antics12

La

U B

Universitat UNIVERSITAT DE BARCELONA Revista dels Antics Alumnes Any IV Núm. 12 Juliol 2000 400 ptes.

Portal a Internet per als antics alumnes Matemàtiques, la passió per l’abstracte Nous i salut cardiovascular

Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació:

"Cal estimular l’esperit emprenedor entre els estudiants universitaris"

Sumari Número

12

4 Actualitat La UB viu el seu 550 aniversari

12 La Universitat, avui Vall d’Hebron, el campus verd

La Universitat UB

20 Antics UB

Revista de la Universitat de Barcelona per als antics alumnes.

Portal a internet per als antics alumnes

Consell editorial: Antoni Caparrós, rector.

Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.

Josep Mª Pons, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística.

Josep Escolano, gerent.

Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander.

24 L’entrevista Andreu Mas-Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació: “Cal estimular l’esperit emprenedor entre els estudiants universitaris”

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa UB Gerent: Susanna Vendrell

28 La recerca

Directora de Màrqueting i Patrocini de la UB: Àngela Jover

31 Opinió

Redacció, Gabinet de Premsa: Núria Quintana (coordinadora), Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona Tel. 93 403 55 44 Fax 93 403 53 57 c/e: premsa@premsa.ub.es

2000, Any Mundial de les Matemàtiques

32 Col·laboració Donació de l’escultura Làgrimas negras

Versió digital de la revista: www.ub.es/anticsub

34 Una mica d’història

Director Antics UB: Pedro Vázquez

El Jardí de l’edifici Històric, entre l’oci i la botànica

Atenció Antics UB: Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2ª 08007 Barcelona Tel. 93 317 02 53 Fax 93 403 55 31 c/e: anticsub@pu.ges.ub.es

36 Formació continuada Nova organització acadèmica del doctorat

Producció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40

38 Llibreria UB

Distribució: Interpas, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97

Imprès en paper ecològic

3

actualitat

La UB

viu el seu 550 aniversari Per les Festes de la Mercè hi haurà una jornada de portes obertes

a UB celebra durant aquest any els actes del 550 aniversari de la Universitat. Exposicions, concerts i congressos vindran a recordar el privilegi atorgat el 3 de setembre de 1450 pel rei Alfons el Magnànim, en què establia l’Estudi General de Barcelona. Tots els actes que se celebrin des d’ara fins a final del curs 2000-2001 es vincularan a la celebració d’aquest aniversari.

Al llarg del curs tindran lloc tot un seguit d’esdeveniments en els quals destaca una gran exposició sobre els 550 anys d’història de la universitat que restarà oberta durant

L

tot el mes d’octubre i un acte institucional al Paranimf recordarà la fundació de la nostra universitat. Està prevista també la publicació d’una reproducció del privilegi atorgat pel rei Alfons el Magnànim en què establia l’Estudi General de Barcelona, acompanyat d’un estudi històric realitzat pel vicerector d’Activitats Culturals, Salvador Claramunt.

Coincidint amb les Festes de la Mercè, el dia 25 de setembre serà una jornada de portes obertes per tal que tots els ciutadans de Barcelona puguin visitar l’Edifici Històric de Plaça Universitat, que també acollirà un control de la Gimcana de la Mercè.

En l’apartat de concerts, i a més de les actuacions musicals programades en el marc dels cursos d’estiu “Els Juliols de la UB” i les actuacions que serviran de cloenda a “Les Rutes de la UB” (veieu requadre), cal destacar el concert inaugural del XIVè Cicle de Música (26 d’octubre), dins el congrés de la Societat Espanyola de Musicologia, així com la tanda de concerts que oferiran al desembre el Cor de la UB i la Coral Magister Arte, amb un programa que inclou la Missa de la Coronació de W.A. Mozart i el Te Deum de M.A. Charpentier.

En el capítol de congressos, destaca el 17è congrés d’Història de la Corona d’Aragó que tindrà lloc a Barcelona i Lleida del 7 al 12 de setembre; l’exposició i jornades sobre el filòsof alemany Walter Benjamin (del 25 al 29 de setembre); l’exposició fotogràfica “Los exilios en el mundo del siglo XX”, organitzada conjuntament per les càtedres Lluís Companys i José María Valverde (23 al 26 d’octubre); i la tradicional exposició de bolets que té lloc al vestíbul central (9 al 12 de novembre).

Vine a les Rutes de la UB! Coincidint amb l’inici d’aquestes activitats, se’n proposa una per fer durant el mes de juliol i que s’anomena “Les Rutes de la UB”. Consisteix en una visita divertida, lúdica i participativa a l’edifici emblemàtic de la UB que va construir l’arquitecte Elies Rogent a la Plaça Universitat. A partir del dilluns 10 de juliol i fins al dia 21, de dilluns a divendres (excepte el dia 12), entre les 20 i les 21.30 h, un grup de “bidells”, “pro-

fessors” i “estudiants” molt especials acompanyarà grups limitats de visitants per un recorregut pel passat i el present de la Universitat de Barcelona.

El recorregut de l’activitat (per a la qual caldrà reserva prèvia) inclou el vestíbul, la sala amb els quadres dels rectors, la zona de quadres cedits pel Museu del Prado, el Claustre de Ciències, el Paranimf, l’Aula Magna i el Jardí, i finalitza la visita al Claustre de Lletres.

4

El preu d’aquesta activitat s’ha fixat en 550 pessetes, per fer-ho coincidir amb la quantitat d’anys que se celebra, que també donaran dret a un mocador de la UB, indispensable per viure intensament “Les Rutes de la UB”.

La reserva i adquisició d’entrades es poden fer a la botiga Balmes 21 (tel. 93 412 40 84 / 93 403 53 78 c/e: imco@org.ub.es)

actualitat

El Claustre debat l’Informe ‘Universitat 2000’ l dimarts 23 de maig, el Claustre de la UB es va reunir amb caràcter extraordinari, convocat pel rector, Antoni Caparrós, per tal d’establir els procediments i el calendari del debat sobre l’Informe Universitat 2000, dirigit per l’exrector de la UB Josep Maria Bricall i encarregat per la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyols (CRUE). En paraules del vicerector de Docència i Estudiants, Miquel Martínez, no es tracta només d’un debat sobre l’Informe, sinó també d’una ocasió “per fer una proposta sobre el model d’universitat pública que volem des de la UB”.

Desprès de diverses intervencions, el Claustre va aprovar la creació d’una comissió presidida pel rector, o persona en qui delegui, i formada pels membres de la mesa i cinc representants dels professors, cinc dels estudiants i cinc del PAS, a la qual els claustrals podran presentar propostes fins al dia 16 d’octubre. Així mateix, s’obrirà una bústia de correu electrònic perquè tota la comunitat universitària hi pugui proposar les seves aportacions. Amb tots aquests elements s’elaborarà un document de síntesi que serà tramès als claustrals abans del 10 de novembre, per

E

poder fer la presentació i debat del document en una sessió del Claustre que s’ha de celebrar abans del 30 d’aquell mes.

El Claustre va ser interromput prop de deu minuts per un grup d’uns dos-cents membres del PAS, que van irrompre al Paranimf amb pancartes que feien referència a la negociació col·lectiva de les universitats públiques catalanes.

Com altres punts de l’ordre del dia, el Claustre va aprovar algunes mocions, promogudes per un grup de claustrals estudiants i PAS, la primera sobre el compliment dels acords presos a la sessió anterior del Claustre; la segona sobre el posicionament del Claustre de la UB a favor de la reducció de la despesa en investigació militar a l’Estat espanyol; la tercera sobre la situació actual de la UB i la quarta sobre la defensa de la recerca i del personal investigador en formació de les universitats públiques catalanes. El rector va emetre un vot particular sobre la primera moció, per entendre que molts acords de la sessió anterior del Claustre no podien executar-se per quedar fora de les seves competències. 64 claustrals es van afegir a aquest vot particular

Nova ‘home page’ de l’UB Web a pàgina inicial del web de la UB (www.ub.es) ha canviat el seu aspecte i ha incorporat nous espais, pensats per a una millor utilització i consulta de la informació.

Aquesta nova home page, coordinada per UB Mèdia, es torna més dinàmica amb la inclusió d’una finestra anomenada “Actualitat”, on es podran consultar cada dia les principals notícies de la nostra universitat.

També s’ha dedicat un altre apartat especial als antics alumnes, així com un als futurs estudiants de la UB. Igualment s’ha simplificat la cerca d’informació creant un únic punt de consulta.

L

imatge corporativa de la nostra universitat que també facilita la descàrrega dels element gràfics de la marca de la Universitat de Barcelona. Es pot accedir directament

La imatge corporativa a internet El Servei de Publicacions acaba de fer accessible, també a través de l’UB Web, una pàgina amb les normes d’ús de la

5

a aquesta pàgina per mitjà de l’adreça www.ub.es/imatgeub o a través de la pàgina del Servei de Publicacions (www.ub.es/spub/sipub.htm).

actualitat

Avenços en trasplantament hepàtic Institut de Malalties Digestives de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, que dirigeix el professor del Departament de Medicina Vicente Arroyo, ha posat en marxa un programa de trasplantament hepàtic procedent de donant viu.

El programa compta amb l’autorització de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i amb l’aprovació del Comitè d’Ètica Assistencial de la Corporació Sanitària Clínic, d’acord amb la normativa de la nova llei de trasplantament d’òrgans.

El programa ha començat amb una primera operació –tot un èxit quant a resul-

L’

tats obtinguts– consistent en el trasplantament del lòbul dret hepàtic d’una dona jove a la seva mare, afectada de cirrosi hepàtica terminal secundària, i va ser dut a terme per un equip mèdic encapçalat per l’especialista Juan Carlos GarcíaValdecasas de la Unitat de Trasplantament Hepàtic. Adreçat a reduir l’alta mortalitat de pacients en llista d’espera per rebre donacions d’òrgans procedents de cadàvers, el programa de trasplantament hepàtic de donant viu en adults posat ara en marxa a l’Institut de Malalties Digestives de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona és un

procediment que ha donat resultats força esperançadors en més de 300 pacients tractats en centres de tot el món.

Hèrnies discals D’altra banda, el Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Prínceps d’Espanya, del Campus Bellvitge també acaba de presentar una innovadora tècnica quirúrgica adreçada al tractament de les hèrnies discals cervicals de manera percutània i mínimament invasiva. L’operació, que no requereix anestèsia general, va ser realitzada pels especialistes F. Passarello i L. López Obarrio.

Emilio Botín visita la Fundació UB Mèdia l president del Banco Santander Central Hispano, Emilio Botín, va visitar acompanyat pel rector Antoni Caparrós el passat mes de març la seu d’UB Mèdia, fundació creada el 1998 per ambdues institucions per desenvolupar el paper de les noves tecnologies a la Universitat.

La visita d’Emilio Botín va servir per inaugurar oficialment els cursos UB en línia, seguits a distància per més de 1.200 estudiants, i el Bulevard, un nou espai de comerç electrònic de la UB. Durant l’acte també es van lliurar a Emilo Botín exemplars dels primers carnets d’antics alumnes i se’l va informar de les característiques d’aquest projecte.

El Banco Santander és l’entitat col·laboradora amb el projecte d’Antics UB i ha dissenyat tota una gamma de productes i serveis financers en condicions preferents per als posseïdors del carnet.

E

6

actualitat

Esbrinant l’estructura de la matèria S’inaugura l’espectròmetre de RMN més potent del país resenciar en directe el primer experiment que es duu a terme amb l’espectròmetre de ressonància magnètica nuclear (RMN) més potent del país, un RMN de 800 MHz, va ser l’objectiu de l’acte celebrat el passat abril a l’Edifici Modular de laboratoris del Parc Científic de Barcelona. Durant l’acte es va procedir a la posada en marxa de l’instrument i a l’anàlisi d’una primera mostra.

La tècnica de la ressonància magnètica nuclear permet als investigadors determinar amb gran sensibilitat i resolució l’estructura tridimensional de molècules d’elevada complexitat i té nombroses aplicacions com són la caracterització de vacunes sintètiques o l’estudi de l’acció de determinats fàrmacs. Durant la mostra es va analitzar la proteïna betaamiloide, directament vinculada amb la malaltia d’Alzheimer caracteritzada per la seva gran tendència a formar agregats sobre les neurones del cervell.

L’experiment va ser el primer d’una sèrie

P

El professor Ernest Giralt durant el primer experiment amb l’espectròmetre de RMN

duta a terme pel grup de recerca que dirigeix Ernest Giralt que té per objectiu l’estudi de l’estructura arquitectònica d’aquesta proteïna, és a dir, la disposició en l’espai dels més de 40 aminoàcids que la constitueixen, així com el seu procés d’agregació. Els resultats que s’obtinguin seran d’utilitat per al disseny de fàrmacs contra l’agregació de la bamiloide, factor desencadenant de la malaltia.

El nou aparell de ressonància, finançat

pel Govern central i la Generalitat de Catalunya, ha estat adquirit pels Serveis Cientificotècnics de la UB a la casa alemanya Bruker per un valor de 400 milions de pessetes. Emplaçat en el soterrani de l’Edifici Modular del Parc Científic de Barcelona, especialment dissenyat per acollirlo, aquesta gran infraestructura científica s’emmarca en el context dels serveis de suport a la recerca que des del Parc Científic de Barcelona s’ofereixen a la comunitat científica.

