antics10

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Any IV Núm. 10 Gener 2000 400 ptes.

Fórmules actuals per ensenyar química L’empremta de Gaudí a la UB La ciència catalana i ‘l’efecte Barça’

Rosa Vergés, directora de cinema:

"Fer classes és com escriure un guió de la teva professió"

t s ne ne r ca lum u A No ics U B t An

Sumari Número

4 Actualitat

10

Els estudiants prefereixen la UB

8 Opinió La ciència catalana i ‘l’efecte Barça’, per Joan Josep Guinovart

10 La Universitat, avui

La Universitat UB

Fórmules actuals per ensenyar química

Revista de la Universitat de BarcelonaEdicions UB, SLU per als antics alumnes.

18 La recerca

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector.

Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Mª Pons, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística.

Josep Escolano, gerent.

Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander

La competitivitat empresarial, objectiu del nou Pla Estatal de Recerca i Innovació

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB

26 L’entrevista

Gerent: Susanna Vendrell

Rosa Vergés, directora de cinema: "Fer classes és com escriure un guió de la teva professió"

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona Tel. 93 403 55 44 Fax 93 403 53 57 e-mail: premsa@gpre.ub.es

30 Actualitat cultural 32 Formació continuada

Versió digital de la revista: www.ub.es/antics/alumnes.htm Atenció Antics Alumnes: Susanna Vendrell Edicions UB Balmes, 25, 2n 2a - 08007 Barcelona Tel. 93 403 55 30 Fax 93 403 55 31 e-mail: eub-revista@org.ub.es

34 Col·laboració Cal patrocini per restaurar la façana de l’Edifici Històric

Producció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40

36 Una mica d’història

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97

L’empremta de Gaudí a la UB Imprès en paper ecològic

38 Llibreria UB

La UB informa En virtut del que disposa el Reial Decret 994/1999 de 11 de juny, publicat el 25 de juny, BOE 151, us comuniquem que les dades dels que rebeu per correu aquesta revista consten en un fitxer creat a fi i efecte de poder-vos-la fer arribar.

Tanmateix, posem en el vostre coneixement el dret que us assisteix d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició al fitxer on consten les vostres dades, tal i com contempla el Reial Decret 13322/94 de 20 de juny.

En cas de voler exercir qualsevol dels drets esmentats, us podeu adreçar per escrit a ANTICS ALUMNES UNIVERSITAT DE BARCELONA, Balmes 25, 2n 2ª 08007 BARCELONA.

24 3

actualitat

Conveni UB-Ajuntament sobre les facultats de Filosofia, Geografia i Història

a UB i l’Ajuntament de Barcelona van firmar el 24 de desembre un conveni sobre les facultats de Geografia i Història i de Filosofia, just davant de la Casa de la Caritat, que modifica el signat el febrer del 1994, ampliant el dret de superfície atorgat per l’Ajuntament a favor de la UB. El projecte esdevé un element fonamental per a la regeneració i millora urbanística i social de la Ciutat Vella. Les noves facultats inclouran nous espais urbans d´ús públic.

La construcció dels edificis, iniciada el setembre passat i que serà enllestida a principis del 2002, s’estructurarà al voltant d’un passatge interior obert a tots els vianants, que des del carrer Montalegre arribarà al carrer de Ramalleres i des del qual s’accedirà a tres places interiors d’ús públic derivades de la disposició dels cossos arquitectònics que integren l’edificació. L’entrada principal d’ambdues facultats se situarà en el carrer Montalegre, tot formant una plaça davant el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La

L

nova edificació acollirà al voltant de 6.500 estudiants i prop de 300 docents, a més del personal d’administració i serveis.

L’actual projecte incrementa la superfície pel fet que la Universitat ha adquirit una sèrie de finques confrontants a les inicialment considerades, cosa que per-

met una modificació del projecte inicial que ha motivat la tramitació d’una modificiació del Pla General Metropolità. El conveni també expressa la voluntat d’ambdues parts d’arribar a un acord per construir un edifici complementari al carrer Valldonzella.

42.278 milions, pressupost del 2000 l Consell Social de la UB va aprovar el 23 de desembre el pressupost per a l’any 2000, per un import de 42.278 milions de pessetes. El pressupost corrent de despeses augmenta d’un 3,8 % respecte al d’enguany i preveu 1.089 milions d’ingressos extraordinaris encara no consolidats.

També inclou dues partides d’ingressos

E

4

extraordinaris: una per a actuacions d’emergència en alguns edificis, i l’altra destinada a cobrir les despeses induïdes per la recerca, que totalitzen 1.089 milions de pessetes. El Consell Social ha ordenat que mentre aquests ingressos no s’aconsegueixin, s’apliqui una retenció de crèdit per aquest import.

actualitat

La UB a la Setmana de la Ciència

Nou enllumenat per al vestíbul de l’Edifici Històric

a UB va participar a la Setmana de la Ciència organitzant algunes de les més de 250 activitats que es van convocar a tot Catalunya dins aquesta iniciativa, celebrada el mes novembre sota la coordinació general de la Fundació Catalana per a la Recerca, el Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat i amb la col·laboració del conjunt de les universitats catalanes, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Les activitats de la UB, sota la coordinació general del professor Josep Barbosa, del Departament de Química Analítica, van incloure una jornada de portes obertes al Parc Científic de Barcelona i una exposició explicativa sobre les noves instal·lacions al vestíbul de la torre D; una exposició a l’Institut d’Educació Secundària Les Corts; una conferència i taula rodona sobre la gestió dels residus radioactius a la Facultat de Geologia; i la ja tradicional exposició de Bolets (Fongs i líquens) al vestíbul de l’Edifici Històric.

L

l vestíbul de l’Edifici Històric de la UB, a la plaça Universitat, ha estat rehabilitat amb un conjunt d’intervencions entre les quals destaca la instal·lació d’un nou sistema d’il·luminació que proporciona un major nivell lumínic i fa ressaltar els valors arquitectònics de l’espai. S’hi han usat llums directes i indirectes que permeten fer diferents combinacions segons les activitats que aculli l’espai, un dels més monumentals de l’edifici i on sovint tenen lloc exposicions i nombrosos actes.

Per a la intervenció, s’ha dissenyat expressament un tipus de focus que no es troba al mercat. Tot aquest projecte de nou enllumenat ha anat a càrrec del Servei d’Obres i Manteniment i el Campus Plaça Universitat, amb la participació de les empreses LEDSC4 S.A. i IMECSA, la qual va patrocinar altres intervencions realitzades en el vestíbul com la neteja dels arcs i fusts de les columnes i la pintura de les voltes del sostre.

E

Contracte-Programa 1999-2002 l conseller de la Presidència de la Generalitat, Xavier Trias, el president del Consell Social de la UB, Pere Fontana, i el rector, Antoni Caparrós, van signar l’1 d’octubre passat el Contracte-Programa 1999-2002, mecanisme de planificació unificat que fixa els objectius que ha d’assolir la UB els pròxims anys i que reportarà un ingrés anual màxim de fins al 2,5 % de la subvenció nominativa.

El nou model de relacions Administració-Universitat s’estructura sobre la base de 14 objectius relacionats amb les set línies bàsiques del Pla estratègic de la UB: millorar la qualitat de la docència, esdevenir una institució competitiva en la recerca, consolidar el paper internacional, desenvolupar la prestació de serveis a la societat, potenciar i consolidar la presència del català en la vida universitària, disposar d’una organització eficaç i flexible, i augmentar la implicació social de la UB.

E

La Infanta Cristina, a la graduació d’Empresarials os-cents nous diplomats en Empresarials, entre els quals el duc de Palma, Iñaki Urdangarín, es van graduar el 18 de novembre passat en un acte celebrat al Palau de Congressos de Barcelona sota la presidència de la Infanta Cristina i el rector de la UB, Antoni Caparrós. Igualment s’hi van graduar trenta components de la primera promoció del títol propi en Empresa Internacional, i cent diplomats en diversos màsters i cursos de postgrau.

L’acte també va significar el començament de les celebracions del 150è aniversari de l’Escola.

D

La Infanta Cristina i Iñaki Urdangarín durant la cerimònia

5

actualitat

Sant Joan de Déu, centre pioner en trasplantament de teixit ovàric Hospital Universitari de Sant Joan de Déu ha estat pioner a realitzar una operació d'autotrasplantament de teixit ovàric, un tipus d'intervenció que recentment ha esdevingut notícia amb motiu de la que es va realitzar a l'Hospital Metodista de Nova York el febrer de l'any passat.

L'operació de Sant Joan de Déu es va dur a terme abans, el novembre de 1998, i va consistir en la implantació de teixit ovàric a l'avantbraç de dues pacients operades d'un tumor a la matriu per preservar en elles la funció ovàrica.

El cap clínic del Departament de Ginecologia i Obstetrícia clínica de Sant Joan de Déu, Justo Callejo, va dirigir l'equip que va

L’

realitzar la intervenció. A les dues pacients, de 46 i 49 anys, se'ls ha trasplantat un fragment de teixit ovàric d'un centímetre cúbic, teixit que ha estat capaç de produir un tipus d'hormones ovàriques (els estrògens). El doctor Callejo assenyala que la finalitat d’aquesta mena d’intervencions no és retardar la menopausa, sinó que es vol oferir aquest tipus d’operacions a dones en edat fèrtil que reben tractaments contra el càncer com ara radioteràpia o quimioteràpia, els quals poden produir una fallada ovàrica i esterilitat.

El doctor Callejo, és professor associat mèdic de ginecologia i obstetrícia de la Facultat de Medicina de la UB.

El doctor Justo Callejo

El segle XXI, a debat mb l’objectiu principal d’oferir un marc de debat sobre la situació actual en les àrees de les ciències de la vida i les tecnologies de la informació, tant des de la perspectiva científica com des del punt de vista empresarial, té lloc el 20 i 21 de gener al Palau de Congressos de Barcelona el Fòrum Segle XXI: Ciència, Tecnologia i Empresa. Organitzat per la UB i la UPC, a través del Parc Científic i Tecnològic de Barcelona, i la Cambra de Comerç de Barcelona, el fòrum s’estructura al voltant de diferents taules rodones i sessions plenàries. Entre els participants hi ha empresaris, científics i polítics nacio-

A

nals i internacionals, com també alts representants de la Unió Europea.

La conferència inaugural és a càrrec de Paul Romer, professor de la Standford University i reconegut impulsor de la teoria del nou creixement econòmic, que situa en el centre d’anàlisi l’impuls de la innovació, el descobriment científic, el canvi tecnològic i l’economia de les idees.

El debat en l’àrea de les Ciències de la Vida se centra en la ciència i l’alimentació humana; les ciències de la vida i els paràmetres ambientals; i la genòmica i proteinòmica. Com a ponents hi ha, entre d’altres, Julio Celis, president del Consell del Labo-

ratori Europeu de Biologia Molecular; Claude Fussler, del World Business Council for Sustainable Development; i el director de la Divisió d’Ètica de la Ciència i Tecnologia de la Unesco, George Kutukdjian.

Quant a les tecnologies de la informació, els temes a debat abasten des de les noves tecnologies de la informació i la comunicació fins als serveis avançats, les noves formes d’organització o les aplicacions de la informàtica i la robòtica a la societat del segle XXI. Més informació a l’adreça web http://www.upc.es/pctb2000.

Ana Patricia Botín inaugura el curs a Les Heures na Patricia Botín, consellera del Banco Santander Central Hispano, va pronunciar el 25 de novembre passat la lliçó inaugural del curs 1999-2000 de Formació Continuada Les Heures. En la seva intervenció va fer una dissertació sobre Internet i el trànsit a la nova economia.

Durant el seu parlament, Ana Patricia Botín va afirmar que Internet modificarà l’economia i els models de gestió empre-

A

sarials, i concretament la banca en serà un dels sectors més afectats. La supervivència de les empreses espanyoles dependrà d’aquí a pocs anys, segons Ana Patricia Botín, de la flexibilitat i capacitat d’innovació. Les empreses guanyadores seran aquelles que combinin capital i marques actuals amb noves tecnologies i cultures de treball empresarial, va afirmar.

6

Ana Patricia Botín durant l’acte d’inauguració

actualitat

Els estudiants

prefereixen la UB

Un nombre important de sol·licituds d’accés en primera preferència a la UB pertanyen a estudiants amb notes altes al seu expedient ntre totes les universitats catalanes, el curs 1999-2000 la UB s’ha destacat per ser, un cop més, la que ha tingut més sol·licituds d’accés en primera preferència als seus ensenyaments. Hi ha hagut 15.920 demandes (un 33,8 % del total de les universitats públiques de Catalunya), que han superat en més de 2.600 les plaEntre les divisions, cal destacar l’increment de la Divisió IV (Ciències de la Salut), on l’oferta ha ces ofertes (13.268). A més, un nombre estat de 1.653 places i la demanda (en primera opció) ha passat de 3.400 important d’aquestes sol·licituds d’accés en primera preferència a la UB pertanyen a homologades –comparació dels expedients universitats catalanes, a la UB s’ha conserestudiants amb notes altes al seu expede nou accés si establim un hipotètic nomvat pràcticament igual. Pel que fa a les dividient. Aquests són alguns dels resultats bre de places, equivalent per a totes les unisions, cal destacar l’increment de la Divisió que es desprenen de l’estudi “Transició Batversitats–, en què la UB figura sempre en IV (Ciències de la Salut), on l’oferta ha estat xillerat-Universitat” per al curs 1999-2000, primer lloc, a excepció dels que s’incorpode 1.653 places i la demanda (en primera elaborat per la UB. ren a Matemàtiques (el primer lloc l’ocupa opció) ha estat superior a 3.400.

