antics0

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Núm. 0 abril 1997

Medicina Nova tecnologia Internet Connecteu amb UB Web! Antàrtida Vuit anys d’expedicions Rercerca L’ordinador quàntic Estrangers Primers en Erasmus

Josep Piqué, ministre d'Indústria i antic alumne

“La política de

privatitzacions

no és la més important”

presentació

Ara, el futur dels antics Universitat. Vol divulgar les principals línies de treball de la UB perquè els seus antics alumnes en tinguin coneixement a l’hora de prendre decisions en les feines on ara es troben, o bé com a pares de futurs estudiants universitaris. També vol proposar serveis de prestació externa als

2

El rector Antoni Caparrós i el president de Banca Catalana Pedro Fontana en el moment de signar el conveni de patrocini d’aquesta revista

mb aquest número 0 la nova revista d’antics alumnes, La Universitat UB, s’inicia una acció de comunicació i projecció social cap a un amplíssim col·lectiu, amb una publicació gratuïta que informa sobre l’actualitat d’aquesta Universitat i el ventall de serveis que ofereix.

Aquesta nova revista ha estat possible gràcies al conveni signat amb Banca Catalana, que subvenciona Un nou pas en el camí de qualitat una part del d’una antiga i actualíssima universitat cost del projecte, dintre la seva política de patrocini i en la línia d’acords de col·laboració establerts per la UB amb diferents entitats financeres per a un major acostament entre empresa i universitat.

La revista es vincula a la nova empresa Edicions de la UB i el seu contingut va a càrrec del Gabinet de Premsa de la

A

antics alumnes i ofertes de fidelització. Els articles aprofundiran en els temes d’actualitat de cada moment.

Durant aquest any de llançament apareixeran dos números, que s’enviaran al domicili dels antics alumnes. El tiratge inicial anirà augmentant gradualment.

La Universitat UB enceta un camí de futur, en la mateixa direcció de qualitat i posada al dia seguit pel conjunt d’aquesta antiga i actualíssima institució.

La Universitat UB Revista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB,SLU per als antics alumnes. Publicació periòdica Balmes, 21 2n 2a - 08007 Barcelona Telèfon 302 64 86 - Fax 403 55 31 email EUB-Revista@org.ub.es Internet:http://www.ub.es Consell editorial: Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització. Josep Escolano, gerent. Pedro Fontana, president de Banca Catalana.

Directora Coordinadora: Susanna Vendrell Director del Gabinet de Premsa de la UB: Xavier Febrés Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover.

Disseny i maqueta: Quod.

Impressió i fotomecànica: BPMO Edigrup.

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Publicitat: BPMO Edigrup. Tel (93) 419 51 52

Cada any surten més de 4.000 titulats dels 71 ensenyaments que s’imparteixen

Universitat Autònoma de Barcelona 33.000 estudiants Universitat Politècnica de Catalunya 28.000 estudiants

U UNIVERSITAT DE BARCELONA

a Universitat de

L

dimensió

Més de la meitat de tots els universitaris Universitat de Girona 11.000 estudiants

B

Universitat Rovira i Virgili 10.600 estudiants

74.000 estudiants

Universitat Ramon Llull 11.000 estudiants

Barcelona va ser

Universitat de Lleida 8.800 estudiants

creada l’any 1450. El

Universitat Pompeu Fabra 6.000 estudiants

1871 es va inaugurar l’actual seu al centre de la ciutat,

Universitat Oberta de Catalunya 1.500 estudiants

obra de l’arquitecte Elies

Campus de Vic 3.500 estudiants en part adscrits a la UB

Rogent. Avui està repartida en quatre campus a diferents punts urbans: al centre de la ciutat, a Pedralbes, a Bellvitge i a la Vall d’Hebron. És la més antiga i

postgraus i doctorats. Genera cada any 4.000

d’estudiants Erasmus rebuts i enviats a

la més àmplia de les 5

titulats superiors i més de 450 tesis doctorals.

la resta d’universitats europees. Aplica

universitats existents ara a

Compta amb més de 3.900 professors i amb 1.750

des del 1995 un Pla de qualitat i des del

Barcelona i de les 9 del

empleats d’administració i serveis. Gestiona prop

1997 un Pla estratègic, amb actuacions

conjunt de Catalunya, com

de 3.000 milions de pessetes anuals en activitats

concretes de millora dels ensenyaments,

també la segona d’Espanya

vinculades a la recerca. Suma 20 facultats o

la recerca, la gestió i la informació i

en volum d’estudiants.

escoles, 88 departaments i 71 ensenyaments

atenció a l’usuari.

Aplega més de la meitat dels

universitaris. També ofereix més de 150

universitaris de tot

programes de postgrau, 73 ensenyaments de

Catalunya, amb un total de

doctorat i gairebé 80 cursos d’extensió

64.071 alumnes (el 61,5%

universitària. Els estudis de Formació Continuada

dels quals són dones), més

es troben en ràpida expansió. La Biblioteca de la

10.547 alumnes en centres

UB és la segona d’Espanya en nombre de volums,

adscrits i 10.000 matriculats

després de la Biblioteca Nacional de Madrid. Està

de tercer cicle, entre

descentralitzada a les diferents facultats i campus, amb un total de 6.000 llocs de lectura. Les relacions internacionals són un dels eixos de desenvolupament de la UB, la qual ha estat durant anys consecutius la primera d’Europa en nombre

3

campus

Vall d’Hebron a ple rendiment Tota una àrea de la ciutat transformada amb la incoporació de 10.000 estudiants quest curs ha començat a funcionar a ple rendiment un dels projectes més ambiciosos de la UB dels darrers anys: el nou Campus Vall d’Hebron, situat a les antigues instal·lacions de Llars Mundet.

Acull 9.500 alumnes dels ensenyaments de Psicologia i Pedagogia (abans al Campus de Pedralbes) i de l’Escola de Professorat d’EGB (procedent de l’edifici de Sants), l’Institut de Ciències de l’Educació i el centre de Formació Continuada-Les Heures.

Tota una àrea de la ciutat s’ha transformat per aquesta incorporació de prop de 10.000 estudiants, els seus professors i el personal d’administració i serveis.

El Pavelló de Ponent acull la Facultat de Psicologia; el Pavelló de Llevant, la biblioteca, el restaurant i despatxos de Pedagogia i Magisteri; i el Pavelló de

A

tesis

4

Vista aèria dels edificis del nou campus

Migdia l'ICE, aules i laboratoris de Pedagogia i de Magisteri. També hi ha espais destinats a serveis diversos, com ara el gimnàs i les aules de música o l’Edifici del Teatre, que en el futur podria acollir un centre de convencions.

En total s’han construït prop de 61.000 metres quadrats, envoltats de jardins. Per tal

de facilitar-hi l’accés, la UB ha posat en funcionament una línia d’autobusos gratuïts que porten al campus des de l’estació de metro més propera (Montbau). Una empresa privada de seguretat s’ocupa de la vigilància permanent de les instal·lacions.

El heavy metal, tema d’una tesi doctoral A

La doctoranda Sívia Martínez, al seu despatx del CSIC, guarnit amb cartells dels grups que ha estudiat (Foto Domènec Umbert/El Mundo)

la UB es defensen cada any més de 450 tesis doctorals, un nombre molt elevat en el context universitari espanyol, indicador del nivell dels estudis de postgrau i de la recerca que se’n deriva.

La majoria tracten temes molt especialitzats, per focalitzar de manera exhaustiva un punt concret. Representen estudis de gran interès perquè tracten amb amplitud un tema en el qual el doctorand ha treballat durant anys, sota la supervisió del director de tesi. En canvi, l’alt grau d’especialització fa que poques vegades aquesta importància científica desperti la curiositat del gran públic de manera directa, amb algunes excepcions com ara la següent.

La música heavy metal a Barcelona era el tema de la tesi doctoral que Sílvia Martínez va defensar el gener a la Facultat de

Geografia i Història, després d’investigar els trets sonors, textuals i visuals que la identifiquen i les peculiaritats del món musical barceloní pel que fa a aquest gènere. Dirigida pel musicòleg del Centre Superior d’Investigacions Científiques Josep Martí Pérez, es titulava “El ‘heavy metal’ a Barcelona: Aportacions a l’estudi d’una música popular” i és una de les poques recerques universitàries centrades en aquesta música. Sílvia Martínez ja va fer la seva tesi de llicenciatura el 1994 sobre el mateix tema i aquell estudi ha estat l’esquema previ de la tesi doctoral. Per poder tractar tots els àmbits que abraça el treball de recerca, la investigadora ha hagut de fer nombroses entrevistes i apropar-se als ambients barcelonins d’amants del heavy.

parc científic

Per l’esquerra, el rector Antoni Caparrós i el vicerector de Recerca Màrius Rubiralta, amb el Comissionat d’Universitats de la Generalitat Joan Albaigés i el conseller d’Indústria Antoni Subirà, que reben les explicacions davant la maqueta dels arquitectes Joan Margarit i Carles Buxadé (Foto Josep M. Rué)

El

Parc alCientífic Campus Pedralbes n dels projectes més rellevants

U

El nou edifici acollirà laboratoris de recerca i l’ampliació dels Serveis

en què la UB treballa

Cientificotècnics, que donen suport a la investigació d’institucions públiques i

actualment és la construcció ja

privades i d’empreses. La Torre D de l’edifici de Cúpules serà la nova seu de la

iniciada del Parc Científic de

Fundació Bosch i Gimpera (creada per la UB per estimular les relacions entre la

Barcelona, un espai de 50.000 metres

universitat, les empreses i les institucions en el terrenys de la recerca, la formació i

quadrats al Campus Pedralbes destinat a

els serveis) i del Centre d’Innovació-Les Cúpules. També s’hi habilitaran

afavorir l’acostament entre els equips

dependències per a grups de recerca en humanitats i ciències socials.

de recerca i la realitat productiva de

El cost total de la primera fase, iniciada l’agost de 1996 després d’un primer

Catalunya.

finançament de 600 milions de les administracions central i autonòmica, es calcula

Les administracions europea, estatal i

en 3.000 milions. Aquesta primera etapa s’ha pogut començar gràcies al trasllat de

autonòmica participen financerament

facultats al nou Campus Vall d’Hebron. Per continuar, caldrà desplaçar la Facultat

en la iniciativa. Rebrà durant el període

de Geografia i Història del seu emplaçament actual a Pedralbes a un futur edifici

1997-99 mil milions de pessetes,

que s’ha de situar enfront de la Casa de la Caritat i del Museu d’Art Contemporani

aportats per la Unió Europea

de Barcelona, al barri del Raval.

