Sent 5 by revista SENT

EDITORIAL

Núm. 5 EXEMPLAR GRATUÏT

MARÇ ABRIL 2016

REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE L’ALT URGELL, CERDANYA I PALLARS SOBIRÀ

Cadí Trail

L’estètica d’una travessa CHPA Cadí

Club Excursionista Rialp

CANM Cerdanya

EDITORIAL

Editorial

Temps al temps Per tots és sabut que el temps a la muntanya passa diferent: més lent, poder mogut pel sentiment d’alliberament que té un mateix quan està en contacte amb el medi, quan fem quelcom que ens agrada i ens omple o bé a causa de la sensació que tenim a l’hora de gaudir de les coses, aquesta percepció del temps es distorsiona. És un estat que t’atrapa, t’embolcalla i t’enganxa, sembla que no pugui ser però inclús quan estàs entrenant o competint, aquest temps i la manera de gaudir-lo té un altre concepte que no pas el del dia dia i és per això que s’ha de mantenir aquesta diferència i intentar que l’atrafegament diari no es mengi la sensació més lliure de gaudir de la muntanya. Crec que és un exercici molt bo posar-se a la pell de les altres persones per tenir una visió més global de les coses, en aquest sentit hi ha molta gent que viu i treballa del medi, i de ben segur que hi haurà molt tipus de percepcions del temps. A la revista SENT seguim treballant i gaudint del que fem i a on ho fem, per aquest número hem preparat dos reportatges sobre competicions: una més propera com és l’Skimarathon de La Molina-Vallter i l’altre que s’està coent: la Cadí Trail, ambdues de gran atractiu i amb molts al·licients però amb un espai temporal i meteorològic diferent. En aquest sentit hem intentat ajuntar a la revista activitats i reportatges que encaixin per aquests mesos de març i abril, més variables però interessants i adequats tots ells: tractem temes d’allaus de la mà d’una gran especialista com és la Sara Orgué o l’article del nostre meteoròleg Albert de Gràcia “Curiositats de la neu al Pirineu” fins a temes més primaverencs com són les caixes niu i la manera de retornar o introduir la naturalesa als espais “colonitzats”, els aplecs al Parc Natural de l’Alt Pirineu, etc. Un gran ventall de possibilitats que volem reflectir també amb els reportatges dels clubs: el CANM Cerdanya, el Club Excursionista de Rialp i el CHPA Cadí de la Seu d’Urgell. Que la gaudiu tant com ho hem fet nosaltres fent-la.

CADÍ TRAIL 2016

INDEX

CHPA CADÍ

CLUB EXCURSIONISTA RIALP

CANM CERDANYA

LA MOLINA-VALLTER SKIMARATHON Travessa mítica en skimo 12 SALUT Un massatgista a les vostres vides 30 NATURA Les caixes niu 32 LECTURA Los conquistadores de lo inútil 39 METEO Curiositats de la neu al Pirineu 40 TRADICIÓ Els aplecs populars a la zona del PNAP 44 EXCURSIÓ EN NÒRDIC WALKING Moles del Corb i St. Honorat 48 RUTA I DESCENS PER CORRIOLS AMB BTT ASCENSIÓ AL PUIGMAL AMB BTT 52 SORTIDA EN ESQUÍ DE MUNTANYA Ascensió a la Torreta de l’Orrin 56 EL REPORTATGE Alerta! entres en terreny d’allaus 58 NOTÍCIES 62 AGENDA 64

Crèdits

CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, de l’Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà. C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: sentpublicitat@gmail.com Direcció: Pep Forn Mapes: Editorial Alpina DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Albert Vilana, Xavier Escribà, Núria Tomàs, Agustí Penya, Robert Miguélez, Antònia Sanz, Joan Garreta, Txema Ubach, Josep Serra, Raquel Bellés, Jordi Dalmau - Aubèrria, Eduard Brocal - Fiord, Albert de Gràcia, Adam Grifoll, Marc Garriga, Associació Cultural Silene, Sara Orgué i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives. Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista

Foto: CADÍ TRAIL

FOTOGRAFIA PORTADA Corredora atravessant la carena del Cadí.

SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

CADÍ TRAIL 2016

EDITORIAL

L'estĂ¨tica d'una travessa 19 de juny 48km 3.000m+

Foto: Núria Tomàs

Quatre anys ja desde que un grup d’amics van decidir organitzar la primer cursa que travessa la carena del Cadí, per la seva part més alta, més abruta i salvatje. Un recorregt que any rera any s’ha anat perfilant gràcies a la tasca de recuperació de camins vells que la mateixa organització ha asumit com a deure. Un itinerari per gaudir i disfrutar al màxim de l’entorn del parc Natural del Cadí Moixerò.

Foto: Núria Tomàs

Cadí Trail 2016

Actualment la Cadí Trail, ja consolidada dins el calendari de curses, és reconeguda com una de les més estètiques i dures de l’estat Espanyol. Dorsals de valència, les illes, Murcia, País Basc, Portugal, i arreu de Catalunya són testimonis de la bellesa d’aquesta travessa. Aquest any la Cadí Trail té com a novetat el lloc de sortida, apostant per un itinerari lineal amb sortida a Martinet, on es donarà el tret de sortida a trenc d’alba i arribada a la Seu d’Urgell. L’objectiu; recórrer íntegrament la carena del Cadí i facilitar a tots els amants de la muntanya aconseguir aquest estètic repte. Sortirem desde Martinet i enfilarem cap a Montellà per una forta i sostinguda pujada que serà la tónica dels primers 12km, fins al Pas del Gossolans, abans però d’una parada obligada al Refugi Prats d’Aguiló, on ens haurem d’avituallar tant com poguem i agafar forçes pel que ens ve pel davant. Aquí encara amb les cames freques, afrontem el tram més espectacular de la travessa; la carena del Cadí. Més de 15km a més de 2.400 metres d’alçada el terreny és dur i salvatje, correr per la carena del Cadí no és fàcil, us trobareu amb marcats desnivells i un terreny irregular castigat per les neus de l’hivern. Unes vistes inmillorables us acompanyaran en tota la carena. Córrer pels penyasegats del Cadí és una sensació màgica per les cames i també per les vistes del Pirineu més proper.. Sense voler-ho, mirareu pared avall i sereu conscients de l’alçada en que esteu corrent, de l’entorn

TAXIS AEROPORT ANDORRA - LA SEU D’URGELL SERVEI TAXI: LA SEU D’URGELL - BARCELONA Viatges i recollides en Ports i Aeroports Visites turístiques i excursions 4X4 info@taxiland.es · www.taxiland.es Tel. i (+34) 649 82 42 10

Foto: Núria Tomàs

Foto: Agustí Peña

Casa-Ferrer Castellbò

Obert tot l’any!

LLOGUER CASA D’ÚS TURÍSTIC AL PIRINEU CATALÀ Amb capacitat per 7/8 persones a 20 km d’Andorra, del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Cadí. Excursions 4x4. Amb servei de transport públic pels clients de Casa-Ferrer: Barcelona-Castellbò-Barcelona (Opció de menjar a restaurants del poble i de la Vall de Castellbò)

Carrer Xic nº18 · Castellbò 25712 · Lleida-Catalunya (Spain) Telf. (+34) 649 82 42 10 · info@casa-ferrer.com · www.casa-ferrer.com

ña Pe

Foto: Núria Tomàs

fins al poble d’Adraén on ens rebran entre esquetlles i acordions i on podrem recuperar de nou forçes per fer una de les darreres remuntades que trobarem fins a l’emblemàtic Coll de Creus. Foto Un estètic pas de terra ver:A gu mella que a través d’un cus riós corriol anirem perdent desnivell fins arribar al poble de la Bastida darrer avituallament abans d’arribar a meta. Només una remuntada més curta però es farà llarga, una baixada molt cómoda i meta, on us espera una Seu d’Urgell festiva amb música tradicional, jocs per la canalla, un bon dinar a l’ombra i cervesa fresca ben merescuda després de vora 50km i més de 3.000m de desnivell positiu. tí

idílic, de l’escenari natural del que formeu part en aquest moment… realment és una sensació especial, que et farà veure el Cadí amb uns altres ulls, sobretot quan el contemplis desde la seva vessant nord. La gestió del menjar i aigua en aquest tram és molt important, doncs l’avituallament està situat al final de la carena, únic punt on es pot accedir amb vehícle tot terreny. i on trobarem un doble premi; per una banda un complert avituallament que agraïrem després dels més de 15km per carena i també podrem veure la Seu d’Urgell on ens espera l’arribada. A partir d’aquest moment la tendència és baixada, uns primers 9 km força ràpids

Les estacions d’esquí nòrdic

Cadí Trail 2016

Progama

La recollida de dorsals es farà el divendres a la Seu d’Urgell, on es farà el briefing de la travessa amb els darrers detalls que heu de tenir en compte alhora de progressar pel Cadí, punts de control, avituallaments, i altres informacions pràctiques que val la pena tenirles presents. Dissabte al matí hi haurà el trasllat dels corredors amb autocars desde la Seu d’Urgell a Martinet, on seran rebuts amb té i café abans de començar.. Hi haurà Podí masculí, Podí femení, Podi masculí local, Podi femení local. Text: CADÍ TRAIL www.cadiultratrail.com www.facebook.com/cadiultratrail

Foto: Agustí Peña

26 DE MARÇ DE 2016

38 km

ED I T I O N

3000 m+

LA MOLINA-VALLTER SKIMARATHON és una cursa d’esquí

de muntanya que es corre amb equips de 2 o 3, i que vol ser fidel a l’estil clàssic de travessa d’alta muntanya. N’hi ha de més llargues i de més dures , però només

aquí podràs travessar el Pirineu de Girona amb esquís, unint 3 de les estacions d’esquí i muntanya més mítiques de Catalunya com són LA MOLINA, VALL DE NÚRIA i VALLTER 2000.

Joan ReynĂŠ baixant del coll de Tirapits

Una vegada més i per tercer any consecutiu es disputarà la cursa d’esquí de muntanya estrella del Pirineu Gironí, en aquest cas l’últim cap de setmana de març. En un entorn salvatge es recupera una cursa-travessa que ha sigut llegenda de l’esquí de muntanya a Catalunya, i al mateix temps respon a la creixent popularitat de les curses de llarga distància que tant èxit tenen als Alps (Mezzalama, Patrouille des Glaciers). El recorregut comença a La Molina (Zona Alabaus) amb la pujada més llarga i amb més desnivell de la cursa, pujant pel llarg, suau i assolellat llom que passa per llocs tan coneguts com el Coll de la Creu de Maians, el cim de Coma Morera i el Pas dels Lladres. Mentre pugem, les vistes del Ripollès i Osona a la nostra dreta i La Cerdanya i el Capcir a l’esquerra són espectaculars. Aquí comença l’alta muntanya, primer el Pic de Duraneu (2.540m) on arriba el teleski més alt del Pirineu Oriental, a l’estació d’Err-Puigmal. Tot seguit, un curt descens ens encara cap a una estètica aresta que ens durà a l’últim tram de pujada del punt més alt de la cursa i del Pirineu de Girona, el cim del majestuós Puigmal (2.910m) Després d’una de les millors i més llargues baixades de la Cerdanya/Ripollès, arribem al Santuari de Núria (1.970m) on ens espera un complet avituallament per encarar amb energia la pujada al Coll de Noucreus (2.796m). El tram més tècnic i alpí de la cursa ens conduirà fins al Pic de la Vaca (2.826m) i al Coll de Tirapits (2.783m.) on començarem una entretinguda baixada fins als peus de l’últim obstacle a superar, el Pic de Bastiments (2.881m.) Un cop arribats al cim més mític de l’esquí de muntanya al Ripollès, només una ràpida baixada ens separa de l’objectiu final: Vallter 2.000.

A dalt de tot, Alfons Gastón i Xevi Sadurní arribant al Pic de la Vaca.

Damunt aquestes línies, Nil i Oriol Cardona. Guanyadors de la 1ª edició 2014. A l’esquerra, imatge del Pla d’Anyella, en el moment de la sortida (2ª edició 2015).

La Molina-Vallter Skimarathon

És una cursa exigent física i mentalment, però assequible tècnicament, que et farà viure l’esperit de les travesses d’esquí d’alta muntanya, amb un encant i una màgia especial, potser la mateixa que varen viure els pioners de l’esquí de muntanya de casa nostra cap allà l’any 1.947 durant la primera edició de la Travessa Núria-La Molina. Com a novetat aquest any la prova compta amb la primera NÚRIA –VALLTER per aquells esquiadors que veuen molt llarga la SKIMARATHON, però que gaudiran del tram més tècnic i alpí de la cursa, tot fent una de les travesses més clàssiques del Pirineu de Girona.

Sobre aquestes línies, particiopants de la cursa al coll de Tirapits (2014). A baix, corredors al Pla de la Bassa (2015).