En alguns ensenyaments, la diferència la UPC), Administració i Direcció d’EmpreSi comparem el entre oferta i demanda ses, i Econòmiques (UPF). ha estat especialment La nostra universitat nombre de sol·licituds en primera opció per a important: per exemple, a Medicina la demanda és la que trien més ensenyaments que es QUALIFICACIONS MÉS poden cursar a la UB i (727) ha triplicat l’oferta estudiants com a en altres universitats ELEVADES de places del centre Si comparem, per exemple, els 50 millors (224); Psicologia (932 primera opció dels catalanes, el que defiexpedients de nou accés a l’ensenyament niríem com a quota de sol·licituds per a 600 de Dret a les diverses universitats catalaseus estudis mercat, el percentatge places); Biologia (659 nes, es pot comprovar que els alumnes que de la UB és sempre el sol·licituds per a 350 s’incorporen a la UB són els que tenen les més elevat. Així, doncs, el 50 % de sol·liciplaces), i Infermeria (607 per a 300 places). qualificacions més elevades. Però, com tuds d’accés en primera opció a l’ensenyaAixí succeeix, per exemple, a Educació que la UB és la universitat catalana amb ment de Biologia es dóna a la UB (per Social, que enguany ha incrementat el nommés places en aquest ensenyament, la davant de la UAB, la UPF i la Universitat de bre de sol·licituds a totes les universitats que nota de tall va baixant a mesura que s’hi Girona), com també el 54,9 % d’Història. n’imparteixen: en aquests estudis, la UB ha van acceptant més alumnes. Així, mentre a L’única excepció és l’ensenyament superat en 247 les places ofertes (160). la UAB entren un total de 500 alumnes d’Enginyeria Química, on el nombre més L’increment de sol·licituds d’accés en priamb una nota mitjana de 5, l’alumne númeelevat de sol·licituds en primera preferència mera preferència també ha estat significaro 500 de la UB té una nota de 5,83. el registra la UPC. tiu respecte a l’any passat: reprenent L’informe d’on es desprenen totes De l’estudi realitzat també es desprèn l’exemple de Medicina, s’hi pot observar un aquestes dades ha estat elaborat pel Viceuna destacada presència de la UB en el augment del 8,2 %. Altres ensenyaments rectorat de Docència i Estudiants, la segment d’estudiants amb notes d’accés mantenen l’equilibri entre oferta i demanda, Direcció d’Afers Acadèmics, l’Adjuntia elevades. Aquest fet es posa de manifest com ha succeït a Biologia, que, malgrat un d’Afers Acadèmics i Docents i el Servei de en realitzar l’anàlisi de les notes de tall notable descens de la demanda en altres Gestió Acadèmica de la UB.

E

7

Opinió Joan Josep Guinovart Cirera Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular

La ciència catalana i "l’efecte Barça" sembla que el punt clau per al conreu de la ciència és la preparació del terreny i l’adob. Si es llaura, es rega i s’adoba com cal, la ciència creix, i atrau els científics fins i tot al mig d’un desert de sal.

l president Pujol va dir a la inauguració del Parc Científic el 9 de setembre d’enguany que mentre que Barcelona era una plaça cobejada pels diplomàtics i per molts executius, no ho era pels científics. Com és això? Com és que malgrat el nostre clima, la dieta mediterrània, la nostra ubicació al rovell de l’ou... la ciència no s’ha desenvolupat a Catalunya com ho ha fet a Califòrnia, a l’àrea de Boston o als voltants de Cambridge? Com és que els millors científics no frisen per venir a Catalunya i treballar frec a frec amb els catalans?

E

Aleshores, ens hem de preguntar per què a Catalunya no hem fet aquesta feina, o no hi hem posat prou esforç com per sortir-nos-en.

Perquè la recerca és un bon negoci. I això és un argument que els catalans haurien d’entendre fàcilment. El 1997 l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (el famós MIT) va publicar un informe titulat “L’impacte de la innovació” on descriu els impressionants beneficis econòmics que han sorgit d’aquesta universitat, incloent-hi la creació de 14.000 llocs de treball directes. De forma similar, el 1995 la Universitat de Califòrnia va distribuir l’informe “La Universitat de Califòrnia vol dir negoci”, en què s’assenyalava que només del campus de San Diego (conegut com UCSD) han sorgit 80 empreses que han creat més de 7.000 llocs de treball a la zona.

Una primera possibilitat és que els catalans estem incapacitats per a la ciència: aquí som molt bons en art, tenim el Miró, Dalí, Gaudí, som els millors del món fent castells, però potser per a això de la ciència els catalans no servim. Aquesta hipòtesi, però, la podem descartar simplement basant-nos en l’observació. Hi ha un grapat de fills d’aquesta terra que han arribat als cims més alts de la ciència. Això sí, treballant a fora.

El problema, doncs, no sembla ésser la llavor, sinó el terreny, potser Catalunya no té un bon sòl perquè s’hi facin els científics.

Això és difícil d’admetre ja que també hem pogut comprovar que els científics arrelen a llocs ben inhòspits com ara Dallas, Texas, on en pocs anys han passat del no-res a tenir una de les millors universitats de recerca del món, o Salt Lake City, una ciutat al bell mig d’enlloc. A Europa hem vist els darrers anys créixer fins a assolir relleu internacional centres com l’E M BO Lab a Heidelberg o l’Institut de Patologia Molecular a Viena. És a dir,

ENSENYAR I FER RECERCA Abans no em tirin la cavalleria per sobre, acusant-me de pesseter o de voler vendre la universitat al gran capital, deixin-me fer un parèntesi per dir que crec que la funció de la universitat és ensenyar i fer recerca i no el negoci de fer negoci. La recerca dels centres públics ha de ser essencialment bàsica i a llarg termini, però és bo que hi hagi gent eixerida que estigui alerta i miri de

8

Aquest article és un resum del discurs pronunciat durant l’entrega de les medalles i plaques Narcís Monturiol al Palau de la Generalitat, el 3 de novembre passat.

treure beneficis de les possibles aplicacions de la recerca universitària, assumint el risc que tota empresa comercial comporta.

Continuant amb el meu raonament, crec que podem treure conclusions interessants si analitzem una institució catalana que és un paradigma d’èxit internacional. Qualsevol que hagi viatjat sap que quan dius que ets de Barcelona, molt probablement et mencionaran el Barça. El fet és que mentre Cambridge i Oxford tenen nom d’universitats, Barcelona té el nom d’un club de futbol.

Ens podríem preguntar per què el Barça ha tingut tant d’èxit i tant de ressò i si hi ha alguna cosa en el funcionament, en l’esperit d’aquest club que ens pugui obrir els ulls als universitaris.

La paròdia d’aplicar al Barça les normes vigents a la universitat la podríem portar al límit. Aleshores resultaria que l’entrenador hauria d’ésser votat pels jugadors i els empleats del club entre els components de la plantilla, i que per fitxar un jugador caldria formar una comissió de cinc membres, tres dels quals haurien d’ésser triats per sorteig entre tots els jugadors dels altres equips espanyols, incloent-hi el Real Madrid.

La primera característica és el que podríem anomenar “hàbit de victòria”. Se suposa que el Barça ha de guanyar. S’espera que el Barça sigui el primer a qualsevol competició. Trobem aquest esperit a les nostres universitats? Vivim pendents de si anem amunt o avall en la classificació respecte a altres universitats espanyoles, europees o americanes?

La recerca és un bon negoci.

És evident que amb unes normes així el Barça no seria mai campió d’Europa. Però, si ho féssim a l’inrevés, si els científics fossin tractats com els jugadors del Barça, si a la universitat s’apliquessin criteris d’efectivitat, potser sí que les nostres universitats i centres de recerca es trobarien entre els millors del món.

I això és un argument que els catalans haurien d’entendre fàcilment

UN GRAN PACTE La segona és el planter: el Barça està pendent del nois que despunten a qualsevol lloc de Catalunya o d’Espanya, i als que prometen els educa i entrena perquè puguin rendir al màxim.

Trobem una situació similar a l’ensenyament? Van les universitats a les escoles a fi d’identificar els millors estudiants i atreure’ls cap a casa? Tenim programes de formació específics per a l’alumnat de secundària que mostra vocació i capacitat per dedicar-se a la ciència?

Arribat a aquest punt i després de deixar clar que els universitaris hem d’entonar el mea culpa per la part que ens toca, goso demanar un gran compromís. Un pacte en què els polítics i els centres de recerca i docència superiors, amb la complicitat de la societat civil (empreses, caixes, fundacions... ) acordin prendre totes les mesures necessàries per treure Catalunya de la grisor científica. Per donar a aquesta terra les institucions de recerca que li permetin incorporar-se a aquesta nova societat de l’alta tecnologia que serà la que decidirà el benestar dels països al segle XXI. Un gran pacte per portar Catalunya a competir amb Califòrnia, Massachusetts o Oxbridge. Un pacte per crear a Catalunya centres que sobresurtin en el perfil internacional de la ciència i que siguin punts de referència visibles d’arreu del món.

Però clarament on les diferències entre el Barça i la universitat són més grans és en la composició de la plantilla. El Barça a més a més de comptar amb els jugadors del planter més destacats, completa la plantilla fitxant els millors jugadors del món, que marquen les diferències. Tant se val l’origen. Això contrasta amb la uniformitat de les plantilles de la universitat. La majoria dels docents són gent local, que normalment ha estudiat a la mateixa universitat de la qual són professors i que generalment ha fet la tesi doctoral al mateix departament en el qual treballa. Si aquesta situació fos similar al Barça, a l’equip només hi hauria jugadors de l’àrea de Barcelona i endemés haurien jugat al Barça B.

I d’aquesta manera farem realitat un somni: que en un futur proper quan a un de nosaltres ens preguntin a l’estranger d’on som i diguem orgullosament que catalans, ens contestin: “Ah! Catalonia, very good! Gaudí, Barça, MIT and UCST”. I que MIT sigui el Monturiol Institut de Tecnologia i UCST la Universitat de Catalunya Santa Tecla (mare dels tarragonins).

9

la universitat, avui

Fórmules actuals per ensenyar química Les pràctiques i els convenis amb empreses caracteritzen la docència en aquesta facultat

n pes importantíssim de les pràctiques, l’establiment de tutories i l’existència d’uns 300 convenis amb diverses indústries del sector perquè els alumnes hi facin pràctiques són alguns trets de l’actual docència a la Facultat de Química que marquen la diferència respecte a dècades anteriors. Els alumnes que segueixen avui els ensenyaments d’aquest centre, és a dir la llicenciatura en Química o Enginyeria Química, figuren entre els titulats amb millor inserció en el mercat laboral. De cara al futur, aquest curs s’ha iniciat amb un nou pla d’estudis a la llicenciatura per racionalitzar més la docència de l’ensenyament, hereu dels primers estudis reglats en Quí-

U

mica que van començar a impartir-se a la UB l’any 1845. L’altre ensenyament que s’imparteix al centre, Enginyeria Química, va començar el 1993, encara que conté assignatures que daten de 1921. Actualment s’està revisant el seu pla d’estudis, comú amb la UPC i la UAB. El nou pla de la llicenciatura Química té l’objectiu que els alumnes hagin d’estar menys hores a la Facultat i disposin de més temps per estudiar i assimilar la informació que reben a les classes. Un dels aspectes que crida més l’atenció del nou pla és el fet de suprimir els exàmens de setembre per tal que el primer semestre no hagi de començar tard a causa d’aquesta convocatòria. D’aquesta manera les classes poden repartir-se més al llarg del calendari. Els estudiants, però, continuaran tenint dues convocatòries d’examen quan es matriculen d’una assignatura. A més, amb el nou pla els alumnes poden fer vacances a l’estiu o estades curtes a l’estranger o a la indústria.

Entre les característiques de l’estudi de la química avui, hi ha la forta presència de les pràctiques, amb assignatures exclusivament experimentals. Això fa que el centre disposi d’una sèrie d’instal·lacions, com ara dos laboratoris generals de química, 22 laboratoris per a docència d’assignatures dels departaments i diverses aules d’informàtica. A més, hi ha les pràctiques a empreses tutoritzades, normalment de 500 hores, que tenen lloc mitjançant els convenis de cooperació educativa abans esmentats. La direcció del centre vol arribar a un moment en el qual tots els estudiants de la Facultat hagin pogut fer aquestes pràctiques al llarg de l’ensenyament.

Hi ha pràctiques tutoritzades a més de 300 empreses Actualment la Facultat té 2.000 estudiants en la llicenciatura de Química i 500 en la d’Enginyeria Química, a més de 244 docents i 54 membres del PAS. A la Facultat també s’imparteixen assignatures dels ensenyaments de Bioquímica (de la Facultat de Biologia), Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments (Facultat de Farmàcia) i Física. També es preveu la participació de la Facultat en noves titulacions en projecte, com ara l’Enginyeria de Materials i la de Ciències Ambientals.

REDUCCIÓ D’ESTUDIANTS Aquests darrers anys s’ha començat a reduir progressivament el nombre d’estudiants que s’admeten cada curs a la Facultat: en el cas de Química, s’ha passat de 400 a 320 els dos anys anteriors i en el d’Enginyeria Química, de 80 a 72. Amb això es pretén incrementar la qualitat en la docència i facilitar l’organització de l’important nombre d’hores de pràctiques en tots dos ensenyaments.

Una altra línia de treball que es potencia en l’àmbit de la docència són les tuto-

10

la universitat, avui

Tercer cicle La Facultat té tota una oferta per als que ja han acabat la llicenciatura o l’enginyeria. Així, ofereix màsters en Química Experimental (que actualment segueixen uns 100 alumnes) i en Enginyeria Química Experimental. Igualment s’imparteixen els programes de doctorat: ■ Enginyeria del Medi Ambient i del Producte ■ Química ■ Química Analítica del Medi Ambient i la Pol·lució ■ Química Orgànica ■ Química Teòrica i Computacional (Interuniversitari) Actualment el centre té uns 130 alumnes de doctorat, els quals es concentren sobretot en àmbits vinculats a la indústria, com la Química Orgànica o la Química Analítica.

ries. Actualment tots els estudiants que accedeixen a la Facultat tenen assignat un tutor que els assessora a l’hora de triar i planificar el seu itinerari curricular. Això ha permès augmentar els èxits en les qualificacions que obtenen els alumnes.