Nou equipament per mesurar la radiació solar ultraviolada er un seguiment diari de l’evolució de la capa d’ozó i valorar la incidència dels raigs ultraviolats B (UVB), altament perjudicials per a la pell, són algunes de les prestacions del nou espectroradiòmetre instal·lat a la Facultat de Física. L’equipament va ser inaugurat pel conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, el degà Blai Sanahuja, el director del Departament d’Astronomia i Meteorologia, Eduard Salvador, i el catedràtic Jeroni Lorente, que és el delegat espanyol de l’acció europea de Cooperació Científica i Tècnica-COST 713

F

centrada en l’estudi i pronòstic de la radiació ultraviolada B. Amb una alta resolució per a l’anàlisi de la radiació solar i la columna d’ozó, el nou espectroradiòmetre té un cost de 15 milions de pessetes, que han estat finançats pel Departament de Medi Ambient en el marc d’un conveni de col·laboració científica amb el Departament d’Astronomia i Meteorologia, i contribuirà a adequar a la normativa europea el conjunt de dades sobre la incidència de la radiació ultraviolada a Catalunya. Es tracta

7

del principal equipament d’una xarxa de control de la radiació solar del Servei de Meteorologia de Catalunya, que es completarà pròximament amb la instal·lació de tres sensors en punts diferents de la costa catalana. Està previst que el Servei de Meteorologia de Catalunya posi en marxa l’estiu vinent un sistema de difusió de la informació del pronòstic diari de l’índex UV conjuntament amb la previsió del temps, unes dades d’interès general que poden evitar els riscos derivats d’una exposició excessiva a la radiació solar.

actualitat

Sheldon L. Glashow i Lynn Margulis Conferències de

ota el títol “Interaccions entre la física i la biologia. El que un biòleg hauria de saber sobre la física de partícules, i per què” el Premi Nobel de Física del 1979, Sheldon L. Glashow, va pronunciar una conferència el passat març a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona, amb la qual va exposar de manera divulgativa tot un seguit de qüestions profundes de la física contemporània.

Sheldon L. Glashow va compartir el Premi Nobel de Física del 1979 amb els investigadors Abdul Salam i Steven Weinberg pels treballs sobre la teoria de la unificació de les interaccions febles i electromagnètiques entre les partícules elementals. Aquest estudi va suposar un avenç clau per al desenvolupament d’un dels reptes més atractius de la física de partícules com és el d’arribar a unificar

S

les quatre forces fonamentals de l’univers –electromagnetisme, força gravitatòria i les interaccions nuclears febles i fortes– a través d’una teoria única i coherent.

Durant el mes d’abril l’especialista en microbiologia Lynn Margulis va impartir una segona conferència titulada “Interaccions entre la física i la biologia. El que un físic hauria de saber sobre biologia, i per què”. Distinguished Professor de la Universitat de Massachusetts a Amherst, Lynn Margulis és coneguda en el món de la biologia per la seva teoria endosimbiòtica, que proposa que les cèl·lules eucariotes (cèl·lules dels animals, plantes, fongs i protistes) s’haurien originat a partir de diferents cèl·lules procariotes (sense nucli), mitjançant una relació simbiòtica que hauria esdevingut permanent.

Sheldon L. Glashow

Lynn Margulis

Campanya entre els estudiants sobre el consum abusiu d’alcohol revenir el consum abusiu de begudes alcohòliques entre els estudiants és l’objectiu de la campanya que es va iniciar a la UB l’abril passat amb el lema Alcohol, agafa el teu punt! S’han editat 90.000 punts de llibre que s’estan repartint entre els alumnes de la Universitat i que contenen diverses informacions sobre

P

el consum d’alcohol. També s’ha dissenyat la pàgina web www.ub.es/sacu/alcohol, on es tracten aspectes com els efectes de l’alcohol en la conducció, les relacions sexuals o els factors que modifiquen els efectes d’aquesta substància.

La campanya, elaborada per l’entitat Promoció i Desenvolupament Social, comp-

ta amb la col·laboració de l’Institut Municipal de la Salut de l’Ajuntament de Barcelona i vol respondre al problema de l’important consum d’alcohol que fan els joves, bàsicament els caps de setmana. Es parteix del principi que el més adient és adreçar aquest tipus d’accions a un públic homogeni, en aquest cas universitaris.

Visita de la nova consellera d’Ensenyament al Campus Vall d’Hebron a consellera d’Ensenyament, CarmeLaura Gil, va ser la convidada el passat 25 de maig a les Converses pedagògiques de la Vall d’Hebron, organitzades pel Departament de Teoria i Història de l’Educació. El debat va tenir lloc a la Facultat de Pedagogia i va estar conduït

L

pel professor Josep Puig i els estudiants Olga Alberich, Basilio Florentino, Mónica Gijón i Àlex Rodríguez.

Aquest cicle de sessions acadèmiques pretén fomentar la participació d’estudiants i professors de la Divisió, i fer que aquesta participació també suposi una

8

tasca de preparació que, en ella mateixa, resulti formativa per als directament implicats. Cada sessió serà una entrevistadebat amb una persona convidada que sigui de rellevància en el món educatiu, tant per la seva aportació personal com pel seu càrrec públic.

actualitat

Exposició fotogràfica antibel·licista a la Vall d’Hebron ús de les armes en els conflictes del món actual va ser el tema comú de la cinquantena d’imatges que, realitzades per reconeguts fotògrafs, es van exposar del 8 al 19 de maig al claustre de l’Edifici de Llevant del Campus Vall d’Hebron.

Amb el títol d’“Història d’una arma vulgar.

Guerres i negocis”, aquesta mostra es caracteritzava pel caire didàctic, en la línia de l’educació per la pau.

Les imatges eren dels fotògrafs Sandra Balsells, Javier Bauluz (premi Pulitzer), Koldo Chamorro, Bru Rovira, Annie Leibovitz, Sebastião Salgado i Zohra. Il·lustren conflictes en indrets com l’Amèrica Llatina o Bòsnia, sempre recollint gent armada, des de guerrillers fins a nens o camperols.

En la mateixa mostra s’explicaven les alternatives per canviar aquesta realitat.

L’

Comissariada per la professora de Didàctica de les Ciències Socials Anna Bastida, l’exposició es va organitzar en el marc de l’assignatura Conflictes al Món Actual. Els estudiants van elaborar mapes i textos explicatius que s’afegien a les fotografies. També van preparar materials didàctics que complementaven la mostra, pensats per als alumnes de tota una sèrie de centres de primària i secundària que acolliran l’exposició després de la UB. Aquesta mostra, una de les activitats de la campanya “Adéu a les armes”, organitzada per Metges sense Fronteres, Intermón, Greenpeace i Amnistia Internacional, va merèixer el patrocini d’Intermón, la Fundació Solidaritat UB i la Divisió V de Ciències de l’Educació de la UB.

Miguel Gila inaugura unes jornades de poesia El pare Cortina i Bigas Luna, en altres actes a la UB

Gila i Jordi Virallonga

humorista Miguel Gila va inaugurar el 16 de maig a l’Aula Magna de l’Edifici Històric les Jornades de Poesia i Mestissatge que organitza anualment l’Aula de Poesia de Barcelona, enguany dedicades a “El poeta enfront de la barbàrie”. L’objectiu de les Jornades, coordinades pel professor de Literatura Espanyola, poeta i director de l’Aula de Poesia Jordi Virallonga, era replantejar el paper del poeta i la poesia davant dels conflictes bèl·lics, polítics, socials i el seu impacte en la consciència individual.

Una altra figura pública que va estar recentment a la UB va ser el jesuïta Jon Cortina, professor de la Universidad Centroamericana de El Salvador i president de l’ONG Probúsqueda. El març passat, el pare Cortina va pronunciar a l’Aula Magna de l’Edifici Històric la conferència “La búsqueda de niños y niñas desaparecidos/as en El Salvador”, en un acte organitzat per l’Associació contra la Cultura Punitiva i l’Exclusió Social (ACPES), Vetermón, Médicos Mundi, Entrepobles i la mateixa Universitat.

L’

9

Jon Cortina, que va ser company d’Ignacio Ellacuría, el jesuïta assassinat l’any 1989 per militars salvadorencs, va poder escapar per atzar d’aquella matança i ha estat un dels artífexs de la reconstrucció de la majoria d’infraestructures destruïdes per la guerra civil que va assolar el país durant els anys vuitanta i va provocar la mort de més de 50.000 persones i la desaparició de més de 500 nens i nenes.

El director de cinema Bigas Luna, també convidat per la Universitat, va cloure el 30 de maig, a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona, el postgrau Cinema i Societat, dirigit pel professor d’Història Contemporània Josep Maria Caparrós.

En l’acte es van lliurar els diplomes als 12 alumnes que han cursat aquest programa, entre els quals n’hi ha dels Estats Units, Costa Rica, el Brasil, el Perú i Grècia. Es tracta d’un postgrau del Departament d’Història Contemporània i del Centre d’Investigacions Film-Història.

actualitat

Exposició d’ex-libris per al segle XXI x-libris per al segle XXI” és el títol de l’exposició que va acollir el vestíbul de l’Edifici Històric de la UB durant el mes d’abril amb uns 180 ex-libris seleccionats entre els més de 700 que van presentar artistes d’arreu al concurs convocat per la UB en col·laboració amb diverses associacions mundials d’exlibristes. Tant l’exposició com el concurs volien mostrar l’actualitat i el futur d’aquestes obres d’art de petit format nascudes amb l’inici de la impremta i que s’adhereixen a les cobertes d’un llibre per identificar-ne la propietat. La mostra, comissariada pel professor de Belles Arts Francesc Orenes, és una de les activitats que s’organitzaran fins a final del curs 2000-2001 per commemorar el 550 aniversari de la Universitat de Barcelona.

En el concurs d’ex-libris van participar

“E

268 autors de 31 països. Finalment es van concedir sis premis ex aequo; en resultaren guanyadors els artistes russos Vladimir Zuev i Yuri Borovitsky, el polonès Zdzilaw Maj, l’italià Toni Pecoraro, el letó Lembit Lôhmus i el japonès Shigeki Tomura.

El jurat estava format per cinc professors de la Facultat de Belles Arts de la UB: Maria Mercè Casanovas, Joan Descarga, Pere Falcó, Miquel Planas i Begoña Simón.

Col·laboraven en el concurs la Generalitat, l’Escola Elisava de Disseny, el col·leccionista Benoît Junod, la Fundació Caixa de Manlleu, l’Associació Catalana d’Exlibristes, i de la UB, el vicerectorat d’Activitats i Promoció Culturals, la Comissió d’Extensió Universitària de la Divisió I, la Facultat de Belles Arts i els departaments de Dibuix, Escultura, Imatge i Disseny i Pintura.

Sant Jordi a la UB a UB va celebrar com cada any tot un seguit d’actes per Sant Jordi. Exposicions, taules rodones, conferències, representacions teatrals i lliuraments de premis literaris i a la qualitat lingüística van succeir-se en els diversos centres de la Universitat, com ara les Facultats de Filologia, Biologia, Farmàcia, Medicina o Biblioteconomia i Documentació. Un dels actes va ser la concessió del Premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, que va

L

guanyar Partal Maresma i Associats pel seu producte VilaWeb. Com és tradicional des del 1986, en el marc de les activitats de la Setmana Sant Jordi, la Universitat de Barcelona també va editar un cartell inspirat en la Diada del Llibre, del qual s’han fet 500 còpies i 75 litografies numerades i signades. El cartell d’enguany ha estat realitzat per Jordi Dalmau i Lídia Gorriz, escultors i professors de la Facultat de Belles Arts.

La UB en xifres Divisió II de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials 53

TESIS DOCTORALS LLEGIDES CURS 1998-1999 Divisió I de Ciències Humanes i Socials 64

Divisió V Ciències de l’Educació 20 Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques 115 Divisió IV de Ciències de la Salut 145

TOTAL TESIS DOCTORALS 397

10

la universitat, avui

Matemàtiques, la passió per l’abstracte tracta, que és la que usaran a la Facultat. Es tracta de la tercera activitat d’aquest tipus que es duu a terme. El curs vinent això s’ampliarà a tot un “Semestre 0”, el qual constarà de tres assignatures que després l’estudiant convalidarà com a crèdits de lliure elecció.

Una altra mesura per incrementar el rendiment dels estudiants en els primers mesos de Facultat és la “semestralització”, ja iniciada el curs 1998-1999. Es tracta que totes les assignatures obligatòries s’imparteixen tant en el primer semestre com en el segon, de manera que els estudiants tenen oportunitat de repetir-les abans d’aprendre altres matèries per a les quals siguin necessaris els continguts de les assignatures suspeses.

Programa d’excel·lència

La passió per les matemàtiques explica probablement que aquesta Facultat sigui un centre amb gran tradició de vida universitària esprés de les hores dedicades a un ensenyament en el qual la dificultat fa que aproximadament un terç dels alumnes de nova entrada abandonin en el primer curs, els estudiants es queden encara sovint a la Facultat per jugar a escacs, fer una revista o cantar en una coral. Actualment es treballa perquè aquesta titulació, amb una excel·lent inserció laboral, millori en aspectes com la deserció entre els alumnes de nou ingrés; al mateix temps, es pretén

D

incentivar els que tenen millors qualificacions.

“Els alumnes que entren en aquest ensenyament necessiten estar habituats a treballar amb objectes abstractes”, afirma el degà de la Facultat, Joan Elias, a l’hora d’analitzar l’elevat nombre d’estudiants que abandonen els estudis el primer any. Per als alumnes, aquest primer curs és com una mena de “frontera”; els qui la superen acostumen a acabar la llicenciatura. El centre ha endegat una iniciativa per intentar disminuir aquesta tendència. Concretament, aquest curs s’ha dut a terme un curs de Pre-àlgebra i Pre-càlcul per als estudiants novells amb l’objectiu de repassar els conceptes més importants de matemàtiques que s’adquireixen a l’ensenyament mitjà i apropar-los a una manera de pensar més abs-

12

D’altra banda, la Facultat també té en preparació un programa d’excel·lència adreçat a alumnes amb unes capacitats especials.

Aquests estudiants de qualificacions brillants tindran l’opció de participar durant la llicenciatura en activitats com ara seminaris d’aprofundiment o cursos de tercer cicle. També es donaran beques de formació per a estades de curta durada en altres universitats i la participació en escoles d’estiu, congressos o altres activitats d’iniciació a la recerca. Amb aquest objectiu d’incentivar els millors estudiants, el centre començarà també a atorgar a partir del curs que ve uns ajuts a l’import de la matrícula per als alumnes que entrin a l’ensenyament amb una nota de 8,5 o superior de batxillerat o en les proves d’accés a la Universitat. Si mantenen aquestes qualificacions durant la llicenciatura, continuaran rebent l’ajut.

Una altra de les novetats que s’introduiran l’any vinent dins la docència de la Facultat de Matemàtiques és la creació de “laboratoris”. Es tractarà de grups petits d’estudiants on es resoldran problemes mitjançant la discussió amb el professor, en una fórmula totalment oposada a la classe magistral.