(mitjançant el Fons Europeu de

El Parc Científic estarà integrat per instituts de recerca de caràcter estable, equips

Desenvolupament Regional), la

de recerca temporals i d’altres lligats a empreses del sector productiu. La seva

Direcció General de Recerca de la

activitat es desenvoluparà tant en l’àmbit d’humanitats i ciències socials com en

Generalitat i el Pla Nacional de R+D.

l’àrea de ciències experimentals (innovació i desenvolupament quimicofarmacèutic,

Es destinaran a la primera fase d’obres,

medi ambient, materials, tecnologia de l’alimentació i de la producció, etc.).

que comprèn un nou edifici de 14.856

Entre l’equipament científic de què disposarà hi ha un espectròmetre de

metres quadrats i la rehabilitació de la

ressonància magnètica nuclear de molt alt camp (750 MHz), que serà el primer

Torre D de l’anomenat edifici de

d’Espanya. El Parc Científic de Barcelona va ser admès el desembre com a membre

Cúpules, en la qual es trobava la

de la International Association of Science Parks (IASP), que engloba 160 socis de

Facultat de Psicologia abans del seu

40 països.

trasllat al Campus Vall d’Hebron.

5

rector

Antoni Caparrós passa revista al moment universitari

El rector

L’Informe de gestió aprovat pel Claustre fa un ampli repàs a les qüestions d’actualitat

L’

Universitats privades: “Que ningú

possibles conseqüències negatives per

pensi que les universitats privades

al potencial en docència i recerca dels

poden ser una solució als problemes de

departaments i/o àrees de coneixement,

les públiques, ni tan sols de manera

la solució adoptada ha estat, segons la

parcial. No en qüestionaré la legalitat,

meva opinió, la menys traumàtica

però no acabo de veure que s’apliqui el

possible (...). Ara bé, més enllà de tots

mateix terme d’“universitat” a

els atenuants que podem considerar o

institucions que, en realitat, són

del grau d’insatisfacció de l’equip

Informe de gestió que cada

acadèmies o centres d’ensenyament

rectoral, la situació del professorat

any el rector, Antoni Caparrós,

superior amb una oferta pràcticament

contractat és, objectivament, greu.

presenta al Claustre, màxim

limitada a la impartició d’ensenyaments

Exigeix una acció política i financera

i a l’expedició de títols”.

ràpida i profunda. El fet que això

òrgan representatiu, constitueix un

estigui a l’abast d’instàncies externes no

ampli repàs de tots els aspectes de la

6

situació de la universitat en cada

Professorat: “Un dels temes més

significa, però, que la UB pugui abdicar

moment. En l’última reunió del 18 de

conflictius i complexos que s’ha hagut

la seva responsabilitat.”

desembre al Paranimf, el Claustre va

de plantejar des de l’informe anterior ha

aprovar l’informe per 138 vots a favor,

estat relacionat amb la situació

Pla de qualitat: “Si per alguna cosa

7 abstencions i cap vot en contra.

contractual dels professors ajudants de

han de servir les universitats privades,

El claustre està format per 350

la nostra Universitat. Al marge de les

més enllà de refermar-nos com a servei

professors, 150 estudiants i 50 membres

limitades possibilitats de promoció del

públic universitari, és per mantenir viva

del Personal d’Administració i Serveis.

col·lectiu d’ajudants, estretament

l’exigència davant les instàncies

El 17 de maig de 1996 s’havia reunit en

condicionat per la situació de saturació

polítiques que la universitat pública no

sessió extraordinària per a la reforma

de les plantilles teòriques dels diferents

té sentit si no va lligada a la qualitat (...)

d’Estatuts.

departaments i pel ritme de

Per què un Pla de qualitat global per a

Entre altres aspectes abordats pel rector

convocatòria per a la provisió de places

la Universitat de Barcelona? Per dues

Antoni Caparrós en l’últim claustre,

de professorat ordinari que la

raons principals: la primera, perquè el

figuraven els següents:

Universitat pot pressupostàriament dur

treball sistematitzat en la millora de la

a terme, es mantenia una situació de

qualitat és part de l’exercici de la nostra

pròrroga dels contractes tot esperant

responsabilitat política com a institució

l’anunciada reforma de la Llei orgànica

pública. La segona, més tècnica, perquè

de reforma universitària que, per motius

aquestes metodologies són més

sobradament coneguts, no es va produir.

efectives quan s’apliquen a

Això va obligar el vicerector

organitzacions complexes.”

d’Ordenació Acadèmica i Professorat a regularitzar el tema per tal de no perpetuar una situació que no tenia per si mateixa cap futur. Al marge de les lògiques consideracions crítiques del col·lectiu afectat, i al marge de les

El rector Antoni Caparrós (Foto Arxiu)

Obres: “Malgrat que les obres que

Recerca: “Quan abans parlava de

estan programades s’estan realitzant a

temes de docència i estudi, he deixat

bon ritme, la situació no és

constància de l’estrès que acompanya el

satisfactòria. Alguns projectes que estan

comportament dels col·lectius de la UB.

sense finançament ja els he mencionat,

Perquè n’estic convençut, no puc deixar

però n’hi ha d’altres que són igualment

de manifestar el meu orgull i admiració

importants. Estic buscant una solució i

pels elevats nivells aconseguits en

espero trobar-la durant aquests mesos,

l’àmbit de la recerca (...).

una solució que en cap cas no comprometi altres inversions.”

Serveis: “Pel que fa als nostres grans

“Els recursos destinats a les universitats són insuficients i els que rep la UB encara ho són més”

serveis generals de suport, no em refrena la modèstia institucional: els

De fet, ens trobem al capdavant de les

seus responsables i el seu personal han

universitats de l’Estat i entre les més

fet possible que el rendiment sigui

prestigioses d’Europa.”

excel·lent i la millora, considerable.”

jardí

jardí de la plaça Universitat, obert a tothom

El

Inicialment servia per als exercicis de botànica de la Facultat de Ciències

del públic en general. L’edifici

plantacions i incorporació d’estany i

projectat a partir del 1861 per Elies

parterres. El 1965 seria objecte d’una

Rogent preveia un entorn de jardins

rehabilitació, durant la qual es va

dibuixats pel mateix arquitecte, que

construir l’hivernacle.

inicialment van servir per als exercicis

Va ser declarat Monument Històric i

de botànica de la Facultat de Ciències.

Artístic el 1970, juntament amb el

Les espècies més antigues procedien

conjunt de l’edifici.

d’un altre jardí botànic creat el 1784 entre la muralla i el carrer de la Cera pel patrici barceloní Antoni de Meca i de l jardí de l’Edifici Central de la

Cardona, marquès de Ciutadilla. L’any

plaça Universitat, abocat a la part

1933 el jardí de la UB va ser objecte

posterior del carrer Diputació, ara

d’una primera remodelació, noves

E

també està obert al públic en general durant tota la setmana i no només en 8

horari acadèmic, gràcies a un acord amb l’Ajuntament.

El 1995 va ser batejat com a Jardí Ferran Soldevila, arran dels actes del centenari de l’historiador i antic professor de la UB. La placa commemorativa va ser descoberta pel seu fill Gerard Soldevila. S’ha editat un desplegable amb la història i l’enumeració de les espècies del jardí, redactat amb la col·laboració de la professora Mercè Durfort, del Departament de Biologia Cel·lular, i del jardiner Ferran Domènech.

Se n’han imprès 5.000 exemplars, que estan a la disposició del públic. Situa sobre un mapa el total de 137 espècies o varietats, amb el nom llatí i el nom comú, que han estat numerades i identificades amb el rètol corresponent.

Alhora, fa una història resumida d’aquest jardí botànic convertit amb el pas dels anys en indret d’esbarjo d’estudiants i professorat, i ara també

Gerard Soldevila i el rector Caparrós descobreixen la placa que dóna nom al Jardí Ferran Soldevila

targeta moneder i Visa

ls estudiants i el personal de la UB han estrenat aquest curs un nou carnet d’identificació personal que els dóna accés als serveis de la universitat, i a més es pot usar com a targeta moneder i targeta de dèbit Visa, si s’associa voluntàriament a un compte de la Caixa d’Estalvis de Catalunya, entitat amb la qual la UB ha firmat un acord.

Només durant el mes de gener ja es van distribuir 56.000 carnets personals als alumnes.

L’accés a la biblioteca i a altres serveis o el marcatge horari per als treballadors són alguns exemples de les prestacions del carnet. Com a targeta moneder pot usar-se en bars, cooperatives, cabines telefòniques o d’altres instal·lacions que tinguin l’equipament necessari, i serà acceptat en tots els serveis de la universitat (secretaries, fotocòpies, cafeteries...).

Els carnets usats com a targeta moneder es poden carregar als caixers automàtics de la Caixa de Catalunya i en un futur als d’altres entitats financeres. Pel que fa al disseny, ha anat a càrrec de l’agència Quod i s’ha seguit

carnet

El nou carnet inclou

E

9

la línia d’identificació corporativa existent a la UB Web o a les carpetes per a estudiants d’enguany.

Aquàrium

l rector Antoni Caparrós i Jordi Sabaté, director executiu de l’empresa Mundo Submarino, gestionadora de l’Aquàrium de Barcelona, han signat un conveni per fomentar la col·laboració científica i pedagògica entre el Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia i l’Aquàrium.

El professor de zoologia Ferran Pereira ha cooperat amb l’Aquàrium des del 1994 en diversos aspectes del disseny de la temàtica, i serà a partir d’ara l’encarregat de desenvolupar les col·laboracions d’aquesta entitat amb la UB en recerca, divulgació i docència. Pel que fa a docència, s’estudiarà l’aprofitament de les instal·lacions de l’Aquàrium perquè l’alumnat de la UB pugui fer pràctiques d’aqüicultura, de

E

zoologia i d’etologia.