Aventura, repte, travessa mítica, treball en equip, muntanya en estat pur, esperit competititu… tot això i molt més ho podràs viure a La Molina el 26 de març de 2016! Text i fotos: La Molina-Vallter Skimarathon www.skimarathon.cat www.facebook.com/skimarathon.cat

C/ PONT TEIXIDOR 26 · PUIGCERDÀ TEL. 972090939 · INFO@DSNIVELL.CAT

% 0 5 L A S N I F LLOGUER SKI DE MUNTANYA, BTT i CARRETERA TALLER SKI i BICICLETA

L’hoquei patins a la Seu de la mà de CHPA CADÍ Després de 29 anys de la seva fundació, el CHPA

CADÍ continua impulsant l’hoquei patins als Pirineus,

aconseguint un sots-campionat Benjamí i un campionat Aleví de Catalunya en els dos últims anys.

Per parlar de l’actual Club d’ Hoquei i Patinatge Artístic Cadí, cal que ens remuntem als seus inicis, l’any 1984, i ens situem a la població d’Arfa, una vegada acabada la reconstrucció de la pista malmesa per les riuades del 82, al costat del riu Segre. Un grup de nois i noies s’ho passaven d’allò més bé aprenent a patinar i donant cops a una pilota de tennis amb estris casolans, tal i com els hi ensenyava el seu amic Àlex, nascut a Reus on jugava a hoquei patins. Va coincidir que un estiuejant de Mataró, en Joan Pagès, que venia cada estiu a Arfa, va veure aquells nois i noies, i essent ell una persona vinculada al món de l’hoquei (era entrenador del CH Mataró, tot i que ningú ho sabia al poble), va començar a explicar-los com funcionava aquell joc, les

seves regles i els va orientar pel que fa al material necessari. Un d’aquells joves era Miquel Caminal. 1986-87 va ser la primera temporada oficial del club, que amb el nom “Club de Hokey Arfa”, va quedar apuntat al registre de clubs i associacions esportives de la Generalitat de Catalunya, on consten com a socis fundadors : Josep Martí, Josep Vilanova, Miquel Caminal, Joan Buchaca, Pere Molins, Pere Armenta, Antonio Riubrugent i Tomàs Farré. El club va comptar amb la cessió de la pista per part de l’Ajuntament d’Arfa. En aquesta primera temporada es van presentar dos equips a la lliga Territorial de Lleida: un juvenil, format per jugadors infantils i juvenils, i un aleví, amb jugadors benjamins i alevins.

C.H.P.A. CADÍ

Van continuar les primeres “Estades d’hoquei”, quinze dies a l’estiu, amb jugadors de la divisió d’honor com a tècnics (Germans Gimeno), acompanyades de cursets de patinatge artístic per a les noies, amb l’assistència de nens de Mataró, gràcies a la col·laboració d’en Joan Pagès, encara avui seguidor del club. El club ha continuat fins a l’actualitat organitzant les Estades d’Estiu d’Hoquei. Amb l’establiment d’una relació de patrocini amb la cooperativa Cadí, la qual perdura actualment, el club passà a anomenar-se Club Hoquei Arfa-Cadí el 1992. L’estiu de 1995, amb la construcció d’una pista exterior per part de l’ajuntament al costat del camp de futbol, el club es va traslladar a la Seu d’Urgell, i va passar a anomenar-se Club Hoquei Cadí. La fita que es van proposar els socis fundadors l’any 1987 de constituir un club d’hoquei als Pirineus, lluny de les zones on aquest esport a nivell català s’arrelava cada dia més, comportava molts esforços, donada la dificultat de trobar entrenadors provinents del món de l’hoquei a nivell de competició. De fet el primer entrenador del club va ser Miquel Caminal, qui va realitzar el curs d’entrenador a la Federació de Lleida, i es va encarregar d’acompanyar als dos equips del club a disputar els partits, durant tota l’època en que el club va estar ubicat a Arfa. El club però sempre estava atent a tota la gent que arribava a la comarca i podia estar relacionada amb l’hoquei. Així és com van conèixer a Josep Iglesias, fundador del CH Prat, que va arribar per treballar a Andorra. Josep Iglesias, el “Trainer” com se’l coneix, va arribar per quedar-se molt de temps acompanyant al Cadí com entrenador.

1. Equips Club Hockey Arfa-Cadí temporada 1991-1992, amb Miquel Caminal. 2. Equips CH CADÍ 2007-2008 des de Prebenjamí fins a Infantil

3. Equip CH CADÍ Sènior 2008-2009 amb Manel Rubio i “Trainer”.

Patrocinador del C.H.P.A. CADÍ

Durant aquesta època molts jugadors dels equips més grans van participar en les tasques d’entrenament, entre ells en “Farré Nou”, Àlex de Reus, Vilana, Teba, D.Caminal, i alguns nouvinguts com el guàrdia civil “Luis” i el veterinari Santi Sirvent (júnior al FC Barcelona). Des de l’any 2001 també comptem amb Cristina Escolà, una jugadora d’hoquei de Belllloc. La temporada 2005-06 junt amb Liliana Rincón (jugadora d’hoquei a Colombia i també entrenadora), i un nombrós equip de mares i filles, van formar el primer equip femení d’hoquei de la província de Lleida, formalitzant 7 fitxes federatives i participant en la Segona Lliga Catalana Femenina, formada per un total de 15 equips. Donar continuïtat a aquest projecte és encara avui un dels objectius pendents del club. Durant la dècada del 2000, van acompanyar a Cristina entrenadors com Joan Pla, Ferran Vila, Juan Sebastian, i els formats al propi club com Albert Segú, David Giraut i el porter Ramon Orfila, peça clau del club (1991-2016). L’arribada l’any 2008 de l’igualadí Manel Rubio, ex-jugador i entrenador d’OK Lliga, suposarà una embranzida important pel club. Manel agafa la responsabilitat de coordinador esportiu, i exerceix d’entrenador junt amb el cos d’entrenadors que tenia el club, reestructurant el sistema d’entrenaments. Es recupera l’equip sènior durant 4 temporades,amb ex-jugadors del Cadí, la participació de Manel i inicialment l’entrenador “Trainer”, amb el que suposa de benefici per crear afició, i de referent per als nens que entrenen al club.

C.H.P.A. CADÍ

CH CADÍ Sènior Femení 2005-2006, primer equip femení d’hoquei de la província de Lleida, al diari El Segre.

En la tasca d’entrenadors, se sumaran a Escolà, Segú, Giraut i Orfila, jugadors d’aquest equip, com Subils, Carchat i Martínez, els juvenils Tàpies, Abecassis i Muntané, i altres com Fidalgo, Azorín i Anaya. L’any 2013 arriben nous reforços també de la comarca de l’Anoia. Els joves Wiffy Balart i Carla Martínez prenen el relleu a Manel en la coordinació esportiva, i continuen amb la tasca de fer crèixer el club, cosa que aconsegueixen propiciant les fites més importants aconseguides pel club fins a l’actualitat. S’incorpora també Xavier Cases. Cal remarcar que la tasca que feien i encara fan els pares, els quals relleven la Junta directiva cada quatre anys, continua sent l’eix vertebrador del club, amb les tasques de gestió i organització del club, cerca de subvencions, trasllat dels nens a tots els partits, etc.

C.H.P.A. CADÍ

El club actual Des del 2007 el club està presidit per Joan Garreta, anys durant els quals la secció de patinatge artístic ha crescut i ha passat a competir oficialment. El nom del club ha inclòs aquesta disciplina i ha passat a anomenar-se CHPA CADÍ. Els equips d’hoquei que configuren actualment el club són un equip Escola, un equip Prebenjamí-Iniciació, dos equips Prebenjamins, un equip Benjamí i un equip Infantil. L’Escola, amb nens i nenes de 3 a 6 anys, és una etapa en que els pares es familiaritzen amb tot l’equipament, i en concret en cordar els patins al nen, donat que és prou complicat per a ells. Aquest acompanyament al nen fa que els pares s’impliquin més amb l’esport de l’hoquei. Durant el mes de juliol, cada any el club programa una Escola gratuïta d’estiu de patinatge, on nens i nenes de 3 a 6 anys poden aprendre a patinar a les instal·la-

cions poliesportives municipals, amb patins del club. És una bona oportunitat per iniciar-se i conèixer aquest esport. Aquesta categoria està molt unida a l’esdeveniment solidari Festa-Torneig Joan Petit Nens amb càncer. L’any 2012 es va realitzar la 12a edició de la Festa a la Seu d’Urgell, amb més de 300 nens participants. Es van recaptar 12.000 euros per a la investigació del Càncer Infantil, i va representar un moviment social i de conscienciació de tota la ciutat, amb el suport del teixit empresarial i comercial de la comarca i amb la celebració de més d’una quinzena d’activitats per part de diferents entitats de la ciutat. Iniciació (7-8 anys), és la primera categoria on els nens participen en la Lliga Territorial de Lleida També es tracta d’una iniciació pels pares, doncs és quan comença el període d’acompanyar als nens en els desplaçaments.

Partit de presentació del CHPA CADÍ al principi d’aquesta temporada 2015-2016.

Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

C.H.P.A. CADÍ

Equip CHPA CADÍ Benjamí, Sots-campió de Catalunya 2014 amb l’entrenador Wiffy Balart.

Els equips Prebenjamins (9-10 anys) i · Benjamins (11-12 anys) entrenen tres

cops per setmana (a l’igual que els equips superiors) i participen en la Lliga Territorial de Lleida, on es troben amb equips com CE Lleida Llista Blava, HC Alpicat, CH Vila-Sana, CP Bell-lloc, CHP Mollerussa, HC Andorra, Tàrrega HPC, CH Juneda i el que comporta un desplaçament més llunyà Alcañiz CP. Els dos primers classificats de Lleida podran participar en el torneig PRECAT o en el Campionat de Catalunya Benjamí. L’any 2014 de mà de Wiffy Balart l’equip Benjamí va aconseguir ser Sots-Campió de Catalunya. En la semifinal, davant un altre equip lleidatà, CH JUNEDA, es va arribar a un empat, amb l’actuació destacable del porter del Cadí parant un penalt i una falta directa. En la posterior pròrroga el Cadí va marcar el gol definitiu per passar a la Final, que es va perdre davant el CP VIC. Els equips Alevins (13-14 anys) i Infantils (15-16 anys) competeixen a nivell de tot Catalunya, amb un volum d’uns 140 i 115 equips respectivament.

La temporada 2014-2015, sense precedents pel club, l’equip Aleví del Cadí va arribar al Campionat de Catalunya que es va celebrar el 1, 2 i 3 de maig a Salt (Girona). De mà de l’entrenadora Carla Martínez (ex-jugadora d’OK Lliga), l’equip Aleví es va proclamar Campió de Catalunya, després de tres dies molt emocionants, on per la final es van desplaçar més de 50 afeccionats de la Seu. Dues setmanes més tard va aconseguir la 3a posició en els Campionats d’Espanya, i posteriorment el Trofeu l’Enxaneta de Vilafranca del Penedès. Així mateix el seu porter, Jordi Pons, va estar seleccionat per jugar amb la Selecció Catalana Sub-15. Actualment l’equip Aleví, ara convertit en Infantil, format per infantils de primer any i alevins, està jugant la Lliga Preferent. La categoria Infantil és una categoria especial dins la Federació Catalana de Patinatge, ja que és l’única en que es configuren Seleccions Territorials (Barcelona A, Barcelona B,

Equip CHPCA CADÍ Aleví Campió de Catalunya 2015 amb l’entrenadora Carla Martínez.

Apunta´t i aprèn a patinar amb nosaltres ESCOLA PATINATGE ARTÍSTIC ESCOLA HOQUEI PATINS dilluns 17:30 h a 18:30 h dilluns 17:30 h a 18:30 h dimarts 17:30 h a 18:15 h dijous 17:30 h a 18:30 h divendres 18:00 h a 18:45 h nens i nenes de 3 a 6 anys poliesportiu municipal de la Seu www.hoqueicadi.cat

C.H.P.A. CADÍ

8. Jugadors prebenjamins del CHPA CADÍ temporada 2015-2016. 9. Equip CHPA CADÍ Prebenjamí al PRECAT 2014 amb l’entrenadora Cristina Escolà. 10. Visita al col·legi Pau Claris dels Infantils del CHPA CADÍ, gener 2016.

