà del 3 al 5 de juliol a Liptovsky Mikulas (Eslovàquia), mentre que la segona es disputarà del 7 al 9 d’agost a La Seu d’Urgell. La prova urgellenca comptarà amb les categories de C1 eslàlom individual masculí i femení, C2 eslàlom individual masculí, C1 eslàlom per equips masculí i femení, C2 eslàlom per equips masculí, K1 eslàlom individual masculí i femení i K1 eslàlom per equips masculí i femení.

KM Vertical Mont Blanc 2015 Laura Orgué subcampiona d’Europa de KM Vertical. Kilian Jorné no va poder fer podi quedant en 6a posició.

Laura Orgué, l’atleta de la UEU, va quedar segona en la cursa del Mont-Blanc realitzant un temps de 41 min 29 s i arribant només 18 s després que la campiona Paula Cobrizo. El tercer lloc va ser per la corredora basca Maite Maiora.

En la categoria masculina el primer a arribar a la meta va ser el francès François Gordon amb un temps de 34:07, seguit dels corredors noruecs Stian Hovind-Angermund i Thorbjorn Thorsen Ludvigsen.

Marxa 3 Nacions El 21 de juny es va diputar la marxa ciclista pirinenca de 140 km amb un alt nivell de participació al reunir a 900 participants.

El recorregut de la marxa circular va passar per la vall ceretana, l’Alt Urgell, Andorra (Port d’Envalira 2.400 m), França (Coll de Pimorent 1.920 m) i va tornar a Puigcerdà passant per la vall del riu Querol.

El nivell dls corredors també va ser destacable, ja que els primers en arribar ho van fer amb menys de 4 hores, Marc Alonso del Sedis CC, Raül CWWastelló del Guimon i Jordi Ribó del Sedis CC. Les noies que van fer podi van ser Núria Surià del Surià Bicis Figueres, Mireia Rodríguez del Terrassa Cicles CN i Tina Castanyer del Fanàtic Vic Club.

62

Notícies

Oberta la temporada 2015 de la Ruta dels Estanys Amagats.

Un any més i des del 6 de juny fins al 27 de setembre es pot participar en la Ruta dels Estany Amagats, una travessa que es pot realitzar en tres modalitats: Natur/Cultur, Cims Talaies i la Trail Estanys Amagats. El circuit circular que passa per l’Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra, en la seva categoria reina acumula un desnivell de 3599 m, una distància de 73 km i està pensat a completar-se en un temps màxim de 48 hores. Les variants Natur/Cultur i Cims Talaies, són opcions complementàries de la travessa a peu, amb el descobriment de la fauna i racons de naturalesa, o bé amb un enfocament cultural en pobles i costums del territori.

El recorregut passa per més de 40 estanys plens de vida i bellesa, fruit del desgel d’aquesta primavera. Alguns dels cims proposats són la Tossa Plana de Lles (2916 m), el Puigpedrós (2914 m), el Pic de Pessons (2846 m) i Pic de Perafita (2752 m); junt amb els cinc refugis guardats per on transcorre la ruta, ofereixen un repte físic i pels sentits en un entorn purament pirinenc.

24a edició del Dansàneu, Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu

Del 23 al 28 de juny les Valls D’Àneu s’han vestit de festa per acollir la v24a edició del Dansàneu, Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu.

El Dansàneu és un puntal en la recuperació del patrimoni cultural, per això s’ha volgut obrir enguany a les cultures pirinenques veïnes i va comptar amb la participació de grups de dansa i música tradicional d’Euskal Herria, Occitània, Aragó i la resta de Catalunya.

Les actuacions van tenir lloc a: Isil, Sort, la Guingueta d’Àneu, Espot, Escaló, Rialp, València d’Àneu i Esterri d’Àneu.

La formació en dansa i música tradicional es va concentrar a Esterri d’Àneu, mentre que les exhibicions de dansa i els concerts van tenir un caràcter itinerant.

El cap de setmana van ser de tallers oberts a tothom amb la idea d’obrir la dansa i la música tradicional a tothom. A més de les activitats de música i dansa el mercat va comptar amb una fira de productes i artesania de proximitat.

Laura Gil continuarà formant part de la plantilla de Cadí la Seu després de tancar la seva renovació

La jove pivot internacional, Laura Gil, continuarà formant part de la plantilla de CADI LA SEU de cara a la nova temporada en la LF 2015/2016. Laura Gil, de 23 anys, que es trobava disputant l’europeu de seleccions nacionals a Hungria, va acceptar la proposta de renovació que el club li va oferir i continuarà evolucionant en la plantilla de CADI LA SEU. Per altra banda Joan Carles Pie és el tècnic escollit per dirigir el Cadi la Seu en la propera temporada. La Comissió esportiva del club ha tancat ja l’acord amb Joan Carles Pie perquè sigui l’entrenador de CADI LA SEU de la temporada 2015/2016. Joan Carles va ser l’entrenador que va iniciar la trajectòria de CADI LA SEU en la LF en la temporada 2001/2002 dirigint l’equip en les dues primeres temporades en la LF. L’experiència i coneixements de Joan Carles Pie en el món de les banquetes és extensa i en totes les categories tant masculines com femenines amb un currículum extens i ple d’èxits.

