sent 4

Núm. 4 EXEMPLAR GRATUÏT

GENER FEBRER 2016

REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE L’ALT URGELL, CERDANYA I PALLARS SOBIRÀ

L’esquí nòrdic

a Catalunya CEFUC

Espot Esquí Club

La Molina Club d’Esports

Centre Esportiu

EXPERIÈNCIA I INNOVACIÓ AL SERVEI DELS URGELLENCS Des del 1994, el Centre Esportiu Esquitx, s’ha convertit en el referent de les activitats físiques indoor de la Seu i comarca. Al llarg d’aquests gairebé 22 anys, hem anat creixent i oferint un ampli ventall d’activitats relacionades amb l’esport i la salut. No només som un centre esportiu... som també un centre de benestar i salut, on l’objectiu és millorar la qualitat de vida dels ciutadans, promovent un estil de vida saludable.

L’Esquitx vol continuar liderant el sector, oferint serveis innovadors i de qualitat que reverteixin en el benestar integral de les persones.

ESQUITXA’T DE SALUT!!

L’Esquitx compta amb: 1800 m2 d’espais per a la pràctica esportiva Horari molt ampli (6:45 a 22:30 h.)

22 anys d’experiència + de 70 activitats dirigides setmanals Un equip humà amb 18 instructors Centre oficial Spinning Centre membre de Les Mills Centre d’estètica i fisioteràpia Per això al nostre centre hi trobaràs les activitats més innovadores:

BodyPump, BodyCombat, Zumba, Spinning, Ioga, Steps, GAC, TRX, Pilates, Hiit room, K-1, Total Barre, Mixstyles, Abdominals.

A més del conjunt d’activitats a l’aigua tan per adults com per nens:

Aiguagim, Aiguagim gent gran, Natació per adults, Natació per embarassades, Escola de Natació, Natació amb les escoles, Natació per nadons...

La Seu d’Urgell, Tel. 973 35 25 53 www.esquitx.info

Editorial

3

Inici d’any amb molts reptes per endavant Amb el nou any comencem nous reptes, il·lusions, propòsits... també en continuem però sembla que aquest inici en el calendari marqui un abans i un després en els nostres projectes, siguin esportius o no. És època de presa de decisions i de marcar objectius, aquests sempre positius i superant el que hem aconseguit durant el passat any, un any en l’àmbit esportiu comarcal i nacional molt i molt bo. Però que menys que desitjar pel 2016 més i millor.

En la revista SENT ja hem començat amb aquest propòsit, per aquest número de gener/ febrer ens hem esforçat al màxim per oferir-vos uns articles i reportatges amb la millor qualitat, destacant la feina dels clubs esportius, en aquest número: la Molina Club d’Esports, l’Espot Esquí Club de les Valls d’Àneu i el Club d’Esquí de Fons Urgellet-Cerdanya (CEFUC), els tres en relació amb la pràctica de l’esport de neu en coherència amb l’època i el lloc en què estem. En la mateixa línia, el reportatge central dedicat a l’esquí nòrdic, un reportatge molt extens on entre altres temes fa menció als beneficis de la pràctica d’aquest esport per a qui el practica, ja que és un esport molt complet físicament, psicològicament i en un entorn natural... què més voleu?

Continuem oferint-vos rutes per les nostres comarques, caminant, amb esquí de muntanya... i amb Fat Bikes, una nova modalitat amb projecció pels amants de la bici i la neu, que des de la revista desitgem que agradi i es consolidi. Els nostres reportatges incondicionals de natura, lectura, meteo i salut, sempre tractats amb cura i professionalitat. I per acabar ho fem amb un article de freeride, tan espectacular com aquesta modalitat d’esquí que de ben segur no us deixarà indiferents.

L’ESQUÍ NÒRDIC A CATALUNYA

6

INDEX

C.E.F.U.C. 16

ESPOT ESQUÍ CLUB

20

CLUB D’ESQUÍ ELITCERDANYA

24

SALUT Treball excèntric i prevenció de lesions 28 NATURA Superar l’hivern 32 LECTURA La muntanya escrita 37 METEO Algunes veritats del canvi climàtic 38 TRADICIÓ Les falles d’Isil 42 EXCURSIÓ EN NORDIC WALKING Ruta circular per la vall de Valldarques 46 RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN FAT BIKE Llac de les Bulloses amb biciletes per la neu 50 SORTIDA EN ESQUÍ DE MUNTANYA Ascensió a la Coma del Forn 54 EL REPORTATGE El freeride català, més en forma que mai 56 NOTÍCIES 62 AGENDA 64

Crèdits

CREDITS REVISTA SENT Revista bimestral gratuïta de difusió de l’esport, muntanya i cultura, de l’Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà.

C. Major 18 de Noves de Segre 25795 Alt Urgell, Lleida Telèfon 617 32 75 50 Adreça electrònica: sentpublicitat@gmail.com Direcció: Pep Forn

nov et at

BOOTFITING

Personalització de Botes

Mapes: Editorial Alpina DL L 1004-2015 Han col·laborat en aquest número: Imma Obiols, Ferran Pubill, Maite Balaña, Cristian Masdeu, Laura Gracia, Montse Sansa, Josep Mirabet, Jordi Dalmau - Aubèrria, Eduard Brocal - Fiord, Albert de Gràcia, Adam Grifoll, Oriol Riart, Noemí Ruich, Adrià Péres de Rozas i Lourdes Torres. Amb la col·laboració desinteressada d’entitats esportives, culturals i administratives.

Reservats tots els drets. Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni totalment ni parcial sense consentiment de l’editor. Tampoc no pot ser transmesa per cap mitjà o mètode, sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus.

Venda de Material

Esquí & Esquí de Competició

Lloguer

Esquí Alpí / Muntanya /Raquetes

Taller de reparació

SENT no es fa responsable de les opinions i valoracions subjectives que puguin fer els col·laboradors en els articles publicats a la revista

FOTOGRAFIA PORTADA Esquiador a les pistes de dons de Tuixent.

Foto: Tot Nòrdic

SENT adverteix al lector que la pràctica esportiva s’ha de fer amb seguretat i segons les capacitats de cadascú.

XTOT Masella C/ Bosch i Aymerich, 18 / Masella (Alp)

XTOT Puigcerdà C/Montserrat 2, local 3 / Puigcerdà

Tel. 872 200 940 · info@x-tot.com venda on line

6

EDITORIAL

El Parc Natural de l’Alt Pirineu

Altes muntanyes, rius i estanys, boscos madurs, un

paisatge ramader i un patrimoni mil·lenari defineixen a grans trets l’essència del Parc Natural de l’Alt Pirineu

Parc Natural Alt Pirineu

Actualment són 7 les estacions d’esquí nòrdic situades al Pirineu Català, totes situades en entorns privilegiats i fora de grans massificacions.

A les estacions de nòrdic hi trobaràs circuits preparats per l’esquí, itineraris senyalitzats per a fer excursions amb raquetes i també escola d’esquí, lloguer de material, bar-restaurant i refugis a peus de pista.

7

Circuits d’esquí 45 qm.

Itineraris raquetes 15 qm.

Web: www.guils.com A/e: fontanera@guils.com Telèfon: 972 197 047

Circuits d’esquí 36 qm.

Itineraris raquetes 15 qm.

Web: www.lles.net A/e: estacio@lles.net Telèfon: 973 293 100

Les estacions d’esquí nòrdic

9

Circuits d’esquí 31 qm.

Itineraris raquetes 15 qm.

Web: www.aransaesqui.cat A/e: aransaesqui@gmail.com Telèfon: 973 293 051

Circuits d’esquí 31 qm.

Itineraris raquetes 15 qm.

Web:www.santjoandelerm.com A/e: info@santjoandelerm.com Telèfon: 973 298 015

TAXIS AEROPORT ANDORRA - LA SEU D’URGELL SERVEI TAXI: LA SEU D’URGELL - BARCELONA Viatges i recollides en Ports i Aeroports Visites turístiques i excursions 4X4 info@taxiland.es · www.taxiland.es Tel. i (+34) 649 82 42 10

Casa-Ferrer Castellbò

Obert tot l’any!

LLOGUER CASA D’ÚS TURÍSTIC AL PIRINEU CATALÀ Amb capacitat per 7/8 persones a 20 km d’Andorra, del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Cadí.

Excursions 4x4.

Amb servei de transport públic pels clients de Casa-Ferrer: Barcelona-Castellbò-Barcelona (Opció de menjar a restaurants del poble i de la Vall de Castellbò)

Carrer Xic nº18 · Castellbò 25712 · Lleida-Catalunya (Spain) Telf. (+34) 649 82 42 10 · info@casa-ferrer.com · www.casa-ferrer.com

10

Les estacions d’esquí nòrdic

Circuits d’esquí 28 qm.

Itineraris raquetes 15 qm.

Web: www.tuixent-lavansa.com A/e: info@tuixent-lavansa.com Telèfon: 973 370 030

Circuits d’esquí 25 qm.

Itineraris raquetes 14 qm.

Web: www.refugigallfer.com A/e: refugigallfer@gmail.com Telèfon: 672 432 543

Circuits d’esquí 14 qm.

Itineraris raquetes 14 qm.

Web: www.tavascan.net A/e: tavascan@tavascan.net Telèfon: 973 623 079

Pistes de descens

12

L’esquí nòrdic

13

No podem dir que sigui una modalitat d’esquí nòrdic però si que podem dir que cada cop més són els excursionistes que visiten les nostres estacions per a fer excursions amb raquetes de neu. Els practicants de raquetes de neu han crescut molt els darrers any i molts escullen venir a les nostres estacions ja que es “ conjuga” de manera perfecta la pràctica esportiva a la neu en un entorn segur i poc maltractat paisatgísticament. En l’actualitat disposem de 90 quilòmetres de circuits senyalitzats per a fer excursions amb raquetes.

14

L’esquí nòrdic

15

Club d’Esquí de Fons Urgellet-Cerdanya El CEFUC, és un club esportiu situat a la ciutat de la Seu d’Urgell. El club fou fundat l’any 1975 per pares de nois

i noies aficionats a l’esquí de fons, i actualment compta amb uns 500 socis. El club forma part de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH).

Pels anys 70 un grup de pares de nens i nenes majoritàriament de La Seu i rodalies, van considerar que una de les orientacions esportives més apropiades a l’hivern als entorns de La Seu d’Urgell i comarca la facilitava la neu i l’activitat més adient era l’esquí de fons.

Aquest fet va portar que, aprofitant el creixent interès per aquesta modalitat d’esquí que el CEC (Centre Excursionista de Catalunya) i l’ICARIA havien iniciat a la zona, es constituís oficialment el 25 d’abril de 1975 el Club d’Esquí de Fons Urgellet – Cerdanya, CEFUC, amb l’objectiu clar de dur a ter-

A.E. Sedis Bàsquet

A dalt, el club a la Marxa Beret.

Sota aquestes línies, Josep Giró en plena competició.

me una magnífica labor social i esportiva oberta a tot el jovent de La Seu d’Urgell i comarques veïnes.

En poc temps, va resultar ser un dels clubs amb més practicants i fins fa pocs anys ha estat l’únic club a l’Estat Espanyol dedicat exclusivament a l’esquí de fons. És el club d’on han sortit una bona part dels corredors i corredores que han destacat tant a nivell català com a nivell espanyol i fins i tot molts d’ells han format part dels equips de la Real Federación Española de Deportes de Invierno participant a moltes competicions de caràcter internacional amb resultats més que

17

destacables essent fins i tot alguns d’ells participants Olímpics diverses vegades.

Com el Josep Giró, el Jordi Ribó, el Carlos Vicente, el Vicenç Vilarrubla o la Laura Orgué i altres que hi ha participat com a tècnics de l’equip Nacional.

Durant tots aquests anys, el CEFUC ha anat evolucionant i adaptant-se als canvis de la societat a mesura que es feia necessari. Així el local social ha anat variant d’emplaçament com els inicis a la Llibreria Miñambres o la Farmàcia Mallol per on tothom havia de passar a fer les seves inscripcions o gestions corresponents fins al local actual al Carrer Sant Just al costat del Pati Palau, essent en moltes ocasions els fills d’aquell grup d’aficionats els que s’han fet càrrec de la gestió del club en diverses ocasions.

Competició a Sant Joan de l’Erm ara ja fa uns anys.

Distribuïdor oficial

Carrer Major, 72 - 25700 La Seu d’Urgell - Tel. 973 350 523

A.E. Sedis Bàsquet

A dalt, entrega de premis del Trofeu Patufet A la dreta, un corredor del club als Campionats d’Espanya.

Sota aquestes línies, el planter del club felicitant el Nadal 2015

Des de bon començament el CEFUC ha estat promocionant l’esquí de fons a les nostres comarques centrant principalment la seva activitat a les estacions més properes com Sant Joan de l’Erm, Aransa i Lles.