Girona, Lleida i Tarragona). Han format part de la Selecció de Lleida en els últims anys, els jugadors del Cadí : Jordi Badia, Pol Besolí i Arnau Cortés (2015); Aleix Muntané, Sergi Mateos i Guillem Cuadrado (2011); Jordi Alís i Guillem Cuadrado (2010); Aleix Orobitg, Ian Abecasis i Jaume Tàpies (2009). També en categoria Infantil, la Federació organitza Tecnificacions a nivell territorial a càrrec de Jordi Camps, seleccionador català d’hoquei patins. Aquests entrenaments es realitzen a la Seu i a Vila-Sana, on actualment un cop al mes es desplacen 5 jugadors de l’equip Infantil. L’intercanvi amb altres clubs ha estat sempre un dels objectius de l’entitat, comportant la participació en molts tornejos a Catalunya, Andorra, Portugal, França i Alemanya. El setembre del 2015 una nodrida representació del club va viatjar a Oviedo per participar en el Torneo San Mateo , amb els equips prebenjamins, benjamins i infantils. Aquest any 2016, el club ha engegat la campanya a les escoles “Apunta’t i aprèn a patinar amb nosaltres”, amb visites dels jugadors de l’equip infantil als col·legis, amb la il·lusió de transmetre la passió per l’hoquei patins i donar-lo a conèixer. Us emplacem a que vingueu a veure’ns amb els vostres nens i nenes al poliesportiu de la Seu, que es posin els patins i comencin a patinar amb nosaltres... Us esperem! Text i fotos: C.H.P.A. CADÍ

www.twitter.com/chpacadi_hoquei www.facebook.com/club.hoqueicadi www.hoqueicadi.cat

NOVETAT

MATERIAL DE HOQUEI i PATINATGE

SOBRE GEL hoquei patins i patinatge artístic

www.pirineuesports.com botiga online

C/ CANONGES, 57 BAIXOS 25700 LA SEU D’URGELL Telèfons: 637.705.505 675.501.503

EDITORIAL

Club Excursionista Rialp El Club Excursionista Rialp comença una nova etapa. Nous reptes, il·lusions i projectes per gaudir de

l’entorn de la Vall d’Àssua i el Pallars Sobirà mitjançant els esports a la natura: excursionisme, trail running, esquí, kaiak, ...

ap a l’any 2010 i després de la celebració de la primera edició de la Rialp Matxicots, www.rialpmatxicots.cat, un grup d’amics i amants de la muntanya del poble de Rialp van veure que era necessari fer un club excursionista vinculat a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, FEEC, per dinamitzar i promoure les inquietuds i activitats a la muntanya al municipi. El més important era poder ensenyar i oferir per gaudir a la gent el que nosaltres ja gaudíem: el nostre fantàstic entorn, fos de la manera que fos: corrent, amb BTT o fent excursions per la muntanya. A partir d’aquest 2016, el Corredor del Club Excursionista Rialp en acció durant la Rialp matxicot (Miquel Pin).

Club Excursionista Rialp

club ha començat una nova etapa. Noves idees per posicionar el club com a eix de les activitats al medi natural a la Vall d’Àssua i el Pallars Sobirà. Un grup de gent que amb l’experiència d’organitzar durant sis edicions ja la Rialp Matxicots, vol fer del club un element dinamitzador de l’excursionisme i l’esport a la muntanya. L’actual posicionament del Rialp Matxicots com a referència a les curses de muntanya a Catalunya i Espanya i la gran participació que durant un cap de setmana de setembre omplen les muntanyes de les nostres valls, és fruit de la il·lusió i el bon fer del grup de persones amants de les muntanyes que està al capdavant dels innumerables voluntaris que ho fan possible. Aquesta és la il·lusió que volem transmetre al club des del primer dia. El principal objectiu és diversificar l’activitat del club amb la creació de noves seccions futures per donar cabuda a tothom, practiqui l’activitat que practiqui. Oferir tot aquest ventall d’activitats als nostres nens i nenes i joves també és un dels reptes en els quals es posarà especial empenta. El club ha de servir d’escola de muntanya per a les generacions futures, ensenyant el respecte pel nostre entorn natural i cultural, així com els comportaments ade-

El Club Excursionista Rialp s’ha volcat des del primer moment amb la Rialp Matxicots

1. Punt de control i vistes desde el Montsent de Pallars 2. Sortida del club en col-laboració amb la Rialp Matxicots. 3. Avituallament Rialp Matxicots

VENDA - LLOGUER - BICICLETES - ACCESSORIS - EQUIPAMENT - REPARACIÓ - SORTIDES

CICLISME - BOTIGA - TALLER

Tel. 973 626 041 Mòb. 619 811 516 esierri@telefonica.net Av. Francesc Macià 2, baixos

www.esierribikes.com

Club Excursionista Rialp

Imatge de la Sant Silvestre Rialp de 2015

quats per a una pràctica segura. Estem convençuts que des de les activitats del club podem transmetre els valors que tan necessaris són a la societat actual. Des del club també és prioritari vetllar per la conservació i potenciació de la xarxa de senders del municipi, eix bàsic de l’excursionisme per a poder donar a conèixer els nostres pobles, costums, tradicions mitjançant els esports a la muntanya. Per a tots aquests propòsits promourem una agenda diversa, oberta a suggeriments que aplegui a tothom, combinant activitats que arribin a tots els públics, des de la iniciació

El club organitza activitats tant a l’estiu com a l’hivern.

al perfeccionament. El club pretén una forma de treball més àgil, entenedora per a tots els socis i sòcies en plena consciència de la responsabilitat que això implica i comporta, seguint pel camí de l’esforç i el treball, amb un permanent esperit democràtic. Aquest espai obert per tothom dóna la possibilitat als socis i sòcies de federar-se, amb la cobertura de l’assegurança de la FEEC i tots els beneficis que això comporta, així com participar obertament a totes les activitats que organitzi el club. En un futur, també es vol tenir material que els associats puguin utilitzar per a les seves activitats, minimitzant així el cost per a la pràctica d’algunes activitats. El local del club pretén ser un espai obert a tothom, on a més de reunions es puguin realitzar formacions, xerrades, i on qualsevol persona serà benvinguda per escoltar els seus suggeriments. El club vol esdevenir una eina de comunicació amb les administracions i en-

A la imatge de dalt l’escola Trail Runners Pallars. Sota aquestes línies, sortida d’alguns socis per descobrir noves aventures.

titats locals, fent arribar les inquietuds i necessitats que arran de les nostres pràctiques puguin sorgir, per així, poder treballar conjuntament i amb altres entitats excursionistes de la comarca en la millora d’infraestructures i la conservació del medi per a una millor pràctica i a l’abast de cada cop més gent. En definitiva, volem potenciar aquesta important eina dins de l’associacionisme local per donar a conèixer el nostre territori, vivint-lo des de dins, promocionant trobades, esdeveniments i activitats per a tothom. Excursionisme amb majúscules, amb el sentit més ampli, on els socis del club constitueixin un actiu important per al municipi de Rialp, on la informació, formació i conservació del nostre entorn des d’una visió de voluntariat i no lucrativa pugui acollir tothom. Us esperem al Club Excursionista Rialp, la muntanya ens espera! Text i fotos: Club Excursionista Rialp www.facebook.com/clubexcursionistarialp www.clubexcursionista@gmail.com

Club Alpí Núria Masella Cerdanya CANM-C un club amb història El Club Alpí Núria Masella Cerdanya (CANM-C) és un

club pioner de l’esquí i dels esports d’hivern a Espanya,

fundat el 1932 i lligat en els seus inicis a l’estació d’esquí i al cremallera de la vall de Núria, al Pirineu català. En

l’actualitat desenvolupa la seva activitat en les estacions

d’esquí de Masella i Pas de la Casa (Grandvalira), Andorra.

Des del naixement del club el novembre del 1932 són moltes les vicissituds que ha passat fins a l’actualitat, però sempre vinculat als esports d’hivern i especialment amb l’esquí alpí. El club durant uns anys també va comptar amb un equip d’hoquei sobre gel, i no cal dir que durant tots aquest any el club ha comptat amb un equip de competició d’esquí alpí, amb el que ha aconseguit molts trofeus individuals i com a club. Aportant esportistes als equips de la Federació Catalana així com als equips nacionals. Tècnics i col·laboradors del club preparant el Trofeu Francesc Viladomat.

Amb la seva dilatada història són molts els esdeveniments que ha organitzat, cal destacar les diferents edicions del Concurs Internacional, prova on assitien corredors de renom mundial de l’època, també el Trofeu Nescafé, el Descens Miquel Coll, diversos Campionats d’Espanya i Campionats de Catalunya i el Cargol de neu prova pionera a Catalunya i Espanya en la categoria aleví (U10 i U12).

CANM-Cerdanya

En l’actualitat el club organitza diverses curses: Gran premi CANM-C dins del calendari RFEDI en la categoria U16. Trofeu Francesc Viladomat dins del Calendari FIS en les categories U18, U21 i absoluts. Cargol de neu dins del Calendari FCEH en les categories U10 I U12. Final d’Interclubs dins del calendari FCEH.

· · · ·

nove ta t

BOOTFITING

Personalització de Botes

Venda de Material

Esquí & Esquí de Competició

Lloguer

Esquí Alpí / Muntanya /Raquetes Els Cargols de neu en plena acció en el 22º Cargol de Neu.

En aquests moments el club desenvolupa principalment la seva activitat en el Pas de la Casa (Grandvalira) Andorra i Masella (Cerdanya). El club pretén utilitzar la pràctica i la competició de l’esquí per formar persones en l’hàbit de l’esforç, la constància i l’honestedat. Es tracta d’ensenyar a superar les adversitats, recuperar-se d’un fracàs i entendre que l’èxit és passatger. Volem crear un entorn on puguem trobar amics i companys amb inquietuds i aficions similars, ajudant a incorporar al caràcter dels nostres fills uns valors que els seran molt útils el dia de demà. La millora tècnica i els èxits esportius són una conseqüència d’aquest projecte formatiu, no l’objectiu principal del club. Aquest desenvolupament tampoc no s’aconsegueix únicament divertint-se. La fórmula consisteix en la simbiosi de les dues visions: la tècnica i la humana. El club és un punt de trobada per a les famílies, des d’on s’impulsen activitats esportives i socials que promouen valors importants per a la formació dels nens i els joves.

Taller de reparació

rebaixes

XTOT Masella

C/ Bosch i Aymerich, 18 / Masella (Alp)

XTOT Puigcerdà

C/Montserrat 2, local 3 / Puigcerdà

Tel. 872 200 940 · info@x-tot.com venda on line

CANM-Cerdanya

Corredor del club en plena acció (Jordi Costa).

Aquest marc esportiu i humà converteix el club en una escola de base per a la formació d’esportistes i tècnics. El club compte amb diferents seccions: Escola: punt d’inici pels més petits des dels 3 fins als 11 anys, també oferim cursos pels pares que volen millorar la seva tècnica aprofitant que els seus fills desenvolupen l’activitat amb el club. Competició: Lloc ideal per desenvolupar el màxim potencial, Dins de la competició disposem de diferents equips: • Interclubs, • U10 i U12 (alevins), • U14 i U16 (infantils) • U18 , U21 i sènior • Màsters Diversitat funcional: Un petit grup de nois i noies amb diversitat funcional on busquem que mitjançant l’ensenyança de l’esquí i l’esport sigui un mitjà integrador per aquests joves.

Tant la secció d’escola com la de competició estan completament compenetrades, l’una és la base de l’altre i l’altre la continuació natural, la tercera secció és un complement que fa del club un espai per totes les famílies amb el sentit més ampli. L’escola és el lloc ideal perquè un nen en una primera etapa comenci a fer les seves primeres passes en la neu i desenvolupi les bases necessàries perquè quant tingui l’edat adient i el nivell es pugui integrar en els equips de competició ja sigui en l’etapa d’alevins (U10 i U12) que són nens de 8, 9, 10 i 11 anys o si ho volen a Inetrclubs amb 12 anys.

· ·

Equip tècnic temporada 14-15.

Equip de diversitat funcional.

Dins de la secció de competició tenim dos vessants, la més competitiva que abraça tots els grups de U10 i U12 (Alevins), U14 i U16 (infantils) i U18, U21 i Sènior, que demanden un major compromís, i també la competició un xic més lúdica que seria el grup de Interclubs que engloba joves de 12 anys fins a sèniors. També disposem d’un grup de Màster que bàsicament són pares que també decideixen competir en el circuit Català i Espanyol de curses d’aquesta categoria. Per tots els nostres corredors i entenent que l’esquí de competició no és tan sols un esport de temporada durant tot l’any seguim fent activitats, diverses concentracions en les glaceres durant l’estiu i tardor i preparació física.

A dalt, l’equip U10 i U12 fent un xic de fora pista. A la dreta l’equip U16 al GP Espot Esquí. Sota aquestes línies l’equip U12 al 19º Amics de Montgarri.

Com entitat viva i dinàmica el club segueix evolucionant amb la clara voluntat de ser un punt de trobada per les famílies, un lloc on es complementa l’educació de les persones i es fomenten els valors mitjançant l’esport i la natura. Text i fotos: CANM Cerdanya info@canmc.org www.canmc.org

NEXT EDGE 75X

210

€

179,

95€

XPRO X90CS

320

NEXT EDGE 85X

€

269,

95€

230

P15 - ABSOLUT JOY + JOY 9 SLR

NOMAD COLT ARC - L & XTO 12

€

480

€

179,

399,

95€

550

399,

95€

PACK M X-DRIY WOOD + M XT1

550

€

399,95

Exclusivos en Intersport

INTERSPORT SORT Avda. Compte Pallars, 40 - Sort

INTERSPORT LA MOLINA Pista llarga, S/N - Alp

INTERSPORT PUIGCERDÀ Cadí, 5 - Puigcerdà

BODYMOLINA

€

salut

Un massatgista a les vostres vides Tots tenim la idea que anar al quiromassatgista, és

una pràctica reservada a profesionals o simplement un luxe només a l’abast d’uns pocs privilegiats, i

estem molt equivocats. El nostre cos necessita que

el cuidem i aquesta només és una de moltes maneres que podem fer-ho.

ls esportistes profesionals necessiten un seguit d’entrenaments, dieta i tractament del seu cos, per tal de rendir al màxim els dies de competició i aconseguir la millor marca. Això no ens resulta extrany, però si us parlo d’aquells que de manera amateur, participeu en mitjes maratons, maratons, triatlons, ultratrails, o si treballeu en el mon de l’esport com podria ser, fent de monitors d’esquí, caiac, descens de bici, montainbike, escalada, piragüisme, patinatge artístic o en esports més habituals com el futbol, bàsquet, handbol, voleibol, i una infinitat d’ells......L’entrenament o la feina, pot arribar a ocupar uns 3 o 4 dies a la setmana o inclús més i l’exigència d’aquests tot sovint s’atansa a la dels professionals.....jo us farè una pregunta.