Una altra línia actual dins la docència és

la universitat, avui

la inclusió de més assignatures optatives, també en el primer cicle. Per exemple, ja es treballa per impartir matèries de matemàtica financera amb la participació de docents de la Facultat d’Econòmiques.

Això es relaciona amb una de les sortides professionals cada cop més importants per als titulats de Matemàtiques, els quals reben actualment un nombre creixent d’ofertes de treball en el sector financer, per exemple en els mercats de futurs.

La informàtica és un altre sector on sovint els matemàtics poden desenvolupar la seva feina. La banca, la cartografia o la docència són altres sectors tradicionals per als llicenciats en aquest ensenyament, un dels que presenten millor inserció laboral.

La facultat vol incorporar una nova llicenciatura d’Estadística Per als ja llicenciats, dins el tercer cicle s’imparteix a la Facultat un doctorat en Matemàtiques, en el qual participen tots els departaments vinculats al centre. L’objectiu és preparar per a la recerca, però el primer any dels dos que dura el programa serveix també com a aprofundiment dels coneixements obtinguts durant la llicenciatura.

A més de tota l’oferta formativa actual del

centre, la Facultat vol incorporar pròximament un nova llicenciatura d’Estadística.

Dins l’apartat de recerca, hi ha sis grups consolidats vinculats al centre, que podeu veure en el requadre d’aquesta pàgina.

Actualment la Facultat està emprenent dues accions per reordenar la recerca que hi té lloc. Es vol crear un Institut de Matemàtiques de la UB (IMUB), amb seu a la Facultat, orientat a l’objectiu d’interrelacionar i projectar la recerca que fan els diversos grups.

Amb això es busca, per exemple, obtenir finançament, rebre alumnes estrangers o organitzar congressos i diverses activitats de difusió.

L’altra acció ha consistit a renovar el comitè científic de la revista Collectanea Matemhematica, que la Facultat edita des de 1948 i que és la publicació científica més antiga d’Espanya dedicada a aquesta matèria. Es tracta d’una revista internacional editada anualment en anglès, francès i alemany i que es preveu de vincular al futur IMUB. A més de tota la tasca d’estudi i investigació, els aproximadament nou-cents alumnes del centre també mantenen un teixit associatiu que compta amb una llarga tradició. Hi ha equips de futbol i futbol sala, una important activitat de sindicats d’estudiants, i fins i tot grups per jugar a la botifarra. L’afició als escacs ha provocat que la Facultat hagi comprat diversos taulers d’aquest joc, i és habitual veure estudiants que fan partides a l’aire lliure en el claustre del pati de Ciències de l’Edifici Històric, seu de la Facultat.

Els alumnes també fan una revista, amb

13

Grups de recerca consolidats: ■ Anàlisi estadística multivariant i computacional (hi participen investigadors de la Facultat de Matemàtiques, però la coordinació està a Biologia) ■ Anàlisi real i funcional ■ Geometria algebraica ■ Lògica algebraica (hi participen investigadors d’altres facultats) ■ Processos estocàstics ■ Sistemes dinàmics

el nom d’Aleph, en la qual ells mateixos poden dibuixar còmics, redactar articles o publicar fotografies. Aquest curs s’ha organitzat per primera vegada una fira de les associacions de la Facultat, sobretot per donar-les a conèixer als que hi entren de nou, i es preveu que aquesta iniciativa es repeteixi cada any. Una altra activitat anual és el col·loqui organitzat per la Facultat, a càrrec d’un personatge del món científic o literari que pugui ser d’interès per a la major part del professorat i els alumnes de darrers cursos de la llicenciatura o del doctorat.

Per a més informació sobre la Facultat Tel. de secretaria: 93 402 15 98 www.mat.ub.es/

la universitat, avui

La UB proposa un nou model de finançament universitari per a Catalunya Recentment, els mitjans de comunicació han reflectit la necessitat d’un nou model de finançament universitari a Catalunya. La UB fa la seva proposta per contribuir al debat er establir el finançament de cada universitat es tindrien en compte una sèrie de conceptes, per exemple la docència que duu a terme la Universitat en primer i segon cicle o la recerca. L’Administració hauria d’establir uns mòduls que permetessin quantificar el finançament que ha de rebre la Universitat per cadascun d’aquests conceptes. Els mòduls i la manera de calcular-los haurien de ser transparents i coneguts per totes les universitats.

P

categories en què s’agrupessin tipologies d’ensenyaments semblants.

Per calcular, doncs, els diners que ha de rebre una universitat per un determinat ensenyament caldria multiplicar el preu d’un d’aquests mòduls pel nombre de crèdits matriculats en el centre. D’aquesta xifra caldria restar un descompte segons el nombre que hi hagi de repeticions, per tal d’incentivar la qualitat, com també la part que la Universitat ingressi amb les matrícules que paguen els alumnes o mitjançant beques.

nPrimer i segon cicle En cada ensenyament es podria establir el cost que té per a la Universitat cada crèdit a què es matricula un estudiant. Per això caldria tenir en compte aspectes com: si es requereix més o menys professorat; el nombre d’estudiants que accedeixen a primer curs, ja que això afecta la ràtio estudiant/professor (si entren pocs alumnes, el nombre d’estudiants a les classes, sobretot d’assignatures optatives, serà petit); quina és la tipologia del professorat en aquell ensenyament (a temps parcial, professorat ordinari, ajudants, etc.); el Personal d’Administració i Serveis (PAS) necessari per a la docència, i l’establiment d’una xifra de PAS per a un nombre determinat de docents; i quin és el cost de funcionament de la Universitat en temes d’administració imputable a cada crèdit.

Amb tot això es podria calcular un mòdul que equivaldria al preu que representa per a la Universitat cada crèdit a què es matricula un alumne en determinat ensenyament. Per no tenir un mòdul diferent per cada titulació, es podrien establir

nRecerca La recerca comporta una sèrie de serveis i personal (per exemple hemeroteques, serveis cientificotècnics) que s’afegeixen a les despeses directes dels projectes. L’activitat de recerca implica tota una despesa ordinària que ha de cobrir-se amb una aportació suficient de l’Administració. Això es podria quantificar amb l’establiment d’uns mòduls sobre la base d’indicadors com ara el nombre de professors que fan recerca, si aquesta és de tipus experimental, i la seva qualitat.

També caldria computar el nombre de persones que preparen la tesi doctoral i els recursos ingressats en concepte de projectes i contractes.

nDoctorat

nGestió

Es podrien calcular els mòduls corresponents considerant que el 10 % del temps docent del professorat amb titulació adequada es destina a assignatures de doctorat. El treball de recerca s’hauria de finançar seguint els mòduls de l’apartat anterior.

Quan els docents fan tasques de gestió de la Universitat, això comporta el fet de pagar-los uns complements i alliberar-los un temps de la tasca de docència, tasca que ha de ser confiada a un substitut. Per calcular el cost d’això es pot aplicar una

14

la universitat, avui

Enric I. Canela,

vicerector d’Economia i Organització

“L’actual model consolida unes diferències de tracte” Quin és l’objectiu d’aquesta proposta de la UB?

El model proposat és realista i es pot aplicar ja ara?

Actualment hi ha una manca d’adequació entre la subvenció que reben les universitats i les activitats que han de fer. Les universitats tenen la missió de generar, emmagatzemar, transmetre i aplicar coneixement. Simplificant, podríem dir que han de fer docència i recerca. Ambdues han de ser adequadament finançades. L’actual model de finançament de les universitats públiques catalanes consolida unes diferències de tracte entre elles que arrenquen del moment en què es van fer els traspassos a la Generalitat.

El fet que el model parteixi del desequilibri i que els increments successius s’hagin basat únicament en la docència i no tinguin en compte aspectes tan importants com les despeses ordinàries que genera la recerca o el manteniment d’infraestructures n’accentua les diferències. Avui és totalment absurd parlar de transferència per estudiant; pot tenir un interès mediàtic, però no té cap sentit.

Això es podia fer quan la recerca era una activitat marginal; ara això no passa.

La recerca d’algunes universitats es de prou volum i qualitat per ser valorada en establir la subvenció.

En primer lloc cal dir que el model aborda tots els aspectes que s’haurien de tenir en compte a l’hora de finançar la Universitat. Podria estar elaborat i acordada la seva aplicació en pocs mesos.

Ara bé, a ningú no se li escaparà que la seva aplicació ha de suposar un cert augment de recursos.

Penso que caldria tenir una perspectiva del resultat abans d’aprovar el pressupost de la Generalitat per al 2001 i tenir això en compte. Fins ara la subvenció de la Generalitat a les universitats s’ha discutit un cop aprovat el pressupost de la Generalitat. Crec que això no és correcte, s’hauria de fer a la inversa. Tenim confiança que el conseller Mas-Colell canviarà aquesta dinàmica. L’aplicació definitiva del model s’hauria de fer progressivament.

Els increments pressupostaris dels propers anys s’haurien d’adreçar a les universitats amb un dèficit de finançament, mentre que les universitats amb més finançament del que els correspon haurien d’assumir noves obligacions.

fórmula estàndard per a totes les universitats (per exemple, per cada càrrec acadèmic es deslliura el professor d’un mitjana de cinc hores setmanals de temps de docència).

Podran els pressupostos públics assumir increments importants a les universitats?

Som conscients que el pressupost públic s’ha de contenir. Amb tot, la socie-

nManteniment i subministrament dels espais S’hauria de trobar un mòdul estàndard que servís per als espais amb activitats experimentals i un altre per als que no es destinen a aquesta mena d’activitats.

nComplements personals Amb independència del finançament ordinari, les universitats haurien de rebre les quantitats que han de pagar en concepte de triennis i complements per mèrits docents i recerca.

nNucli Es tracta dels serveis generals que ha de tenir cada universitat, independentment de la grandària. També s’hi inclourien les despeses que la Universitat té per cir-

15

tat del coneixement exigeix més despesa en formació i recerca: és una inversió.

A la Universitat sabem que no podem fer allò que volem i que la despesa té un límit. Per això hem de fer contractesprograma i retre comptes a la societat de com administrem els recursos i els resultats que n’obtenim.

Ara bé, algunes universitats no podem admetre rebre un finançament clarament inferior a unes altres i que després se’ns compari negativament. També hem de treballar conjuntament universitats i govern per decidir quina informació donem a la societat i com ho fem.

cumstàncies alienes a la seva decisió (com és, en el cas de la UB, del Servei d’Esports o altres instal·lacions que ha heretat).

nFinançament extraordinari Hauria d’estar basat en els contractesprograma. Ha de servir per incentivar determinades àrees o projectes i fomentar-ne la qualitat. Les subvencions seguirien aquí criteris de tipus polític, que haurien de ser transparents.

la universitat, avui

Ramon Valls, Síndic de Greuges de la UB: “La nostra tasca requereix discreció i celeritat en la solució” Ramon Valls és l’actual Síndic de Greuges de la UB. La Universitat de Barcelona, el 1985, va ser la primera d’Espanya a crear aquesta figura, que té funcions anàlogues a les del defensor del poble o Ombudsman, però en l’àmbit universitari. Canalitza les queixes i observacions que li formulen sobre el funcionament de la Universitat les persones que tenen interès legítim per ferho, i formula propostes de resolució dels assumptes que li han estat sotmesos. Cada any presenta al Consell Social un informe sobre el funcionament de la Universitat.

Abans de Ramon Valls, van ser síndics de greuges de la UB els catedràtics Lluís Casassas i Artur Juncosa.

Ètica i Dret Nascut a Valls (Tarragona) l’any 1928, Ramon Valls ha exercit la major part de la seva activitat professional com a docent de la Universitat de Barcelona, primer com a professor d’Història de la Filosofia i posteriorment com a professor de Filosofia del Dret. Ha ocupat a la Universitat els càrrecs de director de departament, secretari general, degà de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, vicerector de Docència i Estudis i membre del Consell Social.

Com a investigador, destaca la seva tasca sobre el pensament idealista alemany. Ja jubilat com a docent universitari, actualment és professor d’un curs de Filosofia per a no filòsofs, de l’Institut d’Humanitats, i participa en el màster en Bioètica i Dret de la UB.

Quins són els tipus de queixes o demandes més habituals que li arriben?

Hi ha una primera classificació dels casos segons el reclamant. Les reclamacions més nombroses són d’alumnes; després ve el PAS i, molt en darrer terme, els professors.

Començant pel final, els problemes dels professors són bàsicament els de la seva situació laboral. De fet, me n’arriben molt pocs, perquè aquests afers es tracten normalment al rectorat i al comitè acadèmic.

En el cas del PAS els problemes són sobretot laborals. Hi ha també alguns casos puntuals de queixes sobre condicions de treball. A vegades, aquests darrers casos han arribat fins a mi perquè la gent els planteja amb mal humor. Al final, però, la cosa es resol. Els problemes més greus fan referència als llocs de treball que ocupa cadascú i els concursos interns per obtenir una altra

16

categoria, per promocionar-se, canviar de local de treball… Això són problemes delicats.

Pel que fa als estudiants, es tracta principalment d’exàmens, però no exclusivament. Entre els professors hi ha una massa considerable de gent que defensa la seva feina amb dignitat, però també hi ha una minoria que dóna més feina que tots els altres. Són els que consideren que un bon professor ha de suspendre molt. A vegades també hi ha estudiants que em presenten qüestions de matrícula o de les normes més o menys complicades dels plans d’estudi.

La dinàmica actual, però, és de simplificar els plans d’estudi. També algun cop hi ha reclamacions sobre aspectes de la normativa de permanència, la qual acabarà essent obsoleta, perquè quan arribin les generacions amb menys pressió demo-

la universitat, avui

gràfica potser no serà estrany que l’estudiant perpetu sigui benvingut. Encara que en carreres com ara les enginyeries, on es troba feina amb facilitat, continuarà havent-hi pressió.

Quins mecanismes usa per solucionar tots aquests conflictes?

Es poden distingir dues fases: la merament verbal i l’escrita. D’entrada, tant si em presenten un escrit com si vénen a una entrevista, jo els dic que ja parlaré amb l’altra part. Començo parlant per telèfon, demano una entrevista… Quan sents les dues versions, relativitzes l’una i l’altra. Després proposes una via per resoldre-ho, que no és mai cent per cent satisfactòria per a l’un o l’altre. En algun cas es demana si es pot aïllar el cas com a afer excepcional i, per tant, fer una excepció a la norma.