Aquesta és la mateixa tasca que duu a terme avui en dia i on destaquen els cursets de Nadal, Reis i Setmana Santa que porta organitzant durant aquests 40 anys així com la tecnificació i perfeccionament dels que després prendran part a les competicions amb tot el grup de corredors. Actualment també som presents com a col·laboradors en l’organització de la prova de marxa nòrdica de l’Escanyabocs, o en l’organització de la cursa Patufet que es celebra a principis de gener o la cursa de Roll-skis de la Festa Major de La Seu i així intentem promocionar també l’esquí de fons a l’estiu.

Després de tots aquests anys seguim treballant amb el mateix objectiu, el de promocionar l’esquí de fons i fomentar els valors del sacrifici, l’esforç i la companyonia entre tots els nostres joves.

Text i fotos: CEFUC

Imatges d’alguns dels cursets que es proposen des del club

C/ Sant Just 6, la Seu d’Urgell cefuc@cefuc.com www.cefuc.com

Outdoor Life LA IMPORTÀNCA DE TENIR EL TEU MATERIAL A PUNT A la botiga-taller X-pirience de la Seu d’Urgell acumulem més de vint anys d’experiència en el món de la neu al més alt nivell de l’alta competició. Hi pots adquirir tot el material relacionat amb l’esquí nòrdic i rebre l’assessorament relacionat amb el món de la neu i l’esport.

Al taller, els nostres especialistes són els encarregats de posar a punt el teu material.

Destaquem la importància de realitzar un bon manteniment per tal d’ allargar la vida del teu esquí, gaudir d’una bona lliscada i sobretot esquiar amb més seguretat a l’hora de realitzar descensos, tant en pista com fora d’ella.

Disposem de maquinària especialitzada per tal de fer un manteniment ràpid i de qualitat.

BIKE & SKI

BOTIGA TALLER La Seu d’Urgell

C. Joaquim Viola 29-31 www. x-pirience.com

Tel. 973 114 284

Segueix-nos al

info@x-pirience.com

X-pirience

20

EDITORIAL

Espot Esquí Club Valls d’Àneu L’Espot Esquí Club Valls d’Àneu, creat als anys 60, és un dels clubs esportius més antics de les Valls d’Àneu. Amb el pas del temps sempre ha tingut cura de fomentar i apropar l’esquí alpí als habitants i visitants d’aquestes Valls.

Els membres de la seva junta són persones arrelades al territori amb la prioritat del treball pel bé de la comarca.

S

ota aquesta tradició de fomentar els esports, es va crear la secció d’esquí i la secció de muntanya, fruit de les ganes i de la idea comuna que durant anys molts vam cultivar i davant les adversitats que la muntanya ens ha mostrat en diverses ocasions Les activitats esportives i les seccions que les fomenten han evolucionat i juntament amb la tasca de promoció de l’esport han passat a ser també eines per a la dinamització econòmica del territori.

L’estació de referència del club ha estat sempre Espot Esquí, en aquest moment gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, entitat que ens facilita el desenvolupament de les nostres activitats.

Equip de competició de l’Espot Esquí Club.

Espot Esquí Club Valls d’Àneu

21

Dins de la secció d’esquí treballem de manera contínua en fomentar l’esquí de base amb l’organització de cursos d’esquí que abasten des d’iniciació fins a l’equip de competició, incloent els cursos de perfeccionament d’adults.

Durant molts anys, els corredors de l’equip de competició de l’Espot Esquí Club ha estat un referent dins dels campionats d’esquí al màxim nivell, destacant entre els seus membres varis campions d’Espanya en diverses ocasions i la participació en curses internacionals tan destacades com la Barrufa (Andorra) i la Topolino (Italia).

L’Espot Esquí Club, aquest any, organitzarà la 11a edició del Trofeu Floquet de Neu, cursa destinada als alevins I i II de la demarcació de Lleida i Tarragona, aplegant més d’un centenar de joves promeses de l’esquí. Així mateix, la 12a. Edició del Trofeu Espot Esquí, cursa d’interclubs, aplegarà uns 200 esquiadors de la resta de categories que competiran amb les modalitats de gegant i eslalom. Aquestes dues curses, primeres de la temporada dins

Entrenaments a l’estadi en la modelitat de paral·lel a les pistes d’Espot Esquí.

Av. Francesc Macià, 2 bxs. - Esterri d’Àneu Tels. 973 626 041 · 619 811 516

info@esierribikes.com www.esierribikes.com

Aquesta temporada

escola d’esquí

winter school

VENDA, TALLER I REPARACIÓ LLOGUER D’ESQUÍ ALPÍ informa’t Activitats de cap de setmana

informa’t

Dynafit Center Test

Vina i lloga el millor material de travessa Ski & Board Tunning

LLOGUER D’ESQUÍ DE TRAVESSA ACTIVITATS DE TRAVESSA BIKES & SKI

22

Espot Esquí Club Valls d’Àneu

Pódium del “Tamarro” cursa popular de descens que s’organitza a l’estació d’Espot.

dels circuit de la FCEH, s’han consolidat i han esdevingut un punt de partida dins de les planificacions dels equips de competició dels clubs catalans.

En quant a l’organització de curses catalanes, nacionals i internacionals, hem treballat sempre al costat de la FCEH , la RFEDI i FGC. Campionats de Catalunya, campionats d’Espanya de totes les categories, infantils I i II, Juvenils i Absoluts, han resultat sempre un èxit. Cal fer menció especial de les proves de Camiponat del Món de Telemark que durant 3 anys es van fer a l’estació d’Espot. Aquest any, novament, s’organitzarà una altra cursa d’aquesta modalitat que aplegarà als millor esquiadors de telemark del món.

Sota aquesta tradició de fomentar els esports, i dins la secció de muntanya, vam començar fa set anys organitzant curses de muntanya, per la motivació i la idea comuna que durant anys els nostres amics Edu, Just i Quique ens van transmetre i del sentiment d’afició comuna que teníem tots nosaltres cap a aquesta modalitat esportiva.

Des de la secció de muntanya ens trobem davant tres reptes: Consolidar els esports i l’activitat en muntanya a tot el nostre entorn Consolidar el Memorial Edu, Just i Quique, havent superat amb èxit les set anteriors edicions i fent que la Ultra Trail de les Valls d’Àneu – UTVA, esdevingui una de les ultres més tècniques existents. I sense oblidar CRVA (Cursa de Resistència de les Valls d’Àneu), MPVA (Marxa popular de les Valls d’Àneu i la ULTRAXICS destinada als nens.

UTVA cursa de resistència que transcorre dins de paisatges idíl·lics.

Consolidar Foc de Neu. Ara fa 7 anys, la FEEC va demanar a l’Espot Esquí Club, si podia organitzar una de les proves de raquetes a les Valls d’Àneu. L’Espot Esquí Club, amb la col·laboració de l’Associació de Fallaires d’Isil, va agafar el repte, i així va néixer la Foc de Neu, fent-se per primera vegada el 7 de març de 2010, en els boscos de Bonabé. El nom de Foc de Neu, ve del fet que a les Valls d’Àneu, les falles d’Isil són un dels elements més representatius, i la

Espot Esquí Club Valls d’Àneu

unió del Foc i la Neu, va semblar més que oportú. La raquetada Foc de Neu, ha anat agafant força, i dels primers 110 participants, ha arribat a ser la raquetada amb més participació de les que es fan al Pirineu. En la 6a edició, al febrer de 2015, ja hi van participar al voltant de 300 persones.

Que les respectives Federacions hagin acollit a l’Espot Esquí Club com a organitzador de Competicions i Trobades, ens honora i ens reforca com a entitat.

Els actes esportius es consoliden i competiexen entre ells amb un gran ventall d’esdeveniments, fent-se realitat molts.

Però no hem de perdre els orígens i hem de recordar que en l’organització d’aquest tipus d’activitats el principal objectiu és la promoció de l’esport en el nostre entorn.

Cada any, i abans d’acabar la temporada, s’organitza la cursa social del club. Aquesta cursa és una de les activitats més esperades per tots els socis, on poden demostrar, en un estadi que aquell dia vestim de gala com en els millors campionats, lluitant contra el crono i els amics, la seva progressió en l’esquí. Per un dia obliden les categories i hi participen corredors des de 3 anys.

Desprès ens apleguem tots en un dinar de germanor, que en els útims anys hem superat les 200 persones, i on es fa el repartiment de premis i regals. Tots els participants tenen el seu trofeu.

23

Foc de Neu. Cursa de raquetes dins dels boscos de Bonabé.

També en el que respecta a les activitats socials s’està organitzant una sortida popular de raquetes dins del domini esquiable de l’estació d’Espot. Aquesta iniciativa està condicionada a la neu, ja que es realitzarà per l’interior de camins i boscos de la perifèria.

En aquests moments el club està en negociacions per augmentar les nostres seccions, esperem que aviat us puguem donar notícies d’una nova modalitat dins dels esports de muntanya que segur que serà molt ben rebuda per tots els seguidors d’aquests esports.

No cal dir que la nostra intenció és oferirvos tot el millor de nosaltres, elaborant un programa d’activitats que ens sembla interessant i del que pensem que en podeu extreure coneixements, emocions i vivències. Juntament amb la gent de les Valls d’Àneu us volem fer descobrir i gaudir d’aquestes valls mentre us inicieu o avanceu en el món de l’esquí o muntanya, amb l’esperança que ens anireu visitant quan us sentiu enyorats.

Moltes gràcies per confiar en nosaltres Text i fotos: Espot Esquí Club Valls D’Àneu

Alevins de l’equip de competició.

www.eecva.info espotesqui@hotmail.com

La Molina Club d’Esports La Molina Club d’Esports és una

entitat esportiva adherida a la Federació Catalana

d’Esports d’Hivern (FCEH) i a la Federació d’Entitats Ex-

cursionistes de Catalunya (FEEC), on mitjançant la ves-

sant competitiva de l’esquí Alpí i de l’Esquí de Muntanya, es transmeten els valors propis de l’esport als més

joves. LMCE col·labora de forma activa en l’organització de competicions amb l’estació d’esquí de La Molina, ja siguin autonòmiques, nacionals o internacionals.

PASSAT I PRESENT Per trobar els orígens del nostre Club cal remuntar-se a l’any 1983, quan un grup d’apassionats de l’esquí van crear el “Club d’Esquí La Molina”. Al cap dels anys, a la primavera del 2000, es va produir la fusió amb l’altre club del municipi, el “Club Alpí La Molina” i, sumant tots els actius humans, es va constituir “La Molina Club d’Esports”.

Actualment el club consta d’uns 120 esportistes, uns 400 associats, un equip de 20 tècnics titulats, un grup de voluntaris apassionats de

l’esquí que permet organitzar curses de tot tipus amb les màximes garanties i una junta directiva presidida per en Guillem Salmerón que vetlla pel bon funcionament del club.

Un factor clau de l’activitat del club és l’estació d’esquí on es realitzen els entrenaments i la majoria d’activitats. La Molina, del grup FGC, és sinònim d’esquí familiar, de proximitat amb les grans capitals i de competició.

Aquests aspectes afavoreixen i consoliden l’esperit del club.

La Molina Club d’Esports

ESQUÍ ALPÍ LMCE, des de ja fa algunes temporades pot presumir d’ocupar les primeres places de la Lliga Catalana i de ser el club amb més esportistes a les seleccions autonòmiques i nacionals.

Per tal que això sigui així no n’hi ha prou amb esquiar molt, també ensenyem els nens i nenes a respectar uns hàbits de vida saludable, a cuidar el material, a ser respectuosos i a esforçar-se dia a dia.

Es tracta d’un procés que comença tan bon punt els nens i nenes d’entre 4 i 7 anys són capaços d’esquiar amb certa comoditat; és llavors quan l’esquí ja pot esdevenir un joc que, poc a poc, resultarà ser la seva passió.

Tot seguit arriba la categoria “Aleví” (entre 8 i 12 anys), és la primera etapa on s’introdueix la vessant competitiva de l’esport, els dies d’esquí prenen format d’entrenament lúdic i arriben les primeres curses. A partir dels 13 anys comença l’etapa “Infantil” que arriba fins els 16 anys. Al llarg d’aquests anys s’adquireixen la majoria dels coneixements tècnics de base i es prepara als nens per convertir-se en esportistes; tasca de gran responsabilitat, ja que ser un esportista no és passejar un dorsal, sinó una forma de comportar-se i una dedicació que els ocuparà la major part del temps de lleure. L’etapa final, dels 17 anys en endavant és on alguns esportistes consoliden la seva formació i es beneficien plenament de l’esforç i coneixements treballats al llarg del temps i on d’altres decideixen prolongar la seva formació per arribar a l’esport d’elit.

Pels pares també hi ha lloc! Tenim el grup de “Màsters”, on es pot escollir entre la pràctica de lleure o de competició però sempre amb l’objectiu de millorar el nivell d’esquí i de gaudir de la millor companyia.