Tant el llicenciat com l’enginyer químic tenen un bon accés al mercat laboral quan surten de la Facultat. Segons un estudi del Círculo de Progreso, fet sobre 140.000 ofertes de treball aparegudes a Catalunya des de l’abril de 1997 fins l’abril de 1998, Enginyeria Química té un índex d’ocupabilitat del 6,74 % (xifra obtinguda dividint el percentatge d’ofertes de treball adreçades a titulats en aquest ensenyament entre el percentatge d’alumnes que l’estan cursant dins el total d’estudiants universitaris). Pel que fa a la llicenciatura en Química, l’índex d’ocupabilitat és de l’1,27 %, i, segons l’estudi, és la llicenciatura amb l’índex més alt després d’Econòmiques i de Farmàcia.

A més de les sortides de treball més tradicionals, com poden ser les ocupacions en laboratoris i indústries (que signifiquen un 60 % de les ocupacions que troben els titulats), el degà de la Facultat explica que els químics accedeixen a un gran nombre de professions no relacionades directament amb aquesta matèria. El professor Cunill ho atribueix al fet que la formació del químic ajuda a desenvolupar en els alumnes una estructura mental lògica, analítica i amb gran capacitat de síntesi.

Tant el llicenciat com l’enginyer químic tenen un bon accés al mercat laboral Pel que fa a la recerca, en el requadre d’aquesta pàgina es poden veure tota una sèrie de grups que treballen en el centre.

Tota aquesta tasca té diverses fonts de finançament. Segons dades del mateix centre, la investigació realitzada el 1998 a la Facultat va ser finançada per la CICYT (Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología) en un 72,8 %; per la Unió Europea en un 0,4 %; pel FIS (Fons d’Investigació Sanitària) en un 3,1 %; per la CIRIT (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica) en un 0,01 %, i per altres fons en un 23,7 %. En aquest darrer apartat s’inclourien les aportacions fetes per empreses. El degà de la Facultat afirma que precisament aquesta implicació del món empresarial en la recerca que es duu a terme a la Facultat hauria de ser superior i es tracta d’un dels aspectes que caldria potenciar.

11

Recerca En l’àmbit de la investigació, a la Facultat de Química treballen una sèrie de grups de recerca consolidats de la UB com són: ■ Receptors i Metabolisme de l’Adenosina ■ Bioquímica i Biologia Molecular de Plantes ■ Bioquímica integrativa i Enzimologia Molecular ■ Enginyeria Cel·lular i Teràpia Gènica ■ Enginyeria Metabòlica i Teràpia de la Diabetis ■ Liposomes: Aplicacions Terapèutiques i de Diagnosi ■ Reconeixement Molecular ■ Química Quàntica de Materials ■ Dinàmica no Lineal ■ Cinètica i Dinàmica de Reaccions Elementals ■ Electroquímica dels Materials ■ Unitat de Síntesi, Estructura i Aplicacions de Pèptids i Proteïnes ■ Química Teòrica i Computacional ■ Química Macromolecular i Supramolecular ■ Síntesi i Estructura de Biomolècules ■ Unitat de Recerca en Síntesi Asimètrica ■ Electroquímica Orgànica: Síntesi Estereoselectiva d'Antibiòtics i Antivírics ■ Estructura Electrònica ■ Materials Inorgànics Avançats i Catàlisi ■ Química Organometàl·lica ■ Interaccions Magnètiques i Magnetisme Molecular ■ Solvents Mixtos: Estudis Bàsics i Aplicacions Bioanalítiques ■ Sistemes Multiequilibri en Solució amb Intervenció de Polielectròlits: Mètodes Espectro-electro-quimiomètrics ■ Química Analítica: Anàlisi de Contaminants ■ Qualitat en l'Especiació d'Elements Traça i Radionúclids en el Medi ■ Cinètica Química Aplicada ■ Ciència i Tecnologia de Projecció Tèrmica ■ Transferència de Matèria ■ Biotecnologia Ambiental ■ Tractament i Valoració d'Aigües Residuals i Residus Orgànics.

la universitat, avui

Dels Estats Units a la UB Des de fa més de 30 anys, la nostra universitat és escollida com a destí per estudiants nordamericans

com a tal es convoca des de 1973 i en el qual participen uns 80 alumnes al llarg de tot el curs. Els participants en aquest programa assisteixen a les classes normals amb els alumnes de la UB i també segueixen sessions específiques sobre llengua castellana i catalana, a més de fer sortides culturals.

En el Brethern Colleges Abroad (BCA) poden participar alumnes de totes les universitats dels Estats Units i funciona des del 1963. L’any passat hi van prendre part 132 estudiants de tercer o quart curs de diferents carreres, que van fer estades que podien durar un quadrimestre o tot el curs acadèmic. Durant aquestes estades, van

ls Estats Units són una de les destinacions principals on arriba gent d’arreu a ampliar la seva formació: concretament, cada any 450.000 alumnes estrangers, dels quals 5.000 són espanyols, elegeixen aquell país. Però també hi ha un flux constant en direcció contrària: estudiants nord-americans que fan estades acadèmiques a Barcelona, i concretament a la UB. A la Universitat de Barcelona funcionen actualment quatre programes perquè alumnes dels Estats Units vinguin a adquirir nous coneixements i entrin en contacte amb el nostre entorn cultural. El Knox College (un centre privat d’Illinois), amb un programa amb més de 30 anys de funcionament, va portar el curs passat a la UB prop d’una trentena d’estudiants americans. Les estades són d’un any acadèmic, que equival al seu tercer curs. Combinen classes amb els alumnes de la UB, a les quals van només d’oients, amb altres sessions especials per a ells.

Al llarg del curs passat també es van organitzar excursions a llocs d’interès, com els monestirs de Sant Pere de Rodes, de Poblet o de Santes Creus.

Un altre programa en funcionament a la UB és el programa conjunt de les universitats Califòrnia-Illinois, que Els estudiants Winter Moore i Jeff Ripperda

E

12

assistir a classes específiques per a ells o van acudir a les dels alumnes de la UB. L’últim programa, el del Darmouth College, en funcionament des de fa cinc anys, permet cada curs que entre 20 i 25 estudiants nord-americans segueixin durant tres mesos unes classes específiques impartides per professors de la UB. També fan sortides a llocs d’interès de Catalunya i Madrid, acompanyats per algun professor de Darmouth que ve a fer-los classes.

AUGMENTA L’INTERÈS El responsables del BCA expliquen que els darrers anys han notat que l’interès dels alumnes nord-americans per aquest programa ha augmentat, cosa que atribueixen a l’esforç de la mateixa UB per acollir els alumnes i a l’atractiu i la progressiva projecció internacional de Barcelona com a ciutat.

L’ambient nocturn de Barcelona o el seu patrimoni històric són alguns dels atractius destacats pels estudiants americans que fan estades a la UB. Alumnes de l’assignatura Variació Lingüística de l’Espanyol i Espanyol d’Amèrica, impartida pel professor de Filologia Espanyola de la UB Antoni Torres i adreçada exclusivament a estudiants del programa Califòrnia-Illinois, destaquen que la ciutat “està de moda”.

Jeff Ripperda i Winter Moore, estudiants de Filologia del programa del Knox College, afirmen que el seu pas per la UB els ha permès sobretot millorar els coneixements en història de l’art i en llengua castellana.

la universitat, avui

Pedro Fontana: “Els consells socials permeten la trobada de cultures i sensibilitats entre la societat i la universitat” Pedro Fontana (Barcelona, 1952) és des del passat juliol president del Consell Social de la UB. Aquest economista, llicenciat per ESADE i amb un màster per l’escola de negocis de la Universitat de Harvard, presideix des de 1994 Banca Catalana i serà el futur director general del BBVA a Catalunya. Dins el món empresarial i financer ha tingut altres càrrecs, sempre dins el grup BBV. A la seva trajectòria s’inclou també la participació en els Jocs Olímpics, durant els quals va ser Director General d’Operacions. Ha estat president del Cercle d’Economia i actualment ocupa una de les dues vicepresidències de la Fundació Catalana per a la Recerca.

En quin punt creu que es troben les relacions entre la universitat i l’empresa i concretament la transferència de tecnologia?

A vegades la universitat es tanca en ella mateixa i, per l’altre costat, la resta de la societat només ens preocupem de la universitat en un període molt curt de la nostra vida: quan hi estudiem o hi van els nostres fills. De tota manera, en el camp de les relacions societat-universitat hem millorat i els consells socials han estat uns bons impulsors d’aquestes relacions.

També hi ha tota la tasca, molt important pel que fa a les relacions universitatempresa, que es desenvolupa des de fundacions com la Bosch i Gimpera en el cas de la UB. Hem d’aconseguir que hi hagi una transferència de recerca des de la universitat cap a l’empresa i a la societat. Un dels punts bàsics de la universitat de cara al seu futur ha de ser la recerca. Moltes vegades la capacitat de recerca està a la universitat, però calen els mitjans que l’empresa pot aportar-hi. Si aconseguim

“El Parc Científic ha de fer més fàcil la transferència de tecnologia”, afirma Fontana

aquesta simbiosi, assolirem l’objectiu d’aconseguir la transferència de la recerca cap a la societat.

Creu que això s’aconseguirà amb el Parc Científic de Barcelona?

El Parc Científic és un espai on les empreses s’hi han de trobar de gust i on esdevé molt més fàcil la transferència de

14

tecnologia. El Parc Científic és una gran porta a través de la qual l’empresa veu la universitat com l’indret on trobar-se amb els grans investigadors.

Pel que fa al nou Pla Nacional de Recerca i Innovació recentment aprovat, permet a les empreses invertir molt més, la qual cosa vol dir molts més mitjans i recursos per a la recerca, sobretot amb

la universitat, avui

les universitats. El Govern hi ha posat la seva part, en la forma de les desgravacions, que són més importants, i això pot significar un pas endavant.

Quines línies d’actuació pensa impulsar com a president del Consell Social?

El Consell Social ha de complir les seves funcions, definides per la llei, tot i ser un acompanyament de la Universitat, per ajudar-la a fer millor les coses. I per això crec que és fonamental que la universitat retri comptes a la societat però sense perdre la seva autonomia.

Quan fem la tasca de control econòmic, de les inversions, o de les titulacions pròpies, ho fem per Pedro Fontana creu en l’especialització en el segment de treball dins la banca en el futur veure si estan d’acord amb el que la societat necessita, tot acompanyant l’equip rectoral. El Consell Social ha de ser el catalitzador per assolir dia, potser el millor és que el pugui extreuinternacionals amb entitats un coneixement mutu entre universitat i re d’una màquina. Però per demanar un locals? societat. Moltes vegades trobem persones crèdit, per tractar del teu pla de pensions,...

El procés de fusions és imparable. En el que intenten implantar dins la universitat voldràs una persona, un consultor. món bancari, o t’especialitzes moltíssim o D’altra banda, les noves tecnologies ens la mida és important. Avui una empresa estan fent canviar la manera de treballar. catalana de la Garrotxa pot exportar a Ara no hi ha pràcticament el que en diem Nova Zelanda i estar implantada a l’Argen“Una universitat no tina. Li hem de donar servei, perquè ho back office: ho fan les màquines. Pràcties porta com un faci; l’empresa no pot treballar amb un cament tot és front office. Hem hagut de banc a cada país. fer un reciclatge i la gent que estava banc, ni un banc No crec que a la banca la qüestió “darrera” ara estan de cara al públic. geogràfica, en el futur, sigui la que marqui com una universitat” la diferència. Pot haver-hi especialització del punt de vista geogràfic, sempre i quan automàticament els conceptes de la vida les entitats locals que gaudeixin d’aquesDE MÉS A PROP empresarial o professional, i d’altra banda, ta especialització arribin a acords entre Si no hagués estudiat ecoa vegades la universitat pretén tancar-se elles o amb d’altres entitats que donen nomia, què hauria fet? a les aportacions que es fan des d’altres servei als seus clients en aquest món gloSegurament enginyeria industrial. àmbits. Aquesta trobada de cultures i balitzat on vivim. L’especialització geogràsensibilitats és allò que el Consell Social fica ha de ser, en qualsevol cas, amb una Si hagués d’aconsellar uns ha d’esmicolar. Una universitat no és dimensió mínima i sempre en associació estudis a algú, quins serien? porta com un banc ni un banc com una amb altres entitats.

Li donaria tota la llibertat, i li explicaria universitat.

En canvi, de cara al futur veig l’especiales meves experiències. No és tan Pel que fa a la reforma del govern unilització en el segment de treball. Per important l’ensenyament que segueiversitari, és una qüestió a debat. No s’ha exemple, una entitat pot especialitzar-se xes, sinó l’expansió personal de la qual de tenir por de parlar d’aquest tipus de en gestió de fortunes, hipoteques, en parlàvem abans i el fet de tenir uns coses. Tampoc ha de ser únicament un comerç electrònic... estudis de base per estructurar la ment. tema de la universitat, sinó que la societat Quin llibre està llegint ara? ha de participar en el debat.

Com es combinarà a la banca les Cap, per desgràcia.

Ja dins el seu àmbit professional, després de les recents fusions bancàries, creu que conviuran en el futur grans grups

noves tecnologies en telecomunicacions amb el tracte personal?

Les oficines no desapareixeran. Si vostè vol treure 5.000 pessetes, vagi al caixer i si vol veure el seu extracte cada

15

Quina pel·lícula li ha agradat més darrerament?

Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar.

la universitat, avui

Trasplantats:

qualitat de vida a través de l’esport

Les instal·lacions de la UB acullen un innovador programa organitzat pel Trasplantament Esport Club de Catalunya es infraestructures del Servei d’Esports i del Centre de Valoració Funcional de l’Escola de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la UB acullen un projecte innovador a Europa basat en l’exercici físic com a eina per millorar la salut i la qualitat de vida de persones amb trasplantaments. Organitzat pel Trasplantament Esport Club de Catalunya (TECC), es basa en un programa d’exercici sota assessorament mèdic i pautat per un entrenador llicenciat en Educació Física, adreçat a persones amb trasplantaments de ronyó, fetge, pàncrees, cor o pulmó. Entre els seguidors del programa n’hi ha que arriben fins i tot al nivell de competició i participen en els Jocs Mundials de Trasplantats, dels quals es va celebrar el passat setembre a Hongria la XII edició i on sovint s’assoleixen marques molt destacades.