En l’apartat de divulgació, el Departament de Biologia Animal podrà col·laborar en el disseny temàtic de les exposicions temporals previstes i en la possible creació d’una àrea ludicopedagògica. En recerca aplicada, les magnituds del centre permetran iniciar línies de recerca que fins ara eren molt difícils de fer en els laboratoris de la Facultat.

Concretament, es preveu estudiar els aspectes biològics de la reproducció, les cadenes alimentàries i possibilitats de repoblació d’espècies com ara el mero o el rom, i el comportament de les moles de peix. L’Aquàrium manté una altra línia de col·laboració amb el professor del Departament de Microbiologia Anicet Blanch per al manteniment, higiene i

Pràctiques d’alumnes, disseny d’exposicions temàtiques i línies de recerca biològica

El professor Ferran Pereira a l’Aquàrium (Foto Josep M. Rué)

tractament de les patologies dels animals.

Obert el setembre de 1995, en aquests moments l’Aquàrium és un dels equipaments ludicoculturals més visitats de la ciutat i està considerat, amb el de La Rochelle i el de Gènova, com un dels millors d’Europa.

aquàrium

Col·laboració científica amb l’

Un exemplar del nou carnet

estratègic

Pla estratègic, pla de qualitat Prioritza les accions de futur més necessàries en un moment de limitacions pressupostàries

n ambiciós Pla estratègic, destinat a

U

El document passa revista a

planificar el futur dels pròxims anys a la

les set línies estratègiques

UB i prioritzar les accions de millora, ha

següents:

estat presentat a començament de 1997 pel rector

1) configurar la UB com una

Antoni Caparrós i l’equip rectoral. Dintre del Pla

institució d’excel·lència en la

de qualitat liderat pel Consell Social, en la línia de

docència, 2) fer de la UB una

treball sobre la visió i la missió de la UB es va

institució líder en la recerca

veure que hi havia la necessitat de disposar d’un

bàsica i competitiva en

Pla estratègic, l’elaboració del qual va ser

l’aplicada, 3) consolidar el

encarregada al vicerector d’Economia i

paper internacional de la UB

Organització, Enric Canela, per establir en quina

entre els centres

situació es troba la UB, on vol arribar en el futur

d’ensenyament superior,

pròxim i quins són els efectes interns i externs que

4) desenvolupar les potencialitats com a institució que ofereix

10

U

serveis, 5) potenciar i consolidar la presència del

Pla Estratègic

B

català en la vida universitària, 6) disposar d’una organització flexible capaç d’adaptar-se a les demandes socials i disposar d’un finançament adequat, i

El logotip dissenyat per al Pla estratègic

condicionen aquest camí. La priorització

7) augmentar la implicació

d’accions, de manera coordinada al conjunt de la

social de la Universitat i

universitat, apareix com a especialment necessària

millorar-ne la imatge.

en un moment de limitacions pressupostàries com

Cadascuna engloba accions

l’actual, per tal que els esforços de cada àrea es

concretes, el seguiment de

mobilitzin en una mateixa direcció. Tal com ho

les quals serà supervisat per

defineix el document de presentació, “el Pla

un responsable. Algunes ja

estratègic és la concreció del compromís de la UB,

s’estan portant a terme en el

al servei de la societat catalana, en una sèrie

marc del Pla de qualitat o del

d’objectius i d’accions prioritàries per afrontar i

Pla de gestió, que ara es

ser el motor de la societat del futur. Però més enllà

coordinaran amb el Pla

de les accions concretes, ha de ser un marc comú i

estratègic per tal d’unificar

compartit, instrument dinamitzador de la

esforços i prioritats.

institució”.

Facultat de Medicina estrena remodelació i nova tecnologia

a Facultat de Medicina del carrer

L

Casanova, al costat de l’Hospital Clínic, ha estrenat aquest curs la

remodelació interna de la meitat de l’edifici, uns 14.250 metres quadrats, convertit ara en un recinte històric que integra les últimes tecnologies en instal·lacions.

L’edifici està inscrit en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Historicoartístic de la Ciutat. L’actuació ha permès que hi tornessin els alumnes que havien estat traslladats el 1983 als annexos de la Facultat de Farmàcia al

La divisió de les plantes ha permès unir els laboratoris al nivell inferior amb els despatxos dels investigadors al superior (Fotos Josep M. Rué)

Campus Pedralbes.

Les obres finalitzades corresponen a una de les fases de remodelació de l’edifici, on encara se n’han

Instal·lacions pròpies d’edifici intel·ligent en un recinte catalogat com a patrimoni històric

d’emprendre dues més, que

També s’ha instal·lat un estabulari per al treball amb els animals, on es

beneficiaran la segona meitat i la

regulen les condicions de temperatura i humitat mitjançant

façana. La part que ara s’ha modernitzat

un sistema informàtic.

es dedica fonamentalment a laboratoris

En total, s’han invertit 3.000 milions de pessetes aportats

i despatxos dels diversos departaments

principalment pel Pla d’Inversions de la Generalitat de

(unitats bàsiques en què s’estructura la

Catalunya en aquesta fase de la remodelació, que ha anat a

docència i la investigació). La nova sala

càrrec dels arquitectes Antoni Ubach i Miquel Espinet. Es

de dissecció presenta importants

calcula que caldran 4.500 milions de pessetes per completar

avenços tecnològics, com ara làmpades

totes les obres de l’edifici, quantitat que encara està pendent

de llum freda usades en microcirurgia.

de finançament.

medicina

La

actualitat

Noves instal·lacions de

l’Institut d’Estudis Andorrans ls nous locals de l’Institut d’Estudis Andorrans dintre de l’Edifici Central de la UB van ser inaugurats l’octubre passat pel cap del govern del Principat Marc Forner, el president de la Generalitat Jordi Pujol i el rector Antoni Caparrós, en el marc dels diferents actes organitzats amb motiu del Dia d’Andorra.

L’Institut d’Estudis Andorrans té la seu a la UB des de l’any 1977. Les noves dependències de l’Institut ocupen dues plantes a la torre del Pati de Ciències.

D’altra banda, el vestíbul de l’Edifici Central va acollir una exposició d’art contemporani creat a Andorra, amb peces de cinc artistes invitats pel govern andorrà.

E

El rector Antoni Caparrós, el cap del govern andorrà Marc Forner i el president de la Generalitat Jordi Pujol durant l’acte inaugural (Foto Josep M. Rué)

campiones

12

Dues estudiants de la UB a la Universíada de

Corea

a UB va obtenir el Trofeu d’Or a la millor universitat participant als Campionats d’Espanya d’Esquí Universitari, seguida per les universitats de Saragossa i del País Basc, amb un total de 13 medalles: 9 d’or, 1 de plata i 3 de bronze, en les modalitats d’esquí alpí, snowboard i esquí de fons.

Judith Lluent de la Facultat de Farmàcia i Adam Gruickshank de Biologia van aconseguir en les respectives categories femenina i masculina medalles d’or en totes les modalitats d’esquí alpí. L’estudiant de Filologia Raquel Lluent va guanyar el bronze a les proves de supergegant, gegant i combinada. En la modalitat de snowboard, l’or i la plata van ser per a Lluc Ros de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, centre adscrit a la UB. Per les classificacions obtingudes, Judith i Raquel Lluent van participar com a representants espanyoles a la Universíada 97, celebrada a Corea del Sud del 24 de gener al 2 de febrer. Els Campionats d’Espanya d’Esquí Universitari 1997 van tenir lloc del 13 al 19 de gener a

L

Les germanes Judith (a l’esquerra) i Raquel Lluent

l’estació de la Molina. S’hi van inscriure un total de 240 participants de les diferents universitats espanyoles, 26 dels quals eren de la UB. Aquests campionats van començar a celebrar-se l’any 1971. Del 1983 al 1990 no es van convocar i a partir del 1991 es van recuperar. Cada any els organitza una universitat diferent. Enguany se n’ha encarregat la Universitat la Ramon Llull, sota la supervisió del Comitè Espanyol de l’Esport Universitari.

república

Pavelló de la República centre sobre la Guerra Civil La unió de la Biblioteca Figueras i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals configura un dels primers fons mundials

El

l Pavelló de la República,

E

reconstruït el 1992 com a rèplica exacta del que va fer l’arquitecte

Josep Lluís Sert per a l’Exposició Internacional de París del 1937, ha estat convertit per la UB en una de les principals biblioteques del món especialitzades en la Segona República Espanyola, la Guerra Civil, el franquisme i la transició democràtica.

L’edifici, situat al carrer Jorge Manrique (Vall d’Hebron), ha estat cedit per l’Ajuntament durant 20 anys.

Ara s’hi apleguen els fons bibliogràfics de la Fundació Josep Maria Figueras, 14

fundada el 1967 pel constructor i mecenes, i els del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, centre de recerca de la UB creat el 1949 per Jaume Vicens Vives, vinculat al Departament d’Història Contemporània.

En total, compta amb uns 100.000 llibres i altra documentació de tipus molt divers. La universitat ha invertit quasi 70 milions de pessetes per acondicionar-ne les dependències, que tenen una superfície de 1.000 metres quadrats. El centre posa a disposició d’estudiants i investigadors tres plantes i un soterrani, on s’han instal·lat sales de compactes, una sala de biblioteca i una àrea de treball per al personal investigador. La primera planta s’ha habilitat com a biblioteca i sala de consulta, i la segona conté despatxos, sala de juntes i una altra biblioteca.

L’alcalde Pasqual Maragall amb el rector Antoni Caparrós i el vicerector Màrius Rubiralta en un moment de la inauguració de les dependències (Foto Josep M. Rué)

internet

Connecteu amb UB Web! Usuaris interns i externs poden informar-se per pantalla sobre un ampli ventall de serveis, informacions i ofertes

D

es del novembre del 1995 es troba en activitat a l’adreça electrònica http://www.ub.es el

sistema d’informació via Internet anomenat UB Web, amb el qual poden es connectar tots els usuaris interns i externs per accedir a un ampli ventall de dades.