A LMCE oferim entrenaments tots els festius escolars d’hivern i també alguns dies entre setmana, en total, uns 75 dies de formació que es complementen de forma opcional a l’estiu amb entrenaments físics a Cerdanya i d’esquí als Alps. Aquesta és una part important de la nostra activitat, ja que la convivència i les activitats complementàries són essencials per completar la formació.

25

1

2

3

4 5

26

EDITORIAL

ESQUÍ DE MUNTANYA És una secció de recent creació però que ha arrelat amb força. Com no podia ser d’altra manera, ja estem posats de ple en l’organització de curses nacionals i en la formació de joves.

Va començar amb l’adhesió a la FEEC i l’organització d’activitats populars i ben aviat s’ha convertit en una part important del club on s’aprofita l’experiència en l’esquí Alpí per aplicar-la a l’Esquí de Muntanya. A més, permet oferir també activitats socials molt atractives.

El grup de formació consta de 3 nivells (iniciació, perfeccionament i competició) i realitza uns 25 dies de formació que inclouen entrenaments a la neu i també sessions teòriques per treballar aspectes com la seguretat, els primers auxilis o la utilització correcte del material.

També organitzem sortides socials, sempre amb les màximes garanties de seguretat que permeten gaudir de racons allunyats de les pistes d’esquí amb el mínim risc possible.

6

7

1. Paula Tortajada, categoria Aleví (11 anys).

2. Triplet de la categoria Juvenil ciutadans.

3. Reconeixement de la cursa, (Infantils).

4. Petits però “experts”!

5. Secció de Muntanya (2014, actualment 25 membres).

6. Sortides Socials d’Esquí de Muntanya.

8

7. Descobrint racons, Esquí de Muntanya.

9

8. Entrenaments a les geleres, Les 2 Alpes.

9 i 10. Activitats d’estiu.

11. Entrenaments físics, BTT. 10

27

ACTIVITATS TEMPORADA 2015/2016 Gener 11

EL QUE VINDRÀ Qui sap el que vindrà? El que esperem que arribi ben aviat és una bona nevada, sempre desitgem la neu!

En un futur esperem millorar en tot allò que permeti aportar una formació de qualitat i seguir responen amb garanties a la confiança que les famílies dipositen en nosaltres per complementar l’educació dels seus fills i filles.

La intenció és ampliar l’activitat als mesos d’estiu amb disciplines complementàries com els patins “In-line”, les curses de Muntanya o la BTT. Cal dir que veiem el futur amb il·lusió i en gran part és gràcies a diferents empreses que ens ajuden a disposar de millors recursos per dur a terme la nostra activitat.

El més important és el nostre patrocinador principal, SBI (empresa dedicada als serveis bioenergètics de grans superfícies www.sbi.cat) així com els col·laboradors HEAD (material d’esquí), MAIEROFFICE (equipaments per oficines) i MERIT SCHOOL (escola d’idiomes).

Text i fotos: La Molina Club d’Esports www.lamolinace.cat

* 2, 5ena “Marxa Popular” nocturna d’Esquí de Muntanya. (inscripcions a www.lamolinace.cat) * 7-10, EUROPA CUP IPC, esquí adaptat.

* 23, 19è “Pista Pista!” Circuit Audi Quattro Cup d’Alevins. * 30 i 31, 8è “Trofeu La Molina”, Lliga Catalana Infantil. *30, 1era cursa BTT, FAT Bikes.

Febrer

*13 i 14, 35è “Derby Internacional Ciutadans” FIS.

* 27, X “Crononiu” Ct Catalunya curses verticals d’Esquí de Muntanya.

Març

*4, European Cup SBX IPC. *5 i 6, World Cup SBX IPC.

*15-17, FINALS Copa d’Europa Alpí. *19 i 20, Final WC SBX FIS. Abril

*2 i 3, “Memorial Pepeta Planas” i 52è Ct Catalunya de Veterans. *Setmana Santa, Cursa Social.

Setembre

*23, Nit Pirineu de l’Ultra Pirineu

* II Open In-Line (data per definir).

salut

Treball excèntric i prevenció de lesions En els esports, en la gran majoria, trobem multitud d’accions excèntriques tals com caigudes, canvis de direcció… totes elles molt poc entrenades

específicament. La tendència actual és la prevenció de lesions, és a dir, aconseguir que l’esportista estigui el màxim temps possible disponible per practicar-lo.

D

ins la fisioteràpia i rehabilitació, els exercicis excèntrics han anat guanyant popularitat, tant en la prevenció com en la recuperació de lesions.

Són molts els equips de futbol que incorporen aquest tipus de treball dins els seus protocols de prevenció, sobretot pel que fa a les lesions musculars i tendinoses. La majoria d’esportistes realitzen entrenaments centrats en la carrera i en exercicis “convencionals” i, malauradament, molt pocs afegeixen exercicis excèntrics dins els seus entrenaments. Complementar el treball de preparació amb aquest tipus d’activitat, seria especialment interessant en esports com el trail running (per les baixades), esports de raqueta (per les frenades) i esports col.lectius (pels canvis de ritme).

Quins tipus de contraccions musculars existeixen?

Abans de començar-vos a explicar què és el treball excèntric, anem a fer una petita classificació dels tipus de contraccions musculars que podem fer: Contraccions isotòniques: Les fibres musculars es contrauen i modifiquen la seva longitud. És el tipus de treball més comú en els esports i en la vida diària. Es poden dividir en: • Contraccions concèntriques: Una contracció concèntrica es produeix quan un múscul desenvolupa una tensió suficient per a superar una resistència, de tal forma que el múscul s’escurça i fa moure una part del cos, vencent aquella resistència. Tècnicament, diguem que quan els punts d’inserció d’un múscul

Salut

s’apropen a l’origen del múscul, estem parlant de treball concèntric. Per exemple, quan agafem una pesa amb la mà i flexionem el colze, estem fent un exercici concèntric amb el bíceps braquial.

• Contraccions excèntriques: Quan la resistència aplicada és més gran que la tensió produïda pel múscul, aquest s’allarga. És a dir: el múscul genera tensió al mateix temps que està allargant la seva longitud. En aquest cas, podem dir que quan els punts d’inserció d’un múscul s’allunyen dels punts del seu origen muscular, estem fent una contracció excèntrica. Agafant l’exemple anterior de la pesa, quan ja hem fet la flexió de colze i fem el retorn de la pesa cap a baix (estirant el colze), el bíceps està fent un treball excèntric, perquè es contrau al mateix temps que s’estira.

En resum, podríem dir que la contracció excèntrica del múscul, té la funció de controlar el moviment quan va a favor de la gravetat. Serveixen per frenar moviments (córrer en baixades, parar-se, canviar de ritme...).

Contraccions isomètriques: El múscul està generant una tensió però estàticament (sense estirar-se ni contraure’s). Per exemple, quan aguantem una cosa que pesa molt amb els braços.

Existeixen altres tipus de contraccions (isocièntiques, auxotòniques...), a les quals podríem dedicar molt de temps, però anem a centrar-nos en el treball excèntric.

Quins beneficis té?

• Augment de la força muscular i la velocitat articular.

• Augment de l’elasticitat dels teixits (múscul i tendó).

• Facilita l’allargament muscular.

• Millora la capacitat de les fibres musculars a contraure’s.

• Augment de la creació de colàgen, la qual cosa permet que el tendó es regeneri i funcioni millor.

• Millora la propiocepció (estabilitat).

• Millora el control neuromuscular.

• Disminueix el risc de lesions musculars i de tendó.

• Millora la resposta de contracció muscular.

Fisioteràpia i Rehabilitació en: Traumatologia i Esport Reumatologia Neurologia Problemes vasculars Fisioteràpia Respiratòria Fisioteràpia obstètrica i uro-ginecològica Classes de Pilates en grups reduïts Classes de gimnàstica de preparació al part Osteopatia Estructural

Montse Sansa Roquet

Laura Gracia Colell

654 09 30 08

630 78 35 63

C/ Bisbe Guitart, 21 baixos La Seu d’Urgell

30

Salut

Precaucions

• Fer un bon escalfament abans de començar amb els exercicis excèntrics.

• Realitzar correctament els exercicis.

• Augmentar progressivament les càrregues per no produir una lesió muscular.

• En cas de ser hipertens, controlar la pressió arterial.

• Si no hem fet mai un treball excèntric, hem de tenir en compte que és millor començar-lo quan NO tinguem una cursa o competició a curt termini (una

o dues setmanes vista), ja que cal donar un temps al múscul perquè s’adapti als canvis que li provocarà la pràctica d’aquesta activitat.

• Si hem patit una lesió, cal consultar a un fisioterapeuta per saber quin és el moment oportú per poder començar a introduir aquests exercicis. El professional també ens ensenyarà a realitzar correctament l’exercici, i ens donarà una pauta de les repeticions i de periodicitat.

Excèntric pel tendó d’Aquil·les 1. Posició Inicial: utilitzarem una escala per recolzar la meitat de davant del peu, i un punt de recolzament per les mans per mantenir l’equilibri.

2. Exercici Concèntric: realitzem un impuls ràpid cap a dalt amb les dues cames (posant-nos de puntetes).

3. Exercici Excèntric: realitzarem una baixada lenta d’uns 5 segons fins trobar el límit de la flexió de turmell amb els genolls estirats.

Excèntric Quàdriceps 1. Posició Inicial: de peu, amb els genolls una mica flexionats i els peus separats a l’amplada dels malucs.

2. Exercici Excèntric: estant de peu flexionarem els genoll lentament (5 segons). Al realitzar el descens els genolls no han de passar les puntes dels peus, l’esquena ha d’estar recta.

3. Exercici Concèntric: tornem a la posició inicial.

Salut

Excèntric Adductors 1. Posició Inicial: de peu, posarem una tovallola al peu de la cama a treballar per facilitar el lliscament.

2. Exercici Excèntric: realitzem una baixada lenta fins estirar la cama de la to-

Excèntric per Epicondilitis (Colze del tenista) 1. Posició inicial: assegut amb l’avantbraç sobre una taula, el recolzarem sobre una tovallola. El palmell de la mà ha d’estar cap a baix, utilitzarem una goma elàstica.

2. Exercici Concèntric: ajudant-se de l’altre braç aixecarem la mà de la goma fins a notar tensió.

3. Exercici Excèntric: La mà realitza el descens lentament fins a trobar el límit del moviment. Per tornar a la posició inicial ens ajudarem de l’altre.

Text i fotos: Laura Gracia i Montse Sansa Centre de Fisioteràpia i Osteopatia www.centrefisioterapia.wordpress.com

31

vallola completament, l’altre genoll s’anirà flexionant.

3. Exercici Concèntric: es torna a la posició inicial fent el treball amb la cama flexionada.

32

natura

Superar l’hivern Els mesos més freds de l’any sembla que la natura

estigui adormida. Però aquesta és una visió simplista de la realitat. A l’hivern hi ha tanta o més activitat que a la resta d’estacions, sobretot per alguns grups d’espècies.

D’altres, és veritat, romanen en repòs fins a l’arribada del que en diem bon temps.

Astronòmicament, l’hivern és el període de temps entre el solstici de final d’any i l’equinocci de primavera. Hem convingut que això sigui entre el 21 de desembre i el 21 de març, si fa no fa. Meteorològicament, en canvi, es considera hivern els mesos sencers de desembre, gener i febrer. El març ja correspon, tot ell, a la primavera. Així doncs, els mesos plenament hivernals, vist tant des de la posició dels astres com des de les condicions meteorològiques, són gener i febrer. Generalitzant i simplificant una mica, les condicions ambientals d’aquests mesos d’hivern hivern al nostre Pirineu són de bon descriure. Les hores de llum van augmentant, el dia creix, però encara tenim un bon grapat d’hores de nit. El fred arriba al seu màxim. De vegades el desembre i el març també poden ser molt freds, però les fredorades més severes es

produeixen al gener o al febrer. Pel que fa a precipitacions, aquests dos mesos són els més secs de l’any. Sovint estem sota la influència d’altes pressions (els coneguts anticiclons) i això allunya les precipitacions de casa nostra i instal·la boires persistents a zones

L’afectació de la neu sobre la fauna i la flora varia molt segons el gruix que se n’acumuli.

Natura

Tenir les branques flexibles és una bona manera que els avets han trobat de resistir el pes de la neu.

fondes del país. I és clar, a l’hivern neva. La neu és el meteor més característic d’aquests mesos. Tot i el règim de precipitacions esmentat, en cas de produir-se’n, molt sovint són en forma de neu. L’altitud i el fred marcaran fins on arribarà la dama blanca. Totes aquestes condicions són prou especials per imaginar que les espècies que hi hagin de fer front se les han d’haver empescat per superar-les.

Els fruits vermells del besurt o moixera de guilla són un bon aliment per a moixons i mamífers quan a l’hivern la neu ho cobreix tot.