Actualment, més de 50 persones segueixen el programa del TECC a les instal·lacions de la UB. També hi ha una quinzena d’esportistes que, tot i que s’entrenen en diversos indrets d’Espanya, són controlats pel Centre de Valoració Funcional de l’Escola de Medicina de l’Esport, ja que hi té lloc l’únic programa d’aquest tipus a tot l’Estat.

L

Les persones amb trasplantaments han de medicar-se amb fàrmacs immunodepressors i corticoides, la qual cosa els provoca efectes secundaris indesitjables, com ara intolerància a la glucosa, obesitat, hiperlipidèmia, hipertensió arterial, hipercatabolisme proteic, trastorns de la regulació del potassi i interferències en el metabolisme de la vitamina D. Tot això es pot contrarestar des del vessant dietètic, farmacològic o amb la pràctica de l’esport, que, a més, segons la responsable mèdica del programa TECC, Mariona Violant, té beneficis psicosocials per als trasplantats.

TOTA MENA D’ESPORTS El programa d’exercici físic es pot iniciar sis mesos després de l’operació de tras-

plantament. Amb els resultats d’una prova de valoració funcional, que comprèn un test d’esforç per analitzar la capacitat aeròbica i anaeròbica del trasplantat, i tenint en compte les indicacions mèdiques, es dissenya un programa personalitzat d’exercici físic.

L’atletisme és la pràctica amb més acceptació Les persones que han sofert trasplantaments poden fer tota mena d’esports, excepte els de contacte. L’atletisme és la pràctica amb més acceptació, però també hi ha la natació, el ciclisme, el tir amb arc, el ping-pong, el tennis o el bàdminton.

Segons Pau Soler, secretari del TECC, encara cal fer molta tasca de difusió sobre la conveniència de l’esport per als trasplantats, uns 6.500 a Catalunya, a més de les 3.800 persones que fan tractaments de diàlisi.

COMPETICIÓ Els trasplantats que es dediquen a la competició participen en els Jocs Mundials organitzats cada dos anys per la World Transplant Games Federation, la primera edició dels quals va tenir lloc el 1979.

En la darrera convocatòria, els esportistes espanyols van guanyar 39 medalles, amb marques com els 11” en 100 metres llisos assolits per Xabier Les (a la foto), que s’entrena a Navarra, però segueix els controls medicoesportius del programa del TECC. El 1998 es van celebrar també els I Jocs Catalans del Trasplantament, amb una segona edició prevista per al maig del 2000.

16

la recerca

Republicanes i resistents Mary Nash analitza en el seu últim llibre ‘Rojas’ l’experiència i el paper de les dones republicanes durant la Guerra Civil a catedràtica d’Història Contemporània de la UB Mary Nash ha assolit un important ressò amb el llibre Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil (editat per Taurus), una obra que culmina una tasca de recerca i reflexió metodològica. "No he volgut descriure uns fets que tots sabem que van passar, sinó repensar la manera d’entendre i actuar de les dones durant una etapa especialment destacada per a aquest país.”, –afirma Mary Nash,–. “He volgut superar la visió heroica i fer una anàlisi crítica d’aquest col·lectiu i de la societat en general en aquest moment històric, i contrastar el discurs polític amb l’experiència viscuda".

L’obra ja ha arribat a la tercera edició i Mary Nash no pot reprimir un gest de satisfacció davant l’acollida que ha tingut el seu llibre. Aquesta satisfacció es fa encara més patent davant les reaccions

L

dels lectors, com és el cas de la Trini, una d’aquelles dones del 36 que, condicionada per les cataractes que afecten els seus ulls, llegeix cada dia una de les 400 pàgines de Rojas.

Però el llibre, definit l’octubre passat com a documentat i emotiu per la revista Qué leer, no es queda en la recuperació i l’anàlisi d’un temps i uns fets, sinó que obre nous plantejaments. "A pesar de las duras condiciones, muchas mujeres vivieron la Guerra Civil como una experiencia apasionante que les permitiría desarrollar su potencial hasta el punto que la sociedad española nunca les había consentido con anterioridad", diu Mary Nash en l’epíleg del seu llibre. "És cert”, –es reafirma–, “sovint els espais de llibertat de la dona

Cartell d’Arteche. Centre d’Estudis Històrics InternacionalsCentre d’Estudis Històrics Contemporanis, UB

Llicenciades i símbols polítics La presència de la dona en l’ensenyament superior en els anys trenta era escassa i encara constituïen casos més excepcionals les titulades universitàries que apliquessin després els seus coneixements en l’àmbit laboral. En el llibre de Mary Nash s’assenyala que les poques dones que sí que van fer-ho esdevenien sovint símbols polítics, com ara les advocades Clara Campoamor i Victoria Kent, que van arribar a diputades i van fer un paper importantíssim en el debat sobre el sufragi femení.

Aquesta presència femenina minoritària a la universitat era lògica en un moment històric en què l’analfabetisme femení arribava al 35 % i contrasta amb la situació actual, en què les dones són més del 60 % dels matriculats a la UB. Durant la Guerra Civil, els moviments femenins van lluitar contra les mancances educatives d’aleshores amb programes adaptats a les necessitats específiques de les dones, amb els quals perseguien la seva llibertat i l’emancipació.

18

són espais de barbàrie. En moments com aquests la capacitat de resposta col·lectiva i solidària és molt més forta".

La lluita contra el feixisme, el suport assistencial, l’associacionisme, la participació en el front, el paper de la dona en la supervivència i la resistència civil, serveixen de fil conductor a una anàlisi exhaustiva de la dona i els seus rols. Milicianes, treballadores, mares sustentadores o combatents, sanitàries i prostitutes són els diversos retrats que Nash planteja per donar-nos a conèixer les vivències quotidianes de milers de dones anònimes en temps de guerra.

la recerca

El primer espectròmetre d’RMN de molt alt camp a Espanya, al Parc Científic DONACIÓ DE HEWLETT na grua de grans dimensions PACKARD va ser l’encarregada d’instal·lar El 7 d’octubre passat, el director el passat 15 de novembre l’imant g e n e r a l d e H e w l e t t Pa ck a r d d’un espectròmetre de ressonància (HP) Española, S.A, Juan Soto, magnètica nuclear (RMN) de 800 va fer efectiva la donació d’un Mhz, de prop de quatre metres analitzador d’espectres, per valor d’alçada i més de tres tones de pes. d’uns 12 milions de pessetes, Es va instal·lar al soterrani de l’edificonjuntament al Laboratori de ci de laboratoris del Parc Científic Magnetisme U BX del Parc de Barcelona, un espai dissenyat Científic de Barcelona i al Grup especialment per acollir-lo. d’Enginyeria Electromagnètica i Aquesta nova gran infraestrucFotònica (EEF) del Departament tura científica ha estat adquirida de Teoria del Senyal i Comunipels serveis cientificotècnics de la cacions de la UPC. UB a la casa alemanya Bruker per valor de 400 milions de pessetes, Un conjunt de químics i físics del finançats pels Fons per a Infraeslaboratori UBX –coordinats pel tructures de Recerca del govern professor del Departament de Físicentral i la Generalitat de Cataca Fonamental de la UB Javier lunya.

Tejada–, amb enginyers del grup La ressonància magnètica nucleEEF de la UPC –coordinats pel ar permet determinar amb gran professor Àngel Cardama, del sensibilitat i resolució l’estructura Departament de Teoria del Senyal i tridimensional i les propietats dinàComunicacions– i un grup de miques de molècules complexes, tecnòlegs de l’empresa HP han L’RMN ha estat instal·lat al soterrani dels laboratoris del Parc Científic de Barcelona especialment macromolècules constituït un equip pluridisciplinari d’interès biològic. En sectors com el amb l’objectiu comú de construir el farmacèutic, per exemple, té nombroses vacunes sintètiques o els estudis de recoprimer làser en el rang de microones, que aplicacions com ara la caracterització de neixement fàrmac-receptor. anomenaran TASER.

U

El transistor més petit del món, presentat en un congrés de la UB l transistor més petit del món —un giny que està cridat a iniciar la transició de l’era de la microelectrònica cap a la nanoelectrònica— va ser presentat per primer cop a Europa en el decurs de la conferència inaugural del Congrés de Dielèctrics per a la Microelectrònica. La trobada, que va celebrar-se a l’Hotel Melià Barcelona del 3 al 5 de novembre, tenia els professors Joan Ramon Morante i Blas Garrido, del Departament d’Electrònica de la UB, al capdavant del comitè organitzador.

El nou transistor, aquest giny de dimensions nanomètriques —és a dir, de l’ordre d’una milmilionèsima part d’un metre— va ser descrit per Gregory Timp, responsable

E

del projecte als Laboratoris Bell-Labs of Lucent Technologies de New Jersey (Estats Units), una institució que va entrar en la història de la ciència i la tecnologia com a bressol del transistor, l’any 1948, i amb més de vuit investigadors distingits amb el Premi Nobel. La fita científica que es va presentar a Barcelona obrirà la porta a una nova generació de microprocessadors i circuits integrats capaços de contenir milers de milions de components en un sol xip.

A més de la primícia dels nanotransistors, el fòrum científic va servir per presentar els últims avenços en materials i dispositius microelectrònics, que definiran

19

les característiques dels sistemes electrònics del futur immediat.

Cal destacar que el professor Joan Ramon Morante, un dels organitzadors del congrés, va rebre el dia 3 de novembre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, atorgada per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a les seves aportacions al progrés de la microelectrònica al país. La jornada d’inauguració va comptar amb la participació del vicepresident d’Investigació Científica i Tècnica del CSIC, Emilio Lora-Tamayo, el professor Morante i Javier Castaño en representació de Lucent Technologies, entre altres personalitats.

la recerca

Barcelona, capital mundial de la paleontologia omentar l’esperit de debat en algun dels capítols més discutits en paleontologia humana des d’una perspectiva pluridiscinària era un dels objectius de "L’alba de la humanitat", un col·loqui celebrat a la Facultat de Biologia de la UB i al Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa del 25 d’octubre al 5 de novembre.

F

El professor Daniel Turbón

El dia 25, les sessions van reunir els investigadors Elwyn L. Simons –especialis-

ta en primats fòssils i mestre de generacions de primatòlegs–, Salvador Moyà i Meike Köhler –autors de destacades troballes i estudis científics, de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont– i Adrià Casinos, del Departament de Biologia Animal, que va centrar la ponència en el bipedisme. El dia següent hi van intervenir Peter Andrews –prestigiós especialista en paleoantologia– i Jordi Sabater Pi, professor emèrit de la UB i destacat especialista en etologia de primats.

El 4 de novembre van tenir lloc les exposicions de Milford H. Wolpoff –que va dissertar sobre el registre fòssil dels homínids–, Ronald J. Clarke –autor de la troballa d’un esquelet complet d’Australopithecus a Sud-àfrica-, Frederick E. Grine –una autoritat

en recerca sobre anatomia dental i estudi de microestriacions dentàries– i Bernard Anthony Wood, especialista en la reconstrucció de la història evolutiva de l’espècie humana.

L’endemà, el cicle es va cloure amb les intervencions de Phillip V. Tobias –una figura ja emblemàtica en l’àmbit de la paleontologia humana–, Jordi Agustí –destacat especialista en l’estudi de reconstruccions paleoecològiques a través d’estudis faunístics– i Emiliano Aguirre, el primer director de les excavacions d’Atapuerca (Burgos). El comitè organitzador dels col·loquis va ser format per Daniel Turbón i Alejandro Pérez-Pérez, del Departament de Biologia Animal, i Salvador Moyà, de l’Institut Miquel Crusafont.

El col·loqui ha estat el primer dels que es faran anualment com a preparació del V Congrés Internacional de l’Associació per a l’Estudi de Paleontologia Humana (IASHP), que es reunirà el 2003 a Barcelona sota la coordinació general del professor Daniel Turbón i organitzat per la UB, el Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa i la Generalitat de Catalunya.

Reconstruir la història genètica de les poblacions Un treball sobre el tema guanya el premi Claustre de Doctors l treball Anàlisi de la diversitat del genoma humà: sistema HLA i DNA mitocondrial, de David Comas, ha estat el guanyador del III Premi Claustre de Doctors de la UB. La tesi, dirigida pel professor Jaume Bertranpetit, va ser defensada el juliol de 1997 al Departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia.

Segons el doctor Comas, l’objectiu del seu treball és esbrinar les diferències genètiques entre els humans i inferir així la seva procedència. "Som una espècie molt jove, de només 100.000 anys, per això som molt semblants els uns amb els altres. He buscat marcadors genètics que em permetessin mesurar les diferències".

E

Per a la investigació, es van escollir dos marcadors molt variables: el sistema HLA (Human Leucocite Antigens) i el DNA mitocondrial, i se’n van observar les diferències en grups poblacionals força distants geogràficament.

En concret, va treballar amb cinc grups: dos de la península Ibèrica (catalans i bascos), de l’Europa central, nord d’Àfrica, Àsia menor i Àsia central. Això ha permès confirmar, per exemple, que els corrents migratoris principals que van poblar la Península van venir d’Europa i no pas del nord d’Àfrica, com certs autors sostenien.

David Comas

20

Aquest premi del Claustre de Doctors té entre els seus objectius potenciar el treball dels joves doctorats de la UB i col·laborar en la difusió del prestigi social del títol de doctor.

la recerca

Observadors de l’últim eclipsi del mil·lenni últim eclipsi total del mil·lenni va ser, l’agost passat, una de les notícies amb més impacte mediàtic de l’últim estiu i probablement un dels fenòmens naturals més observats en la història de la humanitat.

Amb l’objectiu d’observar el fenomen, un grup d’investigadors i estudiants de la UB, encapçalat per Eduard Masana, del Departament d’Astronomia i Meteorologia, i integrat per Contxi Hito, Mercè Urquizú, Lorenzo Calvo, Estela Martín, Arantxa Alonso i Rafael Agustín, es van traslladar a Turquia, on les previsions meteorològiques eren més optimistes que a Europa.