Salut

Creieu que cuideu el vostre cos igual com si fóssiu professionals?

Entreneu moltes hores amb un entrenador personal, fins i tot aneu a un dietista que us controli l’alimentació, no creieu que us deixeu una cosa molt important? El nostre cos serà el que farà l’esforç. La musculatura, els tendons, lligaments i articulacions quedaran ben tocats i farem com si res hagués passat. No serà suficient en fer estiraments, notarem malestar general en algunes parts del nostre cos, però ens ressignarem pensant que tot es solucionarà sol.

MASSATGE D’ESQUENA La musculatura de l’esquena, per exemple, és forta però té un límit. El cos ens avisa a diari o de tant en tant que la musculatura està patint. A vegades podeu sentir un petit dolor, com una punxada, que potser dura 1 minut i amb un canvi de posició ja desapareix, doncs bé, això ja és un senyal com per estar alerta. Aquest petit dolor és la musculatura, que s’està queixant perquè no està

ben cuidada. S’està carregant o inflamant, així doncs amb la realització d’un massatge terapèutic, alleujarem la musculatura i recuperarem el bon to muscular. Un massatge no té perquè ser necessàriament dolorós i ho crec fermament. A la meva consulta ho practico diariament i els resultats són realment impresionants. Per a mi la relaxació de la persona és vital per fer un massatge, et deixa treballar sen-

Salut

intestinal i capil·lar. • Potenciació del sistema immunitari. Quines indicacions té el drenatge limfàtic manual? Edemes. Cames inflades. Cames cansades. Retenció de líquid. Problemes circulatoris. Cel·lulitis. Estrès. Insomni. Cansament físic o mental. Restrenyiment. Dolors menstruals.

se practicar mal a la zona i el pacient t’ho agrairà. D’aquesta manera podem endinsarnos fins al problema amb més facilitat, i amb això aconseguirem que el pacient gaudeixi d’un massatge terapeutic, millori el seu estat de salut i el més important, vulgui tornar a repetir l’experiencia i fer-ne un seguiment com cal MASSATGE LIMFÀTIC També us aconsello per la recuperació després de treballar dur amb el nostre cos, un massatge de drenatge limfàtic manual, que com el seu nom indica, té la propietat de drenar, la qual cosa significa que ajuda a que el líquid que, en ocasions, s’acumula en els teixits, pugui ser absorbit pel sistema limfàtic i eliminat amb normalitat. A més te les següents propietats: • Activitat depurativa per la seva contribució en l’eliminació de toxines. • Sedació del sistema nerviós i inhibició dels estímuls dolorosos. • Regulació del to muscular, tant de la musculatura esquelètica com de la

CANVIAR MENTALITATS Molts problemes físics de les persones que practiquen un esport amb certa assiduïtat, radica en la sobrecàrrega de la musculatura per excés. Tot això es solucionaria fàcilment amb una sessió de quiromassatge, no fer-ho, pot provocar complicacions i lesions, que van de lleus a molt greus. Lamentablement són una minoria els que hi acudeixen. Per això crec que hauriem de canviar aquesta mentalitat obsoleta i començar a pensar que el nostre cos necessita una recompensa pels esforços realitzats. El massatge s’el mereix tant un professional com un aficionat. El massatge és per tothom, ja sigui un infant un adult o un ancià.

BOTIGA TALLER

BIKE & SKI

La Seu d’Urgell

Outdoor Life

C. Joaquim Viola 29-31 Tel. 973 114 284 info@x-pirience.com www. x-pirience.com Segueix-nos al X-pirience

Salut

AVANTATGES DEL MASSATGE El massatge afavoreix el nostre cos en molts aspectes, tant el muscular, com en un apartat no menys important però oblidat, el Sistema nerviós. Per tant quan parlem de massatge, no només estem parlant d’un assumpte purament muscular sinó també anímic, de sensacions. El resultat serà un cambi en el nostre estat emocional, farà desaparèixer l’estrés, les ansietats i ens farà sentir més positius davant la vida. Els esportistes agraeixen un massatge abans i després de competir, tant és important la preparació com la recuperació i relaxació de la musculatura. Els que no són esportistes disfrutaràn d’un alleugeriment en la seva càrrega muscular, en els dolors provocats per la feina diària o per males postures, per l’edat, etc.... al acabar el massatge gaudiran d’un benestar palpable. Per tant, us animo a que poseu un massatgista en les vostres vides. Us farà sentir que esteu cuidant del vostre cos, ell us ho

agrairà, i us farà sentir positius i actius, a la vegada que disfrutareu d’una experiència única, que del tot cert, us farà tornar a repetir. Ànims doncs i fins aviat Text: Raquel Belles Mayor Centre de quiromassatge T. 675 51 59 66

natura

Les caixes-niu Un dels molts aspectes que atrauen l’atenció i l’interès de cada vegada més gent pel món de les aus és la seva diversitat: d’espècies, de mides, de colors, de cants, de

comportaments, d’alimentació, d’adaptacions,... I també podríem afegir-hi la diversitat de classes de nius que construeixen per reproduir-se. La primera imatge que ens ve al cap quan parlem de nius, sol ser una mena de tassa feta d’herbetes o branquillons. La major part dels ocells fan un niu seguint aquest principi constructiu perquè es pot bastir sobre diversos suports (arbres, edificis, directament a terra,...), està ben airejat, es pot camuflar, permet entrar-hi i sortir-ne de pressa en cas de necessitat, és relativament fàcil de fer (no cal una anatomia especial per fer-lo, si més no), i es pot construir en llocs inaccessibles per als depredadors, com per exemple al capdamunt d’un arbre, en una esquerda d’una cinglera o al mig d’un arbust punxent. En general, s’hi pot aplicar allò de tants caps tants barrets, perquè cada espècie el fa d’una mida, amb uns materials i en un emplaçament particulars. Són, tots ells, un magnífic producte d’enginyeria animal. Dèiem que

això era la norma constructiva per a la majoria d’aus. Les que no la segueixen han ideat altres tipologies de niu. Les menys elaborades consisteixen en una simple cassoleta a terra, folrada o no amb materials de l’entorn i... ja tenim el niu fet. Una classe ben especial de nius, sobretot per l’especialització que cal per fer-los, i pel paper ecològic que juguen, són les cavitats als arbres. Anant pel bosc, segurament devem haver vist troncs amb forats. Aquestes perforacions rodones a la fusta només les poden fer un grup molt concret d’ocells: els picots. A banda dels picots, hi ha tot un seguit d’espècies que fan el niu en cavitats. Només a les nostres contrades, hi ha almenys 5 espècies de mamífers que en depenen poc o molt, i més d’una dotzena d’ocells. Des del liró gris i alguns ratpenats forestals entre els primers,

Natura

El picot negre és el picot més gran d’Europa. Els seus nius són aprofitats per unes quantes espècies d’ocells.

fins a les mallerengues i el mussol pirinenc entre els segons. Tota aquesta comunitat d’animals que aprofiten els forats dels picots, o bé forats dels arbres vells fets pel pas del temps, s’anomenen ocupants secundaris de cavitats. Depenen en gran manera dels forats que abandonen els picots, i d’aquí ve la importància ecològica que atribuíem a les cavitats unes línies més amunt. Sense forats als arbres, les mallerengues carbonera, blava, petita, emplomallada i d’aigua, el pica-soques blau, el gamarús, el mussol pirinenc, el colltort i la xixella, per exemple, tindrien problemes per fer niu. D’altres moiEl pica-soques blau aprofita els forats dels picots per fer-hi niu. Si l’entrada és massa gran, la tapa amb fang.

xons són més de cavitats en parets naturals o d’edificis, com els pardals comú, xarrec i roquer, la cotxa fumada, la cuereta blanca i el pit-roig. I encara podríem afegir a la llista d’espècies nidificants en cavitats el xot, el mussol comú, el xoriguer gros, la puput, els estornells comú i negre, el cargolet i els raspinells comú i pirinenc. I quina relació hi ha entre els picots, els ocupants secundaris de cavitats i les caixes-niu? Molta, de seguida ho veureu. La manera com s’aprofiten els recursos naturals té una influència directa sobre les poblacions de les espècies que en depenen. Cal evitar de totes totes la tala d’arbres morts amb cavitats. Respectem-los!

Així, per exemple, si talem tots els arbres de bon diàmetre d’una zona forestal, deixarem el picot negre sense troncs adequats per ferhi el niu. I si en aquell bosc no hi pot niuar el picot negre, ja podem donar per segur que tampoc no ho faran ni el gamarús ni el mussol pirinenc, perquè necessiten els seus forats per fer-ho. Per altra banda, si enretirem tots els arbres morts o decrèpits també estarem reduint molt i molt les possibilitats que hi hagi picots en aquella massa forestal, perquè en aquesta mena d’arbres troben bons llocs per fer el niu i menjar en forma d’insectes associats a la fusta morta. I encara un tercer cas: els picots necessiten troncs d’un cert diàmetre per fer-hi el niu. Per tant, si els boscos són molt joves... Malauradament, tot això és el que ha passat sovint, i la conseqüència ha estat que hi ha boscos amb pocs forats, i per tant amb escasses poblacions de picots i d’ocells ocupants secundaris de cavitats. I aquí és on entren en joc les caixes-niu. En veure la mancança de forats que hi havia als boscos, a algú se li va acudir de fer-ne uns d’artificials que servissin per pal·liar els que els picots no podien fer pel tipus d’arbres que hi havia. Va idear una capsa amb un forat per penjar al tronc o a les branques, i així van nèixer les primeres caixes-niu. D’això en fa molts anys, i des d’aleshores la tècnica i els

Natura

1. Caixa-niu de ciment-fusta per a raspinells, amb l’entrada als costats. 2. Els refugis per a colònies de ratpenats es posen en parets assolellades. 3. La col·locació i seguiment de caixes-niu és una bona activitat d’educació ambiental. 4. Els arbres dels patis de les escoles són ideals per penjar-hi caixes-niu i fomentar el respecte pels ocells entre els nens. 4

materials de construcció d’aquests llocs per niuar han evolucionat, com tot. Durant molt de temps, les caixes-niu s’han fet de fusta per la facilitat de treballar-la i per emular al màxim els forats dels picots als troncs. Avui en dia, però, també n’hi ha d’un material anomenat ciment-fusta. És una mena de formigó fet de calç, ciment i serradures de fusta. Aquest material té una molt bona resistència als agents meteorològics, poden fer-se’n models diferents i tenen un aïllament molt bo. L’interès per afavorir determinades espècies ha fet dissenyar caixes-niu de mides i formes particulars. Així, les mallerengues i els pardals, per exemple, ocupen les caixes-niu que tenen per entrada un forat petit, els raspinells les que la tenen lateral, i el pit-roig i la cotxa fumada les caixes-niu amb el frontal ben obert. A més de les de fusta i de ciment-fusta, ara també n’hi ha de suro. I si pels ocells hi ha una bona tria de models, pels ratpenats també. La rehabilitació d’edificis sovint comporta el tapament de forats i esquerdes on feien vida pipistrel·les i altres espècies de muricecs, com en diuen al Pallars. Per aquest interessant grup animal hi ha refugis d’hivern, caixes-niu de cria i estructures que tant serveixen per a una cosa com per l’altra. A més a més d’aquesta funció reparadora o de substitució de les cavitats natuals, les caixes-niu també són un magnífic recurs pedagògic, sensibilitzador i per gaudir dels ocells a prop nostre. Gairebé qualsevol balcó o jardí serveix. Els patis de les escoles i els jardins d’hotels i allotjaments rurals són excel·lents llocs per penjar-ne. Ja n’hi ha uns quants a les nostres comarques que en tenen. Si l’espècie indicada la troba, i la caixa-niu reuneix les condicions que tot seguit expliquem, és molt probable que ens l’ocupin. La primera recomanació és triar el lloc on la posarem. Normalment la penjarem en un arbre o en una paret. En tots els casos cal tenir en compte unes senzilles normes: no la pengeu ni molt alta ni molt baixa, a uns 2 o 3 m del terra ja va bé (si més no per a mallerengues i similars); eviteu les orientacions massa exposades al sol, i assegureu-vos que està fora de l’abast de gats i d’altres possibles depredadors.

Natura

Les caixes-niu amb el forat massa gran i poc fondes són un perill per als moixons perquè un gat o una garsa pot accedir fàcilment als ous o pollets.