A les nostres comarques tenim arbres de fulla caduca i arbres de fulla perenne. Tant un comportament com l’altre són respostes als canvis estacionals que vivim a les nostres latituds. Les fulles tendres de cirerers, oms, freixeres, bedolls i trèmols, per dir només uns quants arbres caducifolis, no resisteixen la manca de llum i, sobretot, les baixes temperatures de l’hivern. A aquests arbres els surt més a compte perdre totes les fulles a la tardor i treure’n de noves quan hi hagi prou hores d’insolació i el temps s’abonanci. L’altre grup, el que no les perd (però sí que les renova, per això hi ha pinassa al terra dels boscos de pins Algunes plantes, com el marxívol, aprofiten els últims dies d’hivern per rebrotar, abans que els arbres caducifolis treguin la fulla.

i avets) ha desenvolupat un sistema anticongelant per evitar que els fluïds de tronc i branques es glacin i trenquin els teixits de la fusta: la resina. Això, juntament amb una estructura cònica i una bona elasticitat per suportar el pes de la neu, fan dels pins negres i els avets els reis dels arbres d’alta muntanya. Però no tots els perennifolis pirinencs són coníferes.

Alzineres, boixos, abarsets, estepes de muntanya i alguna perla mediterrània que s’enfila muntanyes amunt, tampoc no perden les fulles de cop i sempre les veiem verdes. En aquests casos, l’orientació del lloc on creixen juga un paper fonamental. Potser el cas més clar és el de l’abarset, la mata de flors rosa fúcsia que cobreix el sotabosc dels boscos i les clarianes de l’alta muntanya. Tot i viure on viu, aquesta és una espècie poc tolerant al fred extrem. És conegut l’efecte manta que la coberta de neu fa sobre tot allò que cobreix: sota un metre de neu la temperatura no baixa dels 0ºC o ben poc. En canvi a fora, per sobre del mantell nival, en aquelles alçades les temperatures cada any baixen dels -10ºC ben bé. Si les solanes perden la neu abans que les obagues, ja podem imaginar on s’estima més crèixer l’abarset... a les obagues, molt bé! Entre les plantes del nostre territori encara hi ha

34

Natura

més tècniques per superar l’hivern. Hi ha unes quantes flors que, passada l’època de floració, es van pansint fins que a la tardor només en queda una tija seca que acaba trencant-se.

Sembla que la planta s’hagi mort, però en realitat hi ha una part invisible d’ella que la manté viva, sota terra, en forma de bulbs i tubercles.

Quan torni el bo, aquells cabdells apinyotats de teixits rics en nutrients i aigua rebrotaran i gaudirem d’una nova generació de marcòlics, grandalles, gençanes, narcisos de muntanya, albons, etc guarnint el nostre paisatge.

La paó de dia hiverna així, en forma adulta.

Té el cos pilós per resistir el fred.

Els animals també han desenvolupat estratègies per vèncer l’estació freda. Entre els invertebrats, com per exemple algunes papallones, trobem larves (erugues en aquest cas) que construeixen nius sedosos i tèrmics als arbres de què s’alimenten. Com més assolellada és la contrada i més suavitat de temperatures, més de pressa creixen les erugues.

Aquest hivern en tenim una bona mostra en l’atac fortíssim de processionària del pi en alguns boscos de les nostres comarques.

D’altres papallones, en canvi, hivernen ja en forma adulta, com per exemple la boniquíssima paó de dia. Per això, a final d’hivern ja en podem veure voleiant. Si que han anat de pressa a fer la metamorfosi, podríem pensar.

Doncs no, és que han hivernat en forma adulta arrecerades a sota d’un tronc o en una escletxa d’un arbre.

Entre algunes espècies de vertebrats que també fan una metamorfosi, això de passar

La hibernació és la principal estratègia entre els amfibis com la salamandra per superar l’hivern.

l’hivern com a larva o hivernar com a adult també s’estila. El tòtil, per exemple, ho fa en forma de cullereta o capgròs, tot i que la majoria d’amfibis com ell hivernen sota terra, pedres, fullaraca o troncs ja en forma adulta.

El son hivernal no és exclusiu dels amfibis i dels rèptils, entre els vertebrats. Alguns mamífers també ho fan. És ben conegut el cas de la marmota, l’ós bru o la rata cellarda. A la tardor, aquests animals han menjat molt i acumulat reserves de greix que els serviran de nutrients mentre el seu cos està en un estat d’inactivitat gairebé total. Però la major part dels nostres mamífers a l’hivern estan actius, i una de les millors maneres de saber de la seva presència és trobar-ne les petjades sobre la neu. A més de l’acumulació de greix, la classe a què pertanyem els humans ha buscat altres maneres de fer front al fred. En el nostre cas ens abriguem amb teixits, en el seu muden el pèl per tenir una capa protectora més espessa i càlida. L’isard o la guineu, per exemple, a l’estiu llueixen un pelatge curt i de coloració més clara, mentre que ara el tenen més llarg, espès i fosc.

El pelatge de la llúdriga és una veritable capa protectora contra el fred i la humitat.

Això li va costar molt car anys enrere, quan se’n caçaven per fer-ne abrics.

Natura

El cercavores, i molts d’altres moixons, té un plomatge nupcial i un altre d’hivernal. El primer és acolorit, com aquest, i el d’ara és bastant més apagat.

Hi ha una classe de vertebrats que també se les empesca totes per superar l’hivern: els ocells. Les espècies més petites, com el reietó, les nits d’hivern fan una mena d’hibernació nocturna. Els batecs del seu coret s’alenteixen més del compte i la seva temperatura corporal baixa a fi de gastar el mínim d’energia per mantenir les constants vitals. L’endemà, es refan i cerquen aliment sense parar. Però com que volen, els ocells van on volen. I per això la seva principal resposta a les estretors hivernals és volar, és a dir migrar, tocar el dos, marxar, a llocs amb més aliment i de pas menys rigorosos.

Al número 2 d’aquesta revista vam parlar de les migracions. Ja ho dèiem aleshores, que migrar és una resposta a la manca de menjar causada pel refredament de les temperatures. Per tant, els viatges migratoris són una altra manera de superar l’estació freda.

El de tardor té com a objectiu passar l’hivern a contrades més falagueres. El de primavera servirà per reproduir-se en les millors condicions. Des d’un punt de vista geogràfic, de migracions n’hi ha de dues menes: les latitudinals (de nord a sud i tornar) i les altitudinals (de cotes altes a zones baixes i a l’inrevés). Les primeres potser les tenim més al cap. Són les típiques migracions de les orenetes, els rossinyols, les cigonyes i tantes i tantes altres espècies que a la tardor veiem que se’n van cap al sud, i que a la primavera tornen per criar o bé passen de llarg per anar-ho a fer més al nord. Però les segones potser són més desconegudes. A les nostres comarques pirinenques en tenim bons exemples: merles d’aigua, grassets de muntanya, reietons, llucaretes, pinsans i cercavores, entre altres, baixen de les cotes altes on han niuat a passar l’hivern als fons de vall o a llocs propers de menys fred i neu. Aquests desplaçaments no estan tan ben estructurats com les migracions latitudinals, i sovint no els fan tots els individus de

l’espècie en qüestió, sinó només una part de la població (els joves de l’any, per exemple), o en funció de les condicions de cada hivern. Tècnicament, el concepte de migració grinyola una mica aplicat a aquests moviments, però pel que ens interessa ja fa el fet.

I encara hi ha ocells que han après a fer una altra cosa per superar l’hivern: atansar-se als jardins, balcons, horts i parcs a buscar menjar. Saben que on hi ha gent hi pot haver molles de pa i altres restes que els ajudaran a treure el ventre de pena. Moguts per l’afany de “tenir-los” a casa, cada vegada hi ha més persones que els posen menjar expressament. Sens dubte és una ajuda, sobretot quan neva, però no pas imprescindible. Ara bé, tenir mallerengues a la menjadora del jardí mentre esmorzes és atansar-te a la natura sense moure’t de casa. Si a més a més cau una bona nevada, la sensació d’hivern natural es multiplica per mil.

Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs AUBÈRRIA

Quan la neu impedeix l’accés a l’aliment, les menjadores per a moixons es converteixen en una mena d’oasis hivernals.

36

Tu hi poses la casa,

nosaltres el menjar

EDITORIAL

i la natura els convidats

la primera botiga del Pirineu català per gaudir de la natura Menjadores, llavors, llard, caixes-niu, prismàtics, hides, càmeres de fototrampeig, llibres especialitzats,...

Horari habitual: De 09:00 a 13:00 dimarts, dimecres i divendres De 16:30 a 18:30 de dilluns a divendres De novembre a abril, dissabtes alterns de 10:00 a 13:00 El treball de camp ens pot fer alterar aquest horari, per això recomanem de trucar-nos abans.

ores de d a j n e m e d ió Nova col·lecc fusta natural

AUBÈRRIA natura i patrimoni SL · Regència d’Urgell, 22 · 25700 la Seu d’Urgell www.auberria.cat · Tels. 689 422 670

- 973 353 607 · Segueix-nos al

i

LECTURA

LA MUNTANYA ESCRITA

E

l Pirineu és molt més que un conjunt d´imponents cims i bonics estanys, i per descomtat moltíssim més que segones residències. El Pirineu és una muntanya viva.

Viva de tradicions i històries, de racons plens d´anècdotes que coneixen a la perfecció aquells que senten el territori com propi, que ho estimen i ho respecten com un lloc de culte, sagrat diria jo. És per això que divuit escriptors/es estretament vinculats a les comarques de l´Alt Pirineu i Aran ens apropen al Pirineu per mitjà de la qualitat literària, fugint de la clàssica informació turística a la qual solem estar acostumats. Es tracta, doncs, d´un llibre que ens submergeix en un món tan suggestiu com a vulnerable al que cal protegir si no volem que desaparegui absorbit per les crisis i la globalització.

A través de les pàgines viatjarem en l´anhelat Gran Tren Groc, que a ritme tranquil i circulant per via estreta uniria en un futur tota la Cerdanya per fer justícia per aquella separació territorial duta a terme al segle XVII; coneixerem la petita industria rural dedicada a la fabricació d´esclops i que gràcies a ella es va evitar l´èxode de la vall de Meranges a principis del segle XX, quan en altres indrets

la gent marxaba per trobar feina; serem testimoni del reinaxement d´Ossera i els seus emprenedors veïns, que fan del Pirineu el seu mitjà de vida explotant-ho de manera positiva i intel·ligent; passejarem pels precipicis de Sant Honorat a la recerca d´un hipotètic tresor que van amagar els sarraïns; riurem amb una història d´amor ambientada a Castellbó mentre tornem al passat de la mà dels càtars. I així, amb temps i bona lletra, conclourem una obra entranyable i del tot recomanable.

Text: Eduard Brocal FIORD TÍTOL: La muntanya escrita AUTOR: Varis EDITORIAL: Edicions Salòria i

Garsineu Edicions, 2015 P.V.P: 10 €

LLIBRERIA DE VIATGES

* Guies * Narrativa * Atles * Muntanya * Mapes...

C. Major 12, local 1 · 25700 La Seu d’Urgell · Tel./fax: 973 35 27 91 · www.llibreriafiord.com Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14.00h i de 17 a 20.30h (dilluns tancat)

meteo

Algunes veritats del canvi climàtic En l’anterior article de meteorologia de la revista SENT, vam

acabar l’últim paràgraf introduint el tema del canvi climàtic. És evident què estem tenint un canvi en les

temperatures del nostre planeta, però és del tot cert el que escoltem als mitjans de comunicació?

E

n les últimes dècades la temperatura puja arreu del món a causa especialment, de la contaminació que ha generat l’home amb la crema dels combustibles fòssils. És bo per tant, que aquest tema ens preocupi, s’estudiï, se’ns informi i lògicament que trobem solucions per acabar amb la contaminació i comencem a utilitzar energies renovables. Encara que per començar i entendre bé el concepte de canvi climàtic crec que s’ha d’ampliar la nostra percepció de temps geològic. No ens podem limitar a entendre un canvi climàtic en l’escala temporal de la vida d’una persona, sinó entendre que en la vida de la terra, d’uns 4.600.000.000 d’anys, nosaltres corresponem a l’última micra de segon de la història del món.

Al llarg d’aquests milers de milions d’anys, sovint la terra no ha tingut gel en cap racó de la seva superfície, únicament durant cinc períodes d’uns pocs milions d’anys, la seva temperatura ha estat prou baixa per a generar aigua en estat sòlid i a la llarga per acumulació de gel, casquets als pols del planeta i glaceres a les zones de muntanya, en definitiva, hi ha hagut una era glacial.

Aquest fet és força desconegut per la majoria de la gent, que sempre té present que als dos pols del planeta, el color blanc del gel sempre ha existit, i no és cert! Podríem afirmar per exemple, que un dinosaure mai va veure nevar, i és que en aquella època la temperatura de la terra era massa alta. Com ens enganyen les pel·lícules!

Meteorologia

Però no marxem tan lluny en el temps! Els climatòlegs ens parlen que en els últims 100 anys la temperatura ha pujat molt, i realment amb les dades que tenim ho constatem.