El dia de l’eclipsi, però, el cel d’Amasya –la població turca triada inicialment– estava ennuvolat, i el grup va haver de dirigir-se cap al pas de muntanya de Çamlibel.

Tal com explica Eduard Masana, que fa la tesi doctoral sobre cinemàtica d’estre-

L’

lles subnanes, sota la direcció de Carme Jordi i Jordi Torra, l’experiència va ser tot un èxit: "Vam veure i fotografiar aspectes de l’eclipsi total ben variats, com és el cas de l’anell de diamants i les perles de Baily, i fins i tot les bandes d’ombra, un fenomen realment difícil d’observar que s’origina just abans de la totalitat per la refracció de la llum a l’atmosfera".

David Fernández, també doctorand al Departament, va fer el seguiment de l’eclipsi des de la localitat d’Elazig (Turquia) a 2.000 m, i n’ha elaborat un vídeo que pròximament es podrà veure a través de la web (http://www.am.ub.es/Eclipsi/Eclipsi.html), juntament amb les dades i la resta de material gràfic aportat pels investigadors.

Xavier Luri, amb un contracte de personal postdoctoral de recerca al Departa-

Una imatge de l’anell de diamants captada per Eduard Masana a Çamlibel (Turquia)

ment, va observar l’eclipsi des de la localitat alemanya d’Östringen, "on la totalitat va durar 1’30’’ i en unes condicions de visibilitat menys favorables a l’observació".

la recerca

Expedició arqueològica al territori aborigen australià vançar en el coneixement sobre les arts de la caça, les tècniques de fabricació d’eines i les estratègies de supervivència dels avantpassats de l’home són alguns dels elements que ha aportat l’expedició arqueològica Fosters’s Australia Expedition 99, duta a terme a la localitat de Gapuwijack (Austràlia) el mes d’agost passat.

L’equip ha pogut recuperar els processos de fabricació de molts elements de la cultura material aborigen, mostra de gran valor i utilitat per a la reconstrucció del passat dels avantpassats de l’home. A més, ha dedicat un interès especial al seguiment de les tècniques de caça dels aborígens australians, a la reconstrucció dels patrons alimentaris i a l’estudi de la seva estructura social.

La campanya arqueològica era integrada per Jordi Serrallonga, Victòria Medina i Marcos Carrasco, del grup de recerca Homínid-Grup d’Orígens Humans, de la

A

UB; el professor Colin Groves, de l’Australian National University; Olivier Sepulchre, representant de la companyia cervesera australiana Foster’s, que patrocinà

l’expedició –promuguda per l’empresari Javier de las Muelas– , i Eva Van den Berg i Pau Fabregat, de la revista National Geographic.

Imatge de dos aborígens australians

Costums matutins o vespertins:

una qüestió de ciència Segons un estudi de la professora Ana Adan, el dinamisme al matí o a la tarda va lligat a l’estació de naixement de les persones ot indica que l’època del naixement de l’individu és un dels factors decisius a l’hora de definir el seu patró rítmic d’activitat diària. Així es desprèn d’un estudi sobre cronobiologia i ritmicitat circadiana que acaba de publicar la professora del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica Ana Adan a la revista Neuroscience Letters amb la col·laboració del professor Vincenzo Natale, de la Universitat de Bolonya.

T

Segons l’estudi, la durada del fotoperíode o grau d’exposició lumínica durant els primers mesos de desenvolupament del nadó seria un element cabdal en el procés d’implantació de ritmes endògens circadians –controlats per un rellotge biològic intern al sistema nerviós central– i definiria el perfil preferencial rítmic o tipologia circadiana de l’individu adult. Així doncs, una persona nascuda a la tardor o l’hivern –amb un fotoperíode decreixent o més curt– manifestaria una tipologia més aviat matutina, mentre que la tipologia vespertina seria més habitual en individus nascuts a la primavera o l’estiu, estacions amb un fotoperíode creixent o més llarg.

L’estudi ha estat fet sobre la base d’una mostra de 1.584 persones de tots dos sexes, dels quals prop de 685 són estudiants de la UB, i la resta universitaris italians. A més de destacar la influèn-

22

cia del cicle claror-foscor en la ritmicitat circadiana, els autors no obvien la possible influència d’altres factors de caràcter mediambiental i l’entorn familiar i social.

Cal destacar igualment que s’ha detectat l’existència de diferències de gènere en els resultats: les dones semblen indicar una menor sensibilitat a la influència del fotoperíode que els homes analitzats, i també una tendència a desenvolupar una tipologia més matutina.

Les recerques de la professora Ana Adan –amb publicacions destacades sobre diferències cronobiològiques en el consum d’alcohol, els psicoestimulants i la relació amb els efectes de l’addicció al tabac– s’integren en la línia d’investigacions en psicofarmacologia i drogodependències que dirigeix el catedràtic Miquel SànchezTuret al Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la UB.

la recerca

La competitivitat empresarial, objectiu del nou Pla Estatal

de Recerca i Innovació l Plan Nacional de Investigación Científica, Desarrollo e Innovación Tecnológica per al període 2000-2003 ha estat aprovat com a instrument bàsic de política científica i tecnològica. El Pla estableix les bases d’actuació destinades prioritàriament a potenciar la inversió en activitats d’R+D i a millorar la posició del país en l’escenari de la ciència i la tecnologia internacionals. De cara al món empresarial, cal remarcar l’objectiu del Pla, d’elevar la competitivitat de les empreses i el seu caràcter innovador.

El Pla contempla importants incentius per a les empreses: per exemple, eleva la deducció general de la quota al 30 % i la deducció per l’excés sobre la mitjana de despeses efectuades els dos exercicis anteriors passa del 40 % al 50 %; hi ha una deducció del 10 % per despeses del persoEl nou programa posa un èmfasi especial en el valor de la recerca bàsica nal investigador i per projectes contractats amb universitats, OPI (Organisme Públic un seguiment acurat de les iniciatives d’Investigació) i centres tecnològics; amplia El nou programa posa un èmfasi espeengegades. el límit conjunt de les deduccions al 45 % cial en el valor de la recerca bàsica com de la quota de l’exercici quan la deducció a element cabdal en el progrés del per R+D excedeix el 10 % d’aquesta quota; coneixement i del creixement socioCONTRACTACIÓ DELS DOCTORS i amplia el concepte R+D en permetre la econòmic, i neix amb la voluntat d’incorEl Pla també contempla l’àmbit de les deducció per software avançat, desenvoluporar plenament el món de l’empresa a la humanitats i ciències socials, on vol crear cultura de la innovació tecnològica i de la un nou escenari per afavorir la presència pament de prototips i demostradors. competitivitat. dels equips investigadors de qualitat dins Entre els incenCom a repte el nou marc de referència cientificotectius a la innovació El Pla preveu fonamental, es nològic espanyol i potenciar la seva plena tecnològica hi ha una deducció del importants incentius destaca la volun- integració en activitats de caràcter intertat d’incrementar disciplinari amb altres equips.

15 % per projectes per a les empreses les dimensions Les directrius del nou Pla van ser expod’innovació tecnolòdel sistema de sades pel subdirector general de planifigica en col·laboració ciència-tecnologia-empresa al país, tot cació i seguiment de l’Oficina de Ciencia y amb universitats, OPI i centres tecnològics; considerant que el 1997 l’Estat va dediTecnología (OCYT), Gonzalo León, en un deducció del 10 % per despeses de discar a activitats d’R+D un 0,86 % del PIB acte celebrat el setembre últim a l’Auditoseny industrial i enginyeria de processos de –un percentatge significativament inferior ri del Parc Científic de Barcelona. D’altra producció; deducció del 10 % per adquisial dels països europeus més desenvolubanda, el passat mes de novembre va ció de tecnologia avançada (patents, llicènpats– alhora que es mantenia una proporcelebrar-se a Toledo les V Jornades de cies, know-how i dissenys) que permeti a ció de 3,3 investigadors per cada 1.000 Vicerectors de Recerca de les universitats l’empresa assolir un especial avantatge persones de població activa. públiques espanyoles en les quals va traccompetitiu; i del 10 % per despeses de Altres objectius prioritaris són millorar tar-se el tema dels incentius fiscals per a certificació de normes de qualitat. la transferència de resultats d’R+D i la la promoció de la R+D i la innovació.

El govern central espera dedicar el 2 % projecció internacional de la recerca, Altres aspectes van ser l’estat actual del del PIB a la despesa en R+D i innovació incrementar els recursos humans qualifimapa regional de becaris, els centres tectecnològica l’any 2003, i augmentar la cats, promoure la cultura i el coneixement nològics i la promoció de les Humanitats i participació del sector privat en la despecientificotècnic en el si de la societat i fer les Ciències Socials. sa en un percentatge superior al 76 %.

E

23

la recerca

‘La Marató’ de TV3 impulsa la recerca de la UB La Fundació La Marató de TV3 ha atorgat la quantitat de 551.316.084 pessetes a un total de 37 projectes de recerca a tot Catalunya, en el marc de la convocatòria solidària del 1998.

Quant a la UB, aquesta edició de La Marató dedicarà quasi la meitat del total recaptat a un conjunt de 17 projectes de recerca, coordinats per diferents investigadors i avaluats per l’Agència Nacional d’Avaluació i Prospectiva (ANEP).

Imatge de la Marató de 1998 dedicada a la diabetis i altres malalties metabòliques

Coordinadors dels equips de recerca de la UB que rebran finançament Jordi Alberch: Estudi de l’efecte terapèutic de les neurotrofines en les neuropaties diabètiques.

16.581.950 ptes.

Fausto García Hegardt: L’alteració del lloc d’unió del malonil-Coa a la carnitina palmitoil transferasa com a agent causal de la diabetis mellitus no dependent d’insulina (NIDDM).

Begoña Campos: Estudi pilot de diabetis i obesitat de Catalunya. (*)3.500.000 ptes.

12.767.700 ptes.

Ramon Gomis: Neogènesi dels illots pancreàtics: identificació de l’expressió diferencial dels gens induïts per tungstat.

18.250.000 ptes.

Susana Balcells i Daniel Grinberg: Homocisteïna i malaltia: estudis genètics, bioquímics i clínics de l’homocistinúria i del risc cardiovascular. (*) 6.404.800 ptes.

Joan J. Guinovart: La glucosa-6-fosfat com a metabòlit clau en els mecanismes de regulació de la glicèmia.

12.205.600 ptes.

Ramon Bartrons: Teràpia gènica en models animals diabètics.

16.461.500 ptes.

Joan M. V. Blasi: Estudi de la maquinària molecular secretora d’insulina i de la translocació del transportador de glucosa GLUT4. Canvis funcionals i d’expressió relacionats amb la diabetis.

12.045.000 ptes.

Pedro F. Marrero: La carnitina palmitoiltransferasa I (CPT I) com a diana farmacològica de la diabetis tipus 2.

11.611. 380 ptes.

Cristóbal Mezquita: Expressió de VEGF i Angiopoetina-2 en un model de retinopatia diabètica.

19.272.000 ptes.

Rafael Oliva: Diabetis mellitus, sobrecàrrega cel·lular de ferro i prevalença de mutacions del gen HFE en la població espanyola.

13.008.600 ptes.

Manuel Reina: Lipoproteïna lipasa i receptor de les lipoproteïnes de baixa densitat i la seva relació amb la diabetis.

12.888.150 ptes.

Joan Bosch: Antidiabètics orals. Nous procediments de síntesi d’azasucres inhibidors de glucosidases.

10.342.640 ptes.

Enric Esmatjes: Valoració de l’estrès oxidatiu i la fibrogènesi en la patogènia de la nedropatia diabètica.

Influència del control glicèmic i del consum de tabac.

11.364.460 ptes.

Francesc Villarroya: La proteïna desacobladora mitocondrial UCP3, nova diana terapèutica de l’obesitat i diabetis tipus 2.

16.943.300 ptes.

Jordi Garcia i Gemma Marfany: Cerca de gens relacionats amb la IPF-1: implicacions en la regulació del gen de la insulina i en la diabetis de tipus 2.

18.091.590 ptes.

Antonio Zorzano: Identificació i anàlisi funcional de gens implicats en la fisiopatologia de la diabetis mellitus de tipus 2.

21.865.690 ptes. (*) Part corresponent dins un programa més ampli amb altres institucions.

24

la recerca

La claveguera més antiga de Catalunya

l e d e ’L Hom

Tram de la claveguera trobada a la població d’Ullastret

, i n n e Mil·l

p u r G a n o r e rG

e p t ï u d o r at i p

z t i n a org

Gerona Grup organitza Convencions, Juntes d’Accionistes, Inauguracions i Actes Promocionals.

Te l . 9 3 2 3 1 0 6 6 6 E-mail:geronagrup@geronagrup.com

L’Home del Mil·lenni ha estat patrocinat per AIRTEL

les intervencions l’any 1997. S’hi ha trobat un tram de carrer enllosat d’uns 12 m de longitud i 2,5 m d’amplada, amb un estret canal d’entre 40 i 50 cm d’amplada i 50 cm de fondària que feia funcions de desguàs de les aigües pluvials. Al carrer estudiat hi donaven com a mínim tres habitatges adossats, que també han estat estudiats. Amb planta rectangular allargada i formades per un vestíbul i una sala principal, significativament, aquestes cases tenien el nivell de terra per sobre el nivell de circulació del carrer, a fi i efecte d’impedir l’entrada de les aigües a l’interior dels habitatges. Les intervencions actuals demostren l’existència a Ullastret d’un urbanisme molt més complex del que s’havia suposat fins ara.

n equip de la UB coordinat pel professor Francesc Gràcia, del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, en coordinació amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret, dirigit per Aurora Martín, va descobrir un sistema de clavegueram en l’última campanya d’excavacions a la ciutat ibera del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà, Girona). La claveguera ara descoberta data del segle IV aC i a Catalunya no n’hi havia precedents cronològics tan antics (fins ara, els més antics eren datats de la darreria del segle III aC).