Notícies

63

Més de la meitat dels participants de la Transpyr són estrangers, provinents de 25 països

Dels gairebé 400 participants que hi haurà en aquesta sisena edició de la Transpyr el 53% són ciclistes estrangers, que provenen de 25 països diferents d’arreu del món. Aquest fet consolida la internacionalització d’una de les proves per etapes més dures del calendari mundial.

Igual que va passar l’any passat s’han hagut de tancar les inscripcions en arribar al màxim nombre d’inscrits, i finalment seran 280 participants en la Transpyr de muntanya i 80 a la Transpyr Road, la versió en bicicleta de carretera de la mítica travessa dels Pirineus.

També destaca molt l’increment de la participació femenina. Si en l’última edició van ser 7 les noies que van participar en la Transpyr (totes elles la van completar) aquest any són 23, un 80% de les quals també són estrangeres.

La Transpyr 2015 se celebrarà del 28 de juny al 4 de juliol, la Transpyr de muntanya als 280 ciclistes els espera un recorregut que surt de Roses i passa per Camprodon, La Seu d’Urgell, El Pont de Suert, Aínsa, Jaca, Roncesvalles-Burguete i Hondarribia. Cada etapa té una distància mitjana de més de 100 km i uns 2.500 m de desnivell positiu, i se segueix a partir de coordenades GPS.

La mostra de cinema de muntanya dels Pirineus ja suma 9 edicions

Del 23 al 27 de juny va tornar a les poblacions de La Seu d’Urgell i Artedó (Lleida) la novena edició de PICURT, la Mostra cinema de muntanya dels Pirineus. En aquesta edició es van projectar prop de 60 produccions audiovisuals de cultura de muntanya de 25 països arreu del món amb especial interès en produccions dels Pirineus.

Aquest any, com a novetat, el país convidat va ser Polònia i, a través de pel·lícules que mostren la seva cultura, es va reflexionar sobre les muntanyes dels Pirineus com a escenari d’acollida i ajuda dels refugiats polonesos durant la persecució nazi.

L’acte inaugural PICURT va ser el dimarts, 23 de juny a la Seu d’Urgell. Des de dimarts a divendres 26 totes les activitats de la Mostra van tenir lloc a La Seu d’Urgell.

El Divendres 26 de juny es va fer el lliurament del 2n premi “Josep Virós” a l’editorial Garcineu on també es va poder gaudir de les tradicionals projeccions cinematogràfiques.

El Dissabte 27 tota la mostra es va traslladar a Artedó, prenent el relleu a la Seu d’Urgell, amb actuacions musicals i la cerimònia de cloenda.

El PICURT també va incloure un programa d’activitats paral·leles, exposicions, conferències, música i un mercat artesanal, entre moltes altres propostes.

64

agenda

1 juliol. Festival de la Música de Rialp. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 1 juliol al 31 d’agost. Festival FeMAP 2015, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Alt Urgell - Cerdanya - Pallars Sobirà www.femap.cat 4 juliol. IV Bescaran Trail Run. Alt Urgell www.bescaranmunturull.com 4. juliol. Fira de l’Aigua a Espot. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 4 - 5 juliol. La Pallars de Ferro. Pallars Sobirà www.pallarsdeferro.com 5 juliol Campus de Futbol Femení. Martinet. Cerdanya www.campusfutfem.com 5 juliol. Cinc hores d’estiu de tennis i pàdel. Puigcerdà. Cerdanya www.puigcerda.cat 11 juliol. Vertical Cabanera. Pallars Sobirà www.verticalcabanera.com 11 juliol. Marxa Romànic Claror. Vall de Cardós. Pallars Sobirà www.vallcardos.ddl.net 11 juliol. Fira del Ferro als Pirineus. Alins.

Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 11 juliol. III Cadí Marató-Trail-Popular. Alt Urgell www.circuitfer.cat 11 juliol. Teatre Instrumental i Cor de l’EMM de Berga”. Esterri d´Àneu. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 11-12 juliol. Taller de Fotografia Nocturna.

Soriguera. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 12 juliol. Cami de la Llibertat des de França. Esterri d´Àneu. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 12 juliol. Ruta guiada, cara nord de Cadí i Mare de Déu de Boscalt. Alt Urgell www.alturgell.cat

13 juliol al 2 d’agost: Projecte Boscos de Muntanya a Meranges. La Cerdanya puicerda.cat 17-31juliol. Ruta Hípica de la Cerdanya.