També hem comprovat que per culpa nostra, els nivells de metà, ozó i diòxid de carboni a l’atmosfera s’ha disparat, gasos d’efecte hivernacle que fan que la terra s’escalfi, però..

Hem sentit a parlar que al llarg de la història de l’home, hem tingut períodes més càlids que l’actual. La vinya ocupava àmplies zones

39

Glacera de la Maladeta.

L’energia del Sol que ens arriba, ve determinada per dues causes bàsiques. La primera, l’energia que allibera el mateix Sol, amb períodes molt actius i d’altres de més encalmats com l’actual que faran arribar més o menys calor al planeta, i segona i molt important, l’orientació de la terra respecte al sol. La terra no sempre gira de la mateixa manera al voltant del sol, és a dir, la seva òrbita no és sempre igual, i presenta uns cicles que a

Gràfica on es mostra els 3 periodes glacials de curta durada, on hi ha hagut gel a la terra durant els últims 550 milions d’anys.

del Pirineu i sabem que en l’època romana el nivell del mar era més alt (feia més calor). Així doncs, hem de tenir altres teories per explicar el comportament d’aquests escalfaments quan encara la contaminació antròpica no existia, i les hem de buscar en els fenòmens naturals que han fet escalfar i refredar la terra al llarg de la seva història, que venen relacionades directament amb l’energia que ens arriba del Sol i en la composició de gasos de la nostra atmosfera.

Evolució glacera Aneto dels últims 165 anys.

Font ERHIN.

40

causa de canvis d’excentricitat, obliqüitat i precessió fan que rebi més o menys energia del sol. Aquests canvis es coneixen com a cicles de Milankovitch.

L’altre aspecte està determinat pels gasos atmosfèrics terrestres, que ha anat canviant de composició al llarg de la història de la terra.

L’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera de la terra fa que la calor quedi retinguda al planeta i “s’escalfi”. Aquests gasos poden provenir del vulcanisme, organismes, meteorits, etc. Hem de saber que en èpoques passades de la terra, una gran quantitat de diòxid de carboni atmosfèric va ser absorbit per la fauna i la flora de l’època, va ser enterrat en el fons del nostre sòl i va generar combustibles fòssils. És a dir, vam treure gasos d’efecte hivernacle de la nostra atmosfera i van quedar emmagatzemats a l’interior de la terra, provocant un refredament planetari. L’home, no està fent res més que alliberar novament aquells gasos a l’atmosfera, cremant els combustibles fòssils.

Es fonen les glaceres del Pirineu! Veiem tristes imatges de comparatives de com fa 100 anys els gels del Pirineu cobrien els cims més alts de les nostres muntanyes. Però tornem al primer concepte de l’article, el temps geològic. No fa gaires centenars d’anys durant alguns dels períodes càlids de la història humana, les glaceres van ser encara més limitades o fins i tot extingides al Pirineu. I de ben segur quedaríem horroritzats en comprovar que les glaceres van passar de tenir fa 40000 anys la seva terminació als 700m d’altitud (Pont de Suert, Llavorsí, la Seu d’Urgell, etc) a quedar avui dia restringides per sobre dels 3000m. Els canvis, ens espanten.

Meteorologia

Els canvis climàtics sempre han existit i continuaran evolucionant al llarg de la història de la terra, no podem lluitar contra els fenòmens naturals que els provoca (sí els que generem nosaltres), i no hem de pensar que ja sempre el clima terrestre serà el mateix per la resta de la nostra història.

I segons la majoria dels estudis climàtics, la terra ha d’anar cap a un refredament que comportaria un avenç del gel a gran part del planeta. Aquesta situació, si l’analitzem en deteniment, plantejaria un escenari pitjor per la humanitat, ja que els principals països desenvolupats del planeta quedarien sota el gel, provocant una enorme migració cap a terres més càlides, menys espai per la gent i menys terreny per poder produir aliment per tota la gent apinyada a les zones benignes.

I és que parlar de canvi climàtic, concepte que ens hem inventat per definir la pujada de temperatura que hem provocat, moltes vegades s’ha convertit en una mena d’informació pessimista que planteja un futur ple de fenòmens catastròfics que convertiran la terra en un lloc difícil de viure. Crec que lluny dels interessos d’alguns, que ens volen fer creure aquests escenaris sense gaire rigor científic, cadascú ens hauríem de plantejar la nostra col·laboració amb el medi ambient i saber que els canvis de clima de la terra continuaran com ho han fet des del naixement del nostre planeta.

Text i fotos: Albert de Gràcia METEOPIRINEUS CATALANS

www.meteopirineuscatalans.com

Ambient glacial durant l’hivern als cims del Pirineu

Vine a gaudir de la marxa nòrdica al cor del Pirineu Català. Tastos de marxa nòrdica, cursos i moltes sortides. Consulta la nostra web www.nordicwalking.cat, i descobreix el Pirineu més desconegut caminant amb bastons.

Fes-te soci! Per 20€/mes, vine a caminar a qualsevol de les sortides proposades en el nostre calendari. Tens més de 35 sortides per escollir al mes, de diferents dificultats!

Vine amb nosaltres i prova gratuïtament el mes de gener

PROMOCIÓ

Consulta tota la informació de l’associació i les sortides a www.nordicwalking.cat, o contacta amb nosaltres a: nordicwalking@nordicesport.com

Vols rebre la revista SENT a casa?

Meteorologia

SUBSCRIPCIÓ

Núm. 1

Núm .2 SETE MBR OCTUBR E E 2015

EXEMPLAR GRATUÏT

JULIOL-AGOST 2015

REVIS TA D’ESP ORT I

REVISTA D’ESPORT I MUNTANYA DE L’ALT URGELL, CERDANYA I PALLARS SOBIRÀ

MUNTANY A DE L’ALT

Parc Natural de l’Alt Pirineu

URGELL, CERDANYA

EXEM PLAR GRATUÏT I PALL ARS SOBI RÀ

REVIS TA

Patrimoni natural i cultural

SALUT Les vies energètiques en la pràctica esportiva NATURA Surt més gaudiràs molt MÈTEO La complexitat del clima pirinenc

Nú m.

NO 3 VE M DE BRE SE E 20 M15

BR

D’E SPOR T

I MU NTAN YA

Trans

El rep

en Mo

te de

DE

L’A LT UR GELL,

pyr

CERD AN YA

grad uar-s e n Bik e

untai

TRADICIÓ Trobada amb els acordionistes del Pirineu

Envian’s un correu electrònic a sentpublicitat@gmail.com i en 24 hores ens posarem en contacte amb tu.

UEU

Unió Excursionista Urgellenca

PREU ANUAL 22€ + IVA

Club Club PoliesportiuPire AEPParapent naic Esportiva Associació Puigcerdà Pallars

Kaya

k Sort A

CLUB D’AIGÜ BRAV ES ES

.E Se Cicli Bà Cl. ub dis sta sBe qullver et Clu b Eli d’Es tce q rda uí ny a

Ne

Pis t de es d sce e div ns e

ui

rsió

Clu So b cic rt lis

ta

I PA LLA RS

SOBIR À

EX EM GR PL AR AT UÏT

42

EDITORIAL

tradiciO

Les falles d’Isil Avui per avui, la vetlla de Sant Joan és la festa del foc per excel·lència. Arreu de l’arc mediterrani hi

ha celebracions amb multitud de variants de focs,

fogueres i castells, però una de les celebracions més peculiars és la de les falles del Pirineu.

Moment del transport de la falla des de les bordes de Lapre fins al faro.

E

l mot falla o falles designen troncs o teies enceses a mode de torxa que es baixen des del faro, un indret elevat de la muntanya, fins arribar a les respectives poblacions. Un cop allí, es llancen a la plaça major formant una gran foguera que acompanya la revetlla fins a la matinada. Aquesta pràctica encara es manté, o recentment s’ha recuperat en alguns indrets, bàsicament del Pallars, l’Alta Ribagorça i la Ribagorça aragonesa. És necessari explicar en primer lloc que es tracta en la majoria dels indrets d’una festa tradicional, entenent com a festa una celebració que una comunitat sent com un fet propi i en el que s’hi senten plenament identificats i que comprenen a partir d’uns referents comuns. I s’entén com a festa tradicional perquè la comunitat que la celebra l’assumeix plenament, l’hereta i transmet de generació en generació de manera cíclica i on les lentes

Les falles d’Isil

modificacions de la mateixa festa són fruit de la seva evolució per tal d’adaptar-se als diferents contextos, i per tant, canvis necessaris que l’ajuden a mantenir-se.

Així doncs, la creença que diu que la festa s’ha fet sempre igual, no acaba sent del tot certa, i precisament aquest és un dels motius que les falles hagin esdevingut amb el temps unes festes que, tot i mantenir per sobre de tot el seu caràcter local i popular, no han parat de consolidar-se, i inclús en casos com el de les falles d’Isil, el seu reconeixement ha depassat l’àmbit local per arribar a l’àmbit nacional i ser reconegudes com a Festa Tradicional d’Interès Nacional l’any 1991, reclassificades com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional l’any 2010; i des del passat dia 1 de desembre, va assolir el màxim guardó internacional, quan les falles, juntament amb els haros aranesos i els brandons francesos, van ser reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part

La foguera al faro que encén totes les falles.

Tel. 973 62 63 45 / 649 38 73 18 centrebttvallsdaneu@gmail.com www.vallsdaneu.org

43

Fallaire baixant la falla.

de la Unesco, formant part de la candidatura capitanejada per Andorra i amb el suport d’Espanya i França que portava per títol Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus.

Un total de 63 poblacions del Pirineu van ser reconegudes, entre les que, com a aneuencs, volem destacar les falles d’Isil, tot i que a les Valls d’Àneu també es baixen falles a Espot (per Sant Joan), a València d’Àneu (el dissabte més proper al dia de Sant Pere) i a Alós d’Isil (el primer dissabte de juliol).

Quan es parla de la festa de les falles el més important és conèixer-ne el seu alt contingut social, no només per la baixada la vetlla de Sant Joan (l’autèntic aparador per donar-se a conèixer), sinó sobretot per tot allò que mou i envolta la festa abans, durant i després de la baixada. Tot un procès directament vinculat l’entorn natural com a element que obliga a unes determinades tipologies de falles, i, per tant també condiciona com serà el recorregut transportant el foc... proper, ràpid i cridant, o bé llunyà, lent i silenciós.

Centre BTT Valls d’Àneu C. Major, 40 bis - Esterri d’Àneu 25580 Esterri d’Àneu

44

Les falles d’Isil, festa i foc Les falles d’Isil destaquen per la seva història, el caràcter ancestral i el seu fort contingut simbòlic i identitari. Solen preparar-se el dissabte més proper al dia 1 de maig per facilitar la participació de més persones, la majoria habitants d’Isil, persones de segona residència però amb uns vincles molt forts amb la població i també veïns de la Vall d’Àneu. El lloc d’on es treu la fusta i on es transforma fins esdevenir en falles és una mica més amunt del refugi del fornet, al bosc de Bonabé.

Les falles es fan a partir d’un troncs de pi roig d’aproximadament 150–160 cm. als que se’ls ha tret l’escorça, deixant-los ben blancs, i se’ls ha esberlat en forma de creu pel costat més prim amb uns tascons fets a partir de branques de bedoll, que mantenen la falla oberta. Això facilitarà el posterior assecat i, per tant també, una òptima combustió de la fusta durant la baixada. En total es fan un màxim de 60 falles, ja que les dures condicions del terreny impedeixen un major nombre de participants.

Un cop fetes, les falles són transportades fins als prats de Lapre, on són ben apilades en forma cònica i en grups de 15 o 20. D’aquesta manera es permet que el sol i l’aire circulin entre els troncs permetent el seu òptim assecat.

Així romandran fins la tarda del dia 23 de juny, quan els fallaires prendran les respectives falles fins al faro, un magnífic mirador uns 450m sobre mateix d’Isil.

A dalt, detall del cap d’una falla, esberlat i amb tascons de fusta de bedoll que li donen la seva característica forma.

A la dreta, jove cami del faro. A baix el poble d’Isil.

Les falles d’Isil

Les falles s’elaboren a principis de maig. A la imatge es veu el moment en que es treu l’escorça als troncs amb l’ajuda de les destrals.

Després de sopar, els fallaires encenen les torxes amb la foguera preparada al faro i s’inicia la baixada per dos camins: la majoria, en fila d’un amb les falles a l’espatlla, formant la serp de foc que avança en ziga-zaga per la muntanya, sense camí i per un terreny força pendent i complicat, il·luminats només per la llum que desprén el foc de la falla del davant. Mentrestant uns 5 o 6 fallaires, els que porten les falles més pesades (que poden arribar entre els 40 i 50 kg) les baixen “tombant”, les llencen directament pel pendent, provocant allí on xoquen i cauen espectaculars explosions d’espurnes.

Uns 200 metres abans d’entrar al poble es reuneixen tots els fallaires, que són rebuts per tres fadrines que els obsequien amb un pom de flors, un got de vi i un tros de coca dolça. La satisfacció i l’esforç de la baixada és ben palès a les cares dels fallaires: rostres tan somrients com suats, bruts de terra, del fum i cendres de la falla del davant.