15

La utilització d’aquest nou sistema no presenta complexitat tècnica per a l’usuari i està destinat a desenvoluparse amb rapidesa arreu del món. Dintre d’Internet, el sistema World Wide Web (pot traduir-se per “teranyina mundial”, però generalment se l’anomena la Web) va ser creat el 1989 pel laboratori suís de física de partícules CERN. La connexió gratuïta de què gaudeixen les universitats i la facilitat d’ús del sistema ha permès que s’hi implantés abans que a la majoria d’empreses privades o entre els particulars, tot i que ara aquests s’hi sumen amb celeritat.

Las UB Web ha estat dissenyada alhora

com a sistema d’informació intern del conjunt de la UB i com a sistema

La home page o portada en pantalla del sistema UB Web

d’informació extern per a les persones interessades que s’hi adrecin. La filosofia del sistema és de descentralització i implica que cada

mensual Comunicacions i aquesta

titular d’una pàgina (unitat, servei o

mateixa revista dels antics alumnes.

professor) es responsabilitzi del seu

La UB té en projecte desenvolupar

contingut i posada al dia, dintre d’unes

encara més durant els pròxims mesos

normes generals. Entre les múltiples

aquesta primera fase de la UB Web.

informacions que conté, s’hi pot trobar una presentació amb les dades globals de la UB, l’estructura dels seus centres i òrgans de govern o de gestió, la llista de tots els ensenyaments amb els seus plans d’estudi i el conjunt de serveis de tota mena que ofereix a estudiants, professors i personal; igualment s’hi poden consultar les notícies del dia i els actes programats o veure per pantalla el resum de premsa del dia, la revista

imatge

85.000 carpetes de la UB per la ciutat Es tracta d’un dels vehicles de difusió de la imatge de la universitat amb més presència ciutadana

om cada curs, aquest any s’ha distribuït una carpeta a cada alumne que s’ha matriculat a la UB, i s’ha arribat a un tiratge de 85.000 exemplars.

Aquestes carpetes escampen la imatge de la nostra universitat per tota la ciutat i tenen un disseny que es renova cada any.

Les d’aquest curs s’han encarregat a l’agència Quod, que ha seguit la línia d’estil gràfic aplicada a altres noves iniciatives com ara la UB Web o el nou carnet per a estudiants i personal.

Els alumnes fan servir normalment la carpeta per classificar els apunts que prenen diàriament. Aquest ha estat el primer cop que els estudiants han adquirit la carpeta per separat dels formularis de matriculació.

Enguany els formularis s’han lliurat gratuïtament, mentre que la carpeta s’adquiria pel preu de 400 pessetes, incloses en el preu de la matrícula. Pel que fa al dossiers d’impresos de

C

16

Un grup d’estudiants a l’escalinata d’entrada a la Facultat de Medicina, amb la carpeta d’aquest curs

matriculació que es lliuraven, aquest any també contenien un fullet sobre normalització lingüística, un desplegable sobre el nou carnet de la UB que inclou targeta moneder i targeta Visa i informació sobre un programa que porta la UB d’assistència a persones amb necessitats especials (com ara les que pateixen disminucion físiques).

Durant el procés de matriculació d’enguany més de setanta alumnes tutors van ajudar els estudiants que començaven el primer curs a emplenar els formularis de matriculació. Els alumnes tutors són estudiants

escollits pels caps d’estudis que ajuden els nous amb la seva experiència. La iniciativa s’emmarca dins el programa per facilitar l’ingrés a la universitat que organitza cada any el Servei d’Orientació Universitària, òrgan de la UB que assessora els estudiants en qüestions acadèmiques i professionals des d’abans d’entrar a la universitat fins que en surten i busquen la primera feina.

S’

edicions

Edicions de la UB coeditarà amb altres editorials i gestionarà la producció de materials multimèdia acaba de crear l’empresa Edicions de la UB per oferir

un nou servei editorial que permeti aprofitar millor els recursos científics i econòmics de la universitat.

Pretén convertir-se en l’editorial on es publiquin de

Neix la nova editorial

La directora Monserrat Duran i el gerent Joan Pere López, a la llibreria Balmes 21 (Foto Josep M. Rué)

17

forma preferent els treballs

fixat com a línia prioritària la coedició amb altres

Duran és professora d’Història

de qualitat dels professors i

editorials reconegudes per la qualitat del catàleg i

Econòmica a la UB des de 1984, ha

investigadors de la UB, com

de la xarxa de distribució. En aquest sentit està

estat secretària de la Facultat

també els manuals i

gestionant convenis amb Ariel, Omega, Reverter,

d’Econòmiques de 1989 a 1991,

materials docents utilitzats

Masson, Columna, Paidós, Trotta, Cambridge

presidenta de la Comissió de

pels alumnes, en paper o en

University Press, Tirant lo Blanch i Marcial Pons.

Normalització Lingüística de la Facultat

suport multimèdia. Alhora,

La seu de la nova editorial ha quedat instal·lada al

i de la Divisió II i directora a Barcelona

gestionarà la producció de

carrer Balmes 21, 2n 2a. D’altra banda, el Servei

de la Universitat Internacional

materials multimèdia que

de Publicacions de la UB continuarà editant la

Menéndez y Pelayo de 1992 a 1995.

derivin de la implantació de

documentació interna de la universitat i

Joan Pere López és llicenciat en Dret

noves tecnologies en la

publicacions institucionals. Les línies d’actuació

per la UB, diplomat en funció directiva

docència. També es planteja

d’Edicions de la UB seran marcades pel comitè de

i gerencial d’administracions públiques,

difondre el català com a

publicacions, integrat per vicerectors. La qualitat

i durant els últims cinc anys ha estat

llengua vehicular pròpia en

científica de cada projecte serà avaluada per

secretari general i cap dels serveis

l’edició de textos

professors que assessoraran en les diferents

jurídics de diferents ajuntaments.

universitaris i aconseguir

matèries. Han estat nomenats com a directora

que els seus productes

científica d’Edicions de la UB la professora

estiguin presents als mercats

Montserrat Duran, com a gerent Joan Pere López i

nacionals i estrangers. S’ha

com a cap de producció Joan Duran. Montserrat

ampliació

La Facultat de Dret estrena l’aulari

Tomás y Valiente

l’any 1958 va ser la segona Facultat instal·lada a Pedralbes i va rebre el premi FAD d’arquitectura

edifici de la Facultat de Dret va estrenar el curs passat un nou aulari que ha rebut el nom del jurista Tomás y Valiente, assassinat el febrer de 1996 en un atemptat d’ETA al seu despatx de professor de la Universitat Autònoma de Madrid. L’aulari, que ha costat 600 milions de pessetes aportats principalment pel Pla d’inversions de la Generalitat, se situa entre la Facultat i les dependències annexes de l’antic col·legi major Ilerdenc.

Es caracteritza per la teulada de

L’

18

Un aspecte del nou aulari, projectat per l’arquitecte Josep Llinàs

coure i té 4.773 metres quadrats de superfície. Consta de dos nivells de quatre aules per a 150 alumnes i set aules amb capacitat per a 100. Va ser projectat per l’arquitecte Josep Llinàs i construït sota la direcció del Pla Plurianual d’Inversions de la UB. D’altra banda, l’edifici central de la Facultat de Dret que dóna a la Diagonal, obra dels arquitectes Guillem Giráldez, Pedro López Iñigo i Xavier Subies, es va inaugurar el 1958 i va guanyar el premi FAD d’arquitectura d’aquell mateix any per l’innovador caràcter racionalista.

Representava aleshores la segona Facultat instal·lada al nou Campus Pedralbes, després de la de Farmàcia. Pel que fa a l’antic col·legi major Ilerdenc, és una construcció de l’any 1960 que es va incorporar a la nostra universitat l’any 1983.

(Foto Josep M. Rué)

entrevista

Josep Piqué, ministre d’Indústria i antic alumne: “La política de no és la més important”

privatitzacions

La universitat no pot quedar al marge dels grans debats de la vida pública

Quan s’han conegut els estudis d’Econòmiques com a alumne i tot seguit com a professor, quines són les diferències de percepció des de les dues posicions?

20

No té gaire a veure vist com a estudiant o com a professor. D’estudiant m´ho vaig passar molt bé. Jo sóc de Vilanova i la universitat, en concret la Facultat d’Econòmiques, va representar, a més d’un repte acadèmic, viure a la ciutat, fer noves coneixences, aprendre a viure amb autonomia, descobrir nous horitzons, etc.

A més va coincidir amb una època políticament molt interessant, de transició a la democràcia. La universitat, potser particularment la Facultat d’Econòmiques, va jugar un paper rellevant en tot el procés, amb assemblees, discussions, manifestacions, com corresponia en aquells moments. La universitat no pot quedar al marge dels grans debats que perfilen la vida pública d’una societat dinàmica com la nostra. Per a mi la Facultat va ser l’àmbit vital d’una experiència personal molt enriquidora. Vaig tenir la sort de gaudir d’extraordinaris professors com Fabià Estapé, Manuel Sacristán, Joan Hortalà, o Antonio Argandoña, per citar-ne alguns.

Aquest component enriquidor va ser també el més clar de la meva etapa com a professor. Era la meva primera feina. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer i fer-me amic dels que havien estat els meus mestres, d’exercir la meva feina amb el record d’estudiant i, per tant, procurant posar-me al lloc dels qui reben les classes. Això obliga a un esforç de síntesi; per explicar bé una cosa, cal entendre-la. L’experiència docent és com un “virus” que, una vegada inoculat, se t’encomana per tota la vida. Quan no ho practiques, ho trobes molt a faltar.

Josep Piqué a l'entrada de la Facultat d'Econòmiques (Foto Josep M. Rué)

Sobre la Facultat d’Econòmiques de la UB, una de les més sol·licitades del conjunt de la universitat i del país, què en destacaria després dels seus més de vint anys d’experiència en aquest centre?

Ha canviat molt. En general, amb tota claredat, ha millorat. S’ha concentrat en allò que li és propi, l’activitat acadèmica, sense perdre contacte amb el món que l’envolta. És veritat que els anys setanta hi havia una ebullició cívica que ara no hi és. Però també és cert que es donava un divorci quasi total entre la universitat i l’empresa, el món acadèmic i l’economia real. Això ha millorat notablement i cal que millori encara més. Avui tenim més recursos, més aules, menys alumnes per professor, la biblioteca està molt més ben dotada, hi ha molts ordinadors, i aquesta imbricació amb el teixit empresarial del país pot ser molt més

fonamentada que abans.