Ara que ja tenim un lloc que reuneix les condicions que cal, triem per a quina espècie la volem. En funció d’això haurem de buscar-ne, o fer-nos-la, d’un model o un altre. En alguns centres comercials n’hi ha que són més un element decoratiu que no pas res més. Els seus principals defectes són: forat massa gran, poca distància entre el forat d’entrada i la base de la caixa-niu, i parets de fusta massa primes. Tot això fa que els moixons les trobin insegures per fer-hi el niu. Així doncs, cal triar una caixa-niu ben feta perquè la seva ocupació no els representi cap perill. També ens la podem fer. Internet és plena de tutorials, mides i manuals. També hi ha llibres especialitzats. Quan tenim lloc i caixa-niu, l’hem de col·locar. Un factor molt important per tenir més

Les mallerengues (aquí una carbonera) són els moixons que més fàcilment ocupen les caixes-niu.

possibilitats que ens l’ocupin és l’època en què la pengem. Per anar bé, a les nostres comarques, a final de febrer o principi de març ja hauríem de tenir les caixes-niu posades a lloc. No hi fa res que encara pugui nevar i fer fred. Molts moixons ja comencen a buscar on faran el niu. Si la posem en un arbre, normalment pot anar clavada al tronc o penjada d’una branca. Cal preveure que el vent no li faci donar cops. Un detall important és que a dins no cal posar-hi ni herba, ni menjar ni res de res. Els moixons que l’ocupin ja s’encarregaran d’omplir-la de material (molsa, plomes, herbes, etc, segons l’espècie). Si ens l’ocupen, gaudirem molt veient-hi entrar i sortir els moixons, com porten material per fer el niu, menjar pels pollets,... Podem

mirar-ne el contingut un cop per setmana, si fa no fa. Abans d’obrir-la (totes les bones caixes-niu tenen un sistema fàcil d’obertura) podem donar-hi uns copets per advertir-los. De vegades surten, però quan coven solen quedar-s’hi. Llavors cal ser molt prudents i destorbar-los el mínim possible. Les espècies petites fan un parell o tres de llocades per temporada. Per facilitar que l’any següent ens la tornin a ocupar, és important treure’n tot el contingut (molsa, herbes, cuques, excrements, etc) i netejar-la de manera que la temporada següent la trobin en perfectes condicions (és a dir buida) per tornar-la a fer servir. Això ho podem fer als mesos de novembre o desembre. Entre les menjadores d’hivern i les caixes-niu de primavera i estiu, tindrem moixons a prop nostre tot l’any! Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA

Gran varietat de caixes-niu

EDITORIAL

Novetat 2016, caixes-niu de suro la primera botiga del Pirineu català per gaudir de la natura Menjadores, llavors, llard, caixes-niu, prismàtics, hides, càmeres de fototrampeig, llibres especialitzats,... Horari habitual: De 09:00 a 13:00 dimarts, dimecres i divendres De 16:30 a 18:30 de dilluns a divendres De novembre a abril, dissabtes alterns de 10:00 a 13:00 El treball de camp ens pot fer alterar aquest horari, per això recomanem de trucar-nos abans.

AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670

- 973 353 607 · Segueix-nos al

LECTURA

LOS CONQUISTADORES DE LO INÚTIL

ent un adolescent va caure a les meves mans Los Conquistadores de lo Inútil, que en aquell temps estava editat per RM en format de doble volum i traduït de lóriginal dÉditions Gallimard (1961). Aquell llibre em va impactar tant com ho van fer els de Messner, Rébuffat o Hiebeler. Estava, sens dubte, davant una obra excepcional. Lionel Terray (1921–1965) ens descobreix, pàgina rere pàgina, una existència acelerada, perillosa, emocionant i de vida portada al límit. Nascut en una família díntel·lectuals burguesos de Grenoble, aviat sent látracció de la muntanya en albirar des de la finestra de casa seva el massís de Belledonne. Als onze anys, i sense que els seus pares sàpiguen res, realitza les seves primeres ascensions. Aquestes són modestes, però influiran definitivament en la seva prometedora carrera com a alpinista. Durant la Segona Guerra Mundial va ser membre de la Companyia Stéphane, un grup guerriller que combatia als alemanys entre els cims dels Alps. Acabada la guerra, inicia una meteòrica trajectoria sense abandonar els Alps: obertura dúna difícil via a lÁiguille des Pélerins, una variant a Les Droites, la via “Cassin” al Piz Badile en set hores, quarta ascensió del Esperó Walker (Grandes Jorasses), primera repetició de

la nord de lÉiger… I le seguiran primeres absolutes fora del continent europeu: Cordillera Blanca (Chacrarahu, Pico Verónica, Taulliraju), Patagonia (Fitz Roy), Himàlaia (Makalu), Alaska (Mt. Huntington). A lány 1950 participa en la expedició francesa a lÁnnapurna, el primer vuitmil aconsseguit per l´home, renunciant al cim per salvar als seus amics Herzog i Lachenal, que descendeixen amb greus congelacions. Desgraciadament, Terray va morir el 19 de setembre de 1965, als 44 anys, durant una escalada de dificultat mitja al massís del Vercors. No obstant això, ens ha quedat la seva immortal obra, una de les més llegides de tots els temps dins de la narrativa de muntanya. Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: Los conquistadores de lo inútil AUTOR: Lionel Terray EDITORIAL: Ediciones Desnivel, 2015 (4ª edició) P.V.P: 20,50 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

meteo

Curiositats de la neu al Pirineu Sabem que el Pirineu és una serralada on la neu és freqüent, ja que la podem trobar en major o menor

quantitat durant bona part de l’any a les seves muntanyes, però de ben segur no coneixem moltes curiositats

d’aquest meteor tan apreciat. Anem a descobrir-les!

Comencem explicant la seva creació. Per crear un floc de neu necessitem tres ingredients bàsics. Dos els sabem de sobres, que hi hagi aigua (humitat) i fred (temperatures de 0ºC o inferiors), i un tercer element que s’anomena nuclis de congelació. Per crear un cristall de neu hem de partir d’una partícula des d’on s’anirà formant la xarxa cristal·lina de gel. Aquesta pot ser d’origen natural, com un bacteri, minerals com la caolina, clorur de sodi, cendres volcàniques, etc., o artificials, com el iodur de plata o el sulfur de coure. A partir del nucli de congelació i a través de diversos mecanismes, el floc de neu va creixent i finalment per pes, cau del núvol a terra. El floc de neu evidentment es crearà a tem-

peratures negatives, però no sempre hem d’estar per sota dels 0ºC per veure nevar. En condicions habituals, s’estima que pot nevar amb temperatures inferiors a 3ºC, i fins i tot si la humitat és molt baixa, es pot arribar a veure neu amb temperatures pròximes als 7ºC, un altre tema és que qualli. Tenim un altre tipus de neu que no cau del cel, el gebre. El gebre no és res més que la rosada gelada. Sempre que durant la nit el cel estigui completament serè, sobre de la capa de neu es formarà una capa de cristalls de gel que faran augmentar el gruix de la capa de neu. El més curiós, que segons la temperatura a la qual ens trobem, el tipus de cristall de gel que creixi serà diferent!

Meteorologia

Depenent de les temperatures, els cristalls de gebre tenen diferents formes.

Què fa fondre la neu? Principalment la calor, que prové majoritàriament de la radiació solar directe. Si tenim una neu neta, acabada de caure i surt el sol, el 90% de l’energia del sol és reflectida i no provoca fusió (efecte albedo). Si la neu és antiga, té pols, branquetes o qualsevol objecte no blanc sobre la superfície de la capa de neu, farà que els rajos de sol escalfin aquests objectes i per contacte amb la neu la fonguin. Una imatge molt il·lustrativa d’aquest fenomen és veure en un camp de neu, petits arbres que tenen un cercle absent de neu al seu voltant o bé, el forat que crea una pinya sobre la neu. En aquests casos els pins i les pinyes absorbeixen amb el seu color l’energia del sol, s’escalfen i fonen la neu.

La pluja per contradictori que sembli, té poc poder de fusió de la neu. Suposem que un dia d’hivern plogués uns 10 mm i que la temperatura fos d’uns 10ºC, la quantitat de neu que es fondria equivaldria a 1.25 mm d’aigua de neu. Per tant, encara que alguns dies a l’hivern plogui sobre la neu, si no ho fa en grans quantitats ni amb temperatures molt elevades, el mantell nival no es veurà afectat en excés. Tampoc la temperatura lleugerament alta s’encarrega de fondre tant la neu com ens imaginem. D’aquí que encara que tinguem força dies d’anticicló càlid durant l’hivern, amb valors de temperatures per sobre dels 0ºC durant unes quantes jornades, continuï la neu a les nostres muntanyes especialment a les zones obagues. Realment els elements meteorològics que fan fondre i molt la neu són l’alta humitat (boira) i especialment el vent fort. L’alta humitat (boira) especialment amb temperatures positives, fa fondre la part superficial

Durant l’hivern la neu cobreix els nostres boscos.

Segueix les previsions del temps pel Pirineu a MeteoPirineus Catalans

www.meteopirineuscatalans.com, i al

de MeteoPirineus Catalans

de la capa de neu. Si no fa vent, fondrà la capa més externa de la neu, però no afectarà la part interna del mantell de neu. El problema arriba amb el vent, que fa penetrar l’aire per l’interior de la capa de neu, i com a conseqüència fa entrar la calor i la humitat, i fon la neu. I una causa que fon la neu amb pitjors conseqüències és el vent molt fort. Quan tenim grans nevades a l’hivern, i just després entra molt forta la tramuntana, s’origina el fenomen del torb. Aquest arrossega la neu i l’acumula en zones arrecerades del vent, però tenim un fet molt curiós i és que amb vents superiors als 80 km/h la neu es sublima directament, és a dir, passa de neu (sòlid) a vapor d’aigua (gas) directament, restant una importantíssima quantitat hídrica disponible pels nostres rius de cara a la primavera. Aquest factor dóna resposta a un fet molt habitual al Pirineu, es pronostiquen nevades abundants, acaben caient, però de sobte arriba el vent fort i l’endemà l’aspecte de les muntanyes torna a ser marró, com si no hagués nevat gaire durant les hores prèvies. La neu que queia del cel fa unes hores, ha tornat en forma de vapor novament a l’atmosfera.

Meteorologia

Amb l’escalfament atmosfèric que hem tingut en els darrers anys, és cert que respecte fa uns 50 anys al Pirineu neva menys a les cotes baixes (menys vegades i menys quantitat), però no és tant clar que nevi menys a les parts més altes, ja que la quantitat de precipitació d’ençà que tenim dades gairebé no ha variat. El que si varien, són els patrons atmosfèrics, és a dir, les ratxes de tipus de temps que tenim. Aquests patrons poden durar setmanes, mesos o anys, i es caracteritza per donar-se situacions atmosfèriques similars durant un període de temps determinat. Per exemple, la tardor 2015 i meitat d’hivern del 2016 ha estat marcada per la presència de l’anticicló, o la temporada d’hivern 2014 – 2015 per vents dominants del NW, que van deixar molta neu al vessant nord del Pirineu i poca a la resta de la serralada. Aquests patrons doncs, determinaran la sensació col·lectiva de si neva molt o poc, i explica perquè a gran part del Pirineu (no a tot), la gent creu que hi neva menys a raó que els patrons atmosfèrics dels últims anys, han estat desfavorables i han comportat la no arribada de la neu, però, de ben segur com ha passat al llarg del temps, tornarem a tenir bones ratxes de temps de neu al Pirineu. Text i fotos: Albert de Gràcia

www.copapirineus.org

25 de marรง 26 de marรง PONTS LA SEU

EDITORIAL

tradiciO

Els aplecs populars a la zona del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Una celebració comunitària ancestral encara activa

Els aplecs populars, fenòmens culturals i espirituals que tenen lloc en entorns naturals privilegiats, esdevenen un marc interessant on observar les relacions entre

la natura, la cultura i l’espiritualitat. L’entorn del Parc

Natural de l’Alt Pirineu esdevé una zona privilegiada pel que fa al manteniment d’aquestes celebracions.

’espais naturals sagrats, se’n troben arreu del món i al llarg de la història de la humanitat, i sempre tenen un especial significat per a la comunitat que s’hi vincula. Moltes vegades els llocs sagrats destaquen perquè la natura mostra en ells algun tret excepcional, que manifesta la seva grandesa, poder o majestat, siguin muntanyes, penya-segats, coves, boscos o rius, o vistes panoràmiques. En altres casos, es vinculen a fenòmens miraculosos o la presència de persones santes. Al Pirineu, aquests ‘espais sagrats’, molts dels quals poden tenir origen precristià, normalment es troben associats a ermites o monestirs cristians i els seus entorns, i els Aplec de Santa Maria de la Torre. Recuperat fa gairebé 30 anys, juntament amb la restauració de l’ermita. Foto: Associació Silene

aplecs que s’hi celebren representen l’activitat social que, en molts casos, els manté vius i els dóna sentit. A grans trets, els aplecs populars es poden definir com trobades que se situen en plena la natura, vinculades a la religiositat popular i que solen mantenir una estreta relació, ancestral, amb el cicle anual de la vida rural tradicional.

Les falles d’Isil

Benedicció del terme a l’aplec de les Santes Creus de Buiro (1974). Aquesta activitat s’ha perdut en moltes celebracions d’aplecs. Font: Arxiu comarcal del Pallars Sobirà.