En termes generals, la feina del síndic s’instal·la no pas en el terreny jurídic de la norma, sinó en el més vaporós que podríem anomenar “d’Antígona”: a més de la llei hi ha una norma no escrita i que es troba en un terreny real. Quantes vegades al dia tots no diem o sentim: “No hi ha dret!”. I no ens referim pas al dret jurídic.

Periòdicament s’organitzen trobades de síndics de les diferents universitats catalanes. Han arribat a idees comunes?

Compartim la visió que el càrrec no és absolutament inútil i que contribuïm a una solució prou satisfactòria d’aproximadament la meitat dels casos que se’ns presenten.

L’altra meitat són causes perdudes, en les quals no s’aconsegueix fer res amb l’afer de fons. Aleshores només pots aspirar, com a màxim, a temperar una mica els ànims.

Encara que vull emfasitzar que jo estic aquí per tractar de qüestions de relació objectiva entre les persones i la institució.

“Estic per tractar qüestions de relació objectiva entre les persones i la institució” Una cosa en la qual també coincidim els síndics de les universitats catalanes és que la nostra tasca ha de comptar amb dues característiques: la celeritat en la solució dels assumptes i la discreció.

Com contribueix la figura del síndic al millor funcionament de la Universitat?

Això és una pregunta eterna que ens fem tots els síndics. Plantejant-ho en uns termes durs, un dia, en una de les nostres

“A vegades en aquesta vida no es pot posar un càstig, però convé xiular la falta”, diu el Síndic

17

DE MÉS A PROP Quin llibre llegeix ara?

Acabo de rellegir Les afinitats electives, de Goethe. I estic amb Los diez mayores descubrimientos de la medicina, de M. Friedman i G.W. Friedland, arran de treballar en qüestions de bioètica.

Quines pel·lícules li han agradat més darrerament?

American Beauty i Las normas de la casa de la sidra.

Què hauria volgut estudiar i no ha estudiat?

Tinc frustracions, però me les tolero molt bé. Una d’elles és no saber més grec. Una altra és no haver estudiat la carrera de Dret. No per ser advocat ni jutge, sinó per fer filosofia del Dret amb més coneixement del Dret del que tinc.

reunions, es va dir si érem una “figura decorativa” o si fèiem alguna cosa. Vam estar d’acord que no som una mera figura decorativa. D’una banda, hi ha el tant per cent de casos en què s’arriba a una solució, i això no és propi del que és només una figura decorativa. Un altre punt és que, quan hi ha casos repetits del mateix tipus, pots fer una gestió més enllà de les queixes individuals.

Per exemple, pots fer un informe. Un membre del Consell Social em suggeria en aquest sentit un dia que, a part de l’informe anual, en fes de monogràfics sobre casos repetits amb propostes per canviar determinada norma o fer-ne una de nova…

Un altre tipus de casos repetits donen lloc a fer arribar un avís al rectorat perquè prengui cartes en un determinat assumpte; per exemple, en el cas d’un centre que genera problemes o un professor que tracta malament els alumnes. A vegades en aquesta vida no es pot imposar un càstig, però convé xiular la falta.

La resta de la tasca del Síndic consisteix a rebre les persones, escoltar-les.

Una vegada va venir una persona que em va explicar la seva història i, quan jo li vaig preguntar què demanava, es va quedar parada i va dir: “No res. Ho he explicat i m’han fet cas per primera vegada. He descansat. Adéu, gràcies”.

la universitat, avui

Vall d’Hebron, el campus verd

El Campus Vall d’Hebron és l’únic de la UB amb un model anglosaxó: un espai unitari ben organitzat urbanísticament que integra centres docents, unitats administratives i serveis com ara unes completes instal·lacions esportives i amplis espais de gespa per estar-se a l’aire lliure bicat entre el barri de Montbau i el Parc del Laberint, ocupa les instal·lacions de les antigues Llars Mundet, un internat emblemàtic de la Barcelona dels anys seixanta. Ara, el futur d’aquest Campus passa per projectes com els de l’establiment d’un palau de congressos o l’aprofundiment de la col·laboració entre les institucions que ocupen altres edificis en el mateix recinte.

Actualment integren el Campus cinc construccions: l’Edifici de Ponent, que acull la facultat de Psicologia; l’Edifici de Llevant, amb les instal·lacions dels Departaments de la Divisió V de Ciències de l’Educació i de la Biblioteca; l’Edifici de Migdia, on hi ha l’aulari i altres dependències de les facultats de Pedagogia i Formació del Professorat, així com amb la

U

seu de l’Institut de Ciències de l’Educació; l’Edifici de Calderes, que inclou una sala poliesportiva i algunes sales més d’expressió on s’imparteix docència; i, finalment, l’Edifici del Teatre acull l’aula magna de Psicologia així com de la Divisió V, a més de diversos serveis als estudiants. Les previsions són convertir aquest edifici en un modern palau de congressos.

Projectes de futur Un altre projecte de futur molt important per al Campus és l’emplaçament en el seu recinte de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, actualment a l’edifici de la UB en el barri de Sants, al carrer Melcior de Palau. També està previst millorar les condicions de l’Edifici de Migdia amb la

18

instal·lació d’un sistema d’aire condicionat i ampliar l’annex d’aquesta construcció (Migdia 2) amb una nova planta.

La UB va dur a terme tota una tasca de reforma i condicionament d’aquests edificis de les antigues Llars Mundet després que li fossin cedits per la Diputació el 1987. Els espais van remodelar-se seguint els plànols de l’arquitecte Francesc Labastida i el catedràtic emèrit d’Urbanisme de la UPC Manel Ribas, que precisament havia col·laborat feia més de 30 anys amb l’arquitecte Manel Baldrich quan aquest va dirigir la construcció de les Llars Mundet.

Els edificis van ser, doncs, des de bon començament pensats com a una unitat i això hi facilita actualment l’organització de la vida universitària. L’estructura del Campus permet compartir serveis, com ara la

la universitat, avui

da de metro més propera (Montbau) fins als diferents edificis del Campus. “A més, actualment es realitzen les obres d’ampliació de la línia 3 del metro, que significarà la creació d’una nova parada just a l’entrada de la zona universitària”, explica el cap de l’administració del Campus, Tomàs Ramos.

Altres edificis Un dels aspectes del Campus que es vol millorar és la imbricació entre els edificis que gestiona la UB i els altres que també hi ha en el mateix recinte, a càrrec de la Diputació o l’Ajuntament.

Actualment, en aquesta àrea es troba la residència per a gent gran Anna Gironella de Mundet, un centre de dia i un de curta estada per a disminuïts psíquics, un centre d’educació especial psicopedagògic, una església cedida al bisbat, una escola bressol cedida a l’Ajuntament, un institut d’educació secundària i l’Escola Pins d’ensenyament primari, a més de diversos serveis i despatxos de la Diputació. Una altra instal·lació important del Campus és el complex esportiu municipal Llars Mundet, que consta d’una piscina i una pista poliesportiva cobertes, saunes i hidromassatge, piscina descoberta, quatre camps de futbol, frontó descobert, dues pistes d’esquaix i una pista poliesportiva biblioteca, els serveis mèdics i l’oficina descoberta. Gràcies a un acord entre d’informació i estudiants, el bar o les insambdues entitats, els estudiants i els tal·lacions de reprografia, entre tots els altres membres de la comunitat univerque treballen o estudien en els diversos sitària poden usar totes aquestes insespais del Campus. tal·lacions a uns preus avantatjosos.

Un altre punt positiu d’estudiar o trebaIgualment s’ha arribat a una entesa llar a la Vall d’Hebron és el fet de gaudir perquè la cod’un espai enL’estructura del Campus munitat univervoltat de nasitària gaudeixi tura, en l’enpermet compartir serveis d’unes conditorn de la cions prefeserra de Collcom la biblioteca o rents a l’hora serola. “El lloc l’oficina d’informació i d’abonar-se al està molt bé”, Centre Municicoincideixen estudiants pal de Tennis en David i la Vall d’Hebron, Cristina, estufora del recinte de les antigues Llars diants de Pedagogia, mentre fan un tallat Mundet, a l’altra banda de la Ronda de al bar del Campus. La presència d’espais a Dalt. l’aire lliure fa que quan arriba el bon temps Els responsables del Campus creuen, els estudiants aprofitin la gespa per xerrar, però, que encara es pot aprofundir més en repassar apunts o menjar alguna cosa. En la col·laboració amb les entitats que gescanvi, els mateixos alumnes també apuntionen els espais de l’entorn del Campus. ten com a contrapartida que cal desplaçarPer exemple, en temes com ara sistemes se fins a un dels extrems de la ciutat. Des de vigilància, senyalització, accessos de bon començament, la UB va habilitar un comuns, vialitat o reciclatge. bus gratuït que fa el recorregut de la para-

19

Les Llars Mundet La història de les Llars Mundet es remunta a 1954, quan el benestant matrimoni Mundet va fer una donació de 40 milions de pessetes a la Diputació de Barcelona per construir un conjunt d’edificis destinats a tasques socials, on es poguessin traslladar els residents de la vella Casa de la Caritat del Raval. El projecte es va encarregar a l’arquitecte Manuel Baldrich, el qual va dissenyar un conjunt d’edificis de caire funcionalista i de bona qualitat, inaugurats el 1957.

En la nova institució van arribar a viure 1.000 nens i nenes interns, els quals patien problemes de caire social i tot sovint provenien de famílies desestructurades. A més de l’internat, les Llars Mundet també acollien la residència per a gent gran Anna Gironella de Mundet. El 1971 es va afegir a aquest conjunt l’Institut Psicopedagògic, destinat a persones amb disminucions.

El palau de les Heures Dins el recinte hi ha un altre edifici universitari de característiques molt diferents. És el Palau de les Heures, seu del Centre de Formació Continuada del mateix nom que gestiona la Fundació Bosch i Gimpera de la UB. Es tracta d’una construcció encarregada per la família Gallart el 1893 a l’arquitecte August Font com a residència d’estiu. Durant la Guerra Civil la família va abandonar el palau, que finalment va passar a mans de la Diputació el 1958. Va ser cedit a la UB el 1991 i aleshores l’arquitecte Norman Cinnamond es va encarregar de la rehabilitació interior perquè la construcció acollís el Centre de Formació Continuada-Les Heures de la Universitat de Barcelona.

Xifres 2

65.442 m de superfície construïda, amb sis hectàrees de bosc. ● 9.400 estudiants. A més cal afegir-hi els estudiants de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB i del Centre de Formació Continuada-Les Heures de la Universitat de Barcelona. ● Facultats de Psicologia, Pedagogia i Formació del Professorat. També hi ha la seu de l’Institut de Ciències de l’Educació i del Centre de Formació Continuada-Les Heures de la Universitat de Barcelona. ●

antics ub

Portal a internet per als antics alumnes Ja està en funcionament el portal a internet per als antics alumnes de la UB, un dels projectes bàsics que ha emprès aquesta Universitat per a les persones que hi heu seguit els vostres estudis specialitzat en temes de formació, aquest espai del web anirà incorporant cada cop més informació i adquirint una major entitat.

En el portal trobareu explicats tots els avantatges que tenen els posseïdors del carnet d’antic alumne, des del correu electrònic gratuït fins al descompte en l’aprenentatge d’idiomes. A partir del portal, podreu accedir a diverses pàgines d’internet amb informació sobre cadascun d’aquests serveis o productes i sobre els departaments de la Universitat que els ofereixen. Al mateix temps, hi ha una butlleta per sol·licitar el carnet d’antic alumne i la subscripció a aquesta revista.

També existeix un apartat d’actualitat on es destaquen els nous avantatges que es van incorporant al carnet. Igualment s’hi poden trobar recomanacions d’algunes novetats de Publicacions o Edicions de la UB, a més a més d’enllaços a pàgines

E

amb notícies del que succeeix diàriament a la Universitat o dels actes culturals que hi estan programats. Aquesta mateixa revista d’antics alumnes en versió digital és un dels documents als quals podeu accedir des del portal.

També hi ha enllaços a pàgines web sobre els diversos ensenyaments universitaris, incloent un apartat especial de formació continuada (amb tots els màsters i estudis de postgrau que ofereixen la UB i el centre de formació continuada les Heures, de la Universitat de Barcelona). Igualment s’accedeix a documents web d’informació sobre beques i ajuts, i a la Borsa de Treball de la UB i el Servei Català de Col·locació a la Universitat de Barcelona. Des del portal també s’arriba a les pàgines UniversitatEmpresa, on s’expliquen les oportunitats de col·laboració entre aquestes entitats i la UB. Així mateix hi ha un enllaç a les pàgines de la Fundació Solidaritat UB, on

podeu trobar informació sobre les activitats de cooperació al desenvolupament que duu a terme aquesta entitat.

A més de tot aquest contingut, el portal és una eina interactiva que permet plantejar preguntes al voltant del projecte Antics UB. A l’apartat “Contacta amb Antics” trobareu un formulari per efectuar les vostres demandes a través de correu electrònic.

Pàgina web www.ub.es/anticsub

Correu electrònic i accés a internet En l’àmbit de les noves tecnologies la UB facilita als antics alumnes una adreça de correu electrònic. Per tal de poder-hi accedir heu de connectar-vos a internet. Si no teniu proveïdor actualment, la U B us ofereix aquest primer any accés gratuït. Amb aquest fi només heu d’omplir la sol·licitud que trobareu a la pàgina principal del portal Antics UB.

Per saber el temps d’avui Els que consulteu el portal d’antics alumnes també tindreu una informació puntual del temps. Concretament, podreu accedir a les pàgines del servei InfoMet, on es poden trobar dades com ara la temperatura, la humitat, la pressió atmosfèrica i el punt de rosada de la jornada, i fins i tot l’hora en què es pon el sol. InfoMet és una iniciativa d’informació meteorològica per internet del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i el Servei de Meteorologia de Catalunya.