L’actuació portada a terme s’ha realitzat en un sector de la part central del poblat ibèric que ja havia estat excavada els anys seixanta pels professors Joan Maluquer de Motes i Miquel Oliva i on la UB va reprendre

U

l’entrevista

Rosa Vergés “Fer classes és com escriure un guió de la teva professió”

“No pensava que el cinema fos una cosa a la qual et poguessis dedicar només pel fet de desitjar-ho”, diu la directora

Text: Núria Quintana Fotos: BPMO Edigrup

Rosa Vergés (Barcelona, 1955) és llicenciada en Història de l’Art per la UB (19711976) i per la Universitat de la Sorbona.

En la seva filmografia figuren pel·lícules com Boom Boom (1989), Premi Goya a la millor òpera prima, Souvenir (1993), i Tic Tac (1997). A més del seu vessant com a cineasta, entre 1994 i 1998 va ser vicepresidenta segona de l’Acadèmia de les Arts i de les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya.

També ha exercit la docència i des de 1994 és professora de direcció cinematogràfica a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i va ser la padrina de la primera promoció. Entre els seus projectes actuals hi ha el llargmetratge Cactus, i el 29 de gener vinent dirigirà la cerimònia de lliurament dels premis Goya, que tindrà lloc a l’Auditori de Barcelona.

26

Amb quines motivacions va estudiar Història de l’Art?

Jo dubtava entre Periodisme, Filosofia i Lletres... Vaig optar per Filosofia i Lletres sense saber a què em dedicaria. El primer any em vaig interessar molt per la filosofia pura i, després, més per l’art, sobretot perquè era una manera de raonar tota la història a través d’obres creatives i d’estar molt atenta a l’expressió contemporània.

No pensava que el cinema fos una cosa a la qual et poguessis dedicar només pel fet de desitjar-ho; semblava que haguessis d’estar en el lloc oportú i envoltada d’un ambient que ho facilités. A tercer de carrera vaig anar a París, on vaig convalidar els estudis, i allà, parlant amb la meva amiga l’actriu Carme Callol, li vaig dir que a mi el que m’agradaria de veritat seria dedicar-me al cinema. Ella em va dir: “Per què no ho proves?” Va ser una d’aquelles preguntes que no pots contestar, però que en realitat t’obren moltes portes.

l’entrevista

Quins records guarda del seu pas per la nostra universitat?

Recordo moltes tardes al Pati de Lletres de l’edifici de la plaça Universitat canviant el món, i estones al bar. Recordo les classes d’Alexandre Cirici, de Ricard Salvat, de Miquel Porter Moix, que em va donar opció, quan jo estudiava, a col·laborar en l’organització d’allò que amb els anys va ser la futura àrea de cinema de la Generalitat i que aleshores era un arxiu inacabable de fotografies sense catalogar. Em va contractar i vaig estar-hi tot un hivern; per mi era molt important, perquè ja sentia que em dedicava al cinema només pel fet de mirar fotografies en unes caixes i posar-hi unes etiquetes i uns noms.

una mena de fets culturals. Aquesta situació és molt anòmala i no respon gens a les expectatives del ciutadà com a espectador ni a les d’aquells als quals agrada el mitjà i consideren important dedicar-s’hi. És clar que l’audiovisual és el sector més important en el món de la comunicació: té futur i n’ha de tenir a tot arreu. I és millor que hi hagi gent no tan sols preparada, sinó entusiasta per la feina que han de fer.

Per mi, una prova que les coses poden anar bé és que al darrer festival de cinema de Sitges el premi a la millor fotografia ha estat per a un exalumne de l’ESCAC. Això vol dir que hi ha expectatives; no és pas que el mercat els estigui esperant amb els

Rosa Vergés creu que els últims vint anys el cinema ha estat la ventafocs de la cultura catalana

Com valora els estudis universitaris dins un camp com el de la cinematografia?

Jo vaig intentar estudiar en una escola de cinema a l’estranger, perquè aquí no n’hi havia. Finalment no vaig tenir aquesta opció i vaig haver d’estar molts anys aprenent estrictament el que és l’ofici. Considero important que ara hi hagi l’oportunitat d’estudiar cinema aquí i el que fan en aquest sentit totes les universitats. Vull destacar especialment l’esforç de l’ESCAC i el fet que la UB s’hagi adonat que això era important. Si estic vinculada a l’ESCAC i altres llocs de docència és perquè aquesta possibilitat que jo no vaig tenir d’estudiar la considero imprescindible. És com si poguessis tenir una estructura interior, un llenguatge interior, per poder-hi posar després tot allò que vas aprenent del teu ofici, que són coses tan canviants… A més, el fet d’impartir classes m’obliga a preparar-me-les i, per tant, a aprendre coses. Estic aprenent molt dels alumnes; és com escriure un guió de la teva professió.

Com a professora universitària, quin futur augura a les noves promocions que surten formades en cinema i audiovisual?

Lamentablement els últims vint anys el cinema ha estat la ventafocs de la cultura catalana. Probablement perquè les sales estaven en mans de les multinacionals americanes i es va donar per perduda la batalla. La indústria s’ha debilitat tant, que ha anat desapareixent i en queden com unes illetes que funcionen independentment de la indústria i que són més aviat

27

l’entrevista

que puguem veure coses que puguin obrir-nos els ulls respecte a la nostra sensibilitat; i com més properes siguin aquestes coses, millor.

Com va evolucionant la situació en aquest context?

“Quan un administra un país també ha d’administrar els drets culturals que tenen tots els ciutadans”, diu la cineasta

braços oberts, però sí que hi ha un exèrcit de gent que està disposada a guanyar-se un lloc.

Com ha d’avançar el cinema català: amb ajudes, connectant amb el públic, amb imaginació...?

Memòria històrica versus consum ràpid Rosa Vergés explica els seus records i projectes amb un ritme pausat, meditant el que diu i acompanyant les paraules amb una gesticulació de moviments suaus, com si es reflectís d’alguna manera la voluntat que expressa d’escapar dels productes audiovisuals de consum ràpid, tan propis de la societat actual, sovint de ritme vertiginós.

La seva mirada es posa tranquil·lament sobre l’interlocutor per explicar-li com el seu proper film divergeix molt de tot el que ha fet fins ara: és una història sobre els que van patir les conseqüències de la Guerra Civil. Creu que cal que entre tots recuperem la memòria històrica de la nostra societat.

Tot va una mica junt. Als Estats Units, l’audiovisual és la segona indústria després de la d’armament. En molts altres llocs del món el cinema és una expressió cultural que suma el talent d’activitats que s’han desenvolupat en altres segles; pot aglutinar l’arquitectura, el teatre, la música, la literatura... En el nostre continent se li ha donat un vessant més vinculat a la cultura que a la indústria. Això significa que, en un món on ara només compta el mercat, si no hi ha una política cultural que a cada país doni suport a la seva pròpia expressió i la seva identitat a través del cinema i l’audiovisual, aquest país no es dóna a conèixer. Cada vegada que he anat a l’estranger amb una pel·lícula meva s’han interessat pel meu país i per moltes altres coses; no era només una cineasta, sinó una ambaixadora. Costa molt que els polítics ho entenguin...

A mi m’ha tocat fer cinema en uns anys en els quals m’ha fet molta pena que el cinema sempre fos notícia a les pàgines econòmiques i que quasi cada pel·lícula que es feia es veiés com uns diners que s’arrencaven al contribuent perquè es divertissin uns saltimbanquis que fan pel·lícules, quan en realitat ens afecta a tots com a espectadors el fet

28

Els darrers anys, a nivell d’Estat, les coses han canviat: el fet que s’hagi creat l’Acadèmia de Cinema, que cada any es donin els premis Goya entre els professionals i que tinguin un paper important a la societat; el fet que les pel·lícules premiades hagin obtingut el suport del públic i que hi hagi un públic identificat amb els nostres cineastes joves, els quals hagin desbancat les multinacionals i les pel·lícules americanes... tot això és una bona notícia. Hi torna a haver una connexió entre el que fa cinema i el que el veu.

A Catalunya la situació continua essent trista, perquè si a Espanya la gent jove s’està acostumant a tenir els seus cineastes que parlin per a ells, aquí dediquem tots els diners que tenim a gastar-los per doblar pel·lícules americanes. Jo no tinc cap interès a sentir les barbaritats que diuen el Schwarzeneger o el Bruce Willis en català. Ja sé que haig d’escriure i parlar bé el català, però a més haig de formar-me com a persona i sé que estic voltada de cineastes que amb aquests mateixos diners podrien fer moltes pel·lícules que no s’han fet. Tot això no és una qüestió de protegir una cosa perquè no desaparegui, sinó que la qüestió és que quan un administra un país també ha d’administrar els drets culturals que tenen tots els ciutadans. Hauríem de tenir accés als nostres cineastes, escriptors...

Des del punt de vista personal, què la va empènyer a fer un documental sobre Rafael Alberti i què va descobrir sobre aquesta figura recentment desapareguda?

Vaig arribar al projecte per un altre d’anterior. A mi m’agrada molt el documental i vaig tenir l’oportunitat de fer-ne un sobre el Pavelló de la República, el realitzat per Sert l’any 36 a París. El fet de regirar l’època de la Guerra Civil, que per mi era un pou d’oblit i de silenci, va ser també obrir una caixa plena de trons. I entre tot el soroll, amb el Jordi Barrachina vam descobrir que quedaven molt pocs testimonis de la confluència entre una activitat artística i una lluita política, testi-

l’entrevista

monis que avui fan molta falta, l’exemple de tota aquesta gent que van batallar tant per canviar el món amb aquesta confluència. L’Alberti era l’únic testimoni viu que ho havia conegut tot. Per això ens vam posar a treballar sobre el documental de l’Alberti, i a través de la seva poesia vam aconseguir ajuntar gent de molt talent, des del Serrat, el Gila, la Núria Espert, la Marisa Paredes, el Paco Rabal, la Rosa Regàs...

Van recitar per a nosaltres poemes de l’Alberti. Crec que és absolutament necessari per entendre com començarem aquest nou mil·lenni saber valorar quines coses van néixer al segle passat i com es van expressar. De fet, arran d’haver realitzat el documental de l’Alberti, amb el Jordi hem acabat escrivint un guió de ficció.

El seu nou projecte de llargmetratge, Cactus, és una història ambientada en la postguerra...

Es diu Cactus perquè crec que la gent que va sobreviure en aquesta guerra va aprendre a fer-ho com fan els cactus, que són plantes que viuen amb molt poques condicions. Busquen aigua allà on sigui, tenen punxes per defensar-se, atacar, i de tant en tant fan una flor. Estic destapant una memòria d’un punt de vista molt simbòlic i molt poètic. Penso que faré una pel·lícula molt emocional. Hi ha gent que en llegeix el guió i plora, però crec que és un plorar sa: et toca, més que et desespera.

impressionants. Naturalment no va passar la censura, pel seu contingut, i aquest home no va poder estrenar la pel·lícula, va perdre tot el seu patrimoni i va morir molt jove. També em fa gràcia parlar d’una pel·lícula que dura tres minuts i va ser la primera de ficció a la història de la humanitat. Mentre els germans Lumière rodaven documentals, hi havia una dona francesa, Alice Gui, que va fer un film que es deia La fée aux choux (La fada de les cols). És una crítica social, una comèdia, molt irònica.

“Hi ha gent que llegeix el guió de la meva propera pel·lícula i plora, però crec que és un plorar sa”

La universitat seria un bon escenari per a una pel·lícula? I de quin gènere?

Seria un bon escenari per a moltíssimes pel·lícules i hi cabrien tots els gèneres, menys el cinema bèl·lic. No faltarien guions, idees, actors... De fet, a la universitat es resoldria tot el que és treball en equip i, si per fer una pel·lícula es tracta de sumar talents, a la universitat n’hi hauria d’haver prou per fer una gran pel·lícula.

“La universitat seria un bon escenari per a moltíssimes pel·lícules”, creu Rosa Vergés

Quins són els directors o les pel·lícules que prefereix?

A mi, més que directors, m’han influït pel·lícules. Quan fas cinema veus que una pel·lícula és un treball en equip, i que un director ha de tenir el talent d’arrencar el talent de molta altra gent, a més de la capacitat de saber comunicar a tot un equip artístic i tècnic quina és la pel·lícula que té al cap. Des d’aquest punt de vista, m’és molt difícil dir directors. Però sí, hi ha pel·lícules que les has vistes i t’han obert els ulls a moltes coses. De les que he vist últimament, m’agradaria anomenar Vida en sombras, que mostra una vegada més el desinterès pel nostre cinema i la manca de reivindicació dels nostres cineastes. El director, que es diu Llobet Gràcia, de Sabadell, va fer aquesta pel·lícula a final dels anys quaranta i va ser dels pocs autors que es van atrevir a explicar la Guerra Civil des del punt de vista dels perdedors. És d’una sensibilitat i una poètica

29

actualitat cultura

Medicina recorda Pere Virgili, figura històrica de la cirurgia a Facultat de Medicina (edifici Casanova) va acollir del 16 de novembre al 16 de desembre una exposició d’homenatge a Pere Virgili, figura històrica de la cirurgia a Barcelona, amb motiu dels 300 anys del seu naixement. La mostra il·lustrava la vida d’aquest cirurgià amb elements com ara imatges, material quirúrgic de l’època, i fins i tot la reproducció a escala real d’una cabina de vaixell destinada al treball dels cirurgians navals del segle XVIII.

L

La mostra incloïa material quirúrgic de l’època Un dels aspectes recollits per l’exposició és la tasca de Pere Virgili com a impulsor del Col·legi de Cirurgia de Cadis i del de Barcelona, del qual va ser primer director. Entre d’altres materials didàctics, es mostrava un quadre sobre les malalties dels ulls que el cirurgià va comprar a París el 1770 per millorar la docència en el col·legi barceloní. Hi són representades 35 afeccions oftalmològiques mitjançant ulls de vidre. La reproducció de la cabina vol testimoniar l’etapa de Pere Virgili com a cirurgià de l’Armada i inclou una mostra de l’instrumental emprat i una taula d’operacions.