És sabut que, en alguns casos, els orígens dels aplecs són prehistòrics i poden estar vinculats a rituals de tribus o clans dels pobles ramaders transhumants. En aquestes muntanyes sembla que va ser a partir del segle XV i XVI, quan en molts d’aplecs es va formalitzar un vincle amb el personatge sant que va adquirir una funció intercessora, similar a la que exercien deïtats anteriors, a voltes per mitjà de relats llegendaris d’aparició de les imatges. El relat d’aquestes aparicions sol seguir uns pocs arquetips que es retroben en molts llocs, amb uns protagonistes comuns: un pastor, el bestiar (un bou o un xai) i una imatge celestial. Per exemple, un pastor observa diversos senyals en animals del seu ramat que mostren un lloc concret; hi va i descobreix, amagada, una estàtua de

El repartiment de caritats era una activitat compartida en diferents aplecs, sovint assumida per les cases fortes i que simbolitzava la germanor. A la imatge, la Caritat de Biuse. Foto: Associació Silene

la Verge Maria. Un cop hi ha la troballa de la imatge, el poble vol apropiar-se’n pel seu benefici particular, però sempre hi ha algun signe miraculós que confirma la decisió sobrenatural, que la imatge representa, de quedar-se en el mateix lloc on fou descoberta. És l’ésser celestial, doncs, el qui porta tota la iniciativa i el que escull el moment i el lloc més adients. Així, el lloc esdevé espiritualment qualificat, manifestat pel desig exprés del personatge sant que la imatge representa, de ser venerada al mateix lloc on va aparèixer.

Ermita de Sant Lliser, al Bosc de Virós. Sant Lliser era advocat per demanar pluja en èpoques de sequera. Foto Oscar Rodbag / Parc Natural de l’Alt Pirineu

En aquesta llegenda àuria, la correspondència dels símbols amb el calendari ramader és palesa. El bou (Taure, al mes de maig) o el xai (Àries, a l’abril) simbolitzen l’època en que els ramats transhumants pujaven de les terres baixes, i els que s’havien quedat comencen a sortir dels corrals. La Verge correspon, òbviament, al signe de Virgo (setembre), que és quan comença el període de baixar el bestiar de la muntanya. Aquesta interpretació relaciona les dates de la majoria d’aplecs pirinencs amb el període d’aprofitament de les pastures i conreus de l’alta muntanya. Els aplecs, doncs, són una celebració del bon temps, del període vegetatiu que permet treballar la terra i assegura la continuïtat de la vida. Són també una oportunitat de demanar a les forces celestials que governen la Natura

Els aplecs populars al PNAP

A Sant Joan de l’Erm encara es manté la processó de la imatge al voltant del temple com un element important de l’aplec. Foto: Associació Silene

que sigui benèvola, per això els aplecs se celebren sempre fora dels nuclis de població. Ningú hi va a cercar cap guany material, tothom hi va a compartir. El dia de l’aplec, l’ermita o el santuari actua com a centre de trobada, que polaritza l’ordenament de la vida comunal, on acostumen a aplegar-se devots de totes les comunitats que pertanyen al seu radi d’influència. I és aquesta necessitat de retrobament, d’experiència de fraternitat i companyia, d’interacció social, joiosa, senzilla i transparent, una de les motivacions principals per assistir-hi. A més, disposar d’un punt de trobada comú entre diferents pobles ha estat essencial per les relacions en les valls pirinenques: llocs on es feien tractes entre ramaders i pastors,

L’ermita de Sant Joan d’Aurós, a la Vall d’Unarre. L’aplec que s’hi celebra es troba en risc de desaparèixer, degut a l’abandó i envelliment poblacional de la zona. Font: Associació Silene

o trobar cases on servir, per festejar o per trobar parella. Era també el moment d’assegurar el prestigi per part de les cases fortes, demostrant la seva generositat pagant els músics o la caritat que repartia en molts d’aplecs. Malauradament, el despoblament dels darrers decennis ha provocat la reducció del nombre d’aplecs vius. Avui dia, els que perviuen, es caracteritzen per una pèrdua o afebliment del significat religiós original i la seva funcionalitat. No obstant, l’aplec és sempre un acte de tradició popular, on molts dels participants hi assisteixen amb motivacions socials com el retrobament de parents o amics, l’àpat compartit, la música o el ball. Així, segurament la motivació

Els veïns de Farrera han recuperat i adaptat l’aplec a Santa Eulàlia d’Alendo, esdevenint una trobada de germanor. Foto: Associació Silene

més important, avui dia, per a molts, és la que desperta i manté viva la consciència i el sentiment de pertinença a un espai natural i una comunitat determinada, i a les arrels familiars que s’hi vinculen. I té com a derivada tangible positiva, la responsabilitat lliurement assumida de conservar l’ermita, els seus entorns i els camins o pistes d’accés. El fet que la iniciativa de mantenir l’aplec estigui sempre en mans del poble, sovint sense cap institució reconeguda formalment, permet que l’organització sigui molt flexible i efectiva, i explica l’adaptació o fins i tot el ressorgiment d’alguns aplecs, com el de

Les falles d’Isil

La Mare de Déu d’Arboló és objecte de gran devoció encara avui per gran part dels pallaresos. Foto: Associació Silene

Sant Joan de Colinos o Santa Eulàlia de la Serra, un aspecte fonamental per entendre el seu encaix en la societat rural actual. Sigui quin en sigui el motiu original, com qualsevol altre fenomen viu, els aplecs han evolucionat al llarg del temps, adaptant la seva forma i celebració als contexts i les sensibilitats socials. Els aplecs són fenòmens dinàmics que segueixen tenint una

gran significació i sentit per totes les persones que hi participen. Precisament és el sentiment de pertinença a un col·lectiu i a un lloc significatiu determinat, i el poder compartir un dia especial en un lloc també molt especial, els valors que més caracteritzen els aplecs, a més de l’inherent factor religiós. En resum, el fenomen dels aplecs, es manté avui com un esdeveniment multidimensional, amb un conjunt de valors positius que li donen molt de sentit i que seria desitjable potenciar. Text: Associació Cultural Silene www.silene.es

Silene

Parc Natural de l’Alt Pirineu

Al Monestir de Sant Pere del Burgal, s’hi manté l’aplec aprofitant l’absis de l’antic recinte. Foto Oscar Rodbag / Parc Natural de l’Alt Pirineu

Foto de portada: La trobada al port de Salau, via de comunicació històrica entre les valls d’Àneu i l’Ariège, és un exemple d’aplec laic. Allà es recorda i reivindica la cultura de cadascuna de les comunitats que s’hi apleguen, però també la germanor entre dos pobles que comparteixen muntanya i estils de vida. Font: Arxiu del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

MOLES DEL CORB I ST. HONORAT

EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

EDITORIAL

Els primers contraforts del Pirineu a l’Alt Urgell, s’alcen de manera imponent per

oferir-nos unes muntanyes sorprenents i desconegudes. En la sortida de marxa nòrdica proposada en aquest número

de SENT, descobrirem la Montserrat del Pirineu, muntanyes plenes de bellesa i testimonis d’un passat ple de vida.

eramola, un preciós poble del sud de l’Alt Urgell, es troba a la frontera natural entre les últimes zones planes de la depressió de l’Ebre, per on circula el Segre en l’embassament de Rialb i les primeres serres del Prepirineu. La serra del Corb i la de Sant Honorat, ambdues formades per conglomerats, conformen aquest racó tan espectacular que ens recorden a la muntanya de Montserrat. Proposem sortir de l’hotel - restaurant de Can Boix, tot i que si ho volem, també hi ha l’alternativa de fer-ho des del mateix poble de Peramola. Anirem resseguint el torrent de Rombau aigües amunt, i en poca estona trobarem els senyals que ens indiquen la pujada cap a la roca del Corb. Guanyarem alçada ràpidament per sobre del roc de Nerola i arribarem fins al coll de quatre camins. A partir d’aquí deixem el corriol i continuarem per pista fins als peus de la roca del Corb.

Moles del Corb i St. Honorat

Uns 300 metres abans d’arribar a la roca del Corb, veurem les senyalitzacions del forat del Corb, un profund avenc que des de fora, no se li veu el final! Continuarem per la pista i arribarem just al peu de la roca del Corb. Si volem fer l’alternativa llarga i aèria, serà el moment d’agafar el corriol que surt senyalitzat cap a l’esquerra i que ens porta a la casa del Corb. Si volem fer la volta curta i sense precipicis, ara no agafarem aquest camí. La casa del Corb és una impressionant edificació construïda en una balma que es troba al peu del precipici de la muntanya, on encara són ben visibles les diferents estances de la llar, el forn, finestres.. Uns metres més enllà trobarem un petit edifici de construcció similar pel bestiar. Visitada la casa del Corb, desfarem el camí per continuar per la pista. Seguim per la pista, i en pocs metres a l’esquerra dins la roca, trobarem una altra edificació en la Bauma del Corb. Continuem per la pista, i s’obrirà el paisatge cap al nord, per regalar-nos una de les millors vistes de la serra de Sant Honorat. Al poc, haurem d’estar atents per veure un petit corriol que puja cap a l’esquerra al capdamunt de la roca del Corb. Si pugem, descobrirem al seu cim la

Imatge de la balma de la casa del Corb, construïda al peu del precipici.

petita església romànica de Sant Salvador del Corb, actualment mig derruïda. Continuem per la pista que volteja la roca del Corb, i arribarem al coll de Mu. Aquí haurem de decidir definitivament si fem la volta curta, que consisteix en continuar voltant la roca del Corb, visitar la Casa del Corb i tornar pel camí de pujada fins al punt d’inici, o bé, continuar cap a la serra de Sant Honorat, realment impressionant, però no apte per gent que pateix vertigen. La volta llarga continua del coll de Mu cap a l’est, passant per un espectacular corriol que travessa el vessant sud de la serra de

Durant l’excursió tenim diferents opcions de miradors, en la fotografia el mirador de St. Honorat.

Moles del Corb i St. Honorat

Vistes des del cim de St. Honorat cap al nord. A sota queda l’embassament d’Oliana i al fons la serralada del Cadí.

Sant Honorat, i que ens portarà per sobre de precipicis, barrancs excavats al conglomerat i impressionants miradors sobre els penya-segats. Si ens fixem bé a la roca, formada per còdols, ens adonarem que els clastos que la formen són de diferents tipus de roca. Aquest conglomerat va formar-se durant l’aixecament del Pirineu, època d’importants moviments tectònics a la zona i d’un clima caracteritzat per pluges torrencials, que van erosionar les roques emergents de bona part del Pirineu i van dipositar-les allà on el terreny esdevenia més planer. Així doncs, mirant amb deteni-

ment la roca, veure’m una bona representació de pedres característiques de tota la conca alta del riu Segre. El camí es comença a allunyar de la zona més feréstega de la serra, i es troba amb el camí que puja per la canal del Torner, i que farem després per baixar cap a Can Boix. Nosaltres pujarem, i sortirem a la collada de Sant Honorat, just al capdamunt de la serra, on trobarem un camí ample que seguirem cap a l’esquerra. Més endavant el camí esdevé amb un corriol i arribarem pujant unes antigues escales, al capdamunt de la serra de Sant Honorat, un gran altiplà on trobem les restes de l’església d’aquest Sant. És totalment recomanable que ens dirigim al sud de la nostra posició per veure les vistes aèries de la zona per on hem fet l’excursió, i després, anem fins a la punta nord de l’altiplà, des d’on veurem un dels precipicis

Vine a gaudir de la marxa nòrdica al cor del Pirineu Català. Tastos de marxa nòrdica, cursos i moltes sortides. Consulta la nostra web www.nordicwalking.cat, i descobreix el Pirineu més desconegut caminant amb bastons.

Fes-te soci!

Per 20€/mes, vine a caminar a qualsevol de les sortides proposades en el nostre calendari. Tens més de 35 sortides per escollir al mes, de diferents dificultats!