20

antics ub

‘La Vanguardia’ amb Antics UB a UB i La Vanguardia han firmat un conveni de col·laboració perquè els membres del Club de Subscriptors d’aquest diari i els posseïdors del carnet d’antic alumne de la UB comparteixin un seguit d’avantatges. Així, els nous subscriptors de La Vanguardia que ho sol·licitin i contractin una subscripció anual al diari tindran gratuïtament durant un any el carnet d’antic alumne, evidentment en el cas dels que hagin fet els seus estudis a la UB. D’altra banda, els que ja pertanyin al ‘Club de Subscriptors de La Vanguardia’ i ara sol·licitin el carnet rebran un regal de prestigi de la Universitat. A més, els posseïdors del carnet d’Antics UB gaudiran

L

d’uns avantatges dissenyats en exclusiva per La Vanguardia Viajes i el Club de Compra La Vanguardia. El Grup Godó també donarà suport a les activitats de difusió del projecte d’Antics UB, per exemple amb la inserció de publicitat a La Vanguardia i a la revista del Club de Subscriptors.

Actualment el Club de Subscriptors de La Vanguardia compta amb més de 65.000 llars. Pertànyer al Club suposa un seguit de descomptes en activitats culturals o d’oci, així com gaudir d’unes activitats dissenyades en exclusiva per a aquest col·lectiu.

Amb el conveni La Vanguardia passarà a ser Patrocinador d’Honor de la UB amb totes les contraprestacions que corresponen.

Per rebre aquesta revista

Acrediteu els vostres coneixements d’informàtica a Universitat ofereix com a nou servei als seus antics alumnes la possibilitat d’acreditar coneixements d’informàtica que posseeixen però dels quals no tenen titulació. Es tracta d’una iniciativa del Centre de Formació Permanent UB-Sants que ha començat enguany. Els que desitgin obtenir l’acreditació hauran de pagar la inscripció a l’examen, més econòmica per els antics alumnes que per el públic en general, i després realitzar la prova corresponent.

Per exemple es poden obtenir acreditacions en Word 97 bàsic i avançat, Excel 97 bàsic, Acces 97 Bàsic, confecció de pàgines web i internet i correu electrònic.

L

Podeu subscriure-us a aquesta publicació per 1.600 pessetes anuals.

També rebreu la revista si sol·liciteu el carnet d’Antic Alumne. En aquestes pàgines us descrivim molts altres avantatges d’aquest carnet, que té un cost de 4.500 pessetes anual.

A més, podeu continuar accedint als continguts de la revista a través del portal d’Antics a Internet.

Per a més informació: Departament de Formació Externa-Borsa de Treball de la UB: Tel. 93 403 58 73 www.ub.es/ofor/cfpweb/aptitud/ aptitud.html

✄ Butlleta de sol·licitud (Ompliu-la i envieu-la per correu o per fax) carnet Antic UB (inclou rebre la revista) 4.500 pessetes a l’any subscripció a la revista “La universitat UB” (1.600 pessetes a l’any)

Cognoms DNI Adreça Població Província Titulació UB

Nom Data de naixement Codi postal Telèfon Any

Domiciliació bancària: autoritzo el banc indicat a pagar els rebuts presentats per la Universitat de Barcelona en referència al carnet d’Antic Alumne entitat

oficina

dígit control

nº compte corrent

SIGNATURA ANTICS UB Gran Via de les Corts Catalanes, 606, 3r, 2a 08007 Barcelona Telèfon 93 317 02 53 Fax 93 403 55 31 c/e: anticsub@pu.ges.ub.es Les dades que ens faciliteu seran incorporades al nostre fitxer automatitzat d’Antics Alumnes. Si voleu accedir, rectificar o cancel·lar aquestes dades podeu adreçar-vos per escrit a Antics Alumnes Universitat de Barcelona, en compliment del Reial Decret 13322/94 de 20 de juny

21

antics ub

Projectes d’antics alumnes a les universitats de tot l’Estat ls projectes de les universitats per adreçar-se als seus antics alumnes no es limiten a la UB. Aquesta foto mostra els representants de diverses associacions d’amics i antics alumnes d’universitats espanyoles en la seva reunió

E

anual tinguda el maig passat a València.

Durant la trobada, en què també va participar la UB, es van estudiar qüestions com la creació d’una pàgina web comuna a aquestes entitats i fins i tot la creació d’una xarxa europea.

Serveis per a antics alumnes ESCOLA D’IDIOMES MODERNS (EIM) Els titulars del carnet d’antic alumne gaudiran de preus reduïts, com si fossin estudiants o personal de la U B. Actualment l’E I M imparteix formació en idiomes a 7.000 estudiants. S’hi ofereixen cursos de diversa durada de 12 llengües. Així mateix n’hi ha de caire molt específic o els organitzats expressament per a empreses, com els de curta durada, que es concentren en una sola setmana amb vuit hores cada dia. Hi ha una oferta específica de cursos d’estiu durant els mesos de juliol i setembre.

Telèfon EIM: 93 403 53 44 Internet: www.eim.ub.es

ODONTOLOGIA I PODOLOGIA Condicions especials a ambdues clíniques gestionades per la Fundació Josep Finestres.

Clínica odontològica Ofereix els serveis de medicina bucal, cirurgia bucal, periodòncia: patologia i terapèutica dental; radiologia bucodental; oclusió i prostodòncia; patologia bucal infantil, i d’altres especialitats odontològiques Tel.: 335 80 54 Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm Clínica podològica Ofereix serveis assistencials com: exploració; cirurgia podològica; quiropodologia; etc.

Tel.: 336 26 52 -336 26 60 Internet: www.ub.es/ORL/cbas1.htm

BIBLIOTEQUES Accés i préstec a la Biblioteca de la Universitat. La Biblioteca de la UB és la segona d’Espanya en nombre de volums, després de la Biblioteca Nacional de Madrid. Disposa d’un fons de prop de dos milions de llibres i 35.443 títols de publicacions periòdiques. Està descentralitzada en 17 seccions a les diferents facultats i campus.

AVANTATGES FINANCERS Banco Santander, l’entitat col·laboradora amb Antics UB, posa a la vostra disposició una gamma de productes i serveis financers en condicions preferents, especialment dissenyades per cobrir les necessitats de l’Antic o Antiga: Finançament per a l’activitat professional Finançament per a la formació continuada Finançament a títol particular Un nou mitjà de pagament per internet Per a més informació: Anabel Fuentes Gallego (Coordinadora d’Universitats, Banco Santander) Telèfon: 93 401 11 00/ 401 13 39 Fax: 93 401 14 94 Correu electrònic: ifuentes@grupo.bsch.es

SERVEI D’ESPORTS El Servei d’Esports de la UB s’ha obert als antics alumnes de la Universitat. Internet: www.ub.es/esports/ Tel: 93 333 83 04

22

SERVEI DE LLENGUA CATALANA 10 % de descompte en els cursos del Servei de Llengua Catalana sobre el preu per a persones extermes a la UB. S’ofereixen cursos generals de llengua per als nivells A, B i D de la Junta Permanent de Català de la Generalitat. També ofereix cursos específics. Hi ha, a més, una programació específica per als mesos d’estiu, que consta de 15 cursos entre els mesos de juny i setembre.

Els titulars del carnet també poden fer ús dels centres d’autoaprenentatge de Llengua Catalana per millorar aspectes lingüístics o peparar-se per a alguna prova oficial. Trobareu informació sobre aquests centres a: www.ub.es/slc/ffll/servei3.htm També podreu fer consultes lingüístiques puntuals per telèfon o correu electrònic: 93 402 10 26 i 93 403 58 47 Correu electrònic: jaume@slc.ub.es Per a més informació: 93 403 54 77 i 93 403 54 78 Fax: 403 54 84 Correu: maite@slc.ub.es

BALMES 21 La botiga de la U B B almes 21 ofereix preus reduïts als posseïdors del carnet d’Antics. Hi trobareu productes de la Universitat, des de materials de llibreria i escriptori fins a diferents objectes de regal.

Adreça: C. Balmes, 21 Telèfon: 93 403 53 78

Http://www.observatori.org

La informació i la reflexió al servei de la cultura de pau i dels drets humans L’Observatori Solidaritat és un servei d’informació, documentació i divulgació per a totes aquelles persones interessades en la política internacional, els conflictes armats i els drets humans.

Productes UNIVERSITAT DE BARCELONA ®

U

Què és Balmes 21/ PUNT UB? Un espai comercial que ofereix els serveis de creació i comercialització de material amb la imatge institucional de la UB i d’altres possibles marques.

Balmes 21/PUNT UB és obert a tots els públics. Vine. Deixa-t’hi caure. Un conjunt de professionals especialitzats t’esperen per ajudar-te a l’hora de fer recerques i consultes.

Amb el carnet d’Antics, tindràs preus reduïts!

Objectes de Papereria Blocs, llibretes, recanvis Objectes d’escriptura Dossiers Maletes Identificadors Material d’impremta...

Carpetes d’ART Transfiguració del paisatge Edició de 12 gravats numerats per 7 artistes Postal Carib. Edició de reproduccions de 4 artistes...

Tèxtil i accessoris Samarretes Xandalls Gorres Motxilles “Petates” Necessers Bufandes...

Objectes de REGAL Objectes d’escriptura Accessoris d’escriptori Maletes i objectes de marroquineria Productes en plata i bronze Productes en seda Llibre negre UB Rellotges...

B

BALMES 21 – PUNT UB Balmes, 21 botiga 08007 BARCELONA Tel.: 93 412 42 25 / 93 403 53 78 Fax: 93 412 38 97 imco@org.ub.es

l’entrevista

Andreu Mas-Colell,

conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és des de l’abril passat el nou conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat. Aquest economista va estudiar la llicenciatura a la UB, encara que l’any 1966 va haver de seguir els últims mesos de carrera a la Universitat de Bilbao a causa d’una sanció política, fruit de la Caputxinada.

El 1968 va marxar a la Universitat de Minnesota, on es va doctorar.

Va ser professor d’Economia i Matemàtiques a la Universitat de Berkeley fins que el 1982 es va incorporar a Harvard com a catedràtic de Teoria Econòmica.

El 1994 va tornar a Espanya per ocupar el càrrec de membre del consell d’administració del grup Argentaria. Va col·laborar amb la UAB i el CSIC, va ser catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra, i el 1999 va ser nomenat Comissionat d’Universitats i Recerca. Ja com a conseller, el maig passat va comparèixer davant la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya per donar a conèixer el que seran les seves línies d’actuació.

“Cal estimular l’esperit emprenedor entre els estudiants universitaris” 24

l’entrevista

Deu tenir records de mobilització política, de la seva època a la UB. Va participar en la Caputxinada…

l’Alfred Pastor, l’Eusebio Díaz Morera, en Ferran Casado... I també n’hi ha d’altres, per exemple del món universitari.

A la Caputxinada era representant dels estudiants del darrer curs d’Economia. Hi vaig participar molt en la preparació i evidentment es fan molts companys, en aquestes feines. En aquells moments, a la UB hi havia molta comunicació a través de les diferents facultats. Existia un moviment universitari molt integrat i amb un objectiu molt clar i definit, que era la transformació del sindicalisme universitari des d’un sindicalisme vertical, controlat des de dalt pel règim, a un sindicalisme democràtic, controlat des de baix.

En la societat de la informació el coneixement esdevé probablement la principal matèria primera.

Les universitats, com a creadores i transmissores de coneixement, seran un element essencial per a la creació de riquesa?

De quins professors guarda més bon record, entre els que va tenir a la UB?

Fabià Estapé, Jordi Nadal i Manuel Sacristán eren professors “consolidats”, en el sentit que eren figures molt establertes. Però també hi havia un seguit de professors joves, que aleshores ens semblaven força més grans que nosaltres, però que en realitat tenien cinc o sis anys més. Per exemple Ernest Lluch, Ros Hombravella, González Casanovas, etc. També se n’aprenia molt.

En aquella època hi havia una cosa que s’està perdent una mica: el concepte de curs, i, per tant, de companys de promoció.

En la meva hi havia gent coneguda com

És un fet relativament nou a la història de la Universitat, en els seus mil anys, que aquesta institució s’hagi convertit en un motor econòmic. Si un pensa en la revolució industrial, no era aquest el cas. Les universitats eren fonts de pensament, de pensament molt important. A les universitats escoceses hi havia Adam Smith, Hume… Però els empresaris escocesos no sortien d’escoltar aquestes classes.

Això ha canviat, aquests darrers cent anys i a tot arreu la Universitat s’ha convertit en un motor econòmic. En el nostre país ho necessitem més això, encara no és prou important. Com es pot incentivar? Hi ha diversos procediments: tota l’àrea de transferència de tecnologia i de centres tecnològics. Amb això hem fet algunes coses i n’hem de fer més.

En segon lloc, s’hi pot arribar estimulant l’esperit emprenedor a la Universitat. Tant entre estudiants una mica madurs, en els ensenyaments de postgrau, com en professors joves. Que l’ambició d’un graduat

o un professor jove fos crear la seva pròpia empresa... com es pot estimular? No hi ha miracles, però a les escoles de negocis, partint d’experiències americanes (el que en diuen enterpreneurship), s’han desenvolupat experiències útils que ja s’han començat a posar en pràctica a Europa. Primer caldria dibuixar un mapa del que es fa i, a partir d’aquest mapa, veure si podem invertir una mica a enriquir-lo. També ens cal que aquests nous emprenedors que vagin sorgint s’adonin que s’ha d’actuar en els mercats de capitals, amb la utilització de capital risc, on estem molt endarrerits.

Quin paper ha de tenir la formació continuada en un moment en què la Universitat ja no tindrà un creixement quantitatiu? Quines mesures es poden emprendre per donar-hi impuls?

Hi ha una diferència, que és previsible que es mantingui molt de temps, entre unes àrees d’ensenyament que la societat i el sistema polític han decidit que han de rebre una subvenció molt forta i altres que no n’han de rebre cap. La frontera entre l’una i l’altra és la frontera entre els títols homologats i propis, o de formació continuada o extensió universitària. Les diferències es mantindran. No sé si seria millor que la distinció fos més equilibrada i no tant una distinció entre subvenció molt forta i zero. Però això és un tema difícil.