La Facultat d’Econòmiques va jugar un paper significatiu en la formació de bona part de dirigents i professionals que han protagonitzat àmbits importants de la nostra vida col·lectiva. Ara juga també un paper essencial d’apropament i de servei al futur del nostre país.

En quina mesura i de quina manera li ha servit allò que va aprendre i ensenyar a la Facultat a l’hora d’aplicar les seves responsabilitats de gestió en el sector productiu i en l’administració pública?

La universitat ens dóna bàsicament dos tipus de coneixements: un de puntual de les matèries que estudiem, que en el cas de l’economia és sovint directament aplicable al món de l’empresa o de l’administració pública. Però crec que, en general, aquells coneixements serveixen sobretot per analitzar, com a instruments molt útils a l’hora de tractar de comprendre la realitat.

La universitat ens dóna un tarannà particular

que és útil per anar per la vida. Fa temps vaig sentir dir a algú una mica escèptic que el pas per la Universitat no es nota entre els que hi han passat, sinó entre els que no hi han passat. Certament, és una apreciació una mica críptica, però que té un cert sentit.

Es produeixen conflictes entre la racionalitat econòmica i l’statu quo de l’economia del país?

L’economia, encara que a vegades s’oblidi, és una ciència social que tracta d’explicar des d’una perspectiva particular els comportaments de l’home en societat.

Parteix de la premissa que l’home és racional a l’hora de prendre decisions, la qual cosa sembla, malgrat els temps que corren, del tot indiscutible. Quan alguns comportaments no s’adeqüen a les previsions de certes teories, llavors hi ha dues explicacions immediates molt temptadores: que l’home no ha actuat racionalment, o bé que la teoria és errònia.

Els economistes som una mica prepotents quan ens inclinem per atribuir la falta de concordança entre teoria i realitat a una suposada falta de racionalitat. Dir això, a part de ser segurament erroni, no ens condueix a cap debat interessant o de rellevància pràctica. No crec que haguem de menystenir totes les teories que no s’adaptin a la realitat. Segurament hem d’enriquir més el que entenem per racionalitat, i em sembla que aquí, a més de consideracions econòmiques, cal tenir en compte aspectes psicològics i sociològics, l’entorn polític. La realitat, afortunadament, és molt complexa i s’ha d’afrontar des d’una perspectiva multidisciplinària.

Quina és la tipologia de les empreses estatals privatitzables, segons l’actual política del seu ministeri?

En contra de certes percepcions, molt esteses —a més d’interessades—, la política de privatitzacions és una més de les polítiques del ministeri d’Indústria i Energia i ben segur no és la més important. Penso, per exemple, en la política de suport a la innovació tecnològica o a la seguretat i

qualitat industrials, o de desregulació del sector elèctric, que ja estem enllestint i que tindrà un impacte molt positiu en la nostra economia. A més, la política de privatitzacions ja ve de lluny. Va ser (Foto Josep M. Rué) iniciada a mitjans dels anys 80, coincidint amb l’onada de privatitzacions que van tenir lloc primer al Regne Unit i, més tard, al conjunt dels països d’Europa Occidental. Pretenem enfortir les empreses que ara estan sota l’òrbita del sector públic i que volem que passin a disposar d’una estructura accionarial que superi No hem de menystenir les les seves limitacions. S’ha de fer amb molt de compte, ja que teories que no s’adaptin a la cada empresa és un cas diferent. realitat, segurament hem N’hi ha que són fàcilment privatitzables, perquè tenen d’enriquir el que entenem per beneficis, cotitzen als mercats racionalitat de valors i són conegudes pels inversors. D’altres cal reestructurar-les abans de privatitzar. Unes quantes tenen fortes pèrdues i haurem de sanejar-les abans de fer-les sortir al mercat.

Estem actuant sobre totes, en un procés molt més ambiciós de redefinició del paper del sector públic en una economia moderna i cada cop més globalitzada com la nostra.

Al Bar de la Facultat amb el degà Joan Tugores

Una trajectòria Nascut el 1955 a Vilanova i la Geltrú, va estudiar Dret i Econòmiques a la UB i es va llicenciar en ambdues carreres el 1977, amb premi extraordinari pel que fa a la d’Econòmiques. El mateix any s’incorporava com a professor ajudant al Departament de Teoria Econòmica, dirigit aleshores pel professor Joan Hortalà, que també va ser el director de la seva tesi doctoral sobre política monetària, estabilització econòmica i expectatives racionals. El gener de 1985 va guanyar la plaça de professor titular del mateix Departament, que va haver d’abandonar temporalment en serveis especials l’octubre següent, en ser nomenat director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment ocuparia la presidència de l’empresa Ercros. Es va reincorporar el 1988 com a professor associat del Departament de Teoria Econòmica. Hi va donar classes, sobretot de segon cicle o de doctorat, fins que va ser nomenat ministre d’Indústria i Energia el 1996.

21

Bòsnia

Agermanats amb Sarajevo Intercanvi de professors per compensar les conseqüències de la guerra i presència d’observadors

a UB i la Universitat de Sarajevo tenen firmat un acord d’agermanament des de l’abril de 1994, quan el rector de la universitat bosniana Faruk Seleskovic va fer una visita a Barcelona. La iniciativa ha servit per canalitzar diverses accions de solidaritat. Un dels resultats ha estat iniciar intercanvis de professors per tal que docents de la universitat de Sarajevo puguin fer estades a la UB i contrarrestar els efectes de la situació d’aïllament provocada pel conflicte bèl·lic i la situació de postguerra.

D’altra banda, la UB lidera la cooperació amb Sarajevo dins l’àmbit de les ciències socials

Càtedra

L

que es fa des de la Conferència de Rectors Europeus (CRE). El professor de Dret Constitucional i Ciència Política Pere Vilanova coordina aquestes activitats dins la CRE. Pere Vilanova té una llarga experiència a Bòsnia i va ser consultor de la Unió Europea a les eleccions que es van fer en aquest país balcànic el setembre de l’any passat.

També van intervenir-hi com a observadors enviats per l’Ajuntament de Barcelona els professors de Dret Internacional de la UB Jordi Solé Tura, Helena Torroja i Andreu Olesti, a més de Mònica Margarit, cap de l’Oficina de Relacions Internacionals de la UB.

La Càtedra

Els observadors Mònica Margarit i Jordi Solé Tura conversen amb el general Carvajal de la IFOR (Implementation Force de les Nacions Unides) a la zona de Mostar

Lluís Companys sobre drets humans

anko Bugarski, lingüista nascut a l’antiga Iugoslàvia, va pronunciar el

R

novembre a l’Aula Magna de l’Edifici Central la conferència “Diversitat lingüística i nacionalisme a Iugoslàvia”, que significava la represa

d’activitats de la Càtedra Lluís Companys. Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània, és el nou director de la càtedra, creada el 1990 amb l’objectiu d’aprofundir en temes com ara la convivència i l’estructuració de la societat, tot fent un èmfasi especial en els Drets Humans. El professor Casassas explica que en el nou període la càtedra serà una plataforma de contacte entre la universitat i altres institucions i en aquest sentit treballarà conjuntament amb la Fundació Jaume Bofill. Igualment es preveuen col·laboracions amb l’Organització Internacional del Treball i diverses associacions d’estudiants. Per iniciar aquesta nova etapa, els responsables de la càtedra van triar un tema tan actual com el nacionalisme a l’antiga Iugoslàvia. Ranko Bugarski és professor a la Universitat de Belgrad des de 1980. Entre els camps on s’ha especialitzat figura la sociolingüística.

Logotip de la Càtedra Lluís Companys

A la base Joan Carles I de l’illa de Livingston i a bord del vaixell oceanogràfic Hespèrides

Vuit anys de recerques a

l’Antàrtida dels investigadors

Incursió d’investigadors entre llengües de glaç, amb el vaixell Hespèrides

en geologia

23

l mes de febrer els professors Jaume Calvet i Joan Manuel Vilaplana del Departament de Geologia Dinàmica van tornar de la base Joan Carles I de l’illa de Livingstone (Península Antàrtica), on havien continuat

E

les recerques científiques que la UB fa a l’Antàrtida des del 1989.

Dins del mateix programa, el gener va finalitzar la campanya que geòlegs d’aquesta universitat han dut a terme a bord del vaixell oceanogràfic Hespèrides. Dirigits pel professor de geologia marina Miquel Canals, han fet un estudi del fons marí del mar de Bellinghausen septentrional, situat a l’extrem sud-occidental de l’oceà Pacífic. La campanya, en col·laboració amb investigadors de l’Institut de Ciències del Mar i de les universitats de Vigo i Gant (Bèlgica), ha permès obtenir mostres de roques dels volcans submarins de la Conca de Bransfield, cartografiats el 1993.

Entre les mostres de roca estudiades destaquen els ice rafted debris, fragments de diferent procedència transportats pels icebergs fins a ser alliberats al fons de l’oceà. Les anàlisis permetran conèixer la gènesi i l’edat dels esmentats volcans submarins i aportaran més dades sobre la història geològica de la conca de Brandsfield i de les comunitats bentòniques associades als diferents volcans de la zona.

física

Descobertes en el camí del futur

ordinador quàntic

l professor de física fonamental Javier Tejada ha fet una important descoberta d’un nou efecte dins l’àmbit de la física de l’estat sòlid, que es va publicar a la revista Science el novembre passat amb repercussió internacional. Ha provat en el laboratori l’efecte túnel ressonant, una propietat del complex món de la mecànica quàntica. La línia de recerca de l’equip de Tejada presenta, entre les seves possibles aplicacions, el desenvolupament del futur ordinador quàntic, més potent i ràpid que els actuals i d’unes dimensions menors. Per aquest motiu, diverses multinacionals estan manifestant un interès elevat en les recerques sobre nous materials que han de fer possible l’aparell.