Les falles d’Isil

45

A dalt, a l’arribada a Isil, els fallaires són rebuts per les fadrines que els obsequien amb un pom de flors, coca dolça i un got de vi.

A l’esquerra, els fallaires fan una creu al cementiri en record als avantapassats que van mantenir la tradició.

D’allí els fallaires es dirigeixen a l’església de Sant Joan, on fan una creu a la porta del cementiri amb la part encesa de la torxa per retornar al poble on, després de fer una volta pels carrers i ser altra vegada recompensats amb vi i cava, llancen les falles als peus de la falla major, a la foguera que presidirà la festa tota la nit.

Mentre les falles es consumeixen és l’hora dels balls i les danses, que clouen el ritus igni. La primera dansa és la Marxa dels Fallaires que la ballen per parelles només els que han baixat amb la falla a coll des del faro. La segueix l’anomenat Ball de Bastons, es tracta de la melodia de l’Hereu Riera, ballada saltironant damunt dels bastons entrecreuats a terra. La tercera dansa és el tradicional Ball Pla, i la darrera és la

Bolangera, dansa típicament femenina que comencen a ballar les dones i poc a poc, tot cantant, van donant pas als homes, primer als més pròxims, després als més llunyans, fins i tot als forasters. Quant acaben aquests balls comença l’orquestra de la festa major.

Però per més i millor que es descriguin les falles, la millor manera de conèixer-les és participant-hi, sigui de manera activa baixant la falla o bé com a espectador, observant i gaudint de l’espectacle del transport del foc.

Una tradició amb un fort component de cohesió social, que vincula el territori i la cultura amb la passió i el sentiment dels fallaires per a la perpetuació de la festa.

Text i fotos: Oriol Riart Arnalot

El moment d’encendre les falles al faro és dels més màgics.

46

EXCURSIÓ DE MARXA NORDICA

RUTA CIRCULAR PER LA VALL DE VALLDARQUES

EDITORIAL

Marxem al cor del Prepirineu Català, racons verges plens de sorpreses

amagades, en valls de l’Alt Urgell

desconegudes pel gran públic i que meravellen a qui visita la zona.

U

s proposem descobrir la vall de Valldarques, pertanyent a la serra d’Aubenç i dins del municipi de Coll de Nargó, què és coneguda per la gran majoria de gent per la carretera que puja al coll de Bóixols i també per les seves bases del riu, freqüentades durant l’estiu pels banyistes de la zona.

Us proposem fer una senzilla sortida de marxa nòrdica per una d’aquelles rutes on en pocs quilòmetres, tindrem ocasió de visitar força indrets fascinants.

Començarem l’itinerari a Valldarques, un bonic poble de muntanya situat a sobre d’un penya-segat al ben mig de la vall, que sorprèn el visitant per la doble cinglera que s’encaixa a banda i banda del riu, oferint-li un caràcter impenetrable i que com veurem durant el recorregut, amaga en les seves parets; castells, esglésies romàniques, cascades, molins i arbres monumentals.

Sortirem del poble per sobre de l’església de Sant Romà, força coneguda a l’Alt Urgell per la seva cuidada construcció romànica i pel seu bell campanar, visible des de gran part de la vall. Deixarem el poble i ens endinsarem en una roureda per un caminet força fressat però sense senyalització.

Ruta circular per la Vall de Valldarques

47

Continuant pel nostre camí, fet aproximadament un quilòmetre de recorregut, veurem a la nostra esquerra un camí que s’enfila per la muntanya cap a la casa de Sobre - Roca. No forma part de l’itinerari, però si tenim ganes, el podem fer una estona per descobrir un impressionant camí empedrat que s’enfila per la cinglera, per un dels pocs passos que ofereixen les parets verticals per sortir del fons de la vall.

Seguim l’itinerari proposat caminant pel corriol de la roureda que dúiem i de sobte enmig del bosc, sobre un gran espadat de roca, trobem en molt bon estat de conservació les restes de la Torre de la Vila o castell de Valldarques del segle XI. Podem visitar aquesta fortificació, on a banda de la torre circular, que podem visitar el seu interior, trobarem les restes d’una antiga edificació que hi havia al peu del mateix castell.

La foto de portada de l’article és una vista de Valldarques a l’hivern.

Damunt aquestes línies l’edificació del Solans.

A baix a l’esquerra la Torre de la Vila o castell de Valldarques data del segle XI.

Continuem l’itinerari per sota de la cinglera del Tossal del Moro i començarem a perdre ràpidament alçada pel camí que fa diverses llaçades fins a arribar a trobar el riu de Valldarques. Si visitem la zona després d’un període plujós, no tindrem més remei que treure’ns el calçat i creuar el riu.

Un cop a l’altre marge del riu, continuarem baixant resseguint-lo fins que ens trobem una edificació. Som al molí del butxaca, un dels molts molins del Pirineu que s’utilitzava per moldre el gra gràcies a la força hidràulica. Ens sorprendrà que malgrat l’abandó, l’edifici es conserva perfectament i podem veure encara les moles que feien funcionar el molí. Si pugem per darrere de l’edificació, descobrirem l’antiga bassa, lloc on emmagatzemaven l’aigua necessària per fer funcionar correctament el molí.

Inventari de xarxes de camins Recuperació d’antics camins Esmena de tot tipus d’errades cadastrals Estudi de propietats i parcel·les cadastrals Peritatge de finques Aixecament i replantejos topogràfics C. Germandat de Sant Sebastià 20, baixos taup@taup.cat Laura: 650 988 934

TA U P Enginyeria en Topografia, Cartografia i Geodèsia

25700 La Seu d’Urgell (Lleida)

www.taup.cat Xesco 660 328 750

Tel. 973 354 741 Raquel 699 322 482

48

Ruta circular per la Vall de Valldarques

El boter de Santa Maria és una cascada de més de 25 metres d’alçada.

Des de l’antiga bassa del molí, veurem un petit caminet que s’endinsa pel tallat que ha fet el riu a la muntanya. El camí passa per sobre del riu de Santa Maria per alguns passos un tan estrets i ens porta fins al peu de l’espectacular Boter de Santa Maria, una de les cascades més impressionants del Prepirineu, amb una paret de tosca de més de 25 metres per on es precipita l’aigua formant una bonica bassa.

Tornem enrere fins al molí, creuem el riu de Santa Maria i continuant pel camí creuarem zones de pastures fins a la pròxima edificació, Solans. De la casa ens cridarà l’atenció la construcció del teulat, molt característic a la zona.

A partir d’aquest punt canviarem de vessant, ens endinsarem en pinedes i deixarem els corriols per continuar l’excursió per pista forestal (anomenat camí de Solans). Farem uns quants metres de pista i trobarem una cruïlla.

Nosaltres continuarem per la pista que fa un fort revolt a la dreta. Anirem guanyant alçada i en poca estona arribarem a sobre del Boter de Santa Maria, que queda a la nostra dreta i que podem veure, amb molta precaució, des del capdamunt de la cinglera.

Continuem per la pista i al cap de poc creuarem el riu de Santa Maria. Seguim per la pista fins a arribar al peu de l’església de Santa Maria de Remolins (mireu el mapa per tenir una referència). Aquí deixarem la pista que portàvem i anirem per petits corriols fets pel bestiar, sense senyalitzacions, fins al peu de l’església romànica de Santa Maria de Remolins del segle XII i que va tenir un destacat paper de guaita i defensa. Ens trobem en un indret fascinant, amb roures centenaris i amb unes espectaculars vistes de la vall que s’allarguen fins al Port del Comte, la vall d’Alinyà i el Cadí.

Santa Maria de Romolins, amb el Port del Comte i el Cadí al fons

Ruta circular per la Vall de Valldarques

49

Pujarem fins a la casa de Remolins i continuem per la pista que s’enfila per darrere de la casa cap a ponent. Durant el trajecte fins al punt d’arribada, descobrirem a banda i banda del camí roures d’una envergadura molt notòria, alguns d’ells fins i tot catalogats com a arbres monumentals.

Passarem per davant de la casa de Butxaca, la de Cal Corredor i fent un llarg tram de pista arribarem a tocar de Valldarques, des d’on tenim unes bones vistes del poble des de l’altre vessant de la vall.

Farem una curta estona més de pista i ens portarà fins a la carretera per on hem arribat al poble. La continuarem, creuarem el riu de Valldarques, passarem per davant de Cal Sastre i arribarem al punt d’inici de l’excursió.

Text i fotos: Albert de Gràcia

Un dels roures centenaris que podem trobar de tornada.

1.046 m

772 m

0

2

4

6

8

9 km

X

FITXA TÈCNICA

Recorregut: 8,15 km Desnivell de pujada / baixada: 616m Temps de marxa: 3h30 depenent del nivell.

Dificultat: Baixa Època recomanada: Tot l’any, a l’hivern pocs dies trobarem el terreny intransitable per la neu. Després d’un període plujós podem trobar dificultad per creuar el riu de Valldarques.

Punt de partida i arribada: Valldarques Tipus d’itinerari: Pista i sender.

Tipus de recorregut: Circular

La torre de la Vila des de Santa Maria de Remolins

RUTA I DESCENS PER CORRIOLS EN FAT BIKE

LLAC DE LES BULLOSES AMB BICICLETES PER LA NEU

Tot i que els primers invents de bicicletes amb rodes amples són de principis del segle XX i la seva producció en sèrie data de finals de la dècada dels 80 a

Alaska, sempre com una eina de treball per a zones gelades, no és fins fa un parell d’anys que s’han començat a

veure pel nostre país, inclús enmig del trànsit de les grans ciutats.

L

es Fat Bikes són doncs bicicletes de muntanya amb rodes de 26” i amplades de pneumàtic que es troben entre les 3 i les 5 polzades (3.0” a 5.0”) o sigui, amb un diàmetre de coberta de quasi 13cm. Són bicicletes normalment senzilles, que prescindeixen sempre de la doble suspensió, i moltes vegades també de la suspensió del davant.

Els immensos pneumàtics que a més treballen amb baixa pressió, fan a la vegada d’amortidors, tot i que la causa principal d’aquesta senzillesa respon en realitat a l’origen d’aquestes bicicletes, que estan pensades per ser utilitzades en llocs amb climes extrems, ja sigui en zones permanentment gelades (on el fred pot arribar a trencar components) o en deserts de sorra i pols fina.

Ruta circular a la Vall d’Angostrina

51 2

1

Com es comporten sobre la neu?

Amb una amplada de pneumàtic que quasi triplica els de les bicicletes de muntanya convencionals, està clar que es defensen sobre la neu molt millor que qualsevol altra bicicleta. No obstant, tampoc s’han d’esperar miracles: el seu terreny ideal és la neu compactada o dura, ja sigui per màquines (en estacions d’esquí per exemple), per les pròpies condicions de la neu, o per raquetistes, que fora pistes són els grans aliats a l’hora de trobar nous itineraris.

Sobre neus profundes a les Fat Bikes els hi costa molt avançar: si la neu està humida o té crosta al damunt, no hi ha amplada de roda ni cames capaces d’obrir traça. Si la neu és pols, caldrà força pendent per gaudir de la baixada, però si s’aconsegueix velocitat, pot convertir-se en un dels millors dies sobre la bicicleta!

3

4

1. Les Fat Bikes són bicicletes dissenyades per anar sobre la neu.

2. Pujant al llac de les Bulloses per la pista nevada.

3. Descans al llac de les Bulloses amb el Puig Peric al fons.

4. Els amples pneumàtics permeten arribar a llocs impossibles per altres btt.

Les Fat Bikes al Pirineu.

Tot i que en altres països les Fat Bikes comparteixen espai amb esquiadors en pistes d’esquí alpí (per descensos, aprofitant traçats per dins el bosc) i pistes d’esquí nòrdic (per excursions), al Pirineu aquesta modalitat de btt arriba amb cert retard i moltes prohibicions, tal i com ja ha passat amb altres esports de neu. No obstant, som molts professionals, aficionats i clubs que estem lluitant per trobar nous espais on practicar el Fat Bike.

En aquest sentit, l’estació d’esquí nòrdic de Guils Fontanera ja va acollir l’any passat una trobada de Fat Bikes i el dia 30 d’aquest mateix mes de gener a l’estació de la Molina es celebrarà la primera Fat Bike Race. L’Espai Nòrdic del Capcir preveu moltes novetats de cara a la temporada vinent, i tenim clar que aquestes són només les primeres noticies d’aquest començament de temporada, però no les últimes, ja que aquesta modalitat de btt ha arribat per quedar-se al Pirineu!

Llac de les Bulloses amb Fat Bike

52

Excursions a Cerdanya i Capcir.

Mentrestant, sempre tindrem els senders nòrdics, oberts a totes les disciplines de la neu sense distincions i tot el que se’ns acudeixi fer fora de pistes, que no és poc a Cerdanya.