Reproducció de la cabina del vaixell

Pel que fa a la trajectòria de Pere Virgili, va formar-se com a cirurgià a Tarragona, a continuació va ingressar a l’Armada i va fer diversos viatges a Amèrica i Europa. Finalment, va aplicar en els col·legis que va fundar alguns trets de les

organitzacions que havia vist a França.

L’exposició va ser organitzada per la Facultat, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i el Museu d’Història de la Medicina, amb la col·laboració de diverses entitats.

Exposició fotogràfica sobre l’alletament matern rop de 150 fotografies sobre l’alletament van il·lustrar l’exposició “Lactància materna, una educació per a la vida”, oberta al públic del 14 d’octubre al 10 de novembre a la primera planta de l’ala nord de la Facultat de Medicina (Campus Casanova).

Organitzada amb el suport d’UNICEF, la Facultat de Medicina de la UB i Inicia-

P

tiva Hospital Amigo de los Niños (IHAN), la mostra va permetre veure un conjunt de fotografies, sovint captades per les mateixes mares, cedides per l’Hospital La Marina Alta, de Dénia (Alacant).

L’exposició va ser inaugurada el 14 d’octubre, amb la participació del president de l’organització UNICEF-Espanya,

30

Joaquín Ruiz-Jiménez, el vicerector d’Activitats i Promoció Culturals, Salvador Claramunt, el degà de la Facultat de Medicina, Josep A. Bombí, i l’especialista en pediatria de l’Hospital de Nens de Barcelona, Luis Ruiz Guzman, coordinador de la IHAN i promotor de l’organització d’aquesta exposició fotogràfica.

actualitat cultura

Camilo José Cela presenta ‘Madera de Boj’ a la UB l Premi Nobel Camilo José Cela va presentar el passat dijous dia 2 de desembre al Paranimf de la UB en un acte acadèmic la seva darrera novel·la Madera de Boj (Espasa Calpe, 1999).

Hi van intervenir els professors de la Facultat de Filologia de la UB Adolfo Sotelo i Joaquín Marco, els professors emèrits Antoni Vilanova i Martí de Riquer, i l’escriptor Lluís Racionero.

Martí de Riquer va assenyalar que si bé ara l’obra de Cela ens resulta normal, llibres com La familia de Pasqual Duarte van tren-

E

car amb tot el que s’havia fet abans i van tenir seguidors a Espanya i Iberoamèrica.

Pel que fa a Joaquín Marco va parlar de la radicalitat narrativa de l’autor, sense convencions comercials ni concessions. Igualment va destacar com cadascuna de les novel·les de l’autor significa un experiment formal. En el cas de Madera de Boj, Marco va dir que Cela llança una provocació. Lluís Racionero va assenyalar que Cela va mantenir després de la Guerra Civil una tradició cultural i literària i que ha assolit la transició del segle XIX a la novel·la moderna.

Una història familiar, premi Sent Soví i gordas ni flacas, apetitosas de l’escriptora argentina Nora Gladis Lobo és el títol de la novela que va guanyar la segona edició del premi de literatura gastronòmica Sent Soví, que es va decidir el 30 de setembre en el decurs d’un sopar literari a les caves Freixenet.

L’obra és la narració de les vivències d’una saga familiar, i introdueix receptes de cuina com un dels elements de la història de cada generació. Nora Gladis viu a Buenos Aires i l’obra està ambientada a Argentina, amb una important presència de la cuina d’aquest país.

Va ser finalista l’obra de Lidia Vázquez Abecedario gastronómico.

N

CICLE DE MÚSICA A LA UNIVERSITAT PROPERS CONCERTS

DIJOUS, 20 DE GENER A les 20 h.

Kata Michel, piano Willy Michel, violí Obres de Grieg, Mozart, Mendelsshon DIJOUS, 17 DE FEBRER A les 20 h. Òpera de cambra Rita de Donizetti Carme Sánchez, soprano Ricard Alonso, tenor Joan Manel Gimeno, baríton Lluís d’Arquer, pianista Direcció escènica: Jordi Maddaleno Presentació: Roger Alier DIJOUS, 9 DE MARÇ A les 20 h.

Malin Broman, violí Josep Surinyac, piano Obres de W.A. Mozart, Pablo Sarasate i Johannes Brahms DIJOUS, 23 DE MARÇ A les 20 h.

Cant gregorià Schola Cantorum de Barcelona Director: Joan Maria Aragonès DIJOUS, 13 D’ABRIL A les 20 h.

Concert a càrrec del Cor de la UB Director: Carles Gumí

Pel que fa als premis Juan Mari Arzak als mitjans de comunicació destaca el concedit al programa radiofònic El Pipiripao de Luis Bettónica.

31

Totes les actuacions se celebren al Paranimf i són d’entrada gratuïta. Per a més informació podeu adreçar-vos al Vicerectorat d’Activitats i Promoció Culturals (telèfon: 93 403 53 43)

formació continuada

Màsters i postgraus de la UB Màsters

Postgraus

• Pirineu, Museologia i Gestió del Patrimoni Dept. Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i d’Àfrica Roige Ventura, Francesc Xavier 973 65 01 79 • Auditoria-Censura Jurada de Comptes Escola Universitària d’Estudis Empresarials Rocafort Nicolau, Alfredo 93 402 19 92 / 93 402 19 93 • Comerç i Finances Internacionals Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Gordillo Gerlini, Susana Maria 93 402 19 48 • Dret del Treball i de la Seguretat Social Dept. Dret Mercantil i Dret Treball i de la Seguretat Social García Fernández, Manuel 93 428 45 85 / 93 428 37 10 • Dret Tributari Dept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari Rosembuj Erujimovich, Tulio Raúl 93 402 45 79 • Gestió Cultural Dept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari Bonet Agusti, Lluís 93 402 25 69 / 93 402 18 17 • Instruments i Mercats Financers Dept. Teoria Econòmica Juan Tugores Ques 93 402 19 37 • Interuniversitari a Distància en Administració i Direcció d’Empreses (MBA) Dept. Economia i Organització d’Empreses Castan Farrero, José Ma 93 428 45 85 • Immunologia Dept. Fisiologia Celada Cotarelo, Antonio 93 402 15 55 • Monitorizació d’Assaigs Clínics Dept. Fisiologia Rama Breton, Ramon 93 402 15 55 • Cardiopatia Isquèmica Dept. Medicina Navarro López, Francisco 93 227 54 62 • Cures Pal·liatives Dept. Medicina Grañena Batista, Alberto / Gómez Batiste, Xavier 93 335 70 11 (ext. 3507) • Direcció de Recursos Humans i Consultoria a les Organitzacions Dept. Psicologia Social Díaz De Quijano De Arana, Santiago 93 428 45 85 / 93 428 29 43 • Experimental en Ciències Farmacèutiques Facultat de Farmàcia Girona Brumos, Ma. Victoria 93 402 18 80 • Interuniversitari en Atenció Prehospitalària Urgent Dept. Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica Colina Torralva, Fco. Javier 93 402 42 31 • Medicina d’Assegurances Dept. Salut Pública Martí, G. / Corbella, J. / Huguet, E. 93 402 45 65 • Medicina Tropical i Salut Internacional Dept. Medicina / Dept. Microb. i Parasit. Sanit./Dept. Salut Pública Mas Capo, Jorge / Corachan Cuyas, Manuel 93 418 47 62 • Periodòncia Dept. Ciències Morfològiques i Odontoestomatologia Mendieta Fiter, Carlos 93 402 42 69 / 93 402 42 70 • Podologia Quirúrgica Dept. Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica Novel Marti, Virginia 93 336 26 52 • Traumatologia de l’Esport Dept. Ciències Morfològiques i Odontoestomatologia Ruano Gil, Domingo 93 402 19 00 • Valoració del Dany Corporal Dept. Salut Pública Gabriel Martí / Jacinto Corbella 93 402 45 65 • Direcció i Gestió de Centres Educatius Dept. Didàctica i Organització Educativa Antúnez Marcos, Serafín 93 428 45 85 / 93 428 37 10 • Educació i Desenvolupament de la Comunitat Facultat de Pedagogia Ripolles Bosch, Enrique 93 403 51 99 • Formació de Professors d’Espanyol com a Llengua Estrangera Dept. Didàctica de la Llengua i la Literatura Llobera Canaves, Miquel 93 403 51 69 • Gestió i Organització de Biblioteques Universitàries Facultat de Biblioteconomia i Documentació Estivill Rius, Assumpció/Rosa Seguí Palou 93 403 57 85 / 93 403 57 73 • Multimèdia Educatiu Institut de Ciències de l’Educació Rodríguez Illera, José Luis 93 403 51 85 • Perspectives de Gènere i Desenvolupament Facultat de Pedagogia Heras Trias, Pilar 93 403 51 99

• Funcions del Dibuix en els Processos de la Moda Dept. Dibuix Ruiz Ortega, Manuel José 93 237 27 40 • Humanitats: Les Claus de la Cultura Contemporània Facultat de Filosofia Gonzalez Gallego, Agustín 93 330 87 11 • Direcció de Seguretat Privada Facultat de Dret Escrivá Gregori, José M. 93 402 43 40 / 93 402 43 69 • Direcció i Gestió Ambiental. Aspectes Jurídics i Empresarials Dept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari Rosembuj Erujimovich, Tulio Raúl 93 402 45 79 • Direcció, Organització i Negociació Comercial Escola Universitària d’Estudis Empresarials Rodoreda Acero, Joan Ramon 93 402 19 92 / 93 402 19 93 • Dret Civil Català Dept. Dret Civil Hernández Moreno, Alfonso 93 402 43 58 • Dret Financer i Tributari Dept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari Rosembuj Erujimovich, Tulio Raúl 93 402 45 79 • Dret Tributari Internacional Dept. Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari Rosembuj Erujimovich, Tulio Raúl 93 402 45 79 • Innovació a la Docència Universitària (Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials) Divisió de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials Alemany Leira, Ramon 93 402 19 92 / 93 402 19 93 • Instruments Financers Dept. Teoria Econòmica Tugores Ques, Juan 93 402 19 37 • Mediació Comunitària Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Costa Cuberta, Mercè 93 457 23 45 • Mercats Financers Dept. Teoria Econòmica Tugores Ques, Juan 93 402 19 37 • Peritació i Defensa del Trastorn Mental Facultat de Dret Escrivá Gregori, José M 93 402 43 40 / 93 402 43 69 • Anatomia Quirúrgica per a Metges Interns Residents d’Especialitats Quirúrgiques Dept. Ciències Morfològiques i Odontoestomatologia Ruano Gil, Domingo 93 402 19 00 • Atenció d’Infermeria al Malalt Cardiològic Dept. Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica Colina, Javier / Puig, Anna 93 402 42 31 • Atenció Prehospitalària Urgent Dept. Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica Colina, Javier / Parellada, Joan 93 402 42 31 • Rehabilitació i Pròtesi Maxil·lofacial Dept. Ciències Morfològiques i Odontoestomatologia Escuín Henar, Tomás José 93 402 42 70 • El Cos en el Llenguatge - la Clínica Psicomotriu d’Esteban Levin Facultat de Formació de Professorat Costa Canals, Montserrat 93 403 50 19 • Especialització en Educació Física Facultat de Formació de Professorat Torralba Jordan, Miguel Ángel 93 403 51 22 • Especialització en Educació Infantil Facultat de Formació de Professorat Defis Peix, Otília 93 403 51 22 • Especialització en Educació Musical Facultat de Formació de Professorat Fernández Biel, María José 93 403 51 22 • Especialització en Mestre de Llengua Estrangera-Anglès Facultat de Formació de Professorat Font Adrover, Júlia 93 403 51 22

En aquest requadre us presentem tota una sèrie de màsters i postgraus de la UB, aprovats en la segona de les dues convocatòries que cada any celebra la nostra Universitat. No tots els cursos admeten encara inscripcions aquest mes de gener.

32

formació continuada

Nova oferta de Les Heures a programació acadèmica de Les Heures s’engloba en programes de diferents àrees de coneixement (Direcció i Administració d’Empreses, Recursos Humans, Salut, Ciències Experimentals i Ciències Humanes i Socials) que poden cursar-se de forma presencial o a distància (segons el curs).

Així mateix, Les Heures, a través del seu Departament de Formació Corporativa es posa en contacte amb les empreses per tal de conèixer, diagnosticar i proposar aquells serveis i productes que millor poden resoldre els problemes de l’empresa i afrontar els reptes de futur que es plantegen les organitzacions. D’aquest estret vincle van néixer els programes superiors de formació, en l’àmbit empresarial, farmacèutic i agroalimentari. Són paquets formatius que inclouen seminaris de curta durada adreçats a directius i comandaments intermedis. Aquest mateix departament també ofereix programes a mida i gestiona els plans FORCEM. L’Escola de Negocis de Les Heures ha

L

llançat aquest curs els programes d’extensió directiva (PED), de curta durada adreçats a directius que desitgen perfeccionar les seves capacitacions. Dins de l’Escola de Negocis també destaquen l’MBA Interuniversitari en Administració i Direcció d’Empreses i l’MBA en Empreses Agroalimentàries.

Des de 1993, Formació Continuada Les Heures (Universitat de BarcelonaFundació Bosch i Gimpera) ofereix la seva atractiva oferta formativa, adreçada a professionals de diferents sectors que desitgen millorar la seva capacitat professional i/o els seus coneixements.

La formació no reglada que s’imparteix es caracteritza per la flexibilitat i l’adaptació a les necessitats de les empreses i institucions, i per incorporar les noves tecnologies com un instrument mediador en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

La formació presencial s’ha consolidat i la formació a distància ha experimentat un important creixement que es preveu que continuarà en el futur.

NOUS PROGRAMES A DISTÀNCIA DE PROCESSOS I RRHH • Postgrau en Gestió de la Comunicació en les Organitzacions • Postgrau en Gestió de la Formació Contínua en les Organitzacions • Postgrau en Recursos Humans • Màster en Dret del Treball i Seguretat Social Creació d’un campus virtual en educació, amb la col·laboració de l’Editorial Graó, una de les més importants d’Espanya en el camp de l’educació.