Consulta tota la informació de l’associació i les sortides a www.nordicwalking.cat, o contacta amb nosaltres a: nordicwalking@nordicesport.com

Moles del Corb i St. Honorat

més espectaculars del Prepirineu, amb una caiguda vertical d’aproximadament 200m, des d’on tenim una gran panoràmica sobre bona part de l’Alt Urgell, presidida en primer terme per les aigües del pantà d’Oliana i al fons per la serra del Cadí. Desfarem el camí fins a la cruïlla que havíem deixat enrere a la pujada de la canal del Torner, i baixarem per aquest camí que passa a tocar de les Balmes de Sant Honorat. El bonic camí, que perd ràpidament alçada entre densos boscos arrapats a les roques conglomeràtiques, ens portarà al fons de la vall on trobarem el torrent de Font Viva. El resseguirem aigües avall, i en poca estona arribarem al punt de sortida. Text i fotos: Albert de Gràcia 1.066 m

Recorregut: 11,56 km Desnivell de pujada / baixada: 556m Temps de marxa: 4h40 depenent del nivell. Dificultat: Moderat, no apte per gent amb vertigen, ja que té passos fàcils però exposats Època recomanada: Tot l’any. Punt de partida i arribada: l’Hotel Can Boix de Peramola o bé des del propi poble de Peramola. Tipus d’itinerari: Sender. Tipus de recorregut: Circular

12 km

582 m

FITXA TÈCNICA

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS AMB BTT

ASCENSIÓ AL PUIGMAL AMB BTT

L’ascens al Puigmal és un dels grans

reptes amb bicicleta de muntanya a la

comarca de La Cerdanya. El seu ascens

des de la vall és llarg i a l’abast de poca gent, però hi ha una alternativa que,

sense deixar de ser dura i tècnica en el seu descens, facilita en gran mesura el

poder plantar la bicicleta al costat de la creu que corona el Puigmal.

ràcies a la reducció de pes de les bicicletes d’enduro i l’fectivitat de les seves suspensions, el cicloalpinisme s’ha convertit en una nova disciplina del btt, que neix amb la idea de fer els cims més alts possibles, encara que això suposi empènyer o carregar la bici en alguns trams. La finalitat és doncs fer el cim, però també baixar-lo disfrutant de les trialeres més extremes. El Puigmal en btt forma part d’aquesta filosofia. El punt de sortida el tindrem però a 2.200 m d’alçada, 1.000 m per sobre de la Vall de Cerdanya. Per arribar a aquest punt, caldrà anar fins al poble d’Osseja i al costat del càmping municipal (indicat),

Ascensió al Puigmal amb BTT

La pista es converteix en sender abans de trobar la Normal del Puigmal des de França. Aparcament de Coma Morera (inici de la ruta) amb el Puigmal al fons.

agafar la route forestier que s’enfila fins al cim de Coma Morera (2.208 m) per una pista asfaltada. Al costat del mateix cim s’acaba l’asfalt i podrem aparcar el cotxe. Des d’aquí, el cim del Puigmal ens queda encara lluny però és veu ja perfectament, i la pista que apunta directe al cim és evident. El primer tram no té cap complicació tècnica, a part de la pròpia de pedalar per sobre els 2.000 metres d’alçada. La pista s’enfila vorejant el Puig de Dòrria (2.547 m) i passant pel Pas dels Lladres fins al capdamunt de l’antiga estació d’esquí del Puigmal, al costat del Pic d’Er o Tossa del Pas dels Lladres (2.662 m). Fins aquí hi arribarem fent alguna ziga-zaga per la pista, i finalment a través d’una llarga diagonal que porta al final dels últims remuntadors de l’estació. Passat aquest punt, la pista es transforma ràpidament en sender i al cap de poc, caldrà

superar (potser baixant de la bici) el primer i curt tram tècnic. Seguint el sender i després d’una baixada, trobarem finalment el camí normal de pujada al Puigmal des del vessant francès. Estem ja a la cota 2.650 m i tenim al davant la part més dura de tot l’ascens. A partir d’aquí i sense treure el plat petit i el pinyó gran, seguirem pujant a trams damunt la bicicleta i a trams (alguns de llargs) arrossegant-la fins que, després d’un gir de 90 graus, anem a trobar el llom del Puigmal, ja per sobre els 2.800 metres. Abans de que ens haguem de carregar la bici a l’esquena per arribar al cim del Puigmal, podrem encara pedalar un tram més resseguint el llom i en un ambient impressionant, amb vistes a mitja Catalunya. Tot i que queden els últims 60 metres de desnivell, la feina està ja quasi feta i l’últim tram amb la bici a coll, no ens impedirà arribar al cim amb la btt.

Últim trams de pista amb el Puigmal al fons sempre present.

Primer tram de l’ascens per pista que surt de l’aparacament, sense cap dificultad tècnica.

Ascensió al Puigmal amb BTT

Una vegada al cim, si el dia és clar i no bufa el vent, tindrem tot el temps que calgui per descansar abans d’afrontar la baixada. I millor fer-ho, perquè els primers 300 m de desnivell cal estar concentrat. La baixada ressegueix tot el camí de pujada, però el primer tram des del cim, si es vol intentar fer damunt la bici, la millor opció és seguint dos-cents metres el sender que porta al Pic Petit de Segre i Puigmal de Llo, per després traçar una diagonal fora pista i per tartera fins al llom pel qual pujàvem, a la cota 2800 m. Mantenir-te sobre la bici en aquesta diagonal és un acte de fe que no sempre funciona, però si els milers de pedres es posen de la teva part, és possible arribar al sender de pujada sense fer masses peus a terra. Una vegada al llom, la baixada fins al desviament cap a Coma Morera és vertical, però el terreny té bona adherència i s’arriba a disfrutar molt. Ja al sender de retorn cap a Coma Morera, els trams tècnics són els mateixos (pocs) que a l’anada, i la baixada per pista és ràpida i segura. Arribats a Coma Morera sempre ens quedaran dues opcions: finalitzar la ruta i agafar el cotxe de baixada, o si hem deixat un segon cotxe a Osseja, agafar qualsevol de les trialeres que baixen des d’aquest punt fins a la vall i acabar de fer un descens de quasi 1700 m de desnivell negatiu! Text i fotos: Adam Grifoll

A la fotografia de dalt últims 50m de desnivell directes al cim. A baix, el cim del Puigmal amb les bicicletes a la creu.

Ascensió al Puigmal amb BTT

2.911 m

2.200 m

12 km

FITXA TÈCNICA Recorregut: 23 km (anada i tornada). Desnivell de pujada / baixada: 800 m Temps de marxa: Entre 4 i 5 hores anada i tornada depenent del nivell. Dificultat: Molt difícil. Punt de partida i arribada: Coma Morera. Tipus d’itinerari: Pista corriol i trialera. Tipus de marca: GR i PR. Tipus de recorregut: Lineal (d’anada i tornada) Observacions: Amb combinació de cotxes, el descens es pot allargar fins a la població d’Osseja, aconseguint un desnivell negatiu continuat de quasi 1700m.

SORTIDA s k i m o

ASCENSIÓ A LA TORRETA DE L’ORRI

En aquest article us proposem

l’ascensió a la Torreta de l’Orri per una via diferent de la d’estiu, la que passa

pel refugi de Comes de Rubió i segueix pel Planell del Lloser, aquesta vegada pujarem pel Barranc de Fontfreda

ntrem al poble de Rubió per la cruïlla que hi ha a la carretera del port del Cantó i sense pujar fins a dalt del poble agafem el trencant que porta al refugi de Comes de Rubió per la pista, tot el que puguem o ens deixi la neu, fins a arribar a la senyalització del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Aquí deixem el cotxe i continuem aproximadament 1 km més per la pista fins a arribar al Barranc de Fontfreda, un rierol que baixa de la mateixa falda de la Torreta de l’Orri i travessa pel bosc de Borruix. Aquest rierol

Ascensió a la Torreta de l’Orri

serà la nostra referència tant de pujada com de baixada, encara que de vegades només l’intuïm o fins i tot el perdem a estones. Un cop travessada aquesta zona més boscosa i perdedora, on de vegades ens haurem de descalçar els esquís depenent del gruix de neu, passat el bosc i travessada una pista forestal arribem a un pla que deixa veure perfectament el pic i la seva antena inconfusible. Ara només cal seguir l’ampla vall que passa per sota la Roca de Coma-sarrera (2.377 m) sense perdre mai de vista l’antena de comunicacions i flanquejar l’última pala per la dreta, sempre en compta amb l’estat de la neu i de les acumulacions. La baixada la farem pel mateix itinerari gaudint del descens però amb molta cura en el tram més boscós, ja que és bastant dens.

A dalt vistes de la Cerdanya i Andorra des del cim. Sota aquestes línies la sortida de l’excursió.

2.436 m

2.730 m

FITXA TÈCNICA X

Recorregut: 9,5 km Desnivell pujada/baixada: 691 m Temps de marxa: 4 hores Dificultat: Moderada Punt de partida i arribada. De la pista que surt de Rubió cap al refugi de Comes de Rubió, deixem el cotxe a 1km del poble, just on comença la zona senyalitzada del Parc Natural de l’Alt Pirineu Tipus d’itinerari: Muntanya hivernal, ascensió i descens amb esquís Tipus de recorregut: lineal Observacions: L’itinerari no presenta dificultats. Cal estar atent a la pujada de l’ultima pala que està més exposada als allaus.

10 km

A LE R T A , ENTRES

EN TERRENY D’ALLAUS!

Per gaudir de la muntanya hivernal, cal tenir en compte el fenomen de les allaus. En aquest article, us presentem la Classificació del Terreny d’Allaus i com aquesta eina pot combinar-se amb el perill d’allaus i la nostra experiència com a muntanyencs. L’objectiu és escollir el terreny i, per tant, l’itinerari que s’adapti més a les condicions de neu i allaus del moment i que ens permeti circular amb seguretat. En què consisteix la Classificació del Terreny d’Allaus?

rrel d’un accident per allau al Canadà on van morir 7 adolescents per una mala elecció de l’itinerari, l’any 2004 va sorgir l’Escala de Classificació del Terreny d’Allaus (en anglès: Avalanche Terrain Exposure Scale). Aquest sistema té per objectiu caracteritzar el terreny segons la seva seriositat i exposició a les allaus i fer-ne una eina de planificació pels muntanyencs. El 2011 va

ser introduït per primera vegada als Pirineus pel Centre de Lauegi d’Aran i poc a poc es van cartografiant altres sectors de la nostra serralada. L’escala diferencia tres categories que s’obtenen valorant el pendent, la densitat de bosc, la presència de zones de sortida d’allaus, la interacció amb zones d’allaus i la seva freqüència, les trampes de terreny i la forma del vessant. Un cop cartografiada la zona, aquesta queda dividida en tres colors. La definició de cada classe pel que fa a l’usuari és la següent:

Terreny simple. Fons de vall ampli amb exposició a pendents suaus pujant a l’estany de Mascarida des de l’estació de Tavascan. Foto: Samuel Colomer.

Terreny simple: exposició a pendents · poc drets i/o terreny forestal. Algunes

clarianes de bosc poden implicar zones d’arribada d’allaus poc freqüents. Moltes opcions per reduir o eliminar l’exposició.

desafiant: exposició a zones · deTerreny trajecte d’allaus ben definits, a zones de sortida o a trampes. Hi han opcions per reduir o eliminar l’exposició trobant rutes amb cura.

complex: exposició a zones · deTerreny trajecte d’allaus múltiples i superpo-

sades o a grans extensions de terreny obert i dret. Zones d’inici d’allaus múltiples i amb trampes a sota. Mínimes opcions de reduir l’exposició.

Terreny desafiant. Seleccionant un bon itinerari, el terreny et permet fer el cim de la Coma del Forn sense superar els 30º. Foto: Marc Cortina

Terreny complex. Vessant SE del Ventolau. L’itinerari que puja pel barranc s’exposa a terreny dret d’on baixen allaus amb certa freqüència. La pala final és prou dreta com per desencadenar allaus accidentals. Foto: Cesc Grau.

Proposta de 8 itineraris pels voltants de El freeride català l’estació de Tavascan que accedeixen a 4 cims clàssics: Campirme, Coma del Forn, Tuc de la Cima i Ventolau.

A diferència del mantell nival que evoluciona al llarg del temps, el terreny és una variable constant i més fàcil de valorar. Per això, quan tenim dubtes pel que fa a l’estabilitat de la neu, sovint utilitzem el terreny per resoldre aquestes situacions. Immediatament la nostra intuïció busca formes de terreny petites, pendents més suaus, lloms, zones forestals, etc... on les allaus acostumen a ser menys freqüents. Però recordeu que la intuïció només funciona quan el nostre cervell disposa d’un ampli ventall d’experiències viscudes i diverses a les quals recorre. Per això, una bona planificació de la sortida és essencial i, en aquest sentit, disposar del terreny classificat segons la seva exposició a les allaus ens pot ser de gran ajuda. El següent pas és l’ús de l’avaluador. Aquesta és una eina complementària que ajuda a l’usuari a creuar la informació del perill d’allaus i del terreny per obtenir recomanacions de seguretat. Aquesta informació és vàlida durant la validesa del Butlletí Avaluador. Eina que relaciona el grau de perill d’allaus i la classe del terreny. S’obtenen tres tipus de recomanacions on també es fa referència a l’experiència i coneixements dels usuaris pel que fa a les allaus.

de Perill d’Allaus de la zona que visitem i les recomanacions tenen en compte el nivell de coneixements i d’experiència en terreny d’allaus dels muntanyencs. El significat de cadascuna de les recomanacions és el següent: Precaució: saber reconèixer el perill i · tenir les habilitats de circulació amb seguretat i de rescat. Les condicions són adequades per circular per terreny d’allaus i els accidents són generalment infreqüents.

Precaució extra: les allaus són possi· bles per causes humanes o naturals, i els accidents són freqüents. Es requereix un nivell avançat de comprensió del perill d’allaus existent.

El freeride català

Proposta d’itineraris pels voltants de l’estació de Tavascan i terreny classificat en simple (verd), desafiant (blau) i complex (vermell). S’han localitzat punts d’alerta al llarg dels recorreguts on es proposen estratègies per gestionar el risc.

No es recomana: no es recomana cir· cular per la muntanya sense coneixe-

ments de nivell professional o expert en neu i allaus. Condicions preparades perquè hi hagin accidents per allaus.