Concurs Nacional de Salts www.puigcerda.cat 17-18 juliol. Festival de música independent Maldaltura a Llessui. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 18 de juliol. XV Cursa muntanya Ossera.

Alt Urgell www.circuitfer.cat/cursa-muntanaya-ossera 18-19 juliol. UTVA Ultra Trail Valls d’Àneu CRVA Cursa Resistència Valls d’Àneu MPVA Marxa Popular Valls d’Àneu CPVA Caminada Popular Valls d’Àneu www.ultravallsdaneu.com 18 al 25 juliol. 52 Ral.li Internacional de la Noguera Pallaresa. Pallars Sobirà www.kayaksort.cat 19 juliol. Caminada popular de Gósol. Alt Urgell caminadadegosol.cat 20 al 26 juliol. Musiquegem 2015. Vall de Cardós. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 24-26 juliol. Festival Esbaiola’t. Esterri d´Àneu. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat 24 juliol. Concert Trença Ensemble i Aina Martín. Sort. Pallars Sobirà www.sort.cat 24 juliol. Fira d’Artesania de Peramea.

Baix Pallars.. Pallars Sobirà www.pallarssobira.cat

Agenda

65

25 juliol. Fira artesana i festa dels càtars.

Alt Urgell www.gosol.ddl.net 28-31 juliol. V Mostra Internacional de cinema etnogràfic. Esterri d’Àneu. Pallars Sobirà www.esterrianeu.cat 30–31 juliol. III Torneig de futbol sala 24 hores a Puigcerdà www.puigcerda.cat 31 al 7 d’agost. Trobada d’acordionistes del Pirineu www.ccau.cat 1 agost. XXXIII Cursa popular d’Age. Cerdanya www.puigcerda.cat 2 agost. Rutes guiades a la Seu i comarca - Els Càtars de Josa. Alt Urgell www.alturgell.cat 3 al 23 d’agost: Projecte Boscos de Muntanya Massís de l’Orri. Pallars Sobirà www.projecteboscos.cat 2 agost. Pujada al Port de Salau. Pallars Sobirà www.caoc.cat 5 agost. Ruta guiada, camí de Sant Jaume.

Alt Urgell www.alturgell.cat 5 i 10 agost. IV Circuit juvenil d’estiu FCT (tennis). Puigcerdà. Cerdanya www.puigcerda.cat 7 al 9 agost. Copa del món de Piragüisme.

Alt Urgell www.rfep.es 7 al 15 d’agost. retaule de Sant Ermengol.

Alt Urgell www.turismeseu.com

8-9 agost. Mercat càtar, Castellbò. Alt Urgell www.ccau.cat 9 agost. Festa del segar a Gòsol. Alt Urgell www.gosol.ddl.net 9 agost. concurs de pesca infantil. Puigcerdà. Cerdanya www.puigcerda.cat 15 agost. Fira d’Artistes i Artesans de les Valls d’Àneu. Pallars Sobirà www.esterrianeu.cat 15-16 agost. Baixada dels raiers. coll de Nargó. Alt Urgell www.ccau.cat 15-16 agost. Fira de l’ovella i concurs de gossos d’atura del Pallars. Llavorsí. Pallars Sobirà www.llavorsi.cat 16 agost. Fira de Bruixes i encantades del Pallars. Vall de Cardós. Pallars Sobirà www.vallcados.ddl.net 17 agost. XXVIII Obert Vila de Puigcerdà Tennis Absolut i XXIII Open Cerdanya www.puigcerda.cat 19 agost. Ruta guiada, Ars i el Castellot de la Seca. Alt Urgell www.alturgell.cat 21-22 agost. Espectacle medieval Cercamón. Castellbó. Alt Urgell turisme.ccau.cat 23 agost. Trobada al Port de Boet. Alins.

Pallars Sobirà www.alins.ddl.net 26 agost. Ruta guiada, dòlmens a Bescaran. Alt Urgell www.alturgell.cat 29 agost. Cross popular de llívia. Cerdanya www.alturgell.cat

Si vols que fem difusió d’alguna activitat esportiva, cultual, etc... per mitjà de la resvista fes-nos arribar la informació a:

sentpublicitat@gmail.com

66

Fes-te veure

Anuncia’t ! sentpublicitat@gmail.com

Telèfon 617 32 75 50

68

EDITORIAL

ESPECIALISTES EN VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ DE BICICLETES DE CARRETERA I BTT

BICICLETES ELÈCTRIQUES

COMPLEMENTS ENERGÈTICS D’ALIMENTACIÓ

Av. de França 10 17520 Puigcerdà Tel. 972 88 23 98 esportsiris@gmail.com

www.esportsiris.com