PROGRAMES D’EXTENSIÓ DIRECTIVA (PED) • Planificació i Gestió de Màrqueting • Tècniques per al Màrqueting Operatiu • Vendes i Clientela • Eines Clau per a la Direcció de Màrqueting • Noves Pràctiques en la Cobertura de Tipus de Canvi i Tipus d’Interès a l’Àrea Euro i Internacional • Introducció als Mercats Financers per a Directius • El Banquer Estratègic • Les Noves Tecnologies al Servei de la Direcció Comercial • Les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació Aplicades a la Direcció Empresarial • Tècniques de Gestió per a Clients Clau

ÀREA DE SALUT

Per a més informació • Palau de les Heures / Tel. 93 428 45 85 E-mail: heures@fbg.ub.es / Internet: www.fbg.ub.es/heures/index.html

33

• Curs Autoformatiu per a Diplomats en Infermeria (CADE) • Atenció Farmacèutica Integral (conjuntament amb BITASDE)

col·laboració

Cal patrocini per restaurar la Façana de l’Edifici Històric a UB, a través de la Unitat de Màrqueting i Patrocini, i l’Agència de Patrocini i Mecenatge, S.A., han arribat a un acord pel qual aquesta agència de la Generalitat farà les gestions necessàries per obtenir aportacions en forma de patrocini o mecenatge per finançar la restauració de la façana de l’edifici de la plaça Universitat i altres espais de la UB. L’Agència de Patrocini i Mecenatge té entre altres objectius la gestió d’operacions de patrocini i mecenatge destinades a activitats o inversions d’interès general.

En el cas de l’edifici de la plaça Universitat, es tracta de restaurar-ne les parets exteriors i interiors i dels patis. La pedra de la construcció està sotmesa a l’agressió dels agents climatològics i sobretot a la contaminació. En algunes zones s’observa una desconsolidació de les capes superiors del material. En total, es valora el cost de la intervenció en 107 milions de pessetes.

L’Edifici Històric de la UB és una construcció iniciada el 1863 i obra de l’arquitecte Elias Rogent que va ser declarada Monument Històrico -Artístic el 1970.

D’altra banda, la Unitat de Màrqueting i Patrocini també ha gestionat la concessió d’un permís d’ocupació temporal a l’empresa VSA per la col·locació d’una lona publi-

L

citària a la façana de l’Escola d’Empresarials durant el temps que durin les obres de rehabilitació.

L’objectiu és que els ingressos obtinguts contribueixin al finançament dels treballs, que es preveu que comencin durant el primer trimestre del 2000 i durin 10 mesos.

El projecte inclou la rehabilitació de l’estructura de formigó i de l’aplacat de pedra de les façanes de l’escola.

L’edifici de Plaça Universitat és Monument Històrico-Artístic des del 1970

Acord entre la UB i la SGAE a Societat General d’Autors i Editors de Barcelona (SGAE) i la UB mitjançant la Unitat de Màrqueting i Patrocini han firmat un conveni de col·laboració per dur a terme accions conjuntes per promocionar la cultura en totes les seves manifestacions. En concret, la UB celebrarà a la seu de Barcelona de l’SGAE algunes activitats culturals, científiques i d’altra mena. D’altra banda la UB posarà a disposició de la SGAE indrets com l’Aula Magna o el Para-

L

nimf per a algunes de les presentacions i activitats públiques de l’SGAE. També es col·laborarà en l’àmbit comunicatiu per tal de donar una difusió més àmplia a les activitats d’ambdues entitats.

L’SGAE manifesta el seu interès perquè aquest acord serveixi per facilitar l’accés dels estudiants universitaris a tot un seguit d’activitats culturals. El conveni és vigent per a aquest curs 1999-2000 i és prorrogable en anys successius.

Conveni amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya l rector Antoni Caparrós i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Salvador Alsius, van signar el 6 d’octubre passat un conveni de col·laboració per fomentar les activitats de formació, divulgació i recerca científica. Ambdues institucions es comprometen amb aquest conveni a intercanviar informació sobre les activitats d’interès mutu que cadascuna porti a terme. Es preveu la creació d’una

E

El rector Caparrós amb Salvador Alsius, degà del Col·legi de Periodistes

34

Comissió Mixta de seguiment, integrada per tres representants de la Universitat i tres del Col·legi.

Aprofitant l’acte de signatura, el rector va oferir les instal·lacions de la UB per a la celebració del IV Congrés de Periodistes Catalans, que el Col·legi de Periodistes organitzarà per la tardor del 2000. Salvador Alsius traslladarà aquesta proposta a la Junta de Govern del Col·legi.

col·laboració

Classes de vidre La UB ha firmat un conveni amb un centre que promou el treball amb aquest material a Facultat de Belles Arts de la UB i la Fundació Centre del Vidre de Barcelona (FCVB) organitzaran conjuntament els cursos d’extensió universitària Iniciació a les tècniques del vitrall i la seva conservació i restauració i Escultura en vidre. Materials tècniques i processos de motlles i fusió. És la primera col·laboració entre la UB i aquesta entitat, que funciona des del 1990 i té entre els seus objectius la creació de noves professions i de llocs de treball, la revitalització de les petites empreses, la transferència de tecnologia i la conservació de patrimoni, a més a més de despertar els mercats potencials i crear demanda.

L

Ambdós cursos es realitzaran en els tallers de la Fundació i són oberts al públic en general, encara que pensats en especial per a alumnes de Belles Arts. Cadascun tindrà 40 hores de duració i el professorat serà tant universitari com propi de la Fundació. El dedicat a conservació i restauració, que tindrà lloc del 2 al 15 de maig, serà coordinat per la vicedegana de Belles Arts, Núria Flos, i el d’escultura en vidre, del 28 de març al 10 d’abril, el coordinarà el professor de la FCVB Joan Valle.

La FCVB promou altres activitats de formació a través de la seva Escola de les Arts del Vidre, en la qual s’imparteixen

actualment quatre especialitats: Vitrall Contemporani, Vitrall Tradicional, Escultura en Vidre, i Disseny en Vidre.

Per a més informació • FCVB/ Tel. 93 490 28 86 Internet: www.fcv-bcn.org

una mica d’història

L’empremta de Gaudí a la UB a UB té dins del seu patrimoni una important obra modernista: diverses construccions que resten de l’antiga Finca Güell a Pedralbes. Això inclou la porta central de la Finca amb els pavellons que abans acollien l’habitatge del conserge i una cavallerissa i que ara són la seu de la càtedra Gaudí de la UPC, així com dues altres portes de la Finca. Són construccions de caràcter funcional, però Gaudí va deixar-hi la seva empremta, tot usant un estil que recorda lleugerament els darrers castells feudals.

L

La UB va adquirir el 1950 el que restava de la Finca Güell, l’origen de la qual es remunta a l’adquisició per part de Joan Güell (1800-1873) de les finques anomenades Can Feliu i Torre Baldiró. El seu fill Eusebi Güell, famós mecenes i protector d’Antoni Gaudí, va incrementar el terreny amb la compra de la finca limítrof, de nom Can Cuyàs, i el 1884 va encarregar a Antoni Gaudí la remodelació de la Finca.

L’arquitecte va dissenyar un mur amb tres portes, un mirador, una font, la reforma de la casa, que era usada com a residència

Porta de l’antiga Finca Güell a la Facultat de Farmàcia

36

estiuenca, i diversos complements decoratius. Entre les referències sobre la Finca que es troben a les publicacions de l’època hi ha la que va aparèixer a la guia Barcelona en la mano, de J. Roca y Roca, publicada el 1897: “[la Finca] es composa d’un superb edifici molt ricament decorat i envoltat d’algunes hectàrees de terreny plantat de parcs i jardins. És una de les millors rodalies de Barcelona”.

JARDÍ DE LES HESPÈRIDES Després de la mort d’Eusebi Güell aquesta propietat familiar va passar per diverses mans i va patir un seguit de divisions. La part central de la Finca, per exemple, es va reconvertir en l’actual Palau de Pedralbes. Alguns dels elements de la Finca van passar a mans de la nostra universitat, entre els quals destaca la porta principal per la reixa en ferro forjat amb la figura d’un drac, una al·lusió al mitològic jardí de les Hespèrides (indret meravellós de la mitologia grega protegit per un drac i en el qual es trobava l’arbre de les pomes d’or). Aquesta reixa està essent justament restaurada per l’Institut del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona.

A la dreta de l’entrada d’aquesta porta principal es troba l’antic habitatge del conserge i a la dreta les cavallerisses, dividides en diverses quadres i un picador. El primer dels edificis està distribuït en tres cossos, un de planta octogonal, només amb baixos i cobert amb una cúpula, i dos de planta quadrada. El segon pavelló està format per una sala rectangular, amb arcs que sostenen voltes de maó, la qual es comunica amb el picador de planta quadrada i cobert amb volta de revolució aca-

una mica d’història

bada en una llanterna. Com a detall, el terra d’aquest picador fa una inclinació cap al centre on hi ha una arqueta de registre del desguàs amb una lletra G. Les voltes i els arcs de perfil parabòlic són característics d’aquests dos pavellons de Gaudí.

Les altres portes que té avui la Universitat corresponen als antics accessos est i sud de la Finca. La primera està emmarcada per dos pilars acabats amb pinacles, units per un arc rebaixat sobre impostes i acabat amb merlets. Entre els materials es troben rajoles de ceràmica vidrada que combinen el blanc i el marró.

Aquesta porta va ser enderrocada i reconstruïda fidelment davant de la Facultat de Farmàcia.

Pel que fa a la porta d’accés sud, situada davant de la Facultat de Biologia, conté dos cossos verticals de totxo massís recoberts amb rajoles vidrades de color blanc i verd. La reixa de la porta, de ferro forjat, es conserva al Museu Gaudí del Parc Güell.

MONUMENTS HISTÓRICO-ARTÍSTICS Al llarg de la seva història, aquestes construccions han viscut diverses rehabilitacions. Entre elles cal destacar la realitzada l’any 1978 amb motiu de la instal·lació en els pavellons de la seu de la càtedra Gaudí, fet que va suposar tota una tasca de condicionament de l’espai.

Entrada principal de l’antiga finca

Una altra intervenció va ser la realitzada el 1982 en un dels murs dels pavellons i durant la qual es va construir una gelosia que segueix el mateix estil que els pavellons.

El valor de tot aquest llegat modernista es va reconèixer el 1969 amb la declaració dels dos pavellons de la Finca com a monuments historico-artístics de caràcter nacional. D’altra banda, totes aquestes construccions de l’antiga Finca Güell formen part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Històricoartístic de Barcelona elaborat

per l’Ajuntament. El catàleg, que divideix els edificis en els nivells A, B, C i D (de major a menor interès de l’obra), concedeix a les tres portes i als pavellons la graduació corresponent a la lletra B.

llibreria ub

L’ ANTIC CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

REVISTA D’ART Núm. 23. 1997 Imatges de la ciutat Dept. d’Història de l’Art Director: Pere Salabert ISSN: 0211-07-68 D’Art

Delgado, Buenaventura Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona 24 x 17/50 pàg.

ISBN: 84-475-2267-9

Aquest número de la revista porta per títol Imatges de la ciutat i recull articles de Pere Salabert, Jairo Montoya, Jaime Xibillé, Julio Arroyo, Luis Müller, Franck Böckelmann, Claudio F. Guerri, J.M. Muñoz Corbalán, J. Molet i José Luis Menéndez. Aquesta revista universitària ha dedicat números anteriors a temes com: Entre dos finals de segle, El centenari del cinema, o Perspectiva i art figuratiu.

La institució que avui anomenem universitat és el resultat d’un lent procés evolutiu que ens ha conduït a la situació actual. Amb aquesta publicació, el Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona vol recordar històricament què va significar la universitat en el passat per tal de buscar-ne la projecció cap al futur.

DE CAPITIBUS LITTERARUM ET ALIIS FIGURIS

EL CRÁNEO

Ibarburu Asurmendi, Mª E. Dept. d’Història de l’Art 24 x 17/455 pàg.

ISBN: 84-475-2243-1

Barastegui, C.; Gourtherot, C.; Masellas, R. Dept. de Ciències Morfològiques Edicions UB-ICE Col·lecció Team, 1 CD-ROM ISBN: 84-8338-140-0

Aquesta publicació en memòria de Mª E. Ibarburu se centra en l’estudi de la il·lustració de manuscrits d’època romànica. El material treballat pertany especialment als escriptoris de Ripoll, Vic i Tortosa, però també hi ha estudis dedicats a manuscrits catalans d’altres procedències, i a diverses obres rellevants produïdes a la resta de l’àmbit hispànic.

Aquesta aplicació presenta els continguts de l’esquelet del cap organitzats de manera interactiva. El CD-Rom està emmarcat dins del projecte ANATOMIA INTERACTIVA®, que planteja l’aplicació de les tecnologies de la comunicació i la informació al llenguatge anatòmic i facilita l’accés i la consulta de la informació, cosa que suposa un canvi metodològic en l’ensenyament de les ciències de la salut.

INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA DEL DISSENY

LA MOLETA DEL REMEI Gracia Alonso, F.; Munilla Cabrillana, G. Dept. de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia Edicions UB-ICE/Col·lecció Team, 2 CD-ROM ISBN: 84-8338-141-9

Martí Font, J.M. UB, 30 24 x 17/328 pàg.

ISBN: 84-8338-121-4 El contingut dels diferents apartats d’aquest text vol despertar la consciència de la necessitat de reflexions rigoroses i contínues, tant teòriques com metodològiques, en aquelles persones que volen fer del disseny el nucli de la seva professió i, també, mostrar que no es pot desenvolupar una sòlida disciplina pràctica sense aquestes construccions teòriques.

La Moleta del Remei (Alcanar, Tarragona) va ser un poblat ibèric fortificat entre els segles VII i II aC. Partint de les característiques específiques d’aquest i d’altres jaciments de l’àrea del curs inferior del riu Ebre, el CD-Rom presenta una visió de conjunt dels aspectes socials, ideològics i econòmics de la cultura ibèrica.

38