Un bon test per a les Fat Bikes és pujar fins al llac de les Bulloses: Des de l’aparcament d’hivern de la carretera de les Bulloses, la pista queda tancada i nevada durant tot l’hivern. La pujada es deixa fer molt bé i una vegada a dalt, contemplar el llac gelat i el Puig Peric (2.810m) al fons, és sempre un espectacle.

La tornada es fa creuant el Pla de Bones Aures, agafant com a referència el telecadira de l’estació de Font Romeu. Amb neu dura, aquest espai és el paradís de les Fat Bikes.

Al final de la planícia ens desviarem cap a l’estany de la Pradella i seguint el sender dels Esquits (GR-10) tornarem fins al punt d’inici a través d’una trialera que a l’estiu estaria catalogada com a molt difícil i que a l’hivern, si l’estat de la neu acompanya, es converteix en un descens divertidíssim.

Un itinerari curt, però a la vegada un molt bon test per aquestes bicis, amb pista de pujada per anar coneixent les noves sensacions, una immensa planícia al capdamunt per fer tot tipus de filigranes amb les Fat Bikes i un descens espectacular.

Text i fotos: Adam Grifoll

Inici del sender dels Esquits.

A dalt, deixant enrere el Puig Peric en el camí de tornada.

A baix, creuant el Pla de les Bones Aures.

Llac de les Bulloses amb Fat Bike

53

2.016 m

FITXA TÈCNICA Recorregut: 10,50 km Desnivell de pujada / baixada: 350 m Temps de marxa: 1h 30min amb bicicleta, depenent del nivell i de l’estat de la neu.

Dificultat: Bastant Difícil o Difícil depenent de l’estat de la neu.

Punt de partida i arribada: Aparcament Pla dels Avellans.

Tipus d’itinerari: Pista i corriol nevats.

Tipus de marca: GR. Tipus de recorregut: Circular.

Observacions: Es tracta d’un itinerari dissenyat per realitzar-se amb Fat Bike.

Intentar-ho fer amb una btt normal durant el període d’hivern redueix molt la probabilitat d’èxit i assegura haver d’empènyer la bicicleta durant la major part del recorregut.

0

2

4

6

8

10,5 km

X

1.666 m

Parada a l’estany de la Pradella.

SORTIDA s k i m o

ASCENSIÓ A LA COMA DEL FORN

Ascensió clàssica al Pic de la Coma del Forn, magnífica atalaia de massissos pirinencs i prepirinencs. Després d’una ascensió sense dificultats,

aquest pic ens permet disfrutar d’una bona baixada.

L

a sortida la fem del peu de l’únic remuntador que té l’estació d’esquí de Tavascan per avançar per dins el torrent de Mascarida, que queda a la dreta del remuntador. Una mica més enllà de la meitat del recorregut del remuntador el torrent gira en direcció oest i s’allunya de la instal·lació. Guanyem una mica d’alçada per una petita pala fins arribar a uns plans. Continuem progressant pel torrent, ara més obert, i remuntant algunes pales fins a situar-nos sobre l’estany de Margalida, que distingim clarament a sota. A Torrent de Mascarida

Ascensió a la Coma del Forn

l’esquerra veiem una canal ampla però dreta que condueix cap al Campirme, nosaltres seguim a la dreta per dirigir-nos cap al primer cim, la Coma del Forn, que no veurem fins superada una primera pala. Arribem als estanys de Mascarida de Dalt. Des d’aquí observem les àmplies pales, franques i temptadores, que descendeixen del cim. Anem a buscar el llom que tenim a la nostra dreta per trobar el pendent més suau i arribar al cim sense dificultats.

Podem baixar del cim desfent la primera part del camí, però anant a buscar alguna de les pales que ens permeten baixar als estanys que hem creuat abans, des d’on arribarem novament a la part final del torrent de Mascarida fina atrobar l’inici del torrent que ens ha de conduir al punt d’inici.

55

A dalt imatge del pic de la Coma del Forn.

Sota aquestes línies el llac de la Mascarida.

2.684 m

1.705 m

0

2

4

X

FITXA TÈCNICA Recorregut: 10 km Desnivell pujada/baixada: 978 m Temps de marxa: 4 hores Dificultat: Moderada Punt de partida i arribada. Refugi de la Pleta

del Prat, estació de Tavascan Tipus d’itinerari: Muntanya hivernal,

ascensió i descens amb esquís Tipus de recorregut: circular Observacions: L’itinerari no presenta dificultats. Només el flanqueig pel torrent de pujada està una mica exposat als allaus.

Baixada per una de les pales

6

8

10 km

més en forma que mai

El F r e e r i d e català,

Adrià Pérez de Rozas, disfrutant de la pols.

Foto Txema Trull

Des de fa més d’una desena d’anys, quan tot just érem quatre gats els que ens calçàvem esquís gruixuts durant molts dies a la temporada, tot sovint havíem de sentir “el Freeride no es pot practicar al Pirineu”, o bé “on vas calçat amb això, si no es pot ni esquiar”. Doncs bé, passat un temps i com a professional d’aquesta disciplina (dic professional perquè puc viure del freeski durant molts mesos de l’any: com a entrenador, preparador físic, formador i competidor) em veig en cor d’afirmar que EL FREERIDE CATALÀ ESTA MÉS EN FORMA QUE MAI.

A

vui en dia a ningú se li fa estrany anar a una estació pallaresa, aranesa, ribagorçana, andorrana o fins i tot a les estacions orientals ripolleses o ceretanes, i veure un gran número d’aficionats a la neu calçats amb esquís ben amples. Quan em van comentar des de la revista SENT si volia fer un article, no vaig saber massa com enfocar-ho. ¿Un article? ¿Explicant què?

Aviat se’m va ocórrer que potser a alguns dels lectors els hi podria semblar interessant conèixer quin moment està vivint l’esquí fora pista a les nostres muntanyes des de la meva prespectiva.

Unai, amb 14 anys, és una de les joves promeses del Freeride Pirinaic

58

El freeride català

Adrià saltant a la Vall d’Aran a la zona del destrepe.

Foto: Txema Trull

Jo no era un esquiador massa habitual durant la meva infantesa, tant sols anàvem alguns dies a la temporada a les estacions de la Cerdanya francesa amb la meva germana i els meus pares, més excursionistes que esquiadors. La meva relació de veritat amb l’esquí va començar quan tenia 16 anys, i vaig decidir comprar-me el forfait de temporada de Molina-Masella per pujar cada cap de setmana en tren des de La Garriga (el meu poble) mentres feia batxillerat, a veure la meva cosina Glòria, que treballava a pistes de monitora. Després, vaig decidir compaginar els estudis d’INEFC, ja fa 10 anys, amb les temporades a la Cerdanya. Aquells quatre anys, a les estones que no treballava, saltava tot el que podia a França, on apostaven per uns snowparks en bones condicions. Una vegada acabats els estudis, vaig marxar a fer una temporada a Canada, a Whistler, i em va canviar la perspectiva de l’esquí per complet: vaig adonar-me que es pot saltar, esquiar i fer muntanya en estat salvatge a la vegada: vaig descobrir el FREERIDE. Al tornar, vaig marxar a la Vall d’Aran, on m’havien comentat que es pot practicar l’esquí fora pista en bones condicions durant la major part de la temporada. Ara ja hi porto 7 temporades, i us asseguro que m’havien informat bé.

Ara fa 5 anys, vaig començar a anar a les primeres competicions al Pirineu, i en fa 4 quan vaig decidir començar a competir en el FWQ (Freeride World Qualifyer), la categoria prèvia al FWT (Freeride World Tour).

Sempre m’ha agradat el món de la competició en qualsevol esport, i els motius pels quals m’hi vaig introduir van ser variats: necessitava una excusa per viatjar, viure una experiència competitiva dins d’un esport que m’omplia en tots els sentits, veure a on podia arribar, esquiar amb els millors, conèixer a grans esportistes... Després d’alguns bons resultats i aparèixer en alguns medis, ATOMIC va començar a ajudar-me, i des de llavors no m’ha faltat absolutament res de material. Aquests últims anys he viatjat tant com he pogut per poder esquiar: Las Leñas a Argentina, Verbier o Saas-Fee a Suissa, Chamonix a França, Alberg a Austria, Sant Mortiz a la Suissa Italiana...

El freeride català

59

Actualment, hi ha molts ítems que ens indiquen que des de la Vall d’Aran i el Pirineu s’està apostant pel FREERIDE. Segons el que jo conec, un dels primers granets de sorra per començar a promocionar aquesta disciplina, va aparèixer al CEVA (Club Esquí Vall d’Aran), fa ja 8 temporades, quan en Jordi Tenes va començar a treballar d’una marera diferent amb la formació d’esquiadors i esquiadores, doncs els transmetia l’esquí de la manera que ell ho sentia, tenint en compte la passió per l’esport de neu i la muntanya, les oportunitats diferents que ens dóna cada nevada, i la motivació per esquiar en qualsevol condició. Malauradament, en Jordi ens va deixar al setembre del 2013 durant l’hivern austral a Las Leñas, als Andes argentins, fent allò que més li agradava: viure la neu en plena natura. Sense dubte el “Mestre” (així es com se’l coneixia al món de l’esquí) va fer moltíssim pel món del Freeride, i es que tots els que havíem compartit esquiades amb ell opinem el mateix: és la persona més Adrià Pérez de Rozas volant a Andorra.

Foto: Txema Trull.

De les primeres fotografies del Txema a l’Adrià, el primer any amb ATOMIC

fanàtica i apassionada de la mescla que formen l’esquí, la muntanya i la neu, que mai haguem conegut (amb el permís es clar, del seu amic incondicional i gran fotògraf com podeu veure, Txema Trull, sempre increïblement motivat per esquiar en qualsevol condició). Tots aquests són els valors que tenen molt presents tots i cada un dels nens i nenes que van tenir la sort de ser entrenats pel Jordi.

El “Mestre” tenia el projecte de fer créixer el seu grup de joves esquiadors “diferents”, i a Las Leñas, a l’estiu 2013 jo estava motivadíssim, ja que vam acordar que a l’hivern següent m’incorporaria i formaria part del grup d’entrenadors d’aquesta secció del CEVA, fent d’ajudant seu, tal com ja havia fet anteriorment i de manera excel·lent un parell d’anys enredera en Txema, per desgràcia però, això ja no va ser possible, i en Jordi va deixar un buit gegant dins el Freeride Pirinenc i els joves esquiadors. Finalment, vaig ser jo qui va substituir al Jordi durant la temporada següent, amb més ganes que mai de transmetre tot allò que tant ens agradava. El grup “diferent” del CEVA es va passar a dir “Grup Jordi Tenas”. La

60

El freeride català

El Grup Jordi Tenas del CEVA pujant al Tuc del Bassiver.

temporada passada ja vam ser dos entrenadors, en Ricardo Elviro i jo mateix, però és que en la present campanya ja podem parlar de “Secció Jordi Tenas” dins el club CEVA, on som 28 esportistes d’entre 13 i 18 anys, i tres entrenadors: en Marc Moga ha estat l’últim entrenador que s’ha sumat al projecte. El primer any ja vàrem anar a “El Dorado Junior”, dins el circuit del Freeride Junior World Tour, aconseguint dos podis, i l’any passat fins i tot vam anar amb alguns a Suissa, Verbier, a una altra prova, tot i que ens van cancel·lar la competició una vegada allí. Sense dubte aquest any tenim la intenció de repetir, i anar a un mínim a 2 competicions internacionals amb alguns dels esportistes més joves. Tot i que la competició no és l’objectiu principal, entenem que és una forma de saber quins són els límits de cadascú, i una motivació més per a seguir progressant.

El conjunt de la secció Jordi Tenas del club l’any passat.

Els resultats en les competicions però, sí que són l’objectiu principal pels esportistes del Centre de Tecnificació de la Vall d’Aran. Un projecte que fa anys que dura i rep la subvenció del Consell General d’Aran. Gràcies a la col·laboració dels clubs de la vall i de les institucions públiques, s’ha aconseguit adaptar el programa de l’esquí alpí al freeride, des de fa dues temporades. Actualment hi ha quatre esportistes d’entre 14 i 17 anys que entrenen a pistes 5 dies a la setmana i que fan 3 dies de físic. Els entrenadors som en Cristian

En Nacho, un dels pioners del grup diferent d’en Jordi. Foto: Txema Trull

Boiria i jo mateix. Tot plegat és una mostra més de que cada vegada s’està professionalitzant més el Freeride, i s’entén com una disciplina més, tot i que no és olímpica ni pertany a la federació. Sense dubte això seria un gran pas endavant, sembla però, que caldrà esperar.

A tot això, cal afegir que des de l’Escola de Tècnics de la Vall d’Aran (ETEVA), on fan la formació d’esquí alpí i de les diverses modalitats d’esports d’hivern, des de fa tres anys ja hi ha una part específica de Freeride i de Freestyle en les formacions de tècnic esportiu de grau mig i superior en esquí. Tot i encara és una part més petita del que ens agradaria, des de fa tres anys, cada any s’augmenta la càrrega horària d’aquestes dues disciplines.