Per posar un exemple, en un dia de grau de perill 3 el terreny simple rebria la recomanació de precaució, el desafiant de precaució extra i el terreny complex no es recomanaria a no ser que tinguem coneixements a nivell professional o expert en neu i allaus.

Aplicació a Tavascan Malauradament, la superfície cartografiada del nostre Pirineu segons aquesta escala és encara molt reduïda. No és el cas de l’estació d’esquí de Tavascan que amb l’objectiu de promoure l’esquí de muntanya i les raquetes i, alhora, la seguretat dels practicants ha desenvolupat una proposta de 8 itineraris i ha cartografiat el territori adjacent a l’estació. A més a més, cada divendres, dissabte i diu-

menge, l’estació actualitza les recomanacions de precaució per a cada itinerari segons el Butlletí de Perill d’Allaus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el terreny pel qual transcorren els diferents recorreguts. Aquesta informació es pot consultar via web o bé directament al mateix refugi de la Pleta del Prat. Un arxiu KMZ us permetrà visualitzar aquesta informació al GoogleEarth. Més informació a: http://www.tavascan.net/itineraris-hivernals.

No oblideu... No oblideu que aquesta eina està pensada per ser utilitzada durant la planificació de les sortides i NO com a eina de navegació. Els límits entre classes de terreny no són línies sinó que són franges i no deixa de ser una simplificació de la realitat. Agafeu aquesta informació com a referència i feu servir els ulls per mirar el terreny i valorar les condicions de la neu durant la sortida.

Sara Orgué Vila. Tècnica en neu i allaus als Pirineus. Formada a la Canadian Avalanche Association.

COMPETÈNCIES • Predicció d’allaus

• Cartografia • Estudis tècnics i protocols de seguretat • Docència saraorgue@gmail.com

Text i infografies: Sara Orgué

Notícies

Noticies

Èxit dels corredors pirinencs al campionat estatal de llargues distàncies d’esquí de fons Destacar l’actuació de Sadurní Betriu que es va proclamar subcampió en sènior. En U20, els primers llocs van ser per a Sergi Brau (CENA) i Jordi Majoral i en U16 per a Cesc Colell i Gerard Palomo. En U18 masculí i U16 femení els cerdans Gral Sellés i Martina Barrés va vèncer. El club d’esquí de fons de la Seu d’Urgell i Cerdanya ha aconseguit quatre podis -un or i tres platesals Campionats d’Espanya de Llargues Distàncies d’esquí nòrdic, que es van disputar el cap de setmana passat a Benasc (Ribagorça). El CENA de Tuixent també va sumar una victòria. A la cursa de 30 quilòmetres, l’alturgellenc Sadurní Betriu va proclamar-se subcampió sènior masculí, amb un temps d’1h33min20s, a només un segon del nou campió absolut, l’aragonès Diego Ruiz. Mentre que a la cursa de 15 quilòmetres, el CEFUC va dominar la categoria masculina U16. Cesc Colell es va proclamar nou campió estatal, amb un temps de 57min05s, i la plata va ser per a Gerard Palomo, separat de dos segons de Colell. En U18 el cerdà Gral Sellés (Bellver) és el nou campió, després de marcar un temps de 55min34s. En aquest cas el podi va ser totalment català, amb plata per a Marc Vidal (ANEC) i bronze per a Roger Espinet (CAEI). També hi va haver domini català en les categories femenines de base, l’aranesa Lydia Iglesias (ANEC) va guanyar el títol en U20, i la cerdana Rita Auladell (PEC) es va emportar la plata. En U16, una altra fondista del Puigcerdà, Martina Barrés, va quedar primera.

L’ 1 de març obren les inscripcions per a la setena edició de la Rialp Matxicots Una nova edició per seguir gaudint d’aquesta cursa amb punt de sortida i arribada a la població de Rialp, al Pirineu de Lleida que es celebrarà els dies 17 i 18 de setembre. En aquesta edició l’objectiu és afermar els nous traçats que tant van agradar l’any passat, per fer de la Rialp Matxicots un referent únic de les curses de muntanya a tot els nivells. El fet que la Rialp Matxicots esdevingui a l’actualitat una cursa de referència a nivell nacional ha fet que estigui dins de diferents lligues o circuits destacats, així com és membre de l’Associació Internacional de Trail Running , ITRA, i segueix sent puntuable per a la Ultra Trail del Montblanc, UTMB. L’edició 2015 va ser sens dubte l’any de la consolidació de la Rialp Matxicots com a cursa a Catalunya i a nivell nacional. El model de gestió de cursa, feta exclusivament per voluntaris i liderat per un grup de gent apassionats de la muntanya, han aconseguit posicionar-la al capdavant del mon del trail-running.

Notícies

S’obren les inscripcions per participar en la 9a edició de l’Escanyabocs La prova d’esports de muntanya de la Seu d’Urgell se celebrarà el cap de setmana del 21 i 22 de maig. Es podrà participar en una cursa de muntanya, un raid, curses d’orientació, una pedalada i una sortida de marxa nòrdica L’Escanyabocs, prova d’esports de muntanya de la Seu d’Urgell, va obrir el divendres 26 de febrer les inscripcions. La competició, que tindrà lloc el cap de setmana del 21 i 22 de maig, està oberta a persones majors de 14 anys. que es podran incriure fins al dijous 19 de maig, a la pàgina web de l’organització www.escanyabocs.com. L’Escanyabocs 2016 compta amb un total de 5 propostes: una cursa de muntanya, un raid, curses d’orientació, una pedalada i una sortida de marxa nòrdica. El dissabte 21 de maig se celebrarà la cursa de muntanya, les proves d’orientació (amb la rogaine llarga i la rogaine curta), el raid i la tradicional cursa d’orientació urbana nocturna. Diumenge 22 de maig estan programades la pedalada i la marxa nòrdica.

Disputada l’Alt Pallars-Certascan, cursa de la Copa FEEC-Millet d’esquí de muntanya per equips La cursa Alt Pallars-Certascan va donar el tret de sortida de la Copa FEEC-Millet d’esquí de muntanya per equips, el diumenge 21, a Tavascan. La prova organitzada per l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró va comptar amb la col·laboració de l’Estació d’Alta Muntanya de Tavascan, i va aconseguir un bon nombre d’equips participants. En categoria masculina la parella guanyadora ha sigut la formada per Joan Reyné (Ski Club Camprodon) i Gerard Vila (Grup Excursionista Esportiu Gironí GEIEG), marcant un temps de 2 hores i 13 minuts. En categoria femenina la parella guanyadora ha sigut la formada per l’Elisabet Bertran (AE Matxacuca) i Maria Quesada (CE Madteam). Segones han sigut Lourdes Martínez (Club Esquí Val d’Aran) i Sandra Sallés (UE Urgellenca).

Coronats a La Rabassa els campions i campiones de Catalunya d’esquí nòrdic A la prova, disputada a Naturlandia, hi van participar els esportistes de tecnificació de fons de la FCEH. Entre els guanyadors hi ha fondistes del CEFUC, el BELLVER, el CENA, el PEC, l’ANEC i el CAEI L’estació de La Rabassa ha acollit el diumenge 28 de febrer la celebració del Campionat de Catalunya Individual d’Esquí de fons sota la tècnica lliure amb sortida cronometrada. Els campions i campiones catalans han estat Ricard Miquel (PEC), en Màsters; Bernat Galcerán (PEC), en Sènior; Sergi Brau (CENA) i Lydia Iglesias (ANEC), en U20; Gral Sellés (BELLVER) i Paula Martínez (CENA), en U18; Francesc Colell (CEFUC) i Maria Iglesias (ANEC) en U16; Martín Morales i Jana Bancells (BELLVER), en U14; Marc Colell (CEFUC) i Eva de la Hera (BELLVER), en U12, i Pablo Moreno (CAEI) i Berta Guitart (CENA), en U10.

agenda

3 de març. Documental “Vindran temps millors” a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. www.ecomuseu.com Del 3 de març al 4 d’abril. Exposició a la sala La Cuina de la Seu d’Urgell “Squetxes” d’Albert Viladés. www.laseu.cat. 5 de març. El Parc Nacional d’Aiügestortes amb raquetes de neu www.parcsnaturals.gentcat.cat/ca/aiguestortes 5 de març. Sopar de la Dona Treballadora a Rialp. www.rialp.cat 5 de març. Primera trobada d’intercanvi de llavors a Sort. www.sort.cat 6 de març. Cursa de raquetes de neu Guils Fontanera, Open Internacional Europeu, organitzada per la Unió Muntanyenca Eramprunyà de Gavà. www.feec.cat 6 de març. Dia inclusiu de la neu a Tavascan. www.tavascan.net 6, 20 de març i 7 d’abril. Excursió “Aviem el bestiar” a Llesuí. www.parcsnaturals.gentcat.cat/ca/aiguestortes Del 7 al 17 de març. L’Ecomuseu de les valls d’Àneu organitza el 22è Curs de restauració de béns mobles i objectes etnològics. www.ecomuseu.com 8 de març. Sopar de les dones a Organyà i sopar de les dones a la Seu d’urgelldins els actes del dia internacional de les dones. www.alturgell.cat Del 11 al 13 de març. Campionat de Catalunya Absoluts Esquí Alpí a Espot. www.skipallars.cat

12 de març. Cursa popular d’esquí Gall Fer a Port Ainé, sortida al pic de l’Orri. www.skipallars.cat 13 de març. Sortida guiada a la tossa pelada, organitza tot Nòrdic. www.alturgell.cat 18 de març. Campionat de Catalunya Infantils d’esquí a Espot. www.skipallars.cat 18 i 19 de març. A l’estació de Port Ainé, cursa social de l’AEP. www.skipallars.cat 20 de març. 52a travessa amb esquís Bassiero a Esterri d’Àneu. www.uecbarcelona.org/bassiero 20 de març. Ruta guiada d’Adraén-Montan organitzat pel grup excursionista d’Oliana. www.alturgell.cat Del 21 al 23 de març. Campionats d’Espanya d’esquí Alpí Infantil a l’estació d’Espot. www.skipallars.cat 23 de març. Xerrada: L’Ós bru dels Pirineus” al Centre Món Natura Pirineus. www.monnaturapirineus.com 25 de març. 13a Mostra de Formatges Artesans catalans a Sort. www.sort.cat 29 de març. 3er mercat de segon mà de Sort a la Plaça Major. http://bit.ly/capdecasa3

Agenda

26 de març. Skimarathon La Molina - Vallter, cursa d’esquí de muntanya. www.skimarathon.cat 26 de març. Segre Cup 2016 al Canal Olímpic de la Seu d’Urgell www. copapirineus.org 26 de març. Primera Volta Peramola 2016, dins de la lliga de curses de muntanya del Circuit Fer. www.voltaperamola.cat

7 d’abril. Documental “Joana Biarnès, una entre tots” a l’Ecomuseu de les valls d’Àneu. www.ecomuseu.com 23 d’abril. 33a Edició dels Jocs Florals de Cerdanya a la Vila d’Alp. www.alp2500.cat 28 d’abril. Curs d’introducció a construcció de marges de pedra. www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu

26 de març. Presentació del llibre “Les Falles del Pirineu, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà” a Esterri d’Àneu www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu

Del 29 d’abril a l’1 de maig Festa Major d’Aravell. www.montferrercastellbo.cat

26 i 27 de març. 5a Mostra de Formatges i productes làctics frescs de la Cerdanya i l’Alt Urgell a Alp. www.alp2500.cat

Pots trobar tota la informació dels parcs naturals: • Parc Natural de l’Alt Pirineu • Parc Natural del Cadí-Moixeró • Parc Natural d’Aigüestortes i • Estany de Sant Maurici. www.parcsnaturals.gencat.cat

27 de març Espot Tamarro Race, cursa de 4 km per a tots els públics i tots els nivells d’esquí a Espot. www.skipallars.cat 28 de març. Aplec de Talló a Bellver de Cerdanya www.bellver.org

Visita la pàgina web del Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà per saber les diferents activitats de la ciutat. Centre d’Acollida Turística www.cat-puigcerda.com catpuigcerda.cat

De l’1 al 4 d’abril. Festa Major de Llívia. www.llivia.org Del 3 d’abril. Última jornada de la lliga Catalana de Curling, a la pista de gel Club Poliesportiu Puigcerdà. curlingpuigcerda.com

Agenda d’activitats de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell www.agenda.laseu.cat

Si vols que fem difusió d’alguna activitat esportiva, cultural, etc... per mitjà de la resvista fes-nos arribar la informació a:

sentpublicitat@gmail.com

creix amb nosaltres

Anunciaâ&#x20AC;&#x2122;t

sentpublicitat@gmail.com

TelĂ¨fon 617 32 75 50

EDITORIAL

Equipa’t aquest hivern a la nostra botiga amb les millors marques del mercat

VENDA D’ESQUÍ ALPÍ

TALLER

LLOGUER

D’ESQUÍ DE MUNTANYA, ESQUÍ ALPÍ & RAQUETES

Av. de França 10 · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 23 98 · esportsiris@gmail.com

www.esportsiris.com COMENÇA A PREPARAR LA TEVA BICICLETA AMB VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ

* NOVETAT *

Remolcs per nens

Aquest any venim amb tu! BICICLETES ELÈCTRIQUES