La descoberta, feta en col·laboració amb investigadors de la Universitat City of New York i de l’empresa Xerox, obre una nova via en el camp dels materials magnètics. L’equip de Tejada ha descobert que el canvi d’orientació de l’spin només es produiria en direccions determinades i quan existís sintonia quàntica (és a dir, quan

E

24

l’estat inicial i final estiguessin al mateix nivell d’energia) sense cap mena de despesa energètica.

Entre els reconeixements que ha rebut Tejada pels seus treballs figura la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat City of New York el juny de l’any passat. L’equip de Tejada ha rebut en estades de treball el Diverses multinacionals estan director d’investigació interessades en les recerques de Xerox Corporation a sobre nous materials Rochester (Estats Units) Ronald Ziolo i el científic nord-americà d’origen rus Eugeni Txudnovski, considerat un dels físics més rellevants en el camp del magnetisme, que enguany fa la seva tercera estada gràcies a una plaça de professor visitant investigador concedida per la Comissió de Política Científica de la UB.

Javier Tejada (a la dreta) amb Eugeni Txudnovski al Departament de Física Fonamental de la UB (Foto Josep M. Rué)

a UB va guanyar el 15 de desembre la sisena edició de la regata anual que disputa contra la Universitat Politècnica de Catalunya en aigües del port de Barcelona i que s’inspira en la tradicional competició de rem universitària entre els equips d’Oxford i Cambridge. Amb aquesta victòria, la UB aconsegueix la primera copa de la competició, que s’obté després de vèncer tres anys consecutius, o guanyant cinc Segueix la tradició edicions no seguides. Els dos equips estaven compostos per de la competició entre els vuit remers amb timoner. La estudiants d’Oxford i prova va constar de tres sèries Cambridge de 500 metres cadascuna, va ser molt disputada i va guanyar la UB per escassa diferència en la primera i la tercera sèrie.

Juntament amb aquesta competició, es va organitzar per primera vegada la regata entre equips femenins de quatre remeres, modalitat en la qual va guanyar la UPC. Es pretén que la prova femenina tingui continuïtat en els propers anys .

regata

la regata universitària enfront de la UPC

La UB guanya

L

25

L’equip guanyador de la UB (Foto Josep M. Rué)

Passa revista a les activitats del segle passat a l’edifici del carrer del Carme i a les actuals a l’inaugurat el 1906

es persones, els edificis i les vicissituds socials que han marcat l’evolució d’aquest centre de la UB han estat recollits en el llibre Història de la Facultat de Medicina de Barcelona, 18431985, escrit pel professor Jacint Corbella i editat per la Fundació Uriach. Va ser presentat el novembre a la mateixa Facultat per l’autor i pel periodista Lluís Permanyer.

Jacint Corbella, catedràtic de toxicologia, treballa des de fa més de trenta anys en història de la medicina. El llibre tracta temes tan diversos com l’estada del Premi

L

Nobel Ramón y Cajal a la Facultat o la diferència entre els estudis impartits abans i després de la Guerra Civil. S’estructura en dues grans parts, que corresponen als dos edificis, el del carrer del Carme (anys 1843 a 1906) i l’actual del carrer Casanova (a partir del 1906). També diferencia períodes més curts, definits per canvis en l’organització dels estudis, per l’aparició de noves generacions de professors o per esdeveniments polítics com ara la Guerra Civil, que va provocar l’exili de tot un seguit de professors. S’hi troben testimonis gràfics de diferents èpoques, com ara del fisiòleg August Pi Sunyer, o una escena del 1906 amb el trasllat des de l’edifici del carrer del Carme a les noves instal·lacions del carrer Casanova.

El professor Jacint Corbella (Foto Arxiu)

història

Jacint Corbella escriu la història de la Facultat de Medicina

continuada

ministra d’Educació troba modèlica l’experiència de La

26

Formació Continuada-Les Heures a ministra d’Educació i Cultura,

L

Bosch i Gimpera constitueixen en si l’exemple de

Esperanza Aguirre, va obrir el

l’encert en la concepció i la posada en pràctica de

present curs acadèmic de

les activitats de connexió entre la universitat i les

Formació Continuada-Les Heures amb

empreses. La Universitat de Barcelona ha

una intervenció durant la qual va

aconseguit engegar i consolidar un projecte

qualificar de modèlica l’experiència

academicoempresarial que posa de manifest que

d’aquest centre.

l’objectiu de l’excel·lència no és utòpic”.

“Em satisfà especialment ser present

En aquest moment, Formació Continuada-Les

avui amb vostès –va manifestar la

Heures duu a terme una forta expansió de la seva

ministra– sobretot perquè d’aquesta

activitat i programa 35.000 hores lectives per al

manera he pogut conèixer personalment

curs 1996-97, amb un pressupost d’activitat de 1.300 milions de pessetes.

Forta expansió en poc temps del centre pioner en cursos universitaris de posada al dia dels coneixements

Es troba al Palau de les Heures, dintre del recinte del Campus Vall d’Hebron, L’edifici històric, cedit per la Diputació de Barcelona, va

una institució que em sembla en molts

ser rehabilitat per la UB i inaugurat el 1993 pel rei

aspectes modèlica. En efecte, les

Joan Carles i la reina Sofia. D’altra banda, el

activitats de Formació de la Fundació

centre organitzarà el juliol vinent la cinquena

El Comissionat d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Joan Albaigés, amb la ministra Esperanza Aguirre, el conseller d’Ensenyament de la Generalitat, Xavier Hernández, el director de la Fundació Bosch i Gimpera, Francesc Santacana, i el vicerector de Recerca, Màrius Rubiralta (Foto Josep M. Rué)

edició de l’European Summer School de Formació Continuada, escollida com a projecte pilot del Fons Social de la Unió Europea pel caràcter únic de cooperació universitària, que l’any passat va tenir, al Palau de les Heures, 30 cursos impartits per universitats d’arreu d’Europa i Amèrica i 700 alumnes.

150è aniversari

Creada el segle passat, va obtenir el rang universitari l’any 1971 amb la incorporació a la UB Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB celebra enguany el 150è aniversari amb un seguit d’actes des del mes de gener fins a l’acabament del curs.

Els estudis de magisteri es van iniciar a Barcelona l’any 1846 amb el nom de Escuela Normal de Maestros en un pis situat al barri de la Bonanova. Més tard es van traslladar al carrer Conde del Asalto, fins a final de segle, i després a la Rambla. L’any 1964 es va inaugurar l’edifici del carrer Melcior de Palau a Sants, on els estudis de magisteri van obtenir el rang universitari l’any 1971 i van passar a formar part de les titulacions ofertes per la UB. Des del 1996 l’Escola Universitària de Formació del Professorat està situada al Campus Vall d’Hebron.

Un cicle de conferències abordarà diversos aspectes de la història del magisteri a Catalunya. S’atorgarà un premi

L’

d’experiències didàctiques a professors que han obtingut el títol a l’Escola i que es trobin ensenyant en l’actualitat. Se celebrarà una exposició de pintura al claustre de l’Edifici de Llevant del Campus Vall d’Hebron feta per professors de l’Escola i una mostra d’escultura a l’aire lliure repartida per tot el Campus, obra del catedràtic del Departament de Didàctica de l’Expressió Visual i Plàstica Manuel Clemente Ochoa. També està prevista la publicació d’una sèrie d’obres de tipus històric i commemoratiu.

El professor de Didàctica i Organització Escolar Ferran Candela coordina un volum titulat Records i vivències, que apareixerà per Sant Jordi, en què diversos exalumnes escriuen sobre la seva experiència estudiantil. Paral·lelament, s’està treballant en un llibre d’història del centre que apareixerà el mes de maig, coordinat per la

magisteri

L’Escola de Formació del Professorat celebra el

professora de Didàctica de les Ciències Socials Maria Lluïsa Gutiérrez i per l’historiador Jordi Moners. Es farà un cicle de concerts, una exposició de materials didàctics antics i una trobada d’exalumnes i professorat de l’Escola. Tancaran la commemoració unes jornades sobre el professorat al segle XXI.

27

El logotip del 150è aniversari

Nobel

Autoretrats fets per Ramon y Cajal durant la seva estada a la UB (Arxiu Mercè Durfort)

L’antic professor de la UB va rebre la màxima distinció científica només atorgada a un altre investigador espanyol

28

Fa

90 anys del Premi Nobel a Ramón y Cajal

l 10 de desembre va fer 90 anys del lliurament del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina a Santiago Ramón y Cajal, l’únic professor de la UB que ha rebut fins ara aquesta distinció, només atorgada al llarg de la història a un altre científic espanyol, el professor Severo Ochoa el 1959.

Santiago Ramón y Cajal havia treballat de 1888 a 1892 a la Facultat de Medicina d’aquesta universitat com a catedràtic d’histologia i anatomia patològica, en un període fructífer per a les recerques de

E

l’investigador aragonès.

El seu pas per la UB ha deixat empremtes, com les dues sales que porten el seu seu nom a l’Edifici Central i a la Facultat de Medicina, o l’interès de diversos professors per la seva figura.

Mercè Durfort, catedràtica de la Facultat de Biologia, ha recollit documentació i testimonis gràfics sobre Ramón y Cajal, dins una tasca destinada a ampliar els fons sobre història de la ciència.

També es va publicar el 1989 el llibre Cajal i Barcelona, editat per la Fundació Uriach i escrit per Diego Ferrer, professor

d’histologia a la UB durant els anys 30 i 40. Santiago Ramón y Cajal va arribar a Barcelona amb l’esperança d’obtenir els mitjans que necessitava per a les seves recerques. En el temps que va passar a la UB, va fer grans passes en els estudis sobre la morfologia de la neurona i la individualitat d’aquestes cèl·lules, enfront de les teories reticulars existents fins aleshores.

No obstant això, continuava patint una manca de recursos i, quan va tenir l’oportunitat, va marxar a Madrid.

estudiants europeus

Erasmus

Primera universitat en

el 25,6 % ho han fet al Regne

Estudiants Erasmus en l’acte de benvinguda al Paranimf.

a UB és la universitat catalana que rep més alumnes dins el programa Erasmus de la Unió Europea, que ofereix una beca per fer l’últim curs en qualsevol dels països comunitaris. Va acollir-ne 770 el curs passat, mentre que 625 estudiants de la nostra universitat van marxar a altres centres europeus en el marc d’aquest programa, rebatejat com a Sòcrates a partir del 1995. La UB és seguida en volum d’acollida d’estudiants Erasmus per la Universitat Politècnica amb 494, mentre que

L

Unit, el 18,7 % a França, el 12,4 % a Holanda, el 10,9 % a Itàlia i el 10,1 % a Alemanya. Els 770 estudiants arribats a la UB signifiquen un lleuger augment respecte als 740 del curs anterior.