“Ens cal que els nous emprenedors que surten de les universitats s’adonin que cal actuar en els mercats de capital”, reflexiona el conseller

25

l’entrevista

Andreu Mas-Colell creu que cada vegada més persones retornaran a la Universitat a finalitzar estudis inacabats

Això a part, em sembla que hi ha una certa convergència entre els dos tipus d’estudis. Hi ha un tipus de formació continuada que coincideix amb la formació homologada. Cada vegada veurem més, per exemple, els que retornen a la Universitat a finalitzar uns estudis que no havien acabat. A mesura que a la Universitat es van creant nous espais i no hi ha la massificació de fa uns anys, això ho veurem cada cop més. S’observa a tot Europa. La formació continuada creixerà i, en aquest sentit, l’activitat educativa a l’ensenyament superior segurament augmentarà, encara que l’activitat universitària homologada en sentit estricte es mantingui fixa i potser fins i tot decreixi una mica.

Què espera de l’informe sobre universitats catalanes que ha encarregat vostè mateix a la comissió presidida pel doctor Ramon Pasqual i que integren gent d’àmbits diversos?

Penso que com més informes tinguem sobre la taula, millor. Crec que seria bo que en tinguéssim un que fos una reflexió des de Catalunya, pensat sobre l’àmbit universitari català. I que el faci un grup de gent que en part siguin universitaris, però que la majoria no ho siguin directament, a fi i efecte de reconèixer i recollir el punt de vista de la gent externa a la Universitat.

Això està bé perquè són els que financen i usen la Universitat, però també per una raó tàctica i estratègica. Pot tenir més pes en la Universitat una reflexió feta des de fora, que disposarà de l’autoritat d’una societat civil que s’ho mira des de l’exterior, que una reflexió des de dins. La Universitat és molt rica i podem fàcilment imbuir-nos de la idea que el món s’acaba a la Universitat. I ja sabem que no és així. La idea és que aquesta reflexió entre gent de dins i de fora de la Universitat sigui complementària.

Segurament serà així perquè en la llista de gent de la comissió predomina el seny d’una manera notable, encara que m’agradaria que també hi hagués una mica de rauxa.

26

Vostè s’ha compromès a presentar un nou model de finançament de les universitats públiques en el termini d’un any, del qual vostè ha dit que ha ser objectiu.

Em sembla que la característica d’objectiu ha ser la més important. Vull posar l’èmfasi que en això estem seguint tendències internacionals, i en particular a Europa. En política de finançament universitari no es poden fer grans sacsejades: les quantitats totals de diners disponibles varien de manera pausada, i la distribució interna també.

El que convé és tenir tota una sèrie de criteris relativament simples que, si es comencés de zero, determinessin quina ha de ser la distribució de fons disponibles. Si no es comença de zero, aquests criteris haurien de marcar un punt cap on el sistema ha de convergir a mesura que el marge de flexibilitat va augmentant. És a dir, estem parlant de criteris objectius més un període de transició; el mateix que

l’entrevista

proposa l’informe Universitat 2000. En aquestes coses convé tenir ben clar que són consideracions diferents les que afecten la determinació de la quantitat total de diners disponibles i les que afecten els paràmetres de distribució. El sistema de finançament ha de parlar de totes dues coses, però segurament es pot comprometre més amb la segona que amb la primera.

Pel que fa al Pla Plurianual d’Inversions Universitàries, quines seran les seves prioritats?

L’èmfasi que volem posar és d’assegurar-nos que donem prioritat a la reposició i el manteniment indispensable del que ja tenim, abans de la inversió. En segon lloc, cal que amb la inversió que anem fent ens preocupem que inclogui el manteniment i la reposició, l’amortització. Els diners de què disposem no hem de gastar-los tots en inversió nova, perquè aleshores no tindríem recursos per a edificis que puguin no estar en condicions, i posposaríem la qüestió del manteniment. Aquesta és la premissa.

Sobre si aquesta cosa o aquella altra..., això ho decidirem amb un procés de diàleg amb les universitats. No es poden establir prioritats contra les universitats, sinó amb les universitats. Segurament per algunes necessitats tenim instal·lacions excessives, i per altres estem definitivament curts. És a dir, que a vegades caldran reconversions d’edificis i en altres casos fer obra nova. Ja hi ha hagut alguns ajustos, aquests anys passats. Per exemple, una cosa tan simple i tan raonable com que diferents facultats comparteixin la biblioteca o els serveis de bar, ha costat, ha estat una mica revolucionària.

El projecte de convertir la zona universitària de la Diagonal en un portal del coneixement està en aquesta línia de compartir serveis?

No en conec els detalls, però és evident que qualsevol esforç de cooperació entre la UB, la UPC i l’Ajuntament per clarificar i integrar aquella àrea és molt bona idea.

Convé que tot l’aspecte universitari de recerca d’aquella zona es visualitzi amb força, i aquest projecte pot contribuir-hi.

Això és important per diverses raons: perquè està bé que a l’entrada de Barcelona es visualitzi un complex universitari de

recerca; però també perquè ho està que els veïns s’adonin que hi ha molts usos possibles i vàlids per al territori del final de la Diagonal.

Dins la recerca, vostè va dir al Parlament que ara s’impulsarien els centres de referència. Podria explicar més característiques d’aquests centres en la nova etapa, que vostè va definir com a nòduls?

La construcció d’estructures fortes d’investigació no depèn només de constituir xarxes i que hi hagi molts contactes, sinó també de l’existència de grups d’investigadors que estiguin “asseguts” l’un al costat de l’altre i que vagin a dinar junts, que hi hagi una massa crítica d’investigadors que treballen en assumptes similars. La necessitat d’aquest fet, constant en temes d’investigació, es manté. És el cas del Parc Científic de Barcelona. Després tothom es relaciona amb internet i de vegades pot convenir que hi hagi un tema que estigui estructuralment molt dispers i on el que calgui sigui crear una estructura de xarxa que ajudi a coordinar aquesta tasca molt dispersa.

Quines mesures concretes es preveu d’emprendre per introduir les noves tecnologies a l’ensenyament universitari?

Dues mesures. Quan es parli de nous plans d’inversions, manteniment, etc., ja com a rutina s’han d’incloure aspectes com el cablejat de les noves instal·lacions.

Això ja s’ha anat fent, però potser encara hem estat una mica tímids. Les oficines dels professors moltes vegades estan cablejades, però no hi ha el mateix en el cas d’aules cablejades seient per seient.

Això hauria d’entrar en el pressupost d’un nou equipament, de la mateixa manera que hi entren els conductes de l’aigua, de l’electricitat o de l’aire condicionat.

Una altra mesura és que molt aviat farem una convocatòria d’ajuts a la innovació en docència, en mètodes docents, i m’estranyaria molt que la immensa majoria d’aquestes iniciatives no acabessin essent en l’àrea de la incorporació de noves tecnologies a la docència.

Quin paper creu que té Catalunya dins d’internet?

Catalunya té unes possibilitats enormes

27

perquè el que ofereix internet és la possibilitat de viure a Catalunya i treballar en el món, que és la combinació ideal. En igualtat de condicions, és més fàcil atreure o “reatreure” un científic a Catalunya que en altres llocs.

Si no hagués estat economista…

Tots els catalans hem volgut ser arquitectes alguna vegada, no?

Construir política universitària i relaxar-se amb Carvalho ndreu Mas-Colell respon a les preguntes d’una manera estructurada, moltes vegades establint-hi apartats. Abans de parlar, aquest economista, que també havia estat temptat de dedicar-se a l’arquitectura, es concentra un moment per construir una resposta que expliqui el que vol edificar des de la seva nova conselleria.

Això quan no es repenja còmodament al respatller de la seva butaca i comenta l’última novel·la de Vázquez Montalbán que ara llegeix, o deixa anar una rialla de persona que gaudeix amb els petits plaers de la quotidianitat. “A Catalunya es viu molt bé”, conclou després de dècades en universitats dels Estats Units.

A

la recerca

Nous i salut cardiovascular

Els professors de la facultat de Farmàcia Sònia Muñoz, Joan Carles Laguna i Manuel Merlos han participat en aquest estudi

El consum diari de nous redueix el risc de malaltia coronària, segons un estudi fet amb participació d’investigadors de la UB Consumir nous en substitució d’altres aliments redueix fins a un 11 % el risc de malaltia coronària, segons un estudi publicat a la prestigiosa revista mèdica Annals of Internal Medicine. La recerca ha estat coordinada per Emili Ros i Daniel Zambón, de la Secció de Lípids de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, amb els investigadors Joan Carles Laguna, Manuel Merlos i Sònia Muñoz, del

Laboratori de Farmacologia de la Facultat de Farmàcia de la UB, i Joan Sabaté, del Departament de Nutrició de la Universitat de Loma Linda (Estats Units), entre altres especialistes.

Centrat en el seguiment d’un grup de 49 persones de tots dos sexes amb nivells alts de colesterol a la sang, l’estudi analitza de forma comparativa els efectes d’una dieta mediterrània clàssica davant una altra de similar en la qual una part de l’oli d’oliva i d’altres greixos ha estat substituïda per nous, que són riques en àcid alfa-linolènic (un àcid gras essencial molt ben estudiat pels efectes preventius que podria tenir sobre malalties cardiovasculars).

Tot i que els efectes beneficiosos de la dieta mediterrània tradicional sobre el sis-

28

tema cardiovascular són prou coneguts, l’actual recerca subratlla que aquests resultats són encara millors si les persones amb nivells alts de colesterol incorporen nous de forma habitual a la seva dieta diària.

La tasca de Joan Carles Laguna, Manuel Merlos i Sònia Muñoz, que han col·laborat en la part analítica a la Unitat de Farmacologia de la Facultat de Farmàcia, ha estat clau per valorar no tan sols la significativa reducció del risc cardiovascular a l’estudi científic, sinó per determinar que el conjunt de millores observades no comporta un augment de l’estrès oxidatiu de les lipoproteïnes, un factor sovint relacionat pels especialistes amb l’arteriosclerosi i altres patologies del sistema circulatori.

la recerca

Primer títol de doctor europeu estudiant Lothar Schulte ha obtingut el primer títol de doctor europeu del Departament de Geografia Física de la UB per la seva tesi Evolución cuaternaria de la depresión de Vera y de Sorbas oriental, qualificada cum laude el passat 21 de febrer i dirigida pel catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisi Física Regional i el director del Servei Cientificotècnic de Gestió i Evolució del Paisatge Antonio Gómez.

Tal i com determina la normativa per obtenir aquesta titulació, part de la tesi ha estat redactada en una altra llengua comunitària (en aquest cas l’anglès), una part del treball s’ha fet en una altra universitat de la Unió Europea (en aquest cas les universitats alemanyes de Düsseldorf, Marburg i Kiel, i d’altres de nordamericanes, com la de Berkeley), ha comptat amb els informes favorables de dos investigadors alemanys, i un membre del tribunal de lectura de tesi era d’un altre país de la UE.

L’

La tesi de Lothar Schulte (Düsseldorf, 1967) és un estudi interdisciplinari –geomorfològic, sedimentològic, edafològic, geoarqueològic, palinològic i geocronològic– d’una de les zones més àrides d’Europa i de més alt interès científic per als geògrafs, situada a la província d’Almeria.

Desertització Basant-se en dades paleoambientals i cronològiques concretes, Schulte conclou que els canvis en el paisatge del sud-est espanyol han estat vinculats a les fluctuacions climàtiques globals dels últims 170.000 anys, i que l’home no ha estat el factor dominant en la desertització, encara que cal valorar la incidència de fets històrics com ara l’expulsió dels àrabs, els canvis en la propietat de la terra, i els sistemes de regadiu, o, més recentment, l’aplicació de tècniques industrials a l’agricultura.

Lothar Schulte

Gel fòssil al punt més meridional d’Europa ns treballs de camp dirigits pel catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional i director del Servei del Paisatge Antonio Gómez Ortiz, dins el programa PACE, van conduir a la troballa el setembre de l’any passat de gel fòssil (permafrost, en terminologia científica), a un espai del Corral del Veleta (Granada), a una alçada de 3.120 m. És el primer cop que es troba gel fòssil en un punt tan meridional d’Europa.

Enguany es reprenen els treballs de camp i fins i tot existeix la voluntat de signar un protocol de col·laboració entre el Servei del Paisatge de la UB i el Parc Nacional de Sierra Nevada, el qual sub-

U

ministrarà informació científica de base per al millor ús i gestió del parc.

La presència de permafrost a Sierra Nevada (37º latitud nord) és una dada de gran interès per determinar la tendència recent del canvi climàtic en aquesta part del sud d’Europa, a través del seu seguiment tèrmic. A tal efecte, l’equip de recerca ha col·locat a l’interior de la perforació una cadena de sensors tèrmics autònoms a diferent profunditat.

Petita Edat del gel Les masses gelades extretes del Corral del Veleta (1,80 m) podrien situar-se, amb força seguretat, en els últims anys de la

29

Petita Edat del gel (finals del segle passat i inicis de l’actual), encara que les més profundes podrien pertànyer a èpoques molt més antigues.

Aquesta campanya forma part dels treballs del grup de recerca consolidat de la UB Paisatge i Paleoambients de la Muntanya Mediterrània que dirigeix el professor Antonio Gómez Ortiz, en la qual van participar els investigadors de la UB Ferran Salvador, Lothar Schulte i Vanessa Domènech i que s’emmarca en el programa d’investigació conjunta amb les universitats Complutense de Madrid i Alcalá de Henares, amb els investigadors principals David Palacios i Miguel Ramos, respectivament.

la recerca

Millores en el diagnòstic de la malaltia de la son n treball per optimitzar la presa de decisions terapèutiques en el tractament de la malaltia de la son, encapçalat per l’estudiant de doctorat de la Facultat de Medicina de la UB Josep A. Ruiz i per l’especialista Pere P. Simarro del CIDOB, va rebre el guardó de Joves Investigadors del II Congrés de la Societat Espanyola de Medicina Tropical i Salut Internacional (SEMTSI), celebrat sota la coordinació del seu president Manuel Corachán i amb més de dos-cents participants.