El freeride català

61

M’agradaria agrair a totes les marques i a tots els medis que han recolzat l’esquí fora pista des de fa anys, i sobretot a les entitats i als seus col·laboradors que han lluitat per organitzar events sense cap ànim de lucre, tant sols per la passió que senten per l’esquí fora pista. Des d’aquí la meva admiració.

Tot i que segur que em deixo un munt de noms, m’agradaria anomenar alguns dels esquiadors que hem aconseguit i estem aconseguint donar renom al que fem, promocionant i fent encara més popular el Freeride o l’esquí fora pista dins el Pirineu català, tant com a entrenadors i formadors, com de competidors a tots els nivells: Aymar Navarro, Adrià Millan, Suso Folgar, Marc Moga, Txema Trull, Cristian Boiria, David Quilez, Joanet i Rubén, als germans Sanàbria i Doctor X, als Bret bros, Roberto Serrano... o l’andorrà Dani Fornell amb tota la colla d’Arcalís, i per suposat també, als joves del centre de tecnificació Abel Moga, Jordi Riba i Pol Tellosa, entre tants i tants altres.

Entre tots ho hem fet possible.

Visca l’esquí extrem i la polsarraka.

Text: Adrià Pérez de Rozas adriapdr@gmail.com Jordi Tenas (1988-2013), sempre un referent del món del Freeride.

Foto: Txema Trull

A dalt Adrià entre seracs a Saas Fee, a baix al canal Chamonix, als Andes a Las Leñas.

Foto: Txema Trull

62

Noticies

Èxit de la gala del patinatge artístic de Catalunya a la Seu d’Urgell

El Palau d’Esports Municipal de la Seu d’Urgell es va omplir aquest desembre per rebre els campions i campiones de patinatge artístic de Catalunya i celebrar els èxits de la temporada.

Els més de 800 espectadors que omplien la graderia del Palau d’Esports Municipal urgellenc van poder gaudir de les exhibicions de patinatge artístic que van oferir els campions de Catalunya, segons i tercers classificats de tos els campionats de Catalunya de la temporada 2015.

La gala, organitzada enguany pel CHPA Cadí, va incloure també la participació de tot l’equip de patinatge del club urgellenc i, a nivell individual, de Noemí Isla, vigent campiona sènior de Catalunya i d’Espanya en la categoria lliure.

La Gala de Campions va finalitzar amb el lliurament, per part de les autoritats, d’un reconeixement als patinadors que aquest any han participat al Mundial de patinatge artístic. També van rebre el merescut reconeixement tots els patinadors i patinadores que aquest any han fet podi als Campionats de Catalunya.

La Seu d’Urgell celebrarà el Congrés de Natura i Esports a finals del setembre de 2017

A finals del mes de setembre de 2017, la Seu d’Urgell acollirà el congrés europeu de natura i esports. Així ho ha decidit el comitè organitzador d’aquest esdeveniment que es va constituir el passat novembre a la capital alturgellenca, i que està format per representants d’INEFC, de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, de Turisme Seu i presidit per l’alcalde de la ciutat, Albert Batalla.

També s’ha decidit que el comitè científic d’aquest esdeveniment europeu sobre natura i esports decideixi quins seran els temes claus del mateix, el programa de conferències i els seus ponents.

Recordem que el passat 1 d’octubre, la junta directiva d’ENOS -en el marc del congrés ENOS’2015 celebrada a la ciutat nord-irlandesa de Newcastle- va escollir la candidatura de la Seu d’Urgell com a ciutat per organitzadora d’aquest congrés europeu bianual per l’any 2017.

Els responsables d’ENOS van tenir en compte el potencial de turisme i esport a la natura que ofereix la Seu d’Urgell i la comarca.

El Catalunya Experience al Pallars Sobirà

“Catalunya Experience”, el nou programa-documental de TV3 que vol mostrar Catalunya al món, va visitar al desembre el Pallars Sobirà on va provar els productes gastronòmics locals i va visitar, entre altres indrets, les falles d’Isil, la Reserva Nacional de Caça de la Serra de Boumort, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu o el pantà de la Torrassa.

La visita de l’equip de “Catalunya Experience” al Pallars Sobirà no només ha permès l’emissió del vuitè capítol del programa sinó que també ha donat peu a la gravació d’unes espectaculars imatges de la comarca palleressa. Com a resultat s’han filmat dos vídeos que es poden trobar al web de Catalunya Expirience de TV3, l’un realitzat a través de la tècnica del time-lapse i l’altre amb imatges enregistrades a vista de dron. La màgia del Pallars, en estat pur.

Notícies

63

Bus blanc de la Seu a Sant Joan de l’Erm

El diumenge 27 de desembre va entrar en funcionament el Bus Blanc de l’Alt Urgell, que connecta la Seu d’Urgell amb l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm. El servei està operatiu tots els diumenges d’hivern, fins al 20 de març.

L’autocar surt de l’estació d’autobusos de la Seu d’Urgell a les 8.30 del matí i arriba a Sant Joan de l’Erm una hora més tard. Pel camí es fan parades a la plaça de la Trobada de Montferrer i als pobles d’Aravell, Castellbò i Sant Andreu. La tornada des de Sant Joan de l’Erm es fa a les 14.30. El preu del bitllet és d’un euro i mig. Aquest servei es presta pel sistema de transport a la demanda i ve a completar la línia ja existent entre la Seu i Castellbò.

La iniciativa forma part de les mesures de potenciació i millora de la xarxa de transports públics de viatgers per carretera que, des de fa 21 anys, porten a terme la Generalitat i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Victòries de Pinsach i Orgué a Era Pujada

Era Pujada organitzada pel Club Excursionista d’Aran ha donat el tret de sortida a la Copa d’Espanya d’Esquí de Muntanya a Baqueira Beret. Una prova de cronoescalada que va comptar amb la participació de més de 190 esportistes.

Laura Orgué i Marc Pinsach, els vencedors d’aquesta primera prova, han sortit molt ràpids col·locant-se al capdavant de la carrera i mantenint aquesta posició fins al final.

Així parlava de la carrera Laura Orgué, la primera classificada en referència a la prova: “Hem sortit a un ritme bestial. La veritat és que jo hagués sortit una mica més tranquil·la, però Claudia ha imposat un ritme molt fort i m’ha costat una mica agafar-li distància. De totes maneres estic molt contenta d’aquest inici de temporada”.

Quant a categories inferiors les victòries han estat para Carlota Teva i Arnau Casis en cadets. Per a Maria Illa i Euan Prieto en júnior. Per Inka Ballés i Antonia Alcalde en promesa i per a Marta Riba i Gerard Garreta en veterans.

Cursa dels Nassos Oliana 2015

Més de 500 persones van participar en la Cursa dels Nassos d’Oliana, que ha arribat a la cinquena edició. La prova, organitzada per l’Agrupació Excursionista d’Oliana consta de dos recorreguts per a tots els nivells.

La cursa llarga, del 10 quilòmetres, ha estat dominada enguany pel Team Blue Motors de Ponts, amb un podi masculí format per David Aran (guanyador absolut) i els germans Xavi i Francesc Jové. Tots tres van arribar junts a la meta amb un temps de 46min09s. En categoria femenina, la solsonina Sílvia Leal va guanyar amb 53min55s, seguida de l’atleta nargonina Aida Fàbrega i de Teresa Forn, que va ser la primera classificada en veteranes.

A la prova curta, de 5 km, el guanyador absolut va ser Bashir Butt (17min49s), amb prop d’un minut d’avantatge sobre Sergi Bernaus, del Fondistes Cervera, i Josep Maria Bergua, del Clos Pons. El podi femení va estar format per Olívia Bellauví (22min07s), Raki Garsaball i la cerdana Elisenda Pracht.

64

agenda 1 de gener. 66è. Descens infantil. La Molina. www.lamolina.cat 2 de gener. 5a. Marxa Popular Nocturna.

La Molina. www.lamolina.cat 2 de gener. XIII Cursa Familiar. Masella. www.masella.com 2 i 3 de gener. Cursa Nocturna Infantils I/II. Masella. Organitza X-TOT www.masella.com

11 i 12 de gener. International Paralympic Committee 2016. Espot www.espotesqui.cat

3 de gener. Ski-test Elan. Masella. www.masella.com

16 de gener. Cursa de resistència Massella.

Massella. www.masella.com

4 de gener. Test de material Stone Snowboards. La Molina www.lamolina.cat

16 de gener. 12 h de Masella Non Stop. Masella. Organitza Head www.masella.com

5 de gener. Baixada de torxes. La Molina. www.lamolina.cat

17 de gener. Cabirol Minifreestyler & World Snow. La Molina www.lamolina.cat

Del 7 al 10 de gener. Europe Cup IPC ALPI (SL/GS). La Molina. www.lamolina.cat 9 i 10 de gener. 12è. Floquet de neu i 11è Trofeu Espot Esquí. Espot. www.espotesqui.cat

17 de gener. 5th Edition of World Snow Day. Espot i Port Ainé. www.espotesqui.cat, www.portaine.cat 23 de gener. Micro Pirineu. Lles. Organitza Club Esquí Bellver. www.cefuc.com

9 i 10 de gener. Cursa GP Cerdanya. Masella. Organitza CE Llívia. www.masella.com

23 i 24 de gener. 19è Trofeu Pista Pista – Audi Quattro Cup. La Molina. www.lamolina.cat

10 de gener. Combirace Alevins i Alevins II. Port Ainé www.portaine.cat

23 i 24 de gener. Campionat de Catalunya de Muxing. Port Ainé. www.portaine.cat

10 de gener. 15è Trofeu Patufet. Sant Joan de l’Erm. Organitza Cefuc. www.cefuc.com

24 de gener. 25a Marxa Pirineu. LlesAransa. Organitza EE Lles Aransa. www. cefuc.com

Agenda

65

24 de gener. XXIII Cargol de Neu. Masella.

Organitza CANM-C. www.masella.com

20 de febrer . Vertical SkiPallars d’esquí de muntanya. Espot. www.espotesqui.cat

30 de gener. Cursa de Fat Bikes . La Molina. www.lamolina.cat

21 de febrer. VII edició de la Foc de Neu. Isil. www.focdeneu.cat

30 de gener. Premières Planches du Capcir.

Capcir. Organitza SC CAPFOND. www.cefuc.com 30 i 31 de gener. Trail Experience. La Molina. www.lamolina.cat 30 i 31 de gener. 8è Trofeu Infantil La Molina U16. La Molina. www.lamolina.cat 30 i 31 de gener. 6è GP Espot Esquí. Espot. www.espotesqui.cat 31 de gener. CTS Catalunya Individual.

Sant Joan de l’Erm. Organitza FCEH. www.cefuc.com Del 4 al 7 de febrer. World Cup Telemark.

Espot.

www.espotesqui.cat 6 de febrer. Tast de vins i formatges. Espot. www.espotesqui.cat 13 i 14 de febrer. 35è Derby Internacional de Ciutadans FIS-CIT. La Molina. www.lamolina.cat

27 i 28 de febrer . CTS España Freeski i Snowboard. Port Ainé. www.portaine.cat 27 i 28 de febrer. 5è GP CEAP Iberdrola.

La Molina. www.lamolina.cat

Pots trobar tota la informació dels parcs naturals: • Parc Natural de l’Alt Pirineu • Parc Natural del Cadí-Moixeró • Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. www.parcsnaturals.gencat.cat Visita la pàgina web del Centre d’Acollida Turística de Puigcerdà per saber les diferents activitats de la ciutat.

14 febrer. II EsquíPlus+ . La Molina. www.lamolina.cat

Centre d’Acollida Turística www.cat-puigcerda.com catpuigcerda.cat

Si vols que fem difusió d’alguna activitat esportiva, cultural, etc... per mitjà de la resvista fes-nos arribar la informació a:

sentpublicitat@gmail.com

deixa’t veure

Anuncia’t sentpublicitat@gmail.com

Telèfon 617 32 75 50

Av. flora cadena nº5 Rialp TELÈFON CONTACTE:

691 630 210 (Olga) 616 992 603 (Gabi) eecims@gmail.com

com

w

taine. r o p a l o c s ww.e

ESQUÍ SNOWBOARD

LLOGUER DE MATERIAL Tels de contacte: 616 992 603 Gabi 675 136 720 Joan Av. Flora Cadena nº5 Rialp

Obrim al març!

eecims@gmail.com

Rialp

66

EDITORIAL

Equipa’t aquest hivern a la nostra botiga amb les millors marques del mercat

VENDA TALLER D’ESQUÍ ALPÍ

Av. de França 10 17520 Puigcerdà Tel. 972 88 23 98 esportsiris@gmail.com

www.esportsiris.com

BICICLETES ELÈCTRIQUES

LLOGUER

D’ESQUÍ DE MUNTANYA, ESQUÍ ALPÍ & RAQUETES