Procedeixen majoritàriament d’Itàlia (21,5 %), França (19 %), Alemanya (16,7 %), el Regne Unit (10,3 %) i Holanda (10’3%). A més d’Erasmus, la UB també participa en altres acords d’intercanvi amb països d’Europa Els becaris del programa Erasmus i d’altres continents, mostren una elevada preferència com el programa per Catalunya i per la UB Intercampus amb l’Autònoma en va rebre 486 i la Amèrica Llatina. La nostra Pompeu Fabra, 129. Entre 226 universitat rep cada any aquests regions europees, Catalunya és la estudiants amb un acte de setena més sol·licitada per benvinguda i els dóna informació aquests estudiants i la primera sobre els serveis posats a la seva d’Espanya, sense que el català, disposició perquè es puguin idioma de la majoria de les moure tant en l’àmbit acadèmic classes, sigui cap inconvenient. com en el més general de la Només va ser precedida per les ciutat i el país. regions de Londres, París, RoineAlps (França), Renània del NordWestàfalia (Alemanya), Yorkshire (Regne Unit) i Flandes (Bèlgica). Pel que fa als estudiants de la UB que han marxat a altres universitats europees amb una beca Erasmus,

29

biblioteca de l’Edifici Central en obres de remodelació

ctualment es duu a terme la remodelació de la Biblioteca de la UB a l’Edifici Central de la Plaça Universitat, projecte en què participa la Caixa de Catalunya amb una important aportació de patrocini. Ja s’han enllestit les obres del dipòsit de llibres i ara s’escometen els treballs al vestíbul, que esdevindrà zona de lectura. La remodelació del dipòsit, amb sis plantes i 6,5 quilòmetres de prestatgeries, ha dotat aquest espai de noves instal·lacions i sistemes de seguretat contra el foc. Els tres primers nivells es destinen al fons històric, mentre que els superiors han esdevingut de lliure accés als lectors. Les obres de la biblioteca, dirigides per l’arquitecte Josep Maria Botey, tenen un pressupost total de 600 milions de pessetes. Aquesta remodelació també implica l’expansió de la biblioteca a dependències ocupades fins ara per la Facultat de Filologia al

biblioteca

La

A

31

voltant de la galeria del primer pis del Pati de Lletres. Alhora, la Facultat de Filologia s’està ampliant amb el nou edifici en construcció al solar de l’antic cinema Central del carrer Aribau, que connectarà amb el nou aulari del xamfrà Gran Via-Aribau inaugurat el 1994. La Biblioteca de la UB és la segona d’Espanya després de la Nacional de Madrid, amb prop de 2 milions de volums i 38.000 títols de publicacions periòdiques. Està descentralitzada en 17 seccions a les diferents facultats i campus, amb 6.000 llocs de lectura.

Una aspecte clàssic de la biblioteca, ara en obres de remodelació (Foto Josep M. Rué)

La futura Facultat de

Geografia i Història dinamitzarà el Raval

Futura ubicació de la Facultat de Geografia i Història

Ramalleres

Casa de la Caritat

Montaleg re

ers

ll Ta

Valdonzella

MACBA Casa de la Misericòrdia

32 Croquis de situació del projecte

a UB construirà al Raval, davant

L

Geografia i Història ha estat projectat

quadrats construïts i la Facultat

del Centre de Cultura

per l’arquitecte Cristian Cirici. Té un

projectada 15.000 metres quadrats sota

Contemporània de la Casa de la

cost de construcció estimat de 3.300

teulada, en cinc plantes.

Caritat i del nou Museu d’Art

milions de pessetes i una durada

El 1995 l’Ajuntament de Barcelona i la

Contemporani de Barcelona, la futura

programada de les obres de dos anys.

UB van signar l’escriptura de dret de

Facultat de Geografia i Història, que es

Estava previst començar-les el 1994,

superfície pel qual la universitat tindrà

traslladarà des de la ubicació actual del

però l’actual context pressupostari ha

durant 75 anys l’usdefruit del solar de

Campus Pedralbes. La incorporació

obligat a retardar-les. Malgrat aquesta

3.000 metres quadrats del davant de la

dels 7.000 estudiants d’aquesta Facultat

situació, la UB ha manifestat la intenció

Casa de la Caritat per construir-hi la

i totes les activitats associades a

d’engegar la construcció de seguida que

nova Facultat. Aquest trasllat al centre

l’entrellat de Ciutat Vella representarà

pugui, recorrent a totes les vies

de la ciutat és necessari per poder

un potent impuls de revitalització

possibles de finançament. Les

culminar el Parc Científic de Barcelona,

urbana, en el mateix eix cultural on es

possibilitats de la futura Facultat al

començat a construir al Campus

troben la Biblioteca de Catalunya,

Raval s’han vist ampliades per

Pedralbes al voltant dels espais que han

l’Institut d’Estudis Catalans, la Casa de

l’adquisició que la UB ha fet de l’edifici

de ser alliberats per la Facultat de

la Caritat i el MACBA, entre d’altres

limítrof de FECSA, que connectarà la

Geografia i Història.

institucions i empreses polaritzades en

façana del carrer Montalegre amb la

aquesta zona de noves activitats.

posterior del carrer Ramalleres.

L’edifici de la futura Facultat de

L’edifici de FECSA té 4.800 metres

Josep M. Puig Salellas: “La universitat s’adona que la

societat comença a demanar-li comptes”

l Consell Social és l’òrgan de participació de la societat en la universitat. Té com a competències supervisar l’economia i el rendiment dels serveis de la universitat, tot promovent la col·laboració de la societat, per exemple en el seu finançament.

Està integrat per 30 persones, de les quals tres cinquenes parts són designades per diferents institucions (vegeu requadre) i dues cinquenes parts procedeixen de la Junta de Govern de la universitat. El notari Josep M. Puig Salellas ocupa la presidència del Consell Social de la UB des del 1985 i és avui un dels més veterans en aquest càrrec al conjunt de Catalunya i d’Espanya.

L’experiència li ha permès conèixer molt de prop l’evolució de la universitat i participarhi activament.

E

Com resumiria avui aquesta evolució?

La universitat en general ha fet grans progressos. Tinc contactes freqüents amb empresaris, amb polítics, amb ciutadans de tota mena i m’adono que ja no es fan crítiques fàcils contra la universitat, ben al contrari. L’autonomia universitària reconeguda per la Llei de Reforma ha servit perquè la universitat s’hagi de gestionar ella mateixa i organitzar-se per assumir aquesta enorme responsabilitat, si tenim en compte que el pressupost ordinari de la UB és enguany de 35.000 milions de pessetes.

L’autonomia universitària no és un dret preexistent, que cal reconèixer, sinó una opció de la societat a través de la llei perquè creu que la universitat la gestionarà bé, perquè creu que ha de facilitar la gestió del servei públic que és l’ensenyament superior.

Moltes coses s’han començat a debatre en el si de la universitat i per tant a imaginar de canviar-les si és necessari. La universitat s’adona que la societat comença a demanarli comptes sobre l’aplicació dels recursos que hi destina i que això l’aboca a una política de qualitat renovadora. La competència de les universitats privades és un altre factor a considerar, malgrat que al meu entendre acabaran tenint problemes de finançament i demanant diners públics, que al final seran concedits a qui ho faci més bé.

Josep M. Puig Salellas

Quina ha estat la principal aportació del Consell Social?

Com definiria el Pla de qualitat que ha impulsat el Consell Social?

La principal aportació durant aquests últims deu anys d’un Consell Social poc definit a l’origen en la llei de creació ha estat trobar un encaix pacífic amb el conjunt de la vida de la UB, sempre a partir de la base d’acompanyar-la activament sense pretendre passar-li al davant. Val a dir que els partits polítics i les institucions han designat persones molt apropiades, que han mostrat una gran disponibilitat per ocupar aquesta feina. Ara és un organisme heterogeni pel que fa a la procedència dels membres, tot evitant la politització. Tant el rector Josep M. Bricall com el rector Antoni Caparrós han entès que el Consell Social pot ser útil per fer coses que hauria de fer la universitat, però que li resultarien difícils pels interessos consolidats que té tota gran organització. El Consell Social ha pogut fer-les amb un to de neutralitat, amb un distanciament que facilita una bona perspectiva.

Quan Pere Miró va començar a parlar-nos de política de qualitat no l’enteníem del tot.

L’equip rectoral ha estat molt receptiu i el Consell de Qualitat que dirigeix l’aplicació del Pla de qualitat s’ha convertit en un altre exemple de col·laboració entre la universitat, o més ben dit el seu equip rectoral, i el Consell Social. Possiblement la copresidència del Consell de Qualitat entre el rector Caparrós i jo mateix n’és un cas simbòlic.

De fet, la llei diu que el Consell Social s’ha d’ocupar de la qualitat dels serveis de la universitat, però no tindria mitjans per ferho si la universitat no hi col·laborés. Es dóna una certa paradoxa jurídica, perquè el president del Consell Social ho és damunt del rector, però els acords del Consell Social han de ser aplicats pel rector, en una fórmula molt interessant d’equilibri de poders i de política de consens per tal que els acords funcionin.

(continua a la pàgina següent)

(ve de la pàgina anterior) Josep M. Puig Salellas Nascut a Girona el 1924, es va llicenciar en Dret a la UB, va ingressar en el notariat el 1953 i va exercir a Barcelona a partir del 1970. Va ser degà del Col·legi de Notaris de Catalunya de 1975 a 1980 i és el president del Consell Social de la UB des del 1985. També ha estat membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, del Ple de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consolat de Mar. Ha publicat múltiples treballs sobre dret civil (principalment dret de família i de successions), dret mercantil i dret constitucional.