Col·laborador de l’ONG Medicus Mundi Catalunya, Josep A. Ruiz ha participat en un programa de seguiment epidemiològic de la malaltia de la son a Quiçama (Angola). Es tracta d’una greu malaltia endèmica en països del continent africà, provocada per protozous del gènere Tripanosoma i amb la mosca tse-tse com a agent transmissor. Amb una mortalitat del 100 % en pacients no tractats, hi ha prop de 60 milions de persones en risc d’infecció, de les quals 300.000 la desenvolupen cada any i només 30.000 són diagnosticades correctament i reben tractament, segons les últimes dades de l’OMS. “La infecció provocada pel Trypanosoma gambiense –explica Josep A. Ruiz– és crònica, i això fa

U

que moltes persones en siguin portadores sense saber-ho. Per tant, no reben assistència mèdica i actuen com a font de contagi a la població.

A més, la presència del paràsit a la sang i els ganglis és molt baixa i això fa difícil detectar-lo i aplicar pautes terapèutiques correctes en persones seropositives”. Els investigadors han posat a punt una tècnica senzilla i econòmica basada en la titulació d’anticossos en sèrum sanguini, que s’ha revelat com una eina epidemiològica de gran utilitat per poder predir l’evolució de la infecció en persones de diagnòstic dubtós, i clau per tractar aquells casos amb moltes possibilitats de desenvolupar la malaltia a llarg termini.

Josep A. Ruiz, que va marxar a Angola per primer cop el 1996 tot just després de completar el Postgrau de Medicina Tropical a la UB, continua els estudis de doctorat sota la coordinació del professor Jordi Mas a la Facultat de Medicina i col·labora amb els equips internacionals que treballen en tripanosomiasi.

Josep A. Ruiz a la Facultat de Medicina

Docents de la UB participen en un atles universal l Grup d’Estudis Territorials i Urbans dirigit pel professor Carles Carreras del Departament de Geografia Humana, ha elaborat juntament amb Enciclopèdia Catalana i l’Institut Cartogràfic de Catalunya l’Atles Universal, presentat el 6 d’abril passat al Palau de la Generalitat.

Aquest important treball, que substitueix l’Atles Universal Català editat el 1983, consta de 588 pàgines, 374 de les quals són mapes, recull un total de 268.000 topònims i conté mapes físics i temàtics.

Entre els primers hi ha mapes del món

E

on es detallen les diverses zones de cada continent, a una escala d’1:4.000.000, excepte en el cas de la UE i de Groenlàndia, amb escales 1:1.000.000 i 1:6.000.000, respectivament. També conté mapes de l’àmbit geogràfic més proper a Catalunya i altres de generals que representen a petita escala el món, els continents, els pols i els oceans. Dins els mapes temàtics, es desenvolupen entre d’altres matèries l’índex de desenvolupament humà, l’esperança de vida, les migracions dels últims vint-i-cinc

30

anys o els principals fluxos turístics del món.

Entre les seves novetats, cal destacar la incorporació d’unes escales que tendeixen a homogeneïtzar la dimensió dels continents, sense privilegiar les zones de major concentració humana, com normalment fan altres atles.

Elaborat al llarg de cinc anys íntegrament a Catalunya, el treball ha estat dirigit per Josep M. Ferrer i Jaume Massó, i n’ha estat el responsable científic el catedràtic de la UB Carles Carreras.

Opinió Joaquim M. Ortega Catedràtic del Departamant de Matemàtica Aplicada i Anàlisi i president de la Comissió per a l’Any Mundial de les Matemàtiques

2000, Any Mundial de les Matemàtiques ciadament els mitjans de comunicació no van recollir ni una línia es matemàtiques són una eina essencial per al desenvolupad’aquesta declaració. ment cultural, científic i tecnològic d’un país. Fer arribar A Catalunya la principal activitat matemàtica de l’any 2000 aquest missatge a la societat és un dels objectius de la celebraserà el tercer Congrés Europeu de Matemàtiques que se celebra ció de l’Any Mundial de les Matemàtiques. aquest mes de juliol a Barcelona, organitzat per la Societat CataEl paper de les matemàtiques en la formació intel·lectual i com lana de Matemàtiques sota els auspicis de la Societat Europea a eina universal sempre ha estat reconegut. La creixent complede Matemàtiques. Al seu costat se celebren un seguit de conxitat de la nostra civilització no fa sinó augmentar aquesta gressos satèl·lit entre els que destacarem el Congrés d’Educació importància. En el món científic les matemàtiques constitueixen Matemàtica organitzat per la FEEMCAT. un llenguatge imprescindible. En les noves tecnologies com la A banda d’aquests congressos hem d’esmentar l’acte de celetelevisió digital, el disc compacte, el tractament d’imatges, les bració institucional de l’Any Mundial de les Matemàtiques que va matemàtiques no són tan sols un instrument, sinó que en formen tenir lloc el 7 de març al Paranimf de la Universitat de Barcelona. part essencial.

Un acte de gran rellevància pel seu contingut Tanmateix, l’apreciació social per la disciplina, el i simbolisme va ser la celebració el 19 de seu paper en l’educació, no estan en corresjuny d’una Diada Matemàtica al Parlapondència amb la seva importància, més aviat ment de Catalunya. En forma de semblen estancats o en retrocés. Totes aquestaules rodones va tractar, entre tes i d’altres consideracions devien estar prealtres temes, de la situació de sents en la Unió Matemàtica Internacional les matemàtiques a Catalunya quan el 1992 es va acordar la celebració i les seves perspectives. de l’any 2000 com a l’Any Mundial de Entre les accions per acosles Matemàtiques. Juntament amb tar les matemàtiques a la l’objectiu que mencionàvem, es societat destacarem la proproposava una reflexió sobre els jecció d’un cicle sobre “Cineprincipals desafiaments matemàma i Matemàtiques” a la Filmotics del segle XXI i alhora impulsar teca de Catalunya i l’operació accions per tal de millorar la imatde “Matemàtiques al Metro”. ge de les matemàtiques.

Dins d’aquesta activitat es duu a La UNESCO, l’any 1997, va terme una campanya de cartells donar suport a la iniciativa i va resals vagons del metro al llarg dels saltar el paper clau de l’educació mesos de juny i juliol en què es matemàtica en els nivells primari i mostra diverses aplicacions de les secundari. matemàtiques i del seu pensaLes mostres de suport a la ment. Accions de tipus semblant celebració, en forma de declaraes faran en molts transports cions institucionals, han estat múltipúblics d’arreu del món. ples. Les més importants són una Esperem que les celebracions proposició no de llei del Congrés dels d’aquest any especial per a la Diputats i una declaració institucional comunitat matemàtica ajudin a del Parlament de Catalunya. Totes dues fer arribar a la societat la declaracions són una excel·lent eina importància de les matemàtididàctica. Podem llegir en la declaració ques i que comportin consedel Parlament: “Les matemàtiques són qüències positives en l’àmbit una expressió de la intel·ligència humana de la recerca, la cooperació i i constitueixen un eix central de les l’educació matemàtica en el idees i de la cultura”, “les matemàtiques nostre país. formen part del bagatge cultural que Il.lustració: Carolina Raventós, estudiant de Belles Arts necessita tota la població”. Desgra-

L

31

col·laboració

Col·laboradors de la Universitat l Palau de les Heures acollirà el proper 20 de juliol el sopar de lliurament dels Premis a la Millor Iniciativa Empresarial de Col·laboració UniversitatEmpresa de la Fundació Bosch i Gimpera i dels II Guardons d’Agraïment a Patrocinadors i Mecenes del Grup UB durant 1999. Aquests diplomes consisteixen en uns gravats originals de l’artista i exdegà de Belles Arts Hernández Pijuan. Pel que fa als guardons Universitat-Empresa, que compten amb la col·laboració de El Periódico, constaran com sempre de dues modalitats: el premi Les Heures en Formació i el premi Les Cúpules en Innovació.

Durant l’any 1999 la Universitat ha firmat acords de col·laboració per a projectes en àmbits com la cultura, la docència, les noves tecnologies o la conservació del patrimoni. En el cas d’aquesta revista i la resta d’accions endegades envers els antics alumnes, es compta per exemple amb la col·laboració de Banco Santander.

Dins les activitats de divulgació, Airtel va patrocinar el programa de tertúlies “El Parc de 7 a 9” en el qual eminents professors de la UB i alhora bons comunicadors exposen un tema de la seva àrea científica. Airtel també patrocina un servei de Telefonia Mòbil a la UB. En el camp de les tecnologies de la comunicació s’ha signat un acord amb Incyta per fer un sistema de traducció automàtica per al web de la UB. Un projecte que ha rebut la col·laboració de diverses empreses ha estat un catàleg multimèdia que recull la

E

referència dels productes més adquirits per la UB i dels proveïdors que els subministren més habitualment. Concretament hi ha col·laborat El Corte Inglés, Canon, Cta. Serveis, Guilbert, Kanguros, Moblisern, Turbosoft i Xerox. Un projecte de docència que va comptar amb patrocini van ser els cursos d’estiu Els Juliols de la UB, amb el suport del Grup Soteras, Freixenet i Iberia.

Restauració de patrimoni Dins l’àmbit del patrimoni, les empreses Comago, Agustín Navarro i Josep Trias Saumell han col·laborat en la restauració de la Finca Pedro Pons de la UB a l’avinguda Vallvidrera, un edifici catalogat per l’Ajuntament com a peça d’nterès històric i arquitectònic. Aquest projecte s’ha presentat als premis Mecenazgo Empresarial 2000 promoguts per Winterthur, Actualidad Económica i AEDME. Amb l’empresa Imecsa s’ha signat un acord per tasques de restauració del campus de Plaça Universitat.

En el camp cultural, Coca-Cola i General Òptica patrocinen el cicle de música, amb concerts oberts al públic que van des de la música clàssica al jazz o la música coral i la representació d’una òpera a final de curs. Coca-Cola també va patrocinar la festa Campus Amoenus al campus Vall d’Hebron, oberta a tota la ciutadania. La mateixa empresa va col·laborar en l’exposició d’escultures “El silenci dels marbres” a l’Edifici Històric, en la qual també es va comptar amb l’ajut del Grup Soteras i de Freixenet. El Corte

32

Inglés va patrocinar igualment diverses activitats culturals. La promoció a l’esport universitari ha comptat amb el suport de Banco Zaragozano, El Corte Inglés, Saba i El Mundo Deportivo, mentre que Atlàntida Médica Assegurances va col·laborar en un estudi sobre les activitats de voluntariat entre els estudiants de la UB. Pel que fa a la difusió de la Universitat i les seves activitats s’ha comptat amb el suport de Caixa de Catalunya en diversos projectes i d’Airtel per elaborar un catàleg global de tota la UB. Un altre tipus de col·laboració és la dels mecenes, com van ser l’any 1999 Jordi Sabater Pi, Pere Pericay, Joan Hernández Pijuan i Àngel Camino. Igualment es van firmar protocols de col·laboració especial amb entitats com l’Agència de Patrocini i Mecenatge de la Generalitat, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Societat General d’Autors i Editors.

Gravats d’Hernández Pijuan per als col·laboradors de la UB

col·laboració

Wall Street Institute col·labora en una recerca de la UB a Universitat de Barcelona i Wall Street Institute han signat un acord de col·laboració per al projecte de recerca “Reconeixement i discriminació de les característiques fonològiques de la llengua materna”, que s’inscriu dins d’un projecte més ampli del Departament de Psicologia Bàsica de la UB. L’objectiu general d’aquest projecte és el d’analitzar quines són les estratègies que usen parlants de diferents llengües per poder segmentar el senyal de parla. S’entén que aquestes estratègies probablement tenen una estreta vinculació amb les característiques fonològiques de la llengua pròpia del parlant. La recerca que Wall Street Institute cofinançarà es durà a terme en els

L

Laboratoris de la Facultat de Psicologia amb infants de 4 a 12 mesos que escoltaran frases o paraules de diferents llengües per veure com varien el seu temps d’atenció i reacció. A la recerca hi participen els professors de la UB Núria Sebastián, Laura Bosch i Josep Batista, a més dels becaris post-doctorals Albert Costa i Salvador Soto, el responsable del Laboratori de Recerca en Llenguatge i Pensament Xavier Mayoral, i els becaris del Departament de Psicologia Bàsica Àngels Colomé, Ruth de Diego, Mikel Santesteban i Mar Rodríguez. A més el projecte s’integra en una xarxa internacional on participen entitats com el Laboratoire de Sciences Cognitives et Psycholinguistique del CNRS a Paris, Max Planck

Institut fur Psycholinguistics a Nimega (Països Baixos), i el laboratori de neuropsicologia de la Universitat de Harvard, a Boston.

A més, Wall Street Institute ha firmat un altre conveni amb la UB per col·laborar amb el 40th Congress of European Regional Science Association i 20th Meeting of Regional Studies of the Spanish Association of Regional Science, que se celebraran al World Trade Centre del 29 d’agost al 1 de setembre. Ambdues trobades tindran com a tema general la Unió Monetària Europea i la Política Regional. Actualment s’estan negociant altres col·laboracions entre la UB i Wall Street Institute en els àmbits de la psicologia, la biblioteca i les beques.

Donació de l’esculturar Sabater Pi

Lágrimas negras L

ágrimas negras és el títol de l’escultura que l’artista Ángel Camino ha cedit a la Universitat de Barcelona i que pot veure’s als jardins de l’Edifici de la plaça Universitat. La donació neix arran de l’exposició que va fer Camino l’estiu passat al Pati de Ciències de l’Edifici Històric amb el títol d’ “El silenci dels marbres” i que constava de vint escultures, una de les quals és la que ara ha estat donada a la Universitat. Concretament, Lágrimas negras és una peça de granit negre tijuca d’aproximadament 1,35 metres d’alçada.

En la trajectòria d’Ángel Camino figuren exposicions a nombroses galeries espanyoles i d’altres països europeus. A més destina diversos mesos de l’any a treballar a la ciutat italiana de Carrara, famosa pel seu marbre.

Màrqueting i Patrocini Tots els acords de col·laboració a què fem referència en aquestes pàgines han estat gestionats per la Unitat de Màrqueting i Patrocini.

El fet de col·laborar amb la UB suposa beneficis de caire econòmic, de comunicació, d’imatge i de difusió i desgravacions fiscals.