Membres del Consell Social

En representació d’ens territorials

Nomenats pel govern de la Generalitat

En representació dels col·legis professionals

• Josep M. Puig Salellas, president • Rafael Foguet Ambrós. Conseller delegat de Ferrer Internacional S.A. • Francesc Gomà Musté.

Catedràtic jubilat de la UB. • Juan José López Burniol. Notari • Antoni Salamero Salas. Director general de Programació Econòmica, Generalitat de Catalunya.

• Josefina Cambra. Degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Nomenats pel Parlament de Catalunya • Santiago Guillén Fernández. Director gerent de l’Institut de Telemàtica Aplicada • Antoni Vila Casas.

President del Grup Prodesfarma • Francesc Raventós Torres. Conseller delegat de Catalana d’Iniciatives S.A. • Frederic-Pau Verrié Faget. Vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya • Xavier Duran Escriba. Periodista científic

En representació de les organitzacions empresarials 34

• Mercè Paniker Alemany. Empresària, representant de PIMEC • Salvador Piera Serra. Empresari. Foment de Construccions i Contractes, representant de Foment del Treball

En representació de les organitzacions sindicals de treballadors • Jaume Graells Veguin. Secretari FETE-UGT a Catalunya, representant de la UGT. • Ramon Plandiura Vilacis. Advocat, representant de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya (CCOO).

• Joan Majó Cruzate. Consultor i assessor En d’empreses i institucions.

En representació de les cambres de comerç • Pedro Fontana García. President de Banca Catalana i del Cercle d’Economia.

En representació de l’Institut d’Estudis Catalans • Jordi Carbonell i de Ballester. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans

Membres nats • Antoni Caparrós Benedito, rector • Anna Roigé Boté, secretària general • Josep Escolano Traver, gerent

Professors • Rafael Aracil Martí • Enric I. Canela Campos • Miquel Martínez Martín • Joan Tugores Ques

Estudiants • Marc Llorens Boqué • Mariano Ponce de los Reyes • Cristina Casadesús Olucha • Esther Blay Gil

En representació del Personal d’Administració i Serveis • Joan Miquel Oliver

Secretari i Director del Gabinet Tècnic del Consell Social • Jordi Camós Grau

universitat-empresa

La Fundació potencia la relació amb el sector productiu, amb una àmplia experiència acumulada

questa fundació va ser creada

A

l’economista Francesc Santacana des

l’any 1983 per la UB amb el

del 1986, s’organitza en quatre grans

nom del seu prestigiós rector

àrees de treball: transferència

durant el ric període de la Segona

tecnològica (de contractes de recerca

República, per potenciar les relacions

amb empreses i institucions), formació

entre els professors universitaris i les

continuada, participació en programes

empreses o institucions. Dirigida per

europeus i gestió i administració de

transferència

Fundació Bosch i Gimpera: al servei de les relacions

projectes. El finançament obtingut pels projectes signats amb empreses i institucions mitjançant la Fundació, que al 1995 va representar 2.435 milions de facturació, va permetre contractar personal investigador per import de 545 milions (22 % del total de despesa) i remunerar els professors de la UB que participen en els projectes amb 255 milions. Al llarg de 1996 el volum de contractació gestionat pel Centre d’Innovació-les Cúpules, l’àrea de transferència de tecnologia de la Fundació Bosch i Gimpera, va assolir els 3.100 milions de pessetes, amb un augment de 22 % respecte l’any 1995, com a resultat de la signatura de 468 contractes enfront dels 420

El Palau de les Heures, seu del centre de Formació Continuada de la Fundació Bosch Gimpera

de 1995. Un any més el sector químico-

(Foto Arxiu)

farmacèutic es convertia en el primer client de la UB en contractes de recerca i serveis, amb un 55 % del volum de la contractació amb empreses privades. (continua a la pàgina següent)

35

tesis

(ve de la pàgina anterior)

es concedeixen als estudiants (que el

pràctiques a empreses o institucions

Segueixen en importància la tecnologia

1995 van representar un volum total de

col·laboradores. En general, la

de materials, el sector dels serveis

204 milions). Gestiona el programa

Fundació ha contribuït a incrementar

públics i l’agroalimentari. El 1996 va

EUS (Empresa-Universitat-Societat) de

les relacions universitat-empresa,

transferir a la UB un total de 47

cooperació educativa, creat l’any 1987

reduint notablement l’espai entre

milions de pessetes en concepte de les

gràcies a un conveni entre la UB i la

ambdós móns.

comissions generades pels projectes de

Fundació Cercle d’Economia, pel qual

recerca aconseguits pels professors i

alumnes de segon cicle de la Facultat

gestionats per la Fundació.

de Ciències Econòmiques i

També s’encarrega dels tràmits

Empresarials combinen la formació

econòmics de les beques Erasmus que

acadèmica amb vuit mesos de

Convocat el primer

Premi Claustre de Doctors de tesis doctorals

36

Per distingir una aportació rellevant que hagi obtingut la màxima qualificació

l Claustre de Doctors de la UB anunciarà el 12 de desembre vinent el guanyador de la primera edició del premi de tesis doctorals presentades en aquesta universitat, dotat amb 500.000 pessetes per distingir una aportació rellevant en el camp del coneixement humà i el progrés de la ciència. S’hi han pogut presentar fins el 30 abril de 1997 els autors de tesis doctorals llegides durant el període de gener de 1994 a desembre de 1995 que haguessin obtingut la màxima qualificació del tribunal. El jurat el formaran el rector de la UB, el vicepresident i el secretari o tresorer del Claustre de Doctors i quatre dels seus socis fundadors. El Claustre de Doctors de la UB es va constituir el gener del 1996 per prestigiar el títol de doctor d’aquesta institució, difondre les experiències dels seus membres, facilitar la comunicació entre

E

El vicepresident del Claustre de Doctors, Albert Biayna

ells i promoure’n la difusió social, a més de contribuir a la política de formació permanent i cooperar amb institucions, entitats, col·legis professionals i associacions amb objectius similars. En poden ser membres els doctors per la UB o aquells altres que hi tinguin una relació ordinària. Presideix el Claustre el rector Antoni Caparrós i n’és el vicepresident el professor Albert Biayna. Són també socis fundadors d’aquesta institució la secretària general de la UB Anna

Roigé i els professors Núria Borrell, Salvador Claramunt, Jesús González Merlo, Claudi Mans, Miquel Martínez, Jaume Mascaró, Antoni Prevosti, Joan Tugores i Joan Vilà-Valentí.

formació postuniversitària Posa l’accent en quatre aspectes principals: reestructuració dels estudis, col·laboració amb les empreses, òrgans de decisió i col·laboració internacional

l fet que en el món d’avui tot

E

completar els estudis mitjançant una

coneixement és transitori i que

formació de postgrau no encaminada a

cal augmentar el temps dedicat a

la recerca –com el doctorat– sinó a

la formació postuniversitària va ser

proporcionar als estudiants uns mitjans

subratllat pel president de la

adients d’adaptació a noves fases de la

Conferència de Rectors d’Europa i

vida laboral o de la jubilació. El

exrector de la UB, Josep M. Bricall, en

panorama que s’obre és, doncs, d’una

la conferència inaugural del cicle sobre

gran complexitat i la nota dominant

la universitat actual i les seves

sembla que serà la diversificació dels

expectatives, organitzat a partir del mes

estudis oferts pels nostres centres.

de gener a Madrid per la Fundació

Moltes veus estan aconsellant que el

Giner de los Ríos a la seu de la

món de les empreses i dels

Institución Libre de Enseñanza. Va

professionals prengui una participació

subratllar quatre aspectes en

més decidida en el disseny i

transformació a les universitats d’avui.

l’organització d’una part d’aquests cursos”. En segon lloc va exposar que “el desenvolupament dels centres de transferència de tecnologia, la connexió amb l’activitat empresarial, la utilització dels campus universitaris per instal·lar laboratoris d’empreses, l’elecció d’allò que ha de ser objecte de recerca i la propietat dels resultats de la recerca, són exemples diversos d’una nova realitat que s’imposa a les nostres universitats”. El tercer aspecte en transformació es referia al qüestionament dels òrgans de decisió de les universitats i, el quart, a la necessitat de col·laboració internacional entre universitats, en especial a Europa.

El president de la Conferència de Rectors d’Europa, Josep M. Bricall

Primer, la reestructuració dels estudis i

(Foto Arxiu)

de la seva durada: “La mobilitat de tota mena aconsella de no confiar en una formació d’una vegada per sempre i suggereix que sovint és bo combinar una formació més breu per arribar al grau acadèmic amb possibilitats de

postuniversitària

La importància de la

37

La

U B

llibreria

Agraïments

Universitat Volem expressar el nostre agraïment a les entitats que ens han manifestat el seu suport i entusiasme envers el projecte que representa la revista La Universitat UB brindant-nos la seva col·laboració per tal de fer possible d’arribar a un gran nombre d’antics alumnes de la UB:

Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya Col·legi de Metges de Barcelona Col·legi de Psicòlegs de Catalunya Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya Col·legi de Farmacèutics de Barcelona Col·legi de Químics de Catalunya Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya Institut d’Estudis Catalans Parlament de Catalunya Ajuntament de Barcelona

l’Economista,

Cooperativa ara que té vint anys

a llibreria cooperativa L’Economista, de la Facultat

L

d’Econòmiques, va celebrar el 20è aniversari el novembre passat amb una conferència debat titulada

“Reflexions sobre la cooperació internacional al Tercer Món”, moderada pel professor del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial Javier Martínez Peinado. Aquesta llibreria va ser creada per professors i alumnes de la Facultat d’Econòmiques l’any 1974, tot i que no es va poder constituir legalment fins el 1976. Entre els fundadors hi figuraven l’actual catedràtic de Política Econòmica Anton Costas, l’actual ministre d’Indústria Josep Piqué i l’exdegà de la Facultat Lluís Argemí, entre d’altres.

Els seus objectius són donar els màxims serveis a tots els socis a preus baixos i promoure la lectura de llibres tant d’economia com de literatura en general. Per això organitzen sovint conferències, debats, exposicions i presentacions de El professor Anton Costas, un dels fundadors, a l’actual botiga

llibres.

(Foto Josep M. Rué)

Va ser creada per professors i alumnes per facilitar i promoure la lectura