Més informació: Tel: 93 402 90 26 Internet: www.ub.es/ube/

33

cedeix la seva col·lecció l passat abril es va celebrar a l’Auditori del Parc Científic de Barcelona l’acte públic de reconeixement de la donació de la Col·lecció Sabater Pi a la Universitat de Barcelona. De gran interès per als científics, estudiosos d’antropologia, etologia, història i el públic en general, la Col·lecció Sabater Pi es compon de llibres i revistes sobre temes vinculats amb l’etologia, així com d’un fons de dibuixos i pintures de temàtica naturalista de la majoria dels quals Sabater n’és l’autor.

La Col·lecció, que s’ubicarà a la Biblioteca de Geografia i Història de la UB, comprèn també un epistolari professional així com una sèrie d’objectes procedents d’Àfrica, mostres de cultura i formes de vida de persones i animals d’aquest continent. En reconeixement a aquesta donació, Sabater Pi ha estat distingit com a mecenes de la UB.

E

una mica d’història

Entre l’oci i la botànica El jardí de l’Edifici Històric conté espècies vegetals rares a Barcelona Edifici de la UB a la plaça Universitat inclou uns 9.000 metres quadrats de jardí obert al públic. És un espai que combina l’ús com a indret per a l’oci a l’aire lliure i com a lloc d’interès botànic, amb espècies vegetals rares a Barcelona o exemplars de més de 150 anys d’antiguitat. Hereu del jardí botànic de Barcelona del segle XVIII, el de l’Edifici Històric de la UB està catalogat entre els dotze primers espais d’interès de la ciutat per l’Ordenança de zones naturals i espais verds d’abril de 1997.

Entre els exemplars que tenen més de 150 anys hi ha unes Yucca elephantipes, que són “les mares” de les iuques que poden veure’s actualment al Parc de la Ciutadella. D’aquesta antiguitat són també uns arbres que l’Ajuntament ha qualificat d’interès local com un Ginkgo biloba, que destaca per l’amplada del tronc, i un teix, un Taxus baccatta.

Entre les espècies del jardí que són rares de trobar a Barcelona hi ha una Grevillea robusta, pròpia de zones tropicals i de la qual a la ciutat n’hi ha de grandària inferior a la de l’exemplar de la UB. També es con-

L’

serva una Livistona sinensis, de la qual hi ha poquíssims exemplars a tot Barcelona.

Un altre arbre poc habitual a les nostres latituds que es pot veure al jardí és un Cissus antarctica.

També hi ha plantes més habituals com ara rosers, cactus, llorers, o els nenúfars d’un estanc situat al mig del jardí. El món animal també hi és representat amb, aproximadament, una trentena de tipus d’ocells que poden veure’s tot l’any o només durant algunes estacions, com és el cas dels migratoris. Tórtores, pardals o mallerengues són alguns dels ocells que es poden contemplar al jardí de la Universitat.

Història Els primers plànols realitzats per l’arquitecte Elias Rogent de l’actual edifici de Plaça Universitat ja incloïen un jardí. Aquest espai va inaugurar-se amb la resta de l’edifici el 1871 tot incorporant molts exemplars que provenien del jardí botànic de Barcelona, creat el 1784 i que estava ubicat entre la muralla i el carrer de la Cera. En els seus primers anys el jardí de la Universitat servia

per als exercicis de botànica de la Facultat de Ciències del mateix Edifici.

El jardí va ser objecte d’una primera remodelació el 1933. Aquesta intervenció va posar èmfasi en el caràcter d’indret d’esbarjo per a estudiants i professors. El 1965 es va dur a terme una rehabilitació que va comportar la construcció d’un hivernacle i el 1970 es realitzaven unes obres d’embelliment amb motiu de la declaració de tot l’edifici com a Monument Històric i Artístic. El 1995 va ser batejat com a Jardí Ferran Soldevila, arran dels actes del centenari de l’historiador i antic professor de la UB. Actualment, el públic pot visitar el jardí tots els dies de la setmana, bé sigui des de l’entrada de Gran Via en els dies laborables o per l’entrada d’Enric Granados-Diputació dissabtes i festius.

formació continuada

Nova organització acadèmica del doctorat El canvi està en la línia d’aconseguir un valor social i profes-

Organització acadèmica dels estudis de doctorat

sional d’aquesta formació de

Primer any

tercer cicle

Tutoria i matriculació Mínim 20 crèdits, dels quals almenys 15 de fonamentals

a Universitat de Barcelona ha posat en pràctica aquest curs 1999-2000 un nou sistema de titulacions per als estudis de doctorat. Aquest important canvi està en la línia d’aconseguir un valor social i professional d’aquesta formació de tercer cicle.

Ara els estudiants de doctorat poden obtenir tres titulacions diferents, com estipula el Reial Decret 778/98. Després del primer any, que consta d’un mínim de 20 crèdits, dels quals almenys 15 han de ser fonamentals, l’alumne pot sol·licitar un certificat de docència. El segon any d’estudis consta d’un mínim de 12 crèdits, que han d’assolir-se amb treballs de recerca. Després d’haver fet una presentació pública d’aquests treballs, l’alumne pot obtenir un diploma d’estudis avançats.

L

Reconeixement social Així doncs, si l’estudiant decideix no tirar endavant amb la tesi doctoral, aquests títols –tots dos homologables a totes les universitats espanyoles–, no tan sols li seran un reconeixement acadèmic, sinó també social.

En el Reial Decret s’explica que això ha de permetre, per exemple, la funcionalitat múltiple del doctorat, la sortida voluntària dels que no vulguin continuar la tesi i la disminució del fracàs en el tercer cicle.

Entre altres objectius, la mateixa normativa, que tracta molts altres aspectes referents a l’ensenyament de doctorat,

6 6

Certificat de docència

Segon any

Adscripció dels treballs als estudiants i matriculació Mínim 12 crèdits en treballs de recerca

6 6

Diploma d’estudis avançats (per obtenir aquest diploma cal haver fet una defensa pública dels coneixements adquirits)

Inscripció del projecte de tesi Matrícula de vinculació Elaboració de la tesi doctoral Defensa pública de la tesi doctoral

6

Títol de doctor per la UB

es proposa de fer prevaler selectivament els programes de doctorat de qualitat i d’experimentació i donar suport als programes interuniversitaris, interdepartamentals o interdisciplinaris i a la mobilitat estudiantil.

El vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat de la UB, Joan Malapeira, creu que, coincidint amb aquests canvis, les universitats han de fer tot un treball sistemàtic a favor del reconeixement social dels doctors.

Podeu consultar l’oferta de doctorats i postgraus de la UB a: www.ub.es/acad/tercer/3index.htm

36

formació continuada

Les Heures: Formar-se per a la societat de la informació ctualment estem immersos en l’anomenada “societat de la informació”. Les Heures-Universitat de Barcelona, iniciativa de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Bosch i Gimpera, és sensible a aquesta realitat i presenta un ampli ventall de programes formatius que pretenen donar resposta a les necessitats dels professionals d’avui en els diferents sectors productius. Es parteix, doncs, de les necessitats pròpies de “la societat de la informació”, on és imprescindible l’actualització del nostres coneixements i el perfeccionament de les nostres habilitats per ser més competitius i aportar un valor afegit al nostre treball.

A

Els cursos tenen com a característiques fonamentals el fet de poder-se cursar en modalitat presencial o a distància; comptar amb un quadre docent integrat per experts en cada matèria procedents de l’àmbit acadèmic i empresarial; i utilitzar una metodologia moderna basada en l’ús de les noves tecnologies.

A més, Les Heures-Universitat de Barcelona ofereix als seus alumnes i antics alumnes un ventall de serveis com la comunitat virtual Les Heures, el Servei d’Orientació Laboral (SOL) i el Centre de Documentació.Tel.: 9

Cursos de Les Heures Escola de Negocis •MBA Interuniversitari (Full

Time / Part Time / distància) •MBA en Empreses Agroalimentàries •Màster en Direcció Asseguradora (MDA) •Màster en Logística Integral i Gestió de Transports •Màster en Direcció Fiscal de l’Empresa •Màster en Direcció i Gestió en l’Administració Local (GAL) (distància) •Postgrau en Gestió i Seguretat de la Informació •Postgrau d’Especialització en Auditoria de Comptes (accés al ROAC) •Curs Superior en Direcció Comercial i de Marketing (distància) •Curs Superior en Direcció Financera i Comptable (distància)

Ciències Experimentals •Postgrau en Assegurament de

la Qualitat en els Laboratoris •Màster en Tecnologia de Pintures •Postgrau en Tècniques Avançades de Formulació

Jordi Pujol, en el màster de Periodisme BCNY l president de la Generalitat, Jordi Pujol, va participar el 16 de maig en una sessió del Màster en Periodisme BCNY, organitzat pel Centre de Formació Continuada-Les Heures (Fundació Bosch i Gimpera / UB) i la Universitat de Colúmbia (Nova York), i dirigit pel periodista Josep Cuní.

La sessió va consistir en una conferència a càrrec del president i la seva participació en una roda de premsa posterior amb alumnes inscrits en la segona edició del màster.

L’objectiu del programa d’aquest màster és formar professionals a través del treball periodístic pràctic prenent la ciutat de Barcelona com un laboratori, on cada alumne adquireixi coneixements planificant, discutint, redactant i analitzant el seu mateix treball de camp.

E

37

Processos i Recursos Humans •Màster en Direcció de Recursos Humans i Consultoria a les Organitzacions

•Màster en Prevenció de Riscos Laborals •Màster en Dret del Treball i Seguretat Social (presencial i distància) en Comunicació en les Organitzacions •Postgrau de Gestió de Formació Continua a les Organitzacions

•Màster

Ciències Humanes i Socials •Màster en Periodisme (BCNY) •Màster en Especialització en Dret Penal i Ciències Penals

•Màster en Gestió Cultural (presencial i distància)

Ciències de la Salut •Màster en Gestió de Serveis d’Infermeria •Màster en Ortopodologia •Màster en Gerontologia Social •Màster i Postgrau en Atenció Farmacèutica (distància)

•Postgrau en Direcció i Gestió de Residències Geriàtriques (presencial i distància)

http://www.heures.ub.es E-mail: heures@fbg.ub.es Telèfons: 93 428 37 10 93 428 45 85

llibreria ub QUÍMICA DE COORDINACIÓN

LA ARMONIA DEL PARNÀS Garcia, F. V. Edició facsímil Edicions UB-Publicacions de la Universitat de València 24 x 17/ 408 pàg.

ISBN: 84-8338-168-0 (Edicions UB) 84-370-4380-8 (Publicacions Universitat de València)

Ribas Gispert, J. Edicions de la Universitat de Barcelona-Ediciones Omega, S.A. 24 x 17/ 654 pàg.

ISBN (Edicions UB): 84-8338-072-2 (Ediciones Omega): 84-282-1210-4 Aquesta obra vol tractar en profunditat els temes més clàssics de la química dels compostos de coordinació com són les teories de l’enllaç, tipus de lligands, espectres electrònics, estabilitat termodinàmica i cinètica, com també altres temes molt actuals que, generalment, estan tractats a un nivell més elemental en els llibres de química inorgànica.

Facsímil de la primera edició de les obres de Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona, amb motiu del 375è aniversari de la seva mort. La iniciativa ha reunit representants de les universitats públiques catalanes, estudiosos de l’obra de Garcia i persones lligades a la parròquia de Santa Maria de Vallfogona, amb la col·laboració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

LAS ÁNFORAS TARDO-ANTIGUAS EN TARRACO (Hispania Tarraconensis)

LLIÇONS DE PATOLOGIA MOLECULAR González Sastre, F.; Guinovart, J. J. Springer-Edicions UB 24 x 17/ 716 pàg./121 fig. + 48 taules ISBN: 84-07-00177-5 (Springer) 84-8338-118-4 (Edicions UB)

Siglos IV-VII dC Remolà Vallverdú, J.A. Instrumenta, 7 29,7 x 21/ 353 pàg.

ISBN: 84-475-2322-5

L’edició en català d’aquest tractat científic reuneix, en forma de lliçons, diversos aspectes de la patologia dels quals es té documentació bioquímica extensa i suficient per poder garantir la comprensió del fenomen patològic a partir de les propietats de les molècules i les seves interaccions. L’edició vol facilitar l’ús fluent i depurat del català com a llengua d’expressió del pensament científic.

Aquest treball s’emmarca dins el corrent d’interès sorgit les últimes dècades sobre el període tardoantic de Tarraco (Hispania Tarraconensis). L’estudi es planteja afrontar els problemes de l’aprovisionament extern de Tarraco, capital d’una de les províncies de l’extrem occidental del Mediterrani, utilitzant un tipus d’informació molt freqüent en el registre arqueològic: les àmfores.

DE LAS CATÁSTROFES AMBIENTALES A LA COTIDIANIDAD URBANA

LA REVOLUCIÓ FRANCESA Suau Puig, Jaume Borderías Mondéjar, Cristina 1999 CD-ROM-3, cd ISBN: 84-8338-142-7

La gestión de la seguridad y el riesgo Requena Hidalgo, J., i Campins Eritja, M. (coord.)

Geocrítica. Textos de Apoyo 24 x 17/ 140 pàg.

ISBN: 84-475-2312-8

Els processos revolucionaris que tenen com a conseqüència canvis especials en l’organització social, econòmica i política de les societats, han estat fenòmens excepcionals, però d’enorme transcendència dins la història contemporània. La Revolució Francesa de 178 9, la Revolució Bolxevic de 1917, la Revolució Xinesa de 1949 i la Revolució Cubana del 1939, en serien exemples paradigmàtics. Aquest CD-ROM constitueix una guia per a l’estudi del primer dels processos esmentats.

Publicació de les aportacions al seminari organitzat per l’Asociación Española de Estudios Canadienses i la Universitat de Barcelona. La trobada va reunir investigadors socials i tècnics de les administracions d’Espanya i el Canadà per tractar diferents aspectes de la gestió del risc i la seguretat des dels àmbits acadèmic, tècnic i politicoinstitucional.

Podeu fer comandes d’aquestes obres a través de les pàgines Internet d’Edicions UB i del Servei UB i del Servei d’Informació i publicacions: www.ub.es/edicions/eub.htm i www.ub.es/spub/sipub.htm .

Un altre lloc on podeu adquirir-les és a la llibreria de la UB ubicada al carrer Balmes, 21. En aquest establiment també hi trobareu tot de productes de la UB com ara material de llibreria o objectes de